recuperem l’ateneu enciclopèdic popularcgtcatalunya.cat/img/pdf/dossier_aep.pdf · ma de...
TRANSCRIPT
Dossier
Recuperem l’Ateneu Enciclopèdic Popular
2
Una història d’incompliments polítics ............................................. 3
Documents ..................................................................................... 4• Acord del Consell de Districte de Ciutat Vella (3 de març de 2009) ................................................................................... 5• Protocol signat per l’Ajuntament (13 de maig de 2011)...................................... 7
Hemeroteca ................................................................................... 12• «La memòria cou» (El Triangle, 8 de febrer de 2010) ...... ............................ .... . 13• «Tornar d’on Franco els va fer fora» (El Punt, 6 de març de 2010) ............................. ................. ..................... . 15• «El Ateneu Enciclopèdic Popular regresará a sus orígenes en El Raval» (El País, 21 de novembre de 2012) ............................................. 16 • «L’Ateneu Enciclopèdic Popular segueix exigint a l’Ajuntament un local al Raval» (Masala, maig / juny de 2013)......... ..................................... 17
L’Ateneu: seu de la memòria obrera, social i popular .............................................................................. 18
• Per què l’Enciclopèdic? ................ ................. ............................. ............. . 19• Seccions de l’Ateneu (1902-1939) ........ ................. .................................... . 23 • Campanyes cíviques de l’Ateneu (1902-1939) ................ ........................... ..... 24• Personatges que han format part de la vida i la història de l’entitat ....................... 25
Contacte ........................................................................................ 28
Índex
3
Una història d’incompliments políticsLa situació actual de l’Ateneu Enciclopèdic Popular es remunta a un greuge que dóna continuïtat i carta de naturalesa durant el postfranquisme a la destruc-ció de la cultura i la memòria obrera i social executada per la dictadura. Trenta anys després de la mort de Franco, cap govern municipal ni de la Generalitat ha donat un tracte digne a la que és, probablement, la institució més antiga i prestigiosa de la cultura popular a Barcelona, i de la qual van formar part per-sonatges com Joan Salvat-Papasseit, Salvador Seguí o Francesc Layret. Un fet flagrant, més encara després que, durant els últims anys, la memòria històrica hagi format part de l’agenda pública, política i cultural de manera tan fastuosa. Amb aquest rerefons, la gent que s’ha encarregat de mantenir viva la fla-ma de l’Ateneu durant tot aquest temps ha intentat diverses vegades acon-seguir la recuperació d’un patrimoni que, tant materialment com simbòli-ca, no pertany només a l’Enciclopèdic com a institució, sinó a la memòria dels moviments socials i de la ciutat mateixa. De fet, negar-li aquest dret a l’AEP és una manera de negar la mateixa història social de Barcelona. Després de tants anys, finalment, el 3 de març de 2009, un Consell de Districte de Ciutat Vella aprovava una resolució en la qual es comprometia a la cessió d’un local que cobrís les necessitats de l’Ateneu. L’Ajuntament, però, no va realitzar cap de les gestions necessàries per a fer efectiu l’acord, tal com van recordar representants de l’AEP, a l’Audiència Pública del Districte el març de 2010 i el març de 2011. Dos anys d’incompliments flagrants van passar fins que, el maig de 2011, l’alcalde Jordi Hereu i els representants de l’Ateneu signaren un protocol per a la cessió d’un espai a Ciutat Vella en un termini màxim de dos anys. Un acord més que, a dia d’avui, forma part de tot un seguit d’incompliments als quals, esperem, l’actual iniciativa posi punt final. ··
4
Documents
Protocol signat amb
5
Documents
Acord del Consell de Districte de Ciutat Vella (3 de març de 2009)*
Districte de Ciutat Vella
20
La Presidència obre el corresponent torn de paraules del posicionament dels grups:
Per part de grup municipal de CIU, la Sra. Lliuró manifesta el seu vot favorable a la proposta presentada
Per part de grup municipal de ERC, el sr. Roman manifesta el seu vot
desfavorable per considerar que s’esten barrejant coses molt diferents Per part de grup municipal de ICV-EUiA, sr. Rubén Costa, portaveu d’ICV-EUiA
manifesta que votarem en contra per que aquesta proposició és una barreja de sol·licituds i accions, algunes en marxa i altres que correspon analitzar cadascuna per separat.
Per part de grup municipal de PSC, el sr. Cano manifesta el seu vot
desfavorable en la línea de la barreja marcada per ERC i ICV-EUiA El presidenta atorga el torn de rèplica a la Sra. Jiménez, la qual manifesta que
porten molt de temps repetint que no volem mes plans i si mes solucions. Que demanen un Pla integral de dinamització pel barri, que es el que per ERC i ICV-EUiA es una barreja d’accions.
Amb els vots favorables dels consellers de PP i CIU i els vots en contra dels
consellers de ERC, ICV-EUiA i PSC, la proposta queda rebutjada.
3. Proposició/Declaració de Grup representada pel Grup Municipal d’ERC: que el Districte de Ciutat Vella faci les gestions necessàries per tal de que l’Ateneu Enciclopèdic Popular pugui disposar d’un espai estable on puguin desenvolupar les seves activitats.
El portaveu d’ERC, el senyor Xavier Roman i Pérez de la Lastra, en la seva
qualitat de Conseller Portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya al Districte de Ciutat Vella, actuant en el seu nom i representació, manifesta:
L’Ateneu Enciclopèdic Popular fou fundat l’any 1902 per Josep Tubau i Eladi
Gardó. Comptaren amb el suport incondicional de Francesc Layret, Lluís Companys, Lluís Bulfi i altres obrers i intel·lectuals. Des dels seus inicis ha estat una entitat amb un perfil cultural, pedagògic i alhora reivindicatiu vers la societat.
Durant el primer terç del segle XX l’Ateneu es convertí en un referent tant de la
cultura com dels moviments socials del poble barceloní, arribant a tenir durant la dècada dels anys 10 i 20 més de 20.000 associats i innumerables seccions que aportaren una gran diversitat de criteris de coneixement i de relacions humanes. Durant tot aquest període l’Ateneu va anar adquirint un gran patrimoni humà i material com ho demostren els quatre pisos i els baixos del carrer del Carme,30, un pis al carrer Santa Anna, així com el terreny de la Rambla cantonada Pintor Fortuny (on avui hi ha un hotel) i, a més a més, el xalet de la Molina, espoliat pels Falangistes després de la Guerra Civil Espanyola i avui ocupat per la Generalitat de Catalunya.
Districte de Ciutat Vella
21
Cal destacar també que durant aquest període van formar-hi part activament personalitats de la cultura catalana com Joan Salvat-Papasseit, Joaquim Maurin, Víctor Colomer, Manuel Ainaud de Lasarte, Joan Bastardas, Jaume Aiguader, Josep Mª de Sucre, Joan Amades, Ángel Pestaña, Salvador Seguí i un llarg etcètera.
Després dels desastres de la guerra, arribà la fosca nit del silenci, l’Ateneu
Enciclopèdic Popular (A.E.P.) com tants altres col·lectius, patí exili, presó i mort. Amb la mort del dictador, un grup de vells ateneistes i joves inquiets, poc a poc
van recuperar l’esperit ateneista de l’A.E.P Així, el 1977 renaixia de nou l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona.
Des d’aleshores, l’A.E.P sempre ha encaminat les seves activitats amb la intenció
de continuar la seva tasca d’esser una mena de Universitat Popular. Durant aquest temps ha anat convertint la seva biblioteca, hemeroteca i fons de documentació (actual Centre de Documentació Històrico-Social) en un dels més importants fons de documentació sobre el moviment obrer de l’estat espanyol. Paral·lelament ha anat organitzant un seguit d’activitats a traves de conferències, debats, exposicions itinerants, recitals poètics, col·laboracions amb mitjans de comunicació nacionals i europeus per elaboració de documentals audiovisuals, exposicions... Un indubtable esforç, sempre sense ànim de lucre, per part dels ateneistes.
D’acord amb el que estableixen els articles 54.1, 60.2, 64.3 i 101 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, així com l’acord de la Junta de Portaveus del 29 de gener de 2008, formula la següent:
PROPOSICIO AL CONSELL DE DISTRICTE
El Consell de Districte de Ciutat Vella acorda: Que el present Districte de Ciutat Vella faci les gestions necessàries per tal de
que l’Ateneu Enciclopèdic Popular pugui disposar d’un espai estable on puguin desenvolupar les seves activitats.
La Presidència obre el torn de paraules pel posicionament dels grups. Per part de grup municipal de CIU, el sr. Badia mostra el seu vot favorable per
que una entitat amb tant renom com aquesta tingui les portes obertes al nostre Districte.
Per part de grup municipal de PP, el Sr. Coto mostra la seva abstenció, atès
que hi ha moltes institucions a Ciutat Vella que fan tasques mes importants. Per part de grup municipal de ICV-EUiA, el sr. Rubén Costa, portaveu d’ICV-
EUiA indica que estem d’acord amb aquesta proposició, per tant, des de ICV EUiA votarem a favor.
Per part de grup municipal de PSC, el sr. Cano mostra el seu vot favorable,
afegint que la Regidora porta molt de temps treballant en aquesta qüestió i en la mateixa direcció.
Protocol signat amb
6
Districte de Ciutat Vella
21
Cal destacar també que durant aquest període van formar-hi part activament personalitats de la cultura catalana com Joan Salvat-Papasseit, Joaquim Maurin, Víctor Colomer, Manuel Ainaud de Lasarte, Joan Bastardas, Jaume Aiguader, Josep Mª de Sucre, Joan Amades, Ángel Pestaña, Salvador Seguí i un llarg etcètera.
Després dels desastres de la guerra, arribà la fosca nit del silenci, l’Ateneu
Enciclopèdic Popular (A.E.P.) com tants altres col·lectius, patí exili, presó i mort. Amb la mort del dictador, un grup de vells ateneistes i joves inquiets, poc a poc
van recuperar l’esperit ateneista de l’A.E.P Així, el 1977 renaixia de nou l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona.
Des d’aleshores, l’A.E.P sempre ha encaminat les seves activitats amb la intenció
de continuar la seva tasca d’esser una mena de Universitat Popular. Durant aquest temps ha anat convertint la seva biblioteca, hemeroteca i fons de documentació (actual Centre de Documentació Històrico-Social) en un dels més importants fons de documentació sobre el moviment obrer de l’estat espanyol. Paral·lelament ha anat organitzant un seguit d’activitats a traves de conferències, debats, exposicions itinerants, recitals poètics, col·laboracions amb mitjans de comunicació nacionals i europeus per elaboració de documentals audiovisuals, exposicions... Un indubtable esforç, sempre sense ànim de lucre, per part dels ateneistes.
D’acord amb el que estableixen els articles 54.1, 60.2, 64.3 i 101 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, així com l’acord de la Junta de Portaveus del 29 de gener de 2008, formula la següent:
PROPOSICIO AL CONSELL DE DISTRICTE
El Consell de Districte de Ciutat Vella acorda: Que el present Districte de Ciutat Vella faci les gestions necessàries per tal de
que l’Ateneu Enciclopèdic Popular pugui disposar d’un espai estable on puguin desenvolupar les seves activitats.
La Presidència obre el torn de paraules pel posicionament dels grups. Per part de grup municipal de CIU, el sr. Badia mostra el seu vot favorable per
que una entitat amb tant renom com aquesta tingui les portes obertes al nostre Districte.
Per part de grup municipal de PP, el Sr. Coto mostra la seva abstenció, atès
que hi ha moltes institucions a Ciutat Vella que fan tasques mes importants. Per part de grup municipal de ICV-EUiA, el sr. Rubén Costa, portaveu d’ICV-
EUiA indica que estem d’acord amb aquesta proposició, per tant, des de ICV EUiA votarem a favor.
Per part de grup municipal de PSC, el sr. Cano mostra el seu vot favorable,
afegint que la Regidora porta molt de temps treballant en aquesta qüestió i en la mateixa direcció.
Districte de Ciutat Vella
22
El sr. Roman agraeix als grups el seu vot favorable. Per tant la proposició del Grup presentada per ERC queda aprovada pels vots a favor dels consellers de CIU, ICV-EUiA i PSC, i l’abstenció dels consellers del PP.
4.- Preguntes per part de CIU i ERC La consellera de CIU, senyora Lydia Torné i Hernández, formula següent
pregunta que es concreta en el text següent: Atesa la situació de precarietat a que es veuen abocades moltes famílies del
nostre de districte en un context de forta crisi econòmica, que té en l’atur, i en no poder fer front a les necessitats bàsiques de les persones, la seva forma d’expressió més crua.
Per això i d’acord amb el que disposa l’article 34.4 del Reglament d’organització i funcionament del Districte de Ciutat Vella, formula la següent
PREGUNTA Quin ha estat l’augment de la demanda d’assistència per necessitats bàsiques
d’alimentació als serveis socials del nostre districte en els darrers mesos? Quines accions s’estan duent a terme per assegurar l’accés als aliments i places de menjador a tots els ciutadans que ho requereixin, tal i com recomana la síndica de Barcelona en el seu darrer informe?
Té la paraula, la gerent del Districte, Sra. Massa, la qual contesta que existeixen
quatre programes per fer front a aquest fet, en concret el que dona cobertura a 70 persones. En els últims 6 mesos ha hagut un increment d’un 11% en el pressupost del 2009. Pel que respecte a àpats domiciliaris suposa un 70%, i representa un increment del 25% respecte a l’any anterior. També hi ha un increment en els casals de gent gran, però que acollin totes les demandes dels serveis socials.
La Sra. Torné demana que l’explicació se li doni per escrit. La segona pregunta la presenta el conseller de CIU, senyor Joan Anton
Sánchez de Juan es concreta de la manera següent:
I. Atès que el Pla de Museus de Catalunya entre d’altres objectius contempla la creació del Museu de Ciències Naturals.
II. Atès que l’esmenta’t museu acollirà les ciències de la terra (biologia, geologia,
zoologia, botànica i paleontologia) i estarà format, entre d’altres, pels actuals museus de Geologia i Zoologia ubicats al Parc de la Ciutadella.
Per això i d’acord amb el que disposa l’article 34.4 del Reglament d’organització i
funcionament del Districte de Ciutat Vella, formula la següent PREGUNTA
*Es reprodueix l’extracte d’aquest document que fa referència a l’Ateneu Enciclopèdic
Popular. Pot consultar-se sencer a:
http://w110.bcn.cat/fitxers/ciutatvella/090303plenariacta.495.pdf
··
7
Protocol signat amb l’Ajuntament(13 de maig de 2011)
8
9
10
11
··
12
Hemeroteca
13
Hemeroteca
El Triangle(8 de febrer de 2010)
08/02/10EL TRIANGLEBARCELONA
Prensa: Semanal (Lunes)Tirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD
Página: 42Sección: OTROS Valor: 1.623,00 € Área (cm2): 962,9 Ocupación: 100 % Documento: 1/2 Cód: 35455136
14
08/02/10EL TRIANGLEBARCELONA
Prensa: Semanal (Lunes)Tirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD
Página: 43Sección: OTROS Valor: 1.623,00 € Área (cm2): 954,6 Ocupación: 100 % Documento: 2/2 Cód: 35455136
15
El Punt(6 de març de 2010)
06/03/10EL PUNT (BARCELONA)BADALONA
Prensa: DiariaTirada: 12.220 EjemplaresDifusión: 7.852 Ejemplares
Página: 3Sección: LOCAL Valor: 1.415,00 € Área (cm2): 524,2 Ocupación: 64,32 % Documento: 1/1 Cód: 36085760
16
21/11/12EL PAIS (EDICION CATALUÑA)BARCELONA
Prensa: DiariaTirada: 18.861 EjemplaresDifusión: 18.861 Ejemplares
Página: 12Sección: CATALUÑA Valor: 3.605,00 € Área (cm2): 471,2 Ocupación: 49,86 % Documento: 1/1 Autor: XAVIER THEROS Núm. Lectores: 75444
Cód: 63829996
6 / 28
El País(21 de novembre de 2012)
17
Masala(maig / juny de 2013)
El País(21 de novembre de 2012)
18
L’AEP seu de la memòria obrera, social i popular
19
Per què l’Enciclopèdic?
Quaranta anys de cultura popular
L’Ateneu Enciclopèdic Popular fou fundat l’any 1902 per dos obrers, Eladi Gardó i Josep Tubau, i l’estudiant Francesc Layret a casa d’aquest últim. Posteriorment, l’entitat va establir la seva seu al carrer del Carme, n.º 30, on ocupava els baixos i quatre pisos de més de 100 m2 cadascun. A més, arribà a disposar d’un altre apartament al carrer de la Portaferrissa, d’un xalet a La Molina i d’un terreny a les Rambles, cantonada amb Pintor Fortuny.
Amb més de 25.000 socis, l’Enciclopèdic tenia una important biblioteca i diverses seccions on els obrers realitzaven les seves activitats. Era un espai on els treballadors trobaven cultura popular de qualitat, alternativa a la burgesa, i que depenia dels propis obrers que el mantenien amb la seva dedicació i quotes, junt amb estudiants i professionals que hi aportaven els seus coneixements.
Personatges il·lustres
Formava part de l’Ateneu o hi col·laborava un ampli ventall de persones amb gran capacitat, significació i variat caire polític, com Francesc Layret, Lluís Companys, Ángel Pestaña, Joan Salvat-Papasseit, Joan Amades, Salvador Seguí, Federico Gar-cía Lorca, Margarida Xirgu, Miguel de Unamuno, Francesc Macià, Eugeni d’Ors, Ramiro de Maeztu, Andreu Nin...
L’Enciclopèdic organitzà centenars de debats i conferències amb aportacions ben diverses per a enriquir la cultura catalana i també promogué d’altres activitats, com recitals poètics o excursions, a més de realitzar nombroses campanyes en defensa dels drets dels treballadors, contra la guerra i el militarisme, a favor de l’educació pública o de millora dels serveis de la ciutadania.
20
Paper cremat
L’AEP desenvolupà la seva tasca fins que l’exèrcit franquista va envair Barcelona el 26 de gener del 1939, sent el primer indret no institucional que ocuparen les tropes comandades pel general Yagüe. S’espolià el seu patrimoni i els seus arxius i llibres foren cremats a la via pública. D’ençà i durant els casi quaranta anys que durà la cruenta dictadura, l’Enciclopèdic deixà d’existir.
Quaranta anys d’enganys
El 1977, a partir de l’esforç d’un reduït nombre de persones, l’Ateneu renaixia dis-posat a rescatar la memòria de l’entitat i de tot el poble obrer, i amb la necessitat de continuar la tasca cultural i pedagògica que realitzà durant el període 1902-1939. Després de l’incendi del local de Reina Amàlia, s’ubicà al carrer Montalegre, n.º 5, i després al Passeig de Sant Joan, n.º 26, on encara hi és, sempre en condicions precàries i de forma provisional.L’entitat compta avui amb més de 200 socis i realitza una important tasca de recu-peració de la memòria històrica. El seu Centre de Documentació Històrico-Social disposa de més de 12.000 capçaleres, que s’han anat classificant i arxivant, i 30.000 llibres, i constitueix una font imprescindible de consulta per tot aquell que investi-gui sobre el moviment obrer o la cultura popular a Catalunya. A més desenvolupa una intensa activitat pedagògica i cultural, amb la realització de nombrosos actes: conferències, debats, recitals poètics, presentacions de llibres i documentals, expo-sicions itinerants sobre la tasca de Ferrer i Guàrdia, sobre l’efervescència social de la dècada de 1920 o sobre la premsa llibertària a la clandestinitat.
L’Enciclopèdic del segle xxiAmb el final de la dictadura era una qüestió de justícia elemental que l’espoli que havia patit l’AEP fos reparat amb el màxim de rapidesa. Però l’any 2015 farà qua-ranta anys de la mort del dictador i aquest encara no ha estat ni mínimament com-pensat, malgrat les nombroses gestions realitzades.
Aquestes, que s’iniciaren a la etapa en què Narcís Serra era alcalde de Barcelona, s’han intensificat amb els anys. Des de 2004, l’AEP va iniciar converses amb els regidors de Ciutat Vella, Carles Martí i Itziar González, i amb el cap dels arxius de la Generalitat, Ramon Albert. L’octubre de 2006, presentà un manifest, a llocs tant emblemàtics com el CCCB i l’Ateneu Barcelonès, reclamant la restitució del seu patrimoni. Dos anys més tard, envià una carta en què exposava la seva situació i reclamacions a l’alcalde de Barcelona, al conseller de Cultura de la Generalitat i al
21
president del Parlament de Catalunya. El professorat del Departament d’Història Contemporània de la UB recolzà les seves demandes.
El 2009, l’Enciclopèdic envià una carta a tots els partits polítics amb representació institucional. Finalment, al ple municipal del Districte de Ciutat Vella del 3 de març del 2009, a proposta d’ERC i recolzat per tots els partits polítics excepte el PP, que es va abstenir, es va prendre l’acord de proporcionar a l’AEP un local estable i de dimensions considerables on poder desenvolupar les seves activitats, al barri del Raval. Aquest acord no s’executà.
Una injustícia pendent de reparar
Davant la persistència en aquest incompliment, l’AEP formulà dues interpel·lacions a l’Administració municipal, els anys 2010 i 2011, en audiència pública. Arrel de la segona, l’alcalde Jordi Hereu, en nom i representació de l’Ajuntament de Bar-celona, i Manel Aisa Pàmpols, en nom i representació de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, signaren un protocol de col·laboració per a la cessió d’ús d’un local, on s’especifica que: «L’Ajuntament de Barcelona, en el termini màxim de dos anys, a comptar des de la signatura del present protocol, oferirà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular un local per a la instal·lació de la seva seu i desenvolupar les finalitats que li son pròpies. [...] El local que s’oferirà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular reunirà les condicions necessàries perquè aquest pugui desenvolupar en condicions adequades les seves activitats tant ateneístiques (conferències, debats, recitals, exposicions, do-cumentals, etc.) com arxivístiques i de consulta pública. [...] Aquest local haurà de disposar d’una superfície útil compresa entre els 750 m 2 i els 1000 m2. El local haurà de disposar com a mínim de planta baixa».
Paper mullat
A data d’avui, però, tot i les converses que s’han mantingut amb l’Ajuntament, aquest no ha ofert cap local que s’ajusti a les condicions establertes en l’esmentat protocol adduint que no tenen locals disponibles. Això representa un altre flagrant incompliment dels acords per part de les autoritats municipals, ja que l’Ateneu té coneixement de la cessió de locals espaiosos al barri de Ciutat Vella a d’altres entitats culturals en els darrers anys. Queda palès que als representants de les institucions que disposen de la capacitat de reparar, encara que sigui de manera parcial, l’espoli que patí l’AEP, els hi manca la voluntat política per fer-ho. D’aquesta manera no fan més que consagrar un greuge flagrant i injust.
22
És per aquest motiu que denunciem l’incompliment del conveni que havia de dotar d’una seu digna l’Ateneu Enciclopèdic Popular i el seu importantíssim fons docu-mental, testimoni de la cultura i les lluites de la classe obrera. I és per aquest mateix motiu que des de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i diversos col·lectius i individuali-tats estem impulsant una campanya per a aconseguir un local per a l’Enciclopèdic, i per a tota la ciutat de Barcelona, al barri del Raval.
Com a Can Batlló, Can Vies, L’Harmonia o Segle xx...Teixirem complicitats a tota Barcelona i arreu per reparar aquest greuge històric.Des del cor de la ciutat, no callarem!Recuperem l’Enciclopèdic i el seu esperit autogestionari i popular! ··
23
Excursions (1904)
Credo-Vegetarià Naturista (1911)
Associació Natura (1913)
Amics del Sol (1915)
Esbart Fotogràfic (1916)
Esbart Folklòric (1916)
Esbart de Ciències Naturals (1919)
Esbart Filològic (1921)
Esbart Atlant (1922)
Esbart d’Esports de Neu (1922)
Esbart d’Alpinisme i Espeleologia (1931)
Esbart de Cantaires (1931)
Sociologia (1904)
Història (1904)
Arts Industrials (1905)
Biblioteca (1905)
Ciències (1905)
Esperanto (1905)
Grup Esperantista «Semo» (1920)
Belles Arts (1906)
Estudis Literaris (1907)
Grup de Teatre (1908)
Gimnàs i Esports (1909)
Aviació (1909)
Gimnàstica rítmica (1920)
Lluita a la corda (1925)
Rugby (1928)
Ciclisme (1930)
Música (1910)
Estudis Socials (1911)
Boy Scouts (1912)
Literatura i Belles Arts (1912)
Esbart de Rapsodes (1914)
Mutualitat (1913)
Socors Mutus (1922)
Pedagogia (1916)
Estudis Comercials (1918)
Estudis en Llengua Francesa (1921)
Instrucció i Educació (1923)
Alfabetista (1925)
Estudis Universitaris (1928)
Instrucció o Cultura (1930)
Estudis Polítics i Socials (1920)
La Jove Atlàntida (1922)
Amics du Monde (1924)
Cercle d’Estudis Marxistes (1926)
Amics de l’Hora (1928)
Institut de Ciències Econòmiques (1931)
Filosofia (1933)
Idiomes (1934)
Femenina (1921)
Festes (1921)
Pintura (1922)
Cultura professional (1922)
Cinema (1933) ··
Aquestes eren les seccions en què estaven organitzats els ateneistes durant les primeres dècades de funcionament d’aquesta entitat autogestionària, que va omplir les ànimes i la vida social d’una Barcelona popular àvida d’autonomia obrera:
Seccions de l’AEP (1902-1939)
24
Campanyes cíviques de l’AEP(1902-1939)
Fer una ullada a les campanyes cíviques promogudes per l’Ateneu Enciclopèdic Popular durant la seva primera etapa és fer un repàs històric a algunes de les més importants lluites de la classe obrera a Barcelona en aquells anys:
Pro millora de les escoles barcelonines (1907)
Pro pressupost extraordinari de cultura de
l’Ajuntament de Barcelona (1908)
Contra el projecte de llei contra el terrorisme (1908)
Pro escoles i pel millorament de l’ensenyament
(1910)
Pro ciutat jardí (1915)
Pro escoles belles i dignes (1916)
Pro Assemblea de Classes Popuars de Catalunya
(1917)
Pro jardins d’infants (1918)
Pro ensenyament en català (1919)
Pro alliberament de presos obrers (1920)
Pro camps de jocs esportius al barri del Raval (1920)
Pro millora de les condicions de vida i d’higiene dels
barcelonins (1921)
Pro restabliment de les garanties constitucionals
(1921)
Pro famolencs de Rússia (1922)
Pro hospitals (1922)
Pro retir obrer (1922)
Pro Lliga dels Drets de l’Home (1922)
Pro pau social i contra el terrorisme (1922)
Pro ajuda a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
(1924)
Pro escoles (1930)
Pro amnistia (1931)
Pro estudis universitaris per a obrers (1931)
Contra l’atur obrer forçós (1931)
Pro alfabetització (1932)
Pro defensa dels mosaics de Tossa (1932)
Pro dignificació i nacionalització del Liceu (1932)
Pro Aliança Obrera contra el feixisme i front contra
la guerra (1932)
Pro ciutat del repòs i les vacances (1933)
Contra l’apujada de tarifes ferroviàries (1933)
Pro Aliança Obrera (1933)
Pro Congrés de la Joventut contra la guerra (1933)
Contra el dèficit escolar i pro millora de
l’ensenyament (1934)
Pro Comitè Català d’Esports Populars (1935)
Pro Olimpíada popular (1936)
Pto catalanització (1936)
Contra la guerra (1936)
Pro universitat popular (1936)
Pro cultura popular (1936)
Pro Casal de Cultura (1936)
Pro universitat nova (1937)
Contra la barbàries dels bombardejos (1937) ··
25
Campanyes cíviques de l’AEP(1902-1939)
Personatges que han format part de la història i la vida de l’Ateneu
··
26
Joan Salvat-Papasseit
Francesc Layret
Salvador Seguí
27
Andreu Nin
Margarida Xirgu
Federico García Lorca
28
Ateneu Enciclopèdic PopularPasseig de Sant Joan, n.º 26
08010 - Barcelona
i, a partir de gener de 2015, podreu consultarles novetats referents a la situació de l’Ateneu a:
laveudelateneu.org
··
··