RECULL DE PREMSA 21 d’octubre de 2013

comunicacio@coac.net Plaça Nova, 5 – 08002 Barcelona www.coac.net 93 306 78 20

Patrocina:

COAC I PROFESSIÓ >> Ducha emocional, vaca viva y moda vampírica. El Mundo Tribuna de Girona ofereix un cicle sobre “smart cities”. Diari de Girona Fotografies d’Itàlia, de Narcís Reverendo. Diari de Girona Sí a la Ley de Servicios Profesionales, con matices. RadacciónMédica ARQUITECTURA >> Àlex Susanna: “El Llull pot ajudar molt el país”. El Punt Avui Unió de la tecnologia i l’artesania. La Vanguardia “Striptease” arquitectònic. El Periódico Per als amants de la ciutat. La Vanguardia Descubriendo la arquitectura. El País Estructures per a tot. La Vanguardia Ramon Morrades. Economista urbano. El País Piden una condena por prevaricación para el ex alcalde de Santa Margarida. El Mundo La Cambra que busca l’alternativa. El Periódico La Casa Bofarull dels Pallaresos ja és visitable dues dècades després. Diari de Tarragona La obra de Moneo, en miniatura. Expansión Zaha Hadid diseña los yates más asombrosos del mundo. Abc.es URBANISME >> El Park Güell enllesteix la taquilla. 20 minutos Madrid. Una hegemonia en dubte. La Vanguardia CONSTRUCCIÓ >> Infraestructures pendents a Catalunya. El Punt Avui La Escola Internacional prevé construir una residencia en Salou. Diari de Tarragona Avinyó actuarà d’urgència a la Torre dels Soldats per evitar el risc d’esfondrament. Regió7 L’eix Diagonal és per a l’estiu. Regió7 El gran interrogant: l’encaix de BCN World. ARA El mapa de la obra pública para 2014 vale 8.700 millones. Expansión Adelson lamenta el retraso de la reforma antitabaco. La Razón Eficiència Energètica, edificis i consumidors. Diari de Girona Edificis intel·ligents. La Vanguardia HABITATGE >> Les hipoteques, sota mínims. El Punt Avui L’hora dels inversor més aportunistes. L’econòmic Dret a l’habitatge. La mobilització. ARA El problema de la vivienda persiste pese al freno a los nuevos desahucios. El País

RECULL DE PREMSA 21 d’octubre de 2013

comunicacio@coac.net Plaça Nova, 5 – 08002 Barcelona www.coac.net 93 306 78 20

COAC I PROFESSIÓ

Torna a l’inici >>

EL MUNDO. DOMINGO 20 DE OCTUBRE DE 2013 62

EM2 / CULTURA

NOCTÁMBULOS FESTIVOS Y CELEBRANTES

ANNA R. ALÓS

EL BIENESTAR DE QUITA Y PON llega en forma de spa doméstico. El arquitecto Alberto Apostoli ha diseñado para Jacuzzi la colección de cabinas con nombre de dj. Sasha (el mejor, dicen, remixeador de Madonna). En dos me-tros cuadrados hay sauna, hammam y ducha emocional, que así se llama cuando el agua in-cluye placer. Los paladares, ya siempre en re-mojo, se agasajaron con el catering de Iker Erauzquin. Si no se tienen metros libres en ca-sa se puede ir al spa de Alqvimia en su renova-da tienda de la Rambla de Catalunya. Ahí, ade-más, con cosmética me cuentan que natural 100%. Su fundador, Idili Lizcano, estuvo con Anna Tarrés y Helena Rakosnik.

La primera dama catalana también acudió a la tienda Tous de la Diagonal en apoyo de la lu-cha contra el cáncer de mama, una enferme-dad que ella misma padeció. Con Salvador Tous, Rosa Oriol y sus hijas, Alba y Rosa, esta-ban Piru Cantarell, presidenta de la Fundación Fero liderada por el doctor Baselga. La pulse-ra rosa está a la venta y la recaudación es ínte-gra para la investigación. También estuvieron Sònia Recasens, Gonzalo Rodés y Marta Ven-tós, que también lleva años luchando contra esta enfermedad.

Respecto de la salud, el periodista Adam Martín ha presentado un ensayo en la Casa del Libro y en dos idiomas, catalán y castellano, para que no haya discordia. En Comer para ser mejores expone claves para nuevos hábitos que excluyen la proteína animal y a medio li-bro, constato, una se pregunta si hay que ma-tar la vaca o dejarla viva. Como para todos hay, presentación en el Hotel Do de la plaza Reial del Olost Fumat, primer queso payés ahumado catalán a cargo de tres chefs: el maestro Jean Louis Neichel, Toni Sala y Àngel Pasqual. El enólogo Miquel Palau dirigió un maridaje que, evidentemente, se acompañó con los vinos ca-talanes, Abadal en este caso.

Garaje se llama el mercadillo que Soledad Álvarez ha montado en el garaje al aire libre de su tienda de Galvany, Sayán. Tenderetes de ro-pa, joyas, bolsos, velas, de menaje de mesa du-rante tres días y entre las visitantes, Inés Fisas, Llanos de Luna, María Lladó y Anna Rovira, diseñadora de bolsos con taller en Gràcia. Más moda en la tienda Coolway con una colección de calzado en tonos oscuros y efectos de cuero desgastado inspirada en la serie televisiva Cró-nicas Vampíricas y fabricada en España. Paola Dezi, directora de marketing de Coolway, se ro-deó de amigos, modelos y blogueras de moda, de las que mandan mucho (dicen).

Casa Bacardí, la del vampiro en el logo, ofreció en Sitges una fiesta con cocktail de Javier de las Muelas con ocasión del Festival de Cine. Pasaron Álex de La Iglesia, Tristán Ulloa, Elena Furiase, Lucía Guerrero, Lucía Delgado, Paloma Bloyd y Andrea Duro. Y en la calle Muntaner se ha inaugurado BierCaB, barra con una batería de 30 tiradores de cer-veza artesana 100%, cocina elaborada con cerveza o sus componentes, y cuatro exper-tos al frente: Sven Bosch, Gabriel Bocanegra, Manolo Baltasar y el chef Sergio Ruiz. Si al-guien quiere regalarla, tienen botellas a 300 euros el medio litro. Cosas de la artesanía, que tiene más valor que precio.

Ducha emocional, vaca viva y moda vampírica

MENÚS SIN ANIMALES

Adam Martí junto al libro que esta semana ha presentado en la Casa del Libro: Comer para ser mejores, un ensayo de cómo comer sin proteína animal editado en dos idiomas.

EL MUNDO

VAMPIROS Y CERVEZAS En Coolway, para presentar la colección de moda inspirada en Crónicas Vampíricas, Alejandro Becker y Camille Gross, de Trend Models, Paola Dezi, directora de marketing de Coolway y Omar Enfedaque también de Trend Models; algunos actores del Festival de Cine de Sitges en Casa Bacardí frente al vampiro marca de la casa: Lucía Guerrero, Lucía Delgado, Paloma Bloyd y Andrea Duro; dos de los propietarios de BierCaB, templo de la cerveza artesana: Sven Bosch y Manolo Baltasar.

EL MUNDO

QUESOS, MODA Y JOYAS Tres chefs presentan el primer queso ahumado catalán en el Hotel Do: Jean Luc Figueras, Toni Sala y Ángel Pasqual; Rosa Oriol, Helena Rakosnik y Salvador Tous en el acto solidario para la Fundación Fero; Soledad Álvarez y Anna Rovira en el Mercado Garaje de Sayan.

EL MUNDO

AGUA Y SALUD A la izquierda, dentro del Spa doméstico en el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, el chef Iker Erauzkin con la plana mayor de Jacuzzi: Alberto Apostoli, Inmacula-da Vázquez y Stefan Brinot. En Alqvimia Spa, Idili Lizcabno, fundador de la marca, con Anna Tarrés.

ANTONIO MORENO

JORDI SOTERAS

EL MUNDO

Girona, Salt i Sarrià

Diari de Girona ■DiUMEnGE, 20 D’oCTUBRE DE 20136

Les «smart cities» -ciutats in-tel·ligents o digitals- són aquellesque utilitzen la tecnologia per fa-cilitar la qualitat de vida dels seushabitants. Girona aposta cada copmés per aquest camí i per això laUniversitat i l’Ajuntament han im-pulsat enguany un màster inter-nacional pioner en aquest àmbit,mentre que també s’ha creat unacàtedra específica. Dins d’aquest

context, Tribuna de Girona i elCol·legi d’Arquitectes de Catalu-nya-Demarcació de Girona hanpreparat un cicle de quatre con-ferències sobre la qüestió.

La conferència inaugural serà elproper dimarts, 22 d’octubre, ianirà a càrrec de l’arquitecta ita-liana Benedetta Tagliabue, últi-ma companya del també arqui-tecte Enric Miralles i actual cap del’estudi Miralles Tagliabue EMBT.La seva xerrada versarà sobre ar-quitectura i paisatge.

El 30 d’octubre, la directora dela Càtedra Girona Smart City de laUdG, Lluïsa Marçal, dirigirà unaconferència-col·loqui que comp-tarà amb la presència de dues

empreses catalanes que treballenen el sector de les ciutats intel·li-gents. El títol de la xerrada serà Vi-sió i perspectiva de futur.

El dimarts 5 de novembre, elconseller de Territori i Sostenibi-litat, Santi Vila, oferirà una confe-rència sota el títol Ciutats intel·li-gents per un futur sostenible, men-tre que el cicle es clourà el 7 de no-vembre amb la participació del capd’urbanisme de l’Ajuntament deBarcelona, que parlarà sobre Laciutat autosuficient.

Totes les xerrades tindran lloc ados quarts de vuit del vespre a l’Es-paiCaixa de la ciutat de Girona.L’entrada és gratuïta, però seràobligatori inscriure’s prèviament.

GIRONA | DdG

Tribuna de Girona ofereix uncicle sobre «smart cities» Hi participaran l’arquitecta

Benedetta Tagliabue, LluïsaMarçal, Santi Vila i el capd’Urbanisme de Barcelona

MARC MARTÍ

La plaça Salvador Espriu de Girona es va convertir ahir en l’escenari de latretzena Fira d’Entitats de Voluntariat, organitzada per la Federació Catalanade Voluntariat Social. A partir de les deu del matí i fins a les dues del migdiamés de trenta entitats van presentar els seus projectes. També hi va haveruna cercavila, tallers i animació infantil. L’alcalde de Girona, CarlesPuigdemont, va ser l’encarregat de la inauguració, mentre que també hi vanassistir els regidors Eduard Berloso i Jordi Fàbrega.

Fira d’Entitats de Voluntariat a Girona

MARC MARTÍ

La Duchenne Parent Project, l’Associació de Veïns de Sant Narcís, elscomerciants de les Dominiques, la botiga Anima’ls i l’Ajuntament de Gironavan organitzar ahir una desfilada canina solidària a favor de dos bessons -enMarc i en Gerard- que pateixen la malaltia de Duchenne, que és una patologiarara i neurodegenerativa. L’objectiu era recaptar fons per a l’hospital de SantJoan de Déu i que es puguin invertir en una línia d’investigació de la malaltia.Per això, es van recollir també taps de plàstic.

Desfilada canina solidària per a dos bessons

El barri de Pedret tindrà unanova pista polivalent a la canto-nada de la Ronda de Pedret i el car-rer Palafrugell. Així ho van decidirels veïns durant la segona assem-blea dels Pressupostos Participa-tis, celebrada el passat dimecres.Després que durant la primerajornada de votacions, el 17 de ju-liol, es produís un empat respec-te al projecte de la pista -tres votsa favor i tres en contra-, ara hi hahagut 12 veïns que han votat a fa-vor de gastar els 27.128,42 eurosque corresponen al barri en aques-ta pista, que comptarà amb unatanca perimetral i servirà perquèels infants puguin jugar a pilota orealitzar-hi altres activitats.

A l’assemblea veïnal hi van as-sistir 22 persones. Tot i que la pis-ta poliesportiva ha resultat el pro-jecte guanyador, durant la troba-da es van presentar dues propos-tes més: participar en el projecte decarril bici al seu pas per Pedret -enel qual ja està treballant l’Ajunta-ment-, que va rebre el suport detres persones, i la rehabilitació del’antiga capella de Sant Jaume, al’església de la Mare de Déu del Pi-lar. Aquest darrer projecte va serpresentat per l’Associació PedretArt i Cultura i va comptar amb elvot favorable de set persones.

Després de l’assemblea per a de-cidir en què gastar el pressupostdel barri, el regidor de Serveis So-cials, Eduard Berloso, i la regido-

ra del barri, Roser Urra, van con-tinuar reunits amb els veïns perparlar de la reactivació de l’asso-ciació de veïns i la constituciód’una nova junta que pugui tirar-la endavant. De la trobada vansorgir vuit persones que estan dis-posades a implicar-s’hi.

Cinc propostes al Barri Vell Dijous, d’altra banda, es va celebrarla tercera assemblea dels pressu-postos participats al Barri Vell,que no havia pogut participar enla consulta del mes de juliol perquècap de les propostes presentadesllavors eren viables, ja fos per mo-tius econòmics o tècnics. D’a-questa nova assemblea n’han sor-tit cinc propostes, la majoria per afer millores urbanístiques i un pa-

rell de caire social. Segons ha ex-plicat Berloso, una de les propos-tes socials consisteix en fer una lu-doteca. A partir d’ara, aquests cincprojectes que s’han presentat hau-ran de ser avaluats per l’Equip deValotació Tècnica i Econòmica del’Ajuntament. Si es considera quesón viables, se sotmetran a con-sulta dels veïns.

D’altra banda, tenint en comp-te que al Barri Vell hi ha nombro-ses associacions veïnals i de co-merciants, s’ha acordat que escrearan dues meses -una per acada sector- que treballaran coma interlocutores entre el barri il’Ajuntament. Segons ha indicatBerloso, cada associació tindràdos representants a la mesa que lipertoqui.

GIRONA | L.F.G.

Pedret tindrà una novapista poliesportiva ambuna tanca perimetralAl Barri Vell s’han fet cinc propostes, inclosa una ludoteca, que ara

l’Ajuntament haurà d’avaluar i sotmetre posteriorment a votació

L’espai on està previst que es faci la nova pista polivalent de Pedret.

MARC MARTÍ

És obligatori formalitzar la inscripció a www.tribunadegirona.com (Places limitades)

DIMARTS22 D’OCTUBREA LES 19.30 A L’ESPAI CAIXA

«Arquitectura ipaisatge»

Benedetta TagliabueARQUITECTA

www.tribunadegirona.com

CICLE «SMART CITIES»

Col·legid’Arquitectes deCatalunyaDemarcació de Girona

Diari de Girona ■DILLUNS, 21 D’OCTUBRE DE 201350

Blanes, Cadaqués, Olot, San-ta Coloma de Farners, Torroellade Montgrí.

PALAFRUGELLCountry A les 9 de la nit a lasala Els Ametllers clases decountry per a ultradebutants i a2/4 de 10 de la nit per a debu-tants.

BANYOLESRepresentació A les 7 de latarda al Teatre Municipal repre-sentació de l’obra «Xafarderies(Rumors, de Neil Simon), adap-tació de Jordi Sala.

GIRONARepresentació A les 8 delvespre a la sala La Planeta ter-cera sessió del torneig de dra-matúrgia catalana. La «batalla»anirà a càrrec de Marc Artigau,Jordi Casanovas, Marc Crehuet,Carol López, Paco Mir, JordiOriol, Marc Rosich i Mercè Sa-rrias. Els espectadors tornarana escollir el millor text de cadacombat de 40 minuts cada un

GIRONACreativitat i EmprenedoriaA partir de 2/4 de 10 del matíal parc científic i tecnològic dela Universitat de Girona semi-nari sobre creativitat i empre-nedoria impartit per Miquel Àn-gel Oliva, expert en creativitat,innovació i estratègia empresa-rial i soci fundador de NovaGrup.

FIGUERESClub de lectura A les 4 de latarda a la biblioteca Fages deCliment club de lectura amb lli-bre «L’amic retrobat» de FredUlhman.

GIRONAClub de lectura A les 8 delvespre a la biblioteca SalvadorAllende club de lectura amb l’o-bra «Nada» de Carmen Laforet.

Presentació llibre A les 8del vespre a la Llibreria 22 pre-sentació del llibre «El escritor»de Javi Alcover amb l’interven-ció de Jordi Matamoros Sánchezi l’autor de l’obra.

PLATJA D’AROConverses A 2/4 de 4 de latarda a la biblioteca municipalMercè Rodoreda conversa enanglès.

BANYOLESFesta Major de Sant Martirià

De les 10 del matí a les 5 dela tarda a l’oficina de turisme del’Estany volta a l’estany amb laTirona.

A les 11 del matí a l’exteriordel pavelló de la Draga tallerpràctic d’educació canina.

A 2/4 de 12 del migdia al pa-velló de la Draga concert festaper la música per a cobla «Més

de 40 anys de música per a co-bla» amb les cobles Ciutat deGirona, La Principal de La Bisbali Selvatana.

A les 5 de la tarda a la plaçaMajor sardanes amb la partici-pació de les cobles Ciutat de Gi-rona, La Principal de La Bisbal iSelvatana. Sardana de comiatinterpretada de conjunt «Lafesta de Sant Martirià» de Con-rad Saló.

A les 6 de la tarda a la BarcaTirona actuació del cantant PauVallbé.

A les 8 del vespre al parc dela Draga, darrera del pavelló,castell de focs artificials a cà-rrec de la Pirotècnia Tomàs i acontinuació, a les 9 de la nit, alpavelló de la Draga ball de fi defesta i sessió de ballables ambl’orquestra La Principal de LaBisbal.

A 2/4 de 9 de la nit al recintede barraques concert amb elcantant Pau Riba.

SANT HILARI SACALMFira del bolet De les 10 delmatí a la 1 del migdia a la salanoble del Museu de les Guille-ries visita guiada a l’exposicióde bolets dirigida especialmenta les escoles.

FIGUERESEducació A partir de les 7 dela tarda a la Cate conferènciainaugural del curs escolar2013-14 amb el títol «Planseducatius, coresponsabilitateducativa i funcionament enxarxa» amb la participació de lasubdirectora general de Suporti Atenció a la Comunitat Educa-tiva, Gené Gordó i la cap delservei de Suport a la ComunitatEducativa, Neus Vergés.

GIRONAArt A 2/4 de 5 de la tarda alBòlit-Centre d’Art Contempora-ni curs-taller sobre el treball enequip i la gestió del temps a cà-rrec d’Anna Marqués i Àlex Ba-rangué.

PLATJA D’AROTaller infantil A les 5 de latarda a la biblioteca Mercè Ro-doreda taller QPertineca sobreapps infantils dirigit a infants iles seves families.

BANYOLESTitelles A 2/4 de 12 del mig-dia al Museu Arqueològic activi-tat familiar per a nens i nenesde 3 a 6 anys «L’abat Bonitus iles seves històries», un conteamb titelles.

CAMALLERACampanya De les 6 de latarda a les 9 de la nit al casald’avis campanya de donació vo-luntària de sang dins del pro-grama de sortides del banc desang i teixits de les comarquesgironines.

NAVATACampanya De les 6 de latarda les 9 de la nit al centre cí-vic donació voluntària.

CALONGEJornades gastronòmiquesJornades gastronòmiques Menúde l'Escamarlà. Restaurantsparticipants: Costa Brava, Gui-llermo, Kubansky, Refugi delPescador, Simon (Calonge-SantAntoni); Bell Port, Hotel Àncora,Hotel Trias, La Salinera, Mariade Cadaqués i Mas dels Arcs(Palamós); i Can Sidro (Vall-llo-brega).

L’ESTARTITJornades Fins el 31 d’octu-bre jornades gastronòmiquesde la poma a la cuina. Restau-rants participants: Catamaran(Hotel Clipper&Villes), Molí delMig, Alba, Club Nàutic Estartit iMedes II.

LLAGOSTERACuina del Bolet Fins el pro-per 3 de novembre jornadesgastronòmiques de la cuina delbolet amb la participació delsrestaurants Ca la Maria, Els Ti-nars, Cal Degollat, Mas Roure, ElCarril, Can Cassoles, Can Pane-des i Ca l’Artau.

LLORET DE MARCuina del peix Fins el pro-per dia 31 d’octubre XI Jorna-des grastronòmiques de la cui-na del peix de l’art.

PALAFRUGELLJornades Es Niu Fins el pro-per 3 de novembre jornadesgastronòmiques Es Niu, un delsplats locals més emblemàtics,amb la participació dels restau-rants: La Xicra, Xadó, Pa i Raïm,El Balcó de Calella, Casamar,Hotel Llafranc, Hotel Llevant,Hotel El Far i Hotel Tamariu.

GIRONACentre Cultural La MercèLa Sala Pati del Centre CulturalLa Mercè, acull fins al 21 denovembre, l’exposició Alícia i lameravellosa terra, de MontseCapel (Moon) i Alba Wäwä. Estracta d'una exposició interacti-va que combina fotografia iil·lustració i en la qual el públicpot participar i escollir un des-enllaç. Projecte guanyador dela beca primer comissariat con-vocada pel Bòlit el 2013.

La Mercè L’artista FannyLeymat presenta al centre cul-tural La Mercè de Girona, unareflexió sobre les nostres ciu-tats i sobre els nostres compor-taments, mitjançant set escul-tures que, sota el títol de Orino-polis esdevenen set al·legoriesde la ciutat, proposant un dià-leg sobre innovació artística,experimentació i creativitat enla ceràmica contemporània. Ésun retrat sobre la societat occi-dental, de les seves ports i delsseus desitjos. Restarà oberta alpúblic fins al proper 25 d’oc-tubre, de 2/4 de 10 del matí a2/4 de 2 del migdia i de 2/4 de5 de la tarda a 2/4 de 9 delvespre. Entrada lliure.

Museu d’Història El Museud’Història de Girona acull finsal proper mes de novembre,Josep Maria Corredor. De casa aEuropa. La mostra ret homenat-ge, en el centenari del seu nai-xement, a un dels assagistesmés importants en llengua ca-talana del segle XX i un delsautors catalans més traduïts.Corredor va ser figura clau del'exili català, al costat de Pom-peu Fabra, Carles Riba i, sobre-

tot, Pau Casals, de qui fou amici secretari personal i de qui pu-blicà el llibre Converses ambPau Casals, traduït i publicat encatorze països diferents.

Museu del Cinema Fins al26 de gener de 2014, el Mu-seu del Cinema de Girona aculll’exposició Cinema Imprès: Art ipublicitat en paper (1895-1980). Es tracta d’una mostraque reivindica ara aquest patri-moni cinematogràfic que, alcostat del cel·luloide, va perme-tre difondre el setè art arreudel món. Més de 280 cartells,fotografies de rodatges, progra-mes de mà, postals i fins i totcromos omplen la sala d'exposi-cions temporals i repassen unestil de publicitar pel·lículesque les noves tecnologies hanarraconat. Entrada lliure.

BANYOLESIl·lustracions Andrea Zatasexposa, fins al proper 2 denovembre a la Llibreria l’Altellde Banyoles (C/ Canal, 2), unaselecció d’il·lustracions agrupa-des sota el títol de Finestretes.Dibuixos personals i molt ima-ginatius que ens mostren unaaltre mirada a la vida. Gratuït.

Exposició fotogràfica LaFundació Lluís Coromina-ElPuntal de Banyoles (C/ Girona,161), acull fins al proper 23de novembre, l’exposició La fidels dies, de Yurian Quintanas,guanyador de la XII edició deJoves Fotògraf(e)s de les co-marques gironines. Horari: di-marts, dijous i dissabtes de 2/4de 5 de la tarda a 2/4 de 9 delvespre. Amb la col·laboració de:Inspai – Centre de la imatge dela Diputació de Girona – Obser-vatori del Paisatge de Catalun-ya – Bonart Cultural – Ajunta-ment de Banyoles

Sala El Tint La Sala de LaLlotja del Tint de Banyoles (C/Sant Pere, 10-14), acull, fins alproper 24 de novembre, l’ex-posició col·lectiva Cercle deConversa. Una sèrie d’obres re-alitzades per artistes de renomcom Pep Aymerich, Jordi Este-ban, Jordi Isern, Jordi Martoran-no, Maria Mercader, Oriol Teixi-dor i Carles Torren-Pagès.

FIGUERESCol·legi d’Arquitectes Laseu de la Delegació de l’Alt Em-pordà del Col·legi d’Arquitectesde Catalunya (Plaça de l’Esglé-sia, 6) acull fins al 20 d’octu-bre l’exposició Fotografies d’I-tàlia, de Narcís Reverendo. Lamostra ensenya una vintena defotografies de viatge fetes enel transcurs de diverses esca-pades a Itàlia durant els darrersanys, per les regions de la Cam-pania, l'Emilia Romagna, Sicília,la Toscana i el Veneto.

LA JONQUERAMuseu Memorial de l’ExiliL’Espai Hall del MUME de laJonquera, acull fins al 8 de ge-ner de 2014, l’exposicó La Lí-nia P al descobert, amb foto-grafies de Guillem Vidal. Lesfotografies que componenaquesta petita mostra desve-len allò que en altres llocs que-da camuflat pel bosc i oblidatper la memòrica. Els búnquersd’un projecte faraònic que elsfocs que van afectar l’Empordà,el 2012, van deixar al desco-bert. Per a més informació con-sulteu:www.museuexili.cat

El MUME acull, fins al 2 defebrer de 2014, l’exposicióFragments. A partir d’Els emi-grats, de W. G. Sebald. AnnaSoler Horta ha peregrinat per

alguns dels paisatges vinculatsals protagonistes del llibre perfotografiar-ne els camins reco-rreguts. Les fotografies confor-men una mena de registred’absències que es proposaaturar la desaparició inevitabledel passat. El projecte, a més,posa en relació les imatgesamb el text d’Els emigrats, enun espai físic concebut per po-tenciar el compromís de l’es-pectador amb els materials ex-posats, a fi que aquest puguiarribar a conèixer potser els«fragments de veritat» a quèes referia Walter Benjamin.

Fotoperiodisme La Diputa-ció de Girona i el Col·legi de Pe-riodistes presenten l’exposicióPremsa-Press: Mostra de Foto-periodistes Girona 2012 finsals Porxos de Can Laporta deLa Jonquera. L’exposició, quees podrà visitar fins al proper8 de novembre, de dilluns adivendres, de 5 de la tarda a 8del vespre, esdevé un recull d’i-matges captades pels millorsfotografs de premsa de les co-marques gironines. Entradalliure.

OLOTSala Oberta Sota el títol deFrancesc Vayreda, de l’impres-sionisme al noucentisme a Ca-talunya, la Sala Oberta (C/ Hos-pici, 8) d’Olot proposa una im-mersió en la vida i obra d’a-quest pintor excepcional. A tra-vés d’ell, la mostra permet en-dinsar-se en les inquietuds detota una generació d’artistescatalans que van rebre l’influxde l’impressionisme i de Cézan-ne, i que es van sentir atretsper Itàlia i la cultura clàssica. Espodrà visitar fins l’11 de ge-ner de 2014. Entrada gratuïta.

PALAFRUGELLCan Mario Jordi Gich (Pala-frugell, 1975) presenta a CanMario una mostra amb el seutreball escultòric més recentque aplega al voltant d’unadesena d’obres. La figura feme-nina és l’inspiradora de les for-mes anguloses i corbes que do-nen lloc a las obertures inespe-rades de les seves estructuresmetàl·liques. Es podrà visitarfins al 15 de desembre.

Antològica Manuel Solà(Barcelona, 1950) presenta aCan Mario, fins al 25 de maigde 2014, una antològica queaplega més de 50 obres, entreescultures i pintures. Si bé du-rant la primera etapa l’artista sesent atret per la disciplina pictò-rica, ben aviat inicia un camí ensolitari vers l’univers escultòric,que ha donat a la seva obra unadimensió simbòlica i d’experi-mentació. A manera d’arqueò-leg, Solà rastreja els diferentsestrats que conformen el seuentorn quotidià, per a construirartefactes de la memòria.

PALOL DE REVARDITPintures El Castell de Palolde Revardit acull, fins al pro-per 17 de novembre, una ex-posició de pintures (oli sobrefusta) de Pep Camps, que retenhomenatge a John Coltrane. Espodrà visitar els dissabtes (de10 del matí a 2 del migdia i de6 de la tarda a 2/4 de 9 delvespre) i diumenges (de 10 delmatí a 2 del migdia).

TORROELLA DE MONTGRÍVicenç Bou i Geli El 2012es complien 50 anys de la mortdel músic i compositor torroe-llenc Vicenç Bou i Geli (1885-1962) una de les personalitats,encara avui, més populars en el

món de la sardana. Aquest fetva propiciar engegar des delMuseu de la Mediterrània elprojecte de realització d’unaexposició sobre Bou que donésuna visió actual sobre la trans-cendència del músic que vatriomfar a totes les places deCatalunya amb les seves sarda-nes i que arribà fins al Paral·lela l’etapa de la seva màxima ex-pansió. La mostra proposa unviatge emocionant per desco-brir una de les icones del patri-moni musical del nostre país. Espot visitar fins al 14 de generde 2014.

Museu Palau Solterra Através d'un conjunt d'obres depetit i gran format realitzadesen tècniques diferents, com arala fotografia, la manipulació pic-tòrica o el fotomuntatge, JordiCerdà (Barcelona, 1949) i Clau-de Jeanmart (Soisy, 1937) pre-senten Observatori K., un tre-ball entorn la figura de Kafka ila seva estreta i vital relacióamb la ciutat de Praga. La mos-tra restarà oberta al públic finsal proper 27 d’abril de 2014.

A través d'una trentena defotografies, Patricio Vélez (Qui-to, 1945) ens introdueix en l'u-nivers del cèlebre artista i ar-quitecte paisatgista de projec-ció internacional, Roberto BurleMarx (São Paulo, 1909 — Rio deJaneiro, 1994); sota una «acti-tud» pictòrica, el fotógrafotraspassa la quietud de l'objec-tiu per submergir-se en l'estudide la llum i les seves múltiplesvessants. Fins al 27 abril2014 al Museu Palau Solterra.

CASTELLFOLLIT DE LA ROCARutes culturals / naturals Ales 10 del matí i a les 12 delmigdia, rutes culturals i naturalsper l’entorn de Castellfollit de laRoca, a càrrec dels guies educa-dors de l'Escola de Natura. Totsels diumenges, fins al proper27 d'octubre. Per a més infor-mació i inscripcions al correu:info@basaltic.cat o al número669 013 703.

GIRONATaller d’escriptura En elmarc del cicle Aprenem Escrip-tura creativa, a través dels nos-tres autors, el proper 5 de des-embre, a 2/4 de 7 de la tarda esportarà a terme a l’Abacus deGirona un taller teòric i pràcticQui explica la història? El narra-dor i el punt de vista. Per a mésinformació i inscripcions visiteu:www.abacus.coop/activitats

GIRONAV Premis Carles Rahola deComunicació Local La De-marcació de Girona del Col·legide Periodistes de Catalunya i laDiputació de Girona obren laconvocatòria de la cinquenaedició dels Premis Carles Raho-la de Comunicació Local. Els tre-balls -que han d’haver estat pu-blicats, emesos o difosos entrel’1 de desembre de 2012 i el 31de desembre de 2013- es po-den presentar fins al 10 degener de 2014, a la 1 del mig-dia. Els treballs s’han de fer arri-bar, en un sobre tancat, a la seude la Demarcació de Girona delCol·legi de Periodistes. Bases a;www.premiscarlesrahola.cat

Convocatòria

Cursos i tallers

Cap de setmana

Exposicions

Fires

Balls

Conferències

Donació sang

Infantil

Festes

Gastronomia

Tallers

Lletres

Teatre

Seminaris

Mercats

Agenda i Cartellera Per publicar actes a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a la direcció

de correu electrònic fets.diaridegirona@epi.es

GIRONAIII Torneig de dramatúrgiaA les 8 del vespre a La Planeta,Paco Mir i Carol López seran elsdos protagonistes del tercercombat del Torneig de Drama-túrgia catalana. Els especta-dors tornaran a escollir el millortext de cada combat. Dos tex-tos de 40 minuts. Dos únics in-tèrprets. Preu: 2 €

CELRÀTaller d’estudi A les 4 de latarda a al Local Jove, taller detècniques d’estudis on es facili-taran eines per afrontar elsaprenentatges en el momentd’enfocar el futur acadèmic oprofessional. Dirigit a alumnesde tercer i quart d’ESO, Batxi-llerat i cicles formatius.

GIRONAPresentació literària A par-tir de les 8 del vespre a la Lli-breria 22 de Girona (c/ Hortes,22) presentació del llibre editatper Atlantis «El escritor» deJavi Alcover. L’acte comptaràamb l’intervenció de Jordi Mata-moros Sánchez, així com delmateix autor de l’obra.

GIRONAExposició Els germansRoca apropen la seva feinagastronòmica mitjançant l’ex-posició El somni, al monestirde Sant Pere de Galligants.Concebuda per ells i l'artistamultidisciplinari Franc Aleu,aquesta exposició vol trencartots els límits de les discipli-nes artístiques. Preu: Inclòsen l'entrada al Museu (2,30€).Fins al 3 de novembre.

DESTAQUEM

http://www.redaccionmedica.com/noticia/si-a-la-ley-de-servicios-profesionales-con-matices-6197

Sección: Salut20/10/2013

oeSí a la Ley de Servicios Profesionales, con matices

Título: Europa Espanya Espanyol

Ricardo Martínez Platel / Imagen: Miguel Ángel Escobar. Madrid

Los enfermeros, los farmacéuticos y los odontólogos están a favor de la futura Ley de ServiciosProfesionales, aunque consideran que el anteproyecto tiene margen de mejora. Así lo han expresado suspresidentes en una mesa redonda, dirigida por Ricardo De Lorenzo y moderada por Guillermo Sierra,presidente y vicepresidente de la Asociación Española de Derecho Sanitario, celebrada dentro del marco delXX Congreso Nacional de Derecho Sanitario.

Alfonso Villa Vigil, presidente del Consejo General de Odontólogos y Estomatólogos de España; Ricardo DeLorenzo, presidente de la Asociación Española de Derecho Sanitario; Concepción Ferrer, profesora deDerecho Administrativo de la Universidad CEU San Pablo; Carmen Peña presidenta del Consejo General deColegios Oficiales de Farmacéuticos; Máximo González Jurado, presidente del Consejo General de ColegiosOficiales de Enfermería de España; y Guillermo Sierra, vicepresidente la Asociación Española de DerechoSanitario.

Máximo González Jurado, presidente del Consejo General de Colegios Oficiales de Enfermería de España,ha señalado que los colegios están para servir a la sociedad y ha recordado que se ha pasado de "un modelocorporativista a un modelo social". Por lo tanto, considera "inadmisible guardar ciertos privilegios, ya que nose puede exigir el control universal de la profesión y al mismo tiempo jugar en campos distintos". Asimismo,ha reflejado que cada corporación necesita sus tomar sus propias decisiones, por lo que se ha mostradoabsolutamente en contra de cualquier "intervencionismo".

Por su parte, Carmen Peña presidenta del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos, celebraque los derechos y deberes no aparezcan en el apartado de los estatutos, lo que, a su juicio, otorga "mayorprotección jurídica a los profesionales". Peña se ha mostrado partidaria de que la colegiación sea universalpara todos los colegios y todas las profesionales. De la misma manera, apuesta porque la colegiación se llevea término allá donde el profesional ejerza su actividad, como un derecho de los usuarios. Sobre el asunto delas incompatibilidad, la presidenta del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos, estima quedeben existir "si son justas y proporcionadas", fundamentalmente "cuando existan conflictos de intereses.

En este mismo sentido se ha pronunciado Alfonso Villa Vigil, presidente del Consejo General deOdontólogos y Estomatólogos de España, que espera que la norma "no sea tan radical, y si lo es, que lo seapara todo". Villa Vigil ve con buenos ojos esta ley "porque hace falta", pero ha pedido "identificar lasprofesiones y no los títulos". Así, entiende que el anteproyecto "tiene lagunas debido a su dogmatismoeconomicista".

Sobre esto, Concepción Ferrer, profesora de Derecho Administrativo de la Universidad CEU San Pablo, haasegurado que no deja de sorprender que la norma haya sido promovida desde el Ministerio de Economía,por lo que "el sesgo y la intención está clara". Además, ha subrayado que es un texto centralista y en algúnpunto podría llegar a ser impugnado por las comunidades autónomas por cuestiones de inconstitucionalidad.

RECULL DE PREMSA 21 d’octubre de 2013

comunicacio@coac.net Plaça Nova, 5 – 08002 Barcelona www.coac.net 93 306 78 20

ARQUITECTURA

Torna a l’inici >>

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EntrevistaÀlex Susanna L’Institut Ramon Llull comença una nova etapa ambl’escriptor barceloní de director, després de la marxa de Vicenç Villatoro

rran de la sobtadarenúncia de VicençVillatoro com a di-rector de l’InstitutRamon Llull –vol

temps per dedicar-se a la litera-tura i al periodisme–, el tambéescriptor Àlex Susanna (Barce-lona, 1957) l’ha rellevat ambun projecte continuista però,remarca, amb la seva persona-litat. Susanna capitanejarà unorganisme que vol i pot sermolt útil en la conquesta dela sobirania catalana.

Sorprès?Vicenç Villatoro ha pres una de-cisió llargament meditada. L’ha-via anunciat feia unes setma-nes, amb la qual cosa no puc pasparlar de sorpresa. Agraeixo pú-blicament que ell pensés en micom a director adjunt. Hem fetun molt bon equip. Crec queaquests dos últims anys al Llullhan estat especialment positi-us. El futur me’l plantejo evi-dentment en termes de conti-nuïtat perquè el pla director,que vam aprovar fa un any imig, l’havíem fet tots dos. Peròtambé és cert que vull impri-mir el meu propi segell.

I quin serà?En l’actual període històric, elLlull hauria de jugar, i jugarà,un paper realment important.No crec que hi hagi cap millormanera de presentar-nos almón que a través de la nostracultura. Som reconeguts comuna cultura independent, unacultura que té taca pròpia en elmapa. I som reconeguts, a mésa més, com una potència cultu-ral. Això és un actiu al qual lihem de treure el màxim partiten uns moments en què el paísnecessita visibilitat a l’exterior.Podem ajudar molt el país. Araque tant es parla d’instrumentsd’estat, el Llull n’és un i jo diriaque dels més eficaços.

L’entrada de l’Ajuntament de

AMaria PalauBARCELONA

Barcelona obre un nou horitzóil·lusionant. Com jugaran ambla marca Barcelona?En aquest inici d’etapa, hi hados fets molt rellevants dins dela història del Llull. D’una ban-da, el canvi de seu [el Palau Ba-ró de Quadras]. Era fonamentaldisposar d’una seu que faci evi-dent la importància que es dónaal Llull en tant que eina de pro-jecció exterior de la nostra cul-tura. De l’altra, la imminent en-trada de l’Ajuntament de Barce-lona en el consorci. Crec que ésuna de les millors notícies quepodien produir-se. Ens donaràun gran impuls. La marca Bar-celona té un prestigi no nomésinqüestionable, sinó creixentdes del 1992. Combinant-la i re-lacionant-la amb la marca Ca-talunya tindrem un potencialenorme. En les fires i festivalsinternacionals cada vegada ésmés freqüent no tant la figuradel país convidat, sinó de la ciu-tat convidada. Tenim la im-mensa sort que Barcelona s’haconvertit en una capital global.I el Llull ha de modular aquestdoble discurs: Barcelona com acapital global i Barcelona coma capital d’un país.

Sempre que la marca Barcelonano eclipsi la marca Catalunya...No veig que hi hagi d’haver capproblema en la gestió d’aquestadualitat de marques, cadascunade les quals transmet un mis-satge lleugerament diferent, pe-rò alhora complementaris. L’en-trada de l’Ajuntament permetjustament tota una acció coor-dinada que pot donar fruitsmolt bons en el futur. Barcelonatambé necessita incrementar elvalor de la seva marca per conti-nuar sent competitiva enaquest escenari global, i aquí éson el Llull li pot ser útil. De lamateixa manera que el país ne-cessita fer-se visible, i és evidentque si hi ha un àmbit que nodesperta cap mena de reticèn-cies i suspicàcies és el de la cul-tura. Moltes de les nostres ac-cions a l’exterior s’han de vehi-cular a través de la cultura.

Reticències depèn de qui. ElLlull és ara un organisme es-trictament català, després dela sortida del govern balear.Aspira a recuperar-lo?Seria un error pensar que es-tem davant d’escenaris definiti-us i irreversibles. De cap mane-ra. Jo no descarto que en el fu-tur puguem tornar a comptaramb el govern balear dins delnostre consorci. Des del Llull fa-rem tot el que estigui al nostreabast per, d’una banda, poten-ciar les relacions amb l’Institutd’Estudis Baleàrics, que ja ho

estem fent, ens estem coordi-nant per a la projecció interna-cional de la cultura catalana i,de l’altra, no es desaprofitaràcap oportunitat per tornar aconvidar el govern balear.

I més enllà de les Illes Balears?Pel que fa al País Valencià, te-nim relacions òptimes ambl’Acadèmia Valenciana de laLlengua. Ens estem coordinantpel que fa al suport a les tra-duccions d’autors valencians.No descartem gens incremen-tar el grau de col·laboració.

Com et dic, l’escenari és total-ment obert. I no hem d’oblidarque continuem disposant de laFundació Ramon Llull, junta-ment amb el govern d’Andorrai altres institucions, que ésl’ens que hauria de desenvolu-par aquest espai comú entreles cultures de tots els territo-ris de parla catalana.

Ha començat posant l’accenten el paper que ha de jugar elLlull en l’actual procés sobira-nista de Catalunya. Com s’hiinvolucrarà?

“El Llull pot ajudar m

Cultura i EspectaclesEL PUNT AVUI

DILLUNS, 21 D’OCTUBRE DEL 201336 |

El Llull té una missió molt clara:projectar en l’àmbit internacio-nal la llengua i la cultura catala-na i, per tant, és el que hem decontinuar fent. Hem d’intentarque els creadors catalans esti-guin presents en el màxim nom-bre d’esdeveniments culturalsde referència de tots els sectors.El que és cert és que el conceptetradicional de diplomàcia, en elfons, ha caducat. Actualment,la diplomàcia funciona pels ca-nals culturals i és aquí on l’insti-tut pot jugar un rol important,perquè ningú no discuteix la

nostra especificitat lingüística icultural. Si no fos així, no s’ha-guessin produït invitacions comla de Frankfurt el 2007. Insistei-xo, en el mapa de les llengües ide la cultura tenim taca pròpia,en el mapa polític, no, i la volemtenir. El que legitima en part lesnostres aspiracions sobiranis-tes és justament l’existènciad’aquesta taca. El Llull, doncs,ha de seguir fent la feina que fa.

Quin serà el pròxim gran esde-veniment per impulsar la cul-tura catalana?Més enllà dels projectes efí-mers, com pot ser el de Frank-furt, n’hi ha d’altres que tenencontinuïtat. Estic parlant de lesbiennals d’art i d’arquitecturade Venècia i, fins i tot, del festi-val d’Avinyó. Més que no l’asso-liment de fites aïllades, aspi-rem a donar continuïtat a lapresència catalana en aquestsgrans esdeveniments interna-cionals. Des de fa temps estemtreballant amb una sèrie de pro-jectes que es difondran aviat.No puc avançar res, només quehi ha un gran projecte que afec-ta els àmbits del disseny, l’urba-nisme i l’arquitectura.

Justament ara acabeu de tor-nar de Frankfurt…La literatura catalana està enel seu millor moment pel que faa la projecció internacional. Unexemple: la combinació de Salódel Llibre de París més gran èx-it de Jaume Cabré en el mercatfrancès ha tingut com a conse-qüència directa que a França laliteratura catalana sigui actual-ment una literatura de moda.El que acabem de veure i viurea l’estand de Frankfurt és queels editors francesos volen unautor català en el seu catàleg.El producte literari català ésextraordinàriament competi-tiu. Podríem parlar també delmercat alemany, de l’italià ode l’anglosaxó, on, per prime-ra vegada, hi ha una collita detraduccions tant de literaturacontemporània com de clàs-sics del tot inusual.

Parlant del Saló del Llibre deParís, la presència d’autors ca-talans que escriuen en castellàsembla que ha tancat definiti-vament un llarg debat. És així?Si el Saló del Llibre de París con-vida la ciutat de Barcelona ésevident, des del meu punt devista, que la imatge literària deBarcelona es deu tant als autorsque escriuen en llengua catala-na com als que escriuen en llen-gua castellana. Per nosaltres,per tant, una invitació a la ciu-tat de Barcelona és una invita-ció al conjunt d’aquestes litera-tures que han contribuït a forjaruna determinada imatge i visióde la ciutat de Barcelona. Si elconvidat d’honor és la literaturacatalana, seria una bestiesaconvidar-hi autors d’una altra li-teratura. Literatura catalana ésnomés la que escriuen els au-tors en llengua catalana. Però siparlem de cultura catalana en-tenc que engloba tant la litera-tura feta pels que escriuen encatalà com la dels que escriuenen castellà. Una de les claus del’èxit de París va ser aquest: su-mar, actuar sense complexos. Itothom se’n va beneficiar.

Quins són els països prioritarisper al Llull?Depèn molt de cada sector. Nohem de perdre de vista que elLlull actua com a instrument deprojecció de tots els sectors i detots els subsectors que inclouenaquests sectors. Intentem quecada un dels sectors tingui unesdeveniment de referència oncrear imatge de marca.

I els països més sensibles?La capacitat d’atracció de lacultura catalana és enorme i nohi ha cap esdeveniment, capfestival, cap fira, cap progra-mació on no es desitgi tenir-hipresència de creadors que vé-nen de Catalunya.

Tem alguna nova tisorada alpressupost, actualment de8,5 milions?Vull creure que serà un any pocdolorós pel que fa a retallades. ■

❝La literatura catalanaestà en el seu millormoment pel quefa a la projeccióinternacional.A França és unaliteratura de moda

La incorporació dela marca Barcelonaens donarà un granimpuls. Combinant-laamb la marcaCatalunya tindremun potencial enorme

❝❝Ara que tant es parlad’instrumentsd’estat, l’InstitutRamon Llulln’és un i jo diriaque dels méseficaços

Àlex Susanna, fa unsdies al Palau Baró deQuadras ■ QUIM PUIG

molt el país”

| Cultura i Espectacles | 37EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 D’OCTUBRE DEL 2013

arold Pinter va volerque llegissin unfragment de Terra

de ningú en el seu enterra-ment, prova inequívocaque l’autor dibuixava lamort en aquesta peça deretrobament fortuït (o no)de dos vells amics. No estroben pas en un espaineutral, sinó que l’acció esdesenvolupa en una luxo-sa sala, curulla d’amabili-tat, de Hirst (Josep MariaPou), l’amic que ha pros-perat a la vida. Al seu cos-tat, Spooner (Lluís Ho-mar), aparentment, el per-dedor. Aquest ha après,però, a mirar-se la partidades d’una perspectiva demés altura, el que li per-met relativitzar les contí-nues derrotes en els diver-sos episodis de la vida.Ara, l’atzar (o no) els haretrobat, però no per es-copir-se secrets passats(com es deu témer Hirst)sinó per celebrar que laseva darrera escena els hade redimir. Al seu costat,dos servents molt espe-cials de Hirst que li procu-

H

ren tot i, puntualment, esneguen a servir-li més be-guda. Potser és el reflexdels dos vells companys,poetes, en el punt d’arren-cada de la vida: quan unciri s’apaga, sempre li cor-respon un substitut.

El muntatge és d’unaduresa notable, pel seutext d’un llenguatge quoti-dià (per moments maledu-cat) però un aire misteriósi poètic. Les pauses dePinter pesen com una llo-sa. Però en aquests silen-cis, que és on han de res-pirar les subtrames deltext, hi regna un aire gèlid,espectral, que no ajudagaire l’espectador a intuirper on es pot anar encai-xant el trencaclosques. Al-bertí, doncs, ha optat peruna direcció sense con-cessions. Queda, evident-ment, una interpretacióexemplar de tots quatreactors. Que viuen el textquan el diuen i que escol-ten amb una atenció mag-nètica les rèpliques delsaltres. Tot és quietud itensió, tot i el parlar fàcil i,per moments, graciosa-ment lúcid de Spooner.

El resultat del muntat-ge és un mirall trencat enquè cada espectador tro-ba ressons a la seva expe-riència. Sense crosses,demana massa atencióper uns resultats que po-den ser insuficients.

Unes pausesmortals

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticateatre— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Jordi Bordes

Terra de ningúAutor: Harold Pinter(traducció de Joan Sellent)Director: Xavier AlbertíIntèrprets: Lluís Homar,Josep Maria Pou, RamonPujol i David SelvasDijous, 17 d’octubre (fins al 24 denovembre), Sala Petita del TNC

Spooner (Lluís Homar) esmorzant ■ MAY-ZIRCUS/TNC

DILLUNS, 21 OCTUBRE 2013 C U L T U R A LAVANGUARDIA 33

A rquitecta, urbanista, dissenyadora,amant del piano i de la navegació, pen-sadora i artesana. Beth Galí (Barcelona,1950), de conversa amena, mirada bri-llant, amb uns ulls que desprenen

il·lusió, des de fa 25 anys viu a la plaça Reial, en un pisimmens, que té un pati interior recollit (com les ca-ses romanes, àrabs o andaluses) i una lluminosa salaallargada on fa anys va organitzar concerts de piano,audicions de quartets i, fins i tot, una òpera.Treballa en un despatx exterior, però cada vegada

s’estàmés estones al domicili familiar: “Quan necessi-to la solitud absoluta, m’agrada treballar a casa. Eldespatx està bé, però és el pol oposat, un lloc on pas-sa de tot: conversem animosament i discutim sovint,hi ha molt de debat. Però el pis on visc té una ànimamolt confortable”.Bona part de la seva inclinació per l’arquitectura li

ve de família: “El meu avi, Francesc Galí, havia es-tudiat arquitectura seguint la recomanació del seuoncle, Pompeu Fabra; però va acabar dedicant-se a lapintura i la docència. El meu pare volia estudiararquitectura, però la Guerra Civil li va trastocar elsplans i es va dedicar a fer d’aparellador i interiorista”.La Beth va estudiar al Liceu Francès perquè “a casano volien portar-me a un col·legi de monges” i esdefineix com “una nena de Sant Gervasi que jugavatot el dia al carrer Folgueroles i anava a tocartimbres”.Temps després, acabada la carrera, va ser arquitec-

tamunicipal deBarcelona durant quatre anys, a l’èpo-ca de l’alcalde Maragall: “Va ser el regal més impor-tant que m’han fet a la vida. Començava la democrà-cia i vaig tenir l’oportunitat de treballar amb l’entitatpública, en una època difícil però plena d’optimisme.Emva tocar treballar amb els barris, en elmoment de

l’explosió de petites places disseminades per tota laciutat”.El segon millor regal va ser presidir el FAD (Fo-

ment de les Arts i del Disseny): “Tenia un equip bo-níssim i vam poder engegar molts projectes nous”.Va ser en aquesta època que un bon dia es va entre-vistar amb Noam Chomsky a Boston, per parlar deles ciutats que s’emmirallen les unes amb les altres.D’aquesta trobada va néixer la idea d’escriureContra-diccions (RBALaMagrana), un llibre d’entre-vistes i debat: “Vaig teixir una xarxa de conversesamb quinze personatges –no hi ha cap polític– perdesenvolupar de manera entenedora temes que enspreocupen a tots: la crisi del capitalisme, la globalitza-ció, la llibertat individual,l’anarquisme, la desafec-ció política, la democrà-cia o, fins i tot, l’encaix deCatalunya dins l’Estat.Tot plegat amanit ambbo-nes dosis d’ironia”.Actualment està desen-

volupant dos grans projec-tes. Des de fa set anys tre-balla aHamburg, Aleman-ya, en el disseny de la Ha-ven City, un espai tangran com la ciutat antiga,sorgit del desplaçamentdel port vell a l’altra ribadel riu Elba. El més com-plicat, però, el de la plaçade les Glòries de Barcelo-na, “un projecte emblemà-tic molt i molt difícil”. Si-multàniament, participaen molts concursos inter-nacionals. Tanmateix, nodesatén una de les sevespassions: els tallers arte-sanals, on la gent “cons-trueix objectes quotidi-ans amb les seves pròpiesmans. Intento casar la tec-nologia amb l’artesania.Vaig de l’arquitectura il’urbanisme al disseny del’objectemés petit. El pro-cés de dissenyar una cadi-ra és molt semblant al deprojectar un edifici”.

Opina que, en arquitectura, “avui hi ha la tendèn-cia a cridar l’atenció per l’estridència. Jo sóc partidà-ria de la simplicitat i els espais buits, que són moltsuggerents. Em baso en l’orientació –la brúixola, elnord– per buscar la llum i la claror. Però cada cas ésdiferent i salto d’una idea a l’altra molt ràpidament.Inicio els projectes sense idees predeterminades i demica en mica es van materialitzant. M’adapto i, siconvé, rectifico. Cada projecte té mil solucions. Sen-se oblidar l’entorn i la gent que ha de viure en aquellacasa o en aquella ciutat. Les limitacions que em plan-tegen, m’inspiren i m’exciten emocionalment”.Sobre la dependència del treball per encàrrec opi-

na que “sempre hi ha constructors magnífics. Quanuna casa surt bé, el 50%de l’èxit és compartit en-tre les dues parts; vol dirque estan en la mateixasintonia d’ona. L’arquitec-tura hauria de ser comuna obra d’art, encara quela casa que s’hagi deconstruir sigui senzilla.Ha de tenir un compo-nent d’estètica, d’ètica ide feina ben feta, com enl’artesania”.Adjudica el caos urba-

nístic “als freqüents can-vis de plans. Les ciutatssempre són caòtiques. Pe-rò de vegades, la suma dediferents caos és positiva;no sempre és horrible.Potser d’aquí a cent anys,algunes perifèries sembla-ran harmòniques”, diu.L’arquitecta, que tambéha estat professora, expli-ca que “la docència ésmolt gratificant; les èpo-ques a la universitat vanser uns anys demolta feli-citat. Els estudiants xu-clen molta energia, peròtambé en donen molta”. Imanifesta la seva esperan-ça en el futur de Catalu-nya: “Ara passem per unmoment d’il·lusió compar-tida. A veure si dura...!”.

“Estar hores sola al migdel mar m’ensenya a pensar”

]“Totes les persones que han estat a propmeu m’han ensenyat alguna cosa. De lesque no m’han ensenyat res, ja no me’n re-cordo. Sóc una esponja amb molts refe-rents. Quan estem a punt de perdre elsreclams referencials de la nostra joventut,n’apareixen de nous. Les situacions tambéalliçonen. Estar hores sola al mig del marm’ensenya a pensar. El mar educa i alimen-ta”. Del món de l’arquitectura cita Le Cor-busier i Alvar Aalto, imprescindibles a l’es-cola quan estudiava. I, com a bona pianista,li agraden Czerny, Bach i Mozart, “peròtambé la música experimental electrònica”.

ELSMEUSMESTRES

LACREADORA (169)BETHGALÍ

Unióde latecnologiai l’artesaniaTONI COROMINA / DAVID AIROB (FOTO)

DIUMENGE44 20 D’OCTUBRE DEL 2013Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida gran barcelonaLa ciutat des d’una altra perspectiva

‘Striptease’ arquitectònicOpen House BCN celebra la seva quarta edició amb un èxit creixent de públic i un 10 en organització

El programa inclou aquest any fins a 110 visites, des de pisos particulars fins a joies de difícil accés

CARLES COLSBARCELONA

Barcelona va celebrar ahir amb un indiscutible èxit de públic i d’organització la primera jornada de l’en-

cara insuficientment conegut Open House, potser una de les millors ma-neres de tornar a estimar aquesta ciutat, de conèixer-la millor, molt més íntimament, de ser-hi turista però sense aguantar els turistes, una equació poques vegades possible. Avui se celebra la segona jornada de l’Open House. Desenes d’edificis que solen ser inaccessibles parcialment o totalment al públic poden ser visi-tats. És un striptease arquitectònic. Més fins i tot que això. Una lliçó d’anatomia urbana.

La idea és tan estranya que no-més podia ser anglesa. Això va co-mençar a Londres fa 21 anys. Una so-cietat sense ànim de lucre, com ara a Barcelona, es va arremangar i va posar sobre la taula l’original idea. Tot el que mereixeria ser visitat hau-ria de poder ser visitat. Barcelona ja va per la seva quarta edició, i aquest any amb una oferta gens menyspre-able, fins a 110 edificis. «L’arquitec-tura, i de vegades això s’oblida, és cultura», explica Elisenda Bonet, di-rectora de l’Open House, un càrrec que en dies com ahir i avui reque-reix la paciència i precisió d’un re-llotger. No serà en va l’esforç –sosté Bonet– si poc o molt els barcelonins prenen consciència que la col·lecció arquitectònica de la ciutat té tant o

més valor que el que atresoren, per exemple, les seves pinacoteques. A mig matí hi havia cues, ni molt llargues ni molt curtes, en la majo-ria de propostes incloses en el pro-grama de l’Open House. No és fàcil destacar-ne una per damunt de les altres, però el que potser simbolitza més bé l’essència de l’Open House és traspassar les portes de la Torre Girona, un edi-fici poc conegut situat al carrer de Jordi Girona, darrere els jardins de Pedralbes. Allà, al centre del que un dia va ser una capella, hi ha el que va ser anys enrere l’ordinador més potent d’Europa, el Mare Nostrum. Ja no ho és. Ara ocupa la novena po-sició, fins i tot després d’haver estat millorat, però com va dir la revista

Fortune, potser no el més potent del món, però sense cap mena de dub-te sí que és el més bonic. El contrast entre passat i futur espanta. I poc o molt això és el que destil·la el progra-ma de l’Open House. La Pedrera, Santa Maria del Mar o la casa Batlló, és a dir, la ruta turís-tica arxiconeguda, tenen alguna co-sa de papallona travessada per una agulla, immutables malgrat el pas del temps gràcies al cotó fluix amb formol. Però això no és el que passa comunament. El normal és la muta-ció. Entre els espais visitables hi ha-via ahir, així, fins i tot diversos pi-sos particulars que permetien com-provar, amb una visita guiada de vegades pel propietari, de vegades per l’arquitecte autor de l’obra, com

Inspirada en londres, aquesta és una gran idea, la millor per tornar a estimar aquesta ciutat, per fer turisme sense turistes

la fórmula no és sols un exercici de voyeurisme xafarder, és una manera més d’acostar-se a la història de Barcelona

LA CASA PLAnELLS Del modernista Josep Maria Jujol, a la confluència del carrer de Sicília amb l’avinguda de la Diagonal.

EL COnSOLAt dE MèxiC. Ocupa la insòlita finca que el sultà Mulei Afid es va construir per al seu exili d’or a Barcelona.

LA CAPELLA dE LA tORRE GiROnA. Al mig de la sala, l’ordinador Mare Nostrum, que ja no és el més potent d’Europa, però sí el més bonic.

LLL

DIUMENGE 4520 D’OCTUBRE DEL 2013

IMPACTE DE LA REFORMA DE LES GLÒRIES

BCN manté el mur que crearà Castillejos al creuar la Diagonal

RAMON COMORERABARCELONA

L’obra s’iniciarà amb l’enderroc del tambor un cop rebutjades 202 al·legacions

El notable desnivell i el con-següent mur que crearà, a pocs metres de vivendes i comerços, l’obertura del

carrer de Castillejos a través de l’avinguda de la Diagonal, obra in-closa en els canvis viaris comple-mentaris a la transformació de la plaça de les Glòries, serà aviat el pai-satge quotidià dels veïns de la zona. Es crearà així una anomalia urbana per «interès públic municipal», segons el consistori, que ha rebutjat de ple les 202 al·legacions pre-sentades, inclòs un traçat alternatiu cap a l’est que per als afectats reduiria l’impacte. Les obres definitives i sense canvis, que han de durar tres mesos i costar 562.000 eu-ros segons el projec-te, podrien haver co-mençat ara mateix, com es va sospesar al principi. Però s’ha decidit fer-les coin-cidir amb l’inici, a partir del mes de novembre, del procés d’enderroc de l’anell viari. La gepa que crea l’inamovible ca-laix del túnel ferroviari que va de Sants fins a l’Estació de França al so-bresortir de la rasant al seu pas pel centre de l’avinguda, obliga a fer pu-jar de cota les calçades de la nova in-tersecció. Per reduir aquest desni-vell, que taparà i enfonsarà progres-sivament fins a 1,5 metres voreres, portals i comerços del costat mar, i també per allunyar de les façanes el trànsit elevat i facilitar el pas dels vi-anants, els veïns han proposat des-viar el carrer 20 metres cap a Glòri-es amb un traçat una mica corb que ocupa una petita part d’un solar des-tinat a zona verda. Igualment s’oposen al pla perquè crea una zona amb risc d’inundació, fàcilment degradable a l’estar tanca-da pel desnivell i amb greu perill de caiguda accidental de vehicles a la vorera. La resposta municipal descarta

qualsevol modificació del projecte. El traçat desviat es rebutja per ser «inviable tècnicament al no garan-tir ni la seguretat ni el bon funcio-nament de la intersecció». El risc d’inundació i degradació no existeix perquè «s’han validat les solucions» pertinents que poden ser «millora-des» durant l’execució de l’obra. Tampoc hi ha perill de caiguda accidental de vehicles a les voreres perquè s’ha previst una «barrera de

seguretat». Aquest és un element de 0,7 metres d’amplada que allarga-rà, però, fins als 2,2 metres l’opaci-tat del talús. Finalment, el circuit de vianants de la zona amb escales i recorreguts més llargs fins a trobar passos amb pendents dins de les nor-mes no es considera que empitjori l’espai públic.

DOGMA URBÀ / La batalla d’aquests ve-ïns que des de la primavera passada han fet dues manifestacions, han re-collit un total de 800 firmes, han pre-sentat les 202 al·legacions i han pen-jat pancartes amb el lema No al mur, que segueixen als balcons, es dóna per acabada. Carlos Ibáñez i Maria Teresa Subils, que han impulsat di-verses fases del procés, seguien la-mentant divendres passat «el dog-matisme de mantenir costi el que costi» la trama de carrers rectes de l’Eixample així com la «pèrdua de dignitat urbana» que patirà la zona i el risc de crear un «focus de degrada-ció» a les noves Glòries. H

L’ajuntament no accepta desviar a l’est l’enllaç com volien veïns de la zona

33 Cruïlla de Castillejos amb pancartes de protesta.

FERRAN NADEU

darrere de les façanes de l’Eixample s’han reinventat les maneres de dis-tribuir les estances d’un pis. Com a cas curiós, el de l’àtic del núme-ro 110 del carrer de Sepúlveda, més que res perquè un arquitecte de The-hallstudio i la propietària de l’apar-tament, Irene, es van conèixer fa un parell d’anys en una cua d’una edi-ció anterior de l’Open House.

45.000 VISITANTS / Refugis antiaeris, les clavegueres de la ciutat, les entra-nyes de les fonts de Montjuïc, el ter-rat de l’Arc del Triomf, el Cercle del Liceu, l’Hotel Mandarín, la torre del Banc Sabadell, les bambalines del Molino..., i així fins a 110 punts al mapa, és obvi que resulta impossi-ble visitar tota l’oferta en un sol cap de setmana. «Els visitants, uns 45.000 l’any passat, van com a molt a dos o tres llocs», explica Bonet. Se-rà doncs la constància any rere any la que permetrà als barcelonins co-nèixer la seva pròpia ciutat com no l’havien conegut fins ara i, sobretot, comprendre com és d’atípica la his-tòria de la seva arquitectura. A Barcelona li va costar Déu i aju-da desenganxar-se del modernisme. Una manera de comprovar-ho ahir

era anar primer de visita a la Casa Planells, la cantonada que Josep Maria Jujol va aixecar a la con-fluència del carrer de Sicília amb l’avinguda de la Diagonal, cons-truïda el 1924, i anar després de seguida fins a la Casa Bloc, al dis-tricte de Sant Andreu, on només nou anys després el racionalista Josep Lluís Sert va començar a edi-ficar aquells pisos. Una obra està als antípodes arquitectònics de l’altra i viceversa. Totes dues, pe-rò, diuen molt del moment po-lític en què van ser impulsades i, sobretot la de Sert, convida a imaginar com hauria lluït avui Barcelona si no hagués caigut en el fosc període arquitectònic del franquisme. A la quarta edició de l’Open House, en resum, li queden no-més unes hores, les d’avui, però Bonet que hi haurà una cinque-na edició i moltes més, sempre que no falli la xarxa de patrocina-dors que perme-ten organitzar la iniciativa. H

Vegeu el vídeo d’aques-ta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat

Santa Coloma de Gramenet s’estrena com a ciutat convidada

33 Santa Coloma de Gramenet ha estat la primera ciutat de l’àrea metropolitana que ha acceptat la invitació per participar en l’Open House. Altres van ser temptades, però no es van atrevir a fer el pas. Santa Coloma ha aparcat els re-cels que d’entrada pot generar una proposta tan estranya i ha su-mat 14 llocs d’interès al programa general.

33 Tot i que està enganxada a Barcelona, la ciutat de Santa Co-loma, i en especial barris com Fondo, són per a molts una taca borrosa al mapa de l’àrea metro-politana. Open House dóna aquest any l’oportunitat de conèi-xer, per exemple, els secrets del nou mercat, guarderia i biblioteca de Fondo, o el noucentisme de l’edifici que ocupa la Universitat de Barcelona a Torribera.

El SOTERRANI DE lES FONTS DE MONTjUïC. Una visita que gairebé mai poden fer els veïns de Barcelona per motius de seguretat.

SEpúlVEDA, 110. És un àtic particular que representa a Open House la reconversió dels pisos vellsde l’Eixample.

FERRAN NADEU

DIUMENGE, 20 OCTUBRE 2013 V I U R E LAVANGUARDIA 5

LUIS BENVENUTYBarcelona

Sí, és molt bonic”, res-pon la senyora, entreles parades del mercatambulant dels dissab-tes del barri del Fondo

de Santa Coloma de Gramenet.“El nou mercat és el més bonicque s’ha fet mai al barri”, afegeixmirant l’imponent immoble ques’erigeix al racó més multiètnicde tota l’àrea metropolitana deBarcelona.“Quan vaig arribar aquí de pe-

tita la meitat dels carrers no es-taven asfaltats, la gent es feia lescases on podia, en pendent si feiafalta –recorda la dona–… i aixíque plovia es convertien en riusde porqueria… Aquí, si algú voliauna cosa bonica, posava un testamb flors”.La llista és molt suggeridora.

Hi ha de tot. El festival 48h OpenHouse Barcelona ofereix totaquest cap de setmana la possibi-litat de visitar amb guia i tot mésde 150 edificis de la capital catala-na i de la seva veïna colomenca.Perquè la quarta edició d’aquestsarau per a amants de l’arquitec-tura, de l’urbanisme, de les ciu-tats, estrena ciutat convidada.“Visitar el mercat? Però si jo ja

el veig cada dia, i com que té unMercadona hi vaig dia sí, dia no…–afegeix la senyora, entre les pa-rades del mercat ambulant–. Ah,que a la segona planta estan aca-bant una guarderia i una bibliote-ca, no ho sabia, no… Si jo ja notinc edat per a guarderies!”Mampares que aprofiten la

llum del sol, cilindres que absor-beixen el soroll, un equipamentde més de 15 milions d’euros queultima detalls, un exercici de jus-tícia històrica amb una de les zo-nes més menystingudes per lesadministracions… En realitat totés un miracle.Aquestmercat tenia tots els nú-

meros per protagonitzar und’aquests reportatges sobreobres aturades, projectes avor-tats i somnis posposats per culpade la crisi. Com el tram centralde la línia 9 delmetro. Com la nú-via de Ghery, que s’havia d’aixe-car a la Sagrera. Com el fastuós

zoo marí que havia d’acompa-nyar el Fòrum. Com tants esque-lets de formigó que s’entreveuenper tots els punts cardinals.“Sí, jo també vaig arribar a pen-

sar el pitjor, que això tampoc noho acabaven”, confessa un arqui-tecte entre murmuris mentre unestudiant d’arquitectura volunta-ri del 48hOpenHouse Barcelonaexplica els secrets del novíssimDissenyHubBarcelona, a lesGlò-ries. Pel que sembla, d’aquestamanera, fent de voluntari, al-menys segons expliquen ells ma-teixos, l’estudiant d’arquitecturapot aconseguir un parell de crè-dits de lliure configuració. Amés, li posen un braçalet blancque li atorga el dret a poder sal-tar-se les cues d’aquest festival.“És possible –continua expli-

cant l’arquitecte– que durantmolt de temps s’abusés a Barcelo-na i voltants de l’arquitectura sin-gular, de les obres úniques crida-des a ocupar un lloc en la histò-ria. Ara hi ha un munt de poblesamb immensos teatres que no te-nen diners per poder oferir algu-na cosa al públic. Ara aquest ti-pus de treball estàmolt despresti-giat. Com si tots fossin fruit delmalbaratament i la inconscièn-cia. Però en realitat aquests pro-jectes juguen un paper molt im-portant, tenen una funció social,tanquen ferides, cicatritzenesquerdes…” Sí, molts llocs a Ca-talunya necessiten alguna cosade què enorgullir-se. Com el bar-ri del Fondo.L’estudiant d’arquitectura vo-

luntari explica al grup que sí, queen aquests moments bona partde l’immoble està del tot buit… es-paiosament diàfan, es podria afe-gir; tant que per algunes de les se-ves dependències vénen ganesde córrer i de cridar a plens pul-mons. “L’edifici acollirà nombro-ses entitats –continua el volunta-ri–. Vol ser punt de trobada delmón del disseny de Barcelona.També disposarà d’una biblio-teca pública per integrar-se a lavida quotidiana del barri. I per-què tingués un paper en el seu en-torn es va planejar que fos el ne-xe entre dos barris que tradicio-nalment es donaven l’esquena, elPoblenou i el Clot”.c

ÀREA METROPOLITANA

El festival estrenaaquest any ciutatconvidada, SantaColoma de Gramenet

L’interior del Barcelona Disseny Hub de la plaça de les Glòries és un dels edificis de nova planta que obren portes aquest cap de setmana

PATRIMONI

El teatre Principal de la Rambla, un espai que s’acaba de recuperar, és a la llista d’edificis del festivalMAITE CRUZ

I, amés, el passat

Peralsamantsde laciutatEl 48h Open House Barcelona mostra més de 150 immobles

MAITE CRUZ

EL RECLAM

És una oportunitatper comprendreel paper socialde l’arquitectura

]El 48h Open House Barce-lona no concentra el seu inte-rès únicament en les obresmés modernes. La llista tam-bé ofereix llocs del passat. Elmodernitzat teatre Principal,el de la Rambla, el més anticde Barcelona i part d’Espa-nya, va atreure en poqueshores 300 persones, princi-palment barcelonins interes-

sats a veure com han quedatles seves dependències res-taurades. Cada dia hi ha méswebs carregats de nostàlgiasobre la ciutat desapareguda,els racons que van passar ala història. Com els berena-dors de la Barceloneta o elparc d’atraccions deMontjuïc. Poques vegades esté l’oportunitat de recupe-

rar-los. Aquest cap de setma-na es pot trepitjar la pistadel vell frontó Jai Alai o elnou escenari del teatre. “Hohavia de veure una altra ve-gada –se sentia entre els visi-tants–. No trepitjava el Prin-cipal des de principis delsvuitanta, quan encara funcio-nava la Cúpula Venus. Lla-vors tot era molt modern”.

EL PAÍS, domingo 20 de octubre de 2013 11

CATALUÑA

Los hay que hacen una cuidadosaplanificación de edificios a visitaren dos días para aprovechar almáximo el 48OpenHouse deBar-celona, el festival de la arquitectu-ra que se hace en varias capitalesmundiales y que va por la cuartaedición en la capital catalana. Pe-ro también hay quien descubrejoyas por casualidad. “No tenía niidea de que aquí había un frontóntan grande”, comentaba con carade asombro una visitante en lavieja cancha del Jai Alai, el fron-tón donde se jugaba a cesta puntay que formaparte del Teatro Prin-cipal. De hecho está encima de laplatea del teatro del final de LaRambla que reabrirá en breve. ElJai Alai —se abrió en 1917 comoFrontón Principal Palace— toda-vía no tiene destino claro: “tal vezpara fiestas particulares o presen-taciones”, decía la voluntaria delOpen House que guiaba al grupode unos 20 visitantes. Lleva déca-das cerrado y algunos de sus ele-mentos, como las sillas verdes yrojas, se han restaurado. Otrosno, como los marcadores.

“Esta mañana he ido al Ate-neu y si me da tiempo me gusta-ría ver el Círculo del Liceo, por-que son espacios a los que no sepuede entrar”, comentaba unamujer tras salir del Principal.

El interés del barcelonés porla arquitectura y la historia de losedificios saltaba ayer a la vista enlas colas ante los edificios —150—que se pueden visitar este fin desemana.Unas visitas, en sumayo-ría, de autóctonos aunque algu-nos turistas también estabanbien informados.

“Estas señales del pie de la co-lumna son de una bomba que ca-yó en la Guerra Civil porque en-tonces fue utilizada como hospi-tal por la CNT”, explicaba Rafael,uno de los guías voluntarios en lasala de las sirenas de la FondaEspaña, el edificio que construyóDomènech i Montaner en la calle

de Sant Pau y que fue, en ciertomodo, un laboratorio de pruebasde algunos elementos modernis-tas que utilizó para la construc-ción del actual recinto históricodel hospital de Sant Pau.

El guía que hace las explicacio-nes por la Fonda España esmaes-tro y un apasionado de la historia

del arte. Se ha documentado bas-tante para las charlas de 10minu-tos que hace a los grupos. Ayer amediodía ya habían pasado 200personas por la Fonda España.“El año pasado fueron 800 en losdos días”, recordaba. Con petosrojos, los casi 1.200 voluntariosorganizan las colas, los grupos ylas visitas guiadas. La granmayo-ría son estudiantes de arquitectu-ra, aunque a veces pueden ser lospropios ocupantes de los espa-cios o propietarios los que se con-vierten en guías. “Es interesantey, además, nos cuenta como crédi-tos en la facultad”, contaba Irene,estudiante de Arquitectura.

Monumentos, comoColón o elmás singular del Arc del Triomf,muestras de arquitectura tan di-versas como el modernismo delhospital de Sant Pau o de la casaPlanells, pasando por la ar-quitectura “brutalista”, tal comose describe en la guía del OpenHouse al edificio de las Autopis-tas de la plaza de Gal·la Placidiapor su estructura de acero. Oejemplos de infraestructuras tansingulares como el depósito deaguas pluviales bajo el parque deJoanMiró. Son algunas de las po-sibles visitas en un especial fin desemana de puertas abiertas paraser turista en tu propia ciudad.

Descubriendo la arquitecturaLas 48 horas del Open House de Barcelona seducen a miles de visitantes

BLANCA CIABarcelona

El frontón Jai Alai forma parte del Teatro Principal del final de La Rambla. / joan sánchez

Barcelona abre150 edificiospor el festivalde la arquitectura

38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 19 OCTUBRE 2013

Estructurespera tot UnpoemadramàticinquietantLLÀTZER MOIX

David Sebastián i Gerard Puigvan rebre l’encàrrec de projectarun pavelló firal i una escola d’arti disseny en dos solars d’Ampostaseparats per un vial. El pavelló(de 5.000 metres quadrats) n’ha-via de substituir un de preexis-tent i deteriorat.L’escola (2.500) s’havia de de-

dicar a les arts i al dis-seny. Aquesta última,que inclou una salapolivalent que formapart del programa delpavelló, ha entrat en ser-vei aquest curs, encaraque dedicada a la salut il’esport.Les obres del pavelló

no s’han iniciat. Els pro-jectes, al nostre país, po-denpassar permoltes vi-cissituds abans de com-pletar-se.Sebastián i Puig van

decidir aixecar dos edifi-cis ambunúnic llenguat-ge. I, ja que el terrenyno admetia grans càrre-gues i es requeria un li-mitat període d’execu-ció, van optar per una es-tructura metàl·lica lleu-gera. En planta donava seqüèn-cies de nou metres, on a còpiad’eliminar pilars i col·locar-hi jàs-seres, es podien aconseguir llumsde fins a 30 metres, adequats pera la fira, o altres de 9, apropiatsper a les aules de l’escola.Amb aquesta decisió va quedar

definida l’essència del projecte.Després li van donar a l’estructu-ra una varietat d’alçàries –4, 8 o12 metres–, i van obrir als cossosmés elevats claraboies que garan-tien la il·luminació natural.Quedava per resoldre la dure-

sa que conferia a l’edifici una es-tructura amb tant de protagonis-me i gairebé sempre vista, tant al’interior de l’edifici com a l’exte-

rior. La resposta a això van seruns tancaments o bé de vidre obé de xapa perforada als laterals,o bé –i de manera méscaracterística– de maó o rajola,disposats de maneres variades,però sempre amb cura, que reme-tien a les construccions agrícolesde la zona.L’estructura d’aquesta obra

permet a l’escola,mitjançant por-

tes corredisses, una gran transpa-rència horitzontal, des del porxofins a la sala polivalent, comple-mentada amb la transparènciavertical que s’aconsegueix ambdobles i triples alçàries a les zo-nes comunes. Per exemple, elgran vestíbul moblat amb una es-calametàl·lica ambmolt estil quereforça la matriu estructural del’edifici.

El resultat d’aquestes decisionsarquitectòniques és una obrad’una certa potència formal, en laqual es reivindiquen materialseconòmics mitjançant un ús engi-nyós i on no falten els espais ambentitat pròpia.Tant de bo aviat es pugui dur

aquesta experiència a una altraescala amb la construcció del pa-velló firal.c

CRÍT ICA DE TEATRE

Una imatge de l’escola

CRÍT ICA D’ARQUITECTURA

DSGP

Terra de ningú

Autor: Harold PinterTraductor: Joan SellentDirector: Xavier AlbertíLloc i data: Teatre Nacional(17/X/2013)

JOAN-ANTON BENACH

Crec que va ser en el momentde presentar la seva primeratemporada al capdavant del Te-atre Nacional (TNC), quanXavier Albertí apuntà que, enel fons, havia acceptat el càrrecper poder dirigir Terra de nin-gú. La broma li servia per su-bratllar la forta atracció queexercia damunt d’ell el text deHarold Pinter, “un dels viatgesideològics més fascinants queha fet el teatre contemporani”,com el director asseguravaabans d’ahir a aquest diari. Laparaula “fascinació” no pot sermés escaient aquí atès qued’ella se’n pot derivar un certenlluernament. Penso que el fu-tur espectador deTerra de nin-gú s’ha de deixar atrapar pelsllampurneigs enlluernadorsd’una representació inquie-tant, enigmàtica, críptica enmoltsmoments, en la qual, unallarga conversa entre dos es-criptors és plena de conjectu-res i no cal turmentar-se cer-cant una resposta unívoca, almarge de la idea dominant del’autor: el llenguatge com aúni-ca possibilitat de salvació i deconeixement de les realitatsmés íntimes de la persona.El 1974, quan va escriure

aquesta obra, Harold Pinter(1930-2008) patia una greu cri-si personal i familiar, circums-tància, diuen els seus biògrafs,que motivaria l’excepcionali-tat d’un text que no s’assemblaa cap altre de la seva extensa

producció. Es tracta d’una llar-ga conversa entre dos vells poe-tes, Hirst (Josep Maria Pou) iSpooner (Lluís Homar), quede tant en tant sembla derivardevers una controvèrsia agra,però que només una o dues ve-gades suggereix una discussióviolenta. De fet, la conversa ésun obsedit buidat del túnel deltemps, mitjançant l’interroga-tori i les al·lusions a un passatcompartit que planteja Spoo-ner, l’escriptor pobre, a la casasumtuosa del triomfadorHirst, on ha estat convidat.Amics des d’abans de la Se-

gonaGuerraMundial, la desco-berta que es va produint de laseva antiga relació, amb algunsseriosos greuges sentimentals,fa progresivament comprensi-ble l’embolcall irònic i l’exage-rat sarcasme, amb els qualsSpooner, adulador, agraeix lainvitació del seu col·lega. Lliu-rat a una alienació pesimista,estretament aliada a un formi-dable emboirament alcohòlic,Hirst assisteix a una revisió devida implacable a través de l’an-tiga crònica que li va dictantSpooner, la qual l’esperona aun gran enfonsament etílic. Ala segona part, però, quanHirst s’ha refet de la intoxica-ció, els dos homes poden par-lar del present i del futur queels espera en aquesta “terra deningú (…) que resta per sempreglaçada i silenciosa”.Xavier Albertí crec que ha

fet un treball de direcció impe-cable, assegurant dues inter-pretacions magnífiques, l’aco-lorida i polièdrica d’Homar, ila turbulenta i tenebrosa dePou, acompanyats tots dos pelcriat i el secretari de Hirst,RamonPujol iDavid Selvas, ne-cessàriament discrets. Formi-dable l’escenografia de LlucCastells.c

Escola Universitàriade la Salut i l’Esport

Arquitectes: David Sebastiáni Gerard PuigUbicació: C/ Sebastià JoanArbó, s/n. Amposta

TàpiesDes de l’interior

www.tapiesinterior.com

© Fundació Antoni Tàpies, Barcelona / VEGAP, 2013.

Obra exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Patrocinen

Museu Nacional

d’Art de Catalunya

Parc de MontjuïcC. Aragó, 255Barcelona

Fins 3 novembre 2013

Últims dies!

A sus 71 años, el afamadomúsicobritánico está enfrascado en unabatalla por no pasar a la historiacomo el segundo de a bordo.

“Joven emprendedor con localubicado en el centro históricode la ciudad” es una fórmulaque no siempre equivale a abrirun bar. En el entorno dominadopor la hostelería y el turismolow cost del barrio valencianodel Carmen, el economista urba-no Ramon Marrades aterrizóen 2011 en el estudio comparti-do de un amigo, el arquitectoDavid Estal, tras acabar unmás-ter de Geografía Económica enUtrecht. A pie de calle, en unaplanta baja, en L’Ambaixada tra-bajan siete jóvenes procedentesdel diseño, la arquitectura, laeconomía y la comunicaciónque conciben el urbanismo conperspectiva plural. Todos traba-jan en proyectos individualespero también colectivos.

A pocos metros del estudio,Marrades desayuna todos losdías al lado de la Lonja valencia-na y el Mercado Central, al queconsidera un ejemplo de valorsimbólico y funcionalidad, quereúne lo que debieran ser lostres pies del horizonte urbano:

uso, diseño y gestión. Entre ca-fé y tostadas de tomate y quesomanchego, este joven economis-ta de 26 años dista de la narrati-va usual del emprendimiento.“El emprendedor esconde mu-chas carencias, hace que el pa-ro sea más alto y no genera in-gresos. Esta fórmula de que na-die trabaje para nadie cae mu-chas veces en un lenguaje deautoayuda del ‘tú puedes’ queoculta una renuncia a hacer po-líticas públicas del mercado detrabajo”.

El pasado marzo, la Universi-dad Europea de Madrid recono-ció con el premio Jóvenes Em-prendedores Sociales su proyec-to de mejora del entorno urba-no, Cien Pies. Esta iniciativa em-

presarial pionera se encaminaa acercar la vida de la calle a losniños a través de rutas escola-res a pie custodiadas por moni-tores y voluntarios, evitando lacongestión de tráfico y contami-nación a las horas de entrada ysalida de los colegios. Pese a unimpacto social que multiplicapor 20 el retorno de cada euroinvertido, la idea se ha implan-tado hasta ahora en un solo mu-nicipio. “Aquí todavía hay mie-do por la seguridad de los ni-ños. Es difícil convencer a Ayun-tamientos y padres de que elproyecto se aplica en Europacon efectos positivos”.

Diseñado con me-dios de localización yseguro específico pa-ra escolares de 4 a 12años, Cien Pies pro-mueve el camino a laescuela como una cla-se andante de no másde tres kilómetroshasta el centro de des-tino. “Se aprovechanlos 30 minutos de pa-seo para enseñarlescómo comportarse enla vía pública, cruzarla calle y caminar conseguridad, y explicarel entorno de la ciu-dad, como los oficios,los bajos comercialesy el patrimonio”.

La filosofía del es-pacio como mensajetrasciende un modode trabajar. Marradesy sus compañeros deL’Ambaixada expor-tan como consulto-res, bajo la Estratègia

Comboi, su modelo de proyectoa otros municipios para aprove-char locales vacíos que reúnana jóvenes emprendedores conideas de trabajo en común. “Laherramienta más importantede participación ciudadana noes la asamblea, sino el uso de laciudad”.

Con un proyecto pendientepara impulsar la cohesión so-cial de la ciudad ecuatoriana deEsmeraldas, este joven econo-mista compagina otras laboresalimentarias, como las visitasguiadas por Valencia para profe-sionales de lo urbano que esca-pan al mero turismo.

McCartney,media vida sin Lennon

El señor Botín ha dicho que España vive unmomento fantástico y que llega dinero portodas partes, y yo no soy nadie para llevarlela contraria al señor Botin en la fantásticamateria del dinero. Ver lo invisible que setiene delante exige, a veces, un esfuerzoconstante, una voluntad astronómica. Hayquien se empeña en ver solo gansos donde

en realidad hay un exquisito foie-gras. Si elseñor Botín ve dinero es que lo hay. Y si love entrar a chorros, es que estamos a puntode nadar en la ambulancia. “Veo cosas ygentes donde ustedes quizás no vean na-da”, dice el personaje de Juan Rulfo quenos guía por Comala. Yo pensaba que Espa-ña iba camino de convertirse en una espe-cie de Comala, un gran purgatorio, goberna-do por sombras, donde el viento arrastrasueños y hojas de árboles que ya no existen.La literatura desvela, pero también despis-ta. El verdadero tesoro que vislumbré estosdías fue el Évame, de Carlos Oroza, editadocon calidad de incunable, no sé si real oirreal, pues como dice Pere Gimferrer en elprólogo, el autor es un caso único, “a la vezla presencia y la impresencia más sorpren-

dente de la poesía española”. A Oroza, quetiene por oficio caminante, alguien le inte-rrumpió el andar: “¿Qué, Oroza, matandoel tiempo?” Y él respondió: “¡Estoy traba-jando! Mi marcha es poética”. Ahora tengoque rumiar el rotundo cambio óptico delseñor Botín, que nos devuelve de Comala aEldorado. Si el dinero entra “por todas par-tes”, ¿qué objetivo tienen los nuevos recor-tes del Gobierno, esas purgas sociales, eseclavarmás clavos en la cruz? La única expli-cación es de tipo volumétrico. Entra tantodinero, tanto, que no hay sitio. Hay queliberar escuelas, teatros, hospitales, vivien-das sociales, centros de investigación, talle-res de discapacitados, bailes de terceraedad, lo que sea, para que la pasta se sientaa sus anchas.

Para el expresidente de Brasil,las protestas recientes en supaís “son sanas”. Superado uncáncer de laringe, reivindica elvalor de la política.

E Un café y una tostada contomate y queso: 3 euros.E Un té: 1,20.

Total: 4,20 euros.

Entrevistaa Lula da Silva

ALMUERZO CON... RAMON MARRADESEconomista urbano

“La mejor formade participación esel uso de la ciudad”

MANUEL

RIVAS

En la portada del primer núme-ro con el nuevo diseño de El PaísSemanal, un retrato global a losmatrimonios entre personas delmismo sexo.

El matrimonio gayen el mundo

EL PAÍS SEMANAL

Los escalones de lalonja. Valencia

Ramon Marrades. / tania castro

mañanadomingo Por todas partes

KRISTIN SULENG

8 425536 001017

01426

MADRID: Miguel Yuste, 40. 28037 Madrid.91 337 82 00. Fax: 91 304 87 66.BARCELONA: Caspe, 6, 3ª planta. 08010Barcelona. 93 401 05 00. Fax: 93 401 05 41.BILBAO: Epalza, 8, 7ª planta. 48007Bilbao. 94 413 23 00. Fax: 94 413 23 13.SANTIAGO: San Pedro de Mezonzo, 3, 2º C.15701 Santiago de Compostela.981 58 99 00. Fax: 981 58 59 27.SEVILLA: San Francisco Javier, 15,

Edificio Capitolio. 41005 Sevilla.95 424 61 00. Fax: 95 424 61 24,VALENCIA: Don Juan de Austria, 3, 2ª. 46002Valencia. 96 398 11 50. Fax: 96 351 17 31.

PUBLICIDAD: Prisa Brand Solutions, S.L.Gran Vía, 32, 4ª planta. 28013. 91 701 26 00;Fax: 91 523 10 58 / 91 521 11 70.elpaismadrid@prisabs.com

ATENCIÓN AL SUSCRIPTORY PROMOCIONES: 902 11 91 11.Depósito legal: M-14951-1976.© Ediciones EL PAÍS, SL. Madrid, 2013.“Todos los derechos reservados.En virtud de lo dispuesto en los artículos8 y 32.1, párrafo segundo, de la Ley dePropiedad Intelectual, quedan expresamenteprohibidas la reproducción, la distribución yla comunicación pública, incluida su

modalidad de puesta a disposición,de la totalidad o parte de los contenidosde esta publicación, con fines comercialesen cualquier soporte y por cualquier mediotécnico, sin la autorización de EdicionesEL PAÍS, SL.”

PORTUGAL. Cont: 1,70 euros(domingo: 2,70 euros )MARRUECOS. 23 MDH (domingo: 34 MDH)

SÁBADO 19 DEOCTUBRE DE 2013

EL MUNDO. LUNES 21 DE OCTUBRE DE 2013

CATALUNYA

21

GERMÁN GONZÁLEZ / Barcelona

Dos años después de iniciarse la in-vestigación judicial por un escánda-lo urbanístico en Santa Margarida i els Monjos (Barcelona), la Fiscalía de Barcelona ha reclamado que se abra juicio contra el ex alcalde de la localidad, Jordi Girona, la secreta-ria interventora del Consistorio, Maria Victòria R.D., y dos propieta-rios de la empresa de arquitectura Estudi Hèlix, Josep S.B. y Miquel C. A., por los delitos de tráfico de in-fluencias, prevaricación y uno de negociaciones prohibidas a funcio-narios públicos.

El fiscal coordinador de delitos ur-banísticos y medioambientales de Cataluña, Antoni Pelegrín, pide mul-ta de 2.400 euros y nueve años de inhabilitación especial para ocupar un cargo público para el ex alcalde, la secretaria municipal y Miquel C.A., mientras que para Josep S.B. reclama dos años de prisión, multa de un millón de euros y seis años de inhabilitación para cargo público y la profesión de arquitecto. La Fiscalía considera en su escrito que Jordi Gi-rona, que llevaba varias décadas en el cargo pero no se presentó a las úl-timas elecciones como candidato del

PSC, favoreció este estudio de arqui-tectura durante años al que supues-tamente concedió contratos pagados con dinero público.

El Ministerio Público destaca que Josep S.B. «se aprovechó en todo momento de las relaciones persona-les y de confianza» que tenía con el entonces alcalde –que también era el responsable de la parcela de Urba-nismo– para conseguir contratos ad-ministrativos que reportaron «un im-portante beneficio patrimonial», va-lorado en un millón de euros, a su estudio de arquitectura. La Fiscalía destaca que Josep S.B. fue concejal

de Urbanismo del Ayuntamiento de Vilafranca del Penedès entre 1991 y 2003, donde coincidió con la herma-na del alcalde de Santa Margarida.

El escrito destaca que entre 1997 y 2003, el ex alcalde hizo un «contra-to fraudulento» con el estudio que administraban Josep S. B. y Miquel C. A. para realizar los servicios de ar-quitecto técnico municipal, además de concederles «trabajos externos» del Ayuntamiento como proyectos o dirección de obras públicas. El Mi-nisterio Público afirma que Estudi Hèlix tenía «una clara situación de monopolio en la obra pública».

Cuando el Consistorio quiso reali-zar un nuevo contrato, el Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña presentó alegaciones que impedían a una empresa ejercer labores de consultoría y asistencia, lo que co-rresponde a un funcionario munici-pal. Entre 2005 y 2009, Josep S.B. y el alcalde, supuestamente, acordaron «perpetuar los servicios profesiona-les al Ayuntamiento» pese a que la normativa no lo permitía. Con el per-miso de la secretaria municipal se es-tableció la fórmula de concertar en-tre las partes dos contratos menores cada mes que se adjudicaban a Estu-di Hèlix. El fiscal indica que en cinco años el Consistorio adjudicó 38 tra-bajos urbanísticos por los que la em-presa cobró 1,3 millones de euros. Además, los arquitectos cobraban también por los servicios técnicos que ofrecían al municipio por las obras que encargaba el ex alcalde a su sociedad, con el consentimien-to de la secretaria, según el fiscal.

G. GONZÁLEZ / Barcelona

La especialización de la Fiscalía de Barcelona continúa dando sus fru-tos. Según la Memoria de 2012 de la Fiscalía de Medio Ambiente, Urba-nismo, Patrimonio y Flora y Fauna, que coordina el fiscal Antoni Pele-grín, el año pasado se duplicaron los procedimientos judiciales inicia-dos respecto a 2011. En concreto, en 2012 hubo 112 casos que esta Fiscalía llevó a los tribunales, en su mayoría relacionados con la Orde-nación del territorio y Urbanismo, aunque también existen muchos delitos contra la flora y la fauna.

En este sentido, se han incremen-tado aquellos delitos relacionados con el medio ambiente, que pasaron de 8 en 2011 a 26 el año pasado, y los que van contra la flora y la fau-na, que subieron de 24 hace dos años a 39 en 2012. También se re-gistraron siete delitos por incendio cuando en la Memoria anterior no se contabilizó ninguno. Además, hubo dos casos de maltrato a ani-males domésticos.

De estos 112 procedimientos 48 acabaron en presentación de denun-cia o querella, mientras que el resto fue archivado o se siguen con las di-

ligencias abiertas a la espera de más pruebas. La Memoria indica que existen 16 diligencias de investiga-ción pendientes de otros años.

La Fiscalía de Medio Ambiente y Urbanismo también lamenta la falta de recursos, sobre todo humanos, para poder perseguir este tipo de de-litos debido a su complejidad técni-ca. Además, el año próximo los fis-cales adscritos deberán estar varios meses realizando juicios importan-tes como el que se celebrará por el hotel del Palau de la Música, y que sentará a Fèlix Millet y Jordi Mon-tull en el banquillo, u otro por los

Piden una condena por prevaricación para el ex alcalde de Santa Margarida El fiscal reclama una sanción de 2.400 euros y nueve años de inhabilitación para el edil

La Fiscalía de Urbanismo duplica los procedimientos judiciales en un año Sube la persecución de delitos contra la fauna y el medio ambiente

Multa a un ganadero por matar aves protegidas

G. G. / Barcelona

El Juzgado Penal número 3 de Manresa ha condenado a Josep Maria L.T., propietario de varios rebaños de ovejas, y a Antoni C.R., el pastor que se las cuidaba, a pagar 1.200 euros de multa ca-da uno y estar un año sin poder ni cazar ni realizar actividades ganaderas por un delito contra la fauna. La sentencia, a la que ha tenido acceso este diario, consi-dera que, entre noviembre de 2010 y julio de 2011, los condena-dos se dedicaron a dejar restos de carne o de animales muertos, como ovejas, impregnados con un insecticida muy potente que se utiliza, de forma controlada, en la agricultura en diversos pun-tos del municipio de Sant Martí d’Albars (Barcelona).

De esta forma intentaban que animales salvajes se acercasen a los rebaños, aunque perseguían «el propósito de producir la muerte del máximo número po-sible de animales carnívoros, protegidos o no por la ley», tanto salvajes como domésticos, según el tribunal.

Como consecuencia de estos cebos envenenados murieron varios perros, un milano negro, un buitre leonado y un cuervo común que habrían fallecido tras consumir la carne tóxica. La sen-tencia recuerda que tanto el mi-lano como el buitre son especies protegidas, «como muchas otras que habitan y pasan por esta zo-na» donde dejaron el cebo. Los condenados admitieron los he-chos durante el juicio por lo que se conformaron con la condena impuesta y el pago de unos 4.000 euros a la Generalitat por la muerte de las aves.

ruidos que causa el Aeropuerto de Barcelona en el que están imputa-dos varios ex responsables de Aena.

Frente a esta falta de medios, la Fiscalía destaca la importancia de sus relaciones con diversos cuerpos policiales y Agentes Rurales para desarrollar sus tareas de prevención y vigilancia, lo que ha permitido po-der dedicarse a perseguir este tipo de delitos tan específicos.

También se han mantenido con-tactos con entidades científicas y conservacionistas sobre las conse-cuencias que tienen para la fauna y el medio ambiente los cambios rea-

lizados por la Generalitat para aca-bar con la protección de cuatro es-pecies de pájaros fringílidos: jilgue-ro, pinzón, verderón y pardillo.

Desde la Fiscalía se ha lamentado que la supresión de la protección de estas aves se realizó sin hacer un es-tudio sobre las condiciones en las que viven, ni seguir indicaciones de la comunidad científica sobre los riesgos de estas especies. En concre-to, los ejemplares de pardillo están disminuyendo en los últimos años.

No es la primera vez que el fiscal Antoni Pelegrín, que ha sido desig-nado como coordinador de Medio Ambiente y Urbanismo para toda Cataluña por la Fiscalía General del Estado, alerta sobre los peligros que acechan a estos pájaros cantores.

En la Memoria de 2010 se desta-caba que detrás de estos pájaros se oculta «un importante movimiento económico» de compra-venta de aves. Por cada ejemplar se puede llegar a pagar entre 2.000 y 3.000 euros. Por eso pidió a los munici-pios de Cornellà, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona y Barberà del Vallès que se controlase su venta.

Lamenta que el Govern retire la protección a cuatro tipos de pájaro

Inmuebles afectados por las obras del hotel del Palau, en una foto de archivo. / DOMÈNEC UMBERT

DILLUNS16 21 D’OCTUBRE DEL 2013

CANVIS eN eLS POSTULATS IDeOLÒGICS

Ciutadans vira cap a la dreta

RAFA JULVEBARCELONA

Diuen les enquestes que en aquest temps de crisi eco-nòmica i debats nacionals no hi ha lloc per a les am-

bigüitats. Els partits que no es defi-neixen amb claredat, continua aquesta tesi, es converteixen en un pou mort de vots. Però només fins a cert punt. Ciutadans. ¿Els 275.007 votants que va tenir en les passades eleccions autonòmiques saben qui-na és la tendència ideològica del par-tit que lidera Albert Rivera? A ningú se li escapa que és contrari a la inde-pendència i que defensa a ultrança més presència del castellà a l’escola i a les institucions. En aquest punt el

Coincideix amb el PP en l’avortament, el burca i l’atenció sanitària a immigrants

El partit de Rivera s’acosta a les tesis conservadores en les qüestions socials

posicionament és diàfan. ¿I en les al-tres qüestions? Ells asseguren que s’inspiren en «el liberalisme progres-sista i el socialisme democràtic», en-cara que aquest ideari grinyola amb algunes de les seves actuacions par-lamentàries durant els últims me-sos, en les quals s’han escorat cada vegada més cap a la dreta. Les aigües agitades del debat sobiranista els han permès continuar donant la imatge de nedar entre dues aigües en els afers socials. Amb la frescor que dóna no haver exercit mai tasques de govern, Ciu-tadans s’ha especialitzat a criticar a tort i a dret tant a la Cambra cata-lana com als platós de televisió. Que dolents i que malament que ho fan

tots, diuen. Però arriben les mocions als plens i toca aclarir-se. Com quan es van abstenir en una moció pre-sentada pel PSC en què s’instava el Govern de CiU a reclamar a l’Execu-tiu central que no modifiqui la llei de l’avortament en els reaccionaris termes que planteja el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. La picabaralla sobiranista ha desgas-tat els socialistes a l’àrea metropo-litana i ha engreixat Ciutadans, per la qual cosa el partit que lidera Pere Navarro vol recuperar terreny por-tant a votació tota mena de qüesti-ons socials que facin pujar els colors a la cara als seus rivals.

UN JOC INDEFINIT / En el cas de la moció sobre la interrupció de l’embaràs, la raó que va donar Ciutadans per abs-tenir-se va ser que el debat d’aquesta mesura competeix a les Corts i no al Parlament. Van tornar a jugar a la in-definició, i fins i tot van acusar el PSC i el PP de voler portar-los «a les seves trinxeres». No obstant, el discurs que va oferir el seu diputat José Manuel Villegas lliga més amb els postulats que abanderen els conser-vadors que amb les idees dels pro-gressistes: va considerar l’avorta-ment com la «constatació d’un fra-càs» i no va dir res del fet que hi ha dones que es queden embarassades per raons menyspreables. També al voltant de l’ús del burca els seus arguments coincideixen amb els de la dreta. El 18 de juliol van votar amb CiU, el PPC i el PSC a favor d’una moció que demana la prohibició d’aquesta peça als espais públics. L’encarregada de defensar

els arguments de Ciutadans va ser Carina Mejías, que va ser portaveu parlamentària del PPC fa dues legis-latures. «Celebrem que CiU rectifi-qui i es decideixi a prohibir d’una vegada aquesta presó de roba», va comentar la diputada. Setmanes abans, el seu propi (nou) partit ha-via fet una proposta en la mateixa lí-nia però amb un pòsit molt més dur, tant que alguns partits van arribar a comparar-la amb les tesis de l’ex-trema dreta. Tampoc va agradar a la bancada de l’esquerra que el grup de Rivera advoqués per limitar l’aten-ció sanitària als immigrants sense papers sota l’argument que l’econo-mia està molt malament i que s’ha d’anteposar els ciutadans que pa-guen impostos. Impostos que, per cert, tampoc els agraden, ja que cri-tiquen l’«alta pressió fiscal». En aquest repàs de l’activitat par-lamentària de Ciutadans també hi trobem coincidències amb el PP a l’hora de protegir els lobbies en la tra-mitació de la llei de transparència o a l’hora de votar en contra de la pro-posta d’«evitar el tancament de qual-sevol escola pública mentre es man-tenen els concerts educatius de les escoles d’elit». «Ciutadans són la marca blanca del PSOE a Catalunya», insisteixen alguns populars. No obstant, en la passada manifestació del 12-O, més d’un es va quedar amb la boca ober-ta al veure que alguns assistents que ells consideraven del PP victoreja-ven més Rivera que Alicia Sánchez-Camacho. «Ciutadans no para de di-vidir el vot», es va queixar un càrrec conservador. H

CARLOS MONTAÑÉS

Albert Rivera amb diputats de C’s, el 10 d’octubre després d’abandonar l’hemicicle per divergències amb la presidenta Núria de Gispert.

La creixent desafecció amb la po-lítica oficial continua generant plataformes alternatives. Aquest cap de setmana ha estat el torn de Parlament Ciutadà, una associa-ció liderada entre altres per Itziar González, arquitecta i exregido-ra socialista de Ciutat Vella. Amb una definició encara per perfi-lar, Parlament Ciutadà juga a la metafora. «Volem airejar els llen-çols bruts de la política, que entri la llum del sol en les nostres insti-tucions, volem ser aquest sol», va proclamar González, que acumu-la un profund malestar del seu pas per la política. Parlament Ciutadà va aconse-guir reunir en la seva presenta-ció una vintena de moviments so-cials alternatius, des de la Plata-forma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) fins a la Plataforma en De-fensa de l’Ebre (PDE), passant per moviments veïnals, entitats de denúncia del funcionament de la banca i associacions feministes i ecologistes. La qüestió va ser, en paraules de González, com con-cretar aquest lobby social i parla-ment alternatiu. També ho va ad-vertir Ada Colau, portaveu de la PAH. «Necessitem espais d’arti-culació, però també acumular ex-periències per no començar de zero», va plantejar. «És interes-sant que ens coordinem, agru-par esforços», va afegir Manolo Tomàs, de la PDE.

Obertura total

No és una tasca senzilla. La to-tal obertura d’aquest nou fòrum va portar a intervencions com la d’una representant feminista que va qüestionar el primer logo-tip usat, El pensador de Rodin, per-què és una figura masculina. Se-gons González, fins i tot el nom està obert a discussió. I entre els ambiciosos objectius hi ha plan-tejar un multireferèndum sobre les àrees socials en què treballen les organitzacions convidades. Tot sense ànim impositiu. «No volem coordinar els moviments. No es pot coordinar la vida», va dir l’exregidora. Les jornades, celebrades al Ca-sinet d’Hostafrancs de Barcelona, van generar pràcticament 200 inscripcions. Un dels seus fils con-ductors va ser la crítica a l’actual entramat polític, definit per Gon-zález com «una gran casa amb una gran façana, de murs massa gruixuts i distanciadors, i fosc per dins». H

FIDEL MASREALBARCELONA

La Cambra que busca l’alternativaParlament Ciutadà uneix entitats socials crítiques amb la política

NOU PROJECTE

DiariDilluns, 21 d’octubre de 201310 TARRAGONA |

Diari de Tarragona TARRAGONÈS.

Teléfonos: 977299757; 977299744

Fax: 977223013. Email: tarragona@diaridetarragona.comTARRAGONÈS

EL CATLLAR ■ VA N D E S A PA R È I X E R A M B L A P R E S A

Els escolars alliberentortugues de rierol al Gaià■ L’alumnat de primària de l’Es-cola l’Agulla del Catllar van par-ticipar en tasques de reforestaciódel tram de riu que transcorrepel terme municipal, concreta-ment a la zona humida de la res-closa que hi ha tocant el parc dela Torre d’en Guiu, lloc on vanalliberar tres exemplars de tor-tuga de rierol. Aquesta espèciede tortuga és autòctona del paísi anteriorment a l’any 1975, que ésquan es va construir l’embassa-ment del Catllar, poblava el riuGaià.

Els 160 escolars del Catllar vanser testimonis de l’alliberamentde dues femelles i un mascle detortuga de rierol, acció en què hivan prendre part el propi alcaldede la vila, Josep Maria Gavaldà, iel regidor de Medi Ambient, An-tonio López. L’objectiu és que les

tortugues es reprodueixin i repo-blin aquest espai .

Paral·lelament, els alumnesvan realitzar tasques de planta-ció de diferents varietats de la flo-ra també autòctona de la zona. Lareforestació va ser de 120 plan-tes «entre arbres i arbustos», se-gons va explicar Hèctor Hernán-dez, de l’Associació Mediambi-ental la Sínia del Gaià, entitat queha signat un acord de custòdiaamb l’Ajuntament del Catllar i dedesenvolupament del projectede recuperació de la flora i la fau-na del riu, en aquest tram, el qualcompta amb el suport de la Ge-neralitat de Catalunya i de Repsol.

Prèviament,elsalumnesvanferuna visita comentada a la zona dela resclosa, on es posà en relleula importància històrica del riu ide la necessitat de mantenir-lo

viu. La recuperació d’aquest espainatural «es deu en part al cabalfreàtic del riu i, fonamentalment,al cabal ambiental que periòdica-ment s’allibera de la presa, pro-pietat de Repsol», recalcà Hèc-

tor Hernández. Aquest represen-tant de l’Associació Mediambi-ental la Sínia del Gaià va volersubratllar que la parcial recupe-ració d’aquest tram de riu «no escorrespon pas a un projecte aï-

llat, sinó que va estretament lli-gat al manteniment que es fa d’es-pais humits, aigües avall, com ésel cas de la resclosa de Ferran o lamateixa desembocadura a la plat-ja de Tamarit».–JOAN BORONAT

El regidor de Medi Ambient, amb els escolars, en el moment d’alliberar una de les tortugues. FOTO: DT

Concert ambCameraMusicae eldivendres

LA POBLA DE MAFUMET

■ Aquest proper divendrestindrà lloc el Concert de Tar-dor al Casal Cultural de la Po-bla de Mafumet. A les nou delvespre actuarà Camera Mu-sicae, formació integrada per29 músics que interpretaranpeces de grans mestres comMozart, Wagner, Copland, Ho-neguer, Baldris, en companyiadel trompa solista Sylvian Car-boni, guanyador del primerConcurs Internacional deTrompa de l’Associació Cata-lana de Trompistes.–J. B.

ELS PALLARESOS

Castanyada de laColla Gegantera■ La Colla Gegantera dels Pa-llaresos, amb la col·laboracióde l’Ajuntament, organitza eldijous 31, al Casal municipal,la Festa de la Castanyada. Hihaurà sopar a les 21.30 horesconsistent en aperitiu, pa ambtomàquet i llonganissa, cas-tanyes i vi dolç, amb sessió deball fins a la martinada. Qui vul-gui hi pot participar disfressatamb motiu de Halloween. Caladquirir prèviament el corres-ponent tiquet a l’ajuntament,al preu de 8 euros.–J. B.

JOAN BORONAT

Ha romàs tancada des de 1994,per bé que puntualment ha obertles seves portes a petició de pro-fessionals i d’estudiants d’arqui-tectura, que al llarg dels anys hanvolgut veure de prop aquesta ca-sa pairal –antiga masia– refor-mada per l’arquitecte Josep Ma-ria Jujol, en treballs iniciats el2013. Les actuals propietàrieshan volgut obrir al públic aques-ta singular mansió, cosa que ja éspossible des d’ahir mateix. Lesvisites són concertades i es po-dran sol·licitar a través de la pàgi-na web casabofarull.com.

L’anunci d’aquesta oberturaes va oficialitzar el divendres pas-sat, quan la propietat ho comunicàen el decurs d’una recepció a lesautoritats. Entre els assistents, elmateix alcalde dels Pallaresos,

Jaume Domínguez, i el directorterritorial de Cultura de la Ge-neralitat, Jordi Agràs, entre d’al-tres autoriats.

Casa Bofarull és un edifici detres plantes que totalitza una su-perfície de 1.500 m2. La seva si-

lueta retalla el perfil del nuclihistòric dels Pallaresos, del quales fa molt visible la torratxa co-ronada per la figura de l’arcàn-gel sant Gabriel.

Amb la visita d’una hora de du-rada es farà un recorregut per to-

tes les estances de la casa, llevatdel cos superior de la torratxa,per qüestions de seguretat, ambla projecció d’un muntatge au-diovisual que posarà en relleutots els detalls arquitectònics,inclòs l’art en forja.

PATRIMONI ■ L’ I M M O B L E C O M P TA A M B U N A S U P E R F Í C I E D E 1 . 5 0 0 M E T R E S Q U A D R AT S

La Casa Bofarull dels Pallaresos jaés visitable dues dècades després

La visita que es podrà realitzar a la casa durarà aproximadament una hora. FOTO: LLUÍS MILIÁN

Aquesta casapairal, reformadaper l’arquitecteJosep Maria Jujol,ha estat tancadades de l’any 1994

Lunes 21 octubre 2013 35Expansión

DIRECTIVOS

Dieta paleolítica en la oficinaLa dieta basada en carne y grasas, como antes de la aparición de la agricultura, está de moda.

Charles Wallace. Financial Times Dan Benjamin es un empresa-rio de la industria tecnológica y de medios online de EEUU. Cuando empezó a padecer alergias sin explicación, alto colesterol e hipoglucemia, ig-noró los consejos de su doctor y sometió a su familia a una dieta que probablemente ha-brían consumido sus ances-tros hace 100.000 años.

Benjamin, el fundador de 5by5, una productora de pro-gramas en Internet, acaba de viajar al Paleolítico. La dieta paleolítica –mucha carne y grasa animal, y nada de cerea-les, pasta o productos lácteos– ha sido un éxito entre los tra-bajadores de Silicon Valley. La pizza desaparece; se impone la carne de vacuno. “Hay una epidemia de malos hábitos ali-menticios entre los emplea-dos del sector tecnológico. Tienen puestos sedentarios y consumen sobre todo pizza y comida rápida”, afirma. “Sé que mucha gente lo considera una manía alimentaria transi-

toria, pero no lo fue durante los miles de años antes de que invirtiésemos en la agricultu-ra y empezásemos a tener los problemas modernos que su-frimos hoy. Sólo sé que des-pués de pasarme a esta dieta, los problemas que sufría desa-parecieron”, dice.

Todo un negocio Benjamin atribuye su conver-sión a Mark Sisson, un antiguo corredor de maratones que ha creado toda una industria al-rededor de la locura por el Pa-leolítico. Sisson fue el primero en convertir este movimiento en un negocio rentable: tiene Mark’s Daily Apple, un blog que tiene 50 millones de visi-tas mensuales, un boyante ne-gocio de edición de libros y una empresa de suplementos alimenticios. “Tengo una marca que vale miles de millo-nes de dólares”, asegura el empresario, cuya compañía privada Primal Nutrition, con sede en California, no revela sus ingresos.

Tanta popularidad tiene la moda paleolítica que Sisson ha empezado a celebrar con-ferencias los fines de semana, cobrando 849 dólares por per-sona por enseñar a los asisten-

tes a comer mejor y ejercitarse adecuadamente. Hay una ver-sión de lujo por 2.200 dólares que ofrece un fin de semana de instrucción. Además, su compañía ha vendido medio millón de libros sobre la dieta paleolítica.

Otro empresario que ha ex-cavado un rentable nicho es Robb Wolf, que tras una serie de problemas de salud perso-nales empezó a investigar so-bre nutrición y ejercicio bajo la dirección de una pionera en este tipo de dietas, Loren Cor-dain, de la Universidad Estatal de Colorado. Wolf dirige una empresa de evaluación del riesgo médico, que ayuda a los ayuntamientos a reducir los gastos médicos usando técni-cas de la dieta paleolítica.

En un estudio piloto en Re-no (Nevada), la compañía de Wolf identificó a bomberos y agentes de policía con alto riesgo de sufrir un infarto. Si tuvieran un ataque al corazón en el cumplimiento de sus funciones, podría costarle a la ciudad hasta 4,5 millones de dólares. Un programa piloto ahorró a Reno 22 millones de dólares en costes médicos re-duciendo el número de infar-tos sufridos por los funciona-

rios que participaron en el mismo, frente a los trabajado-res de emergencias que no si-guieron la dieta. A raíz de ello, su empresa obtuvo un contra-to para poner a régimen a los departamentos de policía y bomberos siguiendo la dieta paleolítica. Ahora, hace lo mismo con el cuerpo de élite de los Navy Seals.

La vida hace 10.000 años Aunque hay muchas variacio-nes, la dieta paleolítica básica sustituye los cereales y los productos lácteos, que fueron introducidos por la agricultu-ra moderna hace 10.000 años, por carne, grasas y verduras. Además, los adeptos a esta dieta a menudo realizan ejer-cicios agotadores, como le-vantamiento de peso, inten-tan tomar el sol media hora al día y duermen en una habita-ción a oscuras, imitando el es-tilo de vida anterior a la elec-tricidad.

Los supuestos beneficios

de la dieta se discutieron por primera vez en un artículo de S. Boyd Eaton y Melvin Kon-ner en el New England Jour-nal of Medicine en 1985. Am-bos pensaban que los huma-nos tenían que hacer frente a una serie de problemas rela-cionados con la edad antes desconocidos y para los que la adaptación genética no les había preparado.

Wolf es el primero en admi-tir que la comunidad médica tradicional “sigue siendo es-céptica” sobre una dieta rica en grasas saturadas. Las críti-cas persisten. Marlene Zuk, profesora de evolución de la Universidad de Minnesota, afirma en un libro titulado Pa-leofantasy que los genes hu-manos han evolucionado y, por lo tanto, los cereales y los productos lácteos pueden no ser tan execrables como los defensores de la dieta paleolí-tica dicen. “En lugar de de-nunciar nuestro estilo de vida moderno y decir que no se ajusta a nuestros genes de la Edad de Piedra, tenemos que evaluar qué partes de nuestra vida nos alejan de nuestra zo-na de tolerancia evolutiva, y para hacerlo, necesitamos da-tos, no una condena”, afirma.

Bisonte magdaleniense, una de las pinturas más conocidas de la cueva de Altamira.

Mark Sisson, uno de los gurús de este movimiento, cobra 850 dólares por persona a los asistentes a sus conferencias

Hasta los mayores defensores de esta dieta, reconocen que la comunidad médica es escéptica

PISTAS

El gimnasio Metropolitan, en

colaboración con la

Fundación Pequeño Deseo,

organizará una Master

Class de Yoga el próximo

sábado 26 de octubre en el

hotel Me Madrid Reina

Victoria, situado en la Plaza

de Santa Ana de la capital.

El evento servirá para

recaudar fondos que se

destinarán a ayudar a niños

con enfermedades crónicas

o de mal pronóstico.

El presidente de Telefónica,

César Alierta, ha sido

distinguido con la Medalla

de Honor al Empresario del

Año que concede el Foment

del Treball. Según la

institución, el galardón

responde al liderazgo del

empresario aragonés por su

labor al “consolidar el

posicionamiento de

Telefónica como una de las

grandes compañías de

telefonía a nivel mundial”.

El arquitecto español Rafael

Moneo ha inaugurado en el

Instituto Cervantes de

Fráncfort una exposición

sobre sus trabajos, como el

Kursaal en San Sebastián o

la ampliación del Museo del

Prado en Madrid, a través de

las maquetas de sus obras

realizadas por alumnos de la

Universidad Leibniz de

Hannover. La muestra se

podrá ver hasta el 31 de

enero de 2014.

La obra de Moneo, en miniatura

Alierta, premiado por el Foment del Treball

‘Master Class’ solidaria de yoga

http://www.abc.es/viajar/20131020/abci-zaha-hadid-201310171252.html

Sección: Turisme / Viatges / Excursions20/10/2013

Zaha Hadid diseña los yates más asombrosos del mundo

Título: Europa Espanya Espanyol

El mundo naval está de enhorabuena. Una nueva familia de cinco yates de superlujo está a punto de surcarmares y océanos para descubrir nuevas rutas con un concepto donde arquitectura y navegación se dan lamano. La autora no podía ser otra que la arquitecta iraní, afincada en Londres, Zaha Hadid para laconstructora alemana de embarcaciones, Blohm+Vossa.

La ganadora del Premio Pritzker de arquitectura diseñó un superyate cuyo prototipo principal de 128 metrosfue presentado recientemente en la exposición David Gill Gallery en Londres. La nueva familia de barcos esalgo más pequeña que su prototipo pero igual de asombrosa.

Los cinco buques miden 90 metros y se caracterizan por un elegante casco, más propio de la era espacial, enla que ha tenido una especial importancia el estudio de la hidrodinámica que favorece el perfectodesplazamiento de los barcos por el agua. El primero de ellos, el yate Jazz, tiene una proa afilada que se vaabriendo hacia la parte posterior. Los otros cuatro exclusivos barcos se podrán personalizar al gusto de losclientes para satisfacer sus propias necesidades.

Una plataforma de ingeniería

Hadid rompe con el orden tradicional de diseño de yates para crear un todo fluido, naturalista, que conecta ala perfección diferentes elementos de la nave a través de un marco dinámico. En palabras de la propiaarquitecto «un yate es un objeto dinámico que se mueve en un entorno dinámico», y como tal , su diseño«debe incorporar parámetros adicionales más allá de los de la arquitectura». «Cada barco es una plataformade ingeniería que integra componentes hidrodinámicos y estructurales específicos, junto con los más altosniveles de confort , calidad y seguridad espacial».

Esta no es la primera vez que Zaha Hadid se ha pasado al diseño de barcos. Ya en 2012 presento la lancha ZBoat, una edición limitada tras alcanzar un acuerdo con el marchante de arte americano Kenny Schachter. Enesa ocasión fue Shoreteam, una empresa francesa la que llevó a cabo la construcción de 12 modelos.

RECULL DE PREMSA 21 d’octubre de 2013

comunicacio@coac.net Plaça Nova, 5 – 08002 Barcelona www.coac.net 93 306 78 20

URBANISME

Torna a l’inici >>

2 BARCELONA DILLUNS 21 D’OCTUBRE DEL 2013

PURI CARO zona20barcelona@20minutos.es / twitter: @20m

20 minutos

A pocs dies de ser un indret d’entrada limitada o de paga-ment, el Park Güell rep visitants que s’afanyen a veure’l men-tre sigui gratuït. Nombroses es-coles de Barcelona i rodalies s’apropen al parc monumental de Gaudí expressament, sa-bent que el 25 d’octubre l’accés es restringirà. Els estudiants, petits i grans, es barrejaven di-vendres amb centenars de tu-ristes, sobretot de grups orga-nitzats, que a primera hora del matí ja omplien les escales del Drac. Més que una reunió de turistes semblava un immens photocall o passi gràfic.

La gran afluència estava molt motivada pel proper accés limitat al monument natural i arquitectònic a partir del proper divendres. Opera-ris enllestien les guixetes que començaran a funcionar lla-

vors. L’entrada al Park Güell costarà 8 euros. Però seguirà sent gratis per als veïns, les persones inscrites a Gau-dir+BCN i els alumnes, pares i professors dels centres esco-lars de la zona d’influència del parc. L’accés es limitarà a 800 persones per hora.

L’Ajuntament i el districte de Gràcia, a on pertany el Park Güell, volen evitar amb aques-ta mesura «les aglomeracions de visitants», així com «aug-mentar la qualitat de vida dels veïns i lluitar contra la venda il·legal dins del parc», afirma-va dies enrere la regidora del districte gracienc, Maite Fan-dos. El cert és que, passejant pel parc, es veu a simple vista com els venedors –molt nom-

brosos– i sobretot de souvenirs i arracades, conviuen en apa-rent harmonia amb els vigi-lants. Però amb la limitació d’accés al recinte, el parc po-dria perdre visites.

Turistes que no tornaran

Sobretot si es té en compte el que faran alguns operadors de tours organitzats d’un dia per a turistes, especialment d’ori-gen asiàtic, que volen visitar molts monuments de la ciutat en poques hores. L’Ana, una de les guies oficials de la Gene-ralitat que treballa al parc, indi-ca a 20minutos que, a partir d’aquesta setmana, no inclou-ran el parc als tours d’un dia, tot i que mantindran les visites a la Sagrada Família i al Museu Pi-casso, també de pagament.

L’Eugènia, una altra guia, confirmava aquest extrem també en el seu cas i afegia que canviaran el parc per la mun-tanya de Montjuïc i el Barri Gòtic «que són gratis i donen major flexibilitat horària». En canvi, en Sergi, un altre guia, es mostrava content que es limi-ti l’accés: «Els barcelonins no venen aquí i amb la restricció es dignificarà el parc, tot i que es perdin visites». Ho argu-menta dient que s’acabaran «les cues als lavabos, la venda ambulant, els pícnics, les aglo-meracions i els carteristes».

El Park Güell enllesteix la taquillaDes de divendres l’accés s’haurà de reservar amb antelació o haver de pagar 8 euros. Els guies creuen que baixarà el turisme

� CIUTAT VELLA La Sala Baluard conti-nuarà oberta. El Ple de l’Ajuntament va aprovar el nou pla de drogues, que ga-ranteix la continuïtat de la Sala Baluard i preveu l’aper-tura d’altres centres d’aten-ció i seguiment.

� EIXAMPLE Música inspirada en Ga-lícia. La Casa Elizalde acull avui (20.30 h) una de les ac-tuacions del Certamen In-ternacional de guitarra. Sa-muel Diz tocarà peces de compositors gallecs i d’al-tres inspirades en Galícia.

� GRÀCIA Les obres de la plaça de les Dones del 36. L’Ajunta-ment informarà demà (19 h) als veïns de les obres de mi-llora que es faran a la plaça de les Dones del 36. La ses-sió tindrà lloc a la sala d’ac-tes de la seu del Districte.

� HORTA-GUINARDÓ La relació d’Horta amb el cinema. Avui s’inaugu-ra al Centre Cívic Matas i Ramis una mostra sobre el cinema i la seva història al barri. Fins el 8 de novem-bre, també s’hi faran con-ferències i projeccions.

� LES CORTS Tallers gratuïts per edu-car els gossos. L’associa-ció Udols ensenyarà demà (19 h) als jardins Josep Mun-té a comunicar-se i a donar ordres bàsiques als gossos. També n’hi haurà el dia 29 i el 5 i el 12 de novembre.

� SARRIÀ-SANT GERVASI Comença la remodela-ció de Mitre. Avui s’inicien les obres remodelació de la ronda del General Mitre, en-tre els carrer Balmes i Man-dri, que permetran eliminar el pas soterrat i guanyar 6.600 m2 per a vianants. D

IST

RIC

TE

S

SEGUNDOS

Los Mossos han dete-nido a dos hombres de Barcelona de 31 y 32 años de edad y de nacionalidad espa-ñola y guatemalteca por cometer cinco ro-bos con fuerza y dos hurtos en domicilios de la ciudad. Fueron arrestados el 10 de octubre tras cometer uno de los delitos. Los dos presuntos ladro-nes han ingresado en prisión y la Policía no descarta que hayan cometidos más robos en pisos particulares.

A prisión por robos en pisos

Puertas abiertas en 150 edificios 150 edificios históricos y hoteles, antiguas fá-bricas, teatros y esta-ciones de metro han abierto sus puertas es-te fin de semana en Barcelona dentro de la cuarta edición del 48H Open House, con casi 50.000 visitantes.

Caminata por la tercera edad En el marco de la Ca-minada Internacional de Barcelona tuvo lu-gar ayer una caminata de 10 kilómetros entre el Parc de l’Espanya In-dustrial y el distrito de Sarrià-Sant Gervasi. Este mes, Barcelona acoge diversos actos para conmemorar el Día Internacional de la Gent Gran.

Fiesta del dibujo en el Picasso La cuarta edición del Big Draw, la gran fiesta del dibujo del Museu Picasso, ofreció ayer más de 25 talleres en su cuarta edición. La im-pulsora de la jornada y responsable de progra-mas públicos del mu-seo, Anna Guarro, cree que el dibujo ayuda «a aprender, a conocer-nos y a comunicarnos».

70.000 empadronats

als barris adjacents tindran accés lliure durant tot l’any amb una targeta personal

MIQ

UE

L T

AV

ER

NA

«Em sembla malament perquè era un parc públic»

Eugènia Bigas, guia oficial � «El control de l’entrada afectarà molt la nostra feina, perquè serà difícil de combinar la reserva d’accés al parc amb d’altres en un mateix dia i organitzat. A més, Gaudí ha de ser per a tothom».

«Pagant es contribueix al manteniment del parc»

Guy i Antoinette, turistes � «No ens sembla bé que hagin de pagar els nens o els estudiants. Si el preu és baix, i l’Ajuntament necessita els diners, està bé que els turistes paguem».

EN PRIMERA PERSONA

«No vemos normal que lo privatizen»

Quim Botella, estudiante � «En clase creemos que con el acceso limitado vendrá menos gente y se convertirá en un parque sólo para turistas, que serán los que pagarán y vendrán igualmen-te. No es normal privatizarlo».

«Hagués pagat 20 euros si me’ls haguessin demanat»

Suzanne Rusobych, turista � «Crec que és bo restringir el parc al turisme amb una entrada, perquè no es col·lapsi de gent, però ha de seguir sent públic per a les escoles perquè és una font d’aprenentatge».

«El profesor nos propuso venir expresamente»

Estefanía Marín, estudiante � «Estudiamos un grado superior de animación sociocultural y turística y la escuela nos animó a venir al parque antes de que fuera de pago o restringido. Creemos que no han informa-do lo suficiente».

«Puc mantenir la família treballant al parc»

Salim, venedor ambulant � «Tinc quatre fills i una dona i amb el que guanyo aquí els puc mantenir. A partir d’ara em serà molt difícil pagar entrada per a poder venir a treballar al parc».

Una noia es fa una foto amb el Drac de Gaudí, divendres passat. Adalt, les futures guixetes, en obres, i una pintada contrària al pagament al parc. MIQUEL TAVERNA

24 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIUMENGE, 20 OCTUBRE 2013

PEDRO VALLÍNMadrid

La impressió de decliviagafa cos a Madrid.Després de trentaanys de vigorós crei-xement físic i econò-

mic –que van consolidar una po-tent hegemonia peninsular– icinc de crisi ferotge, la caiguda del’activitat i el consum ha deixatempremtes visibles que convidena repensar el model impulsat desde la transició. La brutícia, la cai-guda de preus en l’hostaleria il’absència d’obres demillora urba-na promouen una precipitadaconclusió de decadència a quèavui se sumen velles anomalies,com els sensesostre que dormensota els arcs de la plaçaMajor desde fa més d’una dècada i que decop semblen un novíssim signede decrepitud.Des de l’Ajuntament, s’adme-

ten les retallades –per fer front alseu conegut deute– i els pro-blemes del canvi als contractesde neteja, i s’afegeix que “hi hamoltes llegendes últimamentamb els serveis”. No n’hi ha per atant, diuen.L’impacte mediàtic del revés

olímpic amplifica la impressió dedeclivi, però la decepció ha afec-tat més la política –els responsa-bles de la qual, Ana Botella, al’Ajuntament, i Ignacio González,a la comunitat, substituts respec-tius deGallardón i Aguirre, neces-siten urgentment un discurs queels projecti– que la vida urbana,escèptica amb la possibilitat delsjocs tant comamb els seus eventu-als beneficis.I el cas és que les dades in-

diquen que Madrid està encai-xant la crisi millor que la restad’Espanya. La taxa d’atur de la re-gió ha passat del 6,98% del 2006a un 19,52%, aquest any. La dadaés terrible, però és el millor com-portament de l’ocupació a Es-panya exceptuant Navarra i Eus-

kadi, quatre punts inferior a la ta-xa catalana (23,85%) i molt llunyde l’andalusa (del 35,96%). Nota-ble, considerant que aquest segleMadrid ha vist créixer un terç laseva població. El PIB per càpitacorrobora aquesta potència roma-nent de l’avariat motor madri-leny: només el País Basc (30.828euros)millora els 29.385 euros deMadrid, que segueixen Navarra

(29.071) i Catalunya (27.248).El científic premi Pulitzer Ja-

red Diamond, autor del super-vendes Armas, gérmenes y acero(Debate, 1998) que aquests diesés a Espanya, va provar que lescondicions objectives són mésimportants que les subjectives enl’esdevenir de les societats hu-manes: simplificant, l’èxit de lescivilitzacions euroasiàtiques deumés a la disposició longitudinaldel continent –un continu de re-gions temperades– davant la ver-ticalitat d’Amèrica –una suc-cessió d’obstacles orogràfics i cli-màtics– i a la disponibilitat d’es-pècies agropecuàries, que al ta-lent de tal o tal altre monarca oconqueridor. En el camí de Dia-mond, Germà Bel postulava, a Es-panya, capital París (Destino,2010), que la centralitat de Ma-drid i el disseny radial de l’Estatsón la base de la seva hegemonia.És a dir, la geografia: natural i so-bre rails. I aquesta condició cen-trípeta, deia Bel, és irreversible.N’hi va haver prou amb la reti-

rada de la tapa del franquismeperquè la capital s’accelerés. El fi-lòsof Juan Cueto, cronista de lapostmodernitat espanyola, ho ex-plica demanera eloqüent: “Va serl’arribada a patolls, sense ordre niconcert, de la societat de masses,del consum. Un canvi d’escala: unrelat provincià es va convertir enmetropolità. La postmodernitatva ser el nou relat, juntament

amb tot el seu folklore”. Plebs, lamovida.I allà es van revelar les forces

gravitacionals citades per Bel.Les ciutats no estan tan condicio-nades pel discurs de la políticacom per les innegociables lleis delamecànica newtoniana: la grave-tat dels cossos és proporcional ales seves masses i inversamentproporcional a la seva distància.L’Ave va reduir distàncies i el sis-tema Madrid es va suportar suc-cessivament Toledo, Guada-lajara, Àvila, Segòvia, Ciudad Re-al i fins i tot Valladolid, nodes ur-bans avui gregaris de la capital.FernandoPorras-Isla, arquitec-

te urbanista, coautor del projecteMadrid Río –la transformació ur-bana més important de la ciutatdes de la construcció de l’M-30els anys seixanta– i convidat alconcurs per redissenyar la plaçade les Glòries de Barcelona, diuque “és unproblemad’escala,Ma-drid va desplaçar la resta de siste-mes urbans d’Espanya”. Un pro-cés autocatalític: el creixementde la població alimentava el crei-xement físic de la ciutat –maons–i aquest es convertia en motor iatractiu econòmic que atreia mésfluxos migratoris. Però es va fre-nar de sobte amb l’esclat de labombolla immobiliària i el col·lap-se de l’impuls públic: administra-cions en fallida i l’en altre tempsomnipotent caixa, Bankia, en es-tat de xoc.El discurs de les autoritats, ex-

plica Porras-Isla, ha canviat, Ma-drid ara es planteja “créixer no-més amb els impulsos privats, unenfocament liberal”. La ciutat re-dacta un nou pla d’ordenació ur-bana –la tramitació de la qual potrequerir encara un parell d’anys–que donarà ales a la iniciativa pri-vada.Madrid en fa gala: “La inver-sió arriba: la venda dels habitat-ges del servei municipal de llo-guer va atreure molts fons d’in-versió”, diu el consistori, que veuun indici de bona salut en el que

DISCURS URBÀ

A Madrid arali costa renovarels signes de granciutat cosmopolita

LA CRISI DE BARAJAS

L’error d’Iberiapesarà durant tempsi s’estudiarà a lesescoles de negoci

MADRID

La imatge. Madridha canviat moltla seva imatge públicaels últims anys

EL SISTEMA ESPANYA

La concreció delcorredor mediterranipot fer bascular el peseconòmic peninsular

ATUR i RENDA

L’estadística diu quela ciutat pateix per lacrisi, però menys quela resta d’Espanya

Les retallades en els serveis creen una imatge de decadènciaque és la cara visible del destret històric que afronta la capital

Unahegemoniaendubte

DIUMENGE, 20 OCTUBRE 2013 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 25

altres veuen prova de la liqui-dació del país enmans de capitalsestrangers interessats a treureprofit de la sobtada ruïna espa-nyola.Però els uns i els altres coinci-

deixen que amitjà termini, el crei-xement físic –maons, altre cop–no podrà sermotor econòmic i enaquest sentit la ciutat es troba enun dilema en el qual haurà de re-definir el seumodel de desenvolu-pament per a les pròximes dèca-des.L’economista Manuel Portela

subratlla dues restriccions gene-rals al creixement: l’endeutamenti les infraestructures. “Per saber

qui té capacitat relativa de créi-xer ambmés velocitat s’ha d’ajus-tar el nivell de deute, perquè elmotor sempre és el pressupost. Iper això la baralla políticamés im-portant avui és el finançament au-tonòmic”.En infraestructures,Madrid pa-

teix avui per algunes decisions po-lítiquesmolt nocives: unAve radi-al que mou passatgers però nomercaderies, unes noves autopis-tes de peatge sense ús, i, la mésgreu segons el parer de Portela, lapèrdua de control del hub aeriper la venda d’Iberia, “un errorgravíssim, històric, que pesarà du-rant dècades i s’estudiarà a les es-

coles d’economia”. Sobretot quanEspanya, explica Portela, aspira aconvertir-se en potència logísticade mercaderies agroindustrials.Recorda l’acostament a Panamàde l’anterior govern i els movi-ments, encara tímids, de l’actualper rellançar el corredormediter-rani. Un eix Cadis-Barcelona queconverteixi Espanya en frontissalogística entre Europa, Amèrica il’Àfrica, suposa que “Andalusia iCatalunya viuran un enriquimentbrutal”, explica, “amb Madridcom a clavegueró financer de totaquest moviment”. Una capitalfuncionaritzada, seu del poder iamb un gran sector serveis: Brus-

sel·les del sud. Mentrestant Gon-zález aposta per Eurovegas. “Pe-rò tot això són castells en l’aire”,matisa.L’arquitecte Porras-Isla coinci-

deix amb el diagnòstic de Portela,però veu improbable que Madrides converteixi en urbs administra-tiva a lamanera de Luxem-burg oBrussel·les. “Madrid conserva laseva gravetat peninsular i el seunervi civil. Té més coses a favorque en contra a causa de les sevesdimensions, ja que la mida queels urbanistes consideren la méseficient per als grans nodes ur-bans del futur està al voltant decincmilions d’habitants”.Madrid

com a regió metropolitana suma6,5 milions.Però a més del destí de la seva

hegemonia peninsular, que en bo-na mesura depèn de la Moncloa,Madrid ha de resoldre avui el seudiscurs civil. Juan Cueto és moltcrític amb les autoritats madrile-nyes. No es va fixar tant en el co-mentat “relaxing cup of café conleche” de l’alcaldessa com que es-mentés la Plaza Mayor –i noChueca, Lavapiés o Tribunal, elspuixants barris rejovenits–, símp-toma d’“una tornada del casticis-me. Amb el gir castís de Madrid iel bostonià de Barcelona, potsernomés Bilbao abraça avui un dis-curs cosmopolita”.L’Ajuntament diu que es va ci-

tar la plaça perquè és conegudaper a un estranger –el COI–, peròtret de per l’aplaudiment de Ga-llardón a la rehabilitació de Chue-ca i a la seva festa de l’Orgull Gai–substituta de San Isidro com a

celebració de la madrilenyitat–,la veritat és que la metamorfosidels barris més dinàmics es va fersense concurs de les autoritats, nicom a promotors ni molt menyscom a altaveus. “Tots els signesde la cosmopolitització han estatcensurats o esquivats”, afirmaCu-eto, i contraposa el cas de Berlín,avui vocacional centre i gresol deles Europes.Serà, doncs, la conjugació

d’aquesta gravitació que l’alimen-ta i del discurs que abraci la políti-ca –la local, però més l’estatal–on Madrid dibuixi el seu futur,tan llunyà avui del fragor de Ber-lín com de la ruïna de Detroit.c

Joana Bonet

Hi va haver un temps en quèMadrid va ser efervescent iesplendorosa, desafiant la se-va estampa costumista. Conte-nia infinites bombolles d’eufò-ria, poder i ganes de món. Omés ben dit, formava una bom-bolla en si mateixa. Conscientd’haver crescut sense planifi-cació ni filosofia, els seus de-fectes acabaven convertint-seen virtuts perquè els seus co-dis tan esbojarrats –de la Zar-zuela als capellans vermellsde Vallecas– componien unaestampa prou vistosa. A mit-jan anys noranta, encara po-dies aturar-te davant les fines-tres del Gijón per veure qui hihavia a la tertúlia. I a l’anticprostíbul –i rebotiga de Chi-cote– Cock, una nombrosa

legió d’escriptors i periodistesdisparaven a l’arc de Sant Mar-tí de la nit amb enginy i whis-ky on the rocks. Quines matina-des aquelles en què Maruja iVázquez Montalbán oficiavenla litúrgia i Juan Cruz dictavala crònica pel telèfon del bar.Llavors, els carrers de la capi-tal semblaven un càsting obertles 24 hores del dia, en el quales barrejaven, en un caos pro-verbial encara que excitant,els tatuatges d’Alberto García-Alix amb les pashmines deCari Lapique, i on les damesde la gauche caviar es reuniena l’àgora de la botiga d’ElenaBenarroch. Un anar i venir dedones que es deien ‘Cuca’ id’homes que es deien Jose–sense accent– mantenien latradició al barri de Salamancai anaven a “comprar la joia” aDurán i el tortell al ranci peròinefable Embassy, el castíssaló de te.

Quan es va estrenar el se-gle, Madrid va fer l’esforç d’es-polsar-se el provincianisme. Il’eufòria de clubs, bons gimna-sos, botigues eco, i marquesitalianes es feia notar. Quantaadmiració despertava la proac-tivitat empresarial! Els diners

es representaven amb l’esfinxde l’ós de l’arboç, i produïacerta morbositat contemplarel pas de la comitiva reial per-què et feia sentir com si fossisa Versalles o al Buckingham.Era el Madrid en què la lla-vors ministra Ana Palacio en-

viava els escortes que li tra-guessin els gossos a passejar,quatre bracs vigorosos. O elde les estrenes il·limitades iles festes més canalles: la llu-na infinita de Madrid.L’any passat, quan va tancar

Jockey, l’emblema del classis-me madrileny –i les millorspatates fregides amb aire–, vacomençar el principi del final.Amb el terrabastall de la crisivan anar desapareixent lesicones més identitàries, i vaaflorar una ciutat resistent, elmillor paisatge de la qual és laseva gent, que encara suportala fama de fatxa malgrat quefos aquí on Juan Bravo vaobrir el club més gran d’inter-canvi de parelles d’Espanya.Avui també està tancat.A més de “relaxing cups of

café con leche”, a la PlazaMayor, de nit, hi ha rates. ElBeer Bus, on es beu cervesa,es canta a crits i s’interromp

el trànsit, exemplifica fins onpot arribar a caure si malvènel centre històric a un turis-me de mínims. Mentre queels ciutadans reben una ele-vada càrrega impositiva. Lacomparació de l’anomenadaMilla de Oro amb el passeigde Gràcia resulta cada vegadamés dolorosa, i el mar de lameseta de Vistillas enyora laplacidesa del blau comtal.Aigua, sucre i aiguardent, vatornar el costumisme i la faltade mires.Malgrat tot, hi ha un Ma-

drid extraoficial, subterrani,que manté la seva audàcia,per molt que, a la superfície,un imperi low cost amenaciètica i estètica. Però el pitjorde tot no és que la Villa y Cor-te hagi perdut l’esplendor, nique sigui ara més que mai unaciutat incòmoda. El pitjor éssentir que ha perdut el som-riure de gata.

EL MIRADOR

El pitjor no és quela Villa y Corte hagiperdut l’esplendor, éssentir que ha perdutel somriure de gata

Lacapital faulleres

LUIS DÁVILA / GETTY IMAGES

MENYS SERVEIS

Els problemesde neteja urbanahan creat una fortasensació de declivi

LA CANDIDATURA OLÍMPICA

El fiasco olímpicha afectat més elspolítics que l’humordels ciutadans

RECULL DE PREMSA 21 d’octubre de 2013

comunicacio@coac.net Plaça Nova, 5 – 08002 Barcelona www.coac.net 93 306 78 20

CONSTRUCCIÓ

Torna a l’inici >>

Figueres

Girona

Montgat

Lleida

Barcelona

14 1414

2

1

1

32

30

5

5

531

28

34

36

35

30

30

19

39

39

39

5451

51

48

5556 57

46

2

26

6

2

25

27

27

16

26

15

52550 55505053

38

17

Alfarràs

Gerride la Sal

Santa Colomade Farners

la Bisbal d’Empordà

Vic

Gurb

Berga

Solsona

Súria

Sallent

PontsArtesa

la Pobla de Segur

Balaguer

el Pont de Suert

Sort

Mollerusa

Tarragona

Reus Altafulla

el Perelló

Vendellós

Valls

Montblanc

les Borges Blanques

JunedaTorregrossa

Gandesa

Tortosa

Amposta Sant Carles de la Ràpita

Tàrrega Cervera

la Seu d’Urgell

RipollOlot

Besalú

Medinyà

Fornells

Caldes de MalavellaSils

VidreresMaçanet de la Selva

Vilademuls

la Jonquera

Sant Celoni

Sabadell

el Papiol

Mollet del Vallès

Terrassa

Manresa

Igualada

Vilafranca del Penedès

Abrera

Granollers

Mataró

Arenys CanetPineda de Mar

Llançà

Roses

Sant Antonide Calonge

Torroellade Montgrí

Blanes

Esterri d’Àneu

Vielha

N-260

lN-260

1N-260

C-14

ga

C-14

C-13

A-2

A-7

A-7

C-58

951

allès ArArA

C-32

A-7

25

les BorgBorg

JTorre

N-240

N-I

I

12

12

13

Infraestructurespendents a Catalunya

33

Mataró

4

2022

49 45 41188 400 42

444 21

434347

9

2410

5

3

4

Granollers

Sabadell

Terrassa

Martorell

Vallirana

Igualada

Vilafranca dePenedès

Vilanova i la Geltrú

l’Hospitaletde Llobregat

el Prat de Llobregat

Sant Boi deLlobregat

BARCELONA

Sant Feliude Llobregat

Viladecavalls

Olesade Montserrat

la Rocadel Vallès

Cerdanyoladel Vallès

Badalona

TianaMontgat

Castellbisbal

Santa Colomade Gramenet

8

Generalitat

EstatCarreteres

Línies ferroviàries

Camins de ronda

37

a

9 TerrassaTerrassaTTs

7 la R7

11

23

29

PolíticaNo permet queel presidentintervingui en unacte que es farà aBarcelona dimecres

La Moncloaveta Masdesprés dela plantada

EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 D’OCTUBRE DEL 20134 |

La conclusió que s’extreud’una anàlisi territorialde les infraestructurespendents a Catalunya és,en el millor dels casos,que s’han planificat mala-ment –en el pitjor, ques’han fet atenent criterisdemagògics i electoralis-tes–. Perquè, si bé és certque l’execució d’obres no

INCOMPLIMENT Les poques infraestructures acabades a Catalunya demostren un incompliment flagrant no atribuïble a la crisi REPETICIÓ El desdoblament de l’N-II i les variants de Gandesa, Vallirana i Gerri sonen des de fa massa anys

Xavier MiróBARCELONA

s’ha aturat fins que les fi-nances públiques s’hanensorrat per la crisi, no hoés menys que algunsgrans projectes reivindi-cats des de sempre no hanavançat en dècades.

Per posar dos exemplesflagrants, el desdoblamentde l’N-II entre Tordera i laJonquera el va anunciar el1993 el ministre Borrell–se n’han fet 8 km– i elquart cinturó forma part

del pla de carreteres de Ca-talunya des del 1986 –hiha fets 6 km de 47–. Delsgrans projectes estatals,s’han acabat l’autovia A-2entre Lleida i Barcelona,l’aeroport del Prat i el trend’alta velocitat (TAV) fins aFrança –sense tenir encompte que les obres perfer-lo subterrani a Gironas’han ajornat–. Però no espot obviar que l’obsessiópel TAV dels governs de

Madrid i Barcelona, peròtambé de la classe empre-sarial, ha acabat donant laraó als pocs que fa quinzeanys avisaven que els trensmés utilitzats per la pobla-ció eren els de rodalies.

També es pot recordarque Aznar planificava unaxarxa d’alta velocitat quehavia d’unir totes les capi-tals de província, però queera exclusiva per a passat-gers –avui tothom defensa

que la prioritat és el corre-dor mediterrani de merca-deries, on encara hi ha unavia única a Vandellòs–. Caladmetre que les conne-xions dels ports de Bar-celona i Tarragona amb elcorredor són les primeresobres que ha abordat laministra Ana Pastor.

Si es mira més enllà delsgrans eixos viaris i ferro-viaris del país, és inexpli-cable com, dècades des-

prés, encara no estan aca-bades les mil cops anome-nades variants de Gande-sa, Gerri de la Sal i Valli-rana –per sort, des de fapoques setmanes ja nos’ha de recordar la de l’Al-dea–. La responsabilitatde la crisi és, tan sols, ha-ver agreujat la situació finsal punt que l’administra-ció no pot ni acabar unpont d’enllaç entre l’A-2 il’AP-7 a Castellbisbal. ■

La feina per fer

● 1. N-II• Nord de Girona: al nord de Girona, de Medinyà a la Jonquera, les obres s’han repartit en vuit trams, tots pendents de licitar.• Circumvalació de Girona: l’ampliació de carrils i la gratuïtat del tram està en servei, igual que els enllaços de Sant Gregori i Fornells. El de Vilademuls està en obres.• Sud de Girona: les obres s’han dividit en tres trams, un, Fornells-Caldes, està en servei; un altre, Caldes-Sils, està en obres; dos, de Sils a Maçanet i l’enllaç de Vidreres, estan pendents de licitació i el cinquè, de Maçanet a Tordera, s’ha descartat.Pressupost total: 475,18 milions. ● 2. Corredor del mediterraniPressupost: 5 803 milions, segons la proposta de la Generalitat. En tot el traçat hi ha una quinzena d’actuacions pendents, entre les quals, acabar l’accés al port de Barcelona, acabar el desdoblament de la línia entre Vandellòs i Tarragona o les estacions de la Sagrera i de l’aeroport de Girona.● 3. L9Pressupost: 6.927 milions Cost real el 2044 pel pagament de cànons: 16.619 milions. Data d’acabament prevista el 2020.● 4. Línia orbital ferroviària• Pla director urbanístic aprovat l’any 2010. Inversió de 4.000 milions que havia d’assumir l’Estat dins el pla de rodalies 2008-15. Sense data d’execució. Primera data prevista d’acabament el 2026. ● 5. Eix transversal ferroviari• Pla director urbanístic aprovat l’any 2010. Sense data d’execució. Primera data prevista acabament el 2026.Cost d’inversió: 6.500 milions.● 6. A7• El Perelló-Vandellós: estudi informatiu fet.• Vandellòs-Altafulla: en servei.• Altafulla-Vilafranca del Penedès: Pendent de licitació.• Vilafranca del Penedès-Abrera (B40): Descartat. Sense pressupost

ni dates d’execució.● 7. Quart Cinturó• Entre Olesa i Viladecavalls.Pressupost: 129,5 milions. Sense data d’acabament. • Entre Terrassa i la Roca. S’ha de tornar a redactar l’estudi informatiu. Sense dates.● 8. Enllaç A2-AP-7

• Execució amb retard. Pressupost: 34 milions d’euros Previsió acabament el 2014.● 9. Metro del Vallès • A Terrassa. En execució amb retard Pressupost: 427 milions d’eurosPrevisió acabament el 2014.● 10. Metro del Vallès • A Sabadell. En execució amb retard Pressupost: 421 milions d’eurosPrevisió acabament el 2016.● 11. Ampliació C-58• Entre Terrassa i Cerdanyola. Estudi informatiu i d’impacte ambiental aprovat el 2005. Pressupost: 76,2 milions. Sense data d’execució.● 12. A27 de Tarragona a Lleida• Obert al trànsit entre Tarragona i el Morell. De Morell a Valls amb les obres aturades, la variant de Valls amb les obres aturades, el tram de Valls a Montblanc adjudicat i amb obres aturades i de Montblanc a Lleida amb l’estudi informatiu. Pressupost inicial: 657 milions. Foment preveu acabar el tram fins a Valls el 2017. La resta no té calendari. El projecte inicial preveia acabar el tram entre Tarragona i Montblanc el 2012.● 13. A14 de Lleida a Vielha• Lleida-Rosselló, en obres. Rosselló-Almenar, acabat. Almenar-Sopeira, projecte redactat. Túnel de Vielha, fet. Túnel-Frontera francesa, sense projecte. Inversió total estimada: 696

milions.Trams pendents sense calendari. ● 14. N-260• Millora N-260. Variant de Gerri de la Sal. Obres aturades. Obres iniciades el juny del 2011.Pressupost: 48 milions. El desembre del 2011 les va aturar tot i haver enderrocat un nucli. Les obres s’han substituït per unes de millora.● 15. Variant de GandesaPressupost: 25,9 milionsEn projecte. Sense data d'inici.● 16. Vies de tren subterrànies a Girona• Obres ferroviàries pendents a Girona.Obres de l’entorn de l’estació de TAV. Previsió d’acabament a l’estiu del 2014.El tren convencional subterrani . Redactat el projecte executiu. Cost previst: 350 milions.Sense data d’execució.Enderroc del viaducte. No hi ha projecte. Sense data ni pressupost. ● 17. Passeig del Molinet• Passeig del Molinet de Torroella de Montgrí Pendent d’execució. Sense data d’obres.Pressupost: 1,9 milions.● 18. B500• Entre Badalona i Tiana. En projecte.● 19. Laterals de la C3-2• Laterals de la C-32 al Maresme, de Mataró a Montgat. Projecte descartat. ● 20. Variant de Vallirana

• Obres aturades a mig fer. Data d’acabament inicial el 2006, actual el 2018.Pressupost inicial: 172 milions. Pressupost actual: 191 milions.● 21. Les vies del tren subterrà-nies • A l’Hospitalet i nova estació a la Torrassa.

Estudi informatiu aprovat. Sense data inici ni pressupost.● 22. Les vies del tren subterrà-nies • A Sant Feliu de Llobregat. Estudi informatiu aprovat. Les obres havien d’acabar el 2013. Pressupost: 100 milions.● 23. Adaptació a passatgers del tren • Al Bages, de Manresa a Súria i de Manresa a Sallent. En planejament. En projecte i sense data d’execució. Pressupost: 105 milions.● 24. Ronda sud d’IgualadaInversió total prevista: 71 milionsSense data d’acabament. El tram entre Montbui i Jorba també està aturada i sense data. Inversió prevista: 41,7 milions.● 25. N-240Millora N-240 per reduir accidentabi-litat. Entre Juneda, Torregrossa i les Borges Blanques. Sense data d’execució. Pressupost inicial: 5 milions.● 26. A2• Desdoblament de l’A2 entre Lleida i Saragossa. En estudi i sense calendariPressupost: 700.000 euros per al 2014.● 27. Línia Manresa-Lleida de tren• Adequació de la línia de tren entre Lleida i Manresa. En planejament. Sense pressupost ni data d’execució.● 28. Variant sud de LleidaAcabada entre LL11 i LL12. Falta el tram entre l’LL12 i l’A2. Sense calendari.Pressupost: 160 milions.● 29. Variant C-35Entre Alfarràs i Tàrrega.● 30. Desdoblament C-14 • Entre Montblanc i Tàrrega. Sense calendari. Futur enllaç entre l’A27 i l’A2.Pressupost: 280 milions.● 31. Desdoblament C-13• Entre Lleida i Balaguer.● 32. Túnel de la Bonaigua • En planejament.● 33. Línia de la Pobla • Ampliació de trens per a la línia Lleida-Pobla de Segur. A l’octubre del

2012 es va licitar la compra de dos combois per augmentar freqüències però no s’ha fet i el servei es manté reduït des del febrer del 2012. ● 34. Desdoblament Eix de l’Ebre• En planejament.● 35. Variant de la C12 • A Tortosa. En projecte i sense data d'inici.Pressupost: 72 milions d'euros.● 36. Variant de la C43 a Gandesa• En projecte i sense data d'inici.Pressupost: 19,3 milions.● 37. Desdoblament Besalú-Figueres• Entre Besalú i Figueres. Projectada i sense data d'execució.Pressupost: 2,68 milions.● 38. Espigons a Sant Antoni de CalongeDics a la platja de Sant Antoni de Calonge. Planejament previst el 2104. Sense data execució ni pressupost.● 39. Camins de ronda de GironaTrams dels camins de Ronda a la Costa Brava. En planejament. Pendents de licitació. ● 40. Laterals de la C31 • A Badalona. En projecte.● 41. Allargament de la L1 al Fondo• De Santa Coloma a BadalonaEn planejament.● 42. Passeig marítim• Entre Badalona i Montgat A Mongat les obres comencen el 2014 i les paga l’àrea metroplitana. Entre el Masnou i Sant Adrià, en planejament.● 43.Connexions de l’estació del Prat• En projecte.● 44.Connexió entre C32 i B23• Obres aturades. Sense pressupost per al 2014.● 45. Carril Bus-VAO • De Sant Feliu de Llobregat a la Diagonal. En planejament.● 46. Adaptació de la línia el Papiol-Mollet• En execució amb retard. Havia d’haver acabat el 2011.● 47. Espigons a la platja del Prat• En planejament.

● 48. Canalització del Llobregat• En execució però sense pressupost per al 2014.El cost total dels drenatges de sorra fets fins ara és de 23 milions d’euros.● 49. Perllongament de l’L3 de metro• Projecte adjudicat. Sense data ni pressupost. ● 50. Canalització de la riera d’Arenys• Arenys de Munt: en execució amb retard.• Arenys de Mar: En suspens per falta de pressupost• Malgrat de Mar: en planejament● 51. Regeneració de les platges del Maresme • En planejament. El cost total dels drenatges de sorra fets fins ara és de 23 milions d’euros.● 52. Passeig marítim entre Arenys de Mar i Canet • Projecte redactat però aturat per manca d’entesa entre municipis.● 53. Passeig de marítim entre Arenys de Mar i CaldetesEn projecte.lanejament.● 54. Passeig marítim de Pineda de Mar • En plantejamen.● 55. Accessos al port de Barcelona• En planejament. Havien d’acabar el 2010.Ferroviaris: 108 milions. Pendent de licitació. Data d’acabament el 2015. Viaris: 185 milions. Sense data d’execució.● 56. Accessos de rodalies a l’aeroport de Barcelona• Projecte adjudicat l’any 2010 per 310,6 milions però les obres no han començat mai.

FOTOS. ORIOL DURAN

| Política | 5EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 D’OCTUBRE DEL 2013

EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 D’OCTUBRE DEL 20136 | Política |

L’autovia continuaràencallada un altre anyL’autovia A-7 ha de comunicar Algesires ambBarcelona, seguint el traçat de l’N-340, peròaquesta infraestructura s’interromp entre el PaísValencià i les Terres de l’Ebre i només recupera eltraçat entre Vandellòs i Altafulla, on torna a atu-rar-se. Per al 2014 el Ministeri de Foment té re-servada una partida pressupostària de només14.000 euros per al tram de la Jana (Castelló) alPerelló, de 62,9 quilòmetres, de manera que elprojecte constructiu de la infraestructura no espodrà encarregar. Tampoc s’avançarà en elstrams entre el Perelló i Vandellòs i el d’Altafulla iVilafranca del Penedès, que no tenen consignaciópressupostària. Mentrestant els alcaldes conti-nuen reclamant sense èxit la gratuïtat dels peat-ges de l’AP-7. A més, els batlles del Perelló,l’Ametlla de Mar, Camarles, l’Ampolla i l’Aldeahan fet un front comú reivindicant que el projectees divideixi en distintes fases i s’enllesteixi commés aviat millor el tram entre el Perelló i l’Aldea,on des de fa unes setmanes l’N-340 ja no traves-sa el municipi. La variant de l’Aldea és una de lespoques actuacions de Foment a les Terres del’Ebre. En aquest cas els 17.000 vehicles que cir-culaven pel mig del poble i el nombre d’accidentsmortals van forçar l’Estat a executar l’obra. ■ L.M.

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

A-7 40 anys esperant per unir

el Baix Llobregat i el VallèsEn ple franquisme el pla de la regió metropolitanadel 1966 ja recollia la necessitat de fer autopistesradials per circumval·lar Barcelona. Era l’embriódel que es va anomenar quart cinturó, per unir elVallès Occidental amb l’Oriental i el Baix Llobre-gat, que va aparèixer dibuixat al pla de carreteresde Catalunya l’any 1986. La infraestructura es vaanar reivindicant des d’aleshores pels sectorseconòmics i empresarials, alguns partits polítics iadministracions, i alhora també va sorgir un mo-viment popular molt fort en contra. El 1997 el Mi-nisteri de Medi Ambient va enviar propostes detraçats al ajuntaments afectats perquè les valo-ressin i no va ser fins al 2008 que es va publicar eltraçat del tram Abrera-Terrassa, i es va deixar ales beceroles la continuïtat fins a Granollers. El2007 van començar les obres d’un primer tram(4,5 quilòmetres) entre Viladecavalls i Terrassa,acabat el 2010, i en cinc anys s’han fet sis quilò-metres d’aquesta autovia, que n’ha de tenir 47,incloent 1,5 quilòmetres entre Abrera i Olesa. Laresta, aturat i sense que Foment hi inverteixi enels pròxims dos anys, amb l’agreujant que el tramentre Terrassa i la Roca del Vallès s’ha de trami-tar de cap i de nou perquè l’expedient d’avaluacióambiental ha caducat dos cops. ■ J.ALEMANY

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

QUAR

T CI

NTUR

Ó La C-58 no s’amplia, peròfan carril VAO al VallèsEl 2005 el govern va fer públic l’estudi informatiuper ampliar l’autopista C-58 entre Cerdanyola delVallès i Terrassa combinant l’opció d’un tercercarril i calçades laterals de doble via per un im-port de 76,2 milions. La societat civil feia anys quela reclamava en una autopista col·lapsada que su-portava uns 92.000 vehicles diaris. El consellerNadal va apostar per fer el faraònic i infrautilitzatcarril bus-VAO des de Ripollet, de 80 milions,mentre continuen les cues diàries. ■ J.A.

llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

AUTO

PIST

A C-

58

Tornen a engegar lesobres, però a LleidaEl Ministeri de Foment, gairebé sense avisar, hacomençat les obres del tram Lleida-Rosselló del’autovia A-14, entre la capital de Ponent i Vielha.Són 47 milions d’euros per a 6 km que enllaçaranamb el tram que ara no va enlloc entre Rosselló iAlmenar. A partir d’aquí, res que es conegui ni fi-nançament previst per a un global d’uns 496 mi-lions. Hi ha projectes fins a Sopeira, però encarafalta definir com es travessarà la Val d’Aran. ■ J.T.

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

A-14

El corredor del Mediter-rani continua sent l’eter-na prioritat. Ara ja ningúnega que tenir una líniaràpida de tren amb am-ple europeu que enllacil’Estat francès amb Alge-sires és clau per a lacompetitivitat en eltransport de mercade-ries, però el calaix estàbuit i les partides pressu-postàries que s’assignenno tenen res a veureamb les xifres astronò-miques del llavors minis-tre de Foment José Blan-co, quan va posar preui data al projecte.

La reivindicació enferm d’una línia ràpidade passatgers però, so-bretot, de mercaderiesper guanyar competitivi-tat arrenca el 2006, i es-tà liderada pels governscatalà i valencià –quesempre han fet front co-mú en aquesta infraes-tructura–. El ministreBlanco, al març del 2011,escenificava l’aposta es-tatal per a la línia fèrriaque resseguia tot el Me-diterrani i va donar una

L’eterna prioritat teòrica amb un pressupost de saldo

xifra total d’inversió: elcorredor del Mediterranicostaria 51.300 milionsd’euros i estaria operatiuel 2020. Les xifres delllavors responsable deFoment parlaven d’unainjecció estatal de25.400 milions en el pe-ríode 2011-2013, delsquals 5.000 estariendestinats a la licitació del

tram entre Tarragona iValència.

A les acaballes del2013 les xifres són unesaltres i de tot el que hihavia previst fer enaquest període –acabarla línia del TAV entre Bar-celona i la frontera espa-nyola; acabar el desdo-blament entre Vandellòsi Tarragona incloent-hi

l’estació central al sud del’aeroport de Reus; i aca-bar l’accés al moll delPrat del port de Barcelo-na– només s’ha inaugu-rat l’alta velocitat fins al’Estat francès i s’han lici-tat trams puntuals, coml’adaptació del 97 quilò-metres de xarxa conven-cional que van de Cas-tellbisbal a Tarragona o,

al País Valencià, el tramde Sagunt a Castelló. Entotal han estat 2.400 mi-lions d’euros invertits en-tre el 2012 i el 2013, se-gons constatava a princi-pi de mes la ministra deFoment, Ana Pastor. Ésuna quantitat molt persota dels 25.000 milionsque preveia Blanco. Peròper ella, el corredor del

Mediterrani encara ésuna prioritat. Per això hipreveuen 1.005 milionsen els magres pressu-postos del 2014 peravançar, lentament, en laconsecució del corredor.

La partida inclou, altram català, 108 milionsper a la via Vandellòs-Tarragona, 45 milionsper al tram entre Barce-lona i la frontera espa-nyola, 216,2 per tram alTarragona-València-Ala-cant-Múrcia o 32,2 mi-lions per a l’accés ferro-viari al port de Barcelo-na. També parla d’unapartida de 235 milionsper adaptar les vies en-tre Castelló i Castellbis-bal a l’ample europeu.

La Unió Europea, queva incloure el corredordel Mediterrani el pro-grama d’inversions prio-ritàries Xarxa Transeuro-pea de Transport, haanunciat aquesta matei-xa setmana que cofinan-çaran amb 72 milionsd’euros l’adaptació del’ample de via europeuentre Castellbisbal i Vila-seca, que hauria d’estarenllestit el 2015. El fetque Europa prioritzi i, amés de diners, posi ca-lendari a les obres és,avui per avui, una de lespoques garanties que,lentament, l’alta veloci-tat avanci. ■ REDACCIÓ

El 2014 s’intervindrà en el tram de Vandellòs, on ara només hi ha una via per als dos sentits ■ T. VAN DER MEULEN

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

CORR

EDOR

DEL

MED

ITER

RANI

| Política | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 D’OCTUBRE DEL 2013

Ajornen les obres de lavariant de l’N-420 a GandesaLa plaça de la Farola de Gandesa continuarà re-sistint el col·lapse circulatori que suposa el pas decamions de l’N-420. El 2014 Foment destinarà unpressupost de 5.000 euros per a la construccióde la variant d’aquesta carretera, que des de fatres anys té el projecte constructiu amb un costaproximat de 25,9 milions d’euros. És a dir, quetampoc no començarà l’obra l’any que ve i ni tansols se’n completaran les expropiacions. ■ L.M.

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

VARI

ANT

N-42

0

Fa 10 anys que el passeig delMolinet a l’Estartit està tancatEl govern espanyol s’ha compromès en diversesocasions a reparar el passeig del Molinet. L’últimava ser al març, quan el delegat de Costes a Giro-na, Jordi Planella, va declarar que hi hauria parti-da al pressupost del 2014. No hi és. Tots els grupsmunicipals ho reclamaran a Rajoy a través delsdiputats gironins, incloent-hi el regidor del PP.L’excusa del reforç de la muntanya ja no existeix.Les obres començaran abans de deu dies paga-des amb Fons Europeus i per l’Ajuntament. ■ J.P.

llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

PG. D

EL M

OLIN

ET

El tren que havia d’unirVilanova i Mataró, al calaix“El tren orbital és un projecte sensacional que estàal calaix del departament.” L’exconseller de Terri-tori i Sostenibilitat Lluís Recoder pronunciavaaquestes paraules el 2011 i confirmava així que elprojecte de la línia orbital ferroviària quedava ajor-nat, i sense data en el calendari, per falta de finan-çament. La Generalitat havia aprovat el pla direc-tor urbanístic un any abans, el 2010, un documentque definia la reserva de sòl per fer la infraestruc-tura, que havia d’enllaçar Vilanova i la Geltrú ambMataró per Vilafranca del Penedès, Martorell,Terrassa, Sabadell i Granollers, és a dir, sensepassar per Barcelona. Dissenyada pel primer go-vern tripartit, la previsió era que entrés en funcio-nament el 2026 i que tingués un cost d’execucióde 4.000 milions, que havia de finançar l’Estatd’acord amb el pla de Rodalies 2008-2015.

La línia orbital, però, és només una de les duesnoves xarxes previstes. L’altra és l’Eix TransversalFerroviari, aparcat l’any passat. El pla director urba-nístic es va aprovar també el 2010 i la inversió esti-mada era de 6.500 milions. Aquesta ambiciosa líniamixta de mercaderies i viatgers en alta velocitat,que havia d’unir Lleida i Girona, millorava la conne-xió ferroviària amb Barcelona sobretot pel que faa Igualada, gràcies al ramal cap al port. ■ L.S.

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

LÍNI

A OR

BITA

L FER

ROVI

ÀRIA L’A-27 s’encalla al Morell,

a l’espera de més dinersLa ministra Ana Pastor va inaugurar aquest agostel primer i únic tram de l’A-27 entre Tarragona iLleida. L’autovia només arriba al Morell i els tramsde Valls i Montblanc continuen aturats des de faanys i sense previsió de continuar. Pastor noméses va atrevir a dir que vol continuar l’autovia, peròquan ho pugui pagar. És a dir, sense cap calenda-ri. I des de Montblanc a Lleida encara hi ha mésdubtes. Només hi ha un estudi informatiu que cal-cula que l’autovia, desdoblant o refent l’actualtraçat de l’N-240, costaria uns 300 milions d’eu-ros. Entitats de la Conca de Barberà i les Garri-gues, però, han reclamat estalviar aquest tram acanvi d’alliberar l’autopista AP-2, que només cos-taria 129 milions o res, si s’espera al 2021, quancaduca la concessió. No obstant això, res de res,tot aturat. Només el conseller Vila negocia unasolució semblant a de l’N-II a Girona: prohibir elpas de camions per l’N-240 entre Lleida i Mont-blanc i que aquests tinguin peatges barats a l’au-topista. Abertis, pel seu cantó, hauria proposat as-sumir el cost de fer l’autovia però amb més peat-ges i concessions. Per l’altre cantó, l’N-240 entreJuneda i les Borges Blanques continua sent unpunt negre, si hi afegim la tràgica xifra de 15 mortsen quatre anys i desenes de ferits. ■ J. TORT

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

A-27

Vint anys i només8 km desdoblatsEra el 1993 quan el mi-nistre d’Obres Públiquesde llavors, Josep Borrell,va anunciar el desdobla-ment de l’N-II entre Tor-dera i la Jonquera i es vacomprometre que dosanys després les obresja estarien en marxa.

Al cap de dues dèca-des els incompliments iendarreriments s’hananat succeint. El resultat:només s’ha desdoblat untram de 8 quilòmetres, elde Fornells a Caldes –in-augurat al 2007, desprésde quatre anys d’obres–i ara finalment hi ha unaltre tram, de 7 quilòme-tres, de Caldes a Sils enquè les obres avancen abon ritme, després d’es-tar més de tres anys atu-rades completament.

El pitjor és que hi haun tram que Foment jaha renunciat definitiva-ment a desdoblar: el demés al sud, el de Maça-net a Tordera, de 8 qui-lòmetres. Això vol dirque la futura autovia A-2no enllaçarà amb l’auto-pista de la costa.

L’anunci del governespanyol va ser el 1993,però van trigar cinc anys,fins al 1998, a presentar-ne l’avantprojecte. El2001 l’Estat va assegu-rar que les obres erenimminents i va ser lla-vors quan es va decidirfraccionar el desdobla-ment en trams curts. Toti que teòricament es pre-tenia que això fes avan-çar més ràpidamentl’obra, el cert és que al’hora de la veritat ha aju-dat a anar-la allargantamb l’eternització del’elaboració dels docu-ments tècnics i l’adjudi-cació dels treballs. Laprincipal causa dels ajor-naments, però, ha estatla manca de voluntat po-lítica des de Madrid.

Els endarreriments iaturades d’obres en laque hauria de ser la granartèria de les comarquesgironines han convertitl’afer en un dels granscavalls de batalla de lesautoritats i la societat ci-vil gironina. I és que, amés, paral·lelament, al

llarg dels anys, han anataugmentant els nivellsde trànsit i també d’acci-dentalitat a la carretera.

La protesta ciutadana–sobretot la dels veïnsde Bàscara– va tenir elseu efecte quan es vadecidir desviar els vehi-cles pesants a l’AP-7.Des de l’abril passat elscamions ja no poden cir-cular per l’N-II de la Jon-quera a Maçanet i aixòha facilitat la fluïdesa deltrànsit, però no n’ha re-solt el problema de fons.

El Ministeri de Fo-ment afirma ara, de nou,que l’N-II és una de lesseves prioritats. El con-seller de Territori, SantiVila, també remarca labona predisposició ac-tual de l’Estat. De mo-ment la ministra AnaPastor va prometre fados mesos que posariaa licitació tots els tramspendents l’any que ve,però en els pressupostosde l’Estat per al 2014 jaqueda clar que per adju-dicar-los dóna de tempsfins al 2017. ■ L. ARTIGAS Les obres del tram Caldes-Sils, que es va adjudicar per primer cop el 2006 i que hauria

d’estar acabat al primer semestre del 2014, en una imatge de l’agost ■ M. LLADÓ

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

N-II

A GI

RONA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 D’OCTUBRE DEL 20138 | Política |

Abandonen les obres de lavariant de Gerri de la SalUn dels molts punts crítics de l’eix pirinenc és ell’N-260 per Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, on lacarretera es fa tan estreta que no poden passardos vehicles en cada sentit, dificulta la comunica-ció cap a Sort i la resta del Pallars Sobirà i hipote-ca el desenvolupament del nucli de Gerri. Desprésde dècades de reclamar la variant, al juny del2012 el ministeri va fer començar les obres, valo-rades en 46 milions d’euros i que s’havien de pa-gar en quatre anualitats. Van moure terrenys ivan enderrocar el nucli de Comte, al nord de Ger-ri, amb dues cases habitades. A l’octubre, però,es va fer evident que les obres s’havien aturat. Eldesembre del 2012 l’empresa adjudicatària vaabandonar del tot l’obra per l’anunci del ministerique no hi haurà cap partida per al 2013. Desprésd’un milió d’euros gastats, l’obra ha quedat aban-donada. El ministeri ha anunciat que ampliarà lacalçada de la carretera en aquest punt amb unesvoreres en voladís. La variant, per tant, ha quedatdescartada. Un altre punt calent de l’N-260 és eltúnel de Toses, un projecte reclamat des de famés de 40 anys per trobar alternativa als 200 re-volts de la collada de Toses. El 2009 hi van donarun calendari per enllestir-lo el 2012. Les obres,però, encara no han començat. ■ D. MARIN

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

EIX

PIRI

NENC Girona es queda amb

un projecte a mig ferHavia de ser l’obra del segle XXI per la ciutat deGirona, però s’haurà quedat a mig fer. El projecteferroviari havia de canviar radicalment la fisono-mia de la capital gironina, però les estretors eco-nòmiques deixaran a la ciutat sense l’execució deles parts que més permetien canviar urbanística-ment la ciutat. Al gener l’Adif va posar en marxa elservei de TAV des de Girona cap a Madrid, quanera l’última capital catalana que rebia l’alta veloci-tat. El projecte només a la ciutat va tenir un costde 279 milions d’euros, amb una obra complexaque va comportar l’execució amb tuneladora delstúnels urbans que circulaven per sota de zonesresidencials densament poblades. Ara ja fa deumesos que el servei de TAV funciona però les re-posicions urbanístiques a peu de carrer avancenmolt lentament. Els calendaris més optimistes si-tuen la restitució a l’estiu de l’any que ve. A més,la promesa que també es faria subterrani el trenconvencional ha quedat paralitzada i no està pre-vist que es facin les fases 2 i 3 del projecte ferro-viari ni a mitjan ni a llarg termini. El projecte esta-va redactat i situava el cost en 350 milions d’eu-ros. Aquest projecte era el que permetia enderro-car el viaducte de ciment que travessa la ciutat irelligar barris. Ara, un somni ajornat. ■ D.V.

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllOB

RES D

EL TR

EN SU

BTER

RANI

A G

IRON

A Una connexió que avança a pas de tortugaL’enllaç de connexió amb un viaducte elevat perunir l’A-2 amb l’AP-7 iniciat el 2006 a Castellbis-bal no està aturat, però gairebé. Des de fa un pa-rell d’anys, quan es van reprendre les obres atu-rades en una primera retallada anunciada perFoment el 2010, les màquines hi treballen moltlentament. Tres quartes parts del viaducte de850 metres estan acabats, l’Estat hi invertiràuns 5,2 milions en el pressupost del 2014 i unaquantitat semblant el 2015. ■ J. ALEMANY

llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllEN

LLAÇ

A-2

I AP

-7

Vies en superfície, a Sant Feliu i l’HospitaletLes vies continuaran travessant i fragmentant elstermes de l’Hospitalet i Sant Feliu de Llobregatdurant molt temps. Això sembla, si més no, per-què cap dels projectes presentats no s’ha arribata materialitzar en obres. A Sant Feliu s’està estu-diant un altre tipus de cobertura, més barata, queno impliqui fer les vies subterrànies. A l’Hospitaletfa temps que intenten implicar, sense èxit, el sec-tor privat perquè sufragui part del cost. ■ R.M.B.

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

VIA S

UBTE

RRÀN

IA

La línia L9/L10 de metroés la infraestructura ma-leïda de la Generalitat.Com la pesada roca quesempre torna a caureavall a Sísif, quan aquestl’està a punt d’empènyeral cim, el govern catalàha hagut de replantejarperiòdicament l’obra,la manera de pagar-lai el calendari.

La crisi li ha dificultatfinançar-la però, per al-guns experts, el proble-ma és que l’administra-ció catalana no haviad’haver embastat mai unprojecte tant faraònic.Abans de la crisi ja no lapodia pagar amb el pres-supost. Com que el fi-nançament de l’obras’emportava la meitat dela inversió de l’aleshoresDepartament de PolíticaTerritorial del govern tri-partit–el cost s’havia dis-parat dels 1.947 milionsfins als 6.500, el 2008–l’exconseller JoaquimNadal va introduir el mè-tode de concessió d’es-tacions a les constructo-res a canvi que avances-

La gran línia metropolitana o laroca de Sísif de la Generalitat

sin els diners. Durant elsanys de concessió, el go-vern català els pagariaun cànon anual, el que esconeix com a pagamentdiferit. La Generalitat,doncs, estenia al metroel mètode alemany queja feia anys que usava

per pagar carreteres. Pe-rò l’operació suposavauna hipoteca de dèca-des. El 2011 el cost ja erade 6.927 milions, però elpagament del cànonanual fins a l’any 2044l’encaria 9.692 milionsmés. És a dir, que la línia

de metro que s’haviapresentat com la mésllarga d’Europa acabaràcostant 16.619 milions.

Tot i el pes financerimmediat que la Genera-litat es treia del damuntamb l’operació, la persis-tència de la crisi va fer

que el govern no poguésafrontar la inversió anualque requeria l’obra. Co-mençava el calvari de Sí-sif. El primer conseller deTerritori del govern deMas, Lluís Recoder, pre-veia reprogramar el tramcentral entre les esta-

cions de Zona Università-ria i Sagrera-Meridiana isacrificar només la cons-trucció de 5 estacions(Motors, Eixample Nord,Ciutat Aeroportuària,Muntanya i Manuel Giro-na). Però dels 6.927 mi-lions que costava, enquedaven 1.911 d’obra fe-ta però pendent de pagari 2.380 milions d’obra no-va, bàsicament el tramcentral. Mesos desprésd’aquell anunci de retalla-da van decidir aturar in-definidament del tramcentral –havia fallat el re-curs al Banc Europeud’Inversions, que no vaacceptar tapar forats–. Alcap d’un mes Recoder esveia obligat a anunciar queel tram de la Zona Francano entraria en servei el2014. Es va acabar l’obracom a ramal auxiliar per altram de la terminal T1 del’aeroport, l’únic que espodia garantir que s’aca-baria aquell any.

L’última marxa enrerel’ha feta el nou consellerSanti Vila, que n’ha retar-dat l’entrada en funcio-nament fins a l’aeroportper al 2016. El funciona-ment de la línia no ésmenys car: 33 milionsanuals per als ramalsde l’aeroport i la ZonaFranca. Sísif continuaempenyent la rocaamunt. ■ XAVIER MIRÓ

riu L

lobr

egat

Foc CisellFoneria

ProvençanaTorrassa

Collblanc

Camp Nou

Zona Universitària

Campus Nord

SarriàPrat de la Riba

MandriMandri

DiagonalMerid

iana

LPutxet

SanllehyGuinardó

Sagrera Meridiana

Maragall

ronda Litoral

Santa RosaLlefià

La Salut

Gorg

Sagrera-TAV

T1

El PratEstació

Intermodal

L1

T2

Gran ViaL2

L1L1 L4L5

L4

L4

L3

L7L6L3

L5L1

L8Futur enllaç amb l’L2EL

PRAT

L ’ H O S P I T A L E T

SANT ADRIÀ

DE BESÒS

SANTACOLOMA DE GRAMENET

Ferrocarrils GeneralitatL Metro

Rodalies Tramvia

TGVTraçatper construir

Estació amb obres aturades per falta de finançament

Estació no iniciada(descartada)

Traçatconstruït

Tram Sagrera - Meridiana - Bon Pastor

En servei des del juliol del 2010

Tram Aeroport-Collbanc

Previsió de servei el 2016

Tram Zona Franca - Collblanc Previsió de servei el 2020

Tram Can Peixauet - Can Zam En servei des del desembre del 2009

Tram Gorg -Bon Pastor.

En servei des de l’abril del 2010

Tram Zona Universitària-

Sagrera - MeridianaPendent de

finançamentPrevisió de servei

el 2020

CiutatAeroportuària

EixampleNord

AEROPORT DEL PRAT

MasBlau Sant

CosmePlaça

CatalunyaZona Franca

PortZona Franca

ZonaFranca-ZALPolígon

Pratenc

Zona Franca Litoral

Verge deMontserrat

EuropaFira

Gornal

FiraPParc c Logíogístictic

Parc Logístic

MeMercabarnaabarnaMercabarnaMotors

Girona

Onze deOnze deSetembembreOnze deSetembre Fondo

Pl. Església

SinguerlínCan Zam

nya

L’estat d’execució de la línia 9

L9 L9

L9

L9RibbaaRibaabbRiR

MMM gagagaallllllllllgaaaalllllgallllllllllaaaaagagaggg

Llriu

Llo Z

Fr

9

M

Aeropoppppopop rtu

Ma

ampmpppplelempmpmpmppampppleledd

VVIldefonsCerdà

BonPastor

CanPeixauet

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

LÍNI

A 9/

10 D

E M

ETRO

| Política | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 D’OCTUBRE DEL 2013

Aturen les obres de la variantde l’N-340 fins a l’any 2016Les obres de la variant de l’N-340 a Vallirana con-tinuaran aturades com a mínim fins al 2016, jaque Foment no preveu destinar cap partida perreprendre els treballs fins aleshores. Els treballsestan aturats des del 2011, després de diversosretards en l’inici i l’execució de les obres. La deci-sió ha estat molt criticada a Vallirana i la comarca,que alerten del risc d’haver deixat un túnel a migfer i del col·lapse viari a l’N-340. ■ R.M.B.

lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

VALL

IRAN

A

Als retards acumulats en el calendari per acabar lesobres de prolongació de les línies dels FGC a Terrassa iSabadell (el Metro del Vallès), el Departament de Territo-ri i Sostenibilitat hi va afegir el gener del 2012 l’aturadadels treballs per falta de liquiditat. El deute generat pelssistemes de pagament en diferit –mètodes alemany o elpeatge a l’ombra– d’infraestructura iniciada en anys an-teriors obligava el govern a aturar-les amb l’objectiu debuscar noves fórmules de finançament. A Terrassa, enteoria, fa set anys que haurien d’estar en funcionamentles tres noves estacions, però canvis de governs, de pro-

Tren amb retard al Vallès per falta de liquiditatlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllME

TRO D

EL VA

LLÈS

jecte i sistemes constructius han fet que la darreradata sigui el 2014, tot i que el darrer pla directord’infraestructura aprovat a l’estiu dóna de margefins al 2020 per acabar l’obra. Fa un any es van re-prendre les dues obres després de negociar ambconstructores i entitats financeres per pagar enanualitats fins al 2019 (616 milions). A Sabadell elstreballs per fer quatre estacions i 4,4 quilòmetresde recorregut havien començat el 2008 i les últi-mes previsions eren posar en funcionament la líniael 2016. ■ J. ALEMANY

El pla del govern de Za-patero d’invertir 4.000milions fins al 2015 permodernitzar la xarxa deRodalies de Catalunyas’ha esfumat. Però el go-vern de Rajoy mai no l’hadescartat i se’n manté elcompromís inversor, i toti que el calendari ja ésclar que s’incomplirà cal-drà veure quins projec-tes es fan realitat.

Com la línia L9/L10del metro de Barcelona ol’AVE para todos, aquestambiciós pla és foc d’en-cenalls d’una època des-bordada per la crisi. Te-nint en compte les ava-ries continuades i els ca-da cop més preocupantsxocs amb ferits lleus quetenen lloc a la xarxa, laministra de Foment, AnaPastor, va admetre quesi hi ha cap xarxa ferro-viària a l’Estat que re-quereix una actuació ur-

El focd’encenalls de4.000 milions

gent en seguretat és lade Rodalies de Catalu-nya. Però no ha estat finsaquest mes, desprésd’un altre xoc entre trensa l’estació de Sants, quePastor ha anunciat en elpressupost del 2014 lamillora de l’electrificaciói la instal·lació del siste-ma europeu de senyalit-zació i seguretat, el re-ivindicat ERTMS quefunciona a l’alta velocitati que sí que ja tenen elstúnels de Madrid entreles estacions d’Atocha iChamartín i Chamartín ila T4 de Barajas.

La inversió anunciadaés de 502 milions queRodalies compartiràamb altres obres del cor-redor mediterrani. Tot iser només una altra pro-mesa, suposa un primerpas tenint en compte elgros d’inversió previstaen el pla. Només recor-

dant les xifres es té unaidea de la magnitud deles obres pendents i dela dificultat que compor-tarà fer-les: nou esta-cions noves; prolongacióde totes les andanes peratendre les composi-cions dobles dels trensCivia; adaptació de totesles estacions per a per-sones amb mobilitat re-duïda; aparcaments dis-suasius en quinze esta-

cions; onze intercanvia-dors nous; nova línia deCastelldefels a Cornellà;nou accés a l’aeroportdel Prat; nou túnel aMontcada; desdobla-ment de la línia de Barce-lona a Vic; desdoblamentde la línia d’Arenys deMar a Blanes als tramsde costa que sigui possi-ble fer-ho; i inici dels es-tudis per a la línia orbitalferroviària de Vilanova i la

Geltrú a Mataró a travésdel Penedès i el Vallès.

Però, a més, el plapreveu la reestructuracióde la xarxa de maneraque els túnels de Plaçade Catalunya i Passeigde Gràcia es reparteixinel pes de les circulacions–avui tres línies s’enca-valquen pel de Plaça deCatalunya mentre quenomés una utilitza el dePasseig de Gràcia, per

on es fan passar totsels combois regionals.Per no continuar donantla sensació que nos’avança, el consellerSanti Vila s’ha proposatque es pugui executarabans d’acabar aquestmandat almenys una deles grans obres previstesen el pla, concretamentla nova línia a l’aeroport.Foment diu que en prennota. ■ XAVIER MIRÓ

Un dels trens afectats per un dels xocs amb ferits lleus que s’han produït als túnels de Barcelona ■ ORIOL DURAN

llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

RODA

LIES

DE

CATA

LUNY

A

8329

93-1

0796

50®

DiariDissabte, 19 d’octubre de 201318 COSTA |

PINTURA ■ L A E X P O S I C I Ó N ‘ PA I S ATG E CO N D I C I O N AT ’ E STA R Á H A STA E L 1 D E D I C I E M B R E

El Museu d’Art Modern acoge unamuestra del vilasecano Jordi Forniés■ El Museu d’Art Modern de laDiputació de Tarragona (MAMT)acoge hasta al 1 de diciembre laexposición pictórica Paisatge con-dicionat del artista vilasecano Jor-di Forniés. El presidente de la ins-titución supramunicipal, JosepPoblet, fue el encargado de inau-gurar la muestra, acompañadode la directora del MAMT, RosaRicomà, y del comisario de la ex-posición, J. Òscar Carrascosa.

En esta exposición, el artis-ta presenta una serie de 25 pin-turas de 120 x 120 cm, creadascon diferentes técnicas y mate-riales para producir texturascomplejas y dinámicas de formay color. El pintor pretende irmás allá de las limitaciones dellienzo y de los materiales con-vencionales de pintura para re-tratar, como en la vida, las reac-ciones y las interacciones entre

elementos naturales seleccio-nados.

Forniés se inspira en lo queobserva en la naturaleza y en loscambios que se producen. Tratade capturar las reacciones y laenergía de estampas imaginariaspara crear paisajes condiciona-dos. En este proceso incorporala música, que actúa como unanueva capa que abre las reaccio-nes a un nuevo sentido.

La exposición del vilasecano Jordi Forniés (en el centro) se puede visitaren el Museu d’Art Moder de la Diputació hasta el 1 de diciembre. FOTO: DT

Salou inicia lospreparativospara el Rally deCatalunya

SERVICIOS

■ Salou ya ha iniciado los pre-parativos para acoger unanueva prueba del RallyRACCCatalunya Costa Daurada,que se celebrará del 24 al 27de octubre. Los servicios dela brigada municipal y otrasempresas concesionarias tra-bajan para montar, en el pa-seo Jaume I, el podio y las gra-das donde se entregarán lostrofeos a los ganadores el úl-timo día. También han reti-rado elementos de mobilia-rio urbano para prevenir losposibles desperfectos quepuedan ocasionar.

En los próximos días, losoperarios instalarán, ade-más, el podio de salida en laPlaça de les ComunitatsAutònomes; retirarán ele-mentos de la vía pública pordonde transcurrirá la pruebaurbana cronometrada de doskilómetros –desde el espi-gón del Moll hasta la avenidaAndorra– y colocarán las va-llas de protección y seguri-dad tanto para los especta-dores como las palmeras.

SALOU

El grupo Freesiaorganiza mañana unrastrillo solidario■ El grupo Freesia organizamañana un nuevo rastrillo deartículos de segunda manodetrás del parking del Ayunta-miento de Salou. Los interesa-dos en vender sus productospueden alquilar un espaciopor 10 euros. Los beneficios delas ventas son para los vende-dores, pero el dinero recauda-do por el alquiler de los standsirá destinado íntegramente ala lucha contra el cáncer. Free-sia celebrará otro rastrillo el17 de noviembre.

JAVIER DÍAZ PLAZA

La Escola Internacional del Camp(EIC) de Salou prevé construiruna residencia de estudiantesen una parcela de 10.000 metroscuadrados –de su propiedad–ubicada frente al centro, dentrodel ámbito del Centre Recrea-tiu i Turístic (CRT) de Vila-se-ca y Salou. Incluirá una zona coninstalaciones deportivas. Unequipo de arquitectos ya traba-ja en su diseño, aunque la escue-la aún no ha concretado cuándoestará lista. «Este proyecto esnuestro siguiente paso, pero to-davía no tenemos una fecha»,explica Jaume Vilella, directorgerente de la EIC.

La residencia tendrá 5.000metros cuadrados y una capaci-dad de alrededor de 200 plazas.Estará dirigida a alumnos de fue-ra, estudiantes de intercambiode centros de todo el mundo e in-vitados a charlas, conferencias ocampus. «Está incluida dentrode nuestro plan general de cre-cimiento. Dará un valor añadidoa la escuela y nos permitirá tenermás alumnos», explica Vilella.

La Escola Internacional delCamp ha iniciado este año su se-gundo curso con 400 estudian-tes –100 más que en el primero–procedentes de 35 poblacionesde la provincia de Tarragona: des-de Terres de l’Ebre hasta el BaixPenedès. «La EIC es un proyec-to de territorio, y la residenciaserá una solución para aquellas

familias que no pueden apuntara sus hijos porque les cae lejos decasa. Queremos recuperar unacultura educativa más anglosa-jona basada en el modelo de boar-ding school», apunta el directorgerente del centro.

MulticulturalidadEn su apuesta por la internacio-nalidad y el conocimiento de idio-mas, la EIC también contemplala residencia como una herra-mienta para llevar a cabo inter-cambios con centros educativosde otros países. De hecho, ya tie-ne previstos programas de cola-boración con escuelas de Ingla-terra y China.

«Procuramos que nuestrosalumnos tengan una mentalidadabierta a la multiculturidad y ala movilidad. Si cultivamos es-to, es normal que en algún mo-mento de su carrera se intercam-

bien con alumnos de fuera. Laresidencia nos facilitará esta ex-periencia», indica Vilella.

Esta nueva instalación permi-tirá a la EIC alojar a investigado-res o profesores que acudan a im-

partir conferencias o participaren debates, incluso durante losperiodos de vacaciones. «La ideaes que la residencia esté siempreabierta y nos posibilite organi-zar actividades para todo el públi-co, no solo para los alumnos»,concluye Vilella.

INVERSIÓN ■ A G O G E R Á A A L U M N O S D E L C O L E G I O Y E S T U D I A N T E S D E I N T E R C A M B I O D E T O D O E L M U N D O

La Escola Internacional prevéconstruir una residencia en SalouEstará ubicada en unaparcela de 10.000metros cuadradosfrente al centro, dentrodel ámbito del CentreRecreatiu i Turístic

Bachillerato yciclos formativos

en el futuro

■ En su segundo año en marcha,la Escola Internacional del Campimparte desde P1 hasta cuartode ESO. El próximo curso in-corporará primero de bachi-llerato. Tiene 400 alumnos. Enel futuro pretende ofrecer ba-chillerato internacional y ciclosformativos –basados en el mo-delo alemán–, con lo que, segúnsus previsiones, podría alcanzarlos 1.200 estudiantes. «Estecrecimiento implica que ten-dremos que construir nuevas au-las y zonas deportivas....», afir-ma Jaume Vilella, director geren-te del centro.

E L A P U N T E

Un equipo dearquitectos ya trabajaen el proyecto, peroaún no hay fecha parasu puesta en marcha

La parcela donde se ubicará está frente a la escuela y la comisaría de Mossos d’Esquadra. FOTO: ALBA MARINÉ

Regió7DILLUNS, 21 D’OCTUBRE DEL 20136

SOCIETAT4BAGES

Al llarg de les properes setmaness’iniciaran els treballs de consoli-dació de la Torre dels Soldats d’A-vinyó, que integrava la xarxa de te-legrafia òptica durant la segona gu-erra Carlina de mitjan segle XIX ique ara amenaça d’esfondrar-se. Sibé ja s’està treballant en el projec-te per a una restauració més com-pleta l’any que ve, tècnics de la Di-putació de Barcelona han acon-sellat fer-hi ara una intervenciód’urgència per garantir que es po-drà salvar tota l’estructura.

La Torre dels Soldats figura en-tre els elements del patrimoni his-tòric d’Avinyó per haver estat unpunt clau al servei de la comuni-cació militar per telègraf a mitjansegle XIX. Situada al turó dels So-lells de la Posa des d’on es domi-na tot el poble, aquesta torre es vaconstruir l’any 1851 per un importde 12.000 rals de l’època, ambl’objectiu de substituir la torre es-fondrada de la Casa Plans de San-ta Maria d’Oló, segons recull el res-ponsable del Museu de la Tècnicade Terrassa i exalcalde de Cal-ders, Jaume Perarnau, a la publi-cació titulada «La telegrafia òpti-ca a Catalunya».

Totes dues edificacions feien

de torres intermèdies entre lesque hi havia situades a Artés, peruna banda, i a Sant Feliu Sasserra,per l’altra, dins el conjunt de la xar-xa de telegrafia òptica de Catalu-nya. En total, aquesta xarxa cons-tava d’unes 80 torres que cobrienns 800 quilòmetres distribuïts endiverses línies, que comunicavenBarcelona amb Lleida, Solsona,

Manresa, Vic i Girona. L’havia fetaconstruir l’any 1848 el capità ge-neral de Catalunya, Manuel Pavia,per facilitar la comunicació ambels pobles de l’interior i podercombatre millor els alçamentsdels carlins.

Aquest sistema permetia obte-nir informació ràpida i precisa so-bre els moviments dels carlins a leszones interiors de Catalunya, quees transmetia de torre en torremitjançant els missatges emesos através de la telegrafia òptica. Peraixò calia disposar d’edificacionsprou altes i situades a una distàn-cia prudencial (no més de deuquilòmetres) per no trencar elcamp visual entre elles. Hi ha ca-sos en què s’aprofitava l’existènciade castells, ermites o altres cons-truccions d’alçada per situar-hi eltelègraf, i en altres, com el casd’Avinyó, es construïa expressa-ment una edificació.

És moment de restaurar-laLa xarxa de telegrafia òptica mili-tar a Catalunya es va desmantellarel 1862, moment en què la con-servació de les torres va passar aser responsabilitat dels ajunta-ments. En alguns casos s’han es-fondrat, mentre que algunes com

la d’Avinyó, encara es conserven.L’estructura de la Torre dels Sol-

dats està greument deteriorada,però no tant com perquè no es pu-gui salvar fent-hi una restauració.És amb aquest objectiu que l’A-juntament ha rebut el suport d’ar-quitectes del Servei de PatrimoniLocal de la Diputació de Barcelo-na, que ja han començat a redac-

tar el projecte de cara a una res-tauració completa l’any que ve.Tanmateix, l’anàlisi que s’ha fet so-bre l’estat de l’edifici, n’aconsellauna intervenció més immediata-per consolidar-lo, i això és el quees farà les properes setmanes. Pera la restauració completa, la Di-putació s’ha compromès a aportar-hi 50.000 euros d’ajut.

JORDI ESCUDÉ | AVINYÓ

Avinyó actuarà d’urgènciaa la Torre dels Soldats perevitar el risc d’esfondrament

Són els treballs previs a la restauració definitiva d’una edificació d’interèshistòric al servei de la telegrafia òptica militar a la segona guerra Carlina

La Torre dels Soldats conserva l’estructura, però està deteriorada

AJUNTAMENT D’AVINYÓ

El centre de Navàs es va omplirahir de nou amb el públic que vavisitar la Fira de Tardor. Ahir, la pla-ça de l’Ajuntament i el carrer del’Església van bullir d’activitat ambles parades d’artesania i alimen-tació.

Encara que hi havia parades alllarg de tot el recorregut (un cen-tenar en total), el centre neuràlgicde la Fira de Tardor, ahir, va ser laplaça de l’Ajuntament on es vaportar a terme la trobada de pun-taires des de primera hora delmatí i on també es va celebraruna roda d’esbarts. Els protago-nistes van ser les colles joves dedansaires vinguts de Gelida, SantMartí Sarroca, Berga i Taradell. Amés, al migdia la mateixa plaça vaser l’escenari d’un multitudinari di-nar popular. Ahir, el perímetre dela plaça era ple de diferents para-des, on es podien comprar una

gran varietat de productes: hi ha-via aliments artesanals, com em-botits i també vi i oli; hi havia pa-rades d’artesania amb productesper a gairebé tots els gustos. I la firatambé es va apuntar al boom queestan tenint els productes inde-pendentistes i al centre de la ma-teixa plaça de l’Ajuntament n’hi ha-via una parada.

A la plaça de l’Església durant elmatí els més petits van poder po-sar a prova les seves habilitatsamb diferents tallers de manuali-tats mentre que a la tarda va serl’escenari d’un espectacular con-curs de grafits que va atreure lesmirades dels visitants.

Fora del rovell de l’ou, a l'audi-tori de l'Escola de Música els con-certs de piano dels alumnes van fercompanyia als visitants de l'expo-sició d'artistes locals.

Però a la Fira de Tardor no tot vaser art i parades. En l’àmbit es-

portiu dues disciplines hi van en-trar en joc, la més espectacular vaser el Torneig de Pàdel, que es vajugar durant el camp de setmanaa les pistes municipals de l'Alzineta,i la segona, més asserenada, va serel Torneig d'Escacs i les partides rà-

pides que es va fer ahir al matí almateix carrer de l'Església.

I a la tarda, la cobla Principal deLlobregat va posar una banda so-nora plena de sardanes a la rectafinal de la Fira de Tardor, que enaquesta edició va estar marcada

pel bon temps i les passejades in-interrompudes de públic per l’efí-mer però intens mercat que famés de vuit dècades que el tercerdiumenge d'octubre omple de fes-ta i comerç els carrers del centre deNavàs.

ROGER JUNYENT | NAVÀS

El centre de Navàs s’ompleamb una nova edicióde la Fira de Tardor

Una visitant observa els coixins d’una de les parades de la fira, ahir al matí

SALVADOR REDÓ

La Torre dels Soldats d’Avi-nyó (que pren aquest nom

perquè probablement va ser cons-truïda per soldats) tenia una es-tructura quadrada, amb planta bai-xa, primer pis i un terrat, i es prote-gia amb espitlleres i contrafortsdefensius. El telègraf òptic era unginy mecànic que se situava al ter-rat, i constava d’una estructura depals i boles que el torrer accionavaamb cables i politges. Cada disposi-ció de pals i boles incloïa un codi, iels seus moviments successius estraduïen en paraules i frases. Unmissatge podia arribar de París aMadrid en 10 hores.

4

El telègraf se situavaal terrat de la torre

L’eix Diagonal és una carreteraeminentment d’estiu. Les xifresde trànsit –encara parcials– delsegon any de funcionament d’a-questa via que uneix Manresaamb Vilanova i la Geltrú passantper Igualada i Vilafranca han cor-roborat una de les característi-ques funcionals que se li intuïen aaquest eix quan es va projectar:que esdevindria sobretot un con-nector entre la Catalunya Centrali la Costa Daurada.

Aquesta carretera es va posar enservei el desembre del 2011, i elsregistres del 2012 (primer anycomplet de funcionament) ja vanevidenciar que el període esti-uenc seria el de màxima afluència.Només en el trimestre de juny, ju-liol i agost es va superar la barre-ra dels 12.000 vehicles de mitjanadiària al llarg de tot el recorregut,amb el juliol com a mes rècordamb una mitjana de 13.262. La res-ta de l’any es va situar a l’entorndels 10.000 vehicles diaris.

Ara, amb les xifres del 2013 finsal mes d’agost, aquesta realitat esveu subratllada. En aquests vuitmesos la mitjana de trànsit a l’eixDiagonal ha crescut el 2,4% res-pecte als mateixos mesos de l’anypassat (11.570 vehicles diaris).Però dins d’aquest període desta-ca novament el trimestre estival, enquè la circulació ha crescut el4,5% respecte al del 2012. El méssignificatiu és el juliol, en què es varegistrar un increment de gairebéel 10% en comparació amb el del’any anterior (que ja havia estat elmés fort) i en què es va superar perprimera vegada la xifra dels 14.000vehicles de mitjana diària en tot elrecorregut. Per contra, hi ha hagutmesos en què les xifres de trànsithan estat iguals o fins i tot inferiorsa les del 2012 (febrer, abril i maig).

Per trams, el més utilitzat és el del’extrem sud, de Vilafranca a Vila-nova, amb una mitjana diàriad’uns 16.000 vehicles i amb unapunta màxima per sobre dels21.000 el juliol.

El tram Manresa-Igualada ésel que presenta una afluència detrànsit més baixa, amb una mitja-na diària a l’entorn dels 7.000 ve-hicles. També el juliol va ser el de

màxima circulació, amb 8.400. Elsaltres dos trams en què es divi-deixen els registres de trànsit d’a-quest eix són el d’Igualada a Vila-franca, amb uns 13.000 vehiclesdiaris en aquests 8 mesos, i la va-riant de Vilafranca, amb uns10.000.

La Generalitat va pagar 22,8milions d’euros per l’eix Diagonalel 2012 (primer any de funciona-

ment) en concepte de l’anomenatpeatge a l’ombra. És a dir, la facturaque cobra l’empresa constructorade la carretera, en aquest cas ACS,com a concessionària d’aquesta viadurant tres dècades, i pel fet d’ha-ver-ne assumit inicialment el cost.La concessió inclou la construcció,l’explotació i el manteniment de lacarretera, en aquest cas fins al 31d’octubre del 2041.

DAVID BRICOLLÉ | MANRESA

L’eix Diagonal és per a l’estiuLes xifres del 2013 posen de manifest que el trimestre juny-agost és el de màxima circulació

Regió7DIUMENGE, 20 D’OCTUBRE DEL 20136

SOCIETATBAGES

g LES DADES DE TRÀNSIT DE L’EIX DIAGONAL

2012 2013

G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A

9.209

9.588

10.509

10.545

11.539

12.661

13.068

13.262

10.951

10.491

9.684

9.783

9.671

9.167

10.509

10.977

11.477

12.687

13.606

11.316

14.468

Vehicles circulant pel tram de l’eix Diagonal entre Manresa i Sant Salvador de Guardiola

ARXIU/SALVADOR REDÓMitjana de vehiclesfins al mes d’agostdel 2012

11.600

Mitjana de vehiclesfins al mes d’agostdel 2013

Una quarantena de paradistes van participar en aquesta edició de la Fira de la Castanya de Navarcles

SALVADOR REDÓ

La Gran Castanya deNavarcles assoleix unamolt bona participació

La catorzena edició de la Fira dela Castanya de Navarcles es va ce-lebrar ahir, dissabte, a partir de les5 de la tarda, amb una quarante-na de parades de comerciantsque ocupaven el carrer Nou i laplaça de l’Ajuntament. Aquí, da-vant la casa de la Vila, i a la plaçade Clavé estaven ubicats els es-cenaris on s’oferien els espectaclesque animaven la jornada.

Una tarda-nit de tardor ambuna bona temperatura va fer quel’espai de la fira fos molt concor-regut, encara que algú trobava afaltar els estands de la mostrad’entitats locals, que altres anys

acompanyava la fira. Lluís Morell,president de la UBIC de Navarcles,no descartava que es recuperésla mostra de cara a la propera edi-ció.

Concerts, actuacions, espec-tacles infantils –que s’anaven al-ternant a la plaça de Clavé i la pla-ça de l’Ajuntament– i balls vancompletar l’oferta del concorregutcertamen, enguany batejat per laUBIC, que celebra el seu 25è ani-versari, com La Gran Castanya.

Ahir a la nit, malgrat reconèixerque encara era prematur fer-necap valoració, el president de laUBIC mostrava satisfacció per laparticipació dels navarclins.

JAUME GRANDIA | NAVARCLES

Sant Vicenç de Castellet estrenadilluns els actes de la SetmanaJove 2013. Aquest any la principalnovetat ha estat l’elaboració delprograma a càrrec de la comissióQuixotades i d’altres joves del mu-nicipi a títol individual que s’hanimplicat en l’organització i dis-seny de totes les propostes.

En destaca el concurs de ta-lents Tu sí Kmoles!, que se cele-brarà divendres a les 10 de la nit aCal Soler i serà presentat per Set deMàgia. Hi haurà premis sorpresesper als participants classificats i ob-sequis dels establiments de SantVicenç que col·laboren amb l’ac-te, que ofereixen vals-regal alsseus comerços.

La Setmana Jove comença di-lluns amb la Mostra FotogràficaFoto Castellet amb fotografies re-alitzades per alumnes, professorati personal no docent de l’institut alCasal de Joves El RKÓ a partir deles 6 de la tarda. Dimarts s’ha pro-gramat un taller de còctels sense al-cohol, dimecres hi haurà el torneigde futbol sala i dijous es projecta-rà la pel·lícula Interferències. Di-vendres a la tarda es farà la 3a Tro-bada de Màgic a l’institut, a partirde les 4. Dissabte serà el dia cen-tral de la Setmana Jove. A partir deles 10 del se celebrarà la trobada degrafiters a la paret del carrer de Bar-celona. A partir de les 6 hi haurà ex-hibició de skater i scoobern i ses-sió de DJ a la pista de skate. A la nit,Cal Soler acollirà el concert joveamb els grups Amics del Sergi, F deFunk, Mousse de Araña, Jcmc i DJJosue. Diumenge a la tarda el tea-tre del Coro serà l‘escenari dels mo-nòlegs de Jordi Hernández, MiquelUbeda, Toni Mateos i Aleix Comas.

REDACCIÓ | SANT VICENÇ

Sant Vicenç iniciaaquest dillunsamb una mostrafotogràfica laSetmana Jove

13temadeldia

ara DIUMENGE, 20 D’OCTUBRE DEL 2013

El gran interrogant:l’encaix de BCN World

te associar el projecte al turisme fa-miliar, mentre que Port Aventuras’assegura enfortir el seu negoci ho-teler, que ja explota amb èxit al parctemàtic. El pacte significa un altrepas endavant en la concreció delmacrocomplex que s’ha de comen-çar a construir a Salou i Vila-seca.Mentre accelera la recerca de mésinversors internacionals, Veremon-te espera ara que es concreti el trà-mit parlamentari per validar la lleii iniciar les obres.

El Govern, per la seva banda, haposat totes les facilitats per fer via-ble el macrocomplex, per exemple,amb la modificació a la baixa del ti-pus màxim de l’impost als casinos:del 55% al 10%. La Generalitat tam-bé ho veu com una oportunitat i cal-cula que la recaptació del primer ca-sino que es construeixi a BCNWorld compensarà el que deixarande pagar els altres quatre establi-ments que actualment satisfanaquest impost. Tal com va avançarl’ARA, segons la memòria econòmi-ca que acompanya el projecte de lleide reforma del tribut, la recaptació

total ascendirà fins als 44,6 milionsd’euros (19 més que avui), dels qualsBCN World aportarà el 81%.

Però més enllà dels ingressos fis-cals, BCN World obre interrogantsper l’impacte que tindrà en el modelturístic i territorial. Avaluar l’encaixd’un projecte que ha de generar l’ar-ribada de 10 milions de visitants al’any –segons les promeses inicialsde Veremonte– és el que preocupaexperts com Salvador Anton, degàde la Facultat de Turisme i Geogra-fia de la Universitat Rovira i Virgili(URV). “L’encaix quedarà determi-nat per com es concreta la dimensiói els continguts del projecte, i quinessón les mesures d’acompanyamentque s’estableixen”, raona Anton.

El catedràtic de la URV trobasensata la decisió d’ubicar el macro-complex hoteler i d’oci a l’entorn delprincipal pol d’entreteniment delpaís, però subratlla que la idoneïtatfinal de BCN World dependrà de laseva coherència amb el model turís-tic i territorial català. Anton recla-ma avaluar com el projecte propi-ciarà la transformació de l’estructu-ra turística de la Costa Daurada iTarragona, i si, a escala catalana, elprojecte ajudarà a redefinir el mo-del productiu, inclòs el turístic. I po-sa d’exemple París. Aprofitant elvintè aniversari de la implantació deDisney, s’ha obert un debat públicampli sobre el futur de Val d’Euro-pe –l’aglomeració urbana on estàubicat– com a pol de competitivitatterritorial a l’est de París.e

L’empresa de Port Aventura construirà fins a 3.000habitacions d’hotel a BCN World. TJERK VAN DER MEULEN

La seva idoneïtat dependrà de comharmonitza amb el model turístic i territorial

JOAN SERRABARCELONA

“Si tots remem en lamateixa direcció, enun període de 15 o20 anys hauremcanviat el panorama

turístic”. La frase és de Carlo Umber-to Bonomi, conseller delegat d’In-vestindustrial, societat propietàriade Port Aventura. Bonomi la va pro-nunciar dimecres en la Jornada Gre-sol, una trobada econòmica organit-zada a Salou amb més de 500 empre-saris que va servir per presentar enpúblic l’aliança entre BCN World iPort Aventura. L’empresa que gesti-ona el parc temàtic, ara nou soci deVeremonte, construirà fins a 3.000habitacions d’hotel si es desenvolu-pen les sis fases del macrocomplex.De moment, només s’ha concretat laprimera fase del projecte.

L’acord reforça la musculaturade BCN World i permet a Veremon-

Reportatge

ECONOMÍA / POLÍTICA

Sábado 19 octubre 201320 Expansión

El mapa de la obra pública para 2014 vale 8.700 millonesNueve autonomías sufrirán un recorte de la inversión. El

gasto en infraestructuras vuelve a priorizar la Alta Velocidad.

Juanma Lamet. Madrid

La obra pública, antaño mina de empleo e imán del gasto, es ahora un páramo. Nadie en el sector rehúye la realidad de los recortes, que se antojaban ineludibles en muchos casos, pero todos coinciden en que la profundidad de los mismos ha sido excesiva. y lo volverá a ser en 2014.

El proyecto de Presupues-tos Generales del Estado para el año que viene ahonda en el tijeretazo a la inversión públi-ca. El gasto en obras vuelve a sufrir un hachazo del 9,4%, después de haber caído un 15,6% en 2013. A las infraes-tructuras se destinarán 8.706 millones, 2,4 veces menos que en 2010 (21.240 millones).

Nueve autonomías sufrirán un nuevo recorte de la inver-sión. Las más perjudicadas se-rán Asturias (-31,8%), Murcia (-27%) y Cataluña (-25,5%).

El tren de Alta Velocidad volverá a ser el protagonista, como se ve en el mapa adjun-to. No en vano, copará el 35% del importe total con el que contará el Grupo Fomento (Ministerio y empresas pú-blicas adjuntas) y el 70% de todo el gasto en ferrocarriles. Los esfuerzos inversores del Adif se centrarán en la líneas de Sevilla-Cádiz, Valencia- Castellón-Castellbisbal, Ol-medo-Zamora-Ourense-Vigo y Ourense-Lugo, entre otras.

Sin embargo, el gasto en ca-rreteras se desploma un 21% –se continuarán obras de otros años, como los puentes sobre la Bahía de Cádiz y so-bre el Río Ter (Girona)– y la inversión aeroportuaria, un 34%. Las principales actua-ciones serán las de amplia-ción y mejora de las áreas co-merciales de los principales aeropuertos (Barajas, El Prat y Costa del Sol).

Los de 2014 vuelven a ser unos Presupuestos en los que la obra pública padece con mayor intensidad que el resto de sectores los rigores de la austeridad. De hecho, según el presidente de la patronal de

El Presupuesto

para infraestructuras

de 2014 es

2,4 veces menor

que el de 2010

El AVE copa el

35% del gasto de

Fomento, con líneas

como Ourense-Lugo

y Sevilla-Cádiz

Las autonomías más

perjudicadas serán

Asturias (-31,8%),

Murcia (-27%) y

Cataluña (-25,5%)

las grandes constructoras, Seopan, Julián Núñez, “la in-versión pública ha soportado un 55% de los recortes para reducir del déficit” desde 2009.

Clamor empresarial Una cifra draconiana que em-peorará en el siguiente ejerci-cio. Los créditos totales asig-nados a la política de infraes-tructuras en 2014, tanto para gastos corrientes como para gastos de capital, ascenderán a 5.452 millones de euros (un 8,6% menos). Dentro de estas dotaciones, las inversiones re-presentan 2.780 millones de euros, lo que supone una dis-minución del 17,14% con res-pecto a 2013. Esto da una idea de que “los Presupuestos son exageradamente duros con la obra civil”, según Jaime La-mo de Espinosa, presidente de la patronal de constructo-ras ANCI.

El sector es un clamor. De hecho, CEOE, UGT y CCOO se han unido en un frente contra los recortes. El resulta-do es el Foro del Ciclo Inte-gral de la Construcción, que se presentó ayer en Madrid. Juan Lazcano, presidente de la patronal del sector (CNC) y vicepresidente de CEOE, aporta la principal razón de este temor: “O el empleo se recupera en la construcción, o no se recuperará”.

¿Y qué responde Fomento? El ministerio que capitanea Ana Pastor se ciñe al guión: No hay dinero para gastar. “Se mantiene el esfuerzo de aus-teridad y de ahorro en el sec-

tor público, con el compromi-so irrenunciable de recortar el déficit del conjunto de las Ad-ministraciones Públicas en 2014 hasta el 5,8% del PIB”, apunta.

Para ello, los principales ob-jetivos serán “la financiación y continuidad en los ejes verte-bradores”, articular una “pla-nificación realista y eficiente” e intensificar “el apoyo a los

Los objetivos fundamentales

de Fomento en materia

ferroviaria son “reordenar el

actual modelo organizativo

de gestión ferroviaria” e

“impulsar la liberalización

completa del sector”, o sea,

“la apertura a nuevos

operadores ferroviarios

de viajeros en régimen de

competencia en la red

española, particularmente

en lo tocante a la red de Alta

Velocidad”, ya que ello

“deberá constituir un

revulsivo que estimule el

mercado”. Pero, aunque esta

liberalización no despegue,

el AVE es claramente la

estrella de los Presupuestos

de 2014. Las principales

actuaciones en proyectos

en redacción o ya en

construcción se realizarán

en las siguientes líneas:

Olmedo-Zamora-Ourense-

Vigo, Ourense-Lugo,

Valladolid-Venta de Baños-

Burgos-Vitoria, Barcelona-

frontera francesa (en la

imagen), Valencia-Castellón-

Castellbisbal y Sevilla-Cádiz,

entre otros. También se

mejorarán las Cercanías de

Barcelona, Madrid, Cádiz,

Valencia, etcétera. Por

último, se invertirán 585

millones en modernizar “la

red ferroviaria convencional”.

Ferrocarril: la Alta Velocidad reina a la espera de la liberalización

LOS PRINCIPALES PROYECTOS

El gasto en carreteras vuelve

a caer. En concreto, un

20,9% con respecto a 2013

hasta 2.028 millones de

euros. Esto es, 2,5 veces

menos que en 2010 (5.144

millones). “El año 2014

estará marcado por un

ajuste necesario para el

cumplimiento de

compromiso del déficit

público”, justifican los

Presupuestos. La gran

apuesta es la

intermodalidad. Es decir, la

conexión entre el vehículo

y otros medios de

transporte. Por ejemplo,

“desde el centro logístico

que conecta la carretera con

la red de cercanías al nodo

que favorezca la integración,

por ejemplo, del ferrocarril

en los puestos con más

tráfico (posible financiación

con colaboración público-

privada) y, a su vez, éstos

con las grandes cadenas

de transporte internacional”.

Más allá de estos

planteamientos, las

principales obras, en las que

se invertirá más de 1.600

millones, serán la autovía A-8

del Cantábrico (Solares-La

Encina-Torrelavega, en la

imagen), el puente sobre la

Bahía de Cádiz y algunos

tramos de la A-7 en Granada.

Carreteras: el nicho inversor que se desploma en caída libre

ECONOMÍA / POLÍTICA

Sábado 19 octubre 2013 21Expansión

Las grandes obras no volverán “en el próxi-mo decenio”. Lo dijo el anterior ministro de Fomento, José Blanco, en mayo de 2011. “En España exigíamos un nivel de dotación de in-fraestructuras mucho mayor que cualquiera de los países más ricos”, añadió. Por eso anunció que, “de cara al futuro”, los gobier-nos apostarían por “nuevos modelos”. Se re-fería el exministro a la colaboración público-privada. Además de por el ahorro, Ana Pas-tor, su sucesora en el Departamento más in-versor del Gobierno, también apostó por este modelo, para “generar más inversión en obra pública y ayudar a reactivar el sector de obra civil en España”.

Ambos ministros anunciaron con alhara-cas sus planes público-privados. Blanco, un programa inversor de 17.000 millones de eu-ros, cuyo mayor gasto a punto estuvo de ser su faraónico acto de presentación. Y Pastor preparó un plan de concesiones –cofinancia-das al 50%– a lanzar en junio de 2012, del que nada se sabe. Según las fuentes gubernamen-tales consultadas por este diario, el Gobierno tuvo una lista de 20 proyectos para licitar en formato público-privado. La cifra menguó a 12, seis, dos... y ahora cero, aunque hay al me-nos un proyecto probable, que deberá espe-rar. Entre ellas, estaban la R-1 de Madrid y la AP-42 desde Toledo a Córdoba.

El nuevo modelo era apostar por un alu-vión de infraestructuras público-privadas, pero a ese modelo se le espera y se le espera... y no está. En los Presupuestos de 2014 no hay ni una sola concesión nueva. Se cita la carre-tera Benavente-Zamora y se resalta que se li-citó como concesión. Pues bien, ese proyecto estaba en el plan estrella de Blanco... y es la única carretera de este tipo que ha licitado Pastor.

Las actuales dificultades para financiar in-fraestructuras que no cuentan con una renta-bilidad muy elevada y una transferencia de riesgos equilibrada (cosa difícil de conjugar

con la lucha contra el déficit) han secado el mercado público-privado. Además, el actual riesgo de quiebra de una decena de autopis-tas de peaje deja en el aire el futuro concesio-nal. “Como no se rescaten los peajes en riesgo de liquidación, tendremos el mercado conce-sional cerrado 15 años, como ocurrió en Mé-xico”, apunta un alto cargo de Fomento.

El promotor ferroviario Adif, que no con-solida en déficit, sí que tirará de la inversión privada para el montaje de la vía, la electrifi-cación y las instalaciones de control de tráfi-co de las principales nuevas líneas del AVE.

La solución patrimonial El empresariado se impacienta, porque los recortes no se mitigan con las archianuncia-das “soluciones extrapresupuestarias”. Los Presupuestos de 2014 “no prevén ni una sola partida de carácter patrimonial destinada a la colaboración público-privada, que no conso-lida en déficit”, advirtió Juan Lazcano, presi-dente de la Confederación Nacional de la Construcción (CNC) y vicepresidente de CEOE. Y ésa es una solución fácil para hacer más obras sin más déficit, añade. O sea, un nuevo modelo.

Andrés Rebollo, socio de PPPs de Deloit-te, apunta que “hay que revisar el modelo público-privado, para que las obras sean más financiables”. Y añade: “Las carreteras que tiene sentido hay que hacerlas con peajes con una tarifa que genere el máximo ingreso”.

¿Por qué? Porque “para la UE no se consi-dera colaboración público-privada, sino con-cesión, si el usuario paga más del 50% del gasto. Es decir, no computa en déficit”, agre-ga Rebollo. Conclusión: “En carreteras hay que salir del modelo de público-privado y tender al concesional” de nuevo.

Un botón de muestra lo dan los Presu-puestos, que sí reflejan las inversiones que llevarán a cabo los concesionarios de los puertos y en las carreteras. Más de 1.350 mi-llones, en total. Muestra de que se puede ob-tener rentabilidad e inversiones que no au-mentan el agujero presupuestario.

Pero, ¿del nuevo modelo? Ni rastro.

POLÍTICA/ LOS DOS ÚLTIMOS GOBIERNOS HAN PROMETIDO VOLCARSE EN

LA OBRA PÚBLICO-PRIVADA COMO ALTERNATIVA, PERO NO LO HAN HECHO.

El ‘nuevo modelo’

que nunca llega

por J. M. LametANÁLISIS

Fomento destinará un total

de 861 millones de euros

a puertos y seguridad

marítima. De ellos, a

inversión se destinarán 766

millones. Así, se continúan

todas las obras portuarias

actualmente en fase de

ejecución, destacando el

dique exterior del puerto de

Almería (en la imagen),

la terminal de contenedores

y su vial de acceso en el

puerto de Cádiz, los accesos

viarios y ferroviarios a la

ampliación del puerto de

Barcelona, la prolongación

del dique de Punta Sollana,

el espigón central en el

puerto de Bilbao, la mejora

del acceso marítimo-fluvial

al puerto de Sevilla y el

muelle y terminal de

cruceros en la ampliación

norte del Puerto de Valencia,

entre otros.

Además, se promueven las

autopistas del mar (tanto la

de Gijón-Nantes como la

que une Vigo y Saint

Nazaire). Asimismo, y tal

como avanzó este diario, el

Ejecutivo acometerá en

2014 una baja de tasas a las

empresas concesionarias de

los puertos. Éstas invertirán,

por su parte,unos 800

millones en sus

infraestructuras.

Puertos: bajada de tasas, conexiones ferroviarias y más inversión privada

En el año 2014, el Ministerio

de Fomento destinará 559

millones de euros a

aeropuertos y seguridad

aérea. Por su parte, el Grupo

Aena invertirá 550,3

millones. Según el Ejecutivo,

las inversiones se destinarán

a poner en valor las

infraestructuras existentes,

“evitando la capacidad

ociosa”, conservar “la base

de activos aeroportuarios

y de navegación aérea”,

mantener “la calidad y

seguridad operacional en

aeropuertos y sistemas

de navegación aérea” y a

alcanzar “la sostenibilidad

medioambiental y la

eficiencia energética”. Como

principales actuaciones,

Fomento destaca la pista de

vuelo de A Coruña (en la

imagen), el edificio terminal

de Gran Canaria, la segunda

fase del edificio terminal de

Vigo, la continuación del

proceso de certificación de

aeropuertos y las “mejoras

en el Sistema Automatizado

de Control de Tránsito

Aéreo”. Pero la medida más

destacable es “la ampliación

y remodelación de las áreas

comerciales de los

aeropuertos de Madrid-

Barajas, Barcelona-El Prat

y Málaga-Costa del Sol.

Aeropuertos: potenciar el carácter comercial de los grandes aeródromos

procesos de reforma del trans-porte aéreo y ferroviario”. Es-to último, mediante la anun-ciada liberalización del sector, que estaba prevista para el 31 de julio, pero que se hará de

forma gradual “para que Ren-fe pueda ser competitiva”, se-gún las fuentes consultadas.

Dentro de lo malo, los Pre-supuestos contienen una bue-na noticia en materia de in-

fraestructuras: la bajada de las tasas portuarias a las empre-sas concesionarias.

Pero eso, siendo muy posi-tivo, no es sino una gota en un océano de recortes.

A la petición realizada por la Comunidad de Madrid se ha su-mado esta semana desde la ciudad de los casinos el propio Sheldon Adelson. Aprovechando la presen-tación de los resultados de Las Vegas Sands en el tercer trimestre de 2013, el magnate estadouni-dense se lamentó de los «cambios legales todavía pendientes» para hacer realidad el aterrizaje de su empresa en Europa. «Con respecto a nuestro desarrollo europeo en Madrid, hay aún varias etapas que quedan por cumplir en el proceso

de desarrollo. Cualquier in-versión que realicemos estará sujeta a la recep-ción de las aprobaciones

gubernamentales planteadas así como a los in-centivos que permitan dicha inversión y que propor-cionen un entorno ade-cuado», con-cluyó. La im-

portancia de estas decla-

raciones radi-ca en que Adelson

MADRID- Si los plazos marcados en febrero para la puesta en mar-cha de Eurovegas se cumplieran, en apenas tres meses deberían comenzar las obras sobre los terre-nos del Ensanche Norte de Alcor-cón. No parece éste, sin embargo, un calendario realista. Tras la en-trega en julio del Plan de Viabilidad por parte de Las Vegas Sands ante la Consejería de Presidencia, la reforma de la ley antitabaco se antoja como el último paso de un camino que debe desenbocar en la convocatoria del concurso pú-blico por parte del Gobierno regional. Precisamente, el Eje-cutivo de Ignacio González ha insistido en las últimas sema-nas en la necesidad de retocar de forma ur-gente la actual norma para habilitar zonas de fumadores dentro de los casinos. Des-de Moncloa se in-siste en que el Go-bierno está traba-jando en ello y, por su parte, en el Con-greso, esta misma semana, el Grupo Popular impidió que prosperara una mo-ción de la oposición que buscaba blindar la actual ley antitabaco.

Pablo Gómez

El consejero delegado

de Las Vegas Sands,

Sheldon Adelson

las hizo ante representantes de los principales empresas y bancos de inversión de Estados Unidos, Me-rrill Lynch, Barclays, Goldman Sachs, Morgan Stanley y Deutsche Bank, entre otros. En este punto, el relativo a la expansión de la com-pañía en nuevos mercados, el dueño de Las Vegas Sands también habló de su interés en Asia, concre-tamente en Japón y Corea. Inver-siones que la propia empresa siempre ha considerado compati-bles con el proyecto en Madrid. Tras la exposición de Adelson –en la que subrayó un crecimiento de los ingresos del 31% con respecto a los datos de septiembre de 2012– llegó el turno de preguntas de los inversores. Llegado ese pun-to, ninguno de los participantes en el encuentro manifestó dudas respecto al proyecto de Eurovegas. Por su parte, los representantes de la fi nanciera nipona Nomura y de Deutsche Bank sí reclamaron más información en torno a los planes de LVS en suelo japonés. El lamen-

to de Adelson no implica, sin em-bargo, que Las Vegas Sands se esté replanteando el futuro de su pro-yecto en Madrid. De hecho, el portavoz de la compañía, Ron Reese, ha dejado claro que «no hay «plan B» para la ciudad del ocio proyectada para Alcorcón: «En este momento la empresa no está con-siderando ningún otro lugar de Europa, ya que hemos identifi cado a Madrid como la mejor ubicación tanto por sus infraestructuras tu-rísticas como por su clima para convertirse en un destino» ideal para el turismo de convenciones, añadió este viernes el portavoz de Adelson en declaraciones al perió-dico «Macau Daily Times». Reese también ha querido dejar claro que «nada ha cambiado» en su interés por Madrid, pero que «en este tipo de inversión la empresa necesita garantías en torno a que no habrá ningún cambio en las condiciones en las que LVS se ha comprometido a desarrollar el proyecto».

Recreación del «megaresort» inspirado en Times Square, uno de los cuatro de la primera fase de Eurovegas

LVS

Las Vegas Sands deja claro que apuesta por Madrid: «No tenemos un plan B»

Adelson lamenta el retraso de la reforma antitabaco

Madrid

La posible modifi cación

de la ley antitabaco para

facilitar la puesta en

marcha de Eurovegas

inquieta a los dos casinos

de Madrid, inmersos en la

construcción de nuevas

salas de juego en la

capital. Fuentes del

Casino Gran Madrid de

Torrelodones dan «por

hecho» que los cambios

legislativos que puedan

producirse en relación a

este proyecto serán

«extensivos» a otros

negocios similares, una

opinión compartida

también por los responsa-

bles del Gran Casino de

Aranjuez. Efe

Los casinos confían en un cambio legal «para todos»

46 Domingo. 20 de octubre de 2013 • LA RAZÓN

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT

Passeig General Mendoza, 2. 17002 Girona.http://www.diaridegirona.cat

A/E: diaridegirona@epi.esTELÈFON

972 20 20 66FAX DE REDACCIÓ

972 20 20 05FAX D’ADMINISTRACIÓ

972 22 48 25FAX DE PUBLICITAT

972 21 25 87

DELEGACIÓ A L’ALT EMPORDÀAv. Salvador Dalí, 79. 17600 FIGUERESTELÈFON: 972 50 99 09 FAX: 972 50 93 69A/E: altemporda.diaridegirona@epi.es

DELEGACIÓ A LA GARROTXADELEGAT: Xavier ValeriPlaça Clarà, 6, 1r pis. local 0-5. 17800 OLOT TELÈFON: 972 26 88 11. FAX: 972 26 81 50A/E: garrotxa.diaridegirona@epi.es

CLUB DIARI DE GIRONATELÈFON: 972 20 20 42HORARI: De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 h i 17.00h a 19.00 h. Divendres i vigílies de 9.00 a 14.00 hA/E: subscripcions.diaridegirona@epi.es

DIFUSIÓCONTROLADA PER

Diari de Girona expressa lesseves pròpies opinionsúnicament a l’Editorial i respecta,com a publicació oberta i plural,la dels seus articulistes.

PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DEL ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.AQUESTA PUBLICACIÓ NO POT SER REPRODUÏDA NI TOTALMENT NI PARCIALMENT, NI REGISTRADA EN, O TRANSMITIDA PER CAP TIPUS DE FORMA O MITJÀ, SENSE EL PERMÍS PER ESCRIT DE LA DIRECCIÓ.

ADAPTAT A LA PROTECCIÓDE DADES PER

a unió europea ha dissenyatun Pla d’eficiència energètica(2011) i una nova directiva d’e-ficiència energètica (Dee

2012), amb els quals vol establir l’obliga-ció de crear un marc de referència d’estal-vi, promoure una acció exemplar al sectorpúblic, crear incentius per a PiMes i con-sumidors, aconseguir una major eficièn-cia en la generació elèctrica... en definiti-va, el que es vol o pretén es fomentar laconstrucció d’edificis més eficients i im-pulsar la rehabilitació del parc d’edificisexistents. i per tant, si es crea un registred’edificis en què la base és el criteri ener-gètic, s’està davant d’un primer pas im-portantíssim per poder aconseguir la fina-litat proposada, que es ni més ni menysque els edificis siguin de consum quasizero. la data prevista per a aquesta fita ésel 31 de desembre de 2020, per als edificisnous, i per als edificis de l’Administració,el 31 de desembre de 2018.

un paper destacat, i jo diria que cabdal,el tenim els tècnics, enginyers i arquitec-tes, que dissenyarem els edificis del futur,amb un repte i un deure importantíssimenvers la societat: aconseguir uns edificissostenibles energèticament. Hi ha estudisque ens diuen que els edificis són respon-sables de més del 40% del consum finald’energia i de prop del 36% de les emis-sions de la unió europea. A catalunya, pelque fa el consum d’energia, a l’any 2009,l’electricitat, gas i derivats del petroli vanrepresentar prop del 98% del consum totali només un 2% provenien de la solar o bio-massa. en una llar catalana el consum d’e-nergia es distribueix de la següent mane-ra: calefacció, un 42,60%; aigua calenta sa-nitària, un 19,50%; cuina, un 10%; llum,7%; nevera, un 5,10%; stand-by, un 3,30%;electrodomèstics (rentadora, assecadora,rentaplats, tV), un 6,60%; aire condicio-nat, un 1,30% i diversos, un 4,60%.

les dades de les certificacions energèti-ques dels habitatges que fins ara s’han fetdonen que un 50% tenen la qualificació e,un 35% la F o G, és a dir, que un 85% tenenles menys eficients, i només un 15% esta-rien en la banda més eficient. (cal dir quesegur que estem parlant d’habitatges dels60 als 80, que en una gran proporció és lapart més important del mercat de lloguer

o venda actual). Hem de ser conscientsque les normatives d’aïllaments tèrmicstenen una mica més de 30 anys, i per tant,hi ha molts edificis sense.

el sol fet d’elaborar una certificació d’e-ficiència energètica a un edifici no l’afectaen res. continua sent el mateix edifici ambles mateixes parets, finestres, caldera, sos-tres, etc. Al consumidor, pel fet que li do-nin un paper amb una lletra, tampoc l’a-fecta gaire, ja que l’edifici és el mateix, no-més li dóna informació. Però aquesta in-formació és necessària, diríem vital, per-què l’Administració pugui elaborar i disse-nyar els plans oportuns per tal de millorarla situació, i dotar-los de les partides pres-supostàries corresponents (ajudes direc-tes, préstecs o crèdits a baix interès...).

Per desgràcia, avui per avui, la deman-da general és un paper que tingui una lle-tra i estigui signat per un tècnic compe-tent, per poder complir la llei, en definiti-va, es converteix en un mer formulisme. Apràcticament ningú li interessen les me-sures proposades per millorar l’edifici. elconsumidor ho veu com un impost mésque s’ha inventat l’administració per do-nar feina als enginyers i arquitectes, enèpoca de crisi.

en canvi, si millorem l’eficiència ener-gètica de l’edifici, sí que afectarà l’edifici iel consumidor. si l’edifici l’estem projec-tant o rehabilitant de forma que sigui ener gèticament eficient (consum zero) i elconstruïm tal com l’hem dissenyat, sí quel’afectarà; ja que els sistemes constructiusno podran ser qualsevol, els controls dequalitat seran més acurats i el resultat fi-nal serà millor. i amb un edifici així, alconsumidor sí que l’afecta l’eficiència ener gètica, ja que el seu consum d’energiadisminuirà i per tant també ho farà el seucost (sempre i quan no augmentin els preus de tarifa) i millora la seva qualitat devida. Però si no hi ha una pedagogia moltimportant, tampoc els afectarà gaire, jaque una gran majoria continuaran triantl’edifici en funció d’altres paràmetres que

no són els energètics (preu, situació, su-perfície, etc.).

l’eficiència energètica el que segur quefa és disminuir la dependència del país deles energies que provenen de l’exterior,amb la qual cosa catalunya pot ser mésindependent en aquest aspecte, ja que enno tenir recursos energètics naturals degas, de petroli... som un país dependentenergèticament, i per tant, si disposemd’edificis més eficients, la nostra depen-dència disminuirà.

la pedagogia és la tasca o missió im-portant de l’Administració, sense una ac-ció contundent a nivell de tots els proces-sos educatius no aconseguirem que lesgeneracions actuals i futures apostin i va-lorin que l’eficiència energètica és un va-lor afegit a l’hora de la tria.

Des del cetiG sempre hem apostat perla formació, i per tant seguint la nostra fi-losofia s’està fent en l’àmbit de l’eficiènciaenergètica: una formació que vol dotar lasocietat de tècnics capaços de donar solu-cions i d’aportar valor afegit en les sevesactuacions i no simplement tècnics queredacten documents per donar compli-ment a un tràmit administratiu sense capvalor pràctic. i on es poden trobar aqueststècnics?: A la pàgina inicial de la web delcetiG, de lliure accés, hi ha un requadrea la part superior dreta que posa icAenregistre de certificadors; entrant enaquest requadre es desplega tot el llistatdels etis que s’han registrat. el col·legi, sifa la revisió (segell de verificació), dóna feal consumidor que qui emet i signa el do-cument és un tècnic habilitat i respon delsseus actes amb una pòlissa de responsabi-litat civil, entre d’altres.

com a conclusió final, podem establirque si es fa una pedagogia adequada, escontracten tècnics professionalment for-mats i s’aplica correctament la legislació,l’eficiència energètica afectarà en el futurtant els edificis com els consumidors: re-duint el consum dels edificis i millorant laqualitat de vida dels seus consumidors.

L

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA,EDIFICIS I CONSUMIDORS

VICEDEGÀ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE GIRONAI VOCAL DE LA TAULA DE L’ENGINYERIA DE LES COMARQUES GIRONINES

Jordi Fabrellas Payret

«Hi ha estudis que ens diuen queels edificis són responsables de mésdel 40% del consum final d’energiai de prop del 36% de les emissionsde la Unió Europea»

na fenomenal entrevista perles dues parts de La Nueva Es-paña a Albert Pla ha remogutconsciències i concerts. ex-

abruptes del tipus«a mi sempre m’ha fetfàstic ser espanyol, com espero que a tot-hom» i «m’agradaria que a Gijón s’estu-diés el català per collons» han suposat l’a-nul·lació de l’actuació programada al tea-tre Jovellanos de Gijón, que deu regirar-seen la seva tomba davant la censura execu-tada en nom seu.

contractar Albert Pla perquè canti el re-pertori d’Isabel Pantoja equival a deni-grar el toro que ha envestit un torero, al·le-gant que el toro fa apologia de la violèn-cia. el cantant de sabadell s’expressa ambla mateixa arbitrarietat sobre espanya ocatalunya, on la seva condició d’impre-dictible se li indigesta als nacionalistes.

si Jovellanos sona castís, cal remuntar-se al liberal John Stuart Mill, quan sosté

que fins i tot les creences més arreladeshan de ser qüestionades amb vehemèn-cia, per rejovenir-les i alliberar-les d’adhe-rències corruptes. en aplicació d’aquestprincipi, Einstein reforma les inapel·la-bles lleis gravitatòries. en un àmbit mésdomèstic, Albert Pla és un artista desagra-dable, que compleix amb la seva tasca bu-fonesca esbossant l’antidiscurs del poder.A banda d’enfilar-se com un titella, i pa-trocinar en l’entrevista citada que «faltariamés que la gent no pogués donar la sevaopinió sobre una cosa que jo faig públi-ca».

Gijón no perd un àtom del seu prestigiper les declaracions de Pla, però un con-tingent de persones de Gijón per determi-nar s’empobreix en veure’s privat del seucorrosiu espectacle. l’artista treballa en el«mercat de les idees», segons la feliç ex-pressió del jutge nord-americà OliverWendell Holmes, que no ha d’interferir-

se excepte en cas de «perill imminent iclar», el cèlebre crit de «foc» en un teatreabarrotat.

Prohibir a Albert Pla i postrar-se davantd’Angela Merkel és una curiosa eleccióicònica. el dictamen que els ciutadanshan de callar el que pensen fins i tot enuna entrevista desenfadada empobreix lademocràcia. si l’única opció consisteix aaclamar nobles i potser ignotes virtuts,quin valor tenen les declaracions dels quies proclamen orgullosos de ser espa -nyols?

en comptes de deixar que el públic jut-gi amb els seus euros, el PP considera quePla ha proferit «un greu insult que no hade quedar sense resposta». A diferènciadels sobresous pagats per Bárcenas, perexemple, que constitueixen un blasód’honor que mereix un espai a les coplasd’isabel Pantoja. o d’Albert Pla, si vostèsvolen.

U

ALBERT PLANO ÉS ISABELPANTOJA

Matías Vallés

Opinió

Diari de Girona ■Dilluns, 21 D’octubre De 201312

LA VANGUARDIA DIUMENGE, 20 OCTUBRE 2013 DINERS 37

SOSTENIBILITAT

La domòtica no només aporta quali-

tat de vida sinó que a més contri-

bueix a l’estalvi i a l’eficiència ener-

gètica. Això és possible gràcies,

principalment, a una gestió més

intel·ligent de l’habitatge i a la

possibilitat de conèixer en temps

real el consum energètic i d’aigua.

“L’automatització i el control

dels dispositius que hi ha a la llar

permeten gestionar intel·ligent-

ment la il·luminació, la climatitza-

ció, la generació d’aigua calenta,

els electrodomèstics o altres ele-

ments, aconseguint un aprofita-

ment més important dels recursos

naturals i la utilització de tarifes

més econòmiques, cosa que pot

repercutir en estalvis en la factura

energètica anual de fins a un

30%”, indica Belén Ruiz, directora

de l’Associació Espanyola de Do-

mòtica (Cedom).

Per exemple, es poden instal·lar

sistemes d’il·luminació eficients que

adapten el nivell d’il·luminació en

funció de la variació de la llum

solar, la zona de la casa o la pre-

sència de persones, ajustant-la a

les necessitats de cada moment. I

per a l’estalvi d’aigua, una opció

interessant és el control intel·ligent

de reg, que a través d’un sensor

d’humitat o de pluja, detecta la

humitat del sòl i, de forma autòno-

ma, rega només quan és necessari.

L’altra via d’estalvi és mitjançant

el monitoratge del consum. “Amb

la incorporació d’un sistema de

monitoratge, l’usuari pot prendre

consciència del seu consum ener-

gètic i d’aigua. Aquesta informació

li permet modificar els hàbits per

reduir la despesa. Només per estar

informat, l’usuari passa a estalviar

entre un 5% i un 15% del seu con-

sum”, assegura Ruiz.

D’altra banda, els sistemes de

control i regulació centralitzats de-

tecten si hi ha fugues d’aigua o de

gas, donen senyal d’advertència i

provoquen un tall del subministra-

ment que evita els perills que es

podrien ocasionar. Aquests siste-

mes, a més, aporten informació

sobre comportaments anòmals.

Cedom, a la seva guia Cómo

ahorrar energía instalando domóti-

ca en su vivienda, exposa un cas

pràctic on es detalla l’estalvi que es

pot aconseguir gràcies a la domòti-

ca. En aquesta guia es compara el

consum al llarg d’un any de dues

llars de les mateixes característi-

ques amb la diferència que una és

un immoble convencional mentre

que l’altra és una casa intel·ligent

en la qual s’ha fet una instal·lació

domòtica que permet la gestió

eficient de l’energia. Després d’un

any de mesuraments, l’estalvi acon-

seguit en il·luminació és del 80%;

en aire condicionat, del 25%; en

el consum dels petits electrodomès-

tics, del 20%; en calefacció, del

17%, i en la producció d’aigua

calenta, de l’11%.

De fet, la contribució de la domò-

tica a l’estalvi energètic és tan im-

portant que Cedom ha proposat al

Ministeri d’Indústria que la domòti-

ca comptabilitzi en la certificació

energètica dels edificis, segons

explica la directora de l’associació.

encara que la xifra varia en funció

de la complexitat de la instal·lació

sobre el total delpreu de l’habitatge

1%

Lorena Farràs Pérez

La paraula smart (intel·li-gent en anglès) s’ha po-sat de moda, des dels jamolt implantats smart-phones (telèfons mòbils

que es podenutilitzar coma or-dinadors de butxaca) fins alconcepte més nou de smartcity (ciutat intel·ligent). Els edi-ficis no són aliens a aquestatendència i també busquen sersmart o intel·ligents.“Els edificis intel·ligents són

aquells que tenen instal·la-cions i sistemes (de climatitza-ció, il·luminació, electricitat,seguretat, telecomunicacions,multimèdia, control d’accés,etcètera) que permeten unagestió i un control integrat i au-tomatitzat per augmentar l’efi-ciència energètica, la segure-tat, la usabilitat i l’accessibili-tat”, explica Stefan Junes-trand, director general deGrup Tecma Red, que dime-cres i dijous de la setmana queve organitza aMadrid el I Con-grés Edificis Intel·ligents.En un habitatge intel·ligent,

es pot, per exemple, saber endirecte el consum en energia oaigua, o bé controlar la climatit-zació per zones, apujar la tem-peratura al lavabo o abaixar-laals dormitoris. Entre les funcio-nalitats dels edificis intel·li-gents, Junestrand destaca lapossibilitat de crear escenaris,que són l’execució d’un con-junt d’accions agrupades enuna de sola. “Així, en desper-tar-se, prement un únic botó,s’encén el llum de l’escala i dela cuina, s’apugen les persia-nes del dormitori principal i dela planta baixa, s’apaguen elsllums del jardí i s’activa lacafetera que havíem omplertamb aigua i cafè acabat demoldre la nit anterior”, explical’expert.El concepte d’edifici intel·li-

gent és aplicable a totes les ti-pologies d’edificis i encara quelògicament ésmés fàcil implan-tar-lo durant el procés de dis-seny d’una obra nova, també espot introduir mitjançant pro-cessos de rehabilitació en cons-truccions ja existents. D’altrabanda, Junestrand indica que,de mitjana, implica un sobre-cost equivalent a l’1% del totaldel preu de l’immoble.Lluny de ser ciència-ficció,

els edificis i els habitatges in-tel·ligents són una realitat quees va implantant a poc a poc.

lorena.farras@gmail.com

AMB UN NOMÉS CLIC. Un dels objectius

dels edificis intel·ligents és fer la vida

més fàcil i amena GETTY IMAGES

GUANYAR EN CONFORT I ESTALVI

EL SOBRECOST

IMMOBILIARI

TENDÈNCIES

Edificis intel·ligentsLa tecnologia permet una gestió i un control integrat i automatitzat dels immobles

GRÀCIES A LA DOMÒTICA es poden aconse-

guir estalvis del 25% en aire condicionat

i del 17% en calefacció GETTY IMAGES

RECULL DE PREMSA 21 d’octubre de 2013

comunicacio@coac.net Plaça Nova, 5 – 08002 Barcelona www.coac.net 93 306 78 20

HABITATGE

Torna a l’inici >>

CRÈDITS Set de cada deu habitatgeses compren sense finançament bancariMERCAT L’enduriment de l’accés alspréstecs i l’estratègia dels inversorsprofessionals expliquen el fenomen

Les hipoteques, sota m

B. BadrinasBARCELONA

Les coses canvien... i dequina manera! Si fa menysde deu anys un consumi-dor a la recerca d’un crèdithipotecari amb prou fei-nes tenia temps d’analit-zar les nombroses pro-postes rebudes, ara difícil-ment n’aconseguiria algu-na i, en tot cas, amb unescondicions i tarifes que notenen res a veure amb lesd’aquell temps.

La compravenda d’ha-bitatges mitjançant finan-çament hipotecari no dei-xa de caure en el mercatespanyol, cosa que reflec-teix l’enduriment de l’ac-cés al crèdit. Les últimesdades del Consell Generaldel Notariat, correspo-nents al segon trimestrede l’any, recullen que decada deu habitatges quecanvien de mans a l’Estatespanyol només en tres esfinança la transacció mit-jançant un préstec hipote-cari o, el que és el mateix,set de cada deu pisos es pa-guen al comptat, sense re-córrer a una hipoteca (ve-geu quadre adjunt). Unesdades que, en tot cas, sónsimilars a les d’un estudidut a terme recentmentper l’agència immobiliàriaTecnocasa: un 58,4% deles compravendes es fan al

comptat, mentre que n’hiha un 41,57% que necessi-ten finançament bancari.

Cal recordar que l’any2007, en ple boom immo-biliari, entre el 60% i el70% de les compravendesimmobiliàries es finança-ven amb una hipoteca.Juntament amb això, laquantia dels préstecsatorgats també ha dismi-

nuït: del 85% de l’any2007 al 76% del segon tri-mestre d’aquest any.

La sequera creditíciaque viu la banca és, evi-dentment, un dels moti-us d’aquesta caiguda, pe-rò n’hi ha d’altres ambmolt de pes.

En primer lloc, les adju-dicacions fetes per les en-titats bancàries d’habitat-ges de particulars o d’em-preses immobiliàries queno poden afrontar la quotahipotecària. En aquestapartat, també hem d’in-cloure les adquisicionsque en els últims mesos es-tan fent els fons d’inversióinternacionals, que estanaprofitant la caiguda de

preus en el mercat resi-dencial per aconseguiruns actius per a la sevagestió a mitjà i a llarg ter-mini. Es tracta, en defini-tiva, d’inversors institu-cionals als quals no els calfinançament bancari pertirar endavant les ope-racions de compravendao, en tot cas, l’aconseguei-xen al seu país d’origen oen els mercats interna-cionals. Tot seguit, hi ha

un grup de petits compra-dors que rebutgen un fi-nançament hipotecari,que, ara per ara, conside-ren massa car.

Aquí trobem el petit in-versor que, veient la faltad’alternatives per als es-talvis en un moment enquè els dipòsits bancarisdonen rendibilitats queamb prou feines superenla inflació, s’inclina per ad-quirir un habitatge per po-

sar-lo al mercat de lloguer itreure suc als seus dinersper aquesta via.

Permís de residènciaFinalment, hi ha el grupde compradors estran-gers que, per diversos mo-tius, estan comprant ha-bitatges en el mercat es-panyol en els últimsmesos i que, de maneramajoritària, opten per pa-gar al comptat o finançar

la transacció amb recur-sos procedents del seupaís d’origen. Així, els es-trangers van adquirir14.593 habitatges a l’Es-tat espanyol en el segontrimestre, un 23% mésque en el mateix períodede l’any passat.

Aquest increment s’ex-plica pel repunt del 43%en el cas de les adquisi-cions fetes pels ciutadansno residents, que suposen

Hipoteques sobre el totalde compravenda d’habitatges

Mitjana estatal

Catalunya

Balears

Navarra

La Rioja

Astúries

Castella-Lleó

Castella-la Manxa

Andalusia

País Valencià

Múrcia

Aragó

País Basc

Cantàbria

Galícia

Madrid

Extremadura

Canàries

43%

47%

46%

IV

54%

III

56%

II

51%

I IIIIII

2010 2011

51%

A Catalunya per trimestres

Per comunitats autònomes (2n trim. 2013)

31%31%

26%26%

39%39%

57%57%

56%56%

49%49%

39%39%

34%34%

28%28%

21%21%

23%23%

42%42%

58%58%

37%37%

31%31%

63%63%

34%34%

26%26%

31%

26%

39%

57%

56%

49%

39%

34%

28%

21%

23%

42%

58%

37%

31%

63%

34%

26%

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els compradorsestrangers solendur préstecs delseu país d’origen

Economia“Necessitem aracom mai empresesal servei de la cultura,que acompanyin lesindústries i els serveis”

“Part de la burgesiasentia vertigen pelcanvi democràtic, peròara pocs defensarienel règim franquista”

Quadernd’economiade FrancescCabana

Anàlisieconòmicad’EsteveVilanova

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 20 D’OCTUBRE DEL 201316 |

EURIBOR(setembre)0,543%

TIPUS(zona euro)0,50%

PETROLI(Brent)109,94 dòlars

OR(euros/unça)962,086

EURO(dòlars/unitat)1,3688

TIPUS(Estats Units)0%-0,25%

ATUR (setembre)

9.253 k0,5% kIPC (setembre) PIB (2n trimestre)

1,3% l

Dels anys daurats ala dura sequera...

BALANÇ Els anys daurats en què amb uncrèdit hipotecari et canviavesde pis, i també de cotxe i fins i totte’n podies anar de vacances ja fatemps que formen part de la histò-ria econòmica. Hem passat d’un

extrem a l’altre: de la festa delpréstec, que al final ens ha sortitmolt cara, a un tancament de l’ai-xeta creditícia que dificulta i moltqualsevol activitat econòmica, nonomés la immobiliària. I, al final, el

ciutadà normal, aquell que neces-sita un habitatge per viure-hi, és elgran perjudicat perquè els inver-sors, grans o petits, ja tenen fór-mules per esquivar les restriccionsde la banca que s’ha tornat poruga.

BenitoBadrinas

El sector immobiliari després de la bombolla

mínims

el 55% del total d’opera-cions, segons les dades delConsell General del Nota-riat. Una activitat, la delsciutadans no residents,que creixerà en els prò-xims mesos, atès que elgovern espanyol acabad’aprovar la llei d’em-prenedors, que, entre al-tres mesures, atorga elpermís de residència a to-tes aquelles persones quecomprin un habitatge de

més de mig milió d’euros.Això sí, sempre que pa-guin al comptat o portin elfinançament des del seupaís d’origen.

Per acabar, també caltenir en compte la fortacaiguda de la demanda perpart del comprador tradi-cional d’habitatge: el con-sumidor que el necessitaper viure i que tradicio-nalment hi accedia grà-cies a una hipoteca. ■

26%

31%32%

33%

39%42%

37%

IV IVIIIIII III

2012 2013

31%

26%

39%

57%

56%

49%

39%

34%

28%

21%

23%

42%

58%

37%

31%

63%

34%

26%FONT: Consell General del Notariat

Dimecres que ve comença ladissetena edició de la fira im-mobiliària Barcelona MeetingPoint (BMP), que se celebraràfins diumenge al recinte deMontjuïc de la Fira de Barce-lona. Com en anteriors edi-cions, el saló tindrà dos ves-sants: el professional i el des-tinat al gran públic, que dis-posarà d’una àmplia i variadaoferta residencial. Aquestany, com a tret destacat i perprimer cop, la Sareb presen-tarà els seus productes tant a

inversors professionals coma consumidors en general.Pel que fa al saló professio-nal, una vintena de fons decapital internacionals ja hanconfirmat la seva presència alBMP en un moment en quèl’inversor forà comença aanalitzar les oportunitats queofereix el sector immobiliarien l’actual context. Tanma-teix, tindrà lloc també perprimer cop el China MeetingPoint, amb l’objectiu d’atrau-re el comprador xinès.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Nova edició de la fira immobiliària

| Economia | 17EL PUNT AVUIDIUMENGE, 20 D’OCTUBRE DEL 2013

l barri del Clot de Bar-celona es ven un pis de70 metres quadrats,amb dos habitacions,en una finca amb una

antiguitat de 12 anys i amb aca-bats de qualitat per 155.000 euros.A l’Hospitalet, al cèntric barri deSant Josep, han posat a la vendaun pis de 80 metres quadrats, ambtres dormitoris, d’una qualitatmitjana per 139.000 euros. Aques-tes dues ofertes, extretes de la pà-gina web de l’agència immobiliàriaTecnocasa, són dos exemples deles oportunitats que ara per arabusquen els petits inversors pertreure una rendibilitat dels seusestalvis que actualment no trobenen els dipòsits bancaris. “Són gentde mitjana edat, amb uns dinersperò no necessàriament rica, quebusquen comprar aquests habitat-ges al comptat per posar-los almercat de lloguer”, explica PaoloBoarini, conseller delegat de Tec-nocasa. “Aquesta tipologia decompra es dóna en àrees secundà-ries, on els preus han caigut demanera considerable i la quantiaa pagar per l’actiu es pot afrontarsense la necessitat de demanaruna hipoteca”, hi afegeix Boarini,que destaca que la firma que diri-geix està fent nombroses opera-cions d’aquest tipus a l’Hospitalet,on té una presència destacada.

Sebastià Orobitg, gerent del’agència immobiliària Look &Find de Sant Cugat del Vallès, as-senyala que els municipis i zonesmés barates són les que actual-ment tenen més demanda de com-pradors. “El petit inversor no estàespecialment actiu en aquests mo-ments, però sí que és cert que enhabitatges amb un preu assumi-ble, bàsicament aquells que es tro-ben en municipis secundaris, po-den arribar a pagar al comptat perevitar el car finançament bancari”,explica Orobitg. Es tracta, en líniesgenerals, d’operacions de fins a150.000 euros en què l’inversorbusca adquirir un habitatge perposar-lo de lloguer. “En un munici-pi com a Rubí, per exemple, aques-tes operacions poden oferir unarendibilitat bruta de fins al 4,5%,força per sobre d’uns dipòsits ban-

A

CAPITAL · El petit inversor esquiva el difícil crèdit hipotecari en compres de finsa 150.000 euros PREUS · El fort abaratiment dels actius en zones secundàriesfacilita aquesta operació GUANY · S’obté una rendibilitat del 4% en lloguers

Pagar al comptatper un habitatge

B.B.BARCELONA

caris que ara com ara estan per so-ta del 2%, tot i que també hem detenir en compte que els preus dellloguer potser baixen més en elspropers trimestres”, diu Orobitg.

Joan Manel Canalejo és directorde l’àrea residencial de l’agència

Forcadell, de Barcelona. “A la zonaon més treballem nosaltres, a l’Ei-xample de Barcelona, pocs inver-sors paguen al comptat l’habitat-ge, però actualment la part de lacompra que financen a través d’uncrèdit hipotecari ha disminuït finsal 50% del volum total de la trans-

acció, quan anys enrere arribavafins al 70%”, afirma Canalejo.

La compravenda d’un habitatgeper posar-lo al mercat de lloguer al’Eixample presenta a hores d’arauna rendibilitat bruta del 4%, se-gons Forcadell. “No deixa de ser eldoble que ofereixen els dipòsitsbancaris, i a més nosaltres, a zo-nes cèntriques, creiem que elspreus de compra ja s’han estabilit-zat”, hi afegeix Canalejo, que tot iaixí, pensa que els preus de lloguerencara podrien baixar una micamés per l’augment de l’oferta quehi ha en aquesta tipologia.

Forcadell explica que actual-ment el mercat residencial de Bar-celona es divideix al 50% entrecompradors finals, que necessi-ten l’habitatge per a ús particular,i inversors que pretenen obteniruna rendibilitat financera. ■

Promoció de venda i de lloguer a la ciutat de Girona ■ MANEL LLADÓ / ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Gent amb uns diners, no necessàriament rics,busca pisos per posar-losal mercat de lloguer”

El sector immobiliari després de la bombolla

2 L'ECONÒMIC

FOCUS

L’HORA DELSINVERSORS MÉSOPORTUNISTES

l mercat immobiliariespanyol ja no és lamés lletja del ball. Elspretendents tornen afer cua i demanen

torn per ballar amb un totxo quefins fa poc era el màxim exponentdel desastre econòmic espanyol.Segons un recent informe de laconsultora Knight Frank, els fonsinternacionals tenen previst fer-hi compres per valor de 14.000milions d’euros en els propersdotze mesos. Que l’aneguet lleiges vagi posant el vestit de cigne.

La veda s’ha obert sobretot apartir d’aquest estiu amb les pri-meres col·locacions de paquetsd’actius de la Sareb -la Societat deGestió d’Actius Procedents de laReestructuració Bancària, o al-trament conegut com a banc do-lent- entre inversors institucio-nals estrangers, i que ha tingut lesseves rèpliques en la venda deplataformes immobiliàries d’en-titats financeres també a fons in-ternacionals (CX Immobiliària aKennedy Wilson i Värde Partnersper 35 milions d’euros, BankiaInmobiliaria a Cerberus CapitalManagement per 90 milionsd’euros, i Servihabitat a TPG per189 milions d’euros).

Però què ha canviat al panora-ma en el darrer any perquè els in-versors estrangers hagin passatde mirar-se el mercat espanyolamb absolut recel a picar l’ulletamb interès? Un dels primers fac-tors és el mateix escenari ma-croeconòmic. Com explica el di-rector d’inversions de l’oficina deBarcelona d’Aguirre Newman,Javier Güell, “la percepció sobreel risc país ha millorat, hi ha mésconfiança que Espanya se’n sorti-rà”. A això s’afegeix un altre ele-ment clau. “El que ha canviat res-pecte a fa dos anys és que alesho-

E

MENYS RISC. La confiança que l’economia espanyola se’n sortirà i la previsió que els preus delspisos han de començar a repuntar, base de l’estratègia d’aquests fons. PRIMER PAS. L’adquisicióde les plataformes immobiliàries dels bancs anticipa una nova onada de vendes d’immobles

BERTA ROIGBARCELONA

res ningú volia vendre barat per-què les entitats financeres encarano s’havien provisionat i tots se-guien pretenent que no passavares”, destaca el professor de laUniversitat Pompeu Fabra JoséGarcía Montalvo.

La combinació entre la milloradel quadre macroeconòmic i elsdescomptes en actius, que podenarribar a un suculent 90%, cons-titueixen l’escenari perfecte, icom apunta el director de l’ofici-na a Barcelona de la consultoraJones Lang Lasalle, Jordi Toboso,“els fons tenen el convencimentque com que estem en els mo-ments finals de l’època dolental’únic que pot passar en els pro-pers anys és que els preus pugin,per això és el millor moment perinvertir-hi”. Si a tot això s’uneixel fet que altres mercats europeuson fins ara s’han refugiat els fonscom Londres, París o Berlín, co-mencen a mostrar signes de so-breescalfament, l’interès pel tot-xo espanyol està assegurat.

I encara un altre element en elcas de la Sareb. La constitució delsanomenats FAB (fons d’actiusbancaris) no només atorga im-portants avantatges fiscals alscompradors sinó que permetcompartir riscos amb la pròpiaSareb, amb la qual cosa els fonspoden minimitzar l’impacte delsactius de valor més dubtós. Preci-sament per això, les entitats fi-nanceres estarien negociant ambel govern poder accedir a vehiclessimilars als FAB en les seves ven-des a inversors institucionals, fetque podria impulsar ràpidamentel tancament de noves grans ope-racions.

PAPERS PER TOTXO. A més de totaixò els fons asiàtics, i especial-ment xinesos, també han apare-gut de nou al mercat residencialespanyol a la recerca no només debones rendibilitats sinó també

dels papers promesos per l’ex-ecutiu de Rajoy a aquells estran-gers que inverteixin 500.000 eu-ros o més al mercat immobiliari.En aquest punt Güell reconeix:“Ens estem trobant amb fons xi-nesos que compren edificis pervendre’ls després pis a pis en ori-gen amb els tràmits de la nacio-nalitat inclosos en l’operació.”També a Jones Lang Lasalle hanadvertit aquesta tendència i peraixò la consultora ha posat enmarxa un nou departament espe-cialitzat en aquest perfil d’inver-sors, així com en el compradorrus. “Això fa un any era impensa-ble, però han aparegut nous tipusd’inversors i entenem queaquests moviments no seranpuntuals”, destaca Toboso. Defet, el perfil dels fons que sobre-

volen el mercat espanyol és tandivers com les seves intencions amitjà termini. Els més conserva-dors -bàsicament els europeus,alemanys i anglesos- solen tenirun caràcter més patrimonialista ies miren especialment el segmentterciari, sobretot oficines i cen-tres comercials. Pel que fa al seg-ment residencial, els expertsapunten cap a fons més agressius ials anomenats ‘fons voltor’, tantamericans com asiàtics.

De moment els fons dels EUAsón els que han protagonitzat lacompra de les plataformes im-mobiliàries de les entitats finan-ceres, un moviment que els ex-perts entenen com a pas previ pera la compra de paquets d’immo-bles. “Els fons hauran de gestio-nar durant un temps aquests acti-us, posar-los en valor i preparar-los per quan pensin desinvertir iper això necessiten l’experiència iel coneixement del mercatd’aquestes plataformes”, apuntaGüell. Toboso coincideix que lacompra d’aquestes plataformesanticipa noves operacions que secentraran, ara sí, en la compra

L’entrada de nou amb força dels fons vol anticip

Conscients que l’interès perpart dels fons internacionalsper invertir en el mercatimmobiliari espanyol és undels atractius més gransd’aquesta 17a edició del saló,els organitzadors del BMPcentraran un dels panells delsimposi precisament en latornada dels fonsinternacionals al mercatimmobiliari espanyol. A més,també hi haurà conferènciesespecífiques sobre nous perfilsde demanda com els inversorsxinesos i russos que en elsdarrers mesos s’han convertiten els compradors més actiusa determinades zones urbanesi de costa. Les entitatsfinanceres tornaran a estarmolt presents en un saló queper primera vegada donarà labenvinguda també a la Sareb.

Els fons,protagonistes alMeeting Point

JORDI TOBOSOJONES LANG LASALLE BARCELONA

La diferència respectea fa dos anys és queabans ningú voliavendre barat

L’obtenció de papersa canvi de comprarimmobles estàanimant els xinesosJAVIER GÜELLAGUIRRE NEWMAN BARCELONA

Ara sobretot hi hamolt de soroll, però hihaurà més operacionsen el futur

Els fonsinternacionals tenenel convenciment queEspanya se’n sortirà

ALFRED LAFFITTEVENDES A INVERSORS B.SABADELL

JOSÉ GARCÍA MONTALVOPROFESSOR ECONOMIA UPF

DEL 19 AL 25 D’OCTUBRE DEL 2013 3

ar una recuperació del mercat residencial. ARXIU

d’actius residencials i de fet elsector espera que els propers me-sos l’activitat sigui intensa.

Ara bé, la gran pregunta és sitots aquests moviments antici-pen realment una recuperaciódels preus dels immobles, perquèes miri com es miri aquests fonshan vingut per guanyar diners. Elplantejament de sortida és quecompren molt barat i que, pertant, amb repunts modestos delspreus la plusvàlua ja serà atracti-va, però no tots els experts coin-cideixen a l’hora de valorar el quepot resultar més interessant per aaquests nous actors.

RISC ELEVAT. Així, per a GarcíaMontalvo una estratègia que esfocalitzi en la desinversió dels ac-tius en un futur més o menys prò-xim resulta poc recomanable. Pera ell el que ha de tenir sentit per aaquests fons és “l’estratègia pa-trimonialista perquè qualsevolaltre objectiu ara mateix al mer-cat espanyol comporta un risc al-tíssim”. Un risc marcat en opiniódel professor de la UPF pel fet quebona part de l’estoc de pisos exis-

tent al mercat -prop del milió alconjunt de l’Estat- tindrà unasortida complicada al mercat, in-dependentment del preu.

En canvi, per al responsabled’Aguirre Newman, “la vocaciómajoritària d’aquests fons no éspatrimonialista i per tant es tractade comprar avui per d’aquí a dos otres anys, o quan el mercat co-menci a repuntar, vendre’ls aparticulars”. Evidentmentaquesta lògica està descomptantuna recuperació del mercat im-mobiliari a mitjà termini, o com amínim si més no la previsió quel’ajust ja està fet. Com diu JordiToboso, “ningú no inverteix si nocreu que les coses han d’anar amillor i el missatge que estan do-nant aquests fons és que es confiaen la recuperació i que encara queels preus puguin fer encara un pe-tit ajust a la baixa aquest seria mí-nim i, per tant, és ara el momentd’invertir-hi”.

Sigui com vulgui, l’activitatacaba tot just de començar i tot ique hi ha hagut ja diverses opera-cions al sector immobiliari, mol-tes s’han centrat en paquets de

terciari o paquets financers peròla col·locació d’immobles resi-dencials encara ha estat anecdò-tica. De fet, més enllà de la carteraBull de la Sareb, formada per 939habitatges bàsicament situats a lacosta -valorada en 100 milionsd’euros i adjudicada al nord-americà H.I.G a través de la sevafilial Bayside Capital-, només elBanc Sabadell ha tancat una ope-ració de desinversió en immo-bles. En concret l’entitat va tan-car a finals del passat mes d’agostla venda de 953 pisos -valorats enprop de 89 milions d’euros- a tra-vés d’un vehicle societari herèn-cia de la CAM a un fons interna-cional el nom del qual no vatranscendir. El director de ven-des a inversors de Banc Sabadell,Alfred Laffitte, confirma la previ-sió del banc de tancar noves ope-racions de desinversió en els pro-pers mesos i reconeix que estanoberts a diferents perfils d’opera-ció, però destaca que, tot i que enun futur ja es veurà, ara com arano preveuen la venda de la sevaplataforma immobiliària Solvia,ja que la consideren estratègica.

El responsable del Banc Saba-dell també creu que a pesar del’interès dels fons per entrar en elmercat residencial espanyol araque els preus s’han ajustat i a pe-sar també de l’interès evident deles entitats financeres per desin-vertir, de moment “sobretot hi ha

molt de soroll, però poc més”. Al’hora de preveure quin ha de serel comportament dels preus enels propers anys Alfred Laffitteremarca: “En algunes places síque pensem que en uns quatre ocinc anys hi pot haver recupera-ció”, però també alerta que “elmercat immobiliari espanyol éscomplex”.

I aquesta és de fet la qüestió defons. El mercat residencial espa-nyol és complex perquè no totl’estoc ni tots els actius que acu-mulen Sareb i entitats financerestindrà sortida independentmentde la recuperació de l’economia idel sector immobiliari. Conscientd’això, l’objectiu inicial de la Sa-reb era posar al mercat paquetsheterogenis on es barregés pro-ducte ben ubicat amb immobles isòl poc atractiu, però de momentla societat no s’ha atrevit a posarles pomes podrides al cistell, nosigui que d’entrada s’espanti elsfons.

D’altra banda, anuncis com elque el Banc d’Espanya feia aques-ta setmana respecte a la necessi-tat que les entitats financeres tor-nin a taxar els seus immobles po-sen en dubte si les valoracions jaestan realment al dia.

14.000 M€Diners per invertirÉs la quantitat que els fonspensen destinar al mercat es-panyol, segons Knight Frank.

314 M€Venda de plataformesLa suma de les vendes de CXImmobiliària, Servihabitat iHabitat Inmobiliaria a fons.

90%DescomptesEls compradors poden trobarimportants rebaixes en l’ofertad’entitats i Sareb.

500.000 €Accés a la nacionalitatEl govern espanyol va tirar en-davant aquesta iniciativa perincentivar la venda de pisosentre inversors estrangers.

LES XIFRES

ELS FONSIANQUISSÓN ELS REIS

QUI ÉS QUI

El fons de Nova York és undels més grans del món i delsque més actius es mostren almercat espanyol. De momentja ha tancat l’entrada a Bankiai pugna en la batalla peraconseguir la plataforma delSantander, Altamira.

El consorci de fons format perKennedy Wilson i VärdePartners, amb seu a LosAngeles, ja va desembarcarprimer al mercat immobiliariirlandès i ara s’anima amb elmercat espanyol. Ha aconseguitCX Immobiliària i busca novesoportunitats per invertir-hi.

TPG va adquirir el 51% de laplataforma immobiliària de LaCaixa, Servihabitat, el passatestiu per prop de 200 milionsd’euros. Fundat el 1993, TPGgestiona prop de 42.000milions d’euros a tot el món.

Fundat el 1993 i amb seu aMiami, el fons HIG ha entraten escena de la mà de la sevafilial Bayside Capitaladjudicant-se la primera grancartera d’immobles del bancdolent.

CERBERUS

El més gran entreels ‘voltors’

Els primers socisde la Sareb

HIG CAPITAL

KENNEDY WILSON I VÄRDE P.

Inversions des deBeverly Hills

TEXAS PACIFIC GROUP (TPG)

Entrada forta dela mà de La Caixa

De moment lesvendes de pisos leshan concentrat laSareb i el Sabadell

04 DISSABTE, 19 D’OCTUBRE DEL 2013 aratemadeldia

“És legítimocupar un bloc

rescatat ambdiner públic”

da a un funcionament social tramatper interessos econòmics molt po-tents al planeta, de l’1% davant del99%, i del qual jo em vaig adonaramb la clatellada de la meva hipo-teca”, diu. La Marta desborda deter-minació i consignes: “Això no és unacrisi, això és una estafa. Per això es-tem fent el que en diem, irònica-ment, «L’obra social de la PAH»”.

“Hem sortit als diaris”Em presenta la Doris Pérez, xilenade 50 anys, que organitza la comu-nitat. “Vostè és com l’alcaldessa,no?” “No, jo sóc una companya més,aquí tots som importants”. El Che,que era argentí i cubà, ens mira desd’un balcó, i assenteix: “La lluitacontinua”. Per si algun vianant se’lsmirés amb cara de “quina barra”, unaltre cartell a la façana aclareix:“Volem pagar el lloguer social”. LaDoris obre un dels pisos de la prime-ra planta a la càmera d’Ara TV:“Aquí hi ha la rentadora comunità-ria”. “¿Una rentadora sola per a 43persones? No deu parar en tot eldia”. “Doncs no, els nens són tan fe-liços jugant al pati interior que novolen anar ni al parc, i no s’embru-ten gaire”. Sobre la taula del men-jador, una col·lecció de tots els dia-ris nacionals i locals de dijous, on

surten ells celebrant incrèduls lanotícia del gol en el temps de des-compte, la resolució del Tribunald’Estrasburg que els permet que-dar-se fins que Madrid, la Generali-tat i l’Ajuntament garanteixin quepodran anar a un habitatge digne iestable.

El Sareb és una vergonyaBenet Salellas, l’advocat dels ocu-pants del bloc, ho va viure com unavictòria. “Estrasburg ha passat deposar en el centre del procés elsdrets del propietari del bloc a posar-hi els drets de les persones que n’ha-vien de ser expulsades. Fins que no

Els veïns esperen que laresolució d’Estrasburg els

obri la porta per quedar-s’hi

garanteixin els seus drets, no els po-den fer fora”. I subratlla altres ver-gonyes dels sistema: “La vergonyadel Sareb, una societat participadaamb un 45% de capital públic, o si-gui un 45% teu, meu i de tots els quepaguem impostos en aquest estat,que té aquests pisos buits i que no espoden fer servir...” A Benet Salellasli brillen els ulls, com si fos el relle-vista d’un torxa familiar de defensade les causes aparentment perdudesque, a poc a poc, es van guanyant.

Entren dues nenes a buscar unamandarina per berenar, que pelenpacientment amb els dits sobre lagalleda d’escombraries.

Dret a l’habitatge La mobilització

SOBRE EL TERRENYAntoni Bassas entrevistant

la portaveu de la Plataformad’Afectats per la Hipoteca a les

comarques gironines, MartaAfuera. DAVID BORRAT

Marta AfueraPORTAVEU DE LA PAH A GIRONA

“De l’ocupació en diemalliberament i d’això que femaquí en diem, irònicament,obra social”

Una comunitat assembleàriaProtagonistes

Benet SalellasADVOCAT DELS OCUPANTS DEL BLOC

“Em temo que la Generalitati l’Ajuntament de Salt acabaranfent el de sempre, és a dir,tapar forats”

Míriam VidalOCUPANT DEL BLOC

“Jo també em pensava queaixò no em podria passar mai ami. Tenia tres feines i per aixòvaig signar la hipoteca”

Doris PérezCOORDINADORA DEL BLOC

“Els nens són tan feliços juganta la zona interior que no volenni sortir a jugar al parc. Tothomels ajuda amb els deures”

Reportatge

ANTONI BASSASSALT

Hauria pogut ser a Giro-na però va acabat senta Salt. Es tracta d’unbloc de cinc plantes,amb pisos d’uns 80

metres quadrats, acabats estàn-dards, calefacció, garatge, cuinaequipada, assolellats, zona tran-quil·la, a partir de 150.000 euros. Apunt per entrar-hi a viure. I aquestera el problema: que en tres anys nohi va entrar a viure ningú. I per ai-xò la Plataforma d’Afectats per laHipoteca el va triar per a una ocupa-ció (la PAH en diu “alliberament”),en la qual han acabat participant 43persones escollides per la Platafor-ma “entre les més preparades perlluitar”, explica la portaveu MartaAfuera. La Marta no viu al bloc, sinóa Tordera, en una casa hipotecadaque no pot pagar. Va firmar la hipo-teca en una vida anterior: “Fa cincanys, quan vivia a Matrix, connecta-

05ara DISSABTE, 19 D’OCTUBRE DEL 2013

temadeldia

“Trobarem un pis socialper als empadronats”

Crític “Em sembla injust i tremendament immoralque hi hagi pisos buits pagats amb diners públics”Opinió “Jo no hauria ocupat un bloc, però entencque ho facin i ho aplaudeixo com a acte simbòlic”

ANTONI BASSAS

L’Ajuntament de Salt, amb la col·la-boració de la Generalitat, està tre-ballant per trobar una sortida alsocupants del bloc de Salt. L’alcalde,Jaume Torramadé, comparteix queun bloc rescatat amb diners públicsno pot estar buit, però també rebut-ja que s’ocupi.

Quina és la posició de l’Ajuntamentdavant de l’ocupació del bloc?Com a acte reivindicatiu i simbòliccrec que s’ha de felicitar la PAH, ifins i tot el comparteixo. La respos-ta definitiva al problema de l’habi-tatge, però, no pot ser l’ocupació,perquè seria com la llei del més fort.

La PAH acusa l’Ajuntament de ta-llar l’aigua dels pisos i de les fonts...L’Ajuntament no talla l’aigua, per-què no és la nostra política. L’aiguade les fonts està tallada perquè lagent la feia servir per rentar-se elspeus.

Quines converses han tingut ambla Plataforma des de l’ocupació?Poques. El seu diàleg està basat enl’exigència i sempre utilitzant crits,insults, interrupcions als plens o es-craches. A casa meva en particularen tres ocasions. Qui presenta la de-núncia és una entitat bancària i quila resol és un jutge, no l’Ajunta-ment. La solució definitiva és tenirdret a l’habitatge, però seguint unscriteris, com el lloguer social.

Ells pagarien aquest lloguer.No sé com estan les negociacionsque hi ha amb el Sareb, propietari

del bloc. Però crec que al final ens ensortirem.

Com valora la resolució d’Estras-burg?Compartim la resolució, creiem quea les famílies no se’ls pot fer fora finsque no se’ls trobi una resposta.

Qui ha de donar aquesta resposta?L’actual demanda supera la capaci-tat del municipi, perquè part delsocupants vénen d’altres poblacions.El que diem és que la Generalitatens ajudi i, entre tots, busquem unasolució. De Salt, tenim set peticions.

I què els proposaran?Trobar un habitatge alternatiu delloguer social des de la nostra ofici-na local d’habitatge, però semprerespectant l’actual llista d’espera.Només es pot trencar per criterisd’urgència.

¿L’episodi és una nova taca queafecta Salt?No, és un tema puntual que podriahaver passat en qualsevol lloc. Hanfet una acció que jo no hauria fet, toti que entenc que algú la faci, i hoaplaudeixo. Jo, però, represento unAjuntament.

Un immoble, la meitat del qual es-tà rescatat amb diners públics, ¿had’estar tancat?No, no només em sembla injust sinótremendament immoral, però aixòno dóna dret a ningú a ocupar-lo.

S’eternitzarà l’ocupació ?Espero que no. Però qui ha de mou-re fitxa és el Sareb.e

Jaume TorramadéALCALDE DE SALT

L’alcalde de Salt, Jaume Torramadé, assegura que fa mesos quetreballa per trobar una solució a l’ocupació del bloc. DAVID BORRAT

Els desnonaments aCatalunya cauen un 7,2%en el primer semestre

Les dades dels jutges

13,4%El percentatge de descens delsprocediments arreu de l’Estat

Els procediments de desnonamentarreu de l’Estat iniciats als jutjatsen el primer semestre de l’any vanser 41.595, un 13,4% menys que enel mateix període del 2012, segonsl’estadística presentada ahir pelConsell General del Poder Judici-al (CGPJ). A Catalunya se’n vaniniciar 8.805, un 7,2% menys queen l’exercici anterior.

20,9%Pes de les execucions iniciadesa Catalunya en relació a l’Estat

La quantitat d’execucions hipote-càries iniciades als jutjats de pri-mera instància de Catalunya re-presenta el 20,9% del total de l’Es-tat. Catalunya és el segon territo-ri de l’Estat amb un percentatgemés elevat, per darrere d’Andalu-sia (23,1%). Completa aquest podiel País Valencià (12,7%).

Des del balcó del pis del costat, laMíriam m’ensenya l’hort que ali-menta el bloc: carabasses, bledes, pa-tates, pastanagues, enciams, monge-tes, tomàquets, enciams, escaroles,tot plantat al solar del costat. Ella ésde Terrassa. “Què hi fas aquí?” “Emvaig quedar sense feina i sense pres-tació, i en va sortir una feina a la vo-ra de Salt. Jo sempre he estat amb laPlataforma. Tinc una hipoteca a Ter-rassa, i per cobrir la quota he llogat elpis, i així evito que prenguin el pis alsmeus pares”. “Als teus pares?” “Vanser els meus avaladors”.

“Demano respecte”Ningú no vol marxar del bloc. Nom’estranya. Són pisos agradablesque fugen de l’amuntegament delcentre de Salt, on hi ha pisos ambaspecte tardofranquista sense zo-nes verdes, d’on pengen esteladesi rojigualdas, costat per costat. L’al-calde de Salt, Jaume Torramadé,governa un municipi amb un 40%d’immigració. Entén la PAH, ésmés, n’aplaudeix l’obra social. Peròse li encén el gest quan recorda elstres escraches que li han fet a casaseva i els crits interrompent elsplens municipals. Només li faltavaaixò, a Salt. Torramadé també hoaprofita per recordar greuges llar-gament pendents: “Som la portad’entrada a Girona. El rebedor decasa és el primer que es veu. No enspoden tenir així”.e

Passat“FacincanysviviaenunMatrixdeconsum”,diulaportaveudelaPAH

Serveis“Tenimunarentadorapera43persones”,explicalaDoris,unaocupantdelbloc

Mireu el vídeoa AraTV

24 EL PAÍS, domingo 20 de octubre de 2013

ESPAÑA

Ada Colau, la cara más visible dela Plataforma de Afectados por laHipoteca (PAH), lo resume así:“Paramos todos los que nos lle-gan, pero hay muchos de los queno nos enteramos”. El asunto delos desahucios ha cambiado decara. Es menos habitual la ima-gen de policías desalojando fami-lias, pero ahora se buscan solu-ciones para los que se quedaronen la calle antes de que el dramasocial de la vivienda copara lasprimeras planas. La ley de de-sahucios, que el PP aprobó enmayo en solitario, está pendientede un recurso admitido a trámitepor el Tribunal Constitucional,presentado el PSOE con los argu-mentos de la PAH. Los popularesdefienden que la normativa tie-ne efectos concretos, como avalaen parte el Consejo General delPoder Judicial (CGPJ). Los acti-

vistas han conseguido que el Tri-bunal Europeo de Derechos Hu-manos frenara esa semana deforma cautelar el desalojo de unedificio de la Sareb (el banco ma-lo), ocupado por 16 familias enSalt. Estas son las novedades:

» La cifra desciende. Los últi-mos datos del CGPJ señalan quelos lanzamientos (desahucios)por impago de hipotecas y de al-quiler han caído un 23% en elsegundo trimestre de 2013, con10.683 casos. El dato marca unatendencia, pero tiene lagunas. In-cluye distintos tipos de inmue-bles (viviendas familiares, gara-jes, segundas residencias...). y seelabora con datos de los serviciocomunes de notificaciones y em-bargos que no existen en todoslos partidos judiciales. El órganode los jueces añade que las ejecu-ciones hipotecarias se han redu-cido un 12,9% y señala que “pue-de tener como una de sus cau-

sas” la publicación de la nuevaley. El PP destaca que, desde quese aprobó, se han producido1.400 reestructuraciones banca-rias de deuda—familias que rene-gocian a la baja su hipoteca— yse han producidomás de 400 da-ciones en pago. “Hicimos la leypara proteger al 3% de ciudada-nos con dificultades para pagarla hipoteca, pero también paraque no se altere elmercado hipo-tecario del 97% que sí la paga”,señala Teodoro García, diputadodel PP. La parálisis es casi totalen las empresas públicas de vi-viendas, según fuentes judicia-les. Prácticamente han frenadotodos los procesos nuevos de de-sahucios, igual que ha ocurridocon los bancos. En ambos casosmuestran “especial sensibilidad”con las familias con hijos meno-res. “Nos inquieta la gente abso-lutamente olvidada y sacrificadapor los poderes públicos, los quehan sufrido ya todo el procedi-

miento y se han quedado fuera”,añade Colau. Solo en 2012, la ban-ca se quedó con 30.034 primerasviviendas por impago de crédi-tos, según un estudio del Colegiode Registradores de España.

» Los bancos negocian. Trasuna sentencia del Supremo, queanulaba las cláusulas sin transpa-rencia de tres entidades banca-rias (BBVA, Novagalicia y Caja-mar), el Banco de España reco-mendó al resto revisar las suyasy aplicar claridad informativa.La respuesta fue que las revisa-rían “una a una” y eso están ha-ciendo. Hacemedio año que acti-vistas y afectados de la PAH co-menzaron a agruparse por ban-cos. “Nos reunimos periódica-mente con las entidades y se vanarreglando casos enquistados”,señala Pepe Cuesta, abogado ju-bilado y asesor de la plataformaen Madrid. “No es un avance sig-nificativo, cuestamuchísimos sa-

car los temas adelante, pero aho-ra negocian porque no nos quie-ren protestando en la puerta”,añade.

» El goteo de sentencias. ElPoder Judicial dio enmayo crite-rios orientativos para una actua-ción unitaria de los magistradosfrente a los desahucios. Reco-mendaba que actúen de oficio siconsideran que hay cláusulasabusivas en los contratos. “Cadajuez lo valora como cree oportu-no, hay mucha dispersión”, valo-ra JoaquimBosch, portavoz de laasociación progresista Jueces pa-ra la Democracia, contrario a laregulación aprobada por el PP.Además del pronunciamientodel Tribunal Europeo de Dere-chos Humanos, que pide al Go-bierno que informe de las medi-das que prevé para alojar y asis-tir socialmente a las familias deSalt, hay otros pronunciamien-tos nuevos de distintos tribuna-les. Un juzgado de primera ins-tancia de Marchena (Sevilla)planteó en agosto ante el Tribu-nal de Justicia de la Unión Euro-pea (TJUE) que la ley de desahu-cios puede transgredir la directi-va europea de protección de losconsumidores. El juez pidió a laUE que se pronuncie sobre si lanormativa limita esa protecciónal imponer a los jueces la obliga-ción de moderar las cláusulas deinterés de demora —lo que el hi-potecado abona de más si se re-trasa en lasmensualidades— quesean abusivas “en lugar de decla-rar su nulidad”. Otra sentenciade septiembre, del juzgado de pri-mera instancia de Collado Villal-ba (Madrid) consideró por prime-ra vez que tenía carácter abusivoel IRPH (Índice de Referencia dePréstamos Hipotecarios), una re-ferencia alternativa al Euriborenmiles de hipotecas en España.

» La web de los notarios. Enjunio anunciaron el Órgano deControl de Cláusulas Abusivas(OCCA), que sigue en proceso deconstrucción. La intención es or-denar sentencias firmes y pro-nunciamientos en una páginaweb abierta a los ciudadanos, Re-clamarán datos al CGPJ y harán“un examen pormenorizado y re-comendaciones para que hayahomogeneidad en la aplicaciónde la normativa”, señala el nota-rio Alfonso Caballé, decano delcolegio notarial de Canarias ypresidente del OCCA.

La Plataforma de Afectados porla Hipoteca (PAH) ha ocupado 15edificios en España con unas 700personas, según sus propias esti-maciones. Es su última estrategiatras las actuaciones para frenardesahucios o la polémica campa-ña de los escraches —protestas alas puertas de las casas de losdiputados del PP—. La iniciativa,que surgió en Barcelona en 2011,ha tomado fuerza después de queel Tribunal Europeo de DerechosHumanos aplazara esta semanael desalojo previsto en uno de es-

tos bloques ocupado por 16 fami-lias en Salt (Girona). Los llaman“recuperaciones colectivas” o“bloques liberados” y se lo han en-cargado a una sección de la plata-forma con un nombre un tantoirónico, “la obra social de la PAH”,en referencia a la actividad queantes hacían las cajas de ahorro.

Los dos últimos han sido ocu-pados en Valencia y en Madrid.La estadística oficiosa de la PAHno incluye iniciativas similares co-mo las de las corralas andaluzasocupadas. El bloque de la capital,situado en un edificio del castizobarrio de Carabanchel, ha organi-

zado hoy una jornada de “puertasabiertas” para mostrar el bloquea los vecinos.

La Sareb, la sociedad conocidacomo banco malo, se quedó con76.357 viviendas vacías proceden-tes de la banca nacionalizada.Ahora la PAH va a por ellas y haelaborado incluso unmanual conconsejos sobre cómo ocupar unedificio vacío: desconecten teléfo-nos móviles, no den detalles dellugar elegido, es preferible un blo-que de obra nueva y vacío que seapropiedad de un banco rescata-do... “Estemovimiento se va adap-tando y crece para solucionar ne-

cesidades reales de las familias”,señala Guillermo Domingo, coor-dinador de la Obra Social.

A la espera de lo que ocurra enSalt, los dos grandes partidos polí-ticos marcan sus diferencias. “Noentro a valorar la ocupación, por-que limita el derecho a la propie-dad privada frente al derecho a lavivienda, pero lo que queda claroes que la gente reacciona comopuede cuando las Administracio-nes no hacen su trabajo ni danuna alternativa real de viviendasocial”, considera la diputada so-cialista Leire Iglesias. “Atacar lapropiedad privada no soluciona el

problema”, resume Teodoro Gar-cía, diputado del PP. Esgrime quecon la nueva ley de desahucios seliberó un fondo social de 6.000 vi-viendas que gestionan los bancos,de las que “solo” se han ocupadoun 10%, según sus estimaciones.“Pedimos a los vecinos que solici-ten casa en ese fondo”, afirma.

Más de 200 activistas y simpa-tizantes de la PAH se reúnen estefin de semana en una asambleageneral en Málaga. Otro de losasuntos que quieren tratar es lacreación de plataformas por la vi-vienda pública y social, como laquehan puesto enmarcha enMa-drid en respuesta a la venta depisos protegidos a fondos de inver-siónpor parte del Ivima, el institu-to de la vivienda dependiente dela Comunidad de Madrid, y de laEMVS, la entidad similar delAyuntamiento de Madrid.

La PAH va a por los pisos del ‘banco malo’La plataforma ocupa con familias 15 edificios de la sociedad creada por el Gobierno

El problema de la vivienda persistepese al freno a los nuevos desahuciosLos activistas buscan soluciones para los ciudadanos que ya perdieron sus casas

P. Á., Madrid

PILAR ÁLVAREZMadrid

Una mujer, junto a su hija y otra niña, en uno de los pisos del bloque ocupado de Salt (Girona). / pablo blázquez domínguez (getty)