recull de premsa - palau de la música catalana...cruïlla 2016 · barcelona. parc del fòrum. del...
TRANSCRIPT
Recull de
Premsa
M úsica
D. MORÁN
F iiel a su cita con los astros
del pop y con el verano am-
purdanés, el Festival Jar-
dins de Cap Roig estrena
esta noche una nueva edi-
ción en la que destacan
nombres propios como Rod Stewart, Santana, The Corrs y Status Quo, en-
tre otros. Los barceloneses Manel, a
vueltas con la presentación de «Jo Com-
peteixo», serán los encargados de al-
zar el telón de una cita que, con Mon-
treaux y Mónaco como referencia, bus-
ca aunar experiencias musicales y
gastronómicas y enmarcarlas en uno
de esos entornos idílicos y de ensueño.
Una apuesta que, de momento, les ha
permitido despachar un 84% de las en-
tradas y que convertirá los meses de
julio y agosto en un ir y venir de estre-
llas internacionales y nacionales.
De este modo, a nombres más o me-
nos habituales en este tipo de eventos
como Alejandro Sanz, Melendi, Malú, Antonio Orozco o Rosario se suman
sorpresas como Kings Of Convenien-ce, dúo noruego que causó sensación
a principios de la década pasada con
su apuesta por el folk susurrado y atem-
perado;o Richard Ashcroft, ex líder y cantante de The Verve embarcado en
una carrera en solitario un tanto gua-
dianesca.
Con todo, una de las actuaciones más
esperadas será la que ofrezca el sába-
do Rod Stewart, alejado durante unos
días del confort de su residencia mu-
sical en Las Vegas para ofrecer una gira
europea que ya pasó la semana pasa-
da por el Teatro Real de Madrid. En su
regreso a Cataluña tras una década de
ausencia, el británico ofrecerá un ex-
haustivo repaso a sus grandes éxitos y
volverá a exhibirse como crooner de
voz rasposa y corazón soul.
DAVID MORÁN
Además de erigirse como
alternativa manejable y
relajada a otros grandes
festivales de la ciudad,
si por algo ha destacado
el Cruïlla en los últimos
años ha sido por el acierto de cazar al
vuelo a algunos nombres de peso del
soul, el reggae y ponerlos al frente de
una programación transversal y nu-
tritiva.El año pasado, sin ir más lejos,
el festival
barce-
lonés contó con la presencia de Lauryn
Hill, Kendrick Lamar, Damian Marley
y Aloe Blacc, nombres de peso de la
música negra cuya alineación no ha-
cen más que confirmar que, en su sép-
tima edición, la que se celebra este fin de semana, el autodenominado Bar-
celona Summer Festival ha optado por
un perfil algo más indie y rock que en
otras ocasiones.
Ahí está, por ejemplo, Robert Plant, volcánico vocalista de Led Zeppelin,
reivindicado su nueva vida junto a The
Sensational Space Shifters y encabe-
zando con sus incursiones en el blues
y el folk una programación que se en-
comienda a astros con tirón de aquí
como Bunbury, Vetusta Morla y Love Of Lesbian, se adentra en la fértil can-
tera de la americana para encumbrar
a Alabama Shakes y sigue apostan-
do por los cantautores sensibles y de-
licados con el fichaje de Damien Rice. Con el cupo de las músicas urba-
nas cubierto por los británicos
Rudimental y la estadouniden-
se Esperanza Spalding rei-
vindicándose como gran
voz del jazz contemporá-
neo, el Cruïlla es, pese
a cierta carestía, un
mapamundi sonoro
que viaja de los confi-
nes fronterizos de Ca-lexico a la cumbia digi-
tal de Bomba Estéreo y
de la electrónica rom-
pepistas de Digitalism
a a la fusión flamenca de Chambao. Una apuesta por la variedad y la
convivencia estilística que, además de
cubrir prácticamente todos los rinco-
nes de la música popular y articular
un programa con el que esperan sedu-
cir acercarse a ese tope autoimpues-
to de 25.000 persas por día, echa mano
de la memoria para recuperar nom-
bres de los noventa como James o
Skunk Anansie, cambia de continen-
te para picotear en rap brasileño y chi-
leno con Emicida y Ana Tijoux y bu-
cea en la música de raíz americana
para acoger el regreso a Barcelona de
Chan Marshall, ese talento indomable
que pilota Cat Power. En el apartado nacional, y más allá
de todos los focos que acapararán Love
Of Lesbian y Bunbury, el festival aco-
ge también la única para en la ciudad
de la gira resurrección de los granadi-
nos 091 y ahonda en la senda de la can-
ción de autor catalana para viajar del
genio rehabilitado de Adrià Puntí al
potencial de Ramon Mirabet.
Cruïlla Mapamundi sonoro
Joan Baez
Pasó hace apenas un año por el Palau de la Música para avivar la llama del folk y aquí la tenemos de nuevo, dispuesta a seguir tirando del hilo de la música tradicional en el Festival de Pedralbes, donde actuará el domingo, 10.
Robert Plant y Alabama Shakes, reclamos de la VII
edición del festival
Estrella Morente
La cantaora granadina regresa a Barcelona para sumarse a la programación del Grec y desplegar en el anfiteatro de Montjuïc (domingo, 10) un nuevo espectáculo en el que refuerza el diálogo entre la tradición flamenca y sonidos contemporáneos.
Cruïlla 2016
∑ Barcelona. Parc del Fòrum. Del viernes, 8,
al domingo, 10. De 18 horas a 5.00 horas.
Cap Roig Festival Barra libre de estrellas
Festival Jardins de Cap Roig
∑ Calella de Palafrugell. Jardín Botánico de
Cap Roig. Del 8 de julio al 17 de agosto. 22
horas.
ALABAMA SHAKES
ROBERT PLANT
CAT POWER
ROD STEWART
abc.es ABC VIERNES, 8 DE JULIO DE 2016
ABCdelOCIO 65
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
OCIO
8000
3179
Diario
91 CM² - 10%
425 €
65
España
8 Julio, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
46
passi-hobéDIVENDRES, 8 DE JULIOL DEL 2016 ara
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC
Amb motiu del XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània,
que ha estat sens dubte un dels més importants celebrats fins ara per l’entitat, visquérem a Barcelona, du-rant la segona quinzena del prop-passat abril, uns dies d’intensa ac-tivitat artística i de forta inquietud musical. Els catalans ens hem trobat encarats amb la música ardida i francament revolucionària, que se-nyala l’orientació i la tendència dels compositors internacionals de la SIMC. [...] Obrí la sèrie dels concerts la nostra Banda Municipal en el Pa-lau de Belles Arts oferint-nos una selecció d’obres escrites expressa-ment per a orquestra d’instruments de vent. [...] Escoltàrem Joan de l’Ós, llegenda simfònica per a solistes, cor i orquestra d’instruments de vent, original de Ricard Lamote de Grig-non, obra important i d’alta volada, deliciosament instrumentada, ben construïda i ben resolta, encara que
ABANSD’ARA
Festival Internacional de Música ContemporàniaDe Joan Llongueres (Barcelona, 1880-1953) a Revista Musical
Catalana (V-1936). Els orfeons es van projectar al món fa 80 anys en el Festival de la Societat Internacional per a la Música
Contemporània. Demà, al Palau de la Música, es clou el 51è Festival Internacional del Cant Coral que aquesta setmana ha convertit
Barcelona en la capital d’aquest art. Cartell de Josep Obiols.
Pau Casals, de Barcelona, conduïdes pels seus respectius directors, la so-prano Concepció Badia d’Agustí, els pianistes Aureli Castrillo i Leopold Querol, els solistes Ricard Fusté, Emili Vendrell i Domènec Sánchez Parra, i l’Orfeó Gracienc, que diri-geix el mestre Joan Balcells. [...] Do-naren un gran relleu a aquest inte-ressant programa les represes de les obres: tres danses d’El Tricorni, del mestre Manuel de Falla; Triana, de la suite Iberia, d’Albéniz, instru-mentada per Fernández Arbós; A Pau Casals, sardana, de Juli Garre-ta, i un fragment de Goyescas, d’En-ric Granados. Abans d’iniciar-se la darrera part del programa, el senyor Smith, de Nova York, féu ofrena a l’alcalde de Barcelona, senyor Pi i Sunyer, d’un bust del gran artista ca-talà Pau Casals, còpia exacta del que els violoncel·listes americans rega-laren al Museu de Nova York. [...]
Joan Llongueres 1936
mancada de contrastos que dones-sin un més viu interès a la seva ex-tensió. Fou dirigida pel seu autor i obtingué una excel·lent interpreta-ció amb el concurs de Mercè Planta-da, Ricard Fuster, Conrad Giralt i els orfeons de Sants, Montserrat, de Gràcia i Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel que dirigeix amb encert el mestre Pérez-Moya. [...] El Concert de Música Hispànica Mo-derna, que clogué el Festival, fou ce-lebrat al Palau Nacional de Montju-ïc i prengueren part en ell dues or-questres de Madrid i l’Orquestra
passi-ho bé
PASSATEMPS
sudoku solucionsd’ahir
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 122 13 14
Horitzontals 1. Els reis s’inclinen davant del seu poder.
El pedal del mig. Un lloc on els professionals van a donar
el do de pit. 2. A l’entrada de moltes ciutats. Aquesta no
s’acaba mai. Paraula clau que identifica un document en
un índex. 3. Mulli. Passem el rasclet damunt de l’herba.
4. Faci servir. Aquest so no és meu, però és mèu. S’uneixen
en el centreesquerra. 5. S’hi enfilen els que juguen bé
per l’herba. Provoco onades. Tinguin valor. 6. Traspassos
econòmics. 7. S’encengui d’ira. Comparo documents. Co-
mença a esdevenir grogós. 8. Em dolc de no tenir prou no-
ta. Una herència que reben fins i tot els pobres. Sacseges.
9. Semblant al llorer. Una segona degustació. 10. Al final
de l’escala. Ens absenti sense lògica d’aquest poble de la
Ribera d’Ebre. La vibrant. 11. Si es repeteix, pot arribar a
causar problemes de consciència. No ens produeix ni fred
ni calor. S’arrossega per la vida: tranquils, tard o d’hora
canviarà. 12. Un final romàntic. Insensibles. Estrany.
13. Formes originàries d’un mot. Les mallorquines. Si se’t
posa a dins, has begut oli. 14. Una dona meravellosa. Una
mallorquina ben divertida.
Verticals 1. Esborres les fronteres de Macau. Agafaríem
una drecera. 2. Una que té correspondència a l’altra ban-
da. Els seus autors han de ser molt fidels a la realitat. 3. La
trobaràs a l’interior del pou. Moliner demolidora. Boadella
el va fer president. Nucli d’oxigen. 4. Un animal encanta-
dor. M’instal·laré dalt d’un arbre. L’any d’una odissea de
l’espai. 5. Sortí sense pensar-s’ho i es trobà un desnivell
costerut. Un panorama literari desolador. 6. Fanatisme
extrem. Unes èpoques que els joves ja han deixat enrere.
La primera vista d’Amèrica. 7. Els tres reis. Tinc un deute.
Xalets de camp russos. 8. Encisar. Per a molts homes fou
la primera pedra. 9. Així, en espanyol. Erer gros. Darrere
d’un fa, ens durà a l’error. 10. Una de les coses que te-
nen en comú l’home i la dona. Designes pel seu cognom.
L’ostenta força sovint l’intel·lectual. 11. Ebri, embriac.
Espais celestes. S’acosta. 12. Canícula francesa. Les més
buscades el dia de Sant Jordi. 13. Plantes amb finalitats
terapèutiques. Aigua embassada a la desembocadura
d’una riera, tancada per una barra de platja. 14. Cor de
dama. Faria el sostre d’una casa.
7 9 4 8 6 5 3 2 1
6 3 1 9 7 2 8 5 4
2 8 5 4 3 1 9 7 6
1 7 9 6 5 8 4 3 2
8 5 6 2 4 3 7 1 9
4 2 3 1 9 7 6 8 5
9 1 2 3 8 6 5 4 7
5 6 8 7 2 4 1 9 3
3 4 7 5 1 9 2 6 8
I N R E V E S M O R E N C
N I A O P E R A A Z U L
S U I S A N I M O S B I
T M I M T S U N A M I S
E C O N O M I S T A A L S
M R C L A R A D A N S A
O B E I T R E A L S D
C I A R I T E M G A R E
A S S A O N I U S A R E S
P S O R I A S I A L D I
O A E S V O R I N A A A
T N T S E R I O S A L G
A T E N E S E S E N E M A
T S A R S S A C S A V E M
fàcil6 8 5 2 7 1 9 4 3
7 4 3 8 9 6 5 2 1
2 1 9 3 5 4 7 6 8
3 2 1 6 4 9 8 7 5
5 9 8 7 3 2 6 1 4
4 7 6 1 8 5 3 9 2
1 3 7 9 2 8 4 5 6
9 6 4 5 1 3 2 8 7
8 5 2 4 6 7 1 3 9
difícil
6 5 3 8
4
2 7 6 5
9 4 2 1
7 8
6 2 1 7
4 3 8 7
9
8 5 2 9
fàcil
9 6 3 2
3
5 3 1 6
4 9 3 1
3 7
5 9 4 3
2 3 1 5
2
8 6 7 5
difícil
motsencreuats núm. 2030, elaborat per Senyor Ventura
Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
MEDIOS
108000
12978
Diario
411 CM² - 49%
1974 €
46
España
8 Julio, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Patti Smith, la dama del punk, repassa els seus principals&its al Festival 3ardins de Pedralbes
La lleialtat de l’udol
La veterana cantant de Chicago va fer aixecar de les butaques el pfiblic que va asslstir al concert
Recitant Howl (Udol), el poemaque Ginsbergva convertir en ban-da sonora de la generaci8 Beat,Patti Smith va donar la benvingu-da, de nou, a Barcelona. Desprksd’artistes de la talla de CharlesAznavour, Paolo Conte o Tom Jo-nes, el Festival Jardins de Pedral-bes ha tornat a demostrar, arabl’acmaci6 de la nord-americana,que l’escenari funciona corn a eli-xir de joventut. La cantant, que aldesembre far~t 70 anys, va oferiralguns dels mines dels seus discosinks emblem~tics, des delja mfticdebut Horses (de11975) a l’filtimtreball,Banga (de12012), exhibintper qu~ ks, sense cap dubte, unallegenda del rock. Una llegendasense princeses.
Smith continua cuidant almiHimetre aquella est~tica apa-rentment descuidada, i ks que elpunk tambk es mira al mirall.L’iconoclasta interpreta coinningd la imatge que vol enderro-car. Acompanyada per la sevabanda, i per l’incondicional gui-tarrista Lenny Kaye, la canmnt vaapar+ixer vestida arab americana
negTa, texans, botins i la irrenun-ciable armilla. Baudelaire en plesegle XXI.
Alguns temes corn Dancing ba-refoot, Redondo Beach o Pissing ina river van fer aixecar un pfiblicinc6mode arab les burocr~ciesdel concert de butaca. Va ser es-pecialment emocionant quan vadedicar el seu Grateful al repre-sentant que, 40 anys enrere, lavaportar per primera vegada a Bar-celona.
Qu& en queda d’aquella joveque, frustradaper la seva avorrida
Americana negra,texans, botins i lairrentmciable armilla,Baudelaire enpie segle XXI
feina en una f~brica, es va posar allegir Rimbaud? Qu6 se n’ha fet dela filla d’una cantant de jazz queva renegar de la seva formaci6 re-ligiosa per6 que coneix tom pocsla Biblia? Qu6 llegeix abans de pu-jar a l’escenari l’amiga de Sontag?Qu6 consmwa d’aquella miradaing6nuament desafiadora, capta-da per Mapplethorpe, qui va ser
companya de Fred Sonic Smith?Queda gairebk tot. De pot4ncia
no n’hi falta. La dama del punkcompon el ritual atenta a tots elsdetalls. Els seus concerts sdn unartifici inoculat de passi6. Unapassid encunyada quirfrgica-ment, esclar, pels anys de profes-si6. E1 seu domini de l’escenari 6s,encara, providencial. Coneix elstempos, la manera corn la conten-cid funciona d’avantsala de l’6xta-si, qu6 hi ha del diane en cadatruc al cel. Smith sempre ha estatliteratura, per6 el seu extraordi-nari m6rit ks, corn es va poderveure ahir a la nit, la seva capaci-tat per unir llrica i ~pica.
Pedralbes va poder gaudir deles qualitats amfibiques de lapoe-ta, que coneix b6 el pfiblic catalh.Molts recordaven el recital que vaferal Palau de la Mfisica el 2006,ambAmiri Baraka o John Giorno.Allh va sonar People have thepower, tema amb qu6 aquest di-jous Patti Smith va tancar un altreconcert per emmarcar en la me-m6ria. L’empoderament, termede moda a Espanya, tk un himnedes de fa anys: "El poder de somi-ar / per lluitar contra el m6n delsximples / es va decretar la normade la gent".
Aqul arrela, doncs, el seu dan-disme enfondit.o
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
651000
131497
Diario
544 CM² - 48%
13440 €
34
España
8 Julio, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Regió7 DIJOUS, 7 DE JULIOL DEL 2016 19
CATALUNYA ARREU
L’Associació Professional de laMagistratura (APM) va advertirahir del «dany» que causa a lajustícia que es permeti tornar a lacarrera judicial a magistrats quehan exercit càrrecs de confiança,com en el cas del director de l’O-ficina Antifrau de Catalunya, Da-niel de Alfonso. L’APM demanaque es derogui la reforma de la LleiOrgànica del Poder Judicial apro-vada dos mesos abans de les elec-cions generals del 2011, que pro-porciona als magistrats que sónnomenats càrrecs de confiançaun «règim privilegiat» que facilitaun sistema de «portes giratòries».
EFE | BARCELONA
Jutges progressistesconsideren que elretorn de De Alfonso«danya» la justícia
Els bitllets de la pròxima loteriade la Grossa de Cap d’Any de la Ge-neralitat es poden adquirir alspunts de venda en els quals es co-mercialitza habitualment i, aquestany, es podran rebre peticions denúmeros en concret. A més delsquioscos, llibreries, bars i estancsque venen els bitllets des de la pri-mera edició, aquest any se suma-rà a la llista una xarxa de distribu-ció complementària formada perles principals cadenes de super-mercats de Catalunya, segons vainformar ahir la Generalitat enun comunicat.
EFE | BARCELONA
Els bitllets de la Grossa de Capd’Any ja estana la venda
Els Mossos continuen intentantaclarint els motius que van portardimarts un home de Barcelona acometre un doble assassinat i tirar-se d’un pont. S’ha descobert quel’assassí exercia de majordom iera amic del majordom assassinata ganivetades. Fonts de la investi-gació especulen que podria ser peruna qüestió econòmica, en unpossible escenari on l’assassí hau-ria sol·licitat un préstec a la vícti-ma que no va ser capaç de pagar.En referència al segon crim, el dela subdirectora de l’oficina ban-cària, les fonts afirmen que hihauria una connexió entre ells,però encara no confirmen quina.
ACN | BARCELONA
L’autor del dobleassassinat deBarcelonatambé eramajordom
El govern de Masquefa va anun-ciar ahir que rescindirà tots elscontractes amb la consultora Efial.L’equip de govern preveu portar alple d’avui una moció d’urgència enla qual expliqui els motius i la de-terminació de l’Ajuntament perposar fi a la relació contractual de«forma immediata i ordenada»amb Efial, segons va explicar enuna nota de premsa enviada ahir.Aquest dimarts, la Guàrdia Civil varequerir informació al consistorisobre els seus contractes amb laconsultora, en el marc de l’opera-ció Termyca, que va acabar amb 48escorcolls i 12 detinguts, princi-palment a Catalunya.
L’equip de govern va anunciaraquesta decisió a la junta de por-
taveus celebrada aquest dimarts ala tarda. Segons la nota, els moti-us de la rescissió de contractes pas-sen «pel fet que ja és la segona ve-gada en què el nom de Masquefai els veïns pateixen un escarni pú-blic i mediàtic després que el nomdel nostre municipi vagi associat ald’aquesta empresa quan s’inicia
una investigació judicial». Tot iaixí, l’equip de govern «reconeix labona tasca professional desenvo-lupada per la consultora».
En un comunicat, els grups lo-cals d’ERC i el PSC van considerarinsuficients les explicacions quevan rebre en la junta de portaveus,i també van demanar la rescissió
de tots els contractes amb Efial.D’altra banda, els detinguts di-
marts d’aquesta setmana pel casEfial, un presumpte desviament defons públics per contractes sensejustificar, passaran a partir d’avuia disposició del jutjat número 1 delVendrell. Segons fonts pròximes alcas, deu dels onze detinguts pas-saran a disposició judicial avui, iun, que és empresari, ja està en lli-bertat després de declarar en la Co-mandància de la Guàrdia Civil deTarragona. Ahir, estava pendent deser detingut un altre empresarirelacionat amb la trama, en laqual participaven, presumpta-ment, polítics, treballadors pú-blics i empresaris orquestrats pri-mer per la consultora Efial i des-prés per l’empresa CGI, que la vaabsorbir.
Dimarts es van fer més de qua-ranta escorcolls simultanis, quatred’ells a Andorra, a les províncies deTarragona, Barcelona, Huelva, Ma-drid, Guadalajara i les Illes Balears,i ahir van continuar les entrades.
REDACCIÓ/EFE | MANRESA/BARCELONA
Els detinguts perl’operació Termycapassaran avui a disposiciójudicial
L’Ajuntament de Masquefa rescindirà totsels contractes amb la consultora Efial
El comissari de la Policia Na-cional José Manuel Villarejo vaconfessar ahir en una declaraciódavant del jutge d’instrucció nú-mero 2 de Madrid, Arturo Zamar-riego, l’existència del que va de-nominar com a «Operació Cata-lunya».
Segons van publicar ahir di-versos mitjans digitals, el mateix Vi-llarejo va explicar al jutge que finsl’any 2012 va treballar conjunta-ment amb l’excap de la Unitatd’Assumptes Interns MarcelinoMartín Blas per tal de frenar el pro-cés independentista.
De fet, Martín Blas, juntamentamb el comissari de la Policia Na-cional José Luis Olivera, es va re-unir amb els fiscals anticorrupcióde Barcelona per oferir-los la sevacol·laboració en relació amb elcas Palau, i van acabar proposantescorcollar la seu de Convergèn-cia Democràtica de Catalunya(CDC) i també que es practiques-sin altres diligències contra res-ponsables de la fundació TriasFargas, unes actuacions que vanser denegades pels representantsde la fiscalia.
Villarejo va declarar ahir durantunes dues hores davant del titulardel Jutjat d’Instrucció número 2 deMadrid que el va citar com a in-vestigat per un presumpte delictede revelació de secrets arran de la
seva suposada participació enl’enregistrament il·legal entreagents del CNI i Afers Interns so-bre Nicolás Gómez Iglesias, cone-gut com el petit Nicolás. «No he tin-gut mai coneixement d’aquestsfets per la meva condició de co-missari, i me’n vaig assabentarpels mitjans de comunicació. El casNicolás no és de la meva matèria»,va assenyalar Villarejo en la de-claració textual recollida pels fun-cionaris del jutjat, a la qual hatingut accés Efe.
Fonts jurídiques presents en ladeclaració van indicar que el co-missari Villarejo es va desvincularcompletament de tot aquest as-sumpte perquè va defensar que nité res a veure amb la gravació nitampoc és la font que va filtrar alperiodista Carlos Mier la detencióde Gómez Iglesias, al qual va as-segurar no conèixer, tot i que al do-micili d’aquest últim s’hi van tro-bar anotacions amb el seu nom. Enreferència a aquest, el comissari vadir al jutge que aquests docu-ments els va donar l’empresari Ja-vier de la Rosa a Gómez Iglesiascreient que era un agent del Cen-tre Nacional d’Intel·ligència (CNI)quan tots dos es van reunir.
Sobre l’enregistrament il·legal deles reunions, el comissari de la Po-licia Nacional va explicar que se’nva assabentar quan el director ad-junt operatiu de la Policia (DAO),
Eugenio Pino, li ho va comunicar,i que aquesta gravació va ser «ob-jecte de broma» entre els agentsque es mofaven de l’excap d’AfersInterns, Marcelino Martín Blas,que era present a la reunió amb elsagents del CNI, i al qual va quali-ficar de «maldestre».
De fet, en la declaració textualdavant del jutge, Villarejo va afir-
mar que és «greu i frívol» gravar lareunió dels serveis d’intel·ligència,i que «aquest tipus de coses agra-da molt a Rubén (inspector quesigna els informes d’Afers Internssobre el petit Nicolás) i Marcelino»,que va ser qui va lliurar al jutge l’in-forme de la comissió judicial d’a-questa investigació, el contingut dela qual Villarejo va manifestar que«és rotundament fals».
Això sí, va reconèixer l’enemis-tat entre ell i Martín Blas arran dela implicació del fill de Villarejo enl’anomenada Operació Empera-dor, que es va desenvolupar l’any2012. Des de llavors, va afegir Vi-llarejo, qualsevol activitat en mansde Martín Blas tractava d’incrimi-nar-lo, per la qual cosa va atribu-ir la seva imputació en aquestacausa a la «relació aspra» amb ell.
De fet, en la seva declaraciótextual davant del jutge instructor,Villarejo va esmentar que «algú, in-tencionadament, l’ha volgut ficaren aquest sumari i, a partir d’aquí,intenta descobrir la mentida res-pecte a la seva persona».
Ara bé, en la seva declaració, elcomissari de la Policia Nacional vaacusar Martín Blas de mentir quanaquest va assenyalar, en seu judi-cial, que només l’havia vist unesquantes vegades, ja que van man-tenir una relació estreta fins que esva portar a terme l’anomenadaOperació Emperador.
REDACCIÓ/EFE | MADRID
El comissari Villarejo admet davant deljutge l’existència de «l’operació Catalunya»
Explica que fins a l’any 2012 va treballar per tal de frenar el procés independentista català
L’alcalde de l’Ametlla de Mar arriba amb la Guàrdia Civil a casa seva
JAUME SELLART/EFE
Les gravacions al petit Nicolásvan portar Villarejo al jutjat
ARXIU
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CATALUNYA
41000
5740
Diario
405 CM² - 45%
1255 €
19
España
7 Julio, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
Joan Daus~ ofrecer~ boy una ch;uta dentrodel festivaiSota la Palmera deTan-~ona. FOTO:CE[~IDA
JOANDAUS,~CANTANTE
Despu~s de dosbandas sono-ras y ~res ~lbu-mes~ 3oan Dau-s~ natural deSant Feliu deLlobre~at, de-cide dedicarseun tiempo a simismo para re-flexionar acer-ca de su vida ysu trayec~oriaart~stica, ade-m~s de para vi-vir nuts esospequeflos mo-mentos que auno le hacensentirse vivo.Hoy, a las;9.3oh, en elEspai La Pal-mera de Tarra-gona, prestar~un poco de esedempo de for-ma gratuita pa-ra hablarno$ de
<<Cantar la tristeza y la
nostalgia es algo que
me sale natural JUAN CARLOS ROLDJ~N
- Echando un oj o a su carrera,vemos que de muyjoven la mtl-sica le llamaba, pero tambi6n eslicenciado en Administraci6n yDirecci6n de Empresas por laUniversidad Pompeu Fabra,~c6moeseso?- Porque cuando tenia t8 afios notenla claro qu6 querla hacer conmi vida. Y sl que la mfisica mehabfa llamado, pero en un am-biente mils amateur, mils perso-nal. Y decidf estudiar Adminis-traci6n y Direcci6n de Empresaspara ser alguien. Me gustaba elconcepto, saber c6mo se movfaese mundo, pero sin tener clarocufil era mi pasi6n en esta vida.AI mismo tiempo empec6 a ha-cer teatro yvi que me gustaba,
form~ un grupo de m6sica yvique me gustaba; y poco a pocoempez6 a aflorar esa parte artis-tica. De modo que cuando acab~la carrera empec6 a estudiar tea-troy asi fue como entr~ en elmundo artlstico.
- dTiene alguna relaci6n elnombre de su grupo, JoanDaush i els tipus d’inter6s, consu paso por la universidad?- Los miembros de la banda me lodeclan, pero en realidad no. En elgrupo, al principio, ellos erantambi6n miembros de otras ban-das, y yo los encontraba muy in-teresantes, muypotentes. En-tonces puse el tltulo pensando enml mismo rodeado de gente inte-resante, con experiencia. Pero alvet que no se entendla, lo quit6 y
~Qu6 encontramosen su d~it a d|a ahora
mlsmo~Pues ahora mismo Io quem~s ocupado me tiene esaprender i ngl6s a topepara poder adaptar miscanciones al extranjero,jugar a I levarlas fuera deCatalu nya y cantarlas enotros parses, que lagentede Copenhage, Dublfn oLondres pueda entenderlas canciones. La expe-
riencia es muy divertida yestoyjugando un poco aeso. Pero sobre tado, de-jar espacioytiempo para
descansar.
dejd a ’Joan DausW como la marcadel producto.
- Ahora mismo usted estil en unmomento de reflexi6n perso-nal, tno estaba contento con sucarrera?- Estaba encantado, pero a veceste pasan muchas cosas s;guidas yte apetece disfrutarlas, descan-sarlas yhacer un poco de reposo.Ha sido una etapa muy intensa,ahoratocapararydescansar, ydecidir qu6 quiero seguir hacien-do en mi vida. Mils que por can-sancio, para recargar pilas.
- Entonces supongo que eserr6neo pensar que va a dejarla mfisica, ~verdad?- No. En todo caso, como decfaque querfa dar la,,fiesta final,,, y
Diari de TarragonaEspecial
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
ESPECIAL
89000
9183
Variable
1346 CM² - 165%
5864 €
4-5
España
6 Julio, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
queen diciembre del afio pasa-do en el Palau de la Mtlsica dijeque acababa una etapa, la gentelo interpretaba como el final detodo, pero yo me referia a ellocomo el final de una primeraetapa como artista.
- Si, era una cosa que yo no bus-caba, pero me he dado cuenta deque cantar la tristeza y la nostal-gia es algo que me sale de mane-ra natural. Y me parece perfectoque se defina asl porque e n elrondo un poco si que es verdad.
- ’Jo mai, mai...’ narra una si-tuaci6n muy fuerte, ten queest~i inspirada?- Bueno, esto fue un dla que yoestaba tocando el piano y en-tonces me sali6 ,,Jo mai he pen-sat que seria m6s feli~ al teucostard,, despu6s le afiadl un~mai,, mils, y lo transform~ enunjuego en pfiblico, convirti~n- do por lavida. Me pareci6dolo asl en una confesi6n. Asl escomo naci6 la secuencia.
- Hoy darfi una charla gratuitaen Tarragona acerca de su ca-rrera artlstica, ~se trata de unainvitaci6n o ha sido pot inicia-tiva propia?-Me invitaron a venir a Tarrago-na a hablar a un grupo de j6ve-nes sobre mitrayectoriayde c6- ~mo debe uno enfocar su recorri-
- iEntonces no es autobiogr~i-flea?- A excepci6n de ’1979’, ningunade mis obras es autobiogrfifica.
- ’Truca’m’ parece una especiede alegoria acerca del peso deuna buena amistad sobre unaposible relaci6n amorosa, ~esasi o estoy confundido?- Es una canci6n abierta. Hablaun poco de todo, pero sl que ha-bla un poco m~s de relacionesamorosas.
- Algunos crlticos califican suobra de como ’un poco triste’,~est{~ de acuerdo con ese adje-tivo?
interesante, bonito, y como eraun momento un poco m~s abier-to y m~is libre, decidi aceptar.
- ~Cuales serfin los prineipalespuntos a tratar?-Serfi sobre todo de conocerse auno mismo, de la autoconfianza,de sentir qu~ quiere ser uno enla vida y empezar a trazar la li-nea para hacerlo. Y tambi~n, cla-
d p d 11 "~:ro, e o erencontrare ossuspuntos fuertes y explotarlos alm~iximo.
- ~Habfa estado antes en Tarra-gona?- Sf, ctaro, he estado en la ciudadhaciendo teatro, haciendo unpar de conciertos, por tanto sique he visitado la ciudad algunaque otravez.
Diari de TarragonaEspecial
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
ESPECIAL
89000
9183
Variable
1346 CM² - 165%
5864 €
4-5
España
6 Julio, 2016
PALAU DE LA MUSICA CATALANA
TV3-Telenotícies Migdia
7-7-2016
Reportatge del concert (assaig) de la Cantata Virgo Maria de Manuel Blancafort (7 de
juliol, Cicle Coral Orfeó Català), amb la participació de l’Orfeó Català, el Cor de
Cambra del Palau de la Música i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de
Catalunya (OBC), sota la direcció d’Antoni Ros Marbà. El programa es completa
amb la Simfonia núm. 5 de Txaikovski. Inclou declaracions d’Antoni Ros Marbà i
Manuel Romaní, de la Fundació Manuel Blancafort i nét de Blancafort.
Enllaç:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/la-cantata-virgo-maria-de-manuel-
blancafort-torna-a-sonar-al-palau-de-la-musica-48-anys-despres/video/5610464/
Catalunya Ràdio
Informatius 7-7-2016
Reportatge del concert (assaig) de la Cantata Virgo Maria de Manuel Blancafort (7 de
juliol, Cicle Coral Orfeó Català), amb la participació de l’Orfeó Català, el Cor de
Cambra del Palau de la Música i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de
Catalunya (OBC), sota la direcció d’Antoni Ros Marbà. El programa es completa
amb la Simfonia núm. 5 de Txaikovski. Inclou declaracions de Manuel Romaní, de la
Fundació Manuel Blancafort i nét de Blancafort, Antoni Ros Marbà i Josep Vila i
Casañas, director de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau.
Enllaç:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/informatius-catalunya-radio/torna-blancafort-
amb-la-cantata-virgo-maria/audio/927964/