Recull de

Premsa

35

culturaara DIMECRES, 11 DE FEBRER DEL 2015

David Alegret es posa al servei de Schumann al Palau de la Música

“una iniciativa fantàstica” que fa “una feina admirable”. “Hi ha molt públic que estima el lied, però no té l’oportunitat d’escoltar-lo. Es trac-ta de trobar la manera de combinar figures com Jonas Kaufmann, que canten molt bé aquest repertori, i espais per als cantants d’aquí”, pro-posa Alegret.

Les cançons de Jordi Sabatés El programa d’Alegret al Palau es completa amb cançons de Toldrà –“el liederista per excel·lència del repertori català”– sobre poemes de Maragall, Carner, Catasús i Garcés, i tres cançons de Jordi Sabatés a partir de poesies de Josep Sebastià Pons. “És gairebé un recital de po-esia, amb la música al servei de la paraula”, diu Alegret, que va voler posar les composicions de Sabatés perquè és “un compositor actual” més vinculat al jazz i a la Nova Can-

çó, però amb el cicle Cantinela escrit per a cantants clàssic. “Aquestes cançons de Sabatés són un caramel, i la poesia de Se-bastià Pons té molta profundi-tat”, assegura el tenor.

Alegret, que considera que la seva veu de tenor líric lleuger ha guanyat “serenitat” des que va debutar fa onze anys, tornarà al Palau de la Música per cantar La creació de Haydn amb la Simfò-nica del Vallès, Maria Hinojosa i Enric Martínez-Castignani el 21 de març (un dia abans ho farà al Teatre de la Faràndula de Saba-dell). “Al desembre la vaig fer en una versió de petit format amb l’Orquestra del Montsalvat”, re-corda. I al maig tornarà al Liceu per interpretar Così fan tutte, de Mozart. “Forma part del rols mo-zartians que estic començant a fer”, diu Alegret.e

El tenor David Alegret davant del Palau de la Música, on dijous interpreta un programa de lieds. PERE TORDERA

El tenor barceloní interpreta el cicle ‘Dichterliebe’ complet

MÚSICA

“Em feia molta il·lusió cantar el Dichterliebe de Schumann”, diu el tenor David Alegret (Barcelona, 1972) sobre un dels cims del Ro-manticisme. “El vaig treballar molt amb el meu mestre Kurt Widmer quan estudiava a Basilea, però el ci-cle sencer no l’havia cantat mai”, afegeix. Finalment, Alegret ha po-gut cantar les cançons que Schu-mann va compondre el 1840 a partir de setze textos del poeta Heinrich Heine. Ho va fer el 3 de febrer a Bil-bao amb el pianista Rubén Fernán-dez Aguirre, i ho farà dijous al Palau de la Música (20.30 h) dins del ci-cle dedicat als intèrprets catalans.

“Vam assajar per primera vegada a Itàlia, perquè jo estava fent l’òpe-ra Il turco in Italia a Treviso i Ferra-ra. El Rubén va venir tres dies a Tre-viso abans del concert a Bilbao”, ex-plica Alegret, un tenor conegut so-bretot pels seus rols en òperes de Rossini, però també amb una àm-plia experiència en oratoris barrocs i lieds.

Al Palau de la Música s’enfronta al Dichterliebe [Amor de poeta] conscient que és una oportunitat que no es pot deixar passar. “Aquí hi ha gent molt vàlida per cantar lieds, però es confia més en els cantants alemanys. Ho entenc, perquè el lied no és altra cosa que recitar poesia, i en la poesia és molt important la llengua, la paraula. Però aquí hi ha cantants que hem estudiat alemany i que tenim una coneixença musical d’aquest repertori. Crec que es po-dria aprofitar per crear un circuit més estable d’aquest tipus de con-cert”, diu Alegret. De fet, això és el que promou el festival Life Victoria,

BARCELONAXAVIER CERVANTES

A judici l’electricista que tenia 271 obres de

Picasso al garatge

ART

Com van acabar al garatge d’un electricista jubilat –Pi-erre Le Guennec– i la seva dona ni més ni menys que

271 obres de Picasso? Això és el que intentarà dilucidar al llarg d’aquesta setmana la justícia francesa. La vista del cas Picasso va començar ahir al Tribunal de Grasse, al sud-est del país, prop d’on l’artista va tenir el seu últim taller, a Notre Dame de Vie, i s’allargarà fins dijous.

En una banda de la sala hi ha els acusats, una parella d’ancians que van guardar durant 37 anys al garatge de casa seva 217 peces de l’artista creades entre el 1900 i el 1932 i que mai van aparèixer en cap inventari –es tracta de set petits olis, 28 litografies, dos quaderns de notes i diversos collages cubistes de principis del 1910–. Segons Le Guennec, que va treballar en diverses residències de l’artista a la Costa Blava, es tracta d’un regal de Jacqueline: “Picasso tenia una fe cega en mi”, va dir ahir. L’any 2010 va intentar que Claude Picasso certifiqués els quadres per poder treure rendiment dels més de 60 milions en què estan valorats. A l’altra banda de la sala s’hi reunei-xen tots els hereus del pintor malagueny (amb el nom d’Administració Picasso), que acusen el matrimoni Guen-nec de receptació –un delicte que, al contrari del robato-ri, no prescriu a França–: “Són culpables, almenys, d’ha-ver ocultat béns robats”. Argumenten que Picasso era molt curós amb els regals i que els signava, cosa que no es dóna en cap de les 271 obres.

ARA ❊ BARCELONA

Pierre Le Guennec en l’obertura del judici en què està acu-sat d’haver-se quedat quadres de Picasso. ERIC GAILLARD / REUTERS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

13060

Diario

319 CM² - 38%

1691 €

35

España

11 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

32 DIMECRES, 11 DE FEBRER DEL 2015 ara cultura

L’Orfeó Català aprova la modificació dels estatuts L’assemblea extraordinària de socis de l’Orfeó Català que es va reunir ahir va aprovar la modificació dels estatuts pro-posada el 8 de gener per la junta directi-va que presideix Mariona Carulla. L’ob-jectiu de la modificació era “adaptar els es-tatuts als nous temps, fomentar una ges-

tió més moderna i àgil” i “optimitzar el funcionament de l’organització” per ga-rantir una millor “estabilitat de l’entitat”. El canvi dels estatuts es va aprovar per 350 vots a favor del total de 365 socis pre-sents i representats, amb deu vots en con-tra i cinc en blanc.CULTURA

ció molt barroca amb múltiples líni-es que s’entrecreuen en el passat, el present i el futur”, va explicar el di-rector sobre el seu nou treball. Ar-rencarà a la Irlanda dels anys 30 i en l’última part “serà molt tecnològic”; estarà immers en el món de “la in-tel·ligència artificial”.

Els vincles de l’art i l’empresa Albert Serra ha desembarcat a Lleida perquè necessitava rodar en un am-bient industrial. Per això es va posar en contacte amb la Fundació Sori-gué. “I em van entendre”, va recordar el cineasta. La Fundació i l’Institut Ramon Llull, l’impulsor de la partici-pació catalana a la Biennal, van sig-nar un conveni de col·laboració i en un parell de setmanes el primer pis de la masia estava renovat perquè els artistes s’hi poguessin instal·lar. Hi treballaran fins al 18 de febrer.

“El meu mòbil ja no és intel·li-gent, és supernatural”, afirmava un dels actors de la pel·lícula, envoltat

El rodatge barroc i extravagant d’Albert Serra per a la Biennal de Venècia

El cineasta i el seu equip conviuen en una masia de Lleida per gravar la instal·lació ‘Singularity’

La Masia Sant Jordi de Mo-llé té una placa datada el 1913 a la façana. Al rebe-dor hi conviuen un con-junt de mobles robustos i

alhora elegants, i estris agrícoles cu-rosament endreçats. Des de fa pocs dies, aquesta propietat de la Funda-ció Sorigué a Vallfogona de Bala-guer (la Noguera) té una nova vida. El cineasta Albert Serra i el seus ac-tors s’hi van instal·lar fa uns dies per finalitzar el rodatge de Singularity, la videoinstal·lació amb cinc panta-lles amb la qual representarà Cata-lunya aquesta primavera dins els eventi collaterali de la 56a Biennal de Venècia d’art.

Semblava que els anys no passes-sin a la Masia Sant Jordi de Mollé, però Serra n’ha revolucionat el temps. Singularity “és una instal·la-

VALLFOGONA DE BALAGUERANTONI RIBAS TUR

d’una multitud de periodistes que van entrar, a l’hora d’esmorzar, a la que per uns dies és casa seva. “Aquí entrem en el món sobrenatural”, va subratllar. La seva mare, que també participa a la pel·lícula, se’l mirava sense perdre pista. “Vam anar a Ir-landa per carretera”, va dir aquest actor sobre la primera etapa del ro-datge de Singularity i abans de par-lar d’un article sobre el poeta anglès Dylan Thomas titulat A la mercè de les paraules: “No és el guió. És la idea que hi ha darrere de tot” .

Un altre dels personatges de la pel·lícula, la crítica cinematogràfica Imma Merino, es mirava l’escena en silenci mentre acabava d’esmorzar. Les pomes de les paneres de fruita que hi havia damunt la cuina tenien paraules escrites, potser els concep-tes que Serra dóna als actors per tre-ballar. “Sóc un director d’actors ex-traordinari i puc convertir qualse-vol persona en un actor excepcio-nal”, va recordar Serra sobre la seva

al·lèrgia als actors professionals. “Intento buscar un lloc que netegi una mica el cervell de la gent: men-talment són en un altre lloc i això es reflecteix en el seu rostre”. Sobre les localitzacions, va explicar que va tri-ar Irlanda “per casualitat”: “Pensa-va que seria més barata, però va re-sultar molt cara. Vam estar en un lloc de la costa oest que no era pre-històric –va concloure– però no hi havia cobertura de telèfon fix ni de mòbil ni internet”.

Una obra extravagant i oberta El director artístic, Sebastián Von-gler, guanyador d’un Gaudí en l’úl-tima edició dels guardons per Stella cadente, ha transformat l’interior de dos salons de la masia amb grues dissecades i cargols de mar gegan-tins a les parets. A més, Vogler inter-preta un dels protagonistes de la pe-ça, l’amo d’una mina dels anys 30. “Com que Singularity és una obra més oberta, permet extravagàncies

Surrealista “Les imatges són mentals etèries, fantasmals”, diu Serra de la seva obra

01

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

132000

13060

Diario

84 CM² - 10%

403 €

32

España

11 Febrero, 2015

ORFEO CATALA

EL MUNDO. MIÉRCOLES 11 DE FEBRERO DE 2015

13

i CATALUNYA

GERMÁN GONZÁLEZ BARCELONA De todos los presuntos casos de co-rrupción en los que están involu-crados cargos y ex dirigentes de CDC –entre ellos algunos tan ilus-tres como uno de sus fundadadores y presidente durante muchos años Jordi Pujol– el que afecta de forma más directa a Artur Mas es el caso Palau como se demostró en su comparecencia en el Parlament del pasado lunes. Mas matizó que su partido no tiene la sede embargada, como le repitieron la mayoría de portavoces de grupos parlamenta-rios, sino que CDC se había limita-do a «acreditar ante el juez» su pa-trimonio por si tenía que hacer frente a posibles responsabilidades económicas subsidiarias en caso de que acabe en condena. Lo cierto es que en julio de 2012 el partido hizo frente a una fianza de casi 3,3 mi-llones de euros impuesta por el Juz-gado de Instrucción número 31 de Barcelona –y confirmada por la Au-diencia de Barcelona al rechazar un recurso de CDC– con la escritura del edificio de la calle Còrsega de Barcelona como aval.

El otro punto de la comparecen-cia relacionado con el caso Palau que inquietó a Mas fue tener que admitir que por una cuestión «esté-tica» ordenó la devolución de los 630.000 euros que la fundación del Palau de la Música donó a la Fun-dación Trias Fargas, de órbita con-vergente, aunque el president re-cordó que fue una entrega legal. En concreto, Mas afirmó que que-dan dos años para cumplir los ocho plazos de entrega, iniciados en 2010, establecidos en un acuer-do entre las dos entidades.

El llamado caso Palau implica di-rectamente a CDC en una presunta financiación irregular a través de aportaciones por adjudicación de obra pública. En este sentido, en su escrito presentado en octubre de 2013 el fiscal Emilio Sánchez Ulled concluye que Convergència recibió presuntamente 6,6 millones de eu-ros en comisiones ilegales de la constructora Ferrovial a cambio de proyectos públicos de gran enverga-

dura como la Ciutat de la Justícia o la línea 9 del metro además de otras de carácter municipal, que se adju-dicaron durante el último Gobierno de Jordi Pujol. El Ministerio Público considera que la constructora ca-mufló estas presuntas comisiones,

que cifró en un 4% de la obra conse-guida, como donaciones al Palau de la Música, por lo que los ex respon-sables de esta institución, Fèlix Mi-llet y Jordi Montull supuestamente se llevaron una parte, alrededor de un 1,5%, como intermediarios.

La Fiscalía destaca que no exis-

ten irregularidades en los concur-sos públicos, aunque destacan que la presunta financiación de CDC llegó por tres vías: 3,7 millones a través de dinero en efectivo entre-gado a los ex tesoreros; facturas falsas de empresas y convenios de colaboración «aparentes» con la Fundación Trias Fargas.

Además de este reproche econó-mico, del que debería responder di-rectamente CDC en caso de conde-na como bien apuntó Artur Mas, el fiscal reclama siete años y medio de prisión para el ex tesorero del parti-do, Daniel Osàcar, por ser el interme-diario en la recepción de este dinero. Osàcar está acusado de los delitos de tráfico de influencias y blanqueo y también debería pagar una multa de 20 millones de euros. Pese a que la Fiscalía también pidió 18 meses de prisión para otro «destacado militan-te y parlamentario» de CDC, Jaume Camps, por tráfico de influencias el

juzgado decidió exculparlo en sep-tiembre pasado tras considerar que el delito había prescrito.

Las defensas de los procesados y la acusación popular, que represen-ta a la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona, recurrie-

ron el primer auto del juzgado que cerraba la investigación a media-dos de 2013. Un año después la Audiencia de Barcelona estimó el recurso de la acusación popular y reabrió la investigación para que se imputase a nueve empresarios de la construcción que supuesta-

mente cargaron a la entidad cultu-ral facturas por obras realizadas en la vivienda de Millet en L’Ametlla del Vallès.

En su decisión del pasado sep-tiembre, el juez archivó el procedi-miento contra estos empresarios y contra Camps, defendido por el abo-gado Enrique Cancelo, por conside-rar que habían prescrito los delitos de los que eran acusados. Por eso, la Fiscalía presentó un recurso contra esta decisión a la Sección 21 de la Audiencia de Barcelona que está pendiente de resolución y que de momento detiene el fin de una in-vestigación que va camino de los seis años. El escrito del Ministerio Público entró en esta Sección a me-diados de noviembre pasado y se es-pera una decisión en las próximas semanas. Según varias fuentes, tras conocerse la resolución el juez de instrucción debería volver a finalizar la investigación con otro auto, per-mitir que todas las partes presenten sus escritos y dar traslado a la Au-diencia de Barcelona para señalar el juicio, que por su complejidad dura-ría varias semanas. Fuentes judicia-les afirmaron a este diario que los procesados no se sentarían en el banquillo hasta finales de 2016 co-mo muy pronto, siempre y cuando la investigación acabase en breve.

El procedimiento judicial todavía podría demorarse más tiempo en ce-rrarse ya que algunos de los 17 acu-sados han presentado recursos para que se archive la causa contra ellos y tanto el juzgado como la Audien-cia de Barcelona deberán pronun-ciarse sobre esta petición. Pese a es-to, la Sección 21 rechazó en su reso-lución del verano pasado todas las apelaciones presentadas por los im-putados tras la decisión del juez de abrir una vista oral contra 17 perso-nas por este caso. En el epicentro de la trama están los ex responsables del Palau que se enfrentan a más de 27 años de cárcel por desviar más de 30 millones de euros del Palau y del Consorcio para realizar obras en sus casas, viajes o pagar empleados domésticos o la boda de las hijas de Millet, entre otros gastos.

Millet y Montull el día que salieron de la cárcel con el abogado Jordi Pina. SANTI COGOLLUDO

¿Cómo está el ‘caso Palau’? La Audiencia de Barcelona debe decidir sobre un recurso que afecta al procesamiento de un ex alto cargo de CDC

El juicio podría celebrarse como muy pronto a finales del próximo año

El fiscal cree que Convergència recibió 6,6 millones de financiación irregular

HAZTE CON UNA SUSCRIPCIÓN A ACTUALIDAD ECONÓMICA

Y LLÉVATE DE REGALOOOOO...

www.elclub.es/revistasO si lo prefieres llámanos al 91 275 19 85

Promoción válida en todo el territorio nacional para nuevas suscripciones. Pago único mediante tarjeta de crédito.Renovación anual automática a precio tarifa. Consulta las condiciones generales del EL CLUB en www.elclub.es/condiciones-socio. Promoción limitada hasta fin de existencias.

SUSCRIPCIÓN

-DOS AÑOS-

POR SOLO

45,60€

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

45000

11239

Diario

621 CM² - 60%

3492 €

13

España

11 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL MUNDO. MIÉRCOLES 11 DE FEBRERO DE 2015

15

i OTRAS VOCES

@alexsalmonbcn alex.salmon@elmundo.es

>Ara com ara, l’escrip-tora Milena Busquets s’assembla més a Uma Thurman que Uma Thurman.

@encampanya Autobús de Campanya

>Los directores de «Ciutat Morta» dejan a Trias con el galardón en la mano.

@EFE-noticias EFE Noticias

>CDC s’absté en vota-ció cadena perpètua re-visable, Unió a favor!

@Ciddavid David #BCNxViure

>Cuní y Rahola. Los Roper del #Procés. Pe-ro sin gracia y mucha caspa.

@fleshandblog Santi Alemany

VOTWITERÍAS

EL MUNDO

Los directores del documental Ciutat Morta dejaron anoche al alcalde Xavier Trias con el premio Ciutat de Barcelona en la mano. Xavier Artigas y Car-los Xapo Ortega aceptaron el premio dotado con 7.000 euros –que entregarán a la investi-gación de casos de abusos po-liciales– pero rechazaron reco-ger el galardón de manos del alcalde porque no se sentían cómodos «con que el Ayunta-miento se lavase la cara con este premio». Otros de los pre-miados que sí posaron con Trias fueron la coreógrafa Sol Picó, el escultor Jaume Plensa o el artista Marcel·lí Antúnez.

LA IMAGEN DEL DÍA

Premiados sin ‘Ciutat Morta’

SÍLVIA PÉREZ CRUZ

Nueva faceta, nuevo proyecto y un compromiso

7 Después de haber fir-mado uno de los discos más alabados por crítica y público, Granada, la cantante Sílvia Pérez Cruz no descansa: aca-ba de embarcarse en una película en la que no sólo ejerce de com-positora de la banda so-nora: también interpre-ta todas las canciones que sonarán en Cerca de tu casa, un musical sobre los desahucios en el que debuta como ac-triz. Un proyecto en el que, como todo el equi-po, trabaja sin cobrar.

MIGUEL TORRES

Buenos resultados e inversiones

7 Bodegas Torres, de la que es director general, ha culminado el ejerci-cio de 2014 con unos buenos resultados, en un año en el que tam-bién ha iniciado nuevos proyectos tras la com-pra de la bodega de Lur-ton y Devinum, donde invirtió unos 15 millones de euros. La compañía familiar, que celebra 145 años de su fundación este 2015, no sólo ha apostado por su interna-cionalización sino que ha recuperado cuota de mercado interior.

FUERON ALGUNAS las pre-guntas que los partidos de la oposición –con mayor o me-nor dureza– lanzaron el lunes al presidente Mas durante su comparecencia en el Parla-ment sobre la supuesta finan-ciación irregular de CDC a través de las presuntas irregu-laridades cometidas en el Pa-lau de la Música por el que fuera su cabeza visible, Fèlix Millet. La resolución de este procedimiento judicial, que al parecer va para largo, es de vital importancia para garan-tizar la transparencia –de la que tanto se lleno la boca el presidente Mas durante sus explicaciones en la comisión de investigación parlamenta-ria–política.

Pero un recurso de la Fisca-lía ha detenido la investiga-ción, que ya llevaba seis años

de recorrido judicial. Y aún más: podría seguir demorán-dose si la justicia tampoco es diligente con los recursos pre-sentados por algunos de los acusados por la causa.

Tanta espera lleva a la in-dignación ya que se trata de un juicio esperado política y socialmente para clarificar la envergadura de las operacio-nes del llamado 3% y que pue-den aclarar de una vez por to-das hasta que punto se conce-dieron favores en las adju- dicaciones de obra pública a cambio de aportaciones dine-rarias que se justificaban con facturas falsas o convenios de colaboración aparentes y que iban a engrosar los caudales de la formación política. Que, dicho sea de paso, el presiden-te Mas destapó que no está embargada.

¿Por qué el ‘caso Palau’ sigue paralizado?

MIREMOS LA PARTE positiva del asunto. Existía una rutina de silencio frente a los casos que podían ser supuestos de corrup-ción de la familia convergente que ha desaparecido. Se ha esfu-mado. Y el ejemplo fue la com-parecencia del otro día.

Aunque el president Mas se marchara de la comisión sobre fraude fiscal del Parlament poco perjudicado, demostrando un aguante político que para los su-yos funciona, lo cierto es que to-das las formaciones políticas han aprendido o descubierto que arremeter con argumentos sobre los negocios irregulares de quien sea no perjudica, ni tan siquiera si son de la formación nacionalis-ta. En Cataluña se instaló la idea, y su evidencia fueron las eleccio-nes de 2010, de que un ataque contra los negocios de los hijos de Pujol, del propio Pujol, del emergente Artur Mas o de quien fuera de su órbita era más perju-dicial electoralmente que benefi-cioso. Bien, pues ese muro está destruido y superado. Y eso es una buena noticia. Ya veremos en qué acaba todo y si los electores castigarán mucho o poco las can-didaturas locales convergentes. Sin embargo, la bula política con la que ha contado CiU durante estos últimos 35 años se da por extinguida. Al César lo que es del César. E imagino que muchos convergentes honestos y anóni-mos, sin cuentas en paraísos fis-cales, sean paternas o propias, estarán muy de acuerdo.

La bula convergente

EL APUNTE

ÁLEX SÀLMON

… ALGO SUYO se quema Sra. Merkel, Sr. Juncker, Sr. Draghi, Sr. Rajoy…

Y el incendio puede tener peligrosas conse-cuencias. Una chispa incendia bosques y un país, Grecia, que representa tan sólo el 2% del PIB de la Unión Europea puede devastar una Europa que todavía tiembla por los batacazos de una crisis no superada.

Desde que el pasado 25 de enero Syriza ga-nó las elecciones, no sólo los griegos están ilu-sionados sino que ciudadanos de otros países están a la expectativa y creen que otro rumbo es posible en una Unión Europea donde la principal preocupación es devolver la deuda, sin tener en cuenta la miseria a la que someten a sus gentes.

Contundente la crítica a las políticas austeri-cidas de la troika que hace Joseph Stiglitz, No-bel de Economía, en su artículo Una fábula griega sobre moralidad: «Podríamos culpar a Grecia de sus problemas si fuera el único país donde la medicina de la troika ha fracasado mi-serablemente. Pero España tenía superávit y una baja ratio de deuda antes de la crisis, y

también acabó en depresión. Lo que se necesi-ta no son tanto reformas estructurales en Gre-cia y en España sino una reforma estructural del diseño de la eurozona y un replanteamien-to fundamental de las directrices políticas que han dado lugar a un pésimo comportamiento de la unión monetaria. Grecia nos ha recorda-do también, una vez más, lo necesitado que es-

tá el mundo de una reestructuración de la deu-da».

¿Les suena? Es el discurso de Syriza y de sus dos terremotos políticos: Alexis Tsipras y Yanis Varoufakis. El tour europeo de Tsipras-Varou-fakis nos ha descubierto a dos brillantes perso-najes, mucho más allá de sus indumentarias que tantas páginas han ocupado. Nos han re-cordado que la locomotora alemana también tuvo que negociar sus deudas tras las dos gue-rras y la caída del muro, y que los europeos, in-cluída España, que ahora también exige a Gre-cia el pago la deuda, fueron generosos con ella.

Tsipras y Varoufakis han puesto el dedo en la llaga. Las primeras medidas de su gobierno han ido directas a paliar la pobreza en la que viven sus ciudadanos. Una situación explosi-va que no es ajena al crecimiento del populis-mo en Europa. Varoufakis, de discurso afila-do, ha recordado que no fue la inflación el de-tonante del nazismo, sino la extrema pobreza.

Grecia, hoy, concentra ilusión. En el exterior, escepticismo y rechazo de aquéllos que no es-tán dispuestos a pagar, dicen, el programa electoral de Syriza o que tienen miedo al con-

tagio político. En el otro plato de la balanza también una cierta decepción por no incorpo-rar ninguna mujer en primera fila y pactar con Anel, partido antieuropeo y xenófobo. Lo sor-prendente es que la falta de mujeres haya le-vantado más críticas en el resto de Europa que en Grecia. «Grecia es un país muy machista», me comentaba una amiga que vive gran parte del año allí, «hay mujeres potentes en segunda fila, como la responsable de inmigración que ya ha aprobado la legalización de los hijos de inmigrantes. Cosa que, curiosamente, no ha le-vantado ninguna crítica de Anel». Con este partido Syriza tiene garantizado el apoyo para plantar cara al austericidio de Bruselas.

Los hombres de negro, la corrupción y los últimos gobiernos griegos han destrozado el país, humillando a sus ciudadanos y sumién-dolos en la miseria. Y lo peor de todo, es que no ha servido de nada. Y con Syriza ha vuelto la esperanza.

«Grecia es el país de Sófocles, que con Antí-gona nos enseñó que hay momentos en los que la ley suprema es la justicia». Lo dice Alexis Tsi-pras, un hombre dispuesto a luchar por ella.

Si Grecia se quema...

BULEVAR

NÚRIA RIBÓ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

45000

11239

Diario

103 CM² - 10%

582 €

15

España

11 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PAÍS, miércoles 11 de febrero de 2015 3

CATALUÑA

El líder del PSC, Miquel Iceta,fue el primero que preguntó aArtur Mas el pasado lunes sobrela herencia que le dejó su padreprocedente de una cuenta en unbanco de Liechtenstein, pero lasexplicaciones que reclamaronlos grupos de la oposición sobreesta y otras cuestiones fueronmuy genéricas y dejaron mu-chos cabos sueltos. La compare-cencia del presidente de la Gene-ralitat en la Comisión de Investi-gación del caso Pujol no disipólas sombras de duda que se hangenerado durante años y queafectan al propio líder naciona-lista y a la financiación de Con-vergència.

Seguramente por eso, el PSCanunció ayer que no descarta so-licitar una nueva comparecen-cia deMas después de que decla-re en la comisión la familia Pu-jol a partir del próximo día 23.El PP mantiene su petición dedimisión del presidente y Ciuta-dans dijo que la reclamará si lajusticia demuestra que mintió ola comisión de investigación con-cluye que no dijo la verdad.

» Procedencia y firma. Mas ad-mitió ser beneficiario de la cuen-ta que su padre, Artur Mas Bar-net, tenía en el banco LGT, perono se le preguntó si tiene firmaautorizada para disponer de esacuenta. Aclaró que no cobró “unsolo euro” y que él y sus herma-nos decidieron que la única here-

dera sería la madre. Sin embar-go, cuando fallezca esta es razo-nable pensar que los hermanosheredarán un dinero ya blan-queado. No se le preguntó a Massi piensa aceptar la parte que lecorresponda de aquella cuenta,ni por la procedencia del dineroque amasó su padre. Tampocole recordó ningún grupo que lajusticia archivó el caso por pres-cripción, no porque no hubieradelito. En algúnmomento las ex-plicaciones recordaron las que

ofreció Jordi Pujol sobre la he-rencia de su padre.

» ¿Cuándo lo supo?Mas confe-só que supo de la existencia dela cuenta “desde finales de los80”, antes de ser consejero delGobierno de Jordi Pujol. Sin em-bargo, cuando se descubrió quela Audiencia Nacional estaba in-vestigando el caso en 2008 con-fesó que fue entonces cuando seenteró. No se le preguntó sobreesa contradicción.

» El cajero de CDC. Mas dijoque confiaba plenamente en Da-niel Osácar, el que fue tesorerodel partido entre 2005 y 2010,pero dejó caer que si hay conde-na por el caso Palau ordenará ladevolución de los 6,6 millonesque el juez cree que fueron aparar a las arcas de CDC por elpago de comisiones. La oposi-ción no interrogó sobre ese con-fesión encubierta de posible cul-pabilidad, ni porqué fue releva-do Osácar al frente de la caja.

Viene de la página 1El doctor y profesor en cienciapolítica Lluís Orriols responde ala voluntad de Barcelona enComú de “ser mayoría” que “nohabrá grandes mayorías de voto,los partidos estarán en torno al20% de intención de voto, se tratade saber quién tiene más”.

Orriols recuerda que la LeyOrgánica del Régimen ElectoralGeneral dice que los Ayuntamien-tos los gobierna o la lista más vo-tada o aquella coalición que su-me mayoría absoluta. Justo lascircunstancias que hicieron alcal-de a Trias con solo 14 concejalesde 41. No teníamayoría pero tam-poco el resto logró una coaliciónde 21 regidores. “En Barcelona,con un Ayuntamiento tan frag-mentado será muy difícil agluti-nar partidos que lleguen al 50%,eso facilitará que quien llegue pri-mero a la photo finish, entre CiU,ERC y Barcelona en Comú, sea elalcalde”. “Luego, pase lo que pa-se”, advierte, “vendrá la dificul-tad para gobernar”.

La investigadora del Institutode Ciencias Políticas y Sociales(ICPS) y profesora de la Universi-

dad Autónoma Lucía Medinaapunta que Barcelona en Comú“hacemás complejo el panoramalocal porque fragmenta más a laizquierda”, pero al mismo tiem-po, “puede facilitar la recomposi-ción de alianzas”. Medina apelatambién a la movilización del vo-to abstencionista y recuerda queel último sondeo del ICPS (conresultados de toda Cataluña) re-vela que de los ciudadanos que seabstuvieron en 2011, el 39% nosabe qué votará, el 20% se lo estápensando y un 11% irá a Pode-mos, esta vez integrado en la can-didatura de Colau.

También desde la Autónoma,el profesor de Ciencia PolíticaAgustí Bosch valora que la estra-tegia de Barcelona en Comú “deerigirse en favoritos de la izquier-da tienemás que ver con la situa-ción de debilidad del PSC y la es-trategia de ERCde aproximarse aCiU, que con algo deliberado”.Con datos históricos en la mano,Bosch vemuy difícil que la candi-datura “pueda obtener el resulta-do de Maragall en sus buenostiempos”. De ahí la importanciade la lista más votada.

La dispersión de la oposición facilitóque Mas no explicara la herenciaEl PSC dice ahora que no descarta pedir una nueva comparecencia

El 39% no sabe quévotará el 24 de mayo

Colau, en el centro, con representantes de Barcelona en comú. / a. garcia

El Gobierno de la Generalitataprobó en su reunión de ayermartes denunciar ante lasinstituciones de la Unión Eu-ropea (UE) lo que considera“incumplimiento” de la legis-lación comunitaria por partede las Administraciones delEstado. El Ejecutivo de ArturMas entiende que esta actua-ción del Gobierno del PP“puede lesionar los interesesde los consumidores, las em-presas y los ciudadanos”, se-gún explicó Francesc Homs,consejero de la Presidencia yportavoz del Gobierno cata-lán.

Homs aseguró que “son co-nocidos” los incumplimien-tos del Gobierno español delderecho europeo y citó comoejemplo la planta de la empre-sa Castor, el recurso plantea-do ante el Tribunal Constitu-cional del decreto de pobrezaenergética de la Generalitat ola distribución interna de losobjetivos de déficit entre losdiversos niveles de la Admi-nistración siguiendo el man-dato de la Unión Europea.

La denuncia de la Genera-litat ante las instituciones co-munitarias se canalizará através Amadeu Altafaj, repre-sentante permanente ante laUnión Europea, con sede enBruselas, que ha nombradorecientemente el Gobiernocatalán.

Intereses perjudicados“Parece que el Gobierno espa-ñol no ha interiorizado queforma parte de la Unión Euro-pea, porque toma decisionesque perjudican los interesesde las empresas catalanas ysus ciudadanos”, dijo Homs.En su opinión, la actuaciónde la Generalitat de acudir alas instituciones europeas pa-ra denunciar al Gobierno es-pañol es “la consecuencia deuna experiencia acumuladade dos años” ante lo que califi-có de “reiterado y descaradoincumplimiento de la norma-tiva europea”.

La decisión del Gobiernodel CiU de trasladar a Bruse-las su desencuentro con Ra-joy se enmarca en el pulso“diplomático” quemantienenambas administraciones. Re-cientemente, la Generalitatanunció la ampliación de susoficinas exteriores en Europay el Gobierno replicó que es-tudiaba recurrir la aperturade las nuevas “embajadas”.

En opinión de Homs, la de-nuncia de la Generalitat antela Unión Europea es “expre-sión del cambio de paradig-ma que vivimos", en el que“las instituciones catalanasson cada vez más actores dela UE”. Según el portavoz, “elGobierno español, que es tanexigente en tantas cosas res-pecto a la normativa euro-pea, no lo es en otras”.

La Generalitatdenunciará queel Gobiernoincumple lasleyes europeasPERE RÍOS, Barcelona

PERE RÍOSBarcelona

Artur Mas, durante su comparecencia del pasado lunes en la comisión de investigación. / albert garcia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

148000

30254

Diario

452 CM² - 40%

4120 €

3

España

11 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El debat sobre la transparència 3 Les indagacions

DIMECRES18 11 DE FEBRER DEL 2015

El clan Pujol va dir a la Generalitat que ja havia pagat a l’Estat

O. GRAU / J. G. ALBALAT BARCELONA

El president de la Generali-tat, Artur Mas, va assegurar dilluns al Parlament que setmanes després que tin-

gués lloc la confessió de Jordi Pujol Soley sobre la fortuna que va mante-nir la seva família oculta a Andorra l’Agència Tributària de Catalunya «va actuar» per escrit «en defensa» de l’«erari públic català». I així va ser, se-gons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Dos mesos després del comunicat de l’exmandatari català, concreta-ment, el 6 d’octubre, aquest organis-me dependent de l’Administració catalana va remetre a la família Pu-jol uns oficis en els quals els demana-va explicacions sobre els diners di-positats al país veí i el llegat de Florenci Pujol. Els Pujol van respon-dre que havien regularitzat l’impost de patrimoni, que és el que corres-pon a la Generalitat, a través de les complementàries presentades a l’Agència Tributària espanyola. Van desemborsar per aquest concepte 191.000 euros. Fonts jurídiques van reconèixer a aquest diari que els membres de la família de Jordi Pujol Soley van rebre a l’octubre el requeriment de l’Agència Tributària de Catalunya en el qual se’ls comunicava que se’ls havia obert un expedient i se’ls re-queria informació sobre els diners dipositats a Andorra que, segons

Marta Ferrusola i quatre fills van pagar 191.000 euros per l’impost de patrimoni

L’Agència Tributària de Catalunya els va demanar dades sobre Andorra fa 4 mesos

l’expresident, era part del llegat del seu pare, Florenci Pujol. Aquesta for-tuna, que puja a més de cinc milions d’euros, havia estat amagada durant 34 anys. Els advocats de la família de l’ex-mandatari català es van posar en marxa ràpidament i, segons les ma-teixes fonts, van contestar per escrit que el llegat del pare de Jordi Pujol es remuntava al setembre del 1980, quan va morir, i que, per tant, la ma-joria dels exercicis tributaris esta-ven prescrits. El document que van remetre a l’Agència Tributària Ca-talana assenyalava que l’impost de patrimoni (la taxa que gestiona la Generalitat) del 2011 fins al 2013 s’havia regularitzat a través de les declaracions complementàries pre-sentades a l’Agència Tributària espa-nyola per la dona de l’expresident, Marta Ferrusola, i diversos dels seus fills. Així mateix, van al·legar que no existien gaires documents ni cap in-ventari sobre l’herència del pare de Pujol.

FALTA LA MULTA /Segons un document remès pel fisc espanyol al jutjat de Barcelona que investiga la fortuna amagada a Andorra, la dona de l’ex-president, Marta Ferrusola, i els seus fills Marta, Pere, Mireia i Oleguer ha-vien presentat declaracions comple-mentàries sobre l’impost de patri-moni del 2010 al 2013, i havien de desemborsar només per aquest con-cepte 191.000 euros. D’aquesta quantitat, 167.143 corresponen a l’Oleguer. Aquests diners han de ser traspassats a la Generalitat. La famí-lia va presentar també declaracions complementàries de l’IRPF amb un resultat a pagar d’1,7 milions. La fa-mília està esperant ara quin és l’im-port de la multa. El portaveu del Govern, Francesc Homs, va lamentar ahir que l’oposi-ció no aportés «cap prova», durant la compareixença de Mas al Parla-ment, i que no estigués interessada en les explicacions del president. En-cara més, posats a treure pit, Homs va sostenir que «aquest Govern ha pres decisions concretes i operatives sobre la transparència com cap altre Govern». El conseller va preferir no furgar en la ferida oberta per aquest cas entre CDC i els republicans, in-forma Fidel Masreal. H

33 Mas, ahir, durant la reunió del Consell Executiu al Palau de la Generalitat.

RICARD CUGAT

Un compte suís de Jordi Pujol fillJordi Pujol Ferrusola, primogènit de l’expresident, ja movia capi-tals a Suïssa el 1994. El 3 de maig d’aquell any, el fill gran del funda-dor de CDC i la seva dona en aquell moment, Mercè Gironès, van obrir un compte a la filial a Ginebra del banc britànic HSBC per dipositar-hi presumptes fons opacs segons va revelar ahir El Confidencial a par-tir de les dades de la llista Falciani. El compte es va mantenir opera-tiu fins al 2 de febrer del 1995, és a dir, només va ser utilitzat nou me-sos, i en aquest també van resultar

la companyia. En aquell moment, Jordi Pujol Ferrusola i la seva dona en aquell moment eren administradors d’una empresa dedicada a l’explo-tació i comercialització de marbre i pedres per a construcció. El ne-goci del marbre va reportar al ma-trimoni enormes beneficis gràci-es a contractes amb l’Administra-ció pública que van estar envoltats de polèmica (el 1994 CiU encara go-vernava amb majoria absoluta).

Més informació a la pàgina 24

des del 1994

relacionats tres fills del matrimoni, anotats com a Mercè, Yoreli i Nou-ria, quan amb prou feines tenien 7, 5 i 2 anys, respectivament. Els apunts comptables de l’HSBC no aclareixen quants diners va acu-mular en aquest compte el matrimo-ni ni tampoc els moviments que s’hi van fer. No obstant, els documents a què ha tingut accés El Confidencial re-flecteixen que Jordi Pujol Ferrusola es va identificar davant l’entitat ban-cària com un «economista director de finances-sector d’explotació del marbre», segons recull la seva fitxa a

Artur Mas és llest, molt llest, fins i tot més del que a ve-gades pugui aparentar. I hàbil, molt hàbil. Per això

dilluns se’n va sortir perfectament en la comissió Pujol. En va sortir in-demne per mèrit propi i per la poca perícia de la majoria dels seus adver-saris. Mas va guanyar, per la seva và-lua i per incompareixença del rival. És tan llest i tan hàbil que l’únic en-cert que se li pot atribuir a l’oposició és que dubtés que el president de la Generalitat no sabés tot el que pre-sumptament es coïa al voltant seu quan era conseller de Política Terri-torial, d’Economia o quan va ser no-menat conseller en cap. És cert que no existeix cap cau-sa en contra seu per cap presump-ta irregularitat. Una altra cosa és Convergència. El partit del qual ell

és el màxim dirigent. ¿Com a pre-sident no s’ha interessat mai per les donacions a la fundació conver-gent? ¿Quan s’han publicat infor-macions sobre presumptes comis-sions irregulars cobrades per Jordi Pujol Ferrusola a compte d’un abo-cador a Tarragona o per terrenys a l’Hospitalet tampoc li ha entrat el dubte? ¿Al veure les anotacions que van aparèixer a les agendes de Jordi Montull –mà dreta de Fèlix Mi-llet–, incloent-hi les mencions a al-gun dels actuals membres del Go-vern, no va sospitar res? Al capda-vall, l’únic tresorer d’un partit que apareix en aquesta agenda és Daniel Osàcar, el llavors gestor dels comp-tes de Convergència. ¿No li va estra-nyar que empreses que es dedicaven a la bustiada de la propaganda elec-toral de CiU enviessin les seves fac-

tures a Millet en lloc de dirigir-les a la seu del partit? Si va tenir dubtes o si va cridar a capítol algun dels presumptes delin-qüents, vinculats o no a CDC, a la fa-mília Pujol o a altres, únicament ell ho sap. Igual que només ell sap si al-guna vegada va retreure al seu pare que tingués diners a Liechtenstein. Si fos així formaria part dels secrets de família. De fet tots en tenim, mal-grat que no sempre es calculen en milions. En qualsevol cas, que serveixi

com a mostra de la seva astúcia que el president en la seva compareixen-ça només va posar la mà al foc per ell i per la seva dona. Vist des de fora, es diria que va fer bé perquè si no el risc de cremada podria ser elevat. L’octubre del 2012, en una entre-vista amb EL PERIÓDICO, directa-ment se li va preguntar a Mas si po-sava la mà al foc per Oriol Pujol. I la seva resposta va ser: «Sí, l’hi poso. Si l’expressió és aquesta, l’hi poso. Si la pregunta fos, que jo crec que és la que hauria de ser, ‘¿Vostè coneix tot el que hi ha darrere d’aquest cas?’, la resposta seria que no. Ni en aquest, ni en molts altres. Ara bé, coneixent Oriol Pujol, ¿poso la mà al foc per ell? Sí». Potser ara la resposta seria una altra de bastant diferent. Mas, sempre professional, molt professional.

Mas va sortir indemne de la ‘comissió Pujol’ per la seva vàlua i la poca perícia de l’oposició

Professional, molt professional

NEUS

Tomàs

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

540000

89305

Diario

255 CM² - 24%

4542 €

18

España

11 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMECRES32 11 DE FEBRER DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida gran barcelonaEl debat d’un sector econòmic clau (2) LLL

l’ajuntament vol «propostes i no queixes» en l’audiència de turisme

Recasens busca l’aval ciutadà per reclamar un altre ús de la taxa turística i una part de l’IVA

La regidora demana que ningú oblidi que la ciutat està «gestionant un èxit, no un fracàs»

PATRICIA CASTÁNBARCELONA

Sobre el paper, li ha tocat ballar amb la més lletja. O sigui, enfrontar-se al ca-breig dels ciutadans

que pateixen en alguns barris els efectes secundaris de l’èxit turístic de Barcelona a l’audiència pública que ha acceptat convocar l’Ajunta-ment de Barcelona el dia 24. Però Sò-nia Recasens, ponent principal com a regidora d’Economia, ho vol veu-re com una «oportunitat». Fa una lectura positiva del que es preveu una intensa reunió amb la ciutada-nia a la qual l’alcalde Xavier Trias no assistirà. Sí que tindrà a prop, presidint l’acte, el regidor de Presi-dència, Joaquim Forn. «¿Què espe-ro? Que la gent no vingui amb una llista de queixes, sinó de propostes i aportacions». Recasens va explicar ahir a aquest diari que està previst orga-nitzar el debat intentant que els as-sistents (tothom qui ho vulgui, com va avançar EL PERIÓDICO) presen-tin documentació i preguntes per escrit (que es podran llegir allà) per ser més operatius. I malgrat que la convocatòria –a petició de la FAVB, el Consell de Joventut, sindicats i ecologistes– corre el risc d’alinear només veus crítiques i que pateixen les molèsties derivades de l’afluèn-cia turística, la regidora diu que «es-tà segura que el diagnòstic és com-partit». Per això, l’ajuntament vol treure importància a la característica d’ex-traordinària de la mesura, amb l’ar-gument que si es fan audiències pú-bliques per parlar de pressupostos, també es pot debatre el futur model turístic de la ciutat.

COMPLICITAT / Una trobada popular que se celebrarà a les set de la tarda a l’auditori de la biblioteca Jaume Fuster de Lesseps, i per a la qual els veïns preparen l’artilleria oficial, en forma de decàleg de peticions. A aquestes, no obstant, s’hi sumaran moltes altres veus individuals. La ti-tular d’Economia, Empresa i Ocupa-ció manté que fins fa molt poc a la ciutat es respirava «indiferència» so-bre la qüestió del turisme; després van arribar les queixes i ara és mo-ment de «buscar complicitat». De fet, busca l’aval ciutadà per reivindi-car la utilització de la taxa turística

Passa a la pàgina següent

Autocars ‘okupes’ a la Via LaietanaEl panorama de la plaça de Ramon Berenguer demanava a crits una actuació. El carril de baixada de la Via Laietana més a prop de la vore-ra s’omplia d’autocars de turistes a la recerca d’un forat a la raquíti-ca parada habilitada en aquest ra-có, situat a tocar de l’antiga mura-lla de Bàrcino. L’ajuntament va dir prou i el 4 de novembre del 2014 va posar en marxa la reordenació d’aquests vehicles, que sobretot carreguen turistes però també es-colars i jubilats. El problema és que aquest tipus de transport va amb el temps molt just. I és així com mas-sa sovint ara ocupa el carril bus de pujada, la qual cosa genera un con-siderable tap circulatori.

ma a la Via Laietana amb els auto-cars. I va precisar que la Guàrdia Urbana té ordres de multar qualse-vol conductor que no respecti els baixadors establerts. Aquest projecte de reordenació respon a la voluntat municipal que els autocars circulin pel perímetre de les zones més visitades. El cas més extrem és el de la Sagrada Fa-mília. Des de mitjans del 2012, els vehicles que traslladen turistes a la basílica tenen prohibit entrar en un perímetre de nou illes de cases, el que envolta el temple. Això va obligar a incrementar les voreres perquè la riuada de forasters no in-comodés la vida dels natius. CARLOS

MÁRQUEZ DANIEL H

problema de mobilitat a Ciutat Vella

Sol passar a l’alçada del Palau de la Música, davant de la comissaria de la Policia Nacional. I no és cosa d’un dia, ja que aquest diari ha po-gut presenciar la mateixa situació en repetides ocasions. Ahir n’hi ha-via quatre cap a la una del migdia, però només en cal un perquè taxis i autobusos de TMB hagin de posar l’intermitent i aturar el trànsit del carril de vehicles privats per poder continuar la marxa. El pla munici-pal establia quatre zones per baixar els passatgers de l’autobús: Paral·lel, plaça de Catalunya i al passeig de Co-lom i al de Lluís Companys, totes a més de 600 metres del Palau de la Música. Una cinquena zona, a uns 200 metres, a tocar de la catedral, és

d’ús exclusiu per a autocars que por-tin persones amb mobilitat reduï-da o grups escolars fins a batxillerat. Els conductors que vulguin utilit-zar aquesta parada l’han de reservar prèviament. A través d’un portaveu, l’ajunta-ment ahir assegurava que no tenia constància que hi hagi cap proble-

Sense la parada de ramon berenguer, els conductors ara fan servir el carril bus a l’alçada del Palau

ALBERT BERTRAN

Quatre autocars aturats al carril bus de la Via Laietana, ahir al migdia.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

540000

89305

Diario

1053 CM² - 99%

18737 €

32-33

España

11 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El debat d’un sector econòmic clau (2) LLL

DIMECRES 3311 DE FEBRER DEL 2015

no com marca el Govern (en pro-moció), sinó a la mesura de Barcelona; i per redoblar la seva croada per esgarrapar al Govern central una part de l’IVA que gene-ra el turisme. La «responsabilitat de gestio-nar» un àmbit que suma més de 27 milions de visitants a l’any fa imprescindible el suport ciutadà. I l’ajuntament ho ha après a crits els últims mesos. Trias acumula iniciatives pal·liatives (canvis en l’accés al parc Güell i la Sagrada Família, suposat trasllat dels auto-cars turístics de la Via Laietana i al-tres), com també un modest pla de descentralització del turisme a les zones saturades per portar-lo a al-tres barris a base de reclams cultu-rals i lúdics. Però també ha matat a canonades el conflicte dels pisos turístics, prohibint-los en general fins i tot en districtes als quals no arriba ni un viatger, mentre que les places hoteleres només s’aco-ten al centre.

PLA ESTRATÈGIC / Si ahir eren els ve-ïns els que explicaven a aquest dia-ri les reivindicacions que portaran a l’audiència, avui Recasens els re-clama concreció i innovació en les propostes consensuades per poder-les integrar en el pacte estratègic de Turisme 2015-2020, com passa-rà amb el fruit del pacte local en marxa entre els grans sectors im-plicats. «Que no oblidin que estem gesti-onant un èxit. ¿Què passaria si fos un fracàs?», argumenta, recordant els teòrics 125.000 llocs de treball relacionats i que aquest motor no només és vacacional, sinó de nego-cis. El dia 24 necessitarà més coses que xifres. H

Ve de la pàgina anterior

La FAVB demanarà la revisió de la nova ordenança de terrasses de BCN

33 El decàleg que la FAVB presen-tarà a l’audiència pública del dia 24 inclou la petició d’una revisió de l’ordenança de terrasses, «co-mençant per reduir-ne l’extensió en aquelles zones que suporten més pressió turística». La federa-ció veïnal demanarà també una regulació fiscalitzadora de les no-ves plataformes digitals anome-nades «d’economia col·labora-tiva» i establirà l’obligatorietat d’assumir una taxa turística sobre les contractacions portades a terme.

33 Els veïns sol·licitaran també el reconeixement del bed and bre-akfast «com a modalitat reserva-da a acollir hostes a la pròpia vi-venda familiar, degudament re-gistrada».

JOAN PUIG

33 Maria Abellanet, a la seu del CETT, ahir.

P. C.BARCELONA

El seu currículum –directora gene-ral del centre de formació internaci-onal turística CETT, adscrit a la UB; doctora cum laude per les seves tesis sobre els estudis turístics a la ciutat, i Medalla del Turisme 2014 de la Ge-neralitat en la categoria de Millo-ra del Coneixement– l’ha catapul-tat a exercir d’àrbitre, observadora i notari del Pacte Local i Transversal per Promoure el Turisme Responsa-ble a Catalunya. Organitza en grups de treball veïns, hotelers, comerci-ants, ecologistes, urbanistes, histo-riadors... El primer, divendres pas-sat, buscava un diagnòstic. Falten els reptes i després les propostes de futur, abans de l’abril.

–¿Què li ha demanat l’ajuntament de Barcelona?–El meu objectiu és reunir totes les veus implicades directament o indi-rectament en el sector en tres mesos. Hi participen unes 125 persones de les 160 que vaig convocar personal-ment, intentant arribar a tots els àm-bits i incorporant els que ho dema-naven i podien tenir-hi cabuda. Tam-bé amb perfils i visions diferents.

–¿Què pretén aconseguir?–No ho encaro com un debat, sinó com una reflexió. La declaració del turisme del Consell de Ciutat apro-vada l’any passat ja engloba moltes veus i d’allà en surt la idea de millo-rar l’encaix entre un turisme soste-nible i la ciutat, cosa que tots accep-ten encara que els seus interessos si-guin diferents. I espero que en surti un document base amb recorregut i que sigui útil encara que no s’hi es-tigui d’acord al cent per cent. La veu tan diversa i representativa ha de ser un valor útil per a les diferents sen-sibilitats.

–Alguns participants se sorprenen del consens en el diagnòstic...–Hi ha ganes de consens i de treballar. Gairebé tots van arribar a les 8.30 ho-res, motivats, perquè tenen interès en el turisme i en el que passa a la ciu-tat. Hi vaig veure moltes coincidèn-cies i també espero que amb les futu-res propostes de millora es puguin descobrir alternatives coincidents.

–Ningú va dubtar sobre la massifica-ció i la saturació d’algunes zones.–Tothom es va expressar amb argu-ments i sí que hi va haver moltes co-incidències en aquest punt. Però no vull entrar en detalls per no condici-onar les altres sessions.

–També coincideixen en l’aspecte positiu, la generació d’ingressos i marca.–Aquests impactes positius s’han de reforçar, i els negatius s’han de mi-llorar i matisar. El turisme és molt important i la gent no li pot girar l’esquena.

–¿Què em diu de la pèrdua d’identi-tat de la ciutat?–No tot el que passa és culpa del turis-me. Hi ha canvis globals en marques, economia, comerç… Nosaltres insis-tim a treballar tendències i la ciu-tat s’ha de posar en context total, on tot el turisme urbà segueix creixent.

–¿Hi ha turisme negatiu o low cost?–Ara es viatja més. Pots volar barat per gastar més a la destinació. Però els impactes negatius són més medi-àtics, s’amplifica més l’aspecte nega-tiu. Jo els he demanat que surtin les coses bones i les dolentes. I les coses bones són moltes, perquè si fossin zero la solució seria molt diferent.

–Molts veïns diuen que tan sols be-neficia hotels i restaurants.–Tenim el repte de poder generar una visió més objectiva, no condicio-nada. L’activitat econòmica va molt més enllà encara que aquesta sigui la part més visual. S’han d’atendre altres indicadors i mostrar el retorn que genera el turisme.

«El turisme és important i no se li pot girar l’esquena»

«Tot el turisme urbà creix, però no té la culpa de tot el que passa. Hi ha molts canvis globals»

MARIA ABELLANET Lidera el procés del pacte local sobre turisme

–¿I el treball en precari?–Puc parlar des del CETT i assegu-rar que la inserció laboral és ràpi-da. Oferim tots els nivells de for-mació, des de la FP fins a graus uni-versitaris i màsters, amb uns 1.500 alumnes cursant a l’any. I l’atur és mínim. Tenim cinc persones a la borsa de treball, contactant amb empreses, preparant els alumnes per presentar-se a proves… I l’esta-cionalitat a Barcelona és baixa. Hi ha feina durant tot l’any.

–¿Hi ha d’haver pisos turístics?–Opino que és bo que hi hagi una oferta diversa. I s’ha de fugir del de-bat de bons i dolents.

–¿Veu referents en el risc de mo-rir d’èxit? –Venècia no és comparable per-què és una ciutat tematitzada. Barcelona recorda més el cas de Berlín, amb un turisme diversifi-cat, que engloba des del vacacional fins a l’estudiantil i el de negocis, encara que el model participatiu ja està més interioritzat allà que no pas aquí. H

¿Quin creieu que ha de ser el model turístic de BCN?

EL PERIÓDICO ha obert un debat sobre el rumb turístic de Barcelona. Participeu-hi enviant-nos idees i opinions. Escriviu l’article al formulari obert a la web.

entretots.elperiodico.catParticipeu a

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

540000

89305

Diario

1053 CM² - 99%

18737 €

32-33

España

11 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Apunts | 47EL PUNT AVUIDIMECRES, 11 DE FEBRER DEL 2015

BARCELONAMUSEU‘Retrat d’Enric Prat dela Riba’. El Museu d’His-tòria de Catalunya pre-senta la restauració delRetrat d’Enric Prat de laRiba d’Ismael Smith en elmarc del programa ElMuseu presenta... És unapeça singularíssima perles seves característiquesartístiques i per la histò-ria que arrossega. L’obra,que havia restat desapa-reguda fins a l’any 2011,es podrà visitar fins al 3de maig i després passaràa formar part de l’exposi-ció permanent del museu.El retrat que IsmaelSmith i Marí (Barcelona,1886 - White Plains, NovaYork, 1972) va fer a Pratde la Riba és una de les se-ves obres destacades.

BARCELONAMUSEUMuseu de Cultures delMón. Després de la inau-guració al desembre delMuseu del Disseny, s’aca-ba d’inaugurar un altrenou museu: el Museu deCultures del Món, situatal carrer Montcada, da-vant per davant del Mu-seu Picasso. El nou equi-pament inclou art de cul-tures d’Àfrica, Amèrica,Oceania i Àsia, i vol ocu-par a partir d’ara un llocpreeminent en el circuitmuseístic del barri de laRibera, juntament amb elMuseu Picasso i El BornCentre Cultural. El mu-seu ocupa dos palaus gò-tics, el Nadal i el Marquèsde Llió, que havien quedatbuits després de la marxade la Col·lecció Barbier-Mueller d’art precolombí idel trasllat del MuseuTèxtil i del Dhub a l’edificide les Glòries. L’equipa-ment és fruit de l’acord del’Ajuntament amb la Fun-dació Folch, que suposaun préstec en comodatdurant vint anys de propde 2.400 peces d’artd’Àfrica, Àsia, Amèrica iOceania. La col·lecció per-manent del nou museues nodreix en bona partd’aquesta col·lecció, peròtambé d’obres del MuseuEtnològic, en segon lloc,i d’obres de la FundacióArqueològica Clos i laCol·lecció ArqueològicaDuran Vall-llosera. Elmuseu tindrà portesobertes fins al 7 d’abril.

BARCELONA11.00 PRESENTACIÓ‘Les fronteres del peri-odisme internacional’.Martí Anglada, Toni Crua-nyes, Jordi Pérez Coloméi Sergi Vicente presentenel llibre Cinc mirades delperiodisme internacio-nal, del periodista JoanSolé, en el debat obert Lesfronteres del periodismeinternacional, que es du-rà a terme a l’Auditori dela Facultat Blanquernade Comunicació i Rela-cions Internacionals.Joan Solé serà el modera-dor del debat, en què elsperiodistes discutiran so-bre la seva professió. Elllibre recull entrevistesen profunditat a cinc per-fils diferents i emblemà-tics del periodisme d’in-ternacional català.

BARCELONA19.00 PRESENTACIÓ‘La profecía del mundoOyrun’. A l’àmbit cultu-ral d’El Corte Inglés dePortal de l’Àngel es pre-senta aquesta novel·lafantàstica de MartaSternecker. L’Ayla, unanoia de 17 anys, heretaun estrany penjoll que latrasllada al món Oyrun.En arribar, és nombradal’escollida per la profeciai portadora del penjolldels quatre elements,encarregada de derrotarels set mags foscos.

BARCELONA19.45 CONCERT‘Descarga cubana’.L’any 2012 el Jazz Sí ClubTaller de Músics del barridel Raval de Barcelonava celebrar el vintè ani-versari, històricamentvinculat al Taller de Mú-sics com a altaveu artísticdels joves músics. Avui,música cubana amb LosPromiscuos del Son i lacantant Telva Reyes.

BARCELONA20.30 FLAMENC‘Camelándote’. Són tressessions de música i ballen directe, en un tablao ala sala Tarantos de la pla-ça Reial, que és, des de faanys, escenari de joves ta-lents. La força del flamencs’experimenta quan esviu en directe, en el marcd’un petit tablao, a tocarde cantaoras i bailaorasque posen l’ànima da-munt de l’escenari.

L’obra de Perico Pastor,a El Carme

Una sala de l’exposició ■ EL CARME

Miguel Fernándezpresenta ‘Afrik-Blues’

Veus en exposició

El músic Miguel Fernández ■ ARXIU

L’exposició de L’Auditori documenta veus enregistrades per la Mediterrània ■ L’AUDITORI

BARCELONA20.00 / 22.00 CONCERTEl saxofonista navarrès Miguel Fernándezpresenta a la sala Jamboree el seu nou treballjazzístic, Afrik-Blues.

BADALONAEXPOSICIÓEl centre cultural El Carme presenta l’exposició Els Pericos de Perico, una retrospectiva de l’obrade Perico Pastor.

BARCELONAEXPOSICIÓEl Museu de la Música ofereix l’ex-posició Veus de la Mediterrània,que se centra en l’estudi de la veu,un dels patrimonis immaterialsmés importants de la humanitat.Es tracta de la gran exposiciód’aquesta temporada i està instal-lada a l’espai exterior d’accés deL’Auditori del carrer Lepant; espodrà veure fins al 26 de juliol.

L’exposició proposa un recor-regut no lineal per set espais dife-

rents. Els primers espais fandescobrir l’artifici de la veu, lavarietat de llengües i la continu-ïtat històrica amb propostesinteractives i lúdiques.

La part central de l’exposiciópresenta la veu com a creadora desituacions socials; és en aquestpunt on el discurs pren forma iconvida el visitant a la reflexió.L’espai dedicat als mercats ofe-reix una immersió sonora d’altimpacte sensorial; un homenatgea la ciutat ensorrada d’Alep obre

la porta a una crítica reflexiva so-bre els conflictes i les paradoxesdel Mediterrani actual.

Per acabar, el visitant pot enre-gistrar la seva veu com a signaturasonora que se sumarà a les veusque vagin deixant la resta de visi-tants. Els enregistraments audiovi-suals de l’exposició són el resultatd’un laboriós treball de camp origi-nal i actual, i inclou audiovisualsextrets de més de vuitanta hores.

REDACCIÓ

Agenda Michael Rose& EtanaConcert de ‘reggae’a la sala Apolo ales 20.30 h

<<

PistolaEl projecte en solitaride Roger PistolaMascaró, a Heliogàbal,a les 21.30 h

<<

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

1609 CM² - 150%

12316 €

47-48

España

11 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 11 DE FEBRER DEL 201548 | Apunts |

Agenda Maria João PiresLa pianista portuguesainterpreta Schubertal Palau de la Músicaa les 20.30 h

<<

Antón CostasConferència del’economista aCaixaForum Gironaa les 19.00 h

<<

BARCELONATEATRE� Almeria Teatre, Sant Lluís, 64.Copi i Ocaña, al purgatori. Prè-vies els dies 20 i 21 de febrer,20.00. Estrena, el 23 de febrer.Horaris: de dimecres a dissab-tes, 20.00, i diumenges, 17.00.

� Apolo Teatre, Paral·lel 59. Cre-mats, fins al 8 de març. Horaris:dimecres, dijous i divendres,20.30; dissabtes, 18.00 i 20.30, idiumenges, 18.00.

� Aquitània Teatre, avingudaSarrià, 31-33. Tributo Pepe Ru-bianes. Horaris: de dijous a dis-sabtes, 20.15, i diumenges, 17.45.Orgasmos, la comedia. Horaris:de dijous a dissabtes, 22.00, i di-umenges, 19.30.

� Biblioteca de Catalunya,Hospital, 56. Una giornata parti-colare, a partir de l’11 de març.

� Círcol Maldà, C. Pi, 5. El llargdinar de Nadal, Cia. La Ruta 40.Horaris: de dijous a dissabte,20.00, diumenge a les 18.00. Úl-tims dies, Expedient K, amb Daf-nis Balduz. De divendres a dis-sabte, 22.00 i diumenge, 20.00.

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. Animals de companyia. Ho-raris: de dimecres a divendres,20.00; dissabte, 17.30 i 20.00, idiumenge, 17.30. I David Guapo.Horaris: de dimecres a dissab-tes, 22.00, i diumenges, 19.30.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. APM? Elshow. Horaris: de dimecres a di-vendres, 20.30; dissabtes, 18.00i 20.30; i diumenges, 18.00. I Co-medy Zoo amb Ernesto Sevilla.Horaris: divendres i dissabte,22.30, i diumenge, 20.00.

� Condal, Av. Paral·lel, 91. Pelspèls, de Paul Pörtner, direccióAbel Folk, amb Àlex Casanovas,Mercè Comes, Pep Sais, Pep Pla-nas, Beth Rodergas i Jofre Bor-ràs. Horaris: de dimarts a diven-dres, 20.30; dissabtes, 17.30 i21.00, i diumenges, 18.00. I endoble programació, el divendres13, a les 23.30, Visto lo visto, i elsdissabtes, a les 23.30, Las no-ches del Club de la Comedia.

� Goya, Joaquim Costa, 68. Finsa l’1 de març, Prendre partit, deRonald Harwood, dir. Josep Ma-ria Pou, amb Josep Maria Pou,Andrés Herrera, Pepo Blasco,Sandra Monclús, Sergi Torrecilla

i Anna Alarcón. Horaris: de di-mecres a divendres, 20.30; dis-sabtes, 18.00 i 21.00, i diumen-ges, 18.00. I en doble programa-ció, el dissabte 14, a les 23.30,David Ordinas i Pablo Puyol a Ve-nidos a menos.

� Gran Teatre del Liceu, laRambla, 51-59. Òpera: Norma,de Vincenzo Bellini. Dies 11, 12,14, 15 i 17 de febrer. SemperoperBallet, dies 20 i 21 de febrer(dues funcions). El Petit Liceu:La casa flotant, dia 14 de febrer,a les 12.00, i dia 15, a les 11.00.

� Guasch Teatre, Aragó 140. In-fantil: Rapunzel. Horaris: dissab-tes, 12.30, 17.00 i 19.00, i di-umenges, 12.30 i 17.00. Adults:Un muerto muy vivo. Horaris:dissabtes, 21.00, i diumenges,19.00.

� La Puntual, Allada Vermell, 15.Luna, la col·leccionista de parau-les, amb la Cia. Petita Brownie.Horaris: divendres i dissabtes,18.00, i diumenges, 12.00 i 17.00.

� La Seca Espai Brossa, c. Flas-saders, 40. La nau dels bojos,Sala Brossa, fins al 22 de febrer.Horaris: de dimecres a dissab-tes, 21.00, i diumenges, 19.00.Les criades, Sala Fregoli, fins al15 de febrer. Horaris: de dime-cres a dissabtes, 20.30, i di-umenges, 18.30. Festival Al-cools: Enric Casasses. Sala Pa-lau i Fabre. Del 12 al 14 de febrer,de dijous a dissabte, 21.30.

� La Villarroel, Villarroel, 87.Fins a l’1 de març, El crèdit, deJordi Galceran, dir. Sergi Belbel,amb Jordi Boixaderas i PerePonce. Horaris: dimecres i di-jous, 20.30 ; divendres, 21.00;dissabtes, 18.00 i 20.30; di-umenges, 18.00. I en doble pro-gramació, els divendres, a les23.00, Mònica Pérez i Jordi Ríosa 1.000 merdes de gags. El dis-sabte 14, a les 23.00, Luis Álvaro.I diumenge 15, a les 20.00, ManuCandel a XXL.

� Porta 4, Carrer de l’Església,4-10 (barri de Gràcia). iMe, ambla companyia Dara, dissabtes 7 i14 de febrer, 21.00, i diumenges1, 8 i 15, 18.00. El año del cerdo,amb Factoría Los Sánchez, dis-sabtes de febrer, 18.00. De cap-girat a la terra, amb La MarcianaCompanyia, diumenges de fe-brer, 12.00. L’home dels coixins,amb Sotacabina Teatre, diumen-ges de febrer, 20.30. Loopoesía2015, dissabtes 21 i 28 de febrer,22.00.

� Romea, Hospital, 51. Fedra, deJean Racine, dir. Sergi Belbel,amb Emma Vilarasau, MercèSampietro, Lluís Soler; Xavier Ri-poll, Jordi Banacolocha, QueraltCasasayas i Gemma Martínez.Horaris: de dimarts a dissabtes,20.30; i diumenges, 18.00. I endoble programació, fins a l’1 demarç, OFF Romea: El bon lladre,de Conor McPherson, dir. XicuMasó, amb Josep Julien. Hora-ris: divendres i dissabtes, 22.45,i diumenges, 20.30. I cicle Solos:Viggo Mortensen, dilluns 23 defebrer.

� Sala Atrium, Consell de Cent,433. Sota Zero, una comèdia dela Cia. La Peleona. Horaris: de di-mecres a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 19.00. L’arbre de la vi-da, d’Aboon Teatre. Horaris: di-umenges 8 i 22 de febrer, a les12.00.

� Sala Beckett - Gràcia, Alegrede Dalt 55 bis. Fins al 8 de març,L’efecte, de Lucy Prebble. SixtoPaz Produccions. Horaris: de di-mecres a dissabtes, 21.30, i di-umenges, 18.00. Dies 14, 15, 21,22 i 28 de febrer i 1 de març, Ri-card de 3r, de Gerard Guix, dir.Montse Rodríguez. Horaris: dis-sabtes, 19.00, i diumenges,21.00.

� Sala Muntaner, Muntaner, 4.L’alè de la vida, dir. Magda Puyo,fins al 7 de març. Horaris: de di-mecres a dissabtes, 20.30, i di-

umenges, 18.30. I Luis Pardo, aParanoid. De dijous a dissabtes,22.45, i diumenges, 20.30.

� SAT! Teatre, Neopàtria 54. Del14 al 22 de febrer, teatre familiaramb Un nou vestit nou, de XipXap.

� Tantarantana Teatre, carrerde les Flors, 22. El Cicló: fins a l’1de març, Projecte Nisu presentaTeenage Dream. Horaris: de di-marts a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 19.00. Programacióinfantil: del 7 al 22 de febrer, En-gruna Teatre presenta El molinetmàgic. Horaris: dissabtes, 18.00,i diumenges, 12.00.

� Teatre Akadèmia, Buenos Ai-res, 47.49. 99%, d’Elies Barberà iIan de Toffoli. Del 12 al 22 de fe-brer. Horaris: de dimecres a dis-sabtes, 20.30, i diumenges,18.00.

� Teatre Borràs, Pl. Urquinaona,9. Doble programació: Dos carasduras en crisis. Horaris: dijous idivendres, 20.30; dissabtes,18.00 i 20.30, i diumenges,18.00. Gisela y el libro mágico.Horaris: dissabtes i diumenges,12.00. Ana Morgade a Morgade-ces, dissabtes, 22.45.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. El intérprete, amb Asier Et-xeandia Horaris: divendres 13,21.00; dissabte 14, 21.00, i di-umenge 15, 19.00.

� Teatre del Raval, Sant AntoniAbad, 12. Prorroguem La Mo-nyos, espectacle musical en ca-talà. Horaris: dijous, 19.00; di-vendres i dissabtes, 20.30, i di-umenges, 18.00. 3, 2, 1, Impro,divendres, 23.00. DetectivesMartínez, dissabtes, 23.00. Sol-tero a los 30, diumenges, 20.30.Infantil: Màgia Júnior, dissabtes,17.30, i diumenges, 12.00.

� Teatre Gaudí Barcelona, SantAntoni Maria Claret, 120. Limbo,nou espectacle de l’Era de lesImpuxibles, amb lletres de Marc

Rosich i música de Clara Peya.Del 5 de febrer a l’1 de març. Ho-raris: de dijous a dissabte, 20.00i diumenges, 18.00. Prorrogat,fins a l’1 de març Somriures i llà-grimes. Horaris: dissabte, a les17.00 i diumenge, a les 12.00.

� Teatre Lliure: Gràcia, Montse-ny, 47. Somni americà, autoria idirecció d’Oriol Tarrasón, fins al’1 de març. I Trau, de Guillem Al-bà, dies 10, 17 i 24 de febrer.

� Teatre Lliure: Montjuïc, pas-seig de Santa Madrona, 40-46 /plaça Margarida Xirgu, 1. El reiLear, de W. Shakespeare, dir.Lluís Pasqual. Entrades exhauri-des! I Joc de miralls, d’Annie Ba-ker, dir. Juan Carlos Martel. Es-trena l’11 de febrer.

� Teatre Nacional de Catalu-nya. Plaça de les Arts, 1. SalaGran: L’art de la comèdia,d’Eduardo de Filippo. Horaris: dedijous a dissabtes, 20.00, i di-umenges, 18.00. Sala Petita: Nofeu bromes amb l’amor, d’Alfredde Musset. Horaris: dijous i di-vendres, 20.00; dissabtes, 17.00i 21.30, i diumenges, 18.00.

� Teatre Poliorama, La Rambla,115. Minoria Absoluta presentaPolònia, el musical. Horaris: di-mecres i dijous, 20.30; diven-dres, 21.00; dissabtes, 18.00 i21.00, i diumenges, 18.00.

� Teatre Principal, Rambla 27.Sala B-El Latino: Tot bé, gràcies.Horaris: dijous i divendres,21.00; dissabtes, 18.00 i 21.00; idiumenges, 18.00.

� Teatre Victòria, Paral·lel, 67-69. Dagoll Dagom presenta Mar iCel. Horaris: dijous, 20.30; di-vendres, 21.30; dissabtes, 17.30 i21.30, i diumenges, 18.00.

� Teatreneu, Terol, 26 (Gràcia).Sala cafè-teatre: monòlegs, mà-gia, teatre. Sala Xavier Fàbregas:teatre, màgia, improvisació.

� Versus Teatre, Castillejos, 179.Titelles: Carabassa, de Titerear-te. Diumenges, 12.00. Estrena, el16 de febrer, Cloaca, de MariaGoos, dir. Òscar Molina, amb Mi-quel Sitjar, Pep Papell, Xavi Ca-san, Ramon Godino i Konstanti-na Titkova. Horaris: de dijous adissabtes, 20.30, i diumenges,18.00. En català. Estrena, el 24de febrer, Vintage, teatre musi-cal, dir. Daniel Anglès. Horaris:dimarts i dimecres, 20.30.

Una escena de la representació ■ ATRIUM

‘Sota zero’, de Carla Torres, a ÀtriumBARCELONA TEATRECarles Mallol i Carla Torres dirigeixen La Peleona a l’obra Sota zero, un thrilleramb tocs de vodevil que reflexiona sobre els pecats que tothom amaga i sobre lesrelacions familiars i tot el que les envolta. A la Sala Àtrium fins al 22 de febrer.

LLEIDA19.30 EXPOSICIÓ‘Sefariure. Israel i Ca-talunya des de l’humorgràfic’. A la Sala Mont-suar de l’Institut d’Estu-dis Ilerdencs s’inauguraavui aquesta exposicióque es pot veure fins a l’1de març. Tretze dibui-xants es converteixendurant uns mesos enambaixadors dels seuspaïsos. Els dibuixantsd’humor són els autorsd’una de les seccions mésvistes en qualsevol periò-dic del món, ja que moltagent comença la lecturadel diari per la vinyetahumorística. És la sínteside l’opinió d’un observa-dor d’allò que passa en elseu entorn, la seva ciu-tat, el seu país.

PLATJA D’ARO21.00 CARNAVALBotifarrada popular.Dins els actes del carna-val de Platja d’Aro, el Pa-lau d’Esports i Congres-sos és el marc de la boti-farrada popular.

REUS19.30 CINEMA‘El quart poder’. Dinsel cicle dedicat a les rela-cions entre el cinema i lapremsa, el cineclub delCentre de Lectura de Reusprojecta avui El quart po-der, dirigida el 1952 perRichard Brooks.

TERRASSA19.30 LECTURA‘A la platja de Chesil’. ElClub de Lectura de lesArts i Joventuts Musicalsde Terrassa parla avui dela novel·la d’Ian McEwanA la platja de Chesil, pu-blicada per Edicions 62.

La barrila de l’Avi L’AVI

1167

37-1

1014

92w

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

1609 CM² - 150%

12316 €

47-48

España

11 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUNYA

Miércoles 11 febrero 2015 7Expansión

Apoyo masivo al cambio de estatutos del Palau de la MúsicaCULTURA/ La junta que preside Mariona Carulla ha logrado que dos terceras partes de los socios de la institución voten a favor de la reforma de los estatutos.

T. Díaz. Barcelona Luz verde para la reforma de los estatutos de la Associació Orfeó Català. La junta de la entidad que preside Mariona Carulla ha obtenido el visto bueno de la mayoría de los so-cios para tirar adelante los cambios que proponía en los estatutos de la organización, vinculada a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Ca-talana (OC-PMC).

Un total de 350 socios –de los 365 presentes ayer– vota-ron a favor de la modificación, mientras que diez socios se manifestaron en contra y cin-co personas votaron en blan-co. Con este resultado, Caru-lla ha logrado el apoyo de más de dos terceras partes de los votos –lo que equivale a 244 papeletas– que son necesa-rios, según informó ayer el Palau de la Música.

Pese al masivo apoyo a la reforma estatutaria, no hubo una alta participación. La ins-titución catalana tiene 1.903 socios en total.

La votación de ayer, cele-brada por la tarde en una asamblea extraordinaria en el recinto del Palau de la Músi-ca, es la segunda que convoca Carulla con el fin de cambiar los estatutos.

La primera votación se ce-lebró a principios del año pa-sado, pero la junta no logró el apoyo que necesitaba (ver EXPANSIÓN Catalunya del 20 de marzo). En esa ocasión no se logró por pocos votos el

De izquierda a derecha, Joan Vallvé, secretario de la Associació Orfeó Català; Alex Robles, vicepresidente de la entidad; Mariona Carulla, presidenta, y Joan Oller, director, ayer durante la asamblea extraordinaria.

apoyo necesario para refor-mar los estatutos, según co-mentaron entonces fuentes del Palau. En ese momento, la entidad que dirige Joan Oller tenia 1.699 socios.

Ganar agilidad El cambio de los estatutos busca una gestión más ágil de la Associació Orfeó Català, según la junta de Carulla, que es miembro de la familia pro-pietaria de Agrolimen.

Entre los cambios que se quieren impulsar está la me-jora del proceso de participa-ción en la asamblea y las elec-ciones, garantizar una mejor estabilidad de la entidad, opti-

mizar el funcionamiento de la institución y eliminar ambi-güedades. Entre las medidas para mejorar la participación está establecer una jornada electoral para escoger a la jun-ta directiva, que no figuraba en los anteriores estatutos.

También la introducción de la posibilidad de establecer un sistema de voto electróni-co y tramitar información electoral por e-mail; así como la necesidad única de la foto-copia del DNI para delegar el voto y no una certificación notarial, y un mínimo del 25% de los socios para pedir una votación secreta, entre otras medidas.

Ryanair acelera en Barcelona a costa de Girona y ReusM.Menchén. Barcelona Ryanair quiere seguir siendo un actor importante en Cata-lunya. La low cost irlandesa, que en 2013 redujo drástica-mente su actividad en la co-munidad autónoma por la su-bida de tasas de Aena, anun-ció ayer que este año crecerá en torno a un 10% en el Aero-puerto de Barcelona-El Prat. De esta forma, superará su ré-cord histórico en la infraes-tructura, con más de 5,3 mi-llones de pasajeros.

Las buenas noticias para la principal instalación de Aena en la región contrastan con las malas perspectivas para Giro-na y Reus, que en 2015 perde-rán 200.000 y 100.000 pasa-jeros, respectivamente. Se trata de un nuevo mazazo pa-ra estas instalaciones, que han retrocedido a niveles de hace una década después de que el Ejecutivo de Artur Mas deja-ra de subvencionar a Ryanair.

“Pese a que hubo altibajos en el pasado, estamos traba-jando activamente con la Ge-neralitat”, afirmó ayer el con-sejero delegado de la aerolí-nea, Michael O’Leary. El eje-cutivo aseguró que podría ampliarse la oferta en Girona y Reus de cara a la próxima temporada de invierno, todo supeditado a que no se pro-duzca un incremento de tasas y a que empiece a recibir los nuevos aviones.

O’Leary dejó claro que el incremento de la oferta en Gi-rona no supondrá, en ningún caso, volver a los niveles de tráfico previos a la crisis. En-tonces, por la instalación lle-garon a pasar 4,5 millones de pasajeros al año. “Girona no

alcanzará estas cifras en los próximos dos o tres años; lo más realista sería hablar de dos millones de usuarios”, in-dicó el líder de la low cost ir-landesa.

Las palabras de O’Leary podrían ser un mensaje de tranquilidad para las autori-dades de Girona y Tarragona, conscientes de la importancia que tiene la aerolínea para sus aeropuertos. El primero, con un claro enfoque a la Costa Brava, dependió en un 88,2% del tráfico de Ryanair durante 2014, mientras que la instala-ción de la Costa Daurada lo-gró un 54% de sus pasajeros a través de esta compañía.

No al Puente Aéreo En total, Ryanair tendrá quin-ce aviones con base en Cata-lunya (diez en Barcelona y cinco en Girona). En El Prat se incorporará una ruta adi-cional a Colonia, con lo que ya sumará 39 destinos; además se reforzarán las frecuencias en 19 conexiones. En Vilobí d’Onyar, se reduce la oferta de 49 a 36 rutas, pero se eleva el número de vuelos a París y Bruselas. Reus, por su parte, mantiene siete rutas.

O’Leary aclaró ayer que la incorporación de nuevas co-nexiones estará sujeta a la competencia que existe con otros aeropuertos, especial-mente en Polonia y países es-candinavos. Además, descar-tó empezar a operar el Puente Aéreo entre Barcelona y Ma-drid por su escaso rendimien-to económico.

La Llave / Página 2

Elen

a R

amón

.

Esta es la tercera votación en menos de un año en el Palau de la Música. En marzo de 2014 se propuso el cambio de los estatutos y en julio se celebraron las elecciones a la presi-dencia, que ganó Mariona Carulla fren-te a Pablo Duran.

ELECCIONES

La ‘low cost’ irlandesa tendrá una flota de 451 aviones en 2020.

La aerolínea trabaja con la Generalitat para mejorar la oferta en Girona a partir de invierno

Ryanair descarta entrar a operar en el corredor entre Barcelona y Madrid por su rendimiento

Mas destinará al 27-S hasta 25,5 millonesExpansión. Barcelona El Govern aprobó ayer utili-zar 25,5 millones de euros del fondo de contingencia inclui-do en los Presupuestos de 2015 para afrontar los gastos vinculados a las elecciones au-tonómicas del 27 de septiem-bre. Con este movimiento, el Ejecutivo de Artur Mas pre-tende confirmar su decisión en firme de provocar un nue-vo adelanto electoral en Cata-lunya para ver si existe un apoyo mayoritario a la inde-pendencia.

El conseller de Presidència y portavoz del Govern, Fran-

cesc Homs, quiso dejar claro que si no se han producido avances en torno a esta cues-tión es porque formalmente las elecciones no pueden con-vocarse hasta el 3 de agosto, informa Efe.

“Es evidente que serán el 27 de septiembre; sería absurdo no hacerlo cuando se ha anunciado de forma tan clara y solemne”, subrayó Homs ante las dudas sobre si final-mente se producirá el avance electoral debido a las tensio-nes que existen entre CiU y ERC, especialmente a raíz de la petición de que Mas com-

pareciera en la comisión so-bre fraude fiscal y corrupción.

Homs enfatizó que el coste de estos comicios no será dife-rente al de unas elecciones al Parlament de Catalunya, pese al carácter plebiscitario que se

le pretende dar a esta vota-ción. Los 25,5 millones de eu-ros incluyen, entre otros as-pectos, las indemnizaciones a los trabajadores públicos y el resto de ciudadanos que de-berán trabajar esa jornada.

Las últimas elecciones al Parlament fueron en noviembre de 2012.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

25000

7535

Lunes a sábados

429 CM² - 40%

1684 €

7

España

11 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUNYA11 de febrero de 2015

Miércoles

Huelga en Nissin, el proveedor logístico de Sharp, ante un posible cierre P4

Ryanair batirá este año su récord de tráfico en Barcelona P7

Michael O’Leary.

BOLSA DE BARCELONA

BCN Mid-50 17.122,30 +96,24 +0,57%

BCN Global-100

��

876,63 +9,27 +1,07% �

Márketing

¿Cómo responde el cliente ante los productos gratuitos? P8

El presidente del grupo japonés Next entra en el nuevo consejo de Trovit P5

Siga todos los contenidos de Expansión CATALUNYA

en twitter.com/exp_catalunya

El grupo familiar catalán incrementó en un 5% sus ventas, hasta 240 millones de euros, gracias al auge del mercado de la restauración en España y a la buena marcha de las exportaciones.

Bodegas Torres volvió a la senda del crecimiento en 2014. Tras el ligero descenso de las ventas que sufrió en 2013, la compañía familiar creció un 5%, hasta alcanzar unos ingresos de 240 millo-nes de euros. El grupo atri-buye el alza a la recupera-ción de la hostelería en Espa-ña (9%) y al tirón del merca-do canario, donde Torres ha crecido un 10% por el auge del turismo. Asimismo, las exportaciones de la empresa han credido un 7% gracias a la buena marcha de las ven-tas en Reino Unido, Dina-marca y Holanda. P3

Home Meal Replacement, la empresa propietaria de Nos-trum, ha iniciado una inver-sión de 4 millones de euros para triplicar la capacidad de producción de su cocina cen-tral de Sant Vicenç de Caste-llet (Bages). El proyecto per-mitirá hacer frente al plan de crecimiento de la cadena. P5

Torres volvió a crecer en 2014 al recuperarse la hostelería

Nostrum triplica la capacidad de producción en el Bages

La papelera sueca SCA pone en marcha una nueva línea de producción en Valls

La bodega Waltraud, de Torres, situada en Pacs del Penedès.

La compañía vinícola exporta el 70% de su producción a más de 150 países

Reino Unido, Dinamarca, Holanda y China han sido claves en el último ejercicio

La Associació Orfeó Català podrá cambiar los estatutos como proponía su presidenta, Mariona Carulla. Ayer se celebró una asamblea extraordinaria para someter por segunda vez a votación de los socios la reforma de los estatutos. De los 365 socios presentes, 350 votaron a favor. P7

Luz verde a la reforma de estatutos del Palau

Coyuntura El consumo sólo repunta en el comercio minorista, no en el híper P6

Takashi Inoue (Next).

Local de Nostrum en Barcelona.

El grupo SCA amplía sus instalaciones de Valls (Alt Camp) para producir el 100% de los pañales que la empresa suministra a la ca-dena de supermercados Mercadona, y que se comer-cializan con la marca Deli-plus. La empresa, propieta-ria de Colhogar y Tena Lady, ha traído a España toda la actividad que realizaba has-ta la fecha en Polonia y en Suecia. En la planta también se produce papel tisú. P4

La inversión se suma a la realizada en octubre, cuando instaló una primera línea de pañales

La ampliación de las instalaciones se destinará en exclusiva a producto para Mercadona

elen

a R

amón

.

Jan Johansson, primer ejecutivo de SCA a nivel mundial.

La cadena de comida para llevar activa una inversión de 4 millones en su cocina central

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

25000

7535

Lunes a sábados

107 CM² - 10%

421 €

1

España

11 Febrero, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

36 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMECRES, 11 FEBRER 2015

wL’Associació Orfeó Català va aprovar ahir en assemblea extraordi-nària (per 350 vots a favor del total de 365 socis presents) una mo-dificació parcial dels seus estatuts amb què es pretén garantir una“millor estabilitat de l’entitat”, “facilitar” el seu funcionament i mi-llorar el procés i la participació en les eleccions. Així, s’ha establertuna jornada electoral per escollir junta directiva i caldrà el suportde 100 socis per presentar candidatura. Entre les necessitats pe-remptòries hi havia la de “reforçar les atribucions de la junta” per ala presentació de querelles. D’altra banda, ingressar a l’Orfeó ja norequerirà la firma de dos socis. / M. Chavarría

wLes autoritats italianes delpatrimoni artístic s’han apoderata Suïssa de la pintura El retratd’Isabel del Este, atribuïda inicial-ment a Leonardo da Vinci i desa-pareguda durant segles fins que el2013 va ser localitzada en un bancde Lugano, a Suïssa. La policia vaassegurar que, en cas de no haverestat confiscada, aquesta obra, de61 x 46,5 cm, hauria estat comerci-alitzada en els propers dies peruna quantitat superior als centmilions d’euros. El Corriere de laSera va explicar que compradorsàrabs podien arribar a oferir 150milions d’euros. / Europa Press

wSi els seus provocadors espec-tacles poden suggerir el caos,ahir es va poder veure que en elfons són molt ordenats. La Furadels Baus va fer lliurament for-mal a l’Institut del Teatre del’excepcional arxiu de la compa-nyia entre el 1974 i el 2009, for-mat per 25.000 documents entreels quals hi ha milers de fotogra-fies –que mostren la seva pro-gressió des del més humil teatrede carrer als espectacles interna-cionals–, cartells, dibuixos, gui-ons dels espectacles i anotacionsde tot tipus. Uns espectaclesmolts dels quals, sobretot els

inicials, va dir ahir Pera Tantiñá,ara no es podrien realitzar perles normatives de seguretat. L’ar-xiu estarà a disposició dels inves-tigadors però a més es digitalit-zarà per mostrar-lo en línia. For-marà part del gran fons del Mu-seu de les Arts Escèniques. Unmuseu que, davant la dificultatd’afrontar ara per ara la reformade la que havia de ser la sevaseu a la modernista Casa de laPremsa, obrirà des del maig al’espai d’exposicions temporalsde l’Institut un embrió del quevol ser a partir de deu especta-cles històrics. /J. Barranco

LaFuradónael seu arxiu a l’Institut delTeatre,que almaig obriràun embriódemuseu

CRÍT ICA D’ÒPERA

Hi va haver una vegada unWim Wenders del viatge, in-quiet i intranquil. Un Wendersque brillavaEn el curso del tiem-po i que parlava d’El estado delas cosas, al costat del seu lla-vors amic Peter Handke, totsdos en una road movie sense fi.I aquí hi ha els germans Roca,que ara s’han llançat a la carre-tera. Joan, Josep i Jordi, del Ce-ller de Can Roca, han fet unviatge en el temps: cinc setma-nes amb el restaurant a sobreperAmèrica. Un viatge per des-cobrir l’estat de les coses de lacuina a Mèxic, Colòmbia o elPerú, sense oblidar els EstatsUnits. I de passada explicar allàles seves pròpies coses.El Wenders d’ahir i els Roca

de demà, units per la Berlinale,on el primer va presentarEverything will be fine, amb JamesFranco i Charlotte Gainsbourgcom a protagonistes. Un filmmalenconiós, sense cap indicid’aquell Wenders primerenc.En el qual es parla amb bellesaplàstica –en tres dimensions– ibuidor existencial de refer la

vida, d’oblidar i de perdonar.Obsessions del cineasta ale-manydes de, almenys,París, Te-xas (1984).Els Roca, per contra, com si

seguissin el camí invers, vanparlar ahir sobretot de carrete-ra i de viatjar. També d’apren-dre –i ensenyar– viatjant, i delque aquest viatge (amb la cuinaposada) deixa al darrere.Conscients de la necessitat

d’obrir-se al món, els germansRoca van decidir –poc després

de presentar a la Berlinale del’any passatEl somni, el seu pri-mer film sobre el menjar com acultura, i la cultura del gust–tancar el restaurant durantcinc setmanes i fer-lo itinerant.Es van llançar a la carretera,

com si diguéssim. Testimonid’aquest viatge impossible ésCooking up a tribute, un docu-mental dirigit per Luis Gonzá-

lez i Andrea Gómez, la primeraproducció de BBVA Conteni-dos, una branca del gran bancespanyol que s’obre al món au-diovisual.Cooking up a tribute es va pre-

sentar ahir a la secció culinàriadel festival berlinès, on els ger-mansRoca –Joan i Josep; Jordies va quedar a casa– van expli-car la seva aventura després dela projecció. Van parlar de la se-va visita a les cuines de Hous-ton, Dallas, Mèxic DF,Monter-rey, Bogotà i Lima, on van ela-borar prop de 50.000 plats pera més de 2.700 persones. “Lacuina és creativitat, però és coo-peració, ajuda i descobriment, iels vincles que es creen entre38 persones que viatgen jun-tes”, afirma Joan Roca, que afe-geix: “Perquè la cuina és acció,a més de transpiració”.Els dos germans constaten

una mena de revolució a travésde la cuina en aquells països:“Al Perú la cuina és una qüestiód’orgull nacional”, recordaJosep. “I el mateix passa a Co-lòmbia i a Mèxic, on la cuinas’ha transformat en una formad’agitació cultural”. Els Rocatornaran a llançar-se a la carre-tera i sembla que miren cap aTurquia.c

Pòquerd’asosaBerlín

Les candidatures a la presidència de l’OrfeóCatalànecessitaran el suport de cent socis

Itàlia confiscaunquadre atribuït aLeonardodaVinci guardat enunbancdeSuïssa

Wenders, Gainsbourg i Franco, ahir a Berlín

SALVADOR LLOPART

El retrat d’Isabel del Este

Macbeth

Autor: Giuseppe Verdi, sobrellibret de Francesco M.Piave,basat en l’obra de Shakespeare

ROGER ALIER

No era només la Berlinale l’únicesdeveniment important a Ber-lín aquesta setmana, sinó la veri-table explosió lírica queha supo-sat reunir en l’Òpera de la ciutat(refugiada per obres en el Schi-ller Theater) quatre grans figu-res del món operístic: PlácidoDomingo en elmillor paper bari-

tonal fins ara, com a Macbeth);RolandoVillazón (en el breu pe-rò vivaç rol de Macduff); Liud-mila Monastyrska (soprano deveu verdiana dramàtica comuna casa); l’excel·lent Banquodel baix RenéPape, i tot això so-ta l’ègida de l’immarcescibleDaniel Barenboim davant laStaatskapelle de Berlín, que fun-ciona com un prodigi.

Una producció curiosa, terro-sa i ferruginosa, amb un simpleturó i una passarel·la, un vestua-ri atractiu i molt medievalitzanti uns llums eficaços van aconse-guir el miracle visual; l’auditiuel van proporcionar els can-

tants que, cada un en el seu pa-per, van omplir de goig el públicque atapeïa el petit teatre quesupleix la Staatsoper. Plácidononomés va cantar amb tota for-ça, sinó que es vamoure dramà-ticament i va acabar l’obra ambl’ària final que sol tallar-se –ells’hi nega, ha dit–, i LiudmilaMo-nastyrska va consolidar la famade gran soprano verdiana (laveurem al Liceu ambPlácido a Idue Fóscari, preparin-se!).Mag-nífic el cor, magnífica l’orques-tra, llançat Villazón, contun-dent René Pape; bon tenorHoffmann com aMalcolm: Qui-na sessió verdiana!c

Enviat especial

WimWenderstorna al territoride la malenconiaamb ‘Every thingwill be fine’

JENS KALAENE / EFE

Berlín

EFE

• Fins a un 25% de dte. en la tarifa web delloguer de cotxes a Espanya

• 10% de dte. en reserves internacionals

www.europcar.esTel. 902 50 30 10

EUROPCAR

• 2x1 en l’entrada

www.magicmondeltren.comTel. 93 883 51 30C/ Catalunya, 9,Sta. Eugènia de Berga (BCN)

MÀGIC MÓN DEL TREN

25 Dte.

2x1

• 2x1 en l’Entrada General de 3 hores +Massatge Express 20’.Gaudeix de CALDEAquan vulguis,sense cap restricció horària!

www.caldea.comTel. 902 932 025Parc de la Mola, 10,Escaldes-Engordany (Andorra)

CALDEA

2x1

Fins a un

CLUB SUBSCRIPTORS

Més informació a www.subscriptorsdelavanguardia.com

Porta sempre la teva targeta de SubscriptorI si no la tens, sol·licita-la a www.subscriptorsdelavanguardia.com

Avantatges exclusius

PANORAMA

La ‘roadmovie’delsRocaa laBerlinale‘Cooking up a tribute’, el viatge americà dels cuiners

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2550 €

36

España

11 Febrero, 2015

ORFEO CATALA

18 Larevista DIMECRES 11 DE FEBRER DEL 2015

Bobbi Kristina INFORMACIONES CONTRADICTORIAS

Los familiares de la hija de Whitney Houston, en coma desde hace 11 días, podrían to-mar hoy la decisión de desco-nectar a la joven de la máquina que la mantiene con vida, jus-to a los 3 años de la muerte de la cantante, según pagesix.com. No obstante, varios medios in-gleses desmentían luego esta noticia.

Alfonso Díez DESCONTENTO El viudo de la duquesa de Al-ba no está conforme con la cuota usufructuaria que le

corresponde tras el reparto de bienes de su difunta es-posa, tal y como publica Pa-loma Barrientos en Vanita-tis. Sin embargo, Alfonso, por el momento, descarta recurrir a los tribunales.

Gente

R. R. entretenimiento@20minutos.es / twitter: @20m

20minutos

Uma Thurman se convirtió ayer en trending topic al acu-dir a un evento en Nueva York con una nueva cara. La pro-tagonista de Pulp Fiction y Kill Bill desveló su impactan-te transformación en la pre-sentación de la miniserie The Slap, en la que trabaja junto a Peter Sasgaard y Zachary Quinto.

La actriz, de 44 años y ma-dre de cuatro hijos, parece seguir los pasos de Renée Ze-llweger (45 años), que el pa-sado noviembre causó una gran conmoción por el cam-bio experimentado en su rostro tras operarse los pár-pados. «Me alegra que la gen-te me vea diferente», se de-fendió entonces la protago-nista de Bridget Jones, que aseguró que se veía mucho más saludable con el cam-bio. El cambio radical de Uma Thurman ha sorprendi-do a propios y extraños. En-seguida las redes se han lle-nado de comentarios que la-mentan el cambio al que se

ha sometido la intérprete, ca-racterizada por un físico muy particular.

Pero Renée y Thurman no son las únicas que han cambiado radicalmente su rostro. Mucho peor le fue a Nicole Kidman (47 años), a

la que el exceso de bótox en la cara acabó convirtiendo en una muñeca inexpresi-va. Ella misma llegó a con-fesar que no está satisfecha con los resultados. Tampoco le fue muy bien con las ope-raciones a la diseñadora Do-natella Versace (59 años). Nunca fue una belleza, pe-ro su lucha contra los estra-gos de la edad la han acaba-do convirtiendo en una cria-tura de plástico carente de toda naturalidad.

Más reciente es el cambio de Demi Moore. La protago-nista de Ghost, que el pasa-do mes de noviembre cum-plió 52 primaveras, sorpren-dió a todo el mundo al publicar una foto en Insta-gram esta semana junto a su hija Tallulah. Eso suponiendo que fuera ella, porque la ac-triz, una de las mujeres más atractivas de Hollywood, aparecía en la instantánea to-talmente irreconocible, con un rostro casi adolescente.

Otra que revolucionó las redes sociales a finales de año con un espectacular nuevo look a golpe de bisturí fue Mary Kate, una de las célebres gemelas Olsen (Padres forzo-sos). A juzgar por el cambio, parece que la actriz y diseña-dora estaba cansada de que la confundiesen con su herma-na Ashley, porque ahora está irreconocible. La joven optó por estirarse el rostro, algo po-co comprensible, ya que tie-ne tan solo 28 años.

Uma Thurman hace un ‘Renée Zellweger’La actriz, de 44 años, ha protagonizado una impactante transformación, tal y como ocurrió con ‘Bridget Jones’

STELLA TIENE NOVIO

Melanie Griffith nos ha presentado en Instagram al novio de su hija

Stella del Carmen. Se llama Ari y ya tiene relación con toda la familia. En los últimos meses estamos sabiendo más de la joven que en los últimos 18 años: el pasado sábado, Antonio Banderas hizo una dedicatoria a modo de disculpa a su hija cuando recibió su Goya de Honor, y ahora, unos días después, llega la foto de Melanie. ¡Cuánto dolor se percibe! La joven Stella ha heredado la belleza de

su abuela materna, Tippi Hedren, la dulzura de su madre y el don de gentes de su padre. Una mezcla perfecta. Lo que más me gusta de ella es que, por el momento, no tiene ninguna intención de dedicarse a la interpretación. Según me cuentan, quiere trasladarse a vivir el próximo septiembre a Nueva York y empezar sus estudios.

LOS BLOGS DE 20minutos.es

Vaya gente

Rosy Runrún

HORÓSCOPO POR AMALIA DE VILLENA

� ARIES Podría sorprenderte la aparición en escena de una persona atractiva que, sin saber cómo, te atrapará en el mismo instante en el que te la presenten.

� TAURO El temor a lo desconocido podría estar impidiéndote avanzar laboralmente hacia el estado en el que deseas estar.

� GÉMINIS Tu obsesión por el orden podría provocarte hoy, llevándolo al extremo, un problema con los demás: no es necesario que seas tan estricto.

� CÁNCER Convéncete de que tu pareja tiene razón en algo que te advertirá hoy y que ya te ha explicado otras veces.

� LEO Un familiar o un amigo te revelará una confidencia que salpica a algunas personas que valoras, pero no debes preocuparte por ello.

� VIRGO Ofrécele toda la compresión que se merece a un amigo tuyo que, desde hoy, pasará por una mala racha.

� LIBRA Parte de tu trabajo de hoy quedará sin concluir, pero tú no tendrás la culpa de ello. Que no te digan lo contrario.

� ESCORPIO Hoy te sentirás realizado profesionalmente, por lo que tendrás claro que ahora, y no antes, es cuando estás en el camino correcto.

� SAGITARIO No debe importarte la opinión de otras personas: es tu vida y tienes el derecho de diseñarla tal y como consideres oportuno.

� CAPRICORNIO Si alguien te ofrece un viaje de cara al fin de semana, acepta: os esperan grandes experiencias y quizá conozcas a alguien interesante.

� ACUARIO Necesitarás comprar material de papelería pues, aunque no sabrás cómo, has gastado todo lo que tenías.

� PISCIS Un coach te abrirá los ojos con relación a un asunto en el que llevas encastillado desde hace mucho tiempo.

Uma Thurman, antes (derecha) y después de sus retoques. GTRES

Las reformas integrales de careta no son solo cosa de fé-minas. Sylvester Stallone y Mickey Rourke son la prue-ba viviente de cómo la cirugía facial puede convertir la cara de un hombre en una masa de bultos ‘colagenosos’. En España, Camilo Sesto ha pre-ferido tirar del lifting... en su-cesivas ocasiones. Y es que parece que a Jesucristo Su-perstar le «mola mazo» el es-tiramiento de piel.

Ellos también se retocan

FLASH Sting añade Córdoba a su gira española del próximo verano... � La gira mundial del músico recalará en Córdoba el próximo día 12 de julio con un concierto en la plaza de toros para el que mañana salen a la venta las entradas en los puntos habituales.

... Y Roger Hodgson actuará en Peralada � Uno de los fundadores y voz de la mítica banda Supertramp actuará este verano en el Festival Castell de Peralada, que se celebra del 25 de julio al 8 de agosto.

Coppola quiere comprar la Ciudad de la Luz � El grupo inversor en el que participa el director de cine Francis Ford Coppola quiere comprar en su «totalidad» los estudios de la Ciudad de la Luz (Alicante).

Nicole Kidman acabó convirtiéndose en una muñeca inexpresiva por el exceso de bótox

Sortir

� MÚSICA

Maria Joao Pires La pianista portuguesa és la convidada d’avui del cicle Ibercamera del Palau de la Música. Pires celebra enguany els seus 20 anys de relació amb aquesta programació, que li ha permès donar-se a conèixer al gran públic. Presenta a Barcelona el projecte Partitura, organitzat en col·laboració amb l’escola Musique Chapelle de Brussel·les i pensat per ajudar els joves intèrprets. Palau de la Música, 4. Avui a les

20.30 h. Preu: de 21 a 90 euros.

� ESCENA

‘El Circo de los Horrores’ La nova temporada de l’espectacle arriba a Barcelona després d’un any de gira per Itàlia i més de 250.000 espectadors. En sis anys de representació, aquest muntatge de circ contemporani ha atret 2.000.000 d’espectadors a Espanya, Llatinoamèrica i a Miami (Estats Units). Port

Vell. Avui estrena a les 20.30

hores. Preu: de 15 a 42 euros.

www.circodeloshorrores.com.

‘Joc de Miralls’ L’èxit d’Annie Baker arriba de la mà de Juan Carlos Martel Bayod a l’Espai Lliure. Plaça Margarida Xirgu,

1. (21.00 hores). Preu: 22 euros.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

205000

179919

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

1250 €

18

España

11 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El filoleg mallorqul Joan Veny, amb la presldenta d Omnlum Cultural, Munel Casal, FOTO: ALE JAN DRO ~ARClA/EFE

LLENGUA ̄ EL GUARDC~ QUE A~ORGA ~)MNlUM CULTURAL ES~ DO~A~ AMB 15.000 EUROS

El lingiiistaJoan Yeny, Premid’Honor de les Lletres CatalanesUestudids mallorqui, professor de la UB durantm6s de quatre d6cades, 6s continuador de laingent obra de Joan Coromines i ha dedicatla seva recerca sobretot a l’etimologia

EFE

E1 lingfiista mallorqui Joan Venyha estat guardonat arab e1475 Pre-mid’Honor de les Lletres Catala-nes per l’*<excel.16ncia de la seva obracientifica>, i per la seva <<dedica-ci6 amorosa a la llengua catala-na,,, segons va don.ar a con6ixerahir la presidenta d’O .mnium Cul-tural, Muriel Casals. Omnium 6sl’entitat que atorga el guard6.

costat de Lidia Pons, de maneraque coneix a la perfecci6 la situa-ci6 de la llengua als diferents territoris on es parla.

Segons el seuparer, la llenguapassaper ,<moments dif~cils,, pe-r6 espera que ,<en un futur m6s omenys pr6xim de llibertat pu-guem viure una llengua en tota laseva normalitat,,. En opini6 deJoanVeny, a Catalunya existeixen

<~problemes,per6 possibilitats,,,mentre queen altres punts de laPeninsula com Val6ncia o alesIlles Balears, senzillament ,descoses no pinten

Tot i que resident a Barcelo-na des de fa molts anys,Veny se-gueix l’actualitat mallorquina icreu que si hi ha un canvi de go-vern a les illes tarnb6 es rnodificar~la pol~tica lingfilstica,ja quela societat que ellva deLxar quartes va traslladar a la capital cata-lana ~s molt diferent de l’actu-al. <~En aquell moment els quis’interessaven per la llengua ca-talana a Mallorca cabien en untramvia~,, assegurh.

Filbleg, savi, estudids,Veny 6 s :continuador de l’ingent obra de ...................... L’APONT ............................Joan Coromines,de quiahir es vadeclarar (~admirador,,,itamb6vadestacar que elrecentment mortAntoniMaria Badia iMargarit vaser elseu,<mestre, mentoriamic,,.<~Siavui sdc aqui 6s grhcies ala se-va amistat i al seu me stratge% vaassenyalar tan bon punt va co-men~ar el seu discurs.

Nascut a Campos (Mallorca)el 193z iprofessor de la Universi-tat de Barcelona durant m6s dequatre dbcades,Venyva mostrarla seva <<profunda satisfacci6,, pelreconeixement d’unjurat que vaser <,condescendent i generds,,amb la sevapersona.

Va assenyalar queen aquestallargatraj ect6ria professional s~aadedicat a la llengua des de diver-ses facetes, sense oblidar mai elseu contacte directe, ni les influ6ncies d’altres idiomes com Fan-gl6s o el franc6s,ihamostrat unes-pecialinter6s per l’estudi de l’etimologiade les paraules.

Deixeble de Coromines, la seva obra magna 6s l’Atles lingiilsticdel domini catalh, que elabora al

Compet ncia imperialista¯ Sobre si la Ilenguas’empobreixen el seu 6s quotidi~,Joan Veny ex-press~ preocupaci6,perquE~<te-nim els repatanis de FAd ministra-ci6 que continuen arab la sevalleii la defensen, i despr6s teNm ca-sos especials d’individus que no uti-l itzen la I lengua corn cabx D’altrabanda, no ha defugit que laimmi-graci6,~vulguis o no vulguis,6s u nproblema, perqu6treballem pera I’assimilaci6 de lagent, per6 cos-ta molt, especialment quan exis-teixla compet~nciaimperialista delcastel l~>~. Per aq uest motiu, creuque els mitjans de comunicaci6 encatal~ s6n fonamentalsi,preferent-ment, l’escola, que~t6 un paper ex-t raordinarb>, ai~’com Ik~actitud delsmateixos parlants, que ha de seroberta i dirigir-se en catal~ aqufiall~t>~. Sobre corn s’ha d’ensenyar,considerhque mai no hadeser~excathedra’, sin6 arab respecte alsalumnes.

El professor Llufs Duran i So-I~vaserqui Ileglahir eltext de pre-sentaci6 del premiat, escrit pel pe-riodista Joaquim Maria Puyal,que no va poderarribar a Barce-lona a temps des de Bilbao, des d’ondiumengeva retransmetre el Bar-~a per a Catalunya Radio. Puyal sub-ratllMa feina de Veny, la seva ~<di-mensi6 cientffica, el seu do singu-lar per la docEncia, laseva passi6per la Ilengua>>.

El Premi d’Honor de les LletresCatalanes, que esth dotat arab~5.ooo euros i un guard6 d’Er-nest AltOs, es Iliurar~ en un acteal Palau de la Mdsica el pr6xim dia8 de juny. Aquest any comptavaarab unjurat format per I’escrip-toravallencai professorade Lite-ratura de la URV MargaridaArit-zeta, Fina Birul~s, Margarida Ca-sacuberta, Llu[s Duran, RamonPla i Arx6, Joaquim M. Puyal, Car-Ies Solh, Anna Sall6s i Joan Mas.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

76000

9838

Diario

450 CM² - 50%

1740 €

30

España

10 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Regió7DIMARTS, 10 DE FEBRER DEL 201534

CULTURES

LA RATONERA� LLOC: Sala Gran del Kursaal (Man-resa) � DIES: 7 de febrer. Text:Agatha Christie. Versió i direcció: VíctorConde. Intèrprets: Mariona Ribas,Ferran Carvajal, Aleix Rengel, XavierBertran, Anna Gras-Carreño, Santi Ibáñez,Joan Amargós, Isabel Rocatti.

ncetant la temporada tea-tral de la Sala Gran, el tea-tre Kursaal de Manresa

acollia la intriga i misteri de la peçamés longeva dels escenaris angle-sos, l’obra teatral d’Agatha ChristieLa ratonera, sota la direcció deVíctor Conde.

Interpretada per Mariona Ribas,Ferran Carvajal, Montse Pérez, AleixRengel, Anna Gras-Carreño, Xa-vier Bertran, Santi Ibáñez i JoanAmargós, el text de l’escriptora an-glesa situa l’espectador en una re-cent inaugurada casa d’hostes, l’en-

demà d’un assassinat comès a Lon-dres. Una tempesta de neu deixaaïllada la mansió Monkswell i elshostes. L’adreça de la la casa és l’ú-nica pista que ha deixat l’assassí. Hideu haver arribat? La tempesta deneu el deu haver aturat? Quinaconnexió hi ha entre els hostes? Sónel que aparenten o diuen ser?

La ratonera és una espectaclesolvent i l’atmosfera que reprodu-eix emmarca l’halo d'intriga i mis-teri necessaris per al bon creixementdel muntatge. Però malgrat ser unabona producció, La ratonera esdesenvolupa a un ritme que s’acostaperillosament al tedi, amb uns per-sonatges sobradament conegutsper arquetípics –però excessius enel tòpic– i amb unes interpreta-cions hieràtiques, marcadades peruns estratègics silencis i efectes so-nors. Cal destacar la presència deXavier Bertran i Santi Ibáñez, quetrenquen el monocromisme d’unmuntatge que, malgrat tot, narrauna història que continua atrapantuns espectadors que, dissabte a lanit, van acomiadar el muntatgeamb aplaudiments i advertimentsde no revelar la identitat de l’assas-sí. Doncs així, silenci!

E

LA HISTÒRIA ATRAPA

Assumpta Pérez

TEATRE CRÍTICA

El lingüista mallorquí Joan Venyva ser reconegut ahir amb el 47èPremi d'Honor de les Lletres Ca-talanes per l’«excel·lència de laseva obra científica» i per la seva«dedicació amorosa a la llenguacatalana», en paraules de MurielCasals, presidenta d'Òmnium Cul-tural, promotors del guardó.

Catedràtic de Filologia Catala-na de la Universitat de Barcelonai membre de l’Institut d'Estudis Ca-talans, Veny ha fet recerca en elcamp de la dialectologia, l’edició detextos i la història de la llengua i hadedicat una atenció especial a l'e-timologia. A més de ser responsa-ble de la part catalana de diversesrecerques internacionals sobregeolingüística, Joan Veny dirigeixl'Atles Lingüístic del Domini Cata-là (ALDC) juntament amb LídiaPons, que va iniciar el recentmentdesaparegut Antoni Maria Badia iMargarit. El filòleg va rebre la Creude Sant Jordi el 1997 i el Premi Ra-mon Llull del Govern de les IllesBalears el 2009.

Veny és continuador de l’in-gent obra de Joan Coromines, dequi ahir es va declarar «admira-dor»; a Badia i Margarit el va defi-nir de «mestre, mentor i amic». «Siavui sóc aquí és gràcies a la sevaamistat i al seu mestratge», va dei-xar clar tan bon punt va començarel seu discurs. Nascut a Campos(Mallorca) el 1932 i professor de laUniversitat de Barcelona durant

més de quatre dècades, Veny vamostrar la seva «profunda satis-facció» pel reconeixement d'unjurat «condescendent i generós»amb la seva persona. Per a Veny, lallengua catalana viu «momentsdifícils» però espera que «en un fu-tur més o menys proper de lliber-tat puguem viure una llengua entota la seva normalitat». Per aVeny, a Catalunya existeixen «pro-blemes, però possibilitats», men-tre que en altres punts de la pe-nínsula com València o a les IllesBalears «les coses no pinten bé».

Tot i que viu a Barcelona des defa molts anys, segueix l’actualitatmallorquina i creu que si hi ha uncanvi de govern a les Illes també esmodificarà la política lingüística, jaque la societat que va deixar quan

es va traslladar a la capital catala-na és molt diferent de l’actual.«En aquell moment els que s'in-teressaven per la llengua catalanaa Mallorca cabien en un tram-via». Per a Veny, quan es parla dellengua, la immigració, «vulguis ono vulguis, és un problema; tre-ballem perquè assimilin el catalàperò costa molt quan existeix lacompetència imperialista del cas-tellà». «Estem lluitant amb corat-ge a base de mitjans de comuni-cació, d’escola i de l’actitud dels ca-talanoparlants».

El Premi d'Honor de les LletresCatalanes està dotat amb 15.000euros i un guardó d'Ernest Altés.L'acte de lliurament tindrà lloc alPalau de la Música Catalana eldilluns 8 de juny.

AGÈNCIES | BARCELONA

El filòleg mallorquí JoanVeny rep el Premi d’Honorde les Lletres Catalanes Òmnium reconeix «la dedicació amorosa a la llengua catalana» del

director de l’Atles Lingüístic del Domini Català, iniciat per Badia i Margarit

MARTA PICH

Gerard Quinto, Esteve Soler i David Torras, els directors del curt Interior. Família, van estrenar-lo diumenge «a casanostra», a Cineclub Manresa. El treball, que roda per diferents festivals, es va poder veure la setmana passada en elcertamen més important del gènere, el Festival Clermont-Ferrand, on havia estat seleccionat entre més de 7.000aspirants. Per a Soler, que va arribar a la cita amb les maletes, el certamen francès ha estat «un gran aparador».

El trio manresà del curt «Interior. Família» estrena el treball «a casa»

Un moment del muntatge, que es va veure en tres funcions

MIREIA ARSO

Joan Veny, ahir a la seu d’Òmnium Cultural, a Barcelona

EFE/ALEJANDRO GARCÍA

BreusEFE/TONI ALBIR

Tres empreses del sector musicalbarceloní, Èxits Management, Li-zardqueen Music i Vibra Comuni-cació, han creat el nou segell HalleyRecords. La primera publicació ésSanta Ferida, el segon treball deFerran Palau (Anímic). El nou se-gell reeditarà també al març FirstTracks, que recull les primerescomposicions de Núria Graham. Elsegell apostarà per «publicar discostant de grups emergents com deconsolidats on imperarà més laqualitat que l’estil musical, l’emo-ció que el criteri comercial».

ACN | BARCELONA

Neix el nou segellmusical barceloníHalley Records

MÚSICA

L’escriptor Fernando Marías vaguanyar ahir el premi BibliotecaBreve 2014, que atorga l’editorialSeix Barral, per l’obra La isla del pa-dre, un emotiu relat on descriu larelació a distància que va mante-nir amb el seu pare. Mariner mer-cant de professió, el pare de Maríasera una figura absent a casa. Per alguardonat, la novel·la gira a l’en-torn de la «por mútua» que existiaentre els dos.

ACN | BARCELONA

Fernando Maríasguanya el BibliotecaBreve, de Seix Barral

LLETRES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

30000

6844

Diario

270 CM² - 30%

558 €

34

España

10 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ballarines del mític cabaret Tropicana durant una presentació a l'Havana (Cuba). Emblema de l'espectacle musical cubà amb 75 anys d'història,mira amb expectació la nova etapa amb EUA davant el previsible augment d'espectadors nord-americans entre el públic internacional.

La imatge FOTOGRAFIA DE ALEJANDRO ERNESTO / EFE

Tropicana espera el retorn dels ianquis

o hi ha solució. La població civilhi ha coses que les entén ràpi-dament. Apareix una llista ambtot de gent que coincidim a ca-

talogar de persones de molts diners. No hiha dubtes. Més descrèdit per al sistema.Més descrèdit per als que governen i nocontrolen (o no volen fer-ho) les grans for-tunes. Més assalariats buscant alternativesal desgavell que fa que uns cada dia si-

guem una mica més pobres i uns altres,cada dia, molt més rics. A uns ens costamolt d’arribar a final de mes i a uns altresels sobren els diners, i compten amb lapermissivitat dels governs per treballar enparadisos fiscals. La població es molesta,s’enrabia, s’emprenya i busca solucions. Enuna part de la península Ibèrica, es trobauna sortida a través del dret a decidir i de laindependència. Al centre de l’estat, el ma-

lestar es canalitza a través de Podemos. Lallista Falcioni amb noms com els dels can-tants David Bowie i Tina Turner, el rei deMarroc Mohamed VI, el motociclista Va-lentino Rossi, els pilots de F1 MichaelSchumacher o Fernando Alonso, l’empre-sari que remena les cireres en aquest circFabio Briatore, la model Elle Macpherson,l’actor John Malkovich, el futbolista DiegoForlán, el dissenyador Valentino, l’empre-sari Emilio Botín, o el directiu del Barça Al-fons Godall... Tots aquests han guanyat di-ners a cabassos, i ningú no els ho retreu.Ara, que intentin no pagar impostos... I per què els governs ho silencien? Més pera Podemos.

N

Enric BadiaPINZELLADES

enricbadia@regio7.cat

DE VÓS O DE VOSTÈ?L’empresa Eyssa, que té laconcessió de la zona blava

de Manresa, va enganxar dijous

passat adhesius al lateral dels par-químetres per informar els usuarisd’una aplicació mitjançant la qualpoden pagar la zona blava amb elmòbil. Els esmentats adhesius ha-vien de quedar posats dimarts dela setmana passada, quan va en-

trar en funcionament l’aplicació,però una errada en l’escrit n’hauriaaturat l’enganxada. El que és cu-riós és que els que van posar di-jous passat també contenenerrors. Al marge que la redacció ésmolt millorable, en una mateixa

frase es tracta de vós i de vostè elconductor. Hi diu: «rebreu una no-tificació abans de finalitzar el seutiquet per evitar que el denun-ciïn». Una de dues: o han repetitels adhesius amb les mateixeserrades o no les han tret.

RAS I CRU

MarcMarcè

Mas sumaríssim

marcmarce@regio7.cat@DiariR7La llista d’Hervé Falciani

L’estirabot

«Senyor Mas,vostè és el vuitèfill de Jordi Pujol».Davant d’una revelaciód’aquest abast sobre elvincle entre l’actual i

l’anterior presidents de la Generalitat, calpreguntar-se: ja ho sap, la Marta?

ALICIA S. CAMACHOPRESIDENTA DEL PP CATALÀ

Fil per randa

TELÈFON: 93 877 22 33

FAX: 93 874 03 52

DIMARTS, 10 DE FEBRER DEL 2015

ADREÇA ELECTRÒNICA: regio7@regio7.cat

SEU SOCIAL

Sant Antoni Maria Claret, 32 08243. Manresa

er ser infidel s’ha de te-nir molta memòria.Com més mentidesdius, més memòria has

de tenir. I quan ho has embolicat tottant que ja no distingeixes entre laveritat i la mentida, només quedauna sortida: tenir sempre a puntuna dada certa i cenyir-t’hi et dema-nin el que et demanin. «Carinyo,però com podia ser jo al Majesticaquell dia si tenia la targeta caduca-da?», per exemple. I d’aquí no etmous. Després de trenta anys decarrera Artur Mas té massa cosesper recordar. En algunes, com el casPalau, ha tornat els diners per poderdir-ho sempre. En altres, les ombresreals i les inventades es barregen il’únic que queda clar és que nomésels pringats no hem tingut paresamb compte a Liechtenstein. Pertant, al final, la qüestió és: te’l creuso no te’l creus? Ell ho fa molt bé: sapser enèrgic sense ser mai agressiu;sap mostrar un punt d’emotivitatsense perdre mai l’autocontrol; sapser dur sense ser agre, i sap expres-sar-se clar i convençut. Compres?

P

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TELEVISION

30000

6844

Diario

90 CM² - 10%

186 €

40

España

10 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

22

PANORAMAwww.segre.com/panorama

SEGRE

Martes, 10 de febrero de 2015

“Intencióndedesgaste”

❚ La portavoz de CiU en la comi-sión, Meritxell Borràs, recordóque el President de la Generali-tat, Artur Mas, “no está acusadode nada” y que si se le ha hechocomparecer es sólo por la volun-tad “de desgastarlo” y de erosio-nar la figura de la presidencia dela Generalitat. Borràs tuvo repro-ches para casi todos los partidos:a Oriol Amorós le recriminó queERC cite a Mas a la comisión,mientras que a Alícia Sánchez-Camacho le recordó los presun-tos casos de corrupción que afec-tan al PP.

PARLAMENTCOMISIÓNCONTRAELFRAUDE ➜

El President de la Generalitat, ArturMas, durante su comparecencia ayer ante la comisión de investigación del Parlament sobre el fraude.

ArturMas niega cualquier relación de losgobiernos de CiU con la corrupción dePujolConsidera que la situacióndel expresident es “estrictamente personal y novamás allá del ámbito familiar”||El president revela que la Agencia Tributaria catalana abrió diligencias tras la confesión

AGENCIAS❘ BARCELONA ❘El President de la Ge-neralitat,ArturMas, declaró ayerque el caso del expresident Jor-di Pujol es “estrictamente per-sonal” y “no va más allá” delámbito familiar, por lo que no leafecta ni a él, ni a su Govern,ni a Convergéncia Democràticade Catalunya (CDC).

Mas compareció ayer duran-te cinco horas en la comisión deinvestigación del fraude y eva-sión fiscal y prácticas de corrup-ción política, creada en el Parla-ment de Catalunya a partir delcaso del expresident Jordi Pu-jol, del que se desvinculó porcompleto, aseverando que no co-nocía el fraude fiscal confeso delexpresident ni las presuntas prác-ticas corruptas de su hijo OriolPujol.

Además, el President de laGeneralitat negó que Jordi Pu-jol le encargara“parar” a sus hi-jos y tampoco le consta que selo pidiera a otras personas.

En la primera comparecenciade un President de la Generali-tat en una comisión de investi-gación,Mas matizó que Pujol noha dejado de ser su “padre po-lítico”, pese a la “decepción”que tuvo cuando conoció quehabía ocultado fondos en el ex-tranjero, pocas horas antes deque se hiciera público, según suversión.

En toda su argumentación,Mas mantuvo que no sabía na-da de los fondos ocultos de Jor-di Pujol hasta que él se lo dijo elpasado 25 de julio, en una reu-nión que mantuvieron a las 8 dela mañana, horas antes de quese hiciera público el comunica-do de confesión.

Mas relató que en aquel mo-mento no se opuso a que lo hi-ciera público, pese a los perjui-cios que intuía que le acarrea-ría, y sólo le pidió a Pujol que locomunicara por la tarde, ya quepor la mañana se celebraba lareunión de CDC en la que se de-signaba al sucesor de Oriol Pu-jol al frente del partido, JosepRull.

“Me puedo equivocar, porqueno conozco el origen, pero miapuesta rotunda es que esto esprivado.Y no tiene que ver niconmigo, ni con CDC, ni conCiU, ni con el Govern que pre-sido”, sentenció.

Reveló por primera vez quelaAgenciaTributaria de Cata-lunya abrió diligencias al cono-cer la confesión de presunto frau-de fiscal de Jordi Pujol.

■ArturMas calificó igualmen-te de“pulcra y correcta” la ac-tuación del Govern en el casode las concesiones de las ITV,caso por el que está imputadoel exdiputado del Parlament yexsecretario general de CDCOriol Pujol, y subrayó que,cuando se le pide que inter-venga en una deslocalización,él presupone que quien se losolicita actúa con “buena fe”y que no busca el “aprovecha-miento personal”.

Ante las preguntas de losgrupos,Mas reconoció que supadre –ya fallecido– tuvo unacausa judicial abierta hace

tiempo que después se archi-vó por su cuenta en el extran-jero, en Liechtenstein, aunquesubrayó que el único benefi-ciario de esos fondos cuandose regularizaron fue su madre.

En este sentido, aseguró queno recibió “ni un céntimo deeuro” de dichos fondos y ase-

guró que “nunca”, ni él ni sumujer, han sido “titulares” de“ninguna” cuenta “fuera deCatalunya”.

El President de la Genera-litat y líder de CDC explicóasimismo que ordenará que sedevuelva todo el dinero si sedemuestra alguna irregulari-dad en el caso Palau, aunqueestá convencido de que no se-rá así.

Mas manifestó que puedeser imputado por cumplir el“mandato electoral y haberpuesto las urnas” el 9-N porel proceso soberanista, perono por corrupción.

Sedesvincula tambiénde las tramasPalaue ITV

CUENTAS EXTRANJERAS

Mas aseguró que ni él ni

su mujer han sido

“titulares”de “ninguna”

cuenta en el extranjero

CIU

Montoro aconseja a Iglesias que bajeel tono de voz

p.25

La bolsa de Atenas cae tras el plan degobierno de Tsipras

p.26

LASFRASESDELPRESIDENT

«El caso Jordi Pujol esestrictamente personaly no va más allá delámbito familiar»

«No tiene nada que vercon CDC ni con CiU nicon el Govern niconmigo»

«Nunca fuimostestaferros de nada.Ningún miembro de lafamilia»

«Puedo ser imputadopor poner las urnas el 9de noviembre pero nopor corrupción»

ANDREU DALMAU/EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

105000

10788

Diario

588 CM² - 70%

2310 €

22

España

10 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

48 GUÍA SEGREMartes, 10 de febrero de 2015CULTURA/ESPECTÁCULOS

El filólogomallorquín Joan Veny, ayer en la sede de Òmnium.

ACN

AGENCIAS❘ BARCELONA ❘ Òmnium Culturalconcedió ayer el 47 Premi d’Ho-nor de les Lletres Catalanes alfilólogo balear JoanVeny (Ma-llorca, 1932) por su “compromi-so con la lengua” y la excelen-cia de su obra científica basada,sobre todo, en la etimología. Ca-tedrático de Filología Catalanade la Universitat de Barcelona ymiembro del Institut d’EstudisCatalans,Veny se ha dedicado ala investigación en el campo dela dialectología, la edición detextos y la historia de la lengua.Además de ser responsable dela parte catalana de diversas in-vestigaciones internacionales so-bre geolingüística,Veny dirige elAtles Lingüístic del Domini Ca-talá junto con Lídia Pons. El fi-lólogo recibió la Creu de SantJordi en 1997 y el Premi RamonLlull del gobierno balear en el2009, entre otros galardones.

El Premi de les Lletres Cata-lanes, que Òmnium otorga des-

El filólogo balear Joan Veny,Premi de les Lletres CatalanesÒmnium Cultural distingue al codirector del Atles Lingüístic Català

GALARDONES LENGUA

de 1969, está dotado con 15.000euros. El acto de entrega tendrálugar en el Palau de la MúsicaCatalana el próximo 8 de junio.

El galardonado dijo sentirse“francamente emocionado” yexpresó su gratitud al jurado.

Veny se mostró “preocupado”por el uso cotidiano de la len-gua catalana y por su futuro.“Es-tamos atravesando momentosdifíciles, aunque espero que ten-gamos un futuro más o menospróximo de libertad que nos per-

mita vivir la lengua con todanormalidad”, afirmó. El filólo-go añadió que la inmigración esun problema en el terreno lin-güístico al existir una “lenguaimperialista”, como el castella-no, que compite con el catalán.

‘La ratonera’ pasa del día14 al 22 enBalaguer❘ BALAGUER ❘ ElTeatre Municipalde Balaguer anunció ayer elcambio de fecha de la repre-sentación de la obra La rato-nera “por causas ajenas a lavoluntad del teatro”. El mon-taje, que en principio estabaprevisto para este próximo sá-bado 14, se estrenará en Ba-laguer el domingo 22 de fe-brero, a las 19.00 horas.

El film ‘50 sombras deGrey’ será una trilogía❘ MADRID ❘ SamTaylor-Johnson,directora de la adaptación alcine del best-seller 50 som-bras de Grey, que se estrena-rá este viernes en España,anunció en Nueva York queserá la primera parte de unatrilogía con los mismos pro-taganistas, Jamie Dornan yDakota Johnson.

Poesía con rapsodas delSícoris, en el Cafè Teatre❘ LLEIDA ❘ El Cafè delTeatre deLleida acogerá mañana(20.00 h) una nueva sesióndel ciclo Nou Mesos: Nou(s)Poetes con el grupo de rapso-das del Sícoris recitando obrasde alumnos del Taller d’Es-criptura de L’Ereta ‘apadrina-dos’ por Jordi Prenafeta.

BIOGRAFÍA

Catedrático de Filología❚ Joan Veny i Clar (Campos, Ma-llorca, 1932), catedrático de Filo-logía Catalana de la UB.

Investigador❚ Dialectología, edición de textose historia de la lengua. Junto conLídia Pons, dirige el Atles Lingüís-tic del Domini Català.

Profesor en Lleida❚ Impartió clases de francés en elIES Màrius Torres de Lleida entre1960 y 1963, y recibió la medalladel instituto en 2004.

La senyora

CarmeAloy GiribetsHa mort cristianament als 83 anys.(A.C.S.)

El seu espòs, Mario Blavia; fills, Maria José, Rosana i Jordi; fills polítics, JoséLuis i Miguel; néts, José Luis, Xavi, Sergi, Guillem, Albert i família tota.

La cerimònia religiosa tindrà lloc avui, a les 10.30 hores a la sala ecumènica delTanatori Jardí La Lleidatana.

Lleida, 10 de febrer del 2015DM: Tanatori Jardí La Lleidatana. Camí de Montcada, s/n. Sala 6.

El senyor

Joan Garriga SanchoMetge

La junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Lleida expressa elseu més sentit condol.

Col·legi Oficial de Metgesde Lleida

Lleida, 10 de febrer del 2015

ManuelMartínez Martínez

Creu de Sant Jordi

El president i el Governde la Generalitat de Catalunya

expressen el seu dol

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GUIA

105000

10788

Diario

252 CM² - 30%

990 €

48

España

10 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

23PANORAMASEGRE

Martes, 10 de febrero de 2015 CATALUNYA

PARLAMENTCOMISIÓNCONTRAELFRAUDE ■

Oriol AmorósDIPUTADO DE ERC

Iceta, durante su intervención en la comisión del Parlament.

ANDREU DALMAU/EFE

❘ BARCELONA ❘ El primer secretariodel PSC, Miquel Iceta, reclamóal President de la Generalitat,Artur Mas, que disipe todas lasdudas sobre su actuación en pre-suntas“irregularidades o corrup-telas” perpetradas al amparo dela Generalitat o de CDC. En suintervención en la comisión deinvestigación parlamentaria so-bre fraude, la evasión fiscal yla corrupción, pidió al jefe delEjecutivo catalán que respondalos interrogantes del caso Pujol,de las ITV, de la cuenta de su pa-dre en Liechtenstein y del casoPalau.“Su comparecencia debe-

Iceta:“¿Puede asegurar queCDC no se lucró a travésdel Palau de laMúsica?”

Amorós dijo que ERC con-sidera necesaria una nueva po-lítica y conseguir una Catalun-ya independiente va en esta lí-nea. Por ello, avisó de que na-die podrá “manchar” el proce-so soberanista vinculándolo conla corrupción.A favor de Mas,

destacó que la actitud del Pre-sident yendo a esta comisión“contrasta” con la del presiden-te del Gobierno central Maria-no Rajoy, al que ERC acusa deno dar explicaciones sobre loscasos de corrupción que afec-tan al PP.

ERC pide aMas que rompacon la “vieja política” de PujolNiegaque el casodel expresident seaunasuntoprivado ||Dicequeel proceso soberanista no se “manchará” por la corrupción

AGENCIAS❘BARCELONA ❘ El portavoz de ERCen la comisión de investigacióndel Parlament sobre fraude,OriolAmorós, pidió ayer al Pre-sident de la Generalitat,ArturMas, que “rompa con la viejapolítica” que representa la for-ma de proceder de su antece-sor en el cargo, Jordi Pujol. Enese sentido, negó que el casodel expresident sea un “asun-to estrictamente privado” co-mo defendióMas, argumentan-do que la justicia investiga va-rios casos sobre las relacionesentre su familia y el erario pú-blico.

Para OriolAmorós, rompercon la vieja política de Pujol esacabar con la manera de hacerdel expresident, donde“el per-sonalismo era tan fuerte que laesfera institucional se confun-día con la esfera familiar”. Elrepublicano reprochó a Masque se escude en que el casoITV sea un gran lío jurídico quelleva años en los juzgados y queha afectado a varios gobiernos,y le recordó que, por mucho líoque sea, sólo se ha imputadopor tráfico de influencias a losmiembros de un partido, Con-vergència Democrática de Ca-talunya.

Oriol Amorós, entrando ayer a la comisión de investigación.

NÚRIA JULIÀ/ACN

REACCIONES

Alícia Sánchez-CamachoPRESIDENTA DEL PP CATALÁN

Masesel “octavohijopolítico”de Jordi Pujol

■ La presidenta del PP catalán,AlíciaSánchez-Camacho, tildó aArtur Mas de“octavo hijo político” de Jordi Pujol yconsideró imposible que el actual presi-dent de la Generalitat no supiera el pa-trimonio oculto de la familia Pujol enAn-dorra. En un agrio cara a cara con Mas alabordar vínculos con el empresario Ja-vier de la Rosa, Camacho pidió al presi-dent de la Generalitat su dimisión por“dignidad”.

JoanHerreraLÍDER DE ICV-EUIA

Masestabaen la “salademáquinas”de Pujol

■ Herrera manifestó que el President dela Generalitat pudo ser “o connivente onegligente” en relación con los casos dela familia Pujol y le reprochó que dé“ex-plicaciones vagas” cuando estaba dentrode la “sala de máquinas” del expresidentPujol. “Del mantenimiento de explica-ciones vagas se puede acabar deducien-do que alguien tan capaz e informado co-mo usted, o fue connivente o fue negli-gente”.

Albert RiveraPRESIDENTE DE CIUTADANS

“No sepuedeentenderqueustedno seenteraradenada”

■ El presidente de Ciutadans,Albert Ri-vera, consideró “imposible” que Mas notuviera conocimiento del patrimonio ocul-to de los Pujol enAndorra y de los nego-cios de la familia que ahora investiga lajusticia. “¿Sabe cuál es el problema? Esmuy difícil entender que una persona in-teligente y competente como usted nose enterara de nada”, aseguró. En ese sen-tido, recordó que el President fue la ‘ma-no derecha’ de Pujol.

Isabel ValletDIPUTADA DE LA CUP

“Si no sabenadanodeberíaestar al frentedelGovern”

■ La diputada de la CUP IsabelVallet pi-dió al President que se replantee su con-tinuidad al frente de su partido y del Go-vern si no sabe nada de los casos de co-rrupción que afectan a su formación. Enese sentido, advirtió de que es “osadoafirmar con rotundidad” que no hay irre-gularidades en las contrataciones del Exe-cutiu. Además, le preguntó por qué ase-gura que los fondos de Pujol no son ilí-citos si dice que no sabe de su origen.

Miquel IcetaPRIMER SECRETARIO

ría servir para tranquilizar a laopinión pública y disipar cual-quier duda sobre sus actuacio-nes”, subrayó Iceta, que pregun-tó a Mas si conocía la existenciade cuentas de su familia en el ex-tranjero y si puede corroborarque CDC no se lucró a través delPalau de la Música.Tras desta-car la “estrecha relación” con lafamilia del expresident Jordi Pu-jol y el exsecretario de Presiden-cia Lluís Prenafeta, también lepreguntó sobre si alguna vez tu-vo constancia de posibles irre-gularidades cometidas por algu-no de ellos. Iceta remarcó quesus preguntas se desprenden deinstrucciones judiciales y asegu-ró que su objetivo no es “exten-der una sensación generalizadade sospecha”.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

105000

10788

Diario

168 CM² - 20%

740 €

23

España

10 Febrero, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA