Recull de

Premsa

8 2 DE FEBRER DEL 2016

La fòbia a volar té remei i no és un whisky ni una pastillaLa teràpia d’exposició és el tractament idoni per a l’aerofòbia, que afecta el 30% de la població

U na cosa tan habitu-al a les zones d’em-barcament d’un ae-roport com la lectu-ra d’un diari, o d’un

llibre, podria estar amagant una terrible por de volar. S’estima que aproximadament el 30% de les per-sones, en diferents nivells d’in-tensitat, acusen por de viatjar en avió. «La fòbia a volar, que impli-ca ja una interferència amb la vi-da de l’individu que li treu possibi-litats i li genera un nivell subjectiu de profund malestar, no és un tras-torn en si mateix, sinó un símpto-ma», assenyala el responsable de psiquiatria de l’Hospital Quirón Barcelona, Carles Lupresti. «En la majoria dels casos, la fò-bia a volar està associada o a la claustrofòbia [terror a estar aïllat i absolutament tancat, sense pos-sibilitat d’escapar] o a l’agorafòbia [terror als espais oberts, per por de no poder fugir en cas d’un hipotè-tic o imaginari perill]», detalla el psiquiatre. «El relaxant més uni-versalment utilitzat i més antic és un whisky, però si s’ha de volar so-

CarmeESCALES

vint a cop d’alcohol, la por no se so-lucionarà mai, ja que, si es tapa la por, no es pot aprendre de l’experi-ència per superar-la», diu Lupresti. «Tampoc és bo intentar fer-ho pre-nent una pastilla, com si fos una poció», afegeix. «Jo, abans de pujar a l’avió, acos-tumo a prendre’m una pastilla ansiolítica [fàrmacs de la família de les benzodiazepines], que em posa en un estat feliç», explica Ju-lie Asschenfeldt. Aquesta alema-nya, en la quarantena i establerta a Barcelona, viatja des que té ús de raó. No havia tingut mai por, fins que en l’adolescència, en un vol transoceànic amb destí a Buenos Aires, l’avió en què viatjava va pa-tir una forta descompressió. «En-cara que no van arribar a caure les mascaretes, vam passar una llar-ga estona molt dura i, des d’alesho-res, sempre he tingut por de volar»,

confessa Asschenfeldt. «Les dones són molt més valen-tes a l’hora de demanar ajuda. De cada home, dues dones confes-sen la seva por de viatjar en avió», apunta el cap de Psiquiatria de l’Hospital Quirón Barcelona. «I no som pocs, homes i dones, els que hem de prendre’ns alguna cosa abans de pujar a l’avió. És molt co-mú, i entre els que ens coneixem, som com un grup d’autoajuda. Di-ria que als que no els molesta volar són minoria», assenyala Asschen-feldt, que evita tant com pot els vols transoceànics. «Si n’hagués de fer un, em prendria un vàlium», as-segura.

TRACTAMENT / Com amb totes les fò-bies, el tractament indicat per aca-bar amb el pànic a volar és la terà-pia d’exposició. «Exposar-se al que es tem és la millor manera de su-perar les pors», declara el doctor Carles Lupresti. «Però la majoria dels pacients ho eviten perquè pen-sen que des del primer dia de trac-tament i mentre duri, patiran el que més temen», destaca el metge. «Però en un tractament correcte, la intensitat de la por anirà disminu-int progressivament, ja a partir de la primera sessió que realitzem», explica Lupresti. «Normalment, la teràpia d’ex-posició es combina amb la farma-coteràpia adequada. Depèn molt de cada persona però es pot consi-derar que després d’unes sis sessi-ons de vol, després de l’inici de la teràpia, la fòbia se supera», pun-tualitza el psiquiatre, que té en la psicologia aplicada a l’aeronàutica una de les seves especialitats. «Nos-altres tenim un servei de psicolo-gia itinerant que acompanya gent amb fòbia a volar durant el vol de xoc. Són trajectes curts, normal-ment de Barcelona a les Balears, perquè el valor de passar per sobre de l’aigua és més gran en la teràpia, ja que la sensació de dependència de la màquina és absoluta quan se sobrevola el mar, mentre que sobre terra sempre es pot pensar en un aterratge forçós», argumenta Lu-presti. En l’acompanyament farmaco-lògic, hi ha dues línies de pastilles: «Els calmants, ansiolítics que apa-guen el foc com un extintor; i els neuroreguladors, que reglen de manera més profunda els meca-nismes reguladors de la por i l’alar-ma –a l’amígdala cerebral–, i dosi-fiquen la percepció de l’hostilitat enfront de possibles amenaces», defineix l’especialista, que recorda que «quan es venç una situació de temor, es creix i es guanya moltís-sima qualitat de vida i benestar. H

TERÀPIA. Un home amb fòbia a volar en una teràpia de realitat virtual, a l’Institut de Ciències del Moviment de Marsella.

AFP / BORIS HORVAT

Entre les recomanacions que fa el doctor Carles Lupresti per intentar prevenir el malestar de la por de volar en avió, hi ha la d’evitar el seient que queda al costat de la finestra, per eliminar la sensació d’altitud. «És molt millor triar passadís, per no sentir-se bloquejat si es vol anar al lavabo», diu el psiquiatre, que

també aconsella distreure’s amb lectures o amb música, que no té per què ser relaxant, sinó que resulti atractiva. «També compensa molt viatjar acompanyat, o asseure’s al costat d’algú amb ganes de xerrar per mantenir una entretinguda conversa», conclou el psiquiatre de l’Hospital Quirón.

ConsELLs pER no pAssAR-Ho tAn MALAMEnt

Hospital Plató ha rebut el premi Ave-dis Donabedian a la millor informació sobre actuacions en Responsabili-tat Social en institucions sanitàries. L’entrega del guardó, patrocinat pel Grupo Igualatorio Médico Quirúrgico (IMQ) i SegurCaixa-Adeslas, va tenir lloc durant l’acte de celebració del Concert de Cap d’Any de la Sanitat, celebrat al Palau de la Música, davant més de 600 persones de l’àmbit de la salut i presi-

Hospital Plató, premi a la Qualitat en Sanitat en Responsabilitat Social

Guardó atorgat per la Fundació Avedis Donabedian

dit pel conseller de Salut en funcions, Boi Ruiz.

Hospital Plató ha sigut reconegut per la presentació que fa en la seva Memòria de sostenibilitat i responsa-bilitat social de la informació sobre les accions i estratègies que porta a terme en l’àmbit de la responsabilitat social. El jurat va destacar que la responsabilitat social forma part de la planifi cació estra-tègica i del Pla d’Ètica de l’hospital, que

treballa amb enquestes de percepció dels seus grups d’interès i porta a terme accions de participació ciutadana, així com altres accions orientades a vetllar per la salut física i psicosocial dels seus professionals.

Hospital Plató també ha patrocinat per quart any consecutiu el premi Ave-dis Donabedian a l’excel·lència en qua-litat en Integració Social, amb l’objectiu de reconèixer la tasca de les institucions que presenten els seus projectes de prevenció i abordatge de l’exclusió so-cial. Aquest any, la institució guardona-da ha sigut la Fundació Quatre Vents, per la seva dedicació a l’atenció de la infància, la família i la dona, sense re-cursos econòmics i en risc d’exclusió social.

I per primer any, Hospital Plató ha col·laborat amb el patrocini del premi a l’excel·lència en Atenció Social amb participació d’equips de salut, patro-cinat per l’Aliança d’Hospitals Els 4 Gats. L’objectiu d’aquest guardó és re-conèixer la tasca de les organitzacions que presten atenció social promovent la participació d’algun nivell del sistema de salut per millorar l’efectivitat i la se-guretat en la prestació de l’atenció a la persona i que desenvolupen al seu dia a dia activitats per a la millora contínua de la qualitat assistencial. La institució guardonada ha sigut el Centre Riudepe-res, que disposa d’un servei d’acollida residencial i un servei d’acollida diürn, tots dos destinats a persones amb dis-capacitat intel·lectual que requereixen suport generalitzat i que poden pre-sentar problemes de salut i/o de salut mental afegits.

Anna Jover, directora de Gestió Social i Corporativa d’Hospital Plató, recull el premi de mans de José Andrés Gorricho, vicepresident del Grupo IMQ, i de Javier Murillo, conseller director general de SegurCaixa-Adeslas.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

513000

89305

Diario

297 CM² - 28%

5405 €

68

España

2 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Apunts | 37EL PUNT AVUIDIMARTS, 2 DE FEBRER DEL 2016

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Iga160112ALnde

Horitzontals:1. Proveïts derecapte. Sovintse'ls talla amb lallet. 2. Que po-den causar lesió.Emanarà d'unlloc originari. 3.El suport de l'Es-ther per prepa-rar el pollastre.Una que té curade femelles ambcara de cavall.Mig rectangle. 4.A punt d'acabarel dia. Pertanyena una alta classesocial. La cuixade la granota. 5.Un de sol éssimbolitzat ambuna I. Dent moltafilada. No m'hopuc permetre. 6.Enmig del canal.Caminal amb arbres a cada costat. Aversions. 7.Pastor texà de vaques. Apogeu de tot un imperi.Antiga nota. 8. És la primera. Treure ulls, les plantes.Deixar la terra plena de ratlles. 9. L'acció de portarquelcom a coneixement de la justícia. Apaivaganervis. 10. Una bona trompada. Renuncia al tron.Vocal llatina. 11. Passaria una estona el rosari.Cerques la millor posició. 12. Rival incompetent.Disciplines d'origen hindú. Semblants a quals. 13.Agafà por de tot i de tothom. Devoradores de vots.L'objectiu dels escacs. 14. Dignitats dels imams.Les cambres més altes.

Verticals:1. S'expressava,el gos, dient queno mossegarianingú. Vagi bencarregat amb unaporta. 2. Es famal i no podrà ju-gar el proper par-tit. Regalaríemsense demanarres a canvi. 3. Farodar pollastres.Reproducció apetita escala prouboniqueta. Uncop d'ella ensajuda. 4. Color aciutat italiana.Escorcollaríemamb la mirada. 5.El de l'Home és alMontseny. Impo-sició del vel a unareligiosa. Anar-quia. 6. Dues de

casa. Estoig per a portar les fletxes. Graciós acabaten punta prima. 7. Té. Tercera en discòrdia. Entraen terres gallegues. Rus embriac. 8. Tanca la cartaamb segell. Deixen la porta de bat a bat. 9. Lavuitena part d'una negra. Usar a mitges. Guardesal seu lloc. 10. Cel revoltat. Distintiu empresarial.Set inacabat. 11. Acceptació de la Laura. Escrupolós,molt sensible. La fi del món. 12. Li doni crèdit al'hora de comprar. Dormirà de manera vulgar. 13.Tanquen el dossier. Fortuït, sense causa coneguda.Se la sap molt llarga, aquest. 14. Alegrar les carns.Violessis la fidelitat deguda a algú.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.453) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (11.656)

Negres juguen i guanyen. La torre i ladama negra dominant la columna obertade TR fa imaginar el triomf d’aquestbàndol. Ara només cal encertar el camí queporta a una elegant i ràpida victòria.

��� ������ ���

� ��� �� ��� �

� � � �� �� �� � ���� ��� �

Solucions d’ahir

Encreuats (8.452)( )E P I L E G S A G R A D AS A N I R E A L A B U ST I T L L A N I A D O R SR R A L L A D O R C A UI X O U L L I A V A R AS O D I A L I B E R V

L L E T A C N E A P IA L L I P R E S S A O RV I A T G I B A C I L SO N A L A R A N R I T UR A T O N A A R A U SR E M B O R D E D E M AI T E R A E I X I E N DR A M E L L S O S S A D A

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (11.655)

Sudoku

1.C5D! - DxPA(si 1…D3T; 2. D4C!guanya i cas d’ 1…PxC, 2.D7A+!)2.TxPC +! - RxT; 3.D4C+ - R1A;4.C7R + Abandonen.

A la secció de serveis del web

BARCELONA16.30 LITERATURABCNegra. Taules rodo-nes sobre la novel·la negraa l’Auditori del Conserva-tori del Liceu.

BARCELONA19.00 CONFERÈNCIA‘Periodisme i políticacatalana’. L’Iemed orga-nitza un cicle de confe-rències en el marc de l’ex-posició de Baltasar Por-cel. Avui, conferència delperiodista Enric Julia alPalau Robert.

BARCELONAEXPOSICIÓArt Brut. Fins al 26 de fe-brer, la Fundació Setba(pl. Reial, 10), juntamentamb la Fundació Carmen& Lluís Bassat, Alterarte ila Fundació Sant PereClaver, organitza aquestamostra amb obres d’artque retraten l’inconscientde les persones amb pro-blemes de salut mentalque no tenen formació enbelles arts i que, per tant,es desvinculen dels límitsracionals estètics.

L’agenda

Benjamin Alard, al PalauBernat Font Trio a El MolinoBARCELONA19.00 CONCERTBernat Font presenta nou àlbum, The Sand, ambcançons que passen pel jazz, el blues i el swing.

BARCELONA20.30 CONCERTEl francès Benjamin Alard, clavecí, interpreta les‘Variacions Goldberg’ de Bach al Palau de la Música.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

131000

23625

Diario

268 CM² - 25%

2052 €

37

España

2 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Maresme | 23EL PUNT AVUIDIMARTS, 2 DE FEBRER DEL 2016

1804

97-1

1291

85w

ossudament i amb mésganes i il·lusió que no pasrecursos econòmics, elFoment Mataroní acosta

un any més una nova tempora-da de música clàssica, sarsuela iòpera a la capital del Maresme.En total es podran veure 15concerts d’aquests gèneres en-tre el 7 i el 27 de novembre, l’es-cenari dels quals serà el Fomenti el teatre Monumental. La pro-gramació és força variada i bus-ca connectar amb els nous pú-blics mantenint els noms pro-pis de la música clàssica.

El tret de sortida el farà elguitarrista Yorgos Arguiriadis,amb peces de la música italia-na i un homenatge al composi-tor català Isaac Albéniz. Lamúsica de cobla amb majúscu-les arribarà el 20 de febrer de la

Tmà de la Cobla Simfònica Cata-lana, dirigida per Jordi Molina.El concert de l’Orquestra AulaLírica, dirigida per Xavier Dolçi que es farà el 28 de febrer, ser-virà per obrir pas al recital enforma de duet que el 6 de marçportaran a escena la soprano Lí-dia Martínez i el pianista PereGonzález. Aquí s’hi podran es-coltar peces tan diverses comara fragments del musical MyFair Lady i de Cançó d’amor ide guerra, entre d’altres.

Però un dels plats forts delstres cicles és l’arribada al teatreMonumental de Mataró, el 18de març, d’una de les obres co-rals cabdals de la música barro-ca: La Passió segons Sant Ma-teu, de Johann Sebastian Bach.A banda de l’indiscutible plaermusical que és, aquesta propos-ta també presenta uns valorssocials i territorials. I és queaquest concert s’emmarca dins

la gira anomenada Concert deSetmana Santa, adreçat a laparticipació de diferents corsamateurs de tot Catalunya sotala instrumentació de l’Orques-tra Simfònica del Vallès, dirigi-da per Xavier Puig. Aquesta gi-ra, que comença a Mataró iacabarà al Palau de la Músicade Barcelona el 2 d’abril vi-nent, consta de 9 concerts ar-reu del territori. A Mataró, lescorals encarregades de posar-hi la veu i el cant seran el corARSinNOVA, l’Orfeó Manresài el Cor Ciutat de Mataró.

Una proposta tan atractivacom suggeridora serà la que ar-ribarà el 10 d’abril que ve. Estracta de Classic 80’s Hits, on lalírica hi serà el fil conductor perrevisar mites de la música delsanys 80, com ara The Police,Queen o Whitney Houston, en-tre d’altres. A continuació, el 16d’abril serà el torn d’Els colors

de la música, mentre que l’1 demaig es podrà veure Molinos deViento, obra de Pablo Luna.L’amor i l’amistat entre RobertSchumann, Clara Schumann iJohannes Brahms –cabdalsdins el moviment romàntic– ar-ribarà el 7 de maig de la mà de lasoprano Susanna Crespo i delpianista Joan Miquel Hernán-dez. La cobla La Principal de laBisbal arribarà el 21 de maigper obrir pas, el 4 de juny, al

concert de piano de CarlosBianchini. Bohemios (26 dejuny) i la Coral Belles Arts (el 2de juliol) precediran un altredels plats forts amb què es clou-rà la temporada: l’òpera DonPasquale, de Gaetano Donizet-ti, que es representarà al Fo-ment el 27 de novembre. Final-ment, el cunegut musical Evita,d’Andrew Lloyd Webber, serà aMataró, en aquest cas amb dataencara per determinar. ■

PROGRAMACIÓ · Del 7 de febrer al 27 de novembre, el FomentMataroní presenta 15 concerts ESTILS · Seran òpera, clàssica i sarsuela

Música, mestre!Lluís ArcalMATARÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cultura Temporada de música clàssica, sarsuela i òpera del Foment Mataroní

El Foment Mataroní torna a programar una temporada de música ■ LL.A.

El Punt Avui Maresme

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MARESME

Diario

482 CM² - 45%

2206 €

23

España

2 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS, 2 FEBRER 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 37

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

Oh, quinapenaque enJuanDie­go canti almateix temps que joa Barcelona! Perquè no podréanar alPalauaescoltar­loni ellpodràvenir almeuconcert.Ri­

valitat entre nosaltres? No gens. Hem estatamicsdurantanysi l’estiupassatvamcoinci­dir a laScaladeMilà fent aquestmateixOte­llo de Rossini escenifi­cat. Érem cinc tenors,amb Edgardo Rocha,Nicola Pamio... i enscomportàvem com unclub, dins i fora d’esce­na. Érem un perill, ha,ha! I precisament elmeu amic John Osbornm’acaba de fer un mis­satge: farà aquest OtelloaVienabenaviat”.És clar que si algú pa­

teixpernoacabard’om­plirdemàelGranTeatreés el Liceu mateix, mésque no pas el tenor pro­tagonista d’aquest Ote­llo de Rossini. Un títolque s’intercala amb lesfuncions de l’Otello deVerdi per donar unaoportunitat de compa­rar les dues obres basa­des en Shakespeare.Barcelona està tensantla corda, provant­se a simateixa... Hi haurà pú­blicperomplirunLiceui unPalau amb aquestesvetllades líriques?De moment, atès que

aquest Rossini en con­certesrepeteixdiumen­ge iquehaestatbaixaenel repartiment JuliaLezhneva comaDesdè­mona –s’ha estimatmésposposar el seu debut alLiceu i la substituirà labritànicaJessicaPratt(unaaltracancel∙lacióa laRambla!)–, és possible quequi surti gua­nyant en aquesta involuntària concordançadelacartelleramusicalsiguielPalau,perquèsi bé el públic català nopassa ganadeFlórez–el va veure a Lucia de Lammermor al de­sembre i en recital en l’últim festival de Per­alada–el tenorperuàhohavenut tot.Kunde, no obstant això, ofereix un al∙lici­

ent extra: qui el va sentir a l’Otello de Verdi,també a Peralada, pot comprovar ara comse’n surt l’únic tenor capaç de compaginardramatisme i bel canto.Comafecta les sevesagilitats ambRossini el fetd’afegirpersonat­gesdeVerdial repertori?“Em preguntava comm’afectaria, però la

veritat és que és més aviat una ajuda”, asse­guraeltenor.“L’orquestracióésméspresenten Verdi, interactues constantment amb elsaltres cantants i hi ha un dramatisme físic imental, peròutilitzo lamateixa vocalitat ex­pressiva que en el bel canto, de manera quetornar aRossini és com tornar a casa. La veuéspotserunamicamésgrossa, però la tècni­caés lamateixa”.

L’únic Rossini quemanté Kunde en el re­pertori ésOtello, “perquè és el papermés in­teressant, i noper casualitat va ser escrit peraun tenor concret”, explica. “De fet, tampocnotincaltresofertes.Bé,potserfaré Guillau­meTell,que és unRossinimés lent... però ésque tinc tants altres projectes i debuts enmarxa...”. Efectivament,Kundeha incorpo­ratSamsóenel seuhistorial; seràRenatodesGrieux aManonLescaut i per primera vega­da faràAndrea Chenier i Peter Grimes. Com

encara l’aprenentatgedenousrepertoris?“Tinc diversesmaneres de fer­ho. Lamú­

sica se’m fa fàcil; m’agrada aprendre l’òperasencera abans d’anar per parts, perquè vaigser format com a instrumentista i director, inecessito veure­la en conjunt. Però elproblemaquantenstantescosesenprocésésde memòria... amb el text. Per aprendre’m

unaobram’hiesticdueso tres setmanes;permemoritzar­la, tres més, i l’acabo memo­ritzant als assajos. L’altre dia assajant ambPlácidoDomingo emva caure una de les fit­xes que duc a la butxaca dels pantalons percomprovar que vaig bé, i em va dir: ‘Som elsúnics músics que han de memoritzar tot elque fan a l’escenari’. Bé, a les funcions no enporto, esclar”.c

GREGORYKUNDE

“Rivalitat entrenosaltres?Nogens”

ANTONI BOFILL / LICEU

A Il pirata en versió concert, al Liceu l’any 2013

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

Quina coincidència! A en Gregoryme l’estimomoltperquèhecantatambelldesquevaigcomençar.Vaestar al festival de Pesaro quanvaig fer el meu debut, va estar a

l’altre repartiment de l’Armide de Gluckquan vaig debutar a la Scala... i aquest estiuvamferjuntsl’Otel∙lodeRossiniambungran

èxit d’en Gregory. Una persona fantàstica”.Amb rivalitat entre tenors o sense, Juan

Diego Flórez no s’ha de preocupar gens nimica per demà al vespre. Mentre que al Li­ceu encara hi ha algunes entrades per ales dues funcionsd’aquestOtel∙lo en concertdirigit per Christopher Franklin, al Palaus’ha penjat el “Sold out” per sentir cantar el

tenorperuà.Inonomésnapolitanes,comes­tava anunciat, sinó àries d’òperes deMozart–un amor seu de joventut– i àries deMasse­net (Pourquoi me reveiller, de Werther), itambédelRoméoetJuliette ielFaustdeGou­nod. Sembla que l’opinió dels detractors–queconsiderenqueésunaveumassapetitaper a determinats papers– no torba la sevapau respecte al seu últim debut, en la

pell de l’Edgardo a Lucia di Lammermoor.“Com es va sentir al Liceu en aquest pa­

per? Va quedar satisfet amb aquell debut, eldesembre passat?”, li preguntem. “Em vaigsentir molt bé, i sobretot em va omplir moltun personatge tan complet, amb aquellaescena final tan emocionant. Et dóna certesexperiències, per això vull cantar òperesnoves”.D’aquíquinzedies seràenRoméoa l’Òpe­

ra de Viena i a l’abril encarnarà per primeravegada Werther a Parísi,amésamés,debutaràaLes huguenots a Berlín.Una immersió total enl’òpera francesa. Ésdels que s’aprenen elnou repertori comen­çantpel text?“M’hoaprenctotjunt.

Les òperes que ja hecantatabanslesrefrescodirectament als assajos.Les noves les vaig estu­diant, però, com quesempre tinc altres òpe­res a fer, i també con­certs, i hi ha la família itot plegat, vaigmolt justde temps. Diguem que,de les tresòperesenquèdebutaré, Werther, Iltemplario, que faré aSalzburg en concert, iLes huguenots, encarano he obert la partitura.Sí, sempre m’hi poso al’últimmoment”.Flórezestudiaprimer

en solitari, al piano, idesprés crida un pianis­ta per passar l’òpera unparell de cops. “Cal can­tar­la per fer­te­la teva,metterla in gola, comdi­uen els italians, i tambéper interioritzar­la enl’àmbit dramàtic.Totvajunt. La història ajuda aposar­sealapelldelper­sonatge, veure com et

sentiries en la seva situació, i després cal re­flexionar: tornaralapartiturai,sensecantar,analitzarcadamoment”.A la pregunta de si és obsessiu aprenent,

Flórez assegura que no: “Intento que siguifresc. L’avantatge d’aprendre una cosa novaés que ho aprens amb les pautes tècniques idramàtiques que tens ara, amb les veritatsdel present, perquèquan tornes al tema tensaltresveritats,unaaltramanerapotsertècni­caenelsdetalls.Ésdifícil ferdeixar­hoestar,sempre tens aquests vicis, aquestesmaneresantiguesdequanhovasaprendre”.Hi hamolts trucs per fer­se sentir per so­

bre dels col∙legues en escena. Flórez pateixcontrolantlasituació?“Semprecalcontrolar–diu–perquèésunamicacomuncirc:hasdesaber fer malabars, és impossible deixar­seportar.Hiha trucsmalèfics, sí.Hededirquejonoelsheaplicat, però síqueéscertqueelscantants intenten mirar el públic, posar­semés endavant... Bé, la veu humana continuasent la mateixa, mentre que les orquestreshanevolucionat.Es volen lluir, i els cantantsobren labocacomsi fossinpeixos”.c

JUANDIEGOFLÓREZ

“Hiha trucsmalèficsenescenaquenoaplico”

JAVIER DEL REAL

JuanDiegoFlórezenundels seusúltimsbisosambguitarra

Gregory Kunde i Juan Diego Flórez, dos tenors enplenaexploraciódenous imésdramàticsrepertoris,coincideixenelmateixdiaialamateixahoraenduessales barcelonines. El primer fa d’Otello al Liceu, en

la versió en concert de l’òpera de Rossini (20 h.) i,mitjahoramés tard,JuanDiegoFlórezobreunreci­tald’àries inapolitanesalPalaude laMúsica.Les sa­lesespodenpermetreaquestacontraprogramació?

ElLiceu i elPalau “competeixen”demàambdosgrans tenors comaargument

MÈTODES D’APRENENTATGE

“Perlaformacióprèviaquetinccomadirectorm’agradaencararunaòperaenconjunt”

A L’ÚLTIM MOMENT

“Encaranoheobert lapartituradecapdelesòperesenquèdebutaréaquestany”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

1134 CM² - 100%

29800 €

37

España

2 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CR|TICA DE MI SICA SIMF )NICA

Bon concert tot i la reincid nciaLa Inacabada de SchubertObres de Vaugt~an Williams, Beetho-ven i SchubeTt. Lall Alguad~, ba[lari-ha. Julian Slcard, acr~)bata. LorenzaBorranl, violr i direcci~. OSV.Palau de la M~sica Catalana.

ALBERT FERRER FLAMARICH

Bon concert de la Sim-f(~nica del Valles tot recaure en la Vuitenade Schubert corn

a principal reclam. La reinci-dencia de les grans obres, lamajoria escoltades les darre-res quatre o cinc temporades,aporta punts d’esterilitat auna formaci6 que constant-ment cerca alternatives alformat tradicional de concert.Quelcom que ni la menys pro-gramada Leonora III de Bee-thoven dissimulava. Per cert,discrepo de la ubicaci(~ pocIlunyana donada a la trompetafora d’esoena corn a recurs de.mdsica escenica,. No es vaaconseguir ni el simbolismede la simultaneftat d’espai,

temps i acci5 ni la dial~cticaconseqOent d’aquest efecteacusm~tic.

Schubert com a reclarn

La simfonia, corn I’obertura,dirigida des del primer violf perLorenza Borrani va enfocar-searab coherencia destacant elcontrast tern&tic i expressiuentre els anhels d’esperanqa,consol, angoixa i cercant la tra-g~dia latent. Aquesta darrerasobretot amb la intervenci(~dels trombons (desenvolupa-ment de I’Allegro moderatoinicial).

Silencis, acords i algunsatacs durs extingits quasi ensfumatura emmarcaven unaconstrucci6 centrada en latexturaci(~, el color (disson~n-cies, passatges de les violes,etc) i tensions canviants. Sotael seu arc, sospirs i estrenyi-ments -pre-txaikovskians?-prenien vida en una versi(~ queva anar de menys ames, ambpuntuals filiacions beethove-nianes en I’enfocament mar-cial, si m~s no cerimonial, del

primer tema del segon movi-ment, el mes intens i rod6 delconcert. Sense gubte, la varie-tat de figures al capdavant deI’OSV aporten una riquesa arecon~ixer com s’ha compro-vat amb els germans Tom)s,Lorenzo Viotti, entre altres.

Notes al programa

La inclusi~ de la poc conegudai Ileument impressionista Thelark ascending del brit~nic Vau-ghan Williams va ser sugge-rent, m~s essent presentadaamb una coreografia de laballarina Laia Aiguade. Per aix5es bo que la SimfSnica torni aoferir notes al programa. Per5perque homes centrades enSchubert des de la perspec-tiva hist#)rica? I la vessantmusical corn a eix fonamen-tar Vaughan Williams, la pro-posta coreogr~fica i Beethe-yen, no comentats, mereixienigual o rues refer~ncies que laInacabada. No hi van faltarjocs de Ilums al Ilarg de la ses-sis ni les habituals Cadires dela Simf~)nica

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACLES

4438

Martes a sábados

249 CM² - 27%

364 €

47

España

30 Enero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA