Recull de

Premsa

E l alto predicamento compositivo de Anto-nio Noguera se ha visto enriquecido con

el estreno absoluto de su can-tata ‘La música apaga las velas’, dentro del ciclo ‘La música emocionante’, con el que se han inaugurado los conciertos de otoño de la Fundación Bo-tín. Su primera audición, con la sala de Pe-drueca prácti-camente lle-na, se produjo con un progra-ma estupen-damente pen-sado en el que la magnífica mezzo Marina Ro-dríguez Cusí, la ungida narra-ción de Menchu Gutiérrez y el eficaz Ensemble Instrumental de Cantabria, dirigidos por Lu-ciano González Sarmiento, de-mostraron estar más que cuali-ficados.

Concebida para recitador, mezzosoprano, piano, flauta, violonchelo y percusión, la nueva cantata de Noguera sub-yuga desde sus primeros com-pases. Con lenguaje claro y con elementos en los que nada so-bra ni falta lleva de inmediato al oyente al ensoñador mundo de la canción de cuna, en el que si bien hay claras connota-ciones que tienen sus raíces en Satie, Falla o Montsalvatge, no por eso deja de tener un sello personal plasmado con un mo-derno y renovado lenguaje.

Durante toda la composi-ción, texto y música logran una redonda adecuación. Y a la serena y poética narración de Menchu Gutiérrez se une la aterciopelada voz de Marina Rodríguez Cusí, con bellísimo timbre y versátil en el dominio de sus registros. Cada instru-mento tiene su sentido y su porqué. No hay en esta obra re-llenos ni reiteraciones. Y a su rica matización hay que unir sus sutiles detalles que la enri-quecen aún más cuando suena el péndulo, la caja de música o las hojas muertas de los árbo-les que se deslizan en el esce-nario. Todo estuvo en su sitio y fueron valiosas las prestacio-nes de Ana Gobantes en el pia-no, Lara Manzano con la flau-ta, Alberto Gorrochategui, vio-lonchelo y Víctor Aja a la per-cusión.

Antonio Noguera ratificó su condición de compositor con enjundia y también músico de depurado oficio. Fue en suma todo un concierto de muy alto significado y nivel.

OTOÑO DE ESTRENOS

CRÍTICA RICARDO HONTAÑÓN

FUNDACIÓN BOTÍN. Ciclo ‘La música emocionante’. Estreno de la cantata ‘La música apaga las velas’ de Antonio Noguera. Lunes, 5 de octubre.

El malagueño José Lara, de 73 años, volvió ayer a ganar el Concurso Nacional de Cante Flamenco de Santander, igual que hizo hace años. En la final cantó por seguirillas, peteras, tarantas y abandolaos. En se-gundo lugar quedó la burga-lesa Loreto de Diego, que tra-baja en tablaos madrileños. Voz alegre de pulmón poten-te, en la final optó por soleás, tangos, granaina y fandangos. Y el tercer premio fue para Ju-lio Fajardo, con su voz lírica al estilo de Juanito Valderrama. Cantó por soleá, apolá, cara-coles, tarantas y fandangos.

JOSÉ LARA GANA EL CONCURSO DE CANTE FLAMENCO DE SANTANDER

:: MARÍA GIL LASTRA

El ciclo de conciertos de otoño de la Fundación Botín conmemora hoy el 150 aniversario del nacimiento del compositor francés

:: LOLA GALLARDO SANTANDER. El dúo de pianistas Víctor y Luis del Valle conmemora-rá hoy el 150 aniversario del naci-miento de Paul Dukas con un con-cierto en la Fundación Botín (20.30 horas). La actuación se enmarca den-tro del ciclo de conciertos de otoño, con entrada libre, previa reserva on line. El compositor y crítico francés Paul Dukas es recordado por sus obras ‘El aprendiz de brujo’, ‘Ariadna’, ‘La Peri’ o ‘Barba azul’, entre otras.

El autor de piezas musicales sin-fónicas, de cámara y de teatro, se ca-racterizó por ser un compositor per-feccionista y autocrítico, que here-dó un legado de extraordinaria ex-celencia musical. Precisamente ‘El aprendiz de brujo’ es la pieza elegi-da por los hermanos Del Valle para abrir el concierto. Le seguirán ‘Lin-daraja’, de Claude A. Debussy (1862-1918), ‘L’embarquement pour Cythère’ y ‘Capriccio d’après Le Bal masqué’, de Francis Poulenc (1899-1963), ‘La Valse’, de Maurica Ravel (1875-1937) y ‘Fantasía sobre Porgy and Bess’, de George Gershwin (1898-1937).

Víctor y Luis del Valle han sido re-conocidos como una de las agrupa-ciones camerísticas más sobresalien-tes de Europa y han sido galardona-dos con la Medalla de Plata del ciclo El Primer Palau (Palau de la Música de Cataluña, en 2005). Además, han recibido reconocimientos en el con-curso europeo Musiques d’Ensem-ble 2008 y el Premio del Público en la XI Dranoff International Two Pia-

no Competition de Miami. En no-viembre de ese mismo año se pro-clamaron también ganadores y Pre-mio Especial Mozart en el Bialystok International Piano Duo Competi-tion (Polonia). En abril de 2011 se al-zaron con el Premio del Público en el XXI Central European Music Fes-tival (Zilina, Eslovaquia). En la actualidad, los hermanos Víc-tor y Luis del Valle compaginan su actividad concertística en distintos escenarios del mundo con su labor docente en el Real Conservatorio Su-perior de Música de Madrid y el de Aragón y en la Escuela Superior de

Música Reina Sofía.

Próximos conciertos El ciclo de conciertos de otoño de la Fundación Botín continuará el 9 de noviembre con el concierto de la poe-ta Olvido García Valdés y la guitarris-ta María Esther Guzmán, que ofre-cerán una velada musical conmemo-rativa del V Centenario del Nacimien-to de Santa Teresa de Jesús. Interpre-tarán la pieza ‘Mística y poética mu-sical’. Y el 16 de noviembre, la Fundación Botín acogerá el concier-to de violoncello y piano ‘Héroes y villanos’, a cargo del dúo de solistas

Ingolfsson-Stoupel, que girará en torno al Congreso de Viena (1815).

La programación continuará el 30 de noviembre con la actuación del pianista Javier Negrín, con un con-cierto conmemorativo del centena-rio de la muerte de Alexander Scria-bin titulado ‘Una ruta romántica de Varsovia a Moscú. El color y el soni-do: Un juego sinestésico’.

Y, finalmente, el 14 de diciembre, el guitarrista Jaime Velasco, la sopra-no Marta Arbonés y el Cuarteto Ver-sus interpretarán la ‘Antología de compositores de Cantabria. Música de Cámara para guitarra’.

El dúo de pianistas Víctor y Luis del Valle rinden homenaje a Paul Dukas

Los pianistas Víctor y Luis del Valle tocarán hoy en la Fundación Botín. :: DM

37Lunes 19.10.15 EL DIARIO MONTAÑÉS SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

163000

25447

Diario

623 CM² - 53%

6466 €

37

España

19 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL MUNDO. LUNES 19 DE OCTUBRE DE 2015

12

ESPAÑA i

G. G. BARCELONA Sin duda, la causa por las votaciones del 9-N y su presunta desobediencia al Tribunal Constitucional supera cualquier proceso judicial vivido has-ta ahora en Cataluña. No es nada ha-bitual que un imputado esté desean-do declarar para recibir el apoyo de miles de personas ni que entre al juz-gado envuelto en una mística sobe-ranista. Pero lo que es menos normal es que la Fiscalía deba recordar ante un procesado y sus abogados que su actuación se ajusta a los «principios de legalidad e imparcialidad».

Es lo que hizo durante la declara-ción de Artur Mas el fiscal Emilio Sánchez Ulled, que volvió a aguan-tar cómo un imputado por este pro-ceso –antes lo hicieron Irene Rigau y Joana Ortega– rechazaba respon-der a sus preguntas en esta fase de instrucción. Sánchez Ulled se tomó con deportividad esta negativa y, ti-rando de la ironía que le caracteriza, aseguró que se las guardaba hasta el día del hipotético juicio... o no. Pero el fiscal no se calló ante la afirma-ción del presidente de que con su si-lencio no pretendía «despreciar» el

papel del Ministerio Público, aunque la suya era una forma de protestar ante la «imposición» de la querella por parte de la Fiscalía General del Estado, ya que contó con el rechazo de la Fiscalía Superior de Cataluña.

Sánchez Ulled replicó que tan im-parcial estaba siendo la actuación de la Fiscalía en ese interrogatorio co-

mo cuando en la jornada del 9-N él mismo informó en contra de que se retiraran las urnas de la votación, como solicitaban a los juzgados va-rias denuncias de particulares y par-tidos. De hecho, al ser el primer fis-cal en actuar durante el proceso par-ticipativo fue designado por la Fiscalía General del Estado para ha-

cerse cargo de la querella contra Mas junto con el teniente fiscal de Cataluña, Francisco Bañeres.

Nacido en Lérida en 1965, Sán-chez Ulled inició su carrera como fis-cal en 1994. Tras pasar por Delitos Económicos, desde 2005 es delega-do de Anticorrupción en Cataluña, que depende de la Fiscalía General del Estado. De hecho, es conocido por el caso Palau o por conseguir condenar la trama de empresarios e inspectores de la Agencia Tributaria del caso Hacienda, uno de los proce-sos más largos y cuyo juicio duró ca-si un año. También trabajó dos años en Polonia en la Oficina Europea An-tifraude y fue presidente tres años de la Unión Progresista de Fiscales. Los que le conocen explican que bajo su «verbo envidiable» y su pose irónica hay un trabajador metódico e incan-sable que asegura que su mayor lo-gro es no haber traicionado nunca a su conciencia. La misma que apare-ció para replicar a Mas y reivindicar el oficio de fiscal.

GERMÁN GONZÁLEZ BARCELONA Una vez cumplido el trámite de su declaración ante el Tribunal Supe-rior de Justicia de Cataluña (TSJC) por un presunto delito de desobe-diencia, Javier Melero, Jordi Pina y Rafael Entrena –respectivamente los abogados defensores del presi-dente en funciones de la Generalitat, Artur Mas, la consejera Irene Rigau y la ex vicepresidenta del Govern, Joana Ortega– entregarán esta se-mana al magistrado su petición para el ar-chivo de la causa.

Consideran que con la declaración de sus clientes queda cla-ro que no cometieron ninguno de los delitos por los que se quere-lló la Fiscalía, ya que aseguraron ante el magistrado que no desobedecieron de forma expresa la re-solución del Tribunal Constitucional cuan-do suspendió el pro-ceso participativo, ni prevaricaron al no adoptar ninguna deci-sión sabiendo que era arbitraria, ni malversaron caudales públicos ya que no se enriquecieron de forma irregular al ordenar las votaciones.

Este es el sentido de las palabras de Irene Rigau hace unos días en Ca-

talunya Ràdio: «Creo sinceramente que si la Justicia hace el camino que tiene que hacer y con la corrección que se presupone, prefiero pensar que esto se archivará», dijo sobre la causa penal por la organización del 9-N. «El problema que tiene Ma-drid es que no puede demostrar que hayamos desobedecido», añadió.

Con la petición de archivo, los le-trados de la defensa siguen con su estrategia marcada, que iniciaron a

mediados de septiembre, en plena campaña electoral, cuando pidieron al tribunal que adelantara la declara-ción de los imputados antes que los testigos previstos, ya que de esta for-ma se «hacía valer el derecho de de-

fensa». En un recurso presentado el 16 de septiembre pasado, los aboga-dos recordaron que la Ley de Enjui-ciamiento Criminal establece que la declaración de los imputados debe producirse antes que la de los testi-gos, aunque en este proceso judicial ya habían declarado cuatro perso-nas. Además, argumentaron que en esta «primera declaración» es en la que se informa al imputado de los hechos delictivos que se le atribuyen.

Según varias fuentes, los letrados de los tres acusados se han mostra-do en privado satisfechos con la de-

claración de sus clientes, que sólo respondieron a preguntas del magis-trado instructor, Joan Manel Abril, y de las defensas. Los imputados decli-naron responder a la Fiscalía y a la acusación popular, que ejerce Manos Limpias, que ya anunció que se opondría a una eventual petición de archivo del proceso judicial, ya que sopesa pedir más diligencias.

En sus declaraciones, Mas, Ortega y Rigau explicaron que cuando el 4 de noviembre el Constitucional sus-pendió el proceso participativo todo quedó en manos de los 42.000 vo-

luntarios que gestionaron las votaciones. Incluso, Mas llegó a afirmar que él fue el «impulsor» del 9-N, por lo que asumía su «res-ponsabilidad política», pe-ro los ejecutores fueron los ciudadanos que se apuntaron en la web crea-da por el Govern.

Precisamente, los im-putados explicaron que durante las semanas pre-vias a la suspensión de la consulta primero, y des-pués del proceso partici-pativo, el Govern estuvo trabajando para su cele-bración a partir de conve-nios para obtener las pa-peletas y las urnas –fabri-cadas por presos–, los 7.000 ordenadores que usaron para apuntar los datos de los votantes –que costaron 2,8 millones de euros y que era una parti-da ya presupuestada para los centros, como aseguró Mas–, la activación de la web para consultar el lu-gar de votación o el acuerdo con los institutos para abrir el 9-N, entre otras medidas.

Precisamente, hoy de-clara un asesor en mate-ria de opinión pública del Departamento de Gober-nación, Joan Cañada, que

fue el coordinador de la consulta. Responderá sobre los preparativos y la administración y mantenimiento de la web. También declara Elisabet Abad, directora de la empresa públi-ca CIRE, que se encargó de producir y suministrar las urnas y papeletas del 9-N con un coste de 143.738 eu-ros. Comparecen a instancias de la Fiscalía, que indaga si el Govern participó de forma activa en la orga-nización de las votaciones tras la sus-pensión por parte del Constitucional a principios de noviembre, lo que de-mostraría el delito de desobediencia.

Mas, el pasado jueves, antes de entrar al TSJC a declarar como imputado. JORDI SOTERAS

El fiscal Emilio Sánchez Ulled en una imagen del año pasado. EL MUNDO

El fiscal que reivindicó su imparcialidad

FISCAL EN EL CASO DEL 9-N

Dolores Agenjo, la directora del instituto Pedraforca de L’Hospitalet que el 9-N se negó a entregar las llaves para las votaciones, testificará ante el TSJC para explicar que se sintió coaccionada y presionada para abrir el centro. También declaran el responsable técnico informático que coordinó los servicios prestados por el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat para resolver las incidencias durante votaciones y un representante de la empresa Focus, encargada del montaje del centro de prensa donde se facilitaron los datos del escrutinio.

LA DIRECTORA QUE SE NEGÓ A ABRIR EL CENTRO VA AL TSJC

Mas pedirá el archivo de la causa por el 9-N El abogado del ‘president’ considera que su declaración demuestra que no hubo delito

EMILIO SÁNCHEZ ULLED

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

925000

147877

Diario

404 CM² - 39%

15210 €

12

España

19 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

TelèfonsEmergències 112Urgènciesmèdiques 061CreuRoja 93.300.65.65

Clínic 93.227.54.00SantPau 93.291.91.91Valld’Hebron 93.274.60.00SantJoandeDéu 93.280.40.00Mossosd’Esquadra 112

GuàrdiaUrbana 092PoliciaNacional 091Bombers-urgències 080Inf.ciutadana 012TMB 93.318.70.74

Inf.Renfe 902.320.320RodaliesRenfe 900.410.041Inf.aeroport 902.404.704Inf.port 93.298.60.00FerrocarrilsGen. 93.205.15.15

FarmàciesTelèfon93.244.07.10www.farmaceuticonline.cat

RàdioTaxi 93.303.30.33TaxiMinusv. 93.420.80.88Serv.Funer.BCN 902.076.902ÀltimaServ.Funer. 902.230.238SíndicdeGreuges 900.124.124

Barcelona

cineEspanyol Projecció simultània de Palabras de amor, d’AntoniRibas, i Mi profesora particular, de JaimeCamino. BiblioMusiCineteca. Vilà Vilà, 76. A les 19.00 hores.

DonaDins el cicle Accions i resistències, projecció de Stella, de SylvieVerheyde. Cine Boliche. Diagonal, 508. 20.00 hores. 3 euros.

ColombiàEl Festival la Diàspora projecta el curt documental Francisco Carranza, la pasión por un instante, de JuanCarlosDelgado. Fnac Triangle. Plaça de Catalunya, 4. 19.00 hores. Gratuït.

Sèries Marató de sèries amb la projecció dels primers capítols de Mad men. Fnac L’Illa. Diagonal, 549. A les 17.00 h. Gratuït.

conFerènciesCàncerdemama Jornada Generar salut després d’un càncer de mama, amb conferències de GabrielAndrésOrtuño,RicardLópez i ChiaraPegolo. Associació Live! Calàbria, 147. A les 18.00 hores.

LaPedrera La sociòloga turca NilüferGöle conversarà amb la professora DolorsBramon sobre islam i laïcisme. Passeig de Gràcia, 92.3 A les 19.30 hores. 4 euros.

Museus Conferència d’EnricH.March sobre Els museus anatòmics de Barcelona, 1849-1938. Muhba. Plaça del Rei. A les 19.00 hores.

SíriaHaykalKhatibIzzat, llicènciat en ciències polítiques, parlarà de Síria en l’actualitat. Passat i futur. Centre d’Estudis. Bar el Paraigua. Pas de l’ensenyança, 2. 20.00 h.

ProstitucióTrobada amb SòniaSánchez, exprostituta, escriptora i activista. Centre cívic Urgell. Urgell, 145. A les 19.00 hores.

DretshumansEradicar la fam i la malnutrició: un gran repte pendent, amb MarcoGordillo,EstherVivas i JosepCabayol. Cristianisme i Justícia. Roger de Llúria, 13. A les 19.00 hores.

exposicionsFotografia Inauguració de la mostra fotogràfica The body the soul, d’EuroRotelli, i presentació del llibre homònim amb l’autor. Institut Italià. Passatge de Méndez Vigo, 5. 19.00 h. Entrada lliure.

jornadesMuntdemots Inauguració d’aquest festival de narració oral amb la CoralAmericat i els narradors BoniOfogo,ArnauVilardebò,AnaHerreros i PaulaCarballeira, entre altres. Luz de Gas. Muntaner, 246. A les 20.00 hores. Taquilla inversa.

SantCugatActivitats del Festival nacional de poesia a: 3 LlibreriaAlexandria. Cita amb MàriusSampere. Villà, 10. 19.30 h. 3 Teatre-Auditori. Estrena de Venus i Adonis, deShakespeare, amb EmmaVilarasau,JordiBosch i LluísClaret (violoncel). Plaça de Victòria dels Àngels, 1. 21.00 h. 6 €.

mÚsicaGuitarra Certamen Llobet de guitarra, avui amb recital de FernandoPérez. La Casa Elizalde. València, 302. A les 20.30. Gratuït.

HomenatgeA JosepGuinart en el centenari del seu naixement, amb un recital d’EvelioTieles (violí) i CecílioTieles (piano). Centre Sant Pere Apòstol. Sant Pere més Alt, 25. A les 20.00 hores. Gratuït.

MPBAquest festival de música popular s’inaugura amb un concert solidari amb els iaioflautes a càrrec de SondelaRambla. Harlem Jazz Club. Comtessa de Sobradiel, 8. A les 20.30 hores. 6 euros.

TeaTreAmèricaLlatina Representació de ¡Mátame, mamá!, del veneçolà ElioPalencia. La Casa Amèrica. Còrse-ga, 299. A les 20.00 hores. Gratuït.

Tarragona

exposicionsElVendrell Dins l’homenatge aPauCasals, inauguració d’Anada a Prada, 1964-1966. Casa Pau Casals. Santa Anna, 4. 20 h.

Girona

conFerènciesDonació Aspectes medicolegals en la donació d’òrgans. La donació del cos a la ciència, per NúriaMasnou i FranciscoReina. Casa de Cultura. Plaça de l’Hospital, 6. 19.00 hores.

Lleida

conFerènciesMollerussa Les dones escriuen la guerra, per CarmeFiguerola. Centre cultural. Ferran Puig, 15. 17.00 h.

L es famílies de l’alta burgesia barcelonina que a finals del se-gle XIX eren propietàries

d’una llotja al Liceu la decoraven al seu gust. Algunes fins i tot tenien cuina i les partides de cartes hi eren habituals. Així ho explica Cesc Avi-lés a Barcelona melòmana (Angle Edi-torial), llibre on fa un curiós recorre-gut per la passional relació dels bar-celonins amb la música clàssica. «Molts han escrit llibres, tesis doc-torals, articles i monografies sobre música i Barcelona. La meva apor-tació és una síntesi divulgativa so-bre la passió musical de Barcelona que, si és possible, pretén dibuixar somriures. No és ni una simfonia ni tampoc una òpera. És un divertimen-to d’un apassionat de la música clàs-sica», avisa Avilés al pròleg. Per ai-xò, Barcelona melòmana està plena d’anècdotes, com que Pau Casals és qui va descobrir al món les suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach, datades del 1720. Era el 1891 i el músic català no-més tenia 15 anys quan, acompa-nyat del seu pare, va trobar aquestes sis oblidades composicions instru-mentals en una botiga de partitu-res de segona mà del carrer Ample. «Fins llavors només alguns especi-alistes de Bach sabien que existien,

CRISTINASAVALLBARCELONA

Música per a barcelonins

llibre 3 HisTÒria

‘Barcelona melòmana’ desvela curiositats sobre la música clàssica, els teatres lí-rics i els grans compositors que van visitar la ciutat, com Strauss i Liszt.

Propostes Dilluns 19.10. 2015

però les consideraven simples exercicis de tèc-nica sense atractiu per ser interpretades. Casals les va estudiar i al cap de 12 anys les va glorificar, interpretant-les per tot el món», explica l’autor, que al llibre no cita que Eric Siblin va explicar detalladament aquesta història a Les suites per a violoncel, obra publicada el 2012 per Turner. La història dels tem-

ples de la música, com és ara el Palau de la Música Catalana, s’apodera de diversos capítols de l’obra. La menys coneguda és la del luxós Teatre Líric, que va ser inaugurat el 1881 a la can-tonada del carrer de Mallorca amb el de Pau Claris, on fins al 1873 hi havia els jardins dels Camps Elisis. El 1900 aquest teatre va ser derruït. Allà va ser la primera vegada que a Barcelona es va escenificar Carmen, de Georges Bizet. El quart acte del llibre està dedi-cat a les visites de Liszt, Strauss, Stra-vinsky i Shönberg a Barcelona amb anècdotes sobre sopars al Ritz. H

33‘Barcelonamelòmana’(AngleEditorial).ObradeCescAvilésPàmi-es,publicatalacol·lecció‘Inspira’,número52.19,90euros.

33 Cartell de la ‘Passió segons Sant Mateu’, a l’Orfeó Català (1958).

33 El violoncel·lista Pau Casals (dreta), en un partit de tennis, el seu esport favorit.

ARxIU

33 Sala Beethoven de l’antic Teatre Líric.

ARxIU ANGLE EDITORIAL

DILLUNS38 19 D’OCTUBRE DEL 2015

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

501000

89305

Diario

574 CM² - 54%

10425 €

38

España

19 Octubre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DILLUNS, 19 OCTUBRE 2015 LAVANGUARDIA 41

socials i culturals de Barcelo­na, i reflexiona sobre el mo­del de ciutat. Galeria Trama.Petritxol, 5, Barcelona. Finsel 10 de novembre.

Dimarts, 20

Fotografia de carrer.Fotografiesde Josep Salip. Centre cívicCotxeres Borrell. Viladomat,2­8, Barcelona.Del 20d’octu­bre al 7 de novembre.

Dijous, 22

Obsesión Doméstica. Magdale­na Bors explora la idea d’allòque és sublim a la vida quoti­

diana ihoconverteix en imat­ges seductores i estranyesque atrapen l’espectador.Seu de Gas Natural Fenosa.Pl. del Gas, 1, Barcelona. Del22 d’octubre al 12 de febrer.

Dissabte, 24

Viatjar a l’edat mitjana. Comeren els viatges a l’edatmitja­na? On es viatjava? Qui ho fe­ia? Per quinsmotius? respon­dre aquestes i d’altres pre­guntes similars és l’objectiude l’exposició. Museu Epis­copal de Vic. Plaça Bisbe Oli­ba, 3, Vic (inauguració, 12 h).

Avui

The body the soul. Exposició deles fotografies d’EuroRotelli ipresentació del llibre que lesrecull. Es tracta d’un treballque ha rebut nombrosos pre­mis arreu del món, en el quall’autor interpreta la figurahumana a partir de la dansa.L’autor estarà present a l’acteinaugural. Istituto di CulturaItaliano. Passatge MéndezVigo, 5, Barcelona (inaugura­ció, 19 hores).Alrededor del sueño, Barcelona.Fotografies d’Ángel Marcosen les quals l’artista capta elmoment de canvis polítics,

AGENDASi voleu publicar una activitat en aquesta pàgina o a l’agenda digital de La Vanguardia, entreu i creeu el vostre compte a:www.lavanguardia.com/agenda

PericoPastor i la ceràmica

Emergències ..................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat ... 012Sanitat respon .................................. 061

Policia .............................................. 091Guàrdia Civil ..................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona ................ 092

Bombers de Barcelona ...................... 080Informació carreteres ......... 900­123­505

Gas Natural ........................ 900­750­750Fecsa­Endesa ...................... 902­536­536Manyà 24 h ....................... 93­446­59­59

Serveis Funeraris de BCN ..... 902­076­902Àltima Serveis Funeraris ...... 902­230­238

Barcelona ciutat

Practica l’entrevista laboral en anglès.Activitat dins de la Campanya Treba­llar a l’hivern.Punt d’Informació Juvenil Sarrià ­ SantGervasi. Brusi, 61 (18 hores).

La Sardana. El grup Aura organitzatrobades poètiques i culturals al vol­tant d’un tema. Avui, sessió en ho­menatge a la sardana amb projec­cions, intervencions musicals i pre­sentació dels seus aspectes culturals.A la segona part, s’obrirà una Rodade poetes on tothom qui ho vulgui ésconvidat a recitar.Casa Golferichs. Gran Via, 491 (18 h).

Marató de sèries: ‘Mad men’. Projec­ció dels primers capítols de la setenatemporada.Fnac L’Illa. Av. Diagonal, 549 (18 h).

Trastorns neurològics induïts per l’ex­posició a xenobiòtics. Conferència acàrrec del doctor Eduardo RodríguezFarré, emmarcada en el cicle Dillunsde Ciència: Investigant per a lamillorade la nostra.Residència d’Investigadors. Hospital, 64(18.30 hores).

Pere Flaqués, el modernista de SantAndreu. Conferència a càrrec de DaniPuigdellívol.Centre cívic Navas. Navas de Tolosa, 312(19 hores).

Barcelona­Catalunya: quina relacióconstruïm? Dintre del cicle El país quefarem, taula rodona amb FrancescCanosa, escriptor i periodista del diariAra, i Miquel Guiot, director del llibreBarcelona, capital d’un nou estat.Modera Patrícia Gabancho.Ateneu Barcelonès. Canuda, 6 (19 h).

Xerrada Viatgera: Les catedrals gòti­ques a França. Xerrada a càrrec deMercè Riera, historiadora de l’art i di­vulgadora cultural.Baraka Club de Viatges. Muntaner, 327(19 hores).

El teatre i els set pecats capitals. PerePlanella, director de teatre, parla dela gola.Biblioteca Camp de l’Arpa­Caterina Al­bert. Indústria, 295 (19 hores).

Eradicar la fam i lamalnutrició: ungranrepte pendent. Conferència a càrrecde Marco Gordillo i Esther Vivas.Cristianisme i Justícia. Roger de Llúria,13 (19 hores).

Club de Lectura. Tertúlia amb EmparFernández al voltant de la seva no­vel∙la La última llamada.Llibreria Documenta. Pau Claris, 144(19 hores).

ElReydel Juego.Presentació d’aques­ta novel∙la de Juan Francisco Ferrer.L’autor conversa amb Eloy FernándezPorta i Robert Juan­CantavellaLlibreria Laie. Pau Claris, 85 (19.30 h).

Accions i resistències. Projecció d’Ste­lla, de Sylvie Verheyde. El film tractasobre què pot representar per a unanena l’accés a la cultura i l’educació icom aquestes eines poden ser fona­mentals a l’adolescència. 3 euros.Cinemes Boliche. Avinguda Diagonal,508 (fins dimecres, 20 hores).

Record­homenatge al mestre JosepGuinart i Ortiga (100 anys del seu nai­xement). Concert a càrrec d’EvelioTieles, violí, i Cecílio Tieles, piano.Centre Sant Pere Apòstol. Sant PeremésAlt, 25 (20 hores). Entrada lliure.

Guitarra i tradicions musicals del món.El compositor i intèrpret FernandoPérez presenta una volta musical icultural amb diferents instrumentsde corda polsada. Gratuït.Casa Elizalde. València, 302 (20.30 h).

Música tradicional cubana. Actuaciódel grup Son de La Rambla en solida­ritat amb l’organització Iai@flautas.Harlem Jazz Club. Comtessa de Sobra­diel, 8 (20.30 hores). 6 euros.

Fluxclub. 6a temporada d’aquestclub de vídeo, el qual pretén reflectirla vitalitat del vídeo de creació deBarcelona.Antic Teatre. Verdaguer i Callís, 12 (21hores).

Vivir flamenco. El Tablao FlamencoCordobés presenta aquest espectacledintre del cicle La Aristocracia del Fla­menco, amb Farruquito.Palau de laMúsica Catalana. Palau de laMúsica, 4­6 (21 h). De 12 a 54 euros.

]L’artista Perico Pastor inaugura divendres que ve l’exposició Platsi olles al Museu del Càntir d’Argentona. D’altra banda, avui s’inau­gura a l’Istituto Italiano di Cultura de Barcelona una mostra fotogrà­fica premiada arreu del món en la qual Euro Rotelli interpreta lafigura humana.

EXPOSICIONSDE LA SETMANA

TELÈFONSÚTILS

PERICO PASTOR

Platsiolles.PericoPastorexposaperprimerave­gada a Argentona. La mostra acollirà pinturessobre paper i ceràmiques il∙lustrades. L’artistaexplica “les obres han estat triades tenint encompte l’espai i l’ocasió. M’ha semblat millor

concentrar­me en el bodegó, però no he pogutresistir posar­hi un parell de quadres amb fi­gures que em semblaven ajustar­se a l’espai”.MuseudelCàntir. Plaçade l’Església, 9,Argen­tona (inauguració,divendres, 23, 19hores).

Josep Maria Serra

Ayuda a la Iglesia NecesitadaFundación de la Santa Sede

Necesitan de tu caridad para seguir viviendoy de tu oración, para no perder la esperanza.

Ayuda a la Iglesia Necesitada se creó en 1947 para ayudar pastoralmente a los católicosnecesitados o que sufren persecución. Con tu colaboración apoyamos a misioneros,religiosos y sacerdotes en más de 150 países del mundo.

La parte de la Iglesia quemenos veses la quemás te necesita

www.ayudaalaiglesianecesitada.org! 93 237 37 63 / 91 725 92 12

LA CAIXA 2100 2415 42 0200140293SANTANDER 0049 2674 59 2814342966

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

805 CM² - 71%

21158 €

41

España

19 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Diari de Girona ■DIUMENGE, 18 D’OCTUBRE DE 201558

Anglès, Arbúcies, Campro-don, l'Escala, la Jonquera, Pala-frugell, Puigcerdà, Quart, Roses,Sant Feliu de Guíxols, Sant Hila-ri Sacalm, Sant Joan de les Aba-desses, Tordera, Tortellà.

FORNELLS DE LA SELVADinar benèfic A les 2 de latarda a La Sitja dinar benèfic iconcert de la Coral Sol Ixent afavor de l’Oncolliga.

SANT HILARI SACALMFestival benèfic A 2/4 de7 de la tarda al Teatre Cata-lunya festival «Sant Hilariamb força contra la leucèmia»amb dansa, música i humor acàrrec d’artistes de Sant Hilarii la comarca. Preu 6 euros. Elsdiners de l’entrada es destina-ran exclusivament a la Funda-ció Josep Carreras per a la in-vestigació de la leucèmia.

GIRONAConcert A les 7 de la tardaa la sala Montsalvatge del’Auditori espectacle «Nomésper a uns quants?» creat ipresentat per Marcel Gorgori.

LA BISBAL D’EMPORDÀFamiliar A les 12 del mig-dia al Mundial espectacle fa-miliar amb l’obra «Amb lletramenuda» de la companyiaTeia Moner.

LLAGOSTERAInfantil A les 6 de la tardaal Teatre Casino Llagosterencespectacle infantil de la Xar-xa.

PALAFRUGELLRecital poètic A les 5 de latarda a la sala d’actes del Tea-tre Municipal recital poètic iprojecció audiovisual amb unespectacle musical enregis-trat al Palau de la Música or-ganitzat pel Racó Poètic dePalafrugell.

SALTEspectacle A les 6 de latarda a El Canal de Salt, GuyCassiers i The Littell projectpresenten l’espectacle «Lesec et l'humide», una perfor-mance sobre el poder de laparaula. Preu: 28€ Dins elFestival Temporada Alta.

BANYOLESConcert A les 7 de la tardaa l’Auditori de l’Ateneu con-cert Frames Percussion.

BESCANÓConcert per a nadons Ales 11 del matí i a les 12 delmigdia al Teatre concert per anadons «Pintamúsica» ambÚnic Produccions.

FIGUERESConcert A les 6 de la tardaal Teatre Municipal el Jardíconcert ciutat, concert com-memoratiu de l’atorgamentdel títol de ciutat a Figueresamb entrada gratüita.

GIRONAConcert A les 12 del mig-dia a l’Auditori cicle Girona Co-ral amb el concert «Mites, tra-

dicions, cultures» a càrrec del’Escola Coral del Conservatoride Música Isaac Albéniz.

Jazz A 2/4 de 9 de la nit alSunset Jazz Club jam session.

Concert A 2/4 de 8 de latarda al Celtic Bar Girona (C/Riu Güell, 1), concert en acús-tic del cantautor català JoanRovira. Preu: 5€

LA BISBAL D’EMPORDÀConcert A les 7 de la tardaal Mundial concert de NoèliaRodiles al piano.

PALAMÓSTrobada de corals A 2/4de 9 de la nit al Teatre La Gor-ga trobada de corals palamo-sines amb Escalem Coral, Pa-lamós Gospel Choir, Coro Aza-hares, Coro Añoranzas del Sur,Coral Tramuntana de la GentGran i Fusions grup vocal.

SANT GREGORIConcert A 2/4 de 7 de latarda a l’església parroquialconcert del cor Maragall.

MAÇANET DE LA SELVAPremi Gregal A les 12 delmigdia al teatre La Societat,acte de lliurament dels IV Pre-mis Gregal de Novel·la.

BANYOLESCinema A les 6 de la tardaal teatre de l’escola de la Vilaprojecció de «Mad Max, furiaen la carretera».

BESCANÓEspectacle A les 11 delmatí, a les 12 del migdia i a2/4 de 5 de la tarda al Teatrede Bescanó, espectacle musi-cal «Pintamúsica! (concert pera nadons)», un viatge senso-rial per escoltar, mirar i crear.Tres músics, actors i cantantssón els guies en aquest viat-ge creatiu a través de les es-tacions de l’any que porten acrear una adaptació del qua-dre «Dona i ocells en la nit»de Joan Miró. Preu: 7€ / 8€

CASSÀ DE LA SELVARepresentació A les 6 dela tarda a la sala del centre re-creatiu representació de l’obra«La dona de negre» de lacompanyia D’Art Produccions.

CELRÀRepresentació A les 6 dela tarda al Teatre Ateneu re-presentació de l’obra «Lisís-trata» a càrrec de la compan-yia Quantus Teatre de Lloretde Mar.

GIRONARepresentació A les 6 dela tarda a la sala La Planetarepresentació de l’obra «LaBanda del Teflón» de la com-panyia Cascai Teatre.

Circ A les 12 del migdia i a2/4 de 5 de la tarda al TeatreMunicipal, Slava Polunin &Viktor Kramer presenten«Slava's SnowShow». Circ po-ètic enmig d’un paisatge de

glaç. Uns quants pallassos esmouen per un paisatge lunarque esclatarà multicolor.Preu: 32€ / 20€ / 10€.

RIPOLLFamiliar A les 12 del mig-dia al Teatre Comtal represen-tació de l’obra familiar «Can-ta’m un conte» de la compan-yia del Nyguit.

SANT FELIU DE GUÍXOLSTeatre amateur A les 6 dela tarda al Teatre Auditori Nar-cís Masferrer concurs de tea-tre amateur amb «KBa-rret25».

SARRIÀTeatre amateur A les 5 dela tarda al Centre Parroquial,representació de l’obra «Sen-se Pietat», de la Cia. Plus 65,Companyia de Tatre Amateur

SILSTeatre amateur A les 6 dela tarda a la sala La Lagunamostra de teatre amateur Llu-ís Lladó amb la representacióde Terra Baixa.

VIDRERESRepresentació A 2/4 de 6de la tarda al Teatre del Casi-no la Unió representació del’obra «Robin Hood» de lacompanyia Veus-Veus.

ALBANYÀFira del Bolet A les 10 delmatí obertura oficial de a fira.- A partir de les 10 del matíparades d’artesania i alimen-tació relacionades amb elmón del bolet.- A la 1 del migdia pregó inau-gural a càrrec de Pep Sala.- A les 4 de la tarda animacióinfantil amb El Pot Petit.

ARBÚCIESFira de tardor Durant total barri vell, als carrers Major,Sant Jaume, Vern, Prat Marceti plaça de la Vila fira de tardoramb parades d’artesans, mos-tra de treballs de les donesartesanes, exposició d’ani-mals del Montseny, passeja-des amb ponis i exposició debolets, entre d’altres activi-tats als carrers.

FIGUERESFira d’intercanvi A 2/4d’11 del matí a la fira infantilde l’intercanvi i mercat de se-gona mà a la Rambla el biòlegAlbert Burgas explicarà a tra-vés de fotografies la seva ex-periència en un viatge a l’A-mazones. Activitat organitza-da per l’Iaden.

Animals De les 10 del matía les 7 de la tarda al Parc Boscfira Adoptàlia amb doma na-tural, habilitats canines, gos-sos d’assistència, gimcana degossos, frisbee, animació in-fantil, concurs i demostraciód’agility, inflables, especta-cles, tallers per a la mainada ixocolatada per a tots els as-sistents.

GIRONAFira d’intercanvi De les 10del matí a les 2 de la tarda da-vant de l’Institut Narcís Xifrafira d’intercanvi i segona màal Pont Major.

OLOTFira de Sant Lluc Duranttot el dia a diferents espais deal ciutat celebració de diver-ses activitats amb motiu de laFira de Tardor de Sant Lluc. A

més, al centre de la ciutat firaramadera, fira del dibuix, firaHandmade amb robes i fils,artesania i fira d’entitats.

Fira del Vehicle d’ocasióDurant tot el dia al centre dela ciutat celebració de la firadel vehicle d’ocasió.

SALTFira-Mostres d’entitats De les 11 del matí a les 5 deal tarda al passeig Ciutat deGirona mostra d’entitats ambuna trobada de l’associacio-nisme amb tastets d’arreu delmón, jocs i tallers infantils,música i dansa al carrer.

SANT HILARI SACALMFira de la Micologia i el Bo-let Al llarg del cap de set-mana celebració de la fira delbolet amb diverses activitatscom circuit de burricleta, rutadel micòleg, gimcana del bo-let, rutes en poni, demostra-ció d’oficis del bolet o confe-rències. També hi haurà para-des i exposició de bolets. In-formació: www.santhilari.cat

SANT JOAN ABADESSESFira de la carbassa Duranttot el dia a la plaça AnselmClavé sisena fira de la carbas-sa amb concurs, exhibició detreballs manuals amb carbas-ses i mercat de productes re-lacionats amb la carbassa.

GIRONADia del Medi Ambient A2/4 de 9 del matí a la zona dedarrera del GEiEG de SantPonç anellament d’ocells perfer educació mediambiental.L'associació Espai Natura rea-litzarà un anellament d'ocells,dirigit per un expert titolat,per fer educació mediambien-tal i posteriorment es realitza-rà un voluntariat per fer cai-xes niu i es col·locaran algu-nes d'aquestes caixes niu perfer una acció de millora d'unespai natural. Organitza: As-sociació Espai NaturaAmb la col·laboració del De-cathlon

GIRONAArt A les 12 del migdia alCaixafòrum taller de ciènciafamiliar «La Lletreria».

ARBÚCIESCaminada A les 9 del matísortida de la plaça de la Vilade la caminada a Sant Marçaldel Montseny.

CALONGEMarxa sostenibilitat A2/4 de 9 del matí a l’aparca-ment del Teatre Fontova sor-tida de la marxa caminadaverda amb una durada dedues hores amb motiu de laSetmana de la Mobilitat.- A 2/4 de 10 del matí des delmateix punt sortida de la pe-dalada popular amb una dura-da de dues hores amb esmor-zar i obsequi per a tots elsparticipants.

LLAGOSTERARuta A les 8 del vespre desdel pavelló sortida de la XVIIRuta dels Molins.

PERALADAPassejada popular A les 9del matí des del Cafè del Cen-tre passejada popular a favord’Oncolliga. L'itinerari és apteper a totes les edats i hi hauràesmorzar a la tornada. La ins-cripció a la caminada és gra-tuïta per als nens; els adultshan de pagar 5 euros que ani-ran en benefici de l'Oncolliga.

SANT JOAN ABADESSESAnivesari agrupació A les5 de la tarda al pavelló muni-cipal 40è aniversari de l’Agru-pació Sardanista de Sant JoanCastanyada i doble audició desardanes amb les cobles Ciu-tat de Girona i Tres Vents.

BESALÚFestival Internacional deMàgia A diferents escena-ris espectacles de màgia alcarrer, actes pels més petits,mercat esotèric i actuacionsespecials.

LLAGOSTERAJornades gastronòmiquesdel bolet Fins al 8 de no-vembre jornades gastronòmi-ques de la cuina del bolet alsrestaurants Ca la Maria, Cal’Artau, Can Cassoles, Hostalel Carril, Mas Roure, Els Tinars,Cal Degollat, Taverna Can Poui Restaurant Can Darder.

LLORET DE MARXIII Jornades Gastronòmi-ques La Cuina del Peix del'Art Diversos establimentsdel municipi de Lloret de Marofereixen, fins al pròxim 31d’octubre, menús especialsdins les XIII Jornades Gastronò-miques La Cuina del Peix del’Art. Restaurants adherits: Au-tèntic - Barca d'Or, Rigat ParkHotel, Ca l'Amic, Can Bolet, ElRacó de Fenals, El rossell, ElTrull, El Ventall, Fenals Interna-cional, Hotel Guitart Monte-rrey, Arrosseria de Fenals, LaLonja, La Mar, Hotel Marsol,Mas Romeu, Pops, Hotel SantaMarta, Sybius Cala Canyelles.

PALAFRUGELLTastets A 2/4 d’1 del mig-dia al centre de la vila tastetsd’es Niu amb acompanyamentmusical a càrrec dels restau-rants participants a les jorna-des gastronòmiques Es Niu.

TORROELLA DE MONTGRÍX Jornades gastronòmiquesLa poma a la cuina. Els res-taurants Catamaran (HotelClipper & Villes); Molí del Mig,Alba, Club Nàutic Estartit i Me-des II de Torroella de Montgrí il´Estartit participen aquestmes en la vuitena edició de lesJornades Gastronòmiques «Lapoma a la cuina», que organit-za l´Estació Nàutica Estartit-Illes Medes amb la col·labora-ció de l’Ajuntament. El menús’ofereirà en els establimentsadherits fins al 31 d’octubre.

BANYOLESExposició La Llotja del TintXXI de Banyoles acull, fins alpròxim 25 d’octubre, l’expo-sició «Temps. L’estudi de la

ment», de Roser Oduber. Unrecull de les tres darreres eta-pes d’un camí que l’artista vainiciar fa anys. L'escenaricanviant representa tota unarecerca d’introspecció i anàli-si, on el seu principal protago-nista és l’ésser humà en elpaisatge efímer que habita.

CALDES DE MALAVELLAExposició El Balneari VichyCatalan de Caldes de Malave-lla acull, fins al pròxim 20de novembre, una exposicióde dibuixos del col·lectiu Ur-bans Skecher Girona que re-traten les instal·lacions.

LA JONQUERAExposició Els Porxos de CanLaporta de La Jonquera acullen,fins al pròxim 23 d’octubre,l’exposició d’escultura «Esforç»de l’artista ARC’º Pujol.

GIRONAExposició El Museu del Ci-nema de Girona acull, fins alpròxim 24 de gener, l’expo-sició «Garbancito de la Man-cha. 70 anys del primer llarg-metratge europeu d'animacióen color». La mostra comme-mora el 70è aniversari de l’es-trena a Barcelona del primerllargmetratge europeu d'ani-mació en color. Una producto-ra i distribuïdora catalana, Ba-let y Blay, i un dibuixant iil·lustrador d'origen valencià,Arturo Moreno, aixecaren unaambiciosa i costosa pel·lículad'animació en plena postgue-rra i enmig de dificultats i pe-núries de tot tipus.

Exposició El Bòlit_LaRam-bla, Sala Fidel Aguilar acull,fins avui diumenge, l’expo-sició «Animated Painting» deXavier Escribà. Una obra enformat vídeo on l’artista com-parteix moments de dubte,moments de joc, moments devida de taller... moments enquè contínuament estem con-frontats i temptats per deter-minar una possible versió fi-nal i definitiva de l'obra pictò-rica, moments en que posemen risc en deixar de jugar.

PALOL DE REVARDITExposició La Sala d'Exposi-cions del Castell de Palol deRevardit, acull fins al pròximdia 1 de novembre l’exposi-ció «Nedant pel castell» del'artista Emili Armengol.

ROSESExposició L’espai Ca l’Ani-ta de Roses acull fins avui,l’exposició «Pintura, poesia,objectes d’art i paella» del’artista Juanjo Viñuela. Horaride l’espai per avui: de 12 a14 h i de 17 a 20 h.

CASTELL-PLATJA D’ARO14è Concurs de còmicCom és habitual, el tema delstreballs que es presentin éslliure però han de ser inèdits ino premiats en cap altre con-curs. Els diàlegs podran ser encatalà o en castellà i la tècni-ca també és lliure. Hi ha tresmodalitats: tira còmica (de 2 a4 vinyetes), historieta (a par-tir de 5 vinyetes i fins a tresfulls DIN-A4 en la categoriajuvenil, i entre 3 i 6 fulls coma màxim en la categoria d'a-dult), i animació (2D, 3D,flash, stop motion, claymo-tion... amb una extensió de15 segons fins a 4 minuts). Eltermini finalitza el pròxim28 de novembre.

Premis

Concursos

Exposicions

Festes

Projeccions

Solidaritat

Infantil

Festivals

Marxes

Taller

Sardanes

Gastronomia

Fires

Teatre

Música

Espectacles

Mercats

Agenda i Cartellera Per publicar actes a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça de correu electrònic fets.diaridegirona@epi.es

BANYOLESFesta de Sant Martirià Apartir de les 12 del migdia alTeatre Municipal de Banyo-les, pregó de la Festa Majorde Sant Martirià 2015, queenguany anirà a càrrec de Jor-di Xena i Ballada. El pregótambé es traduirà a la llen-gua dels signes.

GIRONACursa del carrer Nou A les9 del matí inici de la cursa po-pular del carrer Nou amb cur-ses de 5 i 10 quilòmetres.Com a gran novetat, la cursapopular gironina perexcel·lència recupera la Milla(1.609 metres) que s'obre atotes les edats amb quatresortides, segons categoria.

VILOBÍ D’ONYARFira de la Llet Al llarg deldia celebració de la fira de lallet, amb concursos, concen-tració de tractors d’època, ex-hibicions, espectacles infan-tils, benedicció i desfilada demaquinària agrícola, dinar po-pular, conferències i música,entre d’altres.

OLOTFira de Sant Lluc Duranttot el dia a diferents espais decelebració de diverses activi-tats amb motiu de la Fira deTardor de Sant Lluc. A més, alcentre, fira ramadera, fira deldibuix, fira Handmade amb ro-bes i fils, artesania i fira d’en-titats. Programació per dies awww.turismeolot.com

DESTAQUEM

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

36000

6029

Diario

1120 CM² - 100%

3528 €

57

España

18 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 LAVANGUARDIA V I U R E DIUMENGE, 18 OCTUBRE 2015

EL MIRADOR

EL MIRADOR

BARCELONA CELEBRA LA SETMANA DE LA MOBIL ITAT SOSTENIBLE

l’últimajornadasenseautomò­bils, que incloïa talls al passeigde Gràcia i a la Rambla que laGuàrdia Urbana va acabar ai­xecant abans d’hora atenentles protestes dels conductors,es va saldar amb una reduccióde només el 3% en el nombrede vehicles que van circularper la ciutat. Ahir no hi va ha­ver més protestes que les quepugui generar, per exemple, lacelebració d’una cursa atlèticaque obligui a tallar el trànsit aalgunes zones i ni tan sols lesassociacions de comerciants,que aquests dies viuen una re­lació tempestuosa amb l’Ajun­tament, van elevar cap queixaformal per l’elecció d’un dis­sabtecomadiaSenseCotxes.Ala Via Laietana, Colau, davantla protesta individual d’un bo­tiguer del mercat de Santa Ca­terina, va negar que les mesu­res excepcionals adoptadesahir perjudiquessin aquestsector ivainsistirqueelseugo­

vern està compromès amb elcomerç de proximitat. Forad’això, potser el dia SenseCot­xesesvanotarmenysen lamo­bilitat de la ciutat que la FestadelssúpersaMontjuïcoelpar­tit delBarça enelCampNou.En alguns carrers tallats,

com a l’avinguda Diagonal, re­sultava força curiós tornar aobservar ciutadans llegint lapremsaa lesgandules instal∙la­des per l’Ajuntament o juganta lapilota enels campsprovisi­onalshabilitatsenmigdelacal­çada. Són les mateixes activi­tats que el govern de XavierTrias organitzava a finals delpassatmandata laDiagonal i elpasseig de Gràcia els Diumen­ges dels vianants, una iniciati­vaa laqualAdaColaunohado­nat continuïtat.També va sorprendre la

imatged’unaViaLaietana sen­secotxesundiaquenohihaviacap manifestació convocadaen aquesta artèria. L’elecciód’aquest carrer com a escenarideldiaSenseCotxespodria re­sultar tan significativa com lade la Diagonal. El programaambquèBComúvaguanyarleseleccionsdel24demaig inclouel “compromísper a ladescon­gestió del trànsit a la Via Laie­tanai larecercademesuresperpacificar­lo”. Un nàufrag per­dut en un mar de propostes?Caldrà esperar que el pla d’ac­tuació de Ciutat Vella concretisi BComú s’atreveix amb allòque anteriors governs van di­buixar però no van poder ono van voler dur a la pràctica:la reforma –i la restricciódel trànsit– del corredorque uneix l’Eixample ambelmar.c

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

EL PROJECTE ESTRELLA

Colau reitera la sevadeterminació d’unirels dos tramviesper la Diagonal

REPRESA D’UNA VELLA IDEA

El tall simbòlicde la Via Laietanaprefigura unareforma del carrer

Abraçades a l’asfalt

Ambels ulls embenats i els braçosoberts es va plantar MamadouKorkaDiallo almigde laViaLaie­tana, a l’altura de Jaume I. Elstranseüntss’aturaven.Elmiraven.Tornavenamirar.Xiuxiuejaven. Inomés uns quants s’hi acostavenprou i l’abraçaven. La d’aquest jo­ve activistade les abraçades va seralguna de les iniciatives particu­larsquevananimarlajornadasen­se cotxes, i sense encant, que es vacelebrar ahir en aquest tram de laciutat.Amb la seva companya de pis

ÀfricaRodríguez,MamadouKor­ka va voler mesurar amb la sevaperformance el grau d’afecte delstranseünts, en absència de l’estrèsdels cotxes. Sensecartell informa­tiu. Senseparlar. Sensemirar.No­més amb el seu somriure i els bra­ços ben oberts convidant acolli­dors al contacte, al frec i al’abraçada.

“Aquest experiment deu seruna cosa molt internacional per­què només l’abracen els guiris.Mira, mira... un altre estranger.Hoveus?, nipregunta, s’hi acosta il’esprem.” La narradora és Maca­renaMorejón,sevillanade31anys,i unade les persones contractadesaquest dissabte per l’Ajuntamentde Barcelona com a punt d’infor­mació a la jornada sense cotxes.Amb el seu peto verd, “plantadacom un pi” laMacarena va passardotzehores,devuitavuit,alcostatde les tanquesqueimpedienlacir­culació pel carrer de Jaume I. Unpunt privilegiat per controlar lesabraçades que anaven regalant, acomptegotes, a enMamadou.

Què se sent allà plantat? “Provi­hovostèmateixa”.Finsqueelcos iels sentits s’acostumen, se sent uncert desassossec. Se sent soroll.Massa per tractar­se d’un tramsensecotxes.Elsorganitzadorsdela jornada van deixar un dels car­rils de la Via Laietana obert al

transport públic, i el puja i baixadelsautobusos,alcostatdelesmo­tos perdudes, trencaven aquestapau que un entén que hauria deregnar en un espai sense motors.Devia faltar poc per a les tres de latarda i just a aquella hora, el sol escolava carrer avall per Jaume I i

escalfava i il∙luminava aquesta re­dactoraconvertidaperquinzemi­nutsenestàtuaplantadaenunain­tersecció tan transitada la resta dedies que allà les abraçades tenencomabanda sonora el clàxondelscotxes.Comjavadisseccionar laMaca­

Bicis, autobusos i algun cotxe que confonia els vianants en el primer tram de Via Laietana

Mayka Navarro

Els superpodersdel Super3

Cristina Jolonch

Tot estava preparat per als méspetits al tram sense cotxes de laDiagonal. Perquè poguessin mo­delar figures de colors, jugar afutbol o pedalar, pujar a les mo­tos dels Mossos, escoltar les ex­plicacions dels guàrdies urbans ifins i tot emprovar­se la gorraquealgun els deixava amb infinitapaciència.Els més tranquils podien seure

al sol mentre els seus pares fulle­javen la premsa, i llegir contes se­leccionats per a l’ocasió, com Lacarretera bona, de Joan Barril,que els il∙lustra comn’ésd’impor­tant circular pel carrer ben atentsal trànsit, en comptes de caminarbadant. Històries per animar elsnens a gaudir sobre l’asfalt, comla d’en Pere i la Paula: “Quinadiferència entre anar per la vore­ra i anar per la calçada! En Pere ila Paula van veure els arbres i les

ANA JIMÉNEZ

Un dels espais habilitats perquè els nens juguinmodelant figures de colors

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

683000

150739

Diario

664 CM² - 60%

27000 €

2-3

España

18 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIUMENGE, 18 OCTUBRE 2015 V I U R E LAVANGUARDIA 3

ANA JIMÉNEZ

Expoelectric s’omple d’activitats sosteniblesL’Arc de Triomf va acollir ahir, iho farà també avui, la cinquenaedició d’Expoelectric, el princi­pal esdeveniment del sud d’Eu­ropa dedicat a la mobilitat elèc­trica, en què es poden conèixer iprovar alguns dels vehicles elèc­trics i híbrids que ofereix actual­

ment elmercat. En total, un cen­tenar entre cotxes, motos i bici­cletes. Més de 40 expositors imarques com Renault, Kia,Nissan, Peugeot, Citroën, Volks­wagen o Mitsubishi participenaquest any en un esdevenimentque, alhora, es dirigeix a un

públic familiar. “Si des de petitses familiaritzen amb la mobilitatsostenible, acabaran sent futursusuaris del vehicle elèctric”, vaapuntar ahir en aquest sentit eldirector d’Expoelectric, RamonCaus. Totes les activitats són defranc.

LAURA GUERRERO

LaGeneralitat defineixel carril bus de la B­23

RAÚL MONTILLABarcelona

Fa 14 anys uns quants ajunta­ments del Baix Llobregat i l’As­sociació per a la Promoció delTransport Públic (PTP) van po­sar sobre la taula la necessitatque l’autopista B­23 tingués uncarril bus per fer més eficientaquest mitjà de transport i aixídescongestionar l’accés a la Dia­gonal. El projecte va començar aprendre forma durant el tripar­tit, que finalment el va desar enun calaix quan va arribar la crisi.La Conselleria de Territori iSostenibilitat no només l’ha re­cuperat ara, sinó queha redactatun projecte que dilluns farà arri­bar tant a l’alcaldessa de Barce­lona, Ada Colau, i la resta d’edilsmetropolitans, com al secretarid’Estat d’Infraestructures, JulioGómez­Pomar, que, segonsfonts del Govern central, té pre­sents els 12,5 milions que costa­rà. Una dada important ja que ladespesa anirà a càrrec del Mi­nisteri de Foment.Segons l’actual projecte–es va

acabar de redactar fa uns dies–,el carril bus tindrà uns set quilò­metres de llarg i anirà des de la

intersecció de la B­23 amb l’A­2,a Sant Feliu de Llobregat, fins ajust l’entrada de la Diagonal. Elcarril, que només serà d’entradaa Barcelona, no afectarà la capa­citat actual de l’autopista ja queel que es farà serà crear un vialnou aprofitant l’amplitud del’actual mitjana i únicament es­tarà separat de la resta de carrilsa través de senyalització horit­zontal.Segons l’informe, les obres

amb prou feines tindran afecta­ció en el trànsit quan es facin: nohi ha infraestructures afectades

encara que, això sí, caldrà alçarelsponts sobreels qualsdiscorrel’autopista.Encara que la redacció del

projecte ha correspost a la Ge­neralitat, aquest inclou les apor­tacions de la resta d’administra­cions, entre elles la del mateixMinisteri de Foment, que és elpropietari de la via i que és l’ens

que haurà d’aportar els 12,5 mi­lions del cost de l’obra.Segons els estudis que s’han

fet, amb l’execució del carril busdes de Sant Feliu fins a la Diago­nal, els usuaris d’aquest mitjà detransport s’estalviaran fins a uns15 minuts de trajecte en horapunta. Ara sónquatremilions deviatgers a l’any, encara que s’es­pera que després que el bus gua­nyi en eficiència i redueixitemps de trajecte la xifra aug­menti. Hi ha usuaris potencials:per la Diagonal accedeixen cadadia 65.000 vehicles.I és que, el carril és la punta de

l’iceberg d’una aposta importantpel transportpúblic.El vial ésunpasprevi a la futura estaciód’au­tobusos subterrània de la ZonaUniversitària, que la conselleriatambé ha rescatat d’un calaix iqueha entrat en fase de redaccióde projecte. Fonts de la Genera­litat apunten, en aquest sentit,que hi podria haver novetatsd’aquest projecte a comença­ments de l’any que ve, desprésque la conselleria s’hagi marcat,per fer­la viable econòmica­ment, que la infraestructura tin­gui un cost al voltant dels 60mi­lions d’euros i no els 100 previs­tos inicialment. Ubicada alcostat muntanya de la Diagonal,la idea és que, des d’allà, es dis­tribueixi els ciutadans que arri­bin amb autobús, a través d’al­tres línies, però que també pu­guin accedir a través d’aquestalínia almetro (tindrà una conne­xió amb l’L3 i les futuresL9/10) iel Trambaix.c

El vial, de setquilòmetres, nomésserà d’entrada aBarcelona i es faràaprofitant l’amplitudde lamitjana

hiclesquees colavendesde la res­ta d’interseccions i podiencircular fins a l’altura del Palau delaMúsicasense impediment,peròesquivavenels vianantsdespistatsque es creien que el carrer ja eratot seu.EnPepe i laLola es vanes­pantar molt quan després de di­versos minuts espaterrats sobrel’asfalt davant de l’antic Departa­ment d’Interior, van sentir l’en­sordidor xiulet d’un cotxe quetraslladava amb moltes pressesunanúvia fins a l’altar. “Però, aixòno estava tallat?”, va cridar en Pe­

pe mentre s’incorporava de terrarondinantamb la selfie amig fer.Iamigllegiresvanquedaralgun

dels llibres infantils queomplienavessar les taules del punt de lectu­ra instal∙lat davant del tram de lamuralla romana: L’artista que vapintar un cavall blau, The king ofCapri, Amb bogeria... I al costatd’un número molt grapejat de larevista ¡Qué Me Dices!, amb Ra­quelMosquera i lasevaparellaa laportada passejant el seu nadó, unllibre del ServeiCatalà deTrànsit:L’emocionant adolescència. Jovesal volant. Lectura incomprensibleundia enquèes convidavaels ciu­tadans a sentir­se reis absoluts del’asfalt.EmilyEmu, lavocalistadelgrup

StiffCats,vabrillardavantde l’ho­tel Central. Amb la seva insepara­ble flor als cabells, va cantar rockand roll com li agrada a ella, des­calça, amb la planta dels peus ne­gres de quitrà. Ballant sinuosa iamblasevaveuaïllantaquesttramde la Via Laietana de la resta. Ve­niade gust imitar­la, descalçar­se,i ser els amosd’unasfalt on s’abra­ça i es regalenpetons.c

Unjovevavolermesurarelnivelld’afectedelstranseüntssensecotxes,esvaembenarelsulls ivaregalarabraçades

rena, gairebé tots els que es vanacostar a abraçar­lo eren estran­gers. La britànica Jacqueline vaser laprimera. Iaixíunrere l’altre.FinsaunmatrimonideGràciaqueva preguntar si havia estat con­tractada per l’Ajuntament peramenitzar la jornada i calmarl’emprenyament dels que no po­denviure sensecotxe.Que ho tinguin ben present. Si

tallen que tallin. Però la gent noentenia per què si la Guàrdia Ur­banaimpediaelpasalaViaLaieta­na des de la Gran Via, hi havia ve­

cases des d’una altra perspectiva.Estaven tan entusiasmats quefins i tot anaven més a poc a pocquemai”.Així, “mésapocapocquemai”,

passejava ahir la gent, contem­plant els arbres i els edificis odes­plegant els enormes plànols de laciutat al mig de la calçada, entrepunts d’informació, una modestaperformance o els espais infantilsamb circuits per aprendre els se­nyals de circulació i fins i tot ambmonitors que els ensenyaven perquin costat de la carretera han decircular o per què és importantportar senyals refractants quancaminen de nit.

Una entretinguda lliçó de cir­culació, sostenibilitat i sentit co­mú que haurien pogut escoltarmolts més nens si haguessin vin­gut. On dimonis són les criatures,es preguntaven alguns voluntarisfins que algú se’n va adonar. Elssuperpoders d’en Fluski, la PatiPla, enRick, enPau, laLila o el se­nyor Pla, la inquietant família delClub Super3, es van imposar a lainiciativadegaudird’undia sensecotxes. Així doncs, la gran grescainfantil era aMontjuïc, on aquestcap de setmana se celebra la festaanual dels súpers.Els adolescents tampoc no van

quedar al tram de la Diagonalsense trànsit. Es van concentrar a

poca distància, a la cantonadaambMuntaner. Allà s’esperaven,des de la nit de divendres, perveure els membres de la bandabritànica The Vamp, que s’allot­javen a l’hotel Hesperia Presi­dent. Allò del dia SenseCotxesnoels sonava de res. Per a ells ahirera el dia sense dormir, desprésd’haver assistit a l’actuació delsseus ídols a la sala Razzmatazz.L’argentina Nazarena Delgao elshavia vist a primera fila. “Són au­tèntics”. Andrea Tortosa (“sónúnics, són diferents”) s’haviaplantat divendres davant de l’edi­fici del Grup Godó perquè sabiaque eren allà i li va demanar alcantant que li escrigués un frag­ment d’una cançó. Tal qual, ambl’escriptura del seu puny i lletra,se'l tatuarà: “Si no pot ser avui,potser demà...”Qui sí que va passejar pel cen­

tre de la Diagonal va ser PepiSánchez, que fins i tot es va feruna foto. “Hauria pogut venir al­guna coral, per ambientar. Jocanto amb la de SantMartí, i vamactuar quan van inaugurar el noutram de la Diagonal”. Va gaudirdel passeig sense trànsit, una ini­ciativa que li sembla una granidea. “Però no seré jo qui diguique a Barcelona hi sobren cotxes.El meu marit es va jubilar l’anypassat i era taxista”. c

LA INVERSIÓ

L’obra tindrà un costde 12,5milionsd’euros de què es faràcàrrec Foment

EL PAS SEGÜENT

D’aquíunsmesoshipothavernovetatsdelafuturaestaciódebusdelaZonaUniversitària

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

683000

150739

Diario

664 CM² - 60%

27000 €

2-3

España

18 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTURA Y ESPECTÁCULOSUltima Hora DOMINGO, 18 DE OCTUBRE DE 201572

así vivo», reivindica estavocalista que rechaza cual-quier presunción de que elmayor uso del inglés en lasletras de este disco busquemayor proyección interna-cional o «hacerse la ameri-cana».

Entre las colaboraciones,que incluyen a la dama ale-mana del neo soul Meshell

Ndegeocello y al cantaorflamenco Potito, destacatambién la presencia en elsegundo sencillo, Carryyour own weight, del esta-dounidense Jason Mraz.Fue una idea del coproduc-tor del disco, Martin Tere-fe, conocido por sus traba-jos previos con Coldplay yZaz, y al que escogió por-

que la ayudó a canalizarsus impulsos, sin atarlos.

Cantante, compositora,productora musical, escri-tora y poeta, para atreversea publicar la mezcolanzamusical que la caracterizaha necesitado precisamentede «esa rebeldía muy justaque llega pasados los cua-renta, que te hace meterteen follones con la lenguapor delante, la cabeza muyalta y solidez en el discur-so, sabiendo por qué te me-tes».

Lo ha grabado, mezcla-do y masterizado en Lon-dres, porque dice que «elsonido se mueve» y queahora mismo la calidad so-nora está en Europa, no enEE.UU., donde la tenden-cia es «aislarte en una salamuy seca».

ConciertosEn el ir y venir que se ha

convertido su vida, una gi-ra sin interrupciones, ma-ñana tiene previsto ofrecerun concierto en Viena y eldía 21 en Ámsterdam, an-tes de regresar a España ennoviembre para actuar eldía 7 en el Palau de la Mú-sica de Barcelona y el 15 enel Teatro Circo Price deMadrid.

Entrevista ● La cantante y compositora mallorquina abraza la lengua de Shakespeare ensu nuevo disco, ‘Vivir sin miedo’ ● Pronto visitará Viena, Ámsterdam, Barcelona y Madrid

Conxa Buika: «El inglés es universal;te salva la vida estés donde estés»

EFE

En el octavo disco de es-tudio de su carrera, Con-cha Buika (Palma, 1972)abunda más que nunca enlas letras en inglés en «unhomenaje» a este idioma ydemuestra otra vez que esuna artista escurridiza ennaciones y etiquetas musi-cales. «Soy una embajado-ra del estilo mutante multi-forme», bromea. Tituladocomo el primer sencillo delálbum, una pieza de «ca-lentamiento» que surgióhace unos meses, este Vivirsin miedo (Warner Music)defiende «el derecho a in-dividualizar el sentimientode estar bien y a compar-tirlo, en un mundo en elque hemos aprendido aasumir grandes culpas».

La artista ha cantado enespañol, –«obviamente, esmi lengua», dice–, en fran-cés, en armenio, homena-jeó la canción mexicana, elblues... y ahora el inglés,«un idioma universal quete salva la vida estés dondeestés» y que suena mejorsegún las melodías. «Soyhija de inmigrantes gui-neanos, nacida en Mallorcay criada en 25.000 lugares.Soy una mezcla de países y

La cantante y compositora Conxa Buika.

Cine ● ‘The Final Girls’ obtuvo el premioespecial del jurado y el de mejor guion

J. MUNAR/AGENCIAS

Este Festival de Sitges acontado con mucha pre-sencia mallorquina, la delos directores Marcos Ca-botà y Toni Bestard, conel documental I am YourFather, y la de Hèctor Her-nández, con El cadáver deAnna Fritz, pero, a pesarde ello, ha sido el cineamericano el que al finalha conseguido llevarse elgato al agua. El jurado delcertamen desveló ayer alos vencedores, entre losque destacan The Invita-tion, que obtuvo el Pre-mio a la Mejor Película, yThe Final Girls, que logródos: el especial del juradoy el de mejor guion.

The Invitation, de la di-rectora norteamericanaKaryn Kusama, es unthriller protagonizado porLogan Marshall-Green yTammy Blanchard en el

que el espectador conocelas vivencias de Will yEden, una pareja que noacaba de recuperarse dela pérdida de un hijo añosatrás. El filme fue, en pa-labras de Carlos Areces,miembro del jurado, elque «más unanimidad halevantado».

The Final Girls, por suparte, dirigida y escritapor Todd Strauss-Schul-son, es una comedia satí-rica en la que los persona-jes se ven obligados a so-brevivir en el interior deuna cinta de terror de losaños ochenta. La cinta es-tá protagonizada por unade las musas del neote-rror, Taissa Farmiga, yMalin Akerman.

Otros ganadores hansido Bone Tomahawk, amejor director; Pili Gro-yne, en la categoría demejor actriz, y Joel Edger-ton, en la de mejor actor.

‘The Invitation’, de KarynKusama, logra unanimidad yse corona vencedora en Sitges

Fotograma de la película vencedora, ‘The Invitation’.

EFE

Un cuadro del artistaJean-Michel Basquiat va-lorado en unos diez mi-llones de euros fue roba-do esta semana en Parísen un domicilio particu-lar, informaron hoy losmedios franceses. La pro-pietaria de esa obra, de laque no se ha facilitado elnombre, se percató del ro-bo este viernes, tras ha-berse ausentado tres díasde su domicilio.

La casa, según indicó lacadena i-Télé, se ubica enuna de las zonas más vi-giladas de la capital fran-cesa, cerca del Palacio delElíseo, sede de la presi-dencia, y del ministeriodel Interior.

La investigación estáen manos de la Policía Ju-dicial parisina, que noconstató señales de efrac-ción y privilegia la posibi-lidad de que el robo fueracometido por algún cono-cido de la propietaria, quesegún la emisora Europe1 estaba en trámites de di-vorcio.

SubastaBasquiat (1960-1988),

un artista nacido en Broo-klyn, de padre haitiano ymadre de Puerto Rico, yque falleció hace veinti-cinco años en la cumbredel éxito, se convirtió trassu muerte por sobredosisen uno de los reyes de lassubastas de arte contem-poráneo.

Roban en París un cuadro deBasquiat valorado en diezmillones de euros

Rosa Arroyo, Melchor Sampol, Maria Dávila, Martín Couñago, Joan Cunill, Ana Jiménez yMagdalena Muñoz, el pasado viernes durante la cena de Art Viu. � Foto: TERESA AYUGA

VELADA

● Art Viu festeja supatrón en su cenaanual entre socios

El restaurante Binicompratde Algaida fue el lugar ele-gido para que la Asocia-ción Art Viu organizara suanual cena entre socios, lanoche del pasado viernes.A ella asistieron los miem-bros de la asociación, yjuntos rindieron homenajeal patrón de los pintores,San Lucas, en el transcursode esta cena que ya es unatradición. J.M.

Aprovecha esta oferta presentando este anuncio sólo en estos cines. Excepto festivos. Promoción válida octubre 2015

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

194000

50919

Diario

296 CM² - 37%

3202 €

72

España

18 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La cantant mallorquina Concha Buika fotografiada a la rambla de Catalunya de Barcelona. Tornar~ a lacapital catalana el 7 de novembre per presentar el disc Vivirsin toledo al Palau de la Mfisica. ~0~E~

Buika canta des de"la llibertat i el desordre"

La cantant mallorquina publica el disc ivir sin miedo’

XAVIER CERVANTES

BARCELONA

Concha Buika (Palma, 1972) revisal’agenda. "Aquesta setmana he estata Polbnia, a Portugali ara a Barcelo-na. I despr6s a Viena iAmsterdam",diu. En uns llocs hi actua, i en d’al-tres hi fa promoci6 del disc Vivirsintoledo (Warner, 2015). Tot plegatdins d’una gira que passar~ pel Pa-lau de la Mflsica el 7 de novembre."Aquesta professi6 et separa moltde la gent. Viatjo cada dos dies, i ai-x~’ 6s complicat tenir amistats con-vencionals", explica Buika, queq,uan no volta pel m6n viu a Miami."Es una ciutat on no hi ha hivern ique influeix i afecta molt la mevamflsica, perqu6 la llum i l’ento rn s6nfonamentals per als compositors.Viure en un edifici davant del mardes d’on veus la migraci6 dels ocellsi com corren les tempestes m’hain-fluenciat moltissim. A m6s, a Flori-da la pres6neia animal 6s molt forta,i aix6 d6na molta energia", diu.

A Miami ha enllestit un disc pro-duit pel suee Martin Terefe iambcol.laboracions de Jason Mraz, Po-tito i Meshell Ndegeocello. Vivir sintoledo mant4 les constants artlsti-ques de Buika, per6 aquesta vegadaamb un accent m6s jamaica. "Si, t6un so m4s dub, i reggae, per6 tamb4hi ha rumba. Es molt eclectic, eomtot el que faig, perqu6 els meus dis-cos s6n eom un calaix de sastre. 1 6sque 6s aixl eom em sento: no tinc unaidentitat definida, sin6 que tinc co-

lors i sabors de tot el m6n. En els fll-tims anys he fet quatre gires mudi-als; per rant, quina mflsica hauria defer? Mflsica universal, perqu6 aixl 6scorn s6cjo, da no tenim l’obligaci6 desentir-nos estrictament iprofunda-ment locals flnicament. Tots somm6s universals del que ens pensem",diu la cantant mallorquina.

Buika defineix Vivir sin miedocom un disc sorgit de "la llibertat i eldesordre, un sentiment que quan nohi ha danys col.laterals 6s molt di-vertit’. "Quan s6c a l’estudi tota so-la amb l’ampolleta de rom no hi hadanys col-laterals", afegeix una ar-tista que es considera"un soldat que

Canvi

descontrolada, i la mdsicaem va reconduir", diu Buika

transmet un missatge" que rep nosap d’on. "De les muses", diu abansde trobar una analogia si m6s nosorprenent. "Sun Ra deia que Spa-ce is theplace, i que els mflsics v6nendel planeta Sirius. Jo estic conven-quda que tenia ra6. $6c un canalobert que rep una informaci6, ladescodifica i despr6s cadascfl la repd’una manera’, afegeix.

Aromes flamenques, africanes icaribenyes sovintegen en una dese-na de cantons que tenen un mateixorigen: "Nosaltres fem servir el sis-tema primitiu. Anem al principi de

la mflsica: els tambors i laveu. Ia partir, d’aqul anem fent, tirantcap a l’Africa, cap al Carib o capa Andalusia". Ja ho diuen, que alprincipi va set el ritme.

Quan la Buika del 2015 miraenrere somriu i agafa aire perexplicar per a qu6 serveix la mfl-sica. "Amb mi la mflsica ha fetuna miraculosa transformaci6.Jo era un animal selv&tic i sal-vatge, i aixb era guapo perqu6 te-nia molta energia i molta potbn-cia. Per6 la pot6ncia sense con-trol, sense educaci6 i sense ele-g~ncia no sezweix de res, perqu6arab el material amb qu6 podri-es construir coses guapes acabesconstruint destrucci6. Vaig seruna nina rebel, descontrolada,desmesurada, i la mflsica em vareconduir i em va ajudar a canvi-ar mentides per creacions, critsper melodies", assegura.

Una obra sobre ]ulia PastranaBuika t6 l’agenda farcida de con-certs, per6 tamb6 hi ha espai pera noves aventures, corn la partici-paci6 en una obra sobre duliaPastrana, "una mena d’6pera" delcol-lectiu artistic Apparatjik for-mat per Terefe, Guy Berryman(Coldplay), Magne Furuholme, (a-Ha) i Jonas Bjerre (Mew). un homenatge a Julia Pastrana,una mezzosoprano mexicana delsegle XIX que patia hirsutisme iva morir amb 26 anys. "Era fan-t~stica, per6 la van tractar tomun animal", recorda Buika.~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

127000

14121

Diario

554 CM² - 66%

2659 €

46

España

17 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La pianista Leonora Mil)posa punt final a gaireb set d cades als escenaris

JORDI CORTADA ~ BARCELONA

va debutar al Palau de la M L~sica Catalana el 1949: hi vainterpretar Nozart i... obra prbpia! Tenia 6 anys. Dijousal vespre la pianista i compositora Leonora Mil~ va posarpunt final a gaireb~ set d~cades als escenaris al mateixIloc, al Petit Palau, i acompanyada per 500 persones.L’acte el va presentar I’actriu Carme Sansa i va comptarambles actuacions, entre d’altres, dels pianistes AlbertGuinovart, Enrique Bagaria i Antoni Besses i el virtuosis-me al violf d’Oksana Solovieva.

Mil~, vilanovina de 73 anys i filla deJosep Mila, des-tacat violoncel.lista de les orquestres Pau Casals i delGran Teatre del Liceu, ha tingut una Ilarga carrera (m~sde 100 partiturescompostesi unatrentena de discos pu-blicats) marcada pel fet de set nena prodigi i pel seu ca-r~cter internacionaI.AIs 13 anys va actuar al Royal AlbertHall amb la London Philharmonic Orchestra, dirigida pelpolifac~tic Rudolph Dunbar, primer negre en el c~rrec.

El 1966 va set tamb~ la primera interpret de I’Es-tat que va guanyar el primer premi de piano del con-curs ~laria Canals des q ue s’havia unificat entre homesi dones (de fet, cap pianista de I’Estat eltornaria a gua-nyar fins a12006, quan se’l va endur Bagaria). El 1979va ser la primera artista de I’Estat que actuava a la Xi-na i el 1988 la primera que hi enregistrava un disc a mbla China National Symphony Orchestra.

Segurament el cim de la seva carrera va ser conver-tirel TirantloBlancen un ballet, amb coreografia de lu-ri Petukhov, primer ballarf del Teatre Mussorgski deSant Petersburg, on es va estrenar el 1994. L’incendidel Liceu va ajornar I’estrena a Barcelona fins a11996.Petukhov, ja retirat, va voler set dijous al Petit Palau iva ballar amb la seva filla I~laixa I’escena final.

De I’obra de Mil~ tamb~ en destaquen els quatre con-certs per a piano i orquestra, les can,cons per a veu i pi-ano o les havaneres per a piano. Coma interpret, espe-cialista en AIb~niz, Falla, Granados o Turina, la seva ver-si6 de Dos wohltemperierte klavier, de Johann Sebas-tian Bach, ~s considerada "de refer~ncia" per la crfticaespecialitzada.~

Leonora Mil6 al piano durant el concert amb motiu delcomiat dels escenaris, d~ous al Petit Palau. ×AWERSAU~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

127000

14121

Diario

243 CM² - 29%

1168 €

46

España

17 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL CASTIG DE FRANCO

78.331 processatsi 3.358 executats

a CatalunyaL’Arxiu Nacional de Catalunya publica un estudisobre els judicis sumarlssims del Tribunal Militar

D

SILVIA MARIMONB~RCELONA

S6n milers de phgines que durant76 anys han estat (i continuen) alssoterranis de l’Arxiu del TribunalMilitar Territorial Tereer de Barce-lona. Cavpetes i m6s carpetes esgro-gue’ides, firmades perjutges militars,que van enviar a la presd i a la mortels que es va eonsiderar que erencontraris a Franco. Despr~s d’unaanhlisi exhaustiva de tots aquests do-cuments i deu anys de feina, l’ArxiuNacional de Catalunya (ANC) publi-ca les dades de 41 anys de repressi6:entre el 1939 i el 1980 es van obrir81.966 processos que van afectar m~sde 78.000 persones -algunes tenienm~s d’un proc6s obert-, de les quals3.358 van ser executades. 70.470eren homes i 7.718 dones.

E1 document, que es pot consultara laweb de l’ANC, inclou diversos re-sums estadlstics (per edat, sexe, llocde naixement illoc de resid~ncia) so-bre els processats. Els pitjors anys dela repressi6 van ser els primers de ladictadura: el 90% dels sumar~’ssimses van fer entre el 1939 i el 1945.

Afusellaments de donesDurant la Guerra Civil hi va havermolts morts al camp de batalla i a larereguarda. Perb, quan es va acabarl’enfrontament armat, la repressi6va set ferotge. Franco no era preci-sament un home magnhnim. La lleimarcial va durar fins al mart del1948. A1 decret s’hi proclamava ladeterminaci6 dels feixistes de cas-tigar tothom que "cegadopor su sec-tarismo incomprensible cometiera

perjuicio a los fines que persigue es-te movimiento rendentor de nuestraPatria’. Molts homes i dories van setexecutats simplement per no donarsuport explicit al cop. Els feixistes

Algunes presoneres patien pels seusfills de 4 i 5 anys, que s’havien que-

dat sols al carrer. A milers de donesels van robar els fills.

Segons l’estudi de l’Arxiu, al prin-cipi, entre el 1936 i el 1938, ]a dicta-dura va fer una primera onada re-pressiva sobre qui havia participatd’una manera activa en elb~ndol re-public~ (milicians, alcaldes, regi-dors, soldats o treballadors d’em-preses col.lectivitzades). "Posteri-orment, entre el 1939 i el 1945, vaampliar la repressi6 sobre els quehavien donat suport a la Segona Re-pflblica espanyola, els que simple-ment eren denunciats corn a anti-franquistes o els funcionaris que ha-vien treballat per a l’administraci6republicana’, destaca l’estudi.

Els rebels, els que es van aixecarcontra el govern legltim de la Repfi-blica -escollit ales urnes-,van ser elsfranquistes. Perb, per a Franco, els re-bels eren els que havien donat suportal govern escollit democrhticament.Aquestava ser precisament unade lesprincipals acusacions contra les per-sones represaliades: m~s de175% delsprocediments (61.914) ho van set rebel.li6, adhesi6, auxili o incitaci6 ala rebeHi6 militar.

Funcionaris represaliatsEls funcionaris tamb~ van ser moltcastigats. Se’ls acusava de ser sospi-tosos de desafecci6 al r~gim (6.290procediments). Per exemple, l’abrilde11939 un funcionari de l’Ajunta-ment de Barcelonava ser processati executat. La sentSncia reconeixque el va perseguir el POUM i quetenia una conducta moral irreprot-xable, perb el van matar per catala-nista. Les penes no eren curtes i so-vint anaven acompanyades demultes econbmiques. Segonsl’estudi, 11.449 procedi-merits van acabar en unacondemna de 12 anys iun dia; 3.831 proces-sats, 20 anys; 3.563,15anys, i 665, 30 anys.

Una de les qfiesti-ons que destaca l’estu-

NetejaMolts van sercastigatsper no donarsupoFtexplicital cop d’estat

FinalFranco varnorir rnatant:les Oltimesexecucionsvan ser el1974 i el 1975

di 6s l’efecte que van tenir aquestescondemnes en moltes families. Lamajoria dels represaliats tenen entre31 i 40 anys: "Tenint en compte queera normalment l’home qui aporta-va el salari (o la major part), podemdir que el fenomen de la repressi6 vaafectar el conjunt familiar".

Henors executatsElr~gim franquista no feia escarafallsamb l’edat: entre els processats hi hauna nena de nou anys, brfena, ala quales vaobligar apresentar declaraci6ju-rada; sis nois i set holes d’entre ~0 i ~4anys, i L433 nois i 288 noies d’entre 15i 19 anys. Entre els executats hi havia14 nois i una noia menors d’edat.

Totes aquestes execucions es vanfer a l’empara d’una nova legalitat,fomentada en uns consells de guer-ra sumarissims acostumaven a du-rar menys d’una hora oficiats sen-se les m~s minimes garanties jurl-diques. A Barcelona es va afusellarsobretot al Camp de la Bota, i a laresta de Catalunya, ales t~pies delscementiris. Les execucions es vancomen~ar a efectuar amb l’entradade les tropes franquistes a Catalu-nya. El terror calent va comen~arl’abril de] 1938 i va afectar sobretot

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

127000

14121

Diario

1150 CM² - 137%

5521 €

44-45

España

17 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

la linia de front que es va establirdurant seguint els rius Segre i No-guera Pallaresa. Els dirigents fran-quistes l’animaven: "Estamos deci-didos a aplicar la ley con firma ine-xorable: Mordn, Utrera, Puente Ge-nil, Castro del Rio, id preparandosepulturas. Yo autor[zo a matar co-mo a un perro a cualquiera que seatreva a ejercer coacci6n ante voso-tros.., quedardis exentos de todasresponsabilidades", deia eljuliol del1938 el general Queipo de Llano.

M~s del 96% van set executatsdespr~s de la vict6ria franquista, en-tre el 1939 i el 1945. Per6 la repressi6va continuar fins a la Transici6, per-qub entre el 1976 i el 1980 es van in-coat 237 procediments a Catalunya.Entre el 1947 i el 1949 es va perseguirsobretot la guerrilla i els enlla~osque la sostenien, com tamb~ qualse-vol brot d’oposiei6. Malgrat tot, aCat alunya van persistir nuclis resis-tents personificats en anarquistescorn Massana, Facerias, Quico Saba-t~ mort e11960 iRamonVila, Ca-racremada, que va caure el 1963.Franco moriria matant: els flltimsexecutats van ser Salvador Puig An-rich i Georg M. Welzel el 1974, i JuanParedes Manor, Txiqui, el 1975.~

1. Certificat dellicenciamentdefinitiu deJordi Pujolpels Fets delPalau de laMfisica.02i03.Requerimentd’inhibici6 afavor de lajustlcia militarcontraSalvador PuigAntich i la sevacausaordinhria.04. Fitxapolicial deGregorio L6pezRaimundo.ARXIU NACIONAL

BE CATALUNYA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

127000

14121

Diario

1150 CM² - 137%

5521 €

44-45

España

17 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ACTIVIDADES

Punto de encuentro empresarialLos principales nombres de la economia catalana se reOnen en el Reial Club N3utic

BARCELONAAdemfis de convertirse en el es-caparate de las nuevas embar-caciones del mercado con hasta670 modelos diferentes en elPort Vell, el Sal6n Nfiutico tam-bi~n es estos dias el punto deencuentro de importantes em-presarios de la economia catala-na. Asi, ayer se reunieron en elReial Club Nhutic de Barcelonapersonalidades como el presi-dente de Planeta, Josep Creuhe-

ras; el hasta ahora presidentedel Sal6n inmobiliario Barcelo-na Meeting Point (BMP), Enri-que Lacalle; el presidente delPuerto de Barcelona, SixteCambra; el mfiximo responsa-ble de Fira de Barcelona, Jos~Luis Boner; la presidenta de laasociaci6n Orfe6 Catalh-Palaude la Mfisica, Mariona Carulla;el consejero delegado de GasNatural, Rafael Villaseca; y elpresidente del Sal6n Nfiutico de

Barcelona, Luis Conde; entreotros muchos asistentes.

Otro de los puntos de encuen-tro de la feria para este tipo deeventos es el OneOcean Club, elnuevo restaurante oficial para vi-sitantes y expositores. De hecho,incluso hay un servicio de trans-porte con lanchas lanzaderas pa-ra que los asistentes y empresa-rios del SalSn puedan trasladar-se directamente desde el Molld’Espanya al punto de encuentro. Varios de los asistentes al evento presidido por Luis Conde. FIRA BCN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

44000

8860

Diario

238 CM² - 23%

1380 €

22

España

17 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Colau mantindr la pressi6"preventiva" als mantersMESURA El govern barceloni negocia amb I’oposici6 un pla d’abordatge de la venda ambulant que garanteix la pres nciapolicial en indrets "singulars i estrat gics" REALITAT L’activitat experimenta un augment descontrolat al front portuari

FoE,

BARCELONA

L’executiu municipal deBarcelona i els grups del’oposici6 van fer ahir unpas preliminar per inten-tar descomprimir la pol~-mica politica sobre l’activi-tat del top manta a ]a ciu-tat. Ambdues parts es vanreunir sota la presid~nciade la tinenta d’alcalde deDrets Socials, Laia Ortiz,per comen~ar a tra~ar elcontingut d’un pla inte-gral per fer fl~)nt a una ac-tivitat il.legal que, durantl’estiu, s’tm let m~s visible.E1 govern de Colau va pre-sentar una primera redac-ci6 del document, que aras’haur~ d’engreixar arables aportacions de la restade partits. La perspectiva~s que al llarg del rues queve pugui estar embastat.

La proposta inicial queva ]lanqar ahir Ortiz par-teix del principi doct ]~_al,ja reiteradament expres-sat i mastegat, que laven-da ambulant ~s tm fenc- el5desetemin~edel20]5imen que s~aa d’abordar L~. x|fr~, que pe]’met a la Guhrdiades de la perspectiva "so- Urbana desenvolupar lescial", ino estrictament po-licial. A~ b~, tamb~ expli-cita que no es pot desaten-dre la dissuasi6 sobreaquesta pr~ctica i, per ai-x6, assegura que la Gu~tr-dia Urbana ha de mante-nir "ram significativa pre-s~ncia preventiva" en es-p~is de la ciutat que desta-quirt per la seva "singulari-tat i importhncia estrat~-gica’. I aquests quirtsrien? No s’explicita, tretdels "principals eixos co-mercials". De let, en qu~ icorn es concreten aquestsenunciats seth una de lestasques a negociar.

En re]aci6 a~nb aixS, elgrup de CiU ha presentatun prec a ]a prSxima co-missi6 de Presid~ncia anqu~ sol.licita que s’apliquim6s pressi6 policial a tota

Un grup de venedors situats davant del monument a Colom, un dels punts de Barcelona on la pres~ncia dels manters ~s m~s visible ̄ JOSEP LOSADA

400venedors ambulants es cal-cula que hi ha de manera es-table a Barcelona, segons unestudi let per D, juntament.

compet~ncies de convi-v~ncia, po]icia adminis-trativa i segm~etat pflblicaen aquesta ~ea.

E1 document base del’executiu local tamb~aposta perqu~ el cos pali-cial ap]iqui un protocold’intervenci5 ~atejatcom a VictorAlfa- davantla pres~ncia de manters.Aquesta oparaci6, pacta-da amb els sindicats, di-buixa tres possibles esce-naris d’actuaci6 -del m~srutinari al m~s hostfl, enfunci5 de l’actitud dels ve-nedors- corn a resposta aalguns episodis d’a~es-sions a agents que s’hanencadenat darrerament.

A banda d’establir "es-pais de dihleg" perma-nents amb el col.lectiu dela venda ambulant ogre-

]a franja del Port. Enaquesta zona, i m~s expli-citament al voltant delmonument de Colom, s~aprodult en els ultlins me-sos tm for~ increment devenedors. "Hi ha una deci-sis po]itica, i no policial, deno actuar, i la zona s’haconvertit en m~ mercat a]’aire lliure", expressavaahir el regidor convergentJoaqulin Forn. La fonna-ci5 reclama que es faci va-let el convein ratificat an-tre l’Ajuntament i el Port

mis de comereiants, laproposta de platamb~ p~e-veu un canjunt de mesu-res perqu~ e] col.lectiu demanters pugui accedir aserveis b~ics corn ara elssocials o els de salut, o espuguin empadronar. Alho-ra se~s buscar~t feina, tantals que vulguin regularit-zar la seva situaci5 cornque vulguin desenvoluparuna activitat reglada. Enunaliina sbnilar, tamb~ espreveu la implantaci5 deprogrames de formaci5amb la possibilitat, condi-cionada, d’accedir a uncontracte laboral de sis odotze mesos. Per als quevulguin centra~se en l’au-toocupaciS, tamb~ hihaui~assessorament. Una altraactuaci5 prevista ~s queguns venedors puguin setrecol.locats en els mercatsambulants legals que hi haa Bamelonm ̄

ERC vol parar I’hotel del Rec ComtalArran de la decisib del fiscalde medi ambient i urbanismed’investigar el pm~s d’apro-vacib de I’operacib urbanisti-ca per construir rhotel de N.’.-hez i Navarro al carrer del RecComtal, el grup municipald’ERC ha demanat que es pa-ralitzin les obres en curs enespera que es clarifiqui el cas."Volem que s’aturi, perqubens podriem trobar qued’aquia un o dos anys ens di-guin que aquest hotel no espodia fer", va assenyalar ahirel portaveu dels republicans,Jordi Coronas, que hi va afe-gin "Poddem trobar-nos da-vant un nou hotel del Palaude la M.’.sica,guardant lesdistbncies:’Tal com avan~vaahir aquest diari, l’acusaci~p~blica ha decidit investigaraquest expedient arran d’una

dendncia de I’associaci5 Ve-ins en Defensa de la Barcelo-na Vella, I’associacib de ve’insdel nucli antic i la plataformaAturem I’Hotel al Rec Comtal,que sostenen que el projectes’ha tramitat"a mida dels in-teressos del pmmotor". A ho-res d’ara aquest precis estbtot just en la fase inicial de re-collida de documentacib. Laconstruccib de I’hotel del RecComtal ha generat una soro-I losa oposici~ v~nalja que,entre altres arguments, esconsidere que el seu volum-set plantes i 99 habita-cions- ~s clarament excessiutenint en compte la trama ur-bana de Ciutat Vella.Al’actualgovern Ioca ltampoc no l ifa elpes, perb paralitzar la inversi~suposaria un cost de 23 mi-lions en indemnitzacions.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDADES

133000

23625

Diario

933 CM² - 87%

7143 €

19

España

17 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SÁBADO 17 DE OCTUBRE DE 2015 | OCIO 43

La nueva temporada de concier-tos de la asociación Amigos del Jazz de Monzón se estrena esta noche (22.00 horas. 10 euros) en el Auditorio con la actuación en formato de trío del percusionista Gonzalo del Val, presentando su álbum ‘Three Generations’ y al-gunas novedades más.

Nacido en Miranda de Ebro, Gonzalo del Val ha estudiado con baterías de la talla de Marc Miral-

ta, Guillermo McGuill o Aldo Ca-viglia. ‘Seis cuentos musicales, su primer disco, comenzó a obtener reconocimientos en 2009 como el de mejor nueva propuesta de jazz. Actualmente lidera diferen-tes proyectos y tiene publicados tres discos como solista.

Gonzalo del Val es reclamado por otros músicos del género y hace pocos meses estuvo actuan-do en Monzón formando parte

Gonzalo del Val Trío abre la nueva temporada de Amigos del Jazz de Monzón

FOTO: B.R.C. / Gonzalo del Val, con Marco (izquierda) y David Mengual

El segundo de los tres concier-tos programados dentro de la cuarta edición del Festival Inter-nacional de Fado de Catalunya, llega esta noche (22.30 horas. 15 euros) al Cafè del Teatre con el grupo Clave de Fado.

Esta formación nacida en Galicia en 2009 de la mano de su cantante Iria Estévez y su

guitarrista Gonzo Piña viaja en formato de cuarteto, con Isaac Garabatos (viola caipira) y Paco Dicenta (bajo y efectos), presen-tando su disco ‘Xanelas’.

Este trabajo incluye temas propios (fados gallegos, ‘fadei-ras’ y cantiga gallega ‘afadista-da’) y versiones de grandes te-mas de la música gallega y lusa.

Clave de Fado presenta ‘Xanelas’ y versiones de la música gallega y lusa, en el Cafè del Teatre

La protectora Amics dels Animals del Segrià reúne a tres grupos en un concierto solidarioBlaze-10, Borraska y Lost Art Of Murder, en directo en La Boîte

La protectora Amics dels Animals del Segrià organiza un concierto solidario esta noche (21.30 ho-ras. 5 euros) en La Boîte en el que actuarán en directo tres jóvenes grupos leridanos: Blaze-10, Bo-rraska y Lost Art Of Murder.

Blaze-10, que flirtea con el punk-rock y el hardcore melódi-

co, pasó de cuarteto a quinteto el pasado verano a fin de liberar de las seis cuerdas al cantante. La banda se encuentra en plena etapa creativa y anuncia la publi-cación de su primer EP para antes de que finalice el año.

Borraska, jovencísimo proyec-to que apuesta por el ska-rock, es un sexteto con maqueta de cin-co temas grabados en su propio estudio. El grupo cuenta con una decena de piezas propias que in-tercala con versiones de Els Pets, Lax’n’Busto, The Locos, Boikot y

Repúblika Ska, formación lerida-na ya extinta de la que toman la versión que hacen del ‘Som de l’Oest’, original del músico David Esterri enfundado en su rol como Lo Pardal Roquer.

Lost Art Of Murder, pese a al-gún cambio interno, se mantiene como cuarteto que se inclina por el cultivo del indie-rock y el punk-rock de sonoridad británica. El re-pertorio se centra en una docena de canciones propias en castella-no aderezadas con versiones de Arctic Monkeys y The Clash.

FOTO: De arriba abajo / Los grupos leridanos Lost Art Of Murder, Borraska y Blaze-10 colaboran esta noche en el concierto benéfico

del trío del vasco Víctor de Diego. Junto a él, se podrá ver esta no-che en acción a dos destacados músicos de la escena barcelone-ses: Marco Mezquida al piano y David Mengual al contrabajo.

El pianista balear con raíces altoaragonesas es uno de los mú-sicos jóvenes de mayor proyec-ción en la actualidad. Este verano ofreció un fantástico concierto en el Monzón Jazz Fest como miem-bro del cuarteto de Javi Callén y hace dos meses se presentó a piano solo en el Palau de la Músi-ca de Barcelona.

David Mengual es un veterano contrabajista altamente solicita-do en la escena del jazz.

La rumba ‘neocarrinclona’ de Er Taqueta llega esta noche (22.30 horas) a la Glorieta de los Camps Elisis, con el objetivo de ameni-zar, divertir y pasar un buen rato de bailoteo en el Rumm Festival Gastronòmic, primera feria de es-te tipo en Lleida, donde estarán instalados 28 Food Trucks.

Er Taqueta lleva su sabor ‘neocarrincló’ a los Camps Elisis

FOTO: Òscar Cárdenas / Er Taqueta sigue con su rumba ‘neocarrinclona’

ANDRÉS RODRÍGUEZ

Lleida

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OCIO

2128

Diario

252 CM² - 24%

786 €

43

España

17 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

22

Cultura|sLaVanguardia

Dissabte,17

octubre2015

ESCENARIS

EDUARDOHOJMANEn el món del jazz circula un velladagi: si ets home i cantes, et pre­guntensi amés toquesalgun instru­ment; si ets dona i toques algun ins­trument, et pregunten si amés can­tes. Ni tan sols aquesta música, queper a molts representa la llibertat ique històricament va simbolitzar,amb no pocs exemples flagrants, lalluita per superar prejudicis de raçai origen, noesdeslliuradel sexisme.Si les dones instrumentistes conti­nuen sent minoria, les directoresd’orquestra o big band podencomptar­se amb els dits de la mà.L’oblidada Lil Hardin Armstrong,més coneguda per haver estat la se­gona esposa de Louis Armstrong;MaryLouWilliams, comparable devegades amb Duke Ellington pelseu abast estilístic; la japonesa To­shiko Akiyoshi, primera dona aguanyar l’enquesta de la revistaDown Beat en el títol de millor ar­ranjador i compositor. I entre ellesdestaca la multipremiada MariaSchneider, posseïdora d’una de lespropostes més atractives que espresentaran al festival de jazz deBarcelona.Nascuda a Minnesota el 1960,

Schneider va realitzar estudis for­malsenteoriamusical icomposició,

però la seva trajectòria va quedarmarcada per les lliçons particularsque va prendre amb Bob Brookme­yer i, més tard, pels seus treballsambGil Evans, primer coma copis­ta i assistent, més tard com a col∙la­boradora musical. Evans va ser elcervellentre lesombresd’unade lesrevolucions del jazz. A finals delsanys quaranta es reunien al seu loftdeBrooklyn joves inquietsque, sotal’apel∙latiu de third stream (tercercorrent), desitjaven incorporar a lasevamúsica elements de la compo­sició clàssica contemporània, ambtextures orquestrals i harmoniescomplexes. Entre aquests joves hihaviaMilesDavis i el resultat va serel naixement del cool, a més d’unaestreta col∙laboració entre Davis iEvans que es va prolongar durant

Escenari|s

Una batuta exigent i subtil

Ser donamai no li hasignificat un problemaper posar­se alcapdavant d’unavintena d’intèrprets

Maria Schneideren una imatgepromocional. A lapàgina de la dreta,dirigint la seva bigband en un concertal Palau de laMúsica el 2011FOTOS:

JIMMY AND DENA KATZ /

XAVIER CERVERA

Maria Schneider

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

683000

141874

Semanal

1771 CM² - 160%

44800 €

22-23

España

17 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

23

Cultura|sLaVanguardia

Dissabte,17

octubre2015

ESCEN

ARIS

nen textures avant­garde, sons debig band i tradició cambrística,com el jazz dels prats.Ser dona, va declarar en una

ocasió, mai no li va significar unproblema a l’hora de posar­se alcapdavant d’una vintena d’intèr­prets. Més difícil és la logística fi­nancera demantenir una banda engira. Schneider la va resoldre in­serint­se de ple en el circuit insti­tucional, component per encàrrecper a formacions com la CarnegieHall Jazz Orchestra, el KronosQuartet o l’orquestra vienesa dePeter Sellars. A més, Schneider ésuna de les principals figures d’Ar­tistShare –plataforma col∙labora­tiva d’enregistraments que passaper damunt de les discogràfiques iels seus contractes lleonins– iaconsegueix temps per lluitar perla propietat intel∙lectual i els dretsdigitals i, com si això fos poc, a fi­nals de l’any passat, en una col∙la­boració sorprenent, es va ocupar

dels arranjaments de Sue (or a sea­son in crime), estranyíssim temadeDavid Bowie de circulació limi­tada.Un concert de la Maria Schnei­

der Orchestra és una experiènciaforçapeculiar.Ésunadelespoquesdirectores de big band que no tocacap instrument, i dirigeix ambmo­viments subtils del cos. En certsmoments, sembla que entre elsmúsics iellahihafilsque,sibé invi­sibles, quan ella els subjecta i moudifuminen tant les figures indivi­duals com l’entorn, deixant tot justuna presència lluminosa, una mú­sica aèria i potent, com de prats itempestes llunyanes. |

Maria Schneider Orchestra12 DE NOVEMBRE. L’AUDITORI (BARCELONA)

per a grans grups perquèm’encan­ten els colors instrumentals, i com­pondre peces que són gairebé re­lats, amb moltes entrades i sorti­des, poder passar d’una cosa moltfortaal silenci, utilitzarcontrastos idinàmica. Les big bands conven­cionals posen molt d’èmfasi en elpoder del grup com a unitat. Per ami els músics són individus, i pucajuntar un clarinet amb una flau­ta”. Potser seria fàcil, i no del totinapropiat, argumentar que elcontrast entre la delicadesa, la for­ça i el silenci que caracteritza el sode Schneider és eminentment fe­mení.Després de Coming about i Alle­

gresse, el 2004Schneider va gravarConcert in the garden. A més d’ha­ver estat el primer disc venut ex­clusivamentper internet a guanyarun Grammy, la música que conté,plena d’influències brasileres i es­panyoles (amb temes com ChoroDançado i Bulería, Soleá y Rumba),

amb una formació de vint­i­quatremúsics, amb la meravellosa veu deLuciana Souza sobrevolant­ho tot,i amb un títol basat en un poemad’Octavio Paz, sembla anar i tornarde tot arreu, sorgeix, es remunta ivola comsi sempre hi hagués estat.Si per aSky blue la sevaprincipal

font d’inspiració van ser les aus(Schneider és ornitòloga aficio­nada) i la música peruana, TheThompson fields, l’obra que arapresenta a Barcelona, està inspira­da en el seu Windom natal i, mésespecíficament, en els sembrats dela famíliaThompson, els seusveïnsde la infantesa, en la infinitat dematisos, elevacions mínimes i di­minutes llacunes que es fonen alpaisatge. Alguns han batejat lamú­sica resultant, en la qual es combi­

dècades. Com a arranjador i or­questrador, Evans va representarun so del jazz que s’allunyava de lapotència contundent i de vegadespoc subtil del swing orquestral deCount Basie o FletcherHendersonper centrar­se en els colors i lestextures.Quan, el 1992, es va fundar la

Maria Schneider Orchestra, el seuso, que alguns van caracteritzarcomaevocador,majestuós imàgic,semblava també una continuaciónatural de l’estètica orquestralevansiana. Res més apropiat,doncs,quetitularelseuprimerdiscEvanescence. Aparegut el 1994, elque més cridava l’atenció eren elsseus climes, les seves complexitatsharmòniques, les seves subtilesesrítmiques. Era, també, una músicaexigent,plenad’al∙lusions,devega­des difícil, i ubicada al pantanósterreny entre el jazzd’avantguardai lamúsica clàssica contemporània.D’alguna manera, Schneider va

passar a representar l’ideal queperseguien els músics del tercercorrent al loft de Gil Evans: donarserietat i respectabilitat al jazz.Faunsanys, quanvapresentarel

seu extraordinari Sky blue a L’Au­ditori de Barcelona, Schneider vadeixar força clares les seves dife­rències estilístiques amb el so deles big bands clàssiques. “Lamajo­ria de les big bands no em resulteninteressants; és divertit sentirgrans orquestracions i sons fortsperò no m’atreuen emocional­ment. La música de Gil Evans, encanvi, era íntima, plena de subtile­sa, aire i espai, amb harmonies ele­gants i solos entreteixits en la com­posició, i això emva fer pensar quejo podria expressar­me en aquestidioma.M’agrada la idead’escriure

Malgratque lasevaprogramaciónoéstanimpressionantcomlad’anysanteriors,el47èFestival InternacionaldeJazzdeBarcelonaofereixunpanoramabastantamplidel jazzactual.Lavisitamés impor­tant,pelquefaatrajectòria,és ladeChickCorea.Anticcol∙laboradordeMilesDavis,guanyadord’unavintenadeGrammy,heroide la fusiódelssetantaamblasevabandaReturntoForever iextraordinaripianista,Coreaespresentaeldijous22d’octubreaL’Auditori–amblasevanovabanda,TheVigil–onafegiràritmes llatinsal seuuniversméselèctric. I, comjavaferaltresvegades,ésprobablequefacicircularfulletsdecienciologia.ElpianistaDaniloPérez, elcontrabaixista

JohnPatitucci i elbateriaBrianBlade, amésd’haverparticipat, sota ladirecciódeWay­neShorter,d’undelsquartetsmés llegen­darisdel jazzrecent, tenenunaàmpliaexperiènciacomatrio, iPérez iPatitucci jahavienexperimentataquesta formacióambRoyHaynes.Elseunouprojecte,Childrenof theLight,espresentael28d’octubrealConservatoridelLiceu.Trespianistes idosguitarristes lideren

cincdelsconcertsmésatractiusd’aquestfestival.StefanoBollani, celebritata lasevaItàlianatal,vademostrar ja fa tempslasevatremendaqualitat jazzística, ivindràaquíalcapdavantdelseutriodanès,el2denovembre;el triodelseucompatriotaGiovanniGuidicompartiràescenariamblabandadelasaxofonistaxilenaMelissaAldanael4denovembre; iUriCaineaporta­rà lasevapeculiarcombinaciód’intel∙lec­tualitat i sentimentel29d’octubre.Elsguitarristessónl’inclassificableMarc

Ribot, alcapdavantdelsYoungPhila­delphias,posseïdord’unapaletasonoraquecirculaambfacilitatdelrockal freemésavançatpassantpelsritmes llatins; ielvellconegutdeBarcelona,KurtRosenwin­kel, enunconcertensolitari.Aquestespropostesespodranveureel 17 i 18denovembrerespectivament.El jazz llatíestaràrepresentatambpom­

paicircumstància:el21denovembre,PaquitoD’Rivera interpretaràobresdeGershwinipròpiesambl’OrquestraSim­fònicadelVallèsalPalaudelaMúsicaCatalana.El24delmateixmes,elvirtuóspianistaGonzaloRubalcaba lideraràunquartet llatíaL’Auditori.Ientre tanta i tanbonaoferta, seriauna

penaqueesperdésdevistaelconcertdeltrompetistaAmbroseAkinmusire, el9denovembrealConservatoridelLiceu.Tantper lasevaqualitat interpretativacomperlasevaambiciócompositiva,Akinmusireésundelsmúsicsde jazzquemirencapendavant. E.H.

Esclats dejazz actual

Festival de Jazz deBarcelonaAlmarge de les vocalistes, poques són les dones que aconsegueixen destacar en elmóndeljazz, imoltmenys al capdavant d’una orquestra; per això és tota una excepció la nord­americanaMaria Schneider, queactua al capdavant de la seva big band en la present edició del festival barceloní

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURAS

683000

141874

Semanal

1771 CM² - 160%

44800 €

22-23

España

17 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTURA¯ACTOAHOY EN EL ESPECT~CULO’VIVIR FLAMENCO’ JUNTOAFARRUQUITO

La bailaora tarraconense Bel6n L6pezse luce en el Palau de la Mtisica Catalana¯ La bailaora tarraconense Be-16n L6pez actuar~iesta noche (21

horas) en el Palau de la MfisicaCatalana, formando parte del es-pect~iculo Vivir Flamenco, con Fa-rruquito, en el que el principalprotagonista es obviamente elpropio Farruquito, pero a quiensobre el escenario del emblem~i-rico recinto barcelon6s acompafiarfin la artista tarraconense ytambi6n otras bailaoras de pres-

tigio, como Karime Amaya. E1 es-pect~iculo se podr~i volver a veten el mismo Palau de la Mfisicaelpr6ximo lunes, dla 19, ala mis-ma hora.

De hecho, BelCh L6pezya ac-tu6 en el mismo Palau la pasadasemana, en aquella ocasi6n formando parte del reparto del es-pect~iculo Los Farruco y Los Amaya, que pudo verse elviernes 9 deoctubre yen el que latarraconen-

se tambi~n comparti6 escenario,entre otros, con FarruquitoyconKarime Amaya.

Las tres representaciones con-forman el ciclo La Aristocracia delFlamenco, organizado por el Ta-blao Flamenco Cordob6s -ilustretablao de Barcelona para conmemorar su 45° aniversario, yque ha llevado avarias de las principales figuras del momento has-ta el escenario del Palau.

Bel~ n IApez (en el centro, de negro), j u nto a sus com paEeros en’LosFarrucoy Los Amaya’,el pasado viernes en el Palau de la M,’isica. ~o~:c~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TARRAGONA

92000

7389

Diario

279 CM² - 31%

1333 €

13

España

16 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIARIO de IBIZA es una publicación plural abierta a la libre expresión de todas las ideas individuales y colectivas, siempre que se formulen respetuosamente y no atentencontra el ordenamiento constitucional. Las opiniones que se manifiestan en sus páginas pertenecen exclusivamente a quienes las firman; el periódico no se identifica necesariamente con ellas.

La opinión de DIARIO de IBIZA se expresa exclusivamente a través de los artículos editoriales.Opinión

DIARIO de IBIZA VIERNES, 16 DE OCTUBRE DE 2015 19

Difícil papeleta la del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, para decidir si enjui-cia aMas y otros dirigentes por haber desobedecido al Tribunal Constitucional al organi-zar el referéndumdel 9–N. Da la impresión de que la desobediencia se ha producido,pero, ¿se puede perseguir penalmente un hecho tanmasivo? Al final estamos en el dra-ma de Fuenteovejuna, y en concreto en el diálogo entre el juez y el pueblo: ¿quiénmatóal comendador / Fuenteovejuna, señor / ¿y quién es Fuenteovejuna? / todos a una. Comola obra de Lope forma parte del fondo castizo nacional (aunque tenga paralelo en otrospagos), al final resulta que, en este epílogo judicial del 9–N, el independentis-mo echamano del fondo de armariomás típicamente español. Los jueces,por su parte, para nomojarse demasiado, acabarán echandomano de laescolástica del derecho, tambiénmuy española y que da para todo.

�

Versión en farsa de un viejo drama

En corto Pedro de Silva

er poder parlar d'ingenus, deconfiats i crèduls m'han depermetre, improbables lec-tors, que em posi com exem-

ple en la primera fila. Podria citar tot uncaramull de vegades en què he sortit es-tafat, desenganyat o fallit de les empre-ses que he escomès amb la millorvoluntat. Però, a fi de no convertir l'arti-cle en un eixugall de penes, només en ci-taré una.

Durant més de vint anys vaig ser socid’Anesvad, una ONG que treballava ambels malalts de lepra a les Filipines i elsafectats per malalties rares a l'Àfrica. Finsque, de sobte un dia, va sortir la notícia atots els mitjans de comunicació: el seupresident era ingressat a la presó. El mo-tiu: es quedava amb tots els diners i por-tava una vida de milionari a la salut d'unmunt d'ingenus com jo mateix. Denun-ciat pels propis treballadors de l’‘ONG’,no n'he tornat a saber res mai més. Ésclar que ningun dels confiats donants norecuperarem ni un cèntim.

Per això, solidari amb els meus, m'haalegrat molt saber que la justícia ja ha fa-llat a favor del primers ‘accionistes’ deBankia que enredaren Eivissa i a la restade les Balears. Ells també van ser burlatsamb la publicitat enganyosa dissenyadaper uns delinqüents. Al igual que moltsdels compradors de pisos amb clàusulesabusives a les seves hipoteques. I tantsd'altres que poden ser estafats cada diaamb les múltiples oportunitats que brin-da la xarxa. Tots ells mereixen ser prote-gits pels poders públics.

Per aquesta raó també, cada dia se-gueix amb interès el processos de la ‘Gür-tel’,de la trama ‘Púnica’,dels ERE d’Anda-

lusia, de la família Pujol, el cas Pallarols,del Palau de la Música i tants d'altres, quedonaren origen a una multitud d'empre-ses privades, dirigides per ‘emprenedors’que semblaven honorables, però que vi-vien a cos de rei i, exclusivament, de lacorrupció generada als ajuntaments i go-verns autonòmics. Tots ells, són el para-digma significatiu, però no l'únic ni moltmenys, de que vivim a un país ple d'insti-tucions i d'empreses especialment dis-senyades i administrades amb la finalitatd'enganyar als contribuents, a la gent debona fe o massa confiada.

El darrer exemple, exposat a la llumpública la setmana passada, va ser laconfessió del tresorer del Partit Popularde lesIlles, que ha anat guanyant elec-cions gràcies als diners negres que repar-tia ell mateix, cunyat del delinqüent Ma-tas i administrador del servei de ‘recap-tació’ del seu govern.

Que el Tribunal de Comptes, malgratels indicis, hagi estat incapaç de detectari condemnar aquesta i d'altres irregulari-tats a les finances d'un partit polític, ique d'aquesta manera, tan burda i per-versa, la democràcia es pugui convertiren una pura comèdia, ens fa arribar a laconclusió que tenia raó el premi NobelV. S. Naipul quan deia que hi havia paï-sos on moltes paraules s'havien de posarentre cometes perquè havien perdut elseu significat originari.

De moment, a Espanya, entre moltesd'altres, ja tenim ‘ONG’, ‘accionista’, ‘em-prenedor’,‘tresorer’ i ‘Tribunal deComptes’,que s'han d'escriure entre co-metes. Només la mobilització dels ciuta-dans menys ingenus farà possible l'an-siada regeneració política i que puguemdeixar de destriar les paraules.

�

�

P

ENGANYAR ELS INGENUS

JaumeRibas

ELOBJETIVO

i no diera tanto miedo, lo deCorea del Norte sería dechiste. Dado el secretismoque rodea todo lo que pasa

en ese país, uno no sabe qué es verdad oes mentira, pero cuesta creerse que eldictador Kim Jong-un ordene ejecutarde un cañonazo a su ministro de De-fensa por quedarse dormido en un acto;a su tío y número dos del régimen porperjudicar la economía; o a un altocargo del departamento de bosquesporque criticó la política forestal delpaís, tal como aseguran los servicios deinteligencia surcoreanos.

Aunque posiblemente los motivos deestas ejecuciones no sean tan simples,lo que sí es indudable es el férreo con-trol del dictador sobre su pueblo. ¿Seacuerdan cuando se murió su padre,con todos los norcoreanos gritando dedolor, mesándose los cabellos y rasgán-dose la ropa en cuanto tenían una cá-mara de televisión delante? O son muysentidos o sabían que asistir indiferen-tes a la muerte del líder les podía costarla cabeza. Como para no tener miedo.

Aún ando yo temblorosa después delas imágenes del desfile de soldados cló-nicos del otro día con motivo del 70 ani-versario del Partido de los Trabajadoresmientras Kim Jong-un amenazaba a losEstados Unidos y a sus socios capitalis-

tas con un ataque nuclear. No es difícilimaginarlo como una mezcla de Joker,lord Voldemort y Magneto hortera e his-triónico pero con peor gusto.

Como con los villanos del cine, nadiecreería que es real. A ver si no cómo sepuede presenciar el espectáculo quehan montado por lo del 70 aniversariocon la actuación del grupo de músicafavorito del dictador y, por supuesto, detodos los norcoreanos.

El grupo se llama Moranbong y estáformado por una decena de mujeresque tocan desde el violín a la trompetainterpretando una mezcla de pop y mar-cha militar con temas con títulos tan su-tiles como 'Mi patria llena de esperanza'o 'Pensamos en el Mariscal (Kim Jong-un) Día y Noche'.

Corre por ahí un vídeo con todas ellasvestidas de blanco a medias entre enfer-meras y marineras, muy casto, eso sí, to-cando y cantando ante un público im-posible: unas 15.000 personas, hombresen su mayoría, uniformados y seriosaplaudiendo con contención como unejército de ciborgs.

Dicen que las Moranbong son unsímbolo de modernidad en su país por-que llevan el pelo corto y enseñan lasrodillas, pero yo al verlas no puedo evi-tar acordarme de una película en la queun nazi obligaba a bailar a un judío apunta de pistola.

S

CHICAS, A BAILAR

IsabelVicente

El zoológico deOdense diseccionó ayer ante 400 personas, sobre todo escolares, un león sacrifi-cado hacemeses pese a una campaña internacional en contra que había recogido cerca de 130.000firmas. Se trata de una práctica habitual con «fines didácticos» según sus responsables. FOTO: EFE

�

Dinamarca El zoo de Odense disecciona un león en público

«Aún ando yo temblorosa despuésde las imágenes del desfile de soldadosclónicos del otro día con motivodel 70 aniversario del Partidode los Trabajadores de Corea del Norte»

«El darrer exemple va ser la confessiódel tresorer del PP de les Illes, que haanat guanyant eleccions gràcies alsdiners negres que repartia ell mateix,cunyat del delinqüent Matas»

DIFUSIÓNCONTROLADA

POR

OFICINADEJUSTIFICACIÓNDE LADIFUSIÓN

Edita: DIARIO DE IBIZA, S.A.Redactores jefes: Cristina Martín y Sebastián Candela.Jefes de sección: César Navarro y Fernando de Lama.

Redactores: Joan Lluís Ferrer, Marta Torres, Laura Ferrer, Eugenio Rodríguez, Raúl Sánchez,José Miguel L. Romero, Claudia Roig, José María Alonso, Nieves García y Alberto Ferrer. Deportes: Paco Murilloy Vicent Torres. Formentera: Carmelo Convalia. Cierre: Elena González y Germán Rodríguez.Fotografía: J. A. Riera y Vicent Marí

Club de Opinión: Rita Vallès.

Director: Joan Serra Tur. Gerente: Lluís Ballber Assens. Director Comercial: Juan Suárez.

� EIVISSA: Redacción, administración y publicidad:Avenida de la Paz s/n. 07800. Eivissa☎ Centralita: 971 19 00 00 - Fax: 971 19 03 21 / 22(Publicidad) - Email: diariodeibiza@epi.es

� FORMENTERA:Redacción:Santa María, 14-16, 1º -☎ 971 32 10 15

FUNDADO EN 1893 | AÑO CXXIIDepósito legal: I 94-2013 ISSN: 1131-8295

©DIARIO de IBIZA, SA.Todos los derechos reservadosProhibida toda reproducción a los efectos del Artí-culo 32.1, párrafo segundo, de la Ley de PropiedadIntelectual. Además, esta publicación no puede serreproducida, ni en todo ni en parte, ni registradaen, o transmitida por, un sistema de recuperaciónde información, en ninguna forma ni por ningúnmedio, sea mecánico, fotoquímico, magnético,electroóptico, por fotocopia, o cualquier otro, sin elpermiso previo por escrito de la editorial.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

38000

4442

Diario

288 CM² - 30%

1007 €

19

España

16 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

IIIII M6s~c~l Cicle deTardor de I’Auditori Pau Casals IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Concert a I’Auditori arnb pecesde Pau Casals J Narc,s Boner//DIUMENGEAnir~ a c~rrec dels pianistes Narc[s Bonet iJordi Camell i la soprano H~l~neGiraudier//DONACK~ La familia Boner Iliurar~ al Vendrell el bust"Pau Casals" deViladomat

Concert amb obresde PAU CASALS iNARC|S BONET, ac~rrec de Narcis Bo-ner (piano). H616neGiraudier (so wano) Jordi Camell, ~iano)Auditori Pau Casals delVendrellDiumenge, 18, 12h

3d8EIVendrell

La figma de Pau Casals ser/~ laprotagonista del concert quees far~ a l’Auditori Pau Casalsde1 Vendrell aquest diumen-

ge, ales 12 del migdia. I hoserh per dues raons impor-rants. D’una banda, per l’acteque es far~ abans del concert,a 2/4 de 12. En concret, alvesfibul de rAuditori s’inau-gurarh l’escultura de JosepViladomat "Pan Casals", unbust de bronze sobre elmflsicvendrellenc donat pels fills del’arquitecte Lluis Boner i Gari(Argentona, Maresme 1893 Barcelona 1933). Cal dir queun d’ells ~s ]ordi Boner imengol, precisament l’arqui-tecte de l’Auditori Pau Casals.I, d’altra banda, el concert quecomen~ar~ ales 12 anir~ a c~r-rec dels pianistes Narcis Bo-ner (un altre dels fills de LluisBonet) i Jordi Camell, junta-

ment amb la soprano H~l~neGiraudier. Aquests tres inter-prets oferiran un programaamb obms de Pau Casals i delmateix Narcis Boner.Jordi Camell, pianista lloren-cenc, interpretar~ sis pecesper a piano de Pan Casals, en-tre les quals hi ha P~gina in-tima (1898) i Prelude (1946).Jordi Camel1 ~s un pianistade llarg recorregut format aTarragona, Barcelona, Paris iLondres i dotat d’una marca-da capacitat de comunicaci6 iclaredat en l’exposici6 artisti-ca. Ha editat a laWorld Premi-ere Recording la Integral per apiano de Pau Casals (ColumnaMflsica, 2012). Camell desen-volupa en paral-lel una inten-

sa activitat pedag6gica. Actu-alment, ~s professor de pianoi cap del Departament de Mfl-sica C1/~ssica i Contempor/miade l’Escola Superior de Mfisicade Caralunya (ESMUC).

Pianista i sopranoA la segona part del concert hiintervindr~ el pianista NarcisBoner, acompanyat per lasoprano H~l~ne Girandier, iinterpretaran quatre canqonsde bressolpopulars catalanes,Diades d’amor, dues canqonspopulars catalanes per a pianoi Haid~.Narcis Boner va n~ixer a Bar-celona 1’any 1933. Vafer elsseus primers esmdis musicalssota el guiatge de Joan Massi~

(piano amb Maria Carbonell),loan Llongueres i Eduard Tol-drY, el qual va signar la sevapresentaci6 alpfiblic del Palaude la Mfisica Catalana, amb 13anys, com a pianista i compo-sitor. La seva densa traiectb-fia musical s’ha manifestaten el camp de la composici6,l’acompanyament, la direcci6d’mquestra, l’mganitzaci6, ladifusi6 i la gesti6 musicals,i particularment l’ensenya-ment, sense oblidar la sevaacci6 constant al servei de lacultura catalana. Narcis Bonerha obtingut diversos premis icomandes de composici6. I laRepfiblica Francesa li ha con-refit el grau d’Officier clansl’Ordre desArts et des Lettres.

El pianista Narc,s Boner ila soprano H~l~ne Girau-dier I AU DITOEI PAU CASALS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

2646

Semanal

355 CM² - 40%

312 €

41

España

16 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

De cara ala galeria

ORFE0 CATAI..~I VERDS

NENS DEL SUPORT ALSVENDRELL IMPUTATS

FIRA DE SANTATERESA

Le$ d u es entitat$ es EI$ Nens del Vend tell $’hanvan unit diumenge en convertit en colla de 9el concert de I’Offe6 a en descarregar el 3dgf alI~uditori Brillant actuaciQ primerintent Tamb#vanarab u n color6 perfecte, el completar el 4dSa, quecant de I’himne delsVerds tampoc havien provat mai

Aquesta setmanahi ha hasut diversesconcentracions en Suportal president i altres c~rrecsde la Generalitat imputatsper les urnes el 9 N

El Vend rell ha celebrdtuna concorreguda Fira deSanta Teresa EIs canvisper portar I’alimentaci6 i elMostravTa la Rambla hanestat un #xit

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

2646

Semanal

88 CM² - 10%

78 €

3

España

16 Octubre, 2015

ORFEO CATALA

IIIII M Os~c~ I Co n ce rt d e ro rfe6 Catala a r Audito r i d e Vilafra n ca IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Un OrR6 brillont//ACOLLIDA Orfe6 Catal i Castellers deVilafranca mostren una sintonia total a I’Auditori

3d8Vilafranca

Dissabte passat l’Orfe6 Catalatomava a l’Auditori Munici-pal de Vilafranca per oferk unconcert pie d’aHicients. Si elmarg de 2013 era la Polif6nicade Vilaffanca qui portava FOr-fe6 a l’Auditori, aquesta vegadava set una colla castollera, elsCastellers de Vilafranca, quiorganitzava la vetllada mu-sical, precedida d’una visitadels offeonistes a la seu de CalFigarot, amb master c/ass cas-tellera inclosa. Tot plegat enjusta correspond6ncia amblesrecents actuacions dels verdsal Palau de la Mflsica Catalana,en el Concert de Sant Esteve del’Offed Catala, i en el magnificspot Et convidem a somiar, de laFundaci60ffe6 Catala-Palaude la Mfisica Catalana.En comengar el concert, el di-rector de l’Orfe6, ]osep Vila i

satisfacci6 per tomar a cantara vilafranca, iva voler dedicarl’acmaci6 a la figura de ManelCervera Fita, recentment desa-paregut, corn a gtan impulsordel cant coral.En aquest sentit, el programade la primera part del concertno podia ser m6s adient, ja queconsistia en fragments del

R~quiem Alemany de Johan-nes Brahms, en la seva versi6per a piano a quatre mans. Lamagnifica mflsica de Brahmsva sonar amb tota la forga iexpressivitat Rue demana lapartimra; les veus dels can-taires, dflctils al Best precisdel director, arribaven beliesi nitides rant en elsforte cornen els pianissimo, molt con-trastats en diferents momentsde l’obra, i comptant sempreamb l’impecable acompa-nyament pianistic de JosepSurinyac i JordiArmengol. Es-pecialment emotius foren elsfragments Selig sind die Toten(Benaurats els morts), i la fugaDie Brl6seten des Hertn werdenwiederkommen (gls redimits delSenyor tornaran.)La segona part comengavaamb dos motets en llati, Dapacem Domine i Laudate Do-minum, dels compositorscontemporards Arvo Piirt i delmateix Iosep Vila i Casafias, iseguia amb diverses peces delnostre repertori tradicional,L’emigrant, L’Hereu Riera, ElRossinl~ol i Els ametllers florits.E1 pflblic va apreciar molt lainterpretaci6 de les diferentsobres i va gaudir al maximambles cangons m~s cone-gudes. Els aplandiments fi-nals van propiciar que l’Orfe6oferis corn a propina musicalel seu himne, B1 cant de Ia Se-

nyera, clue el pfiblic va seguirdempeus, mentre els Caste-llers feien dos pilars de quatrea banda i banda de l’escenafi,tot desplegant sengles estela-des, al so de la cang6.Tot seguit, el mestre Vila vaagrair la magnifica acollidadels Castellers de Vilafrancaa l’Offe6 Catala, i en les sevespr6pies paraules "fins i tot hafet possible que aixequ~ssim elnostre primer tres de cinc’.I encara faltava la sorpresa fi-nal del concert: la interpreta-

ci6 de l’Himne dels Castellersde Vilafranca Amunt Verdsper part de l’Orfe6 Catala,amb nova ha~monitzaci6 aveus mixtos. Els auto,s detext i mflsica, Ricard Rafe-cas i Lluis Gim~nez, respec-tivament, van set convidatsa pujar a l’escenari per rebreel reconeixement de pfiblic icantai~es. Aleshores l’Offe6va cantar l’himne de mane-ra tan vibrant i brillant, queva rec!uerir un his, i aquestavegada, incorporant les veus

dels Castellers entremig delscantaires de l’Orfe6. Un mo-ment magic i inoblidable!

Un moment de I’ac:uaci6con junta de I’Orfe6 Catal-~i els Castellers de Vila-franca A sota un momentde la master class a CalFigarot I F~UX M~RO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

2646

Semanal

355 CM² - 40%

312 €

43

España

16 Octubre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La CLIP va expressar la seva disconformitat amb una tercera persona que finalment va renunciar

Cer niques Cumella i Francesc

Jan6, medalles de C.ranollersGronollers

EL 9 NOU

La Junta de Portaveus del’Ajuntament de Granollersha acordat iniciar l’expedi-ent per atorgar les Medallesde la Ciutat 2015 al doctorErancesc Jan6 Carrenc& il’empresa Cerhmica Cumella.El lliurament es farh en unacte poc abans de les festesde Nadal.

Francesc Jan6 va n6ixer aGranollers el 22 de desembrede 1938 i ha dedicat la sevavida professional a la medi-cina i a l’estudi dels medi-caments. Es va doctorar perla Universitat de Barcelonal’any 1972 amb Premi Extra-ordinari i 6s especialista enFarmacologia Cllnica. Va sercatedr~tic de Farmacologiade la Facultat de Medicinade la Universitat Aut6nomade Barcelona (UAB) entre elsanys 1984 i 2009 i posterior-ment professor i catedr~ticemSrit de la mateixa univer-sitat. Tamb6 va set cap delServei de Farmacologia Clfni-ca de l’Hospital de Sant Pau.

Entre altres c~rrecs, 6s

Francesc Jan6 Toni Cumella

membre del Comit~ Cientfficde la Fundaci6 Ferrer per ala investigaci6 que convocael Premi i les Beques SeveroOchoa d’Investigaci6 Biom6-dica, de la qual el doctor Jan6~s membre del jurat. Formapart d’un grup de personesde la societat civil que haaportat la seva reflexi6 en elPla Estrat~gic vigent a l’Hos-pital de Granollers. Va jugaral Club B~squet Granollersi mant~ la implicaci6 amb elclub a travSs dels seus fills,que formen part de l’estruc-tura del club, i un n6t i una

n6ta que tamb6 hi juguen.

CERAMISTES DES DEL 1880

L’empresa Cer~mica Cumellaes dedica la fabricaci6 de pro-ductes ceramics des de l’any1880. Els fills de Josep Reg~tsCruells, iniciador de l’activi-tat, Joaquim Reg/ls Cumellai Antoni Cumella Setter,van encaminar la producci6de l’obrador familiar cap ala construcci6. En aquestmateix obrador AntoniCumella va desenvolupar laseva obra personal.

A partir dels anys seixanta,l’activitat va derivar cap a laproducci6 de gres destinata l’arquitectura. Posterior-merit, Toni Cumella Vendrellva potenciar aquest caml,col-laborant amb arquitec-tes. Avui, l’empresa disposade tres lfnies de producci6:peces seriades, restauraci6d’edificis i projectes arqui-tectbnics de nova concepci6.Entre la relaci6 d’edificis his-tbrics en qu~ ha intervinguthi ha 1’Hospital de Sant Pau,el Pare Gfiell, el Palau de laMfisica o el Mercat de SantaCaterina a Barcelona.

El Grup Municipal de laCUP ha expressat la seva dis-crep~ncia sobre el let que ladecisi6 l’hagi pres la Junta dePortaveus. La regidora MariaOliver afirma que la propostaha estat de l’alcalde, que l’hatraslladat a la Junta de Por-taveus. Tamb6 discrepa dellet que hagi estat per unani-mitat i remarca que la CUPes va oposar a una tercerapersona que es proposava perrebre [a medalla i que final-ment va decidir renunciar al’homenatge.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

4015

Bisemanal

376 CM² - 43%

1307 €

22

España

16 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Desde la Escuela del JORGC

Los trabajos de los alumnosde joyeria y disefio de laEscola JORGC del Col.legiOficial de Joiers, Orfebres,Rellotgers i Gemmblegs de

Catalunya se expusieron en el Foyerdel Palau de la Mflsica de Barcelonadurante el pasado mes dejunio.

u4 alumnos mostraron sus crea-cionesjoyeras realizadas durante elcurso uo14/uo15. Anillos, colgantes,pulseras y hasta una tiara sonalgunas de las piezas que confor-maron la muestra y que permitieronconstatar la dedicaci6n y la profe-sionalidad de los futuros profesio-nales.¯

’Mons de color’, anillo de Jordi Grebol ’Mi, Sol’ de Laura Masclans Brazalete ’Vitralls’ de MSnica Ratera

Contraste

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REVISTA

7660

Mensual

261 CM² - 22%

484 €

42

España

1 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA