Recull de

Premsa

37play

ara DIVENDRES, 26 DE JUNY DEL 2015

seu últim treball, Girls come first (2015), i van acabar fent unes cançons plegats. D’aquella primera trobada al cicle BandAutors en va sorgir la nova proposta que, de moment, tot fa pensar que només es podrà veure al PopArb. “Jo li he passat tres o quatre cançons valencianes, no necessàriament de fa tres segles, ja que n’hi ha que només te-nen 15 o 20 anys, i ell me’n passa de tra-dicionals ianquis, amb la idea d’ajuntar les dues cultures, la mediterrània i la dels EUA, i adaptar les cançons, cadas-cú en el seu idioma”, aclareix. Amb aquest repertori creuat –que preferei-xen mantenir en secret–, més algunes cançons de cadascú, faran un concert elèctric, en anglès i català.

“Per a mi l’anglès és la meva segona llengua, i el castellà la tercera”, diu Landete sobre la seva fília pels sons anglosa-xons. “Crec que l’anglès té més musicalitat que el castellà. És més senzill escriure en anglès o en català que no pas en cas-tellà, o en alemany, o en rus. Una cosa que m’agrada molt de l’Eef és com diu les vocals,

com les declama, aquesta manera de cantar country en què una vocal pot ocu-par un compàs sencer. O els frasejos del Sinatra... Són moltes coses”.

Landete és conegut per fer música de guitarres i amb una dimensió política. Però després d’un disc en clau combati-va, El poder de voler, es planteja reptes diferents, fins al punt d’assajar les no-ves cançons sense guitarres. Senior i el Cor Brutal estan treballant en “cançons llargues i repetitives, sense pressa per començar ni per acabar, amb molt d’ús de la tecnologia, ecos, delays, phasers, shifters, mogudes digitals... que tinguin un cert grau lisèrgic”. “[Les lletres] par-laran de les nostres experiències musi-cals, de la vida a la carretera, la vida a l’escenari, als camerinos, als assajos, i llançaran records que esdevinguin can-çons d’amor”. I els records, en l’imagi-nari de Senior i el Cor Brutal, estan for-mats per experiències com el PopArb i “la cultura de sales o d’anar a festivals més petits, que s’està acabant”. | B.D.A.

Després d’onze anys defensant que era possible fer un festival de dimensions humanes, pensat per a la màxima como-ditat del públic i dels artistes, el PopArb s’acomiada definitivament aquest cap de setmana. El ritme insuficient en la ven-da d’entrades ha precipitat la decisió i, com que el festival d’Arbúcies ja no es tornarà a fer, els seus organitzadors han fet una crida general a assistir a aques-ta última edició. El PopArb 2015 serà emotiu i serà històric. A més, hi ha ra-ons estrictament artístiques per no per-dre-se’l. Una d’aquestes raons és la col·laboració transatlàntica entre el mú-sic nord-americà d’origen is-raelià Eef Barzelay (líder de Clem Snide) i els valencians Senior i el Cor Brutal. Aques-ta producció pròpia, que vol retallar distàncies musicals entre la Mediterrània i Nord-amèrica, comparteix cartell amb Joan Miquel Oliver, Fer-ran Palau, Manos de Topo, Xa-rim Aresté, The Excitements, Núria Graham i Coriolà, entre d’altres.

“Que acabi el PopArb és un punt d’in-flexió del teixit emocional i musical, no només de Catalunya sinó dels països de parla catalana, ja que de València hi pu-ja molta gent i de Mallorca em consta que també. Em sento trist i content al-hora. Trist perquè s’acaba i content per tota l’energia que han deixat. És un fes-tival que sempre ens ha tractat super-bé”, explica Miquel Àngel Landete, líder de Senior i el Cor Brutal. “Crec que se-rà superemocionant. Les dues vegades que hi vam actuar van ser molt impor-tants per a nosaltres, quan vam pre-sentar Gran (2011) i va pujar a tocar el Refree i quan vam presentar València, Califòrnia (2013), que va ser un dels concerts més emotius que hem fet. Per a mi i per a la resta de la banda tornar al PopArb és molt important”, afegeix.

Landete va coincidir amb Eef Barze-lay fa uns mesos a l’escenari del Petit Palau de la Música. Llavors, el cantant de Clem Snide presentava en solitari el

➔ PopArb (Arbúcies) ➔ 26 i 27 de juny ➔ Coriolà, Halldor Mar, Joan Miquel Oliver, Le Petit Ramon, The Exci-tements, Manos de To-po, Núria Graham... ➔ Eef Barzelay i Senior i el Cor Brutal actuen demà a les 22 h

M Ú S I C A

Senior i Eef Barzelay, junts a l’últim PopArb

NOEM

Í ELI

AS

VA DE JOCS

➜ ★★★★ Netherealm Studios serveix la fórmula perfeccionada de la con-cepció més extrema de la lluita arcade. Un títol sòlid, d’identitat molt mar-cada, amb mecàniques simples que el fan accessible però fonamenten un sistema de combinacions sofisticades que són un repte per als ju-gadors més experimentats. De concepció clàssica, amb enfrontaments de gràfics tridimensionals que es desenvolupen en un pla bidimensio-nal, Mortal kombat X manté el segell brutal de la sèrie i ofereix pallis-

ses sagnants en què les decapitacions, les am-putacions i els esquarteraments són freqüents. Els habituals fatalities i els nous atacs x-ray –que mostren amb enorme cruesa l’impacte dels cops en ossos i òrgans interns dels lluita-dors– en fan un producte no apte per a estó-macs sensibles però seductor per als aficionats més aferrissats al gènere. | JOAN-ALBERT ROS

vadejocs.ara.cat

LA SÈRIE

★★★★ ¿Segona temporada de True detective sí o no? Un sol capítol de la nova entrega de la sèrie de Nic Pizzolatto ha bastat perquè es generes-sin discussions en aquest sentit. Si la primera remetia a l’imaginari del Southern gothic, aquesta entronca amb una tradició encara més rica: la de la literatura i el cinema negre, des dels clàssics de Hammett i Chandler i les novel·les de James Ellroy fins a films com Chinatown o el més recent Pu-ro vicio, que han convertit els paisatges de Los Angeles en el marc del ca-pitalisme corrupte i depredador. Quins senyals d’alarma s’han disparat, per tant, en aquest primer episodi? Un dels trets identificatius de True

detective són els personatges turmentats fins a dir prou. El sentiment tràgic de la vida és, a més, una de les característiques del noir. Però al pri-mer capítol de la nova temporada aquest fata-lisme està subratllat de tal manera (la protago-nista femenina es diu Antígona, un dels perso-natges masculins té les ferides del passat visi-bles a la pell, l’altre ofega en litres d’alcohol els seus patiments) que un no sap si prendre-s’ho com un signe d’autoconsciència, com a ganes de portar la tragèdia fins al límit del ridícul o com una simple falta de mesura de Pizzolatto. Els pròxims capítols ho diran... | EULÀLIA IGLESIAS

➜True detective T2 De Nic Pizzolato per a HBO ➔ A Canal+ i Yomvi

Mortal kombat X ➔ PC - Xbox One - PlayStation 4

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

141000

14121

Diario

462 CM² - 55%

2447 €

37

España

26 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

33 El grup McEnroe.

RICARDO OLEAGA

JUAN MANUEL FREIREBARCELONA

–Els ha quedat un disc més direc-te del que és habitual. –Vam assajar només tres cops i vam gravar en directe per primera vegada. Ha sigut revitalitzant per a tots, crec. A la nostra manera, és el disc més punk que hem fet.

–En el seu concert en solitari de l’any passat a Heliogàbal, va do-nar a entendre que el grup tenia problemes.–En aquell moment jo me n’ha-via anat a viure a Màlaga. La dis-tància entre nosaltres era llarga. I encara que tenia cançons per gra-var, no em sentia acompanyat. Em sentia una mica estrany i ho vaig deixar anar per això.

–¿El nou disc s’alimenta d’aque-lla tensió?–No, no, tot allò era més dubte que tensió. L’avantatge que te-nim és que tots som superamics. En realitat, és el disc que més junts hem fet: el bateria opinava sobre les lletres i jo opinava so-bre la bateria.

Aquest grup especialitzat en tristesa sonora ha entregat amb ‘Las flores ru-gen’ el seu disc més lluminós. Parlem amb el seu líder, Ricardo Lezón, abans del seu pas per BeCool (21.00 h).

McEnroe Banda pop-rock

EN 3 MINUTS

«Només sabem parlar d’amor»

–En el disc del projecte paral·lel Vi-ento Smith, com en altres de McEn-roe, es va obrir en canal per escriu-re les lletres. Ara volia fer una cosa menys íntima.–Sí, ¿com podria dir-ho? Més poètica i universal. En realitat, segueixo par-lant del mateix de sempre. D’amor. No sé parlar de cap altra cosa.

–Pel que sembla, una de les influ-ències principals ha sigut el poeta Eduardo Lizalde. –Bé, un dels seus poemes: «Recuerdo que el amor era una blanda furia». No sé si recomanar els altres perquè, en realitat, no tenen res a veure amb aquest. Aquest poema em va obrir els ulls. Es pot parlar d’una cosa que es trenca de forma positiva.

–«Y saber que la tristeza tiene su parte de belleza», canta a Coney Is-land sobre una base musical gaire-bé pop. ¿Per quan un disc comple-tament pop?–¡Per a mi aquest ja ho és! Fins aquí és on arribo (rialles). Crec que pel to de la meva veu, la música de McEn-roe sona sempre trista. Però si es fixa en el to general de les lletres, tampoc és això. The New Raemon m’ha pro-posat gravar un EP en què ell podria cantar un tema meu. Ell té un altre tipus de veu i intentaré compondre alguna cançó pop.

–Vostè, al principi, gairebé parlava més que cantava.–Al principi cantava amb por. Abel [Hernández, ex-Migala; productor de l’excels Tú nunca morirás] em va ajudar amb això. Em va dir: «No s’ha de tenir por». S’ha de disfrutar. H

espectacles DIVENDRES62 26 DE JUNY DEL 2015

L’aposta per la música d’EL PERIÓ-DICO presenta dues noves ofertes: els concerts d’Estopa i de Rosario. Les en-

trades es poden adquirir anticipada-ment a la web del diari a partir d’aquest mateix divendres.

DANNY CAMINAL

33El duo Estopa.

Rosario, al Palau3La cantant oferirà un concert el 18 de desembre

EL PERIÓDICOBARCELONA

Rosario Flores tancarà aquest any el seu periple pels escenaris catalans el divendres 18 de desembre, en un concert organitzat per EL PERIÓDI-CO al Palau de la Música. La petita de la saga dels Flores repassarà els principals èxits de la seva carrera acompanyada de la seva banda ha-bitual. El portal d’entrades del diari, Entrades.elperiodico.cat és el punt de venda exclusiu d’aquest recital. Les

entrades estan disponibles a partir d’aquest divendres, 26 de juny. Rosario s’atreveix tant amb la rumba com amb el flamenc, el pop, el rock, el soul o la bossa nova. En aques-ta ocasió, aquest nou concert presen-tat per EL PERIÓDICO i amb la pro-ducció de The Project permetrà dis-frutar del talent d’aquesta cantant en un entorn de luxe, i amb les entrades a un preu assequible per a totes les butxaques. La localitat més senzilla costarà 18 euros, mentre que les bu-

taques més cares es podran adquirir per 54 euros (més despeses de gestió). Amb aquest concert EL PERIÓDI-CO confirma la seva aposta per la mú-sica i l’escena des d’una nova perspec-tiva, la d’organitzador. El diari ja ha presentat concerts de Miguel Bosé, Sergio Dalma, Dúo Dinámico, Blau-mut, i, divendres passat, la Locomo-tora Negra, que va omplir de swing el Palau de la Música. Els pròxims dies EL PERIÓDICO anunciarà noves actu-acions. H

Estopa, al Sant Jordi3El duo actuarà a Barcelona el 27 de novembre

EL PERIÓDICO BARCELONA

El concert de presentació a Cata- lunya del nou disc d’Estopa, Rum-ba a lo desconocido, que ells mateixos han produït, ja té data. Serà el diven-dres 27 de novembre al Palau Sant Jordi de Barcelona. EL PERIÓDICO serà el punt de venda anticipada a partir de divendres a les 10.00 hores. Les entrades per veure David i José Manuel Muñoz es podran adquirir al domini estopa.elperiodico.com

(http://estopa.elperiodico.com) i el preu oscil·la entre els 28 euros de les més assequibles i els 42 euros de la zona numerada més pròxima a l’es-cenari. També hi haurà un abona-ment VIP a 60 euros. En tots els casos s’hi han d’incloure les despeses de gestió de la venda. El duo de Cornellà inicia aquesta tardor la gira nacional per promoci-onar el seu disc, una gira que arriba avalada per l’èxit del seu primer sen-zill, Pastillas para dormir. Amb aquest

disc Estopa ha iniciat un emocio-nant viatge musical produint el seu disc ells mateixos i a la vegada fent equip amb Rafa Sardina, guanyador de 12 premis Grammy, que ha col-laborat amb Stevie Wonder, Michael Jackson, Elvis Costelo i Cheche Ala-ra, també guardonat amb diversos Grammy i col·laborador de grans de la música. El Palau Sant Jordi viurà, doncs, el 27 de novembre, una nit plena de «rumbarrock», que és com Estopa defineix el seu treball. H

33 La cantant Rosario.

EL PERIÓDICO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

545000

89305

Diario

510 CM² - 48%

9266 €

62

España

26 Junio, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Detalles Categoría: Críticas de espectáculos 18 Jun 2015Escrito por Anna Jarque

Siguiente >

A Big Nightmare Music/Aleksey Igudesman y Hyung-ki Joo

El teatro de la música

www.igudesmanandjoo.com , y ya pueden empezar a pasear en su web, youtube (más de 35 millones de visitas), facebook y

demás con Aleksey Igusdeman y Hyung-ki Joo, ¿actores? ¿director y actor? ¿autor y director?....no, son (Superman no, mejor

todavía): músicos, sí, mú-si-cos. ¿Por qué hablo de un concierto? ¿No hablamos aquí de valoraciones escénicas? Pues sí.

Por eso hablo hoy de ellos. Más extensiva será mi explicación sobre la boda música-artes escénicas en mi espacio "Escena

silenciosa" que en breve se estrenará aquí mismo, en artezblai.com. Por ahora, centrémonos en este espectáculo.

Sí, insisto, acudí a un concierto y encontré un espectáculo. Fue en el Palau de la Música Catalana en Barcelona (uno de esos

tesoros humanísticos que quizás alguien de vosotros todavía le quede por descubrir, os invito a ello cuando os acerquéis por

la ciudad condal). Sigo. Digo, fui como voluntaria de Payasos sin Fronteras, puesto que el concierto, desde la Orquesta

Sinfónica del Vallés dedicaba la función a esta ONG. Y por ello tuve acceso al concierto. Todos los conciertos, en cuanto

huelen a barroco y clásico, me atraen pero nunca me atravería a hacer valoraciones musicales a nivel profesional. Pero

empezó el espectáculo, he aquí mi comentario:

Un espectáculo porque hubo música, gesto, y danza!, palabras, vestuario, argumento, teatro, buena auto-dirección escénica...

. Igusdesman, violín, y Joo, piano, empezaron un delicioso combate más allá de su música entre Mozart y James Bond (....!!!)

(sí, ¡así me quedé yo!), mi ignorancia (...no puedes estar al día de todo...!) me hacía descubrir este duo loco que saber

despeinarse sin que se le suelte la corbata, acompañados con la entusiasmada profesionalidad de la Orquestra Simfònica del

Vallès, dirigidos por un fresco, cómplice y sincero Rubén Gimeno.

Se combinó humor y sensibilidad serena, la mejor de las mezclas para vivir, para ver intensamente un espectáculo al lado de

los artistas que también lo están viviendo en directo. Decía: un combate musical entre melodías y ritmos que explotan

musicalmente en el cuerpo. Música también delicada, fusión de narices rojas en la versión más positivamente apayasada que

nos ofrecen estos músicos. Regalo exquisito de arreglos musicales que abren un baúl de viajes por nuestro planeta:

Mediterráneo, Oriente, Balcanes... Asimismo, trascienden el humor hacia el mundo mágico, también, del cristal, por la pura

delicadeza que transmiten en contraste con las excéntricas e inteligentes intervenciones que desembocan en diversos gags

que no os quiero desvelar. Como buenos músicos que son, tienen un buen tempo escénico, en ciertos momentos me vienen

recuerdos, sobretodo con Joo, de Harpo Marx y de Carlo Colombaioni.

Y la percusión en la orquesta, ooh; si alguna vez he de aprender a callar y sólo re-co-men-dar ¡es esta! Escuchen y escuchen,

y ya me dirán. sutileza, perspicacia, exquisita desfachatez...todo un lujo de vitalidad.

La iluminación podría haber estado atrevida y proponer algun pequeño diseño que apoyara las acciones, fue el único

elemento teatral que eché en falta.

Avanzó la tarde y los contrastes entre humor y delicadez eran continuos, gags más o menos esperados o inesperados pero

que no decepcionaban al guión sinó que continuaban cumpliendo y ampliando los horizontes que se marcan en este

espectáculo.. Música espectacular o espectáculo musical. Reitero ¿por qué (y aquí se demuestra) distinguir entre máusica y

artes escénicas?

Anécdota: el mini-arco para el violín me traslada al gag del "Professor Karoli" y sus mini-bicicletas...sigamos con las gratas

comparaciones!

Voy acabando: destaco también la vitalidad que desprenden los músicos, no sólo a través de sus instrumentos, también

mérito de su aplaudido director; y la complicidad y respeto que los dos solistas mostraron con y hacia la orquesta.

Y así como necio es aquél que dice que la leer no le gusta habiendo tantos géneros y escritores, para aquellos que presumen

de no agradarles la música sinfónica, que se den una oportunidad viendo este ESPECTACULO, ya me contaréis.

"A Big Nihgtmare Music"

Aleksey Igudesman, violín; Hyung-ki Joo, piano; Rubén Gimeno, director

Orquestra Simfònica del Vallès

Palau de la Música Catalana, Barcelona

13 junio 2015 Barcelona, Anna Jarque

"A Big Nightmare Music", Aleksey Igudesman y Hyung-ki Joo

Palau de Música Catalana, Barcelona.

Orquestra Simfònica del Vallès

Director: Rubén Gimeno.

13 Junio 2015

0 Twittear 6ShareShare 7Me gustaMe gusta CompartirCompartir

0 Twittear 6ShareShare 7Me gustaMe gusta CompartirCompartir

ARTEZ-Revista de las Artes Escénicas

nº 204 - mayo/junio 2015

Suscríbete a ARTEZ

PORTADA AL DÍA OPINIÓN TELÓN DE FONDO AGENDA EL APUNTADOR TU ESPACIO LA EDITORIAL CONTACTO

Last update 01:53:17 PM06 26 2015 Buscar...

I accept cookies from this site.

En artezblai usamos cookies para mejorar tu

experiencia al navegar por el periódico de las artes

escénicas. Pincha aquí para saber más sobre el uso

que hacemos de ellas: To find out more about the

cookies we use and how to delete them, see our

privacy policy.

Pàgina 1 de 3A Big Nightmare Music/Aleksey Igudesman y Hyung-ki Joo- ARTEZBLAI.COM

26/06/2015http://www.artezblai.com/artezblai/a-big-nightmare-musicaleksey-igudesman-y-hyun...

Recull de premsa. Divendres, 26 de juny de 2015Portada26/06/2015Senior i Eef Barzelay, junts a l'últim PopArbRosario, al Palau

20150618 Artezblai web-crítica OSV+Igudesman+JooEl 13è San Miguel Mas i ...evista Musical Catalana