RECULL

Conferència

COM FUNCIONA EL CERVELL DELS NENS?

Dr. Jordi CATALAN BALAGUER

METGE I FUNDADOR DE L’INSTITUT MÈDIC DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

Jordi Catalán

uins anys són clauper al desenvolupa-ment cerebral delsnens?

Sempre s’ha d’anar segons la ca-pacitat madurativa de cada nano,però ja s’ha d’actuar des del nai-xement. Sovint, quan van a lesllars d’infants no es dóna valor alfet que els facin gatejar i fomentarla manipulació, però és la base.

Per què?Dels 0 a 3 anys s’estructura la ba-se del llenguatge, l’atenció, el mo-viment... Les etapes següentstambé són importants, però sis’ha fet un bon treball de base l’a-prenentatge i el desenvolupa-ment seran més sòlids.

Els nens d’avui i els de fa unsanys són molt diferents?Els cervells són iguals però la di-

nàmica d’estímuls que reben hacanviat molt.

El canvi és per millorar?Em preocupa que ara des de benpetits es dóna molta més impor-tància a l’aprenentatge cultural ioblidem el moviment, un aspecteclau en el desenvolupament.

Quines conseqüències té?Si els processos de gatejar, córrer isaltar no s’estimulen en la matei-xa proporció que el vessant men-tal hi una un desfasament en eldesenvolupament global.

Quins efectes tenen les tauletesen els nens petits?Si s’usa molt, el nen s’acostuma atenir un camp visual molt reduït.La visió se centra específicamenten el centre de la imatge però nodesenvolupa la visió perifèricatant com el que està a la munta -nya, corre o salta. I aquesta visióés important per fer una bonalectura, per exemple, i importantper al procés educatiu.

A partir de quina edat recoma-na, doncs, l’ús de la tauleta?

Si s’usa molt es genera cert vici.Per tant, com més tard, millor.

A llegir quan creu que s’ha decomençar?Hi ha molta controvèrsia. Hi hanens que amb 4 anys estan pre-parats però altres que no estanprou madurs fins als 6. I si ens hiposem als 4, un percentatge denens no ho gaudiran, ho patiran, itindran la sensació que no ho fancom els altres.

Què proposa?Començar el procés de lectoes-criptura més tard. A Finlàndia esfa amb 7 anys i el nen està moltpreparat. I als 9 ja són els mésbons lectors de la CEE.

Ara hi ha més nens hiperesti-mulats?Sí, ara n’hi ha amb més inquie-tud, més necessitat de moure’sperquè els arriben molts estímulsi ho han de canalitzar d’algunamanera i una via és moure’s. Peròtambé han d’aprendre a controlarel moviment i a centrar l’atenció.

Hi ha predisposició genètica apatir TDAH?Hi ha gent que sí. Si és el cas, hed’educar el nen perquè cada copsigui menys impulsiu: li hauréd’abaixar el nivell d’estímuls i fer-li fer activitats tranquil·les, comescoltar música i no anar a la sevadinàmica que té per predisposi-ció. I això en l’àmbit educatiu s’hade potenciar.

Q

J. C.

“Com més tard comencin elsnens amb la tauleta, millor”

propde

CINTA AUDÍ

>> Entendre millor els infants

40 anys dedicat a l’estudi i tractament dels nens amb trastorns del desenvolupament.Avui (19.30 h) ofereix la conferència ‘Com funciona el cervell dels nens?’ a Andbank.

Si ens deixem anar la cabellera ro-màntica potser ens costarà pocadmetre que si la humanitat ésuna mica millor ara que fa unsquants decennis ha estat gràcies auns pocs individus que han imagi-nat un futur diferent i han perse-

guit el seu somni fins a les darreresconseqüències. A l’entrevista publi-cada al Diari, l’exjutge i ara tambéexsenador Santiago Vidal esmenta-va Martin Luther King i NelsonMandela com a exemples de so-miadors que han canviat el món, ihi afegia en el mateix sac, estirantuna mica massa la sinècdoque, queCatalunya també en té un, de som-ni, que casualment coincideix ambel seu particular. De fet, Vidal per-segueix dos somnis: que en cosad’un any i mig Catalunya serà una

república independent, i que ales-hores ell tindrà enllestit el textconstitucional que farà d’aquestnou país una arcàdia de llibertats ibenestar com no s’ha conegut maiabans. El primer somni, ara mateixsembla poc factible, i el segon en-cara menys, perquè si mai hi hauna república catalana dubto moltque els que tindran la paella pelmànec acceptaran la ConstitucióVidal sense voler ficar-hi cullerada,com ha passat sempre des que elmón és món. El magistrat, és clar,

és molt lliure d’utilitzar les sevescapacitats intel·lectuals com més liplagui, però d’algú amb la seva for-mació s’espera que almenys no si-gui tan imprudent d’afirmar que“Andorra defensarà el dret de Cata-lunya a la llibertat”. Si arriba el cas,Andorra haurà de resoldre un pro-blema diplomàtic gens fàcil, i aracom ara no és gaire elegant anardonant lliçons a la bestreta. A ban-da que a Vidal li pot passar com aldinosaure de Monterroso: “Quanva despertar, encara era allà.”

la seca, la meca i... Somnis

MIQUELVIGO

05.05.16C/Bonaventura Riberaygua, 39

Telèfon: 877 477 Fax: 863 800

Apartat de correus 2167, BP. 179

http//www.diariandorra.ad

diaridigital@diariandorra.ad

D����D���� � D� �� D�� � �� el Periòdic d’Andorra1� Nacional

T��� ����

33 Un helicòpter nacional.

@�����������

CONSELL ORDINARI

En !"! #$ %"&'!()" %!"*!" +&la ubicació de l’heliport a la parròquia encampadana per-què l’opció encara està sent

estudiada des de l’administració cen-tral. La possibilitat, no obstant, que la instal·lació s’emplaci als terrenys propers a FEDA no desagrada al sí de la corporació. També està sent objec-te d’anàlisi l’«organigrama» de la ca-sa comuna, una qüestió que ahir era motiu de crítica per part de l’oposi-ció encampadana, que novament va aprofitar la sessió ordinària de con-sell per carregar contra «la mala ges-tió del personal». La qüestió portava la formació socialdemòcrata a exigir «un reglament per regular la mobi-litat i la promoció interna del perso-nal» per tal que se segueixi un procés «equitatiu».

El Comú d’Encamp acceptarà la construcció de l’heliport nacionalL’oposició torna a carregar contra «la gestió del personal» del comú i n’exigeix una reglamentació

M.C.ENCAMP

"r&(!(,!-).&$/&)&n$0('&$0$&*$("&-balladors contractats en règim even-tual. En aquest sentit, la minoria no demana únicament «una fotografia de l’organigrama» sinó l’actuació des de la comissió de recursos humans per tal de posar fi a «situacions de ma-lestar» en el sí de l’organ.

VALL DEL MADRIU/ Com ja va fer durant la legislatura passada, Sans va traslla-dar al grup demòcrata el descontent per l’escassetat de recursos que es de-diquen a la Vall del Madriu-Perafita-Claror, la comissió gestora de la qual creu que hauria de tenir participació per part del Govern, tot donant-li la importació –i partida pressupostà-ria– de què necessita com a Patrimo-ni de la UNESCO tant per a la seva pro-moció com per a potenciar-la.

INCOACIÓ D’EXPEDIENT/ El conseller de Ld’A per Encamp Jordi Troguet va ar-remetre contra l’agrupació al capda-vant del comú per trigar quatre me-sos en actuar davant la seva denúncia pel fet que una empresa operés il-lícitament al Funicamp: «Convido al poble a muntar una empresa il·legal, tenen quatre mesos per a fer-ho», va ironitzar. El cònsol va defensar-se as-segurant que el comú va haver d’estu-diar la concessió de la zona abans de poder emprendre actuacions. H

Tot responent a la demanda del conseller de PS+Independents Joan Sans al respecte de les declaracions dels ministres d’Administració Pú-blica, Transports i Telecomunicaci-ons, Jordi Alcobé, i el titular d’Ordena-ment Territorial, Jordi Torres, sobre la hipotètica projecció a la parròquia de l’heliport nacional, el mandatari encampadà va reconèixer reunions en aquest sentit. «No hi ha hagut una comunicació oficial» però sí que s’ha celebrat una trobada en què a través dels dos ministres, el Govern va fer co-neixedor el cònsol sobre l’interès per la parcel·la ubicada a «la zona indus-trial» propera a Forces Elèctriques.

No hi ha res tancat, però, segons va traslladar el líder de la majoria en-campadana, «és una opció que està prenent forma». Les característiques del terreny agraden a l’Executiu: «Té l’espai necessari i una bona accessibi-litat». A més, compleix amb els crite-

TONY LARA

C232456 2789:2 4;243<92C=> :< 4;2?9<6<6323A< :<4B 6<6B

Escaldes-Engordany E El doctor Jordi Catalán va intervenir ahir davant de desenes de persones per abordar les principals causes per les quals l’aprenentatge dels infants es pot veure alterat i que passen, primordialment, pel Trastorn de Dèficit d’Atenció, en ocasions lligada a la hiperactivitat. En una xerrada organitzada per Andbank i celebrada a la seu de l’entitat, Catalán va parlar d’aspectes com la prevenció i detecció d’aquests símptomes.

breus

FGHIJJK GLMJIG JNKOPQRGd’horts socials

Creixen un 6,2% les matriculacions

GENT GRAN S En la celebració del sor-teig dels Horts de Mascaró d’ahir, Ca-nillo va distribuir ahir 14 claus per a l’explotació dels espais. Dels nou terrenys que s’engegaven el 2010, es passa a les 14. 11 d’aquestes parcel-les van ser entregades als padrins de Canillo, una a l’escola andorrana de la parròquia, una altra al punt jove i, per primera vegada aquest any i tal com informa l’agència de notícies ANA, un hort passarà a ser cultivat per Andorra Sostenible, amb la fina-litat d’engegar un hort ecològic. Ro-sa Mari Mandicó, consellera de soci-al del Comú de Canillo va explicar que l’ampliació de les parcel·les i els horts ha permès que no hi hagi llis-ta d’espera. Javi Gómez, d’Andorra Sostenible que compta amb una de les parcel·les que ofereix el Comú ha explicat com el projecte s’ha conso-lidat després de quatre anys.

AUTOMOBILISME S El passat mes d’abril, les matriculacions de vehi-cles van augmentar en un 6,2% en comparació amb el mateix mes del 2015. Així, tal com destaca el ser-vei d’Estadística del Govern a través d’una nota de premsa, el passat mes es van matricular 324 automòbils més que l’abril de l’any passat. Pel que fa a les matriculacions dels dar-rers dotze mesos, les xifres s’instal·-len 3.443 matriculacions, és a dir, un 5,3% més que en el període ante-rior, quan se’n van matricular 3.270. A l’abril, el grup turismes va repun-tar amb un increment del 10,6% i el de motocicletes i ciclomotors amb un augment del 7,7%. Per contra, el grup altres, amb un 46,2% i el de ca-mions i camionetes, amb un 3,4%, van registrar variacions negatives. Durant el primer quadrimestre, les matriculacions han pujat un 4,6%.

ris de «proximitat a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany». Sans va saltar en aquest punt: «Proximitat amb An-dorra la Vella i Escaldes-Engordany, només m’ha faltat sentir Encamp», va atacar. Malgrat les diferències, ambdós van veure en l’heliport una oportunitat per a la parròquia, sem-pre que no intercedeixi en el projecte d’urbanització de la Cabeca. Empla-cen a la finalització dels estudis el seu posicionament definitiu però avan-cen que si els plans de vol no «afecten de manera considerable», es podria estudiar.

ORGANITZACIÓ DELS TREBALLADORS/ La consellera liberal Maribel Lafoz va mostrar-se ahir especialment exigent en matèria de recursos humans en vista de la manca d’informació per la que es lamenta afectada malgrat la necessitat d’abordar una qüestió que denuncia «des de l’inici de la legisla-

tura». Juntament amb Joan Sans, van fer al·lusió reiterades vegades a la ne-cessitat de posar solució a l’assump-te tot promovent la mobilitat interna per cobrir baixes o jubilacions, d’una banda i, de l’altra, posar fi a la «preca-

El ministre d’Ordenament Terri-torial, Jordi Torres, va defensarahir l’“actuació correcta” i la “to-tal transparència” del Govern enel procés de construcció de l’esta-ció d’autobusos, després que di-mecres el Col·legi d’Arquitectesdenunciés que el projecte pre-sentava deficiències greus i ame-nacés d’emprendre accions le- gals. “M’agradaria saber si tots els

membres del col·legi estan d’a-cord amb aquestes manifesta-cions. Potser la nova junta es volpenjar més medalles de les que licorresponen”, va lamentar el mi-nistre, que va recordar que no fagaire temps que van manteniruna reunió amb ells i es va parlarde tirar endavant un conveni decol·laboració per a futurs concur-sos d’idees i licitacions d’obres.

Respecte al fet que no s’hagi re-alitzat un concurs per a l’estació,Torres va assenyalar que quans’estava fent la primera fase delsvials del Prat del Rull van detectarque podia ser un bon emplaça-ment i que permetria un estalvi

respecte al primer emplaçamentescollit, que havia de ser a la Bor-da Nova, i tenia un cost estimatde 13 milions d’euros. “El vial talcom estava projectat ja no es vaacabar i es va aprofitar el mateixper fer les andanes, les taquilles ila cobertura del riu”, va indicarTorres, que va recordar que es vaoptar per fer una segona fase delmateix projecte perquè “els en-ginyers tenen també la compe-tència de fer instal·lacions detransports”. Una decisió que com-portarà que “sigui un dels projec-tes cost-benefici per a l’Estat mésimportants de la legislatura”.

Torres no entén quines defi-ciències greus han pogut trobarels arquitectes en un projecte queés bo energèticament, compleixtots els requisits i fa que l’estacióestigui en un bon emplaçament.“Hem intentat ser àgils perquè jaés hora de tirar les coses enda-vant”, va dir el ministre, que hi vaafegir que “els arquitectes podenfer el que creguin convenient siconsideren que s’han vulnerat elsseus drets. En cap cas des del Go-vern els hem volgut vulnerar”.

10ANacionalA Diari d’AndorraDivendres, 6 de maig del 2016

El ministre diu que tot s’ha fet “correctament” i amb “total transparència”

Torres defensa l’actuació del

Govern a l’estació de busos

G. C.

Andorra la Vella

EEQUIPAMENTSACREU QUE LA JUNTA DELS ARQUITECTES ES VOL PENJAR MEDALLES

XAVIER PUJOL

Jordi Torres

“Poden fer el quecreguin convenient siconsideren que s’hanvulnerat els seus drets”

MINISTRE D’ORDENAMENT TERRITORIAL

QUÈ HA DIT

ANDORRA LA VELLA. Prop de 170 persones van assistir ahir a la xerradadel doctor Jordi Catalán, organitzada per Andbank. Membre de l’Insti-tut mèdic del desenvolupament infantil, l’especialista va analitzar lesprincipals causes que alteren l’aprenentatge, com ara el TDAH.

ELA FOTOAANDBANK