records vora el mar

1

Click here to load reader

Upload: iestorredelpalau

Post on 24-Sep-2015

167 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Redacció premiada en el concurs de Coca-Cola, escrita per l'alumna Alba Ruiz Torres, de segon d'ESO.

TRANSCRIPT

  • Records vora el mar

    Intens i ferotge, el mar m'esquitxa el rostre amb la marea d'ltima hora de la tarda. El Sol, moix i retallat, em regala els ltims feixos de llum del dia, i jo, dormitant, assegut vora les roques polides pel temps i l'aigua, em deleixo recordant-te. Noms rem dos nens juganers, que somiaven perdre's per la mar i atrapar l'horitz, all on el cel i l'aigua es besen.

    Recordo el desafortunat moment en que et vaig conixer, quan sorprs com n'estava vaig adonar-me que t'havia salvat la vida.Les onades de la cala rugien amb fora i feien cruixir el vent contra la sorra. Tant sols els nens ms valents s'arriscaven a apropar-se a l'aigua i jo jugava xipollejant amb el meu cos Miquel. Va ser aleshores, quan empaitat per les nsies de fer-te el valent vas llenar-te al mar des del Penya-segat del Pi, on el vent pica fort i les onades sn braves com els dus enfurismats. Desprs d'uns instants sense al et vaig veure sortir victoris a la superfcie, amb la cara plena de joia i valentia. Tot va decaure en millsimes de segon. L'onada ms gran que recordar mai et va engolir, talment com si fossis aperitiu de bstia. Eres ms jovenet i menut que jo, nou en el nostre poble. No m'ho vaig ni figurar que ja estava ficat en les braves ones per rescatar-te.

    Durant eterns segons vaig estar palpant entre roques, buscant una petita i gelada m.

    I et vaig trobar. Em vas semblar el tresor ms frgil i preuat del mn, i com si fossis de vidre et vaig portar nedant a terra ferma. Ara s del cert que, com el meu avi remugava, a l'amic segur, se'l coneix en la ocasi insegura.

    El temps va esclatar la seva eterna bombolla, i tots dos vam esdevenir els millors mariners de la zona. Convertits en dos llops de mar, vam anar a buscar el nostre somni i tu, vas decidir quedar-te al mar. El dest et va fer defugir del meu costat.

    Ara, mentre l'ltima llgrima em regalima per les rebregades galtes del meu gentil per desgastat rostre, recordo la teva fraternal i dola imatge de nen, junt amb el gust salat d'aquestes cristallines aiges que t'enyoraran per sempre.

    Alba Ruiz TorresIns. Torre del PalauRelat presentat al concurs de Coca-Cola.