Aquest any se commemorem els 50 anys de la mort de:

Jean Cocteau  

Jean Cocteau (Maisons‐Laffitte, 5 de juliol de 1889 – Milly‐la‐Forêt, 11 d’octubre de 1963) ha estat una de  les  figures més  influents  i polèmiques de  la cultura francesa contemporània. La seva activitat és extensíssima  i variadíssima: escriptor de poesia, novel∙la, teatre, assaig;  pintor,  guionista  i  actor  cinematogràfic.  En  qualsevol d’aquests  terrenys obtingué  resultats  sorprenents, que demostren un talent singular.   En  la  seva primera  joventut es  vincula amb  figures  importants de l’avantguarda plàstica, musical i literària, no obstant, sense  formar mai  part  de  cap  corrent  o  moviment  concret.  Tanmateix,  va expressar  les  seves  inquietuds  artístiques  a  través  de  tots  els gèneres. Va cultivar el ballet amb Parade (1917); la novel∙la, amb El Potomak (1919)  i Els Infants terribles (1929);  la poesia, amb Le cap de Bonne‐Espérance (1919) i Plain‐Chant (1923); i el teatre, amb La 

voz humana (1930), La machine infernale (1934) o Los padres terribles (1938).  La seva vocació per les arts plàstiques el portarà també al cinema, on va fer obres significatives com a director i guionista: La sangre de un poeta (1930), L’éternel retour (1943), La Bella y la Bestia (1946) o El testamento de Orfeo (1960), aquesta última amb música d’Igor Stravinsky. Considerat un clàssic del cinema  experimental,  se’l  valorarà  especialment  per  la  seva  introducció  del  surrealisme  al  cinema francès.   Tot  i  que  va  desenvolupar  amb  èxit  nombroses  disciplines  artístiques,  Cocteau  sempre  es  va considerar, per  sobre de  tot, poeta. Va  ser per  la  seva  faceta com a poeta que va  rebre nombroses distincions,  com  la  de  doctor  honoris  causa  per  la  Universitat  de  Oxford, membre  de  l’Acadèmia Francesa i membre honorari de l’Institut Nacional de les Arts i les Lletres de Nova York.   Mor l’11 d’octubre de 1963 a Milly‐la‐Fôret, a prop de Fontainebleau, víctima d’un infart de miocardi, hores després de conèixer la mort de la seva íntima amiga Édith Piaf.