[ S

ISTE

MES

HA

BIT

AC

ION

ALS

] R

ealit

ats

i rep

tes

“De

San

t Roc

a la

Tèr

mic

a (…

fom

A to

B a

nd B

ack

Aga

in)

Cur

s 20

16-1

7 M

arqE

TSA

B –

PFC

–

   

CURS 2016-17  

Edició Jaime Coll, Dr. Arq. (TU) Daniel García-Escudero, Dr. Arq. (Lector Projectes) Web http://marqetsab.masters.upc.edu

   

CURS 2016-17  

DADES GENERALS DE LA LINEA PROJECTES - TEORIA  Grup MArq, línea projectes Responsable: Jaime Coll, Dr. Arq. (TU) Professors: Jaime Coll, Dr. Arq. (TU Projectes)

Daniel García-Escudero, Dr. Arq. (Lector Projectes) Jordi Oliveras, Dr. Arq. (TU Composició)

Helena Coch, Dr. Arqta. (TU Instal·lacions) Jordi Pagès, Arq. (AT1 Constr.), Jorge Blasco, Arq. (Estruct.)

Tribunal: Jaime Coll (Projectes), Josep Bohigas (Projectes), Jordi Pagés (Construcció), Mercé Berengué (arq. convidada).

Horari: 1Q: Dijous 8:30-13:30 2Q: Dimarts 9:30-13:30 i Dijous 9:30-13:30 Aules: Idiomes: Castellà, Català, Anglès, Francès Assistents: Web https://marqetsab.wordpress.com    0. INTRODUCCIÓ GENERAL MarqEtsab El MArchEtsaB és el Màster Universitari en Arquitectura de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Forma part d'un programa acadèmic integrat que, juntament amb el Grau en Estudis d'Arquitectura (GArchEtsaB) habilita per a l'exercici de la professió d'Arquitecte. El MArqEtsaB es dissenya per tal de completar la formació obtinguda en el Grau amb la maduresa pròpia i necessària que demana l'exercici professional. Així doncs, la formació que s’ofereix està orientada a aportar tots aquells aspectes propis de l'activitat professional que qualsevol arquitecte necessita conèixer per poder desenvolupar les seves aptituds amb garanties i competitivitat, amb independència de l’escala en la que treballi o l’especialitat (projectes, urbanisme, paisatge, disseny, etc.). El pla d’estudis del màster té un total de 60 ECTS distribuïts en 20ECTS obligatoris, 10 ECTS optatius i 20 ECTS finals del Treball Final de Màster o Projecte Fi de Carrera (PFC), que substituirà a curt termini les clàssiques aules PFC, lligades o no als tallers temàtics de cinquè curs. El PFC té tres línies d'especialització amb la presència comuna del Departament de Projectes Arquitectònics: “Projecte i Composició” (P+C), “Projecte i Tecnologia” (P+T) i “Projecte i Urbanisme” (P+U). Cadascuna d'aquestes especialitats suposa una intensificació programàtica dins l'àmbit de l'arquitectura: sistemes habitacionals en el cas de “P+C”, un equipament mixt d’escala mitjana en el cas de “P+T”, i projecte urbà en el cas de “P+U”. No obstant, no es pretén deixar d'atendre simultàniament a la necessària lectura omnicomprensiva de la disciplina i al seu caràcter transversal i analític. Objectius D’una banda, l’assignatura de Projecte Fi de Carrera (PFC) de les tres línies del Màster en Arquitectura de l’ETSAB consisteix en un taller pluri-disciplinar que integra els coneixements i habilitats obtinguts durant els estudis de grau. El caràcter habilitant del màster obliga a una relació estreta amb la realitat de la professió, però sempre des d’una visió crítica i prospectiva. Per aquests motius, el PFC representa una ocasió única de síntesi de coneixements i habilitats des d’un

   

CURS 2016-17  

enfocament transversal, on el projecte és un instrument d’anàlisi de la realitat física alhora que una proposta per transformar-la, sempre des de la perspectiva de la seva significació cultural i sobre casos d’estudi reals i propers. El PFC és, així, un moment únic per eixamplar els límits de la realitat de la professió des d’una consciència complerta del fet mateix de projectar, amb la voluntat de convertir l’exercici de l’Arquitectura en un repte de futur. De l’altra, a diferència de la pràctica professional, on molts dels condicionants ja venen donats, cal que l’estudiant defineixi els paràmetres que constitueixen una realitat de complexitat anàloga, substituint l'encàrrec pel "què", la parcel•la per l’ "on", el calendari pel "quan" i el pressupost per el "quant". Aquestes quatre preguntes es contesten al llarg del primer quadrimestre en un procés que estableix el compromís de l’estudiant amb el curs a través de l’elecció d’un programa d’usos i un tema de recerca que s’acaba de desenvolupar durant el segon quadrimestre. Tot plegat per incidir en els aspectes formal i no-formals que condicionen el projecte i que són la base de la seva expressió: formes de vida, elements tipològics, sistemes estructurals i constructius, condicionament climàtic, industrialització, processos d’assegurament i mesura dels objectius del projecte i eines de producció digital. A més a més, el PFC centra l’atenció en aquells llocs on la ciutat no “ha funcionat” o no ha arribat a consolidar-se, on el medi ambient i la societat han quedat afectats (discontinuïtats, desconnexions, interseccions, fronteres, etc.). Enrique Walker explica al seu assaig “Lo Ordinario” (lo banal, lo cotidiano, lo hallado, lo popular, el paisaje existente, etc.) la capacitat d’allò ordinari de convertir-se en extraordinari. Aquesta estratègia utilitzada pels surrealistes al llarg del segle XX, desemboca als anys ‘70s en una sèrie de llibres que són manifestos i a la vegada assajos sobre ciutats: Las Vegas, Manhattan i Tòquio, respectivament Venturi, Koolhaas i Atelier Bow Wow. El PFC es proposa com a exercici revisar, observar i dibuixar allò ordinari de diferents enclavaments com elements extraordinaris, prenent com a referència els instruments utilitzats per alguns artistes i arquitectes al llarg del segle XX i XXI. S’estudia per què i com s'ha arribat a aquesta situació i es descriu amb diferents mitjans (plànols, diagrames, dades, maquetes, vídeos, escrits, oralment). El paper dels professors és acompanyar l’estudiant en aquest procés de documentació per assegurar la seva relació amb la realitat física i el futur de la pràctica professional. Com ja apuntava Stravinsky, la facultat de creació té molt a veure amb la disponibilitat per a l’observació. Metodologia Primerament, són interessos del curs la relació entre l’edificació i la ciutat, la sostenibilitat ambiental (des del punt de vista energètic, de consum de recursos, econòmic i social), el paper de la tecnologia en la significació de l’arquitectura (construcció, estructures i instal•lacions), i els processos de desenvolupament i control de la qualitat del projecte. Amb aquests punts de partida, cada línia d’intensificació proposa uns programes generals (habitacionals, equipaments i espai urbà) i unes temàtiques de recerca en un àmbit d’intervenció o emplaçament comú. Tanmateix, l’estudiant serà el responsable d'acotar l'àrea de treball, de definir l’escenari i de proposar un programa concret. Aquestes decisions es poden recolzar en el Treball de Fi de Grau, un com document on l’estudiant ja ha definit els seus interessos de recerca i extracurriculars, i per tant és una eina ideal per començar a definir la seva trajectòria al llarg del Màster. En segon lloc, el curs garanteix que els programes i temes acordats amb els estudiants els permetin adquirir les competències que necessitarà per a la pràctica professional, inclòs el tracte amb els agents habitualment implicats en un projecte d’arquitectura, i guiarà el seu desenvolupament seguint les fases habituals en un projecte real, com són l’avantprojecte, el projecte bàsic i el projecte executiu. Cal

   

CURS 2016-17  

senyalar, però, que aquestes tres fases “reals” es transformen segons una estratègia docent que descomposa el projecte en assumptes o qüestions setmanals. A través d’aquestes, cada setmana es proposa abordar acumulativament un aspecte del projecte que no necessariament s’ajusta a una fase d’un projecte real, però que en un entorn universitari ajuden i col•laboren a transmetre certs valors del fet tant complexa que significar projectar (una ciutat, un barri, un edifici, un moble, etc.). Aquests “entregables”, a més a més, persegueixen donar una imatge no lineal del projecte; al contrari, es pretén mostrar com una espiral que torna sovint sobre les mateixes qüestions, amb independència de l’escala i el programa. Activitats docents A diferència dels altres cursos de la carrera, on els estudiants es desplacen a través de diferents aules, el taller de Projecte Final de Carrera és un espai físic exclusiu en el qual l’estudiant desenvolupa el seu treball de forma continuada, amb espai expositiu i equipament per a les classes teòriques. Cal insistir que es considera el PFC com un curs intens i intensiu al voltant del qual no només giren la resta d’assignatures –dotades, això sí, d’autonomia–, sinó els principals esforços dels estudiants. Es per això que es considera fonamental que puguin disposar d’un marc físic permanent, a l’estil anglosaxó, que ajudi a assumir el PFC no com un curs més de la carrera, sinó com un Màster amb independència i procediments diferenciats respecte el Grau. En particular, al taller s’hi desenvolupen quatre tipus d’activitats en coordinació amb les altres assignatures del màster:

• Sessions de taller: treball a l'aula, amb la interacció de professors i estudiants, així com de convidats externs que donin una perspectiva transversal.

• Sessions teòriques: que proporcionen bases conceptuals, informació addicional, exemples, etc. sobre el tema de treball per part dels professors, els convidats o els mateixos estudiants.

• Sessions de crítica: obertes, públiques i participatives on s'exposa el treball -realitzat i es sotmet als comentaris de professors, estudiants i convidats.

• Visites a obres en construcció, exemples construïts, agents del procés del projecte, etc. (en coordinació amb els seminaris i totes les àrees de coneixement presents al màster).

Avaluació Des de tots aquests paràmetres, on el projecte –arquitectònic i urbà– és en ell mateix l’objecte sobre el qual reflexionar i construir el coneixement, es valora la maduresa i l’adequació del posicionament de l’estudiant i el seu projecte respecte de la ciutat i el territori, el medi ambient, la tècnica, les implicacions culturals de la pràctica arquitectònica, i la societat. L’avaluació d’aquests aspectes és continua –l’assistència continua és obligatòria– i dóna lloc a un informe personalitzat que es lliura a l’estudiant i al tribunal PFC, que és particular per cada línia i és qui posa finalment la nota al projecte. Els professors de les diferents línies formen part dels respectius tribunals, així com professors i professionals convidats d’altres escoles i departaments.

   

CURS 2016-17  

1. SISTEMES HABITACIONALS: Realitat i reptes Precedents i punts de partida La línia de Projectes-Teoria del Taller PFC arranca la seva existència amb un repte important: l’Habitatge Col•lectiu Contemporani com a programa. Tradicionalment, a l’ETSAB els projectes PFC s’han caracteritzat per un desenvolupament exhaustiu d’un equipament –cultural, docent o assistencial–, en íntima relació amb un entorn urbà o suburbà, també tractat en detall. Aquest tònica, tanmateix, no es correspon amb el que les darreres enquestes de visat informen: el 80% dels projectes estan relacionats amb l’habitatge, de nova construcció o rehabilitada, de promoció pública o privada. Certament aquesta és la realitat a la que s’enfronten els recents llicenciats. I és per això que un màster habilitant no pot obviar aquest fet, com tampoc deixar de banda que la realitat d’aquest parc immobiliari és que no forma part de les obres d’arquitectura més reeixides. De fet, l’estreta relació de l’habitatge amb l’usuari i les formes convencionals d’organització familiar, en molts casos amb gran inèrcia i conservadores, fa d’aquest programa arquitectònic un camp difícil d’abordar. Les noves unitats familiars, les feines deslocalitzades o les ja molt extenses formes de convivència cooperativista són assumptes que s’han d’abordar amb urgència.  D’altra banda, durant les darreres dècades la qüestió de l’habitatge s’ha tractat al Departament de Projectes Arquitectònics, de manera monogràfica, al tercer curs de la carrera. L’arquitectura residencial s’ha estudiat i treballat des del seu paper urbà, amb atenció a les tipologies i amb el transfons dels grans exemples de l’habitatge burgès barceloní, realitzat per arquitectes com Jose Antonio Cordech, Francesc Mitjans o Francisco Juan Barba Corsini. Darrerament s’han sumat altres iniciatives. A nivell de Grau i com a extensió extra-curricular, “Arquitectes de capçalera” ha posat el focus en la participació ciutadana i l’activisme social en barris desafavorits com El Rabal. A nivell de postgrau coexisteixen dues línies de recerca. Des de l’àrea de la teoria i amb una visió històrico-crítica, el “Laboratorio de la vivenda sostenible” porta més d’una dècada acumulant reflexions i treballs al voltant tant de casos contemporanis com dels segles XIX i XX. Des del grup Habitar els instruments d’investigació han estat més lligats a l’esfera domèstica dels interiors, la seva reutilització i actualització, així com la relació entre “casa i ciutat” dintre del parc edificat actual. Amb aquest panorama, el curs s’inicia amb diversos interrogants: fins a quin punt s’ha de relacionar amb les experiències docents existents de grau i postgrau?, es pot formular un taller sobre habitatge col•lectiu contemporani sense la complicitat i suport d’un grup de recerca? o, quin paper han de tenir les actuals normatives de l’habitatge –realitat per la qual habilitem– en la formulació d’un programa docent com aquest? Plantejament general i objectius Per fer front a les formes d’habitar noves que sorgeixen, convé prescindir en bona part dels coneixements estereotipats de les últimes produccions derivades de la bombolla immobiliària. Convé, en canvi, projectar imaginativament, mirar de reüll què passa al món i recuperar selectivament experiències passades interessants, tant formal com social i tècnicament. Cal estudiar propostes que trenquin l’escassa varietat tipològica existent, en promoció pública i en oferta immobiliària lliure. Formes que siguin més adaptades a la vida nòmada, global, provisional i urbana dels temps presents, com han posat de manifest Home Economics i Making Heimat a la darrera Biennal d’Arquitectura de Venècia. Cal proposar edificis híbrids amb serveis compartits per afavorir la vida comunitària i individual, però col·lectiva, en conjunts condominiums, en la línia de les recents cooperatives suïsses, de llarga tradició. Cal plantejar tant la possibilitat de rehabitar habitatges obsolets a partir de correccions tipològiques, com la possibilitat d’habitar nous

   

CURS 2016-17  

espais, i no projectar només en parcel·les urbanes residencials. D’aquesta manera, el espais industrials, els magatzems, les oficines, els polígons perifèrics degradats, etc., es converteixen en oportunitats i reptes. I cal afrontar tot això, finalment, des de la perfectabilitat (capacitat d’intervenció de l’usuari en l’ús i evolució de l’habitatge), i la variabilitat (variacions tipològiques a partir d’un model). Dos termes molt lligats a un paradigma modern i contemporani com el de la flexibilitat. Una aspiració espacial, funcional i tècnica protagonista en dues de les investigacions recents més importants sobre l’habitatge: Flexible Housing de Jeremy Till, i el Residential Open Building d’Stephen Kendall, deixeble alhora de N. J. Habraken i la seva “teoria dels suports”. Programa i metodologia Amb aquests paràmetres generals, referents al programa, a l’usuari i a l’espai, l’estudiant de la línia ha de desenvolupar el projecte d’un edifici d’ús mixt d’habitatge i equipament d’escala mitjana (entre 5.000 i 10.000 m2, dels quals es desenvoluparan 2.500 m2), amb un equilibrat nexe amb l’espai lliure, que doni servei al barri i sigui un referent per al conjunt de la ciutat. A més a més, es pretén que el projecte sigui equiparable, en la mesura del possible, a un projecte real en totes les seves dimensions tècniques i documentals, sense deixar d’incorporar l’experimentació i prospecció que des de la universitat i la acadèmia es fomenta i suscita. És per això que la concreció del programa forma part de la recerca de l’estudiant i la seva proposta projectual. Una proposta que es complerta amb un assaig visual i escrit en format A4, que recull tant la gènesi i referents del projecte, com reflexions i material complementari de l’estudiant. Per desenvolupar aquest “encàrrec”, el curs està pautat a partir d’uns assajos escrits que subministrem per provocar una resposta projectual. Creiem en aquests assajos com instrument útil, tal i com ho definia Theodor W. Adorno: una resposta ràpida, espontània, a un tema puntual. Alguns d’aquests assajos són: “Espai versus lloc” (com és físicament l’emplaçament), “Escenaris i oportunitats” (on intervenir, com i perquè), “Volums i programa” (relacions entre forma i contingut), o “La triple escala” (topologia, tipologia i tectònica). Així doncs, desenvolupem el projecte amb instruments coneguts i pluridisciplinars: l’Atles Eclètic de l’Estefano Boeri i les tres mirades al lloc (mirada d’indicis, mirada obliqua i mirada eclèctica), les cartografies genèriques i especifiques del geògraf Franco Farinelli, l’”ordinari” dels collages fotogràfics d’Ed Ruscha i les sèries de Bernd i Hilla Becher, o els diagrames circulars de Ramon Llull, Kenneth Frampton, Andrea Deplazes o Ferran Adrià.

   

CURS 2016-17  

1Q L’HABITATGE DES DEL LLOC, LA TIPOLOGIA I LA TÈCNICA Espai vs Lloc

Com és físicament aquest lloc? Com és socialment? Trets genèrics i específics de l’emplaçament

Escenaris i oportunitats

Atles eclèctic: les tres mirades Què es preserva i què s’enderroca On, com i per què intervenir?

Volum i Programa

Com i amb què intervenim Diagrama de relacions topològiques Recorreguts, relacions funcionals i superfícies

La triple escala

Topologia 1/1000 (relacions amb el lloc) Tipologia 1/200 (tipus d’habitatge, variabilitat, flexibilitat, perfectibilitat) Tectònica 1/50 (sistemes sustentats i envolupants)

Encaixos visuals Relacions amb l’entorn: axonometries (bingmaps) Relacions amb els carrers: vistes (streetview) Característiques materials: grau de transparència, color, etc.

Variacions tipològiques Usuari, programa i espais domèstic Variacions de la planta Treball en secció

2Q L’HABITATGE DES DE L’INTERIOR Del carrer a casa. Espais comuns de recepció, circulació i estar

Espais comuns del bloc: vestíbul, escala, passadissos Espais col·lectius del bloc: coberta, bugaderia, magatzems, etc. Espais col·lectius dels habitatges: cuines, sales d’estar compartides, etc.

L’habitatge des de les activitats

Emmagatzematge Cicle de la roba Eix del menjar Espais de treball

L’habitatge en detall: confort visual i material Com és espacialment l’habitatge? Com és visualment l’habitatge: continuïtats, solapaments, llum, etc. Com és materialment l’habitatge: materials, textures, etc.

Nuclis i perifèries: sobre els equipaments

Posició, dotació i flexibilitat de banys i cuines Zones humides i zones d’emmagatzematge Relació amb els conductes verticals d’instal·lacions

Habitar la façana: envolupants i forats Com són els “forats” tipus? Advers i revers de les façanes Els espais exteriors: terrasses i balcons

L’habitatge en el temps Comportament dels espais dia/nit Variació i flexibilitat en relació als dies, mesos i anys Adaptació a nous usuaris o usos i reversibilitat constructiva

   

CURS 2016-17  

El rerefons d’aquests assajos és el treball simultani i des del primer moment en tres escales de projecte, derivades del citats conceptes:

Oct Feb MaigTOPOLOGIA 1/1000 1/500 1/200TIPOLOGIA 1/200 1/100 1/50

TECTONICA 1/50 1/20 1/10

• Topologia (relacions amb l’entorn, escenaris, oportunitats), e. 1/1000, 1/500 i 1/200

• Tipologia (tipus d’habitatge, variabilitat, flexibilitat, perfectibilitat), escales 1/200, 1/100 i 1/50

• Tectònica (estructura, sistemes constructius, envoltant, instal·lacions), escales 1/50, 1/20 i 1/10

Aquesta triple dimensió de la realitat del projecte ens obliga a plantejar les propostes sempre des de múltiples paràmetres que mai són lineals, i que no van de lloc al detall, sinó que interactuen des de la gènesi del projecte. Per tant, no es tracta tant de plantejar la totalitat del projecte des de l’inici, sinó de treballar per fragments, simultàniament a escala gran, petita i intermèdia i que aquests fragments informin al projecte, que siguin precisos i complerts en si mateixos, però que deixin obert el projecte tal i com explica Venturi, per poder prendre decisions sense prejudicis. Sobre l’habilitació Més que “habilitar-los” per la pràctica professional rutinària – això sovint s'aprèn als despatxos i als cursos de posada al dia de normes o eines informàtiques, per exemple –, els estudiants s' habiliten per afrontar els reptes de futur. Creiem que es compatible una habilitació realista que tingui en compte els condicionaments reals de tot tipus que intervenen en el projecte (legals, materials, socials, etc.) amb una visió creativa, imaginativa, alternativa a lo habitual, a “lo normal”, àdhuc utòpica. La feina de l'arquitecte projectista és la de proposar com es materialitzaran les idees, i convé que aquestes siguin de màxima volada per després donar-hi una concreció tècnica. Es tracta d'habilitar, és a dir, ensenyar a l'estudiant del màster a ser apte, a ser capaç, a ser hàbil, per transformar allò imaginat en construïble, sense renunciar a propostes atrevides. Més que mai, avui dia té sentit l’eslògan: “Architecture ou Revolution”, i ha de ser la línea de Projectes-Teoria la que plantegi des de l’Escola aquests reptes.

CURS 2016

2. PFC 2 Lloc

“Learninthe obvio

the

Per al cursPFC. L'àmabastar simdiversitat d El fet de coel sí dels tcontingutsestudiant, rèdit. Com a àmBadalona Adrià de Bcinquanta passos sorenovada, àrea de velínia de masuperfície final de línTèrmica, uesportius i És, per tanconnector la deconstespais púb Els referenprocés de riu, la centràpidamen50 anivers Àrees d’in El recorregMaresme autopista, a afectar ztipus “l’apacarrer Ram

6-17

2016-17. “D

ng from the exus way, wich i1920s. But an

s 2016-2017 mbit serà proumultàniamende projectes

ompartir el mtallers. Així ms podran estaindependent

mbit del curs eamb l’àrea d

Besòs. Es traanys d’antigta l’autopistauna zona in

enda al majoar, trobem uni l’intercanvi

nia actual delun parc gestii un gran sola

nt, una zona de les difere

trucció, la reublics.

nts més propconvertir-se

tral de cicle cnt al port de Bsari del traslla

ntervenció

gut entre Sanamb intervenPolígon, Inte

zones limítrofarcament demon Viñas s’

   

 De San Ro

xisting landscais to tear down

nother, more toV

es planteja u ampli i ambnt les temàtiqen el sí de c

mateix àmbit mateix, els sear més orienttment de la l

es proposa ude les Tres Xacta d’una àreguitat, sense a C31 –que tdustrial obsor d’empresesn centre comador –precar tramvia. Finonat per la Dar buit pende

en transforments realitats utilització i la

pers són, cap en zona de combinat i elBadalona.,Taat del poblat

nt Roc i la cencions diversercanviador, fes adjacentl Alcampo esintegra en e

oc a la Tèr

ape is a way on Paris and beolerant way; thVenturi-Scott B

un àmbit d'inb una compleques de cadacadascuna de

implicarà uneminaris de ltats al prograínia que hag

un recorreguXemeneies deea complexaequipaments

travessa elevoleta i una als xineses mé

mercial Alcamri– entre l’es

nalment, a prDiputació de ent d’edificar

mació on el ri com a cata

a nova constr

p al sud-oestprotecció de parc del Fòambé es dónd’ètnia gitan

entral Térmicses en les 5 Termica). As; en aquests converteix l recorregut”

rmica”

f being revoluegin again, ashat is, to quesBrown-Izenou

ntervenció únexitat prou da línia, i perme les línies.

n reforçamenes assignatuama general gi escollit, en

t que uneix ee l’antiga cena, que compts i afectat d’avada– una zotra de més nés important

mpo amb un gtació de roda

rimera línia dBarcelona, d

r-hi habitatge

recorregut, qalitzador delsrucció d’habi

t la desemboe la biodiversrum 2004. Ena el cas quena del Somor

ca es pot fer àrees de tre

Aquestes intet cas s’han den zona urb, etc

utionary for an s Le Corbusiertion how we lor, Learning for

nic per a les iversa com p

metre al mate

nt en la transures troncals

del PFC, i c podrà treure

el barri de Santral tèrmica ta amb un poaluminosi, diona residencnova que és d’Espanya. gran aparcamalies de San

de mar hi ha diversos eques privats.

que actuaria s nous usos, itatges, equip

ocadura del Bsitat, i a l’altran sentit norde el 2016 es rrostro a San

redefinint l’Aball (S. Roc,rvencions poe plantejar hana”, “la fabr

architect. Notr suggested inook at things”.rm Las Vegas

3 línies del per poder eix temps la

versalitat en i els seus

cada e un millor

ant Roc de de Sant

olígon de iversos cial la segona A segona ment en t Adrià i el la Central

uipaments

com a mitjançant

paments i

Besòs, en a banda del d-est s’arriba compleix el

nt Roc.

Avinguda del Sota oden arribar hipòtesis rica del

t n

s

   

CURS 2016-17  

* Un eix per grup, grups de 5 alumnes. Àrees: a. Sant Roc b. Sota autovia C31 c. Poligon Badalona Sud – El Sot d. Ferrocarril e. Tèrmica Cartografies: portals de ICC i AMB: http://www.icgc.cat https://geoportalplanejament.amb.cat/AppGeoportalPlanejament2/index.html Plànols Termica. arxiu municipal Sant Adrià: http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/cultura/arxiu-municipal/arxiu-municipal Bibliografia i referències Durant el curs es prioritzaran els exemples i referències dels quals es tingui experiència directa, evitant repetir les interpretacions d’altres persones sobre realitats que no es coneixen personalment. Cada estudiant construeix la seva pròpia bibliografia, complementària a la proporcionada pel professorat. Així mateix, les referències provenen de tres tipus de fonts:

• Primàries: exemples preferentment visitables i textos elaborats directament pels autors estudiats.

• Secundàries: interpretacions, anàlisis i opinions d’altres sobre les obres estudiades.

• Auxiliars: exemples que proporcionen un context on inserir les fons primàries i secundàries, amb especial atenció al seu entorn cultural (arquitectura, art, literatura, cinema, etc.).

En coordinació amb les altres línies del Màster Habilitant i els diferents departaments de l’ETSAB que hi participen, també s’elabora un llistat d’obres de referència que es tracten en les diferents assignatures del màster, des de l’enfocament propi de cada àrea de coneixement. Per a proporcionar una experiència directa d’algunes d’aquestes obres, es programen visites a exemples propers tan pel que fa a edificis i espais públics acabats o en obres, com als agents normalment implicats en el procés constructiu (polítics, gestors públics i privats, tècnics, industrials, etc.). Per al curs 2016-17 es proposen específicament les següents referències:

   

CURS 2016-17  

Cinema - Marc Recha: pel·lícula “Petit indi”, 2009 - Soler, Llorenç. “El largo viaje hacia la ira” (1969), “Será tu tierra” (1965) Literatura - Javier Pérez Andújar: Paseos con mi madre, ed. Tusquets, 2011 Llibres generals - Deplazes, Andrea. Construir la Arquitectura, GG 2010 - Walker, Enrique. Lo Ordinario, GG 2010 - Venturi, R. – Scott Brown, D – Izenuour, S. Learning from Las Vegas, MIT 1972 - Kaijima, M – Kuroda, J – Tsukamoto, Y. Made in Tokyo., 1991 Webs/blocs

• Habitatge: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/cohabitatge-una-alternativa-a-la-residencia/video/5591534/ http://www.celobert.coop/pdf/celobert_urbanisme.pdf http://www.cnjc.cat/documents/guia_habitatge_impremta.pdf https://habitatgecollectiu.wordpress.com/ http://es.calameo.com/read/004272903ebbeef144fa7?authid=FF2RLng8HrLO http://www.housingprototypes.org/ http://www.afewthoughts.co.uk/flexiblehousing/ 

• Tèrmica

https://sites.google.com/site/3xemeneies/ https://www.facebook.com/3Xemeneies/about/?entry_point=page_nav_about_item&tab=page_info

Llibres específics d’habitatge

• A+T series - Hugentobler, M.-Hofer, A.-Simmendinger, P.: More than housing. Cooperative planning. A case study in Zürich, ETH 2016 - Ebner , Peter, et alt: Typology + Innovative Residential Architecture. Birkhäuser, Basel, 2010. - Fernández Per, Aurora; Mozas, Javier; Arpa, Javier: Dbook: density, data, diagrams, dwellings: análisis visual de 64 proyectos de vivienda colectiva . Vitoria-Gasteiz: A+T ediciones, 2007. - Density is home. A+T Research Group (Aurora Fernández Per, Javier Mozas, Javier Arpa), A+T Architecture Publishers Vitoria-Gasteiz, 2011. - Why density?: debunking the myth of the cubic watermelon = Why density?: desmontando el mito de la sandía cúbica. A+T Research Group (Aurora Fernández Per, Javier Mozas, Álex S. Ollero, Aitor Deza). Vitoria-Gasteiz: A+T Architecture Publishers, 2015. - This is hybrid: an analysis of mixed-use buildings. A+T Research Group (Aurora Fernández Per, Javier Mozas, Javier Arpa), pròleg de Steven Holl. Vitoria-Gasteiz: A+T Architecture Publishers, 2014. - 10 historias sobre vivienda colectiva: análisis gráfico de diez obras esenciales. Vitoria-Gasteiz: A+T Architecture Publishers, 2013. - Hoco: density Housing Construction and Costs. A+T Research Group (Aurora Fernández Per, Javier Mozas, Álex S. Ollero) [traducciones, Wesley Trobaugh, Ken Mortimer, Mireya Sánchez], A+T ediciones, 2009. - Form & Data. Collective housing projectes. A+T Research Group (Aurora Fernández Per, Javier Mozas), A+T ediciones, 2016.

   

CURS 2016-17  

• Actar - Lapuerta, José Maria de: Manual de Vivienda Colectiva. Actar: Barcelona, 2007. - Vivienda total: alternativas a la dispersión urbana. Barcelona: Actar, cop., 2010. - Ferre, Albert: Vivienda total: alternativas a la dispersión urbana. Actar, Barcelona, 2010.

• X. Monteys, Casa Collage i La Habitación. Barcelona: Gustavo Gili.

Llista de clase

Nom Cognoms Telefono origin 1 Miren Agirre Aizpurua 680771622 etsab 2 Naia Argoitia Bilbao 695751628 Etsab 3 Mireia Artero Abraira 657890309 Etsab 4 Yaiza Cristóbal Rodríguez 669009785 Pais Vasco 5 Andoni Garay Nuin 676695723 Etsab 6 Francisco Garcés Pano 649593374 Zaragoza 7 Pablo García De La Fuente 620785843 Pais Vasco 8 Andrea Gomez Cobos 678908192 Etsab 9 Maribal Gonzalez Arjona 636899285 Etsab 10 Marta Guilera Serra 651529439 Etsab 11 Alba López Dorado 677810097 Etsab 12 Elena Parra Tunez 616573343 Granada 13 Guillem Pascual Perelló 616160423 Etsab 14 Rosa Robador Boixereu 628531256 Alcala 15 Pedro Sanz Sanchez 666763857 Etsab 16 Lidia Serrano Martinez 690049426 Etsab 17 Irene Valls Torregrosa 666693438 Etsab

   

CURS 2016-17  

3. CALENDARI 1Q

Sep SEMIMARI PFC1 Sep 28 29 P+C+U Presentació

U: Qué és un polígon? Presentació Formació equips/repartiment eixos/programes de referència

2 Oct 5 6 U: casos d’estudi Presentació de TFG Presentació de la visita Espai versus lloc

3 Oct 12 13 FESTIU Espai vs lloc (ortofoto 1/500 comuna): solars, àrees d’actuació, escenaris, repartiment de solars, estratègia d’intervenció (buidar, enderrocar, afegir...).

4 Oct 19 20 C: “Learning from...”

Programa i primers volums (maqueta per grups de treball i plànol 1/500 ó 1/200): Relat de grup i individual. Construir unes primeres volumetries a partir del relat. Nota: 22-23 oct 48hrsOpenHouse

5 Oct 26 27 P: Com es fa un programa?

Compromisos (T+T+T) Topologia: 1/1000 -Escenaris -Oportunitats de projecte -Enderrocs i preservació Tipologia: 1/200 - Perfectabilitat - Variabilitat - Flexibilitat Tectònica: 1/50 - Estructura - Instal·lacions - Envolupants

6 Nov 2 3 ENTREGA INTERMÈDIA ENTREGA INTERMÈDIA 7 Nov 9 10 C: Habitar avui

La Col + X. Bustos + A. Payá

P: visites casos estudi

8 Nov 16 17 U: casos d’estudi Programa final: diagrama de relacions, qualitats espacials, etc. Relacions volumètriques i espacials: volumetria explosionada

9 Nov 23 24 U: casos d’estudi

Tectònica: 1/20 Tipologia: 1/100 Topologia: 1/500

10 Nov 30 1 C: Edificis Híbrids

Maqueta tipologia 1/50 + vistes/fotos interiors

11 Dic 7 8 C: Transformacions FESTIU 12 Dic 14 15 P: Visites casos estudi Consideracions tècniques

generals: plànol general d’estructura, estratègies d’instal·lacions i mediambientals. Maqueta 1/200 del projecte + vistes/collages

13 21 22 ENTREGA FINAL 1Q ENTREGA FINAL 1Q

CURS 2016

4. SESSIÓ Espai vers El geògraintercanviatopogràfic,pels plànoqualitats (vPer tant, eque han dde la geomla produccdiferèncieparaules dcanvi no edescribir etiene impocoches, y REFERÈN -F. FarinCaixaforum-Roger Pahttp://www TASQUES Pre

acacad

Pre 1 Co a Re

carOrt(BCles

A r E. 2 Co a Tre

esboficseginfr

b Trerela

c Plàclaplàun

6-17

Ó 2. 6 Oct 20

sus Lloc: tret

af Farinelli able i és re, classificacióols específivegetació, olel primer exede ser represmetria (és ació de tots ees qualitativde George Pes projecta: “el resto: lo qortancia: lo qlas nubes” (T

NCIES:

nelli, “Cartom Bcn 2012

aez, Cartograw.tdx.cat/han

S:

esentació adèmics i dascú.

esentació de

om es físicamecopilar per inrtografies dtofotomapesCNPIC), Hiss cartografiesrepartir entre1/1000 a 1/5

om es socialmeball de cambossos, entrecina de diguretat, circraestructureseball en webats, premsa,ànol A1. D’aqasse i comeànol/relat inequip té 5 m

   

 016

ts genèrics i es

explica queepresentat peó del sòl, etics que explors, humitatercici és unasentades, ap

allò que ens pels estudiantsves del lloc

Perec en rela“mi propósitoque generalmque pasa cuaTentative d’é

ografias Co

afia Operativadle/10803/32

individual professional

e la descrip

ment aquest lnternet dadeisponibles a (ICC, Bin

stòrics (ICC)s útils i delime tota la class5000

ment aquest mp: Recopilaevistes, estastricte...). Tculació, geos, energia....b o arxiu: B literatura. Inquesta recopntarà en grudividual din

membres, s’h

specífics de l’e

e “espai” i els plànols c. En canvi,liquen com , sorolls, am anada i tornprendre a rpermet confis), i introduc. En aques

ació a tot allòo en las págimente no se ando no pasépuisement d

ontemporáne

a, Tesi Docto27026

dels TFG. s com els

pció del lloc:

lloc? es històriquesa Internet, ng), Topogr, Subsòl, Aiitar les àreesse

lloc? r dades in s

adístiques, asTemes a dologia i fre

Buscar referènterpretar i trpilació (que eup, s’han d’en A1 acomphan de fer 5 t

emplaçament

“lloc” són genèrics oel lloc és e

és físicamenbient, etc.). nada. Hem drepresentar-rmar els res

uir a continust sentit, vaò que defineinas que sigu

nota, lo quesa nada sinod’un lieu pari

as. Dibujan

oral, 2015.

Explicar tinteressos

:

s i actuals, barxius i bi

rafia, Admingües (Clabss de treball.

situ (fotografissociacions vdesenvolupaeàtic, imatg

ències en pranscriure-leses pot fer peextreure les dpanyat de atreballs.

antagònics. o universalsspecífic i ésnt aquell lloc

de seleccion-les a l’espaultats per anuació els mal la pena rix l’espai púbuen ha sido me no destacao el tiempo, lisien).

ndo el pe

tant els anextra-acad

buscar i portablioteques: nistratiu + sa, ACA), et

ia, vídeo, filmveïnals, casar: activitats

ge, vegetac

pel·lícules, fos. er equip), es dades per coarxius multi

L’espai éss: cadastral, representatc, les seves

ar les cosesai abstractenalogia entre

matisos i lesrecordar lesblic i que enmás bien dea, lo que nola gente, los

ensamiento”,

ntecedents èmics de

ar a classe Cadastre, usos sòl

tc. Escollir

ms, notes, al de barri,

s, horaris, ió, soroll,

otografies,

portarà a onstruir un mèdia. Si

s

t s

s e e s s n e o s

   

CURS 2016-17  

5. SESSIÓ 3. 13 Oct 2016 Lloc i escenaris (ortofoto 1/500 comuna): On intervenir, com i per què? Enrique Walker explica al seu assaig “Lo Ordinario” (lo banal, lo cotidiano, lo hallado, lo popular, el paisaje existente, etc.) la capacitat d’allò ordinari de convertir-se en extraordinari. Aquesta estratègia utilitzada pels surrealistes al llarg del segle XX, desemboca als anys ‘70s en una sèrie de llibres que són manifestos i a la vegada assajos sobre ciutats: Las Vegas, Manhattan i Tòquio, respectivament Venturi, Koolhaas i Atelier Bow Wow. Proposem en aquest exercici revisar, observar i dibuixar allò ordinari de Sant Adrià com elements extraordinaris, prenent com a referència el instruments utilitzats per alguns artistes i arquitectes. Construirem un Atlas Eclèctic a partir del material heterogeni d’aquest lloc, que és el que ens permetrà buscar les “correspondències entre espai i societat”: REFERÈNCIES: - Collages fotogràfics de Ed Ruscha i les sèries de B. y H. Becher (mirada de mostres) - Made in Toquio, d’Atelier Bow Wow (mirada obliqua) - Learning from Las Vegas, de Venturi (mirada d’indicis) - “Atlas Ecléctico” de Stefano Boeri, en Lo Ordinario TASQUES: 1 Què hem de tenir en compte? Atlas eclèctic

construir un Atlas amb les següents mirades: a Mirada d’indicis, elements indicadors d’una activitat extraordinària: la runa

al costat del magatzem de la Construcció, els africans esperant a la porta, l’absència de restaurants a l’avinguda Maresme, etc.

b Mirada obliqua: - Fotografies Aéreas obliqües de Bing. - Descripció del lloc amb axonometria. - Seleccionar elements “extraordinaris”: autopista Badalona, Tèrmica, Intercanviador Rodalies, Desembocadura Besòs, Naus polígon, Sant Roc i elaborar una fitxa amb una axonometria (segons model del llibre Made in Tokyo, d’Atelier Bow Wow) i descrivint “el lloc i la funció”.

c Mirada de mostres: - Construir un catàleg pintoresc de llocs, situacions, elements (façanes, textures, colors, materials, signes, símbols, arbres….) a conservar o tenir en compte. - Mostrari d’elements tipològics, classificats per ús, dimensió, etc...(segons model de fotografies matrimoni Becher). - Secció longitudinal DWG d’Avinguda del Maresme, des de Sant Roc fins al mar, passant per la Tèrmica. - Collage d’alçats de les dues façanes d’Avinguda del Maresme (segons model Collage de fotografies Ed Ruscha).

2 On intervenir, com i per què? a Escenaris. Detectar i descriure el potencial o oportunitat d’alguns llocs

escollits: com intervindríem (buidem, afegim, enderroquem, empeltem...) Aquestes intervencions hauran de respondre tant als problemes detectats (accessibilitat, baixa densitat, absència de comerç, etc.), com als possibles somnis o desitjos (preguntar als veïns, etc.). NOTA: Un 30% de la intervenció ha d’estar directament sobre edificació existent.

b Recollir en un plànol què es conserva i què s’elimina del lloc.

CURS 2016

6. SESSIÓ Primers v Les formeconjugar len la imagespais/amque podemla conjuncprograma La manerd’”atlas”. ambientalsvolumètriqtradició deveure de utracta d’epossibilitat REFERÈN- Abby Wa- Carles M- Herzog &- Venice Bhttp://venic TASQUES 1 2

Atlacolola re Proplantopo - Ncol·verdpas - Ncol· - NoSTBapaDINapa - No

   

6-17

Ó 4. 20 Oct 2

volums i pro

es dels edifies activitats

ginació comembients i els m considerarció entre el poden ser o

ra d’abordaSi anterior

s i socials ques i progrels atles d’imuna manera establir unests plàstiques

NCIES: arburg. Atlas

Martí Arís. Va& de MeuronBiennale 2016cebiennale.b

S:

as volumètriors o similar. Eesta es faran

ograma, inventejat, els seològiques. El

Nous espais·lectivitzacionsda, biblioteca

ssadissos com

Nous progra·lectius en per

ous usuaris:BP short-termartaments). PeNKes, agrupacartaments com

ous “tempos

   

 2016

ograma: atlas

icis i els es-programa-,

ença a néixevolums semr un edifici covolum/massrganitzats pl

ar aquestes rment aquedel lloc, ar

ramàtiques dmatges ciensistemàtica s “afinitats

s i organitzati

Mnemosyneriaciones so. Histoire nat6. Home Ec

britishcouncil

c: Construir uEs farà una sèdurant la sess

enció i relaceus principalsprograma ha d

s: Explorars de serveis: a o sales com “streets in th

ames: Cooperill d’exclusió s

Temporals: em business ermanents: facions grans d

mpartits, reinse

s”: L’habitatge

 

s volumètric

spais són va, les circulacr un projecte

mblen tenir unom un sistemsa de l’edificàsticament s

qüestions st s’ha refe

ra contindrà dels potencintífics del s.i múltiple la electives”ives dels pro

e (Exposició bre la identidturelle. Lars

conomics .org/timeline

unes primereèrie o col·leccsió de taller i a

ions: En 2 fs espais en de poder ser c

r la relació bugaderia, mmpartides, hoe air”, gimnàs

eratives d’habsocial, etc.

estudiants, Yupeople, resid

amílies amb fde diferents uerció i homele

e d’unes hores

de treball. A

ariables i lescions, etc., pe només quan esquema oma d’activitatci, i com elssón assumpt

continuarà erit a les

un primer als projecteXVIII i s.XIXrealitat. En , en aques

ojectes.

Reina Sofia)dad. BarceloMüller Publis

e/2016

s volumetriesció de 10 voluma partir del deb

fulls A4 definm2 i un or

classificat seg

entre habitaagatzems, aports urbans, s, etc.

bitatges, allo

upies, refugiatsdencies col·lefills petits o gusuaris i edatss.

s, un dia, un m

Amb què inte

s diferents mpoden ser inan les relacioorganitzatiu ts organitzats diferents etes essencial

estirant depreexistèncieventall de

s. EntroncarX, i la seva c

paraules de st cas entr

) na: Fundacióshers

s a 1/500 amms, 5 es portabat col·lectiu.

nir el tipus derganigrama dgons:

atge i espaiparcaments bicuines, llocs

otjaments tem

s, immigrants,ectives urbangrans, solters s, estudiants,

mes, un any.

rvenim?

maneres definites. Però

ons entre elscoherent, ja. Així doncs,

elements dells.

el conceptees físiques,possibilitats

rem amb lacapacitat per

Goethe, esre diferents

ón Arquia

mb pòrex de aran ja fets i

e programa e relacions

is comuns: cis, coberta per picnic,

mporals per

, desnonats, nes, micro-

o parelles , gent gran,

e ò s a

l

e

s a r s s

CURS 2016

7. SESSIÓ La triple e Andrea DeMagna deproyecto bde esos topografíaTectónica En esta tecada una dla siguient

REFERÈN - Deplazes 1 Exp

a TEC

- Qu- Co- An- Co

b TIP - Noservcomgim- Noperi- NoshoPermde hom- No- NoPerftipo

c TO

- Op- Ded’avrest- Re

6-17

Ó 5. 27 Oct 2

escala: Com

eplazes nos e Ramon Llubasados en

términos in, paisaje...), (producción

erea vamos desarrollará te tabla:

TOPOLOGIATIPOLOGIA

TECTONICA

NCIES:

s, Andrea. C

plicar en dinA1

CTONICA. (R

ue és nou i que oncepte estructunàlisi de paràmeoncepte de tecn

POLOGIA. (Co

ous espais: Eveis: bugaderia

mpartides, hortsnàs, etc. ous programell d’exclusió socous usuaris: rt-term businemanents: famílidiferents usuar

meless. ous “tempos”:oves estratègiefectabilitat (intelògiques a parti

POLOGIA. (U

portunitats de prefinir programavis, centre socitaurants) + 60-7elació amb prog

   

 2016

m intervenim?

muestra enull, los procetres concepncluye diveTipologia (s

, materia, tec

a proceder auno de los p

OctA 1/1000A 1/200A 1/50

onstruir la Ar

1 els següents

Re-Habitar) 1/5

és rehabilitacióura original i afeetres mediambienologia, original

o-habitar) 1/20

Explorar la relaca, magatzems, s urbans, cuine

es: Cooperativecial, etc. Temporals: est

ess people, es amb fills petris i edats, est

L’habitatge d’ues: rvenció del usur d’un model), F

Us-Mixte) 1/10

rojecte. Nous es: Edificis hídridial, mediateca,

70 % habitatgesgrames de l’illa o

?

n un diagramesos de confptos: Topologersos parámsociedad, arcnología, est

a formalizar parámetros.

Feb 1/500 1/100 1/20

rquitectura, G

s conceptes i p

50

ó egida entals existentsi modificada (o

00

ció entre habitaaparcaments

es, llocs per pic

es d’habitatges,

tudiants, Yupiesresidencies cotits o grans, soltudiants, gent g

unes hores, un d

uari en l’ús i evoFlexibilitat (dura

00

scenaris s: 30-40% equsala polivalen

. Incorporar infron es situa la in

ma circular, tfiguración y gía, Tipologí

metros: Toporte, ecologíatructura...).

el proyecto Las escalas

Maig 1/200 1/50 1/10

GG 2010

parametres:

i corregits corregida)

atge i espais cobicis, coberta

cnic, passadiss

, allotjaments t

s, refugiats, imol·lectives urbters o parelles gran, apartame

dia, un mes, un

olucio de l’habita i blanda, poliva

ipaments o ofict) + comercial

raestructures (trtervenció.

tal vez hereddesarrollo fo

ía, Tectónicaología (luga

a, promoción

con 3 escaliran aument

omuns: col·lectiverda, bibliot

sos com “street

temporals per c

mmigrants, desnbanes, micro-a DINKes, agrup

ents compartits

any.

atge), Variabilitaalència en l’ús d

cines (escola, ben planta baix

ramvia, metro, b

dero del Arsormal de una. Cada unoar, espacio,n, politica...),

las a la vez,tando segun

vitzacions de teca o sales ts in the air”,

col·lectius en

nonats, STBP apartaments). pacions grans , reinserció i

at (variacions dels espais)

bressol, casal xa (botigues, bus...)

s n o

n

   

CURS 2016-17  

8. SESSIÓ 6. 02 i 03 Nov 2016 Entrega intermèdia  - Entrega per Atenea dimarts 1 de novembre abans de les 23.50h. - Dimecres 02 nov.: Entrega en paper + maquetes + 5’ presentació amb PPT - Dijous 03 nov.: Revisió del A1 en paper i maquetes DOCUMENTS Els que ja s’han vist a classe corregits i millorats amb els comentaris que hem fet: 1/6. DinA1 Cartografies genèriques. Com es físicament aquest lloc? 2/6. DinA1 Cartografies especifiques i material audiovisual complementari.

Com és socialment? 3/6. DinA1 Atlas eclèctic: les tres mirades. Què hem de tenir en compte? 4/6. DinA1 Escenaris i llocs escollits. Què preserven i què enderroquem.

On, com i per què intervenir?

5/6. DinA1 Primers volums 1/500 i Programa (diagrama de relacions topològiques, recorreguts, relacions i m2).

6/6. DinA1 Topologia 1/1000, Tipologia 1/200 i Tectònica 1/50 Qualsevol dels A1 es pot desdoblar en 2 A1 o en material complementari. Reviseu les fitxes de cada setmana per recordar exactament què es demana en cada apartat. Especialment important resulta la darrera entrega, les T+T+T, perquè en realitat és un resum propositiu de tot el que s’ha fet. Recordeu barrejar dibuixos, amb imatges, comentaris, etc. Recordeu també la importància de no esborrar informació del lloc en cap estadi del projecte, especialment si interveniu sobre naus existents, etc. Ni que sigui esquemàticament sempre haurem de tenir present les façanes, l’estructura, les cobertes, o allò que conserveu. Ara pot ser aquest un documentació prèvia, no gaire precisa, però ha d’estar i ja s’anirà polint amb els plànols d’arxius, visites al lloc, etc.  

   

CURS 2016-17  

9. SESSIÓ 13. 22 Dic 2016 Assaig entrega final quadrimestre En Atenea ya está abierta la pre-entrega del 22 de diciembre (también la del 15, que faltaba). Como os comentamos, ese día se trata de presentar un PPT de 5 minutos que muestre el estado del proyecto y que acabe con 3 preguntas o dudas para continuar. Conocemos los proyectos, no se trata de empezar por el principio sino, al contrario, empezar por el final (quizás una volumetría/foto maqueta/collage, una planta tipo o sección y un lema que resuma las intenciones) y en todo caso hacer alguna referencia al marco general del emplazamiento y las intenciones generales. Nosotros tendremos 5 minutos más para comentar de manera precisa lo más relevante. Colgad la entrega (el ppt convertido en pdf) antes de las 22.00h. del miércoles 21 de diciembre. Las diferentes láminas del PPT, que quizá se incluyen pero no se explican con minuciosidad, deben dar respuestas a las entregas semanales que hemos ido teniendo y que tienen como trasfondo el tema de las escalas simultáneas: topología-tipología-tectónica. También es siempre clarificador incluir en la explicación versiones sucesivas del proyecto (por ejemplo con diferentes volumetrías en maqueta, evolución de plantas, etc.) , pues es ocasiones la manera de continuar es retomar algún estadio previo del proyecto. Seremos rigurosos y estrictos con el tiempo para que todo el mundo tengo su espacio. Si tenemos tiempo, al final de la clase podemos comentar cómo ha ido el primer cuatrimestre y cómo planteamos el segundo. 10. SESSIO 14. 19 Gener 2017 Entrega final quadrimestre - Entrega per Atenea dimarts 17 de gener abans de les 23.50h. - Dimecres 18 gen: Penjada en paper + maquetes - Dijous 19 gen: Revisió del A1 en paper i maquetes + 5’ presentació amb PPT (totes les linees) DOCUMENTS Els que ja s’han vist a classe corregits i millorats amb els comentaris que hem fet: 0/9. DinA4 Dossier personal amb material la evolució del projecte, probes,

fotos proces, muntatge maquetes, casos d’estudi, referencies, etc 1/9. DinA1 Cartografies genèriques. Com es físicament aquest lloc? 2/9. DinA1 Cartografies especifiques i material audiovisual complementari.

Com és socialment? 3/9. DinA1 Atlas eclèctic: les tres mirades. Què hem de tenir en compte? 4/9. DinA1 Escenaris i llocs escollits. Què preserven i què enderroquem.

On, com i per què intervenir? 5/9. DinA1 Primers volums 1/500 i Programa (diagrama de relacions

topològiques, recorreguts, relacions i m2). 6/9. DinA1 Topologia 1/1000, Tipologia 1/200 i Tectònica 1/50 7/9. DinA1 Lamina T+T+T 8/9. DinA1 Encaixos volumètrics a vista de carrer i/o d’ocell: streetview / bing

maps. A1 resumen más vídeo/ animació tipus sketchUp. 9/9. DinA1 Làmina de tipologia bàsica i els Seves variacions (1/50 dibuix, 1/25

maqueta), al costat d'un programa final de l'edifici pel que fa a nombre d'usuaris, tipus, relacions, etc.

   

CURS 2016-17  

10. MARQ 2Q. 2 Febrer 2017 L’HABITATGE DES DE L’INTERIOR L’”avantprojecte” desenvolupat al 1Q es considera suficientment bo i ja no es pot tornar enrere per replantejar la totalitat del projecte, però si revisar-ho parcialment, com és lògic. Aquesta revisió també comportarà una reflexió conjunta sobre el lloc i la manera d’actuar-hi. Es pretén, en aquesta segona fase del curs, que les propostes aïllades acabin conformant un conjunt coherent d’actuacions i reflexions sobre el barri, de manera que es puguin explicar tant des de la lògica particular de cada solar i programa, com des de la globalitat d’intervencions. Establir complicitats entre àrees o solars pròxims, o aprofundir col·lectivament en nous programes mixtes d’habitatges i equipaments, serà una de les fites que s’hauran d’assolir. La producció de maqueta i plànols conjunts (1/500-1/200) serà, doncs, imprescindible i paral·lel al desenvolupament tècnic i individual dels projecte. Concretament, al 2Q es desenvoluparà el projecte en dos fronts: enfortint les estratègies projectuals respecte els interiors del habitatges (confort visual, material, tèrmic, etc.) i, per altra banda, detallant aquells aspectes tècnics que facin viable la proposta. Podríem assimilar aquesta segona fase del curs amb un projecte bàsic (febrer) i un executiu (març-abril), però de la mateixa manera que el primer quadrimestre, es tracta d’assolir aquest grau de desenvolupament a través d’unes pautes docents en forma d’entregues parcials, i no com un mer llistat d’entrega de plànols. El mes de maig es dedicarà a l’edició (plànols, dossiers, portfoli) i comunicació (exposició i debats). L’objectiu es no tan sols desenvolupar el PFC sinó aprendre a presentar-ho en diferents mitjans (plànols, maquetes, dossiers, vídeos, petcha kutcha) i debatre-ho (internament a classe i amb convidats externs). Dinàmiques i procediments Els dimarts seran sessions de taller de projectes i, a més a més, es continua amb les sessions critiques, les teòriques sobre casos d’estudi (des del punt de vista de la seva construcció), visites a obres en construcció (comprendre de primera mà la importància dels processos constructius en el desenvolupament del projecte), i/o fàbriques (entendre des de la fabricació les possibilitats de diversos materials i sistemes). També es podran realitzar visites a industrials que aportin informació de sistemes constructius d’interès pel curs. En general, els dimarts es revisarà la totalitat del projecte amb l’objectiu que es mantingui la coherència entre els dibuixos tècnics que es desenvolupen i les intencions inicials del projecte i els seus documents generals, tant en els detalls com en els sistemes constructius, estructurals i estratègies mediambiental escollides. Per tal de portar a terme aquest objectius, i seguint amb els assajos-entregues setmanals, durant el 2Q els assumptes que tractarem seran:

   

CURS 2016-17  

Del carrer a casa. Espais comuns de recepció, circulació i estar

Espais comuns del bloc: vestíbul, escala, passadissos Espais col·lectius del bloc: coberta, bugaderia, magatzems, etc. Espais col·lectius dels habitatges: cuines, sales d’estar compartides, etc.

L’habitatge des de les activitats

Emmagatzematge Cicle de la roba Eix del menjar Espais de treball

L’habitatge en detall: confort visual i material Com és espacialment l’habitatge? Com és visualment l’habitatge: continuïtats, solapaments, llum, etc. Com és materialment l’habitatge: materials, textures, etc.

Nuclis i perifèries: sobre els equipaments

Posició, dotació i flexibilitat de banys i cuines Zones humides i zones d’emmagatzematge Relació amb els conductes verticals d’instal·lacions

Habitar la façana: envolupants i forats Com son els “forats” tipus? Advers i revers de les façanes Els espais exteriors: terrasses i balcons

L’habitatge en el temps Comportament dels espais dia/nit Variació i flexibilitat en relació als dies, mesos i anys Adaptació a nous usuaris o usos i reversibilitat constructiva

Aquests assumptes s’entregaran cada dues setmanes en format digital via Atenea i en paper, segon les indicacions de cada setmana. L’entrega de tots i cadascun dels assumptes (sempre en format A1) és un requisit imprescindible per poder presentar finalment el Projecte Final de Carrera. De fet, l’entrega final consistirà en aproximadament 24 A1 (12+12): les làmines que responen als assumptes setmanals, que hauran de portar el títol corresponent, i 12 A1 més per resoldre tècnicament i en profunditat els plantejaments generals del projecte. Els dijous s’aniran alternant estructures, estratègies mediambientals i energies, i sistemes constructius. Començarem amb correccions de l’estructura per passar més endavant a mediambient i construcció. Els assumptes tractats els dimarts tindran, dintre del possible, certa correspondència amb les correccions de dijous, de manera que el projecte en vagi desenvolupant els seus diferents aspectes en les seves diferents escales.

   

CURS 2016-17  

Memòria de recerca i dossier personal Conjuntament amb el desenvolupament habitual del projecte mitjançant làmines A1 que responen als assumptes del curs, aquest 2Q s’ha de desenvolupar en paral·lel un dossier que reculli el procés personal del projecte (esquemes, dibuixos previs, referències, textos, etc.) i una petita memòria tècnica. El format serà A4 horitzontal, amb una caràtula comuna per tots els estudiants i dividit en dues parts:

• Prospeccions domèstiques: Constarà de 12 capítols, un per assumpte tractat durant el curs. S’ha d’explicar cada tema des de la perspectiva personal de cada estudiant, el seu projecte i els seus interessos:

Cap. 0 Presentació del projecte Cap. 1 Espai vs. Lloc Cap. 2 Escenaris i oportunitats Cap. 3 Volums i programa Cap. 4 La triple escala Etc.

• Estratègies tècniques: Aquesta segona part constarà de dos blocs:

o Memòria tècnica general: s’explicaran, de manera escrita i gràfica, els criteris d’elecció i les estratègies de resolució de l’estructura, la construcció i el comportament mediambiental.

Cap. 1 Fonamentació i contenció de terres Cap. 2 Estructura Cap. 3 Envolupant: façanes, cobertes i fosteries Cap. 4 Divisions interiors i fusteria interior Cap. 5 Revestiments, paviments i falsos sostres Cap. 6 Sistemes d’instal·lacions: sanejament, il·luminació,

electricitat, climatització i ventilació.(max 8 DinA4 cap 1 a 6)

Cap. 7 Escrit de sostenibilitat i eficiència energética a partir del CTE-HE1-4 i Decret d’Ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya. (max 3 DinA4)

Cap. 8 Càlculs i justificacions: Transmitància tèrmica dels tancaments (simplificada, només els tancaments opacs per separat, no de l’edifici en global –façana-coberta–), segons CTE DB HE1, i dels nivell d’impermeabilitat de façanes i murs, segons CTE DB HS1.

o Treball de recerca particular: amb la col·laboració del

professorat del Departament de Tecnologia es tracta de definir amb precisió un “forat” tipus del vostre projecte, tant des de l’interior com des de l’interior, tant des del punt de vista tècnic com espacial.

   

CURS 2016-17  

Calendari 2Q.

set. dl dj PROJECTES J. Coll+D.G-Escudero

COMPOSICIO J. Oliveres

CONSTR J. Pagès

ESTRUC J. Blasco

INSTAL·L H. Coch

31 Gen Revisió 1Q - - - - 16 2 Feb Presentació 2Q Presentació 2Q Presentació 2Q Presentació 2Q Presentació 2Q 17 7 Del carrer a casa - - -

9 x Geometria estructura Encaix tipològic Estructura existent vs Estructura Nova

Sol i ombra

18 14 x Espais col·lectius -

16 x - Quantitat, intensitat i utilitat

19 21 Hab. des d’activitats

J. Coll: tipologies residencials

- -

23 D.H. Falagan (9.30h) - Plaques i pilars La utilitat de l’espai inútil

20 28 x x -

2 Mar x - Fonamentació i secció1/200 Pòrtic i diagrames

El moviment ocult

21 7 Hab. en detall M. Berengué (11.30h)

- -

9 x - Funcions i

resolucions de la façana

22 14 x Teoria dels suports - 16 Entrega intermèdia x x x x

23 21 visita d’obra c/Tànger 23 Plantejament 1/20 x

24 28 Nuclis i perifèries

30 x Presentació criteris d’elecció sistemes de l’envolvent ESTRATÈGIES Doc 1/50. Reducció de la demanda, prestacions envolvent, ACV, factibilitat constructiva

- -

25 4 Abr Pods, caixes i maquines

6 Predimensionat de la demanda energètica. Fulla EXCEL. Criteris nZEB d’estalvi energètic

11 - - - - - 13 - - - - -

26 18 Habitar la façana

20 Sistemes constructius.

Seccions verticals i horitzontals 1/20

Pòrtic i diagrames

27 25 x Terrasses mediterrànies

- -

27 x Correcció / validació Demanda / consum Eficiència energètica Sistemes constructius

-

28 2 Maig Hab. en el temps - -

4 x Detalls 1/5 envolvent Coordinació Memòria

-

29 9 Flexibilitat amb mòbil.

11 x Estratègies. Sist. Const. - -

30

16 Edició-comunicació Dossiers personals Expo Europan:A.Escolano

18 Final d’aula x x x x 31 10 14 Jul Tribunals PFC

PFC Ai

Sou FuHouse,

inhoa Larrañaga

ujimoto, Primitiv, 2001

a, 2016

e Future

CURS 2016

11. SESSI Del carrer

EsOnRiepluOn ‘Es

Considerel’usuari traescala i l’habitatgevida en coi pertànyerLa recepcmagatzemescola breque convidplantes, etSi l’usuari parlar d’esgran menj En aquestd’un usuar REFERÈN - Perec, G- Hertzberg INSTRUM 1 Ex

a Se

b Ax

Es

c Re

6-17

IÓ 17. 7 Feb

r a casa. Esp

scaliers n ne pense paen n’était plusut laid, plus fron devrait appre

sclaiers’, “L’ap

em tradicionaansita abanascensor, p

e, no estem omú. Per tanr a la comunció podria a

m de bicicleteessol, etc.. Lden a pujar. tc. I les cobede l’habitatg

spais col·lecador, sala ci

t exercici, esri o d’un visit

NCIES:

Georges. Espger, Herman

MENTS:

plicar en din

ecció per les

onometria i mpais comuns

elació amb le

   

  2017

pais comuns

as assez aux s beau dans oid, plus hostilendre à vivre

ppartement” a

alment espas d‘arribar

passadissos)parlant d’est la qüestió e

nitat, els usuaacollir espaies, reciclatgees escales sEls passadis

ertes són el mge són diversctius dins denema,etc.

s descriurà tatant, com les

pèces d’espan. Lessons fo

A1 el recorre

àrees de com

maqueta exps i espais col

es plantes ba

s versus espa

escaliers les maisons le, plus mesqudavantage da

Espèces d’es

is comuns dl’habitatge p

). Tot i aixòpais de tranes: per què naris o els visis col·lectiuse d’escombrsón llocs de ssos tenen amillor espai pses famílies oe l’habitatge:

ant el recorres activitats qu

ces, 1974 or Students in

egut “del car

municació ve

plicativa de lel·lectius.

aixes i espais

ais col·lectius

anciennes quuin, dans les imns les escalie

spaces, (Geor

d’un edifici dprivat: recepò, si parlem

nsició, sinó dno parlar d’eitants puguins de treballraries, bugadrelació socia

amplitud per epel lleure. o un grup co: emmagatze

egut des delue realitza.

n Architectur

rer a casa”:

ertical. E. 1/1

es circulacio

s col·lectius u

s

ue les escaliermmeubles d’a

ers. Mis comm

rges Perec, 19

d’habitatges pció i circulm d’espais d’espais on

espais col·lecn fer vida en l o reunió deria, fitnessal, per trobaequipar-los a

ooperatiu, tamematge, cuin

carrer fins a

re, 1991

100

ns i connexio

urbans

rs. Rien n’estaujourd’hui.

ment?

974)

els llocs onlació (nucliscomuns dela família fa

ctius, que totcomú? comunitària,s, una petitar-se i parlar,amb seients,

mbé podremna industrial

a l’habitació,

ons. 1/50

t

n s e a t

a

m l

   

CURS 2016-17  

ANNEXE 1 TECNOLOGIA / ESTRATEGIAS MEDIOAMBIENTALES PRIMERA PART Temes a tractar: 09 febrer: 1. Sol i ombra. L'objectiu és entendre el funcionament de la llum

(il·luminació) i del sol (assolellament). 16 febrer: 2. Quantitat, intensitat i utilitat. L'objectiu és modular els espais,

des dels tres punts de vista. 23 febrer. 3. La utilitat de l'espai inútil. L'objectiu seria definir els diferents

tipus d'espais intermedis dels projectes. 02 Març. 4. El moviment ocult. Identificar les xarxes i espais de transport

interior. 09 Març. 5. Funcions i resolucions de la façana. Identificar i qualificar les

funcions de cada part de façana. El material que es demana TOT en format GRÀFIC és: T1) Il·luminació natural d'una unitat a determinar. (plantes) T1) Hores de sol que reben totes les façanes (plantes) T2) Línia de separació entre interior i exterior. (planta i secció) T2-3) Zones intermèdies (planta i secció) T3) Zones segons ús i temps (axonometries) T4) Xarxa de transport de persones (axonometria) 4) Xarxes de instal·lacions

de serveis (axonometries) T5) Alçats i seccions conceptuals de façanes. Abans de resoldre-les cal saber

per a què volem que serveixin. Aquesta primera part pretén ser conceptual, identificar els trets bàsics però fonamentals que després són molt importants per quan es posin a resoldre el detall concret. SEGONA PART OBJETIVOS: Al finalizar el grado el alumno conoce los sistemas constructivos y su resolución técnica. El taller es una gran oportunidad para poner en práctica estos conocimientos adquiridos y además ponerlos en relación a su propio proyecto. De esta forma podemos trabajar un elemento complejo (y no siempre bien introducido en el grado) como es fijar una estrategia global de proyecto, de la cual la tecnología es todas sus áreas es parte integral. La eficiencia energética de los edificios, la sostenibilidad del edificio relacionada en el uso que este hace del agua o de los materiales de construcción (ACV) y de los procesos de construcción solo puede entenderse desde una estrategia global.

   

CURS 2016-17  

TAREAS:

• Estrategias de proyecto. 1 Lámina con esquemas en sección i/o planta. Estableciendo las oportunidades que el emplazamiento i el programa ofrecen y como vuestro proyecto las aprovecha. Esquemas de los temas que creáis de aplicación en vuestro proyecto. “Uno de los temas a vuestra elección tiene que estar especialmente desarrollado”

• Pre-dimensionado y evaluación de la demanda energética. Mediante

hoja Excel. Los resultados se incorporan a la lámina anterior de forma gráfica y a la memoria constructiva.

• Resolución Técnica de los Sistemas Constructivos Secciones verticales, horizontales y fragmentos de alzado a e1/20. Cortadas y reconstituidas como secciones generales del edificio. Axonometrías i/o maquetas.

• Resolución Técnica de los detalles más característicos de vuestro proyecto. E:1/5

   

CURS 2016-17  

DOCUMENTACION MÍNIMA EN LA PRESENTACIÓN FINAL para créditos CONSTRUCCION Documentación escrita: Memoria: (Máximo 8 Din A-4) –insertada en el “Treball de cerca” – Escrito de sistemas constructivos, estructura i instalaciones Memoria constructiva, estructurada por capítulos: 0. Cimentación y contención de tierras 1. Estructura 2. Envolvente; fachadas, cubiertas y carpintería, con referencia a transmitàncias térmicas, factor solar, dB(a)…etc 3. Divisiones interiores y carpintería interior 4. Revestimientos, pavimentos y cielos rasos…) 5. Sistema de Instalaciones. Saneamiento, Iluminación-electricidad, climatización i ventilación… etc Escrito de sostenibilidad i eficiencia energética a partir de CTE-HE1-4 y Decreto de Ecoeficiencia de la Generalitat de Catalunya. (Máximo 2 Din A-4) Calculo i justificación: Calculo i justificación de la transmitancia térmica de los cerramientos (simplificada, sólo de los cerramientos opacos por separado no del edificio global <fachada i cubierta>) según CTE DB HE1, i del nivel de impermeabilidad de fachadas i muros, según CTE DB HS1. Documentación gráfica: ENVOLVENTE Planta 1/200 (1/100) de CUBIERTA con indicación de: geometría (niveles), pendientes, sumideros, limatesas, limahoyas, canales de desagüe, y despiece del material de cubrición (si lo tiene) (incluyendo ventilaciones, elementos emergentes ) y reserva de espacios para instalaciones. Sección /es 1/20 verticales de la envolvente por las zonas mas representativas, con fragmento de fachada y sección horizontal de ese tramo a la misma escala. Convenientemente cortadas y reconstituidas como secciones generales del edificio. Con niveles, cotas y referencias de los detalles. Detalles a 1/5 de las zonas más características del proyecto de: 1. contacto edificio-suelo, 2. del contacto fachada-cubierta, 3. de los puntos singulares de la cubierta (canalón, limatesa….) 4. parte superior de la ventana. 5. Vierteaguas de la ventana. 6. Detalle horizontal de jamba de ventana. 7. Detalle horizontal de esquina. Con cotas y especificaciones técnicas. CONSTRUCCION INTERIOR. Planta, planta cenital con cielos rasos y coordinación de instalaciones, secciones con alzados interiores, a 1/20 de un espacio representativo o repetitivo del edificio. Con especificaciones técnicas de Tabiquería, revestimientos, pavimentos y cielos rasos así como instalaciones vistas. Detalles 1/10 de los puntos singulares. CONCEPTO DE INSTALACIONES. Establecer los criterios básicos de los sistemas de instalaciones. Material: 2/3 paneles A1 • Sección representativa del edificio. Establecer los criterios de funcionamiento energético, con el objetivo de lograr edificios de alta eficiencia, bajo consumo de energía primaria y bajas emisiones de CO2: A. Estrategias de Reducción de la demanda energética, Funcionamiento pasivo del edificio. Adaptación al clima. B. Eficiencia energética de las instalaciones, Incorporación de energías renovables. • Esquemas de

   

CURS 2016-17  

principio grafiados en las plantas: 1. Climatización y Ventilación. 2. Iluminación. 3. Saneamiento. ANNEXE 2 ESTRUCTURES La fase de estudio de la estructura ha de concluir con la elección de la tipología óptima y resolutiva al proyecto arquitectónico presentado. Resulta imprescindible ajustar los parámetros de diseño y volumetrías, a las posibilidades constructivas reales. Tareas a desarrollar (aconsejable hacerlo en este orden):

- Estudio de las estructuras existentes, su morfología, composición, identificación de los elementos portantes de la estructura. Consiste en discernir entre aquellas partes que resultan imprescindibles para la sustentación del edificio de aquellos que son meramente paramentos verticales. Marcar los límites entre lo constructivo y lo estructural. Definir lo que es susceptible de demolición, o lo que deberá ser reforzado (a priori), incluso cimentación.

- Definición de las estructuras de nueva ejecución Como en las estructuras existentes hay que entender que partes son necesarias e imprescindibles para soportar el edificio, y la relación que pueda haber, en su caso, con las estructuras existentes.

- Cimentaciones: comprensión de la complejidad del suelo, interferencias con preexistencias en el subsuelo, niveles freáticos, agresividades, tipología del terreno.

- Redibujado de los forjados: planteo de las geometrías básicas de las placas, donde resulta imprescindible señalar únicamente:

o Perímetro estructural de la placa: allí donde se acaba físicamente el forjado. Este apartado incluye también los perímetros de cualquiera de los agujeros que se practican en la placa (evidentemente son perforaciones de magnitud media – grande, es decir, los pasatubos de los bajantes no son relevantes en esta fase)

o Perímetro de la fachada: reconocer que parte de fachada es portante / es pasante respecto forjado / se apoya en el forjado para poder sustentarse.

o Grafiar los elementos sustentantes de la placa, ya sean murarios o puntuales (pilares), así como indicar aquellos soportes que resultan apeados en la placa en cuestión.

o Indicar los elementos de comunicación vertical, y su sustentación en los forjados

(PLANOS DE PLACAS E 1:200)

- plantear una secuencia que permita pautar la estructura y por lo tanto, acotar la tipología estructural. De este estudio, por exclusión, se reconocen aquellas partes singulares que se alejan del ritmo natural de la estructura, y por lo tanto son objeto de estudio particular y no pueden condicionar la elección de la tipología base. Importante la “constructibilidad” de la tipología escogida, procesos de ejecución, maquinaria a emplear y su influencia en el entorno, en la edificación existente o en el mismo proceso constructivo.

- Identificación del material con que se pretende resolver la estructura: pesado-masivo-contundente-continuo / ágil-versátil-ligero-flexible….es posible que varios parámetros opuestos coincidan en un mismo edificio, justamente por la disparidad de usos con que se concibe, o bien para

   

CURS 2016-17  

destacar o diferenciar alguna parte del resto. En cualquier caso no resulta incompatible conjugar parámetros opuestos dentro de la misma construcción, pero se debe ser riguroso para asignar a cada caso su cualidad, o bien, no resolver el mismo elemento con 2 cualidades diferentes.

- Propuesta de cimentación. Huella del edificio en el terreno: muros de contención, pantallas, pilotaje… Se han facilitado unos geotécnicos de la zona para que se estudien, interpreten y provoquen dicha propuesta.

- Desarrollo de la variante tipológica estructural escogida, poniendo especial cuidado en:

o debe hacerse de manera consecuente, es decir, conociendo todos los pros y contras que lleva implícita la elección. Por ejemplo: una estructura resuelta en placas alveoladas prefabricadas, implica la aparición de jácenas de canto que descuelgan visiblemente respecto la cara inferior de la placa y por tanto, se pierde la planeidad inferior del forjado; estructuras de madera tienen uniones no rígidas,…

o Debe realizarse conjuntamente con la variante tectónica del espacio. Es decir, aspectos como la estabilidad al fuego son determinantes en estructuras resueltas en acero y madera. Es conveniente saber si se desea la estructura como la piel del espacio o bien, resulta únicamente el elemento portante y finalmente acabará protegido / vestido / recubierto por el acabado final deseado.

(PLANO DE LA ESTRUCTURA (TODAS LAS PLANTAS y CIMENTACIÓN E 1:200. SECCIÓN GLOBAL CON CIMENTACIÓN INCLUIDA A E 1:200. ALZADO DEL PÓRTICO TIPO o DE LOS ELEMENTOS DEFINITORIOS DE LA ESTRUCTURA PRINCIPAL , Y EN CASO DE HABER GRANDES LUCES TANTOS ALZADOS COMO SEA NECESARIO PARA SU DEFINICIÓN COMPLETA. E1:200)

- Estudio de las singularidades estructurales del proyecto y planteo de posibles soluciones.

- Elección del elemento estructural primario y principal, y presentar un predimensionado del mismo. En el caso de edificios de grandes luces el elemento a estudiar es el que cubre la mayor distancia entre soportes.

El predimensionado consiste en encajar el elemento estudiado, incluida su cimentación, según los criterios de deformación (ELS) y tensión (ELU), definiendo así las dimensiones aproximadas del mismo. (ESQUEMA DE LA PARTE ESTUDIADA y PÓRTICO/OS PREDIMENSIONADO (diagramas de esfuerzos y desplazamientos). ALZADO/OS DEL PÓRTICO/OS

- Redacción de una pequeña memoria de la Estructura, indicando normativas utilizadas, acciones empleadas (gravitatorias, viento,…)

   

CURS 2016-17  

   

CURS 2016-17  

ANNEXE 3 Aspectes de valoració dels projectes finals

• Plantejament general i narrativa Estratègies i idees generals del projecte en relació al lloc, al programa i a la seva gestió. Es valora la coherència entre l’anàlisi inicial i el desenvolupament del projecte.

• Adequació espacial, técnica i mediambiental Consistència espacial, adequació funcional i coherència amb els procediments tècnics i ambientals.

• Actitud Nivell d’autoexigència, coherència del procés, disposició crítica i participació.

• Comunicació Capacitat dels documents gràfics, escrits i plàstics per transmetre els valors principals de la proposta