RANMA ½RANMA ½RANMA ½RANMA ½

Una mica de Kendo

• El kendo és un art marcial japonès, en què dos practicants, equipats amb armadura (bogu) i un sabre de bambú (shinai) s'ataquen i

defensen l'un a l'altre.

• El nom ve de ken: sabre i do: camí, via.

• El kendo és l'equivalent japonès de l'esgrima occidental, aleshores el practicaven amb vertaders sabres i s'anomenava "Kenjutsu".

• Durant el període Edo (segle XVIII), el kendo modern pren força dins

de la societat japonesa gràcies a una llarga època de pau, que podem considerar com la seva Edat d'or. El kendo es convertí

aleshores en una de les 18 arts marcials que havien de practicar els samurais.

• A aquesta època es publicaren nombrosos tractats sobre esgrima, el més conegut dels quals és l'Hagakure de Yamamoto Hocho. Això va popularitzar el kendo, que es va

beneficiar de tècniques d'entrenament del segle XVII.

• Amb ocasió de l'obertura de Japó al món (1868) la casta dels samurai es va dissoldre, i

les arts marcials varen ser menyspreades pels propis japonesos.

• Al 1899 el kendo arriba a Europa a través de França, on es va presentar aprofitant una visita de Jigoro Kano, fundador del judo. Al 1900 a Japó es constituí la Zen nippon

Kendo Renmei (federació japonesa de kendo) que ha tingut un paper clau en la seva

difusió.

Any 1922

• La derrota a la Segona Guerra Mundial va suposar un cop molt fort a les tradicions

japoneses, i l'exèrcit d'ocupació va prohibir la pràctica de les arts marcials. Alguns anys

després s'autoritzà la pràctica de l'aikido i posteriorment de les altres.

• Devers la dècada dels 50, en Minoru Mochizuki, aleshores 4t Dan de kendo arriba

a França i comença la seva difusió. Al 1959 es va celebrar el 1r campionat de França de kendo, organitzat per l'aleshores Fédération Française d'Aïkido, Taï-Jitsu et Kendo.

• Al febrer de 1970 es funda la International Kendo Federation, que el 5 d'abril del mateix

any organitza el 1r campionat del món a Tòquio.

Graduacions :

• El nivell del practicant es mesura per graduacions. Existeixen 6 graus bàsics (kyu) i vuit

graus intermedis i avançats (dan). L’examen del vuitè dan és l’examen més exigent de

tots a Japó, l’aprova generalment menys de l’1% dels aspirants (es considera més

difícil que l’examen estatal per a convertir-se en advocat, considerat el més dur del

país).

• No hi ha signes visibles que indiquin el grau de la persona. En la seva filosofia la

graduació no té importància: la rellevància és el kendo que el practicant executa.

L’obtenció dels graus bàsics o intermedis estan regularitzats per organitzacions

nacionals, cada país estableix les regles per a l’obtenció, els graus superiors estan

regulats per la Federació Internacional de Kendo.

L’equipament:

• A les competicions els practicants utilitzen un sabre de bambú anomenat shinai,

alternativa inofensiva a la katana, mentre que per als kata fan servir el bokken, sabre

de fusta, normalment de roure.

• L’armadura o bogu és usada sobre la roba i consisteix en una jaqueta de cotó gruixuda

(kendogi) i un parell de pantalons amples amb plecs semblants a una faldilla (hakama).

Un mocador ample fet d’un material suau (tenugui) s’usa sota el cas (men) per absorbir

la suo i minimitzar les rascades.

o Men: Protector del cap i del coll, folrat i amb una reixeta davantera anomenada men-gane per protegir la cara. La reixeta no pot tocar el terra del dojo, es

considera una falta de respecte.

o Tenugüi : Mocador que es col·loca entre el cap i el men per amortitzar els cops

i recollir la suor i els cabells que poden entrar als ulls.

o Kote : protector de la mà i l’avantbraç. Opcionalment també poden portar

guants de tela abans de posar-se els kote, així la suor no fa malbé aquesta part

de l’armadura.

o Dō: Protector del tòrax i l’abdomen. La part superior pot estar folrada de cuir o en cuerina, i es denomina mune. La part inferior es denomina do-dai,

antigament feta de làmines de bambú recobertes amb diferents tipus de cuir

dels quals podien tenir o no una capa de laca. Actualment també es poden

trobar de materials sintètics.

o Tare: protector de la part de la pelvis. És un davantal gruixut comport per

faldons.

• Col·locació de l’armadura:

1. Tare

2. Dō

3. Tenugüi i Men

4. Kote esquerra i després Kote dret

A veure si sabeu...

1. És el primer dia d’escola per en Ranma i l’acompanya l’Akane. Perquè s’han d’aturar pel camí? A on s’aturen?

2. Quan arriben al col·legi, a qui s’ha d’enfrontar l’Akane? Perquè?

3. En el primer enfrontament entre en Ranma i en Kuno, què escriu en Ranma al front d’en Kuno?

4. A quina classe van en Ranma i l’Akane? I en Kuno i la Nabiki?

5. Perquè en Ranma passa a ser anomenat “La chica de la tetera en lo alto del arbol”?

6. Quines fotos compra en Kuno a la Nabiki?