1r batxillerat

Lectura, anàlisi i comprensió

RAMON LLULL: VIDA, PENSAMENT I OBRA LITERÀRIA

Al llarg de dues sessions hem intentat aproximar-nos a l’edat mitjana defugint tòpics i recuperant el seu llegat artístic i cultural a partir de la visió que n’ofereixen textos d’autors contemporanis. Hem fet un recorregut per la societat feudal, analitzant el paper de la oralitat en la transmissió de la cultura, descobrint els orígens de la literatura medieval i aproximant-nos a la figura de Ramon Llull, tot un visionari, que desterra la visió negativa de l’època medieval com a període poc creatiu des del punt de vista artístic i cultural.

Ara us toca a vosaltres dur a la pràctica allò que heu après a les diferents sessions . El TREBALL d’aquesta sessió es realitzarà en grups de tres alumnes que compartireu la responsabilitat de les tasques, individuals i de grup. Fareu un guió, a partir del material consultat, que servirà de base per elaborar un petit text sobre l’autor que finalment exposareu a classe (podeu utilitzar un suport TIC: audiovisual, musical, power point...)

-Temes per desenvolupar:

- Vida de Ramon Llull

- Ramon Llull i la literatura doctrinal

- El pensament lul·lià: l’art

- Obra literària de Ramon Llull

- Els gèneres literaris en Llull

- Ramon Llull i la llengua

- Concepció de la literatura en Llull

-Adreces d’interès:

-http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull

- http://www.google.es/search?hl=ca&q=ramon+llull&meta=

- http://www.xtec.cat/~jquintan/llull98/llullcat.htm

- http://www.uoc.edu/lletra/noms/rllull/

- http://quisestlullus.narpan.net/

- http://www.freewebs.com/ramonllull/

1r batxillerat

Lectura, anàlisi i comprensió

Ramon Llull, precursor de la informàtica?

De fet, avui és usual veure en l’Art de Llull un precedent de la moderna lògica matemàtica, però es negligeix la tasca d’emprendre’n una reinterpretació global a la llum de les noves perspectives obertes al pensament per la brotada dels nous llenguatges lògics i llur aplicació al món de la informàtica. Tanmateix, hi ha motius per a portar a terme aquesta comesa. Tothom sap que la informàtica s’assenta sobre aquesta doble base: la idea d’un càlcul lògic i la seva ulterior automatització.

Ara bé, ambdues coses formen part, encara que d’una manera un xic rudimentària, del projecte de combinatòria que constitueix un element bàsic de l’Art. L’intent de Llull passà després a Leibniz. La seva famosa Dissertatio de arte combinatoria, nascuda de la lectura de l’Ars magna i dels seus comentadors, comporta un canvi de perspectiva decisiu en l’enjudiciament del pensament de Llull. Leibniz és el primer a adonar-se de les possibilitats de futur que aquell contenia. El pensador alemany s’apropia la idea lul·liana d’un “alfabet” del pensament humà que funcioni automàticament, mitjançant la combinació de lletres, i la relaciona amb la seva pròpia idea d’una mathesis universalis, és a dir, d’una lògica concebuda com una matemàtica generalitzada. “Segons això, escriu Leibniz, quan sorgeixi una controvèrsia, no hi haurà més necessitat de discussió entre dos filòsofs de la que hi ha entre dos calculadors. N’hi haurà prou amb agafar la ploma, asseure’s a taula i dir-se l’un a l’altre; calculem!”. L’Art lul·lià és interpretat, doncs, per Leibniz com un tipus de pensament automàtic, un mecanisme conceptual que, un cop establert, funciona per ell mateix. Aquest automatisme lògic fou llargament acaronat per Leibniz, el primer a planejar, després de Pascal, una màquina de calcular que realment funcionés.

Eusebi Colomer

«L’Avenç», núm. 64

▪ Extreu informació del text:

1. Segons el text d’Eusebi Colomer, com es valora l’Art de Llull avui dia?

2. En aquest mateix text, de quina obra de Llull parteix Leibniz per elaborar la seva teoria?

3. Quina seria la solució a tota la controvèrsia o discussió, segons interpreta Leibniz?

4. Expressa amb les teves paraules com va interpretar Leibniz l’art lul·lià.