QUMICA VERDA(INDEX)...introduirem el concepte de QUMICA VERDA...... de les mesures que es prenen per poder fer una qumica de forma neta......parlarem dels 12 principis que regeixen la Qumica Verda......veurem el model de la qumica verda: la prevenci......per ltim compararem la qumica tradicional o convencional amb el model de Qumica Verda que esperem...

QU S LA QUMICA VERDA?s una manera de fer qumica (dissenyar compostos i processos qumics) per tal de reduir o eliminar la generaci de substncies perilloses. Protegeix la salut humana i el medi ambient, i fa un s responsable dels recursos naturals.Parlarem primer com a concepte introductori de la indstria qumica i la funci que t sobre la nostra vida diria.Tamb parlarem del com i el per qu es va originar aquest concepte de Qumica Verda.

Indstria qumicaLa indstria qumica es dedica a extreure i processar matries primeres, tant naturals com sinttiques, transformant-les en altres substncies amb caracterstiques diferents a les originals.A partir del processament de les matries primeres i la seva transformaci en daltres no existents a la natura (QUMICA BSICA), sen deriven uns 70.000 productes diferents que arriben al consumidor. Estem parlant de productes delectrnica, dalimentaci, frmacs, txtils, cosmtica...s a dir, tot el que ens rodeja s qumica, se la considera Cincia Central tenint en compte la seva influncia en la vida diria.s una de les responsables en la millora del nivell de vida del qual tots gaudim actualment.Hi ha dos tipus de visi respecte la qumica: Els que la veuen com la soluci als problemes, el mitj cap el desenvolupament i lorigen dels bns ds diaris (gent relacionada amb la cincia i la indstria). Quelcom perills que hauria de ser evitat (ciutad com)Cap daquests punts de vista es pot considerar ni totalment correcte ni totalment incorrecte, ja que la qumica, tot i haver contribut al benefici hum i al desenvolupament, tamb ha contribut a contaminar.

OrgensEls productes que arriben al mercat o a casa, venen tamb amb (QUMICA MALGRAT EL MEDI AMBIENT): Exigncies denergia Entrades i sortides de materials (entrades de recursos naturals) Exposici a substncies txiques en qualsevol punt de la cadena de producci qumicaPer tamb s cert que la qumica participa activament en la recerca de solucions pels problemes ambientals (QUMICA DEL MEDI AMBIENT).Cap on sencamina la qumica verda, doncs, s cap a una QUMICA CUIDANT EL MEDI AMBIENT, una uni de les dues anteriors.Durant la revoluci industrial, es tenia la visi que els recursos naturals eren infinits i que shavia de domesticar al medi mitjanant la tecnologia. Per els ltims anys les qestions ambientals han estat en boca de lopini pblica, i aix ha portat al reconeixement del problema de la limitaci dels recursos naturals.Lany 1962, Rachel Carson publica primavera silenciosa, en el qual menciona la perillositat dalguns compostos qumics. No noms ella, sin que la poblaci comena a qestionar-se la qumica en si. Crea un impacte social que sovint es considera punt de partida del moviment de la qumica sostenible.Lany 1990 es va aprovar el Acta per a la Prevenci de la Contaminaci a EEUU, la qual marca un punt dinflexi en la prevenci de la generaci de contaminants.Lany 1998, Anastas i Warner publiquen els 12 principis que actualment regeixen la qumica verda. El llibre on es publiquen sanomena Green Chemistry: Theory and Practice. A partir daqu, va comenar a crixer la Qumica Verda arreu del mn, amb els 12 principis com a referncia.

QUMICA NETA Per comenar, la qumica, es la indstria que allibera la major quantitat i varietat de substancies txiques al medi ambient. Centrar-se en el disseny de productes i processos que redueixin o eliminin ls o generaci de substancies perilloses.La qumica verda es basa en la sostenibilitat, per a qu ens referim amb desenvolupament sostenible? quan parlem de sostenibilitat, enfocada a la qumica, qu hem de sostenir?Quan parlem de DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, ens referim a dos objectius: Utilitzar els recursos naturals a ritmes baixos, ja que sn limitats i no podem permetre que sesgotin. Generar i dissipar residus a velocitats molt baixes, per deixar temps al medi natural perqu els assimili.El que la sostenibilitat diu que sha de sostenir tenint en compte el medi ambient: Recursos qumics (materials), com ara el petroli. Recursos energtics, com ara els combustibles fssils, mitjanant catalitzadors, energies renovables... Cuidar el medi ambient perqu s el responsable de contrarestar la contaminaci.Aix doncs, a partir de les premisses del desenvolupament sostenible, la Qumica Verda tracta de reduir: ####EXPLICAR### Residus Materials Riscos Danys Energia CostosQuan parlem de residus, ens referim a molts tipus de compostos, tant gasosos, com lquids, com slids, que salliberen al medi. Els ms perillosos sn aquells que persisteixen al medi durant molt temps i afecten directament als ssers vius (BIOACUMULATIUS).La gran perillositat ve, per, quan a la bioacumulaci se li afegeix: Que lelement sigui hidrfob, s a dir lipfil, i que sadhereixi als organismes vius. La volatilitat, que provoca la migraci del compost tant per aigua, aire i tamb per terra, ja que es porta desser viu a sser viu.Daix sen diu BIOMAGNIFICACI.Les estratgies per mitigar el dany ambiental la podem jerarquitzar de manera que: La primera, i menys til, s la soluci de diluir o amagar els residus per evitar que sacumulin. La segona, en comptes dalliberar directament el residu, processar-lo abans per disminuir la perillositat. Per la ms til i de la qual es basa la Qumica Verda, s no centrar-se en els residus quan ja estan generats, sin dissenyar el procs de producci de manera ms eficient prevenint des del principi de la cadena lemissi de contaminants al medi.

ELS 12 PRINCIPISEs poden dividir en quatre grups diferents, depenent del seu mbit daplicaci: Recursos, tant materials com energtics. Residus, que han de ser els mnims i no perillosos. Reaccions, i la seva eficincia. Reactius.Els 12 principis que van publicar Anastas i Warner van ser els segents:1. s preferible prevenir la generaci de residus que tractar-los un cop produts.2. Els dissenys de sntesi han de permetre la mxima incorporaci en el producte final dels materials a usar en el procs (per aconseguir una reutilitzaci).3. Dissenyar els mtodes sinttics usant o generant substncies inncues o molt poc txiques per a la salut humana i el medi ambient.4. Shan de dissenyar nous compostos qumics han de preservar l'eficcia i reduir la seva toxicitat.5. Sha de procurar evitar ls de substncies auxiliars (com ara dissolvents), i, si no es pot, sha de procurar que siguin inncues.6. Els requeriments energtics en un procs qumic han de considerar-se pel seu impacte tant econmic com ambiental, i han de minimitzar-se.7. Sempre que sigui possible, els recursos primaris han de ser renovables.8. S'evitar la formaci de productes i processos derivats sempre que sigui possible.9. Millor utilitzar catalitzadors que reactius estequiomtrics.10. Els productes qumics han de dissenyar-se de tal manera que al final de la seva funci no persisteixin en el medi ambient i es degradin a productes innocus.11. Han de desenvolupar-se metodologies analtiques abans de la formaci de substncies perilloses, per portar un control de les reaccions en temps real.12. Les substncies han de triar-se de manera que ajudin a minimitzar el risc d'accidents qumics.

QUMICA PREVENTIVAQuan parlem de Qumica Verda ens referim a utilitzar una qumica que dugui a terme la sostenibilitat desde la primera etapa fins la ltima. s a dir, una qumica basada en la PREVENCI.Per aix volem parlar de tres temes importants: 1. Primer parlarem de com savalua el risc dels compostos qumics i les mesures preventives que pren la poblaci.2. Desprs parlarem dels punts en que influeix la qumica verda en lanlisi del cicle de vida dun producte, des de lobtenci com a matria primera fins al moment en que el consumidor acaba el seu s.3. Per acabar, mirarem com ha influt la qumica verda a la societat i quins mbits de recerca ha generat.(AVALUACI DE RISCOS) Un compost qumic no noms s perills per la seva toxicitat, sin tamb per la seva persistncia en el medi i la seva probabilitat dexposici a un organisme.Per aix, quan parlem de risc hem de tenir en compte dues variables, lexposici (quantitat de compost que pot interaccionar amb lorganisme) i la toxicitat (potncia a causar algun dany o lesi).s molt important, doncs, avaluar el risc de tots els compostos qumics i tenir una clara visi de la perillositat dels elements que existeixen actualment. Per si mirem el grfic: Noms hi ha dades toxicolgiques del 25% del total de compostos qumics existents, i les de la majoria sn molt limitades(2+3). De tots els compostos amb dades toxicolgiques, un 10% es consideren compostos prioritaris(3). Per daquests compostos prioritaris noms sels ha avaluat el risc a un 10% (4).Per tant, s molt clara la necessitat que hi ha daconseguir avaluar la majoria de compostos qumics per poder prevenir efectes inesperats.s per aquest motiu que sadopten mesures de prevenci: Les autoritats pbliques tendeixen a adoptar el PRINCIPI DE CAUTELA: davant amenaces ambientals, la falta de certesa cientfica completa no hauria de posposar les mesures de prevenci. Resumint, millor prevenir que curar. Sutilitza tamb a vegades el canvi de productes per serveis. Quan un producte pot ser perills, es substitueix per un servei. (Posar exemple insecticida servei de control de plagues). Una altra forma, ms directa, devitar riscos ambientals sn els acords internacionals per a reduir o prohibir compostos problemtics o fomentar prctiques ms sostenibles.(QUMICA VERDA EN EL CICLE DE VIDA) Durant el cicle de vida el producte passa per diferents etapes i la qumica verda collabora en totes elles:1. Durant la primera etapa la qumica verda pretn:a. Que els recursos energtics i materials siguin renovables2. Durant la manufactura del compost:a. Potenciar la catlisib. Utilitzar reactius innocus, no txicsc. Economia atmicad. Disminuci del consum energtic3. Durant la distribuci:a. Eficinciab. Mnim embalat i de baix impacte ambientalc. Transport segur de les mercaderies (sobretot si poden ser perilloses)4. Durant ls del producte:a. Que es pugui reutilitzarb. Que es pugui reciclarc. Que durid. Baix requeriment energtic5. Post-consum:a. Que no sigui txicb. Que sigui biodegradable(REES DE RECERCA) Les rees dinvestigaci que ha propiciat la Qumica Verda sn les segents: La CATLISI, s a dir la recerca de mtodes perqu les reaccions qumiques siguin suaus i utilitzin recursos renovables i millorin la selectivitat cataltica dels processos. La investigaci de NOUS MATERIALS, perqu procurin lestalvi de recursos i que evitin productes txics i perillosos. La EFICINCIA ENERGTICA, que desenvolupa lestalvi energtic (microones, fotoqumica...) La QUMICA AMBIENTAL, per poder determinar el comportament dels compostos qumics en contacte amb el medi, avaluar el risc, i tot el que es relacioni amb lavaluaci ambiental de processos i productes, sobretot contaminants.

EXEMPLES DE QUMICA VERDAUn exemple clar s el blanquejament en la PRODUCCI DE PAPER:Tradicionalment sutilitzava el clor, que s un component que t les caracterstiques de perillositat que hem comentat (bioacumulatius), persisteix al medi durant molt de temps. En els ltims anys sha descobert que laigua oxigenada tamb serveix com a blanquejador, molt ms amigable amb el medi ambient ja que lnic subproducte que en resulta s laigua.Un altre exemple s el de la BOGGSITA:Sha descobert recentment un mineral, la boggsita, que es troba en quantitats molt petites a la natura i que t propietats per reduir la contaminaci de reaccions qumiques industrials.El motiu de la seves propietats s que t porus de diferents mides, totes de la mida dalguna molcula (per on shi poden fer passar). Per tant, es poden dirigir cap on es vulguin les reaccions qumiques (fer servir el mineral com a catalitzador), guanyar eficincia i generar menys residus.Es pot utilitzar amb el petroli, per exemple, per crear amb ms eficincia la gasolina a la vegada que sobt propil com a subproducte per posteriorment fabricar plstics.Un altre exemple, ara de la branca de FARMACOLOGIA:Sha descobert recentment una possible cura pel cncer:Mitjanant unes molcules que detecten la diferncia de PH entre les molcules bones i les cancergenes, sintrodueixen a aquestes ltimes i alliberen el compost anticancergen que transporten.Aix doncs, saconsegueix aplicar la dosis adequada per curar al pacient estalviant tamb despeses econmiques excessives.A ms a ms, s molt important la part ENERGTICA:s necessari trobar fonts denergia netes i renovables, que ens assegurin

QUMICA CONVENCINAL VS QUMICA VERDAPer acabar, graficarem la diferncia entre la qumica convencional i la qumica verda per veuren les diferncies.La qumica tradicional es basava en la optimitzaci econmica, contaminar s gratis. Els residus es tiren o b per aigua, per aire o per terra sense cap remordiment.Actualment, per, aquesta metodologia no s tan freqent, sin que hi ha certa preocupaci per les emissions de contaminants. Aleshores, el que es fa s: Les emissions per aire sn lleugerament controlades, redudes. Es tracten les aiges residuals Els residus a la terra o b sinjecten al subsl o b es remeien.Per la Qumica Verda va molt ms enll, intenta evitar les emissions desde que el producte arriba com a matria primera, fomentant la reutilitzaci, leficincia, el reciclatge...Per tant, la qumica verda, respecte la convencional: s ms lgica des del punt de vista cientfic, ms consistent Marca una tendncia cap al desenvolupament i la recerca de metodologies innovadores Ms segura que los processos convencionals s econmicament ms eficient Condueix cap a una civilitzaci sostenibleTot i aix, dir que lnic inconvenient que es pot apreciar s que, tot i ser dinters pblic el cam cap on va la Qumica Verda, no est prou aplicada actualment.BIBLIOGRAFIALlibre!!

CONCLUSIONSLa Qumica Verda no s una branca de la qumica, sin una manera de fer qumica a partir duna voluntat collectiva, la sostenibilitat.s una metodologia basada en la PREVENCI: s millor tractar la font que netejar la desembocadura.Es basa en la millora continua, en la innovaci i el desenvolupament tecnolgic, aix doncs obre un gran ventall de possibilitats per a la millora del nivell de vida, aquesta vegada sense malmetre el medi ambient.

DEBAT Si la necessitat d'aplicar la Qumica Verda s tan evident, per qu no s'aplica encara? Creieu que darrere la pobra implementaci de la Qumica Verda, hi ha una decisi poltica? Si s aix, quins interessos creieu que hi pot haver, que fan que vetllin abans per la qumica convencional (i pels que senriqueixen amb ella) i no pas per la nostra salut i la del nostre planeta?