PUBLICACIÓ DE VEÏNS, VEÏNES I COL·LECTIUS DE SANT MARTÍ 12.500 EXEMPLARS

El neofeixista Casal Tramuntana arriba al barri de la Verneda

PÀG. 2-3

Relació directa amb l’extrema dreta i connexióa Europa

PÀG. 4-5

El barri es mobilitza davant els llops amb pell de xai

PÀG. 6-7

2 NI AQUÍ, NI ENLLOC!

Disfressar el seu missatge d’ex-clusió i discriminació sota l’apa-rença d’un centre de lleure i una entitat solidària. En lloc de pro-

pagar obertament un discurs d’odi, opten per rentar-se la cara i oferir una imatge amable i simpàtica. Identitaris en lloc de neofeixistes: aquest és el canvi que han emprès diversos grups ultradretans euro-peus els darrers anys. També ho estan fent a Catalunya, a través del Casal Tramun-tana, obert el 2012 i, des de l’any passat, instal·lat a la Verneda. Amb aquest camu-flatge, pretenen passar inadvertits, evitar la mala imatge associada a l’extrema dreta, esquivar les denúncies de les entitats soci-als i driblar l’acció de la justícia, que con-demna l’odi i la discriminació per motius racials, ètnics i ideològics.

Camuflatge per aconseguir suportsEls membres del casal se citen per anar d’excursió, fan calçotades, desenvolupen accions assistencials com recollides d’ali-ments o de joguines “per a famílies espa-nyoles”, entreguen roses a geriàtrics, recu-llen taps de plàstic per a una nena malalta... Les activitats que du a terme el Casal Tra-muntana no fan pensar que es tracti d’una organització neofeixista. També convoca activitats esportives i tornejos de futbolí o de videojocs i anuncia exposicions fotogrà-fiques o xerrades diverses... Darrerament, a més, ha creat una associació animalista anomenada Ibernatura.

En un primer moment, tota aquesta acti-vitat es duia a terme des de l’anonimat: no es publicaven convocatòries i els membres del casal apareixen amb la cara tapada. Després, va venir la propaganda visible, a cara descoberta i amb anuncis públics. La gent implicada mostra interès per temes

El Casal Tramuntana, un local neofeixista, arriba a la Verneda

Alguns veïns i veïnes de la Verneda-Sant Martí ja s’han assabentat que, des del mes d’octubre, el Casal Tra-muntana s’ha traslladat al barri. A d’altres, potser encara no els sona gens aquest nom. Ja el 2012, aquest centre va obrir les portes al barri veí del Clot. Aleshores, diverses entitats i part del veïnat d’aquell barri es van mobilitzar per denunciar el que amagava aquesta entitat: rere la imatge inofensiva que intenta cultivar, fa proselitisme neofeixista. A principis d’estiu, van anunciar que es traslladaven a la Verneda. Des d’aquell moment, diversa gent d’aquest barri s’ha començat a organitzar per impedir que hi enverinin la convivència.

Els membres del casal duen a terme activitats lúdiques i assistencials. Abans les convocaven des de l’anonimat; ara ho fan a cara descoberta i amb anuncis públics

Acció de membres del casal contra

un grup d’anti-feixistes que s’ha-

vien concentrat davant de l’Au-

diència Provincial

La nova ultradreta utilitza la mateixa

iconografia que empren els grups antisistema, com la màscara de ‘V

de Vendetta’

estat condemnat recentment per aquests fets. Un altre exemple recent: l’octubre passat, durant el judici a dos antifeixis-tes a l’audiència de Barcelona, un grup de neonazis es va presentar a la concentra-ció de suport que tenia lloc davant dels jutjats i va agredir i intimidar els assis-tents. L’acció es feia per donar suport a Fernández, que participava en el judici, i va ser difosa a Facebook pel mateix Sánc-hez, que hi va acudir envoltat de coneguts neonazis barcelonins.

Esquivant el tancamentCom pot ser que un casal d’aquesta mena esti-gui obert al públic? La legislació espanyola és de les menys restrictives en relació amb les expressions feixistes i xenòfobes. Als ultra-dretans espanyols i catalans, els resulta molt fàcil evitar l’acció de la justícia. Només amb una mica de maquillatge ja en tenen prou. Actualment, el Casal Tramuntana no té lli-cència d’activitats. De fet, el districte de Sant Martí va emetre una ordre de cessament d’ac-tivitat contra el primer local que van tenir al Clot. Però això no els impedeix continuar fent tota mena d’actes, que convoquen mit-jançant les xarxes socials. El 2014, malgrat les relacions demostrades, el Casal Tramun-tana encara està en funcionament.

3NI AQUÍ, NI ENLLOC!

socials i utilitza un llenguatge amb expres-sions d’indignació social, fins i tot antisis-tema, per difondre les seves idees feixistes sense que, d’entrada, s’identifiquin com a tals. També han aprofitat el context català actual, amb una agenda política marcada pel debat sobiranista, per participar a les diverses manifestacions convocades per l’unionisme (com la del 12 d’octubre passat) i eludir la marginalitat habitual de l’ex-trema dreta. La seva presència en aquests actes ha evidenciat un allunyament de les opcions ultradretanes més clàssiques, habitualment concentrades a Montjuïc el 12-O. El casal es vol mostrar com una alter-nativa públicament moderada, aquesta és la imatge necessària per aspirar a incre-mentar la seva base social en un futur.

Una estratègia conegudaAquesta tàctica de dissimulació no és nova, ja s’ha pogut observar a diversos països europeus aquests darrers anys. L’abandonament d’estètiques agressives com la de les bandes de caps rapats neo-nazis dels anys noranta ha donat pas a un canvi d’hàbits, de discurs i d’estètica. La renovació ideològica passa per l’adopció d’un missatge identitari en detriment del racisme explícit precedent; les estètiques són menys agressives (en diuen casuals) i arriben a recordar la de grups alternatius d’esquerres. Pel que fa a la iconografia, busquen nous emblemes que substituei-xen la creu gammada o el jou i les fletxes. D’aquesta manera, una nova ultradreta descarta rotundament l’etiqueta de neo-nazi i adopta discursos ambigus i aparen-ces antisistema.

A Europa, el Tramuntana té un referent molt clar, abanderat d’aquesta renova-ció ultradretana: la Casa Pound italiana, seguidora de Mussolini i difusora del “neo-

feixisme del Tercer Mil·lenni”. Una altra vinculació és la que manté amb Alba Dau-rada de Grècia, de qui calca mètodes i pràc-tiques. L’organització hel·lena, però, no té tantes manies com la catalana i usa una versió de la creu gammada com a logotip.

Vincles neonazisTot i que els membres del casal no es cansen de repetir que no són feixistes, les evidèn-cies són ben clares: entre els impulsors, hi ha reconeguts militants neofeixistes cata-lans. Ho són, per exemple, Alberto Sánchez (regidor de PxC a l’Hospitalet) o Alejandro Fernández (exmembre de la formació naci-onalsocialista Movimiento Social Republi-cano). Entre els assidus, també hi trobem històrics militants ultres com Carlos Fran-cisoud o Jesús Álvarez. El primer va ser

condemnat per atemptar contra bars LGTB o clíniques que duien a terme avortaments els anys vuitanta; el segon és un neonazi sabadellenc encausat per difondre l’odi a través d’Internet i a qui els Mossos van tro-bar nombroses armes a casa.

A vegades, aquests activistes no poden camuflar.se i actuen com el que són: vio-lents, intolerants i autoritaris. Això va succeir el juliol de 2012, quan Sánchez, begut i envoltat de símbols ultres, va cele-brar la victòria de la selecció espanyola a la darrera Eurocopa. Pocs metres enllà, uns joves apallissaven llauners pel sol fet de ser estrangers. Un dels agressors ha

Entre els impulsors, hi ha reconeguts militants de formacions com Plataforma per Catalunya o el nacionalsocialista Movimiento Social Republicano

Exterior del centre ubicat a la Verneda

Instantània de l’interior de l’antiga seu

al Clot

4 NI AQUÍ, NI ENLLOC!

A principis de 2012, es va inau-gurar el Casal Tramuntana al carrer Independència 333, al barri del Clot. En un principi,

el local s’havia de dir Centre Militia, el nom que apareixia a la convocatòria de la seva presentació en societat. Però aquesta denominació tenia unes connotacions ultradretanes massa evidents. Per aquest

motiu, va passar a adoptar el nom Tra-muntana, molt menys sospitós.

Després de dos anys i mig d’organitzar nombroses activitats, d’algunes queixes veïnals i d’una infructuosa intervenció de la Guàrdia Urbana, el Tramuntana va tancar el local. Es va traslladar a la Ver-neda, on va estrenar el seu nou espai l’oc-tubre de 2014.

Primera seu al Clot

LA CASA POUND (ITÀLIA)El Casal Tramuntana s’inspira en la Casa Pound, un moviment italià que es proclama seguidor de Mussolini i difusor del “fei-xisme del tercer mil·lenni”. Alguns del seus dirigents estan vinculats amb la violència política i fins i tot amb assassinats. La Casa Pound es disfressa de centre social: capta joves mitjançant una oferta d’oci per, des-prés, disciplinar-los en l’ideari neofeixista.

Fa un temps, es va fer públic que el regidor de PxC i impulsor del Tramuntana, Alberto

Sánchez, havia fet un viatge a Roma per apro-fundir en aquest moviment. A més, a la inau-guració del casal, van convidar el líder de la Casa Pound, Gianluca Iannone, i el militant Gabriele Adinolfi, terrorista implicat en un dels atemptats més mortífers perpetrats per la ultradreta europea després de la Segona Guerra Mundial, el de l’estació de Bolonya el 1980. Iannone sempre repeteix que no és racista, només identitari: 0% Racisme, 100 % Identitat és un dels seus lemes.

ALBA DAURADA (GRÈCIA)Un altre referent del Casal Tramuntana és el partit grec Alba Daurada, del qual calca especialment les accions de caritat xenò-foba, com les recollides d’aliments per a famílies de casa. Actualment, part de la seva cúpula està empresonada i espera el judici corresponent. Se l’acusa de formar part d’una organització criminal arran, entre altres fets, de l’assassinat del cantant i activista Pavlos Fyssas i de nou persones més. Un dels encausats és el portaveu del

partit, Ilias Kasiridis. El 2013, diversos activistes del Tramuntana, començant per Sánchez i Fernández, van viatjar a Grècia en almenys dues ocasions. Es van reunir tant amb Kasiriadis com amb el cabdill d’Alba Daurada, també empresonat, Niko-laus Michaloliakos. Fernández, de fet, s’ha tatuat l’emblema d’aquesta organit-zació hel·lena, juntament amb el del casal Tramuntana, a la cama. Ho va publicar ell mateix al Facebook.

La connexió a Europa

Interior de l’antic local del

Tramuntana

Un dels cabdills del Tramuntana, Alejandro Fernán-dez, a la manifes-tació en record del nazi Rudolf Hess

5NI AQUÍ, NI ENLLOC!

ALBERTO SÁNCHEZUn dels primers impulsors del Casal Tramuntana, és regidor de Plata-forma per Catalunya a la seva ciutat, l’Hospitalet de Llobregat, des de 2011. Comparteix grup municipal amb Daniel Ordóñez, que va ser detin-gut el 1999, quan era un cap rapat ultra de dinou anys. Sánchez va ser multat el 2011 per haver incitat a l’odi durant un partit de Copa del Rei entre l’Hospitalet i el Barça. El juliol d’aquell mateix any va exhibir sim-bologia ultra durant una celebració esportiva a la plaça d’Espanya. Pocs metres més enllà, uns joves agredien llauners pel sol fet de ser estran-gers

Relació directa amb l’extrema dreta

CARLOS FRANCISOUDVeterà del neofeixisme a Catalunya, és un altre dels inspiradors del casal. Va ser condemnat per protagonitzar atemptats en nom de Milícia Catalana durant els anys 80. Entre els seus objec-tius, hi havia clíniques avortistes, locals d’ambient LGTB i espais d’esquerres. Fundador del Moviment Patriòtic Català (MPC), un grupuscle ultra dels noranta que inspira el Tramuntana, va ser candi-dat de PxC a Badalona el 2011.

JORGE BUXADÉEl febrer de 2012, va fer una xerrada sobre el sistema de partits al Tramun-tana. Advocat de l’Estat en el cas contra la consulta sobre la independència cele-brada a Arenys de Munt el 2009, Buxadé va ser candidat a les llistes de la Falange Española y de las JONS els anys noranta.

JESÚS ÁLVAREZDetingut el 2013, acusat de difondre idees xenòfobes i antisemites a través del seu bloc. Al registre de casa seva, la policia hi va trobar un centenar d’armes blanques, punys americans, bats de beisbol, gri-llons i armes curtes. És amic de Sánchez i Fernández. Va participar de l’agressió que es va produir l’octubre passat davant de l’Audiència de Barcelona.

ALEJANDRO FERNÁNDEZExdirigent del partit neonazi MSR i cabdill del Tra-muntana. Ha participat en almenys un dels homenat-ges que ha fet la flor i nata neonazi europea al conegut criminal de guerra Rudolf Hess a Baviera. També va viatjar a Grècia, on es va fotografiar amb un dirigent del partit neonazi Alba Daurada. Es va tatuar els sím-bols d’aquest partit grec i del Tramuntana a la cama.

6 NI AQUÍ, NI ENLLOC!

D’ençà que el Casal Tramun-tana es va instal·lar al barri del Clot i després a la Ver-neda, diversos col·lectius,

associacions i veïns i veïnes d’ambdós bar-ris van començar a treballar conjuntament per rebutjar els valors de la ultradreta que fonamenta el Tramuntana i per demanar el seu tancament definitiu. La intenció és, en primera instància, explicar a tothom què significa i què defensa aquest espai; també, posicionar-se clarament contra tota activitat que fomenti el racisme, la xenofòbia o qualsevol forma de discrimi-nació. El teixit associatiu que s’oposa al casal ho fa des del respecte, la pluralitat, la tolerància i la solidaritat com a valors

de lluita contra les desigualtats socials i la discriminació. La seva tasca d’informació i mobilització s’adreça especialment a la gent jove, més susceptible de ser captada

pel casal. Per aquest motiu, es treballa amb escoles i instituts, associacions veïnals i altres entitats que fa anys que lluiten per uns barris socialment més justos. L’ob-

jectiu és el tancament del Casal Tramun-tana i de qualsevol centre que promogui el nazisme, encobert o no.

Assistencialisme interessat i xenòfobAquest veïnat s’enfronta a llops amb pell de xai: el Tramuntana desplega tot un seguit d’activitats assistencials amb l’objectiu de fer-se propaganda i legitimar-se. Ha fet donacions de sang col·lectives, exhausti-vament fotografiades per, després, poder fer propaganda a les xarxes i aparèixer com un grup de gent solidària i altruista. Què els motiva a fer-ho? El fet d’homenat-jar un amic seu que tenia el rècord de dona-cions al seu poble, com afirmen a les entre-vistes? Alba Daurada també sol recórrer

Un barri mobilitzat davant els llops amb pell de xai

La tasca informativa del teixit associatiu antiracista i antifeixista s’adreça especialment a la gent jove, més susceptible de ser ‘captada’ pel casal

Veïns i veïnes del Clot es van mo-bilitzar amb èxit contra la presèn-cia feixista

7NI AQUÍ, NI ENLLOC!

Què pots fer per desemmascarar el Casal Tramuntana?

> Si sou veïns o veïnes, denunciar-los quan facin actes o festes: no tenen cap mena de llicència ni permís per desenvolupar activitats públiques.

> Xerrar amb el veí del segon, la boti-guera del mercat o la veïna de davant i informar-los que, darrere aquell casal, hi ha organitzacions d’extrema dreta que s’intenten introduir al barri. Expli-car-los que aquesta entitat suposa una amenaça, tot i la seva aparença inofensiva.

> Participar als actes que es convo-quin per denunciar la seva activitat: xerrades, manifestacions, recollides de signatures. Hem de demostrar que el veïnat de la Verneda-Sant Martí rebutgem enèrgicament que la ultra-dreta tingui presència al barri i que no pararem fi ns a aconseguir el tan-cament defi nitiu del local.

a aquestes tàctiques propagandístiques i ha arribat a afi rmar que la sang recollida només es destina a grecs i gregues, mai a estrangers. El dirigent franquista Blas Piñar ja feia publicitat de les seves dona-cions durant els anys 70.

Una altra aposta del casal és la recollida d’aliments per a “famílies espanyoles”. El fet de muntar parades periòdiques a les

portes dels supermercats li dóna visibili-tat. Utilitza la situació de vulnerabilitat que pateixen nombroses famílies actual-ment i instrumentalitza la solidaritat de la gent que respon a les seves crides per ren-tar la seva imatge i vendre el seu ideari. El Banc d’Aliments subratlla que el Tramun-tana no té relació amb ells ni està integrat dins la seva xarxa d’entitats receptores a la Verneda-Sant Martí.

Alhora, la Creu Roja, entitat que cada any coordina una recollida de joguines per

a infants molt important, també es des-marca de les activitats desenvolupades pel Tramuntana o per Plataforma per Catalu-nya, com les recollides de joguines on s’ex-clou la mainada que consideren de fora. Altres activitats assistencials usades pel casal per donar una imatge de solidaritat han estat la recollida de taps de plàstic per a una nena malalta o l’entrega de roses als geriàtrics el dia de Sant Jordi.

No deixar-se enganyarEnfront d’aquestes accions propagan-dístiques, l’objectiu del veïnat mobilit-zat contra els defensors d’aquesta nova ultradreta és clar: evitar que el discurs aparentment inofensiu que transmeten els atorgui cap legitimitat. Les seves argu-mentacions donen una idea del que es tro-barà el barri els propers temps. Els ultres del Tramuntana no accepten ser conside-rats com a feixistes, sinó que s’autodes-criuen com un grup que “intenta canviar el món”. Rebutgen l’etiqueta de neonazis i afi rmen que ells estan al mig, entre fei-xistes i antifeixistes. Quan els pregunteu sobre Hitler, Franco o Mussolini, evitaran prendre cap mena de posició ni mostrar cap referència històrica. Esbombaran que ells són el que fan i el que fan són activi-

tats lúdiques, solidàries i culturals i no pas accions violentes o discriminatòries. Us diran que no són ultradretans, sinó “patri-otes”. Que no són racistes, sinó “identita-ris”. Que no són xenòfobs, però combaten la “immigració massiva”. Diran que no són contraris a la multiculturalitat, però miraran de fer por amb el fantasma de la “islamització d’Occident”. I acabaran afi r-

mant que totes les acusacions que reben són falses, que ells són víctimes de “difa-macions de la premsa” i d’associacions veïnals “ideològicament contaminades”. Diran que el veïnat no està en contra seva i tornaran a parlar d’amenaces exteriors: aquells que protesten vénen d’altres bar-ris i ciutats. En defi nitiva, defensaran que són uns angelets que no han trencat mai cap plat. I, com heu pogut comprovar en aquesta publicació, això no es correspon, ni molt menys, amb la realitat.

El Casal Tramuntana utilitzala situació de vulnerabilitat que pateixen nombroses famílies per rentar la seva imatge i vendre el seu ideari

Les seves campanyes discriminen els receptors: les joguines o els aliments que recullen no s’entreguen a persones que considerin ‘de fora’

Unitat contra el Feixisme i el Racisme de Sant Martí (Barcelona)santmartiunitatcfr@gmail.com www.facebook.com/unitatcfrTWITTER: @UnitatvsRacismehttp://unitatcontraelfeixisme.org

Publicació editada per:

La Directawww.directa.cat - directa@directa.catTWITTER: @La_Directawww.facebook.com/ladirecta935 270 982 - 661 493 117c. Riego 37 baixos esquerra. 08014 Barcelona

Una manifestació de l’assemblea d’entitats con-tràries a l’establi-ment del neofeixis-me a la Verneda

El Casal Tramuntana es va instal-lar a la Verneda el juliol passat. Com ha viscut la seva presència, el barri?

Hem entès que ens havíem d’organitzar per fer-los front, ja que són un perill per la convivència. Aquesta feina ja la teníem mig feta, perquè la Verneda té una llarga trajectòria de lluites i experiències socials. A través de la coordinadora d’entitats, una trentena de grups molt heterogenis ens hem aplegat. Hi ha associacions de veïns, esplais, geganters i altres col·lectius que treballen en la cultura o que s’ocupen de problemàtiques vinculades a l’urbanisme.

Heu articulat un discurs únic per afron-tar el fenomen feixista?Hem consensuat un text amb temes clau. No només sobre el feixisme, també al vol-tant de la violència de gènere i altres qües-tions. Tothom ha coincidit en la necessi-tat de posicionar-nos contra la presència del Casal Tramuntana i posar en valor la convivència intercultural al si del barri. Durant la darrera festa major, per exem-

ple, els grups que treballen amb menors van difondre la Xarxa Antirumors i l’escola d’adults ha organitzat diverses xerrades sobre la ultradreta. Les associacions de mares i pares també s’han implicat a fons perquè les escoles introdueixin un model de convivència on no hi càpiga cap tipus de discriminació.

Heu adaptat la campanya que es va impul-sar al Clot pel tancament d’aquest centre?La proximitat amb el Clot ens ha servit per crear un espai de mobilització molt ampli, per reaccionar amb rapidesa tan bon punt vam saber que el Tramuntana s’instal·lava a la Verneda. Tan sols hem elevat el nivell d’alerta i hem acordat les maneres d’ex-

plicar el comportament del nou feixisme. Perquè, a diferència d’abans, aquest es pre-senta amb una estètica menys agressiva: recullen aliments i fan donacions de sang per les persones més desvalgudes. Consci-ents que això pot seduir determinats sec-tors de la població, sobretot la més colpe-jada per la crisi, cal dir que, darrere dels seus missatges, s’hi amaguen idees exclo-ents i xenòfobes.

Quines diferències trobeu respecte d’al-tres iniciatives?Volem reforçar el vessant pedagògic a fi que els joves s’impregnin d’aquests valors ètics i comunitaris. I això implica que aquests treballs figurin en les activitats extraescolars, com quan fan classes de llengua i matemàtiques o quan l’institut

organitza un concurs literari amb motiu de la festa major. Al capdavall, el model de convivència és un aspecte transversal.

Veieu possible tancar el casal?Serà difícil. Si organitzen una activitat amb una afluència superior a la permesa,

poden ser expulsats només temporalment. Hem mirat la seva situació legal, ens hem adreçat al fiscal de Barcelona per delictes

d’odi, però hi ha poques escletxes. El local està llogat a un particular, però intenta-rem que es tanqui, sempre en paral·lel a la tasca de conscienciació. No tenim por perquè som majoria i representem aquella població que aspira a una convivència en peu d’igualtat.

En aquest proper cicle electoral, penseu explicar què hi ha darrere de determinats missatges polítics?Volem contextualitzar-los i lligar la pedago-gia a la memòria històrica, que es recordi el procés migratori i les lluites que ha viscut la Verneda. El treball de combinar la pedago-gia amb la mobilització té una força extra-ordinària amb vista a emfasitzar la societat que defensem. I és que la lluita antifeixista pertany al 99,9% de la població.

“No tenim por perquè som majoria”TATIANA SANTOS, VICTÒRIA MIQUEL I DANI CELMA MEMBRES D’UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME (UCFR) DE SANT MARTÍ

“Les associacions de mares i pares s’han implicat a fons perquè les escoles introdueixin un model de convivència on no hi càpiga cap tipus de discriminació”

“Conscients que la ultradreta pot seduir determinats sectors de la població, cal dir que, darrere dels seus missatges, s’hi amaguen idees excloents i xenòfobes”

8 NI AQUÍ, NI ENLLOC!