La Quaresma i la Setmana Santa es mouen en el calendari seguint la celebració de laPasqua, que és sempre el diumenge després de la primera lluna plena de primavera.El primer dia de Quaresma és el Dimecres de Cendra o dia de l'enterrament de la sardina,en què hom recorda els quaranta dies que J esucrist va dejunar al desert. A partird'aquesta data comencen els quaranta dies de dejuni, decretats pel papa Gregori el Gran enel Concili de Nicea l'any 325, actualment però molt poca gent segueix aquest període deprivació. Es podria dir que el Carnestoltes a la llarga està guanyant la partida a laQuaresma.

En el passat, el seguiment de les normes de dejuni i abstinència establertes per l'Esglésiahavia estat molt rigorós, amb una prohibició molt expressa de menjar carn o qualsevolaliment blanc els divendres. Per altra banda, durant aquest període del calendari litúrgicles esglésies de la ciutat celebren viacrucis al seu interior.

En moltes cases en què hi havia canalla era costum representar la Quaresma com una vellaamb set peus, retallada en paper, a la qual li anaven tallant un peu per cada diumenge deQuaresma fi ns arribar a la Pasqua.

Adopta la f orma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en unaa mesura que van passant les setmana de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina(coneguda com a J aia Corema) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mansduu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que elsinf ants mengessin peix per Quaresma. Se' ls amenaçava dient-los: "Si menges carn, sa J aiaSerrada vendrà i se t'endurà". Com veieu, rep molts de noms.

El primer dimenge de Quaresma era quan a molts locals socials, d'abans de la Guerra Civil,celebraven el Ball de la Pinyata (o també dit de la Pinyeta). Era un ball molt peculiar: elballador demanava a la noia per ballar el Ball de la Pinyata. Al mig de la sala hi penjaven unao dues cistelles, una per a casats, i una altra, per a f adrins. De cada cistella hi penjavenunes cintes en les quals els organitzadors del ball hi lligaven un obsequi (una figureta, unapastilla de sabó, etc...). A la mitja part els nois eren cridats i anaven a buscar la sevaballadora la qual estirava una cinta. D'entre aquests regals podia sortir la toia, que era elregal més especial. El f et de ballar no comprometia a res a la parella. En algunes cases nopermetien l'assistència a aquest ball perquè es f eia dins la Quaresma i era considerat unesbarjo massa alegre.