NOM ALUMNA: Zineb Aalouf i Felisa Tébar 

ESCOLA: Es Vedranell, Sant Agustí d’es vedrà (Eivissa) 

TÍTOL DEL PLA DE MILLORA: Jardí encantat­pati 

ELABORAT DE FORMA INDIVIDUAL: no 

ELABORAT EN GRUP: si COMPONENTS DE L’EQUIP: Nosaltres, alumnes de pràctiques de mòdul (Marina, Sara, Andrea i Silvia)   

Breu descripció del Pla: L’equip docent de l’escoleta ens ha proposat fer el projecte a una part concreta del pati, que volen que sigui com a un espai natural i mig màgic amb espais per amagar­se i amb la temàtica principal natural. Es tracta d’un projecte conjunt amb l’escola i l’AMIPA i amb la col∙laboració de l’Ajuntament. Ha estat iniciat fa tres anys, encara que els avanços fins ara han estat pobres o poc durables. Nosaltres, per la nostra part ens hem coordinat amb les altres al∙lotes de pràctiques i hem dissenyat una sèrie d’artefactes pel pati d’acord amb els objectius establerts per par de l’escoleta i segons el que hem vist que als nens els hi podria agradar­les i/o necessitar per al seu moment evolutiu.   L’ajuntament posarà les tanques per delimitar l’espai, i l’hort.  L’escoleta possarà unes taules d’experimentaciò amb la col∙laboració de l’AMIPA i nosaltres possarem un rocòdrom fet amb palets, uns neumàtics de cotxe, i un d’autobús, un cirqüit d’aigua en un tauler, un panell sensorio­manual, una casseta per als pardals i un test gigant de palmera possat al revés, que representa un lloc on amagar­se, un refugi.    

Indicadors d’assoliment  Sí  No  NO procedeix 

Evidències 

1. ELS OBJECTIUS DEL PLA ESTAN BEN             CONCRETATS  

  x    Mentalment estan plantejats però no estan consensuats  ni concretats amb tot l’equip que va participar 

 ­S’estableix un nombre d’objectius de millora adequat, real i assolible?  

    x  No sabem quants serien adequats (quina quantitat d’objectius). Però els que hem anat plantejant verblament entre totes, sí que pensam que són adeqüats. 

1  O.Esteve & Z.Carandell. Pràctica Reflexiva 

 ­ Els objectius estan prou esmicolats, però alhora queda clar el seu lligam amb els objectius del centre? (Amb això es fa emergir l’ideal’, on es vol arribar)  

  x     

­ S’expliciten en forma de llistat les accions concretes que comporta l’assoliment de cadascun dels objectius establerts. Això es pot fer a partir de la pregunta: Què implica exactament…?  

  x    El varem fer oralment, encara falta la tasca de recuperació del que hem fet. 

­ Els objectius del pla s’han establert de forma compartida, o bé s’han concretat unilateralment?  

x      Compartida entre tots els implicats. 

 2. S’HA PLANIFICAT UN TREBALL       SISTEMÀTIC PER ASSOLIR ELS       OBJECTIUS DE MILLORA  

  x    No tan sistemàtic 

 ­ S’estableix una planificació (un calendari) per a la consecució dels objectius? 

x      Sí, ja que erem conscient de que a més s’ha de avaluar, volem veure com li donen ús i no volien quedar­nos enderrerides. 

 ­ La planificació contempla sessions de treball ?  

  x    Ja que no sabien quant de temps tardarien en fer cada peça o artefacte ni quan aconseguiriem el material concret. 

 ­ La planificació afecta a diferents agents?  

x      Data d’entrega. Una companya acabava abans les pràctiques, i per tant ens varem cenyir a la data en la que ella finalitza el practicum.  

2  O.Esteve & Z.Carandell. Pràctica Reflexiva 

 ­ La planificació implica un treball de grup entre les alumnes practicants?  

x      Tant per planificar com per dur­lo a terme, ha estat consensuat: dues caps fan més de dos, i sis caps més encara. 

 3. EN RELACIÓ AL PROCÉS DE MILLORA  

x      Que hem acabat a termini la construcció dels materials, podent tenir temps per millorar les imperfeccions. 

 ­ El pla de millora parteix o inclou una Autoanàlisi: Què fem ja en relació a les accions per assolir l’objectiu establert? Què ens falta fer?  

x      vàrem investigari preguntar que habien fet, així com llegir­lo a la memòria anual d’anys anteriors. 

 ­ El pla de millora inclou el contrast amb altres mirades: Com ho fem nosaltres? Què ens aporten altres mirades (d’altres centres o de sabers teòrics?   

x      Varem consultar fotos de patis a pinterst, llegir un article sobre els espais exteriors recuperat de l’assignatura d’estratègies 1, i também, respecte a com fer­ho, vàrem preguntar a coneguts que consideraven expert, el cóm ho farien ells, soretot en tema de tenir cura respecte a la seguretat dels infants (no voliem construir qualque cosa perillosa).  

 ­ El pla de millora inclou moments, eines o persones per fer l’Avaluació: En què hem avançat respecte al punt de partida?  

x      La mestra ens ha aportat idees per a criteris sobre els quals avaluar. Per avaluar, estarem les 6 alimnes de mòdul. El moment serà el del pati. 

 EN RELACIÓ A LA DINÀMICA INTERNA  ­ El pla preveu els obstacles i les resistències així com la manera de superar­les  

 x 

     Vàrem fer diverses idees en cas de no poder aconseguir els materials per fer algunes coses, o fer­les amb altres materials. 

3  O.Esteve & Z.Carandell. Pràctica Reflexiva 

 4. ES DUU A TERME UNA AVALUACIÓ             QUALITATIVA DEL PROCÉS AIXÍ COM,         DELS RESULTATS   

       

 ­ Es preveu la manera de documentar tot el procés que es vagi seguint  

  x    encara que el teniem present i varen fer bocets i fotos. 

­ S’aporten evidències concretes de l’assoliment dels objectius. : En què het / hem avançat? En quina mesura hem assolit els objectius concrets? Quines evidències tenim?   

    x   

­ S’argumenten finalment els avenços fets en relació als tres eixos següents:  a) pràctiques d’aula b) relacions interpersonals c) creences de centre   

    x   

OBSERVACIONS I COMENTARIS:      

       

4  O.Esteve & Z.Carandell. Pràctica Reflexiva 

 

5  O.Esteve & Z.Carandell. Pràctica Reflexiva