quadern didÀctic “la cartoixa de valldemossa” · com hem dit, actualment encara existeixen...

QUADERN DIDÀCTIC “LA CARTOIXA DE

VALLDEMOSSA”

Quadern didàctic del Conjunt Monumental de la Cartoixa de Valldemossa. Dissenyat especialment adaptant els

continguts al currículum de primària. Pensat per enriquir l’experiència de la visita.

PRIMÀRIA

1

Edita: Real Cartuja de Valldemossa en col·laboració amb MUTUS S.L.

Coordinació: Toni Mir Marí

Documentació i redacció de textos: Aina Ferrero-Horrach

www.mutus.com

© 2017

http://www.mutus.com/

http://www.mutus.com/

2

VISITA AL CONJUNT MONUMENTAL DE LA CARTOIXA DE VALLDEMOSSA

QUADERN DIDÀCTIC (PRIMÀRIA)

ÍNDEX

Sobre el quadern didàctic Introducció Història de la Cartoixa L’ordre dels cartoixans Església Farmàcia monàstica Cel·la prioral Col·leccions Frédéric Chopin – George Sand Col·lecció Guasp Sala Arxiduc Lluís Salvador Pinacoteca de la Serra de Tramuntana Col·lecció d’Art Contemporani Palau del Rei Sanç Jocs Cronologia Glossari Solució dels jocs Bibliografia i webgrafia

3

SOBRE EL QUADERN DIDÀCTIC

Aquest quadern didàctic pretén ser un recurs de mediació entre els i les alumnes de primària i totes les possibilitats que ofereix la visita al conjunt monumental de la Cartoixa de Valldemossa. L’objectiu d’aquest quadern és proporcionar informació relativa als diferents espais que composen la Cartoixa, tot relacionant-los amb les diferents assignatures de l’actual currículum de primària. L’heterogeneïtat del conjunt permet que els temes tractats abastin diferent contingut de les assignatures de Ciències Socials i Ciències Naturals, adaptat especialment al nivell didàctic al qual va dirigit.

Les explicacions dels diferents apartats estan encapçalades per un requadre en el que s’especifiquen quins són els continguts relacionats amb cada assignatura.

Dins del text hi ha paraules assenyalades en negreta que indiquen que aquesta paraula està inclosa en el glossari que es troba al final del quadern.

Per a cada espai es proposen una sèrie d’activitats per tal de que els i les alumnes puguin treballar abans, durant i després de la visita, promovent la participació activa, l’esperit crític, la recerca, la capacitat de percepció i observació i el treball en equip. És feina del professor seleccionar, d’entre totes les activitats que es proposen aquí, quines són les més adients per a la seva classe.

Així mateix, també s’inclou una cronologia dels esdeveniments més importants relacionats amb la Cartoixa, i un apartat de jocs per tal de que els i les alumnes aprenguin i reforcin els continguts d’una manera lúdica.

4

INTRODUCCIÓ

Benvinguts i benvingudes a la Reial Cartoixa de Valldemossa. Estau a punt de fer un viatge en el temps recorrent set-cents anys d’una història protagonitzada en els seus inicis per un rei, un palau, uns monjos i un monestir.

L’actual Cartoixa de Valldemossa és el resultat de moltes transformacions fetes per les diferents persones que han viscut aquí durant molts d’anys. Primer va ser un palau, després un monestir, després es va convertir en diferents habitatges particulars i ara finalment és un monument. Es pot dividir en dos grans espais que molt aviat coneixereu: l’antiga Cartoixa i la nova Cartoixa.

Iniciareu el recorregut pel nou monestir, visitant l’església, l’apotecaria, la cel•la prioral, les col•leccions Frédéric Chopin – George Sand, i el museu municipal, per acabar justament allà on s’escriví la primera pàgina de la història de l’ordre dels cartoixans a Mallorca; la primitiva Cartoixa emplaçada al ja esmentat palau del rei Sanç.

Durant set segles han passat per aquí prínceps, reis, emperadors, polítics, artistes, escriptors, tots ells seduïts pels encants d’aquest conjunt monumental que vosaltres ara teniu l’oportunitat de visitar. Us convidam a descobrir per vosaltres mateixos què té aquesta Cartoixa per haver estat i continuar essent mereixedora de tantes i il•lustres visites... com la vostra!

Continguts relacionats Ciències Socials

• Els regnes peninsulars i les Illes Balears a l’Edat Mitjana. Regne Privatiu de Mallorca.

• Espanya a l’Edat Contemporània. El segle XIX. Desamortització de Mendizábal.

• El nostre patrimoni històric i cultural. Reutilització i conservació del patrimoni.

5

HISTÒRIA DE LA CARTOIXA

L’any 1229, el rei Jaume I d’Aragó, dit el Conqueridor, va arribar a Mallorca. El seu fill, Jaume II, va ser el primer rei privatiu de Mallorca.

Jaume II tenia un fill que patia d’asma, en Sanç I. L’any 1309, per intentar alleujar el mal del seu fill, Jaume II va manar construir a Valldemossa un palau on pogués viure en Sanç, ja que creien que el clima valldemossí el podria ajudar a calmar la seva dolència.

Durant alguns anys aquest palau va servir de residència reial, és a dir, de casa dels reis de Mallorca. Tot i això, el regne de Mallorca no va durar molts d’anys, i l’any 1349 va acabar unint-se definitivament al regne de la Corona d’Aragó.

Com que ja no hi havia reis mallorquins, el palau construït per Jaume II no es va tornar a utilitzar com a casa dels reis. Per aquest motiu es va decidir donar el palau a uns monjos per a que aprofitassin l’antic palau i el convertissin en monestir. Aquests monjos eren cartoixans, és a dir, un dels diferents grups de monjos que hi ha. Era l’any 1399.

Document de donació del palau a l'ordre dels cartoixans per Martí I l’any 1399

Passat un temps dels canvis que feren els monjos per poder viure a l’antic palau, aquests s’adonaren que l’espai era massa petit: era necessari construir un nou monestir. Així, a l’any 1717 es va començar la construcció d’un nou monestir, aferrat a l’actual, marcant la segona gran transformació de la Cartoixa.

Després de que l’ordre cartoixà visqués al monestir durant quatre-cents anys, l’any 1835 l’Estat espanyol va llevar el monestir als monjos cartoixans i el va vendre a


• El nostre patrimoni artístic i cultural. Art i arquitectura.

6

particulars, és a dir, a persones com tots vosaltres! Aquest fet es diu desamortització.

Aquí tenim la tercera gran transformació de la Cartoixa, ja que vàries persones van comprar diferents parts per fer-ne casa seva. Imaginau-vos el luxe de poder viure a un lloc tan bonic com la Cartoixa de Valldemossa! Durant aquesta etapa la Cartoixa va rebre molts d’artistes i escriptors: George Sand i Chopin, Rubén Darío, Azorín, Santiago Rusiñol, Eugeni d’Ors...

Per la seva importància i valor històrico-cultural el conjunt de la Cartoixa s’ha declarat BIC (Bé d’Interès Cultural), que vol dir que és

un lloc que s’ha de conèixer, preservar i cuidar per tots.

Avui en dia el conjunt s’ha convertit en un monument que tothom que vol pot visitar. Com ara vosaltres!

ACTIVITATS PROPOSADES

Abans/Després de la visita

1. La Cartoixa de Valldemossa està declarada BIC (Bé d’Interès Cultural). Cercau altres elements patrimonials de les Balears que també s’hagin declarat BIC.

2. Pensau en altres coses que vos agradaria que es protegissin i cuidassin amb especial atenció com feim amb els BIC. Explicau el motiu de la vostra elecció.

7

L’ORDRE DELS CARTOIXANS

La Cartoixa de Valldemossa agafa el seu nom de la funció que va tenir durant quatre-cents anys: la de monestir dels monjos cartoixans. Tot i que ja no hi ha monjos a la Cartoixa de Valldemossa, els monjos cartoixans encara existeixen a altres indrets i duen una vida molt especial. Sabeu qui són aquests monjos?

Els monjos cartoixans són un grup de persones que formen part d’un ordre religiós caracteritzat per l’austeritat, el silenci i l’oració.

L’origen dels cartoixans l’hem de cercar al segle XI a França.

El primer monestir el va fundar Sant Bru a la zona de Chartreuse, a França, l’any 1084. Fixau-vos com es sembla el nom Cartoixa i Chartreuse, el lloc on es va establir el primer monestir!

Sant Bru va tenir molts de seguidors arreu del món que també van voler fundar cartoixes com ell: la Cartoixa de Valldemossa n’és un exemple!

A la Cartoixa de Valldemossa els monjos duien una vida molt senzilla dedicada a resar, llegir i fer feines manuals per relaxar la ment. Per poder concentrar-se en tot això, els monjos cartoixans havien de fer silenci tot el temps. Sols tenien permís per xerrar durant mitja hora a la setmana per tal de poder resoldre els assumptes importants de la comunitat. Vos imaginau estar callats durant tota la setmana sense poder xerrar?

Allà on els monjos passaven més temps era a la cel·la. La cel·la era l’habitació dels monjos en la que treballaven, dormien i menjaven tot sols: eren com “casetes” individuals! Cada cel·la tenia el seu propi hort, on els monjos conreaven hortalisses i verdures per a la seva alimentació.

I parlant d’alimentació... sabeu què menjaven els cartoixans? Els monjos cartoixans feien una dieta un poc especial: no menjaven mai carn. A més, durant alguns moments de l’any havien de fer una dieta encara més dura! Durant l'Advent i la

Imatge de Sant Bru

8

Quaresma no podien menjar cap producte derivat de la llet. Els divendres, en unió amb Déu, passaven a pa i aigua i sal.

Com hem dit, actualment encara existeixen monjos cartoixans i duen una vida molt semblant a la que dugueren els monjos que habitaren a la Cartoixa de Valldemossa, separats del món. Avui en dia, a més, els monjos cartoixans tenen prohibit escoltar la ràdio i veure la televisió.

9

ESGLÉSIA

L’església era el principal edifici del monestir ja que era on acudien els monjos a resar cada dia. L’església es va començar l’any 1751 en el moment en que s’estaven fent les obres d’ampliació de l’antiga Cartoixa.

L’església que ara es pot veure va ser finalment consagrada l’any 1812.

Els edificis es construeixen seguint la moda de l’època a la que es fan, és el que anomenam un estil arquitectònic.

L’estil arquitectònic d’aquesta església és el neoclàssic. Aquesta “moda arquitectònica” està inspirada en els monuments de l’antiguitat greco-romana, i utilitza formes senzilles, pures, equilibrades, simètriques i proporcionades.

Alçant la mirada es poden veure unes pintures que ocupen tot el sostre. Aquestes pintures les va fer en Manuel Bayeu, cunyat del famós pintor Francisco de Goya. Bayeu va utilitzar la tècnica de pintura al fresc, que consisteix en realitzar les pintures a parets i sòtils amb colors dissolts en aigua i cal, estesos sobre una capa d’estuc fresc. Era una tècnica molt difícil ja que calia ser molt ràpid i hàbil per fer-la!

Vista general de l'església


• El nostre patrimoni artístic i cultural. Art i arquitectura.

10


Abans de la visita

1. Feis una recerca d’ imatges d’edificis i escultures de l’època de l’Antiga Grècia i Roma a internet.

• On estan ? • Com es diuen? • Quan els van fer?

Observau-los: com els descriuríeu?

Durant la visita

2. Fixau-vos en els frescos que hi ha al sostre de l’església. Les escenes que hi ha representades són diferents passatges de l’Antic i del Nou Testament. Ara fixau-vos molt bé en les quatre dones que hi ha representades a les petxines de la cúpula.

• Entre tot el grup, intentau esbrinar el nom de cada una d’elles.

3. Fotografiau l’interior de l’església.

Després de la visita

4. Investigau qui van ser les dones que estaven representades a les petxines de la cúpula de l’església.

5. Comparau les fotografies que vosaltres vau fer de l’església amb les imatges d’edificis i escultures de l’època de l’Antiga Grècia i Roma que havíeu cercat abans de fer la visita.

• Veis similituds? I diferències?

11

FARMÀCIA MONÀSTICA

L’apotecaria de Cartoixa és una de les farmàcies més antigues de Mallorca i de les millors conservades d’Europa.

L’apotecaria era el lloc on els monjos aconseguien els medicaments que necessitaven quan estaven malalts.

Va ser fundada pels cartoixans entre 1723 i 1725, moment de les obres d’ampliació de la nova Cartoixa. En aquesta mateixa època també es va construir el jardí de plantes medicinals d’on el farmacèutic agafava els ingredients per a fer les medicines.

A l’apotecaria de la Cartoixa és possible observar com era la distribució d’una antiga farmàcia, és a dir, com estaven col·locats els estris farmacèutics.

Un dels aspectes més curiosos d’aquesta farmàcia és que encara és possible trobar alguna de les matèries primes i els preparats medicinals que originàriament guardaven els recipients de vidre que s’hi poden observar.

Farmàcia monàstica de la Cartoixa

Continguts relacionats Ciències Naturals

• Tecnologia, objectes i màquines

12

Una altra de les coses més destacades d’aquesta farmàcia és la col•lecció de contenidors de medicaments que hi ha, molts d’ells en ceràmica. Aquest material s’emprava degut a la seva impermeabilitat i a la seva forma molt manejable. Fixau-vos què bonics que són els pots blancs amb figures d’homes, dones, plantes i animals de color blau! Per als farmacèutics era molt important tenir pots tan bonics com aquests ja que era una manera de demostrar que eren professionals distingits.

Poc després de la fundació de l’apotecaria a Cartoixa, aquesta va començar a vendre medicaments als i les habitants de Valldemossa i als dels pobles veïns. També van utilitzar els serveis de l’apotecaria personatges tan importants com l’escriptora George Sand i el músic Frédéric Chopin que s’allotjaren a la Cartoixa durant un temps.

ACTIVITATS PROPOSADES Abans de la visita 1. Arribant a l’hivern de 1838, els metges aconsellaren a Chopin fer un viatge a Mallorca per tal d’intentar millorar la seva salut. Una vegada instal·lat a Cartoixa, Chopin necessità medicines per a la seva malaltia, pel que George Sand, la seva companya, les va anar comprant a l’apotecaria del monestir.

• Investigau quina era la malaltia que patia Chopin.

Durant la visita 2. A l’apotecaria podeu observar una sèrie de substàncies emprades per a elaborar els preparats medicinals.

• Cercau les dents de tauró i anotau per a què s’utilitzaven. 3. Observau l’instrumental que hi ha disposat a l’apotecaria i preneu fotografies.

• Quines diferències veis entre aquesta apotecaria i una farmàcia actual?

• Quines semblances hi ha? Després de la visita 4. Feis una investigació i cercau quin és l’instrumental que avui en dia utilitzen els farmacèutics i les farmacèutiques. Comparau-lo amb l’instrumental que vau fotografiar a l’apotecaria de Cartoixa.

• Com creis que ha evolucionat?

13

CEL•LA PRIORAL

La cel·la prioral era allà on vivia el pare Prior, és a dir, el pare superior o cap del monestir. La cel•la del prior ocupa l’espai de dues cel•les comuns, i està dividida en diferents àmbits: capella, biblioteca, sala d’audiències, jardí, dormitori, i menjador.

La cel•la del Prior s’assemblava molt a les cel·les de la resta dels monjos, però amb la diferència de que la seva era més gran. Això és degut a que el Prior, com a cap de la comunitat, havia de rebre les visites que tenia el monestir.

La biblioteca era el lloc on es guardaven i conservaven els llibres ordenats per a la seva lectura. En el cas de la Cartoixa, la biblioteca servia també d’espai de reunió per als cartoixans. A més, era el lloc on mitja hora a la setmana els monjos interrompien el seu silenci per a poder xerrar dels assumptes importants de la comunitat.

La Sala d’Audiències era el lloc on el pare Prior rebia les freqüents visites que tenia el monestir.

Maniquí amb l'hàbit de monjo cartoixà. Cel·la prioral

A la Sala d’Audiències es troba exposat el llibre de comptes dels monjos cartoixans, escrit en català.


• L’ésser humà i la salut.

14

El llibre de comptes era un llibre on els monjos anotaven tot el que guanyaven i gastaven durant un any.

El darrer dels espais de la cel·la prioral és el lloc més secret del Prior. Aquí menjava, dormia, treballava i llegia. És precisament aquest espai el que mostra que el Prior era un més entre els monjos cartoixans, ja que està compost d’elements similars als que tenien la resta de membres de la comunitat: el catre (o llit) utilitzat pels monjos i el torn per on el Prior, igual que els altres pares, rebia el pa necessari per a alimentar-se en la soledat de la seva cel•la.

A la sala es pot observar un maniquí amb l’hàbit cartoixà, és a dir, la característica vestimenta blanca d’aquests monjos.


Durant la visita

1. Trobau penjat a una de les darreres sales de la cel·la prioral un document on apareix descrita la jornada dels monjos cartoixans. Fixau-vos bé quan dormien els monjos i a què dedicaven el seu dia.

2. Observau el maniquí on es representa un monjo amb l’hàbit cartoixà de color blanc.

• Coneixeu el nom d’altres ordres religioses? • Sabeu com és el seu hàbit?

3. Cercau el llibre de comptes dels monjos cartoixans.

• De tots els productes que apareixen descrits a la collita general, anotau-ne tres d’ells.


4. A partir del document que vau trobar a la cel·la prioral sobre la jornada típica dels monjos cartoixans, i a partir d’allò explicat a l’apartat anterior sobre l’alimentació a l’ordre cartoixà, comparau la vostra jornada diària i els vostres hàbits alimentaris amb els dels monjos cartoixans.

• Quines diferències hi veis? • Quines coses de la jornada dels cartoixans us semblen més positives

per a la salut? Quines us semblen més negatives?

15

COL·LECCIONS FRÉDÉRIC CHOPIN - GEORGE SAND

Frédéric Chopin i George Sand van arribar a la Cartoixa de Valldemossa l’hivern de 1838. Eren una parella d’artistes molt famosa del París del segle XIX: ell era músic i ella escriptora. A la seva època, el moviment cultural que predominava era el romanticisme, que es va desenvolupar en literatura, música i pintura.

Retrats originals de Sand i Chopin fets per Auguste Charpentier i Ary Scheffer respectivament

El moviment romàntic es caracteritzava per exaltar les passions i els sentiments. Va sorgir com una reacció al moviment anterior, el classicisme, en el que era molt important l’equilibri i el control.


• La igualtat entre homes i dones

Ciències Socials

• Les empremtes del temps

16

En el moviment romàntic també es donava molta importància a la fantasia, a la llibertat, a l’instint, a l’originalitat i a la creativitat. Els hi

agradava molt allò extravagant i exòtic, però al mateix temps enaltien molt tot allò relacionat amb el seu país.

De la vessant musical, Chopin és un dels pianistes i compositors més importants del romanticisme, i Sand una representant de la vessant literària.

Frédéric Chopin va néixer a Polònia. Ja des de ben petit va ser un virtuós del piano, el seu instrument preferit. Als vint anys va anar a viure a París on va començar una carrera com a pianista concertista i compositor. A la seva música s’hi poden apreciar elements folklòrics de la seva Polònia natal, a més d’una gran llibertat i fantasia. Les seves composicions per piano són extremadament difícils de tocar. A Chopin se’l coneix com “el poeta del piano”.

George Sand va néixer a França. George Sand és un nom masculí, pel que aquest no era el seu nom real. George Sand va ser el pseudònim que l’escriptora va triar per a signar les seves obres. Sand es caracteritzava per ser una dona independent que no s’acontentava amb seguir les normes establertes. Solia vestir-se amb robes masculines, utilitzava bastó, fumava (cosa molt poc habitual entre les dones de l’època). En una societat encara masclista, vestir-se com un home li permetia circular més lliurement per París, obtenint d’aquesta manera accés a llocs on no hagués pogut entrar com una dona.

Dins de la seva producció literària, hi destaquen vàries autobiografies, un gènere que es va posar de moda durant el romanticisme per la importància que es donava a l’individu.

Chopin i Sand es van conèixer a París. Ell tenia 26 anys i ella 32. Tot i que al principi no es van agradar gens l’un a l’altre, amb el temps acabaren convertint-se en parella. Els dos artistes arribaren a Mallorca aconsellats pel metge que cuidava el fill de George Sand, Maurice, pel que el seu viatge el feren acompanyats dels dos fills de l’escriptora: l’esmentat Maurice, i la seva germana Solange.

Durant la seva estada a Mallorca Chopin i Sand van aprofitar per a treballar. Chopin va composar una sèrie d’obres curtes per a piano anomenada Preludis Op. 28, i Sand, a més d’escriure vàries obres literàries, també va prendre notes i apunts per escriure Un hivern a Mallorca l’any 1841.

Una de les obres més famoses de Chopin d’aquesta sèrie de preludis és una composició anomenada La gota d’aigua. Aquesta obra s’ha fet famosa no sols per la seva bellesa sinó també per la història que la va inspirar.

Chopin va composar aquesta obra un dia molt pluviós, esperant inquiet la tornada de George Sand que havia anat a Palma a fer unes compres. Com que Sand es retardava molt, Chopin va començar a pensar que li havia passat alguna cosa dolenta a la seva estimada. Fruit d’aquesta angoixa va sorgir el preludi La gota d’aigua.

17

Per la seva banda, l’obra Un hivern a Mallorca de Sand és un quadern de viatge autobiogràfic en el que l’escriptora francesa relata les vivències del seu viatge i de l’estança amb Chopin i els seus fills a Mallorca i a la Cartoixa de Valldemossa.

Tot i que aquest llibre ha servit per difondre Mallorca com a destí turístic, la imatge que Sand dóna de Mallorca i dels seus habitants és dolenta. Sand retrata una societat mallorquina endarrerida, rural i inculta. Cal pensar que Sand venia de París i en aquella època França estava molt més avançada que Mallorca.

Actualment a la Cartoixa es recorda l’estada de Chopin i Sand al monestir amb diversos objectes de la parella: fotografies, dibuixos, retrats, cartes, manuscrits musicals...

A més, des de l’any 1930, es celebra a la Cartoixa el “Festival Internacional Chopin de Piano”. A través de la seva música Chopin continua ben present a Valldemossa!


Abans de la visita

1. George Sand és el pseudònim que l’escriptora francesa va escollir per a signar les seves obres. El fet de que escriptores dones triassin signar les seves obres amb nom d’home va ser una pràctica relativament comú a la seva època.

• Investigau quin era el nom real de Sand, i el motiu pel qual va triar el pseudònim que tots coneixem.

• Cercau altres autores dones que hagin triat signar les seves obres amb un nom masculí.

• Per què creis que aquestes dones van preferir utilitzar un nom d’home per signar les seves obres?

Durant la visita

2. Cercau, a la vidriera emmarcada, el dibuix en aquarel·la que va fer Maurice Sand (el fill de George Sand) en el que es representa l’episodi que va inspirar el preludi La gota d’aigua de Chopin.


3. Escoltau el preludi La gota d’aigua i intentau esbrinar els sons que pretenen imitar les gotes d’aigua colpejant la finestra.

18

COL·LECCIÓ GUASP

Algunes de les cel•les de la Cartoixa estan ocupades pel Museu Municipal de Valldemossa que té vàries sales dedicades a temes diferents. La primera d’aquestes sales és la dedicada a la impremta Guasp.

La impremta va ser un invent que va permetre copiar escrits obtenint moltes còpies iguals de manera automàtica. Abans de la invenció de la impremta els escrits s’havien de copiar a mà, pel que era una feina molt costosa i lenta.

Gutenberg és considerat l’inventor de la impremta al segle XV, tot i que abans babilonis, egipcis i xinesos ja havien experimentat amb

invents similars.

Gutenberg va néixer a Alemanya i va treballar com orfebre. Gutenberg es va proposar dur a terme una còpia de la Bíblia en un temps molt menor del que tardava un monjo copista a fer-ho a mà. Va demanar doblers prestats i va confeccionar motlles de fusta de cada una de les lletres. Després va omplir els motlles amb plom, creant els primers tipus mòbils, i va utilitzar com a planxa una vella premsa de vi. Aquesta va ser la base de l’èxit de l’invent de Gutenberg. Gutenberg va entregar un primer demanat de 150 Bíblies i a partir d’aquí van començar a rebrer-ne molts.


• Importants descobriments i invents

Ciències Socials

• Les empremtes del temps: El nostre patrimoni històric i cultural

19

Premsa de la Col·lecció Guasp

La invenció de la impremta va permetre que més persones poguessin accedir als llibres, que s’expandís la cultura i que es desenvolupassin les llengües vulgars (el castellà, català, francès, italià, etc.) front al llatí.

A Mallorca es va fundar la primera impremta un segle després de la invenció de Gutenberg. Més tard, l’any 1579 Gabriel Guasp va fundar a Mallorca una altra important impremta que va funcionar durant 400 anys dirigida sempre per membres de la seva família.

A la Cartoixa de Valldemossa es pot veure l’antiga premsa de la impremta Guasp. És de les premses millors conservades d’Europa, i el més fascinant és que encara funciona!

A més de la premsa, a la sala també és possible veure estampes fetes a la impremta Guasp, així com els tacs xilogràfics (matrius sobre fusta) amb els que les van fer. A la sala podeu veure molts d’exemples!

20


Abans

1. Per tal de conèixer més sobre la invenció de la impremta, mirau el capítol dedicat a aquest invent de la sèrie “Érase una vez...”

https://www.youtube.com/watch?v=84fiPgzUtx4

Durant la visita

2. A la sala dedicada a la impremta Guasp podeu trobar tacs xilogràfics i també les estampes resultants. Cercau algunes d’aquestes parelles i fixau-vos en com s’ha traspassat el dibuix del tac al paper.


3. Aprofundiu en la tècnica de la xilografia.

• On es va inventar?

https://www.youtube.com/watch?v=84fiPgzUtx4

21

SALA ARXIDUC LLUÍS SALVADOR

L’Arxiduc Lluís Salvador va ser un noble de la casa d’Àustria molt important que es va enamorar de Mallorca.

L’Arxiduc era un gran estudiós que viatjava molt per la Mediterrània. En un dels seus viatges va arribar a Mallorca i la nostra illa li va agradar tant que va decidir quedar-s’hi. Era l’any 1867.

Il·lustració del vaixell Nixe II amb el que l'Arxiduc va viatjar per la Mediterrània

L’Arxiduc tenia una personalitat molt particular. No li agradava seguir les regles de palau i es caracteritzava per fer sempre el que li venia de gust. A Mallorca va comprar moltes terres de la Serra de Tramuntana que va convertir en casa seva. No tenia mal gust l’Arxiduc!

Aquí va trobar el seu refugi particular, un paradís on poder actuar sense seguir les estrictes regles de palau: es vestia amb robes de pagès, es relacionava amb tot


• El món que ens envolta. Clima i factors climàtics. Cartografia: plànols, mapes i escales

22

tipus de persones, es dedicava a l’estudi i estava molt a prop de la mar, la seva gran passió. Ningú li feia els comptes!

A les Balears es va dedicar a estudiar el paisatge, la natura, els animals i les gents d’aquí. Va escriure una obra molt famosa

anomenada Die Balearen, que és l’obra més important que tenim avui en dia sobre paisatge, costums i tradicions de la cultura balear

del segle XIX.

Per fer aquest estudi l’Arxiduc va treballar en equip! Va comptar amb l’ajuda de molts de col•laboradors repartits per totes les illes que es dedicaren a enregistrar les dades que l’Arxiduc els hi va demanar.

En els seus estudis l’Arxiduc va descobrir espècies de plantes i d’animals endèmiques de les Balears, és a dir, animals i plantes que s’han originat a les nostres illes. Concretament, l’Arxiduc va descobrir vàries espècies d’escarabats i una mena de llampúdol. En honor al descobriment de l’Arxiduc, aquests animals i plantes duen el seu nom: Asida ludovici, Cryptomphagus ludovici i Rhamnus ludovici-salvatoris. Quin privilegi!

Gràcies als seus estudis l’Arxiduc Lluís Salvador és conegut com un dels etnògrafs més importants de les Balears i un dels primers promotors del turisme a les nostres illes.

A banda d’estudiar la natura i la cultura de Balears, l’Arxiduc era un gran ecologista! No suportava que cap pagès tallàs arbres, pel que quan s’assabentava d’això comprava la finca on s’havia de produir la tala! Cal dir que hi va haver pagesos que s’aprofitaren de la bona voluntat de l’Arxiduc fent-li creure que volien talar arbres per tal de que ell els hi compràs la seva terra. Massa espavilats!

23


Abans de la visita

1. L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria va arribar a Mallorca l’any 1867. Havia nascut l’any 1847 a Florència (Itàlia), però de petit va haver de marxar amb la seva família a Àustria i després a Bohèmia per motius polítics. Entre altres coses, de Mallorca li va enamorar del seu clima, més agradable i suau que el del centre d’Europa on vivia amb la seva família, i que li feia recordar a la seva infantesa a Itàlia.

• Investigau quines són les diferències entre el clima de Balears i el del centre d’Europa.

Durant la visita

2. L’Arxiduc va ser un gran viatger. Al principi de la sala podeu veure un mapa titulat “Explorador de la Mediterrània” que indica els indrets allà on l’Arxiduc va arribar amb el seu vaixell Nixe.

• A partir de l’observació d’aquest mapa indicau a quins llocs va viatjar.

3. L’Arxiduc va treballar en equip per tal de poder realitzar la seva ambiciosa obra Die Balearen.

• Cercau a la sala quin era el nom del llibre-enquesta que l’Arxiduc va enviar als seus col·laboradors repartits a les diferents illes.

4. Cercau a la sala l’exemplar de Die Balearen.

• Quants de toms té?


5. A la sala de l’Arxiduc heu pogut observar un mapa dels seus viatges per la Mediterrània.

• Elaborau el vostre propi mapa indicant els viatges que vosaltres heu fet arreu del món.

24

PINACOTECA DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

La nostra Serra de Tramuntana ha tengut sempre molt d’èxit! Fins i tot ara la UNESCO l’acaba de declarar Patrimoni Mundial de la Humanitat, és a dir, la categoria més important que se li pot donar a un paisatge!

A molts d’artistes mallorquins i de fora els hi va agradar tant la Serra de Tramuntana que van voler representar-la a les seves obres.

A la pinacoteca del Museu Municipal de Valldemossa es pot veure una selecció d’aquestes pintures. Fixau-vos com la temàtica preferida dels pintors que vivien a Mallorca era el paisatge! Alguns dels pintors que es van dedicar a pintar molts de quadres de paisatges de Mallorca van ser Santiago Rusiñol, Joan Fuster o Eliseo Meifrén.

Pinacoteca de la Serra de Tramuntana


• El món que ens envolta. La Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat.

• Viure en societat. Manifestacions culturals i lingüístiques d’Espanya.

• Les empremtes del temps. El nostre Patrimoni Artístic i Cultural

25

Un dels quadres exposats és obra de Santiago Rusiñol. Santiago Rusiñol va ser un pintor i escriptor molt important, i no sols es va dedicar a pintar la Serra de Tramuntana, sinó que també va escriure un llibre dedicat a Mallorca, anomenat L’Illa de la Calma.

En aquesta obra, L’illa de la Calma, escrita l’any 1905, Santiago Rusiñol utilitza un català diferent al que s’utilitza actualment. Això és degut a que quan va escriure el llibre encara no s’havia acabat el procés de normativització de la llengua.

A continuació teniu alguns fragments d’aquesta obra.

29


Abans de la visita

1. Demanau a la vostra família fotografies que hagin fet de la Serra de Tramuntana (paisatges, pobles...)

Durant la visita

2. Als quadres de la sala hi ha representants molts de paisatges inspirats en Mallorca.

• Fixau-vos bé en tots ells. Sou capaços de reconèixer algun paisatge o indret? Algú pot reconèixer alguna de les fotografies de la seva família en els quadres?

3. A més dels paisatges de la Serra de Tramuntana, a la sala podeu trobar quadres en els que apareixen representats altres llocs de Mallorca.

• Trobau el quadre on apareix representada la Seu de Palma i anotau el nom de l’autor.


4. Hem vist que un dels pintors present a la pinacoteca de la Serra de Tramuntana és Santiago Rusñol, qui a més va habitar al Palau del Rei Sanç de Cartoixa, com a hoste del matrimoni Sureda – Montaner.

Llegiu el fragment del text de Santiago Rusiñol extret del seu llibre L’illa de la calma inspirat en Mallorca. El català que Rusiñol va emprar per a escriure aquest llibre era un català sense l’establiment de les normes lingüístiques que tenim avui en dia, és a dir, un català d’abans del procés de normativització.

• Quines diferències respecte al català que vosaltres emprau hi veis?

30

COL·LECCIÓ D’ART CONTEMPORANI

La darrera sala del Museu Municipal de Valldemossa està dedicada a l’art contemporani.

L’art contemporani és l’art més actual, el més recent, el de la nostra època. Segur que heu sentit xerrar de Miró i de Picasso! Aquests dos artistes tan importants, ja morts, en són un exemple.

Abans de l’art contemporani, a la majoria de les pintures es cercava representar el millor possible les coses del món: si feien un retrat volien que es semblàs a la persona que feia de model, si pintaven una cadira volien que semblàs una cadira, si feien un cavall volien que tothom reconegués que era un cavall...! A aquest tipus d’art li deim “art figuratiu”.

Un dels aspectes característics de l’art contemporani és la creació d’obres abstractes (tot i que continuen realitzant-se obres figuratives). Les obres abstractes, en canvi, no pretenen que es reconegui res de la realitat en el quadre: no cerquen representar el món tal i com el veim nosaltres amb els nostres ulls.

A l’art abstracte allò important són les formes, els colors i les línies, i crear una nova manera d’expressar sentiments i idees sense copiar

res del món real.

Amb l’art contemporani també es van començar a utilitzar materials molt variats per fer les obres d’art. Ja no sols s’utilitzava la tela i la pintura a l’oli, sinó que artistes com Miró es van servir d’altres materials com arena, ferros, plàstics, pilotes de futbol, pepes, copinyes, etc. que afegien a les seves obres per intentar expressar més intensament el que volien.

A la darrera sala del Museu Municipal podeu trobar obres de Miró, Picasso i altres artistes importants d’art contemporani com el mallorquí Juli Ramis.

Si us fixau bé, Juli Ramis és un exemple d’artista contemporani que fa obres d’art tant en estil figuratiu com abstracte. Juli Ramis comença la seva carrera fent obres figuratives: són retrats en els que representa a diferents persones. Amb el temps, la seva manera de pintar va canviant fins a realitzar obres abstractes, en les que no és possible reconèixer res del món real.



31

Col·lecció d'art contemporani

Ja heu pogut conèixer la impremta a la primera sala del museu municipal de Valldemossa. Gràcies a aquest invent va ser possible reproduir les obres d’art: és a dir, poder fer moltes “còpies autèntiques” de l’obra d’un artista. A aquest tipus d’art, de forma general, se li diu “gravat”. Això va permetre que més gent pogués tenir una obra d’art a casa seva i no sols la gent rica. En aquesta sala del museu podeu veure molts d’exemples de gravats de Miró i Picasso.

32


Abans de la visita

1. En aquesta sala l’important pintor mallorquí Juli Ramis té un paper protagonista.

• Feis una recerca sobre Juli Ramis.

Durant la visita

2. Cercau l’obra que apareix a la imatge a la sala i feis una fitxa de catalogació: anotau autor, títol, tècnica i mesures.

3. Juli Ramis va realitzar obres figuratives i obres abstractes.

• Cercau a la sala un exemple d’obra abstracta i una de figurativa feta per Juli Ramis. Apuntau el títol i l’any de creació de cada una.

4. Dibuixau l’obra que més us cridi l’atenció de tota la sala. Podeu intentar imitar-la o bé inspirar-vos en ella per fer un dibuix totalment diferent. Anotau l’autor, títol, tècnica i mesures de l’obra que vos ha inspirat.

5. Dins una sala com aquesta amb tantes obres d’art, és normal que hi hagi peces que ens agraden més i d’altres que ens agraden menys. A més, és possible que l’obra que li agradi a un, a un altre company o companya no li agradi gens. Això és perquè en el tema de l’apreciació de l’art, els gustos personals influeixen molt. Pot dependre de les emocions que us fa sentir l’obra, si us recorda a alguna cosa, si us sembla bella, si us sorprèn, si us fa pensar en alguna cosa que no havíeu pensat mai, etc. Allò important és saber raonar i explicar el perquè de la nostra opinió.

• Triau l’obra que més us agradi i la que menys


6. Posau en comú les obres triades de l’activitat 4 i 5. Feis un debat en el que argumenteu el perquè de les vostres decisions.

33

PALAU DEL REI SANÇ

Estau a punt d’acabar el vostre viatge en el temps. Per finalitzar el recorregut per la fascinant història d’aquest conjunt monumental i dels i les que el van habitar, us proposam tornar als orígens, allà on tot va començar. És precisament aquí, a l’anomenat palau del rei Sanç, on es van escriure les primeres pàgines del relat que ens ha ocupat fins ara.

Ja sabeu la història: primer va ser residència reial, tot seguit monestir dels cartoixans, i després de la desamortització es va vendre a particulars que redecoraren algunes parts de l’edifici amb l’ornamentació típica dels salons de les cases senyorials mallorquines del segle XVIII. El saló vermell i groc en són un exemple.

Quina diferència entre l’austeritat d’aquest edifici en l’època dels cartoixans i el luxe dels darrers propietaris!

Una de les noves famílies que habità aquest espai, la família Sureda, acollí a importants figures de la literatura com Rubèn Dario, Azorín, Unamuno i Eugeni d’Ors. També Santiago Rusiñol, que ja coneixeu, va habitar en aquest palau com a hoste dels Sureda.


• Viure en societat. Manifestacions culturals i lingüístiques d’Espanya.


34

Clasutre de Santa Maria (Palau del Rei Sanç)

Rubén Darío es va sentir tan a gust i alhora tan impactat durant la seva estada a l’antic monestir cartoixà, que va començar a vestir-se amb el característic hàbit blanc dels monjos. A més, va escriure un poema, anomenat “La Cartuja”, en el que descriu d’una manera molt bella els sacrificis que comporta el dia a dia d’un monjo cartoixà.

Este vetusto monasterio ha visto, secos de orar y pálidos de ayuno,

con el breviario y con el Santo Cristo, a los callados hijos de San Bruno

Rubén Darío, Fragment de “La Cartuja”, 1913

35


Abans de la visita

1. A banda del Palau del Rei Sanç, el rei Jaume II va manar construir un altre famosíssim castell de forma rodona a Palma. Quin és el nom d’aquest castell?

Durant la visita

2. Cercau el maniquí que representa a Rubén Darío vestit amb el característic hàbit blanc cartoixà.

• Què creis que està fent? • A una altra sala del conjunt de la Cartoixa, que ja heu

visitat, apareixia una fotografia de Ruben Dario amb l’hàbit cartoixà. Algú s’ha fixat en quina sala estava aquesta fotografia?


3. Llegiu en veu alta el fragment del poema “La Cartuja” de Rubén Darío.

• Vos animau a escriure vosaltres ara un poema inspirat en la vostra visita al conjunt monumental de la Cartoixa?

36

JOCS MOTS ENCREUATS

7.

1.

9.

8. 11.

2. 13.

3.

10.

4.

12.

5.

6.

1. Nom fals emprat per un autor en lloc del seu nom real. 2. Procés històric mitjançant el qual l’Estat Espanyol va llevar a l’Església

diferents béns que posseïa per tal de vendre’ls a particulars. 3. Composició musical breu, de forma lliure, sovint per a instruments de teclat

com el piano. 4. Músic que residí a la Cartoixa durant uns mesos entre l’any 1838 i 1839. 5. Representació d’una persona o un animal mitjançant la pintura, el dibuix, el

gravat o la fotografia. 6. Propi i exclusiu de determinades localitats o regions. 7. Conducta característica de l’ordre dels monjos cartoixans. 8. Art que prescindeix de la imitació del natural i de les referències del món

real. 9. Nom de la cel·la on habitava el superior de la comunitat cartoixana. 10. Llit molt auster i lleuger per a una sola persona utilitzat en els monestirs

cartoixans. 11. Monjo pertanyent a l’ordre monàstic fundat per Sant Bru l’any 1084. 12. Artista del segle XX les obres del qual es consideren obres mestres de l’art

contemporani: algunes d’aquestes obres es poden contemplar al Museu d’Art Contemporani de la Cartoixa.

13. Abreviatura del tipus de classificació o categoria que es dóna a determinats elements del patrimoni cultural per tal de que tothom els conegui, preservi i cuidi.

37

SOPA DE LLETRES

Trobau setze paraules relacionades amb la vostra visita a la Cartoixa de Valldemossa i amb el que heu après en aquest quadern didàctic. Les paraules poden estar de manera horitzontal, vertical, diagonal i a l’inrevés.

A S S D C F X S K C E R D W J U L S O E C P A D C S C F G Y E B O S D N E O C L À S S I C A R T W V E T N Ò G R A F I E X S G E M P W Z V E F A D S R M I J R E R E F D V G I U Y T R E D V N X P D O G A S E N O R M A T I V I T Z A C I Ó C L I O R S H L I Y E S F V A I O R E W Q D V M O I T R T F D U A D F D E N H J U G H D F D Q U P F C Z X E D M R S E R I X L R U Y T R J H G F D R M N F U C I L D B V C E F P I N T U R A A L F R E S C R X A S R X W E R B B R T U L E W X S X R T M W R A S R D E V A G S A W E R C I P R T O W C L T M E R V I Z A T N U X L A P T E R N Q U R P E B A V M E K A C P I S T C E V R P O F N Y W Q O H E X U B I E P W A B P E U A T Z S Ó U T R I V E M U E W R B Q Y O L À M N K R J Y F B U Y W G I U S A X I C E L I Z R H L B D E C I E T V A S L U I E B N C G E I C O R N Y E P N E B U A I S P P J G C U E T A R L. E P O B E R T W O C Y F E P E R S X O H G B I C E L E R A B G E X M N A T R U S I Ñ O L X P E R C W L A N E W V I C T R I N E M I V A N I P O E C T I E L P C T E N I G E C O S E X A B I E R C E O T U S Y N D C I N O T I C O L R U T N E R V P W B N M E M U E E L L R U T Y X P E M I S R A S A N Ç I N E R E R B I L L E X R I N T E U E R I V E N O P I C T U T X S E V T I U X S R Q P A D V Z E I N X Z I O T I

38

JOC DELS I LES DETECTIUS

Serieu bons i bones detectius? Heu estat atents i atentes durant la visita? Fixau-vos en les imatges següents i situau-les al seu àmbit dins la Cartoixa posant el número que hi pertoca a la casella.

1. Església

2. Farmàcia monàstica

3. Cel·la prioral

4. Col·leccions Chopin – Sand

5. Col·lecció Guasp

6. Sala Lluís Salvador d’Àustria

7. Pinacoteca de la Serra de Tramuntana

8. Col·lecció d’Art Contemporani

9. Palau del Rei Sanç

ESPAIS

39

CRONOLOGIA DEL CONJUNT MONUMENTAL DE LA CARTOIXA

ANY FET 1229 Conquesta de Mallorca per Jaume I 1276 Inici del Regne Privatiu de Mallorca 1309 Jaume II ordena edificar un palau a Valldemossa per al seu fill

Sanç 1349 Incorporació definitiva de Mallorca a la Corona d’Aragó 1399 Martí I d’Aragó cedeix el palau als monjos cartoixans 1717 Inici de l’ampliació de la Cartoixa 1723 Fundació de la farmàcia de Cartoixa 1835 Desamortització de Mendizábal 1835 Exclaustració dels monjos de la Cartoixa de Valldemossa. Etapa

privada. 1838 Estada de Chopin i Sand a la Cartoixa 1838 Mazurka Op. 41 nº2 de Chopin fet a la Cartoixa 1841 Publicació del llibre Un hivern a Mallorca de George Sand 1880 Inici moviment del modernisme en literatura 1867 Arribada de l’Arxiduc Lluís Salvador a Mallorca per primera

vegada 1901 Viatge de Santiago Rusiñol a Mallorca 1906 Primera estada de Rubén Dario a la Cartoixa 1912 Primera edició de L’illa de la calma de Santiago Rusiñol 1913 Segona estada de Rubén Dario a la Cartoixa 1913 Poema “La Cartuja de Valldemossa” de Rubén Darío 1930 Primer Festival Chopin de Valldemossa 1971 Cartoixa declarada Patrimoni Històric d’Espanya (ara Bé d’Interès

Cultural)

40

GLOSSARI

Art abstracte: Art que prescindeix de la imitació del natural i de les referències del món real.

Art contemporani: Art que s’ha produït a la nostra època, entesa des de principis del segle XX fins a l’actualitat. Art actual.

Art figuratiu: Art que cerca la representació d’éssers o coses concretes del món real

Austeritat: Severitat, pobresa.

Autobiografia: Biografia d’una persona feta per ella mateixa.

BIC (Bé d’Interès Cultural): Tipus de classificació o categoria que es dóna a determinats elements del patrimoni cultural per tal de que tothom els conegui, preservi i cuidi.

Catre: Llit molt auster i lleuger per a una sola persona.

Cel·la: Habitació dels monjos dins del monestir en la que treballaven, dormien i menjaven tot sols.

Col·lecció: Arreplec de coses d’una classe determinada.

Consagrar: Preparar un edifici per tal de rebre el culte a Déu, a manera d’inauguració religiosa.

Corona d’Aragó: Conjunt de territoris que van dependre del rei d’Aragó entre 1164 i 1707. Fonamentalment aquests territoris van ser: Aragó, el comtat de Barcelona, Provença, Rosselló, Mallorca, València, Sicília, Còrcega, Sardenya, Nàpols.

Desamortització: Procés històric mitjançant el qual l’Estat Espanyol va llevar a l’Església diferents béns que posseïa per tal de vendre’ls a particulars.

Ecologista: Persona que defensa la naturalesa i la conservació del medi ambient.

Endèmic: Propi i exclusiu de determinades localitats o regions.

Estil arquitectònic: Moda a partir de la qual es construeixen els edificis a una determinada època històrica.

Etnògraf: Persona que es dedica a estudiar les diferents cultures i les persones que formen part d’elles.

Hàbit: Vestimenta característica d’una professió, especialment utilitzada per les ordres religioses.

Hoste: Persona allotjada gratuïtament a casa d’algú.

41

Impremta: Taller on es reprodueixen sobre paper o altres suports les marques en tinta d’un escrit, dibuix, etc. gravades normalment sobre una planxa metàl·lica.

Inspiració: Estímul que anima la tasca creadora en l’art o la ciència.

Llengües vulgars: Aquelles llengües populars xerrades a partir del segle IX per la gent del carrer, derivades del llatí: la llengua literària i oficial de l’Imperi Romà. Alguns exemples de les anomenades llengües vulgars són el castellà, català, francès, italià, etc.

Monestir: Edifici on habiten els monjos en clausura, és a dir, amb una limitació de les entrades i les sortides del monestir.

Ordre de la Cartoixa: Ordre monàstic fundat per Sant Bru l’any 1084, caracteritzat per l’austeritat, el silenci i l’oració.

Ordre religiós: Grup de persones que viuen juntes seguint una sèrie de normes per tal de dedicar la seva vida a Déu.

Pintura al fresc: Tècnica pictòrica mitjançant la qual es realitzen pintures a parets i sòtils amb colors dissolts en cal i aigua, estesos sobre una capa d’estuc fresc.

Preludi: Composició musical breu, de forma lliure, sovint per a instruments de teclat com el piano.

Prior: Superior d’una comunitat religiosa.

Procés de normativització d’una llengua: Procés en el que s’estableixen una sèrie de normes lingüístiques per tal de que tothom utilitzi de la mateixa manera una llengua: amb la mateixa ortografia, la mateixa gramàtica, etc.

Pseudònim: Nom fals emprat per un autor en lloc del seu nom real.

Regne Privatiu de Mallorca: Període en el que Mallorca va ser un regne independent de la Corona d’Aragó (entre 1276 i 1349).

Residència Reial: La casa on viu la família reial.

Retrat: Representació d’una persona o un animal mitjançant la pintura, el dibuix, el gravat o la fotografia.

Romanticisme: Moviment artístic que es desenvolupà a Europa durant el segle XIX caracteritzat per la defensa dels sentiments sobre la raó, i de la llibertat de l’individu enfront de la societat.

Serra de Tramuntana: És una serralada, o conjunt de muntanyes que ocupa la part nord-occidental de Mallorca.

UNESCO: És una Organització de les Nacions Unides que promou la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Virtuós: Persona que toca extraordinàriament bé el seu instrument musical.

42

Xilografia: És una tècnica per imprimir, sobre tot il•lustracions, que permet obtenir moltes còpies. Es fa a partir de planxes de fusta en relleu (tacs xilogràfics) que s’entinten i després, mitjançant la premsa, passen al paper el dibuix que tenen. La xilografia es va utilitzar molt per il•lustrar els primers textos apareguts amb la invenció de la impremta.

43

SOLUCIÓ DELS JOCS MOTS ENCREUATS

SOPA DE LLETRES

44

JOC DELS I LES DETECTIUS

45

BIBLIOGRAFIA

• Bauçà de Mirabò, Concepció (2008) La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa. Formación y evolución de su patrimonio histórico-artístico. Palma, Edicions UIB

• Consell de Mallorca (2015) “Lluís Salvador d’Àustria, s’Arxiduc” Exposició permanent de s’Arxiduc, Museu Municipal. Mallorca: Gràfiques Rubines

• Die Balearen. Consell de Mallorca < http://www.conselldemallorca.net/?id_section=15394> [Consulta dia 10 de juny de 2016]

• Forteza, M. (2007) La col·lecció de xilografies de la impremta Guasp. Barcelona: Ed. Lunwerg

• Linage Conde, A. (2007) La vida cotidiana de los monjes de la Edad Media. Madrid: Ed. Complutense (pàg. 24)

• Mercant, J.; Carmona, M.D. (2014) La farmacia Monàstica de la Cartoixa de Valldemossa. Mallorca: Bahía Industria Gráfica

• Rosselló, J. (2000) Els pergamins de la Cartoixa de Valldemossa. Palma: Consell de Mallorca

• Rotger, V.; Darder, M. (coor.) Real Cartuja de Valldemossa. Ed. Fisa Escudo de Oro

• Sabater, G. (1981) La pintura contemporánea en Mallorca. Tomo I. Palma: Edicions Cort

WEBGRAFIA

• “Diccionari Català” < http://www.diccionari.cat/ > • “Cartuja de Valldemossa” <

http://www.cartujadevalldemossa.com/es/visita-la-cartuja/el-palacio/historia/1835.html >

• “La Orden de los Cartujos” < http://www.chartreux.org/es/ > • “Visit Cartuja de Valldemossa” http://www.visitcartujadevalldemossa.com/

http://www.cartujadevalldemossa.com/es/visita-la-cartuja/el-palacio/historia/1835.html

http://www.cartujadevalldemossa.com/es/visita-la-cartuja/el-palacio/historia/1835.html

http://www.visitcartujadevalldemossa.com/

quadern didÀctic “la cartoixa de valldemossa” · com hem dit, actualment encara existeixen...

Documents