- 1 -

PPUUNNTT IINNFFOORRMMAATTIIUU 117700 –– JJUULLIIOOLL 22001100

València, 558 6è 1a - 08026 Barcelona - Tel. 93 245 61 65 – Fax 93 513 43 17 E-mail: agrupament@agrupament.com - Web: www.esbarts.cat

ARA FA DEU ANYS !

Tot remenant papers m’he adonat que el passat més de maig va escaure’s que ja fa deu anys que som al carrer València 558, 6è. 1a. I he recordat aquelles recerques que vam fer especialment en Joan Rovira i jo mateix, peregrinant pels carrers de Barcelona a la recerca d’un local per al despatx. A la Via Laietana no ens havien volgut renovar el contracte de lloguer. Aleshores jo encara podia, i m’agradava molt caminar. Amb en Joan Rovira en vàrem visitar dos especialment, cadascun dels quals era molt apropiat per a les nostres necessitats. El Consell Directiu, escoltant l’opinió dels dos “cercadors”, va escollir València, perquè era a peu de Metro.

Deixeu-me que recuperi, avui, la carta circular que es va enviar a tots els socis de l’AGRUPAMENT, amb data del 2 de maig per a informar-los. Deia així:

“Benvolguts amics:

Tal com ja es va informar en la darrera Assemblea General Extraordi-nària de Socis, del dia 25 de març passat, i en concordança amb l’acord que s’hi va prendre, avui em plau comunicar-vos que a partir del pròxim 1 de maig hem estrenat nou local.

Som conscients que estem realitzant un pas més en la línia de superació que ens hem proposat, i que és un pas molt important que requereix un gran esforç i molt de suport, perquè a més a més que estem creant patrimoni, que sembla que no és una cosa gaire freqüent en el nostre món, tindrem un local més espaiós que ens permetrà treballar més còmodament i, com és lògic, estarà sempre a la vostra disposició.

Al marge de la present hi trobareu ben especificada la nova adreça postal, on confiem seguir tenint el vostre suport i la vostra col·laboració, i on ens plaurà seguir rebent les vostres visites.

Tenim la convicció que estem en el bon camí i que aquesta actuació, que va ser aprovada en la referida Assemblea, no només mereixerà la vostra aprovació, sinó que serà un nou motiu de confiança en la nostra obra comuna.

És amb aquesta confiança que aprofito l’avinentesa per a saludar-vos ben afectuosament. Andreu Garcia i Cartanyà. President.”

A continuació s’hi especificava l’adreça i els telèfons. Aleshores amb l’Andreu Garcia, formaven el Consell

Directiu, en Josep M. Fuentes i Ros, vicepresident; Ricard Jové i Hortoneda, secretari; Joan Rovira i Jornet, tresorer, i vocals: Mercè Colomer i Bartrolí, Joan Gómez i Soriano, Àngels Puertas i Campamà i Montserrat Romagosa.

Em sembla que és bo anar fent memòria, especialment dels moments dolços o més positius de l’actuació de l’AGRUPAMENT. Joan Vidal i Gayolà, amb el seu suport institucional va col·laborar molt positivament en les gestions que es varen iniciar per a establir una hipoteca amb l’Institut Català de Finances. Avui totes aquelles actuacions no haurien estat possibles, en canvi pel mòdic preu d’una quota mensual, ben segur força més econòmica que el lloguer que es pagaven a l’època, l’AGRUPAMENT és propietari d’un despatx força atractiu, del qual ja tenim pràcticament la meitat de la hipoteca pagada, i no ens cal patir per si ens apujaran el lloguer o si ens el renovaran, com passava abans. A més actualment, amb les reformes de millora que s’hi han fet i amb aquell mural tan atractiu que hi ha pintat, sembla que fa dir: VISITEU-ME!”

Ricard Jové i Hortoneda.-

- 2 -

DIVENDRES DIA 2 A les 21.30 h. >Esbart del Casal de Dansaires Manresans. Cos de dansa i Escola de Dansa. Lloc: Sala Polivalent de la Font dels Capellans - Població: Manresa (Bages). DISSABTE DIA 3 A les 18 h. >6a Roda d'Esbarts Catalònia de Veterans. Esbart L'Espiga d'Or (amfitrió) -- Esbart Folklòric d'Horta -- Grup Juventus de l'Esbart Maragall, tots tres de Barcelona -- Esbart Jove, de Gualba -- Esbart Dansaires de l'Hospitalet, de l'Hospitalet de Llobregat. Lloc: Centre Sant Pere Apòstol, c/Sant Pere més Alt 25. Població: Barcelona -- Ciutat Vella. >XIX Trobada d'esbarts infantils i juvenils de les comarques gironines. Grup Mediterrània de Figueres, Esbart Dansaire de Castelló d'Empúries, Esbart Montgrí de Torroella, Esbart Olot, Esbart Joaquim Ruyra de Blanes i Esbart Mestre Sirés de Palafrugell. A la Plaça de l'Ajuntament de Figueres (Alt Empordà). A les 22 h. >Recital de dansa catalana a la Sagrada Família - 3er Memorial Ramon Espín. Esbart Gaudí, Esbart Sant Martí, Esbart Maragall, Esbart Sant Jordi i Esbart Joventut Nostra (tots de Barcelona). Lloc: Plaça Gaudí, carrer Marina. Població: Barcelona – Eixample. >Danses catalanes a Tourves (França) amb el Ballet Joventut de Perpinyà. DEL DISSABTE DIA 3 AL DIUMENGE DIA 4 >Danses dels Països Catalans a Confolens (França), dins els actes d'aniversari del grup "Lo Gerbo Baudo" de Confolens amb la participació del Foment de la Sardana - Esbart dels Reis de Mallorca de Perpinyà. DIUMENGE DIA 4 A les 12 h. >Ball de Plaça. Esbart Egarenc de Terrassa. Lloc: Plaça Vella. Població: Terrassa (Vallès Occidental). A les 18 h. >Actuació de l’Esbart Sant Genís de Taradell al Monestir de Sant Pere de Casserres (Osona). A les 19.30 h. >Festa Major al barri d'Hostafranchs amb ballada de l’Esbart Sabadell Dansaire, amb acompanyament de la Corranda. Lloc: Cal Jepó. Població: Sabadell (Vallès Occidental). A les 22 h. >L’Esbart Rocasagna de Gelida actua a la Plaça de l'Església de L'Estartit (Baix Empordà). DILLUNS DIA 5 A les 20 h. >Ballada de Festa Major amb l’Esbart Egarenc i l’Esbart Dansaire del Vallès (ambdós de Terrassa) amb la Cobla La Principal del Llobregat, dir. Jordi Nuñez i Pallarola. Lloc: Raval Montserrat. Població: Terrassa. DIMARTS DIA 6 A les 18 h. >Actuació de l’Esbart Laurèdia de Sant Julià de Lòria a la Pl. Major de Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra). DIMECRES DIA 7 A les 22.30 h. >10 aniversari de RUBIFOLK amb l’actuació de l’Esbart Dansaire de Rubí i grups de Panamà, Brasil, Itàlia, Tenerife i País Basc. Lloc: Espai del Castell. Població: Rubí (Vallès Occidental).

CORRANDES DE JULIOL

- 3 -

DIVENDRES DIA 9 A les 21 h. >Foment de la Sardana - Esbart dels Reis de Mallorca de Perpinyà. Lloc: Càmping Azurèva. Població: Sant Cebrià de Rosselló (Catalunya Nord). >Danses catalanes. Ballet Joventut de Perpinyà a la Plaça del Sud de Canet de Rosselló (Catalunya Nord). A les 22 h. >Recital de dansa catalana. Esbart Rocasagna, de Gelida. A la Plaça de La Granada (Alt Penedès). DISSABTE DIA 10 A les 17 h. >Ballada dels joves de l’Associació per la Dansa Estudi Folck de Manresa. A Sant Cristòfol (Bages). A les 18 h. >Valldansa. Cercavila i actuacions a la Plaça de l’Esbart Eudald Coma, de Ribes de Freser i altres grups. Lloc: Carrers de la vila. Població: Ribes de Freser (Ripollès). >Festival d'Estiu amb l’actuació de l’Esbart Dansaires d'Iluro, de Mataró. Lloc: Plaça de l'Ajuntament. Població: Mataró (Maresme). >Espectacle d’Els Dansaires Catalans de Tuïr a la Plaça de la República de Vernet (Conflent – Cat. Nord). A les 20 h. >Recital del Grup de Dansa Tradicional Ramon d'Olzina a la Plaça de l'Església de Vila-seca (Tarragonès). A les 22 h. >Recital de l’Esbart de Castelldefels a la Plaça de l'Ajuntament de Castelldefels (Baix Llobregat). DEL DISSABTE DIA 10 AL DISSABTE DIA 17 Dansa catalana a Algèria amb la participació al Festival de Folklore de Sidi Bel Abbès de l’Esbart Egarenc, de Terrassa. DIUMENGE DIA 11 A les 19 h. >Cloenda de Rubifolk amb l’actuació de l’Esbart Dansaire de Rubí i grups de Panamà, Brasil, Itàlia, Tenerife i País Basc. Lloc: Espai del Castell. Població: Rubí (Vallès Occidental). >Festa Major de la Roureda amb l’actuació de l’Esbart Sabadell Dansaire, amb acompanyament musical de La Corranda. Lloc: Plaça Llívia. Població: Sabadell (Vallès Occidental). A les 22 h. >Recital de l’Esbart Montgrí, de Torroella. A la Plaça de l'Església de l’Estartit (Baix Empordà). DILLUNS DIA 12 A les 21.30 h. >Actuació de Festa Major. Esbart Santa Eulàlia, de Banyeres del Penedès. Lloc: Plaça de l'Ajuntament. Població: Banyeres del Penedès (Baix Penedès). DIMARTS DIA 13 A les 20 h. >XXVII Mostra Internacional de Dansa Popular de Cerdanyola del Vallès. Presentació oficial dels grups participants. Grups de Brasil, Panamà, Polònia i Esbart Sant Marçal, de Cerdanyola. Lloc: Teatre de l'Ateneu. Població: Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).

DIMECRES DIA 14 A les 17 h. >Danses catalanes amb Els Dansaires Catalans de Tuïr a la Plaça de l'església de Bolquera (Alta Cerdanya). DEL DISSABTE DIA 17 AL DIUMENGE DIA 18 >Mostres de folklore català a Monòvar. Esbart Comtal Bastoners de Barcelona. Lloc: Teatre Municipal Població: Monòvar (Alacant). >Setmana medieval de Bagà. Participació de l’Esbart Cadí de Bagà. Pl. de la Porxada a Bagà (Berguedà).

- 4 -

DISSABTE DIA 17 A les 19 h. >Recital de l’Esbart Dansaire de Calafell a la Plaça de Cal Cubano de Calafell-Platja (Baix Penedès). >Festival de Cantonigròs. Participació de l’Esbart Folklòric Sarrià, de Barcelona. A les 21 h. >Danses dels Països Catalans amb el Foment de la Sardana - Esbart dels Reis de Mallorca de Perpinyà Lloc: Plaça de la Vila. Població: Cervera de la Marenda (Rosselló – Catalunya). >Festival de danses catalanes amb l’Esbart Or i Grana (amfitrió) i Ballet Joventut de Perpinyà. Lloc: A determinar. Població: Cànoes (Rosselló - Catalunya Nord). A les 22 h. >Recital d'estiu amb l’Esbart Rocasagna de Gelida. Lloc: Plaça de la Vila. Població: Gelida (Alt Penedès). >Festival Internacional de Danses Folklòriques a Cerdanyola del Vallès. Espectacle central amb : Esbart Sant Marçal, de Cerdanyola del Vallès i grups de Brasil, Panamà i Polònia. Lloc: Camp d'Esports. Població: Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). >Espectacle "Almogàvers". Esbart Sant Martí, de Torrelles de Llobregat. Lloc: Masia de Can Figueres. Població: Gualba (Vallès Oriental). DIUMENGE DIA 18 A les 16 h. >Ballet Joventut de Perpinyà. Lloc: Plaça. Població: Fontpedrosa (Conflent - Catalunya Nord). A les 18 h. >Festa Major de Covadonga de Sabadell. Esbart Sabadell Dansaire, amb acompanyament musical de La Corranda. Lloc: Plaça Laietana. Població: Sabadell (Vallès Occidental). >Festival de dansa a Banyoles. Esbart Fontcoberta, de Banyoles (amfitrió) -- Grupo Los Jateros, de Extremadura -- Grupo de Danzas del Perú. Lloc: Espai de la Muralla. Població: Banyoles (Pla de l'Estany). DIJOUS DIA 22 A les 19h. >Festa Major Petita de Santa Magdalena. Interpretacions del Ball del Ginjoler, Ball del Babau d'Esplugues i Ball de l'Ofrena. Esbart Vila d'Esplugues. Lloc: Casal de Cultura -- Església Parroquial. Població: Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). A les 21 h. >Danses catalanes a Tuïr dins les diades catalanes. Els Dansaires Catalans de Tuïr (amfitrió), la Companyia Maribel i la Colla Amistat. Lloc: Plaça de la República. Població: Tuïr (Rosselló -- Catalunya Nord). DEL DIJOUS DIA 22 AL DIVENDRES DIA 23 A partir de les 20 h. >Festival de dansa tradicional del Poble Sec a Barcelona. Esbart Egarenc, de Terrassa -- Esbart Folklòric Sarrià, de Barcelona -- Esbart Eudald Coma, de Ribes de Freser. Lloc: Plaça del Sortidor, Poble Sec. Població: Barcelona -- Sants-Montjuïc DIVENDRES DIA 23 A les 21 h. >Recital de festa Major. Esbart del Casal de Dansaires Manresans. Lloc: Barri de la Font dels Capellans. Població: Manresa (Bages). A les 21.30 h. >Danses dels Països Catalans pel Foment de la Sardana - Esbart dels Reis de Mallorca de Perpinyà. Lloc: Plaça del Sud. Població: Canet de Rosselló (Catalunya Nord). A les 22.15 h. >Ballada a la Festa del Barri del Gall. Esbart Vila d'Esplugues. Lloc: Pista annexa a la Biblioteca Pare Miquel. Població: Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). DEL DISSABTE DIA 24 AL DIUMENGE DIA 25 >Festival Folklòric de Biar (Alacant). Participació de l’Esbart del Casal de Dansaires Manresans.

- 5 -

DISSABTE DIA 24 A les 21 h. >Danses catalanes dins del Festival de Sardanes. Ballet Joventut de Perpinyà. Lloc: Plaça de Braus. Població: Ceret (Vallespir - Catalunya Nord). A les 21.30 h. >Mostra Folklòrica del Baix Penedès. Esbart Vila del Vendrell i altres grups folklòrics. Lloc: La Rambla. Població: El Vendrell ( Baix Penedès). DIUMENGE DIA 25 A les 18 h. >Danses dels Països Catalans pel Foment de la Sardana - Esbart dels Reis de Mallorca de Perpinyà. Lloc: Plaça de la Vila. Població: Canet de Rosselló (Catalunya Nord). >Recital de dansa catalana. Esbart Rocasagna, de Gelida. A la Plaça de la Vila d’Els Hostalets de Pierola. A les 21 h. >Espectacle "Revolta". Esbart Sant Martí, de Barcelona. Lloc: Teatre La Diadema. Població: Corbera de Llobregat (Baix Llobregat). DILLUNS DIA 26 A les 18 h. >Actuació de Festa Major. Esbart Laurèdia, de Sant Julià de Lòria. Lloc: Plaça Major. Població: Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra). DEL DIJOUS DIA 29 DE JULIOL AL DILLUNS DIA 2 D’AGOST >Festival Internacional d'Aveiro. Participació de l’Esbart Rocasagna, de Gelida. DIJOUS DIA 29 A les 21.30 h. >Dies de germanor catalanes. Ballet Joventut de Perpinyà i Esbart Manresà de Dansaires. Lloc: Gran Plaça Població: El Voló (Rosselló - Catalunya Nord). DEL DIVENDRES DIA 30 DE JULIOL AL DILLUNS DIA 2 D’AGOST >Danses dels Països Catalans a Montignac. Participació al 30è festival CIOFF del Foment de la Sardana - Esbart dels Reis de Mallorca de Perpinyà i grups de Cuba, Perú, Tai-pei, Rwanda, Burundi, Costa Rica, Louisiana i Polònia. Lloc: Diferents llocs de la població. Població: Montignac (França). DIVENDRES DIA 30 A les 21.30 h. >Dies de germanor catalanes. Ballet Joventut de Perpinyà i Esbart Manresà de Dansaires. Lloc: Àrea de festivitats – Platja. Població: Argelers de la Marenda (Rosselló - Catalunya Nord). DISSABTE DIA 31 A les 19 h. >Festival de Tardejos, Burgos. Participació de l’Esbart Santa Eulàlia, de Banyeres del Penedès. Població: Tardejos (Burgos). A les 21.30 h. >Dies de germanor catalanes. Ballet Joventut de Perpinyà i Esbart Manresà de Dansaires. Lloc: A determinar. Població: Perpinyà (Rosselló - Catalunya Nord).

LLL’’’AAAGGGEEENNNDDDAAA OOONNNLLLIIINNNEEE hhttttpp::////wwwwww..eessbbaarrttss..ccaatt//iinnddeexx..pphhpp??mmoodd==AAggeennddaa

Recordem als esbarts que cal que ens facin arribar les seves activitats abans del dia 20 del mes anterior a la data de l’esdeveniment. Gràcies per la vostra comprensió.

- 6 -

DIA 5 DE JUNY >L’Esbart Sant Genís de Taradell va actuar a Sant Hilari de Sacalm, amb el seu grup de bastoners. >El Grup de Danses d’Ordino va actuar a l’Auditori Nacional d’Andorra amb el seu cos de dansa. DIA 6 DE JUNY >Els Dansaires Catalans de Tuïr van organitzar a la seva vila una trobada d’esbarts infantils. DIA 13 DE JUNY >Els Dansaires Catalans de Tuïr van actuar a la seva vila. >L’Esbart Montsoriu de Sant Feliu de Buixalleu va actuar als Hostalets d’en Bas. DIA 19 DE JUNY >L’Esbart Sant Antoni del Voló va actuar a la seva vila. >L’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc va actuar a la seva vila. >L’Esbart Dansaire Sant Feliu de Llobregat va actuar a Cornellà de Llobregat. DIA 20 DE JUNY >L’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc va actuar a L’ICASS de la seva ciutat. DIA 23 DE JUNY >L’Esbart Dansaire del Centre Moral d’Arenys de Munt va actuar a la seva vila. >L’Esbart Rocasagna de Gelida va actuar a Collbató. DIA 24 DE JUNY >L’Esbart Iluro de Mataró va actuar a la seva vila. >La Corranda de Falset va actuar a l’Artesana de Falset. DIA 25 DE JUNY >L’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc va actuar a la seva vila. DIA 26 DE JUNY >L’Esbart Iluro de Mataró va actuar a la seva vila. >L’Esbart Dansaire de Castelló d’Empúries va actuar a la seva vila. >L’Esbart Dansaire Sant Joan Despí va actuar a la seva vila. DIA 27 DE JUNY >L’Esbart Eudald Coma de Ribes de Fresser va actuar a Premià de Mar. >L’Esbart Sant Feliu de Sant Feliu de Llobregat va actuar a la seva vila. DIA 29 DE JUNY >Va tenir lloc a Sant Cugat del Vallès una ballada oberta a tothom del “Paga-li Joan”.

CORRANDES PASSADES

- 7 -

ATENCIÓ A TOTS ELS ESBARTS DANSAIRES Al finalitzar l’Assemblea del dia 27 de març, es va entregar a tots els assistents el CD Festivals de Vilabella, resultat d’haver reeditat els ballets enregistrats en un casset gravat l’any 1974. Tinc de posar en el vostre coneixement que, referent al ballet L’Espunyolet del mencionat CD, hi ha dues coses a dir: 1. Cal corregir la població: en lloc de L’Espunyolet del Bergadà ha de dir L’Espunyolet d’Espunyola (Ripollès). 2. Referent a la instrumentació, cal fer avinent que no és del mestre Lluís Moreno i Pallí, sinó del mestre Joaquim Serra i Corominas. Dues esmenes prou importants per a tenir en compte sempre que es reprodueixen en algun recital de danses o programa de mà. Quedi ben clar: L’Espunyolet d’Espunyola (Ripollès), Instrumentació: Joaquim Serra i Corominas. És curiós que dels cinc-cents cassets, editats i exhaurits, ningú n’hagi fet cabal d’aquests dos lapsus. Cal tenir present com es feien les gravacions anys enrere. En aquells temps, sols et cuidaves de la gravació, del seu so i de l’afinació; un cop escoltada aquesta gravació, es donava el vist-i-plau des del punt de vista musical i, de la poca informació escrita que se’n tenia, es passava una revisió per part de la persona responsable de l’esbart. Ara, afortunadament, es té més informació i el treball es fa més acurat. Però, repeteixo, com és que ningú ha detectat l’error comès en aquest nou CD? Es pot raonar: 1. Un cop el casset ha passat a mans de persones, s’ha col·locat automàticament a l’arxiu de música? 2. S’ha escoltat o ballat conscients de l’equivocació, sense haver-ho comunicat al responsable de l’edició del CD? 3. S’ignora la procedència de les poblacions i es confonen les dues versions que hi ha? En aquesta ocasió ha estat detectat el desencert gràcies a Joan Manuel Miquel i Vallejo, director coreogràfic de l’Esbart Manresà de Dansaires que, en el dia de l’entrega, tot seguit el va escoltar, se n’adonà i m’ho va fer saber. De la meva part, manifesto aquí mateix les més reconegudes gràcies per la seva encertada informació. Reconec personalment la part de culpa que em correspon per no haver escoltat la gravació abans de portar el casset per ser enregistrat en CD, i tampoc haver-lo escoltat un cop gravat, doncs donava per correcte l’enregistrament inicial. En aquests moments s’estan fent les corresponents rectificacions en el llibret i la caràtula posterior del CD, per part d’Estudi 3, per fer les properes entregues corregides. Jordi Núñez i Pallarola.-

AVIS IMPORTANT

- 8 -

JULIOL El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. En l'antic calendari romà es deia quintilis perquè ocupava la cinquena posició, però li va ser canviat pel de iulius en honor Juli Cèsar (Iulius Caesar, en llatí), després del seu assassinat, perquè havia reformat el calendari i es creia que havia nascut en aquell mes. ALGUNES FESTES MAJORS >Festa Major de Banyeres del Penedès (l'Alt Penedès) - Banyeres celebra la seva Festa Major el segon diumenge de juliol, amb actes propis de Festa Major i amb la participació de tots els grups folklòrics del poble. L'acte més animat és el correfoc, que es va fer per primera vegada l'any 1982. Informació : http://www.banyeresdelpenedes.com

>Festa Major de Vic (Osona) - La Festa Major de Vic se celebra en honor a Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat, i compta amb un programa divers i ampli que combina els elements d’arrel més tradicional, com el ball de l'Àliga o la dansa de l'Espígol, amb un complert repertori d’activitats complementàries. Pels volts del 5 de juliol. Informació : http://www.imacvic.net

DITES, PROVERBIS I REFRANYS POPULARS

• Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol.

• Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada.

• Juliol, les eugues a l'era i els bous al sol.

• Pel Juliol, ni dona ni cargol.

• Pel Juliol, amb poc foc bull el perol.

• Pel Juliol, beure, suar i la fresca buscar.

• Pel Juliol, la forca al coll.

• Pel Juliol, sega qui vol.

• Qui no bat pel Juliol, no bat quan vol.

• Quan plou pel Juliol, fusta plou.

• El bon nap, per Sant Jaume ha d'ésser nat.

• La bona col, ha d'ésser feta pel Juliol.

• Qui no es banya pel Juliol, no es banya quan vol.

• Pel Juliol, ni dona ni sol, encara que col i dona, tot l'any és bona.

• Pel Juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol.

• Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de Setembre, te'n llepes els dits.

EL MES DE JULIOL

- 9 -

VOLVES MUSICALS “Mozart -comentava una vegada Philip Hale- va ser desgraciat amb els seus Emperadors”. Res més cert; i no va ser ell l’únic músic que va haver de patir la incomprensió i la desatenció reals. Però, per ser justos , ¿no hauríem d’ admetre que hi va haver, al cap i a la fi, almenys uns altres tants emperadors que van ser desgraciats amb els seus compositors, encara que la seva desgràcia fos generalment més tolerable i tingués repercussions menys greus? En el seu tracte amb els prínceps, els músics van ser freqüentment altius, mancats de tacte i tossuts i, algunes vegades, aduladors, mansos , roïns i complaents. Aquells que tenen suficient equilibri per conduir-se amb naturalitat i sense afectació constitueixen casos excepcionals i poc freqüents. Farinelli, el més gran dels cantants “castrati”, fou certament un d’aquests últims. En 1736, durant una gira de concerts per España, fou cridat a la cort. La reina, dona intel·ligent i il·lustrada, estava decidida a curar al seu marit, el rei Felipe V, de les seves constants crisis de depressió melancòlica i va sol·licitar del fabulós cantant que actués pel monarca. Farinelli va accedí i va interpretar quatre de les més dolces cançons… i, com per art de màgia, el caràcter del rei va canviar. Aquell home tímid i reservat, va començar a interessar-se per la música i després per els assumptes públics, per la seva pròpia vida i per la seva esposa.

El cantant va ser recompensat de manera veritablement reial : va rebre una pensió de 50.000 francs anuals amb la condició que no actues mai més en públic i que cada nit cantés pel rei les mateixes quatre cançons que havia interpretat quan Sa Majestat el va escoltar per primera vegada. Així, durant deu anys Farinelli va repetir tres mil sis-centes vegades el seu reduït repertori, nit rere nit, mentre el rei dormia dolçament. Quan Felipe va morir, el seu successor, Fernando VI, va conservar a la Cort el seu modest i intel·ligent cantant, va acabar convertint-lo en el primer favorit, càrrec superior entre tots els ministres. El successor de Fernando va acabar amb tot això. De manera correcta, però enèrgica, va pregar a Farinelli que abandones España, respectant la seva pensió anual a condició de que mai més posés els peus en territori espanyol.

Després de vint-i- tres anys de servei a la Cort, Farinelli va tornar a Itàlia per viure en un Castell que s’havia fet construir, castell al que va posar el nom de “Follia Inglese”, evidentment per correspondre als seus admiradors londinenses, fins que en 1782 va morir a la edat de setanta-vuit anys. Jordi Núñez i Pallarola.- Damunt : Farinelli, de Corrado Guiaquinto A la dreta : Farinelli amb Metastasio, de Jacopo Amigoni

COL·LABORACIONS

- 10 -

UN SEGON PAS QUE ENS OBLIGA A TOTS (I)

Volem insistir a reconsiderar diversos temes endarrerits, perquè entenem que ens cal repassar algunes de les coses interessants que es varen fer en els inicis de l’AGRUPAMENT d’ESBARTS, no només com un homenatge a aquelles persones pioneres en el neguit de redreçar aquest món dels esbarts, que no hauria de ser aliè a aquell acte de fe de la seva creació, sinó també perquè algunes de les coses que es varen emprendre amb tant d’entusiasme i compromís, cal que les recordem perquè s’insisteixi en el seu compliment. Ens referirem, en aquests treballs que aniran seguint en aquest i en pròxims números del PUNT INFORMATIU al Primer Congrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional, que es va celebrar els anys 1988-1989, reportant-los del Butlletí Informatiu 4, del juny de 1989, que amb tanta generositat i dedicació portava en Joaquim Vilà i Folch. Ens estalviarem l’Editorial perquè en aquest cas només resultaria un formulisme, però conservarem el seu títol, que sí que el creiem molt interessant per a anar encapçalant els diversos treballs. (R.J.H.)

Conclusions de les ponències que fan referència a la Nomenclatura i Terminologia de la Dansa

La nomenclatura del moviment utilitzada majoritàriament pels esbarts dansaires, s’ha empobrit i confon el bagatge cultural que l’ha generat.

Tampoc no aplega tota la riquesa recollida pels antics mestres, així com l’ús concret que a cada moviment aquests els hi donaren.

S’observa en els esbarts dansaires, una manca de voluntat unificadora de la denominació dels moviments, i molt desconeixement o manca d’aplicació en d’altres que ens són propis, i un progressiu ús de mots inadequats.

Constatem que els passos i actituds del cos del dansaire, que d’una manera progressiva i generalitzada s’usen en molts dels nostres esbarts, semblen estar més aviat encaminats vers uns criteris d’espectacle (tot i que no s’acceptin normes acadèmiques normalitzadores), que a un desig de retrobament amb la nostra dansa secular.

La manca d’una escola unificadora de criteris, que fixi amb exactitud les posicions bàsiques de peus, braços i, en general, tota mena d’actituds dels dansaires que representen el ball català, fa impossible un ensenyament de la dansa de manera programada i correcta, vàlida per tots els nivells (escoles, monitors, mestres de dansa, escola catalana de dansa, etc.).

Veient els resultats que s’han produït en la crida a tot el món de la dansa catalana d’arrel tradicional que representa aquest Congrés, oferint la paraula a totes aquelles persones que volguessin fer l’aportació de la seva experiència, demanem que la Conselleria de Cultura, a través del Centre de Documentació i Recerca, en íntima col·laboració amb l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, promogui, amb urgència i amb rigor científic, a partir del treball presentat per Josep Pàmies [i Mariné], un estudi acurat de la nomenclatura i de la terminologia de la dansa, el faci arribar a totes les persones que s’hi relacionin i estableixi la manera d’obtenir-ne una resposta per tal d’arribar a un acord unificador.

Respecte a la recerca d’un mètode unificat d’escriptura coreogràfica per a la dansa tradicional catalana, adoptem, com un punt de partida que es pot discutir, millorar i completar, el mètode presentat per Maria Rosa Alonso [i Solanes] i que s’explicita en el llibre «Recull de Ponències» del Primer Congrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional, pàgines 40-43.

Conclusions de l’Àmbit de Música Considerant la nul·la participació dels congressistes en les ponències de música, es confirma la precarietat

i la poca consciència de la problemàtica musical en el món de la dansa. Malgrat tot, incidirem en els punts més importants de les ponències perquè serveixin de conclusions i

alhora de base per a un projecte de treball de futur. Degut a la problemàtica del moviment actual, i tenint en compte que una de les fites bàsiques és la conservació i la difusió dels instruments populars autòctons i de la cobla, cal considerar com estrictament provisionals les següents alternatives:

1. a) La música gravada. - Tot i que recomanem absolutament la música en viu, si s’han d’utilitzar gravacions, cal que els

enregistraments estiguin en òptimes condicions de qualitat i fiabilitat (tan musical com de reproducció). - Fóra convenient que cada Esbart tingués les seves pròpies gravacions, que corresponguessin a les

necessitats i els criteris coreogràfics i artístics del grup. b) El conjunt instrumental mixt proposat per Jesús Ventura [i Barnet], destinat a casos concrets i a

comarques on els instruments que s’hi detallen són més assequibles que els tradicionals. 2. En el camp instrumental, els esforços s’han de concentrar en les propostes que segueixen:

- 11 -

a) La conservació i perfeccionament de la pràctica amb instruments autòctons i formacions elementals, així com l’adequació del repertori musical dels Esbarts a aquests instruments.

b) La potenciació de la cobla com a conjunt instrumental autòcton, mitjançant la creació generalitzada de cobles amateurs, intentant incidir especialment en la gent jove a fi i efecte que cada Esbart pugui, en un futur pròxim, comptar amb la seva pròpia cobla.

c) Perquè aquestes dues propostes anteriors siguin viables, caldria arbitrar mecanismes per aconseguir abaratir el cost dels instruments tradicionals, i així fer-los més assequibles.

3. En l’organització musical dels Esbarts, cal tenir en compte els punts següents: a) Que cada Esbart tingui el seu arxiu musical, ordenat i catalogat i que a través de l’Agrupament

d’Esbarts Dansaires es confeccioni un catàleg general com a element informatiu. b) Fóra interessant que els catàlegs fossin publicats pel Centre de Documentació i Recerca de la Cultura

Tradicional i Popular del Departament de Cultura. Al mateix temps, s’inclou en aquesta proposta la confecció del catàleg de l’Arxiu Musical de l’Obra del Ballet Popular, tant en l’aspecte de ballets com en el de sardanes.

c) Cal que els Esbarts tractin la vessant musical de la dansa amb la mateixa importància que tenen les altres facetes. Per això cal potenciar la figura del director musical de l’Esbart.

d) Coordinar un pla general prop dels infants en matèria musical i d’educació del moviment en el clos del que s’anomena Escola de Dansa o Esbart Infantil, cercant una metodologia convenient per a la tasca que ens ocupa, com és la Dansa Catalana d’Arrel Tradicional.

e) Potenciar la pedagogia dels instruments autòctons a l’Escola i als Conservatoris. f) Preparar els directors coreogràfics en la matèria de coneixements musicals proposats en la ponència de

Pilar López [i Arcos], establint al mateix temps un pla dels dansaires. 4. Finalment recordar que la dansa és un art que aglutina diversos aspectes, entre ells el musical, i per això

cal que la música es faci amb tota dignitat. Seguim al proper punt...

* * * *

SELECCIÓ DE LLIBRES D’INTERES

El Vestit de pagès a Mallorca Autor: Miquel Julià i Maimó Col.lecció: L'Esparall ISBN: 84-932837-1-1

Vestimenta tradicional mallorquina Tall i confecció

Autor: Vicens Sancho, Antònia Col.lecció: El Far, 2005. (Costumari ; 1)

ISBN: 84-932837-7-0 Espai Mallorca - C/ del Carme, 55 - 08001 Barcelona

Tf. 93 442 91 93 - Fax. 93 329 81 25 - info@espaimallorca.org - www.espaimallorca.org

LLIBRES

- 12 -

DONEM LA BENVINGUDA Ens plau donar la benvinguda a un nou esbart soci : Esbart Dansaire Montsoriu Carretera Gaserans, 181 17451 Sant Feliu de Buixalleu La Selva Telèfon : 972 86 40 18 ACTUALITZACIÓ DE LA WEB DE L’ESBART MANRESÀ DE DANSAIRES Si voleu estar al corrent de les activitats de l'Esbart Manresà, podeu visitar la web : www.agrupacioculturalbages.org A l'apartat ESBART - NOTÍCIES hi podreu trobar l'agenda d'actuacions i actes diversos. També una àmplia galeria d'imatges. Joan Manel Miquel.- 32A RODA D’ESBARTS CATALONIA – TEMPORADA 2010-2011 Finalitzada la 31a edició de la Roda d'Esbarts Catalònia (grups infantils i juvenils), ja estem preparant la 32a. Per aquest motiu volem demanar a tots els Esbarts interessats a formar-hi part que, abans de les vacances d'estiu, feu les vostres consultes internes per tal de decidir si voleu o podeu integrar-vos a la nostra entitat. La inscripció quedarà tancada el dia 14 de setembre i la reunió per fer el calendari de ballades es farà el dilluns 20 de setembre. Si voleu informació envieu un correu a : E-mail : rodaescatalonia@ya.com Telèfon : 696 320 724 Carles Solanich.- 28E FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS Es celebrarà del 15 al 18 de juliol. Més informació: www.fimc.es i tel. 932 326 444 XXVII MOSTRA DE DANSA INTERNACIONAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS A partir del dimarts 13 de juliol i fins el diumenge 18 de juliol, L'Esbart Sant Marçal, juntament amb grups de dansa popular de Brasil, Panamà i Polònia ompliran de dansa i de festa la població de Cerdanyola del Vallès. Tot el programa : www.esbartsantmarcal.com.

NOTÍCIES DIVERSES

- 13 -

SEGONS EL CALENDARI DE DANSES TRADICIONALS CATALANES DE LLUÍS PUIG 2 de juliol >Tossa de Mar, Selva : Toquen a córrer. 4 de juliol >Terrassa, Vallès Occidental: Ball de la Tereseta, l’Estapera, Ball de plaça, Ball de bastons i Ball de nans. 5 de juliol >Vic, Osona : Dansa de l’Espígol. 10 i 20 de juliol >Sta Margarida i els Monjos, Alt Penedès : Ball de Bastons, Cercolets, Cascavells, Gitanes, Panderetes i Diables. 11 de juliol >Ogassa, Ripollès : Ball de la Mare de Déu del Puig de França, Ball de la Maniera i Ball de Sant Ferriol. 11 de juliol >Llavorsí, Pallars Sobirà: Ball pla. 18 de juliol >Taüll, Alta Ribagorça : Contrapàs i la Pila, Ball Pla i Ball de Sant Isidre. >La Riera de Gaià, Tarragonès : Ball de Santa Margarida. 22 de juliol >Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat : Ball de Ginjoler, Ball del Babau i Ball de Nans. 24 de juliol >Bellvís, Pla d’Urgell : la Bolangera, Ball Pla i Corranda. 24-25 de juliol >Arnes, Terra Alta : La Dansada. >Lloret de Mar, Selva : Ball de les Almorratxes. 25 de juliol >Nalec, Urgell : Ball de Forques. >Sant Carles de la Ràpita, Montsià : Jota Rapitenca. >Canovelles, Vallès Oriental : Ball de Gitanes de Sant Fèlix. >Marata, Vallès Oriental : l’Espolsada. 26 de juliol >El Vendrell, Baix Penedès : Ball de Bastons, Ball de Nans i Ball de Diables. 31 de juliol >Berga, Berguedà: Ballet de Déu.

Ballet de Déu de Berga a la plaça de Sant Joan

DANSES POPULARS DEL MES

- 14 -

EL SALT DE LA REINA MORA

El darrer baluard dels moros dins les terres de Catalunya fou el Castell de Siurana. Després d’haver estat conquerides Tortosa, Gandesa, Fraga i Lleida restava un racó dominat pels moros, a les muntanyes de Prades: el Castell de Siurana. D’aquesta fortalesa, gairebé inexpugnable, encara en queden avui algunes restes, situades damunt d’una cinglera que avança vers el Priorat, vora la petita vila de Siurana. Ramon Berenguer IV de Barcelona, en la seva lluita

contra els sarraïns, va caure, de sobte, sobre el Castell de Siurana i el va assetjar, alhora que li tancava tots els camins. Així es com, a l’any 1153, va sotmetre aquell baluard famós que tant havia resistit. D’ençà d’aquest fet restà tota la terra catalana neta de sarraïns. Vora el poblet de Siurana hi ha un espadat famós, que la gent anomena “El Salt de la Reina Mora”, el qual fa referència a una antiga llegenda. En els darrers temps de la Reconquesta catalana, les lluites als voltants de Siurana sovintejaven molt. Els catalans, desitjosos de veure llurs terres deslliurades de la dominació sarraïna, no deixaven en pau aquell últim reducte dels seus enemics. Els valís de Siurana es resistien a lliurar als cristians llur estimada fortalesa, i posaven tota la seva ardidesa en defensar-la. Un valí d’aquests, malgrat tots els esforços que esmerçà en la lluita, caigué mort, i el seu exèrcit fou derrotat. El Castell estava en perill imminent, les tropes cristianes eren a punt d’assaltar-lo. A dins hi havia la vídua del valí, Abdel Aixa, convençuda que la fortalesa del seu castell era inexpugnable, fins el punt de permetre’s fer un àpat amb els seus cortesans i gent notable. La lluita es desenvolupava tan a prop dels comensals que, des de la taula, s’oïa el soroll de les armes. Quan començaven els brindis, una fletxa dels cristians va irrompre enmig la taula produint un pànic horrible entre els presents, doncs aquell fet demostrava que l’exèrcit cristià era ja dins del castell. A corre-cuita tots prengueren les armes, però ja era massa tard, puix que les tropes cristianes ja dominaven la major part de la fortalesa. En aquell dramàtic moment, la reina Abdel Aixa, en veure’s perduda, munta al seu cavall per aprofitar la confusió i fugir. Els soldats vencedors la veuen i la persegueixen per fer-la presonera. Ella en fer-se càrrec del tràngol apurat en què es troba, s’encamina cap els cingles que envolten el castell, embena el ulls del seu cavall, l’esperona fortament i, amb una embranzida desesperada, salta de dalt a baix de l’espadat i, estimbant-se al peu de la roca, mor a l’instant. Amb tant de braó va pitjar el cavall sobre la roca per fer el salt, que hi va deixar el senyal de la seva ferradura, senyal que encara es distingeix avui des del mirador del Castell. Els veïns, que encara conten aquesta llegenda, us la poden mostrar. Jordi Núñez i Pallarola.-

ENGRUNES DE CATALUNYA

- 15 -

SABIEU QUE ? CRÒNICA DE L’ANTONI ARIAS Si bé havíem observat que era complicat definir què és la dansa, ens compliquem encara més quan hem de posar en pràctica el fet de dansar. Aquest tipus de llenguatge que antigament formava part de la vida quotidiana ha perdut avui una gran part de la seva funció i per tant cada vegada sabem “ballar” menys. Cal partir de la base que la dansa i la música van indefugiblement unides. I que el fet de dansar suposa un contacte íntim amb el mon de les emocions, dels sentiments, de la bellesa, com comentava en algun article anterior. Ens explica Mateo Faura (1) que la música es relaciona amb la totalitat de l’ésser humà i la influència a nivell físic, emocional, mental i espiritual. Ens comenta que “la música dibuixa de forma general i oberta estats d’ànim sobre els quals persones molt diferents i en estats d’ànim molt diferents poden projectar les seves emocions i establir una comunicació directa amb els que escolten”. Si aquestes emocions, aquests sentiments despertats per la música els expressem amb el cos , aleshores estem dansant. Es tracta, doncs, de deixar projectar, a través del cos, les emocions i els sentiments del moment i que no quedin només en el pensament i la imaginació. Tot això vol dir, però, que cal partir de les sensacions i seran elles les que provocaran el moviment. No cal preocupar-se ,doncs, sobre quin moviment fer, sinó deixar que sorgeixi; no guiar-lo pel pensament, no condicionar-lo; deixar-se sorprendre. És considerar la dansa com un fet interior, lligat a sensacions i sentiments, però a la vegada exterior. D’una banda ,hi ha una projecció cap enfora d’allò intern tot jugant amb l’entorn, amb l’energia, la gravetat. D’altra banda, aquesta activitat profunda s’ha nodrit, ha estat possible gràcies a les vivències tingudes amb l’entorn. Ens explica el ballador i creador Malkowski: “ per ballar cal haver vist créixer els arbres, haver-ne sentit circular la saba per les arrels, pel tronc , per les branques, fins a les fulles on l’alè humit s’evapora, esdevé núvol, pluja, riu , mar. Cal haver sentit el moviment perpetu dels arbres, fins i tot quan no fa vent. Perquè els arbres que son vius tenen sempre llur moviment, com els silencis més profunds tenen sempre la seva música...” Com a garants de continuïtat de la cultura i la dansa, ens toca ara reflexionar i prendre model de la natura, dels sentiments i de les emocions i , aprofitant les tècniques actuals i tecnologies de la informació, transmetre de la forma més bella possible aquest immens llenguatge que pot ser capaç d’explicar els nostres sentiments més íntims. (1) Gerontologia, “Musicoterapia: la salud a través del arte” vol.6, 1990 El llenguatge del cos i la dansa a l’educació infantil Autora : Àngels Hugas Editorial : Rosa Sensat Edicions 62 ISBN : 84-297-3938-6

- 16 -

L’AGRUPAMENT D’ESBARTS DANSAIRES agraeix la col·laboració de totes i tots

els que fan possible el PUNT INFORMATIU

WWW.ESBARTS.CAT