Presentar aquest conjunt de muntanyes és una tascamés feixuga del que a primer cop d’ull pot semblar.El primer problema que trobem és a l’hora d’anome-nar-les, car cadascuna d’elles desprén una forta personalitat a qui les contempla, fet que les indivi-dualitza les unes de les altres més que no pas lesaglutina. Aquest fet ha provocat fins ara la inexis-tència d’un topònim amb prou força que les aglutinésfins l’aparició recent del projecte Muntanyes del Baixque és una iniciativa que busca impulsar i promoure,l’estudi, avaluació i proposta d’un model de gestióintegrat de les àrees agro-forestals de les muntanyesdel Baix Llobregat.

L’àmbit geogràfic estricte en el qual es situa la pre-sent publicació comprén els termes municipals, o part d’ells, de diverses poblacions baixllobregatines.Situats en el marge dret del Llobregat trobem lesterres muntanyenques de Sant Boi de Llobregat, SantaColoma de Cervelló, un petit sector de Sant Vicençdels Horts, un altre sector de Torrelles de Llobregat,Sant Climent de Llobregat, la part muntanyenca deViladecans i una petita part del terme de Gavà.

13

les

nost

res

mun

tany

esla

geo

graf

iale

s no

stre

sm

unta

nyes

la g

eogr

afia

les

nost

res

mun

tany

es

Jaum

e Sa

ns La geografia de les nostresmuntanyes

Vista del conjunt format per les nostres muntanyes

Xavi

er S

ánch

ezla g

eogr

afia Al Guerau, al Jofre i a l’Ariadna,

pel temps robat.

Mon

tbai

gM

ontp

edró

sSe

rra

de M

iram

arSe

rra

de l

es F

erre

res

Valls

de

Sant

Clim

ent

Cost

a Fu

ster

a

Les

nost

res

mun

tany

esJo

sep

Mar

ia C

erve

llóVí

ctor

Jog

lar

Xavi

er S

ánch

ezJa

ume

Sans

Aquest és l’àmbit adminitratiu en el qual ens mourem i farem referència al llarg d’aquesta publicació.

Si aquesta descripció de l’àmbit administratiu la tras-lladem al seguit de turons, valls i muntanyes, elstopònims que podem trobar ens poden ser, algunsd’ells, força familiars: el Montbaig o Sant Ramon, el turó del Pi de can Cartró, el turó del Tabor, elMontpedrós o Sant Antoni, la petita serra de Miramar,la serra de les Farreres o la Costa Fustera. Són topò-nims que ens aniran acompanyant al llarg d’aquestadescoberta de les muntanyes més properes al delta i riu Llobregat.

Físicament estem parlant de turons i muntanyes queformen part del conjunt de serralades litorals que endirecció nordest cap a sudoest formen part de l’ano-menada Serralada Costanera Catalana. Aquestes mun-tanyes litorals les trobem aliniades paral·lelamentamb costa i la Mediterrània.

Pel que fa a les alçades que podem trobar en el sectorque presentem, són alçades força modestes, no arribenen cap cas als 400 metres. A nivell hidrològic són for-ça nombrosos els torrents i rieres que hi tenen capça-lera: la riera de Sant Llorenç entre Gavà i Viladecans,la riera de Sant Climent i les seves tributàries com lariera de les Comes i la riera de Salom, a Sant Boi tro-bem la riera Roja, la riera del Fonollar o la riera de CanSoler, entre altres, i la riera de can Julià ja a SantaColoma de Cervelló. Aquestes són de les més destaca-des però n’hi ha més. Cal tenir present que el règimpluviomètric d’aquestes muntanyes i valls respon alclàssic del clima mediterrani, amb tamborinades d’ai-gua que cauen en un espai curt de temps en unesmuntanyes no molt altes però que arriben a una cotamolt baixa d’alçada en relativament molts pocs cente-nars de metres. Les rieres han evacuat tradicionalmentles aigües cap a dos àmbits diferenciats, com són el

1514

Sant Vicençdels Horts

Vallirana

Santa Colomade Cervelló

Sant JoanDespí

Cornellà deLlobregat

Sant Feliu deLlobregat

Gavà

Sant Climent deLlobregat Sant Boi

Begues

N-340

BV-2

005

BV-2005

BV-2002

Coll de la Creu d’Ardenya

Penya Esquerdada

Penya Blanca499 m

Penya del Moro467 m Penya de la Bruguera

369 m

Turó del Tabor356 m

Puig Vicenç468 m

Puig d’en Tres383 m

Turó de Can Riera295 m

Coll del Mas Vila

Puig deRocabruna

Sant Antoni /Montpedrós

357 m

Coll de la Serrade Can Ros

Turó de Cal Beco

Coll de Verdeguer

la Desfeta522 m

Sant Ramon /Montbaig

295 m

Pla d ’en Vià

Pla del Mal lo l

P la deCanCol l

P lade les

Bass io les

laFou

Pla deClaperons

Plade les

Basses Rojes

Cost

a Fu

ster

a

P la del L lobregat

Plana del Negre

Can Julià

les Casetes d’en Muntaner

CanBogunyà

el Mas de les Fonts

la Soleia Can Tres

la Selva NegraCatalana

Can Güell

les Casesdel Frare

Torrelletes

Can Coll

Cesalpina

la Colonia Güell

Can Colomer

Sant Roc

Sant Antoni

GuinardCan Castany

Can Pi

la Ciutatdel Remei

Bruguers

Ca n’Espinós

Can Tries

ermita deSant Ramon

el Mirador

serr

atde

lSu

ro

serr

atde

Can

Güe

ll

serra

dela

Creu

penyesCampmanyes

serratde

laTorrassaserrat de Sant Silvest

re

valld’A

rús

serrade la

Guàrdia

penya d’en Ferris

serra

de Roca

les Comes

serrade

Miramar

serrat del Beco

Rierade

Can

Soler

Riera

de

Can

Julià

Canalde

laDreta

delLlobregat

Riera deTor

relles

Rier

ade

Torre

lles

Torrent

deCan Valent

Torrent de la Font de l’Alba

Fond

od’

enM

unta

ner

Rie

ra

de

Sant

a

Maria

Fondodel

Celler

Torrent

deles

ComesFondo

dela

Tro

nera

Rierade Salom

Rierade les Comes

Rierade

Can Pinyol

Rierade

SantCliment

Polígon IndustrialRigsal

Mas de les FontsCa n’Ardenya

Can Sala de Baix

Can Sala de Dalt

Can Riera

Can Valent

Can Mas

Can Pesca

Can Claver

Can Claver

el Tabor

Can Balasc de Dalt

Can Roig

Can Ribot

Can Ros del Llor

Can Via

Can Lluc

Sant Antoni

Santa Mariade Cervelló

Mas Vila

Can Torrents

Mas Passoles

Ca n’Amat

Castelld’Eramprunyà

Mare de Déude Bruguers 0 1 km

N

Torrelles deLlobregat

Can Güell

Can Bruguera

serra de les Ferreres

Viladecans

Pla dela Tor re

Pla d ’Isbert

Mapa 1. Àmbit geogràfic de “les nostres muntanyes”

Jaum

e Sa

ns

les

nos t

res

mun

tany

esla

fau

nale

s no

stre

sm

unta

nyes

la f

auna

les

nost

res

mun

tany

es

Víct

or J

ogla

r

les

nost

res

mun

tany

esel

s pa

isat

ges

vege

tals

les

nost

res

mun

tany

esel

s pa

isat

ges

vege

tals

Jaum

e Sa

ns

La dinàmica natural

La vegetació que podem trobar tan al Montbaig comal Montpedrós, a la serra de les Farreres o a les vallsde Sant Climent se’ns presenta en diferents fases d’evolució segons hagi estat la pressió humana sobreel medi natural. Els indrets més abruptes i de difícilaccés i per tant menys aptes per a ser cultivats, pre-senten un estat de la vegetació més proper a un

37

La dinàmica natural en les nostres muntanyes obeeixa factors tan naturals com antròpics. Aquests factorssón els formadors dels nostres paisatges. El resultatés un paisatge divers. En una àrea com la que presen-tem, trobem paisatges agrícoles, d’herbassars secs,garrigues, màquies, pinedes i alzinars. També trobemindrets cremats pel foc o zones agrícoles abandonadesi en procés de naturalització. En aquest capítol ani-rem veient aquests paisatges i a on podem trobar-ne.

36

Jaum

e Sa

ns

Colonització natural dels conreus abandonats. Les vellesoliveres, ametllers i garrofers són abandonats. Ràpidamentapareixen els primers pins disposats a reconquerir per al boscels antics conreus.

Esquema de la dinàmica natural

1 Conreus 2 Conreu abandonat (pradell)

3 Brolla ambpi blanc

4 Màquia ambpi blanc

5 Alzinar amb roures i pi blanc

Fase A)

> > > >

garrofer

vinya

garrofer

càrritx

El conreu ésabandonat (pradell d’herbesannuals)

abellatge

llistó

El conreu de secà(cirerers, garrofers,etc, ...)

>

garrofer

pi blanc

alzinar jove

garric

llentiscle

arboç

garrofer

pi blanc

romaní

estepes

brucs

garrofer

pi blanc

alzina

roure

Brolla amb pi blanc> Màquia amb piblanc

> > Alzinar amb rouresi pinedes de piblanc

Fase B)

1 Alzinar ambroures i pinsés incendiat

2 Recuperació(sotabosc debrolles)

3 Recuperació(sotabosc dematolls)

4 Alzinar amb roures i piblanc

> > >

garrofer

pi blanc

alzina

roure

Recuperació sota-bosc de brolles:estepa blanca,estepa negra iestepa borrera

L’alzinar ésdestruit pel foc

> Recuperació sota-bosc de matolls: lli-gabosc, roldor,arborç, bruc boal...

> Alzinar amb roures, pi blanc i algun garrofer

>

alzina

roure

sotabosc dens primers rebrots

estepes

càrritx alzinar jove

pi blanc

càrritx

rebrots

matolls

No obstant això, hi ha més espècies a l’àrea d’aquestllibre. Per un costat, perquè les espècies esmentadesaquí són les trobades en unes zones concretes queestan incorporades en l’estudi del CBMS, i per l’altre,perquè hi ha espècies que no són fàcilment detecta-

9392

PapilionidaePapilio machaon • • •Iphiclides podalirius • • •PieridaePieris brassicae • • •Pieris rapae • • •Pieris mannii • •Pieris napi • • •Pontia daplidice • • •Euchloe crameri • •Colias crocea • • •Gonepteryx rhamni • • •Gonepteryx cleopatra • • •Leptidea sinapis • • •LycaenidaeSatyrium esculi •Callophrys rubi •Lycaena phlaeas • • •Lampides boeticus • •Leptotes pirithous • •Celastrina argiolus • •Polyommatus icarus • • •NymphalinaeCharaxes jasius • •Limenitis reducta • • •Vanessa atalanta • • •Cynthia cardui • • •Melitaea didyma • •Euphydryas aurinia •SatyrinaeMelanargia lachesis • •Hipparchia fidia •Brintesia circe • •Maniola jurtina • •Pyronia cecilia • •Pyronia bathseba •Coenonympha dorus • •Pararge aegeria • • •Lasiommata megera • • •HesperiidaeSpialia sertorius • •Carcharodus alceae • • •Thymelicus acteon •Ochlodes venata • •

Taula de relació de les principals espècies i el període en què han estat observades (les 30 setmanes de la temporada s’han dividit en tres períodes de 10 setmanes cadascun)

Família/espècies 1 març al 9 maig 10 maig al 18 juliol 19 juliol al 26 setembre

Euphydryas aurinia

Víct

or J

ogla

r

bles mitjançant la tècnica d’estudi del BMS. D’altrabanda, en itineraris pertanyents al CBMS fets alGarraf i a Collserola apareixen espècies no controla-des als itineraris de Sant Boi però hi ha la possibili-tat que formin part de la fauna del parc.

Eruga de papallona zebrada

Víct

or J

ogla

r

Cirera d’arboç (Arbustus unedo)

Víct

or J

ogla

r

87

LES CORPULENTES

Dues de les més grans representants de les papallo-nes diürnes són les pertanyents a la família delspapiliònids. Es tracta de la papallona rei (Papilio ma-chaon) i la papallona zebrada (Iphiclides podalirius)totes dues molt vistoses i fàcils de reconèixer. P. ma-chaon pon els ous sobre la ruda i el fonoll. I. podali-rius el fa sobre l’aranyoner, l’arç blanc i fruiters.

Una incorporació recent a la fauna catalana enaquesta família és la papallona del gerani (Cacyreusmarshalli), que va ser introduïda a finals dels 80 aMallorca de forma accidental i que avui en dia estàestesa per tot Catalunya. L’eruga d’aquesta espècie ésuna plaga per als geranis de jardins i balcons de lesnostres cases.

86

Lycaena phlaeas

Víct

or J

ogla

r

Papallona rei (Papilio machaon)

Víct

or J

ogla

r

Papallona zebrada (Iphiclides podalirius)

Víct

or J

ogla

r

Eruga de Papilio machaon sobre fonoll

Víct

or J

ogla

r

La més gran i potser una de les més llampants és la papallona de l’arboç (Charaxes jasius). Posseeix un vol amb un preciós planar. Aquesta espècie ésl’única representant a Europa d’un gènere tropical(Charaxes). La seva distribució depèn de l’arboç

(Arbutus unedo), planta de la qual s’alimenta exclu-sivament l’eruga d’aquesta espècie que és bivoltina.La primera generació apareix al maig-juny i la sego-na, molt més abundant, des de l’agost fins a l’octu-bre.

Un regal

Tot esforç té la seva recompensa i, de tant en tant,les hores d’observació ofereixen algun regal als nos-tres ulls. De manera puntual i extraordinària s’ha ob-servat algun exemplar de voltor comú (Gyps fulvus),aufrany (Neophron percnopterus) o esmerla (Falcocolumbarius).

En aquests observatoris, encara que el seu objectiuprincipal és l’observació i el recompte de les rapin-yaires en migració, també és possible gaudir veientmoltes altres espècies d’aus que també fan rutes

Les altres tres espècies són de grandària petita ambun màxim d’envergadura d’aproximadament 80 cm.

Qualitat, no quantitat

En molt menor nombre són destacables també altresrapaços que creuen el nostre espai, sobretot perquèens brinden l’oportunitat de veure espècies que nosón pròpies de la nostra fauna. Es tracta de l’àguila

6766

Falcó mostatxut5%

Resta d'espècies17%

Aligot vesper34%

Xoriguer23%

Esparver vulgar8%

Arpella vulgar13%

Davi

d Us

ero

L’aligot vesper cria a Catalunya principalment als Pirineus, laGarrotxa i el Montseny. Per aquí tan sols es pot veure durantla migració.

Milà negre

Pedr

o M

artí

n

pescadora (Pandion haliaetus), d’una gran envergadu-ra, entre 1,45 i 1,7 m, l’esparver cendrós (Circuspygargus) i l’esparver d’estany (Circus cyaneus), amb-dues amb envergadura entre 1,0 i 1,2 m, l’aligotcomú (Buteo buteo) i l’àguila calçada (Hieraetus pennatus) amb 1,1 a 1,3 m, l’astor (Accipiter gentilis),de 0,95 a 1,25 m, i l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), la més gran amb una envergadura que os-cil·la entre 1,6 i 1,8 m. És quasi testimonial la pre-sència dels dos tipus de milà, el reial (Milvus milvus)i el negre (Milvus migrans), el falcó pelegrí (Falcoperegrinus) i el falcó de la reina (Falco eleonorae).

Davi

d Us

ero

Cigonya blanca

Gràfica 1. Distribució de les principals espècies observades

Font: Grup Ecologista Encina. Migració de rapinyaires.

L’ús lúdic de la platja amb banyistes, passejants i pescadors encarareafirma més el pensament de que es pot compatibilitzar l’ús lúdic d’unazona amb la gestió d’una espècie, sempre i quan hi hagi la implicaciódirecta dels principals agents encarregats en la gestió.

Passarel·les d’accés a la platja, cartells informatius, estaques i cordesdelimitant la zona de nidificació, gestió de la vegetació, vigilànciaambiental juntament amb una forta conscienciació social fruit d’unesforç d’anys per part de l’Ajuntament del Prat de Llobregat han fet queaquesta àrea a hores d’ara sigui un model per a implementar en altreszones del litoral.

INTRODUCCIÓ

El delta del Llobregat és una de les grans zones humides de Catalunya.En aquest indret podem trobar multituds d’espècies, potser una de lesmés representatives des del punt de vista reproductor és el corriol cama-negre (Charadrius alexandrinus). La platja del Prat del Llobregat, acull en

els darrers anys el nucli reproduc-tor més important de corriolcamanegre (Charadrius alexandri-nus) del delta del Llobregat(Montalvo et al 2002 i 2003).

La zona de nidificació es troba ala zona predunar, amb presència devegetació psamòfila típica d’am-bient litoral. La seva delimitacióobeeix a parcel·les quadrangularsdistribuïdes al llarg de tota la plat-ja, cadascuna d’elles separades perpasseres d’accés a la franja deplatja accessible als usuaris. Fruitdel seguiment que des de el 1994

es fa d’aquesta espècie hem pogut recollir una sèrie d’informació sobreels factors que limiten la reproducció de la espècie en aquesta i d’altreslocalitats del delta del Llobregat, així com plantejar diferents mesures degestió per afavorir aquesta espècie.

Per tal de determinar l’èxit de les mesures de protecció i gestió es vaestudiar el número de parelles nidificants i l’èxit reproductor per deter-minar la viabilitat de les diferents poblacions.

METODOLOGIA DE TREBALL

La zona es va visitar un mínimde 4 vegades a la setmana durantla totalitat de la temporada repro-ductora (Febrer-Agost).

El nombre de parelles nidificantses va determinar mitjançant dueslínies de treball:

– Localització dels nius mitjançantla prospecció de la zona d’estu-di.

RESUM

La platja del Prat acull el nucli reproductor més important de corriolcamanegre (Charadrius alexandrinus) del delta del Llobregat. La zona denidificació es troba a la zona dunar, amb presència de vegetació psamòfi-la típica d’ambient litoral. La seva delimitació obeeix a parcel·les qua-drangulars distribuïdes al llarg de tota la platja, i cadascuna d’elles sepa-rades per passarel·les d’accés a la franja de platja accessible als usuaris.

Un seguiment continuat de l’espècie al llarg dels últims anys (1994-2003) juntament amb la implicació dels diferents organismes encarregatsde posar en pràctica les recomanacions de gestió, han fet que aquestazona tingui l’èxit reproductor més elevat de tot el delta, a més de tenirels percentatges més baixos de fracàs reproductor.

145144

Passeres de fusta i senyalit-zació de la zona.

Anellament científic d’unpoll de corriol camanegreacabat d’eclosionar

La platja del Prat, un exemple deconservació del corriol camanegre

Anellament científic d’unmascle de corriol camanegre

Tomás MontalvoEsteli 26–32, esc. B, 3r 1a08980 Sant Feliu de Llobregat(Barcelona)

Quim BachEstany 1508183 Castellterçol(Barcelona)

Francisco CerdáMiguel Hernández 24, 2n 3a08820 El Prat de Llobregat(Barcelona)

Jordi FiguerolaDepartment of Applied BiologyEstación Biológica de Doñana, CSICAvenida María Luísa s/n41013 Sevilla

53

Una mar de verdor

Tornaven a ser a dalt del Montbaig, el punt d’inici d’aquest viatge. ElCliment els havia portat fins a l’any 1930. El primer gran canvi se’l vantrobar només en obrir els ulls després de l’habitual cop de flaix: davantseu s’alçava majestuosament l’ermita de Sant Ramon. Per als nostresamics va ser una visió molt reconfortant, ja que es tractava d’un edificiconegut per tots. Tot i així, l’entorn de l’ermita es veia diferent. Hi haviales escales i la paret que tanca el pati. Però no hi havia els arbres arren-glerats, ni els bancs guixats, ni les papereres… Al voltant del cim hi con-tinuava havent les feixes i els conreus. Hi havia moltes menys vinyes quenoranta anys abans. Mirant cap a la població de Sant Climent hi vantrobar gran quantitat de cirerers. S’escampaven per on abans, nomésunes dècades enrere, hi havia nombrosos ceps. De fet, de ceps en conti-nuava havent-hi, però en menor quantitat. Els que continuaven igualeren els garrofers. Segons els va dir el Climent, una plaga anomenadafil·loxera havia acabat amb les vinyes a finals de l’anterior segle… Lesfeixes que no havien estat abandonades eren les que s’hi conreaven elscirerers.

Mirant cap a la plana del delta, els nostres set amics es van adonar quetambé havia canviat. Ara, era tota verda. El groc dels camps de cereals

Indicadors de sostenibilitatTaula resum d’estat (any 2006)

Icones indicatives de la valoració de l’evolució de l’Indicador

54

BÉL’evolució s’ajusta a latendència desitjada.

MALAMENTL’evolució s’allunya dela tendència desitjada.

REGULARL’evolució és poc definida,no marca una tendènciaclara.

MODEL TERRITORIAL

Territori i planejament

Estructura urbana: ocupació urbana del sòl

– Sòl artificialitzat

– Intensitat d’urbanització de l’economia local

Adequació del planejament a la singularitat ecològica del territori

Estructura urbana: proximitat a serveis urbans bàsics (500m)

Verd urbà

Sistemes naturals

Protecció de zones d’interès natural

Risc ambiental

Superfície forestal cremada

13

Urbanitzable2%

Infraestructures6%

Fluvial4%

Agrari35%

Forestal17%

Urbà36%

Els ecosistemes de Sant Boi

Territori

El sòl és vital per a la nostra supervivència peròés un recurs limitat, per tant cal fer-ne un úsracional. El planejament urbanístic del municipiha de garantir la preservació dels espais natu-rals i a la ciutat una bona distribució dels espaisverds, dels serveis i dels equipaments bàsicsper a la satisfacció de les necessitats dels ciuta-dans. Segons com sigui la distribució de totsaquests elements, podrem aconseguir una ciutatmés sostenible. El bon ús dels espais públicsper part de la ciutadania fa que, a més, siguinuns espais de convivència i interrelació social.

El creixement de la ciutat s’està fent elsúltims anys amb un consum moderat desòl, tanmateix cada vegada s’acostamés al límit previst pel planejament urba-nístic metropolità: l’any 2004 el sòl urbàes situava al 35,80% de la superfície to-tal del municipi; el límit previst és 38%.

Les zones destinades a parcs i jardinsdins de la zona urbana, i els espaisnaturals (forestal i fluvial) s’han incre-mentat en els darrers anys. Aquestsespais són importants ja que millorenla qualitat de vida dels ciutadans iaporten noves àrees de lleure.

12

Sant Boi es consolida majoritàriamentcom a ciutat compacta: prop del 66%de la població resideix a menys de 500metres dels serveis urbans bàsics. Aixòmillora la qualitat de vida, facilita lamobilitat a peu, l’estalvi d’energia i ladisminució de la contaminació. Tot i així, el 40% de la població que esmou dins de Sant Boi utilitza el cotxeper raons de treball o estudi.

Actuacions de l’Ajuntament

AL MEDI NATURAL

Protecció i adequació de lesBasses de Can DimoniS’ha incorporat la zona humida de CanDimoni en la Xarxa Natura 2000 com azona d’especial protecció d’aus i coma lloc d’interès comunitari. S’hacomençat l’adequació de l’espai i jas’hi organitzen activitats educatives ivisites en carro i cavall els caps de set-mana.

Gestió del medi forestalLes tasques que duen a terme princi-palment són: senyalització i controld’accessos, manteniment de la vege-tació, de les franges de protecció con-tra incendis i de les rieres, així comenretirada d’abocaments incontrolats.

AL MEDI URBÀ

2a Modificació del Pla Especiald’Ordenació d’Usos UrbansAquest Pla determina els tipus d’usosque es poden realitzar a cadascuna deles zones en que s’ha dividit la ciutat.Gràcies a estudis diversos sobre elterritori s'ha adoptat una política quepermet conciliar la protecció delsvalors del medi natural amb el modelde creixement de la ciutat.

Mobilitat sostenible i seguraDurant l’any 2005 es va dur a terme unllarg procés de participació ciutadanaque va culminar amb la signatura delPacte Cívic per a la MobilitatSostenible i Segura per part de 38entitats, empreses i institucions. Durantl’any 2006 el procés va continuar ambla participació en el Pla de mobilitat.

Com està Sant Boi

Les basses de Can Dimoni, ubicades al Delta delLlobregat, formen part de la Xarxa Natura 2000.

Sant Boi té l’estructura d’una ciutat compacta.

17

El pare. El Ciscu de Can ViaOli sobre tela81 x 65 cmSra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat

La mare. La Montserrat de Cal PasqualOli sobre tela55 x 46 cmSra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat16

La JúliaOli sobre tela35 x 24 cmSrs. Villadelprat Chalmeta

La noieta cubanaOli sobre tela33 x 24 cmCol·lecció Villadelprat

Retrats i autoretrats

Tercera EtapaLa serenor(v. 1998-2005)

35

Cristall i porcellanaOli sobre tela54 x 65 cmSra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat34

Noia asseguda davant el balcóOli sobre tela73 x 66 cmSra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat

61

Fruita refrescantOli sobre tela 41 x 100 cmCol·lecció Villadelprat60

Test amb llirisOli sobre tela 80 x 40 cmCol·lecció Villadelprat

Sant Boi Centreserveis

Amb la finalitat de cobrir el dèficit deserveis propers als polígons industrialsdel municipi es va crear, l’any 1994,Sant Boi Centreserveis, una instal·lacióon s’ubiquen empreses que ofereixenserveis professionals, logístics i gene-rals.

L’edifici Sant Boi Centreserveis dis-posa d’una sala de reunions i d’unauditori, com a oferta d’espais per aactivitats empresarials, on es podencelebrar reunions de treball, demos-tracions de productes, cursos, etc.,equipades amb retroprojector, televi-sor i vídeo.

L’ocupació mitjana de la superfície dis-ponible del Centreserveis durant l’any2006 ha estat del 88,5%.

Interior de Sant BoiCentreserveis

Sant Boi Centreserveis

Con la finalidad de cubrir el déficit de ser-vicios próximos a los polígonos industria-les del municipio se creó, en el año 1994,Sant Boi Centreserveis, una instalacióndonde se ubican empresas que ofrecenservicios profesionales, logísticos y gene-rales.

El edificio Sant Boi Centreserveis dispo-ne de una sala de reuniones y de unauditorio, como oferta de espacios paraactividades empresariales, donde sepueden celebrar reuniones de trabajo,demostraciones de productos, cursos,etc., equipadas con retroproyector, tele-visor y vídeo.

La ocupación media de la superficie dis-ponible del Centreserveis durante el año2006 ha sido del 88,5%.

42_43

2E6

Evolució de les empreses ubicades al CentreserveisEvolución de las empresas ubicadas en el Centreserveis

2003

23

1921

22

2004 2005 2006

com són el correu electrònicneteja@coressa.cat, o a través de lapàgina web de l’Ajuntament www.sant-boi.cat o de CORESSA,www.coressa.cat, o mitjançant instàn-cies o sol·licituds presentades a l’OMAP(Oficina Municipal d’Atenció al Públic).

Durant aquest exercici s’han rebut untotal de 2.343 trucades en el “telèfonnet”.

Taller de manteniment

Realitza el manteniment de tota la flotade vehicles de CORESSA, així comtambé de contenidors i papereres, si béestà orientat preferentment a realitzarmanteniment preventiu i petites repara-cions, donat que la seva diversitat no lipermet assolir un grau elevat d’espe-cialització. Treballa les branques dehidràulica, pneumàtica, electricitat,xapa, rentat i greixat.

Flota de vehicles de laDivisió de Neteja

Treball de jardineria ala Plaça del Maresme

medios, como son el correo electróniconeteja@coressa.cat, o a través de lapágina web del Ayuntamientowww.santboi.cat o de CORESSA,www.coressa.cat, o mediante instanciaso solicitudes presentadas a la OMAP(Oficina Municipal de Atención alPúblico).

Durante este ejercicio se han recibidoun total de 2.343 llamadas en el "telé-fono limpio".

Taller de mantenimiento

Realiza el mantenimiento de toda laflota de vehículos de CORESSA, asícomo también de contenedores y pape-leras, si bien está orientado preferente-mente a realizar mantenimiento pre-ventivo y pequeñas reparaciones, dadoque su diversidad no le permite alcan-zar un grado elevado de especializa-ción. Trabaja las ramas de hidráulica,neumática, electricidad, chapa, lavadoy engrasado.

Jardineria, construcció i actuació

mediambiental

Els participants dels programes ocupa-cionals gestionats per CORESSA:Corinsert, Escola Taller i Tallersd’Ocupació realitzen diferents actua-cions dins les activitats de Jardineria,Construcció i Medi ambient.

Jardineria

S’han realitzat treballs de mantenimenta diferents zones verdes del municipi,com per exemple al barri de CiutatCooperativa, a la Riera Gasulla, a lesIlles S-1,S-2, S-3, C-5 i C-6 del barriCamps Blancs, en el lateral muntanyade la C-245 i a les places Europa, Llo-bregat, Ramon Mas i Campderrós iMontserrat Roig.

Construcció

S’han realitzat diferents obres, com laremodelació de la Plaça Euskadi,arranjament de les voreres de la roton-da al carrer Salvador Seguí, passos ele-vats al carrer Eduard Toldrà, ampliacióde voreres al carrer Cerdanya, arranja-ment de la vorera del carrer MariàFortuny, passos de prioritat invertida alcarrer Coín, remodelació del carrer PauClarís, senyalització de diferentscamins rurals i tancaments de la Rierade Can Gavarrot, així com arranjamentsals camps de futbol municipals de SantBoi i al Poliesportiu La Parellada.

També s’han realitzat obres procedentsde l’empresa municipal CLAUS, comola remodelació interior de vivendes i

Jardinería, construcción y actuación

medioambiental

Los participantes de los programas ocu-pacionales gestionados por CORESSA:Corinsert, Escuela Taller y Talleres deOcupación realizan diferentes actuacio-nes dentro de las actividades de Jardi-nería, Construcción y Medio Ambiente.

Jardinería

Se han realizado trabajos de manteni-miento en diferentes zonas verdes delmunicipio, como por ejemplo en elbarrio de Ciudad Cooperativa, en laRiera Gasulla, en las Islas S-1,S-2, S-3,C-5 y C-6 del barrio Camps Blancs, enel lateral montaña de la C-245 y en lasplazas Europa, Llobregat, Ramon Mas iCampderrós y Montserrat Roig.

Construcción

Se han realizado diferentes obras, comola remodelación de la Plaza Euskadi, elarreglo de las aceras de la rotonda de lacalle Salvador Seguí, pasos elevados enla calle Eduard Toldrà, ampliación deaceras en la calle Cerdanya, arreglo dela acera de la calle Marià Fortuny, pasosde prioridad invertida en la calle Coín,remodelación de la calle Pau Clarís,señalización de diferentes caminos rura-les y cierres de la Rambla de CanGavarrot, así como arreglos en los cam-pos de fútbol municipales de Sant Boi yen el Polideportivo La Parellada.

También se han realizado obras proce-dentes de la empresa municipal CLAUS,como la remodelación interior de vivien-

58_59

2C6

Flota de vehicles i maquinària d’administració i tallermecànicFlota de vehículos y maquinaria de administracióny taller mecánico

Furgoneta 2Màquina de rentada amb aigua calenta 1Sortidor de gasoil 1

Tipus de vehicle/maquinària Unitats

70_71

Informe

Econòmic

Informe

Económico

296Balanç de situació (a 31/12/06)Balance de situación

ACTIU Exercici 2006 Exercici 2005

B) Immobilitzat

I Despeses d’establiment 15.486,43 0,00

II Immobilitzacions immaterials2. Concessions, patents, llicències,

marques i similars 1.667,91 1.667,915. Aplicacions informàtiques 109.893,33 105.726,306. Drets construccions aparcaments 408.244,54 416.921,807. Acomptes 0,00 0,008. Béns cedits en ús 2.633.179,91 2.633.179,919. Amortitzacions -413.085,12 -358.022,43

III Immobilitzacions materials1. Terrenys i construccions 3.242.664,19 3.242.664,192. Instal.lacions tècniques i maquinària 929.599,00 920.317,003. Altres instal.lacions, utillatge i mobiliari 1.839.887,05 1.616.945,754. Acomptes i immobilitzacions materials

en curs 896.827,52 539.040,145. Altres immobilitzats 2.680.019,20 2.472.749,647. Amortitzacions -4.297.027,28 -3.799.947,61

IV Immobilitzacions financeres6. Altres crèdits 257.777,71 302.222,147. Dipòsits i fiances constituïts a llarg termini 2.370,39 1.983,34

Total B 8.307.504,78 8.095.448,08

D) Actiu circulant

II Existències1. Matèries primeres i altres proveïments 28.106,59 37.315,16

III Deutors1. Clients per vendes i prestacions de serveis 1.651.864,50 1.491.896,954. Deutors diversos 3.386.109,90 2.948.589,375. Personal 500,00 1.100,006. Administracions públiques 2.215,14 3.159,247. Provisions -116.034,21 -124.277,28

VI Tresoreria 793.206,54 1.369.367,86

VII Ajustaments per periodificació 7.408,58 9.172,78

Total D 5.753.377,04 5.736.324,08

TOTAL B+C+D 14.060.881,82 13.831.772,16

Balanç de situació (a 31/12/06)Balance de situación

PASSIU Exercici 2006 Exercici 2005

A) Fons propis

I Capital subscrit 1.698.382,08 1.698.382,08

IV Reserves1. Reserva legal 101.986,06 71.333,975. Altres reserves 520.228,66 424.359,93

VI Pèrdues i guanys 41.077,06 306.520,82

Total A 2.361.673,86 2.500.596,80

B) Ingressos que cal distribuir en diferents exercicis

1. Subvenció de capital 517.578,93 687.821,912. Patrimoni cedit en ús 2.301.312,25 2.340.306,243. Altres ingressos a distribuir 66.547,16 81.660,39

Total B 2.885.438,34 3.109.788,54

D) Creditors a llarg termini

II Deutes amb entitats de crèdit 4.305.434,55 3.818.792,97

IV Altres creditors2. Altres deutes 180.308,05 220.374,05

Total D 4.485.742,60 4.039.167,02

E) Creditors a curt termini

II Deutes amb entitats de crèdit1. Préstecs i altres deutes 1.351.200,44 572.134,322. Deutes per interès 27.085,52 23.138,55

IV Creditors comercials1. Acomptes rebuts per comandes 0,00 6.094,702. Deutes per compres o prestacions de serveis 944.544,70 1.187.683,45

V Altres deutes no comercials1. Administracions públiques 487.165,25 345.934,443. Altres deutes 203.836,82 82.178,264. Remuneracions pendents de pagament 280.451,19 329.654,765. Fiances i dipòsits rebuts a curt termini 51.144,49 45.828,38

VII Ajustaments per periodificacions 982.598,61 1.589.572,94

Total E 4.328.027,02 4.182.219,80

Total A+B+C+D+E 14.060.881,82 13.831.772,16

Les ofertes de treball vigents podenser consultades de forma presencial, ala recepció de CORESSA, o bé a travésdel web de l’empresa. Les personesinteressades mantenen una entrevista

Las ofertas de trabajo vigentes puedenser consultadas de forma presencial, enla recepción de CORESSA, o bien a tra-vés de la web de la empresa. Las perso-nas interesadas mantienen una entre-

informativa amb una orientadora labo-ral, per tal de concretar la derivació capa l’empresa sol·licitant.

Cal fer esment de la importància de lagestió d’inserció laboral específica deles persones participants en programesformatius o ocupacionals, així com dela necessària coordinació amb altresàrees municipals, com la de ServeisSocials, per al tractament de la inserciódels col·lectius més desfavorits.

Club de feina

El Club de feina és un espai de treball,ubicat a la masia Torre Figueres, quepretén fomentar la recerca activa defeina dels demandants. Aquest serveiofereix un seguit d’eines als usuaris:

• Ofertes de treball, tant d’empresescom de l’Administració Pública

• Premsa laboral amb ofertes de feina• Bibliografia laboral sobre les dife-

rents tècniques de recerca de feina• Models de currículums vitae i cartes

de presentació• Llistats d’empreses del municipi• Llistats d’oferta formativa per a per-

sones aturades i treballadores• Informació sobre el món laboral, com

ara les modalitats de contractesvigents

• Accés a equips informàtics per a laconnexió a internet, per a l’elaboracióde currículums, etc.

• Seminaris monotemàtics d’aspecteslaborals

• Orientació laboral personalitzada

vista informativa con una orientadoralaboral, con el fin de concretar la deriva-ción hacia la empresa solicitante.

Cabe destacar la importancia de la ges-tión de inserción laboral específica de laspersonas participantes en programasformativos u ocupacionales, así como dela necesaria coordinación con otras áreasmunicipales, como la de Servicios Socia-les, para el tratamiento de la inserciónde los colectivos más desfavorecidos.

Club de empleo

El Club de empleo es un espacio de tra-bajo, ubicado en la masía Torre Figue-res, que pretende fomentar la búsquedaactiva de trabajo de los demandantes.Este servicio ofrece una serie de herra-mientas a los usuarios:

• Ofertas de trabajo, tanto de empresascomo de la Administración Pública

• Prensa laboral con ofertas de trabajo• Bibliografía laboral sobre las diferen-

tes técnicas de búsqueda de empleo• Modelos de currículums vitae y cartas

de presentación• Listados de empresas del municipio• Listados de oferta formativa para per-

sonas desempleadas y trabajadoras• Información sobre el mundo laboral,

como las modalidades de contratacio-nes vigentes

• Acceso a equipos informáticos para laconexión a internet, para la elabora-ción de currículums, etc.

• Seminarios monotemáticos de aspec-tos laborales

• Orientación laboral personalizada

18_19

2P6Característiques principals dels nous demandants de feinaCaracterísticas principales de los nuevos demandantes de empleo

Total homes i dones: 1.282 persones

Homes: 531 Dones: 751

<20 anys: 47 <20 anys: 55aturats: 44 aturades: 54treballadors: 3 treballadores: 1

20-30 anys: 132 20-30 anys: 229aturats: 105 aturades: 144treballadors: 27 treballadores: 85

30-40 anys: 161 30-40 anys: 231aturats: 111 aturades: 151treballadors: 50 treballadores: 80

40-50 anys: 116 40-50 anys: 153aturats: 95 aturades: 109treballadors: 21 treballadores: 44

>50 anys: 75 >50 anys: 83aturats: 61 aturades: 59treballadors: 14 treballadores: 24

Resultats del servei de recerca de feinaResultados del servicio de búsqueda de empleo

Persones ateses 1.265Atencions 1.700Mitjana d’atencions per persona realitzades 1,34

Persones derivades a ofertes 1.930Derivacions a ofertes 8.003Mitjana d’ofertes a què s’ha derivat cada persona 4,15Persones que troben feina 674

Nivell de satisfacció de l’usuari (entrevista inicial) 9 sobre 10

Club de feina

CORESSA és una societat anònima mu-nicipal, el capital de la qual correspon,en la seva totalitat, a l’Ajuntament deSant Boi, que la va crear l’any 1990 ambl’objectiu prioritari de contribuir a lalluita contra l’atur del nostre municipi,així com d’oferir diferents serveis alsseus usuaris, els ciutadans i les empre-ses de la localitat.

El Consell d’Administració, presidit perl’Alcaldessa, Montserrat Gibert, és elmàxim òrgan de govern de la societatmunicipal.

CORESSA es una sociedad anónima mu-nicipal, cuyo capital corresponde, en sutotalidad, al Ayuntamiento de Sant Boi,que la creó en el año 1990 con el objeti-vo prioritario de contribuir a la luchacontra el desempleo de nuestro munici-pio, así como de ofrecer diferentes ser-vicios a sus usuarios, los ciudadanos ylas empresas de la localidad.

El Consejo de Administración, presididopor la Alcaldesa, Montserrat Gibert, esel máximo órgano de gobierno de la so-ciedad municipal.

6_7

L’empresa

municipal

La empresa

municipal

2M6

Presidenta Sra. Montserrat Gibert i Llopart

Conseller delegat Sr. Juan Antonio Tamayo Fernández

Consellers Vocal Sr. Pere Dorca HernándezVocal Sr. Jaume Bosch i Pugés

Secretari Sr. Joaquim Matoses Rodrigálvarez

Gerent Sr. Antoni Traveria i Morató

Consell d’administracióConsejo de administración