PUBLICACIÓ PERIÒDICA DE LA UNIÓ MUSICAL D’ALAQUÀS Desembre 2009

2

3

4

6

8

10

12

14

16

18

Editorial - Racó www ...................................

Reflexió d’un músic, qualsevol. .....................

Història de la guitarra .................................

La “Nova Coral” de la UMA ..........................

Formar Músics ............................................

Nous músics de la Banda Simfònica ..............

Història del viatge a Le Havre ......................

Algunes de les virtuts de la música. ..............

Ponencia de D. Vicent Galvis ........................

Pàgines de música ......................................

2

EDITEDITORIALORIAL

Edita:Unió Musical d’Alaquàs, Avda. País Valencià, 9 - 46970 AlaquàsTel. 96 151 52 50 - Fax 96 150 50 00 - www.musicalalaquas.com

Sintonia, revista editada per la U.M.A. Si voleu fer qualsevolsuggeriment, envieu-lo a: revistasintonia@musicalalaquas.com

SUMARISUMARI

"Aquest any 2009 ens va portar un dels millors

regals de reis, el viatge a Cremona de la Banda

Simfònica de la UMA, on actuarem (com tots sabeu)

en el teatre A. Pochielli i va ser un dels millors

concerts de la nostra banda dels últims anys.

Però, este no és l'únic gran esdeveniment

musical d'enguany, volem destacar el viatge a Le

Havre que va fer la Banda Juvenil en Maig, per la

seua riquesa musical i humana. La Jove Orquestra

ha tingut un any amb els seus concerts habituals ,

preparant el futur intercanvi amb l’ Orquestra de la

ciutat australiana de Linz. El Grup de Danses de

l'Olivar ha coordinat el aplec de grups de ball a

Alaquàs.

Al parc de la Sequieta tinguè lloc un concert

de música de pel.licules a càrrec de la Banda Simfònica

de la UMA, va ser un excepcional començament

d’estiu que va ser gaudit per centenars de persones.

En aquesta edició de la revista hem volgut

resaltar la importància de la formació en música,

per aixó em incluit varios articles de distintes vessants.

Estem molt orgullosos per que aquest any

han finalitzat la primera promoció de músics dels

estudis reglats dels Ensenyaments Professionals al

Centre Autoritzat Vicente Sanchís i Sanz, i moltes

altres coses que ens impulsen a continuar treballant

per esta societat cultural , la nostra UM d'Alaquàs,.....i

seguim treballant."

Racó wwwRacó www

Impressió:

Si vols gaudir del Jazz, el vii la literatura, a la pàgina

www.apoloybaco.com

trobaràs una molt bona fusiód’aquestes arts.

Per a trobar tot tipus departitures i descarregar-lesgratuïtament, pots entrar en

www.imslp.org

Si vols gaudir del Jazz, el vii la literatura, a la pàgina

www.apoloybaco.com

trobaràs una molt bona fusiód’aquestes arts.

Per a trobar tot tipus departitures i descarregar-lesgratuïtament, pots entrar en

www.imslp.org

3

Un dels patrimonis més importants quetenim a la comunitat valenciana es la seuahistoria i tradició “bandistica”.

Un nombre molt elevat de gent hem tingutla possibilitat d’apropar-nos a la música ambla facilitat que a altres llocs no existeix. Cadapoble te la seua banda, o varies bandes, onmillor, pitjor o molt be ens trobem amb lapossibilitat de tindre un instrument i d’estudiar-lo, aprendre llenguatge musical, cantar i tocaramb companys. Afortunadament les societatsmusicals en les que estan incloses les nostresbandes som molt més que una única banda,amb la seua escola y moltes altres activitatsculturals. Son nombrosos els músics que avuiviuen professionalment de la música que hantingut el seu primer instrument, que s’hanformat a les escoles d’aquestes societatsmusicals, on s’ha avançat pedagògicament,en infraestructures i moltes coses més, ipodem afirmar amb total seguretat que moltsde nosaltres em arribat a aquest punt gràciesal primer contacte que van tindre a la nostrabanda de música, la banda del seu poble.Però també son molts més encara els que lamúsica es inseparable de la seua vida, sensearribar a fer d’aquesta la seua professió.

Tot açò ens pot marcar més o menys (lapersonalitat de cadascú recorda els momentsbons, el roïns els esborra o també hi ha quiels utilitza...), però em de pensar que tot hasigut possible gràcies a l’esforç d’un col·lectiude persones que han dedicat molta part delseu temps i dels seu esforç per a que cadapoble tinga una banda, una escola de música,una orquestra, un grup de folklore, una escolade dansa, grups de cambra i moltes coses

més. El temps passa, ha passat i passarà iamb aquest totes aquestes persones a lesque ens tocaria almenys agrair la seua dedi-cació (encara que aquest punt mereix unaanàlisis per detallat...), han anat succeint ambnoves generacions, que continuaven tenint lamateixa il·lusió per crear música i cultura alseu poble.

El moment actual ens fa saber valorar totel treball anterior i ser un poc més ambiciososencara. Disposem d’un grup molt jove, extre-madament jove i d’una escola que començaa consolidar els seus fonament amb xicotetsresultats però al mateix temps molt grans.Encara queda molt de camí per fer, però podercontar amb aquest grup de músics es tot unluxe; sabem que tenim carències, som cons-cients, però sense cap dubte també sabemque estem pel camí i ara ens toca agafar mésforça si cal per a aconseguir maurar i créixer...,però necessitem a tots i la aportació individualen necessària per a que qualsevol col·lectiufuncione.

REFLEXIÓ D’UN MÚSIC, QUREFLEXIÓ D’UN MÚSIC, QUALSEVOL.ALSEVOL.

Potser siga la guitarra descendientdirecta, encara que llunyana, de la cithara enla seua última forma romana. Aquesta és unade les hipótesis més seguides.

De la cithara podrien derivar la guitarrallatina, amb caixa de resonància plana,-talcom la seua parenta, la vihuela-; i la guitarrasarracena, instrument de fons concau, comel llaüt.

La guitarra llatina i la vihuela de mà,només difereixen per l’afinació i pel nombrede cordes.

La transició en la que la cithara adquireixmànec està magníficamente presentada enun llibre de salms denominat Salterio Utrechtque es va realitzar en Reims, al segle IX. Lesilustracions estan basades en un salterio grecfet pels antics cristians d’Orient.

En la Portada de la Glòria, de la Catedralde Santiago, a més de Santiago i Jesucrist,es troben vint-i-quatre ancians. Un d’ells portaa la ma una antiga viol espanyola i no portaarc per tocar-la.

Una de les representacions mésantigues de la guitarra està en un Pasionalde Zwiefalten, de l’any 1180, que està a laReial Biblioteca de Stuttgart. En aquestarepresentació podem veure a la Verge dePelagia muntada en un burro amb una rotta(cithara de transició) a les mans mentre queun dels seus servidors que encapçala la marxaporta una guitarra.

Al segle XIV, en poemes de l’Arciprestede Hita, apareixen dos noms de guitarres enEspanya: guitarra llatina i guitarra moresca.

El frare Juan Bermudo, en 1544menciona la guitarra de cinc cordes.

El filòsof francés Marin Mersenne, aprincipis del segle XVII, descriu dues guitarresespanyoles: una de quatre cordes amb el capparegut a la cithara i una altra de cinc cordesamb el cap fins darrere, en un angle obtús,tal com la guitarra moderna.

Vicente Espinel va influir molt per ferde la guitarra un instrument popular enEspanya. Itàlia fou el centre indiscutible dela guitarra.

Al segle XVIII naixen altres centresguitarrístics com França, lo que dóna lloc alresorgiment de la guitarra en Alemanya, onla música barroca arriba a un punt culminantamb Bach i Haendel.

L’alemany Jacob Otto va afegir la sisenacorda i es dedicà a fabricar guitarres ambprou qualitat. En Itàlia ja s’usava eixa sisenacorda, però no es sap qui la va afegir. Enaquesta época el compositor espanyolFernando Sor va fer nombroses composicionsper a guitarra. També va portar aquesta músicaa Anglaterra, on va relegar la guitarra anglesai citra.

L’italià Paganini, amb els quartets pera guitarra i corda va explotar les inmensespossibilitats de color de la guitarra amb violíi viola.

4

HISTÒRIA DE LA GUITHISTÒRIA DE LA GUITARRAARRAPer Miquel Forment

5

La cumbre de la historia de la guitarramoderna es dóna amb el vilarrealenc FrancescTàrrega (1852-1909), amb les següentsvessants:

1.Inventa una nova forma de tocar laguitarra que revolucionà totalment el seu ús,passant a ser un instrument melòdic, ambmés volum i deixa de ser un instrumentd’acompanyament.

2.Va ser un guitarriste extraordinari.

3.Va fer transcripcions per a guitarra d’obres de Bach, Beethoven, Mozart, Haydini Albéniz, Beriloz, Chopin, Mendelssohn,Schubert, Schumann, Verdi i Wagner.

Un dels més afamats deixebles deTàrrega fou Miguel Llobet, gran concertista.

Altres compositors van escriure per aguitarra, com Falla, Turina, Ponce, Villa-lobos,Broca, Manén, Fortea, Tansman, Castelnuovo-Tedesco, Monpou, Manjon, Rodrigo, Ginastera,Britten, Piazzolla, Ruiz-Pipo i Santórsola.

En 1817 naix en la “Cañada de SanUrbano” (Almeria) Antonio Torres Jurado. Vaser un fuster que, després d’ escoltar unconcert de guitarra, es traslada a Granada onva aprendre l’ofici de luthier i es va dedicara buscar mobles vells per poder tindre fustesnobles i velles per fabricar guitarres.Perfeccionà la forma estructural de la guitarraaugmentant la caixa de ressonància, l’ampledel mànec i el nombre de varetes en formade ventall com a suport a la tapa armònica.

Sense cap dubte, Antonio Torres hasigut el stradivarius de la guitarra clàsica.

Altres grans guitarristes serien; AndrésSegovia, Agustín Barrios –gran compositor amés d’intèrpret-, Narciso Yepes, Julian Bream,Abel Carlevaro, Leo Brouwer, KazuitoYamashita, Regino Sain de la Maza, PepeRomero, David Rusell, John Williams…

Actualment tenim a Espanya un delsmillors concursos d’interpretació: el “FranciscoTàrrega” a Benicàssin. Podrien dir que laguitarra és un dels instruments que més gentarreu del món practica: Només en Japó hihan més de sis milions de persones que toquenaquest instrument.

6

Fa a p r o x i m a d a m e n t u n a n ycomencem l'aventura de crear un coren la Unió Musical d'Alaquàs.

Els xiquets comencen a cantar desde que inicien els seus estudis musicals,la veu humana és l ' instrument mésper fecte i e l pr imer amb què enstrobem, no obstant això, la tradició demúsica cora l no és un punt fort aValència, al contrari que la música devent en totes les seues diverses formes.

Els xiquets de la nostra escola tambétenen una formació vocal en els seusestudis musicals, conforme van creixentvan passant des dels cors infantils finsa ar r ibar a l Cor Gavota , però… idesprés?

Un grup d'educands i de pares ensvan fer arribar eixa necessitat i l'anypassat comencem amb es ta novaagrupació.

Contactem amb Fernando Taberneri daval l la seua direcció ens f iqu atreballar.

Segur que hi ha qui encara no coneixFernando Taberner però intentaremacostar-vos a tots la figura del directordel cor de la UMA.

Només veient el seu currículum espot un fer una idea de la qual i tatm u s i c a l d e F e r n a n d o , a l g u n e spinzellades del mateix ens poden situar:

Toca el piano des dels 8 anys d'edat,als 14 anys va dirigir la coral d'Aldaia, des dels 20 anys compta amb plaça deprofessor de repertori en el ConservatoriSuperior de Música de València, és elresponsable del cicle de compositors id i rec to r s d 'A lda ia i t r eba l l a ambnosaltres en l'Escola de la UMA des deja fa temps...

LA “NOVLA “NOVA CORALA CORAL” DE LA UMA” DE LA UMA

Quan preguntes a les persones delseu cercle més pròxim sobre Fernandoet trobes frases com: “no sap dir queno a un projecte musical”, “tot ell ésmúsica”, “se' l passa fenomenal fentmúsica”.

Si a un bon d irector de grup l iafegeixes una gent amb més o menysdots de cant, però amb moltes ganesde cantar i d'aprendre, i que a més sóncompromesos , e l r e su l t a t no ca lesperar: està clar que el cor treballaràde valent però collirà molts èxits.

Amb estos ingredients vam tindre elprimer any de rodatge i arribem al curs2009-10, enguany ja estem funcionant,assagem els dimecres a partir de les 20,30hores, ara estem preparant el concert deNadal que lògicament ve carregat denadalenques, tenim projectes abellidorscom són poder cantar amb la banda oamb la Jove Orquestra, fer intercanvi coralamb una coral Riojana, i moltes màsactivitats.

Només ens queda afegir que la coralpodria ser un exemple més de la culturade l e s s e c c i ons d ' e s t a s o c i e t a t ,curiosament:

• Fomen t a r e l c one i xemen t iapreciació per la música.

• Desenvolupar una oferta àmplia idiversificada d'educació musical.

• Potenciar l´interes per l'audició deq u a l s e v o l t i p u s d e m ú s i c a ,desenvo lupant l 'esper i t c r í t i c de lsalumnes.

• Proporc ionar un ensenyamentmusical complementari a la pràcticainstrumental.

• Fomentar en els alumnes l’interesper la participació en agrupacions vocalsi instrumentals.

• Donar formació tant a l 'alumneamb f inal i tats professionals com almusic amateur.

Enca ixen per fectament amb e lsobjectius de la nova coral.

Per cert, estem buscant nom per al a c o r a l , s ' a d m e t e n p r o p o s t e s ,mentrestant serà la Nova coral de laUMA.

7

8

FORMAR MÚSICSFORMAR MÚSICS

L'objectiu de l’escola de música es lade formar músics, i aquesta no es unamissió senzilla. L'aprenentatge musicalsuposa un llarg i de vegades dur camí,son moltes lesass ignaturesque s ’ha dec u r s a r, n onomés tocar uni n s t r u m e n t ,t a m b é h ad ’ a p r e n d r ellenguatge mu-sical, cantar enconjunt al cor,tocar en grup al'orquestra i/o labanda...

Tots els queapareguem en aquest llarg camí tenimla missió de fer que la música s'endintrefins al fons de cadascú dels nostres alum-nes i aconseguir que la passió que nosal-tres tenim per aquesta els arribe i sigainseparable per sempre. Cada professorha de ser lo suficient exigent i rígid,també el més proper i senzill, així comutilitzar totes les estratègies i qualitatsper a que aquesta tasca tan complexade formar i crear músics s'arribe a acon-seguir en el major nombre de personespossibles, i siga una satisfacció per a totsels que participem en aquest procés.

Tenim la sort de poder contar ambun gran nombre d’alumnes a la nostraescola i també de poder formar tant amúsics que aconsegueixen continuar els

seus estudissuper iors demúsica i a totsaque l l s queaquesta suposauna gran aficiói que no des-aparega de lesseues vides iacaben gaudintamb ella tantcom molts pro-fessionals hopuguen fer.

Aquest anytenim una primera promoció que hanaconseguit finalitzar els seus estudisprofessionals integrament al nostre cen-tre, però no podem oblidar també moltalumnes que han finalitzat els estudissuperiors o estan cursant-los i tambévan estudiar al nostre centre. Es unmotiu més de satisfacció aquest fet, ien successius anys estem segurs quecada vegada seran més els que així hofacen.

També em vist als darrers anys comvan creixent les agrupacions tant demusics com de nivell musical i tot aixòes possible al treball del alumnes, delsseus pares i també dels professors.

Les escoles de musica sempre s’hancaracteritzat per formar a musics ama-teurs, però molts d’aquests projectes demusics amateurs han aconseguit que elque suposava una simple afició finalmentha esdevingut la seua forma de vida. Laseua forma de vida no només per alsque es dediquen professionalment sinómés encara si cap a aquells que la musica

Per Enric Parreño

ocupa una part important de la seuavida i continuen tocant a la seua banda,a la seua orquestra, cantant al cor, es-coltant música tant com l’assistència ala gran quantitat de concerts que esrealitzen o simplement a casa amb elseu equip de so.

A la Unió Musical d´Alaquàs tenim lasort de contar amb tot tipus de musics,hi ha qui canta al recentment creat cor,

qui toca a la orquestra, qui toca a labanda, qui toca a la rondalla, qui ballaamb música, qui estudia a la nostraescola, qui continua estudis superiorsals diferents conservatoris, qui treballaamb la música diàriament i col·labora aalguna de les nostres seccions…, peròtambé hi ha un gran nombre de pares imares que acompanyen als seus fills ales classes de l’escola i a totes les activi-tats que realitzem.

9

1010

Samuel Hernández Domínguez

Trompeta

Candela Hernández Sánchez

Clarinet

Meritxell Rius Sierra

Percussió

Carles Rosalén Marín

Tuba

NOUS MÚSICS DE LA BANDA SIMFÒNICANOUS MÚSICS DE LA BANDA SIMFÒNICA

Francisco Estreder

Avd. País Valencià, 3Tel. 96 150 11 78

46970 ALAQUAS (Valencia)A L A Q U A S

Nº 2Nº 2ADMINISTRACION

Su Suerte en...

11

"Després d'un període de formació i després de passar per distintes agrupacions,banda d'iniciació, banda juvenil, el músic dóna el gran pas d'accedir a la bandasimfònica, on continuem formant-nos i cada vegada adquirint un major nivell musical.Per a molts de nosaltres, el dia de la incorporació a la Banda Simfònica és un dia querecordarem sempre, ja que esta ple d'emocions, des de pujar a l'escenari per primeravegada amb la banda simfònica, tocar en el nostre primer concert amb ella, serarreplegat per tots els nostres companys en la nostra casa i sentir en la nostra pellalgunes bromes que els més veterans ens fan durant els primers dies. Enguany sónquatre els nous músics que s'incorporen a la banda, una clarinetista, Candela Hernández,un tuba, Carles Rosalen, un trompetista, Samuel Hernández i una percussionista,Meritxel Rius. Tots ells passen a formar part del vaixell almirall d'esta societat i quevan a acompanyar-nos en els futurs projectes que tenim programats i que faran ala nostra Banda Simfònica cada vegada més important i reconeguda en el gran mónde les bandes de música."

12

Buenavista, 8 BajoALAQUÀS(Valencia)

Telf. 96 150 81 24

Mdo. Rojas ClementePtos.: 23, 24 y 25

VALENCIATelf. 96 392 43 71

CA R N I C E R I ACHARCUTERIATRADICIONAL

Fa aproximadament un any membres della junta directiva de la UMA ens demanarenajuda al pares i mares dels músics de la BandaJuvenil, per organitzar un intercanvi ambmúsics de la ciutat francesa de Le Havre,D’aquella petició nasqué una comissió perintentar organitzar el tema del transport irecollir la major quantitat possible de dinersja que només teníem 4 mesos i necesitavenaconseguir els diners.

A finals de novembre es posà a treballarla comissió formada per un grup de pares imares disposats a recollir la major quantitatde diners possibles i trobar el millor mitja detransport que es poguera pagar, per arreplegarel diners, decidirem que la millor forma defer-ho era la loteria, cal dir que, en tot moment,la comissió mantingué informat a la resta depares i mares de les accions que duia a terme,així com la quantitat de diners que s’anavenrecollint, mitjançant reunions informativesperiòdiques; l’experiència ha estat molt positivai caldria repetir la “formula” per a futur viatges.L’únic però és la falta de sensibilitat d’algunspares i mares que els costava entendre queen estes activitats el grup es més importantque l’individu.

Pel que fa referència mes concretamental viatge, de la comissió organitzadora anàremtots, uns en avió i d’altres en l’autobus delsmusics.

La estada en Le Havre fou realmentcòmoda ja que en cap moment el musicsnecessitaren res de nosaltres, això ens potdonar una idea de com foren acollits els nostres

fills/es per les diferents famílies en les queestigueren compartint casa durant quatredies. Per lo tant el pares després de acompan-yar-los al dos concert que feren en Le Havrei Octeville de Mer, ens dedicarem a fer turismeper la Normandia, visitarem Le Havre, Octevillede Mer Etretat, Hanofler, Mont Sant Michel,i el dia que tornarem a casa abans d’agafarl’avió Paris. Passarem 4 dies genials, la visitaals acantellats d’Etretat en deixaren amb laboca oberta per la majestuositat dels mateixos,així com per la força i la capacitat de modelarque tenen les marees, recordar també queesta platja fou decisiva durant la segona guerramundial ja que en ella tingué lloc part del“Desembarco de Normandia”

Poder passetjar pels carrers de Octavillesu Mer, Le Havre etc.. quina concepció depoble més diferent te aquella gents, son poblesordenats urbanisticament per a viure per agauidir del carrer. La visita que també en

HISTÒRIA DEL VIAHISTÒRIA DEL VIATTGE A LE HAGE A LE HAVREVREPer Rafa Mora i Brigida Carot

13

impresiona fou la que varem fer al conservatoriArthur Honegger amb musics, el xavals estavenbocabadats de vore la quant i ta td’instrumenents que disposa cada aula perfer classe als alumnes, el majors vingueremconvençuts de que el nostre conservatori potmirar-se en aquell per millorar. Ara bé l’excursiómés espectacular del viatge al menys per amifou la que varem fer a l’abadia de Mont SantMichel, a 220km. de Le Havre, abadia quecomençà a construirse al segle VII i que teuna alçaria de vora 100metres.

Passetjar pels seus carrers i voltantsempedrats, visitar la primitiva ermita de SanMiquel, visitar per dins l’abadia, vore lesinmemses columnes que subjecten par de lanau principal del temple, intentar recordarcon vivien aquelles comunitats de monjos alsegle XII, etc.. feren que, una vegada acabadala visita i amb l’obligació de tornar a l’hotel,el tema de conversació fora el de “quanttornem”?.

Per acabar remarcar dues coses, la prime-ra, agraïr a la UMA el tracte que ens hadispensat i l’ajuda que en tot moment ens adonat aixi com la més completa llibertat pera organitzar el que creguerem oportú perrecaudar fons i la necessitat i la importànciaque te per als nostres fill/es el que participenen encontres com estos. I segona i més im-portant, dir-vos a la UMA que, continueu ambel vostre treball amb el xiquets, que continueuajudant a fer que el nostrres fill/es siguen unpoc millor cada dia, gràcies als ensenyamentsmusicals i que per allò que pugau necessitar(crec que parle per boca de tots) podeucomptar amb este grups de pares i mares.

14

Tal i com han demostrat diversos pe-dagogs i psicòlegs en diversos estudis iinvest igac ions, la música és rea lmentbenefic iosa per al desenvolupament del'esser humà, té efectes positius sobre elfuncionament del cervell i pot oferir altresbeneficis educatius i evolutius d'una alça-da encara major.

D'aquestos estudis s 'ha deduït queaquesta branca expressiva i artística had'introduir-se, a l'igual que altres ensen-yaments, e l més aviat posible. Açò esdegut a que la infantesa és el moment enel que l'ésser humà està més receptiu alsnous estímuls del món exterior. El xiquetés una antena receptora de tot t ipusd'experiències sensnsorials i de coneixe-ments que va processant i que li serviranen la seua edat adulta.

Hem de t i nd re en compte que l amúsica té certa impotancia en la formaciópsicològica i intelectual de l' individu; nonomés es tracta de distraure o escoltaruna “melodia guapeta”, l'educació musicalajuda a un desenvolupament integral dela persona, és a dir desenvolupa la capa-citat audit iva, sensorial, comunicativa,motriu i intelectual. Això és veu reflectiten els d i ferents aspectes psicològics imotrius a desenvolupar en els xiquets.

Retomant la pregunta del títol, és moltusual que els pares quan els xiquets co-mençen a crèixer es pregunten “que faigamb el xiquet quan ix del cole”... “l'apunteal musical”. Algunes persones pensen queés una activitat extraescolar més, comtaikondo, fútbo l , anglès, però e l ls nos’adonen que la música és més que unhobby.

Ciències com la f i losofia, psicologia,pedagogia,... han treballat pel valor for-matiu de la música donant fe de la seuaimportància.

Aquest gran valor formatiu en el des-envolupament és:

• Sensibilitat (la música és una exce-l·lent ferramenta per a cultivar la sensi-bil itat artística),

• La imaginació (potencia la creativi-tat),

• Memòria, abstracció (una de les 3característiques de la música), analítica,i escolta activa.

Es per això que es recomana que desde l ’embaràs la mare estimule al xiquetamb música clàsica i també de tots elsestils musicals.

Dins de la música podem trobar dife-rents mitjans d’expressió:

-L’expressió vocal (veu): té una doblev e s s a n t d e l l e n g u a t g e i c a n t . É sl’instrument comunicatiu per excel·lència,i una de les eines fonamentals és la cançó(com a vehicle entre música i llenguatge).Orff, proposa fer jocs pregunta-resposta,endevinalles, embarbussaments, ... permillorar la dicció, la pronuncia, la modu-lac ió de la veu,. . . ;mentre que la veucantada treballa l’educació de la veu (vo-calitzacions, elements ressonadors, fona-

ALALGUNES DE LES VIRGUNES DE LES VIRTUTTUTS DE LA MÚSICAS DE LA MÚSICAPer Fernando Gómez

15

Avda. País Valencià, 25 - 46970 Alaquás - Tel. 96 183 67 90 - Fax 96 198 56 42

dors,...) i les diferents tipologies de lescançons.

- L’expressió instrumental: tracta demanifestar sentiments i sensacions senseutilitzar la paraula, sinó instruments cor-porals (cos), petita percussió, làmines,flauta dolça, instruments de pròpia cons-trucció i per últ im si algun xiquet tocaalgun instrument de la banda o orquestra.

- L’ expressió corporal (moviment id a n s a ) . É s u n a f o r m a e s p o n t à n i ad’expressar sensacions i entrar en contac-te amb els altres. Els moviments podenser lliures, dirigits o dansats (amb passosconcrets dins d’un temps, la dansa)

Després d’haver parlat de les 3 formesd’expressió, cal remarcar que el llenguat-ge musical pot ser més r ic que el l len-guatge verbal, ja que a diferència d’aquestque solament té una vessant, en el l len-guatge musical podem arribar a desenvo-lupar les 3 vessants simultàniament. Po-dem cantar una cançó dramati tzant- laamb acompanyament instrumental.

Pel que fa a l’ensenyança del llenguat-ge musical , ha de seguir e ls mateixospassos de qualsevol altre l lenguatge, enprimer l loc cal escoltar, aconseguir unadiscriminació auditiva adequada. Despréscomençaran a expressar-se: parla incons-cient i imitació, prendre consciència delque es par la , canta , . . . Segu idamentl’elaboració personal, l ’aprenentatge delcodi gràfic; estudi de les estructures queel conformen; elaboració correcta; i sen-sibil itat estètica. En resum, el xiquet enprimer lloc ESCOLTA una sèrie de percep-cions, les va col· locant i organitzant enla seua ment (ENTÉN) i per últim CREA,s’expressa, manifesta allò que ha aprés.

De la mateixa manera que el xiquet noaprèn a llegir i escriure abans que a parlar,és absurd que comence la seua educaciómusical amb el codi, i més concretamentamb el nostre codi occidental que és l’úniccodi que està escrit amb una ordenació.

Encara que intrínsecament parle delxiquets, això no vol dir que tots els bene-ficis de la música no siguen els mateixosa la gent més gran. La música pot seruna escapatòria de la nostra rutina, delnostre treball, una via de fugida, arribanta enriquir-nos interiorment i donant-nosunes grates satisfaccions personals. Tam-bé els major (tal volta amb més intensitatque els xiquets perquè l'esforç és major)quan adquireixen un domini mínim dell lenguatge musical i de l ' instrument po-dent defendre individualment una partitu-ra i f ins i tot entrant a formar part d'unagrupació musical, la satisfacció i la ple-nitud interior màxima juntament amb elcompartir experiències i bons momentsamb gent coneguda, família, amics, com-panys... amb els enamorats de la música.

En definitiva la finalitat de l'educaciómusical no és la de formar grans Beetho-vens, ni Mozarts, sinó fer que la músicaforme de part integral i equi l ibrada deldesenvolupament global de l' individu. All larg de l 'art icle he plasmat algunes deles virtuts de la música però de segur queen té més, només cal descobrir-les i ex-perimentar- les...això ja ho deixe a lesvostres mans. Hem fet comparacions entrela música i altres coneixements, deixeu-me afergir-ne una parell més que per ami tenen un significat propi: en “l'Escolade música del Mestre Medina” és compartiri la música és disfrutar.

Què en penseu vosaltres?

16

Pr imerament, una sa lutac ió bencordial a D. Antonio Saura, regidor del'aj d'Alaquàs, a D. Jose Mª Planells,ant ic president de la Unió Musicald'Alaquàs, a D. Enrique Parreño, directorde l 'esco la de música de la UMA id i r e c t o r d e l a b a n d a s i m f ò n i c ad 'A laquàs, a l ' ac tua l pres ident D.Eleuterio Fernandez, als membres dela Jun ta d i rec t i va de l a UMA, a lprofessorat de l centre i a tots e lspresents.

És un honor que m'hagen invitat aestar en este acte i dir igir- los unesparaules, en este centre, on semprem'han tractat tan bé, encara que nomésvinguera a demanar informació.

En primer lloc, la meua felicitaciópersonal als alumnes que acaben estecurs el Grau mitjà i passen al superior.Espere que recordeu esta festa de huicom un dels primers triomfs de la vostracarrera musical. Vos suggerisc que, enla mesura que siga possible, continueuampliant el vostre bagatge culturalcompaginant els estudis musicals ambla vostra carrera universitària.

Quan pinso que estic en el Centremusical, la pregunta clau que sorgixespontàniament és: ¿per a què estudiarmús ica? , Què apor ten e l s es tud ismusicals a l'educació d'una persona?

P e r m e t e u - m e l a d e f o r m a c i óprofessional de tants anys, abans queres, donar la definició: “la música ésl 'ar t de combinar e ls sons amb e ltemps”. És Art, per tant, “expressió debellesa”, “llenguatge dels sentimentscontr ibuïx a l 'educació de la nostrasensibilitat”.

Un exemple que a molts de quèm'esco l ten e l s resu l ta rà fami l i a r.Pensem en un metrònom. Eixe aparellpermet a l ' intèrpret practicar, tocarinnumerables vegades amb el “tempo”correcte. No obstant això, no servix pera interpretar el dia del concert, ja quela música és sobretot, Vida.

Ara, m'est ic acordant del que jocride, “ma mare musical”, la meuaprimera professora, SRA Mª Teresa Oller,que em va ensenyar junt amb el DO REMON , a amar la música. És a dir, calgaud i r de l a mús i ca , t an t pe r ainterpretar-la com per a estudiar-la oensenyar-la. Si vosaltres ho passeu bé,les persones que vos senten i e lsa lumnes que t ingueu seran fe l içostambé.

Hi ha molts camins per a compartireste llenguatge amb els altres. Al meuparer, una bona definició de professorés “aquella persona que obri finestresen la ment dels alumnes”.

A continuació anem a aguaitar juntsper eixes finestres per a veure algunsdels possibles futurs professionals delsestudiants de música.

U n c o n s e l l i n i c i a l p e r ò m o l timportant: qualsevol que siga la vostraelecció final, apuntar alt (per a baixarsempre s'està a temps).

En pr imer l loc , ded icar-se a lacomposic ió. Pot ser un camí l larg icostós. Per això, cal intentar veure sies tenen condicions per a això.

Després, un futur com a intèrpret.Seria convindre't que pensàreu si sentiuagrada o no actuar, en qu in t ipusd'agrupació, (banda, orquestra, etc.,…).També vos sugger isc que busqueuinformació sobre oposicions (proves,

PONENCIA DE DPONENCIA DE D. VICENT GAL. VICENT GALVISVIS

17

temar i , reper to r i , e tc . ) . Sobre to tparticipar en concursos per a adquirirun bagatge important d'experiència enconcerts.

En tercer terme la docència vosagradaria ensenyar? Si és així, com vosimagineu en c lasse i a qu in t ipusd'alumnes? Després el que s'ha ditanter iorment, preparar opos ic ions,sense pressa però sense pausa.

Finalment, una labor molt importantperò més cal lada és la invest igaciósobre la història i la didàctica de lamúsica.

Per a triar, no dubteu a demanarconsell als professors, a les famílies, aaquelles persones que vos coneixen béi vos volen, etc.

I ara vull citar com a CODA de totel que s'ha dit, unes frases que semprem'han agradat molt.

La primera és la que fa anys ens vadedicar e l nostre profés D. ManuelPalau, compositor i catedràt ic delconservatori superior de música deValència, en l 'orla dels alumnes quef inal i tzàvem els estudis of ic ia ls deMúsica. Vos confesse que costa complir-ho, però cal intentar-ho. Diu així: “Sethumanament artistes perquè la lluitaprofessional no vos separe, sinó quevos unisca per l'amor cap a un mateixideal.”

Després, les tres idees extretes d'untractat sobre el cant, relacionant estaúltima disciplina amb l'expressivitat i

la bona interpretació: “Al cantar, noescolteu la vostra veu, escolteu elvostre cor”.

“Un verdader artista sempre té unaintensa vida interior”

I l ' ú l t ima “v iv iu in tensament…ameu… patiu,... i deixeu que cant vostraànima.

Finalment, la frase que pot encaixarací mateix: “Cal aconseguir que elcentre musica l no s iga només unaescola de música, sinó un escola devida i en eixa escola de vida, tots,començant per mon, hem de procuraruna bona interpretació d'eixa mateixavida”.

Finalment, permeteu-me recordar lameua experiència com a professor iacabar este espècie de classe dient lesparaules que tenia per costum: “moltesgràcies i fins al pròxim dia”.

18

UN INSTRUMENT. EL SAXOFÓ

UN COMPOSITOR. PIOTR CHAIKOVSKI

Piotr va nàixer fa 173 anys en Rússia, prop dels Urals on elseu pare treballava en una fàbrica de de vaixells a vapor. El seupare i la seua mare estimaven la música i Piotr no podia viuresense ella: estava en els seus somnis i fins i tot en els seus malsons,més d’una vegada quan encara era molt menut, es despertavadelirant pensant que la música anava a desaparèixer del món enl’estona que els xiquets deixaren de ballar un sol dia.

La primera professora s’anomenava Maria Markovna i tocavamolt bé el piano. Piotr era un alumne dolent en l’escola peròen música era de excel·lent

Als 26 anys ja era professor en el Conservatori de Moscou i autor de una Simfonia“Somnis d’hivern”. Es va casar en Antonina Milioukova per el seu matrimoni no durà niuna setmana, per altra part Piotr era una persona generosa sempre preparada perajudar.

Als 36 anys va escriure els seus meravellosos ballets basats en contes per a xiquets;“La bella durmiente, Cascanueces, El lago de los cisnes”…Chaikovski també va escriuresimfonies tràgiques o patètiques, operes apassionades i concerts per a violí i piano.Aquest compositor va ser aclamat per tot el mon.

Als 53 anys quan va finalitzar la composició de la sisena simfonia va veure un gotd’aigua de l’aixeta. En aquells dies hi havia una epidèmia de colera en San Petersburgi al dia següent Piotr va morir delirant.

El saxofó és un instrument de vent que, tot i estar construït en metall,normalment bronze o llautó, pertany, com la flauta travessera, a la famíliad’instruments de vent-fusta.

A diferència de quasi bé tots els altres instruments, els saxofons sónd’invenció recent. Va ser Adolf Sax qui cap a mitjans del segle XIX va construiraquest instrument.

La família dels saxofons està construïda per set instruments diferents,dos més aguts de forma recta: sopranito i soprano, i cinc que cobreixen elsregistres mitjos i més Graus i tenen forma corbada:contralt, tenor, baríton, baix i contrabaix. Quasi totsells són transpositors.

El sistema de claus d’aquest instrumentcombina tècniques de l’oboè i del sistema Boehm.

És en el Jazz, a partir de la segona dècadadel segle XX, i posteriorment en el rock i el pop queel saxofon realment arriba a adquirir un paperimportant.

PÀGINES DE MÚSICAPÀGINES DE MÚSICA

19

per Luis Crespo Ródenas

...SABÍES QUÈ..?

ESCOLTA LADIFERÈNCIA

Prova aquest joc demanauna gerra als teuS pares i colpeja-la amb una vareta. Despréscanvia la gerra per un got i unmorter… canvia també la vareta.Escolta ha canviat el so? Es mésdivertit entre dos: ú produeix elso i l’altre endevina els cavis.

Es una obra en la que cadainterpret té un llibre diferent però ontots toquen a la vegada produint unso; en realitat s’escolten vint o trentanotes a la vegada. Imagina el nombrede notes que escriu un compositor,per exemple escoltant “Allegro delConcert per a Piano” de Chaikovski

SAPS QUE ES UNA OBRA MUSICAL ?

“PICCOLO, SAXO Y COMPAÑÍA” Un conte de JeanBroussolle, narrat por Fernando Palacios. Música deAndré Popp.

Es pot escoltar en la versió de l’orquestra Filharmònicade Gran Canaria i dirigida per Adrian Leaper. En lacol·lecció “La mota de polvo”.

va escriure que la música i la vidamateixa es una successió desomnis efímers, de il·lusions… Per oblidar la tristor, l’animas’abandona als somnis, on resideix

PIOTR CHAIKOVSKI

Audicions Suggerides

Bolero de M. Ravel Rapsodia per saxofon alto de C. Debussy L’arlesienne de G. Bizet Jazz: interpretacions de Sydney Bechet, Charlie Parker, LesterYoung…

PÀGINES DE MÚSICAPÀGINES DE MÚSICA

La Unió Musicald’Alaquàs els desitja

un Bon Nadali un pròsper any

2010

www.musicalalaquas.com