publicació del col·legi i jornades volcàniques de la …l’entrada del món digital deixa enrere...
TRANSCRIPT
Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya | Nº 11 | 1er Trimestre 2017
NOTÍCIES · OPINIÓ · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEGIAT
I Jornades Volcàniques
de la VisióEls actes es van dirigir
a professionals del sector
Entrevista a Enric Bach
Es crea la vocalia de Cooperació i Voluntariat
primeres jornades volcàniques
Hospital comarcal de La Garrotxa
SOBRE LA VISIÓ19 i 20 de novembre 2016
OPTOMETRISTES.CAT | EDITORIAL | 3
Avançar o retrocedir. Adaptar-se o inadaptar-se.
Aquest és el paradigma clau per sobreviure als canvis que repercutiran més del que ens
imaginem en el nostre àmbit personal i professional. Internet, noves tecnologies, xarxes
socials... Una evolució imparable que no podem deixar de banda, ens agradi o no.
En aquest context, l’establiment sanitari d’òptica no pot funcionar com els darrers anys
o aviat serem una espècie en extinció. L’adaptació als nous temps no implica deixar de
reivindicar i lluitar per la regulació i el control de la venda per Internet. Tot al contrari; cal
una regulació estricta i coherent que vetlli per la bona praxis professional.
Davant la venda sovint indiscriminada de productes sanitaris per Internet, que pel mo-
ment és el que tenim, cal diferenciar-nos aprofundint en valors afegits. Necessitem el salari
emocional, i les emocions dels nostres clients-pacients. Això és complicat de trobar a les
xarxes, sovint impersonals i anònimes, i encara més dins de l’optometria clínica. Cal aprendre
i comprendre aquest nou paradigma social i cultural i integrar-lo en el nostre savoir faire.
Socialment, estem evolucionant cap al desenvolupament del pensament intuïtiu, flexi-
ble i creatiu. L’entrada del món digital deixa enrere el pensament analògic i reproductiu. No
podem utilitzar mètodes, estratègies i procediments antics per resoldre nous problemes i
noves situacions. Estem en un món visual que ens necessita i nosaltres el necessitem per
a desenvolupar la nostra funció de la millor manera possible i en benefici de la salut visual
de tothom.
Si no gaudim d’una percepció oberta i analitzadora de la realitat que ens envolta difícil-
ment ens en sortirem. Els òptics optometristes, homes i dones, actualment som referents
en salut visual primària. La societat ja ens percep com a professionals de la visió i no no-
més com a venedors d’ulleres, malgrat determinades polítiques comercials que prioritzin
el preu sobre l’atenció professional.
Les noves tecnologies ens han beneficiat, afegint als nostres coneixements i experiència
les millors eines per tractar amb els nostres clients. No podem obviar Internet, però si fer-
nos aliats. Cal diferenciar-se i educar els clients dins d’un tracte personalitzat i professional.
Aquests són els nostres valors en contraposició a la simple venda de les xarxes.
A la meva consulta, una senyora m’explicava, amb indignació, el perquè “havia canviat d’òp-
tica”. No entenia, em deia, com es podien demanar les lents de contacte mensuals de la seva
filla per telèfon, sense cap revisió, ni cap tipus de control. L’òptica no li transmetia cap interès
per la visió de la seva filla; només li oferien la reposició telefònica, la venda. Va continuar, mi-
rant-me ofesa, que per demanar “unes lentilles per telèfon prefereixo fer-ho per Internet, sense
moure’m de casa, més còmode i ràpid”. No entenia com es podia fer la reposició sense cap
control, tot i que estava satisfeta amb la primera adaptació. La mare demanava per la seva filla
atenció professional i no només una reposició telefònica, una compravenda.
Nosaltres també volem i necessitem evolucionar. Aquest 2017 ho volem reflectir en mol-
tes accions, amb més formació, recursos i propostes.
El 2016 ha estat un any ple de formació i amb una bona presència als mitjans de comunica-
ció i xarxes socials. Hem gaudit de col·laboracions amb Ensenyament, associacions, ONG, clí-
niques, instituts, fundacions, escoles... També hem tancat l’any amb el Premi a la Superactivi-
tat Més Innovadora, de la Festa dels Súpers, visitada per gairebé 250.000 persones, repetint
el premi de 2014. En aquest línia evolutiva, us oferim aquest exemplar d’Optometristes.Cat,
el primer d’una nova etapa. El nostre objectiu és comptar amb una revista amb més contin-
guts i de caire més professional que siguin de màxima utilitat. Volem tenir una revista oberta
a col·laboracions i aportacions externes. Amb tot això, pretenem que sigui un referent dins
del sector i, alhora, un mirall de la professió. Esperem que us agradi.
“Un factor important per a la felicitat és el canvi constant, l’evolució constant és la base per ser feliç” Salma Hayek
Evolucionar o involucionar
Alfons Bielsa i EliesPresident
Col·legi Oficial d’ÒpticsOptometristes de Catalunya
OPTOMETRISTES.CAT | EDITORIAL | 3
SumariEDITORIAL 3Evolucionar o involucionar
APUNTS JURÍDICS 18•Inspeccions SGAE en establiments d’òptica i optometria•Detectada infracció freqüent en els establiments d’òptica•Denúncies a la Inspecció Sanitària GENCAT
HEMEROTECA CIENTÍFICA 7•Una comparació de les ulleres comprades online i en establiments
optomètrics al Regne Unit•Efecte de la no correcció en comparació amb la correcció completa en
la progressió de la miopia en nens de 12 anys•Cribratge de malalties retinals des del centre optomètric amb càmeres
no midriàtiques: l’optometrista a la base de la salut visual
APUNTS FARMACOLOGIA 22La varietat de lubricants dins del món terapèutic
ACCIONS COL·LEGIALS 17Celebrem les I Jornades Volcàniques de la Visió
COL·LABORACIÓ 25Regulació de les lents de contacte cosmètiques al Canadà
FLAIX.CAT 26•Es crea la vocalia de Voluntariat i Cooperació•S’aproven per unanimitat els pressupostos pel 2017•El Col·legi col·labora amb la Fundació Etnia
ENTREVISTA 5Enric Bach: “Brain VT és un nou concepte de teràpia visual”
EL COOOC OPINA 20Entendre la miopia
CULTURA 24Les primeres lents de plàstic
Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya | Nº 11 | 1er Trimestre 2017
NOTÍCIES · OPINIÓ · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEGIAT
I Jornades Volcàniques
de la VisióEls actes es van dirigir
a professionals del sector
Entrevista a Enric Bach
Es crea la vocalia de Cooperació i Voluntariat
primeres jornades volcàniques
Hospital comarcal de La Garrotxa
SOBRE LA VISIÓ19 i 20 de novembre 2016
Biblioteca digital del COOOC
OPTOMETRISTES.CATPublicació del Col·legi Oficial d’ÒpticsOptometristes de CatalunyaNº 11 · 1er Trimestre 2017
DirectorAlfons Bielsa i Elies
Cap de RedaccióVicenç M. Masià i Anavitarte
Consell de RedaccióLluís Bielsa i EliesCarles Bonafont i DelgadoFabio Delgado i CastellanosJoaquím Grau i IngladaLluís Puig i CamareroJordi Castellví i Manent
Responsable fotografíaXavier Llobet i Megías
Col·legi Oficial d’ÒpticsOptometristes de CatalunyaC/ Comte Borrell 179-18308015 BarcelonaT. 93 424 51 02F. 93 424 11 50www.coooc.cat
Correu electrò[email protected]
Impressió, disseny i maquetacióAstoria Ediciones, S.L.T. 93 444 81 92
Depòsit legal:B-13949-2012
Enric Bach: “Brain VT és un nou concepte de teràpia visual”El nostre company Enric Bach ha impulsat, conjuntament amb altres pro-fessionals, BRAIN VT, la primera plataforma online d’entrenament visual integral del mercat.
Què és Brain VT?
És una plataforma digital multidisciplinària àgil,
dinàmica i puntera al sector, que permet als pro-
fessionals de diferents àrees treballar habilitats en
infants, adults, pacients especials, esportistes… a
través de la gamificació personalitzada.
Podries explicar què és la gamificació?
La gamificació és un concepte modern, que es
refereix a un aprenentatge experimentat amb jocs.
És a dir, s’utilitzen els jocs per aprendre i així una
experiència lúdica es converteix en aprenentatge.
Es basa en apropar-se a la manera de fer dels in-
fants, per fer-ho més atractiu, distret i amè.
Qui en formeu part d’aquest projecte?
Actualment hi formem part 17 professionals,
entre informàtics, optometristes, logopedes, tera-
peutes, pedagogs, psicopedagogs, dissenyadors,
intèrpret, professors...
D’on va sorgir la idea?
La idea va sorgir de la necessitat d’augmentar
la motivació dels pacients per fer teràpia a casa i
a les consultes. Tot va començar l’any 2009, quan
personalitzava els entrenaments visuals amb imat-
ges de cada pacient, però això suposava molta
feina. Aleshores, vam tenir la idea de fer-ho de
manera més fàcil i controlada, per aconseguir una
motivació extra per part del pacient.
Arantxa GarciaPeriodista i responsable de
comunicació del COOOC
Enric Bach
• • •
OPTOMETRISTES.CAT | L’ENTREVISTA | 5
Com funciona Brain VT?
El seu funcionament es basa en dos tipus, manu-
al o automàtic. Tots dos són personalitzables tant
per a la consulta com per a la teràpia que ha de fer
a casa el pacient.
Es parteix d’uns valors arbitraris i la IA situa el
pacient al lloc adequat (a nivell maduratiu) a cada
procediment, de manera que sempre es treballa
al màxim nivell en cada cas. A la consulta es pot
treballar de manera individual i al nivell que vulgui
el professional.
Quines són les seves principals aplicacions?
Es poden tractar múltiples problemes en tot ti-
pus de pacients, des d’infants fins a adults, en pa-
cients amb problemes neurològics o demències...
Qui pot fer servir Brain VT?
Des de nens amb problemes d’aprenentatge, pa-
cients amb problemes neurològics (problemes de
memòria...) fins a pacients que volen millorar el seu
nivell cognitiu, personal o professional.
Quines habilitats visuals permet treballar
Brain VT?
Es pot destinar a tot tipus de tractament per
problemes de lectura, atenció, memòria visual i
seqüencial, coordinació ull-mà, lateralitat, visió pe-
rifèrica, fusió 3D, acomodació i connexió interhemis-
fèrica. També es treballa l’acomodació, el temps de
reacció, l’anticipació visual, els moviments sacàdics,
el tancament visual, la lateralitat, el càlcul mental, la
constància de forma i l’antisupressió, entre altres.
Quin és el seu principal avantatge?
Es pot utilitzar a qualsevol lloc on hi hagi conne-
xió a internet; des de casa, al col·legi, a la consulta,
a l’oficina...
I la principal novetat?
Presenta moltes novetats, des del seu ambient
general futurista que fa que l’aplicació tingui un
atractiu molt motivant fins a la gran varietat de
procediments i capacitat de programació. A més
a més, saps que tots els procediments són educa-
tius i que estàs jugant de manera controlada per
treure un benefici cognitiu. És a dir, estàs jugant,
però aprenent.
Es pot combinar amb altres teràpies?
Per suposat. És una ajuda més. A la feina, jo ho
faig com un premi ja que per ells és una cosa molt
motivadora. Des de la incorporació de Brain VT a la
consulta, els pares veuen que paguen per una te-
ràpia més professional, més personalitzada i més
divertida.
Quines aplicacions té en un establiment
òptic?
L’aplicació base pot funcionar amb un ordinador
normal, i és una eina més dins les eines per a tre-
ballar habilitats. Si a més comptes amb una panta-
lla tàctil, les funcionalitats augmenten a nivell de
coordinació ull-mà, així com la motivació.
Podries resumir en poques paraules Brain VT?
És un nou concepte de teràpia visual, més di-
vertit, controlat, pensat per als professionals i
per als pacients. Ho pot utilitzar un optometrista
experimentat o un optometrista que s’inicia en la
teràpia. I molt important , és econòmic per a totes
les parts.
És un nou concepte de teràpia visual, més
divertit, controlat, pensat per als
professionals i per als pacients
A la presentació es van sortejar 10 ulleres de
realitat virtual
• • •
6 | L’ENTREVISTA | OPTOMETRISTES.CAT
Una comparació de les ulleres comprades online i en establiments optomètrics del Regne Unit
PROPÒSITComparar ulleres comprades a internet
(online) amb ulleres adquirides en establi-
ments optomètrics.
MÈTODESUn grup de 33 participants incloent usua-
ris d’ulleres monofocals amb una graduació
mitjana o baixa (N = 12, edat mitjana 34 ± 14
anys) i alta (N = 11, edat mitjana 28 ± 9 anys);
i un altre grup de 10 persones amb presbícia
(edat mitjana 59 ± 4 anys) amb lents d’addi-
ció progressiva (LAP) van comprar 154 parells
d’ulleres per internet i 154 en establiments
d’optometria del Regne Unit. Les ulleres es
van comparar mitjançant la preferència dels
participants, l’acceptabilitat i la seguretat;
l’avaluació de les lents, la muntura i la qualitat
del muntatge; i l’exactitud de les potències
de les lents adequant-les a la norma interna-
cional ISO 21987: 2009.
RESULTATSEls participants van preferir les ulleres
adquirides en establiments optomètrics
(rang mitjà 4t, IQR 1-6) davant les adqui-
rides per internet (6è, IQR 4-8, Mann-
Whitney U = 7345, p <0,001) i LAPS d’es-
tabliment optomètric (mitjana 2ª , IQR 1-4)
particularment preferits (línia 6,5, IQR
4-9, Mann - Whitney U = 455, p <0,001).
Dels que es consideren inacceptables i
insegurs, es van comprar molt més per in-
ternet (inacceptable: 43/154 per internet
vs. establiment 15/154, Fisher exacte p =
0,0001, insegur: línia 14/154 davant esta-
bliment 5/154, Fisher ‘s exacte p = 0,03).
CONCLUSIONSEls participants van preferir les ulleres
d’establiment optomètric en lloc
*PhD†MSc‡PhD, FAAOBradford School of Optometry & Vision Science, University of Bradford, Brad-ford, West Yorkshire, United Kingdom (AJA, DE); School of Optometry and Vision Sciences, Cardiff University, Cardiff, United Kingdom (DW); and School of Health Studies, University of Bradford, Bradford, West Yorkshire, United Kingdom (AJS).
Alison J. Alderson,* Alison Green, David Whitaker,* Andrew J. Scally,† and David B. Elliott‡
• • •
42 participants recruited•14 SV low Rx•14 SV high Rx•14 PALs
330 possible orders
Reasons for non-completion•3 lost to follow up•2 ill•4 no time to complete study
Reasons for reduced number of spectacles• 1 pair did not arrive•5 participants had Rx outside the range of
some online suppliers therefore were not able to order 10 pairs. Each ordered the same number of online and practice spectacles.
• 1 participant ran out of budget
33 completed the study•12 SV low Rx•11 SV high Rx•10 PALs
309 pairs spectacles analysed• 120 SV low Rx (60 online, 60 practice)•94 SV high Rx (46 online, 48 practice)•95 PALs (48 online, 47 practice)
Figura 1
OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 7
de les comprades per internet, tot
i que la qualitat de les lents i la precisió de
les prescripcions fossin similars. Un major
nombre d’ulleres adquirides per internet
van ser considerades insegures o inaccep-
tables a causa d’un mal ajust de la muntu-
ra, mala aparença estètica o centrat òptic
inexacte. Això sembla particularment im-
portant en les lents LAP, ja que augmen-
ten el risc de caigudes. Es van fer recoma-
nacions per millorar les dues formes de
provisió d’ulleres.
En la majoria dels països desenvolupats,
les ulleres s’adquireixen a través d’establi-
ments optomètrics. Les ulleres es realitzen
per encàrrec i després es verifiquen en
l’establiment per assegurar la qualitat de
la muntura i les toleràncies òptiques esta-
blertes per les normes nacionals i interna-
cionals. Això és seguit per l’entrega i ajust
final per part del professional. Les ulleres
es venen cada vegada més per internet.
Aproximadament, el 6% de totes les ulleres
prescrites al Regne Unit van ser adquirides
a través d’Internet en 2015. En aquesta
situació, el comprador és responsable de
la correcta introducció de les mesures ne-
cessàries per complir amb la comanda; i
les ulleres són lliurades sense el tradicional
procés de dispensació. Una avaluació de
la qualitat de les ulleres adquirides per in-
ternet en comparació amb les dispensades
en establiments d’optometria és important
donat el probable augment d’aquest mèto-
de de compra, i els possibles efectes adver-
sos en els pacients si les ulleres no se sub-
ministren correctament3-4. Això sembla ser
particularment important per al subminis-
trament de lents bifocals i lents d’addició
progressiva (LAP), el que pot augmentar
el risc d’accidents i caigudes en pacients
d’edat avançada5-7 i que les normes actuals
suggereixen que requereixen una acurada
adaptació.
Els objectius de l’estudi van ser compa-
rar la preferència, l’acceptabilitat i la se-
guretat donades al participant; així com
la precisió de la prescripció de la lent; la
muntura i la qualitat de les lents compra-
des online en comparació amb les ulleres
adquirides en centres optomètrics. En-
cara que ja s’havia avaluat la qualitat de
les ulleres comprades a internet9, aquest
és el primer informe que compara ulleres
adquirides per internet enfront de les ad-
quirides en un establiment optomètric.
MÈTODESEl professorat i els estudiants de la Uni-
versitat de Bradford (Anglaterra) van reunir
a tots els participants mitjançant correu
electrònic. Es van organitzar en tres grups
separats de participants basats en caracte-
rístiques refractives: baixa prescripció (Rx)
amb monofocals (Rx <± 5 D en ambdós
ulls), Rx alta prescripció en monofocals (≥
± 5 D en almenys un ull) i participants près-
bites que van ser equipats amb LAPS. Les
condicions per participar en aquest estudi
eren no patir cap patologia ocular; ser ja
usuaris d’ulleres; i, comptar amb una pres-
cripció actualitzada en les seves últimes
ulleres. El personal optomètric i els estudi-
ants d’últim any van ser exclosos, igual que
qualsevol persona amb múltiples factors
de risc de caigudes. L’aprovació ètica es va
obtenir del comitè d’ètica de la Universitat
de Bradford (sol·licitud número E393), i tots
els participants van donar un consentiment
per escrit una vegada explicat completa-
ment l’estudi. Es van seguir les directrius
de la Declaració d’Hèlsinki.
Al juny del 2014, el terme de cerca ‘mi-
noristes d’ulleres online’ es va introduir
en cinc motors de cerca (Google, Bing,
• • •
OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 98 | HEMEROTECA CIENTÍFICA | OPTOMETRISTES.CAT
Yahoo, Ask i AOL) i es van registrar els 15
principals llocs web de cada motor de
cerca. Es van excloure els minoristes d’in-
ternet que semblaven no tenir domicili
al Regne Unit o que formaven part d’un
establiment optomètric o d’empreses
d’òptica. Dels restants, es va determinar
una llista dels 10 llocs web més fàcilment
accessibles. Els participants van ser assig-
nats a l’atzar a cinc d’aquests llocs web
i se’ls va instruir per demanar un parell
d’ulleres per cadascú. També se’ls va ins-
truir per comprar ulleres de cinc centres
optomètrics o òptica de la seva elecció,
que va haver d’incloure (per representar
aproximadament la quota de mercat) un
supermercat; un Specsavers, que és la ca-
dena més gran d’òptica al Regne Unit; una
altra cadena (per exemple, Boots, Vision
Express); i un establiment independent.
Van ser assignats a l’atzar per comprar
tant per internet com en centres d’opto-
metria i en primer lloc se’ls va donar un
pressupost en funció del cost típic del
tipus d’ulleres que es requerien. Tots els
centres optomètrics i òptiques visitats van
ser a West Yorkshire, Regne Unit. Els llocs
web estaven disponibles a tot el Regne
Unit (i internacionalment).
Una vegada comprades totes les ulle-
res, els membres de l’equip d’investigació
que no van participar en les avaluacions
posteriors les van recollir i codificar. Es va
ocultar qualsevol esment del lloc web o
nom d’establiment en les muntures de les
ulleres. Així, les ulleres es van intercanvi-
ar en un intent de limitar el coneixement
del participant i de l’investigador sobre
l’origen de les ulleres. Les ulleres es van
repartir entre els participants, els quals
les havien d’utilitzar un mínim de dues ho-
res durant un període de dos o tres dies.
Després d’això, havien de completar un
qüestionari sobre el confort, l’ajust i la se-
guretat que li proporcionaven les ulleres
(Vegeu l’Apèndix a, disponible a http://
links.lww.com/OPX/A256). Els participants
posteriorment van assistir a una reunió fi-
nal a la Clínica de la Visió de la Universitat
de Bradford, on es va avaluar l’agudesa
visual, l’equilibri de la musculatura ocular
i l’ajust i la qualitat de les muntures i lents
de les ulleres. Una vegada es van avaluar
totes les ulleres, les que estaven dins dels
nivells de tolerància internacional es van
lliurar als participants a canvi de la seva
participació. Entre novembre del 2014 i
novembre del 2015 es va dur a terme la
captació de participants, la compra i l’ava-
luació de les ulleres.
Resultats primaris
PREFERÈNCIA DEL PARTICIPANT I INDICACIÓ D’ACCEPTABILITAT I SEGURETAT
L’avaluació més apropiada de les ulleres
és si els pacients les consideren accepta-
bles o no 10,11, que es basa en part en si es-
tan lliures de símptomes12. Els participants
van proporcionar informació respecte a la
seva preferència (classificant les ulleres de
la 1ª a la 10ª) i si les ulleres eren inaccep-
tables i/o insegures (apèndix a, disponible
a http://links.lww.com/OPX/A256). La raó
principal per la qual les ulleres van ser clas-
sificades com a inacceptables o insegures
pels participants es va concretar i acordar
pels autors, que van utilitzar totes les da-
des obtingudes per conèixer-la.
Mentre l’usuari utilitzava de forma alea-
tòria cada parell d’ulleres, es van mesurar
l’agudesa visual binocular de lluny (AV) (i de
prop de les LAP) i l’equilibri muscular ocu-
lar (i de prop de les LAP). L’AV de lluny es
va mesurar usant optotips de Bailey-Lovie
d’alt contrast retroil·luminat ETDRS a 4 m,
usant tres optotips diferents en ordre ale-
atori13. L’AV de prop es va mesurar usant
una de les 5 cartes de lectura de Bailey-Lo-
vie7 de forma aleatòria. La distància • • •
Spectacle OC - Patient PD (mm)
Optometry Practice
109876543210-1-2-3-4
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
-5-6
Online
Indu
ced
horiz
onta
l diff
eren
tial
pris
m (∆
)
Figura 2
OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 98 | HEMEROTECA CIENTÍFICA | OPTOMETRISTES.CAT
i les heterofòries horitzontals i ver-
ticals es van mesurar utilitzant un gràfic de
Thorington modificat14 i l’escala de tangent
obliqua de Freeman, respectivament.
AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DEL MUNTATGE I DE LA MUNTURA
Un òptic experimentat que desconeixia
l’origen de les ulleres va avaluar la qualitat
del muntatge de les dues lents –com l’ajust,
la folgança, existència de rascades...- i de
les muntures, que es van classificar com a
bones, acceptables o pobres.
AVALUACIÓ DE LA POTÈNCIA DE LES LENTS
Les potències de la lent es van mesurar
utilitzant un frontofocòmetre manual (LM-
350, Nidek, Aichi, Japó) i la seva exactitud
es va avaluar utilitzant la norma internacio-
nal ISO 21987: 2009 per als paràmetres on
es coneixia el valor ordenat.
La Norma Internacional (ISO 21987:
2009) s’ha d’utilitzar per avaluar l’exactitud
d’una prescripció, però desconeixien el
que s’havia ordenat a l’òptic (per a ulleres
d’establiment) i l’alçada d’ajust (per a totes
les ulleres). En canvi, la distància interpupil-
lar per a tots els participants i les alçades
d’adaptació per a tots els LAP van ser re-
gistrades per un expert en òptica, i aquests
es van utilitzar per avaluar la precisió. Atès
que la distància interpupil·lar i les mesures
de l’alçada d’ajust diferirien entre els op-
tometristes, es van augmentar els límits
de tolerància per a aquestes mesures. Es
van mesurar les distàncies interpupil·lars
(PD) binoculars (per a ulleres monofocals) i
nasopupilars (per LAP) fent servir un pupil-
lòmetre digital (Essilor, París, França). Les
alçades d’ajust LAP es van mesurar amb
el participant mirant un objecte a distància
mentre es col·locava un punt en la lent al
centre de la pupil·la. Les alçades es van re-
gistrar com el mesurament vertical des del
punt fins a la tangent inferior de la lent. En-
cara que el mesurament de la DP pel pupil-
lòmetre és fiable, pot donar mesuraments
fins a un mil·límetre més petits que les pro-
duïdes pel mètode de Viktorin15. Com no es
coneixia el mètode utilitzat per mesurar la
PD pels que van prescriure les ulleres, per
als LAP es va considerar una tolerància
més àmplia (ISO 21987: 2009 és ± 1 mm
de la prescrita) de ± 2 mm de la distància
naspupilar. La norma internacional 21987:
2009 exigeix que les alçades de muntatge
estiguin dins d’1 mm de la prescrita, però
s’estava comparant l’alçada de muntatge
en les ulleres proporcionades amb l’alçada
de muntatge determinada per l’òptic dis-
pensador de l’estudi, les quals podrien es-
tar equivocades. La reproductibilitat entre
examinadors dels mesuraments d’alçada
d’ajust per LAPS suggereix un error d’apro-
ximadament ± 2 mm 8, de manera que es
va utilitzar una tolerància més àmplia, de ≤
± 4 mm de l’alçada d’ajust mida.
ANÀLISI DE LES DADESEs van utilitzar l’avaluació d’accepta-
bilitat dels participants com la principal
mesura de resultat per determinar la mida
aproximada de la mostra. Es va fixar una
xifra inacceptable del 5% per a les ulleres
adquirides en establiments basades en
la xifra de Cockburn per als pacients que
tornaven amb queixes relacionades amb
la dispensació i refracció a un establiment
d’optometria de proximitat3. Es va estimar
una xifra inacceptable del 15% per a les
ulleres adquirides per internet basant-se
en el 28,6% de l’anomenada taxa de fracàs
dels paràmetres òptics de 156 ulleres per
internet de Citek et al9. Es va assumir que
les ulleres adquirides en establiments seri-
en superiors a les d’internet (similar a Citek
et al. 9) donada la funció de dispensació ad-
dicional, de manera que es va utilitzar una
anàlisi d’una cua (one-tailed test) al llarg
del càlcul de la grandària de la mostra de
potència. Per al 90% de potència i un alfa
de 0,05, es va calcular una mida de mostra
sugerit de 172 per grup (Stata 13.1, Stata-
Corp, College Station, TX). Amb una taxa
de possible abandonament del 15% la mida
de la mostra va ser de 396.
Les dades es van analitzar utilitzant SPSS
versió 20 (IBM, Armonk, NY) i Stata 13.1. Les
classificacions dels participants, la prescrip-
ció de les ulleres i les dades sobre els cos-
tos no es van distribuir uniformement (test
de Kolmogorov-Smirnov) i es van descriure
en termes de mitjanes i rangs interquartils
(IQR), comparant les dades ordinals utilitzant
tests de Kruskal -Wallis o Mann-Whitney. Les
comparacions de les dades categòriques
entre les ulleres adquirides en establiments
i les adquirides per internet es van analitzar
utilitzant les proves exactes de Fisher.
RESULTATSLa figura 1 mostra un desglossament
dels participants i de les ulleres analitza-
des, incloent-hi les raons per no completar
l’estudi. En total, es comptava amb 309
ulleres, de les quals 159 provenien d’in-
ternet. De les 155 ulleres d’establiment,
el 21% eren de supermercat; el 46%, d’una
• • • Unacceptable Unsafe
Etiology Online Optometrypractice Online Optometry
practice
Fit and/or appearance 15 5 2 1
Poor fit causing symtomps 10 4 4 1
Optical centration distance outside tolerance 11 2 4 1
Fitting heights outside tolerance 6 2 3 1
Refractive correction outside ISO 21987:2009 4 2 3 2
Verical prism 2 1
No obvious reason 1 2 1
Total 43 15 14 5
Taula 1
OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 1110 | HEMEROTECA CIENTÍFICA | OPTOMETRISTES.CAT
cadena comercial d’òptica; i, el 33%, d’esta-
bliment independent.
PREFERÈNCIA DEL PARTICIPANT I INDICACIÓ D’ACCEPTABILITAT I SEGURETAT
Els participants van classificar les ulleres
d’establiment significativament més altes
que les ulleres d’internet amb la mitjana
de classificació (IQR) de 4 (1-6) per a ulle-
res d’establiment enfront de 6 (4-8) per a
les d’internet (Mann-Whitney O = 7345, p
<0,001). 58 de les 308 ulleres (un 19% del
total) van ser catalogades com a inaccepta-
bles pels participants. Substancialment van
ser més ulleres adquirides per internet les
que es van considerar com a inacceptables
(43/154 front 15/154; Fisher p = 0.0001).
Les raons per les quals es van considerar
inacceptables es mostren a la Taula 1.
De les 308 ulleres, 19 (un 6%) van ser con-
siderades com a insegures, de les quals un
major número eren de les comprades per
internet (14/154 front 5/154; Fisher = p =
0.03). Les raons per les quals es van con-
siderar insegures es mostren a la Taula 1.
Els LAPS d’establiment van ser preferits
en major grau en comparació amb els LAPS
adquirits online (mitjana de l’establiment
de 2n lloc, IQR 1r - 4t davant les online 6,5,
IQR 4-9, O = 455, p < 0,001). Dels 95 LAPS,
un número més elevat dels adquirits per
internet van ser considerats inacceptables
(11/48) en comparació amb LAPS d’establi-
ment (3/47, Fisher p exacta = 0,022) amb
un nombre similarment petit que es van
considerar insegurs (4/48 online davant
1/47 d’establiment, Fisher = p = 0,19). La
majoria dels LAPS online es van considerar
inacceptables o insegurs a causa d’unes
lents o muntures mal ajustades.
AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L’AJUST DE LA LENT A LA MUNTURA I DE LA MUNTURA
Un total de 33 (11%) de les 308 ulleres te-
nien una qualitat de lent classificada com a
pobre (19 en línia, 14 en establiment, Fisher
exacte p = 0.18) i 16 (5%) de les 308 muntu-
res (12 online, 4 a establiment p = 0,035),
es van classificar com de baixa qualitat. El
cost de les ulleres es va relacionar amb la
qualitat de totes dues lents (χ22 = 8.2, p =
0.01) i les muntures (χ22 = 20.8, p <0.001),
amb les classificades com de mala qualitat
significativament més barates que les clas-
sificades com a satisfactòries o bones. El
cost mitjà de les ulleres adquirides online
va ser significativament menor (mitjana de
$ 96, IQR $ 56-164) que les ulleres d’esta-
bliment (mitjana $ 165, IQR $ 105-255, O =
6451, p <0,001). Les muntures adquirides
en establiments es van adaptar millor en
comparació amb les adquirides per inter-
net (establiment N = 154, 66 pobres, 43
satisfactòries, 45 bones, online N = 153, 85
pobres, 48 satisfactòries, 20 bones, χ22 =
12.3, p = 0.002).
AVALUACIÓ DE LA GRADUACIÓ EN LENTS
21 (11 d’internet i 10 d’establiment) ulle-
res no van complir amb les toleràncies ISO
21987: 2009.
Quan es van comparar les distàncies
entre centres òptics de les ulleres de Rx
baix i alt amb els mesuraments de distàn-
cia interpupil·lar dels participants, 39 (18%)
dels 214 parells incloïen prisma horitzontal
fora dels límits de tolerància de l’estudi (no
necessàriament fora d’ISO 21987: 2009).
Com es podria esperar de la relació lineal
entre la potència de la lent i el poder del
prisma (regla de Prentice) els errors van ser
més alts per a les ulleres de Rx altes (23 o
25%) en comparació amb les ulleres de Rx
baixes ( 16 o 13%). Una proporció significati-
vament major van ser adquirides per inter-
net (28/214 davant 11/214, Fisher exacta p
= 0,003). La Figura 2 il·lustra el desequilibri
del prisma horitzontal per al grup Rx Mo-
novisió alt.
Quan es van substituir les distàncies
interpupil·lars de les ulleres, 29 de les 204
ulleres monofocals –un 14% del total- (un
participant no va poder proporcionar la in-
formació de distància interpupil·lar a orde-
nar-les) presentaven un desequilibri de pris-
ma horitzontal fora dels límits de tolerància
de l’estudi. 19 (66%) van ser de proveïdors
online, no trobant diferència significativa
per a les ulleres monofocals adquirides en
establiments (19/204 davant 10/204, Fisher
p exacta = 0,06). 15 (16%) dels 94 parells de
LAPS (un parell no es va poder marcar) teni-
en la posició horitzontal i/o vertical del punt
d’adaptació fora dels límits de tolerància de
l’estudi (11/47 online davant 4/47 adquirides
en establiment; Fischer p = 0,044). D’ulleres
adquirides en establiments, el 15% (5 de 33)
de les subministrades per supermercats, el
20% (14 de 71) de les de cadenes d’òptica i
el 10% (5 de 51) dels establiments indepen-
dents estaven fora de les toleràncies. No hi
va haver diferències estadísticament signifi-
catives entre aquests tres grups (χ2 = 2,23,
p = 0,33)
DISCUSSIÓ
PRINCIPALS TROBALLESEls participants van preferir les ulleres
adquirides en establiments classificant més
altes de mitjana que aquelles comprades
online (la mitjana del 4t contra 6è en una es-
cala de 1a a 10a) i el 79% (26/33) van declarar
que comprarien el seu següent parell d’ulle-
res en establiments optomètrics. Un major
nombre d’ulleres adquirides per internet
(43/154, 30%) van ser classificades com a
inacceptables pels participants enfront de
les adquirides en establiments (15/155, 10%)
i probablement a causa d’un ajust i • • •
Reason for failure Online Optometrypractice
Cylinder axis outside tolerance 6 2
Back vertex power outside tolerance 1 4
Vertical prism imbalance 3 1
Cylinder power outside tolerance 1
Near addition power outside tolerance 1
Lenses swapped right and left 1
Incorrect transposition 1
Taula 2
OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 1110 | HEMEROTECA CIENTÍFICA | OPTOMETRISTES.CAT
aparença inacceptables (Taula 1). El
78% de les percebudes com a insegures van
ser de proveïdors d’internet i per a la meitat
el problema es va deure a l’adaptació de la
muntura i no a la precisió en la graduació de
les lents. Estudis previs han demostrat que
la sensació de qualitat de les ulleres es deu
a factors com el cost, l’aparença o la con-
veniència, amb menys èmfasi en la visió de
la qual els professionals podrien creure16,17.
Les ulleres d’internet van incloure un major
nombre de muntures catalogades com de
baixa qualitat (8%, 12/154), encara que la
qualitat de la lent era similar. Aquesta dife-
rència en la qualitat de la muntura està par-
cialment lligada al menor cost de les ulleres
online (mitjana de 96 dòlars enfront dels 165
dòlars) atès que la qualitat de la muntura
va millorar amb el cost. El muntatge de les
lents a les muntures era d’una qualitat si-
milar tant a les ulleres adquirides a internet
com a les comprades en establiments; i el
nombre d’errors fora de la tolerància eren
similars quan per al centre ordenat es va uti-
litzar l’estàndard. Les ulleres d’Internet eren
molt millors en comparació amb la qualitat
de les lents d’ulleres premuntades, segons
un estudi previ que també va constatar que
inclouen ~50% amb errors òptics i que al vol-
tant d’un terç dels lectors de més graduació
comptaven amb un prisma vertical brossa18.
Un cop més això es deu al fet que el cost de
les ulleres premuntades és substancialment
més baix (mitjana al voltant dels 6,18 dòlars)
que el de les ulleres fetes a mida per internet
(mitjana de 96 dòlars). Malgrat un muntatge
satisfactori, en molts casos el centrat orde-
nat per les ulleres d’internet era incorrecte
(fig. 2), ja que els llocs web solen utilitzar un
valor mitjà o recomanen que les distàncies
interpupil·lars siguin mesurades pel mateix
pacient (en un mirall) o per un amic i aquests
mesuraments són sovint inexactes19.
Els LAPS dels establiments van ser pre-
ferits molt més (mitjana de segon lloc) que
els comprats per internet (6.5 º) i un major
nombre d’ulleres online es van considerar
inacceptables. Hi havia varietat d’aproxi-
macions de la distància interpupil·lar i les
alçades usades per als LAPS pels minoristes
d’internet.
Aquestes mesures són importants per
assegurar que el punt de centratge de la
lent es col·loca davant de la pupil·la del pa-
cient per evitar àrees de distorsió i desen-
focament. S’han discutit els diversos enfo-
caments de les DIP. Set dels 10 llocs web no
fan esment de la importància de l’alçada de
muntatge LAP i presumiblement proporci-
onen un valor mitjà. Els altres tres intenten
mesurar una alçada apropiada prenent me-
sures d’un parell anterior de LAPS o obte-
nint una fotografia del pacient que fa servir
la muntura triada o demanant al pacient
mesurar les alçades de la pupil·la dins de
la muntura. Sis de les alçades d’ajust LAP
que estaven més enllà de la tolerància de
4 mm van ser dels minoristes d’internet
que no van proporcionar informació sobre
aquesta mesura (6/33, 18%). No obstant
això, l’adaptació de LAPS a les pràctiques
no va ser sempre perfecta i tres de 47 (6%)
es van considerar inacceptables i 4/47 (9%)
van incloure un centrat deficient.
FORTALESES I DEBILITATS DE L’ESTUDI
Els punts forts de l’estudi inclouen les ava-
luacions autoinformades de preferència, ac-
ceptabilitat i seguretat. Aquest és el primer
estudi per comparar les ulleres dispensades
en establiments optomètrics amb els com-
prats online. La debilitat incloïa la quantitat
significativa de cooperació sol·licitada als
participants i nou es van perdre en el segui-
ment (fig. 1). Tot i que el nombre objectiu de
172 per grup no es va complir a causa de
la desviació dels participants més del 21%,
la importància de les anàlisis estadístiques
suggereix que la mida de la mostra va per-
metre una comparació adequada. Donada
aquesta qüestió, la limitació de l’avaluació
de dues hores de cada parell d’ulleres es
considera una decisió raonable, ja que qual-
sevol augment (per dir dos dies per parell
d’ulleres11) probablement hauria augmentat
la deserció dels participants. Es suggereix
que els estudis futurs comptin amb més
participants i els demanin que adquireixin
menys ulleres cadascun. El 97% dels partici-
pants havien comprat les ulleres prèviament
en un establiment, i això va poder haver
donat lloc a una reacció més positiva a les
ulleres comprades en establiments, causant
un biaix de confirmacions20: els participants
podrien preferir les ulleres dispensades per
un establiment, en particular les de l’esta-
bliment que han utilitzat anteriorment per
(subconscientment) confirmar que havien
fet l’elecció correcta a acudir anteriorment
a aquest establiment (o tipus de proveïdor
d’ulleres). Es proposa que els estudis futurs
han de garantir que els participants indivi-
duals no obtenen ulleres de cap establiment
o lloc web que hagin utilitzat anteriorment.
A més, als participants se’ls va permetre
adquirir qualsevol estil de muntura dels di-
ferents proveïdors, i això probablement els
hauria permès vincular certes muntures
amb certs proveïdors. Els participants hauri-
en estat millor emmascarats si els haguessin
requerit per comprar només muntures d’un
determinat estil i color (encara que això pot
haver limitat el reclutament i la retenció dels
participants). Altres limitacions inclouen la
manca de proves d’impacte de la lent o una
avaluació formal del sistema de compres,
com el temps que triguen les lents en estar
llestes per al seu lliurament.
COMPARACIÓ AMB ALTRES ESTUDIS
Pel que es coneix, només hi ha una avalu-
ació prèvia de les ulleres adquirides a inter-
net a la bibliografia. Citek et al.9 va avaluar
la qualitat òptica de les ulleres comprades
online als Estats Units. Es van examinar
154 parells d’ulleres (exactament el mateix
nombre que l’estudi actual) i van informar
que el 28,6% de les ulleres online no van
complir amb les toleràncies de l’estudi 15,
el que és similar al 30% de l’estudi actual.
L’estudi de Citek et al.9 va estar limitat per
la falta de comparació amb el sistema tradi-
cional de compra d’ulleres (la implicació és
que mostraria una taxa de fracàs mínima),
falta d’avaluacions d’acceptabilitat per al
participant, qualitat de la muntura, adap-
tació de la muntura o centrat òptic. No
obstant això, cal tenir en compte que no
s’inclouen les proves d’impacte a l’actual
estudi. Citek i els seus col·legues van trobar
que el 23% de les lents d’internet van fallar
en les proves d’impacte.9
POSSIBLES IMPLICACIONS PER ALS PROVEÏDORS D’ULLERES I ELS LEGISLADORS
Els resultats de les ulleres online són ge-
neralitzables per a tot el Regne Unit i, tot i
que els resultats de les ulleres adquirides
en establiments només són estrictament
generalitzables a la zona de West Yorkshi-
re, és probable que siguin similars a tots els
serveis d’optometria/òptica a tot el Regne
• • •
OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 1312 | HEMEROTECA CIENTÍFICA | OPTOMETRISTES.CAT
Unit a excepció d’Escòcia, on el NHS realit-
za proves de visió molt diferents. L’estudi
va indicar que els participants preferien
ulleres d’establiment d’òptica. No obstant
això, algunes es van considerar inaccep-
tables (10%) o insegures (3%); presentaven
una lent de mala qualitat (9%) o de muntura
(3%) o una Rx incorrecta (7%); o, estaven mal
ajustades (43%). En particular, les que no
van complir la norma ISO no haurien d’ha-
ver-se dispensat al pacient i és evident que
hi ha marge de millora. La informació per
escrit suggereix que els participants es van
precipitar en alguns establiments i potser
no van tenir temps suficient per realitzar
ajustos en les ulleres. A més, molts establi-
ments compten amb personal no qualificat
(auxiliars òptics) amb relativament poca ca-
pacitació formal com substitució o suport
d’òptics qualificats. Aquestes limitacions
són probablement impulsades pel fet que
al Regne Unit (fora d’Escòcia), els establi-
ments d’optometria fan servir la dispensa-
ció d’ulleres per subsidiar la remuneració
inadequada de l’examen de visió de l’NHS,
que està molt per sota del cost de l’examen
ocular. Un canvi radical del finançament
dels exàmens visuals dins de l’NHS sembla
ser necessari perquè l’examen visual no si-
gui el gran perjudicat 21 amb totes les seves
conseqüències posteriors. Diversos partici-
pants (21%) van indicar que comprarien el
seu pròxim parell d’ulleres online a part a
causa de l’absència de pressió de compra
i per la claredat dels preus. Aquestes qües-
tions han estat prèviament identificades
com a raons per les quals els adults, tant
joves com grans, eviten acudir a establi-
ments d’optometria/òptica per a exàmens
visuals al Regne Unit22,23, el que suggereix
novament que seria beneficiós un canvi
d’enfocament en el finançament dels exà-
mens visuals.
A partir de la informació obtinguda de
forma informal dels participants que pre-
ferien el sistema de compres en línia, es
va concretar que triaven aquesta opció
perquè era significativament més barata
(cost mitjà de 96 dòlars en comptes de
165 dòlars), molt més fàcil en termes de
temps i conveniència, tenia una estructu-
ra de preus més senzilla i més clara; i te-
nia un sistema de compres que no els feia
sentir-se pressionats. No obstant això, la
sensació del servei prestat pels minoristes
online va variar significativament, i podria
millorar proporcionant als pacients algu-
nes muntures per provar a casa com ho
fa actualment un lloc web, assegurant que
les seves existències coincideixin amb la
informació del lloc web. Fins i tot utilitzar
una PD estimada de 65 mm per als homes
i 62 mm per a les dones milloraria la pre-
cisió en lloc d’utilitzar un estàndard de 63
mm per a tothom i oferint un servei d’ajus-
tament. Els LAP, fins i tot quan estaven
adequadament muntats, són un factor de
risc d’accidents i caigudes en persones
grans5-7 a causa del desenfocament en el
camp visual inferior i a la distorsió en la pe-
rifèria de les lents. Per tant, la dispensació
de LAPS online utilitzant estimacions d’al-
çada d’ajust i DIP (o automesura de la DIP)
que poden augmentar aquest desenfoca-
ment i distorsió, sembla totalment inade-
quat. Si més no, els llocs web que perme-
ten DIP i ara no ajustades a mesuraments
han de proporcionar una advertència
sobre els perills (en termes de caigudes
potencials) de comprar aquestes ulleres
online. A més, com es va indicar • • •
OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 1312 | HEMEROTECA CIENTÍFICA | OPTOMETRISTES.CAT
anteriorment, els establiments
d’optometria/òptica haurien d’assegurar
que tots els LAPS siguin dispensats per
òptics qualificats i/o que els seus assis-
tents òptics rebin una formació addicional
significativa en aquesta àrea.
AGRAÏMENTSEls autors agraeixen a Alex Mankowska
pel desenvolupament del protocol original,
a Emily Charlesworth per detallar les ins-
truccions per a l’ajust i els mesuraments de
distància interpupil·lar en l’ús de pàgines
web, i a Bethany Howlett i Amaan Mansor
per codificar i emmascarar les ulleres.
AQUEST TREBALL VA COMPTAR AMB EL SUPORT DEL COL·LEGI D’OPTOMETRISTES.
Tots els autors declaren que no tenen
interessos econòmics en competència. Es
pot argumentar que AA, AG, DW i DE són
personal acadèmic de llicenciatura d’opto-
metria i que podrien mostrar-se a favor dels
centres d’optometria (amb optometristes, a
més d’òptics, ajudants òptics i personal de
recepció) en lloc de minoristes d’internet .
APÈNDIXEls dos qüestionaris lliurats als partici-
pants a l’estudi estan disponibles a http://
links.lww.com/OPX/A256.
BIBLIOGRAFIA
. British Standards Institution. Ophthalmic
Optics—Mounted Spectacle Lenses: BS
EN ISO 21987; 2009. London, British Stan-
dards Institution; 2009.
2. Brogan R. Optician News and Features:
Mintel warns of increased competition.
Available at: http://www.opticianonline.
net/competition-expected-heighten/. Ac-
cessed: December 3, 2015.
3. Cockburn DM. Why patients complain
about their new spectacles. Clin Exp Op-
tom 1987;70:91–5.
4. Freeman CE, Evans BJ. Investigation of
the causes of non-tolerance to optometric
prescriptions for spectacles. Ophthalmic
Physiol Opt 2010;30:1–11. [PubMed]
5. Lord SR, Dayhew J, Howland A. Multifo-
cal glasses impair edge-contrast sensitivity
and depth perception and increase the risk
of falls in older people. J Am Geriatr Soc
2002;50:1760–6. [PubMed]
6. Haran MJ, Cameron ID, Ivers RQ, Simpson
JM, Lee BB, Tanzer M, Porwal M, Kwan MM,
Severino C, Lord SR. Effect on falls of provi-
ding single lens distance vision glasses to
multifocal glasses wearers: VISIBLE rando-
mised controlled trial. BMJ 2010;340:c2265.
[PMC free article] [PubMed]
7. Elliott DB. The Glenn A. Fry Award lectu-
re 2013: Blurred vision, spectacle correcti-
on, and falls in older adults. Optom Vis Sci
2014;91:593–601. [PubMed]
8. Han SC, Graham AD, Lin MC. Clinical
assessment of a customized free-form pro-
gressive add lens spectacle. Optom Vis Sci
2011;88:234–43. [PubMed]
9. Citek K, Torgersen DL, Endres JD, Rosen-
berg RR. Safety and compliance of pres-
cription spectacles ordered by the public
via the Internet. Optometry 2011;82:549–
55. [PubMed]
10. Strang NC, Gray LS, Winn B, Pugh JR.
Clinical evaluation of patient tolerance to
autorefractor prescriptions. Clin Exp Op-
tom 1998;81:112–8. [PubMed]
11. Bullimore MA. Will the auto-refractor
ever replace the optometrist? Ophthalmic
Physiol Opt 2000;20:S4–5.
12. Atchison DA, Schmid KL, Edwards
KP, Muller SM, Robotham J. The effect of
under and over refractive correction on
visual performance and spectacle lens
acceptance. Ophthalmic Physiol Opt
2001;21:255–61. [PubMed]
13. Ferris FL, Bailey I. Standardizing the
measurement of visual acuity for clinical
research studies: guidelines from the Eye
Care Technology Forum. Ophthalmology
1996;103:181–2. [PubMed]
14. Cebrian JL, Antona B, Barrio A, Gonza-
lez E, Gutierrez A, Sanchez I. Repeatability
of the modified Thorington card used to
measure far heterophoria. Optom Vis Sci
2014;91:786–92. [PubMed]
15. Holland BJ, Siderov J. Repeatability of
measurements of interpupillary distance.
Ophthalmic Physiol Opt 1999;19:74–8.
[PubMed]
16. Pesudovs K, Garamendi E, Elliott DB.
The Quality of Life Impact of Refractive
Correction (QIRC) Questionnaire: deve-
lopment and validation. Optom Vis Sci
2004;81:769–77. [PubMed]
17. Pesudovs K, Garamendi E, Elliott DB. A
quality of life comparison of people wea-
ring spectacles or contact lenses or having
undergone refractive surgery. J Refract
Surg 2006;22:19–27. [PubMed]
18. Elliott DB, Green A. Many ready-made re-
ading spectacles fail the required standards.
Optom Vis Sci 2012;89:446–51. [PubMed]
19. McMahon TT, Irving EL, Lee C. Accu-
racy and repeatability of self-measurement
of interpupillary distance. Optom Vis Sci
2012;89:901–7. [PubMed]
20. Nisbett RE, Ross L. Human Inference:
Strategies and Shortcomings of Social
Judgment, Englewood Cliffs, NJ: Prentice-
Hall; 1980.
21. Shickle D, Davey CJ, Slade SV. Why is
the General Ophthalmic Services (GOS)
Contract that underpins primary eye care
in the U.K. contrary to the public health
interest? Br J Ophthalmol 2015;99:888–92.
[PubMed]
22. Shickle D, Griffin M, Evans R, Brown
B, Haseeb A, Knight S, Dorrington E. Why
don’t younger adults in England go to have
their eyes examined? Ophthalmic Physiol
Opt 2014;34:30–7. [PubMed]
23. Shickle D, Griffin M. Why don’t ol-
der adults in England go to have their
eyes examined? Ophthalmic Physiol Opt
2014;34:38–45. [PubMed]
24. Pointer JS. The interpupillary distance
in adult Caucasian subjects, with reference
to ‘readymade’ reading spectacle centrati-
on. Ophthalmic Physiol Opt 2012;32:324–
31. [PubMed]
David B. Elliott Bradford School of Optometry & Vision
Science
University of Bradford, Bradford
West Yorkshire, BD7 1DP
United Kingdom
correu electrònic: [email protected]
• • •
OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 1514 | HEMEROTECA CIENTÍFICA | OPTOMETRISTES.CAT
Abstracte
PROPÒSIT:Investigar els efectes de la no correcció enfront
de la correcció completa sobre la progressió de la
miopia en nens xinesos durant un període de dos
anys.
MÈTODES:La miopia es va definir com a equivalent esfèric
cicloplègic (ES) de ≤ -0.50 D. La no correcció va ser
definida com l’absència d’ús d’ulleres, i la correc-
ció completa es va definir com el valor de restar
el SE de la potència diòptrica de les ulleres utilit-
zades pels infants, sent menor a 0,5 diòptries. Els
exàmens oculars van incloure agudesa, autorefrac-
ció ciclopègica, longitud axial i mesuraments amb
frontofocometre. Els qüestionaris van ser comple-
tats pels pares en nom dels infants.
RESULTATS:Un total de 121 infants miops, amb una edat
mitjana de 12,7 anys, van ser seleccionats a par-
tir de la investigació Anyang Childhood Eye Study,
amb 65 en el grup sense corregir i 56 en el grup
de correcció completa. Als dos anys de seguiment,
els nens que no tenien correcció experimentaven
una progressió lenta de la miopia (-0.75 ± 0.49 D
vs. -1.04 ± 0.49 D, P <0,01) i una elongació axial
menor (0,45 ± 0,18 vs. 0,53 mm ± 0,17 mm, P =
0,02) que els nens amb correcció completa. En el
model de variants múltiples, amb ajust de línia de
base SE, longitud axial, edat, sexe, alçada, nombre
de pares miops, l’edat d’aparició de la miopia; i el
temps invertit en el treball a prop i a l’aire lliure, els
nens amb cap correcció encara presentaven una
progressió més lenta de la miopia (-0.76 ± 0,07 vs.
-1.03 ± 0.08 D, p <0,01) i una elongació axial me-
nor (0,47 ± 0,03 vs. 0,51 mm ± 0,03 mm; p <0,01).
La progressió de la miopia es redueix significativa-
ment amb una quantitat cada vegada més gran de
correcció insuficient en tots els infants (r = 0,22, b
= 0,16, p = 0,01).
CONCLUSIÓ:Les troballes suggereixen que el desenfocament
miòpic retarda la progressió de la miopia en els in-
fants que ja són miops. A més, donen suport a les
troballes prèvies d’altres estudis fets en animals.
PARAULES CLAU:nens; correcció completa; progressió de la mio-
pia; desenfocament miopic; hipocorrecció.
1. Beijing Tongren Eye Center, Beijing Tongren Hospital, Beijing Ophthalmology & Visual Science Key Lab, Beijing Institute of Ophthalmology, Capital Medical University, Beijing, China, 100730.
2. Beijing Tongren Eye Center, Beijing Tongren Hospital, Beijing Ophthalmology & Visual Science Key Lab, Beijing Institute of Ophthalmology, Capital Medical University, Beijing, China, 100730. [email protected].
3. Department of Ophthalmology, Beijing Children’s Hospital, Capital Medical University, Beijing, China.4. Anyang Eye Hospital, Anyang, Hena n Province, China.5. Department of Epidemiology and Health Statistics, Peking University School of Public Health, Beijing, China.6. School of Optometry and Vision Sciences, Cardiff University, Cardiff, UK.7. Beijing Tongren Eye Center, Beijing Tongren Hospital, Beijing Ophthalmology & Visual Science Key Lab, Beijing Institute
of Ophthalmology, Capital Medical University, Beijing, China, 100730. [email protected].
Graefes Arch Clin Exp Ophthalmol. 29 d’Octubre de 2016
Efecte de la no correcció en comparació amb la correcció completa en la progressió de la miopia en nens de 12 anys.
Sun YY1, Li SM2, Li SY3, Kang MT1, Liu LR4, Meng B5, Zhang FJ1, Millodot M6, Wang N7
OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 1514 | HEMEROTECA CIENTÍFICA | OPTOMETRISTES.CAT
OBJECTIUDescriure el primer trimestre de funcionament
del servei de telemedicina per al cribatge de re-
tinopaties amb càmeres no midriàtiques en els
centres de la xarxa OPT Retina.
MÈTODEEs va establir l’edat mitjana i la malatia subja-
cent del pacients. Es van realitzar estudis de l’efi-
càcia del servei, dels casos patològics, derivaci-
ons i recomanacions.
Tots els pacients que van acudir als centres de
la xarxa van accedir a incloure les fotografies dels
seus fons d’ull a l’estudi. Les imatges van ser ava-
luades per un oftalmòleg expert en retina qui va
establir les impressions diagnòstiques i va fer les
recomanacions.
RESULTATSL’estudi va incloure un total de 804 pacients
amb una mitjana d’edat de 45,3 anys. Un 4% dels
pacients eran diabètics diagnosticats. Del total
de pacients, el 79,1% presentava un fons d’ull
normal, el 16,6% van ser considerats afectats per
patologies, i el 4,3% no van poder ser avaluats per
la baixa qualitat de les fotografies del fons d’ull.
La patologia més freqüent va ser la Degenera-
ció Macular Associada a l’Edat (DMAE), present al
37,3%; mentre que la retinopatia diabètica apareix
al 7,5% dels pacients patològics.
Dels 168 pacients derivats a l’oftalmòleg, el
6,8% ho van ser amb caràcter d’urgència; el 23,8%,
amb caràcter prioritari (visita en dues o tres set-
manes); i el 69,4%, amb caràcter de visita ordinà-
ria.
No només es van observar patologies oculars,
sinó que es van descriure lesions a la retina amb
implicacions sistèmiques que van suposar remis-
sió a altres especialistes.
CONCLUSIONSLa telemedicina aplicada al cribatge de retino-
paties és un metode efectiu i senzill per a la de-
tecció de patologies. Els centre de la xarxa OPT
Retina tenen retinòlegs especialitzats. Aquest
servei beneficia el pacient per la facilitat d’accés
als exàmens, i és un avantatge pels oftalmòlegs ja
que reben els pacients filtrats i en un estadi inicial
de les seves patologies; i beneficia els optome-
tristes a l’afegir valor a la seva feina.
1. Especialista en Retina, Diagsum, Barcelona2. Optometrista, Barcelona
Cribratge de malaties retinals des del centre optomètric amb càmeres no midriàtiques: l’optometrista a la base de la salut visual.
Autor: Miquel A. Zapata1
Co Autor: Lluís Bielsa2
16 | HEMEROTECA CIENTÍFICA | OPTOMETRISTES.CAT
Celebrem les I Jornades Volcàniques de la VisióEl COOOC ha realitzat les I Jornades Volcàniques de la Visió, que es van celebrar el 18, 19 i 20 de novembre a l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.
Les jornades es van iniciar amb una presentació
divulgativa sobre la campanya Visió i Aprenentat-
ge, impulsada pel COOOC i que va permetre de-
tectar que la meitat dels alumnes podria tenir una
disfunció visual que dificulta el seu aprenentatge.
A més, aquesta campanya va permetre difondre
entre alumnes, professors i pares la tasca de l’òptic
optometrista i la importància de la visió en el pro-
cés d’aprenentatge. La responsable de la vocalia
de prevenció, visió infantil i teràpia visual (VPVITV)
del COOOC, Montse Augé, va explicar al personal
docent de la zona tots aquests aspectes, a més de
defensar la necessitat d’incloure la figura de l’òptic
optometrista dins dels centres escolars. En total,
van assistir més de 50 professors, pedagogs i psi-
còlegs.
Els actes del cap de setmana es van dirigir a pro-
fessionals del sector. D’una banda, les òptiques op-
tometristes i membres de la VPVITV, Dolors Muñoz
i Cati Poveda, van oferir el curs ‘Principis en el trac-
tament optomètric de les disfuncions visuals’, en
el qual es van tractar aspectes com els prismes
compensadors i posturals, així com el programa
del tractament en fototeràpia optomètrica o el pro-
grama de teràpia visual.
Per una altra, es van realitzar dues xerrades. La
primera, la conferència-col·loqui ‘L’òptic optome-
trista a la sanitat pública’, va ser moderada per Pilar
G. Batlle, òptica optometrista d’aquest hospital. La
segona, ‘Com rendibilitzar el nostre establiment’,
la va realitzar el vicepresident del COOOC, Lluís Bi-
elsa. Ambdues van permetre als participants com-
partir experiències i inquietuds.
Els assistents durant la formació a càrrec de les DOO Dolors Muñoz i Cati Poveda
A la xerrada es van explicar tècniques pràctiques per aplicar a l’establiment
OPTOMETRISTES.CAT | ACCIONS COL·LEGIALS | 17
Inspeccions de l’SGAE en establiments d’òptica i optometriaDavant la possibilitat de rebre una visita per part de l’SGAE en els establi-ments d’òptica i optometria s’han de tenir en compte diferents qüestions totes elles derivades d’una Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 15 de febrer de 2012 (1)
L’SGAE és una empresa privada i, per tant, els
seus inspectors no tenen capacitat sancionadora i,
en aquest sentit, no s’està en l’obligació de facilitar
cap tipus de dades si no està d’acord amb el que
es demana.
La sentència referenciada, relativa a clíniques
dentals, exonera aquestes del pagament per la di-
fusió de fonogrames per considerar que no s’està
duent a terme una comunicació pública en el sentit
del dret de la Unió Europea i, per tant, aquesta difu-
sió no dóna dret a una remuneració dels productors
dels fonogrames. Continua dient que, per part de
les clíniques, no s’espera un increment en el nom-
bre de pacients per l’ús de música de fons, que és
rebuda amb independència de la voluntat dels pa-
cients i que no suposa un augment de preus ni de
categoria de l’establiment sense existir un element
que influeixi en els ingressos del professional.
Aquesta és una situació que podria ser d’aplica-
ció als establiments d’òptica i als òptics optometris-
tes com a professionals liberals i, per tant, es podria
tenir en compte valorar la possibilitat de no satisfer
cap taxa ni signar cap contracte:
• La reproducció de fonogrames en un esta-
bliment d’òptica i optometria no ha de ser
necessàriament una comunicació al públic
• No és activitat pròpia de l’òptica i optome-
tria la difusió de fonogrames
• L’objectiu dels pacients quan entren en un
establiment és ser atesos pel professional
• Els pacients accedeixen a diferents fonogra-
mes de manera fortuïta i amb independèn-
cia dels seus desitjos, segons el moment
d’arribada a l’establiment, de la durada de
l’espera i del tractament.
• És molt important no perdre les formes da-
vant la visita d’un comercial /inspector de
l’SGAE per evitar conflictes innecessaris in-
vitant-lo a sortir de forma correcta, si escau.
• Davant la notificació d’una reclamació us
aconsellem que us poseu en contacte amb
un professional per poder fer escrit d’oposi-
ció defensant la posició recollida en aquest
article atès la normativa vigent.
Tot i l’anterior aquesta opció és una recomana-
ció del COOOC i, per tant, no implica que no es
pugui fer una reclamació judicial i que arribi una
demanda a l’establiment. Seria a partir d’aquest
punt quan es podria defensar la postura fent ser-
vir aquesta argumentació, i d’altres evidentment.
Això implica que s’ha d’estar disposat a litigar en
defensa dels vostres interessos. Són moltes les
sentències relacionades amb temes de l’SGAE i el
perfil de cada establiment també podria ser deter-
minant atès que seria molt més defensable en els
supòsits d’òptiques tancades que en establiments
oberts en zones turístiques o amb molt moviment
comercial.
Si, per altra banda, es té clar que no es vol arri-
bar a cap tipus de plet, però tampoc contractar, les
opcions passarien per deixar de fer servir música
sotmesa a drets d’autor o bé preparar un reperto-
ri propi a través de llicències creative commons o
música copyleft, que són de lliure difusió.
(1) Assumpte C-135/10 que té per objecte una petició de decisió prejudicial plantejada, d’acord amb l’article 267 TFUE, per la Corte d’ap-pello di Torino (Italia), mitjançant resolució de 10 de febrer de 2010, rebuda en el Tribunal de Justícia el 15.3.10, en el procediment entre la Società Consortile Fono-grafici (SCF) i Marco del Corso, odontòleg.
OPTOMETRISTES.CAT | APUNTS JURÍDICS | 1918 | APUNTS JURÍDICS | OPTOMETRISTES.CAT
Detectada infracció freqüent en els establiments d’òptica
Denúncies a la Inspecció Sanitària GENCAT
Hem pogut constatar, últimament, en molts establiments d’òptica, la falta de la placa preceptiva amb el nom del director tècnic o la directora tècnica i el seu número de col·legiat o col·legiada. Aquesta actuació infringeix el Decret 126/2003, de 13 de maig, pel qual s’estableixen els requisits tecnicosanitaris dels establiments d’òptica.
Durant l’últim trimestre s’han fet dues denúncies a la Inspecció Sanitària de la Generalitat en detectar establiments d’òptica on algun dels socis o bé el soci únic era oftalmòleg el que implica la infracció de la normativa sanitària vigent:
L’article 6 del decret de referència en el seu apar-
tat 1r assenyala, en relació als requisits mínims de
les instal·lacions i de l’equipament, l’obligatorietat
que aquestes dades siguin visibles des de l’exteri-
or de l’establiment, ja sigui en forma de placa en
l’aparador exterior o l’entrada, o bé en forma de
vinil sempre que constin les dades del responsable
de la botiga.
Per tant el fet de posar-la a l’interior de l’esta-
bliment suposa un compliment defectuós de la
normativa vigent que també podria ser objecte de
sanció en cas de denúncia o inspecció.
• Infracció de l’article 9 del Decret 126/2003,
de 13 de maig, pel qual s’estableixen els
requisits tecnicosanitaris dels establiments
d’òptica (modificat pel Decret 224/2013, de
10 de setembre)
• Infracció de l’article 3 de la Llei 29/96 de 26
de juny de Garanties i ús racional de medi-
caments i productes sanitaris.
• Infracció de l’article 2.3 i 13 de la Llei
41/2002 de 14 de novembre, reguladora de
l’Autonomia del Pacient i de Drets i Obliga-
cions en matèria d’Informació i Documenta-
ció Clínica.
• Infracció de l’Ordre del Ministeri de Treball,
Justícia i Sanitat de 18 de febrer de 1936 i
vigent a la data.
Derivada de la mateixa normativa es manté la
prohibició de presència de metges oftalmòlegs en
els establiments d’òptica.
Qualsevol conducta de les enunciades anterior-
ment seran posades de forma immediata en conei-
xement de les autoritats sanitàries.
OPTOMETRISTES.CAT | APUNTS JURÍDICS | 1918 | APUNTS JURÍDICS | OPTOMETRISTES.CAT
Entendre la miopiaL´EVIDÈNCIA OMNIPRESENT
Avui en dia i des dels avenços més re-
cents sobre la naturalesa de la miopia
per una banda i per l’altra, la clara cons-
tatació de la relació entre visió i entorn,
hauríem de descartar el model restringit
únicament a factors genètics.
A la llum de l’estadística, ningú pot ne-
gar que en les poblacions d’activitat pre-
dominantment de prop el percentatge de
miops és més alt. Fins i tot el fet de gaudir
de més activitats a l’exterior com a factor
favorable a la prevenció de l’evolució mi-
òpica, va més enllà del reconegut efecte
inhibidor de la llum solar sobre el procés
de creixement ocular. Si la genètica pre-
disposa, l’ambient disposa: renunciar a la
visió en espais oberts i llargues distànci-
es ens converteix en curts de vista.
Si entenem la miopia com una respos-
ta adaptativa a les demandes del medi,
sembla raonable assolir la seva capaci-
tat de generar un canvi estructural rela-
tivament ràpid i senzill en funció de les
exigències ambientals, sobretot tenint
en compte l’extraordinària flexibilitat del
sistema visual.
Com sabem, els mateixos mecanismes
implicats en el procés d´emetropització,
induïts per l’estímul de la imatge hiper-
metròpica sobre la retina, també s’acti-
ven en el procés de creixement axial de
l’ull emètrop per fer-lo miop. En conse-
qüència, l’ús de la graduació total de mi-
opia, per activitats intenses i extenses a
distàncies curtes, és contraproduent en
la mesura en què genera sobregradua-
ció, convertint al miop en hipermètrop.
Només amb l’excepció de la insuficiència
de convergència, lligada a una amplitud
acomodativa normal, un miop es trobarà
més còmode amb menys graduació per
la vora. Al cap i a la fi, si es una resposta
adaptativa, no es lògic que sigui així?
XOC D´ESTUDIS O XOC DE CIRCUMSTÀNCIES
Considerar la hipocompensació miòpi-
ca, sense matisos, podria entrar en con-
tradicció amb certs estudis que qüestio-
nen la validesa d’aquest model d’abordat-
ge com a criteri universal. Podem accep-
tar-los més o menys però, sigui com sigui,
no canvia el sentit d´hipocompensació
com adequació de la graduació divergent
a l’entorn predominant. En cap cas s’ha
d’entendre com penalitzar l’agudesa vi-
sual, un cert valor d´hipocompensació en
un entorn de distàncies llargues penalit-
za l’agudesa visual de lluny, creant un es-
tímul de privació també capaç d’estimular
el procés de creixement ocular i per tant
l’augment de la miopia.
No té sentit hipocompensar les ulleres
d’un conductor d’autobús miop i sí el té
hipocompensar-lo si canvia de feina per
fer-se administratiu. Treballar amb ordina-
dors vuit hores diàries en un espai tancat
i de distàncies curtes demana adequar la
graduació al nou espai laboral. No estem
hipocompensant sinó que estem adap-
tant la compensació òptica a les deman-
des del medi.
Per posar un exemple, sembla contradic-
tori que certs estudis sobre la dubtosa efi-
càcia dels bifocals com a opció terapèutica
publicats fa uns anys, xoquen amb altres
més recents de resultats més optimistes.
Si analitzem les circumstàncies ‘ambien-
tals’, en cada moment històric, ens adona-
rem que els primers estudis significatius
es van fer quan el PC de sobretaula era
dominant, és a dir, els subjectes de l’estudi
miraven a distàncies curtes més temps per
la part superior del bifocal que no pas pel
segment de menys graduació. A efectes
pràctics, és com si portessin monofocals,
amb el valor total de la miopia, una part im-
portant del seu temps. Els estudis més re-
cents amb multifocals, en canvi, s’han rea-
litzat en un medi en què els mòbils, tablets
i PC portàtils són d’ús habitual i pràctica-
ment imprescindible per molta gent, ob-
jectes d’atenció visual situats en el lloc de
l’espai idoni per aprofitar la part inferior de
les lents, on es troba l’adició que ofereix la
graduació ajustada a la distància de prop.
CIÈNCIA, EXPERIÈNCIA I ELS FORATS APARENTMENT CONTRADICTORIS
Recordem que al segle XVIII coexistien
dues corrents enfrontades sobre el model
de la naturalesa de la llum. Per una banda,
Newton i els seus seguidors defensaven
el model corpuscular, davant de Huygens
i companyia que proposaven el model
ondulatori. El més sorprenent és que
ambdós científics eren tan capaços de
verificar pràctica i públicament les seves
pròpies teories com d’estar al corrent que
es tractava d’una qüestió de forats.
De manera empírica, els de Newton i els
de Huygens es van adonar que hi havia un
diàmetre de forat específic per confirmar
els seus models respectius: els primers
feien servir orificis amb un diàmetre prou
petit (el conegut com a forat estenopèic)
per mostrar com la llum es propagava
com una bala de canó però, a la vegada,
prou gran com per evitar el fenomen di-
fractiu associat al model ondulatori que sí
mostraven els de Huygens amb el forat de
menor diàmetre.
Finalment, al segle XX amb Lluís de Bro-
glie, es van fusionar les dues corrents,
OPTOMETRISTES.CAT | EL COOOC OPINA | 2120 | EL COOOC OPINA | OPTOMETRISTES.CAT
que van entendre la llum en la seva doble
naturalesa: corpuscular amb un movi-
ment ondulatori associat.
Podem caure en l’error de forçar l’ajus-
tament dels estudis al nostre propi model
conceptual i probablement pot resultar
difícil ser objectiu, però la història de la
ciència és tossuda i ens mostra com so-
vint les contradiccions són relatives. Pot
ser suficient amb un canvi de perspectiva
i de distància per relligar-ho tot amb certa
coherència, recuperant la pròpia experi-
ència de les coses i el sentit comú com a
elements de pes.
RECURSOS TERAPÈUTICS I PREVENCIÓ
Pensar que actualment tenim els recur-
sos per acabar amb la miopia no és cert.
Sí que ho són per plantejar models d’abor-
datge terapèutic per alentir o controlar la
seva evolució a la llum dels més recents
coneixements.
En primer pas s’hauria de deixar d’en-
tendre la miopia comuna com un defecte
visual sense cap sentit. És necessari en-
tendre-la com un model visual de compor-
tament davant d’un univers de prop i, per
tant, si es manté en valors baixos tampoc
és cap tragèdia. Aquest canvi de xip impli-
ca noves estratègies de tractament, amb
l’objectiu realista d’aconseguir retardar
la seva aparició o aturar la seva evolució,
evitant el seu pas cap a la miopia magna
de conseqüències greus evidents per a la
salut ocular.
L’ús de la hipocompensació de la vora,
per aprofitar-la en la seva funció adapta-
tiva, mitjançant lents multifocals pel que
fa a l’adequació de les prescripcions òp-
tiques a les distàncies de treball o desde
una altra via, recórrer a l´ortoqueratologia
o a dissenys de lents de contacte que neu-
tralitzen l’efecte hipermetròpic perifèric
són recursos que, sense donar-nos la con-
tundència terapèutica que voldríem, ens
ofereixen la possibilitat de ser proactius
en la lluita contra l’evolució miòpica, acon-
seguint uns resultats, potser ara per ara
poc espectaculars, però en qualsevol cas
indicatius de millora.
Les recomanacions posturals, ergo-
nòmiques i d’il·luminació que ja conei-
xem, les eines d’ajuda com l’aplicació
per ordinadors del Col·legi, OKVision,
formen part de les estratègies. Final-
ment, recuperar els passejos i sortides
a l’aire lliure dels infants, joves i no tant
joves, perquè vegin que hi ha un ho-
ritzó, més enllà de la paret de darrere
la pantalla del portàtil o de la tablet, es re-
cupera el nostre entorn natural, la cirere-
ta final del pastís d’una visió més còmoda,
eficient i saludable.
Lluís Bielsa i Elies, vicepresident COOOC
OPTOMETRISTES.CAT | EL COOOC OPINA | 2120 | EL COOOC OPINA | OPTOMETRISTES.CAT
La varietat de lubricants dins el món terapèutic
A la consulta, és estrany el dia que no ens tro-
bem amb pacients que senten molèsties per mo-
tius de sequedat ocular. Molts d’ells acudeixen
per una revisió optomètrica rutinària i, durant la
necessària anamnesi els fem preguntes per trac-
tar de conèixer les seves necessitats de millora vi-
sual, ens relaten la sensació de sequera ocular. De
vegades, no ho manifesten de seguida i, després
d’una petita indagació, ho exposen.
L’actual estil de vida exigeix que l’epidermis
conjuntiva hagi d’actuar en condicions estrictes.
Algunes d’aquestes condicions poden ser: par-
pelleig insuficient i/o escàs, fatiga muscular, am-
bients amb canvis de temperatura i humitat no
sempre favorables, l’exposició a pols i/o substàn-
cies que generen vapors especials, etc. A tot això
també se li ha de sumar l’estrès, que pot agreujar
la situació. També s’ha de tenir en compte l’estrès
oxidatiu degut a l’exposició a la llum i/o a l’incre-
ment de radicals lliures en la superfície ocular.
Per descomptat, aquesta sequedat també és
conseqüència d’irritacions oculars causades per
patologies com la queratitis, per úlceres traumà-
tiques i/o per inflamacions. També pot conver-
tir-se en un dels efectes secundaris d’una opera-
ció a la còrnia.
En relació als afectats, les dones són especial-
ment sensibles ja que els seus canvis hormonals
afecten els equilibris hídrics. En aquest sentit, els
hem de recordar que han de ser especialment cu-
roses amb la seva hidratació. Per norma general i
independentment de l’edat, es recomana, com a
mínim, hidratar una vegada al dia l’ull, preferible-
ment abans d’anar a dormir.
L’envelliment no deixa de ser un procés de deshi-
dratació constant. Per tant, és imprescindible cui-
dar-nos per tal d’alentir i atenuar aquest desgast.
És interessant, amb els clients usuaris o usuàri-
es de lents de contacte, fer un pas proactiu en el
consell professional, que amb generositat estem
obligats a brindar. La nostra feina no es redueix
a solucionar problemes. Estem capacitats i som
necessaris per estimular la prevenció de la salut.
Som excel·lents tècnics de la salut visual i uns ulls
amb una conjuntiva en estat òptim estaran molt
millor capacitats per donar les adequades pres-
tacions visuals.
La prescripció de solucions oftàlmiques antio-
xidants i lubricants és una via per aconseguir-ho:
el conjunt de la part exterior de l’ull ho agraeix
ja que, si la mantenim en condicions òptimes,
aquesta barrera actuarà perfectament per la
seva important tasca.
Són essencials per alleujar, protegir i restablir la salut de la superfície ocu-lar i, així, millorar el benestar dels nostres pacients
Lluis Puig (4616) Comptador del COOOC
OPTOMETRISTES.CAT | APUNTS DE FARMACOLOGIA | 2322 | APUNTS DE FARMACOLOGIA | OPTOMETRISTES.CAT
Pel que fa a la composició, aquest producte
hauria de contenir:
• HialuronatSòdic0,15%. Aquesta sal de-
rivada de l’àcid hialurònic és un hidratant
natural, cicatritzant de ferides, regenera-
dor cel·lular, lubrificant de la pell… És un
component quasi exclusiu de l’humor vitri.
• Carboximetil Betaglucan. És un gran
hidratant. A baixa viscositat, millora les
funcions immunes, reforça la lipòlisis dels
greixos insaturats…
• VitaminaA (palmitat). El retinol, a les do-
sis terapèutiques adequades, és un gran
aliat de la visió. És essencial per al desen-
volupament del sistema immunitari i per a
la formació i manteniment de les cèl·lules
epitelials. És un gran antioxidant i ajuda a
eliminar els radicals lliures prevenint l’en-
velliment cel·lular.
• VitaminaE.Ésuna parella important, un
coadjuvant de la vitamina A. Té un gran po-
der antioxidant. Té un paper important en
la producció d’energia cel·lular.
• Edetat Sòdic. L’EDTA és un quelat o se-
grestant. Se l’anomena així perquè actua
captant les traces de metalls pesats que
poden modificar i interferir en el preparat
farmacològic. D’aquesta manera, la seva
presència ajuda a l’estabilitat del preparat.
• N-hidroximetilglicinat Sòdic
• Solucióisotònica, per desfer les sals an-
teriors, a PH fisiològic 7,0.
És interessant explicar, sense aclaparar, la com-
posició dels productes recomanats i el perquè
s’aconsellen aquests i no uns altres. Amb això
s’aconsegueix una personalització de la prescrip-
ció, fent del pacient el destinatari singular dels
nostres coneixements. Per tant, amb l’objectiu
de donar una informació acurada i actualitzada,
la nostra formació ha de ser constant i ajustant-se
a tots els aspectes que conformen la professió.
El plus de la confiança i del prestigi de la nos-
tra feina ens ajuda a ser millors, a enorgullir-nos
i a dignificar-nos, tant personalment com a nivell
col·lectiu.
El missatge cap als nostres pacients ha de ser
clar: els hem de recordar que no hi ha res més
adequat que protegir, alleujar i restablir la
salut de la superfície ocular. La bona notícia
és que gràciesalnostreconsell visual es man-
tindrà i millorarà el seu benestar. L’optometrista
és un especialista preparat, i proper, en coneixe-
ments de salut visual.
OPTOMETRISTES.CAT | APUNTS DE FARMACOLOGIA | 2322 | APUNTS DE FARMACOLOGIA | OPTOMETRISTES.CAT
La varietat de lubricants dins el món terapèutic
A la consulta, és estrany el dia que no ens tro-
bem amb pacients que senten molèsties per mo-
tius de sequedat ocular. Molts d’ells acudeixen
per una revisió optomètrica rutinària i, durant la
necessària anamnesi els fem preguntes per trac-
tar de conèixer les seves necessitats de millora vi-
sual, ens relaten la sensació de sequera ocular. De
vegades, no ho manifesten de seguida i, després
d’una petita indagació, ho exposen.
L’actual estil de vida exigeix que l’epidermis
conjuntiva hagi d’actuar en condicions estrictes.
Algunes d’aquestes condicions poden ser: par-
pelleig insuficient i/o escàs, fatiga muscular, am-
bients amb canvis de temperatura i humitat no
sempre favorables, l’exposició a pols i/o substàn-
cies que generen vapors especials, etc. A tot això
també se li ha de sumar l’estrès, que pot agreujar
la situació. També s’ha de tenir en compte l’estrès
oxidatiu degut a l’exposició a la llum i/o a l’incre-
ment de radicals lliures en la superfície ocular.
Per descomptat, aquesta sequedat també és
conseqüència d’irritacions oculars causades per
patologies com la queratitis, per úlceres traumà-
tiques i/o per inflamacions. També pot conver-
tir-se en un dels efectes secundaris d’una opera-
ció a la còrnia.
En relació als afectats, les dones són especial-
ment sensibles ja que els seus canvis hormonals
afecten els equilibris hídrics. En aquest sentit, els
hem de recordar que han de ser especialment cu-
roses amb la seva hidratació. Per norma general i
independentment de l’edat, es recomana, com a
mínim, hidratar una vegada al dia l’ull, preferible-
ment abans d’anar a dormir.
L’envelliment no deixa de ser un procés de deshi-
dratació constant. Per tant, és imprescindible cui-
dar-nos per tal d’alentir i atenuar aquest desgast.
És interessant, amb els clients usuaris o usuàri-
es de lents de contacte, fer un pas proactiu en el
consell professional, que amb generositat estem
obligats a brindar. La nostra feina no es redueix
a solucionar problemes. Estem capacitats i som
necessaris per estimular la prevenció de la salut.
Som excel·lents tècnics de la salut visual i uns ulls
amb una conjuntiva en estat òptim estaran molt
millor capacitats per donar les adequades pres-
tacions visuals.
La prescripció de solucions oftàlmiques antio-
xidants i lubricants és una via per aconseguir-ho:
el conjunt de la part exterior de l’ull ho agraeix
ja que, si la mantenim en condicions òptimes,
aquesta barrera actuarà perfectament per la
seva important tasca.
Són essencials per alleujar, protegir i restablir la salut de la superfície ocu-lar i, així, millorar el benestar dels nostres pacients
Lluis Puig (4616) Comptador del COOOC
OPTOMETRISTES.CAT | APUNTS DE FARMACOLOGIA | 2322 | APUNTS DE FARMACOLOGIA | OPTOMETRISTES.CAT
Les primeres lents de plàstic, o orgàniques… el CR39
Tots tenim la idea que les lents orgàniques es
van imposar a mitjans dels anys 90 del segle XX.
Però, on i quan van néixer les lents orgàniques?
Per a la majoria dels òptics optometristes, la lent
orgànica ens va arribar de la mà d’una empresa
francesa i, per tant, és comú creure que la lent
orgànica és un invent del nostre veí del nord. En
concret, a Catalunya van arribar al voltant del
1960.
Tanmateix, tot plegat és un mite. Les lents or-
gàniques van néixer el 1947, quan a Califòrnia,
l’Armolite Lens Company va introduir al mercat la
primera lent de plàstic lleuger, amb un material
anomenat CR39.
CR39 és una nomenclatura d’un material molt
comú. Però, sabem que amaga aquest acrònim?
CR-39, o carbonat d’alil diglicol (ADC),és l’abre-
viatura de ‘Columbia Resin # 39’, ja que era la fór-
mula 39 d’un plàstic termoestable desenvolupat
pel projecte Columbia Resines per a la Pittsburgh
Plate Glass Company.
ALTRES MITES...Moltes vegades es deia que el vidre oferia mi-
llors prestacions òptiques que les lents orgàni-
ques, però el vidre crown té un número d’Abbe de
59, i el CR39, de 58. En realitat les lents de CR39 sí
mostraven alguna debilitat en principi perquè es
ratllaven més que les minerals. Tot això es resolia
amb una capa d’enduriment.
Pel que fa al gruix, les lents de CR39 són més
gruixudes que les de vidre Crown per l’índex de
refracció.
Per últim, remarcar que l’actual successora
d’Armolite Lens Company pertany a un grup fran-
cès. Possiblement els mites amaguen alguna re-
alitat.
Vicenç M. Masià i AnavitarteCol·legiat 5815
Per alguns de nosaltres va haver un temps en què les lents minerals com-petien directament amb les lents orgàniques i, fins i tot, guanyaven la partida.
24 | CULTURA | OPTOMETRISTES.CAT
Regulació de les lents de contacte cosmètiques al Canadà
LA LLEI C-313Les lents de contacte cosmètiques (també ano-
menats lents decoratives) s’utilitzen per canviar
el color o l’aspecte dels ulls, però poden produir
úlceres corneals que poden conduir ràpidament
a la pèrdua permanent de la visió si no es tracta.
Aquests tipus de lents han estat regulades com
a productes de consum i solen ser venudes pels
minoristes de roba i cosmètics. La llei C-313 clas-
sifica les lents de contacte sense graduació com a
productes sanitaris de classe II en virtut de la Llei
d’Aliments i Fàrmacs. Això exigirà que els fabri-
cants de lents de contacte no graduades hagin de
sol·licitar una llicència de dispositiu sanitari per
vendre els seus productes al Canadà. A més, es
reclama als importadors i distribuïdors dels pro-
ductes obtenir una llicència d’establiment sanita-
ri. A més dels requisits de llicència, hi ha normes
específiques per a l’etiquetatge requerits per a la
classe II de dispositius sanitaris.
PATRICIA DAVIDSON
Patricia Davidson és
membre del Parlament
(MP) per Sarnia-Lamb-
ton, districte electoral
de la província cana-
denca d�’Ontario; va
formular per primera vegada la Llei C-313 a prin-
cipis d’octubre de 2011. Les preocupacions plan-
tejades sobre aquests productes a la iniciativa
legislativa van incloure: la manca d’informació
disponible al comprar-se sobre el seu ús apropi-
at i cura, el fet que les lents de contacte no són
només d’una talla i que no tothom és un candidat
per utilitzar-les.
Es va remarcar que les principals causes de les
complicacions de lents de contacte són per l’ús
incorrecte i la falta de manteniment, ja que el 50%
dels usuaris de lents cosmètiques sense gradua-
ció són usuaris de lents de contacte per primera
vegada; i el fet que les lents de contacte no gra-
duades només estan disponibles a un sola mida
de corba base. Durant l’adaptació de les lents
de contacte correctores els professionals de la
cura de la salut visual mesuren els radis corneals i
prescriuen la marca amb la mesura adequada per
a l’usuari. L’ús incorrecte o una lent de contacte
que no s’ajusta presentaran una varietat de riscos
per a la salut ocular que poden incloure cicatrius
corneals, abrasions i úlceres.
La Llei, promulgada al juliol de 2015, es va co-
mençar a aplicar al juliol de 2016.
La Societat Canadenca d’Oftalmologia, l’Associació Canadenca d’Optome-tristes i l’Associació d’Òptiques de Canadà han estat treballant conjuntament durant 10 anys per aconseguir canviar el tractament de les lents de contacte cosmètiques sense graduació. A través de la Llei d’Ali-ments i Fàrmacs, es pretén introduir regulacions que requeriran els matei-xos estàndards de seguretat per a les lents no correctores o cosmètiques de contacte que per a lents graduades.
OPTOMETRISTES.CAT | COL·LABORACIONS | 25
S’aproven per unanimitat els pressupostos pel 2017
En la darrera Assemblea General Ordinà-
ria, celebrada el passat 13 de desembre,
es van aprovar per unanimitat els pressu-
postos per l’exercici de 2017. En aquesta
assemblea, també es acordar mantenir les
mateixes quotes col·legials.
Es crea la vocalia de Cooperació i Voluntariat
El Col·legi ha creat la vocalia de Coope-
ració i Voluntariat, que neix amb la volun-
tat de col·laborar amb les diferents ONG
relacionades amb la visió i, així, millorar
la qualitat de vida de les persones més
desfavorides. És a dir, pretén convertir-se
en un punt de suport per a les entitats ja
existents, creant-se un punt de trobada on
compartir i delegar. El delegat del COOOC
a Barcelona, Francesc Campo, i la vocal de
Baixa Visió del Col·legi, Carol Camino, són
els encarregats de gestionar-la.
Aquesta vocalia compta amb tres plans
d’actuació, que són intermediació, volun-
tariat i acolliment. En primer lloc, a través
de la intermediació es persegueix establir
un intercanvi de material –ulleres, materi-
als...- entre aquelles organitzacions que
ho necessitin. En segon lloc, pel que fa al
voluntariat, des del Col·legi es gestionarà
un llistat de voluntaris òptics optometristes
que desitgin participar en els projectes tant
del COOOC com de les diferents entitats.
Per últim, es troba l’acolliment.
Per engegar aquesta nova vocalia,
ens agradaria obrir una llista en què tots
aquells interessats en ser voluntaris us pu-
gueu inscriure i poder gaudir de projectes
plens d’il·lusió, d’alegria i, sobretot, d’op-
tometria.
Tots aquells que estigueu interessats en
formar-ne part, podreu enviar un correu a
[email protected], on heu d’incloure
el vostre nom complet, número de telèfon
i adreça de correu electrònic.
El COOOC destina cada any el 0,7% del
pressupost ordinari a col·laborar en pro-
jectes que formin part de l’àmbit de l’òpti-
ca i l’optometria en aquests camps.
El Col·legi col·labora amb la Fundació Etnia
La Fundació Ètnia ha dut a terme una expedició a Senegal, que li ha permès visitar a prop
de 450 nens i nenes de dues escoles grans de la zona de Tambacounda i es van detectar
60 casos de necessitats d’ulleres graduades.
Per a aquest projecte, des del Col·legi se li van facilitar diferents pòsters elaborats pel
COOOC, com el test amb la E d’Snellen o els pòsters de la campanya Visió i Aprenentatge.
Aquests últims, a més, van ser traduïts al francès i van ajudar per formar els professors i
l’infermer de la zona.
Una de les proves que van realitzar amb els test elaborats pel COOOC
Un dels professors amb un dels pòsters que es van facilitar
26 | FLAIX.CAT | OPTOMETRISTES.CAT
ENTITAT TIPUS OFERTA COM?
SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
CONCERTS A BARCELONA ESPECTACLES
15% de descompte per a tots els concerts del XIII Cicle de Concerts a Barcelona.
mostra carnet
CATEDRAL DE GIRONA VISITES Preu entrada, 2€ mostra
carnet
ESPECTACLES Descomptes varis entrades espectacles internet
MUSEU DEL CIMENT VISITES 20% descompte del preu de l’entrada
mostra carnet
DISFRUTA&VERDURACOMPRES
10% de descompte en totes les caixes principals de fruita i verdura i una dotzena d’ous ecològics amb la primera comanda.
identifi-car-se
TEATRE 20% de descompte amb el preu de l’entrada
mostra carnet
TEATRE25% descompte per dues persones. 8 € a les prèvies. 1 € de descompte per infantils.
mostra carnet
FUNDACIÓ PALAU VISITES 2x1 entrada. mostra carnet
SAT! TEATRE TEATRE 25% descompte. 1€ de descompte infantils.
mostra carnet
GUASCH TEATRE TEATRE 50% descompte entrada adults. mostra carnet
VISITES2x1 entrada. 10% descompte en les publicacions editades pel Consorci del Museu de l’Empordà.
mostra carnet
ECORE ESCOLA10% de descompte en cursos anuals i intensius, i en pressupostos de restauració d’obres d’art.
mostra carnet
MUSEU DE LA XOCOLATA VISITES 20% de descompte amb el preu
de l’entradamostra carnet
TRIVIUM GESTIÓ CULTURAL ESCOLA Condicions especials pels col·legiats.
Consultar a www.coooc.catmostra carnet
DOMUS ARTIS ESCOLA 10% descompte cursos i activitats, per a dues persones
mostra carnet
VINCCI HOTELS VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat internet
COMPRES 15% descompte compres i projectes mostra carnet
ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
TALLER DE CHEFS ESCOLA 10% Descompte en totes les activitats
mostra carnet
MOVAL TOOLS COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
MANAGEMENT ESPECTACLES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
COMPRES20% descompte en la primera compra, i 5% descompte en les compres posteriors
identifi-car-se
MUSEU MARÍTIM VISITES 50% descompte mostra
carnet
TANGRAM PSICOLOGIA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.
Consultar a www.coooc.catmostra carnet
VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
ELS AMICS DELS MUSEUS VISITES Condicions especials pels col·legiats.
Consultar a www.coooc.catmostra carnet
COMPRES 10% descompte mostra carnet
BARCELONA HEART BURGER RESTAURANTS 12% descompte mostra
carnet
VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
BARNA HOUSE ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
BALÓ TOUR VIATGES 10% descompte mostra carnet
RESTAURANT Entre un 5% i un 10% de descompte.
mostra carnet
VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
ENTITAT TIPUS OFERTA COM?
SERVEIS 25% De descompte mostra carnet
EL CLUB DEL VIATGER VIATGES 5% de descompte mostra carnet
L'ART DE VIURE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
TEATRE Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
MUSEU DE LA CIÈNCIA VISITES 50% descompte mostra
carnet
SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
VIATGES 20% descompte mostra carnet
SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
CLINICA DENTAL DAVOS SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.
Consultar a www.coooc.catmostra carnet
VISITES 20% descompte mostra carnet
COMPRES 15% descompte internet
GRUP PERALADA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.
Consultar a www.coooc.catmostra carnet
VIATGES 10% descompte mostra carnet
CANAL OLÍMPIC SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
SERVEIS 5% de descompte mostra carnet
SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
VISITES Entrada gratuïta. mostra carnet
SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
SERVEIS 30% descompte en tots els serveis. mostra carnet
MUSEU DE LES MINES DE CERCS VISITES Condicions especials pels col·legiats.
Consultar a www.coooc.catmostra carnet
FRANCESC MESTRE ART SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
trucar o enviar mail
ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
GHT VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
DERBY HOTELS VIATGES 10% descompte mostra
carnet
DAGUISA VIATGES 10% descompte mostra
carnet
FUNDACIÓ SUÑOL VISITES 2x1 ENTRADA mostra carnet
EL MUIG VIATGES 10% DESCOMPTE mostra
carnet
MONTEPIO GIRONA SERVEIS 15% DESCOMPTE en el centre de revisions mèdiques
mostra carnet
TEATRE GAUDÍ TEATRE 25% DESCOMPTE mostra
carnet
TEATRE 25% DESCOMPTE mostra carnet
LA DESPENSA VERDE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.
Consultar a www.coooc.catmostra carnet
CA L'ANTON VIATGES 10% DESCOMPTE mostra
carnet
SERVEIS 10% DESCOMPTE mostra carnet
SERVEIS 10% DESCOMPTE mostra carnet
PEDIATRES ONLINE SERVEIS 15% DESCOMPTE mostra
carnet
COMPRES CARNET MAKRO mostra carnet
SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat
mostra carnet
OPTOMETRISTES.CAT | SERVEIS COL·LEGIALS | 27
K:100％
En España
TELEMEDICINA colegiCATALAN.indd 1 23/03/2017 12:53:49