proves d’accÉs a la universitat pruebas de acceso a la...

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: JUNY 2016 CONVOCATORIA: JUNIO 2016

Assignatura: HISTÒRIA DE L’ART Asignatura: HISTORIA DEL ARTE

BAREMO DEL EXAMEN: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B. La primera y la segunda preguntas tienen una puntuación máxima de 4 puntos. La tercera pregunta tiene una puntuación máxima de 2 puntos. BAREM DE L’EXAMEN: L’alumne tindrà que triar entre l’exercici A o el B. La primera i la segona pregunta es valoren amb una puntuació màxima de 4 punts. La tercera té una puntuació màxima de 2 punts.

EXERCICI A: Imatge 1: La Ronda de nit. Rembrandt. 1641-1642. Imatge 2: Jeremías preveu la destrucció de Jerusalem. Rembrandt. 1630. Imatge 3: Dánae. Rembrandt. Cap a 1636.

Text:: “ Anomenar a Rembrandt un pintor de moda és enganyós, perquè molt pocs d'entre els seus models

van ser hòmens de moda, com sí ho eren, per exemple, els models de Van Dyck. El més lluny que

va arribar en eixa direcció va ser un retrat de cos sencer d'un home desconegut que adopta una

postura característica de Van Dyck, i que li fa paréixer lleugerament ridícul. Pintà també a una

parella, Marten i Opjen Soolman, que estan vestits molt a la moda, i Rembrandt la gaudix amb les

garroteres i l'extravagant calçat dels models. En la majoria dels seus retrats va pintar acabalats

comerciants, com Marten Looten “

Kenneth Clark. Introducción a Rembrandt. Madrid, 1989

PREGUNTES: 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Explica les característiques generals de la pintura de Rembrandt. 3.- Comenta el context social, econòmic, polític i religiós de l'escola de pintura holandesa en el segle XVII.

2







EXERCICI B: Imatge 1: David. Donatello. Hacia 1440. Imatge 2: Sant Joan Evangelista. Donatello. 1409-1411 Text 1: “El que en el grec és general, arquetípic, forma concebuda fora del temps, en l'occidental s'individualitza, s'impregna d'una expressió particular; de caràcter ... Un artista del Renaixement, com Donatello, fixa bé aquesta estable distància entre la plàstica antiga i l'expressió occidental. Com tots els homes de la seua època, sent Donatello l'enlluernament de la forma clàssica, còpia el perfil de les estàtues antigues, a l'espiritualisme gòtic que gairebé desfà la forma, oposa el cànon policlètic ... Però la forma pagana, antiga, que Donatello vol ressuscitar , lluita amb el gòtic, amb el cristià, amb l'occidental que porta dins.” Picón Salas, M.: Las formas y las visiones, Caracas, 2007. Texto 2: “D'entre tots els tallers del Renaixement eren, indubtablement, els d'escultura els que presentaven una organització més complexa i una major varietat de formes i estils. Un escultor podria treballar la pedra, la fusta, la terracota, l'estuc, el guix de París, el paper maixé, la cera o el bronze, encara que la majoria es limitava a un d'aquests materials. A més, podia fer una obra figurativa o decorativa, exempta o en relleu, una estàtua colossal per un exterior o una menuda medalla.” Paoletti, John T. y Radke, Gary M.: El arte en la Italia del Renacimiento, Barcelona, 2002. PREGUNTES 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Explica las característiques generals de l’obra de Donatello. 3.- Comenta el context social, econòmic i polític de l’escultura del Quattrocento.







EJERCICIO A: Imagen 1: La Ronda de noche. Rembrandt. 1641-1642. Imagen 2: Jeremías prevé la destrucción de Jerusalén. Rembrandt. 1630. Imagen 3: Dánae. Rembrandt. Hacia 1636. Texto: “Llamar a Rembrandt un pintor de moda es engañoso, porque muy pocos de entre sus modelos

fueron hombres de moda, como sí lo eran, por ejemplo, los modelos de Van Dyck. Lo más lejos que

llegó en esa dirección fue un retrato de cuerpo entero de un hombre desconocido que adopta una

postura característica de Van Dyck, y que le hace parecer ligeramente ridículo. Pintó también a una

pareja, Marten y Opjen Soolman, que están vestidos muy a la moda, y Rembrandt la goza con las

jarreteras y el extravagante calzado de los modelos. En la mayoría de sus retratos pintó a

acaudalados comerciantes, como Marten Looten”.

Kenneth Clark. Introducción a Rembrandt. Madrid, 1989

PREGUNTAS: 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Explica las características generales de la pintura de Rembrandt. 3.- Comenta el contexto social, económico, político y religioso de la escuela de pintura holandesa en el siglo XVII.

4







EJERCICIO B: Imagen 1: David. Donatello. Hacia 1440. Imagen 2: San Juan Evangelista. Donatello. 1409-1411. Texto 1: “Lo que en lo griego es general, arquetípico, forma concebida fuera del tiempo, en lo occidental se individualiza, se impregna de una expresión particular; de carácter… Un artista del Renacimiento, como Donatello, fija bien esta estable distancia entre la plástica antigua y la expresión occidental. Como todos los hombres de su época, siente Donatello el deslumbramiento de la forma clásica, copia el perfil de las estatuas antiguas, al espiritualismo gótico que casi deshace la forma, opone el cánon policlético… Pero la forma pagana, antigua, que Donatello quiere resucitar, lucha con el gótico, con el cristiano, con el occidental que lleva dentro.” Picón Salas, M.: Las formas y las visiones, Caracas, 2007. Texto 2: “De entre todos los talleres del Renacimiento eran, indudablemente, los de escultura los que presentaban una organización más compleja y una mayor variedad de formas y estilos. Un escultor podría trabajar la piedra, la madera, la terracota, el estuco, el yeso de París, el papel maché, la cera o el bronce, aunque la mayoría se limitaba a uno de estos materiales. Además, podía realizar una obra figurativa o decorativa, exenta o en relieve, una estatua colosal para un exterior o una pequeña medalla.” Paoletti, John T. – Radke, Gary M.: El arte en la Italia del Renacimiento, Barcelona, 2002. PREGUNTAS 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Explica las características generales de la obra de Donatello. 3.- Comenta el contexto social, económico y político de la escultura del Quattrocento.





HISTÒRIA DE L’ART HISTORIA DEL ARTE

HISTÒRIA DE L’ART / HISTORIA DEL ARTE EXERCICI A / EJERCICIO A JUNY 2016 / JUNIO 2016

IMATGE 1 / IMAGEN 1

Imatge 1: La Ronda de nit. Rembrandt. 1641-1642. Imagen 1: La Ronda de noche. Rembrandt. 1641-1642.

IMATGE 2 / IMAGEN 2 Imatge 2: Jeremías preveu la destrucció de Jerusalem. Rembrandt. 1630. Imagen 2: Jeremías prevé la destrucción de Jerusalén. Rembrandt. 1630.

IMATGE 3 / IMAGEN 3

Imatge 3: Dánae. Rembrandt. Cap a 1636. Imagen 3: Dánae. Rembrandt. Hacia 1636.





HISTÒRIA DE L’ART HISTORIA DEL ARTE

HISTÒRIA DE L’ART / HISTORIA DEL ARTE EXERCICI B / EJERCICIO B JUNY 2016 / JUNIO 2016

IMATGE 2 / IMAGEN 2 Imatge 2: Sant Joan Evangelista. Donatello. 1409-1411 Imagen 2: San Juan Evangelista. Donatello. 1409-1411.

IMATGE 1 / IMAGEN 1 Imatge 1: David. Donatello. Hacia 1440. Imagen 1: David. Donatello. Hacia 1440.

proves d’accÉs a la universitat pruebas de acceso a la...

Documents