prova nivell d catala

8/7/2019 prova nivell D catala

1/14

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura 107

CERTIFICAT DE NIVELL SUPERIORDE CATAL (D)


2/14

108 Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica

rea 1. Comprensi oral i comprensi lectora

1. Dictat

Explicaci prvia: En aquest fragment es descriu la bellesa del paisatge de la vall on ha nascutMariangela i hi ha un dileg entre el narrador i Mariangela sobre aquesta vall i el fred que hi fa.

Desprs del munt dhores de tren, la panormica de la vall espurnejada per les arbredes rovellades, els campsde blat, els prats que conservaven encara el verd lleugerament daurat de la tardor, els cims recoberts deblanor nevada, tot plegat li produa com una mena de treva fsica que agraa. Mariangela no lhavia pasenganyat: la seva vall era duna bellesa tendra i agresta alhora, que conformava un carcter intraduble. Moltprobablement el carcter de Mariangela era influt decisivament per la fesomia de la vall on havia nascut.

Tagradar el meu pare. s un home que noms ha sortit daquesta vall per ar ribar-se a Tor, i quegaireb no sap llegir ni escriure, per mai no diu bestieses. I, sobretot, no les fa.

El fred era viu, desgarrapada seca. Mariangela havia dit:

Ala meva vall, quan fa fred, fa goig de caminar i caminar amb el cap enlaire i el nas ben obert.

Amb el cap enlaire? va fer ell.

S, perqu aix copses ms b la barreja de perfums que arrossega laire.

Rober t Saladrigas,Aquell gust agre de lestel

Certificatdenivellsuperiordecatal(D)


3/14

Generalitat de Catalunya. Secretaria de Poltica Lingstica 109

rea 1. Comprensi oral i comprensi lectora

2. Feu un resum de 10 lnies aproximadament del contingut daquest text. Escriviu-lo a la pginasegent.

La sinceritat

Volia fer un elogi de la sinceritat, i en canvi veig a venir que no em sortir gens apassionat. I aix, tot iconsiderar que la hipocresia i la mentida sn detestables. Per s que la sinceritat, sense cap prevenci nidisciplina, pot ser tan nefasta com els mateixos vicis que li sn contrar is. Des duna perspectiva freda si esvol, sociolgica , la persona sincera s la que es creu la seva prpia propaganda. s a dir, que la veritatdela sinceritat s simplement subjectiva, per sense cap garantia de ser una veritat slida. La sinceritat pot seringnua, illusa, irresponsable i, en definitiva, es pot construir noms a base dautoengany.

Tamb hi ha casos dubtosos en qu saparenta sinceritat per que no se sap si, en el fons, nhi ha. Les declara-cions estiuenques dels poltics que omplen les pgines duna premsa escassa de notcies, per exemple, serienun cas daquests poc clars. Afavor del supsit de sinceritat tenen que sn fetes des del lloc destiueig i amb unvestir i unes actituds informals, que conviden a creure que el relaxament ambiental ha facilitat la confidnciasincera. I com que el per iodista, per lleialtat, mai no dir qu s el que no ha volgut respondre el poltic, o quha dit off the record, tot pot tenir laparena dun gest espontani i sincer. Per, un poltic es creu all que diu oms aviat calcula quan i on ha de dir qu segons els seus interessos? I s condemnable que faci aquest clcul?En general, la sincer itat ha de ser forosament impulsiva i candorosa?

La sinceritat, per a ser virtuosa, necessita caminar amb dues crosses: lautocrtica, que laparta de la ingenu-

tat, i la reflexivitat, que lallunya de lespontaneisme estupiditzant. La sinceritat a seques, en canvi, s banal iinsulsa.

Salvador Cards i Ros ( text adaptat)



4/14


rea 2. Expressi escrita

1. Escriviu una carta a la Direcci General de la Joventut per demanar informaci a fi dinstallaren un camp de treball un grup de joves estrangers. Expliqueu per qu creieu que aquestainiciativa s positiva i quines sn les caracterstiques del grup (nacionalitat, edat, formaci,interessos culturals, etc.).

Escriviu la carta, dunes 200 paraules aproximadament, a les pgines 11 i 12 (espai per a lacarta).



5/14


rea 3. Coneixements prctics i terics del sistema lingstic

1. Ompliu els buits amb la grafia o les grafies corresponents.

La vella no es mou fins que la fre___a de les passes, ms enll de la cantonada, sapaga darrere uncop de porta. Hi ha carrers estrets i cost___ruts, empedrats, amb un r___guer al mig per on dorm,

p___dent i mort, un fil de suc de f___mers i aigua p___drida de pluja. Hi ha cases que sal___en

solitries, noms aco___oiades per les pare___s de lera i la carca___a dels pallers amb t___ulat de

fusta asclada per la serena i el sol, escampades pel pendent escalabrs, a tocar duna penya, o b

vora un hort sense parti, o en un tro___ de terra aplanada i ___xorca, on, de dia, hi ___orden els

gossos i, al capvespre, hi planegen els rat-penats. Ara, la vella, avana rpida, quasi lleugera, fent la

costa entre her___ots, esbar___ers, penys i cardigasses.

Josep Albanell, Ventada de morts

2. Poseu els signes [ ], [ ], [ d ] o [ ], segons convingui, sota de les grafies que elsrepresenten. Tingueu en compte els fenmens de fontica sintctica considerant que els signesde puntuaci marquen les niques pauses existents.

La ingesti dalcohol provoca mareig, produeix trastorns al fetge, redueix la capacitat de raonar i deixa

seqeles en lorganisme. A aquests efectes noms cal afegir el desig de crrer que desperta en la

persona que condueix un cotxe.

3. Ompliu les caselles buides completant la flexi de nombre dels substantius que trobareu acontinuaci. Tingueu en compte que, en el cas del plural, heu de donar, quan escaigui, lesdues formes possibles.

SINGULAR PLURAL

ex.: text textos/texts

rob ____________

risc ____________

____________ tipus

encs ____________

cost ____________

____________ dosis

passads ____________ annex ____________

t? ?t



6/14



4. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma verbal que calgui. Tingueu en compte lapersona i el verb que us indiquem entre parntesis.

01 No __________ (asseures, vosaltres) a terra, __________ (asseures, vosaltres) al banc.

02 No vull que __________ (resoldre, vosaltres) els problemes daquesta manera.

03 Ateses les circumstncies, fra bo que no __________ (donar, vosaltres) importncia als detallsintranscendents i que en __________ (saber, vosaltres) valorar les qestions decisives.

04 Ens agradaria que tots __________ (estar, nosaltres) convenuts que aquesta operaci ser un xit.

05 __________ (treure, vosaltres) els llibres de larmari i poseu-los sobre la taula.

5. Ompliu, si cal, els buits del text segent amb les preposicions adients. Si no cal, indiqueu-hoamb el signe .

La seva missi, si vol collaborar _____ la soluci daquest problema, consisteix _____ convncer

_____ la seva directora _____ que expliqui al president el que ha passat abans _____ que no ho faci

alg altre. Cal que vagi _____ compte quan parli dalguns aspectes que puguin comprometre _____ la

nostra empresa i que insisteixi _____ demanar el seu suport.

6. Feu lanlisi sintctica de loraci segent.(Qualsevol tipus danlisi s vlid sempre que deixi clares la funci sintctica dels diferents sintagmesi les relacions que tenen entre si.)

Va demostrar que coneixia el projecte, tot i que mai no nhavia parlat.

7. Ompliu els buits amb TOTES les formes de relatiu correctes, acompanyades, si cal, depreposici.

Ex.: La casa de qu/de la qual parlo s nova.

01 Mha explicat els motius _____________________________________ ha decidit canviar de feina.

02 El meu nebot, _______________ vas saludar el dia del nostre aniversari, ha guanyat una ctedra.

03 Les institucions _____________________________________ confien encara no els han respost.

04 La mare, aquest estiu, haur de treballar, _________________ condiciona les nostres vacances.

05 Els arguments ______________________ va intentar defensar la seva tesi eren poc convincents.

06 Els errors ________________________________________ tant es lamenten no sn gaire greus.



7/14



8. Escriviu el substantiu i un verb derivats directament de cadascun dels adjectius segents.

ADJECTIU SUBSTANTIU VERB

Ex.: tebi tebior entebeir

pllid: ____________ ____________

murri: ____________ ____________

sord: ____________ ____________

vacu: ____________ ____________

guerxo: ____________ ____________

tnue: ____________ ____________

clar: ____________ ____________

9. Escriviu un mot o una locuci que siguin, dins del text, sinnims de cadascun dels motssubratllats.

No aconseguia encaixar lestremidora notcia en el teixim dun dia aparentment anod en qu lobjectiu pri-mordial de Torrelloba semblava el de sempre: consumir les hores, arribar al capvespre, endinsar-se en elsilenci de la nit i nuar-la, a trenc dalba, amb una jornada similar a lanterior. El Dalmau escrutava en va lesfesomies dels vianants, buscant-hi lombra de la paraula: ni el botiguer que emparellava caixes de verdura abanda i banda de la porta de la tenda, ni el carter aclaparat per una voluminosa cartera atapeda de correu, niel capell boterut a punt dentaular-se per esmorzar darrere el finestral dun caf, ni el grup dobrers xumantaiguardent en un quiosc de begudes, ni el saltataulells que escombrava la vorera dun magatzem de teixits,pareixien afectats per aquell mot de noms dues sllabes, guerra, que contenia la gamma completa de lhor-ror. Si havia de dir la veritat, ni el Ferran en semblava trasbalsat. El cos li havia fet cinc cntims dels esdeve-niments dfrica sense cap emoci especial, per b que el vestbul de la comandncia potser no era el llocadient per esplaiar-se o amollar comentaris comprometedors.

Jess Moncada,La galeria de les esttues

encaixar: ______________________________________

anod: ________________________________________

endinsar-se: ___________________________________

escrutava: _____________________________________

boterut: _______________________________________

trasbalsat: _____________________________________

adient: ________________________________________

amollar: _______________________________________



8/14


rea 4. Coneixements del marc sociolingstic i histric de la llengua

1. A continuaci teniu un fragment deLo somnien qu Bernat Metge escolta el que li diu Orfeu.Expliqueu en quatre o cinc lnies per qu Orfeu pren la paraula i quin s el contingut essencialde la seva explicaci.

Llibre ter

E un poc estat, Orfeu, fort graciosament, ab bon gest e alegre cara, comen dir o que es segueix:

Entre els volents usar de curialitat s costum que los jvens par len primerament, e los antics, suplint losdefalliments daquells, concloen. E per tal, si comenar a parlar, no em sia imputat a ultra cuidament, carsolament ho far per satisfer a lhonor de mon company.

Apoll fo pare meu, e Callope ma mare, e nasqu en lo regne de Trcia. La major part del temps de ma vida

despengu en Retrica e Msica. Muller hagu fort bella, apellada Eurcides, la qual era a mi pus cara que lavida. Per sa desaventura, anant-se deportar prop la riba dun r iu, fou de libidinosa amor requesta per Aristeu,pastor; e com ella, fugint a aquell per un prat, fos morduda e verinada en lo tal per una serp aqu amagada,encontinent mor e devall en infern.

Sabuda per mi la sua dolorosa mort, devall a les portes daquell, e sonant la rota, la qual a mi havia donadaMercuri, fui tan gracis a Crbero, porter dinfern, que les dites portes me foren tantost obertes.

2. Traslladeu les formes subratllades del text anterior a la varietat estndard actual.

fort graciosament: __________________________________________

despengu: _______________________________________________

Muller hagu: ______________________________________________

apellada: _________________________________________________

pus cara: _________________________________________________

morduda: _________________________________________________

encontinent: ______________________________________________

tantost: __________________________________________________

3. Tenint en compte que sovint el conceptedialectes connotat negativament respecte al conceptellengua, expliqueu quins sn els factors que hi contribueixen i doneu arguments a favor delequiparaci dels dos conceptes. (Apliqueu el mot dialecte, en aquest cas, exclusivament, avarietat geogrfica.)

Escriviu la resposta en 10 lnies, aproximadament.



9/14


rea 4. Coneixements del marc sociolingstic i histric de la llengua

4. Aquests sn els tres inventaris del sistema voclic tnic que presenta el catal.

Indiqueu amb I, II o III quin s el que correspon a cada una de les varietats geogrfiques.

Rossellons: _________________________

Central: _____________________________

Baleric: ____________________________

Alguers:____________________________

Nord-occidental: ______________________

Valenci: ____________________________

I II III

i i i

e e eo o o

uuu

a a a

e

o o



10/14


rea 5. Expressi oral

OPCI A: La situaci de la dona en la societat actual

1. Llegiu aquest text en veu alta.

Les tabaqueres intensifiquen la publicitat en el mercat femen

Les indstries tabaqueres dEuropa potencien la publicitat de tabac, directa o indirecta, adreada a les

dones com a actual grup consumidor amb tendncia creixent. Aquesta s una de les primeres conclu-

sions que es pot extreure dun estudi fet a 13 pasos europeus sobre la publicitat del tabac a les

revistes femenines. Les conclusions coincideixen amb la dada objectiva que cada dia hi ha ms dones

a lEstat espanyol que fumen.

Lestudi, que a lEstat ha estat fet per CATS, Coordinadora per a lAnlisi sobre el Tabaquisme i laSalut, ser distribut a Catalunya pel departament de Benestar Social, que nha fet la traducci. Se-

gons aquest estudi, les revistes de lEstat espanyol adreades a la poblaci femenina no tenen cap

mena de prejudici per acceptar publicitat de tabac. Noms una de les 18 revistes estudiades no

naccepta, i la resta argumenta els avantatges econmics que aquesta publicitat els ha reportat. Per

segons va informar Carme Muriano, membre de CATS, les dades econmiques aportades per les

revistes no concorden, ja que la que ingressa ms diners per aquest concepte noms arriba a un 5%.

Segons Muriano, un 61% dels responsables daquestes revistes no van donar dades sobre els ingres-

sos daquesta publicitat.

El que s queda clar en aquest estudi s que la majoria daquestes revistes, un 73%, no tenen una

poltica definida sobre la publicitat del tabac i un 78% tampoc no tenen una lnia editorial definida sobre

si incloure-hi o no gent fumant en la informaci grfica. El cas s que aix comporta que el 89% de les

revistes incloguin imatge grfica de gent fumant i aix converteix lEstat espanyol en el pas europeu

on menys es restringeix aquest tipus de fotografies. A ms, segons va destacar Jaume Roig, vice-

president de CATS, aquesta publicitat indirecta del tabac es presenta a travs dimatges sensuals i

associades a lxit.

Avui



11/14



2. Imagineu-vos que assistiu a una taula rodona on es debat el tema La situaci de la dona en lasocietat actual".

Aquestes sn algunes de les opinions que els convidats han exposat en el debat:

Actualment crec que a la nostra societat les dones ja tenen les mateixes oportunitats de treballar queels homes. Els casos de discriminaci per ra del sexe sn excepcionals.

Tot i que la situaci de la dona en la societat actual s molt millor que no pas abans, encara quedamolt per fer i per reivindicar en el mn del treball, leducaci, etc., i tant ho han de fer els homes comles mateixes dones.

s lgic que hi hagi diferncies en tots els mbits de la nostra societat entre lhome i la dona: semprenhi ha hagut i sempre nhi haur. Ara b, hi ha diferncies injustes i daltres dinevitables, que no tenen

res a veure amb la discriminaci.

Un cop acabades les intervencions dels participants al debat sobre el torn de preguntes delauditori. Des del pblic, exposeu el vostre parer sobre el tema. Lexaminador far de moderadordel debat i hi introduir la vostra intervenci. Recordeu que la vostra intervenci s, sobretot,un monleg (2 minuts aproximadament).

(Feu-vos-en un gui al full segent.)



12/14



OPCI B: La informtica: avantatges i inconvenients

1. Llegiu aquest text en veu alta.

No menfado mai amb lordinador

LIgnasi ha complert recentment 11 anys i no s daquells nens gaire xerraires ni comunicatius. Les

ulleres que porta des de petit li donen un cert aire de seriositat i de bon miny. I, de fet, ho s, perqu

no s dels que ha fet moltes trencadisses en la seva vida. s fill nic i sap com entretenir-se sol. Est

avesat a la solitud, a les llargues absncies dun pare i una mare molt atrafegats.

El seu entreteniment favorit, per no dir lnic, s lordinador. Shi passa hores i ms hores al davant. Ala nit no t pressa danar a dormir, perqu vol seguir experimentant el plaer dels jocs amb aquest

mateix aparell. La seva mare est preocupada amb aquesta obsessi, perqu en el darrer curs el nen

ha susps moltes assignatures i ha mostrat molt poc entusiasme per lescola. Li fa mandra danar-hi.

No hi acaba dencaixar com ell voldria.

Aquests petits jocs electrnics meravellosos, fascinants i seductors omplen la seva vida. Amb

lordinador diu linfant no menfado mai. Els jocs electrnics, malgrat el seu aspecte intellectual

i tcnic, exerceixen una influncia molt perniciosa perqu allen uns nens que han de combinar el

treball intellectual amb els jocs de tota la vida.

Aquest nen, en edat de relacionar-se i de conviure, ha perdut linters per la descoberta dels altres.

Desconeix el valor que t fer volar la imaginaci en la vida, el valor de la paraula i la bellesa dun munt

de coses que sn a labast de la m. Enfoca la seva existncia des duna perspectiva unidimensional.

Possiblement la famlia daquest nen t una responsabilitat important en la situaci que actualment

viu. Potser de petit va estar mancat daquell contacte necessari per fer-lo sentir feli i percebre la

importncia de la relaci amb laltre. Potser si hagus estat educat duna altra manera avui diria: Amb

el meu amic no menfado mai.

El 9 Nou



13/14



2. Imagineu-vos que assistiu a una taula rodona on es debat el tema La informtica: avantatgesi inconvenients.

Aquestes sn algunes de les opinions que els convidats han exposat en el debat:

Les noves tecnologies sn un fet normal i corrent a la nostra societat, i lnica cosa que podem fer sacceptar-ho, intentar adaptar-nos-hi, i fer-ne un bon s.

Lelectrnica i la informtica representen avenos molt importants, sobretot en el mn del treball, perdes del punt de vista de les relacions humanes comporten un perill: lallament de les persones i ladeshumanitzaci de la societat.

La informtica ha solucionat molts problemes, per tamb nha creat daltres. Per exemple, treballarmassa hores amb ordinadors pot provocar prdua de visi, trastorns psicolgics, estrs, etc.

Un cop acabades les intervencions dels participants al debat sobre el torn de preguntes delauditori. Des del pblic, exposeu el vostre parer sobre el tema. Lexaminador far de moderadordel debat i hi introduir la vostra intervenci. Recordeu que la vostra intervenci s, sobretot,un monleg (2 minuts aproximadament).

(Feu-vos-en un gui al full segent.)



14/14

120 Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

prova nivell d catala

Documents