ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT

Identificació de la sessió

Núm.: 8Caràcter: ordinàriaData: 29-9-11Horari: 21,00 h a 00’14 del dia 30-9-11Lloc: saló de sessions de la casa consistorial

Hi assisteixen:

Robert Fauria Danés Carles Testart Rossell Albert Santaugini Homs Laura Pagespetit Zamora Núria Navarro Pont Joan Xandri Ferreras Joan Ramon Veciana Martínez Jordi Rotllant Cors Jennifer Gallardo Bustos Jordi Moragas Rotllant Joan Garriga Crous Anna Soler Turón Antoni Pastor Munt Màrius Valls Plans, Secretari

Ordre del Dia

1. Aprovació actes sessions anteriors.2. Assumptes d’interès. 3. Aprovació definitiva Reglament Biblioteca.4. Acceptació subvenció Escola Bressol curs 2010-2011.5. Comptes Generals 2010.6. Sistema Tributari 2012.

1

7. Conveni Marc de col·laboració entre la Fundació Universitària Balmes – Universitat de Vic i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.

8. Moció en suport a l’Escola Catalana.9. Moció del PIG-E sobre la creació de comissions de treball

temàtiques.10. Moció del PIG-E per reclamar un referèndum sobre la

reforma de la Constitució.11. Moció del PIG-E sobre la creació de la Comissió Sant Hilari

2014. El general Josep Moragues en els 300 anys de la Guerra de Successió.

12. Moció d’Esquerra-AM sobre la reordenació dels serveis d’urgències en centres d’assistència primària.

13. Moció d’Esquerra-AM sobre la devolució al Ministeri d’Hisenda de la part de la bestreta de la participació en els tributs de l’Estat de l’any 2009.

14. Precs i preguntes.

Sr. Fauria: Bona nit a tothom, benvinguts al ple de l’Ajuntament de Sant Hilari del 29 de setembre, benvinguts també a tota la gent que ens escolta per la radio i als que hi assistiu. Comencem el ple ordinari.

1.- APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS

Sr. Veciana: Hi havia dos errors en l’acta de constitució de l’Ajuntament, que hem vist que ja s’han subsanat i l’altra la veiem ben redactada i que reflecteix el que va passar.

I no havent-hi cap més intervenció es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

1.- APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS

2

Distribuïdes entres els regidors prèviament a la sessió, les actes de les sessions anteriors, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD

Aprovar les actes corresponents a la sessions celebrades pel Ple de la Corporació en dates: 11/6/11 i 4/7/11.

2.- ASSUMPTES D’INTERÈS

El Sr. Alcalde dona compte dels següents actes als que ha assistit:

04-07-2011Reunió Dr. Casanoves/Dr. CampesolReunió Jordi Fabregas – Cap dels mossos de Sta. Coloma

09-07-2011Benedicció de Cotxes de Sant Cristòfol

13-07-2011Reunió Cedinsa – Afectats desdoblament Eix

19-07-2011Reunió ICO – Crèdit

20-07-2011Reunió Josep Ma. Puig – Fundació Familia i Benestar SocialReunió Enric SuredaReunió Consorci Viles Termals a Sant HilariReunió Caçadors El Gamo

22-07-2011Reunió Antoni Teignier i Albert Toledo – HabitatgeReunió Àgencia de l'Habitatge de CatalunyaReunió Metges del CAP

23-07-2011Inauguració Sant Hilari Aventura

3

XIV Milla Urbana

25-07-2011Reunió Veïns VillaretReunió Col·legi Sant Josep

26-07-2011Reunió Pere Garriga – Alcalde ArbúciesReunió Estanis VairedaReunió Ufec

27-07-2011Reunió Ramon EspasaReunió Jaume Fornt – Director Agència de l'Habitatge

28-07-2011Reunió Joaquim Vila – PolingesaReunió Patronat Turisme Costa Brava- Pirineus

29-07-2011Reunió Àlex Ros

31-07-2011Trobada Motos Antigues

01-08-2011Reunió Bruixes i BandolersComissió de comptes

02-08-2011Reunió Toni Renart – Font d'Or

03-08-2011Reunió Natàlia – Directora de La CaixaReunió Camil Cofan – UrbanismeHomenatge a l'estiuejant

04-08-2011Reunió Alcalde de Blanes

05-08-2011

4

Reunió Joan Roca – President del Consell Comarcal d'Osona

06-08-2011Recepció 60 anys

08-08-2011Reunió Dr. TriasReunió Alcalde de Llagostera10-08-2011Reunió Marc – RepsolReunió Javier Guerra – Director Font Vella

14-08-2011Últim Concert Encara Hi Som

16-08-2011Consell de Salut

17-08-2011Reunió Jordi Aurich – Director Servei Territorial AgriculturaReunió Patronat Casal d'Avis

18-08-2011Reunió Sergi López + Lluisa Ramírez – ACEDE

20-08-20113x3

21-08-2011Aplec de Sardanes

22-08-2011Reunió Carles Barba i Imma Arpa – Coordinador SalutEntrega plaques 90 anys

23-08-2011Reunió Pere Vila – DiputacióReunió Antoni Guinó – Diputació

24/28-08-2011Festa Major

5

31-08-2011Reunió Lluisa i Pep GestiReunió Josep Vinyes

01-09-2011Reunió Felip PuigReunió Alcaldessa TossaReunió Alcalde lloretReunió Estanis Vaireda i Miquel NoguerEntrevista TV Girona

04-09-2011Recasament

06-09-2011Reunió Patronat Turisme

07-09-2011Reunió Dr. Trias, Dr. Campesol i Teresa Lapiedra – SalutReunió Christian Serarols – Director Serveis Territorials Empresa i OcupacióReunió Carme Rubio – Subdirectora Programació Turistica

08-09-2011Reunió Jordi Tornès – Cap Àrea Bàsica Agents RuralsXerrada Situació CAP – Sala Noble

10-09-2011Presentació Documental Moragues

11-09-2011Actes Diada Catalunya

12-09-2011Font Vella ?

15-09-2011Reunió alcalde VidreresReunió alcalde LlagosteraReunió Lluís Corominas

6

16-09-2011Reunió alcalde Viladrau

17-09-2011Reunió Ivan Tibau (Escola d'Estiu)Reunió Dolors Rovirola (Escola d'Estiu)Reunió President Mas (Escola d'Estiu)Reunió Conseller Felip PuigReunió Josep Lluís Cleries

21-09-2011Reunió Joan Pinyol – ACA27-09-2011Reunió Antoni Guinó – DiputacióReunió Antoni Solà – Diputació

28-09-2011Reunió Consorci Viles TermalsReunió Joan Cañada – DGAL

Sr. Fauria: També comentar, tal com ja va sortir a la comissió informativa, els sous dels diferents regidors de l’equip de govern, amb vista als sous que es cobraven fins que es varen aprovar fa quatre anys hi ha una rebaixa d’un 20%, passen a 13.171€ bruts i 11.195€. El sou de l’alcalde passa a no tenir dedicació exclusiva, ni retribucions a la Seguretat Social i passa a cobrar també com un regidor.Els sous dels regidors que estan a l’oposició passen a cobrar el mateix que cobraven, igual que les indemnitzacions als partits polítics i els regidors sense delegacions. Aquest tema l’hem comentat amb el Secretari i a l’haver-hi aquesta baixa de sous i no havent-hi cap augment, enunciant-ho al ple creiem que legalment ja és correcta.

Per acabar aquest tema d’assumptes d’interès també anunciar-vos que la festa del 10è aniversari de la Residència es celebrarà el dia 8 d’octubre, a la tarda i convidem a tot el poble. Un espai i un equipament social del poble que celebra 10 anys. Ja veureu propaganda a diferents llocs del poble.

7

3.- APROVACIÓ DEFINITIVA DEL REGLAMENT DE LA BIBLIOTECA

Sra. Pagespetit: Hem inclòs el punt entrar amb animals de companyia excepte gossos de guia a l’apartat de deures dels usuaris i així aprovem la normativa de la biblioteca.

Sr. Veciana: Sí, evidentment, ho votarem a favor, ho varem començar en l’altra legislatura, hi havia aquest punt que havíem parlat amb la Gemma si s’ha subsanat, perquè de fet l’ordre del dia que varem fer la comissió informativa s’hi ha afegit algun punt que no hi és i no ens heu fet arribar l’ordre del dia nou i per tant suposem que en el reglament està subsanat, si és així votarem a favor.

I no havent-hi cap més intervenció es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

3.- APROVACIÓ DEFINITIVA REGLAMENT BIBLIOTECA

El Ple, en sessió celebrada el 7 d’abril de 2011 va aprovar inicialment el nou Reglament de Funcionament i d’ús de la Biblioteca Municipal de Sant Hilari, que ha de substituir l’anterior vigent aprovat definitivament el 9 d’octubre de 2008.

Havent-se sotmès a tràmit d’informació pública sense que s’hagi presentat cap al·legació, i considerant favorablement, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD

PRIMER.- Aprovar definitivament el nou Reglament de Funcionament i d’ús de la Biblioteca Municipal de Sant Hilari Sacalm, segons text que es transcriu annex.

SEGON.- Derogar el Reglament amb el mateix objecte aprovat definitivament el 9 d’octubre de 2008, la qual derogació serà efectiva en el moment de l’entrada en vigor del nou Reglament amb la seva publicació íntegra en el BOP.

8

ANNEX

REGLAMENT DE FUNCIONAMENT I D’ÚS DE LABIBLIOTECA MUNICIPAL SANT HILARI SACALM

INTRODUCCIÓ

La biblioteca s’inaugurà el 24 de juny de l’any 1974 i va pertànyer a la Xarxa de Biblioteques de “la Caixa” fins al mes de setembre de 1994.

El 23 d’octubre de 1994 es va municipalitzar i traslladar a l’edifici de La Casa de Cultura, on ha estat fins a l’actualitat.

La transferència de la biblioteca municipal a la Generalitat es va instrumentar mitjançant un conveni d’integració a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

El 23 de juny de 2003 el Govern de la Generalitat adopta l’acord d’aprovació del Mapa de Lectura Pública de Catalunya, en què la biblioteca municipal de Sant Hilari Sacalm està classificada com a biblioteca local.

El municipi de Sant Hilari Sacalm, com la resta dels municipis catalans, té atribuïdes per llei les competències de crear, regular, organitzar i gestionar les biblioteques de titularitat municipal, d’acord amb la normativa aplicable al territori de Catalunya, i coordinar i promoure la lectura pública en el municipi.

Per exercir les esmentades competències correspon als municipis les següents funcions:

a) Fixar els objectius de la biblioteca.

b) Determinar el model de col·lecció i el tipus de serveis que prestarà la biblioteca en funció dels seus objectius i d’acord amb els criteris establerts per la UNESCO.

c) Establir les condicions i la forma d’accés als serveis de la biblioteca.

d) Regular els horaris d’obertura a la biblioteca.

9

e) Nomenar i contractar el personal.

f) Facilitar les condicions per permetre que la biblioteca pugui operar de manera coordinada i cooperar amb la resta del Sistema de Lectura Pública.

Reconeguda la potestat reglamentària i d’autoorganització dels municipis, mitjançant el present reglament, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, com a òrgan de govern i administració del municipi, exerceix les competències i les funcions esmentades que en deriven de la normativa aplicable al territori de Catalunya a les biblioteques públiques municipals.

MISSIÓ I OBJECTES DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL1.En compliment del Mapa de la Lectura Pública de Catalunya i d’acord amb la missió de biblioteca pública definida en el Manifest de la UNESCO de 1994 sobre la biblioteca pública, la biblioteca municipal de Sant Hilari Sacalm té com a objectiu facilitar les eines que ajudin a satisfer la necessitat d’informació, educació, formació i lleure de tots els ciutadans del municipi.

També constitueix un espai de relació i sociabilitat, que garanteix l’accés democràtic a la informació, al coneixement i a la cultura i és un centre de creació i foment de l’hàbit de la lectura.

2. La biblioteca municipal és un servei públic i gratuït d’informació obert a tothom, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, l’orientació sexual, la religió, la nacionalitat o la classe social.

3. La biblioteca municipal és alhora conservadora del patrimoni documental del municipi. Dins d’aquest patrimoni la col·lecció local ocupa un lloc d’especial privilegi, tant des del punt de vista de la tradició com de garantia de rendiment d’aquest tipus de fons.

4. La biblioteca Municipal oferirà les prestacions bàsiques segons la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya. Les prestacions s’oferiran de manera lliure i gratuïta i es diferenciaran els serveis per al públic adult i per a l’infantil.

5. La biblioteca Municipal de Sant Hilari Sacalm té la voluntat de donar resposta a les necessitats d’aquells que tenen dificultats per a la lectura

10

oferint els materials i els mitjans adequats per facilitar-los la consulta i lectura.

6. Els fons existents a la biblioteca són de lliure accés i susceptible d’ésser deixats en préstec. Això no obstant, quan calgui, per raons de seguretat i conservació, es podrà limitar l’accés a una part d’aquests fons.

ESPAIS I ÚS DE LA BIBLIOTECA

7. La biblioteca està distribuïda en les següents àrees:

Planta baixa:- Àrea de diaris i revistes- Àrea de música i cinema- Sala infantil- Espai jove- Taulell d’informació i préstec- Zona d’ordinadors- Lavabos- Despatx i zona de treball intern (només pel personal bibliotecari)

Planta soterrani:- Àrea general, a partir de 12 anys- Zona wi-fi- Lavabos- sala polivalent

ACCÉS A LA BIBLIOTECA

8. Els serveis que ofereix la Biblioteca Municipal de Sant Hilari Sacalm es fonamenten en la igualtat d’accés per a tothom, sense excepció, de forma lliure i gratuïta.L’horari d’obertura al públic és: Matins: dimecres i dissabtes de 10 a 2 del migdia.Tardes: de dilluns a divendres de 2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre.

Horari d’estiu (del 15 de juny al 15 de setembre):Matins: dimecres i divendres de 10 a 2 del migdia.Tardes: de dilluns a divendres de 2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre.

9.

11

Els menors de 10 anys només hi poden accedir acompanyats d’un responsable adult. En cas de quedar-se sols en el recinte de la biblioteca, el personal bibliotecari no es responsabilitza de la cura, la vigilància, el control i la sortida de la mainada.

10. No es pot accedir a la biblioteca amb cap mena de vehicle llevat de les cadires de rodes de discapacitats o dels cotxets dels més petits. Tampoc es permet l’accés d’animals al recinte bibliotecari.

11. Es restringirà l’accés o es convidarà a abandonar l’equipament a aquelles persones que no respectin les normes que recull aquest reglament ni les indicacions del personal de la biblioteca destinades a aconseguir el bon funcionament del servei.

12. Caldrà accedir al servei bibliotecari amb el telèfon mòbil apagat o en silenci per no destorbar a la resta d’usuaris.

DRETS DELS USUARIS

13. Els usuaris i les usuàries tenen dret a rebre el suport del personal de la biblioteca per facilitar-los l’ús dels serveis i les persones amb discapacitat visual podran entrar amb gossos guia.

14.Dret d’opinió. La biblioteca disposa d’una bústia de suggeriments per facilitar l’expressió personal o anònima tant de suggeriments com de queixes.El personal bibliotecari recollirà els suggeriments i les queixes que se li facin verbalment així com les dades de l’interessat, si així ho desitja, que es traslladaran a la Direcció a fi i efecte de donar resposta.

15. Dret de participació, individual o en grup, la biblioteca consultarà i escoltarà els agents socials del territori en relació amb el funcionament i la programació d’activitats de la biblioteca.

Envers l’ampliació i renovació del fons bibliogràfic i audiovisual es tindran en compte les desiderates dels usuaris.

12

16. Dret d’informació. La biblioteca ha de ser entesa com a punt d’informació sobre qualsevol qüestió d’interès per als ciutadans i ciutadanes.

Tothom pot consultar el present reglament. Els serveis amb normativa particular, en cas que hi fossin, també els pot consultar tothom qui ho vulgui. La biblioteca exposa l’horari d’atenció al públic i anuncia les activitats amb el temps suficient i en la forma convenient per garantir-ne la màxima difusió.

DEURES DELS USUARIS

17. Per gaudir del servei bibliotecari en les millors condicions cal:

a) Respectar als altres usuaris i usuàries, el personal, el fons i els béns de la biblioteca.

b) Deixar els documents consultats en els llocs destinats a aquest ús.

c) Mantenir una actitud correcta i respectar el silenci. Desconnectar els telèfons mòbils o posar-los en silenci.

d) Abstenir-se de: Menjar, beure (excepte aigua) i fumar Escriure o fer senyals en els documents de la biblioteca. Reservar punts de lectura en sala. Malmetre o maltractar qualsevol dels béns mobles i immobles

que integren l’espai bibliotecari. Canviar de lloc el mobiliari de la biblioteca. Alterar l’ordre de la biblioteca o mantenir una actitud

inadequada que entorpeixi el funcionament normal de la biblioteca.

Posar en funcionament els telèfons mòbils i altres aparells electrònics sonors sense mode silenciat i contestar les trucades dins les instal·lacions.

Entrar amb animals de companyia, excepte gossos guia. Entrar a la biblioteca amb vehicles, ni bicicletes, monopatins,

patins, etc.

13

e) Cal mantenir una actitud correcta i en silenci. En la sala infantil i la zona de revistes es permetrà un to de conversa fluix. A la planta soterrani es prega silenci. Les persones que, malgrat ser avisades, no respectin aquesta obligació seran convidades a abandonar la biblioteca.

f) La utilització dels ordinadors portàtils propis dels usuaris s’haurà d’adequar als continguts adients a una biblioteca. En cas de dubte per incompliment, el personal bibliotecari podrà avisar-lo a podrà convidar a abandonar l’equipament. L’incompliment de la norma suposarà una falta lleu, segons article 58 d’aquest Reglament.

g) Complir el Reglament de la biblioteca i dels seus serveis.

h) Identificar-se quan el personal de la biblioteca ho requereixi.

18. L’incompliment d’algun dels deures de l’article anterior suposarà una falta lleu, segons article 58 d’aquest Reglament i comportarà l’expulsió del recinte sense perjudici de la sanció corresponent.

SERVEI DE CONSULTA I PRÉSTEC

19. Tot el fons de la biblioteca és de lliure accés i susceptible d’ésser consultat i/o deixat en préstec, llevat dels supòsits que s’indiquen a continuació.

20. La biblioteca es reserva el dret de restringir temporalment o definitivament el servei de préstec a aquells usuaris que incompleixin la normativa.

21. S’exclou d’ésser deixat en préstec el següent material:

a) Les obres de referència de consulta habitual com enciclopèdies, atles i diccionaris.

b) Els documents que formen part de la col·lecció local, excepte si hi ha més d’un exemplar.

c) Els diaris del mes en curs.

d) L’últim número de cada revista.

14

e) Les obres que el personal de la biblioteca consideri que tenen un valor rellevant i no poden sortir del recinte, com ara llibres antics i rars i obres curioses.

22. Els punts de lectura o seients estan concebuts per a la consulta del fons de la biblioteca, per la qual cosa es prioritza aquesta utilització per sobre de l’estudi, el treball o la lectura del material propi dels usuaris.

23. Per gaudir del servei de préstec cal presentar el carnet d’usuari de la biblioteca o de qualsevol altra que estigui integrada en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya. El carnet serà expedit a la mateixa biblioteca presentant el DNI o el passaport a petició de l'interessat, si aquest fos menor d’edat la sol·licitud haurà d’ésser formulada pel seu representant legal.

Les dades personals dels usuaris només s’utilitzaran amb l’objecte pel qual han estat recollides, es podran actualitzar o donar de baixa a través de qualsevol de les biblioteques de la Xarxa, d’acord amb la Llei 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal. Els usuaris menors de 12 anys necessiten autorització paterna per l’ús autònom del servei de préstec i l’expedició del carnet. Caldrà complimentar aquesta autorització de forma presencial.

23. El titular del carnet serà l’únic responsable dels documents retirats en préstec i, per tant vetllarà per la seva integritat i bona conservació i advertirà al personal de la biblioteca de qualsevol desperfecte que hi observi.

24. El carnet d’usuari és personal, intransferible i no caduca. La seva primera expedició és gratuïta. La renovació del carnet en cas de pèrdua o desperfecte té un cost segons Preus Públics recollits a les ordenances fiscals.

SERVEI DE PRÉSTEC

25. El servei de préstec és gratuït i s’ajusta a la normativa i recomanacions del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Els usuaris poden endur-se fins a 20 documents en diferents suports. Els documents

15

audiovisuals podran ser objecte de limitacions en el nombre de préstecs i el nombre de materials de la mateixa temàtica també serà limitat així com les novetats.

Els terminis de préstec del material que integra el fons de la biblioteca és de 30 dies naturals, termini prorrogable dues vegades com a màxim si no hi ha cap reserva d’un altre usuari. La pròrroga només serà autoritzada sempre que es formuli, com a màxim en la data de retorn i quan els materials no estiguin reservats per un altre usuari. Les pròrrogues esmentades es poden sol·licitar per telèfon, correu electrònic o personalment.

Número de documents

Tipus de documents Préstecs

10 Llibres 30 dies 4 Revistes 30 dies 3 DVD 30 dies 3 CD / CD-Rom 30 dies

En total 20 documents per 30 dies per a cada usuari.

Els limitacions establertes, amb l’objectiu de facilitar al màxim l’accés a la col·lecció per part de tots els usuaris són:- 10 llibres - 1 novetat - 1 del centre d’interès d’Excursions i Viatges. - 3 documents de cada un dels següents centres d’interès: d’Autoajuda, Cuina, Dones, Salut, Ser Pares.

- 4 revistes de qualsevol temàtica- 3 DVD - 1 d’Infantil - 1 d’adult - 1 documental

- 3 CD - 2 musicals - 1 cd-rom

26. El servei de préstec deixarà de funcionar quan faltin 15 minuts per a l’hora de tancament al públic de la biblioteca, amb la finalitat de facilitar la sortida ordenada del recinte i que el personal bibliotecari pugui tancar correctament les aplicacions informàtiques i ordenar el material que hagi quedat a la sala.

27.

16

La biblioteca requerirà als usuaris que no hagin tornat els fons en préstec en el període de temps establert perquè ho facin immediatament, advertint-los que se’ls exclourà del servei de préstec durant els mateixos dies de retard. Pels endarreriments superiors a 1 mes se sol·licitarà la devolució per telèfon o carta, i es farà saber a l‘usuari que si no torna el material en préstec en 1 setmana se l’exclourà del servei de préstec, sense perjudici de la sanció corresponent.

28.Les reserves es poden sol·licitar personalment al taulell d’informació, presentant el carnet, o bé a través del correu electrònic o telèfon facilitant les dades personals i el títol i autor del document que es vol reservar. La biblioteca avisarà de la disponibilitat a l’usuari. En el supòsit de coincidir més d’una reserva del mateix document, s’establirà un ordre de preferència d’acord amb les dates de sol·licitud que queden registrades a l’aplicatiu informàtic.

SERVEI DE PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI

29.Cada usuari podrà fer un màxim de 3 reserves de documents no disponibles a la col·lecció local. La biblioteca s’encarrega de localitzar i proporcionar els documents disponibles en altres biblioteques integrades a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Un cop arribat el document a la biblioteca es reservarà un màxim de 7 dies després de fer l’avís a l’usuari sol·licitant. Si no recull el document es tornarà a la biblioteca d’origen i l’usuari perdrà el dret de reservar documents d’altres biblioteques durant un període de tres mesos. En cas de reincidir se’l exclourà definitivament d’aquest servei.L’Ajuntament es reserva el dret d’aplicar Preus Públics segons ordenances fiscals per oferir el servei. També es reserva el dret a no oferir el servei si la xarxa a la que pertany no possibilita oferir-lo en condicions de gratuïtat i efectivitat.

30.El catàleg col·lectiu de totes les biblioteques que conformen el Sistema de Lectura Pública de Catalunya és accessible a l’adreça d’internet: http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/search*cat

SERVEI DE PRÉSTEC A ENTITATS

31.

17

La biblioteca ofereix un carnet d’entitat a aquelles que ho sol·licitin per tal que disposin temporalment de fons relacionats amb les seves activitats, fins o serveis.

32.El carnet el sol·licita el o la responsable de l’entitat personalment a la biblioteca. El carnet es recull personalment prèvia identificació de la persona que representa l’entitat.

33.Amb independència de qui utilitza el carnet, el responsable últim del préstec i de la devolució és qui consta com a responsable de l’entitat titular del carnet. És, doncs, obligació d’aquesta persona comunicar a la biblioteca quan deixa de ser-ho i responsabilitat de la biblioteca reclamar a l’entitat la comunicació de les dades de la nova persona que la representa, en cas que no ho hagi fet.

34.Per fer ús del servei de préstec per part dels usuaris de l’entitat amb carnet caldrà que aquesta expedeixi un document identificatiu de la persona, amb noms i cognoms, DNI i dates de l’estada, en el cas d’entitats hoteleres o la implicació de la persona amb l’entitat titular del carnet.

35.El servei de préstec a entitats permet emportar-se un mínim de 20 documents per 30 dies, amb la possibilitat d’ampliar els terminis i el número de documents en préstec.

36.Les devolucions de materials són a càrrec de l’entitat, mitjançant la bústia de retorn 24 hores o bé personalment al taulell d’informació i préstec en horari d’obertura de la biblioteca. La biblioteca es compromet a informar, via correu electrònic, dels moviments registrats al carnet de l’entitat.

37.La biblioteca requerirà al titular del carnet d’entitat que no hagin tornat els fons en préstec en el període de temps establert perquè ho facin immediatament, advertint-los que se’ls exclourà del servei de préstec durant els mateixos dies de retard. Si no torna el material en préstec se l’exclourà del servei de préstec, sense perjudici de la sanció corresponent.

38.

18

Les entitats que retornin un document malmès o no el retornin estan obligats a restituir-lo per un altre d’idèntic sempre que sigui possible, o si aquest està exhaurit, per un de semblant, previ acord amb la direcció de la biblioteca.

En cas que no trobi el mateix exemplar que ha de reposar, haurà d’abonar l'import del material (preu de venda al públic). Aquest import s’extreu de la Base de datos del ISBN, del Ministerio de Cultura, regulada pel sistema ISBN a Espanya (Decreto 2984/1972, de 2 de noviembre) i per l’Agencia Española del ISBN (Orden de 25 de marzo de 1987, publicada al BOE 01/04/1987).

ÀREA DE DIARIS I REVISTES

39. La Biblioteca disposa d’una zona per a la consulta de diaris d’àmbit local, comarcal i nacional i més de 100 revistes de diverses temàtiques. Les publicacions oficials (DOGC, BOE, BOP) són consultables en format electrònic.

Els diaris es guarden en dipòsit durant un període de 3 mesos, així com les revistes que la direcció de la biblioteca consideri convenient pel seu contingut informatiu.

SALA INFANTIL

40. És un espai adaptat a les necessitats d’usuaris de 0 a 12 anys, amb llibres de coneixements i d’imaginació recomanats per a cada edat. Els menors de 10 anys han d’anar acompanyats d’un adult.

41.L’ordinador de la zona infantil està pensat per ser utilitzat amb l’acompanyament d’un adult. La biblioteca no es fa responsable de la qualitat o validesa de la informació continguda a la xarxa i consultada pels usuaris des dels terminals de la biblioteca.

ACTIVITATS

42.

19

Les activitats que s’organitzin a la biblioteca seran de lliure accés a tots els ciutadans. Per motius de capacitat o en cas d’estar dirigides a un sector de públic determinat es prioritzarà i limitarà l’accés a les activitats amb l’objectiu de facilitar el bon funcionament de la mateixa.

Les activitats seran gratuïtes sempre que no es fixin preus públics perquè siguin de caràcter especial, interès restringit o per necessitat d’autofinançament.

Hi ha certes activitats que per l’aforament limitat cal inscripció prèvia, per formalitzar-la es cobra una taxa segons les ordenances fiscals.

SERVEI DE VISITES GUIADES

43. El servei de les visites guiades a la Biblioteca és un recurs inicialment dissenyat per a l’ús docent i pedagògic, per tant, està adreçat als centres educatius de la població que ho sol·licitin en la forma que s’estableixi amb aquesta finalitat.

Les visites les farà el personal bibliotecari en el temps i la forma que s’estableixi.

ÚS D’ORDINADORS, DE FOTOCOPIADORA IDE REPRODUCTORS D’IMATGES I DE SO

44. Per poder fer ús dels serveis que regula aquest títol cal presentar el carnet d’usuari de la biblioteca. També serà vàlida la presentació d’un carnet de qualsevol altra biblioteca que estigui integrada en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Cada usuari disposa d’un màxim de 15 sessions al mes gratuïtes, per garantir l’accés al màxim número d’usuaris s’estableix que cada usuari es connecti un màxim d’una sessió al dia. Tanmateix es tindran en compte les sol·licituds dels usuaris sempre que la disponibilitat del servei ho permeti.

45. La consulta està pensada per a ser individual, tanmateix es poden utilitzar per fer treballs sempre que es sol·liciti al personal bibliotecari. Cada usuari tindrà un temps màxim per utilitzar els ordinadors. La durada d’utilització serà d’una hora o 30 minuts, segons el terminal de connexió. Cal respectar els equips per tal que tothom en pugui fer ús i estiguin sempre en òptimes condicions. No està permès instal·lar software aliè als ordinadors.

20

46. La utilització dels equips de reproducció d’imatges es farà de manera individualitzada. Només es podran reproduir elements existents a la biblioteca i s’haurà de respectar el torn de petició d’utilització.

47. Els menors de 12 anys hauran de completar, acompanyats del seu tutor legal, el formulari per donar-se d’alta al servei i poder connectar-se de forma autònoma.

No és permès de xatejar. La biblioteca no es fa responsable de les adreces d’internet que visitin els usuaris menors d’edat.

48. Només es poden fotocopiar aquells documents de la biblioteca que no es poden treure en préstec, en les condicions establertes per la llei vigent en matèria de drets d’autors. Els usuaris hauran de pagar els fulls que imprimeixin o fotocopiïn al preu que fixi l’ordenança fiscal corresponent.

49. Tots els aparells esmentats en aquest títol es desconnectaran a les 8 del vespre i a ¾ de 2 del migdia amb la intenció de facilitar la sortida ordenada del recinte per part dels usuaris i que el personal bibliotecari pugui ordenar el material consultat.

50.Les tarifes de reprografia es fixen als Preus Públics recollits a les ordenances fiscals.

Aquestes tarifes no són lucratives, només racionalitzen l’ús del servei.

DONACIÓ DE FONS

51. La biblioteca avaluarà les obres que s’ofereixin en donació d’acord amb els criteris que es determinen en el servei de suport a la Lectura Pública de la Generalitat de Catalunya.

52. La donació de documents es regirà per la legislació que sigui d’aplicació. La persona que faci un donació a la biblioteca s’entén que cedeix tots els drets sobre els béns donats perquè la biblioteca els destini a la finalitat que cregui convenient. Les donacions sotmeses a condició o mode de caràcter onerós,

21

requeriran acord d’acceptació adoptat pel Ple de l’ajuntament per majoria absoluta dels seus membres.

53. Les donacions s’acompanyaran sempre d’una relació de cadascun dels documents que les integren, dels quals se’n farà una descripció detallada que indiqui el títol, autor, lloc, any d’edició i estat del document. Aquesta relació s’haurà de lliurar a la biblioteca abans de fer entrega del fons donat juntament amb un escrit de donació, per tal que el personal de la biblioteca pugui determinar si es tracta d’un fons adient per ser incorporat a la biblioteca.

DANYS, INFRACCIONS I SANCIONS

54. El personal de la biblioteca comunicarà els danys causats de manera intencionada o la sostracció de qualsevol material pertanyent al fons de la biblioteca a la direcció i a l’autoritat judicial perquè tingui els efectes corresponents.

55. Quan un usuari observi que un document deixat en préstec està deteriorat o malmès, ho ha de dir al personal de la biblioteca. El deure de l’usuari és retornar el document en les mateixes condicions que se’l va emportar.

56. Els usuaris que retornin un document malmès o no el retornin estan obligats a restituir-lo per un altre d’idèntic sempre que sigui possible, o si aquest està exhaurit, per un de semblant, previ acord amb la direcció de la biblioteca.En cas que no trobi el mateix exemplar que ha de reposar, haurà d’abonar l'import del material (preu de venda al públic). Aquest import s’extreu de la Base de datos del ISBN, del Ministerio de Cultura, regulada pel sistema ISBN a Espanya (Decreto 2984/1972, de 2 de noviembre) i per l’Agencia Española del ISBN (Orden de 25 de marzo de 1987, publicada al BOE 01/04/1987).

57. En cas que l’usuari del supòsit anterior no pugui o no vulgui comprar un exemplar nou li serà exigit per l’ajuntament per la via jurisdiccional corresponent, i a més la Junta de Govern Local, a proposta de la direcció de la biblioteca, li podrà prohibir l’accés a la biblioteca així com suspendre-li el

22

carnet d’usuari del Sistema de Lectura Pública de Catalunya lliurat al seu nom.

58. Es considerarà falta lleu:

a) Parlar en veu alta reiteradament.

b) Fumar, menjar o beure a la sala de lectura.

c) Posar en funcionament els telèfons mòbils i altres aparells electrònics sonors sense mode silenciat i contestar les trucades dins les instal·lacions.

d) Entrar amb animals de companyia, excepte gossos guia.

e) Entrar a la biblioteca amb vehicles, ni bicicletes, monopatins, patins, etc.

f) Reservar un lloc de lectura.

g) La vulneració de les prohibicions relacionades a l’apartat “Deures dels usuaris” d’aquest reglament.

h) Qualsevol altra acció o omissió que pertorbi l’ordre i el bon funcionament de la biblioteca.

Incórrer en una falta lleu suposarà l’avís d’expulsió. La reiteració de 3 avisos suposarà l’expulsió per un mes.

59. Es considerarà falta greu:

a) Qualsevol deteriorament important dels fons i/o del mobiliari de la biblioteca.

b) Escriure o malmetre els documents de la biblioteca, de forma que es malmeti el seu contingut.

c) La suplantació de personalitat

d) Retornar els fons amb un retard de més de dos mesos comptats des de la data del termini màxim autoritzat.

e) No complir amb els requeriments del personal de la biblioteca.

23

f) L’acumulació de tres faltes lleus.

Incórrer en una falta greu suposarà l’expulsió sense perjudici de la despesa econòmica que comporti la falta. Si la falta no comporta sanció l’expulsió serà de tres mes. Si la falta comporta despesa econòmica l’explusió serà fins que s’aboni la despesa.

60. Es considerarà falta molt greu:

a) Entrar a les zones tancades al públic.

b) Apropiar-se de documents o altres béns de la biblioteca. El personal es reserva el dret d’inspeccionar visualment qualsevol bossa o motxilla sota sospita ferma de furt.

c) Reincidir en faltes greus més de dues vegades en el període d’un any.

Incórrer en una falta molt greu comporta l’expulsió durant 6 mesos.

61. Les sancions regulades als articles anteriors comporten la suspensió del carnet d’usuari del Sistema de Lectura Pública de Catalunya durant el temps que duri la sanció, sense perjudici de la sanció corresponent.

62. El cos de Vigilants locals serà l’encarregat de notificar les expulsions als tutors legals dels menors sancionats de manera greu i molt greu.

63. La Biblioteca mantindrà una base de dades interna de les persones expulsades, segons el que disposa la Llei orgànica 15/2009.

64. La Biblioteca col·laborarà amb l’oferiment de mesures penals en forma d’hores de treball social o treballs comunitaris.

CESSIÓ D’ESPAIS

65. La biblioteca té com a un dels seus objectius el desenvolupament sociocultural de la comunitat, el foment de la participació ciutadana. En aquest sentit, la biblioteca ofereix a col·lectius, entitats, associacions,

24

persones físiques i empreses la possibilitat d’utilitzar la sala polivalent, per una estada temporal i temps determinat, a fi de dur a terme una reunió, una activitat o una exposició.

La cessió es realitzarà sempre que no dificulti el funcionament habitual de la biblioteca.

66.Criteris i normes d’ús

a) Les activitats que es duguin dur a terme s’han de ajustar a la llei, per tant no es podran fer actes d’apologia a la violència, intolerància, etc., o que discriminin per contingut o dret d’accés a ningú per causa de gènere, raça, cultura o religió.

b) No es permetrà l’ocupació de l’espai per part d’una entitat o persona diferent a la que hi consta en el full de sol·licitud, ni la realització d’una activitat diferent a la descrita en la reserva de l’espai.

c) Les entitats, grups, associacions i empreses no podran realitzar campanyes de promoció de productes, si no és amb finalitats solidàries i hauran de disposar del vist-i-plau de la direcció del centre, així mateix s’haurà de fer constar en el full de sol·licitud.

d) L’entitat sol·licitant assumeix la responsabilitat de l’acte i dels danys que s’hi puguin ocasionar, tant de les instal·lacions, com del mobiliari i, si s’escau dels aparells d’àudio i vídeo.

e) L’entitat sol·licitant es compromet a respectar l’aforament autoritzat de la sala polivalent.

f) En el cas que el sol·licitant editi material de difusió de l’acte apareixerà el logotip de la biblioteca com entitat col·laboradora de l’activitat.

67.En principi la utilització de la sala polivalent de la biblioteca, com a espai municipal, és gratuït. Tanmateix i en funció de les característiques de l’activitat que si vulgui dur a terme i que comportin la necessitat d’utilitzar aparells com projector, comporta el pagament de les taxes corresponents.

68. La petició d’utilització de la sala polivalent es realitzarà per escrit, segons el formulari que es lliurarà als interessats en el taulell d’informació de la biblioteca.

25

La sol·licitud s’haurà de cursar amb un mínim de 15 dies d’antelació. La direcció de la biblioteca donarà resposta a la petició a la major brevetat possible.

En cas d’anul·lació o canvi de data, s’haurà de comunicar a la direcció del centre el més aviat possible.

En cas de rebre més d’una sol·licitud, i que coincideixin en la data i hora de la realització de l’activitat, tindrà preferència aquella que s’hagi rebut primer.

69.És necessari deixar l’espai tal i com s’ha trobat, els desperfectes que es puguin haver causat aniran a càrrec de l’entitat o persona sol·licitant, així com si cal fer una neteja extraordinària de l’espai després de la seva utilització.

La direcció de la biblioteca es reserva el dret d’aplaçar o anul·lar una reserva feta, per una causa motivada d’interès públic, en aquests casos es donarà l’opció de buscar espais alternatius o bé d’aplaçar l’acte.

Per totes aquelles situacions no previstes en la present normativa de cessió d’espais, la direcció resoldrà en funció de l’interès públic, i atenent sempre als objectius de la biblioteca.

APLICACIÓ, ACCEPTACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL REGLAMENT DE FUNCIONAMENT I D’ÚS DE LA BIBLIOTECA L’ús de la Biblioteca implicarà el coneixement i l’acceptació d’aquestes normes.

Serà protestat de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm la interpretació d’aquestes normes, sense perjudici que la biblioteca les pugui flexibilitzar o adaptar en aquells casos que ho consideri oportú amb l’objectiu de facilitar-ne l’ús dels serveis i per garantir-ne el bon funcionament.

El present reglament entrarà en vigor quan el Ple de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm l’hagi aprovat definitivament i es publiqui íntegrament el seu text en el Butlletí Oficial de la Província i hagi transcorregut el termini previst a l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

26

4.- ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ ESCOLA BRESSOL 2010-2011

Sr. Testart: Bona nit a tothom. Simplement constatar que aquest any la subvenció que ens ha arribat d’Ensenyament ha estat de 48.100 € referent a l’escola bressol municipal de La Baldufa, això ens ha comportat cobrar menys per alumne en comptes de 1.800 € per alumne són 1.300 €. Degut al context de crisi i ajustaments pressupostaris aquesta subvenció ha minvat. Val a dir que s’ha comptat per 37 nens i és referent el curs 2010-2011, llavors més informació ja es va donar a la comissió informativa i si hi ha alguna cosa en podem parlar.

Sr. Garriga: L’anterior regidora d’educació em sembla que va deixar unes previsions a la baixa, suposo que s’han tingut en compte, una mica, perquè el cop no sigui tant fort.

Sr. Testart: Sí, ja s’ha tingut en compte com es va fer amb les quotes que ja hi havia de l’anterior legislatura es va apujar un 20% més o menys i s’havia tingut en compte aquesta possible desviació del 20% de menys de la Generalitat.

I no havent-hi cap més intervenció es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

4.- ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ ESCOLA BRESSOL CURS 2010-2011

Atesa la subvenció concedida per la Resolució que s’indica, i considerada favorablement, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD

PRIMER.- Acceptar la subvenció de 48.100,00 € per al sosteniment durant el curs 2010-2011 de l’Escola Bressol Municipal La Baldufa

27

(17009761), concedida a aquest Ajuntament per Resolució de 20 de juliol de 2011 de la Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

La present acceptació es fa extensiva i inclou l’ampliació de la quantia de la subvenció que, en el seu cas, es pugui produir d’acord amb el previst en la mateixa Resolució.

SEGON.- Facultar l’Alcalde-President Sr. Robert Fauria Danés per signar quants documents siguin necessaris per a l’execució del present acord.

5.- COMPTES GENERALS 2010

Sr. Fauria: Es va celebrar una comissió informativa, de la que en formen part els diferents grups de l’Ajuntament, en la que s’aproven els comptes generals de l’últim pressupost de l’any passat. És una qüestió tècnica on s’aproven aquests pressupostos.

Sr. Garriga: S’ha de tenir en compte que els pressupostos que s’havien iniciat a principis del 2010, a l’hora de la veritat, els ingressos, i sobretot per part de les administracions públiques, han estat molt menys dels que en principi es creien que serien i això també ha comportat més problemes per l’antic equip de govern i per l’actual.

I no havent-hi cap més intervenció es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

5.- COMPTES GENERALS 2010

28

Atesa la documentació comptable que es dirà i havent estat dictaminada favorablement per la Comissió Especial de Comptes, sotmès l’expedient a tràmit d’informació pública sense que s’hagi presentat cap reclamació ni suggeriment i trobada conforme, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD

PRIMER.- Aprovar els Estats i Comptes Generals del Pressupost i annexos i justificants dels mateixos amb la liquidació adjunta i les operacions referents als moviments de despesa i d’ingrés; tots ells corresponents a l’exercici de 2010; que a nivell de resum ofereixen el resultat que s’indica annex.

SEGON.- Trametre una còpia dels Comptes Generals, Estats i annexos a la Sindicatura de Comptes pel seu examen i fiscalització.

COMPTE GENERAL PRESSUPOST 2010RESULTAT PRESSUPOSTARI

Drets reconeguts nets............................................. 6.321.040,47 €Obligacions reconegudes netes ............................. 7.548.670,61 €Resultat pressupostari ........................................... -1.227.630,14 €Crèdits gastats finançats romanent tresoreria ..... 0’00 €Resultat pressupostari ajustat................................ -1.227.630,14€

ROMANENT LÍQUID TRESORERIA

Deutors pendents de cobrament.............................1.131.556,86 €Creditors pendents de pagament...........................2.756.040,68 €Fons líquids de tresoreria........................................ 1.696.778,61 €Saldo dubtós cobrament......................................... 70.329,52 €Romanent tresoreria despeses generals ................ 1.965,27 €

29

6.- SISTEMA TRIBUTARI 2012

Sr. Fauria: Aquest punt tracta d’aprovar les ordenances fiscals que regiran els impostos dels nostres habitants. La proposta que fem des de l’equip de govern és apujar un 3% les ordenances fiscals, excepte les dels turismes que ja tenien el topall, que no es veuran afectades en comparació amb l‘any passat, n’hi ha alguna de turisme que no es veurà afectada i excepte les ordenances fiscals que després de fer el càlcul de l’estudi del que suposen les escombraries proposem fer en comptes d’un 3% un 5% per anar regulant els costos que això suposa pels diferents veïns.Cal tenir en compte que l’IPC aquest mes d’agost no tenim l’IPC de fins a final d’any, evidentment, tenim l’IPC de l’agost de 2010 a l’agost de 2011. Per Espanya l’IPC està a un 3%, a Catalunya està al 3% i a Girona tenim un IPC superior al 3,3%. Doncs la nostra proposta és aplicar aquest 3% a les ordenances

Sr. Veciana: Fa dos anys les varem congelar perquè era el principi de la crisi i d’aquesta manera ajudar una mica als ciutadans congelant les ordenances.L’any passat érem conscients que la crisis continuava però que era impossible congelar-les ,perquè l’Ajuntament no podia assumir aquesta diferència de cost, això és evident,i per tant varem fer el que havíem fet anteriorment que era apujar l‘IPC.

Per fer això, en èpoques complicades, va ser reunir en Robert, el grup de CiU, que en aquell moment estava a l’oposició, per pactar la pujada de les ordenances fiscals.

En el discurs d’investidura també en Robert va dir que com que no hi havia majoria absoluta ells tenien la intenció de pactar totes els coses importants i veiem que a la primera de canvi, que hi ha alguna cosa important, com son els impostos: del que es diu al que es fa hi ha poc a veure. No hi ha hagut reunió, no hi ha hagut comentaris, no hi ha hagut consens, no hi ha hagut res, sinó que és la proposta de l’equip de govern.

Nosaltres evidentment que estem d’acord en apujar l’IPC i també entenem que la taxa de les escombraries, al ser una taxa finalista, és a dir que allò que paguen els contribuents, és allò que ha de costar les escombraries i que d’anys anteriors arrossegàvem pujades de

30

l’abocador de Lloret per part del Consell Comarcal més grans de les que nosaltres pressupostàvem a les ordenances fiscals, doncs hi ha un dèficit en el tema de les escombraries i no ens agradaria que s’apugés el 5%, però també entenem com una cosa que és necessària, perquè és una taxa finalista i hem anat acumulant dèficits dels altres anys.

Per tant conscients que amb la nostra abstenció es tiraran endavant aquestes ordenances, ens abstindrem. No tant perquè no estiguem d’acord amb que s’hagin d’apujar, sinó perquè reclamem el mateix que reclamàveu vosaltres i el mateix que nosaltres varem fer: que era reunir-vos per pactar les ordenances fiscals i també perquè serveixi una mica com avís per accions futures per tant nosaltres ens abstindrem tot i estar d’acord en línies generals amb els números.

Sr. Garriga: Jo per no perdre la costum abans que res m‘agradaria mirar algun dels punts que no m’acaben de quadrar. Començarem pels turismes: els turismes de gran cilindrada que són els més cars no s’apugen el 3% s’apugen un 2,36% això vol dir que em arribat al topall?. Això passa amb els tractors, amb les motos, també és perquè arribem al topall?. Llavors els impostos sobre les construccions i obres es manté el 2,70% això no canvia; les plusvàlues tampoc canvien, l’única cosa que canvia és el tipus impositiu que seria el 3%.Llavors veig que l’única cosa que deu ser per arrodoniments, molt poc de molt poc a vegades dóna molt i amb els folis, i amb compulsar, i amb històries d’aquestes estem a un 100%, un 12%, un 50%, un 60%: estem parlant d’1,60 € o 2 €.

Llavors hi ha una cosa que diu llicències de parcel·lació urbanística, el b.1, abans hi havia una que deia: sol urbà urbanitzable al m2 sostre edificable de cada finca segregada que eren 0,50€/m2, i ara heu canviat el títol: sòl urbà i urbanitzable per finca o element especial, o sigui m’imagino que per una finca són 25€. Posant un exemple d’una finca de 500 m2 per 0,50€/m2 que era el que hi havia abans resultaria 250€ l’actuació i ara només són 25€, aquí hi estem perdent 225€.

Sr. Valls (Secretari): No és cap error, al revés, és arreglar-ho, el criteri antic s’havia demostrat, no a Sant Hilari, era un criteri que s’implantava a tot arreu, absolutament erroni, perquè fixa’t que es calculava per metres quadrats de sostre edificable en aquella finca

31

que es pretenia, la qual cosa no tenia cap relació absolutament amb l’operació que es tracta que és segregar una porció, això s’havia demostrat tant injust per dalt com per baix amb supòsits que et pots imaginar: un tros de pati no edificable valia zero o un bocinet de solar que puguis fer planta més quatre valia una fortuna, descompensat i per això, com que són llicències per poder segregar una porció, realment és indiferent que la porció sigui gran o sigui petita, és el fet de segregar la porció, de comprovar que es pot segregar, per això ara es referencia a la unitat de finca.

En quan a l’afegiment d’elements especials és perquè la nomenclatura antiga només parlava de segregar finques però el Registre i els notaris també exigeixen llicència per fer divisions horitzontals, que no és ben bé una segregació física, sinó que com tots sabem, i això és comú darrerament, és dividir una finca existent amb un parell de pisos, si hi ha un parell d’habitatges, la típica finca del casc antic, etc. que abans eren cases velles úniques i ara se n’han fet dos pisos i per això s’hi afegeix aquest concepte per aclarir-ho que no quedés legalment vuit . El que sí que puc dir que és la tarifa de les barates que corren.Sr. Garriga: No, si precisament no ho dic pas pel barat o el car sinó per la diferència de concepte.

Nosaltres hem fet els nostres càlculs, evidentment s’han d’apujar els impostos, les taxes, si es volen fer coses s’han de tenir diners per fer-les, no hi ha volta de full.

Hem fet els nostres números i amb una família mitjana, que els impostos principals són: l’IBI, el cotxe, les escombraries, sembla ser que se’ls hi pujaria de mitjana uns 26€ l’any. Tenint en compte que s’ha dit en repetides vegades aquí que el problema són les escombraries, la nostra proposta és rebaixar el que són un parell d’impostos i apujar una taxa que és les escombraries, o sigui anar a atacar el mal, si em permeteu l’expressió, que és el desfasament que hi ha amb les escombraries, i la nostra proposta seria passar l’IBI d’un 3% a un 2,7% i els cotxes de 12 a 16 cavalls, que són els normals que té una família mitjana, també d’un 3% a un 2,5%, i les escombraries passar-les d’un 5% a un 6,5%, això vol dir que la proposta inicial per una família mitjana gairebé no li canviaria, bé, sí, se li rebaixaria un 0,45 cèntims i per dos mil no sé quantes famílies l’Ajuntament deixaria d’ingressar encara no 1.000 €.

32

Sembla una tonteria però ja que ens queixem hem d’anar allà a on fa mal, dediquem més esforços al que realment no podem esquivar que són les escombraries, els serveis que es paguen pel propi servei i llavors el que són impostos es pot jugar més i es pot anar més cap aquí o més cap allà.Per tant apugem més les escombraries amb la proposta que fem. Nosaltres les hem calculat: passar d’un 5% a un 6,5% i en canvi abaixar l’IBI i baixar els cotxes de 12 a 16 cavalls, un del 3% a 2,7% i l’altra del 3% al 2,5%. La recaptació sortiria pràcticament la mateixa i aniríem de dret al problema de les escombraries.

També crec que s’hauria de posar amb pràctica d’una vegada de cobrar tota la paperassa: el tema dels empadronaments i tot això, que crec que al final se n’abusa. Hi han uns preus establerts i s’han de cobrar, nosaltres som partidaris de que l’equip de govern actual posi en pràctica el cobrament de la paperassa.

Sr. Fauria: Bé, dues observacions: la primera referida al que ha comentat en Manano. Nosaltres varem fer una comissió informativa una setmana abans del Ple, tal com varem establir-ho i també es va dir de tenir una reunió el dimecres, però per motius personals d’un regidor, que tus saps prou bé, no es va poder celebrar aquesta reunió. En tot cas si hi havia una proposta de modificació i es va donar tota la informació clara el dia de la comissió informativa, una setmana abans del Ple, en qualsevol moment i havia la possibilitat de parlar amb nosaltres i d’establir-ho.

Tampoc tenim cap intenció de canviar cap manera de treballar, ni d’establir diferències. Està molt clar que varem acordar que faríem una comissió abans del Ple, una setmana abans, l’hem feta, i si calia fins i tot jo aquell dia vaig proposar trobar-nos el dimecres per acabar de consensuar les coses. Per motius personals d’un regidor varem haver d’anul·lar la reunió, crec que a vegades també les coses cal dir-les com són, no cal fer invents.

Sobre la proposta que fa el regidor Joan Garriga jo discrepo, perquè al final pugem les escombraries un 5% ó un 6,5% i és un concepte que afecta a molta gent, la majoria d’habitatges, gairebé tothom, i en canvi coses que poden ser més supèrflues, o no: el tema de cotxes o d’IBI, de propietats, aquests els rebaixaríem 0,3 dècimes.

33

Jo crec que la proposta que ha fet l’equip de govern de pujar un 3% i un 5% les escombraries és prou correcte i passar en comptes d’un 5% a un 6,5%, un 1,5% més les escombraries, jo no ho faria.Hem mirat altres municipis de la comarca: en comparació amb Arbúcies ho tenim 10€ més car, en comparació amb Breda ho tenim 9€ més barat, en comparació amb Hostalric ho tenim gairebé 3€ més barat, jo crec que aquest augment del 5% cal perquè amb el 3% ja teníem els costos una mica reduïts, per tant aquesta és la proposta que nosaltres establim.

Sr. Garriga: Bé és purament tècnic, és que sinó l‘any que bé tornarem a discutir el mateix, i l’altra any tornarem a discutir el mateix, no és qüestió de comparar-nos amb els pobles de les rodalies, cadascú té el que té i les companyies que té, les empreses que té que li fan. La veritat és que no hi veig el problema de canviar això. Sí que tu veritablement ho has dit, de fet és una cosa que ho usa tothom i que ho ha de fer servir tothom, i a la llarga serà de les taxes cares, perquè no hi ha altre remei, doncs comencem a posar remei ara.

Sr. Fauria: Bé en tot cas la proposta que nosaltres fem de posar-hi remei és aquest 5% en comptes d’un 6,5% i aplicar el 3% sobre l’IPC que és el preu de l’IPC.

Sr. Veciana: Jo no he dit que heu canviat de manera de fer, sempre heu actuat així, i el que vareu fer vosaltres va ser presentar-ho a la comissió informativa, i jo el que demano és una reunió prèvia, no que ens ho porteu ja a la comissió informativa, sinó negociar-ho abans, i per últim referent al tema de dimecres: em sembla lleig perquè dimecres no havíem quedat per discutir això, sinó el text de les dues mocions. Evidentment que si hi ha algú que té algun problema personal no passa res, però dimecres era ahir i si s’havia de modificar alguna cosa per avui de les ordenances fiscals era complicat, només això, és a dir que nosaltres seguim abstenint-nos.

Sr. Fauria: En tot cas jo discrepo molt del que tu dius. Una setmana abans del Ple és per discutir i per parlar dels temes, si hi ha alguna cosa que no es veu clara hi ha prous dies, per això es fan les comissions informatives, i en tot cas referent a la

34

convocatòria del dimecres podíem parlar de les mocions però també ho podíem fer de qualsevol altre tema, com bé saps.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per majoria absoluta, amb 4 abstencions del PIG-E, 3 vots favorables d’Esquerra-AM i 6 vots favorables de CiU.

6.- SISTEMA TRIBUTARI 2012

Atès el que estableixen els art. 133.2 i 142 de la Constitució; 106 de la llei 7/1985, de 2 d’abril; 6.1 i 8.1.b) de la Llei 8/1987, de 15 d’abril i Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, els reunits, per majoria absoluta, adopten el següent

ACORD

PRIMER.- Aprovar provisionalment la modificació de les Ordenances Fiscals que s’indiquen annexes al present acord.

SEGON.- Exposar al públic el present acord per un termini de 30 dies, prèvia publicació de l’edicte en el tauler d’anuncis de la Corporació i en el Butlletí Oficial de la província, als efectes que es pugui examinar l’expedient i presentar quantes reclamacions i suggeriments s’estimin oportuns. En el cas que durant aquest període no se’n presenti cap, l’acord esdevindrà definitivament aprovat sense necessitat d’un nou acord exprés, quina circumstància serà declarada per decret de l’Alcaldia.

TERCER.- En cas de no haver-se produït reclamacions ni suggeriments, publicar en el B.O.P. l’acord elevat a definitiu, el qual entrarà en vigor el dia 1 de gener de l’any 2012.

A N N E X

35

I.- ORDENANCES QUE ES MODIFIQUEN

1. Ordenança n. 3.- Impost sobre béns immobles.Art. 7.2.- Es modifica el tipus de gravamen aplicable als béns urbans, fixant-lo en 0,9383, i als béns rústics fixant-lo en 1,11.

2. Ordenança n. 4 – Impost sobre vehicles de tracció mecànica. Art. 5è – El quadre de tarifes queda fixat en:

Potència i classe de vehicle Quota EUROS

A) - Turisme:

De menys de 8 cavalls fiscals....................................................25,24De 8 a 11’99 cavalls fiscals........................................................68,16De 12 fins a 15’99 cavalls fiscals.............................................141,61De 16 fins a 19’99 cavalls fiscals.............................................174,32De 20 cavalls fiscals en endavant............................................224,00

B) - Autobusos:

De menys de 21 places............................................................166,60De 21 a 50 places....................................................................237,28De més de 50 places...............................................................295,79

C) - Camions:

De menys de 1.000 Kgs. de càrrega útil....................................84,56De 1.000 a 2.999 Kgs. de càrrega útil.....................................136,87De més de 2.999 fins a 9.999 Kgs. de càrrega útil..................237,28De més de 9.999 Kgs. de càrrega útil......................................295,81

D) - Tractors:

De menys de 16 cavalls fiscals..................................................35,34De 16 a 25 cavalls fiscals...........................................................55,54De més de 25 cavalls fiscals....................................................166,60

36

E) - Remolcs i semi-remolcs arrastrats per vehicles de tracció mecànica:

De menys de 1.000 Kgs. de càrrega útil....................................35,34De 1.000 a 2.999 Kgs. de càrrega útil.......................................55,54De més de 2.999 Kgs. de càrrega útil......................................166,60F) - Altres vehicles

Ciclomotors..................................................................................8,84Motocicletes de fins a 125 cc.......................................................8,84Motocicletes de més de 125 fins a 250 c.c................................15,14Motocicletes de més de 250 fins a 500 c.c................................30,30Motocicletes de més de 500 fins a 1.000 c.c.............................60,58Motocicletes de més de 1.000 c.c............................................121,16

3.- Ordenança n. 6.- Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana.

Art. 8.1: Tipus de gravamen i quota. Es modifica el punt 1 regulador dels percentatges a aplicar quedant fixats en els següents:

període percentatgeentre 1 i 5 anys

3,20

fins a 10 anys 2,98fins a 15 anys 2,75fins a 20 anys 2,75

Quota tributària. Es modifica el tipus impositiu quedant fixat en el 23,47 %.

4.- Ordenança n. 7.- Taxa per a la realització d’activitats Jurídico-Administratives de competència local.

Art. 8 .- Es modifiquen les quotes tributàries quedant fixades en les següents tarifes per cadascun dels epígrafs i apartats:

A) Dels Serveis Generals.

1. Expedició dels Documents EUROS

37

Epígraf 1r. Fotocòpies de documents i ordenances:- Simples per foli...........................................................................0,50- Autentificades per foli.................................................................1,60

Documents d’Urbanisme, sol·licitats per particulars:- Plànols (el full DIN A3)................................................................6,00- Cèdula urbanística-Certificat d’aprofitament urbanístic(per finca)

..................................................................................................33,00Epígraf 2n.

- Per cada certificat de documents municipals, sense recerca ni informetècnic (el full).............................................................................6,70

- Idem per drets de recerca de més 5 anys i per cada any d’excés....................................................................................................3,60

- Certificat que requereixi informe tècnic o recerca de fets previs..................................................................................................33,00

- Expedició de documents acreditatius de traspàs de concessions, llicèn-

cies, a la Pl. mercat o de qualsevol altra classe......................14,00- Els expedients de devolució de dipòsits, garantia d’execució

d’obres o reposició de desperfectes........................................................33,00

Epígraf 3r.

- Compulsar (el full).......................................................................2,25- Qualsevol altre document, no expressament especificat.........15,00

B) Sobre activitats econòmiques1. Inspeccions- La inspecció d’establiments comercials..........................1,60eur/m2

La inspecció dels establiments industrials.......................1’60eur/m2

2). Llicències d’activitats

a) llicència d’activitat

38

a.1 – les activitats que estiguin subjectes a llicència ambiental o altres autoritzacions sectorials específiques en quina tramitació intervinguin organismes externs a l’Ajuntament:fins a 100 m2 de superfície útil: 330,00 €.De més de 100 m2 de sup. útil: 495,00 € per cada 250 m2 o fracció.

a.2 – altres activitats no compreses en l’apartat anterior i inscripció en el registre de comunicacions d’activitats sotmeses a règim de comunicació:fins a 75 m2 de superfície útil: 110,20€.de més de 75 m2 de sup. útil: 165,00 € per cada 100 m2 o fracció.

b) actes de control inicial o posterior o llicència d’obertura i funcionament i canvis de nom: 50% de les tarifes anteriors.

c) activitats de més de 5.000 m2 de superfície útil i supermercats subjectes a la llei d’establiments comercials: a les tarifes de l’apartat a) se’ls aplicarà el coeficient multiplicador de 2,50.d) Inscripció en el cens de gossos potencialment perillosos: 158,00 €.

C) Sobre la propietat immobiliària.

1.- Llicències i expedients urbanístics. Aquest epígraf queda redactat de la següent forma:

a) les llicències urbanístiques per a les actuacions previstes en l’art. 179 del D – Leg 1/2005, de 26 de juliol, de Text Refós de la llei d’urbanisme:

a.1 – Si estan subjectes a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres: 0’2% del cost de l’obra o actuació.

a.2 – Si no estan subjectes a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres: 3’00% del cost de l’obra o actuació.

a.3 – Si en la tramitació de l’expedient intervé algun organisme extern a l’Ajuntament: 330,00 € de recàrrec sobre les tarifes anteriors.

b) llicències de parcel·lació urbanística i divisió horitzontal:

39

b.1.- sòl urbà i urbanitzable: 25,00 € per finca o element especial.b.2 – sòl no urbanitzable: 160,00 € per cada finca segregada.

c) llicències de primera utilització, d’ocupació i de canvi d’ús d’edificis i instal·lacions:

c.1 – habitatges: 25,00 €/ud.c.2 – altres : 50,00 €/ud.

d) assenyalament d’aliniacions i rasants:fins 10 m. linials: 25,00 €per cada metre linial d’excés: 3,00 €.

e) llicències per col·locació de rètols: 17,00 €/ m2 o fracció.

f) tramitació de figures de planejament urbanístic, projectes d’urbanització i instruments de gestió urbanística a instància de part:

f.1 – tramitació d’expedient: 2.200,00 €f.2 – certificació de reparcel·lacions inscriptibles: 2,50 €/m2 sostre edificable.

5 - Ordenança n. 9 - Taxa de Clavegueram.Art. 5è: la quota tributària queda fixada segons la tarifa següent:Habitatge 14,80 €, Local Comercial 28,36 €, Local Industrial 36,04€.

6 - Ordenança n. 10 – Taxa pel Servei de Recollida, Transport i Tractament d’Escombraries.Art. 6è: la tarifa queda fixada de la forma següent:

EUROS

Habitatge............................................................................123,83 Bars.....................................................................................330,12 Restaurants, Hotels, Bancs i discoteques...........................470,19 Supermercats...................................................................1.387,44 Indústries i tallers................................................................334,99

40

Locals comercials................................................................198,60

7 – Ordenança n. 11: Taxa per retirada de vehicles abandonats o estacionats defectuosament o abusivament a la via púbica.

Art. 5è: Es modifiquen les tarifes, quedant fixades en les següents: 1. Motocicletes, ciclomotors, i altres vehicles de

característiques anàlogues.........................................52,00 €2. Automòbils, camions i similars, fins a 3.500 Kg. PMA.105,00 € 3. Tota mena de vehicles amb PMA superior a 3.500 Kg. 210,00€

8 - Ordenança n. 12 – Impost -sobre Activitats Econòmiques:Es modifica el coeficient de situació, regulat en l’art. 3 de l’Ordenança, fixant-lo en les següents categories de situació i correlatius coeficients:

Categoria 1ª: Passeig Font Vella, carretera d’Arbúcies, carretera de Viladrau, Plaça Gravalosa, Plaça Jacint Verdaguer, carrer i travessia Josep Ximeno, carrer Montsolís, Camí d’en Reixac, i Carrer BarcelonaCoeficient: 2,60

Categoria 2ª: Resta de terme municipal. Coeficient: 1,45

9.- Ordenança n. 13.- Taxa per prestació de serveis en cementiris, conducció de cadàvers i altres serveis fúnebres de caràcter local.

Art.6.- Es modifiquen les tarifes següents, quedant fixades com segueix:

Epígraf 1er – Assignació de nínxols:

EurosPrimer pis..................................................

565,00

Segon pis...................................................

1.085,00

Tercer pis...................................................

1.085,00

41

Quart pis.....................................................

680,00

Epígraf 2on.- Col·locació de làpides i guarniments: Per cada làpida en nínxol: 122,00 €.

Epígraf 3er.- Per cada inhumació, exhumació i/o trasllat de restes: 280,00 €.

10.- Ordenança n. 16.- Taxa per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb mercaderies, materials de construcció, runes, tanques, puntals, estintols, bastides, grues i altres instal·lacions anàlogues.

Art. 6è.- Quota tributària: es modifica quedant fixada en 5,25 €/m2/mes.

11 - Ordenança n. 17 – Taxa per entrades de vehicles a través de la vorera i reserves de via pública per a aparcament, càrrega i descàrrega de vehicles.

Art. 6è - Les tarifes queden fixades en la forma següent: Entrada de vehicles a través de les voreres: 23,27 €/any Reserva de via pública per aparcaments: 25,14 €/any

12.- Ordenança n. 18 – Taxa per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa.

Art. 6è – Les tarifes queden fixades de la següent manera: 6,40 €/m2/trimestre.

13.- Ordenança n. 19.- Taxa per parades, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats en terrenys d’ús públic i indústries del carrer i ambulants.

Art. 6è.-Quota tributària. Les tarifes queden fixades les següents:

a) Mercat setmanal: 11,14 €/metre lineal/trimestre.b) Festa Major i festes extraordinàries: 3,15 €/metre quadrat/dia

42

c) Parades artesans en fires i mercats temàtics: 2,10€/metre lineal/dia.

7.- CONVENI MARC DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA FUNDACIÓ UNIVERSITÀRIA BALMES - UNIVERSITAT DE VIC I L'AJUNTAMENT DE SANT HILARI SACALM

Sr. Fauria: Aquest conveni és un acord que hem establert des de l’Ajuntament amb la Universitat de Vic, amb una visita que vaig tenir amb l’Alcalde i el regidor d’Universitats de l’Ajuntament de Vic, el gerent de la Fundació Universitària Balmes i responsables: el vice-rector de la Universitat de Vic.

Ës un acord entre la Universitat de Vic i l’Ajuntament de Sant Hilari. A continuació explicaré els punts més importants:

Que la Universitat de Vic s’inspira en els valors de la pedagogia catalana amb clara sintonia amb la realitat social i es fonamenta en una activitat de docència i de recerca de qualitat, que potencia els coneixements científics i tècnics, i estimula els idelas humans individuals i socials.

Que atès el projecte terriotrial de les parts consideren necessària dur a terme iniciatives de col.laboració per la potenciació del territori i l’intercanvi de coneixement entre ambdós organismes i que per tot això subscriuen el següent conveni.

El primer punt de les clàusules diu el següent:

L’objecte d’aquest conveni és establir la col·laboració entre la FUB -UVic i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm per tal de dur a terme un projecte conjunt de desenvolupament del territori, que inclou l’enfortiment i la potenciació de la Universitat de Vic i del municipi de Sant Hilari Sacalm, així com la intensificació de la col·laboració entre les dues parts.

El punt dos són les bases col.laboracio. Cal destacar dins les bases de col.laboració els acords que s’estableixen amb aquest conveni.

43

- Nomenar com a patró/ona de la Fundació Universitària Balmes, entitat titular de la UVic, l’alcalde/essa de Sant Hilari Sacalm.

- Incentivar les relacions de caràcter cultural, acadèmic, científic i institucional entre la UVic i Sant Hilari Sacalm.

- Treballar conjuntament en el desenvolupament d’activitats de cultura, formació, innovació, transferència de coneixement, esport, educació, benestar social i empresa, i en la difusió en matèries d’interès comú per a ambdues institucions i el seu àmbit territorial.

- Col·laborar en la promoció, potenciació i desenvolupament del territori.

- Fomentar el debat i l’intercanvi d'experiències sobre tots aquells temes que puguin beneficiar ambdues institucions.

- Col·laborar en la difusió de la Universitat de Vic i especialment de la formació que s’hi ofereix i les activitats de tipus divers que s’hi duen a terme.

- Col·laborar en l’estudi i l’execució de projectes i iniciatives que reportin beneficis a la projecció de la UVic i Sant Hilari Sacalm.

- Estimular l’intercanvi recíproc d’informació sobre temes d’investigació, llibres, publicacions i altres recursos i materials d’interès per a ambdues institucions i el seu territori.

També per l’execució de les accions que es realitzin en el marc d’aquest conveni, les dues entitats designen uns interlocutors. Per part de la UVic, les persones interlocutores seran el rector/a de la UVic i el director /a de la FUB; per part de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la persona/es interlocutores seran l’alcalde/essa.

També la UVic i l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, segons la seva disponibilitat, facilitaran els mitjans necessaris per al bon desenvolupament i execució d’aquest conveni.

Bé aquest és el conveni que crec que és prou important d’establir entre l’Ajuntament de Sant Hilari i una Universitat amb un municipi important com és Vic.

Una Universitat petita però que hi ha molt de dinamisme, que compta amb més de 10.000 estudiants i més de 500 professors i el fet de

44

poder establir aquest mitjà de col.laboració de manera que l’Alcalde de Sant Hilari, sigui qui sigui, ara o en el futur, formi part del patró de la Universitat de Vic, creiem que és un fet prou important. A més esperem encetar d’aquesta manera vies de col.laboració i de relació entre les dues institucions.

Sr. Veciana: Evidentment que votarem a favor, només faltaria. De fet és un conveni que no diu massa res, diu això: que hi ha bona intenció per col.laborar i que hi haurà una col.laboració. De fet en un punt específic que si hi ha actuacions concretes es farà un conveni específic, per tant evidentment, que com a línia general estem absolutament d’acord en que es col.labori amb l’àmbit de la recerca. Després quan hi hagin convenis o acords més concrets sobre algun tema específc o hi hagi algun conveni específic suposo que ho podrem debatre i també estar-hi d’acord.

Sr. Garriga: Evidentment nosatres també hi estem d’acord amb aquest conveni, tot el que sigui anar per la recerca i la investigació, però voldríem posar de manifest que ja que el centre de Viver d’Empreses i el Centre Tecnològic es va posar en marxa en la legislatura passada, l’equip de govern anterior també va fer els seus passos: hi varen haver trobaves amb el president del Consell Social de la Universitat de Girona, amb el Vice-rector pels temes que fa pel centre de difussio tecnològica i amb la Rectora i amb l’Ex-rector, que ara és el resposable de la xarxa de Viver d’Empreses, precissament pel tema de Viver d’Empreses.

Voldríem que aquest equip de govern també d’alguna manera és fes seva, amb la nostra col.laboració, totes aquestes possibilitats que poden venir des de la Universitat de Girona, o des de l’ICRA, o des del Parc Tecnològic.

Sr. Fauria: Sí, sí, evidentment que sí, posarem fil a l’agulla amb aquests contactes que havíeu tingut, de fet totes les aportacions que ens facin les Universitats a tots els centres d’educació. Joc crec que l’Ajuntament de Sant Hilari ens hi hem d’anar apuntant tots plegats i aprofitar aquestes inercies.Bé col.laboració econòmica és difícil, però sí que hi ha una bona col.laboració a nivell d’investigació i a nivell de gent molt formada, per tant aprofitarem també aquesta línia de participació amb la Universitat de Girona

45

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

7.- CONVENI MARC DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA FUNDACIÓ UNIVERSITÀRIA BALMES - UNIVERSITAT DE VIC I L'AJUNTAMENT DE SANT HILARI SACALM

La UVic s’inspira en els valors de la pedagogia catalana en sintonia amb la realitat social i territorial.És d’interès pel municipi de Sant Hilari l’enfortiment i institucionalització de les relacions amb la UVic per a dur a terme i participar en el projecte territorial i social d’aquesta per a la potenciació del territori i l’intercavi de coneixement entre ambdós organismes.

Per tot el qual, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD

Aprovar el Conveni Marc de Col·laboració entre la Fundació Universitària Balmes –Universitat de Vic i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm amb l’objecte d’establir la col·laboració entre ambdues parts per tal de dur a terme un projecte conjunt de desenvolupament del territori, que contempla l’enfortiment i la potenciació de la Universitat de Vic i del municipi de Sant Hilari Sacalm, així com la intensificació de la col·laboració entre les dues parts; segons text íntegre que consta en l’expedient.

8.- MOCIÓ EN SUPORT A L’ESCOLA CATALANA

Sr. Fauria: És una moció que ha presentat CiU i Esquerra en suport a l’escola catalana

46

Sr. Testart: Val a dir que també l’ha presentada “Sant Hilari Decideix” perquè la poguéssim aprovar aquí en el Ple.

Sr. Moragas: Nosaltres no la varem presentar perquè ens va arribar que “Sant Hilari Decideix” ja l’entraria. Evidentment la votarem a favor rebutgem la Sentencia al Tribunal Suprem. Creiem que és molt vàlid el sistema d’immersió lingüística que permet que la llengua catalana sigui la llengua vehicular, i això ens reforça els nostres signes d’entitat i a més és una eina d’equació social.

Sra. Soler: Nosaltres varem presentar la moció amb suport a l’escola catalana perquè la immersió lingüística fa més de 25 anys que es va implantar a Catalunya amb una acceptació absoluta, amb el recolzament de la comunitat educatiu i amb resultats notables que han valgut el reconeixement de la Unió Europea.

El nostre model lingüístic a l’escola ha demostrat ser un referent per a l’equació social i ha donat proves suficients a nivell europeu de ser un sistema que garanteix la convivència, la democràcia i el pluralisme dins la societat. Mai cap alumne ha deixat d’estar atès per raons de tipus lingüístic, al contrari s’ha facilitat sempre la comunicació amb pro d’una equació social dins l’àmbit escolar. A més a més el nostre model lingüístic català és valorat per experts en pedagogia i amb lingüística referència. Ara però el Tribunal Suprem Espanyol ha dictat unes Sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a CatalunyaDe la mateixa manera el Tribunal Superior de Justícia fa un pas més i s’atribueix la potestat de dictar la política educativa i d’imposar el model lingüístic que les escoles catalanes, per damunt dels criteris pedagògics.

Però no només ens afecta a Catalunya, sinó que a les Illes Balears i al País Valencià l‘estratègia de persecució del català ha estat una constant per part del PP, que s’ha agreujat amb la voluntat de desballestar les línies del català a l’escola i liquidar qualsevol avenç o procés de normalització lingüística.

És per això que creiem que la llengua catalana ha de continuar essent la llengua vehicular a l’escola com a llengua pròpia de Catalunya.Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada i que cal actuar de

47

manera positiva contra les agressions que suposen les Sentències del Tribunal Suprem, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibilitin l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals, i per tant des del grup d’Esquerra de Sant Hilari donem suport a una escola catalana en llengua i en continguts que no separi els infants i joves de la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Cridem a treballar pel més ampli consens possible, tant educatiu, social, com polític en defensa de l’escola catalana i lluitar amb tots els mitjans democràtics per un model que garanteixi la nostra cultura i la nostra equació social

Estem al costat de totes les escoles del nostre municipi, en tots aquells actes que es puguin portar a terme per la defensa del sistema d’immersió lingüística.

Ens consta que treballen incansablement per la defensa del català, i no cal dir que també recolzem la moció presentada per la Plataforma “Sant Hilari Decideix” i a totes les entitats i persones que donen suport a la llengua catalana com a llengua de l’escola.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

8.- MOCIÓ EN SUPORT A L’ESCOLA CATALANA

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el català coma llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, fet que ha estat ratificat per una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa un ultimàtum per al seu compliment. Aquest fet atempta clarament contra el model d’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un nivell de cohesió social acceptable.

48

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per evidències empíriques en l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol.

Aquest model educatiu ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals. Alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i la inclusió social dels infants i joves dels darrers moviments immigratoris, tot contribuint a mantenir la cohesió social de les nostres ciutat i pobles.

Per tot això, els reunits, per unanimitat, adopten els següent

ACORD

Primer: manifestar el rebuig a les sentències del Tribunal Suprem espanyol i a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya.

Segon: manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, sense atendre aquestes sentències ni altres similars que les puguin seguir.

Tercer: Instar al Parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar al Govern català a no fer cap pas enrere i a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.Quart: fer saber aquests acords al Tribunal Suprem espanyol, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al govern català, al govern espanyol i als grups parlamentaris dels Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat espanyol, a les escoles de la població

49

d’aquest ajuntament, als habitants del poble, així com a la plataforma Somescola.cat, impulsora d’aquesta iniciativa.

9.- MOCIÓ DEL PIG-E SOBRE LA CREACIÓ DE COMISSIONS DE TREBALL TEMÀTIQUES

La proposta de moció presentada pel grup PIG-E és la següent:“En les passades eleccions municipals, celebrades el dia 22 de maig, el municipi de Sant Hilari Sacalm va deixar clar que, malgrat la crisi social, econòmica i de valors que està patint la ciutadania, encara hi ha lloc per a l’esperança. La participació en els comicis va ser considerablement elevada i des del grup municipal del PIG volem donar les gràcies a totes les persones que van exercir el seu dret a vot donant suport a les diverses forces polítiques i també, per descomptat, a la gent que va votar en blanc. Considerant, però, que una vegada constituït l’ajuntament és hora de donar respostes als nostres votants i entenent que ens demanen resultats, aquest Grup Municipal presenta la següent moció:Atès que al llarg de la legislatura caldrà abordar molts temes de notable importància i com que som sabedors que l’actual equip de govern ja està treballant en algun, creiem que són massa importants com perquè una formació política els pugui afrontar de forma individual, fóra bo que totes les formacions polítiques, les entitats i les persones que hi vulguin participar uníssim esforços per tal que les decisions que es prenguin representin al màxim la nostra població.

Atès que des del PIG sempre hem defensat i cregut en la participació ciutadana i, malgrat que estem a l'oposició, continuem tenint la responsabilitat de donar solucions a les diverses problemàtiques municipals, entenem que és imprescindible crear un seguit de comissions de treball per tal que entre totes les forces polítiques que ara mateix representem els ciutadans, junt amb les entitats i la població en general, ens posem d’acord i treballem junts i en una sola direcció per tal de solucionar el conjunt de problemes que ens afecten de forma general.

50

Per tot això, el Grup Municipal del PIG proposa al Ple l'adopció dels següents

ACORDS1. Instar l’actual equip de govern perquè constitueixi un grup de

treball format per representants de les diverses formacions polítiques per tal de crear i decidir en funció de les comissions exposades al punt número 2 de la moció, quines entitats i associacions seran convidades a participar, qui haurà de representar a la societat civil, quants membres hauran de treballar en cada comissió i vetllar perquè el termini de la creació del grup de treball no s'allargui més d’un mes a partir de la data d’aprovació d’aquesta moció.

2. Que una vegada format el grup de treball es defineixin els components de les següents comissions:

Comissió de treball per la definició dels serveis, la gestió i les despeses assumibles de la piscina climatitzada.

Comissió de treball per a la posada en marxa del Centre Tecnològic tot definint el millor projecte per al futur del municipi com a propulsor de llocs de treball.

Comissió de treball per a la recerca d’alternatives i solucions que vetllin per l'impuls turístic del municipi en totes les seves vessants.

Comissió de treball per minimitzar al màxim les despeses de serveis i contractes de subministres dels edificis i les necessitats municipals a partir, sobretot, de l'estalvi energètic que garanteixi l’austeritat en la gestió municipal.

3. Que el resultat del treball realitzat per les diferents comissions, consensuat amb totes les parts, sigui vinculant i posat a la pràctica per part de l’actual equip de govern.

4. Que l’actual equip de govern doti les comissions dels recursos necessaris per tal de garantir-ne l’èxit.”

51

Seguidament, la proposta de moció se sotmet a debat amb les següents intervencions:

Sr. Veciana: Tal com hem anat repetint i amb la voluntat que sempre hem tingut d’afrontar les coses de la manera més participativa possible i tenint en compte varies coses:Per una banda la crisi econòmica brutal per la que estem passant; fa uns anys deien que potser duraria 2 ó 3 anys, sembla que potser només estem al principi. No sé, depèn de quin economista escoltes t’agafa una miqueta de por. Si tenim en compte la delicada situació econòmica global, la de Sant Hilari, tenint en compte l’equilibri de forces que hi ha a l’Ajuntament de Sant Hilari creiem que seria molt bo, a més sempre diem que els partits polítics s’actuen moltes vegades només amb la mirada a les properes eleccions de quatre anys, llavors sembla que els de govern siguin els que fan propostes i els de l’oposició els que es dediquin a destruir-les

Nosaltres sempre hem dit que no volem actuar d’aquesta manera, i per trencar una mica aquesta dinàmica de mirar només quatre anys i intentar fer línees mestres de cara al futur en temes que són importants pel poble.El que volem fer són unes comissions de treball que les hem repartit en quatre àmbits, que creiem que és importants que incloguin, no només polítics, sinó també entitats, ciutadans i experts en cada tema.

Pensem que seria bo fer una comissió en la que hi participéssim tots, tal com dic: partits polítics, entitats, persones i experts, persones a títol individual que vulguin per la definició del servei gestió i despeses assumibles de la piscina climatitzada, això en campanya electoral tots en parlàvem. La piscina climatitzada té un cost que l’Ajuntament no pot assumir, però dóna un servei que seria molt bo mantenir i que per tant hauríem de mirar. Tot això ho diem en el text de la moció.

Sabem que l’equip de govern ja hi està treballant amb moltes d’aquestes coses, no vol dir que no s’estigui treballant, ni és una crítica, ni molt menys, sinó que creiem, que si sumem tots, sortirà millor. Per tant sabem que ja s’estan fent coses però que seria millor fer-les entre tots.

52

La segona comissió seria per posar en marxa el centre tecnològic, tot definint el millor projecte pel futur del municipi: com a propulsar llocs de treball.En campanya electoral hi havien tres projectes diferents dels tres partits polítics i pensem que seria bo que ens asseguéssim, que miréssim les possibilitats que poden donar més feina a Sant Hilari, que pot ajudar al futur econòmic del poble i que fóssim capaços, entre tots, de definir un projecte, que pot ser algun dels tres que hi havia o pot ser un altre que surti de les converses que tinguem.

La tercera comissió seria la comissió de treball per a la recerca d’alternatives i solucions que vetllin per l’impuls turístic del municipi, en totes les seves vessants.

Sabem que una part de l’economia el poble depèn del turisme i estaria bé fer un pla estratègic de turisme per aprofitar tots els potencials que nosaltres sempre hem dit que tenim, i que seguim pensant que tenim.

I la quarta és la comissió de treball per minimitzar al màxim les despeses de serveis i contractes de subministres dels edificis i necessitats municipals, a partir sobre tot de l’estalvi energètic que garanteixi l’austeritat en la gestió municipal.

Amb això faig referència, una mica, amb el que deia abans de la crisis econòmica: hem de fer plans estratègics per reduir despeses. Inclús crec que a l’equip de govern li pot anar bé, perquè algunes mesures impopulars que s’hagin de prendre les haurem de consensuar i nosaltres hi estarem a favor,i si participem, les podrem defensar, per tant seria molt bo crear aquestes comissions per treballar tots junts en la mateixa direcció.

Sr. Garriga: En principi des d’Esquerra estem totalment d’acord de posar en marxa aquestes comissions de treball: d’estudi, d’informe o de consulta. Doncs així ho contemplen les Lleis de Base de Règim Local i la pròpia Llei Municipal de Catalunya i el ROM que varem fer nosaltres en la Legislatura passada.

A més creiem que en molts aspectes són necessàries i és la màxima expressió de la democràcia participativa. Esquerra hi votarem a favor,

53

evidentment, però abans hi volem fer unes reflexions o unes esmenes, si es pot dir d’alguna manera, per a millorar-ho.

Ens hem dedicat, sobretot, a fer la relectura de les normatives. És una mania que tenim els d’Esquerra. Tant les normatives estatals, com les nacionals, com les locals i a veure fins on s’arriba legalment amb aquests òrgans municipals, que tal com contempla la Llei són municipals complementaris, i de quina manera encaixen en l’organització bàsica de l’Ajuntament, i com ho determinen les pròpies Lleis.

Quan ens presenteu la proposta de fer aquestes comissions tampoc està massa definit. Una mica quin tipus de comissions es creen, perquè podríem parlar d’aquests òrgans complementaris que ja són existents, aquests que es constitueixen a través d’un ple i que són presidits per l’alcalde o regidor que li toca i que ara em sembla que anomenem patronats. Que al final qui té la veu cantant és el regidor de torn o l’alcalde. O pel contrari si són aquestes noves comissions que també permeten que s’aprovin per Ple i que siguin d’estudi, d’ajuda, de suport als òrgans de participació amb aquestes funcions que són més preceptives i més deliberatives . Ens imaginem que són aquestes últimes perquè les altres, més o menys, ja han anat existint.

Una de les coses que quan fem la relectura de la proposta hi trobem a faltar és l’agilitat, perquè creem una comissió per veure com formem les comissions. Amb això vull dir que hem de buscar la màxima agilitat, no podem caure en el parany d’embolicar-ho molt, de fer moltes reunions per veure que tirem endavant.

El que sí que demanaríem és que les comissions siguin ben conduïdes i molt àgils, i que serveixin per fer aportacions que siguin de veritat i participatives.

Sabeu bé que moltes vegades el que ens trobaven era que quan van fer les enquestes eren més un sac de queixes que res més. Crec que s’ha d’evitar que aquestes comissions siguin un sac de queixes i que siguin un òrgan per poder treballar, per ajudar a l’Ajuntament, al poble, a tot el consistori i a qui faci falta.

Des d’Esquerra també opino que hi ha alguns temes molt tècnics, com per exemple els contractes de servei dels proveïdors: de

54

Telefònica, d’electricitat. Penso que aquests no haurien d’estar en aquestes comissions. Ho dic des del punt de vista de quan ha d’intervenir la seguretat civil o les entitats.

Els que hem estat regidors, som regidors o hem estat al govern, o hi estant ara, tenen molta més facilitat a l’hora de treballar això. És molt difícil de dir:- ara anirem a negociar el contracte d’electricitat i qui hi posem de la seguretat civil, un lampista? no té massa sentit, o sigui, el més tècnic deixar-ho fora per un òrgan que es pot crear de tots els regidors que som aquí, no solsament els del govern sinó la comissió de regidors.

Perquè, a vegades, ens podem trobar amb la paradoxa de que si hem de passar de FECSA a Unión Fedosa i resulta que no podem perquè tenim trava amb un conveni anterior o simplement perquè els hi devem les factures. Això també pot passar, o passa, és molt i molt complicat, i llavors també pot ser una mica frustrant per la gent que hi vol participar. Perquè al final no es pot portar a terme aquestes coses per a qüestions purament tècniques.

Tampoc estem d’acord que les conclusions siguin vinculants:Primer.- perquè l’organització i el funcionament, això m’ho he apuntat del Règim Jurídic d’Entitats Locals a nivell Estatal, en el seu article 125 s’estableix que els dictàmens de la comissions només tenen caràcter perceptiu i no vinculant, això ho marca la Llei.

Segon: Com deia abans perquè pot arribar a ser una mica frustrant per les persones que han col·laborat. Aquí ens trobem que si és vinculant i no es pot arribar a fer, no sé potser diré una animalada però si ens ajuntem tots els patronats d’esports i resulta que decidim fer una pavelló nou, que per demanda segurament faria falta, perquè moltes vegades ens havíem trobat que els dos pavellons estaven plens i encara hi ha havia algú que volia fer patinatge, o futbol sala, etc, que potser caldria fer-ne un altre.Es fa una comissió, es decideix que s’ha de fer el pavelló nou, però, evidentment .Com el farem?. De cap manera. És un altre fracàs, i també pot ser una frustració pels propis regidors, per nosaltres mateixos.S’ha de tenir molt clar: una cosa és la participació ciutadana i l’altra és passar la responsabilitat del poble.

55

Tampoc hem de passar la responsabilitat al poble, ens ha elegit perquè féssim la feina nosaltres, no perquè treballin ells.El poble ha d’estar informat, ha de poder participar, ha de poder dir la seva, del contrari la democràcia participativa se’n va a “norris”.

Crec que això ho hauríem de tenir molt clar. També opino que la vinculació de les decisions és molt complicada, s’hauria d’estudiar bé.El que també es demanem tal com estan les coses és que les comissions no tinguin dotació pressupostària, més enllà dels papers, les fotocòpies, el local per reunir-se, etc. Penso que les comissions han d’estar formades per la representativitat que tinguem cadascun dels regidors que estem aquí, per gent de la seguretat civil que tingui ganes de treballar, però que ho faci d’una manera altruista, que ho faci amb ganes i perquè s’ho creu, que s’hi senti bé, i que com a reflexió també, com deia el tècnic que hi havia hagut abans a participació ciutadana, aquesta participació ha de tenir un sentit: tant pels regidors o pel govern com per qui hi participa.Ha de ser una ajuda per l’administració, però mai un entrebanc.

Està molt bé que es faci participació ciutadana però tampoc es pot abusar ,perquè llavors podem caure en un cert populisme o en un control polític, i això no pot ser. Perquè si això arriba desapareix el propi sentit de la participació.

Com deia abans les comissions participatives han de ser una eina sobretot pel qui governa i qui està al costat de qui governa, deixant-se assessorar i fent cas del que li diu el poble i el que diuen les conclusions d’aquestes comissions. Agafar aquestes aportacions i sobretot fer-ho bé. En resum, ens agradaria que hi hagués una veritable democràcia participativa al servei del poble, sobretot, per una millor gestió de l’Ajuntament, que suposo que és la proposta que hi ha, mai una eina per ningú per fer-la servir com estratègia política, que les conclusions no siguin vinculants, perquè ho veiem impossible. Estaria bé, però no creiem que sigui possible, i que les comissions no siguin dotades de pressupost econòmic sinó d’altres elements. Sr. Veciana: Sobre els conceptes tècnics, està clar. Quan es fan temes de participació, primerament no vol dir que tothom participi en tot, sinó que s’acoten. Per tant no ha de ser una cosa que hi participi

56

tothom, sinó que com que són comissions de treball molt delimitades, hi hauria de treballar gent que estigui vinculada amb el tema que s’està tractant.

Per tant això s’emmarca amb uns temes que són diners, que són conceptes tècnics que es filtren, per això és una proposta bastant oberta que nosaltres donem el temps d’un mes per definir el funcionament, per definir que ens posem d’acord tal com han de ser.Però jo discrepo del tema de vinculant i ho podem discutir.El que sí que pot crear frustració a la gent és participar en coses i després que es vegi que el que es decideix no es fa, repeteixo en podem discutir,i últim els recursos, no posem econòmics perquè ho sabem que no, diem que doti de la sala, el que deies tu de les fotocòpies, coses així.

Són temes participatius però bastant acotats, bastant encarats a tema de govern, d’ajudar al govern o d’ajudar a tot el poble a prendre bones decisions.

Hem fet aquest redactat, l’important per nosaltres és que hi hagi consens en crear les comissions i després donar-nos aquest mes de marge per reunir-nos i veure exactament el funcionament fins a quin punt són vinculants, fins a quin punt no i després si es creu que no funcionen bé haurem de tornar a repensant-nos-ho, però en principi la proposta és oberta ja et dic la segona de les vessants que tu deies en quan a control, però és una proposta molt oberta perquè no l’hem tret d’enlloc, ens l’hem inventat nosaltres. Pensem és molt bé pel poble i molt bo pel govern, però hem de curar algunes coses.

Sr. Fauria: En tot cas volem donar el punt de vista des del govern, perquè està clar que qui governa és el que ha de prendre les decisions i el que ha de governar.

Fa dos mesos es va aprovar les diferents regidories i els diferents patronats per poder governar aquests quatre anys a l’Ajuntament de Sant Hilari. Dins aquestes regidories i aquests patronats govern necessitarà posar-se en contacte, primer de tot i arribar amb acords amb els diferents partits de l’oposició, però sí que hem de tenir molt clar que a l’hora de crear aquestes comissions, el que no es pot fer és una comissió per totes les tasques que es fan des del govern.

57

Aquí s’han marcat quatre comissions, de la mateixa manera que se n’han marcat quatre també trobo a faltar que se’n podrien haver marcat moltes més: una per la residència, una pel museu, una per Can Rovira i una pel camp de futbol, és a dir una comissió per tos els diferents organismes que hi ha a nivell municipal.

Nosaltres estem d’acord en crear comissions, encara que jo no les definiria així perquè les comissions denoten una manera més de control. Jo el que marcaria seria consells. Està més a prop crear consells assessors. De la mateixa manera que tenim: els patronats, el Consell Consultiu de la Gent Gran o Consells Assessors perquè orientin al govern i que marquin quines són les prioritats.

Amb el que tampoc hi estem massa d’acord és en crear una comissió per veure qui ha de decidir les comissions, perquè al final i de la manera que ho heu marcat: aquí diu- tothom que tingui ganes de col·laborar i tothom que tingui ganes de dir la seva que formi part d’aquesta comissió per decidir qui en formarà part.Vosaltres heu estat governant, els dos, durant quatre anys a l’Ajuntament (52:31).Alguns de nosaltres hi hem estat més temps i tots sabem que els regidors, al dia dia, fan moltes reunions amb diferents entitats i gent diversa.

Ens varem trobar amb la paradoxa que quan vareu muntar en l’anterior legislatura el Pla Director de Participació, ens vàreu dir que el grup que estàvem a l’oposició no havíem d’assistir a aquestes reunions prèvies d’aquesta Comissió.

Jo crec que hem de crear aquests consells assessors de les coses importants, com pot ser el centre tecnològic, hi estic totalment d’acord, o com pot ser com hem d’orientar el turisme a Sant Hilari, que hi estic totalment d’acord, però crear una comissió de treball per minimitzar al màxim les despeses del servei del contracte de subministrament dels edificis, amb això discrepo, per quin motiu? Perquè a nivell de tot Girona s’està fent un estudi a la Diputació de Girona, que això el govern ho sap perquè hi participa, on hi ha uns diners que venen del Banc Europeu d’Inversions amb 3.000 milions d’euros que aniran destinats als municipis que tenen ganes d’invertir amb estalvi energètic i millora de l’eficiència energètica.

58

Què s’ha de fer per fer això? Primer de tot s’ha de fer una auditoria a nivell de tot el poble i aquestes auditories venen finançades per la Diputació de Girona, a través dels Consells Comarcals, i els Consells Comarcals intentaran portar a terme aquestes auditories als diferents municipis que s’hi vulguin acollir. Crear una comissió per fer aquestes auditories, a veure, el dia que tinguem les auditories i que el resultat d’aquestes auditories, creem una comissió, un consell assessor per veure quines són les prioritats. Amb això hi estic totalment d’acord, però ara crear una comissió per veure com hem de fer tot això. Toca governar, prendre decisions a qui li toca.Estem totalment d’acord en crear aquesta comissió de treball de la posada en marxa del centre tecnològic, perquè el punt aquell de la Universitat de Vic pot anar vinculant amb això.El tema de regidories d’impuls turístic : el turisme és un fet molt transversal on no només és parlar de turisme i prou, s’ha de parlar de turisme, de dinamització econòmica, de cultura, etc.. Podríem crear una comissió de cultura. Per què no?també podríem crear moltes altres comissions.Estem d’acord en crear-ho, estem d’acord en participar-ho, ara marcar que siguin vinculants, que les decisions que es prenguin allà siguin vinculants, estic totalment d’acord amb la precisió que feia en Joan Garriga, jo trauria la paraula vinculant i dotar de recursos, si són recursos econòmics ja podem anar dient si no hi són.Les coses s’han d’aclarir i s’han de clarificar. També podríem treure la paraula econòmics, per la situació en que ens trobem, i després tampoc marcar una prioritat d’un mes, o dos mesos, o quinze dies.

El que governa té unes prioritats i té una assistència a reunions. La gent, com bé sabeu, requereix constantment fer reunions , a més a més a principi de legislatura encara més. Nosaltres demanem aquest temps de preparar les coses i sí que ens comprometem a votar a favor d’aquesta comissió esmenant tots aquests punts que hem dit, evidentment, que hi hagin aquestes esmenes i corregir el que diu que amb al màxim d’un mes es doti. Comencem-ho a treballar i reunim-nos els dies que faci falta, perquè si una comissió pot estar amb quinze dies no cal fer-ho amb un mes.

Jo marcaria més crear consells i després veure qui forma part d’aquests consells, no tothom qui vulgui pot participar-hi, tampoc és qüestió de fer un consell de dues-centes persones.

59

També dir-vos que des del govern ho estem treballant i ens assessorem, no només amb gent de confiança del govern sinó també amb gent que representa el poble, això és normal i tots els governs ho fan, i vosaltres ho havíeu fet i crec que malament aniria que qui governa no ho fes, nosaltres ho seguirem fent.

Creiem que és oportú crear un equip de treball amb persones que t’assessorin, que t’orientin i que treballin, perquè moltes vegades també s’ha d’anar en compte, no sol passar, però que es transformin en debats politics.En la política per desgràcia passa, i nosaltres, tots els que estem aquí, en aquesta taula, fem política, però política pel bé del poble. La comissió de treball per a la definició dels serveis de la gestió de la piscina va englobat dins d’un estudi que estem fent amb la gestió de tot el sistema esportiu del poble, jo demanaria una mica de temps perquè ho estem treballant a nivell de la gestió.Quan tinguem més informació convocarem alguna reunió amb els representants polítics per explicar la voluntat que tenim, perquè per tirar endavant els projectes hi ha d’haver consens. Però ara crear una comissió per veure si es gasta massa aquí o es gasta massa allà és una mica complicat.Jo aquests dos punts els trauria, i els altres sí que els començaria a treballar amb el que calgui.Aquestes són les aportacions, tres coses: esmenar, vinculant, recursos, les dates, i Crear aquesta comissió sobre qui ha de formar part de les comissions no ho veiem massa clar, si més no és el govern qui també ha de fer propostes, qui creiem que també ha de formar part, per això governem, i després els grups de l’oposició que també aportin les seves propostes

Sempre hi ha d’haver majoria de qui governa perquè al final el regidor d’esports, el regidor de cultura, el regidor d’hisenda o el d’urbanisme han de prendre les decisions, són els que tenen la responsabilitat de gestionar bé el seu pressupost, i també sabeu que la responsabilitat de governar el poble la té l’alcalde i els regidors.

Sr. Garriga: Era pel tema de la vinculació, jo deia que legal per l’article 125 no pot ser, la vinculació moral ja hi és, quan s’arriba amb una conclusió i no es fa perquè no es vol fer un es retrata sol, és així de clar. Nosaltres hi votarem a favor, però si voleu en tornem a parlar

60

i ho preparem per un altre ple, com vulgueu, estem oberts a tot amb aquest sentit.

Sr. Veciana: Sobre el tema del vinculant com dius tu, més que res és un vincle moral, potser la Llei no ho permet evidentment depèn més de la voluntat o no.Aquí hi ha una cosa molt clara és que els dos partits de l’oposició ho podem aprovar, o no, però qui l’ha de tirar endavant és el govern, per això tant Esquerra com nosaltres el que hauríem de buscar és la complicitat del govern, perquè per molt que aprovem coses si vosaltres no teniu ganes de tirar-les no les agafareu amb “carinyo” diguem i llavors no funcionaran prou bé.Però pel que veig es vol rebaixar una mica el sentit del que nosaltres dèiem. Si t’hi fixes podríem crear com dius tu tantes comissions com volguéssim però, són amb temes estratègics, que són d’austeritat econòmica i de foment d’activitat econòmica, de les dues coses, aquestes quatre comissions tenen aquest nexe que són de reduir despeses i d’intentar crear més feina i augmentar ingressos.

La comissió d’austeritat econòmica, clar sembla que ens ho hagin de fer fora i després ho explicarem i així nosaltres potser aquesta comissió tindrà unes condicions especials, perquè hi ha aquest pla de fora que es destinaran aquests 3.000 milions, i que ens sembla perfecte que es faci, però no per això crec que no s’ha de crear aquesta comissió.

La intenció d’aquestes comissions és que siguin una eina de fer plans estratègics tots junts, el govern des de la seva banda s’ha d’assessorar amb tot el que pugui i hi pot aportar això a les comissions i que entre tots decidim, però no m’agradaria que quedessin com simple consells assessors que es reuneixen cada cert temps per mirar com van les coses i res mes.Les comissions aquestes són ambicioses, són comissions de treball, de suport a l’equip de govern, de suport a tot el poble però concretament de suport a l’equip de govern, amb gent que entengui del que s’està parlant i que tingui ganes de portar solucions, sense cap voluntat de control.En veritat, són unes comissions que creiem que són molt interessants perquè propiciarien un canvi o tenen la intenció de propiciar un canvi de tendència de política: de no separar tant govern i oposició.

61

No creiem que sigui bo que se separi tant, sinó al contrari, el que s’ha de fer és ajuntar-nos i treballar tots junts, podem discutir moltes coses però el que no m’agradaria és que es rebaixés el contingut de treball i d’aportar solucions entre tots els problemes que té el poble.Si han de quedar com a simples consells, amb un funcionament més aviat lax, prefereixo no fer res. Si voleu ho deixem per un altre ple, ho treballem més i mirem com va, però no acceptarem que siguin coses que només siguin purament d’adornament, han de ser comissions de treball. Per tant si creieu que hi ha aquestes coses per esmenar, crec que es podem reunir fins el proper ple i mirar com ho consensuem.

Sr. Fauria: En tot cas agafem la paraula, tant del regidor d’Esquerra com del regidor del PIG, per anar mirant de valorar aquest consens amb futurs plens.

El fet de fer consells no vol dir que no es dotin de contingut. A Sant Hilari tenim els Patronats, a nivell educatiu també tenim reunions, el Patronat de la Radio, el Patronat del Casal de la Gent Gran , diferents llocs on hi ha punts de trobada entre tots i són eines assessores de qui governa.No vulguem crear una comissió perquè sigui una eina paral·lela a la regidoria. En tots els governs hi ha les regidories que van fent la seva tasca, i que hem de tenir clar que fa dos mesos que es van aprovar.Són competències de l‘alcaldia, hi han les regidories creades i trobo molt bé que aquestes regidories es dotin de consells assessors perquè les assessorin de quina és la millor manera de treballar.

El fet de dir fem un consell assessor, això ja no es veu bé. Nosaltres creiem que sí que ha de ser d’aquesta manera, la manera de treballar . De totes maneres ajornem aquesta decisió per anar-ho treballant, ja ens reunirem, ja ens trucarem.

Conclòs el debat, i d’acord amb les manifestacions dels intervinents, els reunits, per unanimitat, acorden deixar el tema sobre la taula.

10.- MOCIÓ DEL PIG-E PER RECLAMAR UN REFERENDUM SOBRE LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ

62

Sr. Veciana: De fet els diputats al Congrés de CiU he vist aquesta setmana que ho han fet. És instar als parlamentaris dels grups polítics catalans amb representació a Madrid, inclòs el PSC, que demanin que la reforma aquesta que han fet exprés el PP i el PSOE de la Constitució Espanyola, que es passi per referèndum i el que ens agradaria és que els diputats dels partits catalans a Madrid demanessin que es fes aquest referèndum.

Sé que els diputats de Ciu, ho han fet, al Congrés dels Diputats i també instar als d’Esquerra, als Socialistes catalans i el d’Iniciativa a que facin el mateix, que demanin un referèndum per reformar la Constitució. Creiem que s’hauria de reformar per moltes altres coses que no pas per això que s’ha reformat, i que a més, va en contra de l’autonomia la poca que cada vegada tenim menys les comunitats autònomes, que nosaltres creiem que són països com Catalunya i seria bo que almenys una vegada que es reforma després de trenta anys que no s’ha reformat que fos una mica més ben fet i per això instem al Congrés del Diputats demanar un referèndum.

Sr. Garriga: De veritat que fa vergonya el tema de l’estat Espanyol hi estem d’acord amb això. Tal com molt bé has dit tu aquestes mesures que han pres tots els partits, diguem-ne normals, perquè aquesta reforma de la Constitució amb tres punts s’ha fet de la pitjor manera, de .la manera més antidemocràtica, profundament antisocial i rabiosament centralista pe Catalunya.Per Catalunya és un altre cop mortal, una estocada, ara que han tret els toros, que ve al darrera de la reforma constitucional pel tema de l’Estatut. Per nosaltres només hi ha una sortida, apart de que es puguin fer unes votacions, que es pugui fer un referèndum, que es pugui fer el que faci falta, però hi ha gent que no ens estima i l’única sortida que hi ha per aquest país és la independència

Sr. Fauria: El nostre grup votarà també a favor d’aquest moció, està clar que la situació que ens trobem sembla que sigui molt fàcil modificar la Constitució amb quinze dies i en canvi quan afecta coses que interessen Catalunya, han de passar anys i anys i anys i després encara voten en contra.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

63

10.- MOCIÓ DEL PIG-E PER RECLAMAR UN REFERENDUM SOBRE LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ

Atès que els Grups Parlamentaris Socialista i Popular del Congrés dels Diputats han presentat conjuntament una Proposició de Reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola, que està en procés de tramitació, pel procediment d’urgència, a les Corts Generals.

Atès la transcendència d’aquesta proposició, que consagra a la Constitució la limitació del dèficit estructural segons els marges establerts per la Unió Europea. I estableix que una Llei Orgànica fixarà el dèficit estructural màxim permès a l’Estat i a les Comunitats Autònomes, amb relació al seu producte interior brut; el contingut de la qual ja ha estat acordada, en els seus termes fonamentals, pel PSOE i el PP. Atès que la reforma constitucional determina que el pagament dels crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les Administracions gaudiran de prioritat absoluta, i, per tant, sense atendre a les circumstàncies econòmiques i socials de gravetat que en un moment donat es poguessin produir. Així com que el volum de deute pel conjunt de les administracions públiques, en relació al producte interior brut de l’Estat, no podrà superar el valor de referència establert en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Atès que l’esmentada proposició estableix que les Entitats Locals hauran de presentar equilibri pressupostari i que no té en compte que els Ajuntaments han assolit competències impròpies, més del 30% de les que corresponen a les Comunitats Autònomes, sense rebre el corresponent finançament. Cal recordar que l’Estat no ha donat compliment a la Constitució, que en l’article 142, estableix que els Ajuntaments hauran de participar en els ingressos de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, garantint la cobertura dels serveis impropis.

Atès que aquesta reforma constitucional consagra una determinada opció política, que comporta limitar la capacitat d’actuació de les

64

administracions públiques i que afectarà la vida dels ciutadans i les ciutadanes, en tant que incideix negativament en el manteniment i desenvolupament de l’Estat de benestar i en les polítiques de reactivació econòmica en períodes de crisi.

Atès que la reforma constitucional suposa una greu retallada de la capacitat d’autogovern de Catalunya i del conjunt de les comunitats autònomes, així com un atac a l’autonomia local.

Atès que una qüestió de la transcendència d’una reforma constitucional -la segona que es realitza en trenta tres anys de vigència de la Constitució- s’està realitzant de forma improvisada, quan la legislatura està esgotada, amb una tramitació d’urgència de poc més d’una setmana, sense cercar l’acord del conjunt de les forces polítiques i sense promoure el debat social. Atès que la societat ha expressat una demanda creixent de més i millor democràcia, garantint, entre d’altres mesures per millorar la qualitat de la democràcia, que la ciutadania pugui decidir de forma directa, mitjançant referèndum, sobre les qüestions que més els afecten. Atès que l’article 167.3 de la Constitució estableix que “Una vegada hagi estat aprovada la reforma per les Corts Generals, serà sotmesa a referèndum per tal de ser ratificada, sempre que ho demani una dècima part dels membres de qualsevol de les Cambres, dins l’espai dels quinze dies següents al de l’aprovació”. Els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD

Primer.- Reclamar als diputats i diputades del Congrés escollits per les circumscripcions electorals de Catalunya i als senadors i a les senadores escollits per les circumscripcions electorals catalanes, i als senadors i a les senadores designats pel Parlament de Catalunya, en representació de la Generalitat al Senat, que subscriguin la demanda de convocatòria d’un referèndum de ratificació de la reforma constitucional que aprovin les Corts Generals, d’acord amb el previst a l’article 167.3 de la Constitució.

65

Segon.- Fer arribar aquest acord als diputats i a les diputades, als senadors i a les senadores esmentats en el primer punt.

11.- MOCIÓ SOBRE LA CREACIÓ DE LA COMISSIÓ SANT HILARI 2014. EL GENERAL JOSEP MORAGUES EN ELS 300 ANYS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ.

Sr. Rotllant: Aquesta moció va una mica amb el mateix sentit de l‘anterior que defensava en Manano que és la de creació de comissions. Creiem que aquí se’ns brinda que el 7 de setembre el Parlament de Catalunya va crear una comissió que és Catalunya 2014 i aquesta Comissió té com objectius principals treballar per la recuperació de la memòria de la guerra de successió. Nosaltres creiem que Sant Hilari ha d’estar en aquesta recuperació de la memòria, té un personatge singular com és el general Moragues que suposo que tots estem d’acord que hem de reivindicar.Es va fer un dvd, que durant aquesta diada es va fer la presentació que es titulava “El general Moragues, l’heroi oblidat” i per tant una mica hauríem de treballar en el sentit de que deixi de ser aquest heroi oblidat.

El primer pas important és despolititzar aquest personatge no emmarcar-lo en cap grup, en cap estament i llavors fer com en les altres comissions, que tothom també puguin fer aportacions, sobretot gent de la cultura i gent de la història del poble.

Per tant la intenció o el que es demana és la creació d’aquesta comissió que estigui formada per els diferents grups polítics, però sobretot per les entitats i associacions que ja hi estan treballant al voltant d’aquest personatge, com pot ser l’Associació Josep Moragues, per gent de la cultura i de la història, i que aquesta comissió tingui com a objectius principals promocionar el personatge més enllà o conjuntament amb la proposta que feia l‘Ajuntament d’expandir, de presentar aquest dvd arreu dels països catalans.Intentar sumar-hi al màxim d’esforços, vetllar sobretot per les possibles subvencions, perquè si en surten per aquest tema, segurament serà ara que s’ha creat aquesta comissió des de la Generalitat.

66

Per tant hem d’intentar estar alerta i treballar per aconseguir subvencions i poder llavors llençar el personatge per tal de poder justificar-les o com a tema primordial per aconseguir aquestes comissions i per això és el que defensem crear una comissió. Bàsicament seria fer un espai Moragues, on permetés treballar la Guerra de Successió: explicar aquesta guerra, la participació del General en aquesta guerra, la història de Sant Hilari en aquest moment, explicar el monument que tenim, que vulguem o no és d’un escultor reconegut, i que a través d’aquest espai que volem crear puguem fer el llançament del general i que sigui el punt de partida per reclamar aquestes subvencions, i fer-ho tots units treballant-hi i portant-ho en una única direcció.

Sr. Garriga: Hi ha hagut una part en la que he entès de que l’Associació Moragues i Esquerra tenen una certa vinculació política i no direm pas que no, és veritat. L’Associació Moragues va néixer d’una idea d’Esquerra, fa molts anys i no la podem pas abatre, tot i que les pretensions nostres és canviar-ho per anar a uns altres nivells.

També aprofito per dir-vos que des d’Esquerra en l’Associació Moragues fa temps que hi estem treballant amb temes sobre el 2014; de fet el tema del dvd va ser una proposta de l’Associació Moragues cap a l’Ajuntament, perquè l’Associació Moragues no podia fer res d’aquest tipus i va haver d’entomar-ho l’Ajuntament, sí o sí. Creiem en el que pugui passar el 2014, de fet teníem un dirigent nostre que volia fer el referèndum de la Llibertat del 2014, ara no sé si es farà o no es farà.També en parlaré una mica com a Moragues i una mica com Esquerra, perquè estem vinculats encara, de moment.

Estem en fase de reorganització de nou treball, de noves maneres de fer i que tot i això anem aprofitant i anem coent un bon grapat de projectes i d’idees sempre dins del nostre pensament polític, i sobretot dins de d’ideologia pròpia de l’associació i pel que es va fundar i és tal com ens marca el nostre full de ruta, i una de les pretensions que tenim, sempre ho hem fet, és que ens agrada treballar-ho amb gent d’altres latituds dels països Catalans; amb gent de Balears que hi estem parlant i sobretot amb gent de València a través d’Acció Cultural del País Valencià, amb els que tenim un lligam bastant fort i a més a més també estem agermanats amb algun poble

67

i també estem parlant amb alguna altra administració de caire català que també està interessat en temes d’aquests.

Però ara de moment i sempre dic de moment, no en sabem o no ens ve bé, o no volem prendre cap més aventura que no sigui la nostra, perquè estem en aquesta fase de nova creació o de nova reformació del que és l’Associació Moragues.

A part també, ara els temps que correm hem de ser prudents, hem de buscar un principi de prudència, com diuen amb la comptabilitat, i tot i que segurament es faran moltes coses de cara al 2014 a la Generalitat m’imagino, tampoc està massa clar quin seran aquests ajuts institucionals. Perquè jo m’imagino que serà molt difícil d’entendre per persones que han patit les retallades, o que no les han patit, que es dediquin diners per incentivar en Moragues, per incentivar el poble on el varen batejar o per incentivar la casa on va néixer. Per molt que siguin la reivindicació d’uns drets que es varen robar fa 300 anys i que no els ha tornat mai ningú, al contrari encara ens en volen treure més. Però segur que ara en tenim uns de més urgents de drets i potser primer s’haurà d’anar per uns que no pas pels altres.

Nosaltres creiem, i sempre ho hem dit, que el Moragues se l’ha de posar al lloc on li correspon. La moció en sí té bona intenció però és una mica ambigua amb el sentit que no s’acaba de definir massa, però jo crec que abans de tot això hauríem de tenir clar quines seran les propostes i que serà el que les administracions supramunicipals dedicaran a nivell de dotacions econòmiques, dotacions tècniques o de qualsevol altra mena.

Saber com es farà aquesta participació en quan a les entitats, les fundacions, els particulars, una mica tots, a veure com s’acaba d’engranar tot això.Potser equivocadament , o no, no ho sé. Esquerra, de moment tenim la pretensió de treballar-ho pel nostre compte, de tirar endavant el que hem començat a fer, i que ara ens estem reorganitzant, una mica, de moment, volem que sigui el nostre projecte, és el nostre projecte, la nostra il·lusió i de la nostra gent.

De segur que si som capaços de tirar endavant, que tampoc ho sabem, també serà en benefici de la figura del general Moragues i

68

serà en benefici de la nostra història, de la nostra cultura i del nostre poble.Però no ho sé ara no veiem per tirar-ho endavant de cap de les maneres. Si poguéssim no votar, no votaríem, perquè ara hem de fer córrer més la imaginació que la butxaca, hem de pensar en altres coses que no pas els avals, els ajuts i per treballar veritablement amb la figura del Moragues.Nosaltres no volem participar-hi, de moment, perquè no creiem que estiguem en condicions de participar-hi, perquè nosaltres ens hem d’organitzar d’una altra manera No sé si votar en contra o donar peu perquè PIG i CiU voteu que sí i tireu endavant aquest projecte, i nosaltres potser ens hi afegirem més tard, i si ens abstenim no és res, no sé si es pot fer o no es pot fer, és que ni la votaríem.

Tingueu en compte que ara estem en una fase en la qual no som capaços, o no volem entrar en cap dels projectes que es facin, de moment, sempre estem parlant de moment.

Sr. Fauria: La bona voluntat de crear aquesta comissió d’incentivar la figura del general Moragues i donar-hi rellevància ningú hi està en contra: ni Esquerra, ni CiU, ni el PIG, tothom hi ha treballat i tot el poble de Sant Hilari també. Fa molts anys que l’Ajuntament treballa amb l’Ajuntament de Sort per divulgar la figura: es fan el premis Moragues, s’ha fet un dvd, s’han fet actes, a l’Onze de Setembre, s’ha mirat que la figura del general Moragues agafi més rellevància, s’han buscat subvencions, s’han buscat ajudes, s’ha fet un guió de pel·lícula, s’ha treballat molt. Hi ha hagut entitats com l’Associació Josep Moragues que també fa molts anys i molts anys que hi treballa.

Nosaltres considerem que el fet de crear una altra comissió sobre un tema com aquest, havent-hi gent que hi ha treballat durant anys, no solament d’Esquerra sinó des de l‘Ajuntament , em sembla que ho deixaria també pendent de parlar-ne una mica més endavant i acabar-ho de valorar .Tot i que hi ha una bona predisposició per treballar sobre aquest aspecte, però sí que ara crear una comissió sobre un tema puntual que no es concreta que pot ser molt ambigu i veient la posició en aquests moments d’Esquerra Republicana que tampoc ho té clar, nosaltres això de dir no sé si es pot votar o no es pot no votar. Jo crec que hi ha d’haver un consens entre els tres grups

69

polítics, i si per cas, ens emplacem a una altra vegada si voleu a parlar-ne o debatre-ho , no sé , aquesta seria la proposta. No sé que votarà Esquerra, però en tot cas.

Sr. Garriga: seria un no condicional en el sentit de que ara no, de oment no, però hem d’acabar d’organitzar-nos una mica en aquest sentit, perquè ara no podríem fer res.

Sr. Rotllant: Em sap una mica de greu que Esquerra s’aferri amb la idea del seu projecte.El primer que he dit és que el general Moragues és una mica de tots, que tots l’hauríem de treballar conjuntament i crec que l’Associació Moragues va començar realment amb molta força, amb moltes idees bones; les xerrades aquelles eren genials, hi havia més o menys gent; els premis Moragues eren una bona iniciativa, varen passar de ser de cada any, anuals a bianuals vull dir que es va anar reduint i potser una mica va morir pel mateix èxit, pel tema que deia de politització, perquè segurament per la vinculació política amb Esquerra no va deixar fluir per sí sola aquesta associació.Una mica arran d’això era precisament pel que presentàvem la moció i creiem que havíem de treballar tots més junts. L’Ajuntament diu que està treballant pel seu compte i que farà les promocions del dvd, perfecte; l’Associació Moragues té un projecte nou que iniciarà, perfecte. Però un va per aquí i l’altra per allà i si sempre anem fent les coses així no arribarem mai a bon port.

Sr. Fauria: En tot cas l’Ajuntament ha presentat el dvd, però aquesta proposta de dvd va ser feta per l’equip de govern que estava format pel PIG i Esquerra, és a dir que aquí hi ha hagut participació de tots, i l’Ajuntament som tots.Jo l’he presentat però reconec que la feina l’heu feta vosaltres.No tinc cap problema per dir-ho, fins i tot el dia de la presentació vaig convidar a l’anterior alcalde en Joan Garriga que hi participés, perquè vaig considerar que era una feina d’ell , és dir, el fet de que l’Ajuntament hi sigui no vol dir que hi siguem nosaltres només l’Ajuntament, l’Ajuntament som tots.Nosaltres estem en una posició que el que volem és que hi hagi consens, el que sí que diem és que si Esquerra que ha treballat molt amb el tema de l’Associació Moragues, en aquests moments no ho veu clar, nosaltres ara tampoc el que volem dir és doncs nosaltres sí

70

que ho veiem clar, per això volem acabar de consensuar-ho més endavant i treballar-ho.

Però el fet de que l’Ajuntament lideri això, no vol dir que només o liderem CiU, insisteixo que la proposta aquesta la van fer tant Esquerra com el PIG quan varen estar governant. El dvd jo vaig arribar a l’Ajuntament, al despatx i la primera cosa que em va dir en Joan Garriga va ser: -mira aquest dvd està apunt, el dia que vulgueu el podeu presentar, i jo el dia que varem fer la presentació varem convidar a l‘ex-alcalde, perquè creiem que, i com a representant de l’Associació Josep Moragues a la presentació.Vull dir que ha estat un treball de tots i podem seguir també treballant-hi tots a nivell d’Ajuntament i que tampoc cal crear una altra comissió.Dins l’Ajuntament hi ha l’àrea de cultura dins la qual es pot desenvolupar aquest projecte i la regidora, en aquest cas, també pot liderar i demanar la vostra opinió. Però crear una comissió vinculant, amb recursos i tot això és el que fa també una mica de por, amb tot cas amb la voluntat de col·laboració.Nosaltres tampoc volem ser una eina de discòrdia, si no i ha una posició clara d’Esquerra votaríem en contra també. Si és que es vota, sinó es vota no ho sé, deixar-ho per més endavant o per no haver de votar en contra.

Sr. Rotllant: Nosaltres votem.

Sr. Fauria: Doncs votem, si s’ha de votar es vota.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que es desestima, amb 3 vots favorables del PIG-E, 3 vots en contra d’Esquerra-AM i 6 vots en contra de CiU.

11.- MOCIÓ SOBRE LA CREACIÓ DE LA COMISSIÓ SANT HILARI 2014. EL GENERAL JOSEP MORAGUES EN ELS 300 ANYS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ.L'any 2014 és compliran 300 anys de la pèrdua dels Drets de la Nació Catalana en la Guerra de Successió de 1714. Aquest fet, juntament amb el creixent descontentament civil per la relació amb l'Estat

71

Espanyol, fa que aquesta data s'imposi com a una fita reivindicativa, festiva i històrica alhora. El nostre municipi va estar al capdavant dels actes ocorreguts fa tres segles de la mà i les accions del nostre fill il·lustre, general Josep Moragues i Mas. Per això, cal que estiguem presents ara i en tot moment en les commemoracions i reivindicacions que s'aproximen.

Atès que Catalunya està preparant la commemoració d'aquests 300 anys, l'onze de setembre de 2014 i per la qual s'ha constituït la Comissió Catalunya 2014 que ha de treballar per la recuperació de la memòria de la Guerra de Successió, divulgar la tradició de la cultura i el pensament polítics; projectar internacionalment les aportacions de l'experiència catalana de persistència històrica d'una nació; fer balanç del procés de construcció nacional impulsat per la societat i impulsar i coordinar iniciatives d'especial rellevància relacionades amb la història de Catalunya.

Atès que aquesta Comissió s'ha creat aquest mes de setembre i per tant, justament ara, en el moment de la seva fundació és precisament l'oportunitat d'estar on ens pertoca en memòria del nostre personatge.

Atès que des del PIG defensem la reivindicació de la nostra història com a element integrador i al mateix temps potenciador del municipi, en la línia de molts altres pobles i ciutats que han fet de la cultura i del turisme un veritable motor d’impuls econòmic.

Per tot el que s’ha exposat, els reunits desestimen el següent

ACORD

1. Instar l’actual equip de govern perquè constitueixi una comissió de treball, que s'anomeni Sant Hilari 2014. El general Josep Moragues en els 300 anys de la Guerra de Successió, formada per representants de les diverses formacions polítiques, entitats i associacions i de representants de la societat civil i del món cultural del nostre municipi, per tal que vetlli per totes les accions que es realitzin relacionades amb el tema i que doni un impuls al tant necessari reconeixement nacional del General Josep Moragues i Mas. Aquesta comissió de treball ha de ser un

72

complement i una forma d'unificar esforços amb la resta d'iniciatives existents o que puguin sorgir en relació amb el tema.

2. Que aquesta comissió treballi i col·labori amb l'equip de govern per portar a terme, amb el major èxit possible, la promoció i presentació del documental "El general Moragues, l'heroi oblidat", iniciativa a la qual donem el nostre suport.

3. Que es vetlli per les subvencions que es puguin aconseguir per tal de situar el municipi i el general Moragues en el lloc que es mereixen en els actes del 2014 i la història nacional de la Guerra de Successió. Aquest és un punt clau atesa la urgència de demanar els ajuts, avalats pels nombrosos motius que ens brinda el personatge i poder posar Sant Hilari en el mapa de les activitats de 2014.

4. Que es creï un espai Moragues en el municipi que permeti estudiar, explicar i donar a conèixer el nostre gran personatge dins el marc de la Guerra de Successió, que justificaria la petició d’ajuts per convertir-lo en pal de paller, en l’eix vertebrador del discurs al voltant del personatge.

5. Que l’actual equip de govern doti aquesta comissió amb els recursos necessaris per tal de garantir-ne l’èxit i que aquesta sigui creada abans d'un mes a comptar des que se n’aprovi la creació.

6. Que la iniciativa pugui aglutinar tots els esforços, idees i propostes sorgides des del municipi mateix i que es puguin portar a terme amb els ajuts externs, per tal d’identificar Sant Hilari amb el general Moragues.

12.- MOCIÓ D’ESQUERRA-AM SOBRE LA REORDENACIÓ DELS SERVEIS D’URGÈNCIES EN CENTRES D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA

La proposta de moció presentada pel grup Esquerra-AM és la següent:

73

“Atès que el Servei Català de la Salut, ha decidit una reordenació dels serveis d’urgències mèdiques a tot el país que passa per reunificar aquests serveis en determinats centres d’assistència primària.Això afecta directament els serveis d’urgències a la zona interior de la comarca de la Selva, això és les ABS d’Anglès, Arbúcies/Sant Hilari, Sils/Vidreres/Maçanet de la Selva i Breda/Hostalric i tots els consultoris locals que en depenen, els serveis dels quals queden unificats únicament en el CAP de Santa Coloma de Farners.L’ajuntament de Sant Hilari Sacalm, considera que els serveis assistencials i sanitaris que presta el CAP són imprescindibles pels hilariencs i hilarienques i que son del tot impossibles de suplantar pel CAP d’una altra població, donada la situació geogràfica, orogràfica, climatològica i de comunicació que té la nostra vila.

La distància del nostre municipi, com d’altres de la selva interior, amb la capital de comarca és de força quilòmetres i en el nostre cas s’hi afegeixen traçats per una carretera sinuosa com és la GI-550.Aquestes distàncies fan impossible complir la ràtio de trenta minuts per a l’atenció als usuaris i creen un greu problema per a l’atenció correcta d’algunes urgències que necessiten immediata atenció mèdica. El fet d’haver-se implantant, per part del Servei Català de Salut, aquesta reunificació dels serveis d'urgències nocturnes, es produeix un clar perjudici a un volum de població de més de 59.000 usuaris registrats en les ABS afectades de la Selva Interior i la qualitat sanitària en el nostre municipi es veu clarament afectada en perdre proximitat i qualitat.Per tots aquests motius, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD1. Mostrar el total REBUIG del nostre Ajuntament a la reunificació

dels serveis d’urgències mèdiques que suposa una clara pèrdua de qualitat en l’atenció mèdica dels nostres veïns.

2. Sol·licitar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que és mantinguin els serveis d’atenció sanitària al CAP de Sant Hilari, així com els de la resta de la comarca, amb

74

les mateixes condicions de qualitat i atenció que hi havia abans de la reordenació.

3. Donar suport a les accions que es duguin a terme per tal de mantenir els serveis sanitaris del CAP de Sant Hilari i als de la comarca.

4. Donar trasllat d’aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya i a tots els partits polítics del Parlament de Catalunya.

5. Notificar el present acord als pobles de la Comarca de la Selva per tal que se sumin a aquesta proposta.

6. Notificar el present acord al Parlament de Catalunya a l'ACM i ala FCM i al Consell Comarcal de la Selva.”

Seguidament se sotmet la proposta a debat amb les intervencions següents:

Sr. Fauria: També hi ha una moció que ens va presentar “Sant Hilari Sempre Obert”. Aquí s’ha entrat l’escrit que va presentar Esquerra perquè recull bàsicament tota la proposta que sempre ha fet “Sant Hilari Sempre Obert”.Ahir sembla ser que va entrar una moció el PIG que s’hauria de votar per urgència, però jo crec que aquí el que hauríem de consensuar són les propostes.

A l’hora de fer el plantejament des de l’Ajuntament i des de la proposta de l’equip de govern veiem més assenyat la introducció que fa la moció d’Esquerra. és dura amb el govern, ho reconeixem que la proposta que es fa des de l’altra perquè es parla de dades que no són del tot correctes, hi pot haver diferències d’opinió.Per això nosaltres considerem el punt primer la moció s’hauria de portar la d’Esquerra i els altres punts els veiem bé els d’Esquerra l’única cosa que a l’hora d’afegir la comissió de treball nosaltres crearíem una taula de seguiment, perquè no és tant una comissió de treball, és més una taula de seguiment.

Nosaltres la proposta que faríem és que hi hagués l’alcalde, un regidor, el regidor - coordinador del departament social, el regidor de salut, un representant de cada grup polític, un professional de la sanitat, un representant de la coordinadora de “Sant Hilari Sempre Obert” i un professional de la sanitat que fos de dins el CAP i un d’exterior al CAP, que podria ser un farmacèutic. Aquesta és la

75

proposta del Consell de la Taula de Seguiment que faríem com a govern per tal de definir-ho.

Entenem que si forma part l’alcalde, el coordinador del departament social i el regidor de salut ja hi ha una forta representació i que és la demanda que sempre se’ns fa doncs que el govern hi sigui. Un representant de cada grup polític que estigui a l’oposició, un professional de sanitat del CAP, el que defineixin, un representant del tema sanitari, que defineixin que pot ser un farmacèutic o qui es defineixi i un representant del “Sant Hilari Sempre Obert”, aquesta seria la proposta que faríem seguint una mica les directrius de la proposta de la moció. Acceptant totes les propostes.

Sr. Garriga: Nosaltres, abans que res volem dir que varem presentar la moció perquè a més ens hi varem comprometre públicament, però també estem oberts a que tothom pugui incloure-hi el que vulgui i més.

Aquesta moció la varem presentar perquè creiem que, com ja hem dit abans ,no n’hi ha prou dels drets que ens varen retallar els drets de fa 300 anys que ara actualment no fa falta que vinguin els espanyols que nosaltres sols ja ens ho fem i comencem a retallar drets.

Com deia un company no fa gaire: -“amb la salut no s’hi juga i la salut no té preu” per tant el que no té preu no es pot retallar . Tot i que avui ens centrem amb el que passa al poble, el problema de les retallades és un problema de país i no sé si al final serà un problema de tot el món; és un problema que si més no ens afecta a tots els catalans i a totes les catalanes.

Des del grup d’Esquerra creiem tal com havíem publicat amb anterioritat que una de les principals preocupacions dels ciutadans dels nostre poble i del nostre país és aquesta pèrdua progressiva dels drets als serveis públics. Les persones que es guanyen la vida treballant, amb l’esforç diari depenen i volen dependre exclusivament del sector públic perquè no tenen res més. No volem ni podem estar al mateix lloc dels rics i dels especuladors: els que es poden comprar el transport, els que es poden comprar l’educació, els que es poden comprar la medecina i els que es poden comprar la protecció privada.

76

Nosaltres creiem que les necessitats bàsiques com són la salut o com són l’ensenyament han de ser públiques i han de ser universals.Els ciutadans d’aquest país hem d’estar preocupats perquè la salut és només un principi de l’ofensiva de les retallades a tots nivells, no tant sols de la medecina, al darrera vindrà l’ensenyament, serveis socials, de fet als serveis socials ja els hi ha tocat i així una cosa darrera l’altre.

El poble hem de revolucionar-nos en contra d’una política que intenta desmuntar les infraestructures públiques de sanitat i d’educació i dels serveis socials com dèiem abans fonamentalment perquè la necessiten només els rics. Amb excusa de la crisi els governs al poder que els ciutadans els hi hem entregat estant corcant els serveis que es donen una mica de seguretat vital.El President Mas malgrat el seu compromís en la campanya de no retallar la sanitat i l’educació ha entrat a sac amb els serveis bàsics disminuint dràsticament la inversió pública, paral·lelament la sanitat privada hi ha trobat un xollo.Ha encetat una ofensiva per guanyar clients reconeixent obertament que l’increment de les llistes d’espera provoca una por i una demanda cap als serveis privats. Hi ha una clara voluntat de debilitar el sistema públic de salut en favor del privat .El més greu és la falta d’informació per part del govern cap als Ajuntaments. He estat en alguns consells d’alcaldes i les queixes més grans han estat que no hi ha informació.No sé si s’hauria de regularitzar la sanitat o no s’hauria d’haver regularitzat però com a mínim s‘hauria de tenir en compte el territori. S’hauria d’haver parlat amb els alcaldes, s’hauria d’haver parlat amb tothom abans de prendre decisions.

Els Ajuntaments no han estat mai informats i no se’ls ha tingut en compte a l’hora de prendre decisions i aquestes sempre s’han pres des d’un paràmetre urbà. Sembla que tot Catalunya sigui Barcelona o Hospitalet i el resultat, perdoneu l’expressió, ha estat una cagada monumental per part del govern de la Generalitat.

No s’han tingut en compte les nostres dificultats perquè abans no s’ha parlat amb el territori, ni la seva situació geogràfica, ni climatològica, ni geogràfica, ni de comunicacions.

77

Aquest no és un problema de gestió de diners sinó és un problema d’actituds i d’aptituds envers la població. Per tant el que demanem des d’Esquerra és que es tiri endarrere el projecte de les retallades i que es tingui en compte el nostre poble i la nostra comarca per tornar a tenir la mateixa qualitat de servei mèdic que hi havia abans de les retallades. I perquè ens facin cas hem de ser gent, hem de ser implicació de tota la gent.Quan hi havia el tema de la MAT aquí a l’Ajuntament quan venien a fer les expropiacions érem una dotzena, no érem més. Ara, uns hi serem més i d’altres hi serem menys però són 3 ó 4 dotzenes, som 6.000 habitants. Si la veu és fluixa les coses no tenen remei, si la veu és forta si en comptes de 3 ó 4 cents som 3 ó 4 mil i així a cada poble ens faran cas.Per tant la qüestió és que surti la gent, i en definitiva, al final de tot, com diem en la moció exigim i no hi ha altra camí que tenir els mateixos drets, la mateixa qualitat d’atenció que abans de la reordenació mèdica en els CAPs.

Sr Moragas: Uns dies abans de la comissió informativa varem rebre per part de la “Plataforma Sant Hilari Sempre Obert” una proposta per entrar la moció d’avui, que crec que la varem rebre els tres partits polítics, que ens va semblar d’entrada una molt bona iniciativa, perquè denotava la intenció de buscar el suport de tots tres partits polítics en aquest sentit, i el dia de la Comissió Informativa ens trobem que Esquerra també n’ha presentat una bastant amb la mateixa direcció i també amb la direcció de les paraules d’en Joan.

Va semblar que hi havia ganes d’intentar consensuar de les dues una mica i nosaltres creiem que ens deixarem perdre l’oportunitat de recolzar una plataforma que desinteressadament està defensant uns drets que ens afecten a tots als que estem aquí assentats, que he sentit pràcticament de tothom, dir de paraula de que els rebutja i de que rebutja el sistema de retallades que s’ha portat en contra però a l’hora de demostrar-ho en fets ens brinden aquesta oportunitat i crec que seria molt trist que no aprofitéssim per anar tots a una.Una vegada més tornem a demanar que ens sumem tots al mateix i que aprovem i recolzem tots aquesta moció que ens ve de la Plataforma.

De totes maneres si decidiu tirar endavant aquesta moció d’Esquerra i voleu que es voti aquesta moció d’Esquerra, nosaltres per

78

coherència, perquè nosaltres respectem qualsevol actuació, de qualsevol partit , de qualsevol persona, de qualsevol entitat que vagi en aquesta direcció de defensar els nostres drets la votaríem a favor , però creiem que perdem una gran oportunitat d’anar tots a la mateixa.

Sr. Fauria: Nosaltres no serem que porti discòrdia, si considerem que tots plegats hem de votar la moció de la Plataforma, votem.Jo discrepava en algunes dades que donen aquí, però en tot cas de dades en poden sortir moltes i a l’hora d’entrar mocions sabeu que el plantejament de les mocions a l’hora d’introduir dades això es pot modificar i em sembla que a nivell d’Esquerra tampoc hi hauria cap problema, o no ho sé. En principi que ells facin el que creguin que han de fer . Nosaltres si hem d’entrar aquesta moció no hi hauria cap problema.

Sr. Garriga: Nosaltres hem presentat aquesta com una a més de les que s’han presentat no tenim cap problema per aprovar-ne una o l’altra o totes de cop, la idea és la mateixa i el fi és el mateix.

Sr. Fauria: També val a dir que ahir al Consell Comarcal, que hi havia representació de gent de Sant Hilari, també en la mateixa línia tot el Consell Comarcal val votar la mateixa proposta, i amb aquet tema vull que quedi tancat aquest punt.Ja sé que se’ns acusa els que som de CiU que sembla ser que nosaltres estem al costat del govern, això és un fet que afecta a tots els alcaldes i els que han llepat més amb crítiques hem estat els que som de CiU. Això passa quan el mateix govern pren decisions que no veus bé.També dir-vos que el govern de Sant Hilari de CiU no està d’acord amb això, que no hi ha cap govern de la comarca que hi estigui d’acord i que sempre que hem pogut, amb les eines que hem tingut, ens hem posat a disposició de la Plataforma perquè poguéssiu parlar amb el màxim representant de Catalunya. En “Nani” va poder parlar amb el president de la Generalitat i el President de la Generalitat us va atendre, el fet de que ens vareu fer arribar aquella carta nosaltres varem intercedir perquè poguéssiu parlar amb ell.Passem a la votació.

Sr. Veciana: Primer s’ha de votar la urgència de la moció que varem entrar , la de la Plataforma.

79

Sr. Fauria:Si ha d’entrar una moció de la Plataforma doncs es vota la urgència d’aquesta moció.

Sr. Veciana: Llegim els acords.

Sr. Fauria: No tenim cap problema en llegir els acords.

Seguidament, l’alcalde llegeix la proposta d’acord presentada formulada per la Plataforma Sant Hilari Sempre Obert en els termes que es transcriurà al final llevat de l’esmena que resultarà introduïda derivada del debat següent.

Sr. Fauria: Jo esmenaria el punt de crear una comissió de seguiment i l’aportació és crear-la amb els següents membres: l‘alcalde, el regidor de sanitat el regidor de l’àrea social, un representant del PIG un representant d’Esquerra, un representant de la Plataforma i un representant del CAP, i un representant del tema sanitari del municipi

Dit això us emplaço a la propera reunió que serà a finals de la setmana vinent per anar fent el seguiment , ja us comunicarem el dia. Tot i que aquesta reunió no té res a veure amb la que tindrem amb els membres de l’Associació que esteu aquí. La farem prèvia i mireu de valorar quina és la persona que representarà la vostra entitat.Els mitjans de comunicació ja m’han trucat avui i demà ja sortirà als diaris la proposta que varem fer amb el mateix sentit al Consell Comarcal.

Sr. Moragas: Acceptem l’esmena que has dit.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt que s’aprova per unanimitat.

12.- MOCIÓ CONTRA EL TANCAMENT DEL SERVEI D'ATENCIÓ CONTINUADA (URGÈNCIES NOCTURNES) DEL NOSTRE CENTRE D'ATENCIÓ PRIMÀRIA (C.A.P.) I LES RETALLADES SANITÀRIES QUE AFECTEN A LES POBLACIONS DE LA SELVA INTERIOR I A TOT EL PAÍS.

80

Considerant que la ferma defensa del servei de sanitat pública ha de ser una prioritat dels governs i les administracions del moment actual, tant a nivell estatal, autonòmic com local, i que el sistema de Salut Pública del que gaudim a Catalunya és de qualitat,aconseguit amb el consens i l'esforç continuat de tota la societat civil catalana durant el llarg de molts anys. Sabent que el cost de la nostra societat catalana en termes econòmics de percentatges en relació al PIB, ens demostra que encara estem a la cua dels països que formen la UE (Catalunya es gastà el 2010 1298€ per habitant, mentre que la mitjana europea és de 2103€). Per aquest ens 2011, amb l'aplicació de les retallades, està prevista una despesa per càpita de 1179€. Això ens situa, respecte a la resta de l'Estat espanyol, només per sobre de Madrid, el País Valencià i les Balears.

Per altre banda, no és veritat que el sistema sanitari públic català sigui ineficient i malbaratador, ans el contrari. Amb els escassos recursos que s'aporten al sistema, s'han aconseguit elevats nivells d'eficàcia, eficiència i qualitat assistencial. Tot i ser millorable, si ens emparem en paràmetres d’eficiència i equitat, no pensem que retallar-lo sigui un avanç, si no que significa un important deteriorament en la qualitat de l'assistència sanitària en el sector públic, amb conseqüències del tot imprevisibles. És un dret que hauria de ser intocable i al que no volem renunciar.

Som conscients que la Sanitat no té preu, però sí té un cost. Per això estem d’acord a emprendre mesures o iniciatives que facilitin l’estalvi, però no hem de confondre això amb la voluntat injustificada de retallar sense la planificació adient.

La privatització del sistema sanitari no és l’alternativa adequada. Creiem que hem de defensar la universalitat i equitat d’aquest servei que conforma un dels pilars de l’Estat del Benestar modern.

Donada per efectiva l'activació, per part del Departament de Salut de la Generalitat, del pla de reordenament del serveis d'atenció continuada el passat 12 de setembre, el qual afecte directament al nostre CAP i als 7 CAP's restants de la zona de la Selva Interior, tancant aquest servei des de les 21:00h fins les 8:00h i deixant les instal·lacions del CAP fora de servei, centralitzant la totalitat de les

81

urgències al CAP de Santa Coloma de Farners, o bé gestionant les mateixes a través del 112 o al telèfon de Sanitat Respon 902 111 444.

Tan com tots els processos de retallades en la sanitat pública que afecten als hospitals i als serveis que ofereixen, serveis d'ambulàncies, reajustaments laborals dels professionals, tancament de serveis d'urgències i instal·lacions sanitàries, etc.. al llarg de tot el país.

Els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD

Rebutjar el tancament del servei d'urgències nocturnes a Sant Hilari.

Rebutjar el reordenament d'aquests serveis a la Selva Interior, així com les solucions adaptades pel Departament de Salut per aquesta zona.

Rebutjar la política de retallades que des de el Departament de Salut s’està duent a terme a tot el territori, exigint-li es faci enrere en aquest procés buscant altres mesures d'estalvi més adequades a la situació actual.

Donar suport a les mobilitzacions que treballadors i usuaris desenvolupen en la defensa d'aquest sistema, tant com a les seves demandes, en pro de la unitat i la defensa conjunta dels nostres drets.

Crear una comissió de seguiment amb els membres que s’indiquen per seguir treballant conjuntament per a que el Departament de Salut engegui accions per tal de aportar solucions adequades i consensuades amb totes les parts implicades sobre el reordenament dels serveis al nostre CAP i als de la Selva Interior, prioritzant el no tancament de cap servei a Sant Hilari.Membres de la Comissió de Seguiment:

- Alcalde- Regidora de salut de l’Ajuntament- Coordinador del Departament Social de l’Ajuntament- Regidor del Grup Municipal d’Esquerra-AM- Regidor del Grup Municipal del PIG-E

82

- 1 representants de la Plataforma Sant Hilari Sempre Obert

- 1 representant dels professionals sanitaris del CAP- 1 representant dels professionals sanitaris del municipi

Notificar l’acord d’aquest Ple, al Govern de la Generalitat, al Servei Català de la Salut (CatSalut) a l’Institut Català de la Salut, la direcció del centre d’atenció primària, a la ciutadania i als mitjans de comunicació.

13.- MOCIÓ D’ESQUERRA-AM SOBRE LA DEVOLUCIÓ AL MINISTERI D’HISENDA DE LA PART DE LA BESTRETA DE LA PARTICIPACIÓ EN ELS TRIBUTS DE L’ESTAT DE L’ANY 2009.

Sr. Garriga: Per no enrotllar-nos i haver de llegir tota la moció. Com bé sabeu l’Estat paga als Ajuntaments una part de la participació dels ingressos de l’Estat amb els tributs. L’any 2009 l’Estat va fer unes provisions massa optimistes i segons ells a tots els Ajuntaments de l’Estat ens varen donar més diners del compte i ara en els reclama, a nivell de Sant Hilari era al voltant d’uns 90.000 € i aquests diners ja s’havien gastat per les prestacions dels serveis bàsics que la ciutadania té i que s’havien inclòs en els pressupostos ordinaris de la despesa.Tenint en compte que els Ajuntaments fem front al 30%, alguns, o el 40% o el 50% de serveis que correspondrien a altres administracions i no en la nostra, ens dóna peu que ara no ens vinguin a reclamar uns diners que ja estan gastats per culpa d’una mala administració per part del govern central.

En el seu dia ja ens varen treure els IAES i també moltes possibilitats de finançament dels Ajuntaments, i ara els que no es pot fer és rascar als Ajuntaments amb les dificultats que tots tenim.

Aquest error de càlcul ha portat de que molts problemes que ja tenen els Ajuntaments s’agreugin, i el que pretén aquesta moció és evitar aquests problemes que agreugen les finances locals amb la seva quantitat i qualitat de calers i el que proposa és que si el govern

83

central s’ha equivocat amb donar-nos 90.000 € de més és el seu problema, i aquests diners s’han fet servir pel poble i per això a través d’aquesta moció volem demanar al Ministeri d’Hisenda que deixi sense efecte la devolució d’aquesta bestreta, d’aquests diners que ens han avançat i que no ens havien d’haver donat i que ara ens reclamen al nostre Ajuntament i a tots els Ajuntaments de l’Estat, i que aquesta moció també es traslladi a alguns polítics de les Corts Espanyoles i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Aquesta és la pretensió d’aquesta moció que sabem que difícilment prosperarà, perquè quan te’ls han de tornar els de l’altra any són capaços de treure’ls,però almenys que sàpiguen que no estem conformes amb la seva actuació.

Sr. Veciana: Nosaltres hi votarem a favor. Com dius tu Joan: si l’Estat té una responsabilitat de fer unes previsions i donar aquests diners,i tal com van els números dels Ajuntaments quan t’arriben els fas servir pel que pots.Seria com si a final d’any la gent hagués pagat l’IBI i com que l’IPC ha pujat més del que han pujat les ordenances doncs els hi reclamessis que al final d’any els hi afegissis més diners.Això no té cap mena de sentit si ells fan les previsions malament a favor nostre, si fossin a favor seu ens haurien d’abonar, però nosaltres també ja havíem aprovat una moció en l’altra legislatura per millorar el finançament local, i això l’únic que fa és en comptes de millorar-lo empitjorar-lo, per tant estem absolutament a favor .

Sr. Fauria: Nosaltres també hi estem a favor . L’única cosa que també hem de ser clars a l’hora d’aprovar aquesta moció és que l’Estat és qui determina el fons que ens envia cada mes i que si decideixen no enviar-lo amb això patirem.

En tot cas està bé que la moció estableixi que es traslladi a les entitats municipalistes de Catalunya, perquè sí que s’està treballant des de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya per intentar que això es tiri enrere, perquè finalment ha estat una mala planificació de l’Estat que no hem de pagar els municipis, ja prou que ens fan agafar competències que no tenim recursos, que s’aproven amb lleis i després els municipis patim les conseqüències, doncs una vegada que hi ha hagut un excés de finançament que tampoc el treguin. També votaríem a favor.

84

Sr. Valls (Secretari): Voldria fer un aclariment, per refermar la postura hem parlat de 95.000 €. , la liquidació de 95.000 € és la del 2008 que ja ens els estan traient ara. En canvi el que ha sortit ara d’escàndol a les televisions és el del 2009 que per Sant Hilari són 225.000 € . O sigui a més de tornar els 95.000 € l’any passat, ara 225.000 €, sumats als 95.000 € anteriors, perquè en sigueu tots conscients.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt que s’aprova per unanimitat.

13.- MOCIÓ D’ESQUERRA-AM SOBRE LA DEVOLUCIÓ AL MINISTERI D’HISENDA DE LA PART DE LA BESTRETA DE LA PARTICIPACIÓ EN ELS TRIBUTS DE L’ESTAT DE L’ANY 2009.

El Ministeri d’Hisenda està reclamant als ajuntaments la devolució d’una part dels ingressos que aquests van rebre en concepte de bestreta de la seva participació en els tributs de l’Estat dels anys 2008 i 2009.

L’Estat va calcular els imports de la bestretes als municipis, d’acord amb els barems fixats en la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, amb previsions massa optimistes sobre la recaptació dels tributs.

Els ajuntaments van destinar els imports rebuts a la prestació de serveis bàsics per a la ciutadania continguts en els seus pressupostos ordinaris de despesa.

Els imports , per tant, han estat destinats a proveir serveis bàsics per als ciutadans, a atendre directament necessitats socials i econòmiques que no paren de créixer en un entorn de crisi.

Els ajuntaments, l’Administració més propera al ciutadà, gestionem el 12,8% de la despesa pública. Una despesa que esdevé bàsica i essencial per als ciutadans atès que és inversió i prestació de serveis necessaris per l’entorn on viuen més immediat.

85

A més, que els ajuntaments estem fent front a despeses i serveis que no ens correspondrien atès que serien competències d’altres Administracions . Els estudis econòmics han xifrat en un 30% el volum que representen aquestes competències impròpies en el conjunt de les despeses municipals.

Per contra, subsistim amb la part més reduïda dels ingressos públics, amb tributs regulats i limitats per la normativa estatal, amb impostos propis que s’han vist reduïts per decisions de l’Estat (el cas de l’IAE) que no s’han compensat mai de manera suficient i ara , a més, amb la pretensió d’eliminar la capacitat d’endeutament per a fer front a les inversions locals.

Un dels pocs recursos econòmics de caràcter fix que disposem els ajuntaments és la participació en els tributs de l’Estat, els quals s’han vist reduïts per la greu situació econòmica i que presumiblement tardaran anys a tornar al nivell que es va aconseguir l’any 2007.

L’error de càlcul del Ministeri d’Hisenda ha portat a la greu situació actual en la que es demana als ajuntaments que retornem unes quantitats que van percebre de la seva participació en els tributs estatals i que, com hem dit, ja hem destinat a finançar despesa pública necessària.

Haver de fer front a aquesta devolució agreujarà de manera exponencial la mala situació econòmica que estan vivint les finances locals i farà insostenible la viabilitat econòmica de molts ajuntaments.

Considerem que, des d’un punt de vista de lleialtat institucional, l’Estat no hauria de demanar en aquest moment la devolució de cap import als ajuntaments per a evitar el greu perjudici que això causarà en les finances locals i, sobretot, en la quantitat i qualitat dels serveis que hem de prestar als nostres ciutadans i ciutadanes.

Per tots aquests motius , els reunits, per unanimitat adopten el següent

ACORD

1.Demanar al Ministeri d’Hisenda que deixi sense efecte la devolució de la part de la bestreta de la participació en els

86

tributs de l’Estat de l’any 2009 que reclama al nostre Ajuntament.

2.Donar trasllat d’aquest acord als grups polítics representats a les Corts espanyoles i a les entitats municipalistes de Catalunya.

14.- PRECS I PREGUNTES

Sr. Veciana: Un tema que has dit en els assumptes d’interès que les indemnitzacions dels regidors no han de passar per Ple, nosaltres discrepem en l’art. 151 en el seu segon apartat de la Llei de Bases de Règim Local,diuen que els regidors poden percebre indemnitzacions en la quantitat que acordi el Ple de l’Ajuntament i aquest Ple es va constituir l’11 de juny i no s’ha aprovat pas, per tant en principi sinó ho aprova el Ple no es poden rebre.

Sr. Fauria: Com que és un tema molt tècnic, Secretari. De totes maneres ja hem dit les indemnitzacions, ja hem explicat el concepte.

Sr. Valls (Secretari): Sí és correcte l’article citat i el Ple ja les va aprovar per tot l’exercici 2011, que és el que estem ara, de manera que eren retribucions no a la persona sinó al càrrec : alcalde, regidor, etc. Quan l’alcalde ha fet la informació en el punt primer assumptes d’interès en realitat la meva informació va ser aquesta el Ple té aprovat per tot l’exercici que l’alcalde sigui retribuït tant i els regidors tant. Si canvia la persona mentre no pretengui cobrar més el Ple ja ho ha aprovat per tot l’exercici i com succeïa sempre pel 2012 ho aprovarà el Ple a través del pressupost, com cada any.Els que surten als diaris i munten els escàndols és perquè pretenen cobrar més, aleshores sí, com que el Ple havia aprovat una retribució determinada i tu pretens, tu és una forma de parlar, el càrrec aquell pretén cobrar més, òbviament el Ple ha d’aprovar la crescuda, però igual, o menys, com és el cas, no.

Sr. Veciana: Jo no ho tinc tant clar, seguirem investigant, perquè ens han assegurat que s’han d’aprovar per Ple. Potser és veritat, llavors vol dir que quan s’aprovin els pressupostos de l’any vinent s’haurien d’aprovar.

87

Sr. Fauria: Amb els pressupostos sempre s’aproven.

Sr. Veciana: En qualsevol cas la rebaixa del 20% que dieu dels regidors en concepte de què hi ha una rebaixa del 20%? i volem saber si hi ha un règim de dietes apart o algun complement a les indemnitzacions dels regidors.

Sr. Fauria: No, no això és una rebaixa del 20% i no hi ha cap més altra complement.

Sr. Veciana: Motiu de la rebaixa del 20%?

Sr. Fauria: Voluntat política i donar exemple d’austeritat que és el que s’havia dit i per aquest motiu hi ha hagut aquesta rebaixa.

Sr. Veciana: Per tant és pel tema de la crisi? Pel tema de l’austeritat?.

Sr. Fauria: Podria ser un argument.

Veciana: Això és el que pregunto quins motius són?. Tu em dius d’austeritat.

Sr. Fauria: Sí pot ser un, és que no te n’haig de donar més, aquest sol ja argumenta molt.

Sr. Veciana: Tu ens havies dit a nosaltres que cobràvem, bé vosaltres CiU , JNC havíeu dit els dos que ens havíem pujat el sou un 200% o alguna cosa així i ara us el baixeu un 20% i per la crisi. Vol dir que si no hi hagués crisi, si no fos per l’austeritat cobraríeu el mateix que cobràvem nosaltres, amb la qual cosa el vostre argument de durant quatre anys sembla que es desmunti.

En segon lloc la duplicitat de càrrecs que tu tens. Per primera vegada constatar que tenim un alcalde que no té dedicació exclusiva a l’Ajuntament de Sant Hilari, fins ara crec que l’alcalde sempre havia tingut dedicació exclusiva, tenim un alcalde que té dedicació exclusiva al Consell Comarcal amb un sou gens despreciable de 58.000 €, no si és així l’antic president, tu quan eres vice-president o president adjunt 52.000 €, però el President en cobrava 31.000 €, per tant el President del Consell Comarcal passa de cobrar 31.000 € a

88

58.000 €, és un molt bon exemple d’austeritat, i a més a més si hi sumem els 13.000 € que cobraràs a l’Ajuntament de Sant Hilari suma un total de més de 70.000 € per una feina. No crec que sigui donar massa exemple d’austeritat, perquè independentment del que es pagui a l’Ajuntament de Sant Hilari, els del Consell Comarcal també els paguem entre tots i en aquests moments cobrar 71.000 i pico d’euros no ens sembla que sigui el més adequat.Això porta implicitar una critica al sistema, és a dir el sistema ho permet, però malauradament encara que el sistema ho permeti s’ha d’intentar donar exemple i en aquest cas cobrant dels dos llocs, creiem que no és ètic aprofitar-se i cobrar 71.000€ a l’any, encara que el sistema ho permeti, tenint en compte com està la situació.

Sr. Fauria: Bé això és una pregunta, un prec?

Sr. Veciana: Això és una reflexió.

Sr. Fauria: Però és que és a precs i preguntes. Com que has reflexionat ara reflexionaré jo. El sou que jo pugui tenir en un altre lloc és el sou que tenia l’any 2007 amb una rebaixa que hi va haver-hi del 8%, el mateix, no he tocat res.En tot cas el fet de que estigui en un altre lloc, és com un regidor pot tenir una feina en un altre lloc o pot desenvolupar tasques en un altre lloc.A l’Ajuntament de Sant Hilari el fet d’aquesta rebaixa per estalvis representarà una rebaixa de 269.000 € amb 4 anys.Si tot això ho podem fer per l’Ajuntament de Sant Hilari i tot el que són retribucions de Seguretat Social les podem estalviar doncs benvingut sigui. Crec que des de l’Ajuntament ho podem aprofitar amb èpoques de dificultats, i si l’Alcalde de Sant Hilari té una dedicació en un altre lloc i el sou el pot cobrar d’un altre lloc en surt beneficiat el poble de Sant Hilari, tampoc t’ha de saber tant greu.

Sr. Veciana: A sí, sí, sí.Un prec, Festa Major, no sé si és Festa gran o petita, suposo que gran. Xandri els números si us plau, sé que s’han aplicat mesures d’estalvi, cosa que ens sembla perfecte. És evident que és una de les partides malauradament , que després ’han de fer molt equilibris per poder mantenir la qualitat, ho sabem, però ens interessaria tenir els números de Festa Major.

89

Sr. Xandri: encara no els hem passat tots amb net però en el pròxim Ple ja te’ls portaré perquè ho puguis veure. De totes maneres sí que s’ha fet una Festa Major sense haver reduït cap acte. Hem intentat reduir moltes despeses de les que hi havien. Jo penso que un cop s’hagi passat tot amb net podrem dir que cap un 40% menys que l’última edició, suposo que sortirà d’un 30% a 40% menys, inclús hi ha algun acte que s’ha reduït un 50% i algun acte que potser més, però en global suposo que sortirà un 30% ó 40% menys que l’any passat.

Sr. Rotllant: Pel regidor de medi ambient. La depuradora ja fa temps que es troba amb la quarta bassa buida. Per què? si això afecta el seu funcionament i a les aigües que aboca a la riera, si durant l’estiu s’han fet els treballs de manteniment que s’han de fer per contracte?. Hi havia un problema amb un cable elèctric que passava pels camps de Saleta si està solventat?. Bàsicament això.

Sr. Testart: A la quarta llacuna s’ha fet el buidatge aquests dies, arran de les millores que es varen demanar amb l’altre regidor de medi ambient, que em va posar al corrent i que des d’aquí li dono les gràcies per la manera que va anar tot.En quan al tema de l’aigua es va desviar i no hi va haver cap problema, perquè les analítiques varen sortir tots bé, que per cert estant totes a la vostra disposició si les voleu veure. A més si vols parlar amb la cap de l’EDAR no hi ha cap problema, ella et posarà al corrent de tot .Referent al cable, el dimarts vam tenir una reunió amb el marquès i la cosa està endavant, dies enrere es va deixar parat, però hi ha molt bona predisposició per part d’ell d’arreglar-ho i la cosa està en dansa.

Sr. Fauria: Jo voldria fer una reflexió, de totes maneres aquesta pregunta està bé que li facis amb en Carles, però fins ara la responsabilitat de la depuradora era del PIG amb l‘àrea de medi ambient, vull dir que no es pot exigir gaire responsabilitat a un regidor que acaba d’arribar fa dos mesos.

Sr. Rotllant: Perdona jo no he demanat cap responsabilitat, jo he demanat perquè està buida la bassa fa més d’un mes i realment si això afectava. El que sí et demanaria és el que ens has ofert de passar-nos els informes per correu electrònic per poder avaluar les possibles incidències.

90

Sr. Testart: Ja ho sap en Francesc que es feia tot el dossier de cada mes, per tant no hi ha cap inconvenient en passar-t’ho.

Sr. Moragas: Una pregunta per la regidora de joventut referent al Casal per Joves que s’ha tancat o s’ha canviat d’ubicació, si ens pots explicar una mica perquè s’ha fet això i quin funcionament hi ha ara. Si es pretén que això sigui provisional o definitiu i en cas que sigui definitiu si heu pensat quina ocupació se li donarà a l’antiga seu. Gràcies.

Sra. Pagespetit: De fet la decisió de tancar el Casal per a Joves ha estat perquè hem detectat que al Casal ja no feia la mateixa funció que quan es va inaugurar, ja fa temps. Últimament el Casal que era per tot el jovent del poble només l’utilitzava un grup molt reduït de joves i tampoc en feia un bon ús, més aviat s’hi han detectat accions de gamberrisme i d’altres. Per això hem decidit tancar-lo, hem traslladat totes les funcions del Casal per a Joves a la Casa de Cultura i veurem més endavant si l’obrim o no.

Sr. Veciana: El tema de gestió de l’aigua que en l’última legislatura es va passar la gestió a Sorea i vareu dir que no hi estàveu gens d’acord, i fins i tot vareu fer un Ple extraordinari. Era per saber si teníeu previst que es canviï o fer alguna empresa pública o privada com havíeu dit, i si hi ha intenció de canviar el sistema de gestió de l’aigua.

Sr. Fauria: En tot cas això sí que requerirà un acord de tots, ens haurem d’assentar tots plegats, a la que tinguem alguna novetat, que aviat suposo que n’hi hauran. Hi hauran novetats importants i les farem públiques, i després tots plegats haurem de decidir que fem. El que sí és que des del Consell Comarcal ja sabeu que gestionem totes les depuradores i s’estan fent estudis per gestionar a nivell de tota la comarca diferents municipis. La mateixa proposta que es va fer aquí en aquell moment com a municipi. Segurament ja tenim un estudi acabat de fa pocs dies de tots els municipis de la comarca, amb la voluntat que sigui una espècie de NORA, que és l’empresa que ens fa el servei de recollida d’escombraries, doncs seria fer la mateixa gestió amb aigües.Si es fa un volum de negoci amb una sèrie de municipis, també alhora de gestionar és millor i segurament anirà per aquí el camí .

91

Quan tinguem aquestes novetats ens assentarem, perquè caldrà.

Sr. Veciana: Només anem al tanto amb el que diem nosaltres de l’antiga legislatura que posar un intermediari més pel mig, a vegades, dificulta les coses perquè no et pots posar d’acord directament amb l’empresa, si hi ha intermediari a vegades costa més solucionar els problemes urgents, per tant se n’haurà de parlar bastant bé.

Sr. Fauria: I amb tot cas hi ha d’haver un consens dels tres grups, com l’altra vegada no hi va haver aquest consens aquesta vegada ens agradaria que hi fos, de tots tres i que decidíssim. Aquí sí que caldrà crear una comissió important, un grup de treball entre els grups polítics. De la mateixa manera que us hem dit que amb turisme també i amb el Centre Tecnològic també, amb altres coses discrepem però aquí jo crec que caldrà un consens perquè afecta al futur del poble i a tot el poble.

Sr.. Garriga: Hi puc fer un cop de cullarada?. Amb el tema de l’aigua hi ha un conveni amb SOREA, no sé si a nivell comarcal serà SOREA o no ho serà. Hi ha un conveni per varis anys en el qual estan pactats inclús els preus, llavors que aquestes novetats no siguin en depriment del poble.

Sr. Fauria: Ens assentarem. No tardaré gaire a convocar-vos per veure com ho analitzem tot això.

Sra. Gallardo: Una pregunta pel regidor d’hisenda que no sé qui és. En el butlletí municipal que es va passar el passat mes d’agost es feia pública l’organització de la regidoria i les responsabilitats que cadascun dels regidors emprenia. És una informació important, donat que demostra quines són les prioritats del govern entrant, ja sigui incloent noves regidories, traient regidories, igual ajuntant-ne, igual separant-ne, coses que han passat.Celebrem aquesta bona intenció per informar als hilariencs de qui és el responsable al govern de què, de cada tema ,de cada qüestió, tant és així que ens va quedar un dubte, faltava una regidoria en el mapa, en l’organigrama, no poc important tal com és la regidoria d’hisenda, és a dir, la gestió dels recursos del poble, recursos que no són ni de l’Ajuntament , ni dels representants de l’Ajuntament, res més lluny de la veritat, són els recursos de tots els hilariencs i hilarienques, única i exclusivament.

92

Per això preguntem: qui treballa a la regidoria d’hisenda i quines són les prioritats d’aquesta regidoria?. Si hi ha algun full de ruta per respondre a la situació, tant i tant complexa que hi ha econòmicament parlant, i per últim si l’ordre per atendre les factures, dites factures al calaix que s’arrossegaven de l’anterior Ajuntament respondrà a l’antiguitat d’aquestes factures o respondrà a la prioritat de les factures actuals, donant prioritat a solventar el deute de factures que s’encarreguin en aquesta legislatura.

Sr. Fauria: Hi ha la regidoria de governació que porta més temes de governació i el que va més vinculat a hisenda va més directament a l’alcaldia.Amb tot cas tu em demanes quina prioritat hi haurà a l’hora de pagar les factures. Ja es veurà, haurem de marcar la prioritat.Ara dir-te si marcarem les que tinguin més antiguitat o unes que requereixin més necessitat, això es valorarà i contestar-te ara en aquests moments m’és complicat.

En tot cas sí que hi ha moltes factures per pagar i hi ha menys ingressos, s’haurà de prioritzar, mirar d’aconseguir més ingressos i reduir despeses, aquesta serà la voluntat durant aquests quatre anys haurem de tenir. Esperem però també amb la idea de no obsessionar-nos amb només reduir despeses i també obsessionar-nos, i ho estem fent, amb crear llocs de treball i buscar alternatives perquè la gent pugui treballar, perquè tenim una demanada cada dia més important de gent que necessita feina.

Sra. Gallardo: En tot cas considero que és una regidoria molt important i que s’hauria d’haver marcat un full de ruta, si ens comentes que ho faràs esperarem que ens ho indiquis i que ens donis la informació necessària per saber –ho.

Igualment insisteixo en que és important que ens marquis l’ordre de prioritats per solventar aquestes factures al calaix, perquè si moltes d’elles podem considerar que són de treballadors de la localitat és probable que ells estiguin inquiets per saber si es donarà prioritat, com ja he dit, a l’antiguitat de les factures o al contrari a la immediatesa de les factures, les factures que es facin ara.

93

Sr. Fauria: El que sí que està clar, és que haurem de prioritzar el que es pugui prioritzar . Hi haurà prioritat amb la gent del poble , això està clar, era la mateixa voluntat que teniu vosaltres, en tot cas és un tema molt d’intervenció i haurem de mirar amb l’interventor a veure de quina manera ho apliquem, hi ha coses molt tècniques que malament que a nivell polític diguis aquest pago, aquest no, perquè sinó ja tindria cua aquí.A veure, si els polítics hem de decidir pago a aquest o pago a l’altre. No vull assumir aquesta responsabilitat. Haurem de mirar d’aconseguir més recursos i menys despesa. En tot cas també insistir que també ens trobem en una situació que acabem d’arribar i no és fàcil.

Sr. Veciana: Una pregunta, no sé per qui és, el qui s’encarregui de la Festa d’en Serrallonga, no sé si ets tu “Santos” o qui és. En el programa electoral dèieu que potenciaríeu la Festa d’en Serrallonga i aquest se’ls hi ha tret la subvenció. A veure com es pensa potenciar si no és amb subvenció, sinó es manté la subvenció que es pensa fer per potenciar-la.

Sr. Santaugini: Degut a la mancança de recursos econòmics que té l’Ajuntament, que des de que varem entrar és el primer que hem detectat, varem optar pel que era la promoció o difusió de la Festa a nivell de correus. Es va fer un escrit al Punt Diari, va sortir en un fulletó del “Sortim” i es va optar per mesures d’austeritat.

Reconec que nosaltres en el programa electoral vam posar que promocionaríem la Festa, però degut a la mancança de recursos hem optat per aquesta situació.

Vaig intentar que em fessin arribar tota la informació que tinguessin de propaganda i la vaig distribuir a través d’organismes que tenim interns i es va fer arribar a moltes altres oficines de turisme, després a través de la Casa de Cultura, del departament de comunicació, es va enviar a 1.330 adreces de correu electrònic, bàsicament això, i també dir que es va fer una aportació al Punt Diari, encara que sigui poca l’aportació perquè sortíssim amb un escrit del “Sortim”.

Degut potser al temps que va fer dissabte la gent no va acompanyar massa. Però de cara a properes edicions m’he posat en contacte amb ells, i segurament de cara a l’any vinent podrem treure alguna

94

subvenció i intentarem ampliar-les-hi el vestuari i recolzar-los també amb el tema dels trabucs. De totes maneres acabem d’entrar i valorarem també en pròximes edicions com la potenciem.

Sr. Fauria: Jo només voldria fer una petita intervenció. A través del Consell Comarcal un ens supramunicipal que també teníem alguna partida també hem pogut ajudar-los, i també felicitar-los per la tasca que varen fer aquest cap de setmana, que em sembla que aquí hi ha un membre i crec que la Festa ha anat molt bé i us donem les gràcies en nom del poble. El diumenge al matí hi havia molta gent.

Sr. Rotllant: Obres i serveis Joan. En quan a la brigada hem vist que s’ha creat el coordinador de brigada , era un tema que nosaltres defensàvem amb programa, per tant res més que estar-hi d’acord , el que passa és que creiem que és un lloc prou important perquè la seva tasca principal ha de ser programar i implantar uns sistemes de treball i per tant ha de tenir una continuïtat i una estabilitat. La pregunta és si es crearà en breu aquesta plaça per tal de que l’ocupi i que el qui l’ocupi ho faci per mèrits demostrats, i quin tipus de decisions pren ara aquesta persona i quina relació teniu entre regidor i coordinador.

Sr. Xandri: La persona aquesta que dius tu està amb contacte cada dia amb mi , com a regidor d’obres i serveis , llavors fem cada dia una petita reunió d’uns deu minuts per coordinar el que hi ha al dia dia, sense deixar estar el que a vegades queda endarrerit, de moment la idea és que ho continuï fent aquesta persona que ho està fent ara i ja veurem si amb el temps hi podem afegir alguna altra persona. A més, tal com va la cosa miraríem si ho podem canviar o ho fem amb al mateix.

Sr. Rotllant: Bé en principi no es crearà la plaça?.

Sr. Xandri: No està previst perquè hem de valorar una mica el que pot costar i el que ens pot repercutir tot això.

Sr. Rotllant: Suposo que costar costaria el que costa, evidentment.

Sr. Moragas: Una pregunta a la regidora de sanitat. Voldria saber des del 12 de setembre que ja hem deixat de tenir el servei d’urgències a la nit al CAP, sé que s’està fent un seguiment, que n’hem parlat

95

alguna vegada, per fiscalitzar una mica que es compleixin el que s’ha compromès el Departament, però m’agradaria saber, si apart d’això, des de l’equip de govern, heu fet alguna actuació però en el sentit de que recuperem el que hem perdut amb aquestes retallades, o simplement acceptem, ajupim el cap i a sobre ens hem d’en cuidar de que ens ho facin prou bé.

Sra. Navarro: Bona nit a tothom. Mira, a dia d’avui, tinc un correu encara de la Dra. Fages, que és la coordinadora del CAP de les 20:50 perquè volia tenir la informació d’última hora, i hi ha hagut des del dia 12 fins ara sis domicilis aquí a Sant Hilari, estem parlant de Sant Hilari i una derivació a Santa Caterina, és tot el que hi ha hagut .

Llavors demanaves també si es continuava fent seguiment perquè no es tanqui el CAP, això gairebé t’ho podria contestar millor en Robert que és el que contínuament està negociant, perquè evidentment no estem d’acord amb que es tanqui i ell continua insistint.

Sr. Fauria: Des de l’equip de govern des del primer dia ens hem posat a treballar per evitar això, prova d’això és que s’ha aprovat avui aquesta moció. A més hem tingut reunions constantment amb Sanitat, amb el President i amb el qui ha calgut, no serà per la voluntat nostra que es faci això.

Sr. Moraga: Sí, sé que s’està treballant, però per això pregunto si des del dia 12 es continua treballant en aquesta direcció, o no .

Sr. Fauria: La setmana passada encara vam tenir una reunió amb el Conseller . Hi havia l’alcalde de Ripoll, jo, l’alcalde de Breda, l’alcalde de Molló i l’alcalde de Campdevànol, i tots estàvem amb la mateixa pressió, insistint amb el Conseller de que això no funcionava i que això teníem de tirar marxa enrere. Ho estem treballant, i demà al vespre pot ser que torni a veure el Conseller. Jo, allà on tinc l’oportunitat, hi insisteixo.

Sr. Moragas. Bé és el que cal fer . I referent al que deia la Nuri de les incidències, sí em consta que la Dra. Fages va passant les incidències que hi ha aquí a Sant Hilari ,però crec que no només ens hem de quedar amb això perquè, per ex. no sé si vareu llegir en el diari que hi va haver una incidència a Arbúcies, una senyora que va tenir un problema de salut i va tardar dues hores a ser atesa per un metge, i

96

això va ser la setmana passada, i per molt que sigui a Arbúcies, a Arbúcies estan amb el mateix tracte que nosaltres, per tant si els hi ha passat a ells també ens podria passar a cadascú de nosaltres, i crec que no només hem de fer el seguiment amb la Dra. Fages , que segurament ens dóna la seva informació, però és la seva informació i ella és part implicada, sinó que jo faig el prec de que obrim a tota la població algun camí directa perquè ells puguin explicar com han estat atesos, com s’han sentit i tindrem un seguiment més eficaç

Sr. Fauria: No, no, totalment d’acord. Jo cada dia rebo un missatge de sanitat amb les incidències a nivell comarcal perquè les he demanat no solament per Sant Hilari sinó per tota la comarca.

També val a dir que el Consell Comarcal ahir es va aprovar crear una comissió, un equip de treball amb tots els ajuntaments afectats pel tancaments del CAPs, tots, fins i tot els de la costa. El que passa és que la demanda de la costa és diferent, la gent de Blanes es queixa perquè han d’anar a tenir una criatura a Calella, és clar això si ens ho diuen a nosaltres direm que tota la vida que ho hem fet i a Sant Hilari no hi ha hagut cap problema, però bé allà hi ha un altre tipus de demanda i en canvi a la Selva Interior, que ha estat molt més afectada, la realitat és aquesta i municipis molt més afectats que d’altres .

Aquestes dues línies de treball, tant a nivell comarcal, com a nivell local serviran per establir aquests marcs i aquestes modificacions, si calen, i també crec que una cosa que val a dir és que amb moments complicats com les nevades tenim el compromís que hi haurà un metge de guàrdia, això l’altra dia el Conseller m’ho va assegurar verbalment.

Sr. Moragas: Crec que hem d’assolir ja un compromís perquè no és per jugar el tema.

Sr. Veciana: Una pregunta per la regidora de participació. Al no haver renovat el contracte a la tècnica, a veure com s’estructura l’àrea de participació, quins objectius té, les accions, si se sap alguna cosa, o més o menys quina és la intenció com a mínim d’estructurar-la i de treballar-la.

97

Sra. Pagespetit: Degut a la situació econòmica que ens trobem no podem destinar els diners que s’havien destinat a la tècnica de participació i en general al projecte de participació. Sí que seguirem endavant amb el que ja hi ha establert com el banc del temps, per exemple. Sí que farem política de participació com enviar enquestes, per exemple, tenim preparada una enquesta per la Festa Major, perquè els ciutadans opinin sobre la Festa Major, perquè aportin idees, fins ara és tot el que he pogut treballar sobre aquest tema. També acabem d’entrar i ens hi hem d’anar posant, però sí que aquesta feina es farà des de la regidoria .

Sr. Veciana: Tot i així sembla que fins ara la tècnica de participació anava amb subvencions, entenc que el govern de CiU de la Generalitat va fer desaparèixer l’àrea de Participació i que ara no hi ha subvencions, i que per tant, no seré jo qui digui que l’Ajuntament s’ha de gastar aquests diners, només al tanto amb la participació. Havia dit moltes vegades que a mi m’interessa molt, a tots ens interessa molt des del PIG el tema de la participació, l’hem treballat molt, preferiria que es fessin poques coses però ben fetes i no intentar fer més coses de les necessàries.

Sr. Rotllant: A medi ambient, referent al tema dels arbres singulars, aquest juny es varen col·locar panells identificadors i es van marcar els itineraris i m’he donat compte que els cartells que estant enganxats són més grans que el suport i llavors no es va tenir la cura d’ajustar-los i de retallar-los i s’estan desenganxant.

Sr. Testart: S’ha fet una prova, encara no s’ha acabat tot el recorregut, no està senyalitzat del tot, el que passa és que es va fer una prova a davant del museu d’unes mides més grosses perquè s’havia fet amb cartró i es desfeia tot i ara estem buscant un altre sistema per tenir més ben indicat tot el trajecte, el que passa és que no està fet i tot s’ha arrencat.

Sr. Rotllant: La pregunta anava justament amb aquest sentit a veure si s’estava intentant millorar i solventar la problemàtica .

Sr. Testart: En principi sí, ja et dic no sé si t’hi has fixat aquí a davant del museu ja no són de plàstic, ja són de material molt més fort perquè no ens els facin malbé, i el que intentarem ara és acabar de senyalitzar tota la ruta.

98

Sra. Gallardo: Constatar que per primera vegada en els últims anys l’alcalde ha decidit contractar un càrrec de confiança a l’Ajuntament de Sant Hilari. El poder de governar deriva fonamentalment de la legitimitat que ofereix un procés electoral del qual s’obtenen uns resultats i aquests s’han de respectar . El sistema democràtic en el que vivim ja té moltes mancances, però si des de l’Ajuntament de Sant Hilari fomentem els defectes del sistema fem un flac favor a la nostra política municipal.

Considerem que tothom ha de tenir els drets de demostrar la seva vàlua per treballar en una institució tal com un Ajuntament. Estem en total desacord en fer tractes de favor a ningú. Hem de buscar la igualtat d’oportunitats per accedir a un càrrec com aquest al nostre poble . L’alcalde està per ajudar al poble, l’alcalde no està per ajudar a CiU i molt menys per ajudar als membres de CiU . Servir a la cosa pública necessita de molta més rigurositat de la que està demostrat amb aquesta desafortunada contractació de càrrec de confiança.Per això preguntem quina és la justificació real i no formal d’aquesta contractació sinó hi havia hagut mai una figura com aquesta o almenys en els darrers anys, quina és la necessitat de tenir-la ara? Quin és l’horari d’aquest càrrec? A quina informació té accés aquest càrrec? De quins servies públic de l’Ajuntament gaudeix aquest càrrec? I quina és la durada prevista de la seva contractació? .

Sr. Fauria: Que el PIG em doni lliçons de moral amb temes com aquest és que m’escandalitza, amb tot cas tampoc vull engegar ara un debat d’amiguisme que durant molt temps s’ha fet i que el PIG ha estat el màxim exponent a nivell del poble, i que em vingui a dir que és una situació no del tot correcte, no ho veig bé.

La durada d’aquesta persona hi serà mentre l’equip de govern estigui governant. Aquesta persona estarà fent les seves funcions que calguin a dins a coordinació, a dins a desenvolupament de projectes de noves tecnologies, dins el desenvolupament de projectes culturals, dins el desenvolupament de projectes d’enginyeria, que és enginyer, dins de diferents projectes.

També hem aprofitat que hi havia el cas de que des del Telecentre , el responsable que hi havia fins ara, que era especialitzats amb noves

99

tecnologies, se li acabava el contracte i també tindrà tasques amb aquest aspecte.Ell té la dedicació de vint-i-quatre hores, si cal. De quina informació disposarà? Igual que un regidor, pot tenir la informació de desenvolupar els projectes com a tècnic que calguin a l’Ajuntament.

Sr. Veciana: Només per al·lusions. Heu arribat i poseu un càrrec de confiança i un càrrec a dit de coordinació de brigada. Tu em vas dir a mi:- aquest càrrec l’hauries d’haver posat de confiança, i jo vaig fer les coses per concurs públic , sempre vaig convocar places pels càrrecs que eren vacants. Vosaltres heu arribat i heu posat dues persones a dit .

Sr. Fauria : En tot cas, un càrrec de confiança dura mentre hi ha la confiança del responsable polític . No vull ser dolent però és que al final m’ho faràs ser . Un càrrec muntat, preparat el concurs, a dit que entri qui a mi em va bé i que quedi per sempre això, sí que no és ètic .

Segon: el tema del càrrec de confiança de la brigada, jo no sé perquè ho dius això, càrrec de confiança de la brigada .

Sr. Veciana: Jo no he dit càrrec de confiança, he dit un de confiança i un a dit .

Sr. Fauria: Càrrec de confiança a dit de la brigada, igual que la policia, igual que a cultura que també posarem un responsable, igual que l’àrea d’esports que també posarem un responsable, igual que a coordinació de serveis socials que també hi posarem un responsable, però aprofitant gent que ja treballi dins l’Ajuntament.

Sr. Veciana: Una cosa són els càrrecs tècnics.

Sr. Fauria: No el de la brigada ja treballa dins l’Ajuntament.

Sr. Veciana: Ja estava treballant però aquí s’ha de demostrar la vàlua per saber que serveix.

Sr. Fauria;: Nosaltres considerem que de vàlua en té molta.

100

Sr. Veciana: El càrrec de confiança no que ha demostrat que serveixi per això més que un altre.

Sr. Fauria: Jo crec que sí que ho demostrarà.

Sr. Veciana: Ho ha de demostrar per accedir-hi .

Sr. Fauria: El càrrec de la brigada és una persona que fa molt temps que està a l’Ajuntament, que coneix molt bé l’Ajuntament i és un tècnic de l’Ajuntament i qüestionar aquesta persona no ho entenc.

Sr. Veciana: Jo no qüestiono aquest càrrec.

Sr. Fauria: Ho has dit.

Sr. Veciana: Estic qüestionant el càrrec de confiança teu de coordinador de les àrees de l’Ajuntament, que no ha demostrat que serveixi per això més que un altre persona.

Sr. Fauria: Jo he dit altres funcions.

Sr. Veciana: Coordinador, ho posa el decret de l’alcaldia, coordinador de les àrees d’aquest Ajuntament.

Sra. Gallardo: En cap cas volíem criticar ni moral ni èticament la seva decisió. He fet jo la crítica i senzillament jo no anava per aquí, la crítica anava a la democràcia, a la representativitat , és que no és un càrrec administratiu, ni tècnic com comentava en Manano, és diferent, m’estàs dient que tindrà accés a la informació com un regidor, que és com un regidor, perquè no ho és. Potser la que no s’ha explicat bé he estat jo. El resultat de les eleccions varen ser sis regidors per CiU, has volgut buscar el setè d’una altra manera, és legítim i el sistema t’ho permet, correcte, però el sistema té mancances i aquesta n’és una, afavorir-ho no és correcte, no hi estem d’acord.

Sr. Fauria: En tot cas les regidories estan per decret de l’alcaldia i la persona que esteu parlant no té cap càrrec de cap regidoria, té les responsabilitats que té de coordinació, de gestió, de millora a la gestió a nivell de l’Ajuntament i funcions a nivell cultural de desenvolupament de noves tecnologies i d’altres com us he dit.

101

Sr. Veciana: Una pregunta per la regidora de cultura. L’arxiu municipal a veure com seguirà. En l’última època d’en Xavi Colon, quan jo vaig entrar, ell tenia un projecte mirat i jo el vaig replantejar, ens hem gastat uns diners amb l’arxiu i seria una llàstima que no es fes almenys la feina d’emmagatzemar, d’ordenar i digitalitzar tot el material que hi ha, a veure que es pensa fer amb l’arxiu municipal.

Sra. Pagespetit: Com bé tu saps l’arxiu està potes enlaire, hi ha molta feina a fer i hi estem treballant. No et puc donar dades més concretes perquè ho estem començant a fer. Hem de veure com ho tirem endavant, però evidentment que posarem l’arxiu amb ordre.

Sr. Veciana:Hi ha la possibilitat de contractar un arxiver? Es planteja o no es planteja ?.

Sra. Pagespetit: Estem contemplant totes les possibilitats, és complicat .

Sr. Fauria: El que sí estem mirant des del Consell Comarcal amb l’arxivera, que precisament és de Sant Hilari, l’Eva Victorio, que ens assessorarà.

Sr. Veciana: Amb la subvenció que venia sortia molt més car que contractar una persona. Jo només ho dic perquè seria una llàstima, era un arxiver a mitja jornada, jo entenc que els temes econòmics no estan per tant, però si hi ha diners per contractar un càrrec de confiança deu ser que és més important que no pas un arxiver i jo crec que no és així.

Sra. Pagespetit: En tot cas el Consell Comarcal té un servei d’arxiu i té el deure d’assessorar els pobles de com fer l’arxiu, de moment ens agafarem això que és gratuït i ja mirarem com ho tirem endavant .

Sr. Veciana: També per la regidora de cultura. Només que ens facis arribar, si us plau, quan puguis, els números de l’Embruix perquè hi havia previst una rebaixa que ja havíem engegat, números que enteníem que es podia mantenir la qualitat, que de fet es va fer, i si la intenció és seguir apostant per l’Embruix de cara a l’any vinent o no.

102

Sra. Pagespetit: els números ja te’ls passaré, no hi ha cap problema, i sí hi ha la intenció de continuar amb l’Embruix, ja ho anuncio que segurament el pressupost haurem de reduir-lo, per la situació econòmica actual, però sí, intentarem fer tot el que puguem per tirar endavant aquesta Festa.

Sr. Veciana: Després pel regidor de governació ,o no sé qui. El dia 16 ó 17 no sé quin era que hi havia la Trobada de CiU al Vilar Rural, hi havia gairebé tots els municipals allà per un acte d’un partit polític . Aquelles hores les paguem entre tots? .

Sr. Fauria: Hi havia el President de la Generalitat, hi havia el Conseller d’Interior, hi havia el Conseller de Serveis Socials i havia diferents càrrecs. Si ve el President de la Generalitat creiem que és oportú que la policia vigili aquells espais o estigui pel que calgui per si fa falta alguna cosa, i jo no sé si ho paguem entre tots, però el fet de que vingui el President de la Generalitat és un fet prou important perquè la policia estigui allà en aquells moments , dins les hores de treball.

Sr. Veciana: Venia el cap de CiU, no venia com a President de la Generalitat, i apart , ja hi ha mossos i també seguretat privada.

Sr. Fauria: Però ell ve com a President de la Generalitat.

Sr. Veciana: No estem d’acord en qualsevol cas i fem un prec.

Sr. Fauria: Aprofito perquè el dia que va venir el President de la Generalitat, també venia l’Alcalde de Barcelona i val a dir que varem aprofitar perquè des de l’Ajuntament hem fet una donació, en nom dels Viveristes a l’Ajuntament de Barcelona, per recuperar la tradició a Barcelona de plantar avets de Nadal, i l’alcalde de Barcelona ho va rebre de bon grat, doncs aquest oferiment que va fer l’Ajuntament allà, ho varem fer públicament amb un acte potser privat, li varem oferir a l’alcalde de Barcelona i va dir que faríem una presentació pública i treballaríem això.

Sr. Veciana: Això em sembla perfecte però no té res a veure amb el tema que dèiem nosaltres i jo per la meva part ja estic.

Sr. Rotllant: S’ha redactat un projecte i s’ha aprovat bàsicament un projecte de reforma de clavegueram, són obres realment necessàries

103

i en aquest sentit el poble hi té una mancança i cal sobretot la implantació d’un sistema separatiu. La pregunta és per què aquesta urgència? I si realment té un pressupost de 200.000 € si s’ha tingut en compte dins d’un estudi dins la situació econòmica actual i si realment era un projecte prioritari, l’aprovació és d’ara.

Sr. Fauria: l’aprovació és d’ara, amb la mateixa cosa que passava amb el tema del dvd. Aquest és un projecte del Pla d’Obres i Serveis, que quan entres a principis de legislatura, presentes diferents projectes i aquest s’acabava el 2012, sinó tinc mal entès.

Sr. Veciana: Doncs ja està, el que no sabíem si era aquest o no era aquest.

Sr. Fauria: Sí és aquest, és un projecte que ja ve de l’anterior legislatura.

Sr. Rotllant: Suposo que també ve de l’anterior legislatura, però ara s’han resolt dos avals, un referent a un edifici plurifamiliar del carrer de la Piscina i l’altra de Coperfil, ara l’única cosa que s’ha fet és resoldre aquests avals per recuperar els diners , el que passa que queda constatat, i això més que una pregunta aniria amb un tema de reflexió, que quan s’executen aquests avals no n’hi ha prou per cobrir la despesa, per tant: Quin tipus d’obres es van realitzar que fossin tant necessàries com perquè creés un deute a l’Ajuntament?.Sr. Fauria: Són obres de sentit comú, aquí tenim l’exregidor d’urbanisme que s’hi va trobar. L’execució d’aquest aval li tocaria explicar-ho a en Xandri però ho faré jo perquè aquest tema el vaig debatre jo mateix amb el Secretari.

Al carrer de la Piscina no es passava i varem prendre la decisió que allò s’havia d’arreglar d’alguna manera o altra. Aquestes empreses han desaparegut, truques i no hi ha ningú, envies cartes i no contesten, i des de l’Ajuntament amb un decret de l’alcaldia vam resoldre aquest aval. Varem treure tot allò, va venir una empresa del poble a netejar-ho i ara estem esperant l’execució del “silo”, que si properament no venen a executar-ho ens l’emportarem i llavors el dia que el vinguin a buscar els hi cobrarem les despeses.No cobrim la despesa que això suposa, però era una zona de risc, i l’aval de Coperfil va amb la mateixa línea, amb obres al Centre

104

tecnològic que s’havia d’acabar, que tampoc acabes de cobrir, però Coperfil com moltes empreses ha petat .

Sr. Rotllant: Amb Coperfil una mica la situació és diferent, perquè en aquest cas era contractista i era per part de l’Ajuntament, a més Coperfil puja 90.000 € les obres que s’han realitzat i l’aval era de 28.000 €, per tant es cobreix un 30% , el desfasament és important però, com sorgeixen aquests treballs? És a dir, si l’obra estava recepcionada , quin tipus de treballs sorgeixen per aquest imports? I si no estava recepcionada no podia estar liquidada, per tant no sé perquè es resolt l’aval, m’explico no?,

Sr. Fauria: No. No sé si t’expliques però t’entenc . El carrer de la Piscina és de sentit comú d’arreglar aquell espai, el que passa és que a l’hora de valorar-ho no cobreix l’aval que teníem, que em sembla que eren uns 6.000 €, segur que si contem les hores que s’hi ha passat i s’hi varen passar abans, que també es varen haver de fer algunes millores i tot el que ha suposat doncs no cobrirem.Només de treure l’aigua ja va valer 3.000 €.

Jo sí que el que agrairia és que les preguntes les fes un sol regidor, perquè sinó anem saltant i no puc donar la paraula a altra gent. M’agradaria anar seguint l’ordre de preguntes, regidor per regidor, si no us sap greu, per no haver de fer esperar la gent que sembla que els hi toqui demanar la paraula, doncs si sembla bé dono la paraula al Sr. Pastor perquè fa estona que espera.

Sr. Pastor: Bona nit això de parlar l’últim en certa manera va bé perquè la meitat ja te les trepitgen i no cal preguntar, però mira aquesta no me l’han trepitjat. A petició de veïns de la carretera de Vic el núm. 20 concretament i tothom sap que soc aficionat a la fotografia i us presentaré les fotografies que fan palesa d’un fet perillós, el segon revolt si agafem des de la gírgola del Balneari, el segon revolt que és a l’esquerra, a la dreta no hi ha vorera i l’esquerra és impracticable, motivant una situació de perill realment greu, les fotografies te les passaré.

Sr. Fauria: Considero que és un prec de millora que fas a l’Ajuntament?.

Sr. Pastor: Deixo constància que és a petició dels veïns.

105

Sr. Fauria: Molt bé, gràcies.

Sr. Garriga: Ara quan heu parlat de la depuradora i em sembla que tu has dit quelcom de l’ACA o ho he somniat, dues coses, a la depuradora em sembla que també hi havien previsions de fer millores dins la depuradora, també estava previst que ha sortit el tema del cable que s’havia parlat amb en Guillem De Pallejà i amb la Marta i semblava que això s’havia decidit. Ho pregunto, no sé si és tu o en Robert, que sembla que és el que volta més . Com està l’ACA? Portarà a terme totes aquestes coses o no de millores de la depuradora?.

Sr. Fauria: No, ja us ho dic sincerament,no, no hi ha ni un duro.L’altra dia vaig estar reunit amb el gerent de l’ACA i em va dir que hi ha zero inversions, no només aquí sinó per tot arreu, als Ajuntaments i als Consells Comarcals que nosaltres gestionem del Consell Comarcal 10 ó 12 depuradores de la comarca i la d’aquí a Sant Hilari que la gestionem l’Ajuntament no cobrem des del febrer i l’ACA no té ni un duro i la veritat que pels Ajuntaments és un desastre, però al final per qui és un desastre és per qui fa la gestió, que en aquest cas és SOREA, clar si l’Ajuntament no cobra no pot pagar.No hi hauran les inversions, no, no.

Sr. Garriga: Però hi haurà un problema seriós i algú ha tret el tema del cable.

Sr. Fauria: El tema del cable aquest això sí que se subsanarà, però el que és inversions i el que és la depuradora doncs no. Tot el que són inversions s’han tallat en sec, hi ha hagut un forat. Ara ho dic de memòria 1.500 milions d’euros de dèficit, una bestiesa i les línees de crèdit dels bancs les han tallat en sec.

Sr. Garriga: La culpa el tripartit.

Sr. Fauria: No el tripartit no, culpa d’Iniciativa.

Sr. Garriga: Ha sortit aquí que es faran auditories energètiques ja, una mica quina serà la posta en escena d’aquestes auditories energètiques i amb base de què.El problema d’Obres i Serveis té sentit en el tema d’estalvi energètic , les ajudes amb general amb aquest sentit i pregunto: vol dir que has

106

de tenir amb anterioritat alguna resolució energètica de les teves mancances energètiques o accessos per poder fer aquestes coses?.

Sr. Fauria: Les auditories energètiques serviran per establir els llocs on hi hagi d’haver estalvi amb equipaments públics, amb espais públics, amb les faroles, amb el que són els comptadors i amb tot això, és una auditoria a nivell de tot el poble.

Amb la Diputació haig de tenir una reunió properament, però ja n’he parlat amb el vicepresident i haig de tenir una reunió amb ell, que és el que porta l’àrea de medi ambient , en Miquel Calm, alcalde de Sant Esteve d’en Bas, de la Vall d’Envàs, i sí que hi ha la voluntat de crear un consell d’alcaldes on els municipis que tenen la voluntat de fer estalvi energètic i millores en eficiència energètica i energies renovables doncs s’hi puguin acollir.

La Diputació de Barcelona ja l’ha fet quest pacte d’alcaldes i qui té recursos és la Diputació de Barcelona, però que els passarà a la Diputació de Girona, són recursos d’Europa però que són via finançament, no són recursos de subvenció perduda, i sí que el Pla d’Obres sembla ser que anirà bastant enfocat per aquí, i també una bona notícia i no per l’ordinari dels Ajuntaments però sí pel manteniment.Sabeu que quan elaborem els pressupostos anualment, la partida de manteniment dels diferents equipaments públics és un problema perquè no està finançada sinó feies un equipament nou i no rebies finançament, ara sembla ser que en el proper Pla d’Obres anirà per manteniment, però d’equipaments, jo que sé si el col·legi Guilleries ha d’arreglar les finestres o ha d’arreglar un pati doncs això entrarà dins el Pla d’Obres dels propers anys, sembla ser que aquesta és la voluntat, però bé encara falta, fins el 2013. El 2012 s’haurà de presentar els projectes i serà 2013/14/15 i 16.

Sr. Garriga: Una altra pregunta. En la legislatura passada quan havia estat alcalde Ple sí, Ple també, m’havia d’escoltar que el capítol I era superexagerat de que teníem molt de personal, vàreu dir 80 i pico que no sé on eren , la pregunta és. Això s’ha subsanat o realment el que hi havia ja estava bé? .

107

Sr. Fauria: No s’ha subsanat però sí que s’haurà d’estudiar a veure de quina manera s’ha de subsanar. S’ha de subsanar que la gent pugui cobrar, de que els empreses puguin cobrar.

Sr. Garriga: No pregunto això, pregunto si hi ha gent de sobres o no.

Sr. Fauria: S’haurà de valorar, s’haurà de fer un estudi i s’haurà d’analitzar.

Sr. Garriga: Fa uns mesos ho teníeu molt clar i ara un estudi?.

Sr. Fauria: Fa pocs mesos que estem al govern.

Sr. Garriga: Quan estàveu a l’oposició sabíeu més que ara que esteu al govern.Bé val la pena que mirem fi que les coses a la realitat quan les has de palpar són unes altres.

Una pregunta: des de Vic sembla que es tira endavant una associació de municipis per a la independència, ens hi adherim o no Sant Hilari?.

Sr. Fauria: Primera notícia però jo crec que sí.Ens hi podem adherir. Jo si hi ha consens de tots els grups, la meva opció personal és que sí i la dels meus companys suposo que també, pels altres grups no ho sé.

Sr. Garriga: Una altra pregunta és pel tema dels números passeu-nos còpia de tots: tant Festa Major, com Embruix i els que vagin sortint, nosaltres ja hem acabat.

I no havent més assumptes a tractar en la sessió del Ple, l’Alcalde aixeca la sessió essent les 23:41 hores, de la qual, com a Secretari, estenc aquesta acta

Sr. Fauria: Bé si hi alguna pregunta de la gent que està al públic?

Agrairia que quan és fan preguntes o precs del públic la gent es presentés.

108

Em dic Nani Fauria, avui aquí vinc a parlar en nom de la Plataforma Sant Hilari Sempre Obert, d’entrada celebrem tots que s’hagi pogut entrar bé la moció que nosaltres varem presentar des de la Plataforma i que tots l’hagueu aprovat, que s’hagi aprovat per unanimitat, senyal de que tots esteu en contra de les retallades, ho celebrem, sincerament, estem molt contents . Només fer un petit incís en el punt quart de la moció dels acords que presentàvem a la moció demanàvem crear la taula de treball o no sé al final com s’ha esmentat del tema aquest per seguir lluitant entre tots plegats, junts, perquè se’ns retorni tot el tema del servei d’urgències nocturnes a Sant Hilari.

Nosaltres des de la Plataforma com ja molta gent sap ens trobem cada dia davant del CAP, a les vuit del vespre, amb concentració, fem assemblea per intentar buscar solucions i aportar força als moviments de la Selva Interior que també fem accions comunes amb ells, perquè tots ens trobem en una situació semblant i només volem demanar que si us plau aquest acord que s’ha pres avui aquí, que s’ha signat, que no sigui només una signatura, tal com en Joan en el seu moment ha exposat amb els raonaments de la seva moció i que ha dit:- hem de ser tots que hem de sortir al carrer. M’agradaria que tots sortíssim al carrer . Nosaltres ens trobem allà, som vint, trenta, hi ha dies que som cinquanta, hi ha dies que som tres, necessitem el suport de la gent perquè des de més enllà se’n donin compte de que realment el que estan fent a Sant Hilari i a la Selva Interior i a molts llocs en aquest sentit, està mal fet.

Jo potser no parlo tant bé com vosaltres, però la història és que hem de sortir tots, i des d’aquí més que una pregunta és un prec, perquè les preguntes n’hi ha moltes de preguntes a fer, moltes amb vosaltres, moltes a estaments de més amunt, el que passa que aquestes ja les anirem fent suposo, a partir d’ara, quan treballem conjuntament el tema.

M’agradaria si us plau que tots els que esteu aquí, vosaltres que sou els representants electes de la gent del poble i també la gent del poble que ens està escoltant per radio Sant Hilar , si us plau, sortiu, sortiu al carrer i queixem-nos que si no ens queixem ens aniran encolomant moltes més, i la intenció és d’entrada que en vagin fent més, i més i mes, i això no ho podem permetre, si treballem conjuntament des de les institucions, fem força des de les institucions

109

i des del carrer, des de la ciutadania, junts podem tornar aconseguir que ens torni els nostres drets , simplement això. Gràcies.

Hola bona nit, jo sóc l’Anna Vernedas, només una petita pregunta m’agradaria saber si ja teniu una data d’acabament de les obres de la tercera fase de la residència, i també m’agradaria saber si podreu demanar més places públiques, perquè si hi ha una llista d’espera d’un any, any i mig crec que ara seria el moment

Sr. Fauria: Les obres s’està treballant encara, saps que encara falta acabar, pintar bàsicament i comprar l’equipament, no està finançat l’equipament. Estem treballant per aconseguir finançament de l’equipament perquè hi ha vint i pico d’habitacions més i allò és car, a més a més hi ha una infermeria gran, hi ha un menjador gran, amb la voluntat de que sí. Nosaltres de demanar-ho ho demanarem, la veritat és que no et puc contestar .De recursos ja sabeu el que hi ha, de totes maneres des de l’Ajuntament seguirem treballant perquè aquest equipament que tenim a nivell de poble segueixi donant el servei que està donant als nostres veïns.

Sóc en Tei , primer de tot et vull preguntar, t’ho haig de dir i fins i tot potser serà repetitiu amb el que s’ha dit abans, la teva guerra durant quatre anys i la del teu grup polític va ser criminalitzar-nos pel sou que teníem l’Ajuntament, que era terrible el sou que teníem i fins i tot el gran problema del deute de l’Ajuntament era per culpa del sou dels antics regidors de govern de la passada legislatura .

Resulta que la meva sorpresa ha estat que al dia d’avui no hi hagués en l’ordre del dia els sous i tot el que penja pels sous . Tècnicament a mi el que acabeu de dir no em convens, agafant el ROM que el varem aprovar tots, els tres grups que ara estem assentats aquí a l’Ajuntament, i veuràs que diu ben clar els sous dels regidors, encara que tècnicament diguin que encara que no s’apugi el preu no hi ha de passar, el sou dels regidors el decideix el Ple a proposta de l’alcalde.

Jo només voldria que la gent ho sabés, la gent s’assabentés de primera mà, la gent d’aquesta sala se n’ha d’assabentar que per això són els Plens, els Plens és el públic i voldria que realment es digués la quantitat exacta que cobrarà cada regidor, tal com estàvem nosaltres

110

a la passada legislatura. Possiblement us deu fer por passar-ho pel Ple perquè com que s’ha d’aprovar i com que sou minoria potser no s’aprovi.

Jo suposo que el sou que marcareu s’aprovarà però el que volem tota la gent del poble és saber exactament la quantitat que cobrarà cada regidor, tant a l’oposició, com a l’equip de govern .

Sr. Fauria: No hi ha cap mena de voluntat de no establir-ho, aquí hi havia un pressupost aprovat i el nou sou tant dels regidor com de l’alcalde és el que he dit jo al principi del Ple. Fins i tot ho he anunciat jo abans de que es fes aquí les diferents propostes, i si vols t’ho torno a repetir . Són 13.171€ bruts amb l’IRPF, el 15%, doncs 11.195 € pels sis regidors , i ja està , això és el que hi ha. Els regidors que estan a l’oposició seguiran cobrant, ara ho dic de memòria , haig de buscar el que estava aprovat seguiran cobrant els dos-cents i pico d’euros, els partits perdó dos –cents i pico d’euros. Les indemnitzacions dels grups polítics municipals, indemnització mensual, s’establia en 200 €,més 6 € per cada membre que l’integri, això estava aprovat pel pressupost de l’Ajuntament.

Hem de tenir clar una cosa la base del pressupost de cada any s’ha d’aprovar pel ple i allà s’estableix els sous de tots , no hi ha res a amagar n’hi ha res de no voler aprovar i com que hi havia aquesta rebaixa del que estava aprovat doncs tècnicament el Secretari va dir això .Després els regidors sense delegacions són 100 € per cada comissió informativa, més els 203€, 81,50 € pe reunió, més 203 € per les reunions, això els regidors de l’oposició .

Sr. Veciana: Això es va rebaixar.

Sr. Fauria: Però ja dic el preu rebaixat i aprovat en el pressupost.

Sr. Veciana: No.

Sr. Fauria: Això són les retribucions.

Sr. Veciana: No perquè són 178€ sumant comissió informativa més ple.

111

Sr. Fauria: Falta la retenció. Només hi ha aquestes tres coses.

Sr. Tei: Jo només dir-te que és un prec no puc pas suplicar a ningú, però jo et demanaria que seguissis el ROM que vam aprovar tots i si vols el tinc aquí a darrere amb els articles i m’agradaria que el proper Ple fos un punt de l’ordre del dia, que ja marqués directament tot això .

Sr. Fauria: En tot cas Tei aquest tema ha estat debatut i em sembla que ha quedat prou clar i quedarà reflectit amb els assumptes d’interès el que hi ha, i a nivell pressupostari és molt menys del que era, i em sembla que ja he deixat molt clar l’estalvi que seria pels quatre anys . Tampoc vull insistir més .

Sr. Tei: També et vull dir ,encara que ja ho ha comentat algun dels regidor que hi ha aquí, que durant dos anys vareu estar dient de que a l’Ajuntament sobrava personal

Sr. Fauria: Però aquesta pregunta ja l’ha fet en Joan .

Sr. Tei: Es munta un càrrec de confiança, que per mi és important, però voldria que em diguessis exactament el sou que cobrarà, la seguretat social que cobrarà, les hores que hi dedicarà, quin contracte té i llavors quin poder té, i ara et diré el perquè, en el contracte heu posat que era el mateix que qualsevol regidor que està governant. Ara tinc la paraula jo.

Sr. Fauria: Perdona això de que tens la paraula tu, fins ara que eres regidor sí que podies dir tinc la paraula jo, però ara no. Ja vas tenir les teves èpoques que vas poder reflexionar aquí, en aquest moments fes una pregunta o un prec però no diguis que tinc la paraula jo. Nosaltres donem l’oportunitat de que tothom digui la seva, però digues un prec o una pregunta, no facis una reflexió ara aquí de tres hores .Jo demano un prec o una pregunta perquè hi ha molta gent que vol la paraula. Aquesta pregunta ja s’ha fet el que no permetrem és que hi hagi una pregunta repetitiva.

Sr. Tei: Vull arribar a veure quin poder té perquè és un coordinador.

112

Ser. Fauria: No hi ha cap mena de poder és com un treballador normal i corrent.

Sr. Tei: Però si és un coordinador m’agradaria que em diguessis, però no m’ho vols dir, quin sou té, quina seguretat social té , quin horari ha de fer .

Sr. Fauria: Hi ha un decret d’alcaldia, que és públic, que em sembla que ho ha rebut tots els membres de l’equip on s’estableix 700 € al mes , el mateix sou que tenia el coordinador que estava a la casa de cultura portant els temes del telecentre, em sembla que ja ho he dit abans i no voldria ser repetitiu.

Bona nit, sóc en Xevi Prat, tinc quatre coses a dir començaré com a ciutadà d’aquest poble trobo que la Plaça del Mil·lenari , que és una de les places grans d’aquest poble, no sap ningú quina és , llavors m’agradaria que com a mínim la nomenéssiu i que hi hagués una senyalització. És la plaça de la Pedra Llarga per dir-ho d’alguna manera.

Llavors com afectat de Serrallonga aquest any hem fet la Festa amb molts esforços econòmics , posant coses de les nostres butxaques, aquest any ens heu donat zero, com que no hi han subvencions d’enlloc , excepte els 600 € que ens dóna el Consell Comarcal, la Diputació de Girona no sabem quan ens donarà, però no serà gaire l’any vinent no sé si la podrem fer. Una Festa que mou més de 8/9.000 €, l’any que ve no sé si la podrem fer , així de fàcil .

Llavors com que estem posats dins el vostre programa electoral veurem que fem l’any que ve .

El tema de Festa Major pel jovent sí que es varen suspendre actes respecte dels altres anys, a l’ interior no es va fer res, i a nivell de barraques jo no estava ben bé a la junta però estava darrere , sí que es van fer accions, però des de l’Ajuntament també ens varen imposar moltes coses , llavors el Trabuc que va iniciar aquestes barraques, que moltes entitats en donem les gràcies, demanem que l’Ajuntament fem una cosa conjunta no que vinguin s’imposin grups ni res per l’estil.

113

Demanem un petit esforç , tot i que aquest any sabíem que entraveu i era molt difícil posar-nos d’acord en dos mesos, demano un petit esforç de cara a l’any que ve.

Sant Hilari Decideix pertany a l’Assemblea Nacional Catalana avui estem contents que estiguem aquí tots junts, que el poble vingui , és mol fàcil posar-nos d’acord de l’idioma i coses així, però us demanem un esforç encara més gran perquè quan vingueu aquí la majoria de vosaltres us avorriu, molts de vosaltres heu mirat totes les teranyines d’aquí tota l’estona, perquè la vostra feina, una part, ja la teniu feta, o potser esteu cansats, m’agradaria que estiguéssiu cansats perquè heu estat tot el dia treballant pel poble, trepitjant el poble, el que no estem d’acord és que vosaltres dieu que parlem amb gent del poble. Qui del poble? Amb els veïns?amb els mateixos companys de partits polítics? Sant Hilari Decideix vol que parleu amb tots.

Sr. Fauria: Jo el que demanaria és una mica de respecte , però no per mi sinó per tots els meus companys , perquè mirar teranyines potser tu sí que te les has mirat però em sembla que no n’hi ha cap que se les hagi mirat..Formula la pregunta o el prec, si us plau .

Sr. Prat: A vegades es fa avorrit el Plenari perquè es diuen coses que ja s’han dit , s’ha repetit i llavors decau una mica l’ambient.

Sr. Fauria: De trepitjar el poble no crec que hi hagi ningú del govern i de l’oposició que no ho hagi fet .

Sr. Prat: des de Sant Hilari Decideix el que volem és empènyer el poble a estar amb vosaltres i que vosaltres estigueu amb el poble . Sant Hilari Decideix el que proposa és crear un grup de correu, en el qual ens arribin propostes , via facebook, via el que sigui i fer-vos arribar aquestes coses per parlar-ne i tirar el futur del poble endavant, perquè és el que importa.

Sant Hilari Decideix també intentarà fer conferències, taules rodones, portar gent de fora d’àmbit conegut, perquè donem a entendre coses noves. També volem que ens utilitzeu per acostar-vos al poble creiem que és molt important que el poble vingui a vosaltres, però vosaltres heu de venir al poble. Us demano si us plau que entre tots fem un esforç tant vosaltres com nosaltres per acostar posicions i

114

entendre’s millor , i sobretot uniu les forces així arribarem més lluny, res més , gràcies.

Sr. Fauria: En tot cas el prec que has fet jo crec que el recollim tots els companys , els que estem tots aquí no solament parlo per l’equip de Govern. Sempre que Sant Hilari Decideix ha organitzat algun acte em sembla que tots els partits polítics hem participat predisposats a ser-hi. L’única cosa que sí que t’he demanat en aquell moment era respecte perquè crec que requeria.

Sóc en Xavier Pacheco. És un prec al PIG, jo entenc que esteu empipats, vosaltres us pensàveu que guanyaríeu les eleccions , no ho vareu fer , vosaltres us pensàveu que pactaríeu , hauríeu haver fet qualsevol cosa per pactar i no ho vareu fer , per sort i ho esteu demostrant, en Manano no és alcalde . Jo el que demanaria és que féssiu una política constructiva, oposició constructiva i no buscar la crispació com esteu fent, buscar consensos sobretot, això és important .

Sr. Veciana: Em sembla que no has entès massa res quan varem portar la moció de les comissions a la comissió informativa els hi varem dir que s’ha d’entendre la relació entre govern i oposició ha de tenir dues potes: una control de l’actuació del govern, i aquí ens les tindrem, i per altra banda tenir les mires més amples per poder col·laborar amb polítiques estratègiques de futur que siguin el millor per Sant Hilari, i així ho hem fet .Hem presentat una moció que pretén fer quatre comissions amb visió de futur , que ens hi ajuntem tots i fem polítiques constructives , això no vol dir que haguem d’estar d’acord amb tot i que no puguem discrepar en algunes coses del dia dia ,però no té res a veure , hi ha dues vessant, el que no podem pretendre és que siguem govern i oposició amics i que estiguem d’acord amb tot ,hem de tenir la suficient intel·ligència per tirar propostes comunes estratègiques endavant , però és evident que en el dia dia tindrem moltes discrepàncies.

Sr. Fauria: Hi havia una intervenció també sobre el tema barraques que em sembla que l’Albert discrepa i la Laura em sembla que també discreparà, perquè s’hi han passat hores, i em sembla que el resultat aquest any de les barraques, jo no opino perquè opinin ells que són els que ho han organitzat .

115

Sr. Santaugini: Primer de tot dilluns es va fer la reunió per fer la valoració de les barraques i em sembla que no hi eres , es nota que no hi eres perquè per l’evolució que has fet és de calaix que no hi eres, en principi nosaltres hem fet una evolució molt positiva de les barraques , pensa que la primera decisió que varem prendre la Laura, la regidora de joventut i jo va ser tancar l’única font d’ingressos que teníem en aquella zona d’allà. I perquè varem tancar aquella font d’ingressos? Perquè les barraques en sortissin beneficiades , això va sortir perquè degut al problema econòmic que tenim havíem de buscar d’alguna manera que les entitats es poguessin subvencionar i no fos directament del calaix de l’Ajuntament(3:00)

Vam prendre aquesta decisió i crec que és molt encertada, tot i que anava en contra de nosaltres, perquè era l’únic ingrés que teníem. Crec que l’evolució és molt positiva. També vull fer públic, perquè és una cosa que és com un tabú de les barraques, perquè és lògic que ningú faci públic els diners que es van treure d’allà, perquè segurament li cauria la cara de vergonya en algun,però jo faré públic el de la barraca més petita que hi havia. Jo crec que aquesta gent, dijous,van fer 800 € de calaix, divendres va fer 2.000 € de calaix i dissabte van fer 6.000 € de calaix.

Aquesta gent té una compte corrent oberta amb 4.000 € al banc i això ho faig públic. Si la més petita ha fet això, jo no crec que les més grans tinguin el valor d’aixecar-se aquí i dir que l’Ajuntament no els ha ajudat , que no ha col·laborat després d’aquests números que es veuen aquí .Crec que fer demagògia, que és que has intentat fer quan has sortit aquí és una equivocació. Perdona però potser no em coneixes, però hi hem dedicat moltes hores i si ho hem fet ha estat per les entitats , no ho he fet pas per un benefici nostre, perquè jo, la Festa Major, me l’he perduda i no he dormit ni una hora .

Crec que hauríem de ser més responsables o ser més coherents amb vosaltres mateixos i no criticar les coses que s’han fet ben fetes i ja està, només era aquesta la valoració, jo crec que la Laura està d’acord amb mi.

116

Sr. Fauria: Amb tot cas la voluntat de l’Ajuntament va ser tancar l’espai interior i donar suport a les barraques, de la manera que ho has dit portaves l’escrit mal apuntat.

Sra. Pagespetit. A mi em sembla que muntar una comissió de barraques, on hi ha com a mínim un representant de cada barraca, on hi ha representants de l’Ajuntament, si això et sembla que no ho fem conjuntament, no sé que és fer-ho conjuntament. L’Ajuntament també hem de formar part d’aquesta comissió de barraques, perquè precisament nosaltres hem estat escollit electoralment per gestionar els recursos públics , no podem donar aquests recursos a mans de cinc entitats, perquè no sou la representació de tot el poble , nosaltres sí, i a la comissió hi estàvem tots treballant junts.

Sr. Fauria: Em sembla que la pregunta s’ha desviat una mica. Per què hem volgut fer aquesta reflexió sobre les barraques? Perquè has dit que l’any que ve potser no podrem fer la Festa perquè no hi havia la subvenció de l’Ajuntament. Sí no hi ha hagut la subvenció de l’Ajuntament, però hem intentat ajudar a les entitats d’aquesta manera, ha estat un esforç important per l’Ajuntament, amb cap cas no hi ha hagut la voluntat de treballar-hi .

Sra. Pagespetit: Volia dir que estem molt contents de com ha anat el tema de barraques . Hem fet una valoració molt i molt positiva des de l’Ajuntament .

Intervé el Sr. Marcel Rigalós, del públic, però la gravació ha estat defectuosa i no s’ha pogut transcriure.

El Sr. Fauria li ha respòs de la següent manera: A nivell de debat jo ho valoro de manera positiva, ha estat un debat pausat, sí que a vegades des d’aquesta posició de l,’alcaldia has de cridar l’atenció al algú.Jo crec que els que estem aquí hem estat elegits tots i crec que el respecte també se’ns ha de tenir, ho has dit molt bé tu, som gent del poble igual que vosaltres . Un dia som aquí i un altre dia podem ser allà, i aquí hi ha casos , n’hi ha varis i de tots els grups polítics . Jo sempre demanaré el respecte i des d’aquesta sala el respecte hi serà , perquè els que estem aquí treballem tots pel poble. Ja ho varem reflexionar al final de l’altra legislatura que haurem de treballar molt frec a frec tots plegats, això no vol dir que uns

117

governaran i els altres faran oposició, amb el que calgui, però això és la democràcia ,i per sort, que duri molts anys.

Em dic Robert Andreu i m’ofèn molt algunes de les paraules que s‘han deixat anar aquí, sobretot de barraques, perquè no ens heu donat cap subvenció per fer barraques, nosaltres ens hem fet la barraca i ens hem treballat tot el que hem tret d’allà, que també porta molta feina encara que no ho sapigueu, porta molta feina muntar una barraca. Les paraules que s’han dit avui aquí és que ens heu donat l’oportunitat de treure diners allà, sí, però és que això ja estava fet des d’abans que hi fóssiu vosaltres, i porta un treball al darrere molt important, cosa que a vegades no sé si s’agraeix del tot.

Sr. Fauria: Jo crec que sí que s’agraeix amb la tasca que fa l’entitat, no les barraques. Jo definiria dues coses diferents. Les barraques es fan bàsicament perquè les entitats guanyin diners, però el que s’agraeix és la tasca que fa l’entitat durant l’any i el que hem de fer és que aquesta entitat pugui treure recursos amb les barraques o amb que sigui, i fer voltar el cap en buscar altres alternatives per aconseguir recursos.

L’altre dia en el Serrallonga hi havia moltes entitats que no eren dels Serrallonga i també eren allà, això és el que hem de tornar aconseguir. I ara ho sento i potser em tiraré teulades sobre meu, potser aquelles etapes en que l’Ajuntament donava subvencions i tot ho subvencionava potser no podrem, no perquè no vulguem, sinó perquè no podrem, però sí que haurem d’estar al vostre costat perquè us puguem ajudar amb el que calgui , allà on arribem, i amb la voluntat hi serem. Ara si tu ho vols interpretar d’una altra manera, és cosa teva.

Sr. Robert Andreu Nosaltres fa molt temps que estem buscant altres formes de finançament que no siguin l’Ajuntament ni administracions en general.

Sr. Fauria: Ho agraïm i et felicitem.

Sóc Sandra Torras no hi era en el moment que fèieu el tema dels comptes i volia saber si ja estem tornant el crèdit de l’Estat espanyol que s’havia demanat i com ho estem fent, perquè realment és un

118

deute que tenim molt gran i m‘agradaria saber com ho farem per tornar-lo.

Sr. Fauria: S’està tornant des del juliol d’aquest any, val a dir que durant aquests quatre anys no s’ha tornat res.

Sra. Torras: Una mica l’equip de govern actual, perquè m’imagino que ja se sabia que en el juny s’havia de començar a tornar aquest crèdit, i tots els que us presentàveu en aquell moment a les eleccions del maig tots sabíeu, que fos qui fos el que entrés, havia de tornar aquest crèdit. Com us heu plantejat CiU que sou els que governeu en aquest moment de tornar aquest crèdit?.

Sr. Fauria: Bé és que jo el mal no el veig tant amb el crèdit sinó en valorar totes les despeses, el crèdit és una cosa més, hi ha també uns diners estalviats, durant anys, abans n’hi havia més, ara n’hi ha menys i no solament parlaria del crèdit, també parlaria de factures que s’han de pagar, hi ha moltes altres coses. Ho estem estudiant i valorant. Hi ha molts d’altres problemes. Falta d’ingressos, falta de liquidés amb els Ajuntaments, excés d’inversions, ho haurem de valorar-ho tot.

Sra. Torras: Veig que no em respons per això la meva pregunta.

Sr. Fauria: Jo et dic que sí que a partir del juny s’ha començat a tornar i que es va pagant cada mes, amb uns diners estalviats durant anys, hi són, a l’acta d’arqueig així ho reflexa. Nosaltres els hem trobat.

Bé doncs, moltes gràcies a tothom donem per acabada la sessió d’avui essent les 00’14 h. del dia 30-9-11.

El Secretari Vist i PlauL’Alcalde

119