—

Propostaper avançar cap a una gestió econòmica i ambientalment viable dels residus-recursos municipals

per complir els objectius 2020

—Abril 2015

—Aquest document s’ha elaborat amb l’ànim de proporcionar a polítics i responsables de la gestió dels residus una proposta sostenible ambientalment, viable econòmicament, generadora d’ocupació i que permeti complir els objectius legislatius de cara a 2020.

El Full de Ruta cap a una Europa Eficient en l’Ús de Recursos1 i el debat sobre Economia Circular i Residu Zero està marcant un moment clau en la història de l’economia europea, que es vincula amb un canvi en la concepció residu/recurs.

En aquest sentit, el document pretén facilitar el camí per avançar cap a un canvi en la percepció dels residus que, començant en l’àmbit municipal, s’han de concebre com a recursos en el marc de l’Economia Circular.

—

1 Full de Ruta per avançar cap a una Europa Eficient en l’ús dels recursos de l’Estratègia 2020 de la Unió Europea; LINK

Proposta per avançar cap a una gestió viable econòmica i ambientalment dels residus-recursos municipals

—Marc d’acció

La legislació i planificació bàsica de la gestió de residus urbans es realitza a nivell estatal, amb l’objectiu de complir els objectius determinats per les Directives europeas2,3. Per la seva banda, les comunitats autònomes tenen competència legislativa de desenvolupament i per a establir normes addicionals de protecció, així com la competència de gestió dels residus, al costat dels ens locals o mancomunitats.

Així, els ajuntaments i altres entitats locals tenen la competència directa sobre la gestió dels residus urbans. Segons la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases de Règim Local, als municipis els correspon prestar el servei obligatori de recollida, transport i tractament dels residus, havent d’assegurar el compliment dels objectius legislatius, progressivament més estrictes.

La gestió dels residus constitueix un dels principals costos i reptes per als ajuntaments, que en primera instància han de complir els objectius establerts per a l’any 2020.

—

2 Directiva 98/2008/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per les quals es deroguen determinades Directives (Directiva Marc de Residus); LINK

3 EUROPA 2020: Una estratègia per a un creixement inteligent, sostenible i integrador; LINK

4 Real Decreto 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d’aparells elèctrics i electrènics; LINK

Situació actual

Font: Eurostat, MAGRAMA, Programa Estatal de Prevenció de Residus 2014-2020, Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats, Reial Decret d’aparells elèctrics i electrònics i els seus residus (RAEE)

Reducció de residus

Reutilizació/preparacióper a la reutilizació

Reciclat

Compostatge

Incineració

Dipòsit en abocador

10% respecte del pes dels residus generats en 2010

10%

10%63%

-

17%

-

--

-

3 i 4% per a les categories de la fracció de recollida 4 i 6 respectivament de l’annex VIII respecte els RAEE’s recollits de les citades fraccions (a partir del 15/8/2018)4

50% per a residus domèstics i comercials

70% de valorització per a residus de construcció i demolició

Objectius que han de ser assolits abans de 2020

Proposta per avançar cap a una gestió viable econòmica i ambientalment dels residus-recursos municipals

—

5 Waste database a Eurostat, 2020, LINK

6 “Environment: Commission takes Spain to Court over non-compliant landfills and high-speed rail link”, 10 de juliol de 2014, LINK

7 Els SIG de residus d’envasos i envasos usats finançaran la diferència de cost entre el sistema ordinari de recollida, transport i tractament dels residus i deixalles sòlides urbanes a abocador controlat, establert en la Llei 42/1975, de 19 de novembre, i el sistema de gestió que regula aquesta secció, incloent entre els costos originats per aquest últim, l’import de l’amortització i de la càrrega financera de la inversió necessària a realitzar en material mòbil i en infraestructures.

8 Els costos dels municipis en la gestió actual dels envasos es pot consultar en l’estudi “Implantació d’un Sistema de Retorn d’envasos de begudes a Catalunya. Oportunitats econòmiques per als municipis”, febrer 2014, LINK

9 Pàg. 5 de “Avantatges del compostatge”, Amigos de la Tierra, 2014; LINK

—Situació actuaL

La situació pot resumir-se -amb excepcions en alguns territoris- en la manca de compliment dels objectius comunitaris en la gestió dels residus municipals, amb un ús abusiu d’abocadors (63%5), molts d’ells en situació precària i incomplint la reglamentació comunitaria6, i incineradores.

A això podem sumar la incompleta aplicació de la responsabilitat ampliada del productor (RAP), la qual cosa implica uns costos elevats per als municipis que en la majoria de casos no repercuteixen directament als ciutadans i, per tant, no es visualitzen.

En el cas dels envasos, els Sistemes Integrats de Gestió (SIG) tenen l’obligació de finançar el sobrecost que suposa la recollida separada, però no cobreixen el total de la despesa que suposa la gestió d’envasos per als municipis7. Els municipis es fan càrrec de la recollida dels envasos abandonats en papereres o carrers, aquells que es generen en esdeveniments, estadis de futbol, festes populars i cobreixen de igual manera els costos dels residus d’envasos que van a tractament finalista - aquells que es dipositen en els contenidors de resta i acaben en abocadors o incineradores.

cap dels Sistemes integrats de Gestió cobreix íntegrament els costos de la recollida separada de residus generats. Els municipis - i per tant els ciutadans - estan assumint un cost considerable que no és de la seva responsabilitat8.

Els municipis es fan càrrec de les ineficiències del sistema actual, és a dir de la recollida del 70% dels envasos, sobretot de begudes, que acaben als contenidors de resta o abandonats en papereres, carrers o platges. Més enllà del malbaratament de recursos, aixì suposa un impacte molt greu sobre els ecosistemes costaners i marins.

Pel que fa a la matèria orgànica, la separació en origen és pràcticament inexistent i els responsables municipals hauran d’entendre que això és un requisit prioritari i no una opció9, i buscar el model que millor s’adapti a les condicions locals.

Ens enfrontem a una gestió ineficaç dels recursos continguts en els residus. La propera legislatura és clau, ja que l’estat espanyol haurà de començar la transició cap a una economia circular, amb objectius a curt termini de reutilització i reciclatge molt més estrictes.

Proposta per avançar cap a una gestió viable econòmica i ambientalment dels residus-recursos municipals

—un canVi En La GEStió autonÒMica i MunicipaL

Com ja s’ha indicat, la competència de legislació bàsica recau sobre l’Estat, però la gestió dels residus municipals és competència de les autonomies i els ens locals o mancomunitats.

cal que els governs autonòmics, així com els municipals, adoptin, en aquest moment de canvi, un compromís que inclogui mesures adequades per al medi ambient i la ciutadania en els models d’aprofitament de recursos i gestió dels residus.

Per avançar cap a Economia Circular10, el paper de comunitats autònomes, ajuntaments i altres ens locals és fonamental, ja que tenen capacitat de promoure polítiques de recollida separada que permetin reinvertir els recursos en el cicle econòmic. Alhora, s’ha de minimitzar la demanda de recursos a través d’accions de prevenció de residus.

Una gestió de residus més eficient fruit d’una legislació ambiental autonòmica més ambiciosa contribuiria a la lluita contra el canvi climàtic i impulsaria un sistema productiu més eficient energèticament. A més, les polítiques d’increment de reciclatge i recuperació de materials implicarien la creació d’ocupació, sent necessari que les administracions controlin el compliment dels objectius de gestió integral dels residus i de les condicions sociolaborals dels treballadors que presten els seus serveis.

per fer-ho cal que l’administració responsable promogui un canvi cultural en la percepció dels residus -han de deixar de ser percebuts com una cosa del que desfer-se per passar a ser apreciats com un recurs valuós- i també que elevi les demandes a les administracions autonòmiques i estatal per promoure canvis legislatius i del model de gestió.

a causa de l’escassetat de recursos econòmics en l’àmbit municipal, es fa necessari, d’una banda, buscar mesures innovadores i més eficients que alliberin recursos en unes partides per aplicar-los en la millora global del sistema i, de l’altra, prioritzar el canvi de residu a recurs en la legislatura actual.

Com més es trigui a rectificar i prendre el camí de l’Economia Circular, més alt serà el cost econòmic, ambiental, i social. En aquest sentit, l’amortització d’inversions realitzades en plantes o sistemes actuals no hauria de ser pretext per a la implantació de mesures eficaces i innovadores.

— 10 Hacia una economía circular: un programa de cero residuos para Europa /* COM/2014/0398

Proposta per avançar cap a una gestió viable econòmica i ambientalment dels residus-recursos municipals

—propoStES pEr a una GEStió Eficaç dELS rEcurSoS

Tenint en compte la situació descrita, les entitats socials signants proposen als governs autonòmics i municipals les següents mesures que eliminin progressivament l’abocament i la incineració de residus:

• Elaborar programes de prevenció dels residus municipals (amb planificació, mesures concretes adaptades a la realitat del municipi i pressupost adequat).

• Implantar mesures de reducció de residus. Per exemple,

- compra pública responsable

- actuacios contra la obsolescència programada i la percibida i allargament de garanties

- foment de la compra a granel

- foment del compostatge domèstic o comunitari

- promoció del consum de productes locals o de proximitat

- foment del consum d’aigua de l’aixeta

- impostos locals al sobreenvasament

- i eliminació/desfàs de productes d’usar i llençar

• Aplicar mesures concretes i efectives de reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús conforme a l’indicat pel Parlament Europeu, així com obrir la porta a la seva prohibició, brindant la informació necessària a la ciutadania.

• Establir objectius específics i ambiciosos de reutilització. Potenciar la preparació per a la reutilització i fomentar que aquesta es realitzi principalment amb programes d’actuació per a col·lectius amb especials dificultats i entitats de l’economia social. Facilitar la recollida de residus reparables o adaptables per a la posada de nou en el mercat. Redissenyar les deixalleries perquè permetin i fomentin la reutilització i preparació per a la reutilització dels objectes lliurats.

Proposta per avançar cap a una gestió viable econòmica i ambientalment dels residus-recursos municipals

• Establir objectius de reutilització per a envasos de begudes, defensant la seva pervivència al canal HORECA.

• Realitzar anàlisis per modificar i reduir els residus de la fracció resta que no es puguin destinar a reutilització o reciclatge. Aplicar de manera eficaç l’ecodisseny i treballar per l’eliminació dels productes amb impactes nefastos per al medi ambient i la salut (ex: microplàstics i oxofragmentables).

• Establir l’obligatorietat de la recollida separada de la matèria orgànica, que representa el 40% aproximadament de la bossa d’escombraries en origen, seguint la indicació de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats11.

• Exigir als productors que es responsabilitzin i afavoreixin la correcta gestió dels residus d’acord amb la jerarquia que marca la normativa.

• Millorar la separació separada i la qualitat dels materials recollits: analitzar i escollir el model de recollida i de separació (porta a porta, cinquè contenidor, humit-sec, etc.) més adequat per les seves circumstàncies.

• Donar suport i promoure l’obligatorietat de Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn per a envasos de begudes que incrementen els percentatges de recollida i la qualitat dels materials recollits12.

• Aplicar fiscalitat ambiental dissuasòria: impostos per abocament o

incineració i pagament per generació de residus.

—

11 Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats; LINK

12 Fes que el teu municipi ferma la moció a favor del Sistema de Retorn d’envasos. LINK

EntitatS SiGnantS

www.aeress.org www.tierra.org

asociación General de consumidores

www.asgeco.org

confederación de consumidores y usuarios

www.cecu.es

centre d’Ecologia i projectes alternatius

cepa.pangea.org

comisiones obreraswww.ccoo.es

www.duh.de www.ecologistasenaccion.org www.ecologistes.cat

www.residusiconsum.org www.greenpeace.org/espana/es www.gremirecuperacio.org

redes de Economía alternativa y Solidàriawww.economiasolidaria.org www.retorna.org www.surfrider.eu

unión de consumidores de España - asturias

www.uceasturias.com www.ugt.es www.uso.es

www.verdegaia.org