proposta orientació

ASSESSORAMENT EN L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL

1 Raquel Puig

ACTIVITATS D’ORIENTACIÓ REALITZADES DURANT EL CURS 2010-20111

ACTIVITAT CURS AGENTS IMPLICATS DATES

Reunions amb les famílies

Reunió amb pares i mares* 3r Orientadora, tutors, famílies, cristina, equip directiu 3 maig

Reunió amb pares i mares 4rt Orientadora, tutors, famílies, equip directiu 7 d’abril

Entrevistes individualitzades 3r i 4rt Orientadora, EAP, tutors, famílies, alumnes Tot el curs

Activitats de centre

Jornada de portes obertes Cicles Formatius 4rt Docents, tutors,alumnes, famílies maig

Jornada de portes obertes Batxillerats 4rt Docents, tutors,alumnes, alumnes, famílies maig

Xerrada PQPI 4rt Orientadora, professional dels PQPI, alumnes proposats. maig

Seguiment alumnes PQPI* 4rt Orientadora, EAP, tutors, famílies interessades, alumnes interessats. Tercer trimestre

Seguiment alumnes Prova d’accés a Cicles Formatius*

4rt Orientadora, tutors, alumnes interessats, famílies interessades. maig

Jornada de Taules rodones de professions i itineraris.*

3rt i 4rt Orientadora, tutors, equip docent, diferents professionals i estudiants i alumnes, coordinadors cicles

Sant Jordi

Matèries

Orientació 4rt Professora, alumnes que han triat l’optativa Tot el curs

Atenció individualitzada

Entrevistes “sortir del laberint”* 4rt Orientadora, alumnes interessats. Tercer trimestre

Acompanyament jornades portes obertes Camps Blancs

4rt Orientadora, alumnes interessats. maig

1 Les activitats assenyalades amb un * són aquelles on he participat.


2 Raquel Puig

Activitats dels alumnes

Qüestionari d’exploració inicial* 3r Alumnes, tutor@ Primer trimestre

Debat sobre els resultats del qüestionari 3r Alumnes, tutor@

Pel·lícula Burt Munro 3r Alumnes, tutor@ Segon trimestre

Qüestionari d’aptituds i interessos* 3r Alumnes, tutor@ Segon trimestre

Mapa sistema educatiu 3r Alumnes, tutor@ Segon trimestre

Elecció itineraris quart* 3r Orientadora, alumnes, famílies, tutors maig

Test Orienta’t* 4rt Tutors, orientadora, alumnes Segon trimestre

Mapa sistema educatiu 4rt Tutors, orientadora, alumnes Segon trimestre

Guia autoconsulta cicles formatius* 4rt Tutors, alumnes Segon trimestre

Guia autoconsulta batxillerats 4rt Tutors, alumnes Segon trimestre

Elecció d’itineraris 4rt Tutors, alumnes maig

Reunions de docents

Reunió de presentació (materials, mapa educatiu...)

3r Tutors, orientadora Finals primer trimestre

Reunió de presentació (materials, mapa educatiu...)

4rt Tutors, orientadora Finals primer trimestre

Reunions de seguiment* 3r Tutors, orientadora, equip docent Segon i tercer trimestre

Reunions de seguiment * 4rt Tutors, orientadora, equip docent Segon i tercer trimestre


3 Raquel Puig

REUNIONS DE PARES

Reunió de tercer de la ESO

Participació:

Elaboració del p. Point amb l’orientadora (revisió).

Reunió d’equip docent per preparar la reunió de pares.

Reunió de pares.

Descripció:

Hi assisteixen la cap del Departament d'Orientació, els tutors dels tercers, el coordinador de

tercer i posteriorment el Director del Centre. Comença la reunió amb una exposició sobre els

itineraris i oferta del centre pel quart de la ESO. S'ajuda del suport visual d'un Power point i es

van exposant els canvis que tindran els seus fills. En aquest punt arribem a un moment

conflictiu. Les famílies sembla que volen tenir tot molt tancat i des del centre se'ls informa que

les assignatures que s'estan presentant com a optatives són una mostra però que poden ser

unes altres pel proper curs. Semblen disgustats per no poder conèixer aquestes dades i no

entenen per què els hem convocat a la reunió. Cal que es torni a recordar que l'objectiu de la

reunió és donar una orientació general sobre els diferents itineraris a partir de tercer, donar

pautes sobre quins poden ser els seus criteris en el moment de l'elecció, compartir les

inquietuds que puguin tenir sobre aquest aspecte i explicar quines són les activitats

d'orientació que estan duent a terme amb els seus fills. En aquest moment arriba el director

del centre que els explica amb el document del Departament a la mà, que segons la llei

"d'economia sostenible" l'oferta d'optatives pel proper curs pot variar entre algunes opcions

(les llegeix) i l'objectiu dels itineraris de quart és que puguin experimentar amb diferents

opcions abans de decidir-se a batxillerats / cicles. Com depèn dels recursos (nombre de

mestres, demanda d'assignatures) encara no està tancat el tema fins que el Departament no

enviï el document definitiu, però se'ls farà saber tant bon punt estigui. Caldrà que l'alumne i

els pares signin un document seleccionant segons la seva prioritat les assignatures d'una llista

que se'ls oferirà en breu. Una vegada resolt aquest tema, sembla que l'orientació no és el seu

principal focus d'interès, estan més preocupats pels ordinadors (utilitat del projecte 1x1 i si

continuarà) o pels casos particulars. Sí es parla d'alguns temes com l'esforç o la motivació i una

mare fa la proposta de realitzar activitats d'orientació conjuntes famílies, institut i alumnes, els

troba a faltar en la reunió.


4 Raquel Puig

Proposta:

Alguns dels punts que ajudarien a millorar la reunió de pares podrien ser:

Presentació més breu i concreta sobre els itineraris.

Major participació dels tutors, potser cada un podria explicar un itinerari.

Fer la dinàmica preparada per la Cristina on hi ha treball de grup dels pares i major

participació per la seva part.

Preparació acurada per part de l’equip de professors i orientadora de tercer (qui

parlarà, quina informació ens manca, què ens poden preguntar...) També es pot passar

el power point en la reunió i fer-ne una avaluació inicial.

Reunió de quart de la ESO

Participació:

Revisió del power point amb l’orientadora.

Descripció:

Modifiquem aquelles diapositives que ofereixen una informació poc entenedora.

Actualitzen dades i dates.


5 Raquel Puig

ACTIVITATS DE CENTRE

Seguiment alumnes PQPI

Participació:

Participació en la comissió social i entrevistes amb l’orientadora i EAP i reunions

d’equip docent.

Descripció:

El seguiment d’aquests alumnes, la majoria amb dificultats socials o de comportament

es duu a terme de forma coordinada des de els diferents agents que hi participen.

Proposta:

Seria interessant que el seguiment es comencés a fer tan bon punt es detecta que

l’alumne podria seguir per aquesta via els seus estudis per tal de poder anar treballant

amb les famílies des dels primers cursos donat que sovint els pares es mostren

reticents.

Jornada de taules rodones de professions i itineraris

Participació:

Participació en la reunió de preparació de l’equip docent de quart.

Participació en la reunió de valoració de l’equip docent de quart.

Participació en la valoració dels alumnes de quart en la tutoria.

Descripció:

Es tanquen els últims detalls sobre els professionals que vindran a participar en les sessions

informatives que es duran a terme per poder oferir als estudiants una visió basada en

l'experiència, dels diferents itineraris formatius. Un veritable trencaclosques distribuir-los per

aules i cercar criteris per agrupar-los. Voldria destacar l'objectiu que manifesten els

docents:"de fet el més important no és que decideixin la professió aquest dia, sinó que vegin

que és possible seguir estudiant, que ho fan alumnes "normals" com ells, que requereix un

esforç i uns hàbits que cal que vagin consolidant". Han estat un èxit, en la reunió d'equip

docent es revisa què han opinat els alumnes de cadascuna de les taules on han assistit i es

valora molt positivament. Hi un grup d'alumnes però que no es van prendre la sessió

d'orientació seriosament i van fer "campana" s'acorda que es quedaran una tarda per

recuperar amb una activitat d'orientació allò que no han fet...


6 Raquel Puig

Proposta:

Donada la dificultat que suposa la realització d’aquestes jornades, la seva coincidència amb

Sant Jordi i les “campanes” d’alguns estudiants seria interessant aprofitar més aquesta jornada

amb activitats com:

Fer de periodistes: des de la ràdio de l’escola, l’assignatura de llengua... fer de

periodistes i entrevistar els professionals i estudiants, després poden fer una petita

publicació que serviria per recollir totes les aportacions. Aprofitant Sant Jordi es pot

treballar el text periodístic i per grup elaborar diferents formats: entrevistes, opinió,

passatemps... tot relacionat amb les professions, itineraris... d’aquesta manera també

s’assegura l’assistència activa dels alumnes.

MATÈRIES

Participació:

Entrevista amb la psicopedagoga que imparteix l’assignatura (Anna Gascó).

Descripció:

És una matèria que es fa tres hores setmanals a quart però no la fan tots els alumnes.

La té estructurada en tres blocs:

autoconeixement/perfil professional

coneixement del sistema educatiu

cerca d'informació d'altres opcions que no són la inicialment triada

Es fa amb jocs de rol, per exemple sóc... (es presenta un cas) i no sé què vull fer. L'objectiu és

que s'adonin que hi ha altres possibilitats i també que obrin el seu ventall perquè en la societat

actual no es manté en moltes ocasions la mateixa professió i la formació és permanent.

Proposta:

Seria interessant que aquesta assignatura la poguessin realitzar els alumnes que més

dificultats tenen i que poguessin presentar a la resta de la classe amb un power point

en les sessions de tutoria allò que han après. D’aquesta manera se’ls dona

protagonisme, des de l’optativa es vol avaluar amb el power point i la seva exposició

prèvia i es poden compartir els aprenentatges amb la resta dels companys.


7 Raquel Puig

ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA

Participació:

Preparació de la fitxa de sol·licitud d’entrevista.

Realització d’entrevistes amb 14 alumnes.

Descripció:

S’han realitzat un total de 26 entrevistes a alumnes de quart. El tutor presentava la possibilitat

i repartia les fitxes de sol·licitud. Els estudiants són atesos amb cita prèvia l’hora del pati dels

dimecres.

Comencen a arribar els primers casos que han sol·licitat entrevistes individualitzades a l'hora

del pati. Atenc a quatre noies que volen ser mestres i no saben molt bé per quina via ni de quins

alumnes. M'adono que costa evitar, quan és un tema tan proper, no posar-hi la cullerada

d'experiència pròpia.. Em pregunto si fins a quin punt això por ser útil o realment no cal.

En les sessions concertades d'entrevistes a l'hora del pati atenc a 6 alumnes que volen estudiar

quelcom relacionat amb l'educació d'infants. Una vegada aclarits els possibles itineraris

semblen més interessades en saber de la meva experiència personal com a mestra. De fet no

tenen gaires dubtes sobre com arribar a ser mestres, sembla més que cerquin expressar

sensacions com: s'ha d'estudiar molt, no sé si podré arribar a la nota de tall... parlem de la

motivació i de la diferència que hi ha quan estudies per fer quelcom que tu vols, amb un

objectiu clar...

Proposta:

Han estat sessions profitoses pels alumnes i també per mi mateixa, potser per millorar

l’atenció caldria disposar de més temps amb cada alumne i fer una atenció encara més

individualitzada i no agafar-los en grups. Per poder fer-ho caldria que participés algun

altre professional o el seu tutor.


8 Raquel Puig

SORTIR DEL LABERINT

NOM I COGNOMS:

EDAT:

CURS:

TUTOR/A DEL CURS:

Tens algun d’aquests dubtes? Assenyala quin o quins.

No tinc ni idea del que m’agradaria fer.

Tinc clara la professió que m’agrada però no sé quin és el millor itinerari.

Dubto entre dos o tres professions i voldria assessorament.

No vull estudiar més i voldria saber les opcions més ràpides per poder treballar.

Què t’agradaria preguntar-nos?

Gràcies per la teva confiança, en breu et comunicarem dia i hora per fer

l’entrevista.


9 Raquel Puig

ACOMPANYAMENT JORNADES DE PORTES OBERTES CAMPS BLANCS

Participació:

Recull de la proposta en la sessió de tutoria de quart.

Descripció:

Hi ha una nombrós grup d’alumnes de la tutoria de quart que volen informar-se sobre l’opcio

de cicle formatiu sociosanitari a Camps Blancs. La tutora i orientadora s’ofereix a acompanyar-

los. La valoració que en fa és molt positiva.


10 Raquel Puig

ACTIVITATS DELS ALUMNES DE TERCER

Qüestionari d’exploració inicial

Participació:

Buidatge dels resultats del qüestionari.

Elaboració dels powers point amb els resultats perquè puguin ser comentats pel tutor

a la tutoria.

Descripció:

El buidatge dels qüestionaris és quelcom costós i feixuc però que permet obtenir una visió

global de la situació dels alumnes dels diferents cursos de tercer. L’elaboració dels power point

ofereix una informació valuosa però per si mateixa no és més que informació, caldrà que els

tutors facin un treball de debat a l’aula amb els seus alumnes.

Proposta:

Modificació de dos ítems del qüestionari. En la primera pregunta on posa desconcertat

és fàcil que ho confonguin amb inquiet. Tot i ser termes diferents, quan algú està

desconcertat perquè no sap què fer, també acostuma a estar inquiet. Modificaria

aquesta paraula per angoixat/da que ens permetria detectar els casos que caldria

prioritzar. En la pregunta 4, recollint la proposta de la professora d’anglès, modificaria

professor/a per tutor/a donat que no acostumen a parlar d’orientació amb els

professors amb general però sí ho fan amb els seus tutors/res.


11 Raquel Puig

Nom i Cognoms:

Curs:

El proper curs curs finalitzaràs l’ESO, el que et planteja una decisió molt

important respecte al futur, ja sigui, continuar els teus estudis o bé iniciar-te en

el món laboral. En finalitzar 3r hauràs de començar a prendre decisions doncs

hauràs d’escollir un itinerari que es vagi ajustant al que vols en el futur.

Et presentem una sèrie de preguntes relacionades amb aquesta elecció. És molt

important que llegeixis amb atenció cada pregunta i assenyalis la resposta o

respostes que consideres més adequades a la teva situació. De vegades, et

demanem que completis la resposta, i en el cas que cap de les respostes possibles

coincideixi amb la que penses, escriu la teva pròpia resposta en el espai en blanc.

QÜESTIONARI D’EXPLORACIÓ INICIAL

Realitat personal

1. Com et sents quan penses en el futur? Per què?

Confiat/ada Inquiet/a Desconcertat/ada

Perquè :


12 Raquel Puig

2. Tens pensat què faràs quan acabis l’ESO?

a) Continuarè els següents estudis:

Batxillerat, modalitat ......................................................................

Cicles formatius de grau mitjà, família .......................................

b) Penso incorporar-me al món laboral

c) No ho sé

3. De què vols treballar quan t’incorporis al mercat laboral?

4. A qui comentes el tema de la teva futura elecció? Per què?

a) A la família

b) Als professors/es o al tutor/a

c) Als amics i a les amigues

d) A ningú

e) Altres: ..........................

Perquè :


13 Raquel Puig

5. Què pensen el teu pare i la teva mare d’aquesta elecció?

a) Em deixen escollir lliurement

b) M’obliguen a escollir el que pensen que és millor per a mi

c) Dialoguem i arribem a un acord

d) Altres: .............................................................................

6. De què creus que depèn la teva elecció? (subratlla les dues raons que et semblen

més impòrtants, i justifica la teva elecció.)

a) Del meu rendiment acadèmic

b) Dels meus interessos i la professió que vull exercir en el futur

c) Del que han dit els meus pares

d) Del que diuen els meus professors i professores o el tutor/a

e) Altres: ...............................................................

Perquè :

7. Què et preocupa més de l’elecció que hauràs de fer? (Subratlla les dues raons

que et preocupen més. Justifica-ho)

a) Desconèixer l’opció que prendré

b) Desconèixer les sortides professionals dels diferents estudis

c) El desacord amb els meus pares

d) Altres: ...................................................................

Perquè :


14 Raquel Puig

8. Creus que serveixes per estudiar?

a) No, Perquè .....................................................

b) Sí. I he pensat estudiar ............................

9. Et sents capaç de continuar estudiant cicles formatius o batxillerat?

a) Sí, em sento capaç d’estudiar Cicles Formatius

perquè.............................................

b) Sí, em sento capaç d’estudiar Batxillerat, perquè

.....................................................

c) No em sento capaç d’estudiar ni Batxillerat ni cicles formatius

d) Em sento capaç de continuar estudiant pero prefereixo començar a

treballar

e) És un tema que no em preocupa

f) .......................................................................................................................................

.......

10. Parlem que una persona es CONSTANT quan s’esforça en assolir allò que es

proposa. Si tinguessis que analitzar la teva situació en relació a les activitat

escolars:

a) Em considero una persona constant

b) Ho soc quan vull aconseguir una cosa que m’interessa

c) No em considero una persona constant

d) ...................................................................................................................

11. Indica cinc estudis superiors relacionats amb la modalitat de Batxillerat que

penses triar.

1.

2.

3.

4.

5.


15 Raquel Puig

12. Indica tres professions relacionades amb la modalitat de Cicles formatius que

penses triar.

1.

2.

3.

Realitat educativa 13. Com han estat les qualificacins acadèmiques a l’ESO?

Molt bones

Bones

Regulars

Insuficients

14. Estàs satisfet o satisfeta dels teus resultats acadèmics?

Molt

Bastant

Poc

Gens

15. El que més ha influït en les qualificacions, ha estat:

L’esforç personal

El professorat

El meu interès per l’àrea

El tipus d’avaluació

Altres: .......................................................


16 Raquel Puig

16. L’ambient general de la classe em sembla:

Positiu

Negatiu

Millorable

17. Classifica les àrees educatives segons si les consideres àrees útils per al teu

futur (personal , laboral i acadèmic) o àrees interessants.

..... Ciències de la naturalesa

..... Idioma estranger

..... Tecnologia

..... Llengua catalana

..... Llengua castellana

..... Matemàtiques

..... Educació física

..... Ciències socials

..... Educació visual i plàstica

..... Música

Àrees útils Àrees interessants

........................................................ ........................................................

........................................................ ........................................................

........................................................ ........................................................

........................................................ ........................................................

........................................................ ........................................................


17 Raquel Puig

Pel·lícula “Burt Munro”

Descripció:

Visualització de la pel·lícula i debat posterior. Es facilita document orientador pel tutor.

GUIÓ DE LA PEL·LÍCULA: BURT MUNRO: UN SUEÑO, UNA LEYENDA

“Burt Munro: un sueño, una leyenda” es basa en la història real d’un neozelandès que durant

anys perfecciona una moto Indian de 1920 amb la qual anirà a Estats Units (al desert de

Benneville), guiat pel seu somni de voler batre un rècord, una fita que succeeix en 1967. El

viatge fins a allà serà tota una experiència, a causa de la gent que va coneixent pel camí.

Reflexió de la pel·lícula:

- Introducció: o Qui és el protagonista d’aquesta història real?

Burt Munro

o En quin país viu?, sabries situar-lo en el mapa? Que coneixem d’aquest país? Viu a Nova zelanda. Resposta amplia, p.e. està situat al sud-est d'Austràlia, a l’oceà

pacífic, està formada per illes, d’on provenen els Kiwis, viuen els maorins...

o Quin és el seu somni? Batre el rècord de velocitat amb la seva moto Indian, reformada per ell mateix,

participant en la carrera del desert de sal de Benneville (EEUU)

- Burt Munro viu en Nova Zelanda en un barri residencial.

o Viu amb luxes? No, tot el contrari, però ell aprèn a fer reparacions manuals i a reciclar materials.

o Com és la seva vida diària? S’aixeca sempre molt feliç per treballar en la construcció de la seva Indian, encara que no té cap obligació o fa per satisfacció personal.

o Quina relació manté amb els veïns? Té una forma de viure molt diferent als seus veïns i els causa moltes molèsties,s

però com manté un bon comportament li fan un cop de mà, encara que pensen

que no ho aconseguirà.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Austr%C3%A0lia


18 Raquel Puig

.Moltes vegades som molt diferents dels nostres pares, professors, companys

de classe, però nosaltres ens hem de comportar bé i mantenir una bona actitud

perquè ens hem d’ajudar.

o Hi ha un club de “moteros” més joves que el repten a una carrera? Qui guanya? Burt Munro cau de la moto i guanyen els “moteros” Quines són les actituds que manté el Burt Munro? No s’enfonsa, continua

treballant per millorar Perquè li tornen després els diners? Perquè pensen que és bona persona,

es solidaritzen amb ell.

- Burt Munro fa un viatge en vaixell des de Nueva Zelanda a Los Ángeles (EEUU): o Aproximadament quina és la distància que ha de recórrer? Aprox. 10.500 km, és

molta distància però això no li fa enrere. o Com no té prou diners com aconsegueix pagar el passatge? Treballant com a

cuiner. Accepta qualsevol cosa per assolir el seu objectiu. o Ell és un home de poble, molt diferent als mariners, quin tipus de relació manté?

L’accepten i el respecten com un més.

- Arriba als EEUU o Burt Munro és una persona que no té prejudicis alhora de relacionar-se amb la

gent, tracta a tothom amb molt de respecte: Amb qui és relaciona? Amb gent molt diferent amb ell: una transexual, una

dona ramadera, un indi pel roja, un soldat .... Penses que això li pot ajudar assolir el seu objectiu? Sí.

o Tothom necessitem de les altres persones per assolir els nostres objectius / somnis? Quines persones et poden fer un cop de mà perquè aprovis el graduat de l’ESO? Quines actituds mantens tu amb ells? Quines actituds mantens davant de les adversitats que es van presentant? S’ha de recomanar que pensin com a objectiu acreditar l’ESO a 4t. Encara els hi

queden dos cursos i el comportament i les actituds ens ajuden. També reflexionem

com tractem als nostres pares, companys, professors perquè pensen diferent que

jo.


19 Raquel Puig

- Quan arriba al desert de sal de Bonneville : o Quins sentiments i pensaments creus que pot tenir?

Esforçar-se per aconseguir un objectiu té la seva recompensa Sacrificar certes coses a la llarga pot estar recompensat Que petits que som ...

o Quan es vol inscriure en la carrera, li diuen que no ho pot fer perquè està fora de dades?, Com reacciona Burt Munro? Què hauries fet tu, si et passa això? És un moment de molta desil·lusió malgrat tot no s’enfonsa i continua entrenant per si el deixen participar. No llençar la tovallola davant els obstacles que es poden presentar.

- Finalment aconsegueix batre el rècord i torna a Nova Zelanda: o Quina rebuda li fan els seus veïns? El reben com un heroi o Ell assoleix el seu objectiu, com canviarà la seva vida diària, d’ara endavant? Deixa

molt clar que ha de continuar treballant i millorant per poder tornar a participar i batre rècords.

Qüestionari d’aptituds i interessos

Descripció:

A partir de la resposta a dos qüestionaris elaboren el seu perfil d’aptituds i interessos. Després

han de fer una breu redacció donant la seva opinió sobre el perfil obtingut i posar-ho en comú

amb els pares escrivint l’opinió d’aquests.


20 Raquel Puig

Mapa del sistema educatiu

Descripció:

S’ofereix un mapa sense connectors del sistema educatiu per tal que siguin capaços de

relacionar els diferents itineraris. Aquesta activitat permet aprofundir en el coneixement del

sistema educatiu.

Elecció itineraris quart

Descripció:

Aquesta activitat encara no s’ha pogut realitzar donat l’endarreriment per part del

Departament en l’elecció d’assignatures optatives. Presento el model del curs anterior a

continuació:

Itinerari Objectius generals de l’itinerari *Per qüestions organitzatives, alguna àrea podria variar

Equip docent

Família

IT 1 Introducció a un treball experimental més descriptiu. Formació de caire interdisciplinar, relació entre la ciència i la tecnologia. Afavoriment de la capacitat de comunicar, argumentar, justificar, descriure. Desenvolupament de la capacitat d’observació i anàlisi. Potenciació del raonament lògic, el sentit pràctic i la visió espacial. Encaminat a alumnes que vulguin continuar els estudis cursant un Batxillerat científic-tecnològic. Matèries específiques: FÍSICA I QUÍMICA, BIOLOGIA, DIBUIX TÈCNIC, TECNOLOGIA *

IT 2 Desenvolupament de la capacitat comunicativa, de síntesi i comprensió, d’interpretació i de raonament. Estímul de l’interès per la llengua, la cultura. Encaminat a alumnes que vulguin continuar cursant un batxillerat humanístic. Matèries específiques: CULTURA CLÀSSICA, FRANCÈS, INFORMÀTICA (PERIODISME) *

IT 3 Estímul de l’interès per l’entorn social i l’anàlisi d’esdeveniments socials, polítics i econòmics. Desenvolupament de l’observació i la capacitat de reflexió. Estímul de l’esperit crític i les habilitats expressives i de lectura. Encaminat a alumnes que vulguin continuar els estudis cursant un batxillerat social. Matèries específiques: ECONOMIA, INFORMÀTICA (ESTADÍSTICA), HISTÒRIA DE LA MÚSICA *

IT 4 Aproximació de l’alumne al món de la formació professional. Coneixement de diverses branques de la formació professional. Desenvolupament del sentit de responsabilitat, competitivitat, iniciativa i autonomia personal. Encaminat a alumnes que vulguin continuar cursant Cicles Formatius. Matèries específiques: TECNOLOGIA(PROFESSIONALITZADORA), TURISME, PUBLICITAT(VISUAL I PLÀSTICA) *

IT 5 Acompanyament i orientació de l’alumne per a la incorporació al món adult. Treball d’habilitats socials, autonomia i presa de decisió. Encaminat a alumnes que es vulguin incorporar al món del treball una vegada finalitzat el 4t d’ESO. Matèries específiques: ORIENTACIÓ, TECNOLOGIA(TALLER), INFORMÀTICA *


21 Raquel Puig

Tal com us varem informar en l’última reunió de pares, el proper curs 4t ESO s’organitzarà en

funció d’itineraris.

Per temes d’organització a continuació us adjuntem els possibles itineraris que podria cursar

els vostres fill/a els curs vinent una vegada reunits l’equip docent en sessió d’avaluació.

Us agrairíem que retornéssiu aquest comunicat signat indicant l’ordre de preferència que

creieu que s’ajusta més pel vostre fill. Us recordem que per la complexitat de l’organització del

curs es possible que l’assignació no sempre pugui ser la primera que s’hagi escollit.

“ Retornar signat al tutor abans del 22 de maig”


22 Raquel Puig

ACTIVITATS DELS ALUMNES DE QUART

Qüestionari d’exploració inicial

Descripció:

L’activitat consisteix en establir un punt de partida en iniciar el quart de la ESO. Assenyalen en

un test el seu camp d’interessos i aptituds i pregunten quins estudis i professió voldria tenir

l’alumne. Finalment li demanen que posin en comú els diferents apartats amb els seus pares i

facin un resum de l’opinió que els han donat.

Proposta:

Sembla una activitat força repetitiva (s’ha fet una semblant a tercer) que no convida

gaire a la reflexió.

Test ORIENTA’T

Participació:

Realitzo el test amb dos cursos, els vaig agafant amb petits grups, resolc dubtes que

puguin sorgir i deso el resultat del test.

Imprimeixo i retorno als tutors/es els resultats dels test dels seus alumnes.

Descripció:

Cada alumne es situa amb un ordinador i realitza el test entrant en la següent web:

http://phobos.xtec.cat/orientacio/orientacio/web/index.php

En acabar comentem breument el resultat i el desem. Caldrà que el comentin amb els

tutors/es i els pares. No hi ha gaires dubtes però el troben molt llarg, o es queixen de feixuc.

Amb els alumnes del grup que presenta més dificultats fem servir una altre test més senzill i un

major acompanyament:

http://www.xtec.es/~jcruz/recursos/test/test_orientacio/test_orientacio.htm

Proposta:

El test és interessant sempre que després sigui comentat amb l’alumne. Per tal que

sigui més fiable, és millor haver-lo realitzat prèviament a casa i tornar-lo a repetir sent

més “radical” si els resultats surten poc diferenciats.

http://phobos.xtec.cat/orientacio/orientacio/web/index.php

http://www.xtec.es/~jcruz/recursos/test/test_orientacio/test_orientacio.htm


23 Raquel Puig

Mapa del sistema educatiu i sortides professionals

Descripció:

Presentació en power point oferta per l’orientadora del centre als quarts. Posteriorment

realitzen la mateixa activitat que a tercer: amb un mapa del sistema educatiu sense connectors

han de fer les fletxes.

Proposta:

No repetir una activitat que ja han realitzat. Que la presentació del power point la

realitzi el mateix tutor/a per alleugerir la tasca de l’orientadora.

Guia d’autoconsulta de cicles formatius

Participació:

Assisteixo a la sessió de tutoria de quart on es realitza aquesta activitat.

Descripció:

Consisteix en omplir una fitxa on demana preguntes sobre cicles formatius després de cercar

informació per parelles a internet. Puc observar que molts tenen dificultats per cercar la

informació a la xarxa o mostren desinterès per fer-ho, "que jo ja sé el que vull", "ja ho he mirat

i no encara no sé què vull fer"... la primera sessió transcorre entre mostres d'apatia i només un

petit grup que ja té bastant clar què vol aprofita per fer l'activitat i resoldre els seus dubtes. En

la següent sessió la participació de la tutora és molt més intensa. Va repassant les diferents

preguntes i comentant les respostes amb els alumnes. Aquí sí que sorgeixen dubtes, s'adonen

de coses que no sabien i apareixen qüestions personals que no havien sortit fins aquell

moment. Em fa pensar que els costa molt treballar de manera autònoma, que si no tenen algú

que els està a sobre no rendeixen, es distreuen o es dediquen a passar l'estona.

Proposta:

Revisar la utilitat d’aquesta activitat per part dels tutors/es.

Guia d’autoconsulta de cicles formatius

Descripció:

Consisteix en omplir una fitxa on demana preguntes sobre batxillerats després de cercar

informació per parelles a internet.

Proposta:

Revisar la utilitat d’aquesta activitat per part dels tutors/es.


24 Raquel Puig

Elecció d’itineraris

Descripció:

Presa de decisions sobre els itineraris i preinscripció en els centres seleccionats.

REUNION DE DOCENTS

Reunió de presentació de tercer

Descripció:

Es presenta el calendari i les activitats d’orientació per curs. Torn obert de dubtes i

suggeriments.

Proposta:

El mateix pla d’orientació es podria presentar , acompanyat d’una breu explicació de

les activitats en l’intranet de l’escola per tal que els pares estiguin informats de les

actuacions que es duen a terme al centre.

Reunió de presentació de quart

Descripció:

Es presenta el calendari i les activitats d’orientació per curs. Explica amb més deteniment la

novetat del curs: oferta d’entrevistes individualitzades. Torn obert de dubtes i suggeriments.

Proposta:

El mateix pla d’orientació es podria presentar , acompanyat d’una breu explicació de

les activitats en l’intranet de l’escola per tal que els pares estiguin informats de les

actuacions que es duen a terme al centre.


25 Raquel Puig

Reunió de seguiment de tercer

Participació:

A partir de les dades dels alumnes que han fet els diferents test elaboro un power point que

reculli els percentatges de forma global i també la comparativa per cursos. Vaig presentar la

informació obtinguda a l'equip docent de tercer, l'EAP, el Cap d'Estudis i la meva tutora. Vaig

anar explicant els resultats de les diferents preguntes que convidaven a la reflexió conjunta.

Descripció:

En finalitzar van aprofitar per fer una repassada a les activitats i suggerir la creació d'una

carpeta d'orientació per a cada alumnes. La proposta és ben rebuda però sorgeix el debat de

qui l'ha de guardar. No sembla haver-hi gaire confiança en que els alumnes siguin capaços de

no perdre-la i finalment es decideix que el departament d'orientació les crearà, les repartirà a

principi de curs als tutors que les guardaran i les retornaran al departament a final de curs. El

cap d'estudis suggereix que es desin amb l'expedient de l'alumne. Vaig trobar a faltar el debat

intern per treure conclusions sobre la informació rebuda, no sé si és que costa aquest tipus

d'intercanvi o que no el vaig saber generar.

Proposta:

Sessió de debat sobre les dades obtingudes, sinó només són dades i té gaire sentit tot

l’esforç dedicat a generar-les.

Reunió de seguiment de quart

Participació:

Assistència en algunes de les sessions.

Descripció:

No es plantegen tant com a reunions exclusivament per fer un seguiment de l’orientació

acadèmica i professional, sinó que sovint surt en algun punt de l’ordre del dia per tractar

l’organització de les jornades i algun tema a nivell organitzatiu concret.

Proposta:

Realitzar una sessió final per avaluar la utilitat de les activitats realitzades des de les

tutories.


26 Raquel Puig

PROPOSTES

Proposta d’activitats en els diferents nivells

ACTIVITAT CURS AGENTS IMPLICATS Tot té el seu perquè... Primer Alumnes, tutors L’autobiografia acadèmica De primer a

quart Alumnes, tutors

Les meves experiències d’èxit Segon Alumnes, tutors Entrevistes pare i mare Tercer Alumnes, tutors, famílies Quan penso en el meu futur sento... Quart Alumnes, tutors Què espera la meva família de mi? Quart Alumnes, tutors, famílies Sortida al Saló de l’Ensenyament Quart Alumnes, acompanyants, tutors

Les activitats detallades a continuació són una proposta que es podria experimentar el proper

curs. Hi ha una “autobiografia acadèmica” que té continuïtat durant tota la ESO i es pot

realitzar de manera transversal en el pla d’acció tutorial. La resta d’activitats es realitzen de

forma puntual i en un curs en concret i tenen una duració d’una i o dues sessions com a molt.

En poden plantejar de dues formes diferents:

Per afegir a les que s’estan realitzant.

Per substituir algunes de les que s’estan realitzant enguany i no estan ben valorades

pels tutors o l’orientadora.

Una altre proposta relacionada amb aquestes activitats o el paquet d’activitats que es realitzen

és presentar-les en les reunions d’inici de curs de cada nivell. D’aquesta manera les famílies

podran estar informades sobre les activitats que es duen a terme al centre relacionades amb

l’orientació i saben també que hi haurà un dossier on quedarà recollida tota l’evolució dels

seus fills en aquest aspecte. D’aquesta manera també s’aconsegueix la seva col·laboració en

futures activitats on precisarem la seva col·laboració. La intranet de l’institut és també una

eina on es podria proposar crear un apartat permanent d’orientació i carpetes amb els

diferents cursos amb informació actualitzada.


27 Raquel Puig

TOT TÉ EL SEU PERQUÈ... PRIMER ESO

Objectius:

Conèixer l’aplicació real que tenen les matèries es treballen a l’institut.

Conèixer l’aplicació real que tenen els hàbits es treballen a l’institut.

Temps

Una sessió d’una hora.

Material

Un full amb la graella per omplir.

Metodologia i activitats

A la majoria de feines demanen com a requisit mínim tenir el Graduat en ESO.

Això és així perquè les matèries que s'estudien durant l'ESO tenen una aplicació real al món

laboral.

No tan sols les matèries, sinó que anar primer a l’escola i després a l'institut fa que adquireixis

una sèrie d'hàbits que són molt valorats en el mercat laboral.

La següent activitat consisteix a veure quina aplicació real tenen les coses que aprens a

l'institut a l'hora de treballar.

En aquesta fitxa apareixen els noms d'algunes matèries que estudies i d'una sèrie de coses

que et demanen que facis a l'institut. Intenta escriure quina utilitat pot tenir quan comencis a

treballar.

Un cop hagis acabat, hi haurà una posada en comú amb la resta del grup per veure si els teus

companys i companyes han estat capaços de veure coses que tu no hagis vist i viceversa.


28 Raquel Puig

MATÈRIES APLICACIÓ EN UNA FEINA

La llengua catalana

La llengua castellana

L’anglès i altres llengües

La geografia

La història

La física

La química

Les matemàtiques

El dibuix tècnic

HÀBITS APLICACIÓ EN UNA FEINA

Utilitzar l’agenda

Endreçar els apunts

Fer treballs

Anar cada dia a l’escola i ser puntual

Estar amb gent que no m’agrada a la classe


29 Raquel Puig

L’AUTOBIOGRAFIA ACADÈMICA PRIMER A QUART ESO

Objectius

Iniciar un procés de recerca i de reflexió sobre la pròpia trajectòria acadèmica que serà el punt de partida del treball que aniran fent al llarg de la ESO sobre l’orientació vers el

seu projecte de futur acadèmic i professional.

Temps

El nombre de sessions pot ser variable en funció de la producció i creativitat de cada alumne. Cada tutor pot gestionar el temps en funció del que consideri necessari.

Material

Fulls per escriure Opcional

Fotografies

butlletins de notes

objectes significatius

dibuixos

i tots aquells materials que l’alumnat cregui suggerent o important d’incloure.


L’activitat consisteix a proposar a l’alumnat que escrigui la seva biografia acadèmica, és a dir,

que posin en paper cada un dels cursos pels quals van passant fins a arribar a 4t de l’ESO.

Poden escriure allò que van vivint amb més intensitat: els companys, el professorat,

anècdotes, sentiments, si viuen algun fet personal significatiu per a ells (una separació, una

pèrdua, el naixement d’algun germà, canvi de lloc de residència, una nova amistat...) Per

descomptat el que cal incloure és el comentari sobre el seu rendiment acadèmic, en quines

matèries tenien més facilitat o menys, i si és possible cal incloure-hi els resultats finals de les

notes.

Cada alumne pot organitzar el treball segons el seu criteri i se’ls pot animar a incloure tots els

materials complementaris que considerin oportuns: fotografies (de companys, de les activitats,

dels professors...), objectes, dibuixos, textos i butlletins de notes, sobretot dels cursos de

l’ESO.

La presentació pot ser diversa: en una llibreta, en un àlbum, i fins i tot podria ser en suport

informàtic en forma de CD o de Power Point.


30 Raquel Puig

LES MEVES EXPERIÈNCIES D’ÈXIT SEGON ESO

Objectius

Conèixer quines són les habilitats i talents personals que ens permeten fer millor unes activitats que unes altres.

Conèixer quines activitats els agraden més i si aquestes coincideixen amb les habilitats. Temps

Una sessió d’una hora. Material

Un full amb la graella per omplir.


Totes les persones tenen habilitats i talents que els permeten realitzar unes tasques millor que

d'altres. De cara al treball, és molt important esbrinar quines coses se't donen bé i, a més,

quines coses, d'aquelles que se't donen bé t'agraden, perquè no sempre coincideixen. De

vegades, durant l'adolescència, és difícil valorar-se a un/a mateix/a, i és encara més complicat

ser capaç de dir davant d'altres persones què és el que un/a sap fer bé i perquè; tanmateix, si

busques feina, encara que sigui de forma temporal, és important que et coneguis i puguis

parlar d’aquelles coses que fas bé i mostrar proves d'això davant de qui et pugui contractar u

oferir una feina.

Aquest és, precisament el contingut d'aquesta activitat, que té dues parts:

a. Fer un inventari de les coses que se't donen bé a l’escola, inclou les diferents matèries

que estudies, els hàbits de treball, estudi i disciplina que has desenvolupat, activitats

extraescolars i relació amb companys/es, etc.

b. Fer un inventari de coses que podrien suposar experiències properes a les laborals,

explicar en què consisteixen i enumerar fets que provin que vas fer la feina ben feta.

Per exemple: un veí em va demanar si el podia ajudar a pintar la tanca de casa seva.

En haver acabat va quedar tant content del ben pintada que estava i del poc que havia

embrutat que em va pagar molt bé i va comptar amb mi quan va pintar portes i

finestres. La prova que la feina estava ben feta és que la persona que te la va

encomanar et va tenir en compte per futures ocasions.

No és necessari que omplis totes les caselles, només aquelles en les quals creus que pots

aportar mèrits.


31 Raquel Puig

MATÈRIES COSES QUE FAIG BÉ

El català

El castellà

L’anglès i altres llengües

La geografia

La història

La física

La química

Les matemàtiques

El dibuix tècnic

L’esport


32 Raquel Puig

HÀBITS DE TREBALL A L’ESCOLA COSES QUE FAIG BÉ

ALTRES ACTIVITATS COSES QUE FAIG BÉ


33 Raquel Puig

ENTREVISTES PARE I MARE TERCER ESO

Objectius

Conèixer com van viure el procés d’elecció de futur les persones més pròximes.

Conèixer els diferents itineraris que van seguir el seu pare i la seva mare.

Possibilitar el diàleg i la comunicació respecte al tema de l’orientació de futur amb els pares i mares.

Fer-los conscients que en aquest procés no estan sols ni soles, que compten amb ajudes.

Ajudar a madurar el procés de presa de decisions.

Temps


Material

Un full amb preguntes orientatives.


Elaborar una entrevista per fer als seus pares i mares.

Per grups de 2–4 persones elaborar una entrevista per fer al pare i a la mare sobre els

moments en què ells van haver de fer el seu projecte de futur. Conèixer les seves preferències,

els camins que varen recórrer, les persones que els van ajudar...

Un cop elaborada l’hauran de passar.

Es pot dedicar una estona de classe d’un dia de tutoria a comentar els descobriments que han

fet, com s’han sentit al fer aquesta enquesta, com s’han sentit els pares i mares, si s’han sentit

còmodes, si s’han establert vincles de proximitat que no s’esperaven, si els ha estat útil per

conèixer més coses de la història familiar...


34 Raquel Puig

ENTREVISTA PER A PARES I MARES

(possibles preguntes per elaborar el guió)

- Quina és la teva professió?

- T’agrada el que fas?

- Quan tenies la meva edat havies pensat que volies ser de gran?

- Com anaves en els estudis?

- Quins interessos tenies?

- Què valoraves més d’una feina?

- Què et va ajudar a decidir-te?

- Com van influir els teus amics?

- Va haver-hi alguna persona que et va ajudar a decidir-te?

- Quines eren les teves pors?

- Què trobaves emocionant?

- Com et van ajudar el teu pare i la teva mare?

- Com recordes aquella època?

- Quin itinerari vas seguir fins a arribar a la teva primera feina?

- Sempre has fet la mateixa feina?

- Quants oficis has tingut?

- Com has anat fent aquests canvis de professió?

- Com els has viscut? Han estat difícils?

- De tots els que has fet quin t’agradaria per a mi? Per què?


35 Raquel Puig

QUAN PENSO EN EL MEU FUTUR SENTO... QUART ESO

Objectius:

Conèixer les pors, expectatives i sentiments de l’alumnat respecte al seu projecte.

Obtenir més informació sobre el procés personal que està vivint cada persona per

poder-la acompanyar i orientar.

Obtenir informació per poder-la compartir amb les famílies.

Temps


Material

Un full amb frases incomplertes.


L’alumnat ha d’omplir unes frases incomplertes en les qual reflectirà els seus sentiments cara

al seu futur.

Aquests fulls ens poden servir d’ajuda per comprendre com estan vivint aquesta etapa de

decisions tan important per a ells i també, si es creu necessari es pot comentar amb les

famílies a les entrevistes d’orientació.


36 Raquel Puig

QUAN PENSO EN EL MEU FUTUR SENTO...

COMPLETA AQUESTES FRASES

- Quan penso en el meu futur em sento...

- M’angoixa no saber...

- En preocupa...

- Del que si estic segur o segura és de...

- M’agradaria d’aquí tres anys estar...

- Voldria conèixer més sobre...

- No tinc clar com...

- El que no vull fer de cap de les maneres és...

- Tinc ganes que arribi...

- Em causa confusió el...

- Em sento pressionat/da quan...

- No sé que...

- M’encantaria...

- Vull triar el millor per a mi però...

- Necessito més informació sobre...

- El que més por em fa és...

- El més emocionant de tot això és...

- Quan penso en deu anys vista em veig fent de...

- No estic segur/a de...

- Desitjaria que...

- Quan miri enrere recordaré aquests anys com...


37 Raquel Puig

QUÈ ESPERA LA MEVA FAMÍLIA DE MI? QUART ESO

Objectius

Conèixer els valors familiars.

Conèixer les expectatives de futur que té la família respecte a cadascú.

Conèixer la tradició familiar cara a l’orientació de futur. Temps

Una sessió d’una hora. Material

Un full amb frases inacabades.


Aquesta activitat la farem un cop l’alumnat ja hagi fet alguna entrevista o hagi tingut alguna

conversa amb la seva família per tal de tenir més elements a l’hora de completar el que se li

demana.

La primera part de l’activitat consistirà a donar un full amb una sèrie de frases inacabades i

l’alumnat l’haurà de completar.

Un cop completades es poden posar en grups de 4 persones i comentar els resultats que

han sortit.

El guió a seguir seria:

- És important la tradició familiar a l’hora de triar ofici?

- Quines són les expectatives dels nostres famílies vers el nostre futur?

- És important respectar els valors familiar? Per què?

- Quina és la influència familiar a l’hora de triar un projecte de futur?

Després es pot fer un comentari a nivell de classe en general amb el mateix guió d’abans

i ampliant-lo amb tots els comentaris que puguin anar sorgint.


38 Raquel Puig

COMPLETA AQUESTES FRASES

1- El meu pare treballa de...

2- Pensa que el seu ofici...

3- Si jo volgués fer el seu ofici em diria...

4- Els estudis que va necessitar per arribar-hi han estat...

5- Si pogués haver estudiat més hauria fet...

6- L’opinió dels seus pares quant a l’ofici que va triar va ser...

7- Ell ha seguit la tradició familiar en...

8- El que més l’omple d’orgull és...

9- Li agradaria que jo estudiés...

10-Se sentiria orgullós de mi si ...

11-El que no toleraria de cap de les maneres seria...

12-El que desitja prioritàriament pel meu futur és...

13-La meva mare treballa de...

14-Pensa que el seu ofici...

15-Si jo volgués fer el seu ofici em diria...

16-Els estudis que va necessitar per arribar-hi han estat...

17-Si pogués haver estudiat més hauria fet...

18-L’opinió dels seus pares quant a l’ofici que va triar va ser...

19-Ella ha seguit la tradició familiar en...

20-El que més l’omple d’orgull és...

21-Li agradaria que jo estudiés...

22-Se sentiria orgullosa de mi si ...

23-El que no toleraria de cap de les maneres seria...

24-El que desitja prioritàriament pel meu futur és...

25-La meva família espera de mi...


39 Raquel Puig

26-La meva família dóna molta importància a...

27-A la meva família no està ben vist...

28-La meva família ho veuria com una deslleialtat si jo ...

29-La meva família estaria orgullosa si jo...

30- Respecte al meu futur estic d’acord amb la meva família en...


40 Raquel Puig

SORTIDA AL SALÓ DE L’ENSENYAMENT QUART ESO

Objectius:

Conèixer un ventall ampli de possibilitats de forma atractiva.

Assistir a les entrevistes amb els orientadors del Saló de l’Ensenyament.

Valorar altres ofertes o itineraris que no tenien previstos...

Temps

Sortida d’un matí.

Comentari posterior de les troballes en una sessió de tutoria.

Material

Transport i esmorzar.


Abans d’anar al Saló cal preparar amb cura la sortida. A la tutoria es farà un recull dels

diferents itineraris dels alumnes per tal d’agrupar-los segons preferències semblants. Una

vegada arribats al saló es distribuirà i acompanyarà els alumnes per tal d’orientar-se en l’espai

i no perdre el temps perduts al Saló.


41 Raquel Puig

CREACIÓ DEL DOSSIER DE L’ALUMNE

He detectat la necessitat de recopilar totes les activitats que es van realitzant relacionades

amb l’orientació en els diferents cursos de la ESO donat que amb el sistema actual es van

perdent d’un curs a l’altre.

Objectius:

Tenir una visió global de l’evolució de l’alumne des de la seva arribada al centre.

Facilitar el coneixement de l’alumne per part del tutor que el rep cada curs.

Facilitar la tasca de psicopedagog responsable de l’orientació en les entrevistes

individuals.

Facilitar la comunicació amb els pares amb les entrevistes relaciones amb l’orientació.

Facilitar l’autoconeixement de l’alumne.

Contingut del dossier:

Activitats relacionades amb l’orientació realitzades a primer de la ESO.

Activitats relacionades amb l’orientació realitzades a segon de la ESO.

Activitats relacionades amb l’orientació realitzades a tercer de la ESO.

Activitats relacionades amb l’orientació realitzades a quart de la ESO.

Anotacions de les entrevistes realitzades amb els pares referents a l’orientació.

Full d’autoseguiment de l’evolució acadèmica.

Fulletons i demés informació obtinguda dels diferents camps professionals que els

poden interessar.

Esquema del sistema educatiu a Catalunya.

Fulls de sol·licitud d’entrevistes individualitzades amb el Departament d’Orientació.

Document orientador de final de l’etapa segons l’article 17 de l’Ordre EDU/295/2008,

de 13 de juny.

http://www.gencat.cat/diari/5155/08165082.htm

proposta orientació

Documents