proposta dun ecobarri a figueres. aplicacio dels principis de lurbanisme ecologic

PROPOSTA DUN ECOBARRI A FIGUERES. APLICACI DELS PRINCIPIS DE LURBANISME ECOLGIC

cohesi social

Ocupaci del sl

Espai pblic i habitabilitat

Mobilitat i serveis

Complexitat urbana

Espais verds i biodiversitat

Metabolisme urb

Cohesi social

MODEL DE CIUTAT MS SOSTENIBLE

Funci guia de la sosteni-

bilitat

compacitat i funcionalitat

eficincia complexitat

El MODEL DE CIUTAT MS SOSTENIBLE s compacte en la seva morfologia, complex i dens en coneixement en la seva organit-zaci, eficient i sense impacte metablicament i cohesionat socialment.

Els indicadors (restrictors), 50 en total, parametritzen cadascun dels mbits assenyalats.

El projecte de Figueres s laplicaci prctica de la configuraci dun nou urbanisme: lUrbanisme Ecolgic.

Lurbanisme pren el calificatiu dEcolgic quan passa pel seds dun conjunt de restriccions (condicionants i indicadors) que pa-rametritzen el grau dacomodaci dun determinat planejament, i tamb dun teixit consolidat, a un model intencionat de ciutat ms sostenible en lera de la informaci.

01. Proximitat02. Massa crtica de poblaci i activitat03. Ciutad, no vianant04. Transport alternatiu05. Habitabilitat de lespai pblic06. Complexitat urbana07. Dotaci despais verds i biodiversitat08. Autosuficincia energtica09. Autosuficincia hdrica10. Autosuficincia dels materials11. Adaptaci i mitigaci al canvi climtic12. Cohesi social13. Accs a lhabitatge14. Dotaci dequipaments15. Gesti i governana

PRINCIPIS DE LURBANISME ECOLGIC

INTRUMENTS DORDENACI DE LURBANISME ECOLGIC

La Supermanana, una nova cllula per a la funcionalitat ur-bana.

La Supermanana ve definida per una xarxa perimetral duns 400x400 metres per on circula la motoritzaci. El seu interior queda alliberat del vehicle de pas i del transport pblic. La velo-citat es restingeix a 10 Km/h i aix, es poden desenvolupar tots els usos i funcions de lespai pblic sense restriccions.

01

Un urbanisme en tres nivells (altura, superfcie i subterrani).Lurbanisme Ecolgic projecta tres plnols amb el mateix detall i la mateixa escala que el urbanistes projecten el Pla Urbanstic en superfcie.

Plataforma logsticaAparcament privat Aparcament pblic

Habitatges

Acumulador estacional denergia trmica

Central residuspenumtica

Sala de mquinesDeixalleria

Habitatges

Terciari

Coberta verda amb aljubUsos en coberta

HabitatgesHabitatges

Terciari

P

P

P

P400 x 400 metres 400 x 400 metres

400 x 400 metres

L

Viari pel transport motoritzatViari pels vianants i altres usos (secci nica)Vehicles de pas i transport pblicVehicles residents, crrega i descrrega, emergnciesAparcament i plataforma logsticaTrnsit vianants i bicleta

P L

Xarxa bsica

Xarxa secundria interna

El projecte del Sector de Llevant de Figueres fou encarregat per la Generalitat de Catalunya i lAjuntament de Figueres. Autors: Salvador Rueda (Agncia dEcologia Urbana de Barcelona), Rafael de Cceres (Estudi dArquitectura Rafael de Cceres), Albert Cuch (Escola Tcnica Superior dArquitectura del Valls) i Llus Brau (Nova Gesti, Urbanisme i Arquitectura).

LURBANISME ECOLGIC. MARC TERIC DE LA PROPOSTA


02EL CONTEXT

La barrera ferroviria ha dificultat la continutat del Sector de Llevant de Figueres amb el centre de la ciutat y ha facilitat laparici dun teixit no consolidat amb activitats diverses, que shan implantat seguint un urbanisme doportunitat inconnex i fraccionat.

CRITERIS DORDENACIEl possible desplaament de la via frria permet articular una estratgia de transformaci urbana que restableixi la continutat amb la ciutat, a partir de mecanismes mor-folgics i destructuraci urbana. Els primers, pretenen la continutat fsica del teixit, del viari i dels espais lliures i els segons, la prolongaci de lactivitat urbana a partir de lestabliment duna massa crtica de poblaci i de lextensi de la mescla dusos i dactivitats.

Morfolgicament, saposta per la continutat edificatria confiant a les illes el paper estructurador de lespai urb. Aquestes, sn generalment allargades en el sentit est-oest per aprofitar lorientaci sud-nord a lhabitatge; consten de patis interiors/jardins pblics amb una amplada mit-jana de 20 metres, per permetre lassolellament al sols-tici dhivern per alades de PB+4. A les illes safavoreix la mescla dusos (residencial, comercial, terciari i equi-paments).

Altrament, es reserven espais destinats a petits equipa-ments de proximitat, als serveis de recollida selectiva de residus, a laparcament de bicicletes i a altres funciona-litats ds comunitari (espais venals).

Es proposa un planejament obert en el qual es fixen els parmetres generals de ledificaci, els usos i les exign-cies energtiques i mediambientals. Aquests parmetres es determinen a les fitxes caracterstiques de cada illa, i serviran de programa als projectes que es realitzin en el moment de lexecuci del planejament. Les fitxes defi-neixen aquells aspectes tipolgics que incideixen direc-tament en les exigncies destalvi energtic (Qualificaci energtica A, dacord amb el programa CALENER) i el confort dels habitatges. El compliment aquesta exign-cia involucra qestions arquitectniques bsiques: orien-taci, ombres projectades, ventilaci creuada, espais intermedis, etc.

La proposta relaciona tres nivells dactuaci (altura, su-perfcie i subterrani) per aconseguir una visi sistmica de lecosistema urb. Per a cadascun daquests nivells es concreten els objectius especfics a complir, explicitats en els diferents plans dordenaci i en les esmentades fitxes caracterstiques.

A les fitxes tamb sespecifiquen els parmetres urba-nstics vinculats amb lenergia, la gesti dels residus, la gesti de laigua i les infraestructures de serveis.

El model de mobilitat es recolza en les formes de trans-port alternatiu al vehicle privat, estructurat a partir duna supermanana que ve delimitada per les vies bsiques que envolten el Sector. Dues terceres parts de la deman-da daparcaments de vehicles privats es cobreixen en els edificis tcnics aparcaments, que a ms, centralitzen al-gunes de les installacions lligades als fluxos metablics.

Superfcie total ..................................................................................................20,8 haNombre dhabitatges (mxim) ............................................... .............................1.800 habitgDensitat dhabitatges........................................................................................... 86,4 habitg/haHabitatge protegit ...................................................................... ....................... 50%Sostre total ........................................................................................................ 224.202 m2Sostre residencial................................................................................................ 160.797 m2 Sostre terciari/comer ......................................................................................... 61.978 m2 Sl equipaments ................................................................................................. 36.458 m2

RESERVA DESPAI A LA COBERTA:Captaci solar trmica ........................................................................................ 11.672 m2Captaci solar fotovoltaica................................................................................... 14.256 m2Espai per a compostatge...................................................................................... 900 m2Coberta verda..................................................................................................... 13.595 m2RESERVA DESPAI A LA PLANTA BAIXA:Places aparcament bicicletes per a residents (edificaci) .......................................... 3.376 uPlaces aparcament vehicles per a residents (edificis tcnics) ...................................... 1.113 uRecollida de residus ............................................................................................. 1.190 m2RESERVA DESPAI AL SUBSL:Serveis de gesti hdrica (dipsit aiges pluvials i tractament aiges grises ................. 2.799 m3Sistema de gesti energtica SCACS ..................................................................... 43.105 m3

LA PROPOSTA DORDENACI DEL SECTOR DE LLEVANT DE FIGUERES

@@

@

@

@

@

@

@

@

@

@

@

@

@

@i i ii


Es reserva ms del 20% de la superfcie edificada a ubicar persones jurdiques: acti-vitats econmiques, equipaments, institucions i associacions. Una proporci de totes elles permet comptar amb activitats de proximitat pels residents, amb activitats de ms gran escala i amb activitats denses en coneixement, que permeten profunditzar en lestratgia per a competir basada en la informaci i el coneixement.

03USOS URBANS

El viari es destina, en la seva major part (84%), a espais que permeten laccs als re-sidents, a les emergncies, als serveis i a la distribuci urbana de mercaderies, a una velocitat de 10km/h. Menys del 16% del viari es destina al trnsit del vehicle de pas i al transport pblic. Laparcament i el Centre de Distribuci Urbana (CDU) subiquen en edificis tcnics reconvertibles. En el subsl, es reserva lespai necessari per a les galeries de serveis.

INFRAESTRUCTURES PER A LA MOBILITAT I ELS SERVEIS

DIVERSITAT URBANA

30 a 3535 a 4040 a 4545 a 50

50 a 5555 a 6060 a 6565 a 70

70 a 7575 a 8080 a 85

Els valors ms elevats del nivell sonor equivalen dibuixen la perifria de loperaci que s, de fet, una Supermanana de 600 x 320 metres.

Accs a canals dinformaci a les parades de bus

Ocupaci de les cobertes com espais de relaci

Barreja dactivitats atractives como a element atractor de lespai pblic

La vegetaci como element atractor davifauna

Mobiliari urb amb canals dinformaci @

Horts urbans com espais de relaci

Mnima ocupaci del subsl: servituds de gesti metablica (energia, aigua i residus)

Habitatges CARRER INTERIOR DESUPERMANANA

La distribuci de mercaderies a linterior de la Supermanana es realitza mitjanant vehicles no contaminants

Serveis urbans:EmergnciesRecollida descombrariesTaxis

Prismes dinstallacions

Edifici tcnicAparcament

Edifici tcnicAparcament

Edifici tcnicCentre de Distribuci Urbana(CDU)

XARXA BSICA

Laccs a laparcament i CDU es realitza a travs de la xarxa bsica

Laparcament residencial es concentra en edificis tcnics per a reduir al mnim la ocupaci despai en superfcie

Bits dinformaci (malla de 100x100m)>65,5 a 65 a 5,5

4,5 bits dinformaci (promig del Sector)Resultat assolit: 5 bits dinformaci

CONFORT ACSTICObjectiu mnim:


La xarxa verda sestructura en quatre eixos longitudinals i tres eixos verticals. Aix permet que la franja agrcola periurbana penetri fins al centre de Figueres a travs del Sector de Llevant, connectant alho-ra, les diferents peces vegetades del Sector i, aquest, amb els barris adjacents fins arribar al barri de la Marca de lHam.

ESPAIS VERDS I BIODIVERSITAT

METABOLISME URBLecobarri ser neutre en carboni i amb un percentatge dautosuficincia energtica del 47% amb ls de recursos generats al propi barri, i del 100% amb la producci de recursos locals en una rea propera. Lecobarri tamb ser autosuficient en recursos hdrics incls en un escenari descassesa derivat del canvi climtic. La recollida selectiva neta s del 62% i, el 70% de la fracci orgnica generada es composta i saplica al barri i a les rodalies.

ESTIU HIVERN

GAE: gran acumulador estacionalR: radiaciCin: calor enviada a lacumuladorCc: calor de collectorD: demanda de calor (ACS calefacci)Cout: calor cedida pel GAEWe: consum elctric

LAgncia dEcologia Urbana de Barcelona ha ideat un nou sistema trmic dalta eficincia que es basa en la transferncia denergia trmica excedentria de lestiu cap al hivern, que semmagatzema en grans dipsits daigua enterrats i ls duna bomba de calor sota condicions extrafaborables i que aportar el 100% de la climatitzaci i lACS. Aquest sistema sanomena SCACS (Sistema de Calefacci i Aigua Calenta Sanitria).

Vegetaci baixa/agrcola

Cobertes verdes

Sl estructural

Parcs i jardins

Zones humides

Conjunt despais verds

HBITATS

T1

T2T3

L2

L1

L3

L4

Bassa del Mal Pas

Soterrament Ronda Sud

Sector de Llevant

Demanda total per illa (MWh/any)(energia trmica+elctrica)

AUTOPRODUCCIENERGTICA A PARTIR DENERGIES RENOVABLESObjectiu mnim: >35%Resultat assolit: 47% (Sector) i 100% (Sector+rodalies)

>2.0001.000 a 2.000

500 a 1.000


LAgncia dEcologia Urbana de Barcelona ha desenvolupat un certificat durbanisme amb criteris de sostenibilitat. Aquest certificat avalua lUrbanisme Ecolgic i determina el grau dacomodaci de la proposta en relaci al model de ciutat ms sostenible.

05 LAVALUACI DE LA PROPOSTA

Eix1

Eix 2

Eix 3

Eix 4

A

A

A

A

A

A

A

A1. Ocupaci del sl

A2. Espai pblic i habitabilitat

A3. Mobilitati serveis

A4. Complexitaturbana

A5. Espaisverds ibiodiversitat

A6. Metabolismeurb

A7. Cohesisocial

Punts mxims: 20Punts assolits: 18,2Resultat assolit: 91%

Punts mxims: 100Punts assolits: 96,5Resultat assolit: 95,6%

Punts mxims: 60Punts assolits: 60Resultat assolit: 100%





Pes de leix: 25%% assolit: 24,1% (sobre el 25%)173,8 punts sobre 180


Pes de leix:25%% assolit: 24,9% (sobre el 25%)139,6 punts sobre 140


AExcellent

98%Sumatria dels percentatges parcials

Qualificaci final:

Equivalncies. Qualificaci final:

Excellent (A): 90%Notable (B): 70-90%Suficient (C): 50-69%Insuficient (D): 25-49%Molt insuficient (E): 50% superfcie10-50 metres; >80% superfcie

10-50 metres en el 85,7% de la superfcie de lmbit

100%100% 10

>10m2/habitant>15m2/habitant

>27,7m2/habitant 100%100% 10

80% hores de confort; >50% superfcie espai pblic

88% superfcie 45% superfcie

100%90% 9,5

OFERTA DENERGIA

DEMANDA DENERGIA

proposta dun ecobarri a figueres. aplicacio dels principis de lurbanisme ecologic

Documents