proposta de noms comuns per a les papallones diürnes catalanes

Butll. Soc. Cat. Lep., 103 5

Articles

Butll. Soc. Cat. Lep., 103: 5-28; 1.XII.2012 ISSN: 1132-7669

Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes

Antoni Arrizabalaga1, Constantí Stefanescu1, Francesc Vallhonrat2, Jordi Dantart2, Roger Vila3, Jordi Jubany1,2, José Manuel Sesma4, Santi Viader2 i Vlad Dinca3, 5

1Museu de Ciències Naturals de Granollers, Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Francesc Macià, 51; E-08402 Granollers2Societat Catalana de Lepidopterologia. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Plaça Leonardo da Vinci, 4-5; E-08019 Barcelona3Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-Universitat Pompeu Fabra), Passeig Marítim de la Barceloneta, 37; E-08003 Barcelona4Biodiversidad Virtual, director de la Galeria d’Invertebrats5Department of Zoology, Stockholm University; S-10691 Stockholm, Sweden

Abstract. Proposed list of common names for Catalan butterflies. Despite the increased interest in but-terflies in Catalonia in recent years, the lack of common names for the vast majority of species represents an obstacle for many people and hampers the spread of the understanding of these insects in the media. This works consists of a proposal for common names for all of the butterfly species found in Catalonia and in Catalan-speaking areas. The names were decided upon by a commission of experts from the Grano-llers Natural History Museum and the Catalan Lepidopterological Society and wherever possible the few existing names that do exist have been maintained. The new names have been adapted from closely related languages or reflect a distinctive feature, morphological or ecological, of the species in question. In some cases a synonym is also suggested. The aim of this proposal is to establish a reference list of names for all Catalan butterflies that will help popularize the study of these insects in many different sectors of society.

Resum. Malgrat que l’interès per les papallones diürnes (ropalòcers) ha augmentat notablement a Catalu-nya durant les darreres dècades, la manca de noms populars per a l’enorme majoria de les espècies s’ha convertit en un obstacle per a molts aficionats i, a més, dificulta la difusió per part dels mitjans de comu-nicació dels coneixements que se’n tenen. En aquest treball presentem una proposta de noms comuns per a totes les espècies de Catalunya i de l’àmbit de parla catalana. Els noms els ha consensuat una comissió d’experts del Museu de Ciències Naturals de Granollers i de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Sempre que ha estat possible s’han conservat els pocs noms coneguts de la terminologia popular. Els noms que es proposen per primer cop s’han adaptat a partir de llengües properes o bé reflecteixen trets distintius de les espècies, ja siguin morfològics o ecològics. En alguns casos també es proposa l’ús de sinònims. L’objectiu de la proposta és establir una nomenclatura de referència per a totes les papallones diürnes catalanes, que haurà de facilitar la popularització de l’estudi d’aquests insectes en amplis sectors de la societat.

Key words: Butterflies, Rhopalocera, Lepidoptera, common names, Catalan.

6 Butll. Soc. Cat. Lep., 103

Introducció

En els darrers anys, l’interès per la natura s’ha anat incrementant, i això no és pas cap descobriment. També, a Catalunya, l’aparició d’obres de divulgació en llengua ca-talana, com ara la Història Natural dels Països Catalans, i de programes de divulgació científica en els mitjans de comunicació més tradicionals ha fet que moltes persones s’hagin interessat pels organismes vius. Per altra banda, l’aparició de sistemes de reco-llida en xarxa d’informació sobre la biodiversitat ha fet que ciutadans voluntaris s’ha-gin implicat intensament en aquesta tasca, malgrat que molts no provenen del coŀlectiu acadèmic. És el cas, per exemple, de la xarxa del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).

Des del segle XVIII, el món acadèmic no ha tingut cap problema a l’hora d’establir els criteris per anomenar les espècies. El sistema binomial proposat per Linné, basat en la combinació de dos noms en llatí, el genèric i l’específic, és tan familiar entre els cien-tífics que sovint s’utilitza coŀloquialment, fins al punt que de vegades aquests mateixos científics s’estranyen de la poca penetració d’aquests noms en l’àmbit popular. Val a dir que, per a la resta de la població, introduir-se en aquest món de noms «estranys» de la nomenclatura científica pot ser un pas difícil de superar, i, davant d’aquesta dificultat, no poques persones se senten desanimades a l’hora de continuar la seva formació natu-ralista per aprofundir en l’estudi d’un grup d’organismes determinats.

En el cas de les plantes i d’alguns grups d’animals, la tradició popular disposa d’una llarga llista de noms comuns per anomenar les espècies. Entre els animals, per exemple, aquest és el cas de la majoria dels vertebrats, ja que el seu interès cinegètic, piscícola o com a animals domèstics, la seva posició com a competidors de l’home o el fet que hagin provocat les nostres pors (amfibis i rèptils) fan que molts tinguin almenys un nom comú en una àrea determinada del territori. En el cas dels insectes, en canvi, molt po-ques cultures han desenvolupat un vocabulari propi per anomenar la immensa diversitat d’aquest grup.

La llengua catalana no ha estat una excepció i no té gaires noms populars d’insectes ni, en particular, de papallones. Trobem molt poques referències escrites en la literatura i encara menys en la memòria popular, com es pot comprovar consultant l’obra clàssica de Vilarrúbia (1961). En el context ibèric, la llengua castellana tampoc no té noms d’ús veritablement popular per a les papallones. Agenjo (1964) va fer una primera proposta per normalitzar els noms populars dels ropalòcers, que s’ha anat consolidant amb el pas del temps, amb un èxit qüestionable. Els noms que va proposar queden recollits en la traducció castellana de Higgins & Riley (1973), la primera guia de camp completa de les papallones europees. Més recentment, han estat recollits un altre cop en la traducció castellana de la guia de Tolman & Lewington (2002), no sense un cert escepticisme per part dels traductors.

Aquesta limitació, comuna també a moltes altres llengües, es deu segurament a la baixa interacció dels humans amb els insectes i a l’ús de noms generalistes per a un grup d’una diversitat inabastable. Tanmateix, hi ha excepcions notables, com, per exemple, el de les illes Britàniques, on els noms comuns de les papallones estan perfectament estan-


darditzats i normalitzats, tenen una llarga tradició entre els naturalistes i, fins i tot, són utilitzats de manera regular per la comunitat científica, en detriment dels noms científics. Cal dir, però, que aquest fet s’ha vist afavorit per una menor diversitat d’espècies.

L’èxit del model britànic dels noms comuns de les papallones no només ha facilitat la popularització de la lepidopterologia fins a extrems sorprenents (com es desprèn del fet que més de deu mil socis formen actualment l’organització Butterfly Conservation), sinó que fa molt més permeables els coneixements científics sobre aquest grup en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, cal destacar, per exemple, la gran reticència per part dels periodistes a publicar notícies de treballs científics sobre organismes que no disposin de noms populars. La situació al nostre país és tota una altra, ja que la in-existència de noms comuns per a les papallones diürnes suposa una barrera important per a la difusió científica entre la societat i per a la seva conservació.

La proposta de noms comuns per a les papallones diürnes catalanes que es presenta en aquest article neix, doncs, de la necessitat de donar facilitats als aficionats i resposta a diverses iniciatives editorials i d’altres mitjans de divulgació en general. En defini-tiva, l’objectiu principal és fer arribar el coneixement i l’estima envers les papallones a un sector més gran de la població catalana. Aquesta proposta de noms comuns per a totes les espècies de ropalòcers de l’àmbit lingüístic del català és el fruit d’un llarg tre-ball d’entesa que ha emprès una comissió d’experts del Museu de Ciències Naturals de Granollers i de la Societat Catalana de Lepidopterologia. El nostre desig és que tingui una bona acceptació entre els lepidopteròlegs i un ampli sector de la societat catalana i que fomenti l’interès per les papallones i la seva popularització, de manera semblant al que va passar amb el grup dels ocells a partir d’una llista recopilada per Josep Maria de Sagarra a mitjans del segle passat (Ferrer & Reig 2005).

Mètode

La taxonomia i la nomenclatura científica en aquest treball segueixen les revisions més recents i les opinions de la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica. A tall d’exemple, podem destacar les següents fonts: per als hespèrids, Warren et al. (2008); per als papiliònids, Häuser (2005); per als pièrids, Braby (2005) i Braby et al. (2006); per als nimfàlids, Wahlberg (2012); per als licènids, Talavera et al. (2012).

Prèviament a la redacció de la proposta, s’ha recollit informació dels noms comuns dels ropalòcers en les llengües castellana, francesa i anglesa (Agenjo 1964; Luquet 1986; Lafranchis 2000; Tolman & Lewington 1997, respectivament). Per a les deno-minacions catalanes s’ha revisat Vilarrúbia (1961), obra que aporta la majoria de noms d’ús tradicional, Feliu (1948), Alcover & Moll (1985), Masó et al. (1985), Pujade-Villar & Sarto (1986), Coromines (1990), Pons (2000), Museu de Granollers (2003) i Senent & Sesma (2011). També s’ha revisat literatura divulgativa de les papallones en castellà anterior a Agenjo (1964), per comparar amb una situació semblant de manca de noms comuns en una llengua propera (Mieg 1821; Galdo 1856; Schmidt 1883; Anònim 1899; Spet 1925; Fernández 1926, 1935).


Com a complement de la informació recollida s’ha recopilat el significat dels noms científics amb rang de família, subfamília, gènere i espècie. S’ha considerat aquesta informació prou rellevant i d’interès per als aficionats perquè incorpora elements de cultura general. Per a aquesta tasca de recopilació s’ha utilitzat principalment Grimal (1981), Emmet (1991), Schmidt (1993) i Couplan (2000), així com l’article de Fernán-dez Vidal (2001) en què rebat Fernández-Rubio (2001).

A partir d’aquesta informació es presenta una proposta i es detallen seguidament els criteris en què s’ha basat la comissió redactora. Hem considerat oportú i interessant, però, començar amb una breu discussió sobre la utilització del mot «papallona» en el nom comú de les diferents espècies.

Sobre el mot «papallona» i la seva utilització en el nom comú«Papallona» és un mot conegut i utilitzat a tots els territoris de parla catalana per

denominar els lepidòpters en general. Més particularment, es fa servir per denominar els lepidòpters diürns (o ropalòcers), en contraposició a «arna», terme que denomina els lepidòpters nocturns (o heteròcers).

«Papallona» té quatre sinònims normatius: «papalló» (paraula antiga, que ja es tro-ba a Ramon Llull, s. XIII, i utilitzat sovint per referir-se a les papallones nocturnes), «palometa» i «paloma» (d’ús molt més estès en el valencià i en el català occidental en general), «voliaina» (utilitzat a la zona pirinenca) i «pitavola» (expressió utilitzada a la zona andorrana). La variant algueresa també utilitza «papallona», tot i que per influèn-cia de l’italià ha incorporat, a més, el mot «farfaŀla». L’aranès, fora del nostre domini lingüístic, fa servir el terme «parpalhòla».

En la nostra proposta hem intentat evitar el mot «papallona» com a preludi en la de-nominació de cada espècie, tot i que amb algunes excepcions. Així, s’ha utilitzat aquest terme quan ja hi havia denominacions d’arrel popular que l’incloïen i també en els ca-sos d’algunes espècies lligades a plantes nutrícies àmpliament conegudes per tothom. En són exemples, respectivament, papallona reina per a Papilio machaon, i papallona de les ortigues, de la col, de l’arboç o del lledoner per a les espècies lligades a aques-tes plantes nutrícies.

El fet de no utilitzar el mot «papallona», en la major part dels casos respon, sobre-tot, a la voluntat d’evitar la reiteració en els textos específics. Per exemple, en un text on se sobreentén que es parla de papallones ens sembla preferible utilitzar la fórmula: «s’ha observat el vol de la marroneta de l’om». Ara bé, en un altre text on aïlladament citem alguna de les espècies que no tenen el mot «papallona» inicial, seria recomanable precisar: «S’ha observat el vol de la papallona marroneta de l’om.» Evidentment, dins del domini de les diverses formes dialectals del català, en aquest segon cas es pot utilit-zar qualsevol dels sinònims de «papallona» citats amb anterioritat.

La denominació de grups genèricsSempre que ha estat possible s’ha intentat donar un nom genèric comú a totes les

espècies d’un mateix gènere. Per diferenciar les espècies d’un gènere, normalment el


nom genèric és acompanyat per un nom específic que fa referència a alguna particula-ritat distintiva. De manera excepcional, un mateix nom pot ser compartit per diversos gèneres. Aquest seria el cas dels termes blavetes i blanquetes, d’ús tradicional i referits de manera general a moltes espècies de licènids i de pièrids, respectivament. En aquests i altres exemples s’ha prioritzat una falsa relació per la semblança aparent entre les es-pècies i s’han deixat de banda els criteris científics.

Els noms tradicionals de les papallones en catalàEl nom d’arrel tradicional que s’ha trobat a la literatura o que es coneix per la seva

utilització popular s’ha respectat sempre que ha estat possible. Dissortadament, però, són molt poques les espècies que ja disposaven de nom popular, com ja s’ha comentat més amunt. L’obra de referència en la recuperació de noms tradicionals ha estat Vilarrú-bia (1961). En aquesta obra consten els noms de papallona reina i papallona zebrada per a Papilio machaon i Iphiclides feisthamelii, respectivament; papallona de la col per a Pieris brassicae; vellutada del salze per a Nymphalis antiopa; paó de dia per a Inachis io; damers per a les espècies del gènere Melitaea; argentades per a algunes espècies del gènere Argynnis; mirallets per a Issoria lathonia, i papallona de l’arboç per a Charaxes jasius.

Feliu (1948) també recull rei per a Vanessa atalanta a les Balears (terme que hem acceptat per a aquesta àrea lingüística), i Pujade-Villar & Sarto (1986), llimonera per a Gonepteryx rhamni.

La catalanització a partir d’altres llengüesCom a criteri, s’ha intentat evitar la catalanització del nom científic, genèric o es-

pecífic. En són excepció alguns casos en què l’adaptació del nom llatí era força evi-dent i es corresponia amb una onomàstica més o menys coneguda o popular. En són exemples: apoŀlo per a Parnassius apollo; mnemòsine per a Parnassius mnemosyne; cleòpatra per a Gonepteryx cleopatra; tecla per a Thecla betulae; atalanta per a Va-nessa atalanta; pandora per a Argynnis pandora; niobe per Argynnis niobe; sàtir per a Satyrus spp.

També s’han catalanitzat alguns noms utilitzats en llengües veïnes. Així, del castellà s’ha manllevat arlequí per a Zerynthia rumina i tornassolada per a Apatura spp. Del francès, aurora per a Anthocharis spp. i Zegris eupheme, i coure per a Lycaena spp. De l’anglès s’ha traduït monarca per a Danaus plexippus i papallona tigre per a Danaus chrysippus.

Referència a les plantes nutríciesEn aquells casos en què una espècie està lligada a una sola planta nutrícia o hi ha

una planta utilitzada de manera molt preferent s’ha fet servir el nom de la planta (segons Masclans 1981) acompanyant normalment un nom genèric. Per exemple, blanqueta de


la taperera per a Colotis evagore o perlada de la filipèndula per a Brenthis hecate. Com ja s’ha comentat anteriorment, en alguns casos el nom de la planta nutrícia acom-panya tan sols el terme papallona: papallona de la prímula per a Hamaeris lucina; papallona de les ortigues per a Aglais urticae; papallona de l’arboç per a Charaxes jasius; papallona del lledoner per a Libythea celtis.

Referència a l’hàbitatQuan una espècie està lligada a un hàbitat característic s’ha utilitzat el nom d’aquest

hàbitat acompanyant un nom genèric; aurora dels guarets per a Zegris eupheme; lle-onada de les garrigues per a Coenonympha dorus; muntanyesa de les molleres per a Erebia oeme.

Referència a la distribucióSi l’espècie té una distribució que la diferencia d’altres espècies del seu gènere

s’ha utilitzat el topònim o l’àrea geogràfica corresponent acompanyant el nom genèric: papallona zebrada aranesa per a Iphiclides podalirius; griseta mediterrània per a Polyommatus hispana; brocat alpí per a Euphydryas aurinia debilis; argentada de muntanya per a Argynnis aglaja; perlada europea per a Brenthis ino.

També s’ha utilitzat el terme comuna per anomenar l’espècie més àmpliament dis-tribuïda de les d’un mateix gènere: marbrada comuna per a Euchloe crameri; argen-tada comuna per a Argynnis paphia; margera comuna per a Lasiommata megera; lleonada comuna per a Coenonympha pamphilus; muntanyesa comuna per a Erebia meolans.

Referència al comportamentEls noms tant del gènere com de l’espècie també poden fer referència a aspectes del

comportament, quan són remarcables i distintius: formigueres per a Maculinea spp. (per la relació obligada de les larves d’aquests licènids amb formigues del gènere Myr-mica); migradora dels cards per a Vanessa cardui (per l’ecologia eminentment migra-dora d’aquesta papallona); nimfa dorment per a Nymphalis polychloros (per la seva propensió a entrar en diapausa com a adult).

Referència a la morfologiaEls trets morfològics característics també s’han utilitzat sovint per anomenar algu-

nes espècies o per distingir-les dins d’un gènere. Aquest criteri inclou termes generals que fan referència a la mida (per exemple, petit, menut o gran) o a la coloració (per exemple, fosc, rogenc o ferruginós). La referència a la coloració s’ha fet servir en al-guns casos per denominar tot un gènere, com ara blanqueta per a Pieris, blaveta per a Polyommatus o marroneta per a Satyrium. Alguns termes morfològics són molt més precisos i caracteritzen perfectament algunes espècies: papallona de la c blanca per a Polygonia c-album; papallona dels ullets per a Aphantopus hyperantus.


Sobre l’ús de sinònimsSi ens trobem que la tradició ha donat més d’una denominació, s’han acceptat algunes

sinonímies, que podran ser utilitzades a criteri del lector. Seguidament se’n citen alguns exemples.

Encara que per una consideració d’antiguitat la comissió suggereix com a priorita-ris els mots papallona zebrada, papallona zebrada aranesa i papallona reina per a Iphiclides feisthamelii, Iphiclides podalirius i Papilio machaon, respectivament, totes tres espècies també han estat denominades reines. Així, doncs, s’han considerat com a vàlids els sinònims reina zebrada, reina zebrada aranesa i reina de la ruda; a més, en aquest darrer cas també s’admet macaó, per la seva popularització recent.

Pieris brassicae té dos noms d’arrel popular: blanca de la col i papallona de la col. Per a Pieris napi s’han mantingut els sinònims blanqueta perfumada i blanqueta de nervis verds. Per a Vanessa atalanta, rei és sinònim d’atalanta en el català balear. Per a Aglais urticae, ortiguera pot substituir papallona de les ortigues en el cas de voler evitar la reiteració de papallona. Per al gènere Limenitis, el terme nimfa pot ser substituït per goja, nom que reben les dones d’aigua en català. Libythea celtis, la papa-llona del lledoner, admet també nassuda del lledoner. El gènere Erebia rep el genèric muntanyesa, però també es pot utilitzar la catalanització del llatí erèbia, terme molt estès entre els aficionats.

Proposta de noms de les papallones en llengua catalana

Els noms proposats per a cada espècie es presenten en forma de taula al final del text, agrupats en famílies o subfamílies (quan aquestes són tractades com a famílies en les guies de camp més conegudes). També es fa referència a l’origen del nom llatí en la majoria dels casos i es comenten casos particulars.

A mode de resum, la taula 1 mostra quina ha estat la importància relativa dels dife-rents criteris utilitzats per decidir els noms comuns. Els noms que fan referència a algun tret morfològic distintiu de l’espècie són els que dominen. En segon lloc, destaquen els noms que donen informació sobre l’ecologia de les espècies. L’aspecte principal que s’ha tingut en compte en relació a l’ecologia ha estat l’ús de plantes nutrícies (espe-cialment important en les espècies monòfagues), però la preferència per un cert tipus d’hàbitat també ocupa un lloc destacat. El tercer criteri en importància ha estat la dis-tribució de l’espècie, útil sobretot per distingir tàxons localitzats (p. ex. només presents a la vall d’Aran). La resta dels criteris han estat molt minoritaris: tant dels que deriven directament del nom científic, com dels que han aprofitat noms populars ja coneguts o noms populars d’altres llengües.

Els noms dels papiliònids (família Papilionidae)Malgrat el reduït nombre d’espècies, la família Papilionidae és la que té més noms

d’arrel popular. Això s’explica per l’espectacularitat d’aquestes espècies, que sovint s’han denominat reines.


Els noms dels pièrids (família Pieridae)Les referències més antigues de noms populars per a aquesta família són les de

Vilarrúbia (1961), on hi ha les denominacions generals de blanquetes i de palomes. S’ha conservat la denominació de blanca i blanqueta, la primera per a les espècies d’aquest color i de mida més gran, i la segona per a les espècies més petites. En canvi, s’ha prescindit del mot paloma, en considerar-lo sinònim de papallona. Les espècies del gènere Leptidea, pel seu aspecte delicat i amb la intenció de no agrupar-les amb les del gènere Pieris, s’anomenen angelets. Així mateix, les espècies del gènere Euchloe es denominen marbrades, per influència del francès (amb l’excepció d’E. bazae, per la seva coloració groga). En el cas de Pontia, s’ha preferit catalanitzar el nom llatí, per la bona sonoritat en català.

Els noms dels licènids (família Lycaenidae)Moltes de les espècies d’aquesta família s’agrupen popularment sota el nom de bla-

vetes. No s’ha trobat cap altre nom tradicional per a aquesta nombrosa família. S’ha mantingut el criteri del color dominant per agrupar algunes de les espècies, amb els termes verdeta, griseta, moreneta i marroneta, mantenint el diminutiu pel fet de trac-tar-se de papallones de mida molt petita. El color també ha servit per batejar altres es-pècies amb els noms de coure, morada, turquesa i cobalt, sense utilitzar el diminutiu en aquest casos. Per a les blavetes, que són moltes, s’ha separat el gènere Plebejus amb el mot blavet (en masculí) i el gènere Maculinea amb el mot formiguera, donant, en aquest últim cas, més relleu al comportament que no pas al color.

Els noms dels riodínids (família Riodinidae)Família amb un sol representant en la fauna europea, Hamearis lucina. Aquesta es-

pècie és monòfaga de la prímula, Primula spp., i per això rep el nom de papallona de la prímula.

Taula 1 Importància relativa, en nombre i en percentatge, dels criteris utilitzats en la designació de noms comuns, distribuïts segons diversos grups taxonòmics.

Criteris utilitzats Morfologia Distribució Ecologia Noms Noms Noms TOTAL catalans científics d’altres tradicionals llengües

Papiliònids 0 2 0 2 2 1 7Pièrids 6 6 7 2 2 2 25Licènids i riodínids 26 12 21 1 1 1 62Libiteïns i danaïns 0 0 1 0 0 2 3Nimfalins 11 6 14 5 4 0 40Satirins 23 18 10 0 0 0 51Hespèrids 17 3 5 0 0 2 27 TOTAL 83 47 58 10 9 8 215% 38,6 21,8 27,0 4,7 4,2 3,7 100


Els noms dels libiteïns (família Nymphalidae, subfamília Lybitheinae)Subfamília dels nimfàlids amb un sol representant en la fauna europea, Libythea

celtis. Aquesta espècie és monòfaga del lledoner, Celtis australis, i per això rep el nom de papallona del lledoner. També s’ha acceptat la sinonímia nassuda del lledoner, pel desenvolupament que assoleixen els palps labials, que li donen un aspecte molt peculi-ar, com si tingués un nas de mida gran.

Els noms dels danaïns (família Nymphalidae, subfamília Danainae)Subfamília dels nimfàlids amb dues espècies relativament noves de la fauna cata-

lana, totes dues grans migradores que recentment colonitzen de manera regular el sud d’Europa. Per a totes dues s’ha fet servir la traducció literal dels noms anglesos. La monarca, Danaus plexippus, és una de les papallones amb un arrelament popular més important, a causa de l’espectacularitat de les seves migracions als Estats Units i Mèxic (Viejo Montesinos 1994).

Els noms dels nimfalins (família Nymphalidae, subfamílies Nymphalinae, Helico-niinae, Limenitidinae, Charaxiinae, Apaturinae)

Vilarrúbia (1961) recull alguns noms que hem conservat en la proposta. Per exem-ple, hem respectat argentades (adaptat d’«argentines») per a alguns representants del gènere Argynnis, damers per al gènere Melitaea i els mots paó i vellutada del salze per a Inachis io i Nymphalis antiopa, respectivament. En aquesta obra també es recull el nom popular de papallona de l’arboç per a Charaxes jasius.

La resta han estat batejades a criteri de la comissió, tot intentant agrupar amb noms genèrics populars les espècies de cada gènere. Així, hem denominat perlades les espè-cies del gènere Brenthis, donzelles les del gènere Boloria, brocats les del gènere Eup-hydryas, damers les del gènere Melitaea i tornassolades les del gènere Apatura. De manera excepcional, hem utilitzat el terme nimfa per nominar espècies de més d’un gè-nere, Nymphalis polychloros i Limenitis spp., encara que per a aquestes darreres també proposem el sinònim goges, nom que reben les dones d’aigua en la tradició catalana.

Els noms dels satirins (família Nymphalidae, subfamília Satyrinae)L’únic nom popular que hem trobat per a aquesta subfamília és el de lleonades,

utilitzat de manera general per Vilarrúbia (1961). Aquesta manca de tradició sens dubte es relaciona amb la predominança de colors bruns i negrosos en unes espècies que, en general, es poden considerar poc atractives.

Encara que s’ha intentat agrupar les espècies de cada gènere sota un únic nom popu-lar, el terme bruna inclou espècies de tres gèneres (Pararge, Maniola i Hyponephele) d’aparença semblant.

Els noms dels hespèrids (família Hesperiidae)L’absència total de noms populars per a les espècies d’aquesta família es deu segu-


rament al fet que es tracta de papallones petites, poc vistoses per la seva coloració i vol més semblant al d’un borinot que no pas als d’una papallona.

Per batejar aquestes espècies s’han utilitzat diferents criteris. Per una banda, s’han fet servir les equivalències catalanes dels noms llatins dels gèneres. Aquest és el cas de fúria per al gènere Erynnis, merlet per a Pyrgus i caparrut per a Carterocephalus. D’altra banda, els trets morfològics també s’han tingut en compte. Es proposa dau-rat per a Thymelicus spp., en relació amb el color, i capgròs per a Carcharodus spp., per les proporcions notables del cap en aquest gènere. Finalment, el vol directe i ràpid que caracteritza els integrants d’aquesta família ha inspirat els noms de murri, saltiró, dard i sageta per a Spialia sertorius, Heteropterus morpheus, Hesperia comma i Och-lodes sylvanus, i Gegenes spp. i Borbo borbonica, respectivament.

Agraïments

A Josep Font Senties, que sempre ha insistit en la importància de dedicar temps a aquest petit projecte. Al Centre de Terminologia TERMCAT, especialment a Glòria Fontova, Jordi Bover i Cristina Bofill, i a Núria Rossell, per la resolució de dubtes de tipus lingüístic. Al conjunt de voluntaris del Catalan Butterfly Monitoring Scheme, que han insistit reiteradament en la utilitat d’aquest treball. Al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. A Èlia Montagud i Marta Miralles, que ens van ajudar a posar pau en llargues discussions sobre els noms de les papallones.

Referències bibliogràfiquesAgenjo, R. 1964. Los nombres vulgares de las mariposas españolas. Graellsia, 20: 163-190.Alcover, A.M. & Moll, F. de B. 1985. Diccionari Català-Valencià-Balear. 10 vols. Ed. Moll, Palma de

Mallorca.Anònim 1899. Atlas de caramelos infantiles Matías López.Braby, M.F. 2005. Provisional checklist of genera of the Pieridae (Lepidoptera: Papilionidae). Zootaxa,

832: 1-16. Braby, M.F., Vila, R. & Pierce, N.E. 2006. Molecular phylogeny and systematics of the Pieridae (Lepi-

doptera: Papilionoidea): higher classification and biogeography. Zool. J. Linn. Soc., 147: 239-275.Coromines, J. 1990. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. 9 vols. Ed. Curial,

Barcelona.Couplan, F. 2000. Dictionnaire étymologique de botanique. 208 pp. Delachaux et Niestlé, Lausanne.Emmet, A. M. 1991. The Scientific Names of the British Lepidoptera. Their history and

meaning. 288 pp. Harley Books Colchester, Essex.Feliu, S. 1948. Leyendas y tradiciones sobre algunos artrópodos en Mallorca. SS. Corazones, Palma

de Mallorca.Fernández, A. 1926. Los lepidópteros. In: Historia Natural. Vida de los animales, de las plantas y de la

tierra. Vol. 2: 1-519 pp. Ed. Gallach, Barcelona. Fernández, A. 1935. La vida de las mariposas. Narraciones de un cazador. 255 pp. Ed. M. Aguilar,

Madrid. Fernández Vidal, E.H. 2001. Sobre la verdadera derivación de algunos nombres científicos de ropalóce-

ros (Lepidoptera) europeos. Boln Soc. ent. aragon., 29: 117-123.


Fernández-Rubio, F. 2001. Las lenguas clásicas en los ropalóceros (Lepidoptera) del paleártico occiden-tal. Boln Soc. ent. aragon., 29: 151-157.

Ferrer, X. & Reig, A. 2005. Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (1894-1961) i l’ornitologia medià-tica catalana. L’Abellerol, 26: 8-10.

Galdo, M.M.J. 1856. Los tres reinos de la naturaleza. Museo pintoresco de Historia Natural. Zoología, vol. 6: 1-708. Gaspar y Roig editores, Madrid.

Grimal, P. 1981. Diccionario de mitología griega y romana. xxxi + 635 pp. Paidos, Barcelona.Häuser, C.L. 2005. Papilionidae-revised GloBIS/GART species checklist (2nd draft). http://www.in-

sects-online.de/frames/papilio.htm (Data de consulta: 25.IX.2012).Higgins, L. G. & Riley, N.D. 1973. Guía de campo de las mariposas de España y de Europa. 452 pp. +

63 pls. Ed. Omega, Barcelona.Lafranchis, T. 2000. Les papillons de jour de France, Belgique et Luxembourg et leurs chenilles. 448

pp. Collection Parthénope, Éditions Biotope, Mèze.Luquet, G.Ch. 1986. Les noms vernaculaires français des Rhopalocères d’Europe (Lepidoptera Rhopa-

locera). Alexanor, 14(7, suplement): 1-49.Masclans, F. 1981. Els noms de les plantes als països catalans. 290 pp. Ed. Montblanc-Martín, Grano-

llers.Masó, A., Pérez De-Gregorio, J. J.& Vallhonrat, F. 1985. La vida de les papallones. 296 pp + 20pls. Ed.

Ketres, Barcelona.Mieg, J. 1821. Paseo por el gabinete de Historia Natural de Madrid. Imprenta de D. M. de Burgos. 512

pp. 29 làm. Madrid.Museu de Granollers 2003. Pòsters de flora i fauna de Granollers. Ed. Museu de Ciències Naturals de

Granollers, Granollers.Pons, G.X. 2000. Les papallones diürnes de les Balears. Quaderns de Natura de les Balears. 87 pp.

Edicions Documenta Balear S.L., Palma de Mallorca.Pujade-Villar, J. & Sarto i Monteys, V. 1986. Guia dels insectes dels Països Catalans. Vol. 1: 1-184. Ed.

Kapel, Barcelona.Schmidt, O. 1883. La vida de los animales.Schmidt, J. 1993. Diccionario de mitología griega y romana. 263 pp. Ed. Larousse Planeta, Barcelona.Senent, R. & Sesma, J.M. 2011. Les papallones de Vacarisses. Conèixer la Natura de Vacarisses, vol. 2.

104 pp. Ed. Ajuntament de Vacarisses, Vacarisses.Spet, E. 1925. Maravillas de la vida de los insectos. 541 pp. Ed. Espasa Calpe, Madrid.Talavera, G., Lukhtanov. V.A., Pierce, N.E. & Vila, R. 2012. Establishing criteria for higher level taxo-taxo-

nomic classification using molecular data: an example with blue butterflies (Lepidoptera, Lycaeni-dae). Cladistics (published online before print).

Tolman, T & Lewington, R. 1997 Butterflies of Britain and Europe. 320 pp. + 104 pls. Harper Collins Publishers, Londres.

Tolman, T & Lewington, R. 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pp. + 104 pls. Ed. Lynx, Barcelona.

Viejo Montesinos, J.L. 1994 Mitos y leyendas sobre las mariposas. Quercus, 100: 56-57.Vilarrúbia, J. 1961. Els nostres insectes. Converses de divulgació entomològica. Vol. 1: 1-118; vol. 2:

1-108; vol. 3: 1-112. Col·lecció Popular Barcino, núms. 191, 192 i 195, Barcelona.Wahlberg, N. 2012. The higher classification of Nymphalidae. http://www.nymphalidae.net (Data de

consulta: 25.IX.2012).Warren, A.D., Ogawac, J.R. & Brower, A.V.Z. 2008. Phylogenetic relationships of subfamilies and cir-

cumscription of tribes in the family Hesperiidae (Lepidoptera: Hesperioidea). Cladistics, 24: 1-35.

Data de recepció: 20 de setembre de 2012Data d’acceptació: 15 d’octubre de 2012


Fam

ília

Gèn

ere

i esp

ècie

O

rige

n de

l nom

llat

í N

om p

ropo

sat

Com

enta

ri

Papi

lioni

dae

Del

llat

í: pa

pallo

na

Papi

liòni

ds

Zery

nthi

a So

bren

om d

’Apo

ŀlo, d

éu d

el S

ol d

els g

recs

i A

rleq

uins

M

anlle

vat d

el n

om c

omú

cast

ellà

, per

la c

olo-

de

ls ro

man

s

raci

ó d’

aque

stes

esp

ècie

s

Ze

rynt

hia

rum

ina

Rum

ina,

div

inita

t rom

ana

rela

cion

ada

amb

la

Arl

equí

En

refe

rènc

ia a

l’es

tam

pat t

ípic

del

per

sona

tge

lle

gend

a de

Ròm

ul i

Rem

Pa

rnas

sius

D

el m

ont P

arnà

s, a p

rop

de D

elfo

s, on

viu

en le

s Mus

es

Parn

assi

us m

nem

osyn

e M

nem

òsin

e, la

mem

òria

, mar

e de

les M

uses

M

nem

òsin

e Es

resp

ecta

el n

omin

al d

e l’e

spèc

ie

Pa

rnas

sius

apo

llo

Apo

ŀlo, d

éu d

el S

ol d

els g

recs

i de

ls ro

man

s A

poŀlo

Es

resp

ecta

el n

omin

al d

e l’e

spèc

ie

Iphi

clid

es

Íficl

es, fi

ll d’

Am

fitrió

i A

lcm

ena,

ger

man

astre

R

eine

s N

om d

e tra

dici

ó po

pula

r

d’H

èrac

les

Iphi

clid

es p

odal

iriu

s Po

dalir

i, m

etge

gre

c a

la g

uerr

a de

Tro

ia; g

erm

à de

Pa

pallo

na z

ebra

da a

rane

sa

Perq

uè, a

Cat

alun

ya, l

a se

va d

istri

buci

ó es

tà li

-

Mac

aó

m

itada

a la

Val

l d’A

ran.

Sin

ònim

: rei

na z

ebra

-

da a

rane

sa

Ip

hicl

ides

feis

tham

elii

Ded

icad

a a

J.F.P

. Fei

stha

mel

, bar

ó, m

aris

cal d

e Pa

pallo

na z

ebra

da

Rec

ollit

per

Vila

rrúb

ia (1

961)

. Sin

ònim

: rei

na

cam

p i e

ntom

òleg

fran

cès

ze

brad

a

Papi

lio

Del

llat

í: pa

pallo

na

Rei

nes

Nom

de

tradi

ció

popu

lar

Papi

lio h

ospi

ton

Ded

icad

a a

Hos

pitó

, nom

d’u

n ca

bdill

sard

del

Pa

pallo

na r

eina

de

Sard

enya

En

dèm

ica

de C

òrse

ga i

Sard

enya

. Sin

ònim

:

s. V

I

rein

a de

Sar

deny

a

Pa

pilio

mac

haon

M

acaó

, met

ge g

rec

a la

gue

rra

de T

roia

; ger

mà

de

Papa

llona

rei

na

Reco

llit p

er V

ilarrú

bia

(196

1). S

inòn

ims:

rein

a

Poda

liri

de

la r

uda,

reco

llit p

er F

eliu

(194

8), p

er l’

asso

-

ciac

ió d

e l’e

ruga

am

b aq

uest

a pl

anta

; mac

aó

Pier

idae

Le

s Piè

rides

, fille

s de

Píer

i Ev

ipe,

que

per

riva

litza

r Pi

èrid

s

amb

les M

uses

van

ser t

rans

form

ades

en

gars

es

Lept

idea

D

el g

rec:

per

la d

elic

ades

a de

les a

les

Ang

elet

s Pe

l seu

asp

ecte

pet

it i d

elic

at

Le

ptid

ea si

napi

s Pe

r una

de

les s

eves

pla

ntes

nut

rície

s, la

mos

tass

a A

ngel

et

Sinò

nim

: ang

elet

com

ú, p

erqu

è és

la m

és

(Sin

apis

alb

a)

co

mun

a de

les d

ues e

spèc

ies

Lept

idea

real

i D

edic

ada a

Pie

rre R

éal,

ento

mòl

eg fr

ancè

s del

s. X

X

Ang

elet

de

mun

tany

a Pe

r la

seva

dis

tribu

ció,

en

zone

s de

mun

tany

a

Ant

hoch

aris

D

el g

rec:

am

b la

grà

cia

de le

s flor

s A

uror

es

Man

lleva

t del

nom

com

ú fr

ancè

s

An

thoc

haris

car

dam

ines

Per

una

de

les s

eves

pla

ntes

nut

rície

s, el

cre

ixen

de

Aur

ora

En re

ferè

ncia

als

col

ors c

àlid

s de

la so

rtida

del

pr

at (C

arda

min

e pr

aten

sis)

sol

Anth

ocha

ris eu

phen

oide

s Euf

eno,

una

de

les D

anai

des,

filla

de

Dàn

aos

Aur

ora

grog

a En

refe

rènc

ia a

ls c

olor

s càl

ids d

e la

sorti

da d

el

sol i

al f

ons g

roc

de le

s ale

s

Zegr

is

Del

s zeg

rites

, bàn

dol o

posa

t als

abe

nser

raig

s en

les

gu

erre

s de

Gra

nada

Ze

gris

eup

hem

e Eu

fem

e, c

orte

sana

gre

ga

Aur

ora

dels

gua

rets

Pe

l seu

hàb

itat m

és c

arac

terís

tic

Euc

hloe

Pe

l col

or v

erd

del r

ever

s de

l’ala

pos

terio

r M

arbr

ades

M

anlle

vat d

el n

om c

omú

fran

cès


Euc

hloe

cra

mer

i D

edic

ada

a P.

Cra

mer

, ent

omòl

eg a

lem

any

del

Mar

brad

a co

mun

a Pe

l rev

ers d

e le

s ale

s pos

terio

rs, m

arbr

ejat

, i

s.

XV

III

pe

rquè

és l

a m

és c

omun

a de

l gèn

ere

Euc

hloe

sim

plon

ia

D’u

na lo

calit

at d

els A

lps s

uïss

os, S

impl

on P

ass

Mar

brad

a al

pina

Pe

rquè

es t

roba

en

zone

s d’a

lta m

unta

nya

Euc

hloe

tagi

s D

el ri

u Ta

jo

Mar

brad

a de

pon

ent

Perq

uè e

s tro

ba a

les c

omar

ques

de

pone

nt

E

uchl

oe b

azae

D

e la

serr

a de

Baz

a (G

rana

da, A

ndal

usia

) G

rogu

eta

del d

eser

t Pe

rquè

viu

en

ambi

ents

est

epar

is se

cs

E

uchl

oe b

elem

ia

De

Bel

em (P

ortu

gal)

Mar

brad

a ze

brad

a Pe

l dis

seny

del

reve

rs d

e l’a

la p

oste

rior

Euc

hloe

insu

lari

s D

e le

s ille

s de

Còr

sega

i Sa

rden

ya

Mar

brad

a de

Sar

deny

a En

dèm

ica

de C

òrse

ga i

Sard

enya

A

pori

a D

el g

rec:

difi

culta

t per

pas

sar p

er u

n llo

c es

tret,

o

bé p

erpl

exita

t

A

pori

a cr

atae

gi

Per u

na d

e le

s pla

ntes

nut

rície

s, l’a

rç b

lanc

B

lanc

a de

l’ar

ç Pe

r una

de

les p

lant

es n

utríc

ies p

rinci

pals,

l’ar

ç

(Cra

taeg

us m

onog

yna)

blan

c (C

rata

egus

mon

ogyn

a)

Pier

is

Les P

ièrid

es, fi

lles d

e Pí

er i

Evip

e, q

ue p

er ri

valit

zar

Bla

nque

s i b

lanq

uete

s N

oms d

e tra

dici

ó ca

tala

na

amb

les M

uses

van

ser t

rans

form

ades

en

gars

es

Pi

eris

bra

ssic

ae

Per u

na d

e le

s pla

ntes

nut

rície

s, la

col

(Bra

ssic

a B

lanc

a de

la c

ol

Es re

spec

ta e

l nom

trad

icio

nal.

Sinò

nim

:

oler

acea

)

papa

llona

de

la c

ol

Pi

eris

man

nii

Ded

icad

a a

J.J. M

ann,

ent

omòl

eg a

ustro

hong

arès

B

lanq

ueta

de

la m

itja

lluna

Pe

r la

form

a de

la ta

ca n

egra

pos

tdisc

al d

e l’a

la

del s

. XIX

ante

rior

Pier

is ra

pae

Per u

na d

e le

s pla

ntes

nut

rície

s, se

mbl

ant a

l nap

B

lanq

ueta

de

la c

ol

Per l

a pl

anta

nut

rícia

prin

cipa

l, la

col

(Bra

ssic

a

(Bra

ssic

a ra

pa)

sp

p.),

i per

la m

ida,

més

pet

ita q

ue P

. bra

ssic

ae

Pi

eris

erg

ane

Erga

ne, s

obre

nom

d’A

tene

a B

lanq

ueta

de

la p

edro

sa

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a, la

ped

ro-

sa

(Aet

hion

ema

saxa

tile)

Pier

is n

api

Per l

’ús s

upos

at d

el n

ap (B

rass

ica

napu

s) c

om a

B

lanq

ueta

per

fum

ada

Per l

’olo

r de

llim

ona

dels

mas

cles

. Sin

ònim

:

plan

ta n

utríc

ia

bl

anqu

eta

de n

ervi

s ver

ds, p

el d

ibui

x de

l

reve

rs a

lar

Po

ntia

D

el g

rec:

Pon

tios,

epíte

t de

Tetis

, mar

Pò

ntie

s Es

resp

ecta

el n

omin

al d

el g

èner

e

Po

ntia

cal

lidic

e C

aŀlíd

ice,

una

de

les D

anai

des,

filla

del

rei D

ànau

Pò

ntia

del

s cim

s Pe

rquè

es tr

oba s

obre

tot a

ls ci

ms d

e les

mun

tany

es

Po

ntia

dap

lidic

e D

aplíd

ice,

una

de

les D

anai

des,

filla

de

Dàn

au

Pònt

ia c

omun

a D

e le

s due

s esp

ècie

s és l

a m

és c

omun

a

Col

ias

Colia

s, so

bren

om d

e Ven

us; t

uró

de la

cos

ta d

’Àtic

a Sa

fran

eres

Pe

l sig

nific

at d

e cr

ocea

(de

colo

r de

safr

à), d

e

on h

i ha

un te

mpl

e d’

Afr

odita

l’esp

ècie

més

com

una

del g

èner

e

C

olia

s phi

com

one

Sa

fran

era

alpi

na

Per l

a di

strib

ució

, en

zone

s piri

nenq

ues

Col

ias c

roce

a D

el ll

atí:

safr

à, p

el c

olor

Sa

fran

era

de l’

alfa

ls

Per u

na d

e le

s pla

ntes

nut

rície

s, l’a

lfals

(M

edic

ago

sativ

a)

C

olia

s alfa

cari

ensi

s D

e la

loca

litat

d’A

lfaca

r (G

rana

da, A

ndal

usia

) Sa

fran

era

pàŀli

da

Per l

a co

lora

ció,

en

com

para

ció

amb

C. c

roce

a

Gon

epte

ryx

Del

gre

c: a

les a

ngul

oses

L

limon

eres

Pe

l col

or g

roc

llim

ona

cara

cter

ístic

del

s mas

cles

Gon

epte

ryx

rham

ni

Per l

a se

va p

lant

a nu

tríci

a pr

inci

pal,

l’ala

dern

L

limon

era

Es re

spec

ta e

l nom

trad

icio

nal

(R

ham

nus a

late

rnus

)

G

onep

tery

x cl

eopa

tra

Cle

òpat

ra, d

ona

de M

elèa

gre,

fill

d’En

eu, r

ei d

e C

leòp

atra

Es

resp

ecta

el n

omin

al d

e l’e

spèc

ie

Cal

idó;

rein

a d’

Egip

te

Col

otis

Ep

ítet d

e Ve

nus

Col

otis

eva

gore

Ev

àgor

a, fi

lla d

e N

ereu

i D

oris

B

lanq

ueta

de

la ta

pere

ra

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a, la

ta

pere

ra (C

appa

ris s

pino

sa)


Rio

dini

dae

Can

vi d

e lle

tres a

Dio

rhin

a, n

as d

iví

Rio

díni

ds

Ham

eari

s D

el g

rec:

vol

de

prim

aver

a

H

amea

ris l

ucin

a Lu

cina

, dee

ssa

de la

llum

i de

don

ar a

llum

Pa

pallo

na d

e la

prí

mul

a Pe

r l’e

spec

ifici

tat d

e la

pla

nta

nutrí

cia,

la

pr

ímul

a (P

rim

ula

spp.

)

Lyca

enid

ae

Lice

na, s

obre

nom

de

Venu

s; L

ukai

na, d

ona

llop,

L

icèn

ids

i a

ltres

pos

sibi

litat

s

Ly

caen

a Li

cena

, sob

reno

m d

e Ve

nus;

Luk

aina

, don

a llo

p,

Cou

res

Man

lleva

t del

nom

com

ú fra

ncès

, ref

eren

t al c

olor

i a

ltres

pos

sibi

litat

s

Ly

caen

a ph

laea

s D

ifere

nts i

nter

pret

acio

ns: e

xplo

sió

de c

olor

o d

eri-

Cou

re c

omú

L’es

pèci

e m

és c

omun

a de

l gèn

ere

va

cion

s d’a

lgun

s adj

ectiu

s de

divi

nita

ts

Ly

caen

a vi

rgau

reae

Pe

r la

vara

d’o

r (So

lidag

o vi

rgau

rea)

, con

side

rada

C

oure

roe

nt

Pel c

olor

er

ròni

amen

t la

plan

ta n

utríc

ia

Ly

caen

a tit

yrus

Ti

tirus

, pas

tor d

e le

s Ègl

ogue

s de

Virg

ili

Cou

re fo

sc

Pel c

olor

Lyca

ena

alci

phro

n A

lcifr

ó (s

. II a

C),

sofis

ta g

rec

Cou

re to

rnas

sol

Pel c

olor

Lyca

ena

hipp

otho

e H

ipòt

oe, d

onze

lla se

duïd

a pe

r Pos

idó

Cou

re d

e m

olle

ra

Per l

’hàb

itat c

arac

terís

tic d

e l’e

spèc

ie

Ly

caen

a he

lle

Heŀ

le, u

na h

eroï

na, fi

lla d

’Ata

man

t i N

èfel

e C

oure

vio

leta

Pe

l col

or

Thec

la

Tecl

a, n

om fe

men

í de

tradi

ció

orto

doxa

Th

ecla

bet

ulae

D

els b

edol

ls (B

etul

a sp

p.),

cons

ider

ats e

rròn

iam

ent

Tecl

a Es

resp

ecta

el n

omin

al d

el g

èner

e

la p

lant

a nu

tríci

a

Neo

zeph

yrus

Zè

fir, n

om d

’un

vent

, ant

igam

ent r

epre

sent

at p

er

Mor

ades

Pe

l col

or b

lau

fosc

un

a pa

pallo

na

N

eoze

phyr

us q

uerc

us

Per l

es p

lant

es n

utríc

ies,

arbr

es d

el g

èner

e Q

uerc

us

Mor

ada

Pel c

olor

La

eoso

pis

Del

gre

c: u

ll lli

s

La

eoso

pis r

obor

is

Del

llat

í: ro

bur,

rour

e, c

onsi

dera

t err

ònia

men

t la

Mor

ada

del f

reix

e Pe

r l’e

spec

ifici

tat d

e la

pla

nta

nutrí

cia,

el f

reix

e

plan

ta n

utríc

ia

(F

raxi

nus s

pp.)

To

mar

es

De

la p

obla

ció

de T

omar

es (S

evill

a, A

ndal

usia

)

To

mar

es b

allu

s D

el g

rec:

taca

t per

taqu

es v

erde

s C

oure

ver

det

Pel c

olor

C

allo

phry

s D

el g

rec:

pel

bon

ic m

arge

del

s ulls

Ve

rdet

es

Pel c

olor

ver

d de

l rev

ers d

e le

s ale

s

C

allo

phry

s rub

i Pe

l col

or v

erm

ell d

els f

ruits

d’u

na d

e le

s pla

ntes

Ve

rdet

a d’

ull b

lanc

Pe

r les

esc

ates

bla

nque

s que

enc

ercl

en l’

ull

nu

tríci

es, l

’esb

arze

r (Ru

bus u

lmifo

lius)

Cal

loph

rys a

vis

Del

llat

í: oc

ell.

Verd

eta

d’ul

l ros

Pe

r les

esc

ates

ross

es q

ue e

ncer

clen

l’ul

l

Saty

rium

El

s sàt

irs, d

ivin

itats

gre

gues

del

s bos

cos

Mar

rone

tes

Pel c

olor

Saty

rium

w-a

lbum

Pe

r la

W b

lanc

a al

reve

rs d

e l’a

la p

oste

rior

Mar

rone

ta d

e l’o

m

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a, l’

om

(Ulm

us sp

p.)

Saty

rium

spin

i Pe

r alg

una

de le

s pla

ntes

nut

rície

s, qu

e és

esp

inos

a M

arro

neta

de

taca

bla

va

Per l

a ta

ca b

lava

del

reve

rs d

e l’a

la p

oste

rior

Saty

rium

ilic

is

Per u

na d

e le

s pla

ntes

nut

rície

s, l’a

lzin

a M

arro

neta

del

rou

re

Per l

es p

lant

es n

utríc

ies p

rinci

pals

, els

rour

es

(Que

rcus

ilex

)

(Que

rcus

spp.

)

Fam

ília

Gèn

ere

i esp

ècie

O

rige

n de

l nom

llat

í N

om p

ropo

sat

Com

enta

ri


Saty

rium

esc

uli

Del

llat

í: re

fere

nt a

l’al

zina

o a

l rou

re

Mar

rone

ta d

e l’a

lzin

a Pe

r la

plan

ta n

utríc

ia p

rinci

pal,

l’alz

ina

(Q

uerc

us il

ex)

Saty

rium

aca

ciae

D

e l’a

càci

a, to

t i n

o se

r la

plan

ta n

utríc

ia

Mar

rone

ta d

e l’a

rany

oner

Pe

r l’e

spec

ifici

tat d

e la

pla

nta

nutrí

cia,

l’ar

a-

nyon

er (P

runu

s spi

nosa

)

Lam

pide

s Fo

rma

de to

rxa,

làm

pada

, per

l’an

droc

oni p

lom

ós

Bla

vete

s Pe

l col

or

dels

mas

cles

Lam

pide

s boe

ticus

D

e la

Bèt

ica

rom

ana

(sud

de

la p

enín

sula

Ibèr

ica)

B

lave

ta d

els p

èsol

s N

om p

opul

ar, p

er la

pes

oler

a (P

isum

sativ

um),

un

a de

les p

lant

es n

utríc

ies

C

acyr

eus

B

arri

nado

res

Per l

es la

rves

end

òfite

s a le

s tig

es d

e la

pla

nta

nu

tríci

a

C

acyr

eus m

arsh

alli

Ded

icad

a a

P. M

arsh

all,

ento

mòl

eg a

nglo

saxó

B

arri

nado

ra d

els g

eran

is

Per l

’esp

ecifi

tat d

e la

pla

nta

nutrí

cia,

els

gera

nis

cu

ltiva

ts (P

elar

goni

um sp

p.)

Le

ptot

es

Del

gre

c: p

rim

Bla

vete

s Pe

l col

or

Le

ptot

es p

irith

ous

Pirít

ous,

fill d

’Àrte

mis

i Ix

ió

Bla

veta

est

riad

a Pe

l dis

seny

del

reve

rs a

lar

Zi

zeer

ia

B

lave

tes

Pel c

olor

Zize

eria

kny

sna

Kny

sna,

regi

ó de

Sud

-àfri

ca p

rope

ra a

Ciu

tat d

el C

ap B

lave

ta a

fric

ana

Per l

a se

va à

mpl

ia d

istri

buci

ó al

nor

d d’

Àfr

ica

C

upid

o C

upid

o, so

bren

om d

’Ero

s, pe

rson

ifica

ció

del d

esig

C

upid

o Es

resp

ecta

el n

omin

al d

el g

èner

e

amor

ós

C

upid

o m

inim

us

Del

llat

í: m

olt p

etit

Cup

ido

men

ut

Per l

a m

ida

extre

mam

ent p

etita

Cup

ido

osir

is

Osi

ris, d

éu e

gipc

i del

més

enl

là

Cup

ido

blau

Pe

l col

or

C

upid

o ar

giad

es

Arg

ia, fi

lla d

’Adr

ast i

Am

fítea

, cun

yada

d’A

ntíg

ona

Cue

tes d

e ta

ques

taro

nges

Pe

r les

taqu

es ta

rong

es d

el re

vers

de

les a

les

po

ster

iors

, a la

bas

e de

les c

uete

s

C

upid

o al

ceta

s A

lces

tis, l

a m

és b

ella

de

les fi

lles d

e Pè

lias,

que

Cue

tes

Per l

a cu

eta

cara

cter

ístic

a a

l’ala

pos

terio

r

es v

a ca

sar a

mb

Adm

et

Cel

astr

ina

Arb

re sa

grat

B

lave

tes

Pel c

olor

Cel

astr

ina

argi

olus

D

imin

utiu

d’A

rgo,

nau

del

s arg

onau

tes

Bla

veta

de

l’heu

ra

Per u

na d

e le

s pla

ntes

nut

rície

s prin

cipa

ls,

l’h

eura

(Hed

era

helix

)

Pseu

doph

ilote

s Fa

ls P

hilo

tes,

un a

ltre

gène

re d

e pa

pallo

nes

Bla

vete

s Pe

l col

or

Ps

eudo

philo

tes p

anop

tes

Pseu

dòm

im d

’Arg

os, e

l geg

ant d

e ce

nt u

lls,

Bla

veta

de

la fa

rigo

la

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a, la

fari-

que

vigi

la Io

gola

(Thy

mus

vul

gari

s)

Ps

eudo

philo

tes b

aton

C

arro

de

bata

lla d

el re

i Am

firao

s d’A

rgos

B

lave

ta d

el se

rpol

l Pe

r l’e

spec

ifici

tat d

e la

pla

nta

nutrí

cia,

el s

erpo

ll

(Thy

mus

serp

yllu

m)

Pseu

doph

ilote

s bar

bagi

ae D

’una

regi

ó m

unta

nyos

a de

l cen

tre d

e Sa

rden

ya

Mar

rone

ta d

e Sa

rden

ya

Ende

mis

me

de S

arde

nya

on

vol

a aq

uest

end

emis

me

Sc

olita

ntid

es

Del

gre

c: fl

or d

oble

gada

o c

orva

da

Bla

vete

s Pe

l col

or

Sc

olita

ntid

es o

rion

O

rió, c

açad

or g

egan

t de

gran

bel

lesa

B

lave

ta d

el c

resp

inel

l Pe

r l’e

spec

ifici

tat d

e le

s pla

ntes

nut

rície

s, el

s

cres

pine

lls (S

edum

spp.

)

Gla

ucop

sych

e D

e gl

auc,

ver

d m

arí,

i Psi

que,

per

sona

tge

que

va

Turq

uese

s Pe

l col

or v

erd

blav

ós o

bla

u ve

rdós

en

amor

ar E

ros i

és r

epre

sent

at p

er u

na p

apal

lona


Gla

ucop

sych

e al

exis

A

lexi

s, no

m d

’un

past

or, p

erso

natg

e de

les

Turq

uesa

Pe

l col

or tu

rque

sa

Èglo

gues

de

Virg

ili

G

lauc

opsy

che

mel

anop

s D

el g

rec:

neg

re, p

el m

arge

de

les a

les

Turq

uesa

mer

idio

nal

Per l

a se

va d

istri

buci

ó m

edite

rràn

ia

Iola

na

Íole

, filla

d’È

urit,

rei d

’Ecà

lia, q

ue v

a se

r rap

tada

B

lave

tes

Pel c

olor

pe

r Hèr

acle

s

Io

lana

iola

s Pe

r la

mat

eixa

Íole

B

lave

ta d

e l’e

span

tallo

ps

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a,

l’esp

anta

llops

(Col

utea

spp.

)

Mac

ulin

ea

Del

llat

í: m

àcul

a, p

er la

líni

a de

taqu

es n

egre

s a

Form

igue

res

Per l

’ass

ocia

ció

oblig

ada

de le

s lar

ves a

mb

l’a

nver

s de

les a

les a

nter

iors

form

igue

s del

gèn

ere

Myr

mic

a

M

acul

inea

ari

on

Arió

, poe

ta d

e Le

sbos

(s.V

III a

C);

Arió

, Fo

rmig

uera

gra

n Pe

rquè

és l

a m

és g

ran

del g

èner

e

trans

form

ació

de

Cer

es e

n ca

vall

Mac

ulin

ea a

lcon

A

lcó,

arq

uer d

e C

reta

i co

mpa

ny d

’Hèr

acle

s Fo

rmig

uera

pet

ita

Perq

uè é

s més

pet

ita q

ue M

. ari

on

Pleb

ejus

A

Rom

a, e

l pob

le, e

ls q

ue n

o só

n no

bles

. Lin

né

Bla

vets

Pe

l col

or

agru

pa a

mb

aque

st n

om le

s pap

allo

nes p

etite

s

Pl

ebej

us a

rgus

A

rgos

, geg

ant d

e ce

nt u

lls q

ue v

igila

Io e

n fo

rma

Bla

vet

Pel c

olor

de

ved

ella

Pleb

ejus

idas

Id

as, g

erm

à de

Lin

ceu,

un

dels

arg

onau

tes

Bla

vet d

e m

unta

nya

Perq

uè e

stà

dist

ribuï

da p

er la

zon

a pi

rinen

ca

Agr

iade

s

Agr

iade

s gla

ndon

D

e G

land

on, l

ocal

itat d

els A

lps

Bla

vet d

e le

s gla

cere

s Pe

r l’h

àbita

t car

acte

rístic

E

umed

onia

D

el g

rec:

pro

tect

or, b

onda

dós

Eum

edon

ia e

umed

on

Del

gre

c: p

rote

ctor

, bon

dadó

s M

oren

eta

torr

ente

ra

Per l

’hàb

itat c

arac

terís

tic

Ari

cia

Bos

c sa

grat

on

hi h

a el

tem

ple

i la

tom

ba d

e D

iana

, M

oren

etes

Pe

r la

colo

raci

ó fo

sca

a

Itàlia

Ari

cia

cram

era

Ded

icad

a a

P. C

ram

er, e

ntom

òleg

ale

man

y de

l M

oren

eta

mer

idio

nal

Per l

a se

va d

istri

buci

ó m

edite

rràn

ia

s. X

VII

I

A

rici

a ag

estis

D

ifere

nts i

nter

pret

acio

ns

Mor

enet

a se

pten

trio

nal

Per l

a se

va d

istri

buci

ó, m

és e

stes

a pe

r

Cen

treeu

ropa

Ari

cia

mon

tens

is

M

oren

eta

de m

unta

nya

Perq

uè e

s tro

ba e

n zo

nes d

e m

unta

nya

Ari

cia

nici

as

Níc

ies d

’Ate

nes,

gene

ral a

la g

uerr

a de

l Pel

opon

ès

Mor

enet

a gr

isa

Pel c

olor

Ari

cia

mor

rone

nsis

D

el m

ont M

orró

n, a

la se

rra

d’Es

puña

, a M

úrci

a M

oren

eta

ibèr

ica

Ende

mis

me

ibèr

ic

Cya

niri

s

Cob

alts

Pe

l col

or

C

yani

ris s

emia

rgus

M

ig A

rgos

. Arg

os, g

egan

t del

s cen

t ulls

que

vig

ila

Cob

alt

Pel c

olor

Io

en

form

a de

ved

ella

Po

lyom

mat

us

Del

gre

c: a

mb

mol

ts u

lls

Bla

vete

s Pe

l col

or

Po

lyom

mat

us e

sche

ri

Ded

icad

a a

Hei

nric

h Es

cher

-Zol

likof

er,

Bla

veta

de

l’ast

ràga

l Pe

r l’e

spec

ifici

tat d

e la

pla

nta

nutrí

cia,

l’as

trà-

en

tom

òleg

suís

gal o

her

ba d

e Sa

nt L

lore

nç (A

stra

galu

s

mon

spes

sula

nus)

Fam

ília

Gèn

ere

i esp

ècie

O

rige

n de

l nom

llat

í N

om p

ropo

sat

Com

enta

ri


Poly

omm

atus

dor

ylas

D

orila

s, un

del

s cen

taur

es

Bla

veta

de

la v

ulne

ràri

a Pe

r l’e

spec

ifici

tat d

e la

pla

nta

nutrí

cia,

la v

ulne

-

rària

(Ant

hylli

s vul

nera

ria)

Poly

omm

atus

niv

esce

ns D

el ll

atí:

colo

r de

neu

Bla

veta

nív

ia

Per l

a co

lora

ció,

més

bla

nca

que

blav

a

Po

lyom

mat

us a

man

dus

B

lave

ta d

e la

gar

land

a Pe

r una

de

les p

lant

es n

utríc

ies p

rinci

pals

, la

ga

rland

a (V

icia

cra

cca)

Poly

omm

atus

ther

site

s Te

rsite

s, co

mba

tent

gre

c de

la g

uerr

a de

Tro

ia,

Bla

veta

de

la tr

epad

ella

Pe

r l’e

spec

ifici

tat d

e la

pla

nta

nutrí

cia,

la

cone

gut p

er se

r lle

ig, d

olen

t i c

ovar

d

tre

pade

lla (O

nobr

ychi

s spp

.)

Po

lyom

mat

us ic

arus

Íc

ar, fi

ll de

Dèd

al, q

ue fu

ig d

el la

berin

t de

Cre

ta

Bla

veta

com

una

Perq

uè é

s la

més

com

una

del g

èner

e

amb

unes

ale

s de

cera

Poly

omm

atus

cel

ina

B

lave

ta c

omun

a af

rica

na

Perq

uè e

stà d

istrib

uïda

prin

cipa

lmen

t pel

nor

d

del c

ontin

ent a

fric

à

Po

lyom

mat

us e

ros

Eros

, déu

gre

c de

l’am

or

Bla

veta

alp

ina

Per l

a di

strib

ució

, rel

egad

a al

s Piri

neus

, sob

re-

to

t a l’

esta

tge

alpí

Poly

omm

atus

dap

hnis

D

afni

s, fil

l d’H

erm

es, p

asto

r a S

icíli

a, p

oeta

i m

úsic

B

lave

ta d

e fis

tó

Per l

a m

orfo

logi

a ca

ract

erís

tica

del m

arge

de

le

s ale

s pos

terio

rs

Po

lyom

mat

us d

amon

D

edic

at a

dife

rent

s per

sona

tges

pos

sibl

es d

e B

lave

ta d

e ra

tlla

blan

ca

Per l

a ca

ract

erís

tica

ratll

a bl

anca

pre

sent

al

no

m D

amon

reve

rs d

e le

s ale

s pos

terio

rs

Po

lyom

mat

us ri

part

ii D

edic

ada

a R

ippa

rt, e

ntom

òleg

fran

cès

Mar

rone

ta d

e ve

llut

Pel c

olor

i la

text

ura

vellu

tada

del

s and

roco

nis

de

ls m

ascl

es

Po

lyom

mat

us fu

lgen

s D

el ll

atí:

enllu

erna

dor

Gri

seta

de

vellu

t Pe

l col

or i

la te

xtur

a ve

lluta

da d

els a

ndro

coni

s

dels

mas

cles

Ly

sand

ra

Lisa

ndre

, gen

eral

esp

artà

B

lave

tes

Pel c

olor

Lysa

ndra

bel

larg

us

Per l

a be

lla A

rgia

, filla

d’A

dras

t i A

mfít

ea

Bla

veta

llue

nt

Pel c

olor

bla

u lla

mpa

nt

Ly

sand

ra c

orid

on

Cor

idó,

geg

ant fi

ll de

Tàr

tar i

Gea

; pas

tor d

e G

rise

ta d

e m

unta

nya

Per l

a co

lora

ció

i per

la d

istri

buci

ó, p

rinci

-

les È

glog

ues d

e V

irgili

palm

ent e

n zo

nes d

e m

unta

nya

Lysa

ndra

his

pana

D

’His

pàni

a G

rise

ta m

edite

rràn

ia

Per l

a co

lora

ció

i per

la d

istri

buci

ó, a

la z

ona

m

edite

rràn

ia

Lysa

ndra

alb

ican

s D

el ll

atí:

blan

c B

lave

ta p

àŀlid

a Pe

r la

colo

raci

ó, m

és b

lanc

a qu

e bl

ava

Nym

phal

idae

-L

ibyt

hein

ae

Libi

tea,

dee

ssa

de L

íbia

L

ibite

ïns

Liby

thea

Li

bite

a, d

eess

a de

Líb

ia

Liby

thea

cel

tis

Per l

a pl

anta

nut

rícia

, el l

ledo

ner (

Cel

tis a

ustr

alis

) Pa

pallo

na d

el ll

edon

er

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a, e

l lle

do-

ne

r (C

eltis

aus

tral

is).

Sinò

nim

s: n

assu

da d

el

lledo

ner,

pel

s pal

ps la

bial

s des

envo

lupa

ts

Nym

phal

idae

-D

anai

nae

Dàn

ae, fi

lla d

’Acr

isi,

rei d

’Arg

os, i

d’E

uríc

ide

Dan

aïns

D

anau

s D

ànae

, filla

d’A

cris

i, re

i d’A

rgos

, i d

’Eur

ícid

e M

onar

ques

M

anlle

vat d

el n

om c

omú

angl

ès d

e l’e

spèc

ie

m

és c

oneg

uda,

D. p

lexi

ppus


Dan

aus c

hrys

ippu

s C

risip

, un

dels

Atri

des,

assa

ssin

at p

el se

u Pa

pallo

na ti

gre

Man

lleva

t del

nom

com

ú an

glès

ge

rman

astre

Atre

u

D

anau

s ple

xipp

us

Del

gre

c: b

on g

enet

M

onar

ca

Man

lleva

t del

nom

com

ú an

glès

Nym

phal

idae

- D

e le

s nim

fes,

divi

nita

ts fe

men

ines

de

la n

atur

a N

imfa

lins,

Hel

icon

ins,

Nym

phal

inae

, Hel

icon

iinae

,

Lim

eniti

dins

, Car

axin

s,L

imen

itidi

nae,

Cha

raxi

inae

,

Apa

turi

nsA

patu

rina

e

Arg

ynni

s A

rgin

nis,

la re

sple

nden

t, so

bren

om d

e Ve

nus

Arg

enta

des

Rec

ollit

per

Vila

rrúb

ia (1

961)

(arg

entin

es),

ad

apta

t a u

na m

illor

sono

ritat

Arg

ynni

s pap

hia

Pàfia

, plo

rane

ra e

n la

mor

t d’A

doni

s. Pa

fos,

fill d

e A

rgen

tada

com

una

Perq

uè é

s l’e

spèc

ie m

és c

omun

a de

l gèn

ere

Pi

gmal

ió i

Gal

atea

, rei

s lle

gend

aris

de

Xip

re

A

rgyn

nis p

ando

ra

Pand

ora,

la p

rimer

a do

na c

read

a pe

r l’O

limp

i Pa

ndor

a Es

resp

ecta

el n

omin

al d

e l’e

spèc

ie

envi

ada

al m

ón, q

ue o

bre

la g

erra

d’o

n s’

este

nen

to

ts e

ls m

als d

e la

Ter

ra

A

rgyn

nis a

glaj

a A

glai

a, u

na d

e le

s tre

s Grà

cies

A

rgen

tada

de

mun

tany

a Pe

r la

seva

dis

tribu

ció,

en

zone

s de

mun

tany

a

A

rgyn

nis a

dipp

e A

dipp

e, u

na d

e le

s nim

fes

Arg

enta

da d

e pu

nts v

erm

ells

Pel

s pun

ts v

erm

ells

de

les a

les p

oste

riors

Arg

ynni

s nio

be

Nío

be, fi

lla d

e Tà

ntal

i es

posa

d’A

mfío

n N

íobe

Es

resp

ecta

el n

omin

al d

e l’e

spèc

ie

A

rgyn

nis e

lisa

Elis

a, re

ina

de C

arta

go

Elis

a Es

resp

ecta

el n

omin

al d

e l’e

spèc

ie

Isso

ria

Is

sori

a la

thon

ia

Latò

nia,

sobr

enom

de

Dia

na

Mir

alle

ts

Rec

ollit

per

Vila

rrúb

ia (1

961)

, per

les t

aque

s

plat

ejad

es a

les a

les p

oste

riors

B

rent

his

De

la Il

íada

, loc

alita

t pro

pera

a T

roia

Pe

rlad

es

Perla

, com

a fr

uit o

pro

duct

e d’

una

nim

fa

B

rent

his i

no

Ino,

filla

de

Cad

me

i Har

mon

ia, r

eina

de

Tebe

s Pe

rlad

a eu

rope

a Pe

r la

seva

dis

tribu

ció

prin

cipa

l, pe

l cen

tre i

no

rd d

’Eur

opa

Bre

nthi

s dap

hne

Daf

ne, u

na d

e le

s nim

fes,

que

es v

a tra

nsfo

rmar

Pe

rlad

a de

l’es

barz

er

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a,

en ll

orer

per

fugi

r d’A

poŀlo

l’esb

arze

r (Ru

bus s

pp.)

Bre

nthi

s hec

ate

Hèc

ate,

dee

ssa

mis

satg

era

de d

imon

is i

fant

asm

es

Perl

ada

de la

filip

èndu

la

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a, la

ul

màr

ia (F

ilipe

ndul

a ul

mar

ia)

B

olor

ia

Del

llat

í: xa

rxa

de p

esca

r; pe

l dib

uix

retic

ulat

D

onze

lles

Ref

erèn

cia

a fe

men

í, at

ribut

de

les n

imfe

s

B

olor

ia e

unom

ia

Èuno

m, fi

ll d’

Arq

uíte

les,

mor

t en

man

s d’H

èrac

les

Don

zella

de

la b

isto

rta

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a, la

Eu

nòm

ia, fi

lla d

e Ze

us i

Tem

is

bi

stor

ta (P

olyg

onum

bis

tort

a)

B

olor

ia e

uphr

osyn

e Eu

fròs

ine,

una

de

les t

res G

ràci

es

Don

zella

rog

enca

Pe

r la

colo

raci

ó ro

genc

a de

l rev

ers d

e l’a

la

post

erio

r

B

olor

ia se

lene

Se

lene

, filla

d’H

ipèr

ion

i Tia

, que

per

soni

fica l

a Llu

na

Don

zella

bru

na

Per l

a co

lora

ció

més

fosc

a de

l rev

ers d

e l’a

la

post

erio

r

B

olor

ia d

ia

Dia

, sob

reno

m d

’Ebe

, ser

vent

a de

ls d

éus;

Dia

, illo

t, D

onze

lla v

iole

ta

Per l

a co

lora

ció

viol

eta

del r

ever

s de

l’ala

és

la N

axos

d’a

ra

po

ster

ior

Fam

ília

Gèn

ere

i esp

ècie

O

rige

n de

l nom

llat

í N

om p

ropo

sat

Com

enta

ri


Bol

oria

pal

es

Pale

s, di

vini

tat p

asto

ral

Don

zella

alp

ina

Per l

a se

va d

istri

buci

ó al

pina

Bol

oria

nap

aea

Nap

ees,

nim

fes d

e le

s val

ls i

dels

bos

cos

Don

zella

de

mun

tany

a Pe

r la

seva

dis

tribu

ció,

en

zone

s de

l’alta

m

unta

nya

Va

ness

a D

el g

rec:

bril

lar;

pel p

oem

a C

aden

us a

nd V

anes

sa,

de

J. S

wift

Va

ness

a at

alan

ta

Ata

lant

a, c

açad

ora

i gue

rrer

a, c

asad

a am

b A

tala

nta

Es re

spec

ta e

l nom

inal

de

l’esp

ècie

. Sin

ònim

:

Hip

òmen

es

re

i, en

mal

lorq

uí

Va

ness

a ca

rdui

Pe

r l’ú

s del

s car

ds (A

ster

àcie

s) c

om a

pla

ntes

M

igra

dora

del

s car

ds

Mig

rado

ra p

er ex

ceŀlè

ncia

de l

a nos

tra fa

una;

els

nu

tríci

es

ca

rds (

Aste

ràci

es) s

ón la

pla

nta n

utríc

ia p

rinci

pal

A

glai

s A

glai

a, u

na d

e le

s tre

s Grà

cies

A

glai

s io

Io, a

man

t de

Zeus

, tra

nsfo

rmad

a en

vac

a pe

r la

Paó

de d

ia

Nom

de

tradi

ció

cata

lana

reco

llit p

er V

ilarrú

bia

ge

losi

a d’

Her

a

(1

961)

Agl

ais u

rtic

ae

Per l

a se

va p

lant

a nu

tríci

a, l’

ortig

a (U

rtic

a sp

p.)

Papa

llona

de

les o

rtig

ues

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a, le

s orti

-

gues

(Urt

ica

spp.

). Si

nòni

m: o

rtig

uera

Po

lygo

nia

Del

gre

c: m

olts

ang

les;

per

les a

les a

ngul

oses

Po

lygo

nia

c-al

bum

Pe

r la

taca

bla

nca

en fo

rma

de C

del

reve

rs d

e Pa

pallo

na d

e la

c b

lanc

a Pe

r la

taca

bla

nca

en fo

rma

de C

del

reve

rs d

e

l’ala

pos

terio

r

l’ala

pos

terio

r

Ara

schn

ia

Ara

cne,

rival

d’A

tene

a, qu

e la v

a con

verti

r en

aran

ya;

pe

l ret

icul

at, c

om u

na te

rany

ina,

al re

vers

de l

es al

es

Ara

schn

ia le

vana

Le

vana

, dee

ssa

rom

ana

del p

art,

nasc

uda

de la

Ter

ra

Tera

nyin

a Pe

l ret

icul

at, c

om u

na te

rany

ina,

del

reve

rs d

e

les a

les

N

ymph

alis

N

imfe

s, di

vini

tats

fem

enin

es d

e la

nat

ura

Nym

phal

is a

ntio

pa

Ant

íope

, que

va

teni

r dos

fills

am

b Ze

us i

desp

rés

Vellu

tada

del

salz

e R

ecol

lit p

er V

ilarr

úbia

(196

1); p

er le

s sev

es

es v

a ca

sar a

mb

Lico

s, re

i de

Tebe

s

plan

tes n

utríc

ies p

rinci

pals

, els

salz

es (S

alix

sp

p.)

Nym

phal

is p

olyc

hlor

os

Del

gre

c: m

olts

col

ors,

enca

ra q

ue k

hlor

os

Nim

fa d

orm

ent

Pel l

larg

per

íode

que

l’ad

ult p

assa

en

diap

ausa

co

rres

pon

al c

olor

ver

d pà

ŀlid

E

uphy

drya

s N

om p

ropi

com

ú a

l’ant

igui

tat;

de fo

rma

boni

ca

Bro

cats

Pe

r ana

logi

a am

b el

s tei

xits

que

com

bine

n se

da

i met

alls

Euph

ydry

as d

esfo

ntai

nii

Ded

icad

a a

R.L

. Des

font

aine

s, bo

tàni

c fr

ancè

s B

roca

t de

la c

efal

ària

Pe

r l’e

spec

ifici

tat d

e la

pla

nta

nutrí

cia,

la c

efa-

de

ls s.

XV

III-

XIX

lària

(Cep

hala

ria

leuc

anth

a)

E

uphy

drya

s aur

inia

A

urín

ia, s

obre

nom

de

Satú

rnia

, pito

niss

a ve

nera

da

Bro

cat v

aria

ble

Per l

a fo

rta v

aria

bilit

at d

e co

lors

i pr

efer

ènci

es

pels

Ger

màn

ics i

cita

da p

er T

àcit

ecol

ògiq

ues q

ue p

rese

nta

aque

sta

espè

cie

M

elita

ea

Mèl

ite, fi

lla d

e N

ereu

i D

oris

. Mel

itea,

sobr

enom

D

amer

s Re

colli

t per

Vila

rrúbi

a (1

961)

; pel

diss

eny

alar

,

de D

iana

i d’

Àrte

mis

, i a

ltres

der

ivat

s

que

reco

rda

el jo

c de

dam

es

M

elita

ea c

inxi

a C

inct

ia, s

obre

nom

d’H

era,

la Ju

no ro

man

a D

amer

pun

teja

t Pe

ls pu

nts n

egre

s sub

mar

gina

ls de

l’al

a pos

terio

r

M

elita

ea p

hoeb

e Fe

be, s

obre

nom

d’À

rtem

is, q

ue p

resi

dia

l’ora

cle

Dam

er d

e la

cen

tàur

ea

Per l

es se

ves p

lant

es n

utríc

ies p

rinci

pals

, les

de

Del

fos

ce

ntàu

rees

(Cen

taur

ea sp

p.)

Mel

itaea

triv

ia

Trív

ia, s

obre

nom

de

Dia

na o

Àrte

mis

D

amer

de

la b

lene

ra

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a, la

bl

ener

a (V

erba

scum

spp.

)


Mel

itaea

did

yma

Díd

ima,

sobr

enom

de

Dia

na o

Àrte

mis

; bes

só

Dam

er r

oig

Per l

a co

lora

ció

roge

nca

de l’

anve

rs d

e le

s ale

s

M

elita

ea d

iam

ina

D

amer

de

la v

aler

iana

Pe

r l’e

spec

ifici

tat d

e la

pla

nta

nutrí

cia,

la

vale

riana

(Val

eria

na sp

p.)

Mel

itaea

dei

one

Dio

ne, u

na d

e le

s nim

fes;

am

b Ze

us, v

a se

r D

amer

del

s con

illet

s Pe

r la

seva

pla

nta

nutrí

cia

prin

cipa

l, el

s con

i-

mar

e d’

Afr

odita

llets

(Ant

irrh

inum

maj

us)

Mel

itaea

par

then

oide

s Pa

rteni

, epí

tet d

’Àrte

mis

D

amer

del

s pra

ts

Per l

’hàb

itat p

rinci

pal d

e l’e

spèc

ie

M

elita

ea c

elad

ussa

Dam

er b

oscà

Pe

r l’h

àbita

t prin

cipa

l de

l’esp

ècie

Li

men

itis

Del

llat

í: lla

cuna

; Lim

eniti

s, so

bren

om d

e Ve

nus

Nim

fes

Div

inita

ts fe

men

ines

de

la n

atur

a. S

inòn

im:

go

ges,

en c

atal

à, d

ones

d’a

igua

Lim

eniti

s cam

illa

Cam

iŀla,

prin

cesa

del

Lac

i a l’

Enei

da d

e V

irgili

N

imfa

bos

cana

Pe

r la

pref

erèn

cia

pels

am

bien

ts fo

rest

als

Lim

eniti

s red

ucta

D

el ll

atí:

redu

ïda,

més

pet

ita

Nim

fa m

edite

rràn

ia

Per l

a se

va d

istri

buci

ó pr

efer

ent a

la re

gió

m

edite

rràn

ia

Cha

raxe

s D

el g

rec:

est

aca,

esc

otad

ura

Cha

raxe

s jas

ius

Div

erse

s int

erpr

etac

ions

Pa

pallo

na d

e l’a

rboç

Re

colli

t per

Vila

rrúbi

a (19

61);

per l

a sev

a pla

nta

nu

tríci

a pr

inci

pal,

l’arb

oç (A

rbut

us u

nedo

)

Apa

tura

D

el g

rec:

que

eng

anya

; pel

s efe

ctes

torn

asso

lats

To

rnas

sola

des

Per l

’efe

cte

de la

llum

sobr

e l’a

nver

s de

les

de

l’an

vers

de

les a

les d

els m

ascl

es

al

es d

els m

ascl

es

A

patu

ra il

ia

Ília,

mar

e de

Ròm

ul i

Rem

To

rnas

sola

da p

etita

Pe

r la

mid

a, m

és p

etita

Apa

tura

iris

Ir

is, p

erso

nific

a l’a

rc d

e Sa

nt M

artí

Torn

asso

lada

gra

n Pe

r la

mid

a, m

és g

ran

Nym

phal

idae

-Sat

yrin

ae

Sàtir

s, di

vini

tats

silv

estre

s, co

mpa

nys d

e B

acus

, Sa

tirin

s

mig

hom

es i

mig

cab

rits

Pa

rarg

e Pr

òxim

a a

rges

, bla

nc, p

erò

en re

ferè

ncia

a la

B

rune

s Pe

l col

or d

omin

ant

pr

oxim

itat a

Mel

anar

gia

Para

rge

aege

ria

Egèr

ia, u

na d

e le

s nim

fes

Bru

na b

osca

na

Per l

a se

va p

refe

rènc

ia p

els a

mbi

ents

fore

stal

s

Lasi

omm

ata

Del

gre

c: u

lls p

elut

s, ve

lluta

ts

Mar

gere

s Pe

r la

seva

pre

ferè

ncia

pel

s mar

ges d

e ca

min

s

i lím

its e

ntre

am

bien

ts

La

siom

mat

a m

eger

a M

eger

a, u

na d

e le

s tre

s Erín

ies,

nasc

udes

de

la

Mar

gera

com

una

Perq

uè é

s l’e

spèc

ie m

és c

omun

a de

l gèn

ere

sa

ng d

’Urà

, que

mor

tifiqu

en e

ls c

rimin

als

Lasio

mm

ata

petro

polit

ana D

e Pe

tropo

li, fo

rma

llatin

a de

San

t Pet

ersb

urg

Mar

gera

ara

nesa

Pe

rquè

a C

atal

unya

la se

va d

istri

buci

ó es

tà

limita

da a

la V

all d

’Ara

n

La

siom

mat

a m

aera

M

aera

, una

de

les N

erei

des;

tris

ta, p

el c

olor

fosc

M

arge

ra g

ran

Per l

a se

va m

ida,

sens

ible

men

t més

gra

n qu

e

de le

s ale

s

la d

e le

s altr

es e

spèc

ies d

el g

èner

e

Coe

nony

mph

a D

el ll

atí:

nim

fa c

omun

a L

leon

ades

Pe

l col

or

C

oeno

nym

pha

arca

nia

Del

llat

í: se

cret

, tan

cat

Lle

onad

a de

mat

olla

r Pe

rquè

pre

fere

ix e

ls a

mbi

ents

mig

tanc

ats

Coen

onym

pha

glyc

erio

n G

licer

i, em

pera

dor r

omà

del s

. V a

C

Lle

onad

a de

mun

tany

a Pe

r la

seva

dis

tribu

ció,

en

zone

s de

mun

tany

a

C

oeno

nym

pha

doru

s D

oris

, nim

fa o

ceàn

ica

Lle

onad

a de

les g

arri

gues

Pe

l seu

hàb

itat,

en z

ones

sequ

es i

àrid

es

Fam

ília

Gèn

ere

i esp

ècie

O

rige

n de

l nom

llat

í N

om p

ropo

sat

Com

enta

ri


Coen

onym

pha

pam

philu

s Del

llat

í: am

ic d

e to

thom

, bon

dadó

s L

leon

ada

com

una

Perq

uè é

s l’e

spèc

ie m

és c

omun

a de

l gèn

ere

Coe

nony

mph

a co

rinn

a C

orin

na, p

oete

ssa

de T

anag

ra a

Grè

cia

Lle

onad

a de

Sar

deny

a En

dèm

ica

de C

òrse

ga i

Sard

enya

Py

roni

a D

iver

ses i

nter

pret

acio

ns e

n re

laci

ó am

b el

foc

Salta

bard

isse

s Pe

rquè

es t

roba

nor

mal

men

t en

ambi

ents

em

bard

issa

ts

Py

roni

a tit

honu

s Ti

tonu

s, fil

l de

Laom

edon

t, re

i de

Troi

a Sa

ltaba

rdis

ses e

urop

ea

Per l

a sev

a àm

plia

dist

ribuc

ió al

cent

re d

’Eur

opa

Pyro

nia

ceci

lia

Cec

ília,

nom

de

dona

Sa

ltaba

rdis

ses d

e so

lell

Perq

uè o

cupa

am

bien

ts a

ssol

ella

ts i

term

òfils

Pyro

nia

bath

seba

B

aths

eba,

gen

eral

del

rei D

avid

Sa

ltaba

rdis

ses c

inta

da

Per l

a ta

ca a

llarg

ada

i cla

ra d

el re

vers

de

l’ala

post

erio

r

Aph

anto

pus

Del

gre

c: p

eus i

nvis

ible

s; p

er la

deg

ener

ació

del

pr

imer

par

ell d

e po

tes e

n aq

uest

a fa

míli

a

A

phan

topu

s hyp

eran

tus

Hip

eran

t, un

del

s cin

quan

ta fi

lls d

’Egi

pte

Papa

llona

del

s ulle

ts

Pel s

egui

t d’o

cels,

com

ulls

, del

reve

rs d

e les

ales

M

anio

la

Del

llat

í: di

min

utiu

de

Man

ia o

Man

es, à

nim

es d

els

m

orts

; pos

sibl

emen

t per

la c

olor

ació

fosc

a

M

anio

la ju

rtin

a Po

ssib

lem

ent c

orru

pció

de

Jurtu

na,u

na n

imfa

de

Bru

na d

els p

rats

Pe

rquè

pre

fere

ix e

ls p

rats

i el

s am

bien

ts o

berts

le

s fon

ts d

e R

oma

Man

iola

nur

ag

De

la c

ultu

ra n

uràg

ica,

de

Sard

enya

B

runa

de

Sard

enya

En

dèm

ica

de S

arde

nya

H

ypon

ephe

le

Per l

’anv

ers d

e le

s ale

s, fo

sc

Hyp

onep

hele

lyca

on

Licà

on, fi

ll de

Pel

asg,

rei d

’Arc

àdia

. Zeu

s el v

a B

runa

de

mun

tany

a Pe

rquè

ocu

pa z

ones

de

mun

tany

a

trans

form

ar e

n llo

p

H

ypon

ephe

le lu

pina

D

el ll

atí:

dim

inut

iu d

e llo

ba

Bru

na d

e se

cà

Perq

uè a

Cat

alun

ya e

s tro

ba e

n zo

nes à

rides

de

le

s com

arqu

es d

e po

nent

E

rebi

a Èr

eb, u

n de

ls d

éus d

e l’A

vern

, l’in

fern

; per

la

Mun

tany

eses

Pe

rquè

són

espè

cies

de

mun

tany

a. S

inòn

ims:

fo

scor

de

les a

les

er

èbie

s, de

l nom

inal

del

gèn

ere

Ere

bia

eury

ale

Euría

le, u

na d

e le

s tre

s Gòr

gone

s M

unta

nyes

a fis

tona

da

Per l

a fím

bria

de

les a

les,

sem

blan

t a u

n fis

tó

E

rebi

a m

anto

M

anto

, filla

de

Tirè

sies

, rei

de

Tebe

s M

unta

nyes

a lli

sa

Per l

’abs

ènci

a de

dib

uixo

s dis

tintiu

s a le

s ale

s

E

rebi

a ep

iphr

on

Del

gre

c: se

riós;

pel

seu

colo

r fos

c

Mun

tany

esa

men

uda

Per l

a m

ida,

més

pet

ita q

ue la

de

les a

ltres

es

pèci

es d

el g

èner

e

E

rebi

a tr

iari

a Pe

ls tr

es p

unts

api

cals

de

l’ala

ant

erio

r M

unta

nyes

a de

la te

rna

Pels

tres p

unts

apic

als d

e l’a

la a

nter

ior,

alin

eats

Ere

bia

gorg

e G

orge

, una

de

les t

res G

òrgo

nes

Mun

tany

esa

de ta

rter

a Pe

rquè

es t

roba

típi

cam

ent a

les t

arte

res

pi

rinen

ques

Ere

bia

gorg

one

Les G

òrgo

nes,

divi

nita

ts d

el re

gne

de le

s om

bres

, M

unta

nyes

a de

l Pir

ineu

Pe

rquè

és u

n en

dem

ism

e de

ls P

irine

us

Euría

le, M

edus

a i E

sten

o

E

rebi

a ep

isty

gne

Del

gre

c: h

orrib

le; p

el c

olor

fosc

M

unta

nyes

a de

pri

mav

era

Perq

uè é

s l’u

nica

esp

ècie

del

gèn

ere

amb

una

fe

nolo

gia

estri

ctam

ent p

rimav

eral

Ere

bia

cass

ioid

es

Del

gre

c: se

mbl

ant a

un

elm

M

unta

nyes

a gr

iset

a Pe

r la

colo

raci

ó gr

isen

ca d

el re

vers

de

l’ala

po

ster

ior

Ere

bia

rond

oui

Ded

icad

a a

P. R

ondo

u, e

ntom

òleg

i pi

rinei

sta

Mun

tany

esa

gris

eta

bess

ona

Espè

cie

d’ap

aren

ça m

olt s

embl

ant a

fr

ancè

s del

s s. X

IX-X

X

E.

cas

sioi

des

Ere

bia

pron

oe

Pròn

oe, fi

lla d

e N

ereu

i D

oris

M

unta

nyes

a ta

rdan

a ar

anes

a Pe

l seu

vol

tard

à, a

l’ag

ost,

i per

una

dist

ribuc

ió

que a

Cat

alun

ya es

tà re

strin

gida

a la

Val

l d’A

ran


Ere

bia

lefe

bvre

i D

edica

da a

A.L

. Lef

èbvr

e, en

tom

òleg

fran

cès d

el s.

XIX

Mun

tany

esa

negr

a Pe

r la

seva

col

orac

ió, e

xtre

mam

ent f

osca

Ere

bia

oem

e

Mun

tany

esa

de le

s mol

lere

s Pe

r l’h

àbita

t car

acte

rístic

de

l’esp

ècie

Ere

bia

neor

idas

Id

as, fi

ll d’

Afa

reu

i Are

ne, v

a ra

ptar

Mar

pess

a M

unta

nyes

a ta

rdan

a Pe

l seu

vol

tard

à, a

l’ag

ost i

al s

etem

bre

Ere

bia

meo

lans

D

e M

éola

ns, l

ocal

itat d

els A

lps f

ranc

esos

M

unta

nyes

a co

mun

a Pe

rquè

és l

’esp

ècie

més

com

una

del g

èner

e

E

rebi

a pa

ndro

se

Pand

ros,

filla

de

Cèc

rops

, fun

dado

r d’A

tene

s M

unta

nyes

a pu

ntej

ada

Pels

pet

its p

unts

dis

tintiu

s a la

zon

a po

stdi

scal

de

l’al

a an

terio

r

E

rebi

a st

henn

yo

Del

gre

c: v

igor

M

unta

nyes

a pu

ntej

ada

Espè

cie

pràc

ticam

ent i

ndist

ingi

ble

de l’

ante

rior,

piri

nenc

a

endè

mic

a de

ls P

irine

us

Mel

anar

gia

Pel c

olor

neg

re i

blan

c de

les a

les

Esc

acs

Pel d

isse

ny d

e le

s ale

s, am

b al

tern

ança

de

ce

ŀles b

lanq

ues i

neg

res

Mel

anar

gia

russ

iae

De

Rús

sia

Esc

ac d

e m

unta

nya

Per l

a se

va d

istri

buci

ó, e

n zo

nes d

e m

unta

nya

Mel

anar

gia

gala

thea

G

alat

ea, u

na d

e le

s Ner

eide

s; p

asto

ra a

les

Esc

ac a

ranè

s Pe

rquè

a C

atal

unya

la se

va d

istri

buci

ó es

tà

Èglo

gues

de

Virg

ili

lim

itada

a la

Val

l d’A

ran

Mel

anar

gia

lach

esis

Là

ques

is, u

na d

e le

s tre

s per

soni

ficac

ions

de

les

Esc

ac ib

èric

Pe

rquè

es t

ract

a d’

un e

ndem

ism

e ib

èric

M

oire

s, el

des

tí; só

n le

s Par

ques

rom

anes

Mel

anar

gia

occi

tani

ca

D’O

ccità

nia,

regi

ó de

l sud

de

Fran

ça

Esc

ac fe

rrug

inós

Pe

l col

or d

e le

s ven

es d

el re

vers

de

les a

les

Mel

anar

gia

ines

D

edic

ada

a In

es, d

onze

lla d

el c

omte

J.C

. E

scac

de

pone

nt

Perq

uè e

s tro

ba a

les c

omar

ques

de

pone

nt

Hof

fman

segg

, ent

omòl

eg d

els s

. XV

III-

XIX

Sa

tyru

s Sà

tirs,

divi

nita

ts si

lves

tres,

com

pany

s de

Bac

us,

Sàtir

s Es

resp

ecta

el n

omin

al d

el g

èner

e

mig

hom

es i

mig

cab

rits

Saty

rus f

erul

a D

el n

om d

e la

can

yafe

rla (F

erul

a co

mm

unis

),

Sàtir

gra

n Pe

r la

mid

a, m

és g

ran

qu

e no

és u

na d

e le

s sev

es p

lant

es n

utríc

ies?

Saty

rus a

ctae

a A

ctea

, filla

de

Ner

eu i

Dor

is

Sàtir

pet

it Pe

r la

mid

a, m

és p

etita

H

ippa

rchi

a H

ipar

c, a

strò

nom

gre

c de

l s. I

I aC

Fa

unes

Si

nòni

m d

e sà

tir e

n la

mito

logi

a gr

ega

Hip

parc

hia

fagi

D

el n

om d

’un

arbr

e, e

l fai

g (F

agus

sylv

atic

a),

Faun

e gr

an

Per l

a m

ida,

més

gra

n

que

no é

s una

de

les s

eves

pla

ntes

nut

rície

s

H

ippa

rchi

a he

rmio

ne

Fa

une

petit

Pe

r la

mid

a, m

és p

etita

Hip

parc

hia

sem

ele

Sèm

ele,

filla

de

Cad

me

i Har

mon

ia, q

ue a

mb

Faun

e lle

onat

Pe

l col

or

Zeus

va

enge

ndra

r Dio

nís

Hip

parc

hia

stat

ilinu

s St

ator

, sob

reno

m d

e Ze

us

Faun

e br

u Pe

l col

or

H

ippa

rchi

a fid

ia

Fídi

a, so

bren

om d

e Ju

no, d

ona

de Jú

pite

r Fa

une

ziga

-zag

a Pe

l dib

uix

en zi

ga-z

aga a

l rev

ers d

e l’a

la p

oste

rior

Hip

parc

hia

neom

iris

D

el g

rec

i del

llat

í: no

u i s

orpr

enen

t Fa

une

de S

arde

nya

petit

En

dèm

ica

de C

òrse

ga i

Sard

enya

Hip

parc

hia

aris

taeu

s A

riste

u, fi

ll d’

Apo

ŀlo i

Cire

na

Faun

e m

erid

iona

l Pe

r la

seva

dis

tribu

ció,

al s

ud d

’Ità

lia i

illes

pr

oper

es

Are

thus

ana

D’A

retu

sa, u

na d

e le

s Ner

eide

s

A

reth

usan

a ar

ethu

sa

Are

tusa

, una

de

les N

erei

des i

nim

fa d

el m

ar,

Fals

faun

e Pe

r la

sem

blan

ça a

mb

les e

spèc

ies d

el g

èner

e

com

pany

a d’

Àrte

mis

Hip

parc

hia

Fam

ília

Gèn

ere

i esp

ècie

O

rige

n de

l nom

llat

í N

om p

ropo

sat

Com

enta

ri


B

rint

esia

Bri

ntes

ia c

irce

C

irce,

filla

d’H

èlio

s i P

erse

, nim

fa o

ceàn

ica

i B

ruix

a Pe

r la c

olor

ació

, fos

ca, i

per

la m

ida,

gran

; bru

ixa

pe

rquè

Circ

e er

a un

a br

uixa

C

haza

ra

Del

gre

c: p

rivar

o d

espo

ssei

r; pe

rquè

Aqu

iŀles

va

ser d

espo

sseï

t de

Bris

eis

Cha

zara

bri

seis

B

risei

s, jo

ve g

rega

que

es v

a en

amor

ar d

’Aqu

iŀles

B

ruix

a pe

tita

Sem

blan

t a B

. cri

ce, p

erò

de m

ida

més

pet

ita

C

haza

ra p

rieu

ri

Ded

icad

a a

J.L. P

rieur

, pin

tor f

ranc

ès d

el s.

XV

III

Bru

ixa

de p

onen

t Pe

rquè

es t

roba

a le

s com

arqu

es d

e po

nent

Hes

peri

idae

Le

s Hes

pèrid

es, v

igila

nts d

el ja

rdí d

el m

atei

x no

m;

Hes

pèri

ds

del g

rec:

pon

ent,

occi

dent

E

rynn

is

Erín

ies,

nom

am

b qu

è ta

mbé

són

cone

gude

s les

Fú

ries

N

om p

opul

ar d

e di

mon

is d

e se

gon

ordr

e

Fúrie

s, qu

e co

lpeg

en e

ls m

orta

ls

ha

bita

nts d

e l’A

vern

Ery

nnis

tage

s Ta

ges,

jove

am

b do

ts e

ndev

inat

oris

Fú

ria

Úni

c re

pres

enta

nt d

’aqu

est g

èner

e a

Cat

alun

ya

Car

char

odus

D

el g

rec:

am

b de

nts e

smol

ades

; pel

dib

uix

de le

s C

apgr

osso

s Pe

rquè

tene

n un

cap

gro

s en

rela

ció

amb

la

fímbr

ies d

e le

s ale

s

rest

a de

l cos

Car

char

odus

alc

eae

Per u

na d

e le

s sev

es p

lant

es n

utríc

ies,

l’alc

ea o

C

apgr

òs c

omú

Perq

uè é

s l’e

spèc

ie m

és c

omun

a de

l gèn

ere

m

alví

bor

d (M

alva

alc

ea)

Car

char

odus

lava

ther

ae P

er le

s sev

es p

lant

es n

utríc

ies,

les m

alve

s C

apgr

òs p

àŀlid

Pe

l col

or

(Lav

athe

ra sp

p.)

Car

char

odus

floc

cife

rus

Del

gre

c: p

orta

r una

flam

a C

apgr

òs fo

sc

Pel c

olor

Car

char

odus

bae

ticus

D

e la

Bèt

ica

rom

ana

(sud

de

la p

enín

sula

Ibèr

ica)

C

apgr

òs d

el m

alru

bí

Per l

a se

va p

lant

a nu

tríci

a pr

inci

pal,

el m

alru

bí

(M

arru

bium

vul

gare

)

Spia

lia

Del

gre

c: a

mb

taqu

es.

Mur

ris

Pel t

ipus

de

vol,

ràpi

d i i

mpr

evis

ible

Spia

lia se

rtor

ius

Serto

ri, c

abdi

ll lu

sità

que

va

fer l

a gu

erra

a

Mur

ri d

e la

pim

pine

lla

Per l

’esp

ecifi

cita

t de

la p

lant

a nu

tríci

a, la

l’I

mpe

ri R

omà

pim

pine

lla (S

angu

isor

ba m

inor

)

Mus

cham

pia

Ded

icat

a P

.A.H

. Mus

cham

p, e

ntom

òleg

ang

lès

de

ls s.

XIX

-XX

M

usch

ampi

a pr

oto

Prot

o, fi

lla d

e N

ereu

i D

oris

Fa

ls m

erle

t Pe

r la

forta

sem

blan

ça a

mb

les e

spèc

ies d

el

gène

re P

yrgu

s spp

., qu

e es

pro

posa

ano

men

ar

mer

lets

Py

rgus

D

el g

rec:

mer

let;

pel d

ibui

x bl

anc

i neg

re d

e la

M

erle

ts

A p

artir

del

nom

gen

èric

trad

uït a

l cat

alà

fím

bria

de

les a

les

Pyrg

us c

arth

ami

De

Car

tham

us sp

p., g

èner

e de

pla

ntes

com

post

es

Mer

let r

eial

Pe

rquè

és l

’esp

ècie

més

gra

n de

l gèn

ere

(A

ster

àcie

s)

Py

rgus

and

rom

edae

A

ndrò

med

a, fi

lla d

e C

assi

opea

i C

efeu

, i e

spos

a M

erle

t bor

eal

Per l

a se

va d

istri

buci

ó bo

reoa

lpin

a

de P

erse

u

Py

rgus

cac

alia

e D

e C

acal

ia sp

p., g

èner

e de

pla

ntes

com

post

es

Mer

let a

lpí

Per l

a se

va d

istri

buci

ó al

pina

(A

ster

àcie

s)

Py

rgus

mal

void

es

De

la m

alva

(Mal

va sp

p.),

cons

ider

ada

errò

niam

ent

Mer

let c

omú

Perq

uè é

s l’e

spèc

ie m

és c

omun

a de

l gèn

ere

co

m a

pla

nta

nutrí

cia


Pyrg

us se

rrat

ulae

D

e Se

rrat

ula

spp.

, gèn

ere

de p

lant

es c

ompo

stes

M

erle

t oliv

aci

Pel c

olor

(A

ster

àcie

s)

Py

rgus

ono

pord

i D

’Ono

pord

um sp

p., g

èner

e de

pla

ntes

com

post

es

Mer

let d

els e

rms

Pel s

eu h

àbita

t més

car

acte

rístic

(A

ster

àcie

s)

Py

rgus

cir

sii

De

Cir

sium

spp.

, gèn

ere

de p

lant

es c

ompo

stes

M

erle

t rog

enc

Pel c

olor

roge

nc d

el re

vers

de

les a

les

(A

ster

àcie

s)

Py

rgus

arm

oric

anus

D

’Arm

òric

a, re

gió

de la

Gàŀ

lia q

ue c

orre

spon

a

Mer

let r

uder

al

Per l

a se

va p

refe

rènc

ia p

els a

mbi

ents

rude

rals

la

Bre

tany

a

Py

rgus

alv

eus

Del

llat

í: es

caqu

er; p

er le

s taq

ues b

lanq

ues s

obre

M

erle

t maj

or

Perq

uè é

s la

sego

na e

spèc

ie m

és g

ran

del

el

col

or n

egre

de

les a

les

gè

nere

Pyrg

us b

ellie

ri

Ded

icad

a a J.

B.E.

Bel

lier,

ento

mòl

eg fr

ancè

s del

s. X

IX M

erle

t bes

só

Per l

a gr

an se

mbl

ança

am

b P.

alv

eus

H

eter

opte

rus

Del

gre

c: a

les d

ifere

nts d

e le

s de

la re

sta

de

Salti

rons

Pe

l tip

us d

e vo

l tan

car

acte

rístic

de

les e

spèc

ies

pa

pallo

nes d

’aqu

esta

fam

ília

d’aq

uest

gèn

ere

Het

erop

teru

s mor

pheu

s M

orfe

u, fi

ll d’

Hip

nos,

un d

éu a

lat q

ue p

rovo

cava

Sa

ltiró

Ú

nic

repr

esen

tant

d’a

ques

t gèn

ere

a C

atal

unya

la

son

C

arte

roce

phal

us

Del

gre

c: c

ap a

mpl

e o

fort;

pel

cap

gro

s am

b le

s C

apar

ruts

A

par

tir d

el n

om g

enèr

ic tr

aduï

t al c

atal

à

ante

nes s

epar

ades

Carte

roce

phal

us p

alae

mon

Palè

mon

, nom

de

Mel

icer

tes e

n se

r aco

llit p

els

Cap

arru

t d’A

ran

Perq

uè a

Cat

alun

ya la

seva

dis

tribu

ció

està

dé

us, p

rote

ctor

del

s por

ts d

e m

ar

lim

itada

a la

Val

l d’A

ran

Th

ymel

icus

Pe

ls ti

mèl

ics,

els m

úsic

s del

cor

en

el te

atre

gre

c D

aura

ts

Pel s

eu c

olor

dau

rat

Thym

elic

us li

neol

a D

e lín

ia, p

er la

form

a lin

eal d

e l’a

ndro

coni

del

mas

cle

Dau

rat d

e pu

nta

negr

a Pe

l tre

t dis

tintiu

a l’

extre

m d

e le

s mac

es d

e le

s

ante

nes

Thym

elic

us sy

lves

tris

Q

ue v

iu a

les s

elve

s i a

ls b

osco

s D

aura

t de

punt

a ta

ronj

a Pe

l tre

t dis

tintiu

a l’

extre

m d

e le

s mac

es d

e le

s

ante

nes

Thym

elic

us a

cteo

n A

cteó

, jov

e ca

çado

r con

verti

t en

cérv

ol p

er À

rtem

is D

aura

t fos

c Pe

r la

colo

raci

ó, fo

sca

en re

laci

ó am

b la

de

les

al

tres d

ues e

spèc

ies d

el g

èner

e

Hes

peri

a

Les H

espè

rides

, vig

ilant

s del

jard

í del

mat

eix

nom

; D

ards

Pe

l seu

vol

dire

cte

i ràp

id

del g

rec:

pon

ent,

occi

dent

Hes

peri

a co

mm

a Pe

r la

form

a en

com

a de

l’an

droc

oni d

el m

ascl

e D

ard

de ta

ques

bla

nque

s Pe

r les

taqu

es b

lanq

ues a

l rev

ers d

e l’a

la p

oste

rior

O

chlo

des

Del

gre

c: tu

rbul

ent,

errà

tic; p

el ti

pus d

e vo

l

O

chlo

des s

ylva

nus

Del

llat

í: de

l bos

c D

ard

ros

Pel c

olor

ata

ronj

at

Geg

enes

D

el g

rec:

nas

cut d

e la

terr

a Sa

gete

s Pe

l seu

vol

dire

cte

Geg

enes

nos

trod

amus

N

ostra

dam

us, m

etge

i as

tròle

g pr

oven

çal

Sage

ta n

egra

Pe

r la

colo

raci

ó, m

olt f

osca

Geg

enes

pum

ilio

Del

llat

í: pe

tit, n

an

Sage

ta p

etita

Pe

r la

mid

a, m

és p

etita

en

rela

ció

amb

G

. nos

troda

mus

B

orbo

D

el g

rec:

fang

, llo

t

B

orbo

bor

boni

ca

Sa

geta

gra

n Pe

r la

mid

a, m

és g

ran

en re

laci

ó am

b

G. n

ostro

dam

us

Fam

ília

Gèn

ere

i esp

ècie

O

rige

n de

l nom

llat

í N

om p

ropo

sat

Com

enta

ri

proposta de noms comuns per a les papallones diürnes catalanes

Documents