projecte multidisciplinari, innova- dor i motivador, per a ...€¦ · anem a comprar un segell per...
TRANSCRIPT
1
És comunament acceptat que el temps de les vacances estivals és llarg i que les activitats lúdiques pròpies de l’estiu són perfectament compatibles amb un espai de temps diari destinat a la lectura, al repàs, a la investigació i a la creació.
Amb aquest motiu, presentem un projecte multidisciplinari, innova-dor i motivador, per a cada un dels tres primers cursos d’ESO, destinat a l’alumnat que ha superat el curs d’una manera adequada i que no ha de reforçar cap àrea en concret.
Primer curs:
Segon curs:
Tercer curs:
2 3
Els autors
Els quaderns han estat elaborats per un equip format pels autors següents:
– Albert Serrat, responsable de pedagogia de La Salle Catalunya.
– Maria Josep Oró i Xavier Fortuny, professors de La Salle.
– Jordi Folck, autor dels llibres de lectura que acompanyen els quaderns de 1r i 2n, i Santi Baró, autor del llibre de lectura del quadern de 3r. Tots dos són autors reconeguts de literatura juvenil.
Novetats del projecte
v És un projecte multidisciplinari que permet treballar, d’una manera equi-librada, les àrees principals d’ESO.
v S’estructura al voltant del treball de les competències bàsiques, que es recullen i s’expliciten en un quadre al final del quadern.
v S’hi treballen aspectes relacionats amb el creixement personal, com ara valors, educació emocional o habilitats socials, entre altres.
v El llibre de lectura que acompanya cada un dels quaderns, a més de dotar l’alumne d’una lectura amena i interessant, dóna cobertura a la competèn-cia lectora.
v Proposa elaborar un PowerPoint per estructurar alguns dels continguts tre-ballats i exercitar així la competència digital (quaderns de treball de 1r i 2n).
Característiques del projecte
Per a cada un dels tres cursos, l’alumne disposarà d’un quadern i d’un llibre de lectura.
En els quaderns, els alumnes treballaran d’una manera multidisciplinària i re-soldran activitats de les àrees de Llengua catalana, Llengua castellana, Anglès, Matemàtiques, Ciències socials, Ciències naturals i Tecnologia.
A través de les experiències dels protagonistes dels quaderns, l’alumne podrà accedir a camps del coneixement que difícilment s’assoleixen durant el curs acadèmic, en què els programes han de ser més tancats.
Algunes activitats (1r i 2n) van acompanyades de la icona . Aquesta icona indica als alumnes que han d’organitzar el contingut en una matriu de PowerPoint que podran descarregar del lloc web www.espaibarcanova.cat. D’aquesta manera, els alumnes sintetitzaran els aspectes més rellevants que han treballat durant les vacances.
Tenint en compte que l’exposició davant els altres consolida molt més els coneixements adquirits, suggerim que, a l’inici del curs vinent, es dediqui un breu espai de temps a fer que cada alumne, amb el suport del PowerPoint que hagi elaborat, exposi davant la resta de la classe el que ha après a l’estiu.
Els llibres de lectura que acompanyen els quaderns de treball de 1r i 2n tenen en comú un pintoresc protagonista, el drac Basàk, l’últim dels dracs de la nis-saga Draconis Ladonis. Viu a Hollywood i treballa de figurant en pel·lícules.
En el llibre de lectura que acompanya el quadern de treball de 3r, un grup de nois i noies que han acabat tercer d’ESO, acompanyats de tres professors, viatgen a una illa deshabitada del Pacífic: l’illa del Coco.
Al llarg del cada uns dels quaderns, es fa esment d’aquests llibres de lectura amb activitats de comprensió lectora presentades, de manera seqüenciada, al final de cada dos temes.
4 5
El llibre de lectura
El llibre de primer es titula Draconis Ladonis. Llibre de meravelles.
Bastàk, conegut també com a Peter Hunt, és un drac al qual el seu representant ha aconseguit una feina en una superproducció sobre Hèrcules.
Mentre preparen la pel·lícula, coneixerem diverses histò-ries mitològiques, com ara la de Perseu i l’esgarrifosa Me-dusa, la de Cadme i els homes sembrats, la del déu preco-lombí Quetzalcóatl o la del malvat Hades i el seu temible seguici.
Primer curs
El quadern de l’alumne
En el quadern DESTINACIÓ PEQUÍN, els alumnes acompanyaran en Xavier i la Mei, els protagonistes, en un viatge que, sortint de Barcelona, els portarà fins a Pequín, passant per Roma, Atenes, Istanbul, el Caire, Bagdad, Calcuta i Hong Kong.
Visitaran, doncs, vuit ciutats representatives de dife-rents cultures i estils de vida, en cada una de les quals descobriran aspectes històrics, científics, literaris, reli-giosos i culturals.
44
Anem en autocar fins a la Vall dels Reis, a prop de Luxor, una de les necròpolis faraò-
niques més importants. A la Mei i a mi ens crida l’atenció la representació en moltes de
les tombes del déu Horus, conegut com el déu falcó.
9. Fraccions. Els antics egipcis van prendre els signes de les fraccions de les parts que
formaven el jeroglífic de l’ull d’Horus, tal com es pot veure en el dibuix. Observa’l amb
atenció i fes les activitats que hi ha a continuació:
4
• D’acord amb l’equivalència entre els símbols del jeroglífic de l’ull d’Horus i les fracci-
ons, dibuixa els símbols, en el quadre de l’esquerra, i escriu les fraccions, en el quadre
de la dreta, corresponents. Tingues en compte que en tots els casos cal fer sumes de
fraccions.
5/8
3/8
3/4
141
16
12
18
132
164
BT00185101_ElCaire.indd 44
04/03/10 11:00
45
Mentre visitem la Vall dels Reis també observem que els antics egipcis no representaven
els nombres de la mateixa manera que nosaltres. Es tractava d’un sistema de numera-
ció decimal en què la posició dels símbols no era important.
10. Nombres. Observa alguns dels símbols jeroglífics que feien servir els antics egipcis
per representar els nombres i fes les activitats que hi ha a continuació:
• Escriu aquests nombres d’acord amb el sistema de numeració egipci. Recorda que la
posició dels símbols no és important, sinó que cal sumar els valors dels signes.
112.598
1671.304
3894.622
• Quin nombre es representa en cadascuna de les imatges?
1 2 3 10 20 100 1.000 10.000 100.000 1.000.000
BT00185101_ElCaire.indd 45
04/03/10 11:00
27
BT00185101_Maravelles:01 18
/3/10 09:29 Página 27
TESTA 13: En Hitch ja pensava en nosaltres. Però tenia raó:
als dues potes els tracten com a bèsties perquè són bèsties.
TESTA 19 (entaforant el cap a la bústia): Publicitat de
viatges, sistemes de la senyora Fonda per aprimar-se, llibres
espirituals de la senyora MacLaine, un nou gimnàs al barri,
tota mena de píndoles… De guions, res de res.
TESTA 41: Explica’m un conte.
TESTA 24. Ja n’hi ha prou. Com a cap d’administració
d’aquesta societat de testes, demano que algú expliqui un
conte a la vella.
TESTA 10: En vols un de modern o un d’antic?
TESTA 42: Ja ho hauries de saber. Des de Shakespeare i
Molière no s’ha escrit res de bo. Dels antics, i com més vell
millor.
TESTA 15: No hi estic d’acord. Hi ha Charles Dickens,
Lev Tolstoi, Victor Hugo i un grapat més.
TESTA 11: Apuleu? Heròdot? Hesíode?
TESTA 41: Tria tu. Sorprèn-me.
TESTES 14, 18, 21, 37 i 44 (alhora): Nenes, l’hora del
conte!
El drac, per unanimitat de tots els seus membres, s’esti-
ra mandrós a terra. La testa número 10, la més llegida de
totes i, per a alguns, la més sàvia —això seria objecte d’una
llarga discussió perquè els dracs són els éssers més
intel·ligents creats pels déus—, obre els ulls com si el llamp
del coneixement la il·luminés. I fent una veu misteriosa i en -
cisada comença el relat.
28
BT00185101_Maravelles:01 18
/3/10 09:29 Página 28
6 734
La Mei i jo decidim escriure una postal als nostres companys de classe. Podríem haver utilitzat Internet o el telèfon mòbil per enviar-los un missatge, però ens fa il·lusió escriu-re’ls una postal i llegir-la plegats a classe quan tornem de vacances.
7. Redacción. Escribe una postal a tus compañeros de clase. Haz una breve descripción
de donde estás de vacaciones y explica alguna anécdota.
BT00185101_Istanbul.indd 34 04/03/10 11:03
35
Anem a comprar un segell per enviar la postal i ens criden l’atenció uns segells que for-men part d’una sèrie zoològica.
8. Cucs de seda i papallones. Observa les imatges d’aquests segells i contesta:
• Per què creus que a Turquia es pot haver triat el cuc de seda com a protagonista d’una
sèrie de segells?
• Quin aprofitament fan els turcs d’aquest insecte?
• Quines són les quatre fases del cicle biològic del cuc de seda? Escriu els noms que falten
en els llocs corresponents:
alescos
cap
tòrax
abdomen
Cuc de seda
(Bombyx mori)
antenes
TÜRKIYE CUMHURIYETI
POSTAPOSTA
TÜRKIYE CUMHURIYETI
1 YTL 1 YTL
BT00185101_Istanbul.indd 35 04/03/10 11:03
Doble pàgina del quadern DESTINACIÓ PEQUÍN (Reproducció)
8 9
El llibre de lectura
El llibre de segon porta per títol Draconis Ladonis. Llibre de l’Apocalipsi.
La civilització maia va preveure la fi del món per al 2012, però el nostre drac no s’ho creu i decideix anar-se’n de viatge. Primer va a Gal·les, perquè vol visitar la terra que té un drac vermell a la seva bandera i després, a Siena, a la cursa de cavalls coneguda com Il Palio, on corre la con-fraria del drac.
També passa per Barcelona, on hi ha dracs pertot arreu, i no podia faltar una visita a la Xina, on el drac és una figura mitològica rellevant. Però, al final, els déus, reunits en as-semblea, decideixen que la fi del món ha arribat i, mentre la Terra s’esberla i els continents s’enfonsen, el drac té un paper determinant.
Segon curs
El quadern de l’alumne
En el quadern PLANETA VERD, els alumnes, guiats per en Mike, el protagonista, investigaran sobre el canvi climàtic i les diverses problemàtiques que presenta.
Està estructurat en vuit subtemes, un per a cada set-mana: el clima i el canvi climàtic, l’efecte hivernacle, el desglaç dels pols, l’augment del nivell del mar, els canvis en la biodiversitat, els desastres naturals, els efectes sobre la salut i l’impacte econòmic.
82
L’impacte econòmic
Sembla que les conseqüències del canvi climàtic són evidents, però, tot i així, els governs
es resisteixen a prendre les mesures necessàries per evitar que s’accentuï. Cal ser agosa-
rats, renunciar a una manera determinada de fer les coses, acceptar viure sense tantes
comoditats… Tots hi hem de col·laborar.
1. Sectors econòmics. Indica a quin sector econòmic (primari, secundari i terciari) per-
tanyen les activitats següents:
Fabricació de plàstics: Indústria química:
Agricultura: Transports:
Automoció: Turisme:
• Observa aquestes imatges i digues quines corresponen a activitats de producció, quines
a activitats de comercialització i quines a activitats de consum.
BT00185201_08_impacte_eco.indd 82
29/04/10 16:26
83
Tot i que s’estima que el sector de l’automoció només representa entre un 20 % i un
25 % del total de les emissions de CO2, aquest és un dels primers sectors que s’haurà de
plantejar un canvi important, és a dir, una reconversió.
2. El sector de la automoción. Lee este texto y realiza las actividades relacionadas:
El mundo del automóvil, como cualquier otro producto industrial, se mueve casi en ex-
clusiva por lo que dicten las tendencias de moda y el marketing. Evidentemente, los fabri-
cantes de automóviles lo que buscan es la rentabilidad de sus accionistas, el crecimiento
de su patrimonio y la perpetuidad de su negocio. Lo demás es prácticamente indiferente.
Por mucho que los eslóganes publicitarios de las diferentes marcas recen que «les mueve
la pasión», «el placer de conducir», «por la vida» o lo que sea, lo único que importa es el
beneficio obtenido.
• Subraya las palabras del texto que tienen su origen en otras lenguas y defínelas:
• Cómo se denomina este tipo de palabras?
• Escribe al menos cinco palabras que tengan
el mismo origen que las que has subrayado.
BT00185201_08_impacte_eco.indd 83
29/04/10 16:26
que surten al seu pas allà al cim del món no tocat per
l’home.
TESTA 8: Menjar-nos un parell de turistes grassonets de
bones cames no estaria malament! Dins d’una bullabessa
fent xup-xup estarien la mar de bé.
TESTA 28: Amb sis hores de pujada, no crec que el greix
fos el mateix: hauríem de crear una empresa per aprimar
els humans a base d’excursions de pujada pel parc de Snow -
donia. Seria un èxit.
Ben alimentat, al drac se li enceta l’humor. Quan té
gana és humor negre. Quan l’ha satisfeta… també.
El drac decideix apropar-se a la costa, que suposa farci-
da de banyistes. Creu que allí resoldrà el misteri que envol-
ta aquells exèrcits d’ovelles, sense un pastor que les guiï.
A les acaballes de l’estiu, Gal·les resplendeix amb el color
de bronze dels seus visitants internacionals. I quan la carre-
tera ja deixa de ser una cinta platejada, s’adona que és bui-
da de vehicles, com si aquella tarda tothom hagués decidit
fer una llarga migdiada. A Conwy les platges són buides i
en lloc de banyistes hi troba ovelles i més ovelles. Sembla
un acudit d’un dibuixant gràfic, però allò, al drac, no li fa
cap gràcia. ¿Potser ha arribat la fi del món i els déus només
han permès que sobrevisquin les estúpides ovelles? La ciu-
tat és buida. S’acosta a Llandudno, la ciutat que, en temps
de la reina Victòria, bullia de visitants aristòcrates i de
famílies benestants, d’artistes i músics. La platja, de dos
quilòmetres de llarg, és envoltada d’edificis i hotels d’ele-
gant arquitectura. I allà s’obre un llarg pier, un passeig sus-
102
BT00185201_Maravelles2:Marav
elles2 7/5/10 09:32 Págin
a 102
103
BT00185201_Maravelles2:Marav
elles2 7/5/10 09:32 Págin
a 103
10 11
Doble pàgina del quadern PLANETA VERD (Reproducció)
72
Els efectes sobre la salut
El canvi climàtic també té conseqüències sobre la salut de les persones. De fet, l’Orga-nització Mundial de la Salut (OMS) ha desenvolupat un programa sobre salut i canvi climàtic per avaluar aquesta relació i determinar si els efectes són significatius.
1. Malalties inflamatòries. Pregunta als teus avis o als teus pares si quan eren petits era
habitual que algun company seu tingués alguna al·lèrgia o asma. Veuràs com, a tot esti-
rar, et parlen d’algun cas aïllat. Llegeix aquest text i veuràs com alguna cosa ha canviat.
Després, fes l’activitat relacionada.
Les emissions de gasos contaminants (diòxid de sofre i òxids de nitrogen) per part de la
indústria originen la pluja àcida i fan que la qualitat de l’aire empitjori. Això es tradueix
en un augment dels problemes respiratoris, com ara bronquitis i crisis asmàtiques, i d’al-
tres afectacions, com per exemple conjuntivitis, rinitis o faringitis. A més, la pluja àcida,
que s’infiltra en el sòl o va a parar als rius i els llacs, pot contaminar l’aigua que bevem i
els aliments que mengem. Finalment, aquest fenomen pot provocar una dissolució dels
productes tòxics inerts al sòl, que a través de la cadena tròfica poden passar als éssers
humans i produir-los alteracions gastrointestinals, renals, hepàtiques i neurològiques.
• En el text apareixen els noms d’algunes malalties que es formen amb el sufix -itis, que
significa ‘inflamació’. Escriu el nom d’almenys cinc malalties que continguin aquest sufix.
2. L’asma. Aquesta malaltia es caracteritza per
la inflamació de les vies respiratòries. Això fa que
sigui més difícil respirar perquè la quantitat d’ai-
re que arriba als pulmons es redueix. En aquest
dibuix pots veure d’una manera esquemàtica el
tall d’un bronquíol normal i el d’un bronquíol
amb la paret engruixida per la inflamació. Calcu-
la la superfície de pas d’aire en els dos casos (en
marró fosc en el dibuix):
Bronquíol de persona
asmàticaBronquíol normal
BT00185201_07_malalties.indd 72 29/04/10 16:13
73
L’asma està associada a quadres al·lèrgics, que, pel que sembla, també augmentaran, no tan sols pel canvi de les condicions atmosfèriques, sinó també per l’alteració dels canvis d’estació. Aquest fenomen tindrà conseqüències en la pol·linització, que en al-guns casos s’allargarà.
3. Al·lèrgia al pol·len. Fes aquestes activitats sobre una de les al·lèrgies més comunes:
• Quin tipus de pol·linització afecta més les persones que tenen al·lèrgia? Per què?
• En quina època de l’any és més habitual que es desencadenin aquests quadres d’al·lèr-
gia? I si tenim en compte el canvi climàtic?
• Les persones que tenen al·lèrgia al pol·len, tenen més problemes quan plou o quan fa
vent? Per què?
• Aquestes imatges corresponen a diferents tipus de grans de pol·len observats amb un
microscopi. Aproxima la forma de cada gra a una esfera, afaga’n el valor mitjà en cada
interval (per exemple, si el diàmetre és de 20 a 40 µm, agafa el valor de 30 µm) i calcu-
la’n el volum.
• Quin és el gra de pol·len més gros?
Gramínia
Diàmetre: de 20 a 45 µm.
Volum:
Amarantàcia
Diàmetre de 10 a 28 µm.
Volum:
Composta
Diàmetre de 18 a 24 µm.
Volum:
Betulàcia
Diàmetre: de 20 a 26 µm.
Volum:
BT00185201_07_malalties.indd 73 29/04/10 16:13
12 13
El llibre de lectura
El llibre de tercer es titula El secret de la marea.
L’acció transcorre a l’illa del Coco, on els quinze joves prota-gonistes, més els seus tres professors hi fan una estada com a premi per haver guanyat un concurs internacional d’àmbit educatiu. Però el que havia de ser una estada tranquil·la en aquesta illa paradisíaca, antic refugi de pirates, pren ben aviat un altre caire.
Sembla que les llegendes sobre tresors enterrats que circu-len sobre l’illa han despertat l’interès d’uns visitants molt especials. Però l’illa no tan sols amaga suposats tresors d’antics pirates, sinó també els que ofereix la mare natura. Hi ha un secret, el més ben guardat de l’illa, que només queda al descobert un cop cada cent anys i que tan sols és a l’abast d’alguns privilegiats: el secret de la marea.
Tercer curs
El quadern de l’alumne
En el quadern L’ILLA DEL COCO, els alumnes viat-jaran amb un grup de nois i noies que han acabat 3r d’ESO, acompanyats de tres professors, a l’illa del Coco, una illa deshabitada del Pacífic, que pertany a Costa Rica, on durant dos mesos posaran en pràctica els seus coneixements i competències.
Cada setmana de l’estada a l’illa correspon a un dels vuit temes del quadern: comença l’aventura, presa de possessió, les profunditats de l’oceà, l’exploració de l’illa, els tresors de l’illa, arriba el cansament, un visitant molt especial i és l’hora dels adéus.
128
guardes retinguts. I, a més a més, els estudiants espanyols
perduts per l’illa i l’incident d’ahir amb el veler… Si tot
això encara no ha arribat a oïda de les autoritats, deu estar
a punt de fer-ho. Deixem que els nois fotin el camp i mar-
xem abans no sigui massa tard.
Es va posar dempeus i es va dirigir cap a la sortida de -
cidit.
—Què feu, veniu o què?
El Malacara, la Jenny i el jove es van mirar expectants.
El pirata dels trets quadrats va trencar el gel.
—Anem! No té cap sentit quedar-nos. Ja ha passat mas-
sa temps i ens la juguem…
El Malacara es va posar en moviment.
—Sí, anem!
La Jenny no es movia i el jove s’hi va adreçar:
—Ja no hi podem fer res.
La pirata dels shorts es va posar dempeus i es va adreçar
als nois. La seva expressió era d’extrema tristesa, estava a
punt de plorar.
—Torneu amb els vostres amics.
Des del mirador van veure com els seus companys sor-
tien de l’habitacle de fusta corrents… Gairebé al mateix
temps els dos forabords van obrir un solc entre les onades
cap als dos vaixells.
El Roger i la Maria es van abraçar efusivament:
—Els han alliberat! Els han alliberat!
—Correm, anem a trobar-los.
BT00198701_Interior_Secretma
rea:01 14/4/11 15:14 Pági
na 128
129
16
El llac era un rabeig que s’havia format entre el riu Genio
i el torrent. El riu baixava cabalós, però per la vora, amb
l’aigua fins a mitja cama, la Sílvia i el Joanma podien avan-
çar. Una gran varietat de peixos fugien dels seus passos,
però hi havia massa profunditat per encertar-los amb la
llança.
—I tu ets pescador? —li va clavar ella, foteta.
A la Sílvia li havia canviat l’humor. Era tan fàcil com
trobar algú que li enaltís la bellesa, i el Joanma ho havia
sabut fer.
—Prova-ho tu, maca…
Quan va acabar de dir allò, es va adonar que, sota unes
branques d’un arbre tombat des de la vora, un peix d’esca-
ta grossa, enorme, mossegava la superfície resseguint unes
menudes volves que semblaven de cotó. Va dirigir un gest a
la Sílvia perquè es quedés quieta i callada i s’hi va apropar,
a poc a poc, fent lliscar els peus damunt la llera fins a tenir-
lo a tret. Va tirar el braç dret cap enrere i va deixar anar la
llança amb totes les seves forces. Es va produir un fort
xipolleig i una mena de carpa amb el cos tacat amb escates
grosses que semblaven de cristall va surar de panxa enlaire
travessat per la punta. Cuejava inútilment. El Joanma va
BT00198701_Interior_Secretma
rea:01 14/4/11 15:14 Pági
na 129
14 15
28
La profunditat de l’oceà
Ja estem en disposició d’inspeccionar el nostre entorn més immediat. En Marc, l’espor-tista del grup, que cada matí surt a nedar una estona, ha trobat una nova caixa a la platja i ha corregut a avisar-nos.
1. El comandant Cousteau. Llegeix la carta que acompanya la caixa i fes les activitats que hi ha a continuació:
FOTO DE COUSTEAU
• Cerca informació sobre Jacques-Yves Cousteau i redacta’n una breu biografia.
• Qui era Calipso segons la mitologia grega? Fes una hipòtesi de per què Cousteau va triar aquest nom per al seu vaixell.
A hores d’ara ja deveu haver descobert que us trobeu en un espai privilegiat, un parc natural declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1997. El famós oceanògraf, naturalista i cineasta Jacques-Yves Cousteau (1910-1997), juntament amb la seva tripulació del Calypso, va visitar diverses vegades l’illa del Coco i hi va fer fi lmacions. Gràcies a Cousteau, que va afi rmar que era «l’illa més bonica del món», l’illa del Coco va ser coneguda mundialment cap a la dècada de 1980.
BT00198701_03_projecte_3.indd 28 13/04/11 16:40
29
La Blanca i la Marta remenen el contingut de la caixa. «Això són, tal com em sembla, unes ulleres de busseig i un vestit de neoprè?», pregunta la Blanca. «Sí, n’hi ha per a tres persones», diu la Marta. «Saps que jo tinc el títol de submarinista? Me’l vaig treure durant unes vacances amb la meva família. Fer submarinisme és fàcil, però cal tenir precaucions! T’hi animes?»
2. Fem submarinisme. Observa les imatges del material que hi ha a la caixa i identifica cada objecte o peça. Tria la paraula adequada entre les que t’indiquem i escriu-la en el lloc corresponent: escarpí, aleta, ulleres submarines, tub respirador o snorkel, cinturó de llast, armilla hidrostàtica, regulador, vestit de neoprè, profundímetre, botella.
• Explica quina és la funció de cada un dels objectes o peces de l’equip de submarinista.
1.
2.
3.
4.
5.
1 4 7 10
9
3
2 5
8
6
BT00198701_03_projecte_3.indd 29 13/04/11 16:41
Doble pàgina del quadern L’ILLA DEL COCO (Reproducció)
16
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
EL POWERPOINT
COMPRENSIÓ LECTORA