projecte lingÜÍstic ceip es molinar, infant...
TRANSCRIPT
Ceip Es Molinar, Infant Felip
2014
PROJECTE LINGÜÍSTIC CEIP
ES MOLINAR, INFANT
FELIP Projecte integrat de llengües
Elaborat per la CCP juny de 2014
1. Criteris i actuacions generals.
En compliment del Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat
de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, el CEIP Es Molinar,
Infant Felip, decideix acollir-se a l’article 20 del citat decret.
El projecte alternatiu TIL del Ceip Es Molinar, respecta el Decret de tractament integrat de
llengües i garantirà el coneixement equilibrat de les dues llengües oficials de la comunitat i
el reforç de la llengua d’anglèsa en l’ensenyament al nostre centre educatiu.
Aquest projecte TIL té com a finalitat que els nostres alumnes acabin l’educació primària
amb la competència lingüística i comunicativa necessària en les dues llengües oficials
(català i castellà) i en llengua anglesa.
D'acord amb aquest article, no ens queda més remei que adequar-nos a aquest article per
proposar un projecte alternatiu al decret esmentat anteriorment.
A continuació detallam les causes que ens obliguen a presentar aquest projecte alternatiu:
1. Fins ara existia un programa d'ensenyament de matèries no lingüístiques en anglès;
les anomenades Seccions Europees. Aquest programa s'havia posat en marxa el
2006-07 i des d'aleshores havia crescut de forma sostinguda a mesura que els
centres disposàvem de personal qualificat, senyal inequívoc del compromís dels
centres públics amb l'ensenyament de la tercera llengua. Des del nostre punt de
vista, aquest era el camí a seguir perquè és un camí apuntalat i fet amb garanties.
2. El decret estableix que per tal que TOTHOM pugui seguir una classe en anglès, els
centres hauran de preveure mesures específiques sense enumerar-les. Només
se'ns acudeixen mesures que impliquen una major dotació de recursos: professorat
de reforç, reducció de ràtios, auxiliars de conversa, materials adaptats... i són
recursos dels quals ningú no ens ha garantit que en puguem disposar per posar en
marxa el nostre projecte.
3. Aquí hem d'afegir que des del curs 2010-11 la xarxa pública s'ha vist afectada per
una política de retalls en els recursos humans i materials, que ens han obligat a
prioritzar allò que cada centre ha considerat imprescindible en consonància a la
seva situació. Tot ens fa pensar que no hi haurà recursos extraordinaris per
implantar l'ensenyament en la tercera llengua, la qual cosa farà impossible l'accés
de TOTHOM al plurilingüisme.
4. Els directius lamentam seriosament que aquest decret s'hagi aprovat sense el
consens amb les organitzacions de professors, amb les federacions de pares i
mares i les nostres associacions, tot i que nosaltres hem volgut participar activament
en la redacció de la norma i així ho hem fet saber al director general competent, al
president del Consell Escolar i al mateix conseller, sense haver tengut cap èxit.
5. Nosaltres consideram que aquesta manca d'acord serà un llastre en el
desplegament d'aquest decret que ara es veu agreujada per la urgència en
l'elaboració del Projecte de Tractament Integrat de Llengües. Es pretén que en
menys de dos mesos elaborem un Projecte a partir de la realitat socioeconòmica i
cultural de cada centre, indicant com distribuirem les llengües per matèries i com ho
farem amb l'alumnat que presenta deficiències. Un cop feta la primera redacció
l'haurem de consensuar amb les associacions de pares i mares i alumnes, haurem
de dur-la al consell escolar per a la seva aprovació i haurem d'acabar fent una
consulta a les famílies. Tot aquest procés l'haurem de fer al mateix temps que ens
ocupam de finalitzar aquest curs i planificar el 2014-15 (adscripció, admissió, oferta
educativa, quota de professorat...). Es tracta de feines molt delicades que exigeixen
tota l'atenció dels directius i que no volem fer improvisant.
6. El decret 15/2013 considera que les tres llengües objecte de tractament integrat
tenen la mateixa consideració i mereixen el mateix tractament escolar. El castellà i
l'anglès són llengües globals per número de parlants i distribució geogràfica, mentre
el català és una llengua minoritària, minoritzada i de distribució geogràfica molt
localitzada.
Els directors i directores de les nostre associacions, com a part integrant de
l'administració pública de les Illes Balears, donarem compliment al manament estatutari
regulat en els articles 4, 18.3 i 35 de la llei orgànica 1/2007 que encomana als poders
públics que s'asseguri el coneixement del català fins arribar a la igualtat plena de les
llengües oficials, que es vetlli per la defensa i protecció de la nostra identitat, i que la
normalització del català sigui un dels nostre objectius. De fet els resultats de les proves
de diagnòstic (4t primària, 2n ESO) avalen que els nostres alumnes dominen per igual
les dues llengües oficials.
7. Més enllà de la distribució lingüística, hi ha un tema més delicat que és la cohesió i
la inclusió social a la qual han de servir els col·legis i instituts de les Illes Balears.
D'acord amb directrius internacionals de política lingüística, el català, llengua pròpia
o llengua materna o Llengua 1 és, atenent-nos a la carta de 21 de febrer del 2013
de la sra. Irina Bokova, directora general de la UNESCO, una força de inclusió
social, una garantia de salvaguarda i transmissió dels sabers autòctons.
8. Segons una enquesta als pares realitzada el curs 2011-12, s'extreu que la majoria
de les famílies parlen el castellà a casa, encara que entenen el català. El fet de
poder fer l'ensenyament en català dóna l'oportunitat a les famílies que els seus
fills/es puguin adquirir un nivell òptim tant en català com en castellà, sobretot a
aquelles famílies que no parlen el català a casa ni ho entenen. (fig1)
fig.1
9. Els resultats de les proves de l'IAQSE del curs 2010-11, mostren uns resultats
equiparables a les dues llengües cooficials. Es pot demostrar una bona competència
a les dues llengües, treballant mitjançant la immersió lingüística durant els darrers
anys. A la figura 2, podem observar com la diferència entre la competència en català
i castellà és molt similar al nostre centre.
Fig. 2
10. Els resultats de les proves de diagnòstic del curs 2012-13 confirmen una bona
competència tant en llengua castellana com llengua catalana amb el projecte
lingüístic actual del centre. Fig.3
Resultat castellà grup b (mitjana 57.9)
Resultat castellà grup a (mitjana 62)
Resultat català grup a (mitjana 58,1)
Resultat català grup b (mitjana 59,4)
Tot i això, la comissió pedagògica del CEIP Es Molinar, ha elaborat per al curs 2014-15 un
projecte integrat de llengües continuant amb la línia metodològica del centre iniciada ja fa uns
anys i que ens dóna bons resultats.
2. Concreció de les àrees o matèries, mòduls o àmbits de coneixement impartits a cada una
de les llengües.
Ed. Infantil (segon cicle)
Pel curs 2014-15, el tractament de les llengües es durà a terme, a 4t i 5è d’educació
infantil, mitjançant la metodologia dels grups interactius. Es treballarà a partir de racons diversos
de jocs, contes i mitjans audiovisuals.
Curs
2014-2015 4t d’educació infantil
5è d’educació infantil 6è d’educació infantil
Tipologia
d’activitats Cat. Cast. LE Cat. Cast. LE Cat. Cast. LE
Llenguatge
verbali
audiovisuals.
(montes i
videos)
1.5 1.5
El cos i la
propia
imatge.
(racons de
jocs amb
anglès)
1.5 1.5
Còmput total
d’hores
1.5 1.5 1.5 1.5
La resta d’hores es treballa de forma equilibrada per garantir el coneixement de les dues
llengües oficials de la nostra comunitat (Llei 3/1986 de 29 d’abril de normalització
lingüística, article 20), decret 15/2013 del 19 d’abril article 3 (ANNEX 3)
Actualment les mestres d’infantil són totes definitives al centre i cap d’elles tenen la
capacitació oficial per impartir classes en anglès. No obstant, esperam l’assignació de quotes de
planificació i centres per incloure a la plantilla del centre un mestre més d’anglès que podria donar
l’hora i mitja d’anglès que estipula el decret.
Ed. Primària
Es treballa per a la inclusió de tot l'alumnat amb una metodologia de Grups Interactius des de fa
5 anys amb molts bons resultats.
Se basa en el desenvolupament d´activitats paral·leles en petits grups heterogenis, cadascun
dinamitzat per un mestre/a amb la col·laboració de l'equip de suport i aportacions puntuals de les
famílies o altres alumnes d'altres cursos. Les activitats proposades en els grups interactius
afavoreixen l'aprenentatge dialògic del grup que s'entén com a font d´aprenentatge, s'atén a la
diversitat i s'obri l'escola a la comunitat educativa, amb la participació dels pares, padrins, ex-
alumnes...
Pel que fa a la metodologia del PTIL, els treball a través dels “grups interactius”, respon a la
importància que li donam des de la CCP a intentar tenir una coherència pedagògica, ja que els
nostres alumnes ja fa anys que estan acostumats a funcionar amb aquesta metodologia i els
resultats de millora educativa ens indiquen que així hem de continuar.
Aquesta línia metodològica empra estratègies AICLE tals com:
. la llengua s’utilitza per aprendre al mateix temps que per comunicar-se.
. La matèria que s’estudia és la que determina el tipus de llenguatge que es necessita.
. La fluïdesa és més important que l’exactitud de la llengua.
. La finalitat comunicativa és més rellevant que l’excatitud.
A més a més:
. És un ensenyament centrat en l’alumne ( treball de cooperació en petits grups, jocs de rol,
aprenentatge interactiu).
. És un ensenyament flexible ( en el qual es combinen estratègies lingüístiques i paralingüístiques,
utilització de recursos i materials múltiples).
. Respon a la prioritat que tenim al nostre centre cap a l’atenció a la diversitat, així, els grups
interactius responen a les necessitats específiques de tots i cadascun dels nostres alumnes, fent
les adaptacions necessàries.
La llengua castellana es treballarà a les àrees d’educació física reforçades amb un treball
trimestral avaluable i a plàstica a tota la primària completant així el nombre mínims d’hores tal i
com ens marca el decret 2013/15 del 19 d’abril.
La resta d’hores es treballa de forma equilibrada per garantir el coneixement de les dues
llengües oficials de la nostra comunitat (Llei 3/1986 de 29 d’abril de normalització
lingüística, article 20), decret 15/2013 del 19 d’abril article 3
Organització dels blocs de continguts per llengües (La resta de blocs de continguts i àrees es fan
en català).
Nivell Àrea / matèria / mòdul / àmbit de coneixement /
bloc de contingut CAST CAT ANG
2n CICLE ED.
INFANTIL
- Llenguatge verbal i audiovisual 1.5
- El cos i la propia imatge 1.5
Medi Fisic, Activitat i vida quotidiana, Joc i mov., cura i salut, medi
físic, Aprox. Natura, Cultura i societat, Llenguatge artístic,
Llenguatge corporal.
19.5
1r A 3r de
Primària
C. SOCIALS
- El mon que ens envolta.
0.5
C. NATURALS
- Els essers vius.
0.5
MATEMATIQUES:
- Nombres i operacions
1
ED. FÍSICA 2
4t a 6è de
Primària
C. SOCIALS:
- El món que ens envolta
0.5
C. NATURALS:
- - Esser humà i la salut
0.5
MATEMATIQUES:
- Estadística i probabilitat 1
- Nombres i operacions 1
- ED FÍSICA 2
3. Criteris per a l'atenció específica dels alumnes d'incorporació tardana amb dèficit de
coneixements en alguna o ambdues llengües oficials.
Es seguirà amb el programa d'atenció a la diversitat vigent, amb l'objectiu d'integrar als
alumnes el més aviat possible dins la dinàmica habitual del seu grup de referència. La
metodologia utilitzada al nostre centre permet una atenció més individualitzada que
afavoreix l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives. L’equip de suport intervé en els
diferents agrupaments heterogenis que es fan i adapten el material i o el contingut per als
alumnes que ho necessitin.
3. Criteris de coordinació entre les àrees o departaments implicats en el procés
d'ensenyament aprenentatge en llengua estrangera.
A través dels equips docents es preparen les activitats a treballar en els grups interactius a
través de els diferents àrees. Es crearà una comissió de llengua estrangera per coordinar
els aprenentatges dels diferents cicles.
3. Mecanismes de seguiment i avaluació dels resultats en competències lingüístiques
de l'alumnat.
A la memòria de final de curs es farà la valoració global del curs en les competències
lingüístiques.
3. Aplicació simultània d'altres programes autoritzats al centre, si escau, en relació
amb la utilització vehicular d'una llengua estrangera.
No escau.
3. Relació de professors amb la seva titulació i competència en quant a llengües.
NOM NIVELL COMPETÈNCIA
MARIA ROSA MAGRINYÀ
PALMER
B2, MESTRA DÀNGLES
CARME SALVÀ
MERCADAL
B2, MESTRA DÀNGLES
VICTÒRIA TORRANDELL
VILA
B2, MESTRA DÀNGLES
AINA SOLER VICH B2, MESTRA DÀNGLES
EMILIO VIOQUE B2 MESTRE D'ANGLÈS
8. Planificació de la implantació progressiva del nou model, dins el marc del calendari
d'aplicació que preveu l'annex d'aquest Decret.
Ed. infantil.
1. Curs 2013-14 a 4t d'educació Infantil
2. Curs 2014-15 a 4t i 5è d'educació Infantil
3. Curs 2015-16 a 4t, 5è i 6è d'educació infantil
Ed. Primària.
1. Curs 2013-14 a 1r, 3r i 5è de primària
2. Curs 2014-15 a 1r, 2n, 3r, 4t, 5è i 6è de primària
9. Normativa de referència.
- Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de llengües als centres
docents no universitaris de les Illes Balears.
- llei 3/1986 de 29 d’abril de normalització lingüística en l’article 20 que encomana al govern
l’adopció de les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes
Balears puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al finalitzar el seu període
d’escolarització obligatòria.
Distribució horària per cursos, àrees i llengües
Curs
2014-15
1r 2n 3r 4t 5è 6è
Àrea /
Bloc de
contingut
Cat
Cast
LE
Cat
Cast
LE Cat
Cast
LE
Cat
Cast
LE Cat
Cast
LE
Cat
Cast
LE
ED. FÍSICA
2
2
2
2
2
2
CIENCIES
NATURALS 1
0.5 1
0.5 1.25
0.25 1.25
0.25 1
0.5 1
0.5
CIÈNCIES
SOCIALS 1
0.5 1
0.5 1.75
0.25 1.75
0.25 1
0.5 1
0.5
MATEMÀTIQUES 3
1 3
1 2 1 1 2 1 1 2 1 1 2 1 1
PLÀSTICA
1
1
1
1
1
1
CASTELLÀ
4
4
3.5
3.5
3.5
3.5
CATALÀ 4
4
3.5
3.5
3.5
3.5
ANGLÈS
2
2
2.5
2.5
3
3
MÚSICA 1
1 1
1
1
1
RELIGIÓ 1.5
1.5
1.5
1.5
1.5
1.5
Còmput total
d’hores
11.5 7 4 11.5 7 4 11 7.5 4 11 7.5 4 10 7.5 5 10 7.5 5
El Director
Miguel A. Marín Roca
Signat a Palma de Mallorca el 10 de setembre de 2014