projecte estelada de llum - estelada d'espelmes de colors -
DESCRIPTION
Projecte complert versió 3.0 (abril 2013). Estelada d'espelmes de colors. L'objectiu és aconseguir que tots els pobles de Catalunya la nit de Sant Joan a part de les fogueres facin estelades de llum i les encenguem tots amb la Flama del Canigó.TRANSCRIPT
En el moment actual en què vivim són necessaris actes on l’individu pugui
participar activament i pugui expressar lliurement la seva voluntat d’independència.
També és el moment on tots aquets indecisos bombardejats per falses informacions de
la màquina mediàtica espanyolista es puguin aplegar en un acte distès i, així, poder ser
informats correctament i de primera mà.
Amb tot aquest context proposem aquest projecte que consisteix en l’encesa conjunta
d’estelades creades amb espelmes de colors solidàries la nit de Sant Joan amb la flama
del Canigó.
Aquesta activitat de fàcil execució llança un missatge clar i entenedor utilitzant la
senzillesa d’una espelma amb tot el que ella representa:
Esperança
Il·lusió
Desig
Petició
Pau
Continuïtat
Llum a la foscor
L’element símbol, el dibuix explícit de l’estelada, una bandera, una voluntat és molt
clar, contundent i entenedor.
El fet de fer-la a la nit i poder, així, donar llum, demostra el sentiment que davant la
foscor i les adversitats, el sentiment de nació sempre brillarà.
Per les dimensions de les estelades de llum, s’han de realitzar en equip. Aquest equip
de voluntaris i aquesta col·laboració per part del públic en el moment de l’encesa i
apadrinament de les espelmes generen unió. Gent de totes les edats de totes les
condicions unides per un mateix objectiu, per donar un missatge conjunt: l’estelada de
llum, el símbol d’un nou país.
Les estelades d’espelmes ja fa temps que s’estan realitzant i tenen un gran èxit de
participació en tots els pobles que l’han portat a terme. Però malauradament la
repercussió que ha tingut sempre ha quedat en entorns molt locals a excepció de la de
Vic, una de les pioneres i referent.
La proposta de realitzar l’encesa de les estelades de llum de colors tots els pobles en
una data assenyalada i, a més a més, amb el lligam del foc sagrat del Canigó donaran
un ressò mediàtic que fàcilment traspassarà les fronteres internacionals i on podran
observar com es diuen i es fan les coses al nostre país.
Malauradament cada cop és més difícil realitzar les tradicionals fogueres la nit màgica
de Sant Joan. L’alt risc d’incendis, la proximitat de zones forestals o de risc a prop dels
nuclis urbans han fet que cada cop menys poblacions les puguin encendre.
Amb aquesta proposta aconseguim poder tornar unir, davant el foc de les espelmes,
famílies, amics, veïns i aprofitem aquest moment distès per poder parlar i informar del
procés en què tots estem involucrats.
Per aconseguir aquesta fita, volem despertar l’esperit emprenedor tan característic del
nostre poble i fer que les estelades siguin liderades per tot tipus de col·lectius.
Busquem el màxim suport per part d’entitats, estaments, partits , associacions i que la
nit de Sant Joan a fi que tots puguem gaudir de la màgia del foc i del missatge que tots
a l’una hem de donar.
En les properes pàgines intentarem donar resposta a totes les qüestions que es pugui
preguntar qualsevol emprenedor que desitgi realitzar aquesta acció en el seu poble o
barri.
VISCA CATALUNYA LLIURE !!!!
MODEL D’ESTELADA PROPOSAT
El model proposat és el que anomenem “model Figueres” ja que va ser la primera
ciutat on es va fer i tots els agents implicats en la creació d’aquest projecte tenen un
fort vincle. Les que hem vist fins fa poc en d’altres poblacions són el model que
anomenem “Verges”.
La diferència entre aquets dos models són bàsicament: en el model Verges la llum és
sempre blanca i representa les quatre barres i l’estel, i el model Figueres és l’estelada
completa amb les quatre barres de colors, el triangle blau i l’estel blanc.
El sistema Verges consisteix en una simple espelma de les anomenades Tea Light
(espelma de te, o també conegudes com escalfa plats) dins un got de plàstic
transparent. L’estelada de llum de Figueres està realitzada amb una espelma fabricada
expressament amb un ble llarg i una quantitat concreta de cera que permet encendre
amb molta facilitat i aconseguir que la flama ràpidament doni el seu color.
En moltes actuacions s’ha vist com les
estelades perden vistositat a causa de la mala
qualitat de l’espelma. El ble es molt prim i la
flama que fa és molt petita, i al final queda
afogada per la cera líquida que ella mateixa
produeix. D’aquí que juntament amb el
fabricant figuerenc Ceres Roura, empresa que
acaba de complir els seu centenari, s’ha
desenvolupat una espelma ideada per
aquesta ocasió que, a més a més, són emmetxades per la mainada de la fundació
Altem, donant un caire solidari a tota aquesta iniciativa i promovent el comerç just i
solidari i de proximitat.
En ser l’estelada en forma rectangular facilita la feina en el moment del muntatge. A
part, amb l’experiència de fer aquestes estelades de colors a Figueres i Arenys de
Munt, en motiu de la primera fira Estelania, ens ha permès crear unes plantilles que es
subministren dins els kits que permeten anar col·locant les espelmes totes alineades
sense tenir cap mena de coneixement en tirar línies, marcar, etc.
Dins el model Figueres, es presenten variacions segons la grandària. No es pretén, com
s’ha observat en d’altres casos, anar a buscar la competència entre poblacions per
veure qui la fa més gran, tot el contrari. El missatge és d’unitat i humilitat, com
representa la pròpia flama de cada espelma. Però entenem que hi ha poblacions en
què el model Standard de 1080 espelmes pot ser fins i tot massa gran i per això s’ha
preparat una versió de menors dimensions i menor número d’espelmes, que queda
molt digne. El mateix cas per poblacions que, per les dimensions de les seves places o
pel número d’integrants o entitats participatives, volen models més grans s’han creat
ja els esquemes d’estelades de colors de més de 25.000 espelmes.
Tota mida que surti fora de l’estàndard no apareix documentada però a petició dels
interessats se subministrarà l’esquema i plànol corresponent a les dimensions
sol·licitades.
Aquets són els 4 esquemes amb dimensions de les estelades bàsiques proposades.
MODEL FIGUERES. 1080 ESPELMES, 5,40m X 8 m , 27 x 40
MODEL FIGUERES 584 ESPELMES, 2,70m X 4 m , 27x40
MODEL FIGUERES GROC .1080 ESPELMES, 5,40m X 8 m , 27 x 40
MODEL VERGES 2.0 BLANC .409 ESPELMES, 4,20m X 8 m
PROCÉS PARTICIPATIU
Un dels objectius del projecte consisteix en la participació i implicació directe de tots
els que desitgem la independència apadrinant una espelma com a gest de la seva
voluntat.
En els casos en què l’estelada sigui comprada per un patrocinador o una entitat local
igualment es proposa permetre l’apadrinament, bé sigui signant l’espelma amb un
retolador permanent o posant una simple etiqueta d’ordinador de la mida finestreta
de sobre que anteriorment ha sigut signada o té el missatge que la persona que
l’apadrina vol posar.
L’experiència en enceses d’estelades ha demostrat que han sigut un èxit de
participació i implicació en els projectes.
L’apadrinament consisteix a pagar 1€ per espelma i signar-la o escriure-hi un missatge.
Aquets diners són els que permetran finançar l’estelada de colors i cobrir les despeses.
El benefici obtingut, ja que només cal vendre menys del 50% de les espelmes que
composen l’estelada, anirà destinat a l’entitat que lidera el projecte a cada municipi i
ella ho dedicarà a la causa del seu entorn que consideri més adient en cada cas.
L’estelada de llum es pot utilitzar com a mètode de finançament per causes solidàries
o per qualsevol causa en el cas d’AMPAS o associacions que s’han interessat pel
projecte, sempre que s’indiqui en el moment d’apadrinar l’espelma.
Dins aquest procés participatiu es contempla la gran tasca que realitzen els voluntaris
en el moment de la construcció de l’estelada i també d’aquests mateixos i del públic en
el moment de l’encesa.
EL KIT
Per facilitar la tasca a les entitats que liderin els projectes hem pensat aquest kit bàsic
per poder realitzar l’estelada d’espelmes de colors. A part de les espelmes necessàries
s’aconsella tenir-ne 5 de cada color bàsic per si alguna es trenca, es perd, etc.
Això és un consell que tothom pot modificar a la seva voluntat i sota la seva
responsabilitat.
MODEL FIGUERES 1080 COLOR
Quantitat Concepte Preu U. Cost
1080 Espelmes led estelada 0,37 399,6
20 Espelmes led estelada (5 de cada color) 0,37 7,4
50 Candeles per encendre 0,10 5,0
1 Plantilla muntatge 0,00 0,0
1 Transport 25 caixes a tot Catalunya 7,00 7,00
1 Accés a la zona web de vídeos d’instruccions 0,00 0,00
SUMA 419,00
MODEL FIGUERES 584 COLOR
Quantitat Concepte Preu U. Cost
584 Espelmes led estelada 0,37 216,08
20 Espelmes led estelada (5 de cada color) 0,37 7,4
50 Candeles per encendre 0,10 5,0
1 Plantilla muntatge 0,00 0,0
1 Transport 15 caixes a tot Catalunya 6,00 6,00
1 Accés a la zona web de vídeos d’instruccions 0,00 0,00
SUMA 234,48
MODEL VERGES 2.0 409 BLANQUES
Quantitat Concepte Preu U. Cost
409 Espelmes led estelada 0,37 151,33
20 Espelmes led estelada (de recanvi) 0,37 7,4
50 Candeles per encendre 0,10 5,0
1 Plantilla muntatge 0,00 0,0
1 Transport 9 caixes a tot Catalunya 6,00 6,00
1 Accés a la zona web de vídeos d’instruccions 0,00 0,00
SUMA 169,73
Per altres configuracions envieu les dimensions del lloc
escollit i us ajudarem a calcular el nombre d’espelmes
que fan falta. Al costat la foto de Lleida 7.100 espelmes.
Les comandes s’acceptaran fins la primera setmana de
juny. Fins aquesta data el fabricant es responsabilitza
d’entregar totes les comandes, les posteriors no estan
assegurades.
El pagament serà en anticipat en el moment de la
comanda.
Les comandes es poden fer [email protected]
que les enviarà al fabricant o directament al fabricant
Ceres Roura [email protected] telèfon
972502400
*Aquets preus són sense IVA. S’aplicarà a les entitats
que no n’estiguin exemptes.
La bossa de 100 espelmes Tea Light – escalfa plats – costa 4,95 €
Aquest model d’espelma , estalvia la compra del got, el tap
del got , la sorra, i la compra dels metxers de cuina per
l’encesa.
També estalvia les tasques d’emplenar el got de sorra,
col·locar l’espelma el més horitzontal possible per així
cremar bé i no ofegar-se i tapar el got
El que opteu per un sistema d’apadrinament amb etiquetes
adhesives, agafeu les de màxim 2,5 x 9 cm i col·locar-les a la
part baixa de l’espelma i girades mirant cap a la part superior
de l’estelada.
Col·locar i encendre.
Cal calcular les espelmes que fan falta per fer les lletres que personalitzaran la nostra estelada.
Si ens envieu un missatge a [email protected] amb el missatge de text que voleu un
calculem quina quantitat serà necessària i us enviem simulació de lletres i dimensions.
Indiqueu sempre quin model eu escollit d’estelada.
PREGUNTES AMB RESPOSTES (FAQ)
Aprofitant les noves tecnologies aquesta secció està oberta a rebre tan preguntes com
respostes, que s’aniran actualitzant tant a la pàgina web com a la resta de mitjans
creats per l’esdeveniment.
En cap moment és la voluntat dels creadors imposar els seus criteris, tot al contrari,
simplement amb l’esperit constructiu i de col·laboració s’intenta estalviar temps i feina
innecessària per així aconseguir millors resultats.
P . M’agrada l’idea i la voldria fer la nit de Sant Joan al meu poble, que haig de fer ?
R. En primer lloc necessites reclutar uns quants voluntaris que es divideixen segons el
moment de l’acció.
Apadrinadors. D’aquets, quants més millor, ja que seran els que
aconseguiran padrins per les espelmes, recorda que les espelmes tenen
un cost i que els beneficis poden ajudar alguna causa solidària de la teva
població.
Muntatge. Necessites gent que vagi per feina i no gaires, que molts de
cops s’entorpeixen. Un mínim de 6 persones, més el que vigila que es
faci segons l’esquema distribuït. 3 col·loquen i 3 subministren les
espelmes de colors.
Control accessos. Mentre es treballa i en el moment en què ja està
encesa és important controlar el perímetre per treballar millor i perquè
tothom pugui fer aquella foto de record que tant desitja.
Encenedors. Aquí quants més millor, hi ha moltes espelmes i a tothom li
agrada encendre’n. Per a les centrals és important gent amb el peu petit
ja que la separació entre elles és d’uns 14 cm.
Recollidors. Sí, sí,,,, no t’oblidis d’aquets, són els més importants. Quan
tot acaba es recull. Si l’espelma s’ha esgotat, que ja és l’idea principal,
simplement has de tenir un contenidor de plàstics i tot cap a dins. No
està de més tenir-ne un de cartró per les caixes que s’han fet servir.
P. Ja tinc els voluntaris pels equips que col•laboraran . Què més ?
R. S’ha d’ocupar la via pública, per tant, hauries d’anar a l’Ajuntament i presentar una
instància explicant el projecte i sol·licitar:
- l’ús de la plaça (que, per cert, ha de ser el més recta possible sense desnivells i més gran que les dimensions de l’estelada que prefereixis).
- tanques per separar el perímetre
- un parell de contenidors: un de plàstic i un de cartró.
- megafonia (no és obligatori) però si convenient.
P. Com aconsegueixo finançament ?
R. És important difondre la idea i explicar el projecte demanant la participació de veïns
i simpatitzants. Aprofita les xarxes socials, paradetes o actes populars per apadrinar
espelmes.
Pots dissenyar un talonari amb resguard amb el número d’espelma que donaràs a la
persona que ha n’ha apadrinat una i tu et quedes el missatge que vol posar i
l’introdueixes al portal que estem preparant per totes les poblacions que participeu.
També funciona la iniciativa d’escriure en una etiqueta adhesiva el missatge i posar-la
a l’espelma el dia que us arribi.
Les maneres d’aconseguir apadrinaments simplement estant limitades a la teva
iniciativa, imaginació i empenta. No deixis de consultar la web del projecte on anirem
explicant qè aneu fent tots els emprenedors.
P. Ja tinc els diners, compro les espelmes? quan m’arriben ?
R. Les comandes es centralitzen totes al correu [email protected]. Un cop fas
la comanda indiques la forma de pagament i un cop rebut l’ingrés rebràs el codi
d’accés a la zona d’usuaris de la web i la teva iniciativa entrarà a formar part del
projecte i les teves espelmes se sumaran al total per intentar fer-ne una de molt
sonada. Les comandes s’entregaran a partir de finals de maig i s’han de conservar en
un lloc on la temperatura no sigui elevada. Si la comanda la voleu amb anterioritat,
perquè voleu que els padrins signin la seva espelma, no hi ha cap problema, ho
comenteu en el moment de fer la comanda.
P. Puc vendre més espelmes de les que formen l’estelada?
R. Pots allargar les línies de la senyera. O pots adreçar el padrí a una altra estelada que
necessiti suport.
P. Arriba el dia de Sant Joan, què faig ?
R. És imprescindible que abans hagis fet ja un parell de trobades amb els equips de
col•laboradors i voluntaris, en les què us haureu distribuït la feina i planificat com us
haureu d’ organitzar aquest dia des del moment en què instal•leu les tanques fins a
què comenceu a muntar les espelmes.
Caldrà haver fet alguna prova prèvia per veure com funcionen les plantilles i tenir
aquest senzill sistema assajat. Recordeu que no heu de muntar l’ estelada a ple bat de
sol !. No estaria malament, amb anterioritat, fer una simulació en un pati d’escola o en
un carrer sense trànsit per veure com funcionen les plantilles. A part, mira els vídeos
de formació que hem preparat i aprofita’t de l’experiència dels que ja n’hem encès
més d’una.
P. Com l’encendré?
R. Una de les màgies del projecte consisteix a encendre l’estelada amb la flama del
Canigó. Consulta quin poble veí la pot rebre i posa’t en contacte amb l’organització de
la flama per anar a recollir-la. Molt important: que tothom es passi aquest foc i no el
de qualsevol encenedor. El projecte demana que totes les estelades estiguin enceses a
les 23.00 h i que aquesta hora es canti els segadors.
P. Fotos i més fotos....
R. Era d’esperar, avui en dia tothom té un smartphone, no t’oblidis apuntar els hashtag
#esteladadellum i, com no, el de la teva activitat, el del teu poble. I recorda
documentar l’esdeveniment que així després ho compartim.
P. A mi m’agrada més l’estelada model de Verges, la podem fer per Sant Joan?
R. També la pots fer, només faltaria... Amb espelmes blanques i seguint la plantilla que
també facilitarem. Recorda el consum solidari i adquireix productes de qualitat i de
producció catalana. Així col•labores a fer país !.
El més important és que les espelmes donen el missatge i que s’ ha d’ aprofitar aquest
moment per parlar amb aquells indecisos que s’ acostin per fer-los arribar el missatge.
SI TOT I AIXÍ TENS DUBTES ENVIA UN E-MAIL
ANNEXOS
LA FLAMA DEL CANIGÓ
LA NIT DE SANT JOAN
CERES ROURA
FUNDACIÓ ALTEM
L’AUTOR DE LA IDEA
L’ORIGEN DE LA IDEA
AGRAÏMENTS
Enllaços d’interès.
Relació de vídeos de la presentació del projecte d’estelada de colors a Figueres i
execució del projecte.
Notícia Empordà Tv - Estelada de color a Figueres:
http://www.youtube.com/watch?v=69egh0THxBE&feature=youtu.be
Noticia Tramuntana Tv - Estelada de llum a Figueres:
http://youtu.be/fX-K59lQ_jA
Noticia Tramuntana Tv - Presentació projecte Estelada de colors a Figueres:
http://youtu.be/9z-fbn8O8lU
Noticia Empordà Tv - Presentació projecte 16 de març:
http://www.youtube.com/watch?v=aUcuX4bGiFM&feature=share&list=UU8R6GOx5xl
xE-fm8aCffW6Q
LA FLAMA DEL CANIGÓ
L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Artes de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat
pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué
la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan en la pica d’aquesta muntanya i des d’allà
repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la
renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit
col·lectiu.
El nou costum pren una gran força en poc temps, de tal forma que avui és
pràcticament impossible trobar una sola foguera a Catalunya Nord que no sigui encesa
amb la Flama del Canigó. L’any 1966 el foc creua per primera vegada la duana i arriba a
Vic. Són èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va
estenent i el foc, escampat per tot el Principat, ja arriba al País Valencià.
El 22 de juny, com cada
any, un grup
d’excursionistes del
Cercle de Joves de
Perpinyà agafarà el foc
que des de 1955 resta
encès al Museu de la
Casa Pairal de Perpinyà i
pujaran al cim del Canigó;
passaran la nit vetllant la
Flama i, a trenc d’alba,
iniciaran el descens
perquè la Flama arribi a
tots els pobles i ciutats
dels Països Catalans a
temps d’encendre les
fogueres de la nit de Sant
Joan.
No hem d’oblidar que el diumenge abans de sant Joan se celebra l’aplec del Canigó,
trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya
portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran
per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual
s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal.
La Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells
comarcals i entitats culturals i esportives.
Cal, doncs, que aquesta Flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països
Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de
germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de
Pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment
digna.
LA NIT DE SANT JOAN
El foc ha estat sempre un símbol en la història de l’home. Els pobladors primitius dels
països mediterranis i europeus veneraven les forces de la natura – entre elles el sol i el
foc – mitjançant cultes i celebracions diverses. Una d’aquestes celebracions ancestrals,
tramesa de generació en generació al llarg de molts segles, és la tradició de les
fogueres de la nit de Sant Joan; amb ella els primers pobladors de les nostres
comarques festejaven la nit més curta de l’any, això que avui, més científicament,
anomenem el solstici d’estiu.
Aquestes celebracions ens han arribat avui amb uns lleugers canvis pel que fa al seu
simbolisme. Si bé era una festa comuna a tot Europa, actualment només se celebra en
alguns indrets aïllats. Podem dir que el nostre poble ha estat l’únic que l’ha sabuda
conservar de manera conjunta. La superposició de les diverses cultures que han anat
mantenint aquesta tradició, la més notable de la comunitat catalana, ha transformat
aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.
Des de fa molts segles, doncs, s’ha celebrat aquesta diada – la vetlla, la matinada i el
dia de sant Joan – arreu de les comarques dels Països Catalans, des de les terres
entrades d’Aragó fins a les illes Balears i Pitiüses. No és gens casual que encara avui les
festes majors de les poblacions més extremes del nostre país (Perpinyà, Alacant i
Ciutadella) coincideixin amb el dia de sant Joan i que tota la seva festa giri entorn del
foc.
Els noms dels Focs de Sant Joan, segons les èpoques i els indrets, han estat, i encara
són, molt diversos: falles, focs, fogueres, foguerades, faies, festers, faites, llamarides,
gales i galedes. El nom més antic és el de falles, i els seus seus portadors, fallaires.
Encara avui és possible trobar testimonis vius d’aquests fallaires al poblet d’Isil, a la vall
d’Àneu (Pallars Sobirà). A començaments de segle hi havia molts més poblets a les valls
pirinenques que mantenien aquesta tradició.
Aquesta diada ha donat origen a un gran nombre de pràctiques i creences màgiques
que prenen vigència la nit i la matinada de sant Joan. Algunes d’aquestes pràctiques
vénen d’antigues supersticions, d’altres, en canvi, són posteriors a la cristianització de
la festa. Entre aquestes pràctiques trobem els pactes, l’ús d’unes herbes determinades,
les dites, danses, cançons, versets, les pràctiques fetes en el foc o damunt les seves
cendres, peticions i desigs, invocacions i conjurs, l’ús d’una aigua concreta o la de la
rosada, menjars diversos – coques i altres dolços, vins i licors – ofrenes i altres
cerimònies profanes i religioses, com processons, comparses, oracions, aplecs,
juguesques, etc. També cal assenyalar la diversitat de formes i de composició de les
fogueres.
Reculant ja en la nostra història trobem que la primera gran etapa que els Focs de Sant
Joan han de superar és la romanització. Tot i el seu enfrontament amb les tribus dels
ilergets, comandades per Indíbil i Mandoni, un cop derrotades i sotmeses les tribus del
país els romans deixaren fer la seva vida als nadius. La romanització, doncs, no es
manifesta plenament fins a l’any 500 de la nostra era, quan passem a ser un poble llatí
(més aviat en l’alta cultura que no pas en els costums del poble). Cal pensar que en
aquesta situació els pobles no tingueren gaires dificultats per mantenir les seves
tradicions.
L’any 680, però, el Concili de Constantinoble decretà la prohibició de totes les
pràctiques i supersticions paganes i, entre elles, les fogueres del solstici d’estiu. Aquest
fou el primer gran entrebanc conegut que hagueren de superar els Focs de Sant Joan.
El poble, però, va continuar fent les seves fogueres; fóra interessant de conèixer com
s’ho devien fer aquells homes en una època en la qual la influència de l’església era
cabdal. És fàcil suposar que és en aquest moment històric que la festa es cristianitza.
Els sarraïns, que havien envaït les nostres contrades a partir del 717, deixaven
practicar les creences i costums populars en els indrets on no eren mal rebuts.
D’aquesta manera, els nostres focs van poder continuar practicant-se, potser, fins i tot,
amb la participació dels sarraïns. Hi ha una cançó, llegendària, que parla d’aquesta
etapa històrica. Aquesta cançó, que encara es cantava a començaments d’aquest segle,
diu així:
Lo dia de Sant Joan
és dia d’alegria,
fan festa els cristians
i els moros de moreria.
Durant tota l’edat mitjana els focs continuen celebrant-se, com sempre, a pagès, a
viles i ciutats; els seus grans impulsors foren els gremis.
Uns segles més tard, amb la incorporació de la Catalunya Nord – antics comtats del
Rosselló i la Cerdanya – a l’Estat francès (1659), els Focs de Sant Joan prenen el caire
de senyal d’identitat catalana que han continuat mantenint fins avui.
L’ocupació de la resta dels Països Catalans per les tropes francocastellanes de Felip V
comporta, junt amb l’abolició de les institucions d’autogovern i la prohibició de l’ús
públic de la llengua, la marginació de totes les nostres tradicions, la celebració pública
de les quals fou prohibida.
Tot i les prohibicions, però, les fogueres continuen encenent-se quan arriba la vigília de
sant Joan. Aquesta situació dura fins a l’any 1761, en què el capità general, marquès de
Mina, comença a autoritzar les festes populars. Un any abans s’havia presentat al rei
Carles III el “Memorial de Greuges”, que entre altres coses denunciava la violació dels
costums més lloables per funcionaris portats de fora així com la introducció de
tradicions estrangeres.
Amb l’arribada de la renaixença, que cercava els signes d’identitat del nostre poble,
s’inicia la recuperació d’aquesta festa. El 1885 mossèn Cinto Verdaguer enalteix els
focs i els fallaires en el seu poema “Canigó”. Altres poetes també ho fan: Maragall,
Girbal i Jaume, Duran i Tortajada, Garcés, etc.
Ja en una època més moderna, viva en el record de molta gent, el 1933 excursionistes,
estudiants i molts altres ciutadans donen un sentit de comunitat als Focs de Sant Joan i
encenen fogueres a totes les viles i a les muntanyes més importants, com a senyal
d’inici del retrobament d’una comunitat.
Acabada la guerra d’Espanya torna a produir-se un replegament de tot el que ens
identifica com a poble, i amb prou feines són permeses aquelles tradicions que no
porten problemes, és a dir, les més buides de contingut. Així, els Focs de Sant Joan es
converteixen en l’ocasió anual de cremar fustots vells i la revetlla, o bé es fa en la
intimitat familiar, o bé resulta mancada de contingut cívic i cultural. D’uns anys ençà,
però, hem assistit a un despertar de la nostra consciència col·lectiva i això ha significat
un reviscolament de totes les nostres tradicions, entre elles, no cal dir-ho, la celebració
de l’antic solstici d’estiu. La nit de Sant Joan torna a ser la nit de foc i de misteri que
havia estat sempre.
Ceres Roura és una empresa familiar Figuerenca, fundada el 1912, dedicada a la
fabricació i comercialització de tot tipus d´espelmes i complements.
Al llarg de cinc generacions l'experiència artesanal, la investigació, la serietat i la passió
per la feina ben feta, s'ha anat transmetent de pares a fills. Poden celebrar aquest any
2012 el seu centenari.
Tot això al costat de la innovació, els ha obert al món de la decoració i els ha permès
ser presents a les principals cadenes de gran distribució, fins a convertir Ceres Roura
SA. en líder del sector.
Les modernes instal • lacions ocupen actualment 12.000 m2 i el nostre grau
d'automatització ens permet produir 3.800 tones d´espelmes a l'any.
Ceres Roura disposa a l’actualitat d’una plantilla de més de 45 treballadors fixes que
participen de manera activa en la millora de l’empresa. A part col•labora amb el taller
ocupacional.
Fundació ALTEM és una entitat sense ànim de lucre, que atén a 300 persones amb
discapacitat de la comarca de l´Alt Empordà.
Ofereix serveis ocupacionals, laborals i de lleure per millorar la qualitat de vida d´aquestes persones i promoure la seva inserció laboral i social. Ceres Roura col·labora amb la Fundació Altem des de fas més de 20 anys, en concret, en la manipulació de productes i muntatge de peces. Les espelmes dissenyades pel projecte “Estelada de llum” seran muntades per els nois i noies d´Altem
L’Autor
En Bruno Pérez i Juncà, nascut a Figueres l’1 de
març de l’any 1969 és un conegut emprenedor
i dinamitzador cultural de la comarca de l’Alt
Empordà.
De professió informàtic i especialista en els
terrenys de la Seguretat Informàtica i del
Community Manager, ha destacat en la seva
faceta creativa i artística sorprenent
periòdicament en les seves accions de gran
repercussió mediàtica i social.
De fermes conviccions nacionalistes i sempre
implicat en accions d’ajuda a causes solidàries,
ens presenta aquest projecte on expressa-
utilitzant la llum de les espelmes, el seu desig
d’independència, d’unió de país i aprofita la
col·laboració d’un fabricant de la seva terra per
contribuir en una causa solidària.
J.M.Fortuny – Figueres març 2013
L’origen de la idea
El mes de maig de 2012, mentre preparava la documentació del projecte presentat al
concurs Il·lumina el teu espai, organitzat per l’empresa figuerenca CERAS ROURA en
motiu del seu centenari, i buscava al google imatges d’espelmes, em va aparèixer una
imatge de l’estelada feta a la plaça major de Vic, hereva de les que es van idear dos
anys abans al poble empordanès de Verges. Les dimensions i el sentiment que
despertaven eren captivadors però vaig trobar a faltar alguna cosa.
Executat el projecte presentat el en concurs, que consistia en la il·luminació de la
Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries tant a l’interior com a l’exterior amb
més de 2000 espelmes i oferir 100 espelmes flotants a la verge de la Candelera, com
es poden observar a les fotos adjuntes, vaig començar a treballar en el projecte de
l’estelada.
Amb unes mostres demanades al fabricant es varen realitzar les primeres proves. Tot
seguit es va procedir a buscar la ubicació més encertada. Per poder garantir l’èxit del
projecte amb anterioritat s’havien executat simultàniament dos projectes per
comprovar la vistositat de la nova proposta i les capacitats i funcionalitats de la plaça
seleccionada.
Va ser durant les activitats organitzades per la Marató de TV3, en la seva edició 2012,
que a Figueres es va portar a terme el projecte d’encesa d’espelmes solidàries a la
plaça Catalunya. Aquesta plaça està coberta i té una gran balconada que permet des
d’aquest punt privilegiat veure les creacions realitzades a nivell de terra. I dies després
a l’església de Santa Maria de Vilabertran es va realitzar una encesa d’espelmes en
forma de senyera catalana.
Un cop executats aquest projectes i vista la seva viabilitat i vistositat es va proposar fer
l’estelada a la ciutat de Figueres.
Mentre es recollien les trucades el dia de la Marató de TV3 a la seu de Girona, amb
l’alcalde de Figueres, el Sr. Santi Vila, vam comentar el projecte i, espontàniament, l’hi
proposà al seu homònim de la ciutat de Girona i aquí apareix la idea de fer-ho
simultàniament a més d’una ciutat, i això provocà la redacció d’aquest projecte.
Bruno Pérez i Juncà – Desembre 2012 -
Agraïments
INFORMA-TE’N
WWW.ESTELADADELLUM.CAT
WWW.FACEBOOK.COM/ESTELADADELLUM
@ESTELADADELLUM
#ESTELADADELLUM