CEIP MARIA LLUÏSA SERRA

PROJECTE EDUCATIU DE QUALITAT

Curs 2013-2014

1. EL PERQUÈ D'AQUEST PROJECTE1.1 Contextualització1.2 El projecte

2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA. BASES PSICOPEDAGÒGIQUES

3. ACTUACIONS I ORGANITZACIÓ DEL CENTRE3.1 Relació amb les famílies i l'entorn: interactivitat3.2 Aprenentatges globalitzats: SAE (mapa i anàlisi)3.3 El paper del mestre3.4 Materials d'aprenentatge i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

4. FORMACIÓ I RECURSOS

4.1 Formació4.2 Recursos

5. MARC LEGAL

“Cal substituir el pensament que compartimenta pel pensament que relaciona”

(Pere Alzina, març 2012)

1. EL PERQUÈ D'AQUEST PROJECTE

1.1 Contextualització

El CEIP Maria Lluïsa Serra és un centre públic d'educació infantil i primària que es va inaugurar el setembre de 2013, situat als afores, concretament entre la via Ronda de Maó i el camí d'en Guixó. Gaudeix d'unes instal·lacions magnífiques adaptat a les necessitats de la comunitat educativa.

El centre té tres unitats d'educació infantil i dues de primària. El nombre total d'alumnes és de 101, dels quals 56 són d'educació infantil i 45 d'educació primària.Actualment s'imparteixen els tres nivells d'educació infantil (1r, 2n i 3r) i el primer cicle de primària. L'escola anirà incrementant el nombre de grups cada curs.L'alumnat majoritàriament és de procedència menorquina, tot i que hi ha un grup considerable d'alumnes àrabs i d’Amèrica del Sud.

Pel que fa a l'activitat econòmica de les famílies, la gran majoria es dediquen al sector de serveis, especialment del turisme. També hi ha una part de la població activa que es dedica a la construcció, tot i que en aquest moment hi ha poca activitat a causa de la crisi. Finalment, una petita part de famílies es dedica a professions liberals.

Si tenim en compte l'estructura de la família actual a la nostra societat hem de dir que a l'escola, malgrat que hi ha pares i mares separats, els fillets estan molt ben atesos, en un ambient sa i d'interès i implicació per part de les famílies en el procés educatiu dels seus fills.

Tenim un centre en el qual no hi ha conflictes. Pel fet de ser un centre petit facilita la bona relació entre tots els membres de la comunitat amb una AMPA molt implicada.

Pel que fa al claustre, està format per set mestres, dels quals sols n'hi ha tres amb destí definitiu, i una PT amb dos terços de la jornada.

Quant als serveis, enguany els hem compartit amb un altre centre de Maó, Sa Graduada, ja que compartim l'edifici mentre es realitza la reforma del seu centre. De cara al proper curs, l'AMPA està valorant diferents possibilitats a l’hora d’oferir els nous serveis.

1.2 El projecte

El projecte educatiu neix des d’una reflexió conjunta de tota la comunitat educativa i parteix d'una visió profunda de la realitat que ens envolta i de l'anàlisi del sistema educatiu, tenint en compte els principis de la LOMCE.

Si tenim en compte que els alumnes seran els ciutadans del segle XXI, convindrem que han de saber viure i conviure en un món incert, han des ser persones crítiques, compromeses. Han de comprendre el món actual per poder canviar-lo i millorar-lo. Però sobretot hem de ser capaços d'aconseguir aprenentatg es que els permetin poder continuar aprenent tota la vida.

Per tal de tirar endavant el projecte vam decidir començar una formació amb el CEP durant el curs 2013-2014. Aquesta formació (SEMINARI), titulada “Quina escola volem?”,

té com uns objectius clau que ens serviran de guia durant el procés:

. anar definint una línia metodològica de centre . fomentar la reflexió dels mestres sobre la pròpia pràctica educativa . coordinar el pas entre educació infantil i primària . consolidar la posada en marxa de l'hort escolar com a entorn d'aprenentatge . treballar per arribar a mantenir un llenguatge pedagògic compartit

Al mateix temps que ens formam hem visitat diferents centres que treballen amb aquesta metodologia: Escola de Sant Climent, CEIP Sant Lluís, CEIP Margalida Florit i a final del mes de març hem visitat el CEIP Martinet, al Ripollet (Catalunya).

D’altra banda, el fet de ser un centre de nova creació ens obliga a treballar en SGQ (sistema de gestió de qualitat), amb un assessorament periòdic, la qual cosa facilita la feina de la creació de tots els documents institucionals amb els seus macroprocessos i processos corresponents.

El projecte s’emmarca dins del marc legal educatiu actual, que possibilita l'autonomia de centre i fomenta la potenciació de l'aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d'ensenyament i aprenentatge.

Pel que fa a educació infantil, el Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de l'educació infantil a les Illes Balears, destaca el caràcter global d’aquesta etapa i l’estreta relació entre les àrees, fins al punt que bona part dels continguts d’una adquireix sentit des de la perspectiva de les altres dues. Igualment estableix que la configuració del currículum ha de desenvolupar-se amb la suficient flexibilitat perquè els centres, en l’ús de la seva autonomia, puguin adaptar-se a les diferències individuals i als distints entorns socioeconòmics i culturals per mitjà del projecte educatiu, de manera que tots els infants puguin arribar al grau de desenvolupament de la personalitat i de les capacitats que les seves condicions els permetin.

Pel que fa a educació primària, el Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'educació primària, es basa en la potenciació de l'aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d'ensenyament i aprenentatge. Es proposen enfocaments nous en l'aprenentatge i l’avaluació, que han de suposar un canvi important en les tasques que han de resoldre els alumnes i en els plantejaments metodològics innovadors.

Aquest RD estableix també que l'aprenentatge basat en competències es caracteritza per la seva transversalitat, el seu dinamisme i el seu caràcter integral. El procés d'ensenyament-aprenentatge competencial ha d'abordar-se des de totes les àrees de coneixement, i per part de les diverses instàncies que conformen la comunitat educativa, tant en els àmbits formals com en els no formals i informals; el seu dinamisme es reflecteix en el fet que les competències no s'adquireixen en un determinat moment i romanen inalterables, sinó que impliquen un procés de desenvolupament mitjançant el qual els individus van adquirint majors nivells d'acompliment en el seu ús.

Per aconseguir aquest procés de canvi curricular cal afavorir una visió interdisciplinària i, de manera especial, possibilitar una major autonomia de cent re , de manera que permeti

satisfer les exigències d'una major personalització de l'educació.

L’ordenació curricular de l’etapa de l’educació primària integra el concepte de competències dins els components del currículum i fixa que l’adquisició de les competències per part de l’alumnat és el referent bàsic de l’acció educativa de cada equip docent de l’etapa.

La LOMQE dota d'autonomia els centres educatius per tal de concretar, dins el seu projecte educatiu, els elements bàsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten l’adequació dels ensenyaments al seu alumnat i a l’entorn, tot implementant, si escau, projectes propis. Aquesta Llei estableix en l’article 120 del capítol II del títol V:

1. Els centres disposaran d'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió en el marc de la legislació vigent i en els termes recollits en la present Llei i en les normes que la desenvolupin.

2. Els centres docents disposaran d'autonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i un projecte de gestió, així com les normes d'organització i funcionament del centre.

3. Les administracions educatives afavoriran l'autonomia dels centres de manera que els seus recursos econòmics, materials i humans puguin adequar-se als plans de treball i organització que elaborin, una vegada que siguin convenientment avaluats i valorats.

4. Els centres, en l'exercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes d'organització o ampliació de l'horari escolar en els termes que estableixin les administracions educatives, sense que, en cap cas, s'imposin aportacions a les famílies ni exigències per a les administracions educatives.

5. Quan aquestes experimentacions, plans de treball o formes d'organització puguin afectar l'obtenció de títols acadèmics o professionals, hauran de ser autoritzats expressament pel Govern.

Aquest projecte no comporta la modificació del què, el com i el perquè s’ensenya, ni vol desestimar tot allò que s’ha fet servir fins ara, sinó que és una oportunitat per dissenyar les directrius a seguir en el desplegament curricular i, si cal, millorar les propostes, les activitats i les estratègies didàctiques que serveixen a l’alumnat per aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges.

2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA. BASES PSICOPEDAGÒGIQUES Decroly (1871-1932): centres d'interès i globalització“Mètode Decroly: es basa en el programa d'idees associades estudiant l'infant i el seu medi social emprant els centres d'interès per dividir les disciplines d'acord amb l'observació, l'associació i l'expressió”.

Kilpatric (1871-1965): metodologia de projectes“El aprendizaje se vuelve más relevante y significativo si parte del interés del estudiante. El estudiante y no el profesor es quien debe llevar a cabo las cuatro fases de un proyecto: propuesta, planificación, elaboración y evaluación”.

Montessori (1870-1952): aprenentatge actiu“El mètode Montessori ofereix als petits un espai adaptat on poden viure tot el dia vigilats per una institutriu. Els pares poden entrar al centre i controlar l'activitat que realitza el seu fill, sempre que no interrompi el bon funcionament del mètode”.

Bruner (1915): bastida: estructura temporal que ajuda l'aprenentatge“Cada generación da nueva forma a las asimilaciones que configuran la educación en su época. Lo que puede surgir como medio para preparar ciudadanos bien equilibrados para una democracia”.

Ausubel (1918-2008): aprenentatge significatiu i constructivisme“Si tuviese que reducir toda la psicología educativa a un solo principio, enumeraría este: el factor más importante que influye en el aprendizaje es lo que el alumno ya sabe. Averígüese eso y enséñese consecuentemente”.

Loris Malaguzzi (1920-1944): Mètode relacional, La educación infantil en Regio Emilia“Las ideas surgen a partir de los acontecimientos y experiencias reales, dando lugar a respuestas y conclusiones reales”.

Vigotsky (1925-1934): zona ZPD (zona de desarrollo próximo)“El conocimiento es algo que se construye por medio de operaciones y habilidades cognoscitivas que se inducen en la interacción social”.

Hannah Arendt (1954): “La educación es el punto en el que decidimos si amamos el mundo lo bastante para asumir una responsabilidad por él y así salvarlo de la ruina que, de no ser por la renovación, de no ser por la llegada de los nuevos y los jóvenes sería inevitable. También mediante la educación decidimos si amamos a nuestros hijos lo bastante como para no arrojarlos de nuestro mundo y liberarlos a sus propios recursos, ni quitarles de las manos la oportunidad de emprender algo nuevo, algo que nosotros no imaginamos, lo bastante como para prepararlos con tiempo para la tarea de renovar un mundo común”.

Bronfenbrenner (1987): PPCT (procés-persona-context-temps)“La capacidad de formación de un sistema depende de la existencia de las interconexiones sociales entre un sistema y otros”.

Carbonell (2002): entén la innovació educativa com un “conjunto de ideas, procesos y estrategias, más o menos sistematizados, mediante los cuales se trata de introducir y provocar cambios en las prácticas educativas vigentes; destaca como elementos clave de la innovación el espacio, tiempos y agrupamientos”.

Bolívar (2006): La participació de las famílies: noves realitats“La escuela no es el único contexto educativo, se ha de incluir a las familias y los a medios de comunicación”.

Carles Parellada (2012): pedagogia sistèmica“No podemos dejar de lado cuando hablamos de interacciones significativas, la interacción entre el alumnado y los aprendizajes. Incluso la interacción entre las materias y los mismos contenidos curriculares entre ellos, algo que habitualmente venimos nombrando como transversalidad o interdisciplinariedad”.

Francisco Mora (2013): “un alumno comienza a aprender con percepciones, emociones, sensaciones y movimiento, obtenidos del mundo sensorial y como reacción al mundo real, fuente primigenia de los estímulos”.

3. ACTUACIONS I ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

3.1 Relació amb les famílies i l'entorn: interactivitat

La relació família i escola és fonamental. El principal referent dels alumnes són les seves famílies, una relació basada en el respecte i la confiança mútua afavoreix el seu creixement i el seu aprenentatge. És fonamental treballar conjuntament per aconseguir enfortir aquesta relació. La base que ens pot permetre construir-ho s’ha de basar en una comunicació estreta i eficaç, ja sigui de manera col·lectiva mitjançant l’AMPA o els grups classe (mitjançant la figura del pare/mare delegat) o bé individual, tenint cura i donant una especial rellevància a les entrevistes i a les comunicacions diverses que es mantenen amb cadascuna de les famílies dels alumnes.

Un dels aspectes que ajuda a fomentar aquesta relació és comptar amb un projecte clar, definit i visible. Mostrar el perquè, el com i el què es fa dins l’aula (enduent-se a casa materials del que es fa dins l'aula, les històries; reunions informatives sobre metodologia, anàlisi d'un projecte, mapes de SAE, exposicions de projectes realitzades pels mateixos alumnes, visitant l'escola...) facilita que les famílies se sentin partícips i més responsables de la tasca educativa.

Una altra de les formes que es preveuen per enfortir la relació amb les famílies és aprofitar la seva riquesa. Les famílies, així com també l’entorn, són una font de recursos molt vàlida, per això volem que participin en els aprenentatges ensenyant-nos el que saben, sempre en relació amb les motivacions i els aprenentatges dels fillets. Moltes vegades les famílies són autèntics experts en diferents temes que ens envolten i aprofitar-ho implica afavorir la continuïtat entre els dos sistemes més importants per a l’infant: la família i l’escola.

Un altre mitjà d'informació molt important són els altres grups classe d'alumnes. És molt enriquidor escoltar i conèixer el que han treballat els altres grups. Açò ajuda també a potenciar les relacions entre els diferents nivells de l'escola i fa de l'escola una gran comunitat d'aprenentatge.

3.2 Situacions d’aprenentatge i ensenyament: SAE (mapa i anàlisi)

Partint que “qualsevol aprenentatge necessita un context per ser adquirit i requereix interacció i col·laboració” (Lave i Wenger), definim el mapa de situacions d'aprenentatge i ensenyament (SAE) per a cada etapa, la qual cosa ens permetrà treballar tots els continguts i els procediments del currículum oficial. Un cop definit, s’analitza cada situació d'aprenentatge i d’ensenyament i es contextualitzen, amb uns continguts clau, es determinen activitats especifiques (VAK: visuals, auditives i cinestèsiques) amb la seva seqüenciació així com criteris i instruments d'avaluació.

3.3 Metodologia

Tenir una metodologia amb un enfocament globalitzador implica molts canvis en l'organització d'aula i centre. Els principals són en referència a l'espai, el temps i els agrupaments (Carbonell 2002. Elements clau de la innovació).

Es treballaran les diferents àrees interrelacionant-les a través dels projectes de treball

establint interaccions significatives, la interacció entre l'alumne i els aprenentatges. És a dir, les matèries o àrees i el coneixement, fins i tot la interacció dels mateixos continguts curriculars entre ells (interdisciplinarietat).

Així mateix, tenint en compte una perspectiva sistèmica (Carles Perellada, 2012), es treballarà segons les línies d'actuació següents:

.Conferir molta importància a activitats encaminades a la formació global de la persona.

.Millorar la relació amb les famílies.

.Potenciar la funció de la tutoria individual i de grup.

.Potenciar la figura del coordinador de nivell.

.Pel que fa al professorat, és fonamental que cada mestre trobi el seu lloc i tengui molt clara la seva funció. Reconèixer i valorar la feina de cada u..Acollir els mestres nous i els substituts..Vehicular els valors i l'educació emocional sistèmica dins del currículum.

En cap moment no es banalitza el currículum, ans al contrari, es tracta de fer l’adaptació curricular en funció de l'alumnat (itineraris educatius), per tal d'aconseguir el màxim de cada un d'ells segons les seves possibilitats i habilitats.

3.4 El paper del mestre

Per parlar de canvi metodològic, cal comprendre la importància del mestre en aquest procés i la necessitat d'un canvi en la manera de fer. Canvi o renovació que sols serà possible si es produeix des de la mateixa escola, des de la convicció de tot l'equip educatiu. Un canvi que necessàriament ha d’anar acompanyat d'un compromís i d’una formació contínua de tot el claustre.

El rol de pur transmissor ha de canviar i ha de ser substituït pel d'acompanyant de l'evolució dels descobriments del fillet. Ha de ser capaç de posar a l'abast dels alumnes tots els mitjans necessaris perquè pugui anar progressant en el seu aprenentatge, tenint en compte els coneixements previs (Ausubel) i les seves potencialitats.

Entenem el fillet com el protagonista del seu propi aprenentatge a partir dels seus propis interessos (Kilpatric), facilitant horaris flexibles (Montessori) de manera que pugui gaudir del temps necessari, sense friseres, sense parcel·lacions.

S'ha de facilitar un clima agradable, amable, acollidor (educació lenta), en què els fillets puguin enriquir-se uns dels altres, compartint un mateix llenguatge (diàleg entre iguals).

Així mateix, cal parlar de la cultura de l'esforç, entesa com “la cultura de l'esforç amb sentit”. Sols quan un fillet troba sentit a allò que està aprenent s'esforçarà.

L'avaluació, entesa per millorar els aprenentatges de l'alumnat en el marc del currículum per competències, ha de ser objectiva, pública (explícita), formadora (guia-autonomia), participativa (mestre, avaluació i coavaluació), sistemàtica (planificada) i reflexiva (consciència del procés).

“El papel del adulto se basa en la observación y el descubrimiento de las diferentes maneras que tienen los niños de participar, proceder y elegir, por este motivo se debe seleccionar y cualificar las actividades encadenadas a las motivaciones e intereses de los niños. La topología de organización más adecuada es la de actividades en pequeños grupos que son módulos de eficiencia comunicativa y deseo. El trabajo en pequeños grupos pretende crear ricas atmósferas y ricos procesos de cambios y desarrollos, dando lugar a una de tantas posibilidades organizativas y situaciones de aprendizaje que todos los niños han de experimentar, para que el adulto comience a distinguir los diferentes roles que desempeñan en el grupo y la relación entre ellos” (Loris Malaguzzi. 1920-1944).

Finalment, amb aquesta metodologia el mestre més que mai ha de tenir una mentalitat oberta, ha de provocar, observar, motivar, debatre, escoltar, fomentar la pedagogia de la pregunta i, el més important, ser empàtic.

3.5 Materials d'aprenentatge i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

Tot l'esmentat abans implica una coherència posterior en el tipus de materials d'aprenentatge que es posarà a l'abast dels alumnes per al treball quotidià. Aquests han de ser diversos i variats, no es poden reduir a ser extrets d'una sola font d'informació i han d'aportar una visió del tema des de diferents punts de vista i des de diferents tipus de llenguatge (escrit, visual, plàstic...).

Per això, no s'utilitzaran llibres de text en cap àrea, ni a cap nivell. Els llibres de text van marcant què s'ha d'anar aprenent i en quin moment s'ha de fer i donen una versió única o punt de vista únic d'un tema. Aquest fet limita la diversitat dels coneixements i no permet partir de les motivacions i dels interessos dels infants. S'ha de tenir en compte que els alumnes han d'entendre l'aprenentatge com a propi, s'han de sentir protagonistes del seu aprenentatge.

Per atendre totes aquestes necessitats se cercarà el material més adequat durant el procés d'ensenyament-aprenentatge, s'anirà elaborant amb el grup d'alumnes o serà elaborat pels mestres en el moment que es necessiti.

Per tal de refermar els aprenentatges mecànics de les diferents àrees instrumentals que es van adquirint (operacions matemàtiques, ortografia, grafismes...) es podran utilitzar “quaderns” o qualsevol altre material elaborat o publicat.

El centre ha d'adquirir, aportar i gestionar tot tipus de recursos que en un moment o altre esdevenguin materials d'aprenentatge. Han de ser materials oberts que permetin ampliar els coneixements que es van adquirint.

Tal com estableix la LOMQE, actualment les noves tecnologies són un recurs que estan a l'abast de la majoria dels alumnes. Aquestes ja fa anys que conviuen en l'aprenentatge dins les escoles. Entenem les noves tecnologies com una eina i un recurs que els alumnes han de tenir a mà de manera quotidiana.

4. FORMACIÓ I RECURSOS

FORMACIÓ

El Claustre ha deixat constància del compromís que assumeix quant a formació i a implicació per dur a terme aquest projecte, entès com un projecte de tota l'escola.

Aquest compromís no pot ser per un ni per dos anys, sinó que es tracta d'un camí llarg. Tot just estam al començament i cal que el facem tots i conjuntament (“Hi pot haver un mestre molt bo, però no d'acord amb el projecte de centre”. Raül Manzano). Per això a part d'aquells cursos als quals els mestres poden assistir de manera individual, és essencial la formació conjunta de tot el claustre per poder enriquir el desenvolupament del projecte metodològic que hem iniciat.

Amb el seminari a centres a través del CEP de Menorca es preveu una formació per anar dissenyant la línia metodològica com a centre i anar-la implantant, destinant un temps per compartir experiències que s'estan duent a terme, a exposar els nostres dubtes, a prendre coneixement de com treballar una nova metodologia, etc. A més de la formació, es realitzen diferents visites a altres centres, a la qual cosa ja hem fet referència abans.

RECURSOS

En l'article 122 de la LOMQE es regulen els recursos per als centres educatius: “Les administracions educatives podran assignar majors dotacions de recursos a determinats centres públics o privats concertats quan els projectes que desenvolupen així ho requereixin”.

L'article 122 bis, apartats 1, 2, 3 i 4 (entre d'altres), estableix les accions destinades a fomentar la qualitat dels centres docents:

1. S’han de promoure accions destinades a fomentar la qualitat dels centres docents, mitjançant el reforç de la seva autonomia i la potenciació de la funció directiva, segons estableixin el Govern i les administracions educatives. Aquestes accions inclouen mesures honorífiques tendents al reconeixement dels centres, així com accions de qualitat educativa, que tenen per objecte el foment i la promoció de la qualitat en els centres.

2. Les accions de qualitat educativa han de partir d’una consideració integral del centre, que pot tenir com a referència models de gestió reconeguts en l’àmbit europeu, i han de contenir la totalitat de les eines necessàries per a la realització d’un projecte educatiu de qualitat. Amb aquesta finalitat, els centres docents han de presentar una planificació estratègica que ha d’incloure els objectius perseguits, els resultats a obtenir, la gestió a desenvolupar amb les corresponents mesures per aconseguir els resultats esperats, així com el marc temporal i la programació d’activitats.

3. Les accions de qualitat educativa, que han de ser competitives, suposen per als centres docents l’autonomia per a la seva execució, tant des del punt de vista de la gestió dels recursos humans com dels recursos materials i financers.

4. Per a la realització de les accions de qualitat, el director del centre disposa d’autonomia per adaptar, durant el període de realització d’aquestes accions, els recursos humans a les necessitats que en derivin.

El nostre centre forma part de la Xarxa15 del Projecte d’implantació de sistemes de gestió de qualitat. L’enfocament d'aquest projecte es realitza des de l’òptica denominada gestió

per processos i té com a referència les normes ISO 9001:2008 i altres models de gestió reconeguts en l'àmbit europeu.

Presentam aquest projecte de proposta metodològica en consonància amb les actuacions de qualitat proposades a la Llei i es desenvolupa de manera paral·lela i simultània amb el Projecte de qualitat del centre.

Per afrontar amb garanties d’èxit aquest projecte i dur a terme aquesta metodologia (la nova organització de l'alumnat en grups reduïts, la distribució espais...) necessitam optimitzar l’adequació dels recursos humans del centre. Com a escola de nova creació comptam amb un claustre petit i insuficient per desenvolupar el projecte, claustre que es va incorporant progressivament (a mesura que els cursos avancen).

Creure i treballar en aquest projecte ha d'anar acompanyat dels recursos necessaris per poder impulsar-lo i donar-li continuïtat. Actualment, l'Equip Directiu s'ocupa d'impulsar i coordinar el Projecte, però també s'ha d'ocupar de coordinar la formació amb el CEP i la implantació del sistema de qualitat. Igualment, ha de complir les seves obligacions i responsabilitats diàries derivades dels càrrecs.

Tot això implica una dotació de plantilla més elevada de la que en aquests moments tenim, d'aquí la importància i la necessitat que aquest projecte sigui estudiat i valorat des de Planificació i Centres. La nostra principal necessitat per dur a terme el nostre projecte és poder ampliar la plantilla el proper curs 2014-15.

Per tant, sol·licitam:

Un mestre tutor per a cada grup d'alumnes, independent dels càrrecs directius (director i secretari) i de l'especialista d'anglès.

I, pel que fa a l'equip de suport, un PT i un AL a mitja jornada.

5. NORMATIVA DE REFERÈNCIA

• Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE).

• Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.• Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s'estableix el currículum bàsic de

l'educació primària• Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de l'educació

infantil a les Illes Balears.