EL FEUDALISME

El feudalisme (segles IX-XV) s el sistema poltic, econmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecci als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'esglsia i tenien una relaci de dependncia ms o menys forta amb el rei de cada regi

Els castells

ANTONIO I CAROLINE

Els castells

El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora.El senyor feudal vivia amb la seva famlia i els seus servents.Els soldats defensaven el castell i les terres del senyor feudal.El lloc de construcci d'un castell es triava tenint en compte una situaci dominant del terreny, per a controlar els camins i les terres del seu voltant. Les construccions que formaven part del castell anaven creixent amb els anys, ja que s'afegien noves parts (torres, muralles, ...) segons les necessitats del senyor feudal i el seu poder.

ANTONIO I CAROLINE

Els castells

Els primers castells eren construccions de fusta envoltades d'una palisada. La mota era la part ms alta, on vivien el propietari, la seva famlia i els seus soldats. El pati era el lloc on es protegien les gents dels voltants en temps de guerra. Una rasa envoltava tota la construcci.

Posteriorment es van ampliat i construt de nous amb grans blocs de pedra.

ANTONIO I CAROLINE

Qui eren els cavallers

Els Cavallers de l'Edat Mitjana van sorgir dins l'exrcit rom. Eren guerrers a cavall i la part ms fonamental dels exrcits medievals, Solien ser d'origen noble, per, si en algun moment no eren nobles i eren de classe humil, eren elevats a la posicio social dels seus companys.

Un cop l'aprenent demostrava el seu domini amb les armes se'l reconeixia com a cavaller i aix es feia donant-li un copet amb la part plana de l'espasa a l'espatlla i dient-li SENYOR CAVALLER. Un cop anomenat cavaller, l'aprenent acostumava a servir al rei a canvi d'eines i de terres.

ANTONIO I CAROLINE

Qui eren els cavallers

ANTONIO I CAROLINE

CONVERTIR-SE EN UN CAVALLER

No hi havia moltes formes en que una persona podia convertir-se en un cavaller,o era fill de un altre cavaller, fill de una fmilia artistocratica o be habia tingut un acte de valentia en el camp de batalla.

Els cavallers iniciaven la seva formaci quan encara eren nens (cap als set anys), quan eren enviats a viure a la residncia d'un cavaller. Alli servien com aprenents fins que es feien grans i es convertien en escuders. Servia al seu senyor al camp al mateix temps que aprenien la tcnica militar: lluita cos a cos o combatent a cavall. ELs cavallers eren entrenats per demostrar el seu valor, cortesia, lleialtat i per triomfar sobre la covardia.

Damian Nerea

CERIMNIA D'UN CAVALLER

La nit abans de la cerimnia, l'escuder vestia una tnica blanca i vermella. Havia de dejunar i pregar tota la nit per a la purificaci de la seva nima. El capell li donava la benedicci a la seva l'espasa que la hi col.locava a l'altar de l'esglsia.

Abans de l'alba, prenia un bany per mostrar que ell era pur, i es vestia amb les seves millors robes. Quan clarejava, el sacerdot escoltava la confessi de la jove, un ritu contrici catlica. Desprs l' escuder podia esmorzar. La cerimnia es feia a l'aire lliure al davant de la famlia, amics, i la noblesa. L'escuder s'agenollava davant el Senyor, i era lleugerament colpejat en cada espatlla amb la seva espasa i es proclamava cavaller, seguia desprs una gran festa va amb msica i ball.

Lnic

Omar

COM VESTEIXEN ELS CAVALLERS

YELMCasc metllic reforat amb una llamina de ferro per protegir la part anterior del rostre

ESCUTUtillitzat per protegir-se dels atacs dels oponents amb les seves llances.

ARMADURATamb utillitzada per protegir-se dels atacs d'oponent; i es va fer de millor qualitat quan la van reemplaar per les malles de metall.

ESTREPDonaven un millor equilibri al cavaller que carregava per desmuntar a l'oponent en un combat.

DESTRERAix s'anomenava al cavall per combatre, doncs el cavaller el conduia amb la ma dreta.

LLANAEra molt llarga i s'utilitzava per poder colpejar al cavaller oponent i fer-lo caure del seu cavall.

ANAIS I DIEGO

LES CROADES

Les croades foren una srie de campanyes militars, de carcter religis, a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, sostingudes pels estats autoanomenats cristians durant l'edat mitjana (entre els segles XI i XIII, especialment entre els anys 1095 i 1276).

PER QU ES FEIEN EL TORNEJOS MEDIEVALS?

Per preparar-se per a les futures batallesEl torneig es per exhibir les seves actituds i mostrar que eren els millors.

Qui participava als tornejos?

Principalment eren militars, eren homes lliures o vassalls. Sovint reben una concessi dun b del feudo. (prnceps i nobles.)

Carla i Jose

Jocs medievals

En els tornejos es feien diferents jocs

- La quintena: era un joc en que descarregaven els seus cops a un maniqu mbil, compost d'un eix, de tal manera que ferit en el front es tornava i donava un fort garrots sobre l' assaltador.

La sortija:consistia en un exercici en que els cavalls anaven al galop i els genets devien travessar un anell penjat.

La pesta negra

La pesta negra tamb coneguda com a mort negra va ser una epidmia de pesta, que devast Europa i sia a mitjans del segle XIV (1347-1351), i es calcula que provoc la mort d'aproximadament un ter de la poblaci europea.

Els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqncia d'hemorrgies subcutnies.

La pesta estava causada per les rates i les puces que afetaven als humans