projecte direcció salva

7/30/2019 Projecte direcci SALVA

1/24


2/24

Projecte de direcci IES GUILLEM DALCAL

ndex

1. INTRODUCCI: Motivaci personal per a la presentaci del projecte................... 3

2. DESCRIPCI I ANLISI DEL CENTRE ............................................................... 3

2.1 Anlisi de lespai fsic i de lentorn social.......................................................... 4

2.2 Anlisi i valoraci del projecte educatiu i de lorganitzaci i funcionament delcentre. ................................................................................................................. 7

3. OBJECTIUS BSICS I LINIES DACTUACI.................................................... 15

3.1. Rendiment escolar............................................................................................. 17

3.2. Atenci a la diversitat ....................................................................................... 18

3.3. Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) ..................................... 19

3.4. Formaci del professorat................................................................................... 20

3.5. Projecci exterior.............................................................................................. 21

3.6. Relaci amb les famlies ................................................................................... 22

4. PROPOSTA DEQUIP DIRECTIU ....................................................................... 23

5. SISTEMA DAVALUACI DEL PROJECTE ...................................................... 24

2


3/24


4/24


2. DESCRIPCI I ANLISI DEL CENTRE

Tot projecte de direcci ha de partir del coneixement de la realitat en qu escontextualitza el centre. La finalitat daquest apartat s realitzar una anlisi sinttica des de

dues perspectives: lanlisi de lespai fsic i de lentorn social i lanlisi i valoraci delprojecte educatiu i de lorganitzaci i el funcionament.

2.1 ANLISI DE LESPAI FSIC I DE LENTORN DEL CENTRE

Localitzaci geogrficaEl centre est ubicat a La Pobla de Farnals, poblaci de lHorta Nord de Valncia. El

poble es troba a 13 km. de la ciutat de Valncia. A ms del nucli urb, cal remarcar que ala Platja hi ha tamb una poblaci escolar important que s atesa per linstitut.

El nucli histric del poble sha anat desenvolupant ajustat al parallel que forma lacarretera CN-340 (Valncia-Barcelona) i la via actual del metro. Les vies de comunicaci,traades de Nord a Sud causen un allament entre els dos nuclis que conformen La Poblade Farnals (nucli urb i Platja), la qual cosa entranya dificultats de comunicaci. Esreivindica un carril bici i un servei dautobusos ms eficient entre les dues zones, gratut osubvencionat per lAjuntament per als alumnes de Batxillerat, els quals no tenen beca detransport escolar.

Linstitut es troba al nord-oest de la poblaci, en el carrer Immaculada, a 5 minuts delestaci del metro. Enfront de linstitut estan ubicats el CEIP Cervantes i lEscoletaInfantil Municipal.

La Pobla de Farnals, a molts efectes pblics, mant serveis de manera mancomunada junt amb altres pobles de la comarca, molt prxims, amb els quals tamb t relacionscomercials i laborals fludes.

La ciutat de Valncia segueix sent punt de referncia obligatria per a serveis especfics(Conselleries, hospitals, grans comeros, espectacles, etc.).

4


5/24


6/24


- Clnica San Jos (privada), centre on satn els alumnes del nostre centre ambassegurana escolar o que sacullen a la plissa contractada per lAMPA per alsalumnes de 1r i 2n dESO.

Serveis i activitats en poblacions dels voltants:- Centre de Planificaci familiar (Massamagrell).- Centre dEstimulaci Primerenca (Massamagrell).- Servei Mdic dUrgncies (Massamagrell).- Centre de Salut Mental (Foios).- Centre dEspecialitats (Valncia).

SERVEIS SOCIALS:- Servei dinformaci i assessorament (sobre recursos pblics i privats).- Servei de gesti dajudes i beques.- Servei de convivncia social (per tal de facilitar la integraci daquelles persones que

no poden ser autnomes en el seu mitj de vida habitual).- Servei de cooperaci social (per tal dimpulsar la promoci individual i grupal dels

habitants del municipi).

- Servei dintervenci social (per prevenir situacions desfavorides).- Servei datenci jurdica a la dona i el menor.

SERVEIS CULTURALS- rea dinfncia i joventut: Servei dinformaci juvenil, Centre desplai i temps lliure(amb les activitats de club doci, escola destiu i campament destiu).- rea de cultura: Biblioteca, Programaci cultural (cinema, teatre, exposicions, msica...).

- rea deducaci.- Escoleta municipal: escolaritzaci dels infants de 0 a 3 anys; CEIPCervantes, Escola matinera: amplia lhorari escolar pel mat per tal de facilitar la vidalaboral de les famlies amb xiquets entre 3 i 12 anys, Institut dEducaci Secundria,Batxillerat i Cicles Formatius Guillem dAlcal, Gabinet psicopedaggic, Escolapermanent dadults (E.P.A.): alfabetitzaci, educaci base, valenci, angls, informtica...,Collegi especial San Cristbal, ubicat a Sagunt: atn xiquets i joves discapacitats de 6 a20 anys.

6


7/24


8/24

PQPI

52%

0%

48%


La majoria de lalumnat dESO, Batxillerat i PQPI viu a La Pobla de Farnals, tant alpoble com a la Platja, i han estudiat Primria al CEIP Cervantes. La procedncia delalumnat de Cicles s molt variada, encara que en els darrers anys aquestos estudis shanconvertit en una opci real i desitjada per a lalumnat que ha obtingut el Graduat a lIESGuillem dAlcal.

Grfic I: Procedncia de lalumnat del curs 2011-2012

BATXILLERAT

68%

14%

18%

La separaci entre el nucli urb i la Platja fa que els alumnes de lEducaci Secundria

Obligatria daquesta darrera zona disposen de beca dautobs i menjador escolar.Lhorari del centre sadapta a aquesta circumstncia i els alumnes poden dinar al menjadorescolar els dies que tenen classe per la vesprada (dimarts i dijous) i, tamb el dilluns en elcas dels de 1r i 2n dESO, per tal devitar una reiteraci de lautobs escolar. El menjadorescolar s una font dingressos per al centre, per tamb implica una dedicaci de ladirecci del centre en la seua organitzaci i en la gesti de la convivncia.

Fins ara latenci a la diversitat ha estat molt present en lorganitzaci del centre. sfonamental en lelaboraci dels horaris de lalumnat i del professorat, en la sollicitud de

8

ESO

61%23%

16%

La Pobla

Platja

Altres

CICLES

97%

2%1%


9/24


programes i recursos humans, en el Pla de millora i en la coordinaci amb lescola deprocedncia de lalumnat. Tamb des dels Serveis Culturals de lAjuntament de La Poblade Farnals sha contribut a atendre fora de lhorari escolar a alumnes amb problemesdaprenentatge, s a dir, a realitzar un acompanyament escolar en coordinaci amb eldepartament dorientaci de lInstitut.

Per altra banda, la dedicaci de recursos a la diversitat ha repercutit positivament en lamillora de la convivncia. En aquest sentit, s fonamental la coordinaci amb eldepartament dorientaci. Per un costat, sha creat un aula de convivncia -que atn elsalumnes que han acumulat parts dincidncies- amb professorat fixe que els ajuda atreballar durant un mxim de cinc dies duna manera individualitzada. Lexistnciadaquest recurs ha perms atendre els alumnes que shan incorporat al centre senseconixer cap de les llenges oficials, aix com els alumnes que no tenen hbits destudis inecessiten un mnim horari individualitzat setmanal. Per altre costat, ha contribut amillorar el clima de convivncia i daprenentatge en els grups. Aix ha implicat poderdedicar temps i recursos als alumnes excellents que, malgrat les circumstncies adverses,continuen esforant-se i mostrant una actitud respectuosa i exemplar que tamb beneficiala convivncia.

Al centre funciona una comissi de convivncia, constituda per membres de ladirectiva, un membre del departament dorientaci, la coordinadora de lESO, unprofessor de Cicles i representants del professorat en la comissi de convivncia delconsell escolar. La comissi es reuneix setmanalment, analitza els parts dincidncies ipren mesures correctores o disciplinries que comunica a la resta del professorat.

En latenci a la diversitat i la millora del clima de convivncia tamb ha estat

fonamental la coordinaci amb els Serveis Socials de La Pobla de Farnals i de laMancomunitat de lHorta Nord. Una relaci fluda que implica la collaboraci en eltractament de casos concrets, la prevenci i el control de labsentisme, la programacidactivitats per als alumnes i els tutors, la presncia de treballadores socials en reunionsamb famlies i la prevenci del consum, entre daltres assumptes. Quan al control delconsum, sobretot als voltants del centre, lInstitut compta amb la collaboraci de lapolicia local i de la Gurdia Civil.

9


10/24


Els recursos econmics aconseguits per programes sollicitats per a latenci a ladiversitat, com el PROA, shan destinat en part per a dotar les aules amb canons per a lsde les TIC com a recurs didctic en la tasca diria del professorat. Com que ls depndels coneixements dels docents, shan recolzat iniciatives formatives amb lassessoramentdel CEFIRE de Godella.

Tot l institut (alumnat, professorat i personal no docent) ha gaudit en els darrers trescursos escolars dun auxiliar de conversa dorigen britnic o nord-americ. Lexperinciaha estat molt positiva envers la projecci del nostre alumnat cap a lexterior tenint encompte la mena de localitat on est situat el nostre centre. s aix el que ens ha portat aentrar en la xarxa de centres plurilinges de la Comunitat Valenciana el curs 2012-2013.

El foment de la lectura i ls de la biblioteca escolar com a centre danimaci lectoraha estat un objectiu fonamental de lIES Guillem dAlcal prcticament des dels seusinicis, objectiu que sha concretat en la creaci de grups de treball assessorats pel CEFIREde Godella, lelaboraci dun Pla lector al 2009, la inclusi de lobjectiu com a notadidentitat al PEC, la seua presncia al Pla de millora i en la sollicitud dun Projecte deBones Prctiques, concedit per al curs 2011-2012.

En lorganitzaci de la biblioteca, el foment de lanimaci lectora, lalfabetitzaciinformacional i la formaci despectadors teatrals ha estat clau la collaboraci delsServeis Culturals de lAjuntament de La Pobla de Farnals.

Respecte al professorat del centre, en lactualitat, la plantilla s de 59 docents, 16dells de Cicles Formatius, dels quals 42 tenen plaa definitiva al centre. En quant als

horaris del professorat, shan elaborat fins ara seguint la normativa, per atenent dins delpossible les situacions personals, sempre que aix no implique perjudicar un altrecompany. Shan escoltat els suggeriments dels departaments didctics i les propostes fetesen claustres i consells escolars i, si ha estat possible i han rebut el recolzament dunamajoria, shan incorporat al funcionament del centre. Per exemple: horari de reunions detutors, horari de la Cocope, calendari de reunions de Cocope, consell escolar i claustreamb un ordre del dia aproximat... La distribuci dels recursos (hores de refor, optatives,

gurdies, atenci a la biblioteca, per exemple) sha consultat amb els tutors, eldepartament dorientaci, la Cocope i el claustre. En aquest sentit, han estat molt tils les

10


11/24


12/24


- En lorganitzaci i funcionament de cada curs escolar es tenen en consideraci totsels acords presos en les reunions de tutors, dequips educatius, de CCP, de claustrei de consell escolar. LInstitut no comena de zero cada curs escolar sin que, finsara, ha sigut una construcci feta amb les propostes de millora de la comunitateducativa. Tal com consta en el PEC, A efectes prctics, la continutat del

projecte educatiu sha reflectit en el manteniment dels acords adoptats pel

claustre i el consell escolar en cursos anteriors, aix com en la vigncia dels

documents elaborats, encara que hagen sigut revisats pels nous professors i

subjectes a la modificaci de la normativa. Aquests acords es refereixen, entre

altres qestions, a lelaboraci dels horaris, la constituci dels grups, les normes

de convivncia, lorganitzaci de les tutories i la sollicitud de programes

datenci a la diversitat (compensatria, PASE, PROA, PDC). Shan tingut en

compte les propostes de millora que els professors de cursos anteriors van fer

constar en les memries dels seus respectius departaments didctics o en les

reunions de tutors. A linici de cada curs escolar, els nous professors reben

informaci entorn a totes aquestes qestions .- Latenci a la diversitat s un objectiu primordial per al centre i, malgrat la

desaparici de programes com el PROA o el PDC, sha incorporat la seua filosofiaen la organitzaci del centre, de manera que els horaris selaboren tenint en compteles necessitats i les caracterstiques de lalumnat, i els recursos de qu es disposaper a atendrels.

- Una gesti democrtica de la convivncia que busca la integraci de lalumnat,prioritza les mesures educatives, introdueix la mediaci com una eina de resolucide conflictes, t en compte les diferents situacions familiars i compta amb

lassessorament dels Serveis Socials.- La participaci del professorat mitjanant els rgans de coordinaci didctica en

lelaboraci de documents i en les decisions entorn a la distribuci dels recursoshoraris i humans. En aquest sentit, facilita la participaci i la comunicaci ls delcorreu electrnic dels departaments didctics, consell escolar i equips educatius.

- Lenriquiment de les prctiques docents amb eixides extraescolars per a tots elsnivells consensuades a principi de curs pels diferents departaments i aprovades en

la PGA.

12


13/24


- Una gesti eficient de lEscola dHoteleria i Turisme, facilitada grcies a lainclusi dun professor de Cicles Formatius, en lequip directiu.

- La formaci del professorat al mateix centre de treball mitjanant la presentaci deprojectes de formaci en centres i la constituci de grups de treball.

- La participaci de lalumnat mitjanant el consell de delegats i el consell escolar enles decisions que afecten a lorganitzaci del centre, aix com a travs dun correude suggeriments.

- La coordinaci amb el CEIP Cervantes, centre de procedncia de lalumnat delESO.

- La possibilitat de participaci de les famlies en el procs densenyana-aprenentatge dels seus fills, grcies a que sels facilita un horari datenci delstutors, dels professors dels equips educatius de cada grup, de lequip directiu i deldepartament dorientaci per a atendre qualsevol consulta. A ms de laconvocatria de reunions des de la direcci destudis i el departament dorientacii dentrevistes convocades pels tutors. Tamb sels dna la informaci sobrelAMPA i les seues reunions que aquesta associaci fa arribar a la direcci delcentre.

- La collaboraci i coordinaci amb lAjuntament i la Mancomunitat de lHorta

Nord, especialment amb els Serveis Culturals i els Serveis Socials.- Ls del valenci tant en la prctica docent com en lelaboraci de document com

en la gesti administrativa, seguint el nostre Pla de Normalitzaci Lingstica i elDPP actualitzats amb periodicitat.

Quant als aspectes que caldria millorar en lorganitzaci i el funcionament delcentre destacaria els segents:

a) La reducci del fracs escolar, lincrement de les titulacions en ESO, Batxillerat iCicles Formatius.

b) Millorar la preparaci del nostre alumnat per a accedir a les noves titulacionsprofessionals i superiors, i per a la seua inserci en un mn laboral canviant.

c) Lincrement de la participaci i la implicaci de tota la comunitat escolar(professorat, alumnat i famlies) en la vida del centre.

d) La promoci de les TIC en la prctica docent, en la gesti del centre i en la

comunicaci entre tota la comunitat educativa.

13


14/24


e) La projecci exterior del centre ms enll de la nostra comarca, tant a nivellnacional com a internacional, mitjanant la participaci en programes europeus,intercanvis, formaci en empreses europees.

f) Implantaci del programa plurilinge com un element necessari per a aconseguir elfoment didiomes i intercanvis amb uns altres pasos entre el nostre alumnat iprofessorat, tret que configura un dels eixos principals del nostre centre.

14


15/24


16/24


s evident que tot projecte ha de contemplar estratgies per aconseguir la participacide la comunitat educativa i la seua implicaci en el seu desenvolupament. En aquestsentit continuarem en la lnia de treball que sha establert en els ltims anys ifomentarem la democratitzaci de les principals decisions que afecten el funcionamenti organitzaci del centre.

Considerem que la web del centre pot ser un instrument fonamental per a potenciar laparticipaci de la comunitat educativa. Pretenem que el professorat tinga autonomiaper difondre a travs daquesta notcies, iniciatives, activitats extraescolars,... Shan dedonar passos per facilitar que lalumnat i els pares vegen la web com instrument dedifusi de qestions relacionades amb el centre.

16


17/24

Projecte de direcci IES GUILLEM DALCALmbits

dintervenci Objectius Lnies dactuaci Indicadors per a lavaluaci

1Rendiment

escolar

Consolidar les dades de

rendiment escolaraconseguides en els darrerscursos, i millorar els resultats

globals respecte al darrercicle de 4 anys.

1. Seguiment, valoraci i actualitzaci dels acords imesures adoptats en lEquip de Transici dePrimria a Secundria, que sinclouen en el Pla deTransici.

2. Desenvolupament, avaluaci i revisi de lesprogramacions didctiques dESO i incidncia enel treball de les competncies bsiques.

3. Desenvolupament, avaluaci i revisi de lesprogramacions didctiques de batxillerat.

4. Desenvolupament, avaluaci i revisi de lesprogramacions didctiques de Cicles Formatius iincidncia en les competncies professionals.

5. Desenvolupament, avaluaci i revisi de lesprogramacions didctiques de PQPI i incidnciatant en les competncies bsiques com en lescompetncies professionals.

6. Adaptaci dels instruments davaluaci a lesproves diagnstiques donant rellevncia a lescompetncies bsiques.

7. Augmentar els coneixements didiomes del nostrealumnat mitjanant el Programa plurilinge.

8. Foment de plans, projectes i activitats dinnovacieducativa.

ndex de titulacions al juny:- ESO- Batxillerat- CFGM- CFGS- PQPI

ndex de les proves diagnstiquesigual o superior a la mitjana.

ndex de les PAU en juny

Memries dels departamentsdidctics i de la direcci del centre.

Avaluaci i memries dels plans,projectes i activitats desenvolupats.

Fomentar lambient destudi itreball i el dileg en laresoluci de conflictes.

1. Consolidaci de la comissi de convivncia i de

les mesures educatives correctores aplicades alaula de convivncia.2. Creaci dun equip de mediaci estable que

incloga alumnes mediadors.3. Revisi del RRI i del Pla de convivncia.4. Orientar i atendre a lalumnat segons les seues

necessitats educatives i les seues capacitats.5. Potenciaci del grup dexcellncia.

Estadstiques elaborades per la

comissi de convivncia i ladirecci destudis.

Principals recursosImplicats tots els rgans de gestii participaci del centre, aix com

tot el professorat.

17


18/24

Projecte de direcci IES GUILLEM DALCALmbits

dintervenci Objectius Lnies dactuaci Indicadors per a lavaluaci

2Atenci a la

diversitat

Afavorir la integraci iladaptaci de tot lalumnat al

centre a travs del pladatenci a la diversitat

1. Revisi del pla datenci a la diversitat dacordamb els recursos i programes aprovats cada cursescolar.

2. Distribuci dels recursos (reforos,desdoblaments...), segons les necessitats, aproposta de la direcci del centre i el departamentdorientaci una vegada consultats els tutors i elsequips educatius del curs anterior.

3. Coordinaci entre el professorat de refor i els

equips educatius en lelaboraci de lesadaptacions curriculars i el seu desenvolupament alaula.

4. Orientaci individualitzada de litinerariformatiu/professional ms adequat, especialment alalumnat amb NEE.

5. Trasps dinformaci a linici de curs en lesreunions dequips educatius des del departamentdorientaci i la direcci del centre.

6. Aplicaci i avaluaci del pla dacollida de 1rdESO.

7. Revisi del pla dacollida dalumnat nouvingut.8. Continuaci del PAE.9. Sollicitud de programes datenci a la diversitat,

encara que no shagen concedit un curs escolar

(PDC, compensaci educativa).10. Continutat i promoci del grup dexcellncia.11. Participaci en premis i programes (premi

extraordinari de batxillerat, premi extraordinariESO, Olimpades matemtiques i daltresmatries, premi Sambori, uns altres premisliteraris, concursos organitzats des de la bibliotecaescolar i la de La Pobla de Farnals...).

Funcionament dels grups derefor i rendiment de lalumnat.

Valoraci dels departamentsdidctics feta en la CCP.

Elaboraci de documents(adaptacions curriculars,projectes, memries, propostes

de millora...)Grau de satisfacci de les partsimplicades en els diferentsprogrames.

Avaluaci de la Inspeccieducativa en les reunions deseguiment dels programes.

Principals recursos

Cap destudis, departamentdorientaci, CCP i tot el

professorat

18


19/24


20/24


mbitsdintervenci Objectius Lnies dactuaci Indicadors per a lavaluaci

4Formaci delprofessorat i

recerca.

Afavorir la recerca i garantiruna formaci al professorat

que responga als seusinteressos i a les necessitats

del centre, i que tingaincidncia en la qualitat deleducaci que impartim .

1. Disseny dun pla de formaci anual: tallers, grupsde treball, seminaris per departaments,conferncies .

2. Difusi de les beques i ajuts per a la formaci delprofessorat: Programa Leonardo (cicles),Comenius, PALE...

3. Inclusi en el pla de formaci anual de cursosinterns: animaci lectora, mediaci, convivncia,les TIC.

4. Implicaci de lauxiliar de conversa en la difuside laprenentatge de langls entre el nostreprofessorat i personal no docent amb lobjectiudimplantar el programa plurilinge inicial.

5. Definici dun pla de formaci inicial delprofessorat nouvingut que facilite la seuaincorporaci al centre i garantisca una acollidagrata.

6. Elaboraci dun protocol dacollida per al

professorat nou al centre , tant a principi de curs,com durant el curs.

Inclusi en les PGA del pla deformaci anual, onsespecificaran els objectius queseran avaluats i analitzats a lamemria de final de curs.

Grau de satisfacci delprofessorat respecte als cursos

realitzats de ms dun 65%.Grau de satisfacci delprofessorat nouvingut enverslacollida de ms dun 65%

Principals recursos

Equip directiu, coordinador TIC,caps de departament, auxiliar de

conversa. Entitats que acreditenformaci : CEFIRE, Editorials,...

20


21/24


21

mbitsdintervenci Objectius Lnies dactuaci Indicadors per a lavaluaci

5Projecci

exterior delcentre.

Promoure la projecciexterior del centre i la

divulgaci dels estudis quesofereixen, donant la

importncia necessria alscicles de Formaci

Professional que shiimpartixen.

1. Activitats amb projecci social organitzades pelcentre : xerrades per als pares de 1r DESO, jornades de portes obertes, club de lectura,concurs gastronmic, acte dacomiadament definal de curs, diades....

2. Aplicaci destratgies de difusi de lofertaeducativa i dels principals projectes i activitatsamb rellevncia social: pgina web, correuelectrnic, bloc de la biblioteca.

3. Dinamitzaci de la web amb una participaci msactiva dels membres de la comunitat educativa.

4. Continutat de la poltica de qualitat delensenyament: pla de millora, resultats en lesproves homologades del A2, FCT en empreses(PQPI, CFGM i CFGS) .

5. Participaci en projectes institucionals iprogrames dinnovaci: Bones Prctiques,Erasmus, Leonardo i Comenius.

6. Comproms de transparncia i millora contnua enla qualitat de la gesti del centre.

7. Collaboraci amb entitats ciutadanes i serveisexterns: ajuntament, associacions esportives iculturals, centres educatius a Frana i als EstatsUnits.

8. Donar continutat i progrs a la famliaprofessional del centre educatiu.

Inclusi en les PGA del pla deformaci anual, onsespecificaran els objectius queseran avaluats i analitzats a lamemria de final de curs.

Grau de satisfacci de empresesFCT del 70%.

Grau de satisfacci delprofessorat implicat de ms dun65%.

Principals recursos

Equip directiu, coordinador TIC,caps de departament,coordinador cicles, coordinadorESO i Batx, vicedirector,orientador.


22/24


23/24


4. PROJECTE DEQUIP DIRECTIU

Director: SALVADOR ALEMANY PUCHOLLlicenciat en Matemtiques per la Universitat de Valncia, pertany al cos des del curs 2005-2006 iha estat en comissi de serveis en el centre des del curs 2007-2008 fins lactualitat. En eixeperode ha sigut tutor el curs 2007 i ha sigut secretari des del 2008. Ha participat en un curs deformaci dequips directius organitzat pel CEFIRE de Valncia lany 2008. Com a secretari, hapromogut la coordinaci dels secretaris dels equips directius de la zona. A ms a ms, haparticipat en els cursos de formaci organitzats per la Conselleria per a la implantaci dTACA.

Cap destudis: MARA MARTN PASCUALLlicenciada en Filologia Anglesa exerceix en la professi des de lany 1994. Durant lltim any haformat part de lequip directiu com a cap destudis, el que suposaria una continutat en el crrec.Amb plaa definitiva en el centre des de el curs 2007-2008 ha estat cap de departament ,tutora icoordinadora dactivitats extraescolars. Ha sigut representant del professorat en el consell escolarde lIES Deltebre.

Secretria: M. JOS ESCRIV SORIANO

Llicenciada en Filologia Hispnica ha sigut la pea clau del projecte degut a la seua dilatadaexperincia com a membre de lequip directiu: va ser cap destudis durant el perode 2000-2008 iha sigut directora durant el perode 2009-2012. Pertany al cos des de 1988 i t plaa definitiva enel centre des del curs 2004-2005. Ha treballat activament per dur endavant el centre, ja que haestat des de la seua creaci.

Vicedirector:

Considere necessria la participaci en lequip directiu dun professor tcnic de FormaciProfessional, per a la continutat i el progrs de la famlia professional dHoteleria i Turisme, aixcom la implicaci i coordinaci dels PQPI. A ms lelevat percentatge de professors de la branca,un 25%, fa convenient no deixar de banda aquest apartat.

23


24/24


5. SISTEMA DAVALUACI DEL PROJECTE

L'avaluaci esdev un element clau per a la millora contnua, i una eina imprescindible per

a la valoraci del grau d'assoliment dels objectius que en aquest projecte hem definit. A l'anteriorapartat hem exposat una srie de taules que recullen, de manera sinttica, el projecte estratgic peral centre per al perode 2012-2016. Com es pot observar, hem emmarcat en cadascun delsobjectius els principals indicadors d'avaluaci i els instruments per a la recollida d'informaci. Elsobjectius, les lnies d'actuaci, els mecanismes d'avaluaci i els recursos es concretaran i seseqenciaran en la Programaci General Anual (PGA) de cada curs acadmic. La memria finalreflectir el desenvolupament d'aquestes accions i els resultats de la seua avaluaci. Els

instruments que destaquen sn les enquestes, les quals es contemplen dins l'anomenat Pla demesura. Aquest pla s un document que elaborar l'equip directiu a l'inici de curs on definir: elcodi de lenquesta i la seua descripci, el collectiu enquestat, el responsable de passar lenquesta,el responsable de l'anlisi, el calendari dexecuci, el criteri de validaci de lenquesta, lesobservacions, i el mitj de comunicaci del resultat de l'enquesta.

projecte direcció salva

Documents