projecte d’astronomia - xtec.catcburgues/projectes/astronomia/projecte-astronomia.pdf · jo sóc...

Projecte dastronomia

Csar Burgus - CEIP Lladurs(ZER Solsons)Juny 2006

cesarSegell

Csar Burgus - ZER del Solsons 2

El projecte consta de 4 continguts diferenciats. Els 3 primers, per, es treballaran conjuntament i lltim servir de cloenda del projecte.

1. Lectura del conte AVUI HE VIST LA LLUNA en petits fragments2. Visualitzaci del captols corresponents de NOSTRANAU3. Manualitats per lrea deducaci visual i plstica.4. Teatre de cambra fosca

A continuaci sexposa el projecte en tres Apartats:

1r. Apartat: Lectures del conte i Captols de NOSTRANAU2n. Apartat: Sessions deducaci visual i plstica lligades al projecte3r. Apartat: Teatre de cambra fosca i canons finals


Lectures del conteCaptols de Nostranau

1r. APARTAT


Fa molts anys, per... molts, molts anys, per sobre dels nostres caps, per... molt, molt per sobre, all en la foscor del cel, on els estels s'entretenen fent dibuixos prou divertits, va nixer un petit estel, feble i groguenc amb moltes ganes de fer amics.

La vida dels estels s tan llarga i, a ms a ms, tenen tan poca feina, que se la passen gaireb sempre jugant.Que, a qu juguen els estels?Doncs, ja us ho dir, ja. Mireu! El joc que, potser, ms els agrada s'anomena "El suaner paga primer". Els estels es

posen en rotllana i desprs de cantar all de: "Quatre estels hi ha al cel, jo els s comptar molt b,...", aquell a qui li ha tocat, s'ha de posar al mig de la rotllana i llavors, tots els altres comencen a donar calor tan fort com poden i si l'estel del mig es posa a suar, ha perdut i ha de pagar el vermut.

s un joc ben estrany, oi?N'hi ha un altre tamb molt conegut que es juga per colles i que em sembla que s'anomena "Fem constellacions".s un joc bastant difcil perqu cada colla s'ha d'ajuntar per tal de fer dibuixos al cel, que ells en diuen constellacions. I

aix, fan dibuixos com... d'una ssa, d'una guila, d'un gos, d'un escorp, d'un guerrer, d'un lle, d'una rosa,... Hi ha uns quants estels que fan de jutges i escullen el millor dibuix. Els guanyadors tenen com a premi un lloc fix al cel per jugar.

Doncs, ara que conegueu alguns dels jocs dels estels, imagineu-vos al nostre amic, recordeu?... l'estel petitet, feble i groguenc, al mig d'una rotllana suant ms que una granota enmig del desert, i... au!, a pagar!

s ms, no hi va haver vegada que no li toqus pagar.A "Fem constellacions", tampoc mai no va aconseguir guanyar i pocs estels el volien per jugar. L'ltim cop que va

jugar, la seva colla va dibuixar un cargol i a ell li tocava fer la punteta d'una banya, per, vet aqu, que la seva llum era tan feble, que els jutges els van desqualificar.

S, s, ja podeu mirar cap al cel, que de cargol, no en veureu cap.Srius, un dels estels ms presumits de la seva colla, es va enfadar tant aquell dia que va convncer a tots els estels

per fer-lo fora. I de quina manera! Quan va arribar el nostre amic, tota la colla, amb Srius al capdavant, van comenar a llenar-li boles de foc mentre li

deien:-Marxa! Ves-te'n! Que aqu ja no et volem!Rpidament, el nostre amic, va girar volta i es comen a allunyar, al temps que una pluja de boles de foc li venia a

sobre.

NOSTRANAU: DVD 2 - El SOL: Captols 1, 3 i 7

1a. PART (una sessi)


Lluny ja, dels seus antics amics, el nostre estel, tot trist i sol, va comenar a plorar des d'aquell rac de cel. De tal manera, que una llgrima del nostre amic va caure just a sobre d'una de les darreres boles de foc que li havien llenat.

Aquesta llgrima, no sols va aturar la bola, sin que a ms a ms, va apagar tot el foc i es varen formar grans nvols que durant molts dies, per... molts, molts dies, no van parar de deixar caure pluja a sobre de la petita bola. Tanta i tanta pluja va caure que aquella bola vermellosa, es va anar tornant cada cop ms blava.

Tan petita era aquesta bola que, de tot aix, el nostre amic, l'estel, ni se'n va adonar. Fins que un bon dia:-Ei, tu!... S, s, tu!... Qu no em veus? Sc aqu, al teu costat -digu una veu molt fluixeta i llunyana.L'estel es gir a banda i banda, per no aconsegu veure res.-Qu no em veus? -torn a dir aquella veu.-No, no veig res -va dir l'estel-. Amb qui parlo?-Amb mi, estel solitari, esforat per fer ms llum i veurs com aix em podrs veure -contest la petita bola blava.L'estel va comenar a bellugar-se per tal de donar ms claror i...-Ara, ara et veig! -va dir l'estel mirant aquell puntet blau-. Per, qui ets tu? I qu hi fas aqu?-La veritat s que no s pas qui sc, l'nic que s s que si no deixes de donar tanta calor em socarrars -contest la petita bola blava.-Ui, perdona! Per... s que em costa tant de veure't! -digu l'estel al temps que afluixava la seva calor.-Ara home! Ara s'est millor -digu la boleta blava-. I tu qui ets? I com et dius?-Doncs, tampoc ho s, noms s que sc un estel i que em van deixar ben sol -va contestar el nostre amic.Si que estem arreglats! Si cap dels dos no sabem qui som -va dir la boleta blava mentre rumiava alguna cosa- Escolta!, qu et semblaria si...,

com que et van deixar sol, et poss de nom..., "sol".-Soool? No t'hi has llut gaire, no! -va replicar l'estel.-I qu tal... "Sol" amb majscula? -torn a dir la boleta.-B, aix ja s una altra cosa! Que de gran en sc molt ms que no pas tu -va dir l'estel mentre repetia: "Sol, Sol... El Sol"-. No sona malament

amic! Em sembla que m'agradar aquest nom.-Ja t'ha costat prou, ja, decidir-te. I jo qu? -digu el nostre amic blavet.-Potser et podrem dir... "fosquet", perqu de llum no en fas pas, o... "blavet", pel color amb que jo et veig, o... "mulladet", per la quantitat

d'aigua que tens, o tamb "malaltet", perqu t'han sortit unes taques ben estranyes -anava dient el Sol sense parar d'inventar altres noms.

-Taques? Quines taques? Renoi!... s cert. No me n'havia adonat amb tanta pluja. Ara se'm veu la terra i tot! -digu el petit puntet blau mentre s'anava aguaitant per tot arreu.

-Doncs, ja ho tinc! -va cridar el Sol-. Et podem dir... "Terra". S, s, no ho diguis, no..., amb majscula!Des d'aquell dia el Sol i la Terra es varen fer molt amics, i aix, l'un al costat de l'altra s'anaven explicant aventures, inventant nous jocs,...


NOSTRANAU: DVD 1 - LA TERRA: Captols 1 i 4



Al cap d'algun temps, de sobte, la Terra crid:-Ei Sol! Amic meu!-Qu et passa? -contest el Sol-. M'has despertat amb aquests crits.-Tinc un problema molt gros -contest la Terra.-Explica, explica -digu el Sol tot preocupat.-Doncs mira, avui m'he despertat de cop sense saber perqu, fins que, en aguaitar-me, me

n'he adonat que tinc la panxa calenta com un ferro rogent i el cul gelat com un gla, tan aviat sento una calor terrible, com un fred espants -va dir la Terra amb cara de prunes agres-. No s pas que hi puc fer!

-Tranquilla, que aix em sembla que ho podem arreglar de seguida -va dir el Sol tot decidit-. Guaita! Si per comptes de quedar-te quieta de cara a mi, anessis girant sobre tu mateixa, no hi hauria cap tros que se t'escalfs massa, ni tampoc que se't gels.

La Terra va comenar a girar tal com li havia dit el seu amic, i, a poc a poc, es va anar trobant millor. Per, hi va haver un problema:

-Estimat Sol! Aix est molt b, ja no tinc ni fred ni calor, per, m'estic marejant ms que una baldufa! -va cridar la Terra.

-s que no tens mesura! Vols dir que et cal girar tan de pressa? -digu el Sol-. Jo calculo que amb una volta cada dia n'hi haur prou.

-Ara, ara! Ja se'm passa el mareig, per no s pas si m'hi acostumar a passar-me la vida donant voltes -contest la petita Terra.

Aquell dia va ser molt important, perqu van inventar all que en diuen el "moviment derotaci". I va ser des d'aquell dia, que a la Terra hi ha dia i nit.

NOSTRANAU: DVD 1 - LA TERRA: Captol 3


4a. PART (dues sessions)

Volta a volta, anaven passant els dies tranquillament i amb molt poques novetats, fins que...-Ep! Qui hi ha al meu darrera? -crid el Sol.-Ui! Ho sento, per s que anava una mica despistat -va contestar una estranya veu.El Sol don mitja volta i va veure una estranya bola de foc amb una llarga cua i pregunt:-Qui ets tu?-Jo? Jo sc el carter de l'Univers, el senyor Halley per servir-vos -va contestar l'estrany objecte.-Un carter? -pregunt, tot sorprs, el Sol.-Si senyor! Carter o missatger, com vost vulgui! El que est clar s que sc l'nic i insuperable

Cometa Halley, i si vost ho desitja, jo passar cada 76 anys per portar-li missatges o per recollir-los. Per abans, m'haureu de donar la vostra adrea per al meu llibre de registres -va dir l'illustre Cometa.

-Ho has sentit, amiga Terra? -crid el Sol.-I tant! Caldr doncs, donar-li una adrea i aix podrem fer nous amics -va dir la Terra.-Va senyors!, es decideixen o no?, perqu no puc perdre ni un minut -digu l'impacient cometa.-A veure... -comen dient el Sol-, potser... Carrer del Sol i la Terra, s/n.-Qu carrer ni qu nassos! -interromp el carter- Aqu no funcionem per carrers, no veieu que ens

farem un embolic, aqu funcionem per sistemes. A veure!, com es diu vost?-Jo?, jo em dic Sol, el Sol! amb majscula eh! -contest el nostre estel.-Doncs, l'adrea ser "Sistema Solar, s/n" -va dir el senyor Halley mentre anotava al seu llibre de

registre-.

NOSTRANAU: 1.- DVD 2 ASTEROIDES I COMETES: Captol 6 i 7

2.. DVD 2 - ASTEROIDES I COMETES : Captols 3 i 10



Volen deixar algun missatge que tinc pressa?-Potser s -va dir el Sol-, m'agradaria que els dons records a alguns estels.-Esperi un moment que ho anotar -va dir el senyor Halley-. Digui!-Li dna records a Antares de la Constellaci de l'Escorp, a Rgul del Lle i a Mizar de l'Ossa Major,

ah!, i tamb al petit Estel Polar de l'Ossa Menor. Escolti!, que seria possible demanar-li una xafarderia? -digu el Sol picant l'ullet al senyor Cometa.

-No s aquesta la meva feina, per..., per ser el primer cop, li far. Ara!, no s'ho agafi per costum -contest el Cometa- A veure, qu vol saber?

-Doncs miri, si s vost tan amable, per qu no em mira que se n'ha fet de Srius i la seva colla? L'ltimavegada estaven ben enfadats amb mi!

-I ara!, aix s tot?, ja li puc dir ara si vol -digu el carter Halley.-S, si us plau, digueu-m'ho -va dir el Sol ben impacient.-Doncs, tinc ents que van aconseguir dibuixar un gos i van guanyar el seu rac al cel per sempre -contest

el Cometa.-No, si malcarat ja ho era, ara... original no gaire -va dir el Sol.-B, prou de xerrar que he de marxar. I vost? -digu adreant-se a la Terra-. Vol deixar-me algun missatge?-Si de cas, es podria informar vost, de qu sc jo?-Quina cosa!, d'on surten vosts?... Vost s un planeta!, en conec molts com vost. No fa gaire estona n'he

trobat un grup que buscaven un estel per escalfar-se -va dir aquell carter que ho sabia tot.-Un Planeta, sc un Planeta! -deia la Terra tota contenta-. Per qu no els diu que vinguin cap aqu que s'est

molt calent al costat del meu amic, el Sol?-Quan els vegi ja els ho dir. Ara, si no hi ha res ms, marxo -va dir el Cometa mentre la seva llarga cua es

posava blanca i ms blanca i engegava a crrer a tota marxa.NOSTRANAU: 1.- DVD 3 - CONSTELLACIONS: Captols 6 i 4

2.- DVD 3 - CONSTELLACIONS: Captol 12 i ESTRELLES I NEBULOSES: Captol 13



-B, haurem desperar notcies -va dir la Terra.-Escolta, amiga Terra! The de demanar un favor -digu el Sol-. Abans,

quan ha arribat el senyor carter, com que anava una mica despistat, mha donat un cop aqu al darrera i mha fet pensar que potser seria bona idea que tu em vigilessis tamb lesquena.

-I com ho puc fer jo aix? -pregunt la Terra.-Doncs mira, si a ms a ms de girar com fas, voltessis al mateix temps al

voltant meu, potser aix ens en lliurarem dalgun ensurt com el dabans -propos el Sol.

-Vols dir qu ho sabr fer tot aix alhora? -va dir la Terra dubtant daquell embolic de giravoltes que li proposava el seu amic.

-s clar que ho pots fer, a ms no et cal anar gaire de pressa, aix podrs vigilar millor. Noms que fessis una volta cada any, ja nhi hauria prou -afirm el Sol.

B, ho provar -digu la Terra- Tot sigui per la nostra seguretat.I vet aqu que els nostres amics acabaven dinventar el "moviment de

translaci", i amb ell lany i les quatre estacions.NOSTRANAU: 1.- DVD 1 LA TERRA: Captol 6


7a. PART (cinc sessions)Al cap d'uns anys, quan el Sol i la Terra ja ni tan sols se'n recordaven d'all que havien demanat al senyor Halley, enmig de la

foscor, van aparixer un grup de vuit planetes, que sense dir res, es van encarar cap al Sol.-Ep, ep! On aneu tan esverats? Encara us posareu a sobre meu -crid el Sol.-Oooh!, quina escalforeta ms bona! -digu un d'ells.-Ja ho pots dir ja, falta ens feia! -contest un altre.B, prou! Em podeu dir d'una vegada d'on sortiu? -crid el Sol malhumorat.-Perdoneu, amic estel, per s que venim gelats -respongu el ms estrany de tots.-Doncs, ning no ho diria amb aquest flotador que porteu. Ms aviat sembla que us n'aneu a la platja -afeg el Sol amb molta

ironia.-B, jo sc Saturn i aquests amics sn: Mercuri, Venus, Mart, Jpiter, Ur i Plut -digu el planeta.-Aix calia comenar! -va dir l'estel-. Doncs, jo sc el Sol i aquell puntet blau que veieu all, s la meva amiga Terra.-Ja fa algun temps ens vrem trobar al missatger Halley i ens va comunicar el vostre desig -digu Jpiter, el ms gran de tots.-Qu et sembla amic Sol? -crid la Terra-. Potser ens caldria una mica de companyia.-Per mi, prou! -contest el Sol-. Ara! Caldr una mica d'organitzaci.-Aix, ens quedem? -digu Plut, el ms petit.-Oi tant! -afirm el vermell Mart.-Doncs, m'haur d'arreglar -va dir la presumida Venus.-No s pas qu et vols arreglar? -digu el seris Ur.-Us voleu deixar de barallar? -digu Mercuri-. Porteu tot el cam aix!-I tant que estarem entretinguts! -va dir el Sol adreant-se a la Terra-. Potser massa i tot!El Sol va organitzar un sorteig per tal d'anar situant cada planeta al seu voltant. A Mercuri i Venus els va tocar collocar-se davant

de la Terra i a Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Plut al darrera.Un cop es van posar a voltar, el Sol, que s'ho guaitava, va pensar: Ara fem goig! Aix s tot un Sistema! El nostre Sistema Solar.

NOSTRANAU: 1.- DVD 2 PLANETES: Captols 5 i 7

2.- DVD 2 PLANETES: Captols 8 i 10

3.- DVD 2 PLANETES: Captols 11, 13 i 14

4.- DVD 2 PLANETES: Captols 16, 18, 19 i 21

5.- DVD 2 PLANETES: Captols 22 i 24


8a. PART (dues sessions)Per no tot va quedar aqu, perqu, quan semblava que les coses rutllaven prou b, la nostra amiga Terra es va posar molt malalta, per...

molt, molt malalta.Que qu li li havia passat?Doncs mireu, a la Terra s'hi estava tan b que , a poc a poc, per... molt a poc a poc hi van anar apareixent unes taques verdes molt grans...,

s, s, moltes plantes i arbres. No!, per aix no li va fer cap mal, no!Ms tard, hi van aparixer unes cosetes que no paraven de bellugar-se..., s, s, molts animals. Els uns nedaven, els altres s'arrossegaven, els

altres corrien i d'altres volaven. Per, aix, a la Terra tampoc no li va fer cap mal, potser una mica de pessigolles, per res ms.I ms tard encara, hi van aparixer els homes, les dones i els nens i les nenes com vosaltres. I..., vet aqu, que tampoc aix no li va fer cap

mal. B, de moment, perqu mentre que les plantes, els arbres i els animals vivien felios, les persones, que es creien molt superiors, varen comenar a tallar i cremar boscos, a matar animals per divertir-se, i a ms a ms, a embrutar-ho tot i per tot arreu. Per no a poc a poc, sin molt de pressa, massa de pressa! Van embrutar els rius, els boscos que quedaven, l'aire amb els fums dels cotxes i de les fbriques que abocaven, sense cap control, brutcia i ms brutcia...

Tanta porqueria hi va arribar a haver, que, el Sol, en veure aquella Terra tan malalta li digu:-Amiga Terra! Hem de trobar alguna soluci o aquests acabaran amb tu en quatre dies.-I qu hi puc fer jo? -contest la Terra tota preocupada-. Si em poguessin veure com tu em veus, potser aix se n'adonarien. No ho veus que no

es renten la cara si no s davant l'espill?-Espill has dit? -interromp el Sol-. Aquesta s la soluci! Necessitem un espill gegant per tal que aquests forassenyats se n'adonin del qu

estan fent.-Per, d'on el podem treure? -afeg la Terra.-Tu saps que, entre els nostres amics Mart i Jpiter, hi ha una colla de petits planetes que es fan anomenar... els asteroides. D'entre tots, n'hi

ha una que se'ndiu Lluna, potser si li digussim, ens faria el favor -va dir el Sol.-Per... i qu en farem de la Lluna? -pregunt la Terra sense entendre all que li proposava el seu amic.-S!, s clar que pot funcionar! Noms caldria que es poss a donar voltes al voltant teu. Amb la meva llum la illuminaria, i a la nit, tu et podries

reflectir en ella com si fos un autntic espill -digu el Sol.-Potser tens ra, noms caldria que la gent guaits la Lluna per poder veure, aix, el que estan fent amb mi. I si sn prou intelligents,

segurament deixaran d'embrutar-me -va dir la Terra que tornava a somriure-. No perdem el temps i enviem-li un missatge a la Lluna.El senyor Halley se'n va encarregar de portar el missatge i la Lluna accept a venir a reunir-se amb el Sol i la Terra.

NOSTRANAU: 1.- DVD 2 ASTEROIDES: Captols 1, 2 i 4

3.- DVD 1 LA LLUNA: Captols 1 i 3



Ara, de tant en tant, el Sol, la Lluna i la Terra, es reuneixen per tal de parlar i veure com es troba la petita Terra. Es posen en fila lun darrera laltre, aix no els cal cridar tant, i fan all que ells en diuen un eclipsi.

Si mai veieu que el Sol senfosqueix, no us preocupeu, aix voldrdir que la Lluna sha posat entre mig del Sol i la Terra, i tots tres cerquen la manera daconseguir que la nostra Terra torni a estar neta .

-Plaf! Mare, ja he acabat el conte.-Molt b fillet, doncs ara a dormir.-Mare! Que podrem sortir dem a guaitar la Lluna? -La Lluna? I qu hi vols veure a la Lluna?-s que potser ens cal rentar la cara, mare.

NOSTRANAU: 1.- DVD 2 EL SOL: Captol 6

2.- DVD 1 LA LLUNA: Captol 6


Activitats per lrea deducacivisual i plstica.

2n. APARTAT


Activitat 1: Escena espacial a partir de formes geomtriques

DESCRIPCI: Lalumne haur de recrear una escena espacial a partir dunes formes geomtriques donades (triangle, quadrat, rectangle,... que haur dempegar)


Activitat 2: Escena nocturna amb ceres

DESCRIPCI: Lalumne omplir una cartolina blanca amb diferents rees de colors blaus, blancs, grocs, vermells i taronges. Un coptota plena ho cobrirem per sobre amb cera de color negre. Finalment, amb un escuradent anirem descobrint el negre per tal de qu es vegi el color de fons, alhora que recreem una escena nocturna.


Activitat 3: Trencaclosques espacial

DESCRIPCI: Buscarem lmines amb imatges espacials de diferents revistes o directament a Internet. Un cop hgim escollit la nostra imatge, la tallarem a trossos amb talls arrodonits. Els trossos shauran dempegar en una cartolina deixant ms o menys sempre el mateix espai. Finalment, li afegirem un marc de cartolina.


Activitat 3: La profunditat de lunivers i les constellacions

DESCRIPCI: Lalumne haur denganxar amb cinta adhesiva un fil de pescar en una bola porex. Un cop fet lhaur de penjar del sostre al lloc indicat amb una xinxeta. Finalment hi projectarem la llum del nostre can de vdeo. Lalumne podr observar en lombra la forma duna constellaci, en el nostre cas lOssa Major.


Activitat 4: Les constellacions al nostre sostre.

DESCRIPCI: Cada alumne partir per la meitat les seves boles de porex i les pintar i envernissar simulant una estrella. Un cop fet les enganxarem al sostre de lescola formant constellacions (Ossa Major, Ossa Menor i Cassiopeia)


Activitat 5: Construcci dels nostres planetes

DESCRIPCI: Comprarem boles de porex. Les ms grosses vindran en dos peces i les haurem dajuntar amb pega. Abans, per posarem una fusta per tal devitar que el bast de subjecci es mogui. Caldr tallar els bastons a una mida duns 50cm. pels planetes petits i 70cm. pels de dues peces (els ms grans)


Activitat 6: Pintat dels planetes i el Sol

DESCRIPCI: Pintarem els planetes i el Sol amb pintura fluorescent que podreu trobar en centres de pintura especialitzats. Prviament, per, a la Terra i el Sol li haurem empegat fulls de papers de cuina encolats per tal de donar els volums adequats dels continents i de les protuberncies solars respectivament.


Resultat final


Activitat 7: Construcci de petits estels fluorescents.

DESCRIPCI: Tallarem tires de filferro duns 50cm. Agafarem petites boles de paper i hi posarem una gota de cola. Introduirem el filferro a linterior de la bola. Deixarem assecar i pintarem amb pintura blanca fluorescent.


3r. APARTAT

Els PlanetesLUnivers

Flying Start la dansa dels estels

Canons i dansa final

Teatre de cambra foscaLobra

Mostra de la representaci

Avui he vist la Lluna

ESCENA 1a

Narrador: _________: Fa molts anys, per... molts, molts anys, per sobre dels nostres

caps, per... molt, molt per sobre, all en la foscor del cel, on els estels sentretenen fent dibuixos prou divertits, va nixer un petit estel, feble i groguenc amb moltes ganes de fer amics. La vida dels estels s tan llarga i, a ms a ms, tenen tan poca feina, que se la passen gaireb sempre jugant. Un joc que Els agrada molt s: "Fem constellacions".

s un joc bastant difcil perqu cada colla sha dajuntar per tal de fer dibuixos al cel, que ells en diuen constellacions. I aix, fan dibuixos com... duna ssa, duna guila, d'un gos, dun escorp, dun guerrer, duna lle, duna rosa,... Hi ha uns quants estels que fan de jutges i escullen el millor dibuix. Els guanyadors tenen com a premi un lloc fix al cel per jugar. Lltim cop que va jugar, la seva colla va dibuixar un cargol i a ell li tocava fer la punteta duna banya, per, vet aqu, que la seva llum era tan feble, que els jutges els van desqualificar. S, s, ja podeu mirar cap al cel, que de cargol, no en veureu cap. Srius, un dels estels ms presumits de la seva colla, es va enfadar tant aquell dia que va convncer a tots els estels per fer-lo fora. I de quina manera! Quan va arribar el nostre amic, tota la colla, amb Srius al capdavant, van comenar a llenar-li boles de foc mentre li deien:

-Marxa! Ves-ten! Que aqu ja no et volem! Rpidament, el nostre amic, va girar volta i va comenar a allunyar-se, al temps que una pluja de boles de foc li venia a sobre.

Lluny ja, dels seus antics amics, el nostre estel, tot trist i sol, va comenar a plorar des daquell rac de cel. De tal manera, que una llgrima del nostre amic va caure just a sobre duna de les darreres boles de foc que li havien llenat.

Aquesta llgrima, no sols va aturar la bola, sin que a ms a ms, va apagar tot el foc i es varen formar grans nvols que durant molts dies, per... molts, molts dies, no van parar de deixar caure pluja a sobre de la petita bola. Tanta i tanta pluja va caure que aquella bola vermellosa, es va anar tornant cada cop ms blava.

CC C

ss s aa a

rr r BB B u

u u rr r gg g

uu u ss s

1


ESCENA 2a

Terra _________: -Ei, tu!... S, s, tu!... Qu no em veus? Sc aqu, al teu costat -

L'estel es gir a banda i banda, per no aconsegu veure res. -Qu no em veus?

Sol _________: -No, no veig res. Amb qui parlo? Terra _________: -Amb mi, estel solitari, esforat per fer ms llum i veurs com aix

em podrs veure L'estel va comenar a bellugar-se per tal de donar ms claror.

Sol _________: -Ara, ara et veig! Per, qui ets tu? I qu hi fas aqu? Terra _________: -La veritat s que no s pas qui sc, lnic que s s que si no

deixes de donar tanta calor em socarrars. Sol _________: -Ui, perdona! Per... s que em costa tant de veuret! Terra _________: -Ara home! Ara sest millor. I tu qui ets? I com et dius? Sol _________: -Doncs, tampoc ho s, noms s que sc un estel i que em van

deixar ben sol. Terra _________: Si que estem arreglats! Si cap dels dos no sabem qui som.

Escolta!, qu et semblaria si..., com que et van deixar sol, et poss de nom..., "sol".

Sol _________: -Soool? No thi has llut gaire, no! Terra _________: -I qu tal... "Sol" amb majscula?

CC C

ss s aa a

rr r BB B u

u u rr r gg g

uu u ss s

Sol _________: -B, aix ja s una altra cosa! Que de gran en sc molt ms que

no pas tu -va dir l'estel mentre repetia: "Sol, Sol... El Sol"-. No sona malament amic! Em sembla que magradar aquest nom.

Terra _________:-Ja tha costat prou, ja, decidir-te. I jo qu? Sol _________: -Potser et podrem dir... "fosquet", perqu de llum no en fas pas,

o... "blavet", pel color amb que jo et veig, o... "mulladet", per la quantitat daigua que tens, o tamb "malaltet", perqu than sortit

2


ESCENA 2a

unes taques ben estranyes. Terra _________: -Taques? Quines taques? Renoi!... s cert. No me nhavia adonat

amb tanta pluja. Ara sem veu la terra i tot! Sol _________: -Doncs, ja ho tinc! Et podem dir... "Terra". S, s, no ho diguis,

no..., amb majscula!

CC C

ss s aa a

rr r BB B u

u u rr r gg g

uu u ss s

3


ESCENA 3a

Terra _________: - Ei Sol! Amic meu! Sol _________: - Qu et passa? -contest el Sol badallant. M'has despertat amb

aquests crits. Terra _________: -Tinc un problema molt gros. Sol _________: - Explica, explica -digu el Sol tot preocupat. Terra _________: - Doncs mira, avui mhe despertat de cop sense saber perqu, fins

que, en aguaitar-me, me nhe adonat que tinc la panxa calenta com un ferro rogent i el cul gelat com un gla, tan aviat sento una calor terrible, com un fred espants -va dir la Terra amb cara de prunes agres-. No s pas que hi puc fer!

Sol _________: -Tranquilla, que aix em sembla que ho podem arreglar de

seguida. Guaita! Si per comptes de quedar-te quieta de cara a mi, anessis girant sobre tu mateixa, no hi hauria cap tros que se tescalfs massa, ni tampoc que set gels.

La Terra va comenar a girar

Terra _________: - Estimat Sol! Aix est molt b, ja no tinc ni fred ni calor, per,

mestic marejant ms que una baldufa! Sol _________: - s que no tens mesura! Vols dir que et cal girar tan de pressa?

Jo calculo que amb una volta cada dia nhi haur prou. Terra

CC C

ss s aa a

rr r BB B u

u u rr r gg g

uu u ss s

_________: - Ara, ara! Ja sem passa el mareig, per no s pas si mhi acostumar a passar-me la vida donant voltes.

Narrador _________: - Aquell dia va ser molt important, perqu van inventar all que

en diuen el "moviment de rotaci". I va ser des daquell dia, que a la Terra hi ha dia i nit.

4


ESCENA 4a

Sol _________: - Ep! Qui hi ha al meu darrera?

Halley _________: - Ui! Ho sento, per s que anava una mica despistat.

El Sol don mitja volta i va veure una estranya bola de foc amb una llarga cua i pregunta:

Sol _________: - Qui ets tu? Halley _________: - Jo? Jo sc el carter de l'Univers, el senyor Halley per servir-vos Sol _________: - Un carter? Halley _________: - Si senyor! Carter o missatger, com vost vulgui! El que est clar

s que sc lnic i insuperable Cometa Halley, i si vost ho desitja, jo passar cada 76 anys per portar-li missatges o per recollir-los. Per abans, mhaureu de donar la vostra adrea per al meu llibre de registres.

Sol _________: - Ho has sentit, amiga Terra? Cridant Terra _________: - I tant! Caldr doncs, donar-li una adrea i aix podrem fer nous

amics. Halley _________: - Va senyors!, es decideixen o no?, perqu no puc perdre ni un

minut amb molta impacincia. Sol _________: - A veure..., potser... Carrer del Sol i la Terra, s/n.

CC C

ss s aa a

rr r BB B u

u u rr r gg g

uu u ss s

Halley _________: - Qu carrer ni qu nassos! Aqu no funcionem per carrers, no

veieu que ens farem un embolic, aqu funcionem per sistemes. A veure!, com es diu vost?

Sol _________: - Jo?, jo em dic Sol, el Sol! amb majscula eh! Halley _________: - Doncs, l'adrea ser "Sistema Solar, s/n" mentre anotava al

seu llibre de registre. Volen deixar algun missatge que tinc pressa?

5


ESCENA 4a

Sol _________: - Potser s, magradaria que els dons records a alguns estels.

Halley _________: - Esperi un moment que ho anotar. Digui! mentre ho anota Sol _________: - Li dna records a Antares de la Constellaci de lEscorp, a

Rgul del Lle i a Mizar de l'Ossa Major, ah!, i tamb al petit Estel Polar de l'Ossa Menor. Escolti!, que seria possible demanar-li una xafarderia?

Halley _________: - No s aquesta la meva feina, per..., per ser el primer cop, li

far. Ara!, no sho agafi per costum. A veure, qu vol saber? Sol _________: - Doncs miri, si s vost tan amable, per qu no em mira que se

nha fet de Srius i la seva colla? Lultima vegada estaven ben enfadats amb mi!

Halley _________: - I ara!, aix s tot?, ja li puc dir ara si vol. Sol _________: - S, si us plau, digueu-mho molt impacient Halley _________: - Doncs, tinc ents que van aconseguir dibuixar un gos i van

guanyar el seu rac al cel per sempre. Sol _________: - No, si malcarat ja ho era, ara... original no gaire. Halley _________: - B, prou de xerrar que he de marxar. I vost? Gira adreant-se

a la Terra Vol deixar-me algun missatge? Terra _________: - Si de cas, es podria informar vost, de qu sc jo?

CC C

ss s aa a

rr r BB B u

u u rr r gg g

uu u ss s

Halley _________: - Quina cosa!, d'on surten vosts?... Vost s un planeta!, en

conec molts com vost. No fa gaire estona nhe trobat un grup que buscaven un estel per escalfar-se.

Terra _________: - Un Planeta, sc un Planeta! tota contenta Per qu no els diu

que vinguin cap aqu que sest molt calent al costat del meu amic, el Sol?

Halley _________: - Quan els vegi ja els ho dir. Ara, si no hi ha res ms, marxo Gira

cua i marxa ben de pressa

6


ESCENA 4a

Terra _________: - B, haurem desperar notcies. Sol _________: - Escolta, amiga Terra! The de demanar un favor. Abans, quan ha

arribat el senyor carter, com que anava una mica despistat, mha donat un cop aqu al darrera i mha fet pensar que potser seria bona idea que tu em vigilessis tamb lesquena.

Terra _________: - I com ho puc fer jo aix? Sol _________: - Doncs mira, si a ms a ms de girar com fas, voltessis al mateix

temps al voltant meu, potser aix ens en lliurarem dalgun ensurt com el dabans.

Terra _________: - Vols dir qu ho sabr fer tot aix alhora? dubtant d'aquell

embolic de giravoltes que li proposava el seu amic Sol _________: - s clar que ho pots fer, a ms no et cal anar gaire de pressa,

aix podrs vigilar millor. Noms que fessis una volta cada any, ja nhi hauria prou.

Terra _________: - B, ho provar. Tot sigui per la nostra seguretat. Narrador _________: - I vet aqu que els nostres amics acabaven dinventar el

"moviment de translaci", i amb ell lany i les quatre estacions.

CC C

ss s aa a

rr r BB B u

u u rr r gg g

uu u ss s

7


ESCENA 5ena

Narrador _________: - Al cap duns anys, quan el Sol i la Terra ja ni tan sols sen

recordaven dall que havien demanat al senyor Halley, enmig de la foscor, van aparixer un grup de vuit planetes, que sense dir res, es van encarar cap al Sol. Surten a escena els planetes i posen a sobre el Sol

Sol _________: - Ep, ep! On aneu tan esverats? Encara us posareu a sobre meu.

Cridant Mercuri _________: - Oooh!, quina escalforeta ms bona! Plut _________: - Ja ho pots dir ja, falta ens feia! Sol _________: - B, prou! Em podeu dir duna vegada d'on sortiu? Cridant

malhumorat Saturn _________: - Perdoneu, amic estel, per s que venim gelats. Sol _________: - Doncs, ning no ho diria amb aquest flotador que porteu. Ms

aviat sembla que us naneu a la platja. amb molta ironia Saturn _________: - B, jo sc Saturn i aquests amics sn: Mercuri, Venus, Mart,

Jpiter, Ur, Nept i Plut. Sol _________: - Aix calia comenar! Doncs, jo sc el Sol i aquell puntet blau que

veieu all, s la meva amiga Terra. Girant cap a la Terra, tots els altres planetes tamb es giren

Jpiter _________: - Ja fa algun temps vam trobar el missatger Halley i ens va

comunicar el vostre desig. Terra

CC C

ss s aa a

rr r BB B u

u u rr r gg g

uu u ss s

_________: - Qu et sembla amic Sol? cridant Potser ens caldria una mica de companyia.

Sol _________: - Per mi, prou!. Ara! Caldr una mica dorganitzaci. Plut _________: - Aix, ens quedem? Mart _________: - Oi tant!

8


ESCENA 5ena

Venus _________: - Doncs, mhaur darreglar. Ur _________: - No s pas qu et vols arreglar? Mercuri _________: - Us voleu deixar de barallar? Porteu tot el cam aix! Sol _________: - I tant que estarem entretinguts! adreant-se a la Terra Potser

massa i tot! Narrador _________: - El Sol va organitzar un sorteig per tal danar situant cada planeta

al seu voltant. A Mercuri i Venus els va tocar collocar davant de la Terra, i a Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept i Plut al darrera. Un cop es van posar a voltar, el Sol, que sho mirava, va pensar:

Sol _________: - Ara fem goig! Aix s tot un Sistema! El nostre Sistema Solar.

CC C

ss s aa a

rr r BB B u

u u rr r gg g

uu u ss s

9


ESCENA 6ena

Narrador _________: - Per no tot va quedar aqu, perqu, quan semblava que les

coses rutllaven prou b, la nostra amiga Terra es va posar molt malalta, per... molt, molt malalta.

Que qu li li havia passat?

Doncs mireu, a la Terra shi estava tan b que , a poc a poc, per... molt a poc a poc hi van anar apareixent unes taques verdes molt grans..., s, s, moltes plantes i arbres. No!, per aix no li va fer cap mal, no!

Ms tard, hi van aparixer unes cosetes que no paraven de bellugar-se..., s, s, molts animals. Els uns nedaven, els altres sarrossegaven, els altres corrien i daltres volaven. Per, aix, a la Terra tampoc no li va fer cap mal, potser una mica de pessigolles, per res ms.

I ms tard encara, hi van aparixer els homes, les dones i els nens i les nenes com vosaltres. I..., vet aqu, que tampoc aix no li va fer cap mal. B, de moment, perqu mentre que les plantes, els arbres i els animals vivien felios, les persones, que es creien molt superiors, varen comenar a tallar i cremar boscos, a matar animals per divertir-se, i a ms a ms, a embrutar-ho tot i per tot arreu. Per no a poc a poc, sin molt de pressa, massa de pressa! Van embrutar els rius, els boscos que quedaven, laire amb els fums dels cotxes i de les fbriques que abocaven, sense cap control, brutcia i ms brutcia...

Tanta porqueria hi va arribar a haver, que, el Sol, en veure aquella Terra tan malalta li digu:

Sol _________: - Amiga Terra! Hem de trobar alguna soluci o aquests acabaran

amb tu en quatre dies. Terra _________: - I qu hi puc fer jo? tota preocupada Si em poguessin veure com

tu em veus, potser aix se nadonarien. No ho veus que no es renten la cara si no s davant el mirall?

Sol

CC C

ss s aa a

rr r BB B u

u u rr r gg g

uu u ss s

_________: - Mirall has dit? interrompent Aquesta s la soluci! Necessitem un mirall gegant per tal que aquests forassenyats se nadonin del qu estan fent.

Terra _________: - Per, don el podem treure? Sol _________: - Tu saps que, entre els nostres amics Mart i Jpiter, hi ha una

colla de petits planetes que es fan anomenar... els asteroides. Entre tots, nhi ha una que sen diu Lluna, potser si li digussim, ens faria el favor.

10


ESCENA 6ena

Terra _________: - Per... i qu en farem de la Lluna? sense entendre all que li

proposava el seu amic Sol _________: - S!, s clar que pot funcionar! Noms caldria que es poss a

donar voltes al voltant teu. Amb la meva llum la illuminaria, i a la nit, tu et podries reflectir en ella com si fos un autntic mirall.

Terra _________: - Potser tens ra, noms caldria que la gent mirs la Lluna per

poder veure, aix, el que estan fent amb mi. I si sn prou intelligents, segurament deixaran dembrutar-me. No perdem el temps i enviem-li un missatge a la Lluna.

Narrador _________: - El senyor Halley sen va encarregar de portar el missatge i la

Lluna accept a venir a reunir-se amb el Sol i la Terra. Apareix la lluna i es posa al voltant de la Terra ---Pausa---

Ara, de tant en tant, el Sol, la Lluna i la Terra, es reuneixen

per tal de parlar i veure com es troba la petita Terra. Es posen en fila lun darrera laltre, aix no els cal cridar tant, i fan all que ells en diuen un eclipsi. Formen un eclipsi

Si mai veieu que el Sol senfosqueix, no us preocupeu, aix voldr dir que la Lluna sha posat entre mig del Sol i la Terra, i tots tres cerquen la manera daconseguir que la nostra Terra torni a estar neta .

Csar Burgus Abril 2006

CC C

ss s aa a

rr r BB B u

u u rr r gg g

uu u ss s

11

Escena 1a. Constellaci

Escena 2a. El Sol i la Terra es coneixen

Escena 4a. Aparici del Sr. Halley

Escena 5a. El Sistema Solar

Can 1: Els Planetes

Els actors i les actrius

(C) 2004 by Supermsics. Reservats tots els drets.

All rights reserved.

Supermsics - Cardenal Tedeschini, 25 - 27; 2on. 2a. - 08027 BarcelonaTel. (34) 93 427 30 86 Fax. (34) 93 427 86 57

E-mail: [email protected] http://www.supermusics.com

1

La Cantata de l'Espai7.- Els Planetes

Dip

sit

Lega

l: B-

2547

0-20

04





2

Dip

sit

Lega

l: B-

2547

0-20

04





1

La Cantata de l'ESPAI5.- L'Univers

Dip

sit

Lega

l: B-

2546

8-20

04

LA DANSA DELS ESTELS Coreografia a partir de: Can: FLYING START lbum: Islands Autor: Mike Oldfield

Projecte dastronomiaLectures del conteCaptols de NostranauActivitats per lrea deducaci visual i plstica.Activitat 1: Escena espacial a partir de formes geomtriquesActivitat 2: Escena nocturna amb ceresActivitat 3: Trencaclosques espacialActivitat 3: La profunditat de lunivers i les constellacionsActivitat 4: Les constellacions al nostre sostre.Activitat 5: Construcci dels nostres planetesActivitat 6: Pintat dels planetes i el SolResultat finalActivitat 7: Construcci de petits estels fluorescents.mostra-teatre.pdfEscena 1a. ConstellaciEscena 2a. El Sol i la Terra es coneixenEscena 4a. Aparici del Sr. HalleyEscena 5a. El Sistema SolarCan 1: Els PlanetesEls actors i les actrius

Tornar:

projecte d’astronomia - xtec.catcburgues/projectes/astronomia/projecte-astronomia.pdf · jo sóc...

Documents