GOVERN DE LES ILLES BALEARS

Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats

PROGRAMACIÓ

GENERAL

ANUAL (PGA)

IES PUIG DE SA FONT

CURS 2016-2017

2

3

ÍNDEX

ÍNDEX ............................................................................................................................................................. 3

1.DIAGNOSI INICIAL ......................................................................................................................................... 5

1.1.MODIFICACIONS EN EL CONTEXT DEL CENTRE: ................................................................................................................ 5

1.2.PRINCIPALS CONCLUSIONS GLOBALS EXTRETES DE LA MEMÒRIA DEL CURS ANTERIOR ............................................................. 11

1.3.PRINCIPALS CONCLUSIONS GLOBALS EXTRETES DE L'AVALUACIÓ DE LA PGA DEL CURS ANTERIOR PER PART DEL CONSELL ESCOLAR

DEL CENTRE ................................................................................................................................................................. 34

2.OBJECTIUS ESPECÍFICS PEL CURS 2016-2017 .................................................................................................35

3.MESURES PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS: ACTUACIONS, RESPONSABLES, RECURSOS I INDICADORS, I

TEMPORALITZACIÓ .........................................................................................................................................36

3.1.ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA I LA SEVA IMPLICACIÓ ....................................... 44

4.ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE .........................................................................................................45

4.1.CALENDARI I HORARI DEL CENTRE ............................................................................................................................... 45

4.2.CALENDARI DE JUNTES D'AVALUACIÓ 16-17 ................................................................................................................. 47

4.3.CRITERIS PEDAGÒGICS PER A L’ELABORACIÓ DELS HORARIS DEL CENTRE (ALUMNES I PROFESSORS). .......................................... 48

4.4.PERIODICITAT I ORGANITZACIÓ DE LES ENTREVISTES INDIVIDUALS I LES REUNIONS COL·LECTIVES AMB LES FAMÍLIES ...................... 51

4.5.MESURES PER A L'OPTIMITZACIÓ I L'APROFITAMENT DELS ESPAIS I RECURSOS. ..................................................................... 51

5.PLA PER A L'AVALUACIÓ, SEGUIMENT I VALORACIÓ DELS RESULTATS ACADÈMICS .......................................52

5.1.PLA DE PENDENTS .................................................................................................................................................. 52

5.2.PLA DE REPETIDORS ................................................................................................................................................. 53

5.3.PLA PER A L'AVALUACIÓ, SEGUIMENT I VALORACIÓ DELS RESULTATS ACADÈMICS ................................................................... 53

5.4.PLA D’ACTUACIÓ ANUAL DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ-EQUIP DE SUPORT. ..................................................................... 55

5.5.PARTICULARITZACIÓ DEL PROJECTE D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA (PIE)................................................................................. 56

5.6.INDICADORS .......................................................................................................................................................... 57

5.7.INSTRUMENTS O DADES A UTILITZAR ........................................................................................................................... 57

5.8.ACCIONS A REALITZAR .............................................................................................................................................. 57

5.9.ÒRGANS RESPONSABLES ........................................................................................................................................... 57

5.10.CALENDARI .......................................................................................................................................................... 57

6.PROJECTES INSTITUCIONALS, PLANS DE CENTRE ..........................................................................................58

6.1.DOCUMENTS INSTITUCIONALS ................................................................................................................................... 58

6.1.1.Plans d'actuació per al curs .................................................................................................................. 58

6.1.1.1.Pla d'actuació del projecte lingüístic de centre. Línies prioritàries d'actuació de les contingudes en el PLC i

situacions d'aprenentatge i activitats en llengües estrangeres. ...................................................................................58

6.1.1.1.1.Projecte EOIES ..........................................................................................................................................59

6.1.1.2.Accions anuals del pla d'acolliment / programa d'acolliment lingüístic i cultural (PALIC) TALLER DE LLENGUA

.............59

4

6.1.1.3.Accions anuals del pla de convivència. Actuacions previstes per a la consecució dels objectius del pla de

convivència que per a aquest curs es consideren prioritaris........................................................................................59

6.1.1.4.Projecte Ecoambiental .....................................................................................................................................65

6.1.1.5.Pla d’Acció Conjunta amb els Ajuntaments ......................................................................................................82

6.1.2.Plans per a la revisió, seguiment o modificació dels projectes institucionals. ...................................... 82

6.1.2.1.Projecte educatiu de centre (PEC) ....................................................................................................................82

6.1.2.2.Concreció curricular .........................................................................................................................................83

6.1.2.3.Reglament d'organització i funcionament del centre (ROF) .............................................................................83

6.1.2.4.Pla de convivència ............................................................................................................................................83

6.1.2.5.Projecte lingüístic de centre (PLC) ....................................................................................................................83

6.1.2.6.Pla d'acolliment / Programa d'acolliment lingüístic i cultural (PALIC) ..............................................................84

6.1.2.7.Atenció a la diversitat .......................................................................................................................................84

6.1.2.7.1.Pla d'acció tutorial (PAT) I Pla d'Orientació Acadèmica i Professional ......................................................84

6.1.2.7.2.Programes d'escolarització compartida (PISE/ALTER) ...............................................................................85

6.1.2.7.3.Programes de suport ................................................................................................................................85

6.1.2.7.4.Taller de Compensatòria ...........................................................................................................................85

6.1.2.8.Pla d'emergència i evacuació ...........................................................................................................................85

6.1.2.9.Projecte de gestió ............................................................................................................................................85

6.2.PLANS I PROGRAMES ESPECÍFICS DE CENTRE ................................................................................................................. 86

6.2.1.Organitzats per les administracions educatives o per aquestes en col·laboració amb altres

administracions o organismes ....................................................................................................................... 86

6.2.1.1.Pla d'Innovació i millora. ..................................................................................................................................86

6.2.1.2.ERASMUS+ .......................................................................................................................................................86

6.2.1.2.1.ERASMUS+ ACTIONN ................................................................................................................................86

6.2.1.2.2.ERASMUS+ EMATE ....................................................................................................................................87

6.2.1.2.3.ERASMUS+ cuina ......................................................................................................................................87

6.2.1.3.Projecte EOIES ..................................................................................................................................................87

6.2.2.Pla TEI, Programa De Tutoria Entre Iguals ............................................................................................ 87

7.ANNEXOS .....................................................................................................................................................96

ANNEX 1. CONCRECIÓ CURRICULAR I PROGRAMACIONS DIDÀCTIQUES. .................................................................................... 96

ANNEX 2. PLA DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT DEL CENTRE, ELABORAT PER LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA A PARTIR

DE LA PROPOSTA FORMULADA PEL CLAUSTRE ...................................................................................................................... 97

ANNEX 3. PROGRAMACIÓ DE SERVEIS I D'ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS ....................................................... 109

ANNEX 4. MEMÒRIA ADMINISTRATIVA ............................................................................................................................ 118

ANNEX 5. ACTA D’APROVACIÓ DE LA PGA PEL CONSELL ESCOLAR .......................................................................................... 124

ANNEX 6. CERTIFICAT D'APROVACIÓ DE LA DIRECCIÓ .......................................................................................................... 128

ANNEX 7. ACTA D'APROVACIÓ DE LA PGA PEL CLAUSTRE............................................................................................................................ 129

5

1. DIAGNOSI INICIAL

1.1. Modificacions en el context del centre:

Equip directiu:

Director: Joseba Julen Adrián Gorostiza

Secretari: Santo Marletta

Cap d’estudis: Ana Belén Merino Hernàndez

Cap d’est. adjunta ESO: Elena Alegre Domingo

Cap d’est. adjunta ESO: Catalina Victòria Miquel Pasqual

Cap d’est. adjunta Batxillerat i FP: Eva Maria Tomàs Sanchis

Relació de tutors:

CURS PROFESSOR/A DEPARTAMENT

1r ESO A Xesca Marquès Pardo CATALÀ

1r ESO B Violeta Ontavilla Matschilles PLÀSTICA

1r ESO C Yolanda Moreno Valiente MATEMÀTIQUES

1r ESO D Margarita Vega Oliver CASTELLÀ

1r ESO E Rafel Moragues Perelló MÚSICA

1r ESO F Manoli Triguero Méndez BIOLOGIA I GEOLOGIA

2n ESO A Marga Mayol Salvà TECNOLOGIA

2n ESO B Emilia C. Saura Woods CASTELLÀ

2n ESO C Mª Antònia Segarra Ruiz CASTELLÀ

2n ESO D Pere Joan Fuster Llull FÍSICA I QUÍMICA

2n ESO E Irene Ridaura Capellino FÍSICA I QUÍMICA

2n ESO F Mª Antònia Torrendell Fullana CATALÀ

2n ESO G Maria Antònia Rosselló Oliver CATALÀ

3r ESO A Mª Magdalena Esteva Lliteras SOCIALS

3r ESO B Mercè Rojals Asencio CATALÀ

3r ESO C Jaume Bordoy Adrover MATEMÀTIQUES

3r ESO D Petra Miquel Artigues BIOLOGIA I GEOLOGIA

3r ESO E Joana Mª Soler Brunet BIOLOGIA I GEOLOGIA

4t ESO A Biel Valls Fuster FILOSOFIA

4t ESO B Catalina Bernat Joy SOCIALS

4t ESO C Xesca Sánchez Font SOCIALS

4t ESO D Víctor Barrado Navareño MATEMÀTIQUES

4t ESO E Rafel Galmés Aguiló ANGLÈS

6

1r Batx. A Lourdes Mondéjar Navarro FÍSICA I QUÍMICA

1r Batx. B Montserrat Santandreu Ginard CATALÀ

2n Batx. A Aina Riera Miquel MATEMÀTIQUES

2n Batx. B Joan Servera Torres ANGLÈS

1r FPB Cuina Maria Arenas Zarco ORIENTACIO

2n FPB Cuina Francisco Palmer Amer CUINA

1r FPB Electric Guillem Ferragut Sancho ORIENTACIÓ

2n FPB Electric Miquel Riutort Riutort ORIENTACIÓ

1r CFGM Cuina Joan Pons Mas CUINA

2n CFGM Cuina Maria del Mar Revert Jaume CUINA

Coordinadors:

Coordinadors Xarxipèlag Artur Fons Grau

Mònica Flaquer Villiger

Coordinador d’Activitats Complementàries i

Extraescolars Josep Maria Caba Naudí

Coordinadora de Tutors Manoli Triguero Méndez

Coordinador Ambiental Jaume Bordoy Adrover

Coordinadores de Biblioteca Estrella Dognibene Bonomo i Antònia Ferrer Tur

Coordinadora d’Audiovisuals Miquel Garau Genovart

Coordinador de Riscos Laborals Miquel Riutort Riutort

Coordinadora de Solidaritat Violeta Ontavilla Matchilles

Coordinadora Lingüística Montserrat Santandreu Ginard

Coordinadora Comunicació (gabinet de

premsa) Maria Arenas Zarco

Coordinadora de Convivència Catalina Bernat Joy

Coordinadora de Convivència/TEI Xesca Marquès Pardo

7

Caps de departament i subdepartaments:

Llengua Catalana Maria Caldenteny Roig

Llengua Castellana Maria Antonia Febrer Llull

Matemàtiques Aina Riera Miquel

Anglès M. Carme Galmés Manresa

Alemany Elena Alegre Domingo

Ciències Socials Catalina Bernat Joy

Educació Física David Escanellas Genovard

Ciències Naturals Manoli Triguero Méndez

Física i Química Josep Maria Caba Naudí

Tecnologia Artur Fons Grau

Música Rafel Moragues perelló

Filosofia Biel Valls Fuster

Orientació Maria Dolores Botella Barranca

Educació Plàstica i Visual Cristina Ginard Torres

Clàssiques Aina margalida Melià Martínez

Economia Núria Pérez Tauler

Cuina Joan Pons Mas

8

Descripció del centre:

El curs 2016-2017 és el primer que funciona l’IES Puig de Sa Font amb l’actual directiva. Pel què fa a

la diagnosi del centre, hem comprovat que l'anàlisi inicial que presentàvem al projecte de direcció era

del tot ajustat, encara que hem pogut constatar alguns problemes, que encara que són vells, se'ns

havien passat per alt inicialment, dels quals destaquen dos:

La manca de personal de neteja, ara mateix tornam a estar amb dues netejadores i durant el

més de juliol i agost hem arribat a estar sense cap, quan per les característiques del centre,

l'informe de Riscs Laborals aconsella 4 treballadores de neteja.

Lligat a l'anterior qüestió, la falta de neteja crònica del centre, sobre tot als patis i jardins.

Els problemes de disciplina d'alguns (molt pocs) casos aguts d'alumnes amb trastorns de

conducta, que absorbeixen gran quantitat de temps i recursos.

Pel que fa al nombre d’alumnes, és un centre gran, amb un nombre de 744 d’alumnes matriculats al

mes de setembre, la qual cosa provoca problemes de massificació i d’espai. Son Servera és un

municipi que rep immigració d’altres comunitats autònomes i països, que s’incorpora al món

professional de l’hoteleria i serveis.

De fet a la taula següent es mostra l’evolució de l’alumnat i professorat (en quota) en els darrers 6

anys. També és fa la relació d’alumne per professor:

Curs escolar 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17

Nombre d’alumnes 696 711 716 754 779 750 744

Nombre de professors 87 87 73,5 75 78 82,5 82,5

Alumne/professor 8,0 8,2 9,7 10,1 9,9 9,1 9,01

Encara que aquesta divisió no és una dada real (tots els professors tenen molts alumnes) si que

serveix per fer una comparació temporal del nombre d’alumnes i de professors. En aquesta taula es

pot observar com el centre ha anat recuperant la relació de número d’alumnes per professor, encara

que no es suficient per arribar als valors del curs 10/11.

Aquest curs tenim 33 grups d’alumnes, que estudien (per a més informació mirar l’annex 4):

ESO, un total de 553 d’alumnes. De 1r (154), de 2n (170), de 3r (109) i de 4t (120).

Batxillerat, un total de 112 d’alumnes (3 modalitats en dos grups: científic i tecnològic als

grups A i social i humanístic als grups B. Als grups A són 29 alumnes a 1r i 24 alumnes a 2n.

Als grups B són 30 alumnes a 1r i 30 alumnes a 2n.

CFGM de Cuina, un total de 36 d’alumnes. De 1r (27) i de 2n (9).

FPB d’electricitat i electrònica a 1r curs (15) i a 2n curs (4)

FPB de cuina i restauració a 1r curs (21) i a 2n curs (3)

També tenim un programa d’escolarització compartida, PISE (amb l’Ajuntament de Son Servera) i

ALTER (amb l’ajuntament de Sant Llorenç) per atendre a diferents alumnes que no es troben en

condicions de seguir el ritme normal de les classes i que demostren falta d'interès per l'estudi.

Aquests programes tenen la col·laboració dels serveis socials dels respectius ajuntaments. En el curs

16-17 l’IES Puig de sa Font té 8 alumnes a aquests programes (2 d’ALTER i 7 de PISE).

9

Fora de l'oferta de l'IES Puig de sa Font, però al mateix municipi de Son Servera, també cal tenir en

compte que l'Ajuntament de Son Servera enguany té una oferta del programa PQI que absorbeix a 15

alumnes, gairebé la totalitat dels quals provenen del nostre centre, que no té una oferta de FPB

suficient per a la demanda existent.

Respecte a les ràtios de cada grup tenim:

6 grups de1r ESO: 24-26

7 grups de 2n ESO: 23-25

5 grups de 3r ESO: 20-24

5 grups de 4t ESO: 19-28

2 grups de 1r BATX: 29-30

2grups de 2n BATX: 24-29

L’IES Puig de sa Font té tres centres adscrits de primària: CEIP Na Penyal, ubicat a Cala

Millor; CEIP Punta de n’Amer, a Sa Coma; i CEIP Jaume Fornaris i Taltavull, al nucli antic de

Son Servera.

L’edifici de l’IES, tot i que té uns 19 anys, presenta unes importants mancances, no només d’espai

sinó també d’infraestructura (esquerdes a les parets, als sostres, a les vidrieres de les escales,

goteres, canonades velles, rajoles soltes, material antic, calefacció deficitària, humitat, fuites d’aigua,

deficient finalització de les pistes esportives, on falten les grades que estaven previstes, falta d'accés

a les cobertes, deficient disseny de les zones enjardinades (algunes de les quals no passen de ser

més que abruptes terraplens), fet que determina una despesa econòmica elevada pel que fa al

manteniment de les instal·lacions. Aquesta despesa explica, per exemple, que estigui sense ús

l'ascensor que uneix la planta baixa i el primer pis.

Cal esmentar que tenim una sèrie de barreres arquitectòniques, per exemple no hi ascensor o rampa

per accedir a totes les plantes. Durant el curs passat es va aprovar un projecte de supressió de

barreres arquitectòniques que contempla la instal·lació d'un nou ascensor fins al tercer pis de l'edifici

més alt. Així i tot una planta amb 4 aules seguirà sent inaccessible (la coneguda com a «la torreta»).

Però allò més criticable del projecte aprovat és la resolució de les barreres entre els dos nivells dels

patis. És un projecte que s'ha fet sense cap consulta amb el centre i que, si no es modifica, serà una

oportunitat perduda per solucionar els problemes derivats d'una incompleta execució del projecte

inicial del centre, ara fa gairebé 20 anys. La resolució de barreres arquitectòniques als patis podria ser

una bona ocasió per arreglar els terraplens, anivellar les zones enjardinades situades entre els dos

nivells del pati i dotar les pistes esportives de les grades que estaven inicialment dissenyades.

Aquesta demanda ja ha estat formulada a l'IBISEC i esperem que es pugui modificar el projecte

aprovat, sobre tot si, com és d'esperar, aquestes obres s'han de realitzar coordinadament amb les del

nou edifici de cuina que s'iniciaran durant aquest curs. Igualment fa anys que els anteriors equips

directius del centre venen reclamant la construcció d'una porxada coberta, ja que els dies de pluja els

alumnes no tenen cap espai cobert al pati.

Pel que fa a la plantilla del personal docent, així com que passen els cursos hi ha un percentatge

inferior de professorat interí o fix no estable, així i tot enguany hi ha 54 interins o professors amb

contracte laboral front a 38 definitius i 2 comissions de serveis. El resultat de tot plegat juntament amb

10

l'efecte de la nostra situació geogràfica és un professorat amb una elevada mobilitat. Així el nombre

de professorat nou en el curs 16/17 és d’uns 29. Tanmateix, l’IES Puig de Sa Font sempre ha tingut

un professorat dinàmic, jove, emprenedor, amb ganes de fer coses, involucrat en les activitats del

centre. Una prova d'això ha estat l'elevat número de professors que s'han apuntat al curs de formació

del professorat

La plantilla del personal no docent és insuficient, especialment tenint en compte l’augment d’alumnat

dels darrers cursos. Tot i que hi ha creades dues places d’administratiu, amb dos membres de

secretaria no hi ha prou. Hi ha dues conserges i tres membres del personal de neteja (en el curs 10-

11 eren 4 i, des de llavors, cada curs s’ha demanat que se’n tornin a tenir 4). En el curs 14/15 l’equip

directiu va fer una sol·licitud per escrit al Cap de Departament de Planificació i Centres i al cap de

departament de contractació de Secretaria General d’una persona de neteja, no vàrem rebre cap

contestació. Aquest curs hem tornat a fer la sol·licitud, però de moment sense èxit. Cal subratllar la

freqüència de les baixes entre les treballadores de la neteja i l'atzarós que resulta que es cobreixin les

seves baixes, fet que amb una plantilla ja infradotada té unes conseqüències molt negatives en el

manteniment de les instal·lacions.

L’IES Puig de sa Font és un centre que acull una realitat molt diversa d’alumnat, amb un percentatge

alt amb necessitats educatives i socioeducatives importants, que determina una gran diversitat

d’interessos i de motivacions envers l’estudi, amb disparitat de nivells de competència curricular dins

els grups i molts estudiants que arriben d’altres països. Pel fet de ser un centre situat geogràficament

en una zona de costa, que viu bàsicament del món dels serveis i l’hoteleria, molts alumnes

abandonen els estudis als setze anys per incorporar-se a la vida laboral. Actualment, a conseqüència

de la crisi global i el problema de trobar feina, el centre ha experimentat un canvi rellevant, molts d’ells

no deixen els estudis a 3r o 4t d’ESO, això explica, entre d’altres coses, la massificació de les aules

en aquests nivells. També explica que hi hagi cada any més sol·licituds de matrícula a FPB ,

especialment el de cuina, i al CFGM cuina. Tanmateix, tot i les dades, el centre només té 6 grups de

1r i 7 de 2n d’ESO i 5 grups de 3r i 4t, i només dos grups de 1r i de 2n de Batxillerat. La demanda de

FPB, sobretot de cuina no està suficientment coberta, i previsiblement seguirà pujant, com ho

demostra la també saturació dels cursos de PQI d'hoteleria de l'Ajuntament de Son Servera. També

cal destacar l'enorme desequilibri de gènere que s'observa a les matrícules de FP enguany, així a

FPB tenim matriculats 33 alumnes masculins per 4 femenins i al CFGM hi ha 24 homes per 12 dones.

Cal fer una reflexió en dues direccions, animar les alumnes perquè s'interessin per un perfils laborals

que fins ara han estat ocupats per homes; i també, ampliar l'oferta de FP a altres perfils laborals

menys marcadament masculins.

La situació costanera implica també que arribin molts alumnes immigrants, al llarg de tot el curs, la

major part llatinoamericans, alemanys, anglesos, xinesos, dels països de l’est d’Europa... El context

social del centre, doncs, denota problemes d’integració sociocultural i sobretot lingüística, és evident

que aquesta situació no facilita l’adaptació dels alumnes dins l’entorn escolar. El centre fa una feina

important amb aquesta realitat a través del departament d’orientació, dels programes específics (taller

de llengua, taller de compensatòria...) i de la resta de departaments didàctics, però hi ha una veritable

necessitat d’incrementar la col·laboració amb la resta d’institucions públiques, ja sigui de l’Ajuntament

de Son Servera i de Sant Llorenç (àrees de benestar social, cultura i joventut i atenció sanitària) o de

la Conselleria d’Educació i Cultura.

11

1.2. Principals conclusions globals extretes de la memòria del curs anterior

Departament o

Coordinador Propostes de millora

Ll. estrangeres

Mantenir i augmentar els agrupaments flexibles de 1r, 2n i 3r d’ESO i

ampliar-los a 4t d'ESO i a 1r de Batxillerat, segons la disponibilitat horària i

de personal disponible. Les 3 hores han d’estar connectades als grups de

referència. Si sobren hores també se podrien dedicar a reforç de diversos

tipus.

Millorar la disciplina s' haurien de treballar coordinadament insistint en la

importància d’aquests hàbits, valorant-los de manera adequada en l’avaluació

de l’alumnat, i aplicant sancions/incentius coherents i homogenis. Cal dir que

trobam que el programa de Tutoria entre Iguals que s’ha posat en funcionament

aquest any ha estat positiu per intentar millorar els problemes de disciplina però

se pot millorar, s’haurien de fer més activitats per tal que els alumnes se

coneguessin més.

Valoram positivament el funcionament del carnet per punts tant per millorar

la disciplina a tots els nivells com per premiar el bon comportament dels

alumnes. Així i tot, els períodes no lectius no haurien de computar a l'hora de

bonificació de punts.

Redissenyar la funció de tutoria individualitzada per a què puguin ser

realment efectives i assignar només un alumne per a cada tutor.

Continuar amb el control als passadissos, sobre tot de 1r i 2n d’ESO durant

tot el curs, controlar les sortides d’aula a darreres hores i a l’hora del pati, ja que

l’alumnat surt de manera incontrolada i sense respectar ni mobiliari ni als propis

companys i professorat.

Continuar amb les mesures disciplinàries com la brigada de neteja i les

aules de treball de pati, que poc a poc donen els seus fruits.

Tenir una segona hora de reunió de departament per poder coordinar els

grups flexibles i suports i per elaborar material. I que en una d’elles

assisteixin els professors/es PT (d’aquesta manera s’acorden els conceptes i

procediments que volem que aprenguin els alumnes i es treballa en

l’elaboració de les ACIs). Si l’any pròxim tenim 2 professors que fan feina amb

els mateixos alumnes, necessitarem més temps per a coordinar la nostra

actuació amb ells.

Fer agrupaments més equitatius, tant a nivell nins-nines, acadèmicament i

també a nivell de nombre d’alumnes per grup que tenen adaptació. De fet, en

alguns grups ens ha estat molt complicat trobar alumnes adequats per al grup

flexible.

Repartir els alumnes amb adaptació curricular o reforç en diferents grups.

Intentar disposar de reforç de PT dins l’aula, ja que la nostra àrea mai ha

12

tingut aquest tipus de suport tan necessari. La nostra àrea es obligatòria des de

1r de primària fins a 2n de batxillerat, així doncs no entenem per què no se’ns

considera a l’hora de rebre suport per part de PTs a l’aula. Es molt necessari

comptar amb aquest suport, ja no només dins l’aula, sinó també externament

per poder coordinar exàmens i materials.

Agilitzar la incorporació d’alumnes de 2n i 3r d’ESO a programes

especials, ja que només distorsionen dins l’aula. Una solució a tenir en compte

podria ser la implantació de tutories amb les famílies d’aquest tipus d’alumnes

per encaminar-los cap algun programa que els possibiliti la consecució del títol

de Secundària o els ajudi en la inserció laboral.

Com a centre ens podríem coordinar i uniformitzar en molts aspectes:

aplicació de mesures disciplinàries i pedagògiques, criteris d’avaluació,

etc. Creiem que les CCP’s haurien de tenir una dinàmica diferent amb més

debat i intercanvi d’idees sobre aquests temes i molts altres i no merament

un foro de transmissió d’informació, com ha estat en moltes ocasions.

Començar una escola de pares per afavorir la implicació de les famílies al centre

i millorar el rendiment i actitud dels alumnes. Potser ens podríem coordinar entre

les escoles i fer xerrades a les escoles.

Intentar mantenir l’edifici en millors condicions: redistribuir la feina del

personal de neteja per suplir les baixes que es puguin produir. A més

considerem necessari que durant el mes de juliol es faci neteja a fons a tot

el centre. També seria necessari arreglar les persianes o posar cortines per

optimitzar la visió de les pissarres digitals. A part d’això, les aules no s’haurien

de netejar quan els alumnes estan a punt d’entrar a l’aula, ja que moltes

vegades els professors i el grup d’alumnes hem d’esperar uns minuts al

passadís perquè la netejadora acabi de fet net, el que implica distorsió. Les

aules a les 8 del matí també haurien d’estar netes per poder començar el dia

amb la sensació de neteja. Encara hi ha pissarres de guix on no se veu lo que

escrius, els alumnes no poden llegir els esquemes o apunts!! A algunes

pissarres digitals no se pot escriure per algun problema de la superfície.

Mantenir la lectura poètica i el concurs literari el dia del llibre.

Continuar amb la festa de graduació de 4t i 2n de Batxillerat i premis

extraordinaris.

Tornar a fer el viatge de 4t d’ESO el més tard possible, ja que així evitam

que els alumnes tenguin la sensació que el curs hagi acabat i que ‘abandonin’.

Es podria intentar que els exàmens quedassin fets abans del viatge i així els

alumnes no tenen la pressió d’estudi en tornar.

Simplificar el model d’adaptacions curriculars, ja que l’actual model és

repetitiu i poc pràctic.

Millorar l’aplicació mòbil del Liorna per poder llegir el contingut del

missatge i els arxius adjunts i agilitzar que el Liorna sigui una eina de

13

comunicació entre alumnes, professors i famílies.

Intentar començar un pla de reciclatge de llibres de text al centre, amb el

suport de l’ajuntament. En temps de crisi com aquests, és molt important el

suport a les famílies en aquest aspecte, així com poder comptar amb un estoc

de llibres per a alumnes nou vinguts.

Continuar les reunions d’equips educatius o d’altres els dimarts de 13 a 14

hores i no en temps d’esplai, ja que no són prou productives.

Continuar facilitant la feina al professorat per mitjans telemàtics sempre

que sigui possible i deixar les reunions presencials per casos excepcionals i

convocar només els professors directament afectats (avaluacions intermèdies,

etc,).

Instal·lar pissarres digitals als grups que no en disposen i adequar les

pissarres normals per que siguin practicables. Adequar la posició de

l’ordinador d’aula respecte a la taula del professor per evitar problemes

posturals. També pel que fa als ordinadors, s’hauria d’assegurar un millor

manteniment ja que hi hagut problemes durant el curs.

S’hauria de crear un sistema més efectiu per comunicar les incidències.

Millorar la xarxa wifi, sobretot amb el sistema windows.

Donar un ús als ordinadors portàtils d’aula que no s’utilitzen. Es podrien

deixar la meitat dels ordinadors a l’aula i la resta dur-los a les classes on no n’hi

ha.

Les aules que se’ns assignen per agrupaments flexibles haurien de ser les

mateixes tots els dies de la setmana que tenim aquest grup, ja que enguany

les tres hores de classe amb un grup les teníem a aules diferents. Si és

possible, també haurien de ser aules amb pissarra digital.

Que els alumnes no surtin a les hores d'anglès cap a tallers, etc.

Incrementar la lectura en anglès.

Professorat de suport per alumnes que necessiten atenció individual.

Aula-matèria per poder tenir tot el material necessari per l’aprenentatge d’una

llengua estrangera a l’abast.

Treballar molt més l'expressió oral i el vocabulari.

Poder comptar també, com se fa a altres grups, amb l'ajuda d'un assistent de

llengua ja que la seva intervenció seria un factor de motivació i interès a més de

ser molt profitós per desenvolupar les competències en comprensió i expressió

oral.

Promoure i afavorir més el treball autònom.

La idea de la diversificació era bona, una pena que s’acabi el programa,

funcionava molt bé si els alumnes tenien el perfil

A FPB: controlar l'absentisme i les faltes no justificades des de principi de

curs i aplicar el protocol de baixa per ofici i no deixar que faltin sense justificar

Grups més reduïts d’alumnes, més hores setmanals d’anglès, coordinació

14

entre departaments sobre tot en criteris d’avaluació, i dates d’exàmens i treballs.

Penso que dedicar una setmana cada aval exclusivament a exàmens evitaria

les faltes d’assistència a les quals ens tenen acostumats la meitat dels alumnes.

A 4t pujar el nivell d’exigència en tots els aspectes (feina, treballs, correcció, ús

de l’anglès en classe, autonomia i iniciativa, etc.) i modificar els criteris

d’avaluació i qualificació per a què els alumnes no acusin un canvi tan important

en passar al batxillerat i estiguin preparats per estudiar i participar més

seriosament i amb responsabilitat i autonomia.

Ser més estrictes a l'hora de promocionar a 4t d'ESO, ja que a Batxillerat tenim

alumnes amb un nivell molt baix d'anglès i alumnes que hi estan perquè és la

voluntat dels pares o perquè no tenen molt clar el que volen fer. També cal dir

que el fet de tenir tants d'alumnes per classe és un factor negatiu de cara a

l'atenció individualitzada dels alumnes.

Intentar sempre motivar-los amb els temes escollits per les redaccions i els

temes de les lectures i proves de preparació per PAU

Intentar motivar amb temes propers i que puguin interessar als alumnes. El

treball que fan en grup cada curs pot ser més tipus projecte

Biologia i

Geologia

Que els grups de primer de batxillerat tenguin aules amb pissarra digital i

WIFI.

*Continuar amb els agrupaments flexibles a primer d’ESO. Dedicam les

hores dels desdoblaments a poder fer-los. De cada dos grups farem 3 grups

flexibles, per això hi dedicarem les hores de desdoblament.

Cada grup de 1r d’ESO hauria de tenir una de les tres hores al laboratori

de Biologia o Química (per fer una pràctica).

*Una hora setmanal de desdoblament per a cada grup de tercer. Tenir els

dos laboratoris assignat aquesta hora de desdoblament. Però mantenir l’aula

buida en aquesta hora. A més, sol·licitam que tots els grups de 3r d’ESO tinguin

les mateixes hores de desdoblament setmanal.

• A 3r d’ESO que el mateix professor imparteixi les dues matèries de

Biologia/Geologia i de Física/Química.

• Una de les tres hores setmanals de Biologia i Geologia de quart d’ESO,

s’ha de fer al laboratori de Biologia.

• Una de les quatre hores setmanals de Biologia i Geologia de primer de

batxillerat, s’ha de fer al laboratori de Biologia i les altres a una aula amb

pissarra digital.

• Una de les quatre hores setmanals de Biologia de segon de batxillerat,

s’ha de fer al laboratori de Biologia i les altres a una aula amb pissarra

digital.

• A Cultura Científica totes les hores a una aula d’informàtica (o

audiovisuals) o a una aula amb pissarra digital i ordinador.

• A Anatomia Aplicada de les 3 hores/setmanals disposar de 2 hores s'han

15

de fer al laboratori i 1 hora assignada al poliesportiu

• Poder disposar d’una hora de manteniment d’aules (o preparació de

pràctiques) per a cada membre del departament.

• Mantenir l’hora setmanal de reunió de departament conjunta amb Física i

Química i les

Clàssiques

Organitzar el viatge d'estudis a Roma amb els alumnes de 1r de Batx

Seria molt important, diríem que essencial, que els alumnes que cursin aquesta

optativa, siguin realment aquells que aspirin a fer el batxillerat d’Humanitats o

Socials.

Castellà

- A l’hora de confeccionar els horaris dels grups, mirar de que els grups de

batxillerat tenguin una hora a la setmana que sigui a tercera o a quarta, per

tal de poder fer els exàmens amb més temps, sense haver d’agafar part de

les hores dels companys.

- Si és possible, comptar amb més hores de reforç per part de PTs. Una hora

setmanal resulta insuficient.

- *Enguany demanam els desdoblaments a nivell de primer d’ESO tenint en

compte dos factors: per una banda, és el primer any que els alumnes són al

centre i, a banda de tots els canvis que ja pateixen, per coherència ens pareix

més adequat que sigui a primer. Trobam que fer-ho a segon curs no té massa

lògica, en el sentit que fan un primer curs que no, després un que sí i després ja

no en tornen a fer. Per altra banda, veient els ràtios dels cursos, creiem que és

mes convenient a primer d’ESO.

Català

*. Agrupaments flexibles o desdoblaments a 2n d'ESO. Com ja hem

comentat a l’apartat referent al primer cicle de secundària, enguany hem

continuat amb la divisió dels grups de 2n d’ESO en agrupaments flexibles. La

satisfacció davant l’aplicació d’aquest sistema i els seus resultats ens emplaça a

repetir l’experiència el curs vinent i, si fos possible, ampliar-la a 1r.

Incorporar a la xarxa informàtica del centre l'aplicació DIEC-2. L'aplicació

del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans incorporada a la xarxa del centre

facilitaria la seva consulta d'una manera ràpida i senzilla per part de tothom.

Millorar els equips informàtics i la connexió a Internet de les aules dels

grups alts. Pensam que és prioritària una òptima connexió a Internet per als

grups de 4t i batxillerats, i, a causa de la localització de les aules d'aquests

grups, són els que tenen més dificultats per connectar-se.

Coordinació de

tutors

a) Seguiria mantenint:

La reunió de coordinadores de cicles amb les caps d'estudis i les

orientadores.

L’acampada de segon d’ESO, que com cada any ha funcionat molt bé, amb

la que es poden estirar a molts alumnes.

Que a l’horari del Cap d’Estudis de 1r cicle i 2n hi hagués hores per

coincidir i així acordar i fer tasques pendents

16

b) Modificaria:

La majoria de millores a fer són del liorna.

Facilitar i digitalitzar al màxim possible la feina dels tutors:

Utilitzar el gestor documental del liorna (on es van penjant els documents

que necessiten els tutors), sempre i quan modifiqui el que li hem demanat:

Poder eliminar carpetes i documents.

Poder modificar el nom de les carpetes i la seva ubicació.

Tornar a demanar al liorna que a les preavaluacions ens faci un llistat

pels tutors d’una graella on es pugui veure fàcilment totes les matèries

si aprovarien o no.(adjunt exemple Annex I).

Digitalitzar mitjançant el liorna tots els papers a emplenar a final de curs

(graella dels alumnes), per evitar tant de paper, i a més, tot el que pots

consultar mitjançant l’ordinador crec que serà més útil.

Al crear els grups de usuaris del liorna, dins els equips educatius ficar

també a la cap d’estudis respectiva.

A final de cada trimestre poder treure del liorna un recompte

d’amonestacions (diferenciades per Aules pati/Aules de treball/Am

lleu/Am greu/ Amb molt greu de cada grup.

Primeres coses a fer.

Imprimir full de signatures per a les reunions d’equip educatiu.

Des del moment en què es conegui el nom dels diferents tutors, s’han

d’actualitzar els casellers de la sala de professors i donar a cada un

d'ells una carpeta amb plàstics on pugui guardar el material referent a la

seva tutoria.

Penjar un cartell a la sala de professors amb el nom dels tutors i el seu

grup corresponent, així el professorat s’anirà familiaritzant des del

primer dia amb el grup tutor.

Tenir a punt les diferents llistes del grup i les seves fotografies, matèria

imprescindible per arrancar bé el curs..

Tenir cura que dins el gestor documental del liorna s’hagin penjat tots

els documents (actes, full de seguiment d’exàmens,...) i estigui ben

organitzada.

Fer i entregar als tutors els diferents calendaris d’exàmens i de treballs

que han de penjar a les aules.

Reunió de tutors per cicles on es reparteix l’agenda, explicar la

importància de la seva utilització.

c) Una vegada arrancat el curs:

- Passats els quinze primers dies i amb el curs en marxa es revisaven

quins alumnes que no tenien els setze anys no s’havien matriculat al

centre. Una vegada amb la llista en la mà es cridava als pares, s’enviaven

cartes i els hi informaven que el seu fill havia d'estar escolaritzat fins als

17

setze anys.

- Comprovar el llistat d’assignatures pendents, en aquest cas de segon

d'ESO, entregar una còpia a cada tutor, ja que ell serà l’encarregat

d’informar l’alumne de la seva situació acadèmica i de fer-ne un seguiment

al llarg de l’any.

- Preparar el quadern de seguiment pels cap d’estudis.

d) Al llarg del curs:

- Prepara full de càlcul amb el llistat d’alumnes per a que la cap d’estudi

pugui indicar si promocionen o no.

- Després de cada trimestre omplir la graella de sancions i amonestacions

que hi ha hagut així com el resultats acadèmics.

e) Final de curs

- Preparar acampada 2n d’ESO amb ajuda del tutors de 2n, cap d’estudis i

professorat d’educació física .

- Preparar full de càlcul per fer buidatge i recompte de les optatives.

- Preparar full per fer el traspàs d’informació de primària.

f) Altres.

- Per altra banda crec que s’ha de donar molta importància a la reunió de

principi de curs amb els pares. És el moment d’explicar el nostre projecte com

a centre, les propostes, intencions i de demanar la seva col·laboració. Seguir

amb el guió perquè tots el tutors caminessin igual. En aquest guió, a més de

l’organització del centre, el nombre d’alumnes, professors, equip educatiu …. es

parlaria de qüestions molt òbvies però no per això menys interessants, com ara:

Que és important que els fills vegin que tots lluitem per ells, que si un dia

el fill no va a classe no ens ho amagui sinó que sigui sincer (així es pot

frenar l’absentisme o frenar possibles casos de bullying).

Fer arribar als tutors, en el temps corresponent, els justificants de faltes.

Explicar el funcionament del full d’ exàmens que tenen a l’agenda.

Parlar de l’obligatorietat de les excursions.

Explicar el carnet per punts.

Importància de no utilitzar mòbil i aparells electrònics

Afegiria: Parlar del currículum del grup, intentar fer un recull de la manera de

qualificació de totes les assignatures que tenen.

Fer la reunió seguint la pàgina web del centre, per que vegin que allà poden

trobar tota la documentació i informació que necessiten, i també accedir al

gestib i liorna, per què vegin els seu funcionament

No imprimir la guia de pares, ja que la tenen penjada a la web Crec que si a la

reunió parlam de tot allò que és necessari que sàpiguen i ens mostram propers

hi guanyarem tots: ells i nosaltres, i per suposats els alumnes

Coordinació

d’audiovisuals

Retirar equipament analògic

En quan a la maquetació per a l’Anuari imprès, tenir en compte que s’han

18

de deixar marges prou grans ja que s’han hagut de corregir i ampliar a

demanda del dissenyador de Gràfiques Muntaner i, així i tot, s’han tallat

algunes imatges.

Tenir un ordinador amb major capacitat ·

Canviar el sistema de reserves de les aules específiques d’informàtica l i ll

i Audiovisuals. Penso que s’hauria d’integrar al Liorna, seria molt més

còmode per als usuaris, que també podrien fer les reserves des de casa seva i

en qualsevol moment, tot i a pesar de que siguin molt poques les hores que

quedin lliures.

Aquest curs el departament de Plàstica estam tramitant l'adquisició d'una

càmera de vídeo digital que també estarà a disposició de la comunitat

probablement el curs vinent.

Coordinadores

de biblioteca

És molt necessari tenir de quatre a sis vitrines més.

Posada en marxa de la famosa pissarra digital que suposaria tenir una

aula multimèdia amb un cost pensem que ben assumible.

Si fos possible anar comprant taules i cadires.

Canviar de lloc els panys de les vitrines superiors.

Tenir una idea aproximada del pressupost de què disposem per a

l'adquisició de llibres i si fos la subscripció a la revista SpeakUp.

Cuina

Millorar la puntualitat dels alumnes.

Disminuir els ràtios del CFGM de cuina a 20 alumnes/professor

Seria recomanable què el tutor de pràctiques pogués accedir a la

plataforma FORCET per poder gestionar els acords amb més rapidesa i de

forma autònoma.

Aconseguir unes noves instal·lacions de cuina pròpies i adequades.

*Demandes d’horari, de reunions i d’altres relacionades amb la

coordinació

Economia

• Plantejament més pràctic, de joc lúdic perquè els alumnes assimilin millor els

conceptes teòrics. Per exemple, sol·licitar el Kitcaixa Economia, preferiblement

per fer-ne us a la tercera avaluació. Es poden seleccionar altres recursos

gratuïts que tenen a disposició entitats financeres i també institucions públiques

nacionals i europees (Bancaja, Banc Central Europeu)

• Preveure la reserva de l’aula d’informàtica, per al menys una de les sessions

setmanals per poder fer recerca d’informació i valorar la capacitat de iniciativa

per la recerca de diferents informacions a Internet.

Poder disposar de bona connexió a Internet, per aprofitar la pissarra digital al

màxim.

• Elaborar un dossier pràctic per a l’alumnat de corresponent a la documentació

generalment pràctica dels diferents departament o àrees funcionals d’una

empresa.

• Preveure una o dues visites extraescolars a diferents empreses, per exemple

19

una empresa de fabricació i una empresa comercial, perquè els alumnes se’n

adonin de la diferent organització i i processos administratius segons el tipus

d’empresa, o bé una pime o autònom i una empresa grossa, amb tots els

departaments.

En el proper curs s’hauria de continuar amb l’ús de la plataforma digital

EDMODO (o alguna similar), cosa que permet una millor atenció, seguiment i

participació de l’alumnat.

També s’hauria de mirar la possibilitat de fer alguna sortida extraescolar.

S’haurien de mantenir les activitats de tipus més participatiu i de joc per a

fomentar l’interès per la matèria.

Elaborar un dossier pràctic per a l’alumnat de 2n de batxillerat de cara a la

preparació de les PAAU.

Elaborar un manual, adaptat al perfil dels alumnes i al cicle de cuina i

gastronomia.

• Fer alguna sortida extraescolar que pugui ser enriquidora (a alguna empresa,

a la seguretat social, etc), i considerant si l'actitud del grup ho fa viable.

• Canviar el pes de ponderació, els exàmens haurien de ponderar menys i més

l’actitud i predisposició i realització de les activitats proposades, (per exemple,

de la feina proposada de càlcul de nòmines, només 3 alumnes l'entregaren),

han de tenir major pes sobre la nota final, de cada avaluació. (així, els alumnes

més participatius, tindran una recompensa a la nota mitjana.

• La realització d'un projecte empresarial juntament amb el departament de

cuina que serveixi per lligar i donar sentit a les activitats i explicacions que fem a

classe. El projecte consistiria en muntar una empresa per gestionar d'una

manera professional i amb visió empresarial les activitats que duen a terme amb

els professors de cuina: compra, elaboració i venda.

Educació Física

A) Més que una millora, una mesura que s’ha d’intentar mantenir, és la de no

fer coincidir més de 2 grups classe a la mateixa franja horària. Ja s’ha

informat a Caporalia d’això juntament amb d’altres particularitats de

l’assignatura. Hem fet un quadre setmanal per coordinar espais i horaris entre

els diferents grups i professors que es recomanable mantenir pel propers

cursos.

B) Hem d’intentar fer el repartiment de grups de la següent manera: que cada

professor tingui el menor nombre de nivells possibles ja què això facilita

l’organització d’espais però sobretot de material a l’hora de dur a terme les

sessions pràctiques.

C) Tenir en compte si hi ha alumnes que presenten NEE que necessiten suport

dins de l’aula, o desdoblament de grups.

D) Quan s’ha d’emprar l’aula ordinària del grup assegurar-se demanant-ho a

Caporalia de què en aquella aula no hi ha cap grup assignat. Hem sol·licitat des

de el curs 2012 2013 UN AULA MATÈRIA (per sessions teòriques, de

20

determinats continguts com balls de saló, dinàmiques de grups...).

E) Pel que fa referència a l’alumnat que du l’assignatura pendent, aquest any

cada membre del Departament s’ha encarregat de revisar i modificar si era

necessari la feina de pendents, un cop feta aquesta feina cada professor s’ha

encarregat de fer el seguiment de pendents dels alumnes que tenia actualment

a classe cosa que fa que la informació sigui més directe i es pugui fer un

seguiment més real. S’ha fet el seguiment de pendents de forma individual a

partir del document model del centre. Hem de seguir estant molt a sobre de

l’alumnat per intentar que entreguin la feina de manera puntual. Fem constància

que amb tants d’alumnes (i moltes feines burocràtiques, pedagògiques i de

l’àrea) no arribem be a fer “així com toca” aquest procés. Sobretot als alumnes

de 2n d’ESO que porten la pendent del 1r curs.

F) S’ha de determinar a principi de curs (seguint les orientacions del

Departament d’orientació) quins alumnes necessiten ACI. S’ha penjat

puntualment a les carpetes que han estat assignades per aquesta

finalitat seguint el model consensuat pel centre. És molt convenient que si hi ha

algun alumne asmàtic, diabètic...que el professor que li doni classes s’assabenti

bé del grau d’importància i de les mesures d’actuació a seguir en cada cas

puntual. En aquest sentit el centre durant aquest curs ha estat inclòs dins el

Programa d’Alerta Escolar pel qual vàrem rebre la formació corresponent durant

el curs passat. A principi de curs les coordinadores de cicle ens van passar un

llistat amb les diferents patologies dels alumnes, fet que valorem positivament.

G) De cara al curs que ve, el departament de biologia ens ha proposat de fer

l’assignatura Anatomia aplicada de forma conjunta a 1r de Batxillerat. El nostre

departament impartirà una de les 3h setmanals de l’assignatura. Des del

Departament es va fer una sol·licitud a l’Ajuntament demanant que s’instal·lés

un desfibril·lador i un OXIDOC a la pista poliesportiva. També des del PAC ens

va dur tubs/cànula de Guedel de diferents mides que estan col·locats dins la

farmaciola. Durant el mes d’octubre es va instal·lar el desfibril·lador. Tots els

membres del departament vam assistir a un curs de formació de l’ús del

desfibril·lador al mateix poliesportiu al mes de novembre. Pel que fa a

l’OXIDOC, des de la regidoria d’esports es va considerar que no era necessari

la seva compra ja que a la piscina de RADsport en disposen d’un que en

qualsevol moment podem utilitzar.

H) Fa 5 anys que tenim material fix exterior nou (4 cistelles i 2 porteries). Encara

que sigui nou s’hauria de revisar cada any ja què amb la climatologia i l’ús es

deterioren i són un perill per l’alumnat si estan en males condicions.

I) ALTRES PROPOSTES

Pel que fa a material, s’ha fet l’inventari, s’ha revisat. Hem de conservar el

nostre material i tindre cura. Al setembre es va revisar tot el material que faltava

i el centre va dotar amb aproximadament 300 euros per comprar materials

21

diversos, que es van demanar a ELK sport i Feim Esport (sticks). A part s’han fet

3 inversions importants: gelera (ubicada a la gàbia de les màrfegues), taula de

ping-pong i altaveu.

A final de curs vàrem decidir deixar de fer servir els pals de bàdminton degut

que fan malbé la pista del poliesportiu (talls al paviment).

Compensatòria ens va fabricar a principi de curs un banc de flexibilitat És molt

important que a principi de curs quedin reservades i tancades les dates de

realització de les sortides.

Enguany s’ha seguit la col·laboració amb entitats esportives i tècnics d’alguns

esports del municipi per donar a conèixer als alumnes els esports que els

ofereixen els diferents clubs del municipi.

Revisar la farmaciola que tenim permanent al Pavelló.

A principi de curs deixar ben clar al professorat nouvingut el funcionament de

material, instal·lacions etc. per evitar pèrdues, robatoris...

Continuar tenint la reunió de Departament després de dimarts per facilitar

la transmissió de la informació al professorat del Departament.

Hauríem de comprovar diàriament que es fa un ús correcte dels vestidors i

mantenir-los en bon estat (de cada any tenim menys problemes però no es pot

baixar la guàrdia).

Si a principi de curs (sobretot a primer d’ESO) algun alumne no porta xandall o

sabatilles esportives, a la segona vegada de no portar-ho trucar a casa per

avisar als pares.

Donar a principi de curs un horari a l’encarregat del Pavelló de les hores

d’ocupació ja què això aquest any ens ha facilitat no haver de perdre cap hora

lectiva per motius diversos com canvi o transport d’algun material...si sorgeix

algun problema la via de comunicació Pavelló-Institut és cap de departament

encarregat del pavelló.

Fer per escrit qualsevol petició, queixa etc a l’encarregat del Pavelló.

Durant el mes de juny s’ha donat resposta a l’empresa RAD Investment, amb

registre d’entrada 2281 i data 20 de Juny de 2016, per préstec de material

esportiu (de l’IES, departament d’educació física).

Aquest any hem continuat amb les sortides de BTT però ho hem reorganitzat

per tal de poder fer dues sortides una mica més llargues, facilitant la

infraestructura del lloguer de bicis. Hem seguit amb la col·laboració de

l’empresa Bicicletes Sancho. En la primera sortida de dues hores, cada grup,

vàrem agafar les franges horàries de 2a i 3a hora, 4a i 5a entre patis, i 6a i 7a

d’un dijous, fent coincidir la classe d’EF i la d’abans o de després.. Amb aquest

format vàrem determinar les bicis que necessitàvem per a tot el dia (compartint i

abaratint preus) qui volia dur bici de casa seva la duia i qui no la podia llogar.

Amb dues hores, vàrem preparar un mini circuit d’habilitat en bici que vàrem dur

a terme en 30’ més una sortida d’una hora i poc per la via verda.

22

La segona sortida la vàrem integrar els esports a de platja. Tothom havia de

llogar bici ja que vàrem dividir el grup en 2. El primer grup feia una ruta en bici

mentre el segon grup va anar caminant a cala nau on varen fer esports de platja

i varen anar al gimnàs de cala nau. Després els que feien la ruta varen anar fins

a cala nau i el segon grup va agafar les bicis per fer la seva ruta i acabar a l’IES

mentre l’altre grup feia les activitats de platja i el gimnàs.

Creiem que es un format que ha funcionat però convindria en edicions

posteriors implantar mesures més dràstiques per tal d’evitar possibles

accidents per imprudències amb la bicicleta (frenades a deshora o

derrapaments per exemple). Fer una xerrada abans de la sortida advertint

de la perillositat de fer imprudències i de les conseqüències tant a nivell

acadèmic pel causant de l’accident com a nivell personal del possible

accidentat seria convenient.

Finalment, assenyalar la importància de la pràctica d’esport i d’activitat física per

garantir i fomentar la salut. En aquest sentit valoram positivament el fet de haver

tengut 3h d’EF durant aquest curs. Malauradament de cara al curs que ve no es

mantindrà aquesta ampliació.

EPV

1. No és molt pràctic que als fulls de les sessions d’avaluacions apareguin noms

de professors/res que no imparteixen al grup. Ens hem trobat amb aquest

problema els integrants del Departament d’EPV. En moltes ocasions apareix el

nom dels tres professors de plàstica quan només n’hi ha d’haver un o dos.

2. No entenem perquè hi ha carpetes i documents personals a las carpetes

conjuntes (Departaments, Professorat, etc). Fa que les carpetes siguin

caòtiques i desorganitzades.

3. Demanem que els professors que van a un aula que no sigui la pròpia

dels alumnes tingui cura de la seva neteja i de la col·locació de les taules.

4. Adjudicació d'Aules i horaris massa tard. Sempre s'espera al darrer dia

per lliurar els horaris i al departament sempre hem de quadrar les aules degut a

que som tres professors i només dues aules de Plàstica. Abans se'ns donava

els horaris abans que a la resta per si hi havia modificacions poder posar-les als

horaris de l'alumnat. D'aquesta manera els alumnes i tutors no saben mai quin

professor els ha tocat ni quina aula és de forma definitiva i els primers dies de

curs trobar els alumnes és un caos absolut.

5. Feed back de les guàrdies: Posar com a obligatori retornar el paper

onapuntam la feina i els alumnes de guàrdia, i tal vegada haver de posar una

anotació de si han fet feina o si hi ha hagut alguna incidència. Així asseguraríem

que el professor està pendent de que facin la feina.

6. Millores per al Liorna: Quan ets als missatges, entres a un i pitjes

“Torna” el missatge no apareix com llegit, i això embulla per saber quins

has vist ja i quins no. No ens pareix tampoc una data d'interès que sempre

al entrar posi la quantitat d'amonestacions que s'han introduït a tot el

23

centre.

7. La gent no troba fàcilment l’entrada del centre. Moltes vegades acaben al

pàrking. Inicialment hi havia una senyal que indicava l’entrada a l’entrada del

carreró.

Extraescolars

Com a comissió, hem valorat que el funcionament general ha anat bastant bé,

tant les xerrades de centre com les activitats dins el centre.

Una proposta de millora que s’ha de mantenir és recordar a la primera CCP del

curs 2016-17 que quan els Departament organitzin xerrades, tallers...es facin

xerrades les duguin a terme en la mesura del possible durant hores pròpies ja

què s’eviten molt de problemes organitzatius.

Els mesos de febrer i maig són històricament els que concentren més activitats.

L’any passat a la primera CCP es va fer aquest raonament i totes les activitats

que es poguessin col·locar a mesos diferents s’hi han col·locat; aquest fet ha

descongestionat molt aquests dos mesos. Crec que s’hauria de mantenir.

Les sortides han funcionat bé i cada Departament ha organitzat les seves

sortides programades. S'ha intentat que quedessin repartides al llarg de tot el

curs.

S’ha de mantenir que a principi de curs Secretaria passi un llistat

d’alumnes on consti els alumnes que tenen dificultats econòmiques per

pagar les sortides per tal d’evitar problemes al llarg del curs.

L’Amipa aquests darrers anys ha subvencionat 5€ a una de les sortides als

alumnes que en són socis. Intentar a principi de curs tenir aquest llistat per

poder començar a fer les subvencions de les sortides de forma més àgil.

Aquest any hem mantingut l’organització del viatge de 4rt entre dues persones

cosa que ha estat de gran ajuda ja què és molta feina i és imprescindible que

més d’una persona s’impliqui, per diverses raons, per que hi ha moments en

què es necessita més d’una persona controlant tema de diners replegats,

activitats... donar les gràcies a Victòria Miquel per la seva gran ajuda. Finalment,

quan va sortir la destinació de Londres la Cap del Departament d’Anglès Belén

Merino també ens ha ajudat a coordinar el tema de l’Agència.

Pel que fa al viatge de 4t d’ESO, crec que es fan les suficients activitats per

recaptar diners: Ses Verges, venda de loteria... hem realitzat activitats fora del

Centre muntant amb l’ajuda de pares una paradeta de menjar a les Fires de

Nadal que s’organitza al municipi (Cala Millor i Son Servera).

Filosofia

Al departament considera que les millores més rellevants s'han de dur a terme

dins les aules tant en la millora de les metodologies didàctiques , materials

emprats i activitats realitzades. Per tant aquest departament es compromet a

treballar de la forma més adient per aconseguir bons resultats acadèmics però

també i això és el més important inculcant als alumnes el valor de l'estudi i el

coneixement . Durant aquest curs s'ha fet èmfasi amb els aspectes més bàsics

de les habilitats i virtuts que els estudiants han d'assolir al seu nivell, per tant

24

caldrà valorar tots aquells aspectes que actualment són poc satisfactoris tals

com: cura amb la feina, puntualitat, faltes d'expressió, puntualitat alhora de

presentar les tasques, etc..

b. Valorar les actituds ètiques i comportaments cívics dels alumnes de

forma concreta, per exemple premis o reconeixements públics als grups

classe que segons els equips educatius hagin demostrat un major grau de

civisme dins l'aula .Ens agradaria que els reconeixements de final de curs

tenguéssim en compte no nomé als bons resultats acadèmics i l'esforç si

no també el comportament CÍVIC de l'alumne dins l'àmbit escolar, de

forma especial es podria fer aquest reconeixement a la cerimònia de

graduació de final de curs.

c. Volem remarcar la importància de situar els horaris de VALORS ETICS a les

primeres hores del dia atès que és una assignatura d'una sola hora setmanal.

En relació a les propostes B i D cal dir que hem apreciat certes millores que

s'han concretat amb el reconeixement dels alumnes que han demostrat un

comportament i rendiment correctes durant el curs cosa que s'ha fet els actes

de la festa de graduació i també en la iniciativa del programa TEI que alguns

professors duem a terme, suposem que això serà bastant beneficiós per millorar

la convivència aquest curs vinent.

Física i Química

Per motius de seguretat en el laboratori és necessari disposar d’un renta-

ulls, detector de fums i manta apagafocs.

*Que tots el membres del departament tinguin al menys una hora setmanal

de preparació de pràctiques/manteniment d’aula i si és possible que

coincideixin el màxim de membres del departament per poder preparar el

material conjuntament.

*Que les reunions de departament es tornin a fer conjuntes amb el

departament de biologia i geologia, per tal de: seqüenciar continguts entre

1r i 2n d’ESO, coordinar el 3r d’ESO, coordinar sortides conjuntes

*Mantenir l’hora de desdoblament setmanal als grups de 3r d’ESO, per

poder fer pràctiques al laboratori o aprofitar-la per reforçar alguns

continguts amb aquells alumnes que presentin alguna dificultat. Es

convenient també, que les hores de desdoblament siguin les darreres que

es té amb el grup, ja que fer classes teòriques a darreres hores del matí

són més difícils

S’haurien de posar uns penjadors al laboratori de química perquè les

bates no estiguin damunt una taula o una cadira.

*Pel proper curs es continuarà amb els grups flexibles a segon d’ESO, ja

que els resultats han estat molt favorables.

*Una hora de reunió amb les PTs, que podria ser la de reunió del

departament, per aquells professors que tinguin alumnes amb necessitats

educatives especials.

25

*Per als grups de 4t d’ESO, en el cas de ser de més de 15 alumnes, es

necessària una hora de desdoblament setmanal. En el cas de que no sigui

possible, es podria fer coincidir l’hora de manteniment d’aula dels

professors de 4t amb una hora de física i química de 4rt (per poder

desdoblar i anar amb ells al laboratori).

*A segon de batxillerat una de les hores hauria de ser abans o després de

l'esplai per poder allargar el temps de classe per poder fer exàmens.

*Fer les classes física de segon de batxillerat en el laboratori de física.

Retirar el moble (pica) que hi ha just entrant a l’esquerra del laboratori de

química, perquè allà hi volem posar els penjadors per a bates que hem

mencionat anteriorment

Matemàtiques

*1. Mantenir els agrupaments flexibles de 1r i 2n d’ESO i fer-ne també a 3r

d’ESO, ja que aquesta mesura d’atenció a la diversitat dóna molt bons

resultats . És a dir:

a. Cada tres grups de primer es desdoblen en 4 grups. Llavors aquests

han de tenir les 4 hores setmanals de matemàtiques connectades

b. Cada tres grups de segon es desdoblen en 4 grups. Llavors aquests han

de tenir les 4 hores setmanals de matemàtiques connectades

c. Connectar els grups de tercer de manera que es puguin fer

desdoblaments, tenint en compte l’opció de matemàtiques triada pels

alumnes. La forma en què es facin les connexions dependrà de com es

decideixi fer la configuració dels grups per part de caporalia. Una opció és

connectar tots els tercers i així poder configurar els agrupaments flexibles

de la forma més avantatjosa possible, segons el criteri dels professors del

departament.

2. Demanar que ens concedeixin el nombre màxim de grups de

l’assignatura de matemàtiques a nivell de 4t d’eso, amb les connexions

d’horaris pertinents, per tal de poder desdoblar els grups més nombrosos

(tenint en compte que hi ha matemàtiques acadèmiques i aplicades).

3. Si hi ha grups de 4rt d’ESO de la mateixa modalitat connectar les hores

de matemàtiques d’aquests grups, per poder

igualar-los ja que a vegades ens hem trobat que un era molt reduït i l’altre

molt nombrós.

*4. Aules grups flexibles: si és possible, intentar que els grups desdoblats

vagin sempre a aules ordinàries (no d’informàtica ni audiovisuals).

*5. No tenir la tutoria d’un grup on es fan desdoblaments, ja que hi haurà

alumnes que només veuran al tutor durant les sessions de tutoria i

considerem que no és suficient. Si no és possible, prioritzam el

desdoblaments.

*6. Tenir una segona hora de reunió de departament per poder coordinar

els grups flexibles i suports i per elaborar material: de cara al curs que ve

26

ens hem proposat no utilitzar llibre de text tampoc al nivell de 2n d’ESO.

Aquest fet implica els membres del departament hauran d’elaborar el

material didàctic que s’utilitzarà a classe i hi haurà d’haver una bona

coordinació entre els professors. Per això, aquesta segona hora de reunió

de departament seria especialment necessària de cara al curs que ve.

Després de l’experiència d’enguany en l’elaboració dels dossiers de 1r i 3r,

consideram que aquesta hora és molt necessària.

7. Seria molt convenient que a una de les reunions de departament

assistissin els professors/es PT per tal d’afavorir una millor atenció a la

diversitat en les aules. D’aquesta manera, és possible consensuar els

conceptes i procediments que volem que aprenguin els alumnes i es

treballa conjuntament en l’elaboració de les ACIs.

8. A final de curs, quan s’acabin les classes de 2n de Batxillerat, en

comptes d’assignar guàrdies als professors alliberats, consideram que

seria millor dedicar les hores lectives dels professors afectats a fer

suports a altres membres del departament o a la preparació de material.

Aquesta opció seria més avantatjosa per als alumnes i contribuiria a

millorar l’atenció a la diversitat que al llarg del curs es veu limitada per

manca de recursos.

9. Enguany, sobretot a final de curs, ens hem trobat que molts alumnes han

demanat una còpia dels exàmens fets durant el curs. D’acord amb la

normativa, sembla que tenen dret a obtenir una còpia del material que ells han

produït.

Nosaltres entenem que aquesta normativa s’ha establert així per afavorir que els

alumnes que no han superat un examen puguin aprendre dels seus errors i

revisar les seves respostes.

No obstant això, en la majoria de casos que s’han donat enguany, el fet de

demanar tots els exàmens de cop no tenia aquesta finalitat. Els alumnes

demanaven de forma indiscriminada els enunciats de totes les proves, una

vegada acabat el curs i posades les notes, i no els interessava revisar les seves

respostes, sinó que sols volien tenir les preguntes. Volem destacar que durant el

curs, després de fer cada examen, cada professor els ha mostrat les

correccions i cada alumne els ha pogut revisar. Per tant han tengut accés una

altra vegada als enunciats, que haurien pogut apuntar si hi haguessin estat

interessats.

Per això, el fet d’haver de facilitar còpies a corre-cuita sense que hi hagi la

voluntat de revisar cap nota i fora del termini de reclamació no ens sembla

adequat.

Per aquest motiu, demanam si és possible (sense contradir la normativa)

establir un protocol a nivell de centre que contempli aquests casos. Una

idea seria fixar un termini de temps, després de cada examen, per sol・licitar-ne

27

la còpia. I que la petició estigui justificada (revisió de nota, reclamació) i s’hagi

de fer amb una instància presentada pels pares o tutors legals. En definitiva,

trobam que s’hauria d’establir qualque limitació per a que no es pugi fer en

qualsevol moment i sense justificació aparent.

• Implicar als pares i demanar la seva col·laboració a l’hora de controlar la

tasca diària i el comportament dels seus fills.

Prendre mesures consensuades amb tot l’equip educatiu per resoldre de

manera més efectiva problemes de comportament i/o poca motivació de

l’alumnat

Procurar que els alumnes que hagin d’anar a taller de llengua (si n’hi ha)

ho facin en hores que no siguin de matemàtiques, ja que les classes de

matemàtiques no tenen tanta càrrega lingüística com altres i són de caire

més bé pràctic, fet que fa necessària la màxima assistència a classe

possible, per no perdre el fil.

Pel pròxim curs, hauríem d’augmentar els continguts de la primera prova

que utilitzem per a fer els grups flexibles.

- Possibilitat de coordinació amb primària per tal què els alumnes arribin a

l’institut coneixent la forma en que es treballa i el canvi no sigui tan gran.

Tal vegada hauríem de millorar en la part de feina en grup i en l’ús de les noves

tecnologies, que s’ha treballat, però pens que de cara al curs vinent s’hauria de

potenciar més.

*Estaria bé poder disposar d'una aula de referència per tot el curs, i no

haver de canviar d'aula cada dia.

Com a proposta de millora pens que s’hauria de posar una pissarra digital

a l’aula ja el projector no es veu molt bé, i es podria utilitzar per visualitzar,

interpretar i entendre millor els conceptes teòrics. Si tenguéssin un

ordinador podrien utilitzar-lo per comprovar resultats i sobretot per la part

d’anàlisi, trigonometria i geometria analítica poder entendre millor els

conceptes. (1Batx. A)

Davallar el nombre d'alumnes de 2. batx

Evitar que faltin a classe quan tenen exàmens d'altres matèries

Millorar l'orientació educativa dels alumnes que van a batxiller.

Dividir de manera més equitativa les hores entre matemàtiques i CC.Naturals al

Batx. Cienífico-tècnic.

Música

El departament considera indispensable, la compra de més material per a

l’aula de música i la reparació del instrumental espatllat .

Per al proper curs s'hauria de reparar les guitarres, els xilofons i

metal·lòfons.

Una demanda és la d’insonoritzar les aules de música. Aquest aspecte

facilitaria les classes de música i les del seu voltant.

S'ha observat que les aules del centre, en general estan molt deteriorades,

28

incloent les específiques.

És imprescindible repara les lames de les finestres de les aules, les

finestres, ja que la majoria no tanquen bé i costa relliscar molt,

tota la il·luminació del centre al igual que els automàtics elèctrics que

sempre es disparen

sobre tot quan plou, posar més papereres pel centre, sobre tot als

passadissos,

condicionar les alumnes comunes (audiovisuals, etc).

Millorar la xarxa d’Internet, ja que moltes activitats es realitzen amb la web

i la majoria de les vegades, no funciona i si funciona va molt lent.

Orientació

Programa de Suport i Audició i llenguatge (PT i AL)

- Disposar d’una dotació de recursos materials i personals adequats a les

necessitats i característiques especifiques del nostre centre i del nostre alumnat,

ja que les ràtios van augmentant cada any, hi ha més alumnat amb NESE i de

cada any comptam amb els mateixos recursos personals.

*- A la hora de confeccionar els horaris d’atenció directa amb els alumnes,

ens facilitaria la tasca que les guàrdies de PTs i AL coincideixin amb les

hores de les optatives de primer cicle de la ESO

- A principi de curs, si es creu convenient, es puguin canviar alumnes de grup.

- Mantenir la participació de PTs i AL a les reunions setmanals dels diferents

departaments.

- Donar preferència al suport de les àrees instrumentals

- Destinar la major part dels recursos personals del centre al primer cicle

d’ESO.(els suports, els desdoblaments, els grups flexibles,... s’haurien de

prioritzar en aquest cursos, ja que es on se solen concentrar mes

dificultats), sense deixar d'atendre als alumnes del segon cicle.

Taller de Suport (Compensatòria)

Propostes de materials :

a) Reposar algunes eines i maquinaria petita.

b) Material fungible a l’inici del curs.

Propostes d'organització i coordinació didàctica que repetim cada curs:

a) Assistència a les reunions de tutors (pot ser factible) cada mestre del

taller podria:

b) Assistir a les reunions d’un nivell, 1r o 2n.

c) Disposar de projectes globals (acordats amb els professors de les

àrees) que es puguin realitzar al llarg del curs, això ens permetria no

esgotar els temes i les idees.

d) Les visites dels departaments, dins el primer trimestre, al Taller; foren

molt positives ja que suposaren un millor coneixement del taller per part

de gairebé tot el professorat i un grapat d’aportacions molt interessants i

creatives. Proposem que es tornin fer.

29

e) Assegurar als alumnes que hagin de participar en programes d'inserció

a la vida laboral (PISE, ALTER) un període (al manco un trimestre)

d'assistència al taller.

f) Assegurar que el taller pot estar obert les darreres hores de cada dia,

encara que sigui amb un sol professor.

g) Recuperar un espai per a magatzem.

h) Formació del professorat: assistència a cursos, seminaris a centres...

relacionats amb AD.

i) Reforma, si cal, d’aspectes o de la totalitat de la mesura; cal recordar

que, amb petits canvis, el disseny ja porta 14 anys funcionant.

j) Participar en l'orientació dels alumnes del taller ( alguns han estat dos

anys amb nosaltres)

k) Si el Taller disposes de mes espai, es podrien iniciar altres tècniques

que ara són del tot impossible.

FPB (àmbits de ciències aplicades i de comunicació i societat)

- De cara a poder planificar l'orientació vocacional del proper curs s’haurien de

fer les gestions oportunes que possibilitin el poder compartir xerrades o

sessions informatives perquè al manco els /les alumnes que venguin sàpiguen

el que es farà al programa.- Consideram que la implicació de les famílies en el

desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus fills és

fonamental.

- Es necessari comprar tota una sèrie de material curricular complementari per

tenir a l’aula, on l’alumnat pugui fer-ne us i possibilitar un desenvolupament de

l’aprenentatge més procedimental.

- De cara a poder planificar l'orientació vocacional del proper curs s’haurien de

fer les gestions oportunes que possibilitin el poder compartir xerrades o

sessions informatives perquè al manco els /les alumnes que venguin sàpiguen

el que es farà al programa.

FBB (electricitat i electrònica)

Es necessita un espai tancat i elevat per fer l'apuntament de les antenes tant

terrestre com satèl·lit. Un lloc ideal seria el terrat sobre el taller 1 d'electricitat.

S'hauria de fer un tancat de seguretat i unes escales per accedir-hi.

Programa PISE/ALTER

- Consideram interessant continuar amb la reunió informativa a principi de curs

amb els pares, hi assisteixin tots els professionals

- Continuar mantenint com a mínim tres reunions anuals amb les famílies, per

treballar amb una línia comú centre i entorn familiar.

- Mantenir l'horari actual, programa de habilitats socials a 3a hora, tutoria a 6a i

taller de compensatòria a 7a.

- Aquest cal convocar-la abans de començar el programa i hauria de ser en

horari lectiu.

30

- Recuperar la reunió conjunta on hi participen tots els professionals,

equip docent i educadores.

- Convocar una reunió conjunta equip educatiu, alumnes, famílies i

empresa, com espai de posada en comú.

- Seguir organitzant totes les àrees entorn a un projecte comú

Riscos Laborals

Es recorda un any més que l’òrgan competent no ha realitzat cap revisió

dels plànols i del pla d’autoprotecció del centre que és necessària ja que

l’edifici ha sofert canvis estructurals que han obligat a l’equip directiu i al

coordinador de riscos laborals a seguir unes pautes intuïtives enlloc del

protocol establert oficialment.

C. Lingüística

Un centre de les característiques lingüístiques de Son Servera

necessita una comissió que faci feina de manera coordinada,

sistemàtica i continuada per a què l’alumnat valori cada cop més la

llengua catalana, aprenent a respectar-la, estimar-la i a usar-la de

manera habitual i diària per garantir un ús equilibrat de les dues

llengües oficials. En aquest sentit és especialment necessari fomentar

l'ús de la llengua oral en situacions lúdiques i informals per tal d'afavorir

l'estima i l'ús de la llengua catalana fora de situacions acadèmiques i

formals.

El nombre de membres hauria de ser com a mínim tres i de diferents

departaments, per tal de fer extensible tota la feina realitzada dins de la

comissió. Necessitarien un mínim d’una hora setmanal de coordinació i

seria recomanable que a més coincidissin total o parcialment a una hora

de guàrdia per a poder realitzar tasques conjuntes.

L’elaboració d’un nou PLC és necessària, però no serà viable mentre no

hi hagi una normativa clara al respecte. És però recomanable revisar i

modificar si fos necessari l’enquesta a l’alumnat i passar-la cada dos

anys per poder avaluar els resultats i poder establir conclusions sobre la

tasca feta a l’institut i l’evolució de la realitat sociolingüística del nostre

centre.

Tot i que els concursos i altres activitats tenen normalment bona

acollida, es important que el departament de català continuï fent de

dinamitzador i per això és important que un dels membres de la

comissió sigui d’aquest departament.

S’hauria de continuar amb les activitats de parelles lingüístiques, però

amb més sessions i més distribuïdes en el temps, per que no

coincidissin amb exàmens o viatges d’estudi. El començament de les

sessions hauria de ser entre la primera i la segona avaluació.

Per un millor tractament de les llengües dins el nostre centre i la

coordinació d’activitats extraescolars relacionades amb les llengües, la

comissió lingüística hauria de comptar amb un membre de cada

departament de llengües (català, castellà i llengües estrangeres).

Entre d’altres projectes d’activitats plantejades a principi de curs,

semblava bona idea l’elaboració d’una revista del centre en català feta

per alumnes i l’organització de sortides com les trobades lingüístiques.

La manca de temps per organitzar tot això ha fet inviable ni tan sols fer

31

una proposta similar, però són idees que des de una comissió es

podrien dur a terme.

TEI

/

Convivència

• INFORMACIÓ AL PROFESSORAT.

És molt important que tot el professorat s'impliqui en el programa per tal

que aquest funcioni correctament. Aquest curs ha faltat formació i

informació al professorat.

Durant el curs que ve és important fer una formació al claustre, sobretot

als tutors i als equips educatius dels grups implicats.

• TUTORIES FORMALS.

D'acord amb les demandes dels alumnes que durant aquest curs han

participat en el programa i segons les peticions dels tutors de grup, durant

el curs que ve es preveu fer més activitats guiades durant les hores de

tutoria conjunta.

Durant aquest curs hi ha hagut moltes parelles que només han tengut

contacte a les tutories formals i que, com a proposta de millora, proposen

més hores d'activitats.

La proposta per al curs que ve és donar als tutors la possibilitat de fer una

activitat cada setmana durant una de les dues hores de tutoria setmanals.

Una altra de les propostes que durant aquest curs no s'ha arribat a dur a terme

és cercar un voluntari a cada un dels grups dels alumnes-tutor que en vulgui ser

el portaveu. Aquesta figura ens permetria fer reunions periòdiques amb tots els

portaveus per poder detectar amb temps els problemes o conflictes que poden

sortir al grup o amb la relació amb els alumnes tutoritzats.

• HORARI DE LA COORDINACIÓ.

Una altra de les propostes de millora és fer coincidir al màxim possible les hores

de coordinació dels membres de la comissió de convivència amb les hores de

tutoria conjunta. Això permetria fer les sessions inicials amb els grups, juntament

amb els tutors, sense la necessitat de perdre hores lectives. Durant tot el curs

permetria col·laborar amb els tutors a l'hora de dirigir les activitats setmanals

que es proposaran des de la comissió, així com incidir en els grups o en casos

concrets durant les hores de tutoria si es dóna el cas.

• MECANISMES D'AVALUACIÓ DEL PROGRAMA.

Consideram necessari passar un qüestionari d'avaluació a tot l'alumnat implicat

una vegada per trimestre. Aquest primer any els alumnes només han avaluat el

programa a final de curs. Fer una avaluació trimestral permetria millorar els

aspectes que no acaben de funcionar correctament durant l'any en curs i no

esperar a fer les propostes de millora per al curs següent.

Així mateix, pensam que és important posar en marxa la figura de coordinador

de grup-classe per tal de mantenir una comunicació constant amb els alumnes-

tutors. Per al curs vinent, s'haurien de delimitar bé les seves funcions i unes

hores de coordinació amb la comissió de convivència per tal d'elaborar un pla

32

de feina i unes activitats plegats.

ECE

•Poder disposar de bona connexió a internet, que ha fallat bastant durant el

curs, per aprofitar la pissarra digital al màxim.

•Incrementar la utilització de la plataforma Edmodo, ja que permet interactuar en

tot moment amb els alumnes, s'hi poden deixar materials i activitats, i ells hi

poder penjar les tasques desenvolupades.

•Elaborar un dossier pràctic per a l’alumnat de 2n de batxillerat de cara a la

preparació de les PAAU.

FOL

•Elaborar un manual, adaptat al perfil dels alumnes i al cicle de cuina i

gastronomia.

•Fer alguna sortida extraescolar que pugui ser enriquidora (a alguna empresa, a

la seguretat social, etc), i considerant si l'actitud del grup ho fa viable.

•Canviar el pes de ponderació, els exàmens haurien de ponderar menys i més

l’actitud i predisposició i realització de les activitats proposades, (per exemple,

de la feina proposada de càlcul de nòmines, nomes 3 alumnes l'entregaren),

han de tenir major pes sobre la nota final, de cada

avaluació. (així, els alumnes més participatius, tindran una recompensa a la

nota mitjana.

IAEE

•Plantejament més pràctic, de joc lúdic per que els alumnes assimilin millor els

conceptes teòrics. Per exemple, sol·licitar el Kitcaixa Economia, preferiblement

per fer-ne us a la tercera avaluació. Es poden seleccionar altres recursos

gratuïts que tenen a disposició entitats financeres i també institucions públiques

nacionals i europees (Bancaja, Banc Central Europeu)

•La utilització de la plataforma educativa Edmodo.

•Preveure la reserva de l’aula d’informàtica, per al menys una de les sessions

setmanals per poder fer recerca d’informació i valorar la capacitat de iniciativa

per la recerca de diferents informacions a internet.

IGA

•Plantejament més pràctic, de joc lúdic per que els alumnes assimilin millor els

conceptes teòrics. Per exemple, sol·licitar el Kitcaixa Economia, preferiblement

per fer-ne us a la tercera avaluació. Es poden seleccionar altres recursos

gratuïts que tenen a disposició entitats financeres i també institucions públiques

nacionals i europees (Bancaja, Banc Central Europeu)

•Preveure la reserva de l’aula d’informàtica, per al menys una de les

sessions setmanals per poder fer recerca d’informació i valorar la

capacitat de iniciativa per la recerca de diferents informacions a internet.

•Poder disposar de bona connexió a internet, per aprofitar la pissarra

digital al màxim.

•Incrementar la utilització de la plataforma Edmodo, ja que permet interactuar en

tot moment amb els alumnes, s'hi poden deixar materials i activitats, i ells hi

poder penjar les tasques desenvolupades.

•Elaborar un dossier pràctic per a l’alumnat de corresponent a la documentació

33

generalment pràctica dels diferents departament o àrees funcionals d’una

empresa.

•Preveure una o dues visites extraescolars a diferents empreses, per exemple

una empresa de fabricació i una empresa comercial, perquè els alumnes se’n

adonin de la diferent organització i processos administratius segons el tipus

d’empresa, o bé una pime o autònom i una empresa grossa, amb tots els

departaments.

Socials

- El Departament de Ciències Socials considera que seria interessant disposar

d'una aula específica.

- Per millorar la qualitat de l'ensenyament seria molt útil poder disposar d'hores

de desdoblament.

- Flexibilitzar el calendari escolar en quant al nombre d'activitats i sortides

extraescolars, atès que la pròpia peculiaritat del departament implica una major

interacció medi – aules.

- Prioritzar les dates del viatge d'estudis de 4t d'ESO durant el segon trimestre, a

fi d'evitar que coincideixi amb el fi de curs.

- Per poder fer els exàmens amb comoditat a segon de batxillerat una de

les hores hauria de ser abans o després del 1r pati i en el cas d'Història

d'Espanya també pot ser a darrera hora lectiva

Tecnologia

*Per millorar l'atenció a l'alumnat en les classes de taller i dur un major

control de les eines i la feina del taller, així com per evitar desaparicions de

material, es demana que tots els grups (2n, 3r i 4t d'ESO) es desdoblen en

les hores de taller.

A les hores d'informàtica, els grups de 2n, han funcionat molt bé ja que han fet

classe a l’aula de referència on hi havia un carretó, la qual cosa ha facilitat molt

la llavor, evitant desplaçaments i aprofitant millor el temps. Els 3r i 4t d'ESO, si

superen el nombre de 24 alumnes hauran de tenir una aula amb carretó, sinó

l’aula d’informàtica, una vegada per setmana com a mínim per poder

desenvolupar la part d’informàtica del nostre temari

C. TIC

Reubicació dels netbooks dels carretons per adaptar-nos a les necessitats

del centre.

- Comprovar la necessitat de posar una tercera línia d'ADSL

- Adaptació progressiva dels nous equips que vagin arribant al sistema

operatiu Windows 7 o Windws 8 i actualització del programari de les aules

d'informàtica.

- Tasques de manteniment dels dos projectes.

- Revisió de les incidències obertes pendents de resposta de Conselleria (

execució de garanties – netbook, pantalla, punt d'accés - , nova línia

ADSL)

- Possible ampliació del nombre d’aules amb connexió per cable, ja que

per al proper curs disposem de més boques de connexió al rack.

34

- Reorganització les connexions del rack principal, eliminació de punts

d’accés innecessaris, si és el cas.

Des de la coordinació valoram molt positivament el procés de renovació

d'equips informàtics que es va iniciar l’any passat i ha continuat enguany. Els

equips vells que tenim no suporten les noves versions del programari degut a

que aquestes requereixen més memòria RAM i processadors més potents.

A més a més, el sistema operatiu Windows XP s'està quedant obsolet i

l'adquisició d'ordinadors nous permet treballar amb sistemes operatius més

moderns com Windows 7 i Windows 8. Per tot això, la substitució

d'ordinadors vells hauria de continuar de cara al curs que ve mitjançant

l'adquisició de material nou, sobretot per a les aules d'informàtica.

- Valorar la possibilitat de recuperar/habilitar la connexió per cable de les

aules.

Revisar i reparar el cablejat estructural del centre. El fet de dotar els aules

de connexió per cable podria millorar notablement la rapidesa i eficàcia de

la connexió a internet dels ordinadors del professor i alleugerir la xarxa

wifi dels alumnes. Enguany s’ha revisat l’estat del cablejat del centre i

s’han enviat les dades als tècnics de la Conselleria. No sabem si la seva

intenció era simplement recabar informació o si està dins les seves

previsions millorar les nostres instal·lacions.

- Possibilitat de canviar portàtil departament anglès

*Procurar en la mesura que sigui possible que les hores de coordinació

dels dos membres coincideixin en horari ja que en ocasions s'han de

gestionar de cop aules senceres d'ordinadors i es requereix la intervenció

de dues persones.

En negreta: aquelles observacions que formen part del projecte del curs 16-17* Totes les demandes

d’agrupaments flexibles, desdoblaments i assignació d’aules, l’equip directiu les concedeix, sempre i

quan no suposi un increment de la quota de professorat o una complexitat important en l’elaboració

dels horaris del centre.

1.3. Principals conclusions globals extretes de l'avaluació de la PGA del

curs anterior per part del consell escolar del centre

No hi ha hagut cap altra conclusió extreta de l'avaluació de La PGA del curs 15/16 per part del Consell

Escolar del Centre.

35

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS PEL CURS 2016-2017

ÀMBIT PEDAGÒGIC I DIDÀCTIC

Consolidar i millorar els resultats dels alumnes (OBJECTIU 1)

Seguir i millorar les mesures d'atenció a l’alumnat, especialment, a la diversitat, l’acció tutorial

i en l'orientació acadèmica i professional (OBJECTIU 2)

Potenciar l'ús de les TIC com a eina de treball i com a recurs didàctic. (OBJECTIU 3)

Promoure l'actualització pedagògica del professorat (TOTS ELS OBJECTIUS)

Incrementar l'oferta formativa de FP Bàsica i Cicles Formatius (OBJECTIU 2 )

ÀMBIT ORGANITZATIU

Millorar la coordinació, organització i participació de tota la comunitat educativa del centre

(OBJECTIU 4)

ÀMBIT DE CONVIVÈNCIA I PARTICIPACIÓ

Treballar per mantenir un centre arrelat al país, compromès amb la llengua, la cultura i les

tradicions de Mallorca. Promoció de la llengua catalana en situacions informals (OBJECTIU

5),

Millorar la convivència i el clima del centre (OBJECTIU 6)

Desenvolupar el caràcter ecoambiental del centro (OBJECTIU 7 i 8)

ÀMBIT ADMINISTRATIU I DE GESTIÓ

Potenciar la imatge del centre i les relacions amb les famílies, la societat i les escoles de

primària adscrites (OBJECTIU 7)

Mantenir i millorar les instal·lacions del centre (OBJECTIU 8)

36

3. MESURES PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS: ACTUACIONS,

RESPONSABLES, RECURSOS I INDICADORS, I TEMPORALITZACIÓ

A les taules següents s’han especificat dins els àmbits d’actuació, les mesures corresponents a

cadascun dels objectius principals, especificant el personal que ha de coordinar, avaluar i revisar el

projecte (responsables), els recursos i indicadors necessaris per a l'avaluació de cada mesura i quan

s’ha de dur a terme la revisió de l’assoliment de l'objectiu.

Per això, s’han fet servir les següents abreviatures:

RESPONSABLES:

ED = Equip Directiu EE = Equip Educatiu Coo = Coordinador

CE = Cap d’Estudis Prof = Professorat Dep = Departament

Or = Orientador/ Departament d’Orientació Tut = Tutor

CCP = Coordinació de Caps de Departaments

SEDEIB= Sistema d'Explotació de Dades d'Educació de les Illes Balears

TEMPORALITZACIÓ (TEMP)

Setmanalment = S Trimestre = T Al llarg del curs = C Avaluació = Av

37

ÀMBIT PEDAGÒGIC I DIDÀCTIC

ACTUACIONS RESPONSABLES RECURSOS I INDICADORS TEMP

Control de faltes d’assistència i aplicació protocol absentisme CE, Coo cicle,

Or, Tut

Estadístiques absentisme

GESTIB S

Revisar el procés d’aprenentatge i possible necessitat d’intervenció CE, Coo cicle,

Tuts

Actes de pre-Av

i Av. S

Revisar els resultats acadèmics i proposta de millores ED, CCP,

Claustre i Tuts

Informes d’Av

i estadístiques SEDEIB T

Millorar les tècniques d’estudi amb l’ajuda del Dep d’orientació CE, Or i Tuts Resultats C

Fer reconeixements als alumnes que tinguin bon resultats acadèmics i a l’esforç

personal. ED i Tuts Resultats Juny At

Afavorir la participació a premis extraordinaris CE, Or i Tut A

Promoure els agrupaments flexibles dels departaments que ho demanin ED i Deps Peticions d’horaris A

Continuïtat del pla de Seguiment dels Pendents. ED i Deps

Programacions didàctiques,

informes seguiment

pendents

C

Continuïtat del pla de Seguiment dels Repetidors. Prof amb alumnes repetidors Informe de preAv T

Demanar, estudiar, acceptar i portar a la pràctica totes les propostes i iniciatives

de la comunitat educativa i de les coordinacions per a millorar la qualitat de

l’ensenyament del nostre centre.

ED, prof, Deps i la comunitat

educativa en general.

Programacions,

consells escolars, CCCPs C

Fomentar la renovació de les pràctiques didàctiques i la seva metodologia

mitjançant el treball cooperatiu i per projectes i l’ús de les TICs Or. Deps CEP Manacor C

FPB CF

Incrementar l'oferta educativa en FPB, i Cicles Formatius

ED

prof, i Deps

Enquestes, Consell Escolar,

estadístiques C

38

Obrir el centre en horari de capvespre per tal d'incrementar l'oferta educativa ED

Enquestes

Estadístiques C

Augmentar la matrícula d'alumnes que segueixen ensenyament postobligatori

(CF)

Orientador

Tutor

Enquestes

Estadístiques C

Incrementar el nombre d'alumnes que titulin en FPB i disminuir el nombre

d'alumnes que surten del sistema educatiu sense cap titulació.

EE

Tutor

Enquestes

Estadístiques C

Traspàs d'informació als nou professorat mitjançant equips educatius abans de

començar el curs CCP i Or

Traspàs d’informació dels

CEIPs i Fitxes de Tutoria,

informació d’orientació

Final juny i

principi setembre

Afavorir la coordinació entre els equips docents i el Prof de suport del Dep

d'orientació CCP i Or

Reunions entre el Prof de

suport i els Deps didàctics.

ACIs.

Resultats acadèmics.

C

Participar en premis i programes tant a nivell nacional com europeu Deps EE Resultats

C

Aplicar el PAT que es va elaborar en el curs 14/15 i revisar-lo, si és necessari Ors, Tuts i ED Reunions de Tutoria C

Mantenir la coordinació amb els centres de primària adscrits CCP, Or i Prof de suport. Activitats conjuntes (cursa

solidària, portes obertes,...) C

Mantenir l’orientació individualitzada dels itineraris formatius i professionals i les

propostes dels alumnes a programes específics

CE, Or i Tut

Equips Educatius Informes d’Av i PAT C.

Potenciar els recursos humans i materials per atendre els alumnes amb NEE i els

alumnes de programes específics. ED, Or Resultats acadèmics C

Continuar amb l’Aula d’Acollida - Taller de Llengua. ED i prof. PALIC Resultats dels alumnes nou

vinguts C

Continuar amb el suport a les àrees instrumentals per assolir les habilitats Or i ED Informes dels alumnes i C

39

bàsiques en expressió, comprensió i càlcul. resultats

Continuar amb el Programa d’Intervenció Socioeducativa PISE i ALTER.

Continuar el pla d’Acció Conjunta entre l’Ajuntament de Son Servera i

l’Ajuntament de Sant Llorenç.

ED, Or i Prof. del grup Propostes d’alumnes a

aquests programes C

Continuar el pla de suport al Taller de Compensatòria per a motivar els alumnes

en risc d’exclusió social

ED, Coo de cicles i Equip

Educatiu

Estadístiques, d’absentisme,

disciplina i resultats

acadèmics

C

Mantenir les jornades d’orientació acadèmica dels CFGM al nivell de 4t d’ESO,

en cas de fer-se la fira d’FP de Llevant el centre participarà a aquesta activitat i

no es faran les jornades al centre.

CCP i Or Participació d’altres centres,

presentació dels CFGM Abril-Maig

Adherir-se als programes de col·laboració amb l'EOI de Manacor Deps. Idiomes Dep. Idiomes C

Millorar la dotació informàtica del centre. Secretari i Coos TIC Pressupost del centre

Enquesta C

Millorar la connectivitat a la xarxa d’internet a totes les aules. Avaluar la

possibilitat d’instal·lar internet per cablejat. Secretari i Coos TIC Pressupost del centre C

Optimitzar l’ús dels netbooks dels alumnes i de les PDI Prof i Coo TIC Portàtils i PDI C

Seguir amb la plataforma LIORNA per a la comunicació interna i externa, per la

gestió de processos (avaluacions intermèdies, seguiment de pendents i

repetidors), gestor documental, gestió de les sancions i amonestacions.

ED, Coos i Prof en general.

Ordinadors C

40

ÀMBIT ORGANITZATIU

ACTUACIONS RESPONSABLES RECURSOS I INDICADORS TEMP

Donar a conèixer les normes del centre a tots els membres de la comunitat

educativa. ED, CCP i Tuts

Reunions: Prof nouvingut,

CCP, Tut amb pares

Guies: Prof, pares

Agenda

1r T

Intentar millorar el Pla de Guàrdies Caps d’Estudis i Prof Horaris del Prof C

Continuar aplicant la figura del Tutor individual CCP, Tut individual i Equip

Educatiu

Resultats acadèmics i

disciplinaris. C

Seguir impulsant la Junta de Delegats CCP Actes de les reunions C

Continuar amb la plataforma Liorna com eina de comunicació, gestió i consulta ED i Coo TIC Equipament informàtic

adequat C

Elaborar un calendari de reunions i difondre’l amb prou antelació. ED Grau d’assoliment C

Continuar la Coordinació Pedagògica setmanal dels grups amb l’ED i el Dep

d’orientació.

ED i Prof implicat en la

coordinació pedagògica Reunions i acords. S

Facilitar la coordinació i cooperació interdisciplinar per desenvolupar el treball

cooperatiu i per projectes

ED i Prof implicat en la

coordinació pedagògica Memòries C

Promoure la formació del professorat en funció dels interessos manifestats pel

mateix personal docent

ED i Prof implicat en la

coordinació pedagògica Dept

Memòries

Actes C

Actualitzar tota la documentació acadèmica del centre i publicar-la al web. ED, COO, Coord. comunicació Web actualitzar C

41

ÀMBIT DE CONVIVÈNCIA I PARTICIPACIÓ

ACTUACIONS RESPONSABLES RECURSOS I INDICADORS TEMP

Impulsar parelles lingüístiques per fomentar l’ús del català entre els nouvinguts i

grups de conversa en les diferents llengües presents al centre Deps didàctics, Coo lingüística PGA, PL C

Potenciar activitats relacionades amb les tradicions pròpies de l’entorn, potenciar

el sentiment de poble i promoure activitats de projecció externa Coo extraescolars i Prof PGA C

Mantenir els objectius dels projecte lingüístic de centre Coo lingüística i Prof PLC C

Continuar aplicant el nou pla de convivència i renovar-lo periòdicament per

controlar la disciplina i fomentar l’aplicació de pràctiques restauratives ED i Comissió de convivència Normativa C

Aplicar i revisar el nou ROF/RRI ED, Or, Prof Programa de mediació i RRI

A principi de

curs.

Continuar amb el carnet per punts CE i Prof ROF A principi de curs

Promoure les xerrades per nivells sobre reducció de risc en les xarxes socials,

drogodependència, identitat sexual, hàbits alimentaris, primers auxilis,

convivència, violència de gènere,...

ED, Coó Extraescolars i Prof

Coordinació amb serveis

socials, Policia Tut, Guardia

Civil Tut, infermeres...

C

Coordinar-se amb els policies Tutors i el guàrdia civil tutor CE ROF C

Elaborar un decàleg de bones pràctiques a cada grup classe, especialment a

primer cicle d’ESO CE, Or i Tut PAT i Tuties A principi de curs

Mantenir l’aula de treball i l’aula de treball pati i les Brigades de Neteja CE i Prof Registre al Liorna C

Premiar els alumnes que tinguin bones conductes ED, Tuts i Coo d’extraescolars

Registre dels punts en el

carnet 2ª Av

Revisar el funcionament de l’aula de jocs en temps de pati Prof Aula i jocs del centre. C

Constituir la Comissió de Convivència

ED i resta de membres de la

comissió de convivència Espai T

Continuar amb TEI Cooa TEI, Tuts, ED. Tuts de 1r i 3r ESO C

42

AMBIT ADMINISTRATIU I DE GESTIÓ

ACTUACIONS RESPONSABLES RECURSOS I

INDICADORS TEMP

Convocar reunions de coordinació amb Serveis Socials, Policia Tut i Guàrdia Tut CE i Or Actes de les reunions S

Millorar la comunicació amb les famílies ED i Prof Liorna C

Realitzar jornada de portes obertes per a futurs alumnes de 1r d’ESO i les seves

famílies ED

Reunió informativa, power

point, circulars Maig o Juny

Organitzar tallers, activitats formatives i divulgar informació adreçada a famílies ED i Ores Formació de l’Ajuntament i

altres institucions. C

Mantenir la Consulta Jove i la Consulta de Convivència

ED, infermera i educadores de

carrer dels Serveis Socials dels

ajuntaments.

Aula de la consulta,

reunions amb la comissió

S (dimecres de

12:30 a 13:30)

Mantenir i millorar la coordinació entre els CEIPs adscrits i l’IES ED Reunió amb les escoles C.

Potenciar les relacions entre empreses i IES incidint en les FCT en empreses

(CFGM i FPB) i les empreses col·laboradores amb PISE/ALTER. ED i Tuts d’FCT

Circular d’agraïment, reunió

a la segona Av

En acabar les

pràctiques

Continuar la Col·laboració amb el Municipi i establir nous lligams amb els pobles

veïns per col·laborar activament en activitats educatives i culturals.

Coordinació d’extraescolars i la

resta de coordinacions del centre,

l’ED i el Prof

Acords de col·laboració C

Continuar el Pla de Col·laboració amb l’Associació d’Alumnes (AA) i amb la de

pares i mares (APIMA) per organitzar activitats a l’institut fora i dins de l’horari

lectiu útils per a la formació, l’aprenentatge i la integració dins d’un col·lectiu.

ED Acords C

Fomentar els hàbits saludables, l’activitat física i l’esport així com la dieta

mediterrània entre tota la comunitat eductiva. Dep d’Educació Física

Recursos humans:

col·laborar amb diferents

clubs i entitats esportives

del municipi.

C

43

Projectar a l’exterior les activitats del centre a través dels mitjans de

comunicació, xarxes socials, web i jornades de portes obertes. Coo de comunicació i ED

Recursos humans, recursos

de comunicació (taulell,

televisor, xarxes socials...)

C

44

3.1. Estratègies per aconseguir la participació de la comunitat educativa i la

seva implicació

Disposem d'una infraestructura humana experimentada en avanços en la millora de la tasca docent

(TEI, Seccions Europees, Erasmus+, tutories individuals). És un equip de professorat força implicat en

el funcionament del centre, com s'ha demostrat en l'altíssima demanda de participació als cursos de

formació en Treball cooperatiu i per projectes, i La glosa com a eina didàctica, així com a els

programes Erasmus+ en què participam.

Existeix un bon clima relacional i una bona receptivitat del centre per afrontar els problemes i

dificultats de l'alumnat en risc d'abandonament escolar (serveis socials municipals, orientació, FPB,

taller de compensatòria...). Les estratègies seran:

Promoure intercanvis i visites a experiències d'innovació pedagògica.

Aprofitar la relació amb el Parc Natural de Llevant al municipi veïnat d'Artà per generalitzar

visites i activitats de tutoria i de voluntariat que a començament de curs ajudi a cohesionar els

grups i treballar valors i educació ambiental.

Divulgar periòdicament entre el professorat experiències innovadores exitoses.

Promoure la demanda de necessitats de formació dels professors a través dels departaments.

Promoure la demanda d'activitats tutoria dels alumnes a través de les juntes de delegats i de

l'associació d'estudiants.

Continuar amb el programa TEI.

Seguir deixant a criteri del claustre les prioritats en les inversions que es puguin fer amb els

minsos recursos amb que comptam.

Avançar en la mesura que es pugui petites experiències de treball cooperatiu i per projectes

amb amb algun grup per poder després generalitzar-les.

Fer servir el pla ecoambiental i els programes Erasmus com a palanques de canvi i

experimentació de noves metodologies i bones pràctiques, millora de la imatge i prestigi de

l'IES.

Fer del pla ecoambiental una de les línies bàsiques per a millorar les relacions amb les

famílies, la societat i les escoles de primària adscrites i socialitzar els criteris de sostenibilitat

en el conjunt de la comunitat educativa a més de mantenir i millorar les instal·lacions del

centre.

Col·laborar estretament amb l'AMIPA en la preparació de jornades de portes obertes i

activitats de projecció exterior dels treballs dels alumnes.

Col·laborar estretament amb els ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç i les associacions

patronals i sindicals de la zona per aconseguir l'ampliació de les instal·lacions del centre i de

l'oferta educativa , especialment la Formació Professional.

Aprofitar la bona relació amb l'Ajuntament, especialment amb els Serveis Socials del

municipi.

Aprofitar també l'actual conjuntura institucional entre Ajuntament i Govern Balear per afavorir

inversions a l'IES per tal ampliar instal·lacions i l'oferta educativa.

45

4. ORGANITZACIÓ GENERAL DEL CENTRE

4.1. Calendari i horari del centre

Calendari escolar. D’acord amb la Resolució del Conseller d’Educació i Universitat de 27 de maig de

2016 per la qual s’estableix el calendari escolar del curs 2016-2017 per als centres docents no

universitaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 67, de 3 de maig) modificada

per l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 2 de maig de 2016 (BOIB núm. 56, de 5 de maig), el

curs escolar comença dia 12 de setembre de 2015 i acaba el 22 de juny de 2017 (els alumnes de 2n

de Batxillerat acaben al voltant de 27 de maig, en funció de les dates de selectivitat). Els alumnes de

formació professional bàsica i cicles formatius de grau mitjà, inicien les activitats lectives el dia 19 de

setembre de 2016 i les finalitzen el dia 22 de juny de 2016.

Inici de curs:

12 de setembre:

9:00 h: Presentació dels grups de 2n, 3r, 4t d’ESO.

10:00 h: Presentació de 1r i 2n de Batxillerat.

11:45 h: Presentació dels grups de 1r d’ESO

13 de setembre:

8:00 h: Inici activitats lectives de tots els nivells educatius excepte FP

19 de setembre:

8:00 h: Començament del curs escolar del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Cuina i Formació

Professional Bàsica

Calendari de pendents:

Els exàmens de pendents es realitzaran durant el febrer. La setmana de 20 a 24 de febrer es

realitzaran les proves dels alumnes que tenen pendents a ESO o FP i la setmana de 6 al 10 de març

es realitzen les dels alumnes de batxillerat.

Dies festius:

12 d’octubre (Festa Nacional)

1 novembre (dia de Tots Sants)

6 de desembre (dia de la Constitució)

8 de desembre (dia de la Immaculada Concepció)

25 de desembre (Nadal)

17 de gener (Sant Antoni)

28 de febrer (dimarts, festa escolar unificada)

1 de març (festa de les Illes Balears)

46

24 de juny, (dimecres, Sant Joan, festa local)

El centre pot triar 1 dia de lliure disposició i 1 dia no lectius. L’equip directiu va realitzar una proposta

consensuada amb les escoles adscrites, el Claustre de 10 de setembre i el Consell Escolar de 15 de

setembre les va aprovar. Per tant els dies no lectius acordats són:

31 d’octubre (dilluns, lliure disposició)

27 de febrer (dilluns, lliure disposició)

Vacances escolars:

Nadal: del 23 de desembre de 2016 al 8 de gener de 2017, ambdós inclosos.

Setmana Santa: del 13 al 23 d’abril de 2017 ambdós inclosos.

Estiu: el 23 de juny de 2017 entrega de notes. El professorat no acabarà les activitats al centre abans

del dilluns 30 de juny del 2017.

Horari del centre:

L’horari del centre consta de 6 sessions lectives per a ESO i 6/7 sessions lectives per a batxillerat.

Dos esplais, el primer de 20 minuts i el segon de 15 minuts.

47

4.2. Calendari de juntes d'avaluació 16-17

Avaluació zero i preavaluació: 24, 25, 26 i 27 d'octubre

1a AVALUACIÓ

2n BATX ESO-1r BATX-1r CFGM-1r FPB 2n FPB 2n CFGM CUINA

-29 de novembre, sessions d'avaluació -2 de desembre, lliurament de notes

-12, 13, 14 i 15 de desembre, sessions d'avaluació -20 de desembre, lliurament de notes

-22 de novembre, sessions d'avaluació -25 de novembre, lliurament de notes

-13 de desembre, sessions d'avaluació -16 de desembre, lliurament de notes

Preavaluació: 13, 14, 15 i 16 de febrer

2a AVALUACIÓ

2n BATX ESO-1r BATX-1r CFGM-1r FPB 2n FPB 2n CFGM CUINA

-21 de febrer, sessions d'avaluació -24 de febrer, lliurament de notes

-20, 21, 22 i 23 de març, sessions d'avaluació -28 de març, lliurament de notes

-14 de febrer, sessions d'avaluació -17 de febrer, lliurament de notes

-7 de març, sessions d'avaluació -10 de març, lliurament de notes - del 14 de març al 19 de juny FCT

Preavaluació: 9, 10, 11 i 12 de maig Setmana de pendents: ESO, del 20 al 24 de febrer; Batxillerat, del 6 al 10 de març

3a AVALUACIÓ

2n BATX ESO-1r BATX-1r CFGM-1r FPB 2n FPB 2n CFGM CUINA

Les activitats lectives finalitzen aproximadament el 31 de maig, la sessió d'avaluació vindrà condicionada pel calendari de selectivitat

-19, 20 i 21 de juny, sessions d'avaluació -23 de juny, lliurament de notes

-2de maig, sessions d'avaluació -5 de maig lliurament de notes. - 8 de maig al 20 de juny FCT

-20 de juny , sessions d'avaluació alumnes FCT -23 de juny, lliurament de notes

-20 de juny sessió d'avaluació alumnes FCT. -23 de juny notes

48

4.3. Criteris pedagògics per a l’elaboració dels horaris del centre

(alumnes i professors).

Agrupament d’alumnes

El criteri per formar els grups s’elabora amb l’objectiu d’evitar al màxim possibles diferències

especialment en la dinàmica del grup en cadascuna de les àrees. Per tant els alumnes no es

distribueixen segons les seves aptituds i actituds si no que es fan en base als informes

orientadors dels centres de primària a 1r d’ESO i dels informes dels equips educatius en les

actes d’avaluació de la resta de grups. Hi ha repartits alumnes de totes les optatives en totes

les classes. Els que són repetidors, els de NEE, els NESE, així com el alumnes d’incorporació

tardana de l’Aula d’Acollida també estan repartits per totes les classes a fi de tenir-ne el mínim

possible en una mateixa aula i poder dedicar-los així més atenció i ser més ràpida la integració

al nou centre.

Hi ha diferents departaments que demanen agrupaments flexibles o desdoblaments de les

seves assignatures. Per aquest curs, es fan en les àrees i cursos següents:

Anglès: tots els cursos excepte 2. batx i FPB,

Biologia: 1r, 3r i 4t d'ESO

Física i Química :1r, 3r i 4t d'ESO

Tecnologia:2r, 3r i 4t d'ESO

Matemàtiques tots els cursos d'ESO

Català: 2n. ESO

Castellà: 1r. ESO

Cal destacar que els desdoblaments a castellà, català i matemàtiques es realitzen a costa que

la major part dels professors que hi participen fan horaris de 20 hores lectives en comptes de

les 19 hores que fan la resta.

Aquest curs, mantenim el criteri de barrejar els alumnes de 6è de primària de les tres escoles

quan comencen 1r d’ESO, també com els de 2n i 3r d’ESO, sempre seguint els consells dels

equips educatius i les optatives. Altres aspectes que també es tenen en compte a l’hora de fer

els agrupaments són: el nombre de grups, el criteri de l’equip educatiu a l’avaluació de juny, la

informació d’orientació i de la cap d’estudis adjunta de 1r cicle. Els 4t d’ESO per blocs de

troncals.

Adscripció de professors

Els tutors dels grups de 1r i 2n d’ESO són preferentment del cos de mestres. Tots els tutors

d’ESO disposen dins el seu horari lectiu de tres hores de tutoria a 1r, 2n i 3r d'ESO (dues

d’atenció al grup i l’altra, d’atenció individualitzada) més una hora d’atenció a les famílies.

Els tutors de FPB de cuina i restauració i FPB d’electricitat i electrònica són professors de les

especialitats de cuina i electricitat per els mòduls específics, respectivament. També tenim dues

mestres per a la part general de 1r i professors a 2n.

Els alumnes de PISE/ALTER tenen de tutora l'orientadora de 1r cicle.

49

Criteris en l’elaboració d’horaris dels alumnes

Diàriament:

Màxim de 6 hores lectives diàries per a ESO i FP.

Primer esplai de 20 minuts després de la 3a sessió lectiva diària.

Segon esplai de 15 minuts després de la 5a sessió lectiva diària.

Setmanalment:

30 sessions lectives a 1r, 2n, 3r, 4t d’ESO.

32 hores a 1r de Batxillerat.

32 hores a 2n de Batxillerat.

30 hores a FPB, cuina i restauració, i electricitat i electrònica.

31 hores al Cicle de Grau Mitjà de Cuina.

Distribució de les àrees del currículum al llarg de la setmana, això vol dir que no es

repeteix una àrea un mateix dia.

No hi ha hores lliures dins l’horari dels alumnes.

Desdoblament en les àrees de ciències naturals, anglès i tecnologia. D’Anglès a 4t

d’ESO i a 1r de Batxillerat.

Agrupaments flexibles a 1r d’ESO i 2n de ciències naturals. A 1r i 2n d’anglès. De

català i castellà a 2n d’ESO i de matemàtiques a 1r, 2n i 3r d’ESO.

Horari dels professors

28 sessions de 55 minuts de permanència obligada en el centre 19 de les quals són lectives.

Cal destacar que 11 professors van a 21 hores i 2 a 22 hores.

Sessions lectives diàries entre 2 i 5.

Permanència en el centre no inferior a 4 sessions.

Repartiment de les hores del professorat

HORES LECTIVES HORES COMPLEMENTÀRIES

Docència directa amb alumnes Reunió departament

Suport didàctic als alumnes amb un baix nivell

curricular

Pla de guàrdies: general, biblioteca, aula de treball,

pati

Dedicació a cap de departament o

subdepartament.

Reunions dels òrgans de coordinació docent.

Tutoria a grup d’alumnes Coordinacions del PALIC, PL, PIE, TIC

Desdoblament de grups Dedicació a la coordinació (extraescolars, medi

ambient, riscos laborals, solidaritat, convivència,

TIC)

Dedicació a coordinacions (cicle, mediambient,

extraescolars, TIC, Convivència, Biblioteca,

Audiovisuals, Língüística i TIL)

Coordinació i reunions equips docents

Formació en centres de treball Atenció a pares i mares

50

Majors de 55 anys (1h) Manteniment d’aules.

Tutoria individual.

Consell Escolar (2 hores)

Majors de 55 anys (2 hores de no permanència)

Seguiment alumnes PISE.

Guàrdies del professorat

Tot el professorat realitza un màxim de 6 GUÀRDIES, les quals són: ordinàries, d’aula de

treball, de pati..

Guàrdies ordinàries. A cada hora lectiva hi ha professorat de guàrdia. A la primera i

darrera hora n’hi ha un mínim de 3 i a les hores centrals n’hi ha un mínim de 4.

Guàrdies de l’aula de treball. A cada hora lectiva hi ha un professor/a de guàrdia a

l’aula de treball. A primera hora registra els alumnes que arriben tard. Si a la sala de

professors no hi professorat suficient per cobrir les guàrdies, el professor de l’aula de

treball anirà a cobrir les guàrdies de la sala de professors. En aquest cas els membres

de l’equip directiu s’encarregaran de vigilar l’aula de treball.

Guàrdies de pati. El nombre de professorat en les guàrdies d'esplai és de 6:

3 professors i 1 membre de l’equip directiu a l’exterior

1 professor a la biblioteca

1 professor a l’aula de treball

Guàrdia de biblioteca. Queda coberta pels professors de guàrdia de pati durant les

hores de pati. Si és necessari fer-ne ús, la resta d'hores queda coberta pels professors

de guàrdia normals.

També es podran assignar guàrdies extraordinàries quan hi ha una sortida o activitats

complementàries de centre. El professorat que va d’acompanyant a la sortida deixarà

feina a totes les hores que té un grup assignat i el que tocaria tenir el grup d’alumnes

que fa la sortida ha d’anar a la sala de professors per comprovar quina guàrdia se li ha

assignat.

Horari de coordinació pedagògica

Tots els organismes de la comunitat educativa estan representats en les diferents reunions que

s’organitzen al llarg del curs, segons la normativa vigent, en la tasca educativa. La periodicitat

de les trobades ve marcada pel ROF, per les instruccions de principi de curs i pels temes a

tractar.

Les reunions de coordinació pel curs 16/17

Reunió coordinació de cicle, caps d’estudis, orientació i educadores socials

Reunió de tutors per nivells, cap d’estudis i coordinadora de cicle

Reunió d’equips educatius

Reunió dels departaments didàctics.

51

Reunió de la comissió de coordinació pedagògica (CCP)

Reunió de cap d’estudis amb orientació

Reunió coordinació cap d’estudis i departament d’orientació.

Reunió de la comissió d’extraescolars

Reunions de la comissió mediambiental

Reunió de claustre (dimarts a 7a hora)

Reunió del Consell Escolar

Reunió entre Cap d’estudis, Serveis Socials i Policia Tutor

Reunió de la comissió lingüística

Reunió de la comissió de convivència

Reunió de solidaritat

Reunió de l’equip educatiu de PISE/ALTER amb cap d’estudis.

Reunió del Taller de Compensatòria, orientador i cap d’estudis.

Reunió de l’equip directiu amb totes les coordinacions: biblioteca, medi ambient,

extraescolars, solidaritat, TIL, cicles, convivència, audiovisuals, normalització

lingüística, TIC i Riscos Laborals.

4.4. Periodicitat i organització de les entrevistes individuals i les

reunions col·lectives amb les famílies

El dia 6 d’octubre, dijous es va fer la reunió amb pares de cada grup classe amb el tutor.

Enguany per primera vegada es va fer a les 15.30 de la tarda, no es va notar cap canvi

significatiu en l’assistència dels pares, que continua sent prou baixa.

Els tutors tenen una hora setmanal i aproximadament tenen una entrevista amb cada família

trimestralment. Aquesta periodicitat és sempre aproximada, hi ha alumnes que necessiten

moltes reunions amb pares i d’altres que no.

4.5. Mesures per a l'optimització i l'aprofitament dels espais i recursos.

Quant a la distribució d’espais, tots els grups tenen assignada una aula-grup. Com que hi ha

hagut una reducció de 2 de grups respecte del curs anterior, s'ha pogut incrementar el nombre

de desdoblaments.

Per aquest curs 16/17 se seguirà amb el sistema de reserves d’aules específiques, es farà amb

l’aplicació de Liorna.

Tots els grups de 1r i 2n d’ESO tenen una aula amb PDI i microportatils. Les aules dels grups

de 3r i 4t d’ESO tenen PDI.

52

Els alumnes només surten de les seves aules-grup quan han fer la classe a una aula específica

(educació física, ed. Plàstica i visual, optatives, música, laboratoris, tallers, informàtica...).

Les aules específiques que disposa el centre són:

Tres laboratoris del departament de naturals (física, química i biologia)

Dos tallers de tecnologia, on es fan desdoblaments.

Dues aules de música, (que caldria insonoritzar)

Dues aules d’informàtica, on s’hi fan algunes optatives, desdoblaments i les

assignatures d’informàtica.

Dues aules d’educació plàstica i visual.

El pavelló poliesportiu permet que hi facin classe d'educació física dos, i

excepcionalment tres, cursos simultàniament.

L’aula d’audiovisuals es farà servir eventualment com a aula per realitzar algunes

optatives i història d’art, així com alguns exàmens i, si cal, com el curs passat, per

situar-hi grups classe amb alumnes amb problemes de mobilitat.

Biblioteca, s’utilitza com a aula per algunes hores en que no hi ha cap aula disponible.

Els CFGM i FPB de cuina i restauració faran classe a l’hotel Som Fona, normalment sol

ser des de novembre fins abril, però encara no hem pogut iniciar les classes perquè

s’ha endarrerit la firma del conveni. Els alumnes de FPB aniran a l’hotel com a mínim

dos dies a la setmana (dimecres i dijous), depenent del funcionament del curs es

podran augmentar els dies d’anar a l’hotel.

5. PLA PER A L'AVALUACIÓ, SEGUIMENT I VALORACIÓ DELS

RESULTATS ACADÈMICS

5.1. Pla de Pendents

Des dels departaments educatius de l’institut es fa un seguiment continuat dels alumnes amb

assignatures pendents.

Des de principi de curs, el control del treball de recuperació es realitza de forma periòdica

segons el criteri de cada departament a fi de detectar de seguida els alumnes que no treballen,

informar-ne al tutor i prendre decisions al respecte.

L’avaluació de pendents es fa a final de curs, en la mateixa junta de juny i setembre. El

responsable de posar la nota final de l’àrea pendent de cursos anteriors és el professor actual,

membre del departament al qual pertany l’àrea pendent, i que ha fet el seguiment de l’alumne o

el cap de departament o el professor designat com a responsable dels alumnes pendents

escollit pels membres del departament.

53

A principi de curs, la cap d’estudis reparteix a cada cap de departament la llista dels alumnes

amb assignatures pendents d’altres cursos (nom alumne, àrea suspesa i de quin nivell) a fi que

els professors i el tutor tingui controlats els alumnes de seguida.

El cap de cada departament ha d’incloure a la programació didàctica, d’acord amb la normativa,

els criteris presos per tots els seus membres sobre els punts que formen part del Pla de

Recuperació de Pendents. A les programacions didàctiques, doncs, hi ha un apartat concret

sobre les àrees pendents on es reflecteix com n’organitzen el seguiment: continguts,

seguiment, avaluació...

A final de cada avaluació s’afegeix al butlletí de notes un altre full, consensuat per la CCP, on

queda reflectit el rendiment de l’alumne amb cada pendent a fi que la seva família n’estigui

informada.

5.2. Pla de repetidors

El professor de cada àrea que tengui alumnes repetidors serà el responsable de fer el

seguiment dels repetidors en la seva àrea.

A cada avaluació intermèdia es farà un full de seguiment concret i més específic del

comportament i de la feina que fan aquests alumnes a cada matèria.

Els tutors faran arribar aquest full de seguiment als pares per informar de la situació dels seus

fills.

5.3. Pla per a l'avaluació, seguiment i valoració dels resultats

acadèmics

La junta d’avaluació

La junta d’avaluació ordinària, tres en total, més la de setembre, extraordinària, es reuneix al

final de cada trimestre del curs escolar i la coordina el tutor del grup. Hi assisteixen tots els

professors del grup, dos membres de l’equip directiu (un dels quals ha de ser el cap d’estudis

adjunt del curs), un membre del departament d’orientació (orientadora del cicle), la

coordinadora de tutors, si és el cas, el professor dels alumnes del grup que formen part d’una

optativa o grup flexible o un programa específic (taller de compensatòria, per exemple) i, si és

el cas, el tutor/a individual.

Avaluació inicial

S'ha fet la darrera setmana d'octubre per fer-la coincidir amb l'avaluació intermitja i que els

resultats siguin més reals.

54

Primera, segona i tercera avaluació

S’avalua el rendiment acadèmic general del grup i el rendiment individual de cada alumne, és a

dir, el seu procés d’aprenentatge i les seves capacitats. S’avalua també el clima de

convivència, l’actitud, assistència del grup i es decideixen les mesures i les pautes d’actuació

per millorar els resultats acadèmics i actitudinals.

Avaluació de pendents

Al mes de febrer o març es farà la setmana d’exàmens de recuperació de pendents. La junta

avaluadora de pendents està formada pels professors de l’equip educatiu de l’alumne amb

l’àrea del seu departament pendent i els caps d’estudis. En cas que l’àrea pendent no la cursi,

és a dir, no formi part del currículum de l’alumne en aquell any, hi serà present el cap del

departament o la persona en que hagi delegat.

Prova extraordinària de setembre

Els alumnes fan la prova extraordinària els primers dies de setembre, la junta avaluadora de la

qual dictamina el nivell curricular de l’alumne i decideix, seguint les pautes i els criteris oficials

sobre l’avaluació, si promociona o no, si titula o no o si seria positiu derivar-lo a un grup concret

o a un altre tipus d’estudis.

Per acord a la CCP, els departaments han d’elaborar material obligatori perquè alumnes que

hagin de presentar-se al setembre continuïn treballant durant l’estiu i puguin assolir els mínims

exigibles per recuperar una àrea determinada. També es dóna aquesta feina als alumnes que

s’han de presentar al setembre d’alguna àrea pendent. Aquesta feina es troba penjada a la web

del centre.

Valoració dels resultats acadèmics

Després de cada avaluació, que coincideix amb el final de cada trimestre, l’equip directiu

convoca un claustre per comentar, entre altres coses, els resultats acadèmics -per grup, àrea i

etapa- i els resultats disciplinaris. Se’n reparteix una còpia a cada cap de departament didàctic,

i tots els seus membres han de fer una valoració per escrit dels resultats en les seves àrees

amb propostes per millorar els resultats, a curt i mitjà termini, en aquelles àrees que el resultat

del grup es desviï en més d’un 20% de la mitjana de les Illes Balears. Aquests informes es

lliuren a l’equip directiu i a l’inspector del centre.

Les actes

L’acta de la junta d’avaluació és l’informe que redacta el tutor del grup de tota la informació que

recull de l’equip educatiu a la reunió d’avaluació. En aquests fulls oficials, hi han de constar

totes les observacions i les propostes pertinents del professorat de les diferents àrees, els

acords i les mesures que cal adoptar per al grup o per a casos individuals i un registre de

qualsevol tipus de votació que s’hi faci.

55

En la reunió d’avaluació de l’equip educatiu, s’haurà de parlar i valorar els temes següents, tant

pel que fa al grup en general com pel que fa a cadascun dels alumnes que l’integren (el tutor i

el cap d’estudis adjunt hauran de deixar constància per escrit):

Dinàmica del grup

Comportament i actitud

Assistència a classe

Hàbits de treball

Adaptacions curriculars

Amonestacions i expulsions

Propostes per al grup i per a un alumne en concret

Seguiment i atenció dels alumnes amb pendents

Seguiment i atenció dels alumnes repetidors

L’acta d’avaluació va acompanyada d’un full d’assistència a la junta d’avaluació dels professors

de l’equip educatiu.

El butlletí de l’alumne recull els seus resultats acadèmics en les distintes àrees, les

observacions pertinents dels professors sobre el seu procés d’aprenentatge, el control de

l’assistència a classe (faltes justificades i sense justificar i retards), les amonestacions i

sancions que hagi tengut fins el moment i els punts que té del carnet.

Reunions d’equips educatius

A petició del tutor, de l’equip directiu, de les coordinadores o del professorat, es poden

convocar equips educatius per tractar temes relacionats amb un grup determinat o un alumne

en concret.

La reunió, la convoquen normalment els caps d’estudis adjunts i/o tutors i la periodicitat ve

donada per la dinàmica de cada grup.

Els motius més freqüents són per problemes actitudinals o perquè hi ha alumnes que

necessiten una atenció educativa més personalitzada.

Com a novetat, es fan reunions dels equips educatius de tots els cursos de manera periòdica,

els dimarts a partir de les 14:05h.

5.4. Pla d’actuació anual del departament d’orientació-equip de suport.

Les accions es concreten dins la programació del departament d'orientació.

56

5.5. Particularització del projecte d’intervenció educativa (PIE).

Pla d’Atenció a la Diversitat

La diversitat al nostre centre té a veure amb molts factors, tots ells coberts pel centre i

desenvolupats al PAD, projecte elaborat cada inici de curs i a la disposició de tota la comunitat

educativa.

Els alumnes de NEE i NESE tenen atenció personalitzada amb els suports, les PT, les

orientadores de primer i de segon cicle, els tallers, els materials i exàmens adaptats (ACI), el

treball en fitxes i el seguiment del tutor i del tutor individual i la logopeda.

Molta de la informació i de la feina feta ens arriba amb els informes de les escoles de primària i

de les entrevistes del cap d’estudis adjunt de primer cicle i l’orientador de l’IES amb els tutors

de 6è de Primària.

A les avaluacions inicials, l’equip educatiu, una vegada coneguts els alumnes, decideix altres

adaptacions curriculars no significatives, elabora els grups flexibles i desdoblaments i deriva

alumnes als diferents programes del centre (PDC, PMAR, taller de compensatòria, PALIC, FPB,

PISE, ALTER,...). Aquests acords seran informats als pares i es podran dur a terme amb la

seva autorització

A més, a l’avaluació inicial, també s’ha decidit quins alumnes, sense diagnòstic, però, segons

l’equip docent, amb problemes d’aprenentatge importants, han de tenir entrevistes amb les

orientadores per, si és el cas, detectar qualsevol problema que dificulti la seva evolució

acadèmica positiva.

Pla de Suport al Taller de Compensatòria:

La feina del taller de compensatòria és molt important per al desenvolupament personal dels

alumnes amb problemes socials i d’aprenentatge. Necessita del contacte directe amb el

professor de l’aula a fi d’adaptar continguts i material i trobar sentit satisfactori a la mesura.

Els alumnes que hi formen part estan proposats per l’equip educatiu i el departament

d’orientació a les avaluacions de cada trimestre. Hi poden assistir a partir del segon any de fer

1r d’ESO, en casos excepcionals, en començar l’institut per primera vegada, i tenen un horari

fix en el taller, unes feines assignades i un compromís de dur-les a terme per poder-s’hi

mantenir. El centre té un protocol on s’estableix que els alumnes per poder entrar al TC es

necessària l’autorització dels pares i que serà l’equip educatiu, a proposta del tutor i dels

professors del TC, qui determinarà en quines àrees i quines hores podran anar al TC.

Les feines que hi realitzen s’exposen en el centre o fires educatives i algunes d’elles es poden

comprar a preus assequibles a fi de participar en organitzacions solidàries.

Cada curs escolar realitzen material didàctic per als departaments i material per a millorar les

instal·lacions del centre. Intentarem ampliar les feines que s'hi realitzen també a l'àmbit de

jardineria i hort escolar.

El taller de compensatòria també dedica hores a atendre els alumnes dels programes PISE i

ALTER, d’escolarització compartida.

57

5.6. Indicadors

Els indicadors seran de tipus quantitatiu: estadístiques comparatives dels resultats de cada

matèria amb els corresponents de Mallorca i de Balears. Igualment es realitzaran comparatives

entre assignatures de diferents grups del mateix nivell i entre assignatures del mateix grup per

implementar millores. Les estadístiques s’extrauran del SEDEIB. Es sol·licitarà a cada

professor una proposta de millora o d’adequació de la seva proposta didàctica per millorar,

aquestes millores seran coordinades i orientades pels caps de departament.

5.7. Instruments o dades a utilitzar

Estadístiques SEDEIB, actes de les juntes d'avaluació.

5.8. Accions a realitzar

Elaboració d'estadístiques comparatives amb el SEDEIB,

Revisió dels procediments i criteris d'avaluació.

Revisió i ajustament de les programacions d'aula.

5.9. Òrgans responsables

Direcció i Caporalia, departament d'Orientació, caps de departament i CCP:

Elaboració d'estadístiques amb la plataforma SEDEIB.

Departaments didàctics: revisió de les diferències estadístiques de cada matèria. Revisió dels

procediments i criteris d'avaluació. Revisió de les programacions d'aula.

Claustre: valoració global dels resultats de cada avaluació i de les diferències per grups i

assignatures.

5.10. Calendari

Després de cada avaluació la direcció i caporalia elaboraran les estadístiques comparatives de

resultats. Durant les tres setmanes següents es revisaran els criteris i procediments d'avaluació

i s'ajustaran les programacions d'aula.

58

6. PROJECTES INSTITUCIONALS, PLANS DE CENTRE

6.1. Documents institucionals

6.1.1. Plans d'actuació per al curs

6.1.1.1. Pla d'actuació del projecte lingüístic de centre. Línies

prioritàries d'actuació de les contingudes en el PLC i situacions

d'aprenentatge i activitats en llengües estrangeres.

El Projecte Lingüístic de Centre actual fou aprovat en el curs 2010-2011, durant el curs 2014-

2015 es va començar la seva modificació i durant el curs 16/17 es finalitzarà.

COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ LINGÜÍSTICA

Montserrat Santandreu (coordinador lingüístic, departament de Català), Maria Antònia Segarra

(departament de Castellà), Joan Servera (departament de llengües estrangeres)

La resta de membres de la CCP. A fi d’arribar a l’ús ple de les dues llengües oficials de la

Comunitat Autònoma, la coordinació lingüística s’encarregarà de promoure, en la comunitat

educativa, actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i

de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu basat en el plurilingüisme.

Aprofitar la diverstat cultural lingüístca del nostre alumnat és una oportuntat perquè aquest

prengui consciència de la riquesa que suposa el coneixement de més d'una llengua i que,

alhora, respecti i valori la diversitat lingüística.

Aquesta coordinació tendrà com a objectius bàsics els següents:

Revisar i modificar el Projecte Lingüístic del Centre.

Elaborar un qüestionari lingüístic orientat a tota la comunitat educativa del centre per tal

d’actualitzar les dades que serveixen per a elaborar el PLC.

Promocionar i coordinar les activitats previstes en la concreció anual del projecte

lingüístic del centre.

Informar i difondre, entre els diferents sectors de la comunitat educativa, les mesures

d’estímul i dimpuls que afavoreixin la implementació del projecte lingüístic de centre.

Elaborar activitats i recopilar recursos que afavoreixin la integració de l’alumnat dins

l’entorn, afavorint així la igualtat entre tots els alumnes independentment de la seva

procedència.

Participar activament de les activitats formatives i de coordinació que impulsa la

Conselleria d'Educació a través del projecte DINAMICAT. Intentar dur a terme al nostre

centre les activitats, iniciatives i projectes que aquest nou servei proposi (Eines i

propostes per a la coordinació lingüística dels centres, entre d'altres).

Participar en el projecte intercentres La glosa coma eina educativa, a partir del qual es

pretén donar a conèixer la llengua des de la seva vessant popular i afavorir la

integració de l'alumnat amb el seu entorn més immediat.

59

6.1.1.1.1. Projecte EOIES

És un programa conjunt entre EOI i centres de secundària en el qual el nostre centre participa

per primera vegada. Enguany només tenim un grup participant, un grup de 14 alumnes de 1r de

batxillerat A. Aquest grup ha fet una prova d’anivellació que els ha col·locat en un nivell

intermedi 2 per la qual cosa podrien obtenir un títol oficial d’EOI al final d’aquest curs si aproven

les proves finals.

6.1.1.2. Accions anuals del pla d'acolliment / programa d'acolliment

lingüístic i cultural (PALIC) TALLER DE LLENGUA

Veure programació Departament d'Orientació

6.1.1.3. Accions anuals del pla de convivència. Actuacions previstes

per a la consecució dels objectius del pla de convivència que per a

aquest curs es consideren prioritaris

Segons estableix el ROF, la Comissió de Convivència (d’acord amb el que preveu l’article 30

del Decret 121/2010), estarà integrada per: Director/a, Cap d’estudis, Orientador, Coordinador

de convivència, qui coordinarà les accions previstes al pla de convivència, Representant del

professorat (elegit pel claustre), Representant del personal d’administració i serveis (elegit entre

els seus membres), Representant dels alumnes (designat per la junta de delegats)

La comissió de convivència tindrà les funcions encomanades a l’article 31 de l’esmentat Decret.

També elaborarà una memòria de final de curs.

La comissió de convivència es reunirà almenys una vegada al trimestre per analitzar les

incidències produïdes, les actuacions dutes a terme i els resultats aconseguits. El centre

disposa d’un Pla de convivència. A més de la Comissió de Convivència també s'integra la

comissió TEI (veure 6.2.2). per aquest curs la prioritat del centre és aplicar el pla TEI.

Objectiu:

La convivència pacífica, el respecte, la tolerància, l’autoestima, l’esforç i la feina ben feta

sempre respectant les diferències individuals són un dels pilars de l’ensenyament i del

creixement personal, per això aconseguir una bona actitud de tot l‘alumnat és un dels temes

primordials de l’equip directiu de l’IES Puig de Sa Font.

Cada curs escolar ens proposem fomentar l’exigència en el treball ben fet i cooperatiu, tenint

en compte que la indisciplina sovint neix de la falta de feina i motivació. Evitar actituds

disruptives passa per fer un pacte de treball en què els alumnes assisteixin a classe amb els

deures fets i el material pertinent, és a dir, amb la feina reflectida al quadern, i per una

60

implicació directa de les famílies dels alumnes, participant en el dia a dia de l’aprenentatge dels

seus fills.

L’institut ha de ser un recurs social de la col·lectivitat.

Agrupaments:

Per aconseguir grups homogenis entre ells, és a dir, per no fer diferències entre grups

acadèmicament bons i dolents, i evitar, al màxim, actituds negatives a l’aula i fomentar un bon

ambient de treball, els alumnes de 1r i 2n í 3r han estat distribuïts independentment de

l’optativa que han triat. De manera que hi conviuen alumnes amb més o menys interès per

l’esforç en l’aprenentatge. Els alumnes de 4t d’’ESO ja estan distribuïts per troncals i segons les

seves prioritats, necessitats o interessos de cara al batxillerat.

A cada grup s’ha assignat un nombre de repetidors concret –que depèn de la seva actitud-,

perquè la classe estigui equilibrada pel que fa a la ràtio i el clima de treball, tot i que el nombre

d’alumnes per grup supera totes les previsions la qual cosa té efectes negatius i perjudicials per

a la comunitat educativa en general.

Els alumnes de l’Aula d’Acollida també s’han repartit entre totes les classes per facilitar-los la

integració en una nova cultura i en cada grup es visqui la diversitat.

Pel que fa a 1r d’ESO, el criteri ha estat, com fa alguns cursos, barrejar els alumnes de les tres

escoles per evitar, entre altres coses, estigmes, rols i “vicis” ja adquirits. Les llistes, és a dir la

distribució dels alumnes en cadascun dels grups, provenen de les reunions que la cap d’estudis

adjunta de 1r cicle i l’orientadora just abans d’acabar el curs amb els tutors de 6è de primària

de les tres escoles adscrites al nostre centre.

A l’hora de fer els agrupaments a l’ESO també es fan seguint les observacions i consells

orientadors dels equips educatius, les coordinadores de cicle i les caps d’estudis adjuntes.

Carnet per punts

Durant el curs 14-15 l’IES Puig de sa Font es va posar en marxa el règim sancionador basat en

el carnet per punts. La seva valoració ha estat positiva, és per això que durant el curs 16/17 es

continuarà amb aquesta proposta.

El seu funcionament pretén aconseguir un major equilibri entre el comportament disciplinari

dels alumnes i les sancions i, també, afavorir la reconducció dels alumnes reincidents.

Per tant, valorarem el comportament, l'actitud, la feina... al centre i fora d'ell durant els períodes

lectius.

L'alumne començarà el curs amb 12 punts. Cadascú tendrà el seu carnet virtual que podran

consultar en el Liorna (se'ls explicarà el funcionament un cop comenci el curs). En les

preavaluacions i avaluacions s'informarà els pares amb un resum detallat, tanmateix ho podran

consultar al Liorna en tot moment.

61

A la taula següent es mostra com es perdran el punts:

FALTES PUNTUALITAT 5 faltes de puntualitat = 1 aula de pati = - 1 punt

Falta de puntualitat a 1a hora = 1 aula de pati

AULA PATI - 1 punt

AULA TREBALL - 2 punts

AMONESTACIONS Lleu – 3 punts, greu – 4 punts, molt greu –5 punts

Les conductes estan tipificades en el protocol de règim disciplinari. Les sancions que tendran

els alumnes són:

BRIGADA DE NETEJA En tenir 4 punts o menys

AULA D’ESTUDI En tenir 20, 30, 40 ... faltes de puntualitat no justificades

EXPULSIÓ 3 DIES En tenir 0 punts

Els alumnes podran realitzar tasques de neteja, ajuda dins del centre en la biblioteca,

col·laboració amb professors i coordinacions, ajudar companys nouvinguts, millorar les notes,

altres activitats que ajudin en la convivència del centre...

Aquestes, i altres tasques, seran proposades conjuntament amb els professors o els tutors,

seran aquests juntament amb els caps d'estudis qui decidiran la puntuació recuperada.

A més, els punts s'aniran recuperant, d'un en un, cada 15 dies, si tenen una bona conducta i no

han perdut cap punt. L'alumne perdrà el carnet quan estigui expulsat, després tendrà un nou

amb els punts que li queden després de l'expulsió. Aquells alumnes que tenguin 12 punts al

final de l'avaluació tendran un premi.

L’alumne que no s’adapti a les normes i a les regles de funcionament del centre i que, per tant,

estigui expulsat, tindrà el dret de ser informat del que es treballarà a classe durant la seva

absència, se li donarà feina per fer i tindrà dret a presentar-se als exàmens durant el període

que duri l’expulsió.

Cal dir que tot i que hi ha diferents tipus de mesures disciplinaris, segons la gravetat dels fets,

una n’exclou una altra, és a dir, per un mateix fet no es poden posar dues mesures diferents.

Totes les conductes disruptives i les sancions corresponents estan detallades i les podem

consultar en el Reglament d’Organització i Funcionament del centre (ROF), document oficial de

centre.

Aula de pati

Els alumnes poden ser sancionats sense el 1r pati, és a dir, assistint a l’Aula de Treball en

horari d’esbarjo per continuar fent les tasques que li doni el professor que l’hi ha enviat.

El professor que enviï un alumne a l’Aula de Treball de Pati donarà feina a l’alumne i haurà de

registrar a caporalia el dia i la feina que ha de fer, així el professor de guàrdia de l’AP ho podrà

62

registrar al programa Liorna. El professor que li envia haurà de comprovar que l’alumne/a ha

fet la feina.

Aula d'estudi

Els alumnes que acumulin 20, 30, 40... retards han d'anar a l'aula d'estudi els dilluns o

dimecres de 14:05 a 15:00h.

Aula de Treball

És un espai per atendre i tenir controlats tots aquells alumnes de l’ESO i FPB que per diversos

motius no tenen una bona predisposició envers la feina, el professorat i els companys. Hi

assisteixen els alumnes que no s’adapten als suggeriments dels professors, no accepten les

normes bàsiques de convivència i les seves actituds disruptives impedeixen el normal

funcionament de la classe.

Un alumne pot ser enviat a l’Aula de Treball només en els supòsits següents:

Conductes que puguin impedir o dificultar el normal funcionament de la classe.

Actes de desobediència vers el professor/a.

L’alumne a qui derivin a l’Aula de Treball hi anirà acompanyat d’un professor de guàrdia, que

haurà de presentar un full identificatiu de l’alumne, emplenat pel professor que l’hi enviï, al

professor de guàrdia de l’AT a fi que en registri les seves dades i tot el que sigui referent a

l’expulsió. L’alumne hi anirà amb feina, que li posarà el professor que l’expulsa de l’aula

ordinària.

Brigada de neteja

La brigada de neteja és una sanció que es posa als alumnes que tenen 4 punts o menys o per

altres motius que s’hagin acordat amb la cap d’estudis i el seu tutor. La sanció consisteix en

netejar el centre (pati, parets...) durant una hora i fora del seu horari lectiu. Del control

d’aquests alumnes se n’ocupa un membre de l’equip directiu. Es fan els dilluns i dimecres de

14:05h a 15:00h, quan tots els alumnes, menys els de 1r de Batxillerat, dimarts i divendres, han

acabat les activitats lectives.

Amonestacions

Les amonestacions les posen els professors (al programa Liorna) i les confirma l’equip directiu.

Estan tipificades en els drets i deures dels alumnes, en l’article que desenvolupa les conductes

contràries a les normes de convivència en el centre.

Resolucions per conformitat i expedients disciplinaris

Venen tipificats als drets i deures dels alumnes com a conductes greument perjudicials per a la

convivència en el centre. El centre preferentment obrirà un procés de resolució per conformitat

i, en cas de no acceptar la sanció per part de l’alumne/ o dels representants legals (si és

menor), a les 48 hores s’obrirà un expedient disciplinari. Ambdues mesures estan centralitzats

63

en el director, tot i que en els expedientes disciplinaris s’assigna un professor del centre com

instructor.

Tutoria Individual

Les caps d’estudis adjuntes amb l’ajuda de la coordinadora de tutors, el departament

d’orientació i els equips educatius, assignaran un tutor compartit als alumnes, principalment de

1r, 2n i 3r d’ESO, que necessitin una atenció especial per problemes de rendiment acadèmic o

convivència.

El tutor general del grup compartirà les tasques de seguiment d’alguns dels seus alumnes amb

un altre tutor, si és possible, del seu mateix equip educatiu. En alguns casos pot ser extern. El

tutor compartit farà un seguiment personalitzat a un màxim de tres alumnes al llarg del curs

dels temes que l’equip educatiu cregui més convenients: control de l’absentisme, de l’agenda,

dels deures, de la feina diària, de l’actitud, del material...

El professor que tingui una tutoria compartida ho té registrat en el seu horari lectiu com a hora

complementària. En cas que a un professor se li adjudiqui una tutoria compartida, farà un

seguiment dels alumnes al seu càrrec d’una hora a la setmana com a mínim. El que es pretén

és que posi tota l’atenció en aquests casos concrets d’alumnes que necessiten un control més

important, per això el contacte amb les famílies serà prioritari i constant (el centre compta amb

un protocol de les tutories individuals).

Projecte de Conciliació

El Projecte de Conciliació, proposat per les educadores socials de Son Servera, és una mesura

de suport a una expulsió o a l’expedient disciplinari instruït als alumnes amb conductes

perjudicials o greument perjudicials per a la convivència en el centre.

L’alumne, a qui s’ha d’aplicar un sanció disciplinària important, es pot acollir al pla de treball

proposat per les educadores socials de l’Ajuntament de Son Servera juntament amb les caps

d’estudis i els tutors, sempre que la família també hi estigui d’acord i segons quina norma de

convivència hagi infringit.

En alguns casos, la mesura evita l’obertura d’un expedient disciplinari, que consisteix a fer que

l’alumne treballi durant tres dies amb una de les educadores a les dependències dels Serveis

Socials de Son Servera o altres espais del municipi fent tasques de l’institut i/o un treball més

personal sobre hàbits socials. De vegades, l’alumne fa feines per a la comunitat, a través de la

brigada de l’Ajuntament.

Amb aquesta mesura, tot i que l’alumne és fora de les activitats lectives, està controlat, ocupat

en feines didàctiques i té cop a objectiu evitar que reincideixi en aquest tipus d’activitats

negatives per a la convivència en el centre escolar.

Cal dir que en els darrers cursos, degut a la manca de recursos, no s’ha aplicat aquesta

mesura. Durant el curs 2016-2017 s’intentarà tornar posar en marxa, ja que, en moltes

ocasions, és una mesura molt apropiada.

64

Contacte i coordinació amb les famílies

El referent familiar és bàsic i primordial en el desenvolupament educatiu dels alumnes, per això

el contacte amb les famílies ha de ser constant per tenir-los informats de qualsevol fet que

afecti els seus fills (absències, amonestacions, relaxació cap als estudis... El tutor de grup,

doncs, hi té una gran responsabilitat, és per això que dins el seu horari tenen una hora

setmanal d’atenció als pares

A les reunions generals o individuals amb les famílies al llarg del curs, es comunicarà que la

feina de cada dia i l’actitud és imprescindible per aconseguir èxits, de manera que els alumnes

expulsats d’un a tres dies per amonestacions marxaran a casa amb feina, que recollirà el tutor i

els caps d’estudis.

A la reunió de principi de curs que organitza el centre per a les famílies, cada tutor dóna

l’adreça de la pàgina web del centre i de Liorna, on poden consultar una guia informativa feta

per l’equip directiu on s’explica el funcionament del centre, els estudis i els programes que s’hi

imparteixen, les normes, la plantilla de professors, els càrrecs, les coordinacions... Aquesta

guia recull també l’horari d’atenció als pares que té cada professor en el seu horari lectiu. Si no

té hores de reunió amb els pares, en qualsevol hora lliure, i quedant d’acord abans, els ha de

rebre.

Els fulls de matrícula inclouen un full de permís per a rebre SMS amb l’objectiu, entre d’altres,

d’aconseguir un contacte directe i eficaç amb les famílies, a fi que estiguin directament

informades de tot el que té a veure amb l’educació dels seus fills -a través del programa de la

Conselleria, Gestib, i del programa personal del centre, Liorna, s’hi poden registrar

convocatòria de reunions, faltes d’assistència, retards, actituds disruptives, calendari

d’exàmens, deures...

Enguany, a la reunió de principi de curs, s’ha repartit als pares i les mares un full a emplenar on

donen permís per accedir en aquests programes, a través d’una contrasenya personal i

privada, per consultar les dades del centre, les notes dels seus fills, els retards, les

amonestacions... Aquells pares i mares que no han pogut venir tenen la possibilitat de donar-se

d’alta si van a secretaria del centre.

L’AMIPA del nostre centre, molt activa i compromesa, juga un paper molt important pel que fa al

suport als professionals de l’educació en temes escola-família. Se la convida a moltes

activitats culturals i es presenten davant dels pares de 6è, futurs alumnes nostres, perquè

participin activament en el centre i s’involucrin en l’associació.

Es comunica a les famílies, també, que l’agenda (en paper i la de Liorna) és el mitjà de

comunicació amb el professor i que cada dia haurien de consultar els deures i les dates

d’examen, etc. També serveix per informar al centre de qualsevol eventualitat de l’alumne i

justificar absències.

6.1.1.4. Projecte Ecoambiental

La comissió mediambiental està composta pel coordinador i un equip de professors per crear

consciència a tota la comunitat educativa de la importància del respecte al mediambient i de la

65

importància de l’estalvi. També informa i proposa activitats dirigides en aquest aspecte i a fer de

l’institut un centre sostenible i net.

La comissió treballa amb els responsables de mediambient de l’Ajuntament de Son Servera, la

Conselleria, el Consell de Mallorca i altres associacions per muntar activitats didàctiques amb

l’alumnat.

L’IES Puig de Sa Font forma part, per acord del Consell Escolar, de la xarxa de centres

ecoambientals. El Consell Escolar de 15 de setembre de 2016 ja va ser informat de la

continuïtat del nostre centre en aquesta xarxa.

Com cada curs escolar, la campanya de sensibilització ha començat a principi de curs amb la

neteja dels espais interiors i exteriors del centre (patis). També s’organitzen el reciclatge de

llaunes i el concurs del grup més sostenible en estalvi energètic, reciclatge i reutilització. La

campanya perquè s’utilitzin les papereres és constant i ho continuarà sent.

L’altra activitat que es posa en marxa cada curs escolar és la neteja del pati, setmanal i per

grup classe amb el seu tutor. Enguany volem estendre la recollida selectiva al pati i iniciar una

experiència de compostatge i recuperació dels jardins i convertir-los en hort escolar.

La brigada de neteja, els dilluns i dimecres de 14:05 a 15h. ajuda a mantenir els espais en

bones condicions.

També es proposa un Pla d’Estalvi de Paper, tenint en compte les despeses i els comptes de

gestió que es presenten al Consell Escolar, possible i efectiu per reduir al màxim l’ús i el cost

d’aquest material, per departaments i entre l’equip directiu.

La comissió de medi ambient supervisa les propostes i si s’acompleixen (per exemple el

concurs de l’objecte reciclat...). Al mateix temps, des de Secretaria, també s’establirà un codi i

un límit de fotocòpies a Consergeria per a cadascun dels professors.

El curs de FPBII ha iniciat la feina de substitució de les bombetes fluorescents per altres LED

per estalviar el consum energètic. Igualment s'ha instal·lat un sistema de control de consum

elèctric que podrà ser utilitzat com a eina didàctica.

Eixos temàtics que treballarem:

Eixos prioritaris:

AIGUA

X ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC

X RESIDUS

Altres eixos:

X CONSUM RESPONSABLE

X HORT I JARDÍ

X BIODIVERSITAT

X MOBILITAT

66

ALTRES: __________________

Eix prioritari que triam com a preferent: ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC

67

EIX TEMÀTIC: AIGUA

Diagnosi de la situació inicial Si No NS*

Heu fet mai una ecoauditoria d’aigua al centre? X

S’ha definit un decàleg de bones pràctiques respecte a l’ús sostenible de l’aigua al centre? X

S’ha incorporat el problema ambiental de l’aigua al projecte curricular del centre? X

Hi ha algú responsable de vigilar que l’aigua no es malbarata? X

Hi ha algú encarregat de revisar periòdicament les instal·lacions (aixetes, canonades, etc.)? X

Hi ha algú encarregat que s’efectuïn les reparacions i el manteniment necessaris? X

Es fan seguiments periòdics dels consums i les despeses d’aigua del centre? X

Es fan activitats relacionades amb l’ús eficient de l’aigua? X

Es fan sortides amb els alumnes per aprendre els sistemes que utilitzaven els avantpassats per aprofitar l’aigua? X

S’aprofita de qualque manera l’aigua de pluja? X

Teniu algun sistema de recuperació d’aigua usada per reutilitzar-la en reg? X

El jardí o l’hort es reguen amb algun sistema eficient (degoteig o exsudació)? X

Al jardí teniu plantes autòctones que requereixin baixes aportacions d’aigua? X

Teniu programadors automàtics de reg per al jardí i l’hort? X

Teniu cartells amb consells d’estalvi d’aigua vora els punts d’ús d’aigua? X

Teniu aixetes amb sistemes de reducció del flux d’aigua (airejadors/perlejadors, temporitzadors, accionament per colze o peu,

electrònics)? X

Teniu models de cisternes de vàter estalviadors d’aigua (fluxòmetre, botó d’interrupció de descàrrega, doble botó)? X

Teniu urinaris amb sistemes d’estalvi d’aigua (temporitzador, electrònic)? X

Teniu rentavaixelles o rentadores amb sistemes d’estalvi d’aigua? X

Teniu fontetes o brolladors d’aigua per beure als patis o passadissos, amb sistemes d’estalvi i recuperació d’aigua? X

68

Teniu algun recordatori que el vàter no és una paperera? X

Tirau restes d’oli, pintura, dissolvent o altres materials tòxics al desguàs? X

La neteja de patis i altres superfícies, es fa habitualment amb mànega? X

S’empren productes de neteja respectuosos amb el medi ambient (sense fosfats, sense clor o ecològics)? X

Indicar la darrera lectura del comptador de l’aigua i la data: 2686 m3 a dia 12/09/2016

*No ho sé / No s’aplica

Objectius (triau-ne un com a mínim)

Reduir el consum d’aigua a l’escola.

Reduir la càrrega contaminant de les aigües residuals de l’escola: minimitzar l’ús de productes de neteja tòxics o fosfatats, i l’ús de fertilitzants

i pesticides; evitar abocaments d’oli. X

Aprofitar l’aigua de pluja a l’escola

Sensibilitzar sobre el problema de l’aigua a les Illes Balears: contaminació, salinització, consum excessiu. X

Inculcar hàbits d’ús sostenible de l’aigua al centre educatiu. X

Altres:

Pla d’acció

Col·locar cartells o adhesius amb consells de bones pràctiques devora els punts d’aigua.

Augmentar la formació i el control als alumnes per fomentar comportaments d’ús eficient de l’aigua.

Col·locar dispositius d’estalvi als punts d’aigua.

Controlar que no s’aboquin líquids contaminants al desguàs.

69

EIX TEMÀTIC: ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC

Diagnosi de la situació inicial Si No NS*

Heu fet mai una ecoauditoria d’energia al centre? X

S’ha definit un decàleg de bones pràctiques respecte a l’ús sostenible de l’energia al centre? X

S’ha incorporat el problema ambiental de les energies no renovables i el canvi climàtic al currículum del centre? X

Hi ha algun encarregat de revisar periòdicament les instal·lacions i avisar que es faci el manteniment necessari (llums, climatització,

etc.)? X

Es fan seguiments periòdics dels consums i les despeses d’energia del centre? X

Es fan activitats educatives relacionades amb les fonts d’energia i el seu ús eficient? X

Hi ha rètols que recordin l’estalvi d’energia al centre? X

Teniu sistemes de generació d’energia eòlica o solar en funcionament al centre? X

Teniu identificades les fonts energètiques que s’utilitzen al vostre centre (electricitat, calefacció, cuines)? X

Teniu una bona il·luminació a les aules que us permeti treballar sense encendre els llums durant la major part del dia? X

Els llums que estan més hores encesos, són de baix consum? X

Hi ha persones encarregades d’apagar els llums quan no són necessaris? X

Hi ha mecanismes útils per regular l’entrada de llum a les finestres? X

Posau la calefacció a més de 21ºC? X

Posau l’aire condicionat a menys de 24ºC? X

La calefacció i l’aire condicionat estan programats perquè estiguin encesos només les hores i els dies que hi ha gent al centre? X

Es pot regular la temperatura a les aules i als despatxos (amb termòstats, o apagant els aparells de climatització)? X

Els radiadors estan col·locats eficientment (lluny de portes i finestres, sense mobles que els cobreixin)? X

Les finestres tenen un bon aïllament? X

Les geleres, les rentadores i la resta d’electrodomèstics, són de baix consum? X

70

Indicar la darrera lectura del comptador d’electricitat i/o gas i la data: 302442 a dia 20/10/2016

*No ho se / no s’aplica

Objectius (triau-ne un com a mínim)

Reduir el consum d’electricitat a l’escola. X

Reduir el consum de combustibles fòssils per a la calefacció i la cuina de l’escola.

Generar energia per mitjans renovables a l’escola.

Inculcar bones pràctiques d’ús sostenible de l’energia a la comunitat educativa. X

Sensibilitzar sobre els avantatges i els inconvenients de les diverses fonts energètiques, renovables i no renovables.

Donar a conèixer què és el canvi climàtic i quines accions es poden dur a terme per mitigar-lo. X

Altres: difondre mesures d'estalvi energèticX X

71

EIX TEMÀTIC: RESIDUS

Diagnosi de la situació inicial Si No NS*

Heu fet mai una ecoauditoria de residus al centre? X

S’ha definit un decàleg de bones pràctiques respecte a la gestió dels residus del centre? X

S’ha incorporat el problema ambiental dels residus al projecte curricular del centre? X

Hi ha algú responsable de vigilar que se separen correctament els residus? X

Es fan activitats amb els alumnes que els ensenyin la necessitat de reduir, reutilitzar i reciclar els residus? X

Es coneix la gestió municipal dels residus generats al centre? X

Es fan sortides amb els alumnes a instal·lacions de tractament de residus? X

Controlau que els residus seleccionats van a parar al contenidor de carrer correcte? X

S’incentiva els alumnes a llençar els residus al poal corresponent (concursos, reconeixements, vigilància durant el pati, brigades)? X

Es fomenta la reducció entre els membres de la comunitat educativa (envasos retornables, reomplir cartutxos de tinta)? X

Es fomenta la reutilització entre els membres de la comunitat educativa (envasos, televisors, capses de cartó, bidons)? X

Teniu algun punt verd a l’escola, on hi hagi contenidors de recollida selectiva de residus? X

Teniu senyalitzat clarament als poals i contenidors quins residus s’hi poden llençar? X

Es fa una separació efectiva del paper usat de tota l’escola? X

Utilitzau preferentment paper reciclat? X

Es reutilitza el paper usat per una cara? X

S’anima els professors a fer només les fotocòpies necessàries i a fer-les a doble cara? X

Els alumnes poden lliurar els treballs de totes les assignatures en format digital? X

Es reutilitzen els llibres de text? X

Al bar, menjador o altres zones comunes, s’utilitza vaixella i coberteria d’un sol ús? X

Es fa una separació efectiva dels envasos de vidre? X

72

Es fa una separació efectiva dels envasos lleugers i embalatges plàstics? X

Es fomenta l’ús de carmanyoles i cantimplores, o un altre sistema reutilitzable, per transportar el menjar i la beguda? X

Es fa compost a l’escola? X

Es recicla l’oli de cuina usat? X

Teniu un contenidor per a piles on els alumnes i el personal puguin tirar les piles velles de l’escola i de casa? X

Teniu algun sistema de recollida de tòners i cartutxos d’impressió i lliurament a un gestor adequat? X

Teniu identificats els residus perillosos que es generen al centre (piles, envasos de productes químics, medicaments caducats, tubs

fluorescents, equips electrònics, mòbils, etc.) i una forma gestionar-los correctament? X

*No ho sé / No s’aplica

Objectius (triau-ne un com a mínim)

Seleccionar totes les fraccions de residus possibles i fer-les arribar al punt adequat.

Reduir el consum i la generació de residus de paper.

Reduir el consum i la generació de residus d’envasos lleugers. X

Reduir la generació de residus no reciclables (rebuig) a l’escola.

Minimitzar la generació de residus perillosos, i gestionar-los adequadament. X

Reutilitzar tota la fracció orgànica de residus (fer compost, menjar per als animals), o dur-la al punt adequat.

Sensibilitzar sobre els problemes que suposen els residus a la nostra comunitat, i els avantatges i els inconvenients de les diverses formes de

tractar-los.

Implicar tota la comunitat educativa en la pràctica de les 3 erres (o 4, o 6). X

Proporcionar a la comunitat educativa una forma de recollida de residus especials (per exemple oli, piles, mòbils, taps solidaris, roba...), i fer-los

arribar al punt adequat. X

Participar en el sistema de recollida selectiva municipal, donant exemple al poble.

Fomentar la reutilització dels llibres de text i de lectura.

73

Millorar la gestió dels residus a l’entorn pati durant els esplais. X

Altres:

Pla d’acció

Designar responsables de residus per vigilar que es separa correctament.

Col·locar contenidors per totes les fraccions de residus.

Organitzar activitats que fomentin la pràctica de reduir, reutilitzar i reciclar.

Controlar activitat reprogràfica.

Potenciar comunicacions i lliuraments en suport digital.

74

EIX TEMÀTIC: MOBILITAT

Diagnosi de la situació inicial Si No NS*

Heu fet mai una ecoauditoria de mobilitat al centre? X

Hi ha una bona col·laboració de l’ajuntament amb el centre per a una mobilitat adequada? (policia local a les hores d’entrada i

sortida, carrils bici, bus escolar subvencionat, sessions de seguretat viària, bona senyalització i passos de vianants suficients, etc.) X

Hi ha servei de transport escolar al centre? X

Informau de les alternatives de transport públic que hi ha per arribar fins al centre? X

Teniu suficients aparcaments per a bicicletes a l’escola? X

Hi ha alguna iniciativa per fomentar que pares i mares facin torns per acompanyar els fills a l’escola? X

Hi ha alguna iniciativa per fomentar que pares i mares acompanyin els fills a peu? X

Hi ha alguna iniciativa per fomentar que el personal de l’escola comparteixi cotxe? X

Es plantegen alternatives al transport privat a l’hora de fer sortides escolars? X

*No ho sé / No s’aplica

Objectius (triau-ne un com a mínim)

Reduir la quantitat de vehicles privats que es dirigeixen diàriament al centre. X

Fomentar l’ús del transport públic en les sortides escolars. X

Conscienciar sobre el problema ambiental de l’ús dels vehicles a motor.

Incentivar els desplaçaments a peu, en bicicleta, o en patinet, tot informant dels beneficis que aporta. X

Altres:

Pla d’acció

75

Instal·lar més aparcabicicletes.

Organitzar un sistema de compartir cotxes pel personal docent.

Llançar una campanya per fomentar que els desplaçaments al centre es facin amb bicicleta o patinet

76

EIX TEMÀTIC: CONSUM RESPONSABLE

Diagnosi de la situació inicial Si No NS*

Heu fet mai una ecoauditoria de consum al centre? X

Es duen a terme mesures d’estalvi energètic al centre? X

Es duen a terme mesures d’estalvi d’aigua al centre? X

Es duen a terme mesures de reducció, reutilització i reciclatge de residus al centre? X

Es planegen prèviament les compres a fi de comprar només el que és estrictament necessari? X

Habitualment comprau materials i productes amb criteris ambientals (productes locals, reciclats, amb ecoetiquetes, amb el contingut

mínim de substàncies perilloses)? X

Habitualment comprau materials i productes que produeixin els residus mínims? (productes que no siguin d’un sol ús, amb poc

embalatge, envasos retornables o recarregables) X

A la cafeteria o al menjador s’utilitzen productes en dosis individuals? X

A la cafeteria o al menjador, s’ofereixen productes locals, d’agricultura ecològica o de comerç just? X

Es reutilitzen els llibres de text? X

Utilitzau preferentment paper reciclat a l’escola? X

Hi ha un manteniment periòdic que faci incrementar la vida útil de les coses (mobiliari, instal·lacions, aparells)? X

Es parla als alumnes sobre el comerç just i la producció sostenible? X

Es fan activitats amb els alumnes sobre el consumisme i la tendència de “comprar-tudar-llençar”? X

Es tracten amb els alumnes els impactes del consum excessiu de recursos i la petjada ecològica? X

Es consciencia els alumnes de la necessitat de conservar en bon estat el material escolar propi i el del centre? X

Es consciencia el personal docent i no docent de no fer un consum excessiu de recursos al centre? X

Comprau, o feis comprar sovint als pares materials que només s’utilitzaran un cop (disfresses, manualitats, decoracions efímeres,

etc.)? X

*No ho sé / No s’aplica

77

Objectius (triau-ne un com a mínim)

Reduir el consum de recursos al centre (aigua, energia, materials). X

Aplicar criteris ambientals en les compres i en les activitats de les diverses àrees i departaments. X

Sensibilitzar la comunitat educativa de la necessitat de consumir responsablement en la vida diària. X

Donar a conèixer el comerç just i altres formes de producció sostenibles. X

Altres: reduir la producció de residus X

Pla d’acció

Definir instruccions, bones pràctiques... sobre un consum sostenible al centre i fer-les extensives a les famílies.

Participar en algun programa de col·laboració amb països en vies de desenvolupament.

Fer activitats de conscienciació sobre el consum i la petjada ecològica.

Utilitzar recursos disponibles per donar-los un nou ús i d’aquesta forma haver de comprar el mínim de material nou.

Reduir la producció de residus: paper d'alumini i bosses de plàstics amb els berenars

78

EIX TEMÀTIC: HORT I JARDÍ

Diagnosi de la situació inicial Si No NS*

Utilitzau un sistema de reg eficient (degoteig o exsudació) en tot el jardí i l’hort? X

Teniu programat el reg de forma que es tudi el mínim d’aigua (en els millors moments del dia, amb temporitzadors)? X

Utilitzau productes fitosanitaris ecològics? X

Com a fertilitzant, utilitzau només fems ecològic o compost elaborat al centre? X

Les restes vegetals es destinen al compostatge? X

Predominen les espècies autòctones a les zones enjardinades? X

Teniu gespa? X

Teniu sembrades plantes considerades invasores, que es puguin dispersar a zones veïnes? X

Es tenen en compte les varietats locals a l’hora de sembrar plantes noves? X

Utilitzau llavors o planters produïts a la zona (fets al centre o per pagesos propers)? X

Teniu un sistema de torns que permeti que tots els alumnes puguin participar en les tasques de l’hort i el jardí? X

Els alumnes i els professors poden menjar els productes obtinguts a l’hort? X

S’aprofiten l’hort i el jardí per estudiar diversos aspectes de coneixement del medi (les plantes, els insectes, el sòl, l’agricultura, el

cicle de vida dels organismes, les estacions, les relacions ecològiques, els cicles d’aigua i de nutrients, la dependència de l’home i la

natura, etc.)?

X

S’aprofita l’hort per fomentar el respecte al món rural i un major coneixement d’aquest (la pagesia, les eines i la maquinària, el

vocabulari)? X

S’aprofita l’hort per fomentar una alimentació saludable (productes de temporada, naturals)? X

Es fan sortides per conèixer millor la ruralia i les feines del camp? X

*No ho sé / No s’aplica

Objectius (triau-ne un com a mínim)

79

Fomentar el respecte a les activitats agràries.

Crear, mantenir i estudiar un petit jardí o hort sostenible, ecològic i profitós. X

Donar a conèixer i sensibilitzar els alumnes sobre els beneficis dels aliments de temporada i locals.

Fomentar que es valorin els aliments, que no es tudin, i l’esforç que comporta produir-los.

Proporcionar una recurs educatiu innovador que serveixi per estudiar aspectes de coneixement del medi, i per estar en contacte amb la natura.

Elaborar compost amb restes d'aliments i fullaca, a fi d'obtenir adob orgànic per a l'hort o el jardí.

Altres: compostar les restes vegetals del centre i les restes dels berenars i reutilitzar-los a l'hort escolar X

Pla d’acció

S’intentarà crear un hort o jardí al centre aprofitant les obres que s’han de dur a terme al pati. Si no fos possible per qüestió de temps o doblers seria un

dels objectius de cara al curs vinent.

80

EIX TEMÀTIC: BIODIVERSITAT

Diagnosi de la situació inicial Si No NS*

S’ha incorporat l’estudi de la biodiversitat al projecte curricular del centre? X

Es fan activitats a tots els nivells relacionades amb la importància de la biodiversitat? X

Heu fet algun estudi de les espècies de flora i fauna presents al vostre centre? X

Es fan sortides a espais naturals protegits? X

Es fan sortides al medi natural (platges, boscs, etc.)? X

S’aprofiten aquestes sortides per estudiar la natura? X

Es manté un comportament respectuós amb el medi (no deixar fems, no fer renou, no fer malbé les plantes, no molestar els

animals, etc.)? X

Heu fet mai una repoblació forestal? X

Teniu alguna mascota exòtica al centre? X

*No ho sé / No s’aplica

Objectius (triau-ne un com a mínim)

Afavorir que l’alumnat conegui, valori i respecti la fauna i la flora de les Illes Balears. X

Conèixer els ecosistemes de les Illes Balears, i la seva importància i fragilitat (boscos, zones humides, platges i dunes, praderies submarines, etc.) X

Aprendre a valorar el paisatge natural i tradicional de les Illes Balears. X

Estudiar l'entorn proper al centre, i fomentar-ne el coneixement i el respecte. X

Fomentar la visió de l’ésser humà com un element més de l’ecosistema X

Sensibilitzar sobre l’impacte que determinades accions humanes poden provocar en la natura. X

Sensibilitzar sobre la importància de no llençar residus al medi natural. X

Donar a conèixer els riscos dels incendis forestals, i què es pot fer per evitar-los. X

Fomentar actituds de respecte envers els animals: fer veure la responsabilitat que tenim sobre els animals domèstics, la importància de no X

81

abandonar-los o maltractar-los, el mal que es fa tenint un animal salvatge en captivitat i el mal que es pot fer si s’allibera un animal exòtic al medi

natural.

Fomentar una actitud positiva envers les normes de protecció d’espècies i espais naturals, i el treball científic previ que els dóna suport.

Altres:

Pla d’acció

Identificar i conèixer les espècies de flora i fauna presents al centre. Col·locar cartells devora les plantes amb el seu nom.

Dibuixar xarxes tròfiques a diferents ecosistemes, i exposar els dibuixos.

Fer una activitat de reconeixement d’animals a través del so, la silueta, les petjades,...

82

6.1.1.5. Pla d’Acció Conjunta amb els Ajuntaments

L’Ajuntament de Son Servera i l’IES Puig de Sa Font tenen convenis de col·laboració i

mantenen un contacte fluid a fi de resoldre problemes dels alumnes i millorar en qualitat.

Tant des de Batlia, Serveis Socials, Escola d’Adults, Regidories d’esports, educació, policia,

turisme, normalització lingüística i dinamització cultural, educadores socials, policia-tutor, com

des de l’IES Puig de Sa Font, hi ha una voluntat de treballar conjuntament per dur a terme els

projectes de l’institut i del poble amb la màxima qualitat. Entre la col·laboració hi ha els

programes PISE (ensenyament compartit entre el centre i empreses del municipi facilitades per

l’Ajuntament), els agrupaments modulars de l’FPB, la feina amb la brigada de l’Ajuntament i les

xerrades sobre seguretat vial. Amb el cos de la policia local i la figura del tutor de la guàrdia

civil, ja s’ha fet la sol·licitud per a la xerrada sobre els drets a la imatge i el mal ús de les noves

tecnologies sobre xarxes socials: Internet, Yahoo, Twiter, Messenger...

Amb el Centre Jove hem iniciat també una col·laboració i un dimecres cada 15 dies informaran

als alumnes dels programes i activitats del centre

Amb l’Ajuntament de Sant Llorenç treballam amb el seu policia tutor, que té una dedicació

horària no massa compatible amb l’horari lectiu del centre, i continuem la relació estreta amb

l’assistenta social, que s’encarrega també d’alumnes matriculats al nostre centre amb el

programa ALTER. També des del curs 2012-2013, col·laboren econòmicament en el lloguer de

l’hotel destinat al cicle de grau mitjà de cuina. Esperam que enguany amb la construcció de les

noves instal·lacions de cuina sigui el darrer any que els ajuntaments de Sant Llorenç i Son

Servera hagin de realitzar aquesta despesa. També ha estat l'ajuntament de Son Servera qui

ha contractat l’arquitecte que ha redactat el projecte d'ampliació del centre i la nova cuina. Hem

aprofitat el contacte amb aquesta professional per estudiar possibles millores als patis i jardins

cel centre.

6.1.2. Plans per a la revisió, seguiment o modificació dels projectes institucionals.

6.1.2.1. Projecte educatiu de centre (PEC)

El darrer PEC en vigor fou aprovat en data del curs 2006/07, va ser aprovat en data 25/01/2007

i cal iniciar el procés de revisió, lligada als canvis metodològics que presumiblement es derivin

dels programes de formació didàctica prevists per aquest curs. Igualment cal revisar tota la

documentació institucional del centre allotjada a la pàgina web del centre.

83

6.1.2.2. Concreció curricular

Tots els coordinadors i els caps de departament han lliurat en el termini establert, les

programacions per al curs 16-17.

Una vegada aprovades estan a la pàgina web del centre perquè siguin públiques i es puguin

consultar per tota la comunitat educativa.

A part del que diu la norma aplicable, s’hi inclouen els apartats: continguts, temporització,

objectius, criteris de correcció i promoció, avaluació, seguiment de pendents i repetidors,

activitats i/o sortides extraescolars, aplicació de les ACI, calendari de reunions, pla de lectura,...

Aquest document oficial és obert, per la qual cosa s’hi poden anar incorporant noves propostes

i/o modificar apartats segons les decisions preses pels organismes de gestió. Es de preveure

que els plans de formació del professorat en ensenyament per projectes i col·laboratiu

progressivament vagin produïnt modificacions a les programacions de les diferents matèries.

6.1.2.3. Reglament d'organització i funcionament del centre (ROF)

El ROF va ser aprovat el curs passat i enguany està prevista una primera revisió durant aquest

primer trimestre en aspectes puntuals relatius a horaris, disciplina, neteja del centre i us dels

mòbils a les activitats extraescolars i activitats extraescolars. Durant aquest curs està previst

encetar un debat més a fons sobre l'ús dels telèfons, tablets i portàtils.

6.1.2.4. Pla de convivència

Els canvis més importants en aquest curs venen donats per l'aplicació del protocol de prevenció

de l'assetjament escolar, i la consolidació del programa TEI. En aquest sentit la coordinació

convivència i TEI s’han unificades.

6.1.2.5. Projecte lingüístic de centre (PLC)

El projecte lingüístic de centre com a novetat inclou aquest curs un conveni amb l'EOI de

Manacor.

També haurà d'integrar dos programes ERASMUS+ en els quals s'utilitza l'anglès com a

interllengua, en els dos casos es prestigien les llengües nacionals dels centres participants i

també, en el cas de ACTIONN, d’altres llengües presents entre els alumnes nouvinguts al

nostre centre. Aquests dos programes són una ocasió molt interessant per promoure la

interculturalitat i el plurilingüisme.

En relació al Projecte, enguany també seran rellevants totes les iniciatives derivades dels

cursos de formació que han promogut els CEP de Palma I Manacor. El curs «Eines i estratègies

84

per als dinamitzadors lingüístics», del qual en són alumnes membres de la Comissió per a la

Normalització Lingüística del centre, i el curs «La glosa com a eina educativa», en el qual hi

participaran bastants de professors nostres, han de generar idees i promoure estratègies que

promoguin la normalització del català dins el centre. Així mateix, la llengua vehicular ha de

servir per a què tota la comunitat educativa prengui consciència del plurilingüisme i la

multiculturalitat com a valors per fomentar des de la tolerància i el respecte.

6.1.2.6. Pla d'acolliment / Programa d'acolliment lingüístic i cultural

(PALIC)

No estan previstes modificacions, però es veurà reforçat per les activitats del programa

ERASMUS+ ACTIONN

6.1.2.7. Atenció a la diversitat

Es mantenen tots els programes amb l'excepció del PMAR, al qual el claustre va decidir

renunciar. Durant aquest curs es pretén ampliar les activitats del taller de compensatòria també

a activitats de jardineria i agrícoles, habilitant per aquest fi part dels jardins dels patis i lligant-

les al programa Ecoambiental. Igualment sol·licitarem ampliar l'oferta de FPB en dues línies: la

recuperació de la FPB de jardineria i una altra d'imatge personal.

6.1.2.7.1. Pla d'acció tutorial (PAT) I

Pla d'Orientació Acadèmica i Professional

Per aquest curs el PAT s’hauria de renovar o completar de manera que sigui més adient a les

necessitats actuals del centre, s'han d'integrar al PAT les modificacions que venen donades per

l'aplicació del programa TEI, de fet aquest ha estat un dels arguments per ampliar 1 hora de

tutoria a 1r, 2n i 3r d'ESO. Igualment i vista la possible ampliació dels programes de FPB

també s'hauran d'avançar els Pla d'Orientació Acadèmica i Professional als alumnes repetidors

de 1r d'ESO i en tot cas als de 2n ESO.

85

6.1.2.7.2. Programes

d'escolarització compartida (PISE/ALTER)

Veure programació del Departament d'Orientació. Es mantén el programa. Respecte al curs

anterior i segons els horaris dels participants, s'adaptaran els horaris d'assistència dels

alumnes a l'institut.

6.1.2.7.3. Programes de suport

Es mantenen totes les activitats de suport.

6.1.2.7.4. Taller de Compensatòria

Intentarem ampliar les activitats del Taller de Compensatòria a les de jardineria i hort escolar,

també en la línia de recuperar la FPB de jardineria, i també lligat a la FPB de cuina i al

programa Ecoambiental.

6.1.2.8. Pla d'emergència i evacuació

El nostre centre ve reclamant des de fa molts cursos tenir una revisió del pla d’emergències i

evacuació, ja que el que tenim està obsolet (falta incorporar les modificacions que es varen fer

a la planta -1 quan es va fer la cuina i les calderes de la calefacció, també falta incorporar

alguns canvis d’aules i laboratoris així dues sortides d’emergència). Cada curs el coordinador

de riscos laborals juntament amb l’equip directiu s’ha adreçat al Servei de Prevenció de Riscos

Laborals per demanar-ho. Durant el curs actual seguirem amb aquesta sol·licitud.

A pesar de no tenir un pla actualitzat en el centre, el coordinador de riscos laborals ha revisat,

com sempre, les mànegues contra incendis, les cintes antilliscants, els extintors i les calderes

de la calefacció.

6.1.2.9. Projecte de gestió

El centre seguirà utilitzant la plataforma Liorna ampliant el seu abast a les funcions de repositori

de documentació, en aquest sentit els objectius són:

Facilitar i digitalitzar el màxim possible la feina dels tutors i poder utilitzar el gestor

documental del liorna (on es van penjant els documents que necessiten els tutors) i per

això s'ha demanat als programadors.

Poder eliminar carpetes i documents.

86

Poder modificar el nom de les carpetes i la seva ubicació.

Que a les preavaluacions ens faci un llistat pels tutors d’una graella on es pugui veure

fàcilment totes les matèries si aprovarien o no.

Digitalitzar mitjançant el liorna tots els papers a emplenar a final de curs (graella dels

alumnes), per evitar tant de paper, i a més, tot el que pots consultar mitjançant

l’ordinador crec que serà més útil.

Al crear els grups de usuaris del liorna, dins els equips educatius afegir també a la cap

d’estudis respectiva.

A final de cada trimestre poder treure del liorna un recompte d’amonestacions

(diferenciades per Aules pati/Aules de treball/Am lleu/Am greu/ Am molt greu) de cada

grup.

6.2. Plans i programes específics de centre

6.2.1. Organitzats per les administracions educatives o per aquestes en

col·laboració amb altres administracions o organismes

6.2.1.1. Pla d'Innovació i millora.

Està previst tornar a presentar un nou Pla d'Innovació i Millora pel pròxim curs 2017/2018.

Aquest curs 2016/2017 el vam presentar però encara que per poc, no va arribar a ser

seleccionat. D'ell n'hem aprofitat el Pla de Formació del Professorat.

6.2.1.2. ERASMUS+

Enguany el centre participa en 3 programes Erasmus+. Iniciam els ERASMUS+ els anomenats

EMATE en el qual participam en qualitat de centre asociat ACTIONN en qualitat de centre

coordinador. Els dos programes tenen una fort component de llengües i intercultural que caldrà

reollir al PLC El tercer programa és un intercanvi d'alumnes del CFGM de cuina. Des de l'equip

directiu seguirem impulsant la participació en nous programes europeus.

6.2.1.2.1. ERASMUS+ ACTIONN

Els professos participants en ACTIONN són Loli Botella, Jaume Bordoy, Magdalena Esteva,

Gaspar Fuster, Pep Cladera, Carme López i Mercè Rojals. És un dels projectes INCLUSIUS

dels programes europeus ERASMUS +. Hi participem cinc països -Turquia Romania,

Alemanya, Itàlia i Espanya. Durant 24 mesos i com a centre coordinador, la primera i la darrera

87

reunió transacional es farà en el nostre centre. El projecte es diu ACTIONN, acrònim de

«Advanced Cooperation To Interrrump Ongoing Negative Notions. L'intercanvi d'activitats i

experiències i feina a fer durant els dos anys entre els cinc socis serà millorar i aportar idees

per integrar immigrants i refugiats al nostre centre, a una nova cultura, sense oblidar la seva

pròpia, a través de la dansa, la música i el teatre.

6.2.1.2.2. ERASMUS+ EMATE

Els professors participants en EMATE són: Maria Antònia Torrandell, Mónica Cifre Sampol,

Francisca Vicens Montserrat i Laura Moran Torro, Maria Antònia Febrer Llull, Isabel Martínez.

La finalitat o producte final d’aquest Erasmus+ és fer una aplicació per a facilitar les converses

joves entre parlants de diferents llengües. Els països participants són a més de nosaltres,

França, Itàlia, Alemanya i Turquia. Les llengües que formaran part de la APP són l’anglès, com

a base, el català, el castellà, el francès, l’alemany, l’italià i el turc.

6.2.1.2.3. ERASMUS+ cuina

Es tracta del projecte Erasmus + EuroFP Balears II 2016-1-ES01-KA102-024450, que es durà a

terme durant el curs 2016-17. En aquest projecte el nostre centre té concedides 2 beques per

alumnes per dur a terme 5 setmanes de pràctiques formatives en centres de treball a

l'estranger, a partir del mes de maig de 2017. Així mateix hi ha una beca per dur un job

shadowing a Turku (Finlàndia) del 4 al 6 d’abril de 2017 per a professorat de cicle formatiu, així

com beques per a la mobilitat per a professorat per a visites o acompanyament durant la

realització de les pràctiques. El professor coordinador d’aquest programa al centre es Joan

Pons.

6.2.1.3. Projecte EOIES

Aquest curs és la primera vegada que el centre participa en aquest programa, però ho fa amb

l'intenció què passi a ser un programa permanent.

6.2.2. Pla TEI, Programa De Tutoria Entre Iguals

Introducció/Justificació

El pas de primària a secundària és un moment difícil que coincideix amb una etapa de grans

canvis per als alumnes: canvi d’entorn, de companys, nou sistema escolar, així com canvis

físics i psicològics propis del creixement.

88

Els alumnes nouvinguts viuen una situació que requereix una integració i adaptació al nou

entorn i generar noves relacions socials. En aquest moment els alumnes poden ser més

vulnerables, tant en l’àmbit acadèmic com en la seva vida social i personal.

Del fet que aquesta adaptació sigui satisfactòria depenen, en bona part, factors com l’èxit

acadèmic i la convivència dins l’aula i dins el centre escolar.

El programa TEI és una estratègia educativa per a la convivència escolar, dissenyada

inicialment com una mesura pràctica contra la violència i l’assetjament escolar. És un recurs

important en el procés de participació, coneixement, prevenció i desenvolupament de

programes d’intervenció sobre convivència en el centre educatiu.

Síntesi programa TEI

Els vincles interpersonals que construeixen els alumnes entre ells contribueixen

desenvolupament del concepte que tenen d’ells mateixos i es produeix una complexa xarxa de

relacions socials que té com a punt de referència el centre escolar.

Aquest programa es basa en la col·laboració que un company ofereix a un altre company de

centre davant una petició d’ajuda.

Així doncs, la tutoria entre iguals està dissenyada com a mesura preventiva contra la violència i

l’assetjament escolar en l’ensenyament secundari, on els alumnes de 3r i 4t d’ESO seran

nomenats, de forma voluntària, tutors dels alumnes de 1r d’ESO. Aquest recurs té la intenció

d’ajudar també a resoldre altres conflictes, com el pas de primària a secundària, l’adaptació a

un nou centre educatiu i altres conflictes entre iguals no relacionats amb la violència.

La tutoria entre iguals té un caràcter institucional, és a dir, no tracta un conjunt d’accions

aïllades realitzades pels alumnes, sinó que implica la creació d’una cultura general per la pau i

la no-violència que afecta tota la comunitat educativa i requereix la participació de tothom dins

el centre.

OBJECTIUS DEL PROGRAMA

Sensibilitzar i conscienciar la comunitat educativa sobre els efectes de la violència.

Facilitar el procés d’integració dels nous alumnes de 1r d’ESO.

Crear un referent (tutor/a) per tal d’afavorir l’autoestima i minvar la inseguretat que provoquen

els espais i les situacions desconegudes.

Compensar el desequilibri de poder i força propi de la violència i l’assetjament des d’una

perspectiva preventiva i dissuasòria.

Integrar la tolerància zero com a tret d’identitat del centre.

Temporització

89

ACTUACIÓ TEMPORITZACIÓ HORARI CONTINGUT RESPONSABLE

Valoració de les necessitats de

l’alumnat tutoritzat (1r d’ESO)

Mes de juny del

curs anterior

4 hores Traspàs d’informació

entre primària i

secundària.

Cap d’estudis de

1r cicle.

Orientador.

Tutors de 6è de

primària.

Valoració de les competències de

l’alumnat tutor (3r d’ESO)

Reunió de l’equip

docent de 2n

d’ESO durant el

mes de juny del

curs anterior.

40 minuts

per grup

Aportacions del

professorat i tutors de 2n

d’ESO.

Tutors de 2n

d’ESO.

Cap d’estudis de

1r cicle.

Orientador.

Sessió informativa amb els pares

dels alumnes tutoritzats

Mes de maig-juny

de l’any anterior

1 hora Informació sobre el

programa i el seu

desenvolupament.

Presentació audiovisual.

Equip Directiu.

Coordinació.

Sessió informativa amb el

professorat.

Primeres

setmanes del curs.

1 hora Presentació audiovisual

del programa. Objectius

del programa TEI.

Responsables.

Equip Directiu.

Comissió de

convivència

Sessió informativa amb els

alumnes tutoritzats (1r d’ESO)

tercera setmana

lectiva (octubre)

Una

sessió per

grup

Díptic (opcional)

Presentació audiovisual

del programa.

Curts.

Activitats.

Comissió de

convivència

Sessió informativa amb els

alumnes tutors (3r d’ESO)

Segona setmana

lectiva (setembre).

Una

sessió per

grup

Díptic (opcional)

Presentació audiovisual

del programa.

Curts.

Activitats.

Comissió de

convivència

Sol·licitud de l’alumnat tutor (3r

d’ESO)

Al final de cada

sessió informativa.

10 minuts Llistat d’alumnes Comissió de

convivència

Sessió formativa a l’alumnat tutor

(3r d’ESO)

Quarta setmana

lectiva (octubre)

Una

sessió per

grup

Díptic (opcional)

Presentació audiovisual.

Curts.

Activitats.

Tutors de grup.

Comissió de

convivència

90

Entrega del carnet de tutor (3r

d’ESO)

Al final de la

sessió formativa

tutors (dimarts,

dimecres, dijous)

10 minuts Carnet TEI Direcció.

Comissió de

convivència

Difusió dels nomenaments dels

alumnes tutors (3r ESO)

Al final de la

sessió formativa

tutors

10 minuts Penjar fotografies a la

web del centre.

Direcció.

Comissió de

convivència

Assignació de les parelles o

equips de tutors i tutoritzats.

Octubre. Tercera

setmana lectiva

3 hores Relació entre

competències i

necessitats.

Comissió de

convivència

Presentació de tutors i tutoritzats

(1r i 3r d’ESO).

Octubre (hora de

tutoria)

1

hora/sessi

ó

Presentació, entrevistes i

activitats cooperatives.

Tutors de grup.

Comissió de

convivència

Fotografies de les parelles o

equips de tutors i tutoritzats (1r i 3r

d’ESO)

Al final de la

sessió de

presentació (T+t)

(hora de tutoria)

10 minuts Penjar les fotografies a

la web del centre

Direcció.

Comissió de

convivència.Tuto

rs de grup.

Activitats de tutoria per a alumnes

tutors (3r d’ESO).

5 activitats per

trimestre:

autoestima

Empatia

Inclusió

1

hora/sessi

ó

Activitats en torn a un

dels centres d’interès.

Comissió de

convivència

Tutors de grup.

Activitats de tutoria per a alumnes

tutoritzats (1r d’ESO)

5 activitats per

trimestre:

autoestima

Empatia

Inclusió

1

hora/sessi

ó

Activitats en torn a un

dels centres d’interès.

Comissió de

convivència

Tutors de grup.

Avaluació trimestral i formació

continuada de tutors (3r d’ESO).

1 activitat per

trimestre:

Darrera setm.

novembre

Darrera setm.

febrer

Darrera setm.

maig

1 hora/

sessió

(tutoria)

Valoració trimestral del

programa, centres

d’interès i resolució de

casos

Comissió de

convivència

Tutors de grup.

91

Entrega de diplomes de

reconeixement (3r d’ESO).

Final de curs

(darrera setmana

de maig)

1 hora Diploma de

reconeixement.

Direcció.

Comissió de

convivència.

Tutors de grup.

Avaluació del programa Final de curs:

Alumnes: final

maig.

Professorat: juny

Direcció: juny

Alumnat: 1

hora

professora

t: 15 m

Direcció-.

15 min

Objectius i procediments Direcció.

Comissió de

convivència

Tutors de grup.

Memòria del programa Final de curs

(juny)

3 hores Valoració de l’alumnat,

famílies, professorat i

direcció.

Comissió de

convivència.

Informació i sensibilització de l’alumnat de tercer

La informació i sensibilització de l’alumnat de tercer és molt important ja que aquests alumnes

seran els tutors dels alumnes de primer. S’utilitzarà com a base una presentació audiovisual i

es plantejaran diferents activitats per tal que l’alumnat tengui un paper més participatiu.

La seqüenciació de les activitats proposades és la següent:

Què és l’assetjament escolar? Entre tots els alumnes del grup intentam arribar a una definició

consensuada d’assetjament escolar o bullying. Es demana al grup si alguna vegada han

escoltat o han vist com es sent una persona que ha estat víctima d’assetjament.

Visualització del curt “Jonah Mowry”.

Es reparteixen uns fulls en blanc. Cada un dels alumnes escriu de manera molt breu què ha

sentit en veure el vídeo. Els alumnes posen el seu paper dins una capsa.

Els coordinadors demanen permís per llegir quatre o cinc papers.

Activitat anàlisi de situacions violentes:

Els alumnes es posen per parelles. Cada parella té un enunciat amb una frase que representa

una situació que es pot donar dins el centre. Han de decidir si la seva situació es pot considerar

assetjament o no. Han de justificar la seva tria. Després, la resta del grup pot debatre cada una

de les situacions per arribar a una conclusió.

10 punts per pensar: amb l’ajuda de la presentació audiovisual, es reflexionarà sobre 10 frases

que tenen a veure amb l’assetjament escolar.

Explicar en què consisteix la TEI.

Visualització del curt “Red Boy”. Explicar a continuació quines són les tasques d’un Tutor.

Triangle de l’assetjament escolar. Donar dades oficials de casos d’assetjament escolar.

Demanar la participació voluntària dels alumnes.

Informació i sensibilització de l’alumnat de primer

92

L’alumnat de primer d’ESO serà l’alumnat tutoritzat. Per tal de realitzar la informació i

sensibilització s’utilitzarà una presentació audiovisual i es plantejaran diferents activitats.

Aquestes activitats es proposa seqüenciar-les en el següent ordre:

Què és l’assetjament escolar? Entre tots els alumnes del grup intentam arribar a una definició

consensuada d’assetjament escolar o bullying.

Es demana al grup si alguna vegada han escoltat o han vist com es sent una persona que ha

estat víctima d’assetjament.

Visualització del curt “El sandwich de Mariana”

Es reparteixen uns fulls en blanc. Cada un dels alumnes escriu de manera molt breu què ha

sentit en veure el vídeo. Els alumnes posen el seu paper dins una capsa.

Els coordinadors demanen permís per llegir quatre o cinc papers.

Debat amb tot el grup: qui és la víctima? i l’assetjador? Per què els assetjadors es comporten

com ho fan? Com resol la víctima el conflicte?

Activitats anàlisi de situacions violentes:

1- Asseguts en cercle, el coordinador haurà enganxat un full de color a terra, just al

mig del grup. Es demana a tots els alumnes que canviïn de cadira una vegada amb la condició

que tots han de trepitjar el paper de color.

Després, es reflexiona sobre què ha passat: és inevitable que xoquem, ens toquem, coincidim

(=conflictes). Com ho solucionam? És més fàcil utilitzar la violència (empènyer, córrer) o

cooperar? És més fàcil si ens posam d’acord entre tots i ens ajudam? (fent torns, per exemple).

Els alumnes es posen per parelles. Cada parella té un enunciat amb una frase que representa

una situació que es pot donar dins el centre. Han de decidir si la seva situació es pot considerar

assetjament o no. Han de justificar la seva tria. Després, la resta del grup pot debatre cada una

de les situacions per arribar a una conclusió.

Explicar en què consisteix la TEI.

Visualització del curt “Red Boy”. Explicar a continuació quines són les tasques d’un Tutor.

Triangle de l’assetjament escolar. Donar dades oficials de casos d’assetjament escolar.

Alumnat de tercer voluntari per a ser tutor/a

Després de la sessió d’informació i sensibilització als alumnes de 3r d’ESO el tutor o

coordinador marcarà a una llista del grup classe els alumnes que NO estan interessats en

participar en el programa com a tutors.

Els alumnes tutors són totalment voluntaris. Es respectarà sempre la voluntat d’aquells

alumnes que no volen tutoritzar un company.

En el cas de trobar alumnes amb problemes de conducta dins el centre, el coordinador

intentarà trobar tasques que l’ajudin a assolir un interès i una responsabilitat envers el

programa que facilitin el desenvolupament del mateix a tot el grup.

93

Formació de l’alumnat de tercer

Per a que els alumnes tutors puguin respondre a les demandes d’ajuda dels seus companys,

és necessari que comptin amb una formació adequada. Aquesta acció formativa té com a

objectiu principal informar sobre l’assetjament o bullying i tots els aspectes importants que a ell

es refereixen: tipus de maltractament, causes, conseqüències, estratègies de detecció… i en

darrer lloc establir unes pautes d’actuació en casos d’assetjament escolar.

A continuació es presenta la seqüenciació de les activitats proposades:

Anàlisi del vídeo Red boy: Es veu el vídeo aturant-lo per a analitzar el que s’observa.

Com a idea inicial es proposa aturar el vídeo i analitzar-lo en aquests moments: després de

veure el que passa la primera vegada que coincideixen els protagonistes del vídeo, la segona

vegada abans de veure jugador de bàsquet (què està passant?) i al final (que ha passat? per

què?)

Activitat Què fa un bon tutor?

Partint de les idees prèvies I del vídeo anterior es proposa als alumnes fer un llistat del que fa

un bon tutor primer individualment, després posar-ho en comú en grups de 2 o 4 persones

I finalment amb tot el grup classe intentant arribar a qualque conclusió de grup.

Organització i planificació del programa TEI. Amb l’ajuda de la presentació audiovisual,

s’analitzen els drets i deures dels alumnes i 30 comportaments violents.

Entrega del carnet de tutor/a del programa TEI

El lliurament del carnet de tutor del programa es farà després de la sessió formativa.

Determinació del nivell de necessitats de l’alumnat de primer

L’equip docent de 6è de primària serà l’encarregat de fer una valoració dels alumnes que l’any

següent es matricularan al centre a 1r curs d’ESO. La informació es donarà al Cap d’estudis de

primer cicle i a l’orientador del centre durant les reunions anuals de traspàs d’informació que

tenen lloc al mes de juny.

Es valoren 3 nivells:

Nivell 1: alumnes que tenen poques necessitats, són poc vulnerables a situacions

d’assetjament escolar.

Nivell 2: alumnes amb necessitats mitjanes.

Nivell 3: alumnes especialment vulnerables a situacions d’assetjament o amb historial

de conflictes.

Determinació del nivell de competències de l’alumnat de tercer

Els equips docents de 2n d’ESO seran els encarregats de fer una valoració dels alumnes

durant la darrera sessió d’avaluació del curs.

Es valoren 3 nivells:

Nivell 1: alumnes amb competències baixes.

94

Nivell 2: alumnes amb competències mitjanes.

Nivell 3: alumnes amb altes competències per ser tutors.

Assignació de tutors i tutoritzats

Amb les dades de la determinació de nivells dels dos cursos implicats (1r i 3r) es completa el

full annex, fent coincidir els alumnes amb més necessitats (nivell 3) amb els alumnes amb més

competències (nivell 3), els alumnes amb menys necessitats (nivell 1) amb aquells alumnes

tutors que tenen menys competències (nivell 1) i els alumnes que presenten necessitats i

competències mitjanes (nivell 2), junts.

ALUMNES 1r ESO NECESSITATS COMPETÈNCIES ALUMNES 3r ESO

XXX 3 3 AAA

YYY 1 1 BBB

ZZZ 2 2 CCC

Als alumnes se’ls informarà que l’assignació s’ha fet per sorteig.

Presentació de tutors i tutoritzats

A l’hora de tutoria dels cursos de 1r i 3r d’ESO, durant la tercera setmana de setembre, els

alumnes de 3r entraran dins les aules dels alumnes tutoritzats.

Es fa una presentació formal de les parelles de tutors i tutoritzats.

Els alumnes omplen una fitxa amb la qual el tutor entrevista l’alumne tutoritzat i a l’inrevés.

Posteriorment es fa una activitat cooperativa, per parelles o en grup.

Valoració i formació permanent dels tutors i avaluació del programa.

Se realitzarà una avaluació ( Equip directiu, equip docent i alumnat) sobre l’eficiència i eficàcia

del programa, valorant i concretant els resultats obtenguts en relació amb el plantejament

inicial. Tant els professors com els alumnes que hi participen hauran d’omplir trimestralment i a

final de curs una fitxa de seguiment que servirà per recollir totes les opinions, valoracions i

propostes de millora.

ALUMNES TUTORS

Els alumnes tutors ompliran una fitxa de seguiment trimestral que, a més de servir per fer la

seva avaluació com a tutors també servirà per rebre un feedback sobre quins són els aspectes

susceptibles de millora.

ALUMNES TUTORITZATS

95

Una vegada per trimestre els alumnes de 1r d’ESO també ompliran un qüestionari que servirà

per valorar el programa i el grau d’utilitat que ha tengut per ells.

PROFESSORAT

L’equip docent de cada curs omplirà una fitxa trimestral i una altra a final de curs, que constarà

d’una part específica relativa a la valoració del projecte, una altra relativa als aspectes de

convivència que han millorat i una tercera part allà on es faran propostes de millora.

EQUIP DIRECTIU I COORDINACIÓ DEL PROJECTE

L’equip directiu omplirà una fitxa trimestral i una altra a final de curs, que constarà d’una part

específica relativa a la valoració del projecte, una altra relativa als aspectes de convivència que

han millorat i una tercera part allà on es faran propostes de millora i organització per al curs

vinent.

96

7. ANNEXOS

Annex 1. Concreció curricular i programacions didàctiques.

Totrs les programacions didàctiques estan publicades a la pàgina web del centre.

97

Annex 2. Pla de formació del professorat del centre, elaborat per la

comissió de coordinació pedagògica a partir de la proposta formulada pel

claustre

El Pla de Formació del Professorat respon a les necessites formatives i a l’interès per millorar la

pràctica educativa dels ensenyants del centre i ha estat seleccionat pel claustre de professors a

partir de diferents propostes de l'equip directiu.

Els cursos i els seminaris que es demanen al llarg del curs, i que reben els professors, tenen a

veure amb els projectes que té el nostre centre i amb totes aquelles activitats importants

l’objectiu de les quals és aconseguir un sistema educatiu de qualitat i una millora en el nostre

centre, que està directament relacionada amb la formació dels docents.

Els cursos volen potenciar la participació i la implicació de tota la comunitat educativa, tant

individualment com en grups, en aquest procés d’innovació en tots els aspectes del món de

l’ensenyament.

Per al curs 2016-2017, el centre s’ha afegit a la convocatòria del programa d’activitats del CEP

de Manacor, la informació del qual es canalitza a través de la directora (que és la representant

del CEP a l’IES) i es transmet al claustre a través de la CCP.

Pel que fa a la informació al claustre de professors, es passa la informació, amb temps

suficient, a través del correu intern de Liorna, de totes les propostes del CEP per a qui estigui

interessat.

Formació en treball cooperatiu i per projectes

PROGRAMA DE FORMACIÓ

1. DADES GENERALS

Títol del programa de

formació

Formació en treball cooperatiu i per projectes a l’IES Puig de Sa

Font

Línia estratègica de

referència

1.1. Aprenentatge

cooperatiu

1.2. aprenentatge per projectes

Modalitat Formativa Formació en els

centres Durada 40 hores

Centre/s participants IES Puig de Sa Font

Director/a del centre

sol·licitant Joseba Julen Adrián Gorostiza

Telèfon del centre 971817396 Adreça

electrònica iespuigdesafont@educacio.caib.es

Coordinador/a de la

formació

Ana Belén Merino

Hernández Telèfon 646957735

2. JUSTIFICACIÓ DE LA FORMACIÓ (Només per a FeC i FiC)

98

Origen de la necessitat, fets rellevants, capacitat de produir millores...

1. Al projecte de direcció del nou equip de direcció es formula com a una de les estratègies per

aconseguir la participació de la comunitat educativa i la seva implicació al projecte de direcció:

Divulgar periòdicament experiències innovadores exitoses dirigides al professorat.

2. És un dels àmbits de formació que figuren a l'apartat 2.2. del Pla d'innovació pedagògica per

la millora educativa, aprovat en claustre el passat 27 de maig, “ Formació de professorat sobre

el treball per projectes i altres innovacions metodològiques”.

3. OBJECTIUS

Objectius concrets, avaluables i assolibles que es pretenen assolir amb el programa formatiu

1 Formar al professorat en metodologies de treball cooperatiu i per projectes.

2 Facilitar la coordinació interdisciplinària dels grups docents per desenvolupar el treball

cooperatiu i per projectes

3 Millorar la motivació dels alumnes.

4 Millorar els resultats acadèmics.

5 Millorar l'atenció a la diversitat i disminuir l'absentisme i abandonament escolar

4. CONTINGUTS PRINCIPALS

Principals elements de continguts que es treballaran a la formació

Aprenentatge Cooperatiu

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:

Saber distingir l'Aprenentatge Cooperatiu d’altres mètodes educatius.

Conèixer els principis bàsics i les estratègies pròpies de l'Aprenentatge Cooperatiu.

Constatar la importància del mètode i de les tècniques tant per conèixer l'Aprenentatge

Cooperatiu com per intervenir-hi.

Afavorir una concepció de l'aprenentatge cooperatiu com a instrument permanent de

creixement personal i de transformació social.

Fomentar l'autonomia i la cooperació en el procés d'adquisició de coneixements i en el seu

intercanvi amb altres, ja siguin companys o alumnes.

Saber manejar tècniques i instruments d'avaluació relacionats amb l'aprenentatge

cooperatiu.

99

CONTINGUTS:

MÒDUL I: INTRODUCCIÓ.

MÒDUL II: DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE L'APRENENTATGE COOPERATIU.

MÒDUL III: FONAMENTACIÓ TEÒRICA DEL TREBALL COOPERATIU.

MÒDUL IV: METODOLOGIA.

MÒDUL V: FASE PRÀCTICA: ESTRATÈGIES, TÈCNIQUES I ACTIVITATS

D'APRENENTATGE COOPERATIU.

MÒDUL VI: FASE PRÀCTICA: PROGRAMAR ACTIVITATS D’APRENENTATGE

COOPERATIU A L’AULA.

Treball per tasques, tasques integrades i projectes.

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT:

Conèixer la dinàmica del treball per tasques, tasques integrades i projectes per poder

aplicar-ho a l'aula.

Conèixer els principis bàsics.

Identificar el treball per tasques, tasques integrades i projectes amb el desenvolupament de

les competències bàsiques de cada nivell educatiu.

Unificar les dues parts de la formació, programant tasques, tasques integrades i projectes

amb l’aplicació de les tècniques de treball cooperatiu.

Analitzar i compartir concrecions pràctiques de diferents projectes de treball.

Programar i posar en comú les aplicacions a l'aula.

CONTINGUTS:

MÒDUL I: INTRODUCCIÓ. Què són i que no són les tasques, tasques integrades i projectes.

MÒDUL II: El desenvolupament de les competències bàsiques de cada nivell a través del

treball per projectes.

MÒDUL III: Programar tasques: Els interrogants. El punt de partida.

MÒDUL IV: L'avaluació: un element important en tot el procés.

MÒDUL V: FASE PRÀCTICA: Programar tasques, tasques integrades o projectes de treball,

MÒDUL VI: FASE PRÀCTICA: Aplicació a l'aula i posada en comú.

5. ORGANITZACIÓ DE LES SESSIONS

CALENDAR

I

HORAR

I TIPUS D’ACTIVITAT FORMATIVA LLOC

RECU

RSOS

12/01/2017 15.00 a

17:00

Sessió a càrrec del CEP. Presentació del

nou pla de formació, objectius, inquietuds

dels participants, reflexions i dinàmiques de

grup, introducció dels temes a treballar

IES Puig de

Sa Font

19/01/2017 15.00 a

18.00

Seminari TREBALL COOPERATIU 2 hores

ponència + 1 reflexió, conclusions,

organització de tasques

IES Puig de

Sa Font

Ponent

extern

100

26/01/2017 15:00 a

17:00

Distribució de tasques, grups de treball,

elaboració de materials i propostes de feina

IES Puig de

Sa Font

02/02/2017 15:00 a

17:00

Distribució de tasques, grups de treball,

elaboració de materials i propostes de feina

IES Puig de

Sa Font

09/02/2017 15:00 a

17:00

Distribució de tasques, elaboració de

materials i propostes de feina...

IES Puig de

Sa Font

16/02/2017 15.00 a

18.00

Seminari TREBALL per PROJECTES 2

hores ponència + 1 reflexió, conclusions,

organització de tasques

IES Puig de

Sa Font

Ponent

extern

23/02/2017 15:00 a

17:00

Distribució de tasques, grups de treball,

elaboració de materials i propostes de

feina...

IES Puig de

Sa Font

02/03/2017 15:00 a

17:00

Distribució de tasques, grups de treball,

elaboració de materials i propostes de feina

IES Puig de

Sa Font

09/03/2017 15.00 a

18.00

Seminari TREBALL per PROJECTES 2

hores ponència + 1 reflexió, conclusions,

organització de tasques

IES Puig de

Sa Font

Ponent

extern

16/03/2017 15.00 a

19:00

Coneixement d’experiències en treball

cooperatiu a CC la Salle Manacor (2/ 3

hores) a pactar amb el centre

Visita

escola

23/03/03 15.00 a

19.00

Coneixement d’experiències en treball

cooperatiu i per projectes a IES Porto

Cristo (2 / 3 hores) a pactar amb el centre

Projectes a 1r, 2, i 3r. ESO. “Jo,tu i

nosaltres”

2. 3r. “Síria”

2, “Preparant una sortida”

“Dia de Sant Jordi,” adaptació i

representació d’un clàssic.

Visita

escola

No

presencial

març 4

hores

Preparació, programació (4hores) IES Puig de

Sa Font

Abril Mes

d’abril

3 hores

Posada en comú sobre la transferència a

les aules i al centre sobre les experiències

aplicades en equips cooperatius i treball

per projectes.

IES Puig de

Sa Font

20/04/2017 15:00 a

17:00

Posada en comú i avaluació (2 hores) IES Puig de

Sa Font

27/04/2017 15.00 a

18.00

Posada en comú i avaluació (2 hores) IES Puig de

Sa Font

101

6. PROPOSTES DE PONENTS

Persones expertes proposades per a

la formació Breu currículum

Jaume Pascual Salom

Especialista en Pedagogia terapèutica del C.C. La

Milagrosa de Palma de Mallorca.

Des de l’any 2012 experiència en la realització de

cursos de formació en l’àmbit educatiu. Tractant temes

com el treball cooperatiu, el treball per tasques,

l’avaluació i les competències bàsiques; en tots el

nivells educatius.

Col·legi concertat La Salle Manacor,

Xisco Manresa, Cap d’Estudis de

secundària

IES Porto Cristo, Eulàlia Gelabert, AL,

coordinadora de treball per projectes..

7. PROPOSTES D’APLICACIÓ I TRANSFERÈNCIA

Aplicacions previstes dins les aules i/o dins el centre.

Canvi de metodologia per a treball cooperatiu a l’aula i per tasques, tasques integrades i/o

projectes.

Transferència a l’alumnat

Treball per tasques, tasques integrades i/o projectes amb agrupaments cooperatius.

Confecció d’una unitat didàctica que contempli diferents moments de treball en equips

cooperatius.

Avaluar amb l’alumnat el funcionament dels diferents equips cooperatius a les aules.

Confecció dels horaris i coordinacions que afavoreixen el treball per projectes

Establiment dels mecanismes per a la sensibilització i integració de l’aprenentatge per projectes

a la línia de centre

8. CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

Criteris d’avaluació específics del programa formatiu

Formulari final de curs i posada en comú de les conclusions de la transferència.

Criteris d’avaluació generals

Per als participants a les activitats formatives en les quals hi hagi una fase presencial, serà

condició necessària per al reconeixement, la participació continuada i activa amb assistència

obligatòria al 85% d’aquesta fase presencial. En el cas de tenir una fase en línia no presencial,

serà condició necessària l’avaluació positiva a totes les activitats obligatòries.

PROGRAMA DE FORMACIÓ

1. DADES GENERALS

102

Títol del programa

de formació La glosa com a eina educativa

Línia estratègica

de referència

2.1 Educació

emocional i millora

del clima de l'aula.

5. Millora de les competències lingüístiques

Modalitat

Formativa

Formació en els

centres Durada 30 hores

Centre/s

participants

IES Puig de Sa Font, CC Sant Salvador, Col·legi Sant Bonaventura, CEIP

S’Auba, IES Capdepera, IES Llorenç Garcias i Font

Director/a del

centre sol·licitant Catalina Sureda

Telèfon del centre 971836384

Adreça

electròn

ica

iesllorencgarciasifont@educacio.caib.es

Coordinador/a de

la formació

Josep Antoni

Peiró Martí Telèfon 655462979

2. JUSTIFICACIÓ DE LA FORMACIÓ (Només per a FeC i FiC)

Origen de la necessitat, fets rellevants, capacitat de produir millores...

1. Els centres que demanen aquesta formació constaten la necessitat de posar a l'abast dels

seus alumnes eines que els permetin millorar la seva competència lingüística en català.

2. A la memòria de la comissió lingüística l'IES Puig de Sa Font del curs 2015-2016 es planteja

la necessitat de treballar “de manera coordinada, sistemàtica i continuada per a què l’alumnat

valori cada cop més la llengua catalana, aprenent a respectar-la, estimar-la i a usar-la de

manera habitual i diària per garantir un ús equilibrat de les dues llengües oficials.

En aquest sentit és especialment necessari fomentar l'ús de la llengua oral en situacions

lúdiques i informals per tal d'afavorir l'estima i l'ús de la llengua catalana fora de situacions

acadèmiques i formals.”

3. Igualment, a l'informe de l'enquesta sociolingüística 2014-2016, realitzada per la Comissió

Lingüística del centre, podem llegir “es veu més clarament que la llengua castellana està més

assentada que la catalana entre els nostres alumnes. Aquests resultats guarden una estreta

relació amb l’apartat de competència lingüística, on es veia una lleugera major consideració de

domini de la llengua castellana davant la catalana”.

Els enquestats atorguen més importància al coneixement del castellà (9,2), l’ anglès (9) o

l’alemany (8,7) que del català (6,9). Una possible explicació podria ser la major presència del

sector turístic a la zona o del castellà a la vida quotidiana i als mitjans de comunicació.

103

Per altra banda, la motivació per aprendre llengües rep una puntuació més baixa a totes les

llengües en relació a la importància atorgada, però aquesta és menor en català (6,7), que en

castellà (8,5), en anglès (8,1) o en alemany (7,7).

4. D'altra banda, treballar la llengua lúdicament esperem que ajudi a la millora de la convivència

escolar i la reducció de les conductes disruptives de l'alumnat.

5. Així mateix, és evident la necessitat de potenciar activitats relacionades amb les tradicions

pròpies de l’entorn, potenciar el sentiment de poble i promoure activitats de projecció externa.

Treballar conjuntament professors de secundària i mestres de primària i organitzar trobades

entre els alumnes de diferents centres facilitarà la transició entre primària i secundària per a

aquells alumnes que hagin de canviar de centre.

3. OBJECTIUS

Objectius concrets, avaluables i assolibles que es pretenen assolir amb el programa formatiu

1 Comprendre les principals característiques del fenomen de la glosa

2 Permetre que l'alumnat vegi la llengua catalana com una llengua viva i com un instrument

de socialització a la comarca.

3 Potenciar activitats relacionades amb les tradicions pròpies de l’entorn, potenciar el

sentiment de poble i promoure activitats de projecció externa

4 Treballar les competències bàsiques: competència comunicativa i lingüística, competència

artística i cultural, tractament de la informació i comunicació.

5 Conèixer experiències i projectes educatius al voltant de glosa

5 Conèixer quines competències i habilitats implica comunicar-se mitjançant la improvisació

de textos sobre una tonada tradicional.

6 Adquirir criteris i recursos didàctics de cara a l’aplicació escolar de la glosa a Secundària

en entorns amb dificultats de convivència i de coneixement de la llengua catalana

7 Millorar la cohesió social i l'empatia entre els alumnes

4. CONTINGUTS PRINCIPALS

Principals elements de continguts que es treballaran a la formació

La glosa com a activitat comunicativa i de cohesió grupal: context, tipus d'interacció, finalitat i

possibilitats.

Les tonades tradicionals per a improvisar

Estratègies i recursos per a la improvisació de versos

Creació i improvisació de textos orals en funció de diferents contextos comunicatius, aprofitant

les possibilitats expressives de la llengua, la música i el cos.

Presentació i debat a l'entorn d'experiències didàctiques portades a terme en centres educatius

La implementació d’un projecte de glosa a l’escola: característiques, recursos, estratègies i

104

avaluació.

5. ORGANITZACIÓ DE LES SESSIONS

CALEN

DARI

HORA

RI TIPUS D’ACTIVITAT FORMATIVA LLOC

RE

CU

RS

OS

1a

Sessió

21/11

17 a

19h

Sessió 1: Emmarcament del fenomen de la glosa i

introducció al glosar.

2h

Mateu Xurí / Maribel Servera

IES Llorenç

Garcias i Font

Novemb

re-

desembr

e-gener

A

deter

minar

Participació com a oient en una glosada [tasca 1,

individual]

2h

Segons

disponibilitat

2a

Sessió

28/11

17 a

19h

Sessió 2: La glosa a l’escola: justificació i concreció

d’una proposta. Criteris, estratègies i seqüenciació

2h

Mateu Xurí / Maribel Servera

IES Llorenç

Garcias i Font

3a

Sessió

5/12

17 a

19h

Sessió 3: Aprofundim en el glosar (I)

2h

Mateu Xurí / Maribel Servera

IES Llorenç

Garcias i Font

4a

Sessió

12/12

17 a

19h

Sessió 4: Aprofundim en el glosar (II)

2h

Mateu Xurí / Maribel Servera

IES Llorenç

Garcias i Font 11

5a

Sessió

23/01

17 a

19h

2h

Planificació del treball a realitzar.

IES Llorenç

Garcias i Font

6a

Sessió

30/01

17 a

19h

2h

Treball per grups i/o centres.

Comencem a elaborar els materials

IES Llorenç

Garcias i Font

7a

Sessió

6/02

17 a

19h

2h

Realització del projecte a desenvolupar

treballs/tasques/ unitats didàctiques

IES Llorenç

Garcias i Font

8a

Sessió

13/02

17 a

19h

2h

Realització del projecte a desenvolupar treballs/

materials / unitats didàctiques

IES Llorenç

Garcias i Font

9a

Sessió

17 a

19h

2h

Realització del projecte a desenvolupar

IES Llorenç

Garcias i Font 21

105

20/02 treballs/materials / unitats didàctiques

10a

Sessió

20/03

17 a

19h

Lliurament i exposició de les propostes d’aplicació

realitzades al llarg del curs pel 2n trimestre [tasca

2; grupal, pot ser una per escola] 2h

IES Llorenç

Garcias i Font

A

determin

ar durant

el curs

Sessió introductòria al món de les gloses amb Felip

Munar/ Albert Casals

2h

IES Llorenç

Garcias i Font

Segon

trimestre

Aplicació a cada aula, i trobades de glosat locals i

una comarcal (2h)

Una a cada

localitat i una

comarcal a

determinar

11a

Sessió

17/04

17 a

19h

Valoració final de l’experiència. Presentació final

dels materials.

IES Llorenç

Garcias i Font

Després de la formació dels professors i de l'aplicació a les aules, de cara a finals del segon

trimestre o principis del tercer, farem diverses trobades entre els centres, per tal que els

alumnes posin en pràctica allò que han après, i facilitarem l'ús del català com a interllengua

entre alumnes de diversos centres escolars.

Les idees per aplicar els coneixements pràctics de les gloses poden ser tan diversos com:

Creació d’una pàgina web / blog.

Creació de material didàctic, unitats didàctiques amb exemples del curs realitzat i de les

aplicacions didàctiques amb l’alumnat dels diferents centres.

6. PROPOSTES DE PONENTS

Persones expertes

proposades per a la

formació

Breu currículum

Albert Casals Ibáñez

Albert Casals Ibáñez és professor del Departament de Didàctica de

l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Universitat Autònoma

de Barcelona (UAB). Llicenciat en Antropologia Social i Cultural, per

la UAB, diplomat en Mestre de Primària especialitzat en Educació

Musical a la mateixa universitat i Grau Professional de Violoncel pel

Conservatori de Terrassa. Ha treballat durant deu anys com a

mestre de música de Primària i actualment desenvolupa la seva

tasca en l’àmbit de la formació –inicial i permanent– del professorat i

en l’àmbit de la recerca.

106

La seva activitat investigadora es nodreix de concepcions teòriques

provinents del camp antropològic, musical i educatiu. La seva tesi -i

principal línia de recerca- se centra en l’ús de la glosa a l’escola i en

les relacions didàctiques entre la música i les altres matèries del

curriculum. Paral·lelament, impulsa investigacions en relació a com

l'etnomusicologia pot contribuir a la innovació educativa. És autor de

nombroses publicacions en revistes científiques i professionals tant

de l'àmbit català com espanyol i internacional.

A nivell de projectes, cal destacar que, entre d'altres, participa o ha

participat com a expert en dos projectes Comenius que

aprofundeixen en l'aprenentatge interdisciplinari a partir de la

música i en un I+D sobre l'impacte de l'educació musical en el

context espanyol.

Entre d'altres xarxes i grups d'investigació, forma part del Grup de

Recerca Música, Veu i Educació (GRUMED), reconegut com a Grup

de Recerca Consolidat per la Generalitat de Catalunya (2014 SGR

1276). Així mateix, és membre actiu de PRIME (Practice and

Research in Integrated Music Education), actualment Special

Interest Group de la ISME.

Mateu Matas Ordinas

“Xurí”

7h-8h

Conjuntament amb

Maribel Servera

Matamales

Mateu Matas Ordinas (Santa Margalida, 1982), més conegut pel

nom popular de Mateu Xurí, és un dels més rellevants exponents de

la nova generació de glosadors mallorquins i una de les principals

veus de la cançó improvisada a la Mediterrània,[1] impulsor definitiu

de la recuperació d'aquest gènere.[2] Ha participat en diversos

festivals i encontres internacionals mostrant gran habilitat per a

improvisar versos en pocs segons, sense acompanyament musical i

amb una perfecció formal i de contingut.[1] Des de l'entitat

Glosadors de Mallorca ha impulsat una intensa activitat pedagògica

per recuperar aquesta forma de cançó improvisada de la qual fins fa

pocs anys teníem només referents de cantadors pertanyents a la

cadena tradicional.[3][4] Molts mitjans i publicacions l'han

considerat, tot i la seva joventut, un dels millors mestres

improvisadors del moment.[5]

L'any 2005 fou guardonat amb el premi Bartomeu Rosselló-

Pòrcel[6] en la XIX edició dels premis 31 de Desembre, que

organitza anualment l'Obra Cultural Balear.[7] Ha posat veu a la

banda sonora de la campanya de l'Obra Cultural Balear "Sus

Mallorca", juntament amb el cantant Pep Suasi i les músiques del

poeta, cantador, guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver.

107

Maribel Servera

Matamales

Mestra d'Educació Física per la UIB

Glosadora

Felip Munar

2h

És mestre -especialitat en llengua espanyola i francesa-,llicenciat de

grau i doctor en filologia catalana i lingüística general per la UIB.

Ha treballat de mestre (CP Porreres, CP Gabriel Alzamora, Centre

d'Adults Son Canals (1982-1989) i professor (IES núm. 6 -1989-

1991); ha estat assessor de llengües al Centre de Professorat i

Recursos de Palma (1991-1994) i assessor tècnic docent de la

Delegació Provincial del Ministerio de Educación y Ciencia (1994-

1997). És professor associat de la Universitat de les Illes Balears,

d'ençà del curs 1994/95, on imparteix, o ha impartit, les matèries de

Cultura Popular Catalana, Història i Didàctica de la Literatura Infantil

i Juvenil Catalana, Aprenentatge de Llengües en contextos

multilingües i Habilitats Lingüístiques. És professor del Màster en

Formació del Professorat de la UIB d'ençà del curs 2008/09, i del

Postgrau de Direcció de Centres Educatius en el CESAG.

7. PROPOSTES D’APLICACIÓ I TRANSFERÈNCIA

Aplicacions previstes dins les aules i/o dins el centre.

Memorització de cançons populars de Sant Antoni i darrers dies

Creació de cançons i gloses a partir de tonades populars

Improvisació de quartetes senzilles.

Realització de mostres d'improvisació amb ocasió de les festes de Sant Antoni, darrers dies i

Dia del llibre.

Producció de gloses dins diferents programes de cada centre

Transferència a l’alumnat

Incrementar l'ús social de la llengua catalana a l'àmbit extraacadèmic i informal.

Viure i sentir-se pròpies les tradicions de l’entorn, potenciant el sentiment de poble i promovent

activitats de projecció externa

Desenvolupar la competència comunicativa i lingüística, la competència artística i cultural, i la

competència de tractament de la informació i comunicació.

Millorar la convivència escolar.

8. CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

Criteris d’avaluació específics del programa formatiu

Comprensió i producció de gloses pels alumnes

108

Increment de l'ús de la llengua catalana en situacions informals i extraacadèmiques

Enquesta anual d'usos lingüístics .

Criteris d’avaluació generals

Per als participants a les activitats formatives en les quals hi hagi una fase presencial, serà

condició necessària per al reconeixement, la participació continuada i activa amb assistència

obligatòria al 85% d’aquesta fase presencial. En el cas de tenir una fase en línia no presencial,

serà condició necessària l’avaluació positiva a totes les activitats obligatòries.

109

Annex 3. Programació de serveis i d'activitats complementàries i

extraescolars

1.Membres de la comissió i coordinació d'extraescolars. La comissió d'Extraescolars està formada pels següents membres:

Maria Antònia Febrer Llull Departament de Castellà

Eva María Tomàs Departament d’orientació Cap estudis de batxillerat

Miquel Garau Genovard Departament de Plàstica Coordinador d’Audiovisuals

Violeta Ontavilla Matschilles

Departament de plàstica Membre de la Comissió de Solidaritat

Carme López Martí Departament d’Educació Física

Aina Riera Miquel Departament de matemàtiques

Maria Arenas Departament d’Orientació Coordinadora de comunicació

Josep M. Caba Naudí Departament de física i química Coordinador d’extraescolars

La reunió de la comissió serà els dimarts de 8 a 8’55 h. 1.1.Objectius i funcions de la Comissió i organització d'extraescolars. 1.1.1.Objectius de la comissió. -Fomentar la convivència entre els diferents components de la comunitat educativa i si és possible amb altres centres i institucions locals. -Planificar les activitats complementàries dins de l'organització general del centre. -Afavorir l'obertura del centre al seu entorn, potenciant les relacions amb les institucions locals i associacions. -Col·laborar en la realització de les activitats extraescolars que són iniciativa dels diferents departaments didàctics. -Estar obert a possibles propostes d'activitats que sorgiran durant el curs. -Afavorir i potenciar la utilització de les instal·lacions del centre, sobretot l'espai de la biblioteca, la sala d'audiovisuals, el poliesportiu... -Servir de dinamitzador cultural a través de l'organització de concerts, conferències, trobades amb personalitats rellevants per a determinades activitats. -Organitzar la connexió amb els professors, departaments i tutors a través dels coordinadors de cicle. -Continuar amb les relacions reals i profitoses amb l'Ajuntament i amb l'Amipa. -Fomentar l'Associació d'alumnes. -Col·laborar en la creació de la revista del centre. -Potenciar les diades o setmanes culturals. -Implicar a la comunitat educativa en compromisos ecologistes o de solidaritat. 1.1.2.Funcions de la comissió d'extraescolars. -Gestió de les sortides proposades pels diferents departaments (comanar autocars, comanar visites als llocs en concret, coordinar horaris, fer els fulls d'avís als pares, avisar a caporalia...). -Organització de tallers proposats pels departaments, coordinant horaris I encomanant activitats. -Organització i coordinació dels tallers de final de trimestre, que tenen lloc els dies previs a les

110

vacances. -Organització i coordinació de les festes populars o diades que se celebrin al centre. -Organització i coordinació de les activitats encaminades a obtenir fons pel viatge de final de curs de 4t ESO. -Organització de la tria del viatge de final de curs de 4t ESO. -Col·laborar amb altres comissions i departaments en activitats com: Concert de Nadal, Concurs de Poesia de Sant Jordi, Lectura de les llengües de l'institut... -Informar a tot el professorat de totes les activitats que es realitzen. 2.Tipologia de sortides i activitats. 2.1.a)SORTIDA O ACTIVITAT ORDINÀRIA. És aquella contemplada al mateix currículum escolar i inclou les activitats complementàries proposades pels departaments didàctics. Es faran en horari lectiu amb la participació dels grups-classe i amb el quòrum mínim exigit pel centre (un 70% del total de l’alumnat), excepcionalment i amb el vist i plau de l’equip educatiu es podrà autoritzar una sortida amb un quòrum inferior. Tindran com a objectius principals reforçar i complementar els continguts del currículum de l’àrea, estimular la iniciativa i creativitat dels alumnes i fomentar actituds positives de col·laboració i de participació. (...)

En aquest apartat s’han d’incloure necessàriament les sortides de tutoria que són

activitats molt vàlides per afavorir la cohesió de grup, sobretot al primer cicle d’ESO.

(...)

2.1.b)SORTIDA O ACTIVITAT EXTRAESCOLAR.

És aquella inclosa al pla d’activitats extraescolar del centre i aprovada pel consell

escolar. Els objectius d’aquestes activitats seran, a més de completar el currículum dels

alumnes, fomentar l’ús del temps lliure amb responsabilitat i creativitat, afavorir

l’ampliació d’horitzons culturals i aprofundir en el coneixement del propi medi.

Es realitzaran, si és possible, en horari no lectiu i hi poden participar alumnes de

diferents grups i etapes. Aquestes activitats poden ser proposades pels diferents

departaments didàctics, per la comissió d’activitats complementàries i extraescolar i per

la totalitat del centre; seran coordinades per la comissió d’activitats extraescolar amb

els professors responsables. En aquest apartat, el nostre centre ja té una petita

trajectòria en la participació en concursos i/o activitats que s’organitzen en connexió

amb diferents departaments didàctics.

2.1.c) JORNADES CULTURALS I LÚDIQUES DE FINAL DE TRIMESTRE. Són aquelles que es duen a terme els dies previs als períodes de vacances. Compten amb la subvenció de l’AMIPA i una dotació econòmica específica del centre, per tant, han de ser objecte d’una memòria de gestió on es justifiquin les despeses realitzades. 2.1.d) SORTIDA O ACTIVITAT EXTRAORDINÀRIA. És aquella que es pot realitzar fora de l’illa i que té una durada superior a un dia lectiu. El criteri general del centre contempla una d’aquestes sortides al curs final de cada cicle. És convenient la participació dels tutors o professors implicats amb suficient antelació, en tant que asseguren el dinamisme i la implicació imprescindible abans i durant l’activitat.

1. Sortida / acampada per a les tutories de 2n d’ESO. Té com a finalitat regraciar el bon comportament i afavorir la convivència. Ha de tenir un caire lúdic, cultural i

111

econòmicament assumible. 2. Viatge d’estudis de 4t ESO. Per a l’organització d’aquest viatge s’ha de comptar amb el criteri dels alumnes i amb el dels pares, als que es mantindrà informats des del primer moment. (...) 3. Viatge 1r i 2n de BATXILLERAT. Es pot organitzar amb la finalitat de reforçar continguts acadèmics i / o visitar l’oferta universitària que no es troba a les Illes. S’ha de fer abans del tercer trimestre i no pot tenir una durada superior als dos dies lectius. 4. Jornades de mostra o fires per als grups d’iniciació professional i cicles de formació professional. Han d’anar orientades a afavorir la formació, el coneixement i els interessos d’aquest alumnat. 5. Intercanvis escolars. El centre ha d’afavorir l’obertura i l’intercanvi dels seus alumnes amb els d’altres contextos geogràfics i culturals. (...)

*A l'hora de programar aquestes activitats s'han de tenir en compte una sèrie d'aspectes: a. No es poden proposar activitats les dues setmanes prèvies a les sessions d’avaluació i durant les sessions d’avaluació. b. Acceptació dels pares i mares dels alumnes. c. Seguretat del transport elegit. d. Interrupció del calendari escolar, períodes d'avaluació i de les programacions didàctiques previstes. e. Relació amb els objectius i continguts inclosos en les programacions dels departaments didàctics. f. Autorització de l'activitat a través dels conductes reglamentaris. 2.2.Organització de sortides. El Departament que vulgui realitzar una sortida amb algun nivell ha de seguir les següents passes: a) Emplenar la sol·licitud d'organització d'activitat extraescolar (la trobareu a la pàgina web de l'institut iespuigdesafont.cat a l'apartat d'extraescolars, penjada al taulell d'extraescolars de la sala de professors o la podeu demanar al coordinador) i entregar-la al coordinador d'extraescolars (Josep M. Caba, Departament Fís i Quím). És imprescindible per obtenir les dades suficients per poder continuar. Abans de triar una data, s'ha de consultar el calendari, (sala de professors: tauló d'extraescolars), a fi de què no coincideixin dues activitats el mateix dia. El Departament organitzador juntament amb el coordinador d'extraescolars, han de cercar els professors acompanyants!!! La normativa diu 1 professor per cada 15 alumnes (1 professor per cada 10 alumnes si la sortida és extraordinària). Els professors acompanyants és recomanable que siguin per aquest ordre: professors del departament organitzador, tutors i/o professors dels cursos afectats. b) Extraescolars vos prepararà el full d'autorització de sortida que s'ha d'entregar als alumnes perquè aquests el tornin signat pels pares juntament amb els diners de la sortida. Els professors del Departament organitzador i que tenen els alumnes que van d'excursió, són els encarregats de repartir les autoritzacions, recollir-les, recollir els diners i guardar-ho tot. c) Extraescolars comanarà l'autocar. AL MENYS DOS DIES ABANS, EL COORDINADOR HA DE SABER EL NOMBRE EXACTE DE NINS QUE VAN A LA SORTIDA PER AVISAR ALS AUTOCARS. SEGUIDAMENT ES PORTARAN ELS DINERS DE L'AUTOCAR A SECRETARIA. (Per mantenir el preu de 7,15€ per alumne han de ser al menys 35). El Departament organitzador, ho ha de comunicar a Extraescolars tot d'una en saber-ho!! d) Extraescolars passa un full a caporalia la setmana abans, on figura tot el que surt al full

112

d'organització d'activitat. Caporalia organitza les guàrdies per suplir als professors acompanyants i per guardar els nins que no van a l'excursió. Per això és imprescindible que: -s'hagin cercat professors acompanyants -el departament hagi confeccionat una llista i passat al coordinador un llistat dels nins que no van a l'excursió (totes les sortides són obligatòries, consultau normativa d'extraescolars). *recordau que els professors que van a l'excursió han de deixar feina preparada a caporalia per cada grup que tenen el dia de la sortida. e) És convenient que quan es vulgui realitzar una sortida es revisi la normativa. f) Un cop realitzada la sortida s'ha d'emplenar el full de valoració de l'activitat. Pel que fa a aquesta organització de sortides cal recordar:

a. El consell escolar va decidir que cada grup no pot fer més

de 6 excursions per any (dues per trimestre), entre totes les assignatures. Es pot fer una

sortida “extra”, si l’equip educatiu dels cursos afectats ho decideix per majoria simple.

b. Els alumnes de 4t d’ESO van de viatge d’estudis

normalment durant la segona avaluació. Caporalia tindrà un llistat dels alumnes que van de

viatge. Els altres han de venir a classe.

c. Totes les sortides previstes són al calendari penjat a la sala

de professors. Al taulell de sortides es penja una nota especificant cada activitat i els grups

afectats, una setmana abans que tingui lloc.

d. Si hi ha menys d’un 70% de participació en una sortida

ordinària, la sortida es podrà anul·lar. Totes les sortides, són obligatòries (excepte viatge

d’estudis, acampada 2n Eso, viatge de batxillerat).

e. No es podran realitzar sortides dues setmanes abans de

les sessions d’avaluació i durant les sessions d’avaluació.

f. Les assignatures optatives no poden fer una activitat sols.

S’ha de coordinar una sortida, per a que hi vagi tot el grup classe.

g. El Consell Escolar va decidir que les sortides escolars (sense incloure l'autocar) no poden

costar en cap cas més de 10€. En cas que la sortida proposada valgui 10 o més € serà el

Consell Escolar qui decidirà si es pot dur a terme o no la sortida.

2.3.Normativa d'extraescolars.(Aprovada el 18-10-05 per C.C.P). Normes generals de les activitats extraescolars:

1. Per fer una sortida en qualsevol nivell, el professor/a, o departament organitzador, haurà d'omplir el full de sol·licitud (annex 17). Aquest document s’haurà d’entregar amb prou antelació per poder organitzar amb temps suficient la sortida. En general s’haurien d’entregar amb un mes d’antelació. 2. Els professors que organitzin l’activitat són els responsables de cercar, amb l’ajuda del coordinador d’Extraescolars, els professors/es acompanyants. Generalment hi haurà un professor acompanyant per a cada 15 alumnes. A les sortides fora de l’illa o que tinguin una durada superior a un dia hi ha d’haver un professor acompanyant per cada 10 alumnes. Els professors acompanyants no tenen perquè ser els tutors. Es recomana que siguin membres del mateix departament o professors que coneguin els alumnes. 3.La coordinació d’extraescolars elabora un full d’autorització expressa i per escrit dels pares, les mares o els tutors legals dels alumnes que hi participin. El professors que organitzen la

113

sortida són els responsables del repartiment i recollida tant dels fulls signats dels pares o tutors legals com dels diners, si és el cas. 4. Els grups d’ESO, CFGM, FPB i els de 1r de Batxillerat poden fer fins a sis sortides al llarg del curs (dues cada trimestre). Excepcionalment es podrà fer una tercera activitat si l’equip educatiu dels grups afectats ho decideix per una majoria simple. 5. Els grups de 2n de Batxillerat podran fer fins a tres sortides en tot el curs, que es podran repartir al llarg dels tres trimestres, tot i que és preferible que es facin al llarg de la primera i segona avaluació. 6.Els alumnes del Taller de Llengua podran realitzar quatre sortides el primer any del Taller. Dues el primer trimestre, una el segon i una el tercer, independentment del seu grup classe. El segon any de Taller, solament faran sortides amb el seu grup classe ordinari.

7.Els alumnes que novan a la sortida han de venir obligatòriament al centre. Això és normatiu per a qualsevol nivell que faci una sortida. En cas de no venir, hauran de justificar les faltes i, segons el cas, podran ser amonestats o castigats si no han vingut expressament. 8.Totes les sortides ordinàries són obligatòries. Si hi ha menys d’un 70% de participació, la sortida es podrà anul·lar. En canvi les sortides extraescolars (viatges d’estudis, acampada...) no ho són, els alumnes que no hi vagin estan obligats a anar al centre. 9.No es podran realitzar sortides ni activitats en època d’exàmens o sessions d’avaluació, ni tampoc 15 dies abans de cada avaluació 10.Les assignatures que no tenen tot el grup dins de classe poden fer una sortida a l’any amb la part del grup que tenen. Aquesta sortida no ha de computar com una de les sortides de tot el grup. 11. El viatge d'estudis de 4t d’ESO es farà preferiblement durant la segona avaluació. Caporalia tindrà un llistat dels alumnes que van de viatge. Els altres han de venir a classe. 12.Totes les sortides i activitats (siguin de la tipologia que siguin) estan regulades per la normativa vigent al centre (ROF). Durant l’activitat lectiva queda a criteri dels professors acompanyants l’ús d’aparells electrònics i telèfons mòbils. Es recorda a tota la comunitat educativa que està prohibit fumar, beure alcohol i ingerir qualsevol tipus de droga durant qualsevol activitat o sortida. 13. No podran anar a la sortida i, per tant, no computen a l’hora de calcular el percentatge mínim de participació, els alumnes que compleixin algunes de les següents condicions: a. Si ha perdut punts del seu carnet. Es valorarà en cada cas individualment si podrà fer la sortida o haurà de quedar al centre. b. Si té expedient disciplinari o resolució de conformitat. Es valorarà en cada cas individualment si podrà fer la sortida o haurà de quedar al centre. c. Si ha estat expulsat. El tutor del curs decideix qui pot anar a la sortida/activitat es compleixi o no aquesta normativa juntament amb Caporalia i el professor d’àrea corresponent. 14. Els alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius participaran a les activitats de Sant Antoni (cursa solidària i fogueró) i Carnestoltes. Si un grup sencer decideix no participar -hi, quedarà a la seva classe amb el seu tutor. A la resta d’activitats com Sant Jordi, les Verges...els alumnes de Batxillerat hi participaran només durant el temps de l’esplai sense possibilitat d’agafar temps d’una altre classe. Tampoc no participaran a les activitats de final de Trimestre. 15. Per programar aquestes activitats, s'han de tenir en compte els aspectes següents: a. Hi ha d'haver l'acceptació dels pares i de les mares dels alumnes. b. Seguretat del transport elegit. c. Interrupció del calendari escolar, períodes d'avaluació i de les programacions didàctiques previstes. d.La sortida ha de tenir relació amb els objectius i continguts inclosos en les programacions dels departaments didàctics. e. Autorització de l'activitat a través dels conductes reglamentaris. 16.En un període màxim de 2 dies abans de la sortida el departament organitzador entregarà les llistes dels alumnes que hi van al coordinador d’extraescolars i el diner a secretaria. En aquest moment serà quan la coordinació d’extraescolars comprovarà si és compleix el mínim d’assistents i es confirmarà la reserva del servei de transport, si és el cas. En cas d’incomplir el termini d’entrega de les llistes es suspendrà l’activitat extraescolar. 17.Cadascuna de les activitats i sortides origina un expedient en el qual ha de figurar un resum de les dades de l’activitat, incidències i circumstàncies esdevingudes i també l’aprofitament

114

didàctic aconseguit. L’expedient resta en poder del coordinador d’activitats complementàries i extraescolars o de la secretaria del centre. Annex 18 18.En el cas de les sortides escolars que tinguin una durada superior a un dia i/o s’hagi de sortir fora de l’illa de Mallorca, s’ha de tenir en compte que es necessita: a. L’autorització del DIE. Les sol·licituds s’adreçaran al DIE amb una antelació mínima de 30 dies a la data de realització, i la sortida no podrà realitzar-se sense obtenir autorització escrita. b. Fotocòpia de la cartilla de la Seguretat Social o similar així com altres dades especifiques relatives a necessitats mèdiques. c. Autorització del transportista per al transport de menors. d. Assegurança d'accidents i de malaltia, com també normes pràctiques per a resoldre situacions imprevistes amb els participants. En el cas que la cobertura de les assegurances esmentada anteriorment no siguin del tot satisfactòries per als organitzadors, es contractarà una assegurança complementària amb recàrrec al pressupost de la sortida per als conceptes no coberts a les pòlisses.

2.4. Documentació per realitzar una sortida.

SOL·LICITUD D’ORGANITZACIÓ D’ACTIVITAT EXTRAESCOLAR

DEPARTAMENT I PROFESSOR/A QUE SOL·LICITA L’ACTIVITAT:

DATES EN QUÈ ES VOL REALITZAR:

HORARI SORTIDA:

HORARI ARRIBADA:

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT I OBJECTIUS PEDAGÒGICS

FORMA DE SOL·LICITA L’ACTIVITAT:

GRUPS PARTICIPANTS I NOMBRE D’ALUMNES DE CADA UN:

PROFESSORAT ACOMPANYANT:

MITJÀ DE TRANSPORT:

PREU DE L’ACTIVITAT:

OBSERVACIONS: (Materials, roba,...)

VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT EXTRAESCOLAR

115

DEPARTAMENT: PROFESSOR/A RESPONSABLE DE L’ACTIVITAT:

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:

INCIDÈNCIES I CIRCUMSTÀNCIES ÉSDEVINGUDES:

APROFITAMENT DIDÀCTIC ACONSEGUIT:

3.Programació d'activitats. 3.1.Quadre d'activitats organitzades directament per la comissió i coordinació d'Extraescolars. (Aprovat pel consell escolar dia 20-09-16)Activitats previstes durant aquest

curs 16-17 organitzades per la comissió i coordinació d’extraescolars, i que han estat aprovades pel

consell escolar del dia 20/9/2016

116

ACTIVITAT DATES CURSOS AFECTATS

Sortides tutorials 1er, 2on i 3er trimestre Tots

Sortides organitzades per les diferents

àrees/matèries/coordinacions

1er, 2on i 3er trimestre *totes aquestes sortides figuren a la

programació d'àrea o matèria corresponent.

Xerrades organitzades per les diferents

àrees/matèries/coordinacions

1er, 2on i 3er trimestre *tots aquestes xerrades figuren a la

programació d'àrea o matèria corresponent.

Xerrades sobre Educació vial/protecció

de dades, drogues, tabac,…

1er, 2n trimestre i 3er trimestre Tots

Sortida al Fòrum gastronòmic de

Girona Febrer o Març CFGM cuina 1r i 2n curs

Acampada Parc Natural de LLevant 1er trimestre 1r, 2n, 3r i 4rt ESO

Sortida a Barcelona al teatre 30 novembre, 1 i 2 desembre 1r i 2n de Batxillerat

Festivitat de les Verges Setmana del 21 d’octubre Tots (Batx i Cicles només el temps del

pati)

Activitats final de trimestre Darrera setmana abans de les

vacances de Nadal

Eso i FPB

Festa de Sant Antoni Setmana del 17 de gener o anterior Tots

Carnaval A determinar Tots

Activitats final de trimestre A determinar Eso I FPB

Cursa solidària 3er trimestre Tots

Acampada de 2n 3r trimestre 2ons ESO

Intercavi d’alumnes amb un altre

institut

3r trimestre Alumnes de 2n ESO

Viatge cultural a Itàlia Al llarg del curs Dept de clàssiques

Dia del llibre + berenar intercultural Setmana del 23 d’Abril o posterior Eso I FPB

3 Programes Erasmus Durant el curs Alumnes de cuina i d’altres cursos

Viatge d'estudis 4art 2on trimestre o 3er trimestre 4arts Eso i FPB2

Acollida centres de primària 3er trimestre 1ers Eso

117

Activitats final de curs A determinar Eso I FPB

Festa fi de curs A determinar 4rt Eso, FPB, CFGM i 2on Batxillerat

Projecte de solidaritat i cooperació Al llarg del curs Tots

*Aquestes activitats són les establertes en el mes de setembre, per tant durant el curs

en sortiran més i s'aniran afegint a aquest quadre resum. Algunes dates potser que

variin degut a la disponibilitat/no disponibilitat dels departaments, llocs de visita, ...

Annex: Sortides addicionals que s’han d’aprovar per consell escolar el dia ..............

ACTIVITAT DATES CURSOS AFECTATS

Sortida / Intercanvi Febrer 2017 CFGM cuina 1r i 2n curs

Sortides per a la realització de

classes pràctiques

Durant el curs FPB i CFGM de cuina

*Aquestes activitats són les establertes en el mes de setembre, per tant durant el curs ensortiran més i s'aniran afegint a aquest quadre resum. Algunes dates potser que variin degut a la disponibilitat/no disponibilitat dels departaments, llocs de visita, ... Annex.1.Documentació entregada a tots els Departament.

118

Annex 4. Memòria administrativa

a) Estadística de principi de curs A continuació hi ha, per nivells i grups, la següent informació de principi de curs:

Total d’alumnes matriculats (737)

Total d’alumnes homes i total d’alumnes dones. (371 homes i 366 dones)

Total d’alumnes repetidors (113)

Total d’alumnes NESE (123)

Total d’alumnes estrangers (106)

Total d’alumnes que utilitzen el servei de transport escolar. (289)

Estadístiques dels alumnes de 1r d’ESO

Grups 1r ESO A 1r ESO

B 1r ESO C

1r ESO

D 1r ESO E

1r ESO

F TOTALS

Total d’alumnes

matriculats 26 26 24 26 26 26 154

Homes 13 12 10 12 12 13 72

Dones 13 14 14 14 14 13 82

Repetidors 5 6 5 7 5 6 34

NESE 6 7 5 7 4 5 34

Estrangers 4 6 4 3 4 2 23

Transport

Escolar 13 14 12 15 14 14 82

Estadístiques dels alumnes de 2n d’ESO

Grups

2n

ESO A

2n

ESO B

2n

ESO C

2n

ESO D

2n

ESO E 2nESO F

2n ESO

G

TOTAL

S

Total d’alumnes

matriculats 24 23 25 24 25 25 24 170

Homes 13 11 9 10 12 10 12 77

Dones 11 12 16 14 13 15 12 93

Repetidors 1 2 6 5 6 4 3 27

NESE 4 5 7 6 7 5 6 41

ALTER/PISE 1 3 1 1 1 1 1 9

Estrangers 5 3 2 5 2 1 5 23

Transport

Escolar 13 10 11 12 13 11 11 81

119

Estadístiques dels alumnes de 3r d’ESO

Grups 3r ESO A 3r ESO B 3r ESO C 3r ESO D 3r ESO

E TOTAL

Total d’alumnes

matriculats 22 22 23 22 20 109

Homes 11 12 12 12 12 59

Dones 11 10 11 10 8 50

Repetidors 3 2 3 2 4 14

NESE 3 3 2 5 3 16

Estrangers 5 2 4 1 1 14

Transport

Escolar 11 7 13 13 8 52

Estadístiques dels alumnes de 4t d’ESO

Grups

4t

ESO

A

4t ESO

B 4t ESO C 4t ESO D 4t ESO E TOTALS

Total d’alumnes

matriculats 27 28 27 19 19

1

2

0

Homes 16 13 20 6 9 64

Dones 11 15 7 13 10 56

Repetidors 0 2 2 4 3 11

NESE 4 2 5 2 2 15

Estrangers 5 3 6 0 2 16

Transport Escolar 14 16 17 5 11 63

Estadístiques dels alumnes de 1r de Batxillerat

Grups 1r Batx A 1r Batx B TOTAL

Total d’alumnes

matriculats 29 29

5

8

Homes 16 12 28

Dones 13 17 30

Repetidors 1 3 4

Estrangers 4 2 6

120

NESE 1 0 1

Estadístiques dels alumnes de 2n de Batxillerat

Grups 2n Batx A 2n Batx B TOTAL

Total d’alumnes

matriculats 24 129 53

Homes 9 5 14

Dones 16 23 39

Repetidors 0 0 0

Estrangers 4 3 7

NESE 1 1 2

Estadístiques dels alumnes de Formació Professional Bàsica

Grups 1r Electricitat

i Electrònica

2n Electricitat i

Electrònica

1r Cuina i

Restauració

2n Cuina i

Restauració

TOTA

L

Total d’alumnes

matriculats 15 4 15 3 37

Homes 15 4 13 1 33

Dones 0 0 2 2 4

Repetidors 0 4 3 3 10

NESE 6 1 3 1 11

Estrangers 9 0 2 2 13

Transport

Escolar 7 1 3 0 11

Estadístiques dels alumnes del CFGM de Cuina

Grups 1r 2n TOTAL

Total d’alumnes matriculats 27 9 36

Homes 17 7 24

Dones 10 2 12

Repetidors 4 9 13

NESE 8 0 3

Estrangers 4 0 4

121

A la taula següent hi ha el recompte dels alumnes estrangers del nostre centre agrupats pel

país d’origen,

PAÍS ESTRANGER NÚM. D'ALUMNES

Alemanya 19

Argentina 11

Bolívia 4

Brasil 1

Bulgària 2

Colòmbia 8

Cuba 1

El Salvador 1

Equador 4

Eslovàquia 1

Hongria 1

Hondures 2

Itàlia 6

Marroc 7

Nigèria 6

Pakistan 4

Paraguai 1

Perú 1

Polònia 2

Regne Unit 2

República Dominicana 4

República Txeca 1

Romania 2

Senegal 4

UcraIna 1

Uruguai 1

Xile 1

Xina 8

TOTAL 10

De 742 alumnes 113 són estrangers, això és el 15,36% del total, de 28 nacionalitats.

b.) Estat de les instal·lacions i equipaments.

El centre es va inaugurar fa 19 anys. És relativament nou tot i que l’edifici presenta mancances

de construcció i d’espai: goteres, esquerdes, persianes que hqn perdutb les lames de pvc,

vidres esberlats, canonades estretes i de mala qualitat... Així que, a poc a poc, fent peticions

122

per escrit i amb registre de sortida a la Conselleria i, de vegades, assumint nosaltres les

despeses, anem comprant, substituint o arreglant els desperfectes i les mancances.

Amb l’IBISEC tenim un contacte permanent a fi d’arreglar tot el que dificulta la bona estada al

centre. Tanmateix, l’eficàcia a resoldre les nostres peticions és lenta i insuficient, per falta de

recursos econòmics d’aquest organisme. Des de fa tres cursos que l’IBISEC no fa cap inversió

al centre tot i les peticions. Aquest curs està compromesa l'ampliació de les instal·lacions de FP

de cuina i la supressió de barreres arquitectòniques.

Pel que fa als equipaments, el pressupost de l’institut s’utilitza per a l’adquisició de

material per a tot el centre –departaments, tallers, aules...- i per renovar tot el que està en

males condicions o es trenca (persianes, panys de les portes, llums...)

Evidentment, amb el CFGM de Cuina, les FPB de cuina i electricitat, els tallers i els

departaments d’educació física i tecnologia, les despeses són majors. El curs de FPII enguany

han iniciat la substitució de les bombetes fluorescentes per altres LED, més eficients

energèticament. Estaria bé que la conselleria d'educacióes fes càrrec d'aquesta inversió.

La coordinadora de riscos laborals ha revisat, amb els professionals d’aquest camp, com

sempre, les mànegues contra incendis, les cintes antilliscants (se n’hi ha afegit enguany moltes

més), els extintors i les calderes de la calefacció.

Una de les mancances més clares del centre és la dotació d’ordinadors per a tot el personal

que treballa al centre. Les aules tenen equipament informàtic, però els ordinadors portàtils dels

alumnes han tornat molt vells i només estan dotades les aules de 1r. i 2

n,. Enguany es

destinaran part d'aquests ordinadors portàtils als cursos de 3r. i 4

t d'ESO. També són

insuficients i vells els situats als espais dels professors i el personal no docent. El centre

assumeix aquestes despeses, que, en lloc d’augmentar-ne el nombre, serveixen per substituir

els aparell més antics i obsolets.

A principi del curs 15/16 el centre va comprar bancs exteriors per al pati i papereres interiors

per a millorar la neteja del centre. Enguany està prevista la ja esmentada ampliació del centre

per dotar-lo d'una nova cuina i eliminar barreres arquitectòniques. Pensam que és una bona

ocasió per a redissenyar els patis, bordejar els jardins amb bancs perimetrals que serveixin de

seients pels alumnes (no es poden posar més bancs i serà difícil recol·locar els situats ara a la

zona on s'ampliarà el centre), dignificar els jardins convertint-los en horts escolars lligats a l'aula

de compensatòria i recuperar la FPB de jardineria qu ja va funcionar fa uns anys,

Volem ampliar la recollida selectiva que actualment es fa a les aules també als patis, lligada al

començament de treballs per projectes recol·locant les papereres de plàstic de les aules i

posant-les al pati. A les aules es col·locaran papereres produïdes i dissenyades al taller de

compensatòria en col·laboració amb el departament de les finestres, sobre tot les orientades

de Tecnologia, que cada grup classe haurà de personalitzar. També volem ampliar el reciclatge

a la producció de compost, lligada als jardins/hort escolars.

Durant les passades vacances s'han pintat 22 aules del centre i s'ha iniciat una revisió del

manteniment general del centre.

123

L'edifici, en general està envellint malament. Hi ha greus problemes d'aïllament tèrmic a les

plantes superiors. Les teulades no són accessibles, cosa que dificulta la seva utilització per part

dels cursos de FPB d'Electricitat que hi tenen instal·lades antenes de telecomunicacions. Les

lames de PVC de les finestres (i els seus marcs i mecanismes de ferro) sobre tot les orientades

a l'Est i Sud es troben en un pèssim estat i caldria substituir-les totes per altres d'alumini, de

manteniment més fàcil i durador (a més de més justificables ecològicament). Aquesta és una

inversió que no pot assumir el centre i que es preveu demanar a l'IBISEC. A més de la seva

falta funcionalitat degut al seu mal estat, que dificulta molt la tasca docent per la molèstia del

sol, estèticament el seu efecte és penòs. En el seu 20 aniversari l'IES puig de Sa Font

necessita una important rentada de cara de les seves instal·lacions en paral·lel als canvis

d'actualització pedagògica que també estam abordant

Volem ampliar la recollida selectiva que actualment es fa a les aules també als patis, lligada al

començament de treballs per projectes recol·locant les papereres de plàstic de les aules i

posant-les al pati. A les aules es col·locaran papereres produïdes i dissenyades al taller de

compensatòria en col·laboració amb el departament de les finestres, sobre tot les orientades

de Tecnologia, que cada grup classe haurà de personalitzar. També volem ampliar el reciclatge

a la producció de compost, lligada als jardins/hort escolars.

Durant les passades vacances s'han pintat 22 aules del centre i s'ha iniciat una revisió del

manteniment general del centre.

L'edifici, en general està envellint malament. Hi ha greus problemes d'aïllament tèrmic a les

plantes superiors. Les teulades no són accessibles, cosa que dificulta la seva utilització per part

dels cursos de FPB d'Electricitat que hi tenen instal·lades antenes de telecomunicacions. Les

lames de PVC de les finestres (i els seus marcs i mecanismes de ferro) sobre tot les orientades

a l'Est i Sud es troben en un pèssim estat i caldria substituir-les totes per altres d'alumini, de

manteniment més fàcil i durador (a més de més justificables ecològicament). Aquesta és una

inversió que no pot assumir el centre i que es preveu demanar a l'IBISEC. A més de la seva

falta funcionalitat degut al seu mal estat, que dificulta molt la tasca docent per la molèstia del

sol, estèticament el seu efecte és penòs. En el seu 20 aniversari l'IES puig de Sa Font

necessita una important rentada de cara de les seves instal·lacions en paral·lel als canvis

d'actualització pedagògica que també estam abordant

LES DEMANDES PER AQUEST CURS

• Continuem demanant a l'IBISEC el porxo cobert perquè els alumnes tinguin un espai a

l’exterior on aixoplugar-se a l’hora del pati en cas de pluja i/o molt de sol (fa més de tretze anys

que es demana)

• Sol·licitam la revisió del projecte de supressió de barreres arquitectòniques, instal·lació

del nou ascensor i homologació de l'actual.

124

• Recuperar les grades de les pistes esportives que es contemplaven al projecte inicial

de fa gairebé 20 anys i modificar-les perquè compleixin la funció de connectar les pistes

esportives amb la part alta del pati. Ja hem tengut accidents per caiguda d'alumnes a la zona

del terraplè existent entre la barrera perimetral del centre al vial d'accés al poliesportiu i la pista

esportiva.

• Equilibrar el terraplè que actualment es troba entre els dos nivells del pati, i situar´hi

els arbres que recorden els alumnes morts en aquesta zona central del pati.

• Vorejar totes les zones enjardinades amb murs/bancs perimetrals que tenguin una

funció: múltiple: actuar com a contenidors dels jardins, incrementar els llocs per seure al pati, i

a l'hora embellir-lo. Equilibrar el terreny dels jardins i aportar-los terra vegetal, ja que l'actual és

de molt mala qualitat

• Substituir les faroles rompudes o inutilitzades (que poden ser perilloses perquè tenen

cablejat a la vista) i tots els sistemes de rec de les jardineres, que es troben inservibles.

• Dotar al centre de les bombetes LED necessàries per substituir les actuals bombetes

fluorescents.

• Recuperar la zona de l'hivernacle, aportant també terra vegetal i donar-li el mateix

tractament de jardí amb zones per asseure-se.

• Connectar la zona de l'hivernacle amb els pati interior i am el primer pis de l'edifici per

facilitar-hi l'accessibilitat.

• Adequar el pati interior per a diferents usos didàctics.

• Fer accessibles les cobertes per poder realitzar el manteniment i la neteja.

• Fer accessible i transitable la coberta que es troba sobre el taller d'electricitat perquè

els alumnes puguin manipular les antenes que hi són instal·lades. Per aquest accés es proposa

dotar la coberta en qüestió d'una barana perimetral. Igualment és necessària convertir en porta

una de les finestres que dona a una petita coberta sobre el passadís del pati interior i instal·lar-

hi una escala fins a la coberta del taller d'electricitat, així com instal·lar-hi baranes.

• Reparar i segellar les vidreres de les caixes d'escaleres, que produeixen inundacions

cada vegada que plou i provoquen molt de perill de relliscar a les zones banyades (passadissos

i escales).

• Insonoritzar les dues aules de música.

• Sol·licitam a l'IBISEC la revisió, per part d'una empresa autoritzada, d'una part de la

instal·lació elèctrica del centre que es troba en un estat molt deficient i també sol·licitam que la

instal·lació elèctrica del centre passi la inspecció periòdica que ha de passar cada cinc anys

realitzada per un Organisme de Control Autoritzat (OCA) i que aquest organisme emeti el

certificant corresponent, segons la ict bt 05 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

A més, el centre demana tenir una persona responsable del manteniment de les instal·lacions.

Aquesta persona s’encarregaria d’una tasca molt important en un centre tan gran com el nostre

i això suposaria un estalvi important en aquesta partida, cosa que podria revertir en una millora

en altres despeses relacionades amb aspectes més pedagògics.

Annex 5. Acta d’aprovació de la PGA pel consell escolar.

126

Annex 6. Certificat d'aprovació de la direcció

Annex 7. Acta d’aprovació de la PGA pel claustre.