programació biologia i geologia 14-15
TRANSCRIPT
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
1
PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT
DE CIÈNCIES NATURALS
IES XARC
CURS 2014-15
ÍNDEX
1 Introducció Pàgina 5
1.1 Materials i recursos didàctics
2 Organització del departament Pàgina 7
2.1 Components del departament
2.2 Distribució de grups
2.3 Reunions de departaments
2.4 Ocupació del laboratori
3 Contribució de l’àrea de Ciències de la Natura al
desenvolupament de les competències bàsiques
Pàgina 12
3.1 Relació entre les dimensions de les cb i els objectius de l’àrea
per l’ESO
4 Programació de primer d’ESO Pàgina 26
4.1 Objectius generals: adequació i seqüència
4.2 Continguts
4.3 Contribució de la matèria a l’adquisició de les cb
4.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització.
4.5 Desdoblaments i complementàries
4.6 Criteris d’avaluació
4.7 Criteris de qualificació
5 Programació de segon d’ESO Pàgina 43
5.1 Objectius específics
5.2 Contribució de la matèria a l'adquisició de cb
5.3 Criteris d'avaluació
5.4 Criteris de qualificació
5.5 Continguts
5.6 Temporalització.
5.7 Material i recursos
5.8 Desdoblaments
5.9 Sortides complementàries
5.10 Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les
competències bàsiques
5.11 Mesures de suport
5.12 Criteris per a l'organització de temps i espai de l'aula
5.13 Avaluació del procés ensenyament-aprenentatge
6 Programació de tercer d’ESO Pàgina 50
6.1 Objectius generals
6.2 Continguts
6.3 Contribució de la matèria a l'adquisició de cb
6.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització
6.5 Desdoblaments i complementàries
6.6 Criteris d’avaluació
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
3
6.7 Criteris de qualificació
7 Programació de quart d’ESO Pàgina 63
7.1 Objectius generals
7.2 Continguts
7.3 Contribució de la matèria a l'adquisició de cb
7.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització
7.5 Desdoblaments i complementàries
7.6 Criteris d’avaluació
7.7 Criteris de qualificació
8 Taller de Ciències Experimentals 3r d'ESO Pàgina 75
8.1 Introducció
8.2 Contribució del taller de ciències experimentals a l'adquisició
de competències bàsiques
8.3 Objectius
8.4 Continguts
8.5 Metodologia
8.6 Criteris d’avaluació
8.7 Criteris de qualificació
9 Programació de Ciències del Món Contemporani 1r batxillerat Pàgina 89
9.1 Introducció
9.2 Contribució específica de la matèria de CMC a les
competències bàsiques
9.3 Objectius
9.4 Continguts
9.5 Seqüenciació d'unitats didàctiques
9.6 Criteris d'avaluació.
9.7 Criteris de qualificació.
10 Programació Biologia i Geologia 1r batxiller Pàgina 98
10.1 Introducció.
10.2 Objectius.
10.3 Continguts
10.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques
10.5 Orientacions didàctiques
10.6 Criteris d’avaluació
10.7 Criteris de qualificació
11 Programació de Tècniques Experimentals de 1r batxillerat Pàgina 113
11.1 Introducció
11.2 Objectius
11.3 Continguts
11.4 Orientacions didàctiques
11.5 Criteris d'avaluació
11.6 Criteris de qualificació
12 Programació de Biologia 2n batxiller Pàgina 133
12.1 Introducció
12.2 Objectius
12.3 Continguts
12.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques
12.5 Orientacions didàctiques
12.6 Criteris d’avaluació
12.7 Criteris de qualificació
13 Mesures de suport i les adaptacions necessàries per a l'alumnat
amb necessitats específiques de suport educatiu
Pàgina 144
14 Avaluació del procés d’ ensenyament-aprenentatge Pàgina 147
14.1 Característiques
14.2 Procediments: mètodes i instruments
14.3 Criteris de qualificació de l'aprenentatge de l'alumnat
14.4 Criteris per elaborar els plans personalitzats de recuperació dels
aprenentatges.
14.5 Avaluacions de pendents de Ciències de la Naturalesa.
15 Enfocaments metodològics Pàgina 155
15.1 Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les
competències bàsiques i als diferents nivells d'aprenentatge
(activitats d'ampliació i reforç)
15.2 Criteris per a l'organització del temps i dels espais. Formes
d'organització de l'aula
15.3 Assignatures vinculades
16 Tractament de llengües Pàgina 157
17 Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i
la comunicació i de l'educació en valors
Pàgina 157
18 Sortides i activitats complementaries curs 2013-14 Pàgina 159
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
5
1- INTRODUCCIÓ
Les programacions han estat elaborades pel conjunt del
professorat del departament. Cadascú s’ha encarregat de les matèries i
nivells que imparteix.
És el sisè any que ens coordinam amb el departament de Física i
Química per impartir les Ciències de la Naturalesa dels nivells de l'ESO.
Enguany, igual que els cursos anteriors, el nostre departament impartirà
les Ciències de la natura de primer d'ESO i realitzarà els desdoblament
de segon i per tant, el departament de Física i Química ens
complementa impartint les Ciències de la natura de segon i els
desdoblaments de primer d'ESO. Així els dos departaments treballam
conjuntament per millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge dels
nostres alumnes.
Aquest curs 2014-15 les reunions del nostre departament i del de Física i
Química seran conjuntes ja que són el mateix dia i a la mateixa hora i
ens reunirem cada quinze dies per coordinar-mos i fer el seguiment de la
programació.
1.1-Materials i recursos didàctics :
LLIBRES DE TEXT
ESO :
En tota l’etapa, com l’any passat, s’utilitzen els llibres de text de
l’editorial Santillana, i ja a tots els nivells el projecte de l’editorial és els
camins del saber.
1r D’ESO. Ed. Santillana. Ciències de la Naturalesa - Projecte: Els camins
del saber Illes Balears.
3r D’ESO. Ed. Santillana. Biologia i Geologia. Projecte: Els camins del
saber. Illes Balears.
4t D’ESO. Ed. Santillana. Biologia i Geologia. Projecte: Els camins del
saber. Illes Balears.
Respecte al material de laboratori el departament elabora uns
materials de pràctiques de laboratori de cada nivell programades per a
realitzar al llarg del curs i s’utilitza el volum 4 del llibre de text per a
desenvolupar activitats i contingut complementari a l’aula.
El departament de Biologia i Geologia ,a més, disposa d'un ampli
assortiment de vídeos i DVD de temàtica relacionada amb les matèries
impartides.
A més a més utilitzam com a eina de comunicació i de treball amb
les famílies i l’alumnat el bloc del departament CN XARC, el canal de
youtube , el compte de facebook i el correu electrònic de gmail cnxarc.
BATXILLERAT:
* BIOLOGIA
- Biologia i Geologia 1er de Batxillerat: Biologia i Geologia. Ed. Santillana,
com el curs anterior.
- Biologia 2n de Batxillerat: Biologia. Ed. Santillana.
* TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS
L‘optativa Taller de Ciències Experimentals de tercer d'ESO no
s‘usa llibre de text però sí altres recursos didàctics com els ordinadors
portàtils, fotocòpies i quadern de treball. Pel desenvolupament
d’aquestes matèries és necessari i imprescindible treballar al laboratori.
* TÈCNIQUES EXPERIMENTALS
L‘optativa Tècniques Experimentals de 1er de Batxillerat no s'usa
llibre de text tampoc però sí altres recursos didàctics igual que TCE i a
més es complementa amb l'assignatura de Biologia i Geologia de 1r
Batxillerat poguent realitzar les tasques pràctiques explicades
teòricament en classe de Biologia i geologia. Pel desenvolupament
d'aquesta matèria també és imprescindible treballar al laboratori.
* CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI
El llibre que s’emprarà és el mateix que els cursos anteriors:
-Ciències del món contemporani, 1r de batxillerat. Projecte: La casa del
saber. Ed. Santillana.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
7
2- ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT
2.1.-COMPONENTS DEL DEPARTAMENT
El departament de Ciències Naturals està integrat per:
- Salvador Llopis Moreno:
- Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques
- Situació administrativa: definitiu
- Antiguitat al centre: catorzè anys
- Experiència docent: desset anys
- Santiago Jiménez Corral :
- Formació: Llicenciat en Ciències Geològiques
- Situació administrativa: interí
- Antiguitat al centre: Segon any
- Experiència docent: Cinc anys
- Andrea Daura Tur : cap de departament
- Formació: Llicenciada en Ciències Biològiques.
- Situació administrativa: definitiva.
- Antiguitat al centre: onzè any
- Experiència docent: tretze anys
2.2 DISTRIBUCIÓ DELS GRUPS
Al present curs els nostres alumnes es distribuiran així:
E.S.O.
- Primer: 6 grups.( desdoblaments FIQ)
- Segon: 6grups.(només desdoblaments)
- Tercer: 5 grups de Biologia i Geologia i 1 grup de TCE
- Quart: 1 grup de Biologia i Geologia.
BATXILLERAT
Primer: 1 grup Biologia i Geologia, 1 grup de TEX i 2 grups de CMC
Segon: 1 grup Biologia.
ANDREA DAURA TUR SALVADOR LLOPIS MORENO
Cap De departament 3h Biologia de 1r batxillerat 4h
Biologia de 2n batxillerat 4h 1 x 3r ESO TCE 2h
1 x Biologia i geologia 4t 3h 2 x 3r ESO 4h
3 x Desdoblament 2n ESO C, E, F 3h 1x Desdoblament 3r ESO 1h
2 x1r ESO 6h 1xDesdoblament de 2n ESO 1h
Coordinadora biblioteca 2h 2 x1r ESO 6h
TOTAL 21h 1 x 1r batx TEX 2H
Santiago Jimènez Corral TOTAL 20h
2 x 1r BATX CMC 4h
2 x1r ESO 6h
3 x3r ESO 6h
1 x Desdoblament 3r ESO 1h
2 x Desdoblament 2n ESO 2h
1 x Desdoblament 4t ESO 1h
TOTAL 20h
2.3.-REUNIONS DE DEPARTAMENT:
Les reunions de departament es realitzaran setmanalment, i
tindran lloc els dijous de 11,05h a 12,00 h. Cada 15 dies es realitzaran
reunions conjuntes amb el departament de Física i Química amb la
finalitat de coordinar el seguiment dels desdoblaments i dels continguts
que es desenvolupen a 1r, 2n i 3r d’ESO.
En ells es tractaran almenys els següents punts:
Informar dels acords presos a la Comissió de Coordinació
Pedagògica.
Possibles despeses del departament.
Informacions rebudes de les Administracions Públiques,
d’editorials, etc.
Anàlisi del desenvolupament dels desdoblaments i de les activitats
programades a principi de curs, per veure si s’està complint la
programació o cal modificar-la. (Seguiment de la programació)
Per nivells, anàlisi el desenvolupament del currículum i els criteris
d’avaluació per a cadascuna de les unitats. (Seguiment de la
programació).
Proposar el desenvolupament de les activitats complementàries i
extraescolars programades.
Revisar el llistat de l’alumnat amb l’àrea pendent i el seu
seguiment durant el curs, ja que cal que presenten periòdicament
tasques així com la realització d’una prova escrita per a poder
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
9
recuperar l’àrea.
Proposar les necessitats immediates del departament així com les
futures, sobre tot en aspectes relacionats amb els recursos
materials.
La necessitat d’aquestes reunions queda palesa amb les importants
decisions que hi tenen lloc, sobretot, la coordinació en els
desdoblaments ja que sinó es realitzàs, l’aprofitament dels mateixos per
part de l’alumnat i el desenvolupament de determinats aspectes
curriculars, és veuria afectat seriosament.
2.4 OCUPACIÓ DEL LABORATORI. DESDOBLAMENTS
Enguany, igual que els cursos passats, es va tornar a sol·licitar a
prefectura poder impartir les classes de batxillerat al laboratori així com
tots els desdoblaments de pràctiques dels grups de l’ESO i les optatives.
A més a més els buits que havien quedat a l’horari del laboratori s’han
omplert amb algunes hores de grups, ja que al laboratori hi cabem un
màxim de 28 alumnes. L’horari d’ocupació del laboratori a quedat de la següent manera:
10 OCUPACIÓ LABORATORI BIOLOGIA I GEOLOGIA CURS 2014-15
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
08:00 A 08:55
DD CN
1r ESO F
SALVA/ V.MATOSES
BIO
2n BATX A
ANDREA
TCE
3r ESO A,B,D
SALVA
08:55 A 09:50
BIO
2n BATX A
ANDREA
DD CN
1r ESO C
SALVA/ GUSTAVO
DD BIG
4t ESO A
ANDREA / SANTI
TEX
1r BATX A
SALVA
BIO
2n BATX A
ANDREA
09:50 A 10:45
CMC
1r BATX B
SANTI
BIO
2n BATX A
ANDREA
DD BIG
3r ESO B/C
SALVA / SANTI
DD CN
1r ESO E
ANDREA/VANESSA
10:45 A 11:05 ESPLAI 1
11:05 A 12:00
BG
1r BAT X A
SALVA
REUNIÓ
DEPARTAMENT
DD CN
1r ESO B
ANDREA/VANESSA
12:00 A 12:55
DD BIG
3r ESO A
SANTI / MATOSES
DD CN
1r ESO D
SANTI / JAVI
BG
1r BAT X A
SALVA
TCE
3r ESO A,B,D
SALVA
BG
1r BAT X A
SALVA
12:55 A 13:10 ESPLAI 2
13:10 A 14:05
TEX
1r BATX A
SALVA
BG
1r BAT X A
SALVA
CMC
1r BATX A
SANTI
DD CN
1r ESO A
SANTI / GUSTAVO
14:05 A 15:00
DD BIG
3r ESO D/E
SANTI / SALVA
CMC
1r BATX B
SANTI
CMC
1r BATX A
SANTI
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
11
DESDOBLAMENTS
GRUP PROF. TITULAR PROF. DESDOBL. DIA I HORA DD
1 A SANTI GUSTAVO DIV. 6a
1 B ANDREA VANESSA DIV. 4a
1 C SALVA GUSTAVO DM. 2a
1 D SANTI JAVI DM. 5a
1 E ANDREA VANESSA DIV. 3a
1 F SALVA MATOSES DM. 1a
2 A GUSTAVO SANTI DM. 4a(lab.FIQ)
2 B VANESSA ANDREA DX. 4a (lab.FIQ)
2 C VANESSA ANDREA Dll. 3a (lab.FIQ)
2 D GUSTAVO SANTI Dll. 4a (lab.FIQ)
2 E GUSTAVO ANDREA DX. 5a (lab.FIQ)
2 F VANESSA SALVA DIV.2a (lab.FIQ)
3 A SANTI+GUSTAVO V.MATOSES Dll. 5a
3 B SALVA/VANESSA SANTI DX.3a
3 C VANESSA/SALVA V.MATOSES DX.3a
3 D SANTI/GUSTAVO SALVA Dll.7a
3 E GUSTAVO/SANTI V.MATOSES Dll.7a
4 A ANDREA SANTI DX. 2a
3.-Contribució de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament
de les competències bàsiques
-Introducció
Un dels objectius de l’educació secundària obligatòria (ESO), que prescriu la
Llei orgànica d’educació, és el de concebre el coneixement científic de manera
integrada i conèixer els mètodes per identificar i resoldre problemes en els diversos
àmbits del coneixement i de l’experiència. La matèria de ciències de la naturalesa,
que s ’ha de cursar obligatòriament a cadascun dels tres primers cursos de l ’etapa i
com a matèria d’opció al quart curs, ha de ser el fil conductor que permeti assolir
aquest objectiu en tota la seva extensió, contribuir que l’alumnat adquireix i una
formació que asseguri les diferents competències bàsiques que assenyala la
normativa vigent i, també, possibilitar l’alfabetització científica que faci possible, a
tota la ciutadania, la familiarització amb la naturalesa i els principis bàsics de la
ciència.
Les ciències de la naturalesa constitueixen la sistematització i formalització del
coneixement sobre el món natural amb la finalitat de generar models que ajudin a
comprendre’l i a preveure quin serà el comportament dels fenòmens i processos
naturals. La construcció d’aquests models –alhora explicatius i predictius – es du a
terme mitjançant procediments propis del quefer científic, com ara la identificació
de problemes, la formulació d ’hipòtesis, el disseny d’experiments, l’observació, etc.,
que han permès la construcció del coneixement científic i la millora de les condicions
de vida de la humanitat.
Aquest coneixement ha de formar part, sens dubte, de la cultura bàsica que
ha de tenir l ’alumnat en acabar l ’ESO per a una inserció adequada en la societat.
En coherència amb els aprenentatges realitzats a l ’etapa d ’educació
primària, convé presentar una ciència que arribi a tothom, una ciència bàsica per a
tots. Això implica una selecció i un tractament de continguts que facin especial
referència als aspectes de la ciència relacionats amb l’entorn més proper de
l’alumnat. Per realitzar aquest procés cal utilitzar una metodologia adient, d’acord
amb les propostes més acceptades en la didàctica de les ciències (la significació
lògica i psicològica dels continguts que se seleccionen; el reconeixement de
l’existència d ’unes idees prèvies en l’alumnat i la consideració d’aquestes per a
l’adquisició de nous coneixements; l’atenció al procés de construcció mental dels
nous coneixements; la capacitat per aplicar a situacions noves els coneixements
científics apresos, etc.).
Tot i que el cos conceptual bàsic de la matèria prové de disciplines com la
física, la química, la biologia i la geologia, en connexió amb aquestes s’incorporen
també camps d ’estudi que requereixen un tractament interdisciplinari, com són el
medi ambient, el clima o l ’univers. Això ha de permetre anar precisant les activitats
d’ensenyament -aprenentatge en la mesura que els conceptes respectius exigeixin,
progressivament al llarg de l’etapa, un major grau de profunditat.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
13
Aquesta diferenciació progressiva no ha de restar importància a allò que és
comú i global en l’aprenentatge científic, perquè l ’experiència amb el medi natural
sol integrar gairebé sempre aspectes diversos, perquè l’actuació sobre el medi
requereix la col·laboració entre les distintes ciències i perquè els procediments per a
la construcció del coneixement són bàsicament comuns.
En la recerca de l’equilibri entre globalitat i especialització, sembla necessari
inclinar-se al començament de l ’etapa per la primera, i diferenciar progressivament
cadascuna de les ciències. Per tot això, els continguts es presenten de manera
unificada en els dos primers cursos, mentre que al tercer curs es palesa la diferència
entre els continguts que corresponen a biologia o geologia i a física o química,
respectivament.
Al quart curs de l’etapa la diferenciació és taxativa, ja que s ’han d’impartir
necessàriament en matèries separades i de manera opcional per a l’alumnat.
En cada curs, els blocs de continguts s’han d’entendre com a un conjunt de
sabers relacionats, que permeten organitzar-los al voltant de conceptes estructurants
que serveixen de fil conductor per a la selecció, l’organització i la seqüenciació de
continguts.
Els conceptes de matèria, energia, unitat i diversitat són el fil conductor en un
primer moment per passar més endavant, per la major complexitat d’aquests, als
d’interacció i canvi .
Altres criteris que s’han tingut en compte a l ’hora de seleccionar i seqüenciar
els continguts han estat el caràcter obligatori dels tres primers cursos, el nivell divers
de desenvolupament cognitiu de l ’alumnat i l’objectiu d ’afavorir la familiarització
progressiva amb la cultura científica, així com desenvolupar actituds positives cap a
la ciència i el treball científic.
L’estudi de la Terra a l ’Univers configura el primer curs. Després de començar
amb una visió general de l ’Univers, es situa la Terra com a planeta i s ’estudien les
característiques de la matèria que la constitueix per seguir amb la introducció al
coneixement de la geosfera i iniciar l’estudi de la diversitat dels éssers vius que
l’habiten.
Al segon curs el nucli central és l’energia, les seves diverses formes de
transferència, i s’estudia la calor, la llum i el so, així com els problemes associats a
l’obtenció i l’ús dels recursos energètics. També s’aborda la transferència d ’energia
interna que es produeix a la Terra i les seves conseqüències, i s’estudien a
continuació les característiques funcionals dels éssers vius i les relacions entre aquests
i el medi físic en relació a necessitats energètiques.
La unitat i diversitat de la matèria és l’eix central dels continguts de física i
química al tercer curs. Se n’estudien les propietats, s’introdueixen els primers models
interpretatius i predictius del seu comportament des d’una perspectiva
macroscòpica, i s’arriba fins als primers models atòmics.
En aquest mateix curs, els continguts de biologia i geologia parteixen de
l’estudi de l’estructura i la funció del cos humà i, des de la perspectiva d’educació
per a la salut, s’estableix la importància de les conductes saludables i s ’assenyala la
relació de cada sistema orgànic amb la higiene i la prevenció de les principals
malalties.
Així mateix, es proposa una visió integradora de l’ésser humà amb el seu
entorn, mitjançant l’estudi de les interaccions i interdependències entre les persones i
el medi ambient. Finalment, s’aborda l’activitat geològica deguda a l’energia
externa al planeta, que converteix la superfície terrestre en el marc de referència
fonamental i dinàmic on tenen lloc aquelles interaccions.
La biologia i geologia de l’últim curs plantegen la introducció de les grans
teories biològiques i geològiques que determinen les perspectives actuals de les dues
disciplines. El coneixement de la història de la Terra i de la seva activitat permeten
conèixer els grans canvis produïts en la interpretació dels fenòmens geològics sota el
paradigma de la tectònica de plaques.
Per la seva banda, la biologia d’aquest curs se centra en la teoria cel·lular, el
paper unificador de la qual afecta tota la disciplina; el coneixement de l’herència
biològica i la transmissió de la informació genètica, amb aplicacions i implicacions
de gran abast social, i la teoria de l’evolució, que dóna sentit a tota la biologia.
Finalment, es torna a reprendre l’estudi dels ecosistemes des d’un enfocament
dinàmic i s’analitzen les necessitats energètiques dels éssers vius i la
interdependència entre els organismes i el medi fisicoquímic, relacionant-los amb la
comprensió dels problemes mediambientals.
La física i química del quart curs inclou, d ’una banda, l’estudi del moviment,
les forces i l ’energia des del punt de vista mecànic, fet que permet mostrar el difícil
sorgiment de la ciència moderna i la seva ruptura amb visions simplistes basades en
un suposat “sentit comú ”.
D’altra banda, s ’inicia l ’estudi de la química orgànica, centrada en un nou
nivell d’organització de la matèria, fonamental en els processos vitals. Finalment, el
bloc 7 permet analitzar alguns dels grans problemes globals amb què s ’enfronta la
humanitat, i incideix en la necessitat d’actuar per avançar i aconseguir un
desenvolupament sostenible.
En tots els cursos es recullen conjuntament els continguts relacionats amb les
maneres de construir la ciència i de transmetre l’experiència i el coneixement
científics. Es remarca així el seu paper transversal, en la mesura que són continguts
que es relacionen igualment amb tots els blocs i que s’han de desenvolupar de la
manera més integrada possible amb el conjunt dels continguts del curs.
Per a la contextualització d’aquesta matèria dins l’entorn de les Illes Balears en
el qual vivim, cal considerar aspectes com són ara:
- Les singularitats de cada illa quant a climatologia, relleu, ecosistemes,
espècies endèmiques, etc. que conformen un patrimoni únic i irrepetible.
- La fragilitat de la naturalesa del nostre territori des de la consideració que
pertorbacions tolerables al continent poden tenir efectes catastròfics sobre els
ecosistemes insulars.
- L’impacte que la pressió dels humans ha causat als recursos naturals i als
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
15
éssers vius de la nostra geografia.
A partir d ’aquests fets, cal subratllar la importància que el professorat
d’aquesta matèria de ciències de la naturalesa tengui un bon coneixement de tota
la problemàtica ambiental que afecta les Illes Balears –problemes relacionats amb la
utilització de recursos com l’aigua, l’energia, els sòls, el territori, etc.– i que la
transmeti a l’alumnat amb la metodologia més adient per tal que aquest pugui
comprendre la necessitat d ’un desenvolupament sostenible per a les nostres illes.
Les illes són, tant des del punt de vista natural com cultural, mons en miniatura.
Això presenta el seu caire negatiu, ja que aquesta escala afecta igualment els
problemes i les alteracions ambientals. Pertorbacions tolerables al continent poden
tenir efectes catastròfics sobre els ecosistemes insulars. Només el coneixement i la
comprensió dels problemes ambientals ens pot permetre la possibilitat de trobar
solucions o alternatives per tal de reduir-los. És per això que és molt important que el
professorat de ciències de la naturalesa tengui un bon coneixement de tota la
problemàtica ambiental de les Illes Balears (problemes relacionats amb la utilització
de recursos com l’aigua, l’energia, els sòls, l’ocupació de l’espai, etc.), i que la
sàpiga fer arribar a l’alumnat amb la metodologia més adequada, perquè aquest
també contribueixi, dintre de les seves possibilitats, a la recerca i l’aplicació
d’alternatives més respectuoses amb l’entorn.
Atès que la llengua ens permet conèixer i comprendre la nostra realitat, la
llengua catalana, amb la riquesa de les seves variants insulars, ha de ser la llengua
vehicular per a l ’ensenyament i aprenentatge de les ciències de la naturalesa dins
el context de les nostres illes i de l’entorn geogràfic i cultural més pròxim. Així, és
imprescindible el coneixement en la nostra llengua de la terminologia científica, com
també el de la toponímia i dels noms populars de la biota illenca.
L’educació científica que rep l ’alumnat durant l ’etapa de secundària
obligatòria ha de contribuir, juntament amb les altres matèries, al desenvolupament
de les competències bàsiques i a la formació dels ciutadans i ciutadanes expressats
en els objectius generals de l ’ESO perquè puguin participar amb drets i deures en els
diversos àmbits en què hauran de viure: àmbit polític, econòmic, social, cultural,
natural, etc.
L’ensenyament de les ciències pot contribuir de forma molt important a
l’adquisició de valors racionalment fonamentals. En aquest sentit, resulta essencial el
seu paper en el desenvolupament dels anomenats temes transversals del currículum,
i de forma molt especial a l’educació ambiental i a l’educació per a la salut.
L’àrea de Ciències de la naturalesa en l’educació secundària obligatòria ha
d’enllaçar, sense perdre continuïtat, amb l’àrea de Coneixement del medi natural,
social i cultural de l’educació primària. Ha de servir de consolidació per a aquells
objectius assolits, al mateix temps que ha d’eixamplar i aprofundir els objectius més
graduals. Ha d’aconseguir un avanç qualitatiu en la visió de la naturalesa, en tres
sentits: el pas d’una visió globalitzadora a una visió també més analítica; el canvi
d’un punt de vista que es fixa en allò més proper, a un altre que pretén copsar
també el més llunyà; el desenvolupament d’una visió fixada en aspectes molt
concrets, per assolir-ne una de més abstracta.
-Contribució específica de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament de
les competències bàsiques de l’ESO:
La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per
conèixer i interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic
requereix precisament, l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de
cadascuna de les ciències de la naturalesa i l’ús de les seves relacions. A més,
aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la manera de
generar el coneixement sobre els fenòmens naturals.
És necessari, per això, aconseguir la familiarització amb les diverses maneres
pròpies del treball científic: discussió sobre problemes d ’interès social relacionats
amb la ciència I la tecnologia; plantejament de conjectures i inferències
fonamentades; elaboració d ’estratègies per obtenir conclusions; planificació i
implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels resultats
mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.
D’altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d’aquesta
competència requereixen una atenció específica. És el cas, per exemple, del
coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut.
També ho són les implicacions que determinats comportaments individuals i
col·lectius i la utilització dels desenvolupaments cientificotecnològics, derivats d ’un
model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En aquest sentit, és necessari
evitar caure en actituds simplistes d ’exaltació o de rebuig del paper de la
tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans
problemes als quals s ’enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap
a la sostenibilitat.
La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de
les ciències de la naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de
resolució de problemes de solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc
estratègies associades a aquesta competència i la utilització adequada de les eines
matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades, elaboració i
interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús de models matemàtics,
etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema concret
relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.
La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació
lingüística, oral i escrita, es realitza a partir del coneixement i de l’ús del llenguatge
de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens.
D’altra banda, la configuració i la transmissió de les idees i les informacions
sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del discurs,
dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets,
fenòmens, etc.
La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
17
idees o en l ’expressió verbal d ’aquestes relacions farà efectiva la contribució.
La utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries
científiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els alumnes per
poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.
La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot
dur-se a terme a partir de la consideració que el treball científic té maneres
específiques per a la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la
presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt diferents: verbal,
numèrica, simbòlica o gràfica.
Així, afavoreix l’adquisició d ’aquesta competència la utilització de recursos
com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de
memòries, textos, etc.
D’altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix,
mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a
l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-
la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc.
Els recursos propis de les TIC també permeten, de manera especial, la
modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió actualitzada de
l’activitat científica.
La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i
ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de
futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la
presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència,
la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es
troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de
manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la
cultura.
En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han estat
essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de
la societat en èpoques passades i el món actual.
En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també
la contribució que la ciència pot aportar també a la competència cultural i artística.
Efectivament, el desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen
sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat ,
etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. A més, per
expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de
distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer
quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans
interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten
les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement
científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència
per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del
coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació d’informacions
provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o
audiovisuals.
La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada
persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories
essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els
procediments i destreses que són habituals en el treball científic.
Això comporta la necessitat de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del
nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en
grup i de saber compartir el coneixement amb els altres.
Finalment, la contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa
personal pot abordar-se des de la formació d ’un esperit crític, capaç de qüestionar
dogmes i prejudicis, propi del treball científic.
És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l ’estudi de les ciències
com a potenciador de les capacitats d ’enfrontar -se a problemes oberts, de saber
resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de
participar en l a construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar –se en
allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència: gràfiques, taules, mapes, i altres
models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis
científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l ’àmbit de la ciència.
-Coneixements, destreses i actituds que contribuiran al desenvolupament de
cadascuna de les competències bàsiques:
1.COMPETÉNCIA APRENDRE A APRENDRE
CONEIXEMENTS CN
Coneixement de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques. X
Consciència d’allò que un pot fer per si mateix i del que pot fer amb ajuda dels altres o de
recursos.
X
Consciència del que se sap i del que cal aprendre. X
Comprensió dels processos bàsics d’aprenentatge. X
Coneixement de les capacitats que permeten l’aprenentatge: atenció, concentració,
memòria,...
X
DESTRESES CN
Dominar les tècniques d’estudi, d’observació i registre sistemàtic de fets i relacions. X
Treballar de manera cooperativa i per projectes. X
Resoldre problemes. X
Usar diferents recursos i fonts per obtenir, seleccionar i tractar la informació. X
Transformar la informació en coneixements propi, relacionant-la amb els coneixements previs,
per aplicar-la en situacions i contextos diversos.
X
Planificar i organitzar activitats i temps. X
Manejar de manera eficient recursos i tècniques de treball. X
ACTITUDS CN
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
19
Sentiments de competència personal. X
Confiança en si mateix. X
Gaudir per aprendre. X
Curiositat per plantejar-me preguntes i manejar diversitat de respostes. X
Plantejar-se fites a curt, mitjà i llarg termini i complir-les. X
Perseverança en l’aprenentatge, administrant l’esforç. X
Responsabilitat i compromís personal. X
Acceptació dels errors i aprenentatge de i amb els altres. X
2.-COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL
CONEIXEMENTS CN
Visió estratègica dels reptes i les oportunitats. X
Identificació i compliment d’objectius. X
Manteniment de la motivació per arribar a l’èxit en les tasques. X
Control emocional. X
Capacitat per relacionar l’oferta acadèmica amb la laboral o la d’oci. X
DESTRESES CN
Elegir, calcular riscos i afrontar problemes. X
Transformar les idees en accions: proposar-se objectius i planificar i dur a terme projectes. X
Cercar solucions i dur-les a la pràctica. X
Analitzar possibilitats i limitacions. X
Prendre decisions, actuar, avaluar i autoavaluar-se, extreure conclusions i valorar-ne d’altres. X
Relacionar-se i treballar en equip. X
Liderar projectes. X
Imaginar, emprendre i avaluar projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança,
responsabilitat i sentit crític.
X
ACTITUDS CN
Autoestima, creativitat, autocrítica i control emocional. X
Responsabilitat, perseverança i coneixement d’un mateix. X
Actitud positiva front als canvis.
Adaptació crítica i constructiva.
X
Valoració dels errors com a font d’aprenentatge. X
Valoració de la necessitat d’assumir riscos. X
Esperit de superació. X
Empatia. X
3.-COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA
CONEIXEMENTS CN
Coneixement de les tècniques, recursos i convencions dels principals llenguatges artístics.
Coneixement de les obres i manifestacions més destacades del patrimoni cultural. X
Identificació de les relacions existents entre aquestes manifestacions i la societat. X
Consciència de l’evolució del pensament i dels corrents estètics, les modes i els gustos. X
Importància que els factors estètics tenen en la vida quotidiana de les persones i les societats.
DESTRESES CN
Adquirir sensibilitat i sentit estètic per poder comprendre, valorar, emocionar-se i gaudir de les
distintes manifestacions culturals i artístiques.
Disposar d’habilitats de pensament, perceptives i comunicatives que permeten apreciar l’art.
Emprar recursos de l’expressió artística per realitzar creacions pròpies. X
Treballar en equip cooperant per a la consecució d’un objectiu final. X
Planificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per arribar a uns resultats. X
Expressar-se per mitjà de codis artístics amb iniciativa, imaginació i creativitat.
ACTITUDS CN
Actitud oberta, respectuosa i crítica front a la diversitat d’expressions artístiques. X
Apreciació de la creativitat a través de la música, la literatura, les arts visuals o escèniques.
Desig i voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica i creadora. X
Interès per participar en la vida cultural i en la conservació del patrimoni cultural i artístic. X
Valoració de la llibertat d’expressió, del dret a la diversitat cultural i del diàleg intercultural. X
Valoració de la realització d’experiències artístiques compartides. X
4.-COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
CONEIXEMENTS CN
Conceptes bàsics que permeten l’anàlisi de fenòmens. X
Conceptes que permeten associar les causes amb els efectes i la quantificació d’ambdós. X
Coneixement de les magnituds físiques elementals, les substàncies i els seus canvis i els efectes
que poden produir.
X
Comprensió dels processos bàsics de les transformacions a la natura i del paper que hi juguen
les accions humanes.
X
Coneixement dels beneficis i dels riscos per a la salut de determinades pràctiques. X
Coneixement de l’espai natural i de les interaccions de les persones amb aquest. X
DESTRESES CN
Aplicar el pensament científic que permet comprendre i resoldre problemes. X
Observar, comparar en funció de criteris no directament observables. X
Plantejar hipòtesis i formular prediccions. X
Obtenir informació qualitativa i quantitativa. X
Plantejar i manejar solucions tècniques per cobrir les necessitats habituals seguint criteris
d’economia i eficàcia.
X
Destreses associades al manteniment i millora de la salut, la biodiversitat i les condicions
saludables de l’entorn.
X
ACTITUDS CN
Ús responsable dels recursos naturals. X
Conservació del medi ambient i de la diversitat. X
Valoració de la incidència de l’activitat humana en el medi. X
Manteniment d’hàbits de vida saludable, alimentació adequada i rebuig del consum de
substàncies perjudicials.
X
Valoració del coneixement científic. X
Valoració de les formes d’obtenir la informació del coneixement científic enfront de formes no
científiques d’apropar-se a la realitat.
X
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
21
Valoració de les qüestions ètiques associades al coneixement científic. X
5.-COMPETÈNCIA TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL
CONEIXEMENTS CN
Coneixement dels diferents tipus d’informació i de la seva localització. X
Coneixement dels llenguatges i suports més freqüents en què sol expressar-se la informació. X
Tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació. X
Comprensió del mode d’operar dels sistemes tecnològics X
Coneixement de les xarxes en general i d’Internet, del seu funcionament i dels riscos i les
proteccions necessàries per garantir la seguretat en el seu ús.
X
Coneixement dels canvis en tecnologies de la informació i la comunicació i de la seva
influencia en tots els àmbits de la vida actual.
X
DESTRESES CN
Cercar i seleccionar informació de fonts tradicionals i de les TIC. X
Processar, organitzar, analitzar, sintetitzar i comprendre la informació. X
Manejar els recursos adients per a comunicar-la a públic diversos. X
Navegar amb destresa per la xarxa, usar el correu electrònic, participar en grups de discussió
(xat) i en l’ús de diaris (blogs).
X
Identificar i resoldre problemes de software i hardware en l’ús habitual. X
Usar els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient. X
ACTITUDS CN
Actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible. X
Reconeixement de la importància de contrastar la informació. X
Valoració positiva de les TIC. X
Interès per usar les TIC com a eina d’aprenentatge i de comunicació. X
Valoració de l’ús de les tecnologies per treballar en grup. X
Respecte per les normes de conducta que regulen l’ús de la informació. X
Consciència dels riscos associats a un ús excessiu de les TIC. X
6.-COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
CONEIXEMENTS CN
Coneixement i maneig dels elements matemàtics: distints tipus de nombres, mesures, símbols,
elements geomètrics, etc.
X
Coneixement i comprensió de les operacions i relacions bàsiques entre els elements
matemàtics.
X
Domini dels processos de raonament que duen a solucionar problemes. X
Domini dels processos que duen a l’obtenció d’informació. X
DESTRESES CN
Saber aplicar els principis i processos matemàtics bàsics en qualsevol tipus de situacions
quotidiana.
X
Operar amb nombres o símbols. X
Analitzar i produir informació amb continguts matemàtic. X
Aplicar estratègies bàsiques en la resolució de problemes. X
Seguir i valorar cadenes argumentals identificant les idees bàsiques i la validesa dels
raonaments.
X
Valorar el grau de certesa associat als resultats. X
Comprendre una demostració matemàtica.
Comunicar-se en el llenguatge matemàtic. X
ACTITUDS CN
Seguretat i confiança davant la informació que conté elements o suports matemàtics. X
Seguretat i confiança en si mateix en l’ús d’elements o suports matemàtics en distintes X
situacions.
Actitud favorable al raonament lògic. X
Valoració i respecte per la certesa. X
7.-COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
CONEIXEMENTS CN
Coneixement del funcionament del sistema de la llengua i les seves normes d’ús. X
Domini de la llengua oral i escrita en contextos múltiples. X
Coneixement de la diversitat de textos i de la seva estructura. X
Coherència i cohesió en textos orals i escrits. X
Consciència de la versatilitat del llenguatge en funció del context i de la intenció
comunicativa.
X
Coneixement de les estructures lingüístiques, de la gramàtica funcional, de l’entonació i la
pronunciació d’una llengua estrangera.
X
DESTRESES CN
Habilitat per formular i expressar arguments propis. X
Rebre, produir i organitzar missatges orals de forma crítica i creativa. X
Resumir, redactar un informe. X
Verbalitzar conceptes. X
Iniciar, mantenir i concloure converses. X
Expressar-se en públic adaptant la comunicació a la situació. X
Saber composar un text. X
Producció de textos a partir de models. X
Poder-se comunicar en una llengua estrangera X
ACTITUDS CN
Capacitat d’empatia. X
Saber escoltar. X
Saber contrastar opinions. X
Tenir en compte les idees i opinions dels altres. X
Refusar estereotips. X
Refusar expressions sexistes o discriminatòries. X
Valoració de la precisió en el llenguatge. X
Confiança en si mateix per expressar-se en públic i per escrit. X
Actitud favorable a la lectura. X
Valoració de les llengües estrangeres. X
8.-COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
CONEIXEMENTS CN
Entendre els trets de les societats actuals, la seva pluralitat i el seu caràcter canviant. X
Coneixement dels valors de l’entorn per crear un sistema de valors propi. X
Respecte a principis o valors universals com els de la Declaració dels Drets Humans en les
posicions personals.
X
Coneixement i comprensió dels valors dels estats democràtics, dels seus modes d’organització
i de funcionament.
Drets i deures reconeguts en la Constitució Espanyola i en l’Estatut i la legislació autonòmica.
DESTRESES CN
Saber resoldre conflictes de valors i interessos amb actitud constructiva. X
Prendre decisions amb autonomia i usant el sistema de valors del marc social i cultural propi. X
Valorar les diferències i a la vegada reconèixer la igualtat de drets entre diferents col·lectius,
especialment entre homes i dones.
X
Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a manera de resoldre conflictes. X
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
23
Exercir els drets i les responsabilitats i defensar els drets dels altres. X
ACTITUDS CN
Sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local. X
Exercici d’una ciutadania activa i integradora mostrant un comportament coherent amb els
valors democràtics.
X
Consciència dels propis pensaments, valors, sentiments i accions i el seu control. X
Actitud constructiva, solidària i responsable enfront del compliment dels deures i les
obligacions cíviques.
X
Judici basat en els valors democràtics per afrontar la convivència i la resolució dels conflictes. X
3.1.-Relació entre les dimensions de les cb i els objectius de l’àrea per l’ESO
OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA A L’ESO
Les ciències de la naturalesa en l ’educació secundària obligatòria tenen com a
objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral
i escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i
altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis
científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l’àmbit de la ciència.
2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les
estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens
naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del
desenvolupament tecnocientífic.
3. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia
científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis
fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats,
la consideració d’aplicacions i repercussions de l ’estudi realitzat, i la recerca de
coherència global.
4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts,
especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació,
transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d ’aquesta i
emprar -la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.
5. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar,
individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i
socialment controvertides.
6. Tendir a actuar en funció d ’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la
salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal
d’assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació,
el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.
7.Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències
de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en
relació amb els problemes locals i globals que ens afecten.
8.Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el
medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i
especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la
necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la
sostenibilitat.
9.Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves
aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del
debat obert i lliure de dogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com
la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels
humans.
10.Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les
Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar
valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com
a la millora de la qualitat ambiental.
-Relació entre les dimensions de les competències i els objectius de l’àrea de
Ciències de la Natura a l’ESO:
OBJECTIUS/CB CB
AA
CB
AIP
CB
CA
CB
CIMF
CB
TICD
CB
MAT
CB
LING
CB
SC
Comprendre i expressar missatges de
contingut científic utilitzant el llenguatge
oral i escrit amb propietat
X
Elaborar i interpretar diagrames, gràfiques,
taules, mapes, i altres models de
representació, i utilitzar expressions
matemàtiques elementals i codis científics
diversos.
X
Utilitzar els conceptes, principis, lleis i
teories fonamentals de la ciència, així com
les estratègies pròpies del treball científic,
per comprendre els principals fenòmens
naturals, els fets rellevants de la vida
quotidiana i les repercussions del
desenvolupament tecnocientífic.
X
Aplicar, en la resolució de problemes,
estratègies pròpies de la metodologia
científica, com ara la identificació de
problemes, la formulació d’hipòtesis
fonamentades i deduccions lògiques, els
dissenys experimentals, l’anàlisi de
resultats, la consideració d’aplicacions i
repercussions de l ’estudi realitzat, i la
recerca de coherència global
X
Obtenir informació sobre temes científics
utilitzant diversos mitjans i fonts, X
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
25
especialment els relacionats amb les
tecnologies de la informació i la
comunicació, transmetre-la emprant
diferents suports, valorar críticament el
contingut d ’aquesta i emprar -la per
orientar i fonamentar les pròpies opinions i
actuacions. Adoptar actituds crítiques, basades en el
coneixement científic, per analitzar,
individualment o en grup, qüestions
científiques i tecnològiques rellevants i
socialment controvertides.
X
Tendir a actuar en funció d ’actituds i
hàbits favorables a la cura i promoció de
la salut personal i comunitària,
fonamentats en el coneixement científic,
per tal d’assumir els riscos de la societat
actual en aspectes relacionats amb
l'alimentació, el consum, les addiccions, la
sexualitat i la prevenció de les malalties en
general
X X
Comprendre la importància d’utilitzar els
coneixements provinents de les ciències
de la naturalesa per satisfer les necessitats
humanes i per prendre decisions en
relació amb els problemes locals i globals
que ens afecten.
X X
Conèixer i valorar les interaccions de la
ciència i la tecnologia amb la societat i el
medi ambient, amb atenció als problemes
amb què es troba avui la humanitat, i
especialment a aquells que afecten més
directament les Illes Balears, així com la
necessitat de recerca i aplicació de
solucions adients per avançar cap a la
sostenibilitat.
X X
Reconèixer el caràcter creatiu i provisional
del coneixement científic i les seves
aportacions al pensament humà al llarg
de la història, apreciant la importància del
debat obert i lliure de dogmatismes dins
l’evolució cultural de la humanitat, així
com la contribució de la ciència i la
tecnologia a la millora de les condicions
de vida dels humans.
X
Adquirir coneixements sobre els elements
naturals i socioculturals del medi a les Illes
Balears i en altres àmbits geogràfics de
major abast, i utilitzar-los per fonamentar
valors, actituds i comportaments
favorables a la conservació dels recursos,
així com a la millora de la qualitat
ambiental.
X X
4- PROGRAMACIÓ DE PRIMER D’ESO
4.1.-OBJECTIUS GENERALS DE PRIMER D’ESO: ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA
1.-Expressar correctament, mitjançant la utilització de la terminologia adequada,
les característiques i propietats de les roques, els minerals i els éssers vius.
2.-Emprar el lèxic adient per expressar correctament les característiques i
propietats dels materials.
3.-Reconèixer l’estructura general de l’Univers, del Sistema Solar i de la Terra i dels
principals fenòmens relacionats amb els moviments i interaccions dels astres.
4.-Conèixer les propietats més rellevants de l'aire i de l'aigua.
5.-Diferenciar els nivells d’organització dels sers vius i identificar la cèl·lula com la
unitat estructural de tots els sers vius.
6.-Explicar els efectes de la Lluna sobre la Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica
atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals.
7.-Interpretar, des del punt de vista científic, els principals fenòmens atmosfèrics i
comprendre la informació dels mapes meteorològics.
8.-Desenvolupar una estratègia personal per classificar i determinar els principals
minerals i roques de les Illes Balears.
9.-Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permetin
estudiar la tensió superficial de l’aigua.
10.-Analitzar taules, gràfiques, texts que permetin conèixer els ecosistemes i les
grans unitats geològiques de les illes Balears.
11.-Relacionar la salut humana amb la necessitat d'evitar-ne la contaminació de
l’aigua i de l'aire.
12.-Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i
classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants.
13.-Apreciar la gran diversitat de sers vius i comprendre la necessitat d'establir
mecanismes per preservar l'estabilitat de l'hàbitat natural de les espècies.
14.-Reconèixer els principals tipus d'energia utilitzats en les Illes Balears i la seva
incidència sobre el medi natural.
15.-Utilitzar els aparells i unitats adequats per dur a terme mesures en diferents
situacions: massa d’un sòlid o d’un líquid, densitat, etc.
16.-Reconèixer l’aportació de les noves teories (origen de l’Univers, Tectònica de
Plaques, Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de l’entorn natural.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
27
4.2.-CONTINGUTS
Bloc 0.Continguts comuns
- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic:
plantejament de problemes, formulació d ’hipòtesis, descripció d ’objectes i
fenòmens, realització d ’experiments i petites investigacions, per comprendre millor
els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.
- Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per
seleccionar informació sobre el medi natural.
- Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d ’aquesta
informació per conèixer -la.
- Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament
tecnològic i en la vida de les persones.
- Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per
les normes de seguretat en el laboratori.
- Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva
conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a
la insularitat de la nostra comunitat.
- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Bloc 1.La Terra a l ’Univers
- L’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar.
- Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del
Sistema Solar.
- Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada
de l ’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis.
- Utilització de tècniques d ’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes
Balears, a simple vista i amb instruments senzills.
- L ’astronomia a les Illes Balears.
- Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del
geocentrisme a l ’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica.
Bloc 2.La matèria a l ’Univers
- La matèria. Propietats generals de la matèria.
- Estats en què es presenta la matèria a l ’Univers. Característiques i relació amb la
temperatura. Canvis d ’estat.
- Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de
sòlids, líquids i gasos.
- Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació
de mescles.
- Els elements que hi ha a l ’Univers.
- Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana.
- La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització,
recuperació i reciclatge.
- El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.
Bloc 3. Materials terrestres
- L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera.
Importància del debat que va portar a establir-ne l ’existència.
-Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció
entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació
meteorològica.
- Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat
de l ’aire.
- Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges.
Interpretació de mapes del temps senzills.
- Reconeixement del paper de l ’atmosfera, de la importància de l ’aire per als éssers
vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura.
- La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi
climàtic a les Illes Balears..
- La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del
paisatge i en els éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes
líquida, sòlida i gasosa.
- Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua.
- El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia.
- Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de
la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears.
- Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració.
- Els problemes de l ’aigua a les Illes Balears: malbaratament, sobreexplotació,
salinització i contaminació.
- La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d ’adoptar mesures d ’estalvi d ’aigua.
La dessalinització i l ’ús de l ’aigua depurada.
- La geosfera. Introducció a l ’estructura interna de la Terra.
- Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. Observació i
descripció dels minerals més freqüents.
- Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. Observació i
descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar
roques. Les roques més abundants a les Illes Balears.
- Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes
Balears: explotació, usos i impacte.
Bloc 4. Els éssers vius i la seva diversitat
- Factors que fan possible la vida a la Terra.
- Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i
reproducció.
- La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
29
- Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers
vius. Els cinc regnes.
- Utilització de claus senzilles d ’identificació d ’éssers vius.
- La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida.
- Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues.
- Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats.
- Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb
flors. Les plantes de les Illes Balears.
- Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els
artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears.
- Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l ’observació i la descripció
d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.
- Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. Anàlisi dels
problemes associats a la seva pèrdua.
- Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes
Balears: situació, extensió i tipus de protecció.
- Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes
Balears com a part del patrimoni natural.
- Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional,
el maltractament i la mort innecessària d ’éssers vius.
4.3.- Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques:
En primer lloc apareixen els llistats dels descriptors estrets dels documents anteriors
diferenciats en els quatre elements constitutius de les competències bàsiques:
Continguts, Habilitats, Actituds i valors, Estratègies d’aprenentatge.
BLOC CONCEPTES CB Blocs
B1.1 L ’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar. CIMF X
B1.2 Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar. CIMF X
B1.3 Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l’any,
estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis. CIMF X
B1.5 L ’astronomia a les Illes Balears. CL X
B1.6 Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme
a l’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica. CSC X
B2.1 La matèria. Propietats generals de la matèria. Estats en què es presenta la matèria a l
’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis d ’estat. CIMF X
B2.6 Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana. CTIC X
B2.7 La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recuperació i reciclatge.
El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears. CM X
B3.1 L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera. CIMF X
B3.2 Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps
i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació meteorològica CIMF X
B3.6 La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes
Balears.. CTIC X
B3.7 La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els
éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa. CIMF X
B3.9
El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia. Reserves d
’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva
conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears.
CM X
B3.11 Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració. CSC X
B3.14 La geosfera. Introducció a l ’estructura interna de la Terra. CIMF X
B3.15 Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. CIMF X
B3.16 Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. CIMF X
B3.17 Les roques més abundants a les Illes Balears. Importància, utilitat i explotació dels minerals i
les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte. CL X
B4.2 Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. CIMF X
B4.3 La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula. CIMF X
B4.4 Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els
cinc regnes. CIMF X
B4.6 La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida. CTIC X
B4.7 Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues. CIMF X
B4.8 Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats. CTIC X
B4.9 Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les
plantes de les Illes Balears. CIMF X
B4.10 Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els artròpodes i els
vertebrats. Els animals de les Illes Balears. CIMF X
B4.13 Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació,
extensió i tipus de protecció. CCA x
BLOC HABILITATS CB Blocs
B0.1
Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de
problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenòmens, realització
d’experiments i petites investigacions
CIMF X
B0.2 Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar
informació sobre el medi natural. CAA X
B0.5 Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per les
normes de seguretat en el laboratori. CSC X
B1.4 Utilització de tècniques d ’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a
simple vista i amb instruments senzills. CTIC X
B2.3 Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids,
líquids i gasos.
CIMF
CAA X
B2.4 Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació de
mescles. CIMF
B3.3 Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l
’aire. CM X
B3.4 Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges. CM X
B3.8 Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua. CIMF X
B3.15 Observació i descripció dels minerals més freqüents. CIMF X
B3.16 Observació i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per
identificar roques. CIMF X
B4.5 Utilització de claus senzilles d ’identificació d’éssers vius. CAIP X
B4.11 Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció d’organismes
unicel·lulars, fongs, plantes i animals. CAA X
Utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la
presentació de memòries, textos. CL
Utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques CL
BLOC ACTITUDS i VALORS CB Blocs
B0.4 Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en
la vida de les persones. CTIC X
B0.6 Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva conservació i
protecció CSC X
B0.7 Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels
altres en la labor científica i tècnica. CAIP X
B0.8 Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions,
rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees. CIMF X
B3.5 Reconeixement del paper de l ’atmosfera, de la importància de l’aire per als éssers vius i per
a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura. CSC X
B3.13 La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d’adoptar mesures d’estalvi d’aigua. CSC X
B4.12 Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. CIMF X
B4.14 Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a
part del patrimoni natural. CCA x
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
31
B4.15 Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el
maltractament i la mort innecessària d’éssers vius. CAIP x
BLOC ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE CB Blocs
B0.1 Comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja. CIMF X
B0.3 Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació
per conèixer-la.
CM
CAA X
B3.4 Interpretació de mapes del temps senzills. CIMF X
B4.12 Anàlisi dels problemes associats a la pèrdua de biodiversitat. CIMF X
Anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient. CL
Cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat. CSC
Síntesi de la informació rebuda des de diferents fonts. CTIC
Seguidament, apareixen el conjunt de descriptors a avaluar en cadascuna de les
competències bàsiques així com l’avaluació global de la competència bàsica.
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIES
B1.5.-L ’astronomia a les Illes
Balears.
B3.17.- Les roques més
abundants a les Illes Balears.
Importància, utilitat i
explotació dels minerals i les
roques. Les pedreres a les Illes
Balears: explotació, usos i
impacte.
- Utilització de recursos com
són els esquemes, els mapes
conceptuals, la producció i la
presentació de memòries,
textos de manera correcta.
- Utilització del català com a
llengua vehicular en l’estudi
de les matèries científiques
-Anàlisi i comunicació dels
resultats mitjançant l’ús de la
terminologia científica adient.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats descrites.
Notablement si: si supera les habilitats i els continguts
Excel·lentment si supera tots els elements.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIES
B2.7.-La generació de residus i
la gestió sostenible: reducció,
reutilització, recuperació i
reciclatge. El problema i la
gestió dels residus a les Illes
Balears.
B3.9.-El cicle de l ’aigua a la
Terra i la seva relació amb el
Sol com a font d’energia.
Reserves d ’aigua dolça a la
Terra: aigües superficials i
subterrànies. Importància de
la seva conservació. Les
reserves d ’aigua a les Illes
Balears.
B3.3.- Maneig d ’instruments
per mesurar la temperatura,
la pressió, la velocitat i la
humitat de l ’aire.
B3.4.- Elaboració de taules de
dades i gràfiques de
paràmetres com
temperatura i pluges.
B0.3.- Interpretació de dades i
informacions sobre la naturalesa
i la utilització d’aquesta
informació per conèixer-la.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats.
Notablement si: supera les habilitats i els continguts.
Excel·lentment si: supera tots els elements.
COMPETÈNCIA DEL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MEDI FÍSIC
CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIES
B1.1.- L ’Univers, estrelles i
galàxies. La Via Làctia i el
B0.1.-Familiarització amb les
característiques bàsiques del
B0.8.-Adquisició de les
actituds característiques del
B0.1.-Comprendre millor els
fenòmens naturals i resoldre els
Sistema Solar.
B1.2.- Els planetes del Sistema
Solar. La Terra com a planeta.
Altres components del Sistema
Solar.
B2.1.- La matèria. Propietats
generals de la matèria. Estats
en què es presenta la matèria
a l ’Univers. Característiques i
relació amb la temperatura.
Canvis d ’estat.
B3.1.- L ’atmosfera. Estructura,
composició i propietats de l
’atmosfera.
B3.15.- Diversitat de minerals i
característiques que
permeten identificar-los.
B3.16.- Tipus de roques i
característiques que
permeten diferenciar-les.
B4.2.- Característiques
comunes dels éssers vius. Les
funcions vitals: nutrició, relació
i reproducció.
B4.3.- La unitat dels éssers vius:
el descobriment de la cèl·lula.
B4.4.- Introducció a l ’estudi
de la biodiversitat.
Aproximació a la classificació
dels éssers vius. Els cinc regnes.
B4.7.-Els éssers vius més senzills:
virus, bacteris, protozous i
algues.
B4.9.- Els vegetals:
característiques generals. Les
molses, les falgueres i les
plantes amb flors. Les plantes
de les Illes Balears.
B4.10.- Els animals:
característiques generals. Els
animals més senzills, els
mol·luscs, els artròpodes i els
vertebrats. Els animals de les
Illes Balears.
treball científic: plantejament
de problemes, formulació
d’hipòtesis, descripció
d’objectes i fenòmens,
realització d’experiments i
petites investigacions.
B2.3.- Realització d
’experiències senzilles en què
es manifestin les propietats
generals de sòlids, líquids i
gasos.
B2.4.-Identificació de mescles
i substàncies pures. Utilització
de tècniques de separació
de mescles.
B3.8.-Estudi experimental d
’algunes de les propietats de l
’aigua.
B3.15.-Observació i descripció
dels minerals més freqüents.
B3.16.-Observació i descripció
de les roques més freqüents.
Utilització de claus senzilles
per identificar roques.
B3.7.- La hidrosfera. La
importància de l ’aigua en el
clima, en la configuració del
paisatge i en els éssers vius.
La distribució de l ’aigua a la
Terra en les seves formes
líquida, sòlida i gasosa.
B3.14.- La geosfera.
Introducció a l’estructura
interna de la Terra.
B3.2.- Fenòmens atmosfèrics.
Variables que condicionen el
temps atmosfèric. Distinció
entre temps i clima. La
predicció del temps a les Illes
Balears. L’estació
meteorològica
treball científic: raonament
de les solucions, rigor,
precisió, creativitat,
curiositat i obertura a noves
idees.
B4.12.-Valoració de la
importància de mantenir la
diversitat dels éssers vius.
problemes que el seu estudi
planteja.
B3.4.-Interpretació de mapes
del temps senzills.
B4.12.-Anàlisi dels problemes
associats a la pèrdua de
biodiversitat.
B1.3.- Els moviment dels astres.
Moviments de la Terra i els
fenòmens relacionats: durada
de l’any, estacions, dia i nit.
Moviments de la Lluna i les
seves fases. Els eclipsis.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: s’han superat satisfactòriament el 60% dels descriptors.
Notablement si: s’han superat el 80% dels descriptors.
Excel·lentment si s’han superat el 90% dels descriptors.
COMPETÈNCIA DEL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMPETÈNCIA DIGITAL
CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIES
B2.6.-Els materials i la seva
utilització en la vida
quotidiana.
B3.6.-La contaminació
atmosfèrica i el canvi
climàtic. Els efectes del canvi
climàtic a les Illes Balears.
B4.6.-La diversitat com a
resultat del procés evolutiu.
Els fòssils i la història de la
vida.
B4.8.-Els fongs:
B1.4.-Utilització de tècniques
d’orientació. Observació del cel
diürn i nocturn de les Illes Balears,
a simple vista i amb instruments
senzills.
B0.4.-Reconeixement del paper
del coneixement científic en el
desenvolupament tecnològic i en
la vida de les persones.
Síntesi de la
informació rebuda
des de diferents fonts.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
33
característiques generals. Els
bolets, les floridures i els
llevats.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies.
Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors.
Excel·lentment si supera el 90% dels descriptors.
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIES
B1.6.-Evolució històrica de les
concepcions del lloc de la
Terra a l’Univers: el pas del
geocentrisme a
l’heliocentrisme com a
primera i gran revolució
Científica.
B3.11.-Aigua i salut. La
potabilització. La
contaminació de l ’aigua i la
seva depuració.
B0.5.-Utilització curosa dels
materials i els instruments
bàsics d ’un laboratori i
respecte per les normes de
seguretat en el laboratori.
B0.6.-Respecte per l ’entorn
natural i fiançament d
’actituds favorables a la seva
conservació i protecció.
B3.5.-Reconeixement del
paper de l’atmosfera, de la
importància de l’aire per als
éssers vius i per a la salut
humana, i de la necessitat de
contribuir a tenir-ne cura.
B3.13.-La gestió sostenible de
l ’aigua. Necessitat
d’adoptar mesures d’estalvi
d’aigua.
Cercar solucions per avançar
cap a la sostenibilitat.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies.
Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors.
Excel·lentment si si supera el 90% dels descriptors.
COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA
CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIES
B4.13.-Les espècies en perill a
les Illes Balears. Els espais
protegits de les Illes Balears:
situació, extensió i tipus de
protecció.
B4.14.- Responsabilitat
davant la necessitat de
conservar la flora i la fauna
de les Illes Balears com a
part del patrimoni natural.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: supera el 50% dels descriptors.
Notablement si:
Excel·lentment si supera la totalitat dels descriptors.
COMPETÈNCIA EN APRENDRE A APRENDRE
CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIES
B0.2.-Utilització dels mitjans de
comunicació i les tecnologies de la
informació per seleccionar
informació sobre el medi natural.
B2.3.-Realització d’experiències
senzilles en què es manifestin les
propietats generals de sòlids, líquids i
gasos.
B4.11.-Utilització de la lupa i el
microscopi òptic per a l’observació i
la descripció d’organismes
unicel·lulars, fongs, plantes i animals.
B0.3.-Interpretació de dades i
informacions sobre la naturalesa
i la utilització d’aquesta
informació per conèixer-la.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: es supera el 50% les habilitats.
Notablement si: es supera la totalitat de les habilitats.
Excel·lentment si es superen tots els descriptors.
COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL
CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIES
B4.5.- Utilització de claus
senzilles d’identificació
d’éssers vius.
B0.7.-Reconeixement de la
importància del treball en
equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la
labor científica i tècnica.
B4.15.-Respecte per totes les
formes de vida i actitud
crítica davant l’explotació
irracional, el maltractament i
la mort innecessària d’éssers
vius.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: es superen satisfactòriament el 50% de les actituds i valors.
Notablement si: es superen les actituds i valors en la seva totalitat.
Excel·lentment si es superen tots els descriptors.
4.4.- SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ
TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC COMPETÈNCIES
1r Trimestre 1.-L’univers i el
sistema solar, 3.Reconèixer l’estructura general de l’Univers,
del Sistema Solar i de la Terra i dels principals
fenòmens relacionats amb els moviments i
interaccions dels astres.
1 CIMF, CL, CSC, CTIC
2.-El planeta Terra 4.Conèixer les propietats més rellevants de
l'aire i de l'aigua.
6.Explicar els efectes de la Lluna sobre la
Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica
atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis
i lleis fonamentals.
1, 3 CIMF, CM, CTIC
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
35
4.-La hidrosfera
terrestre.
6.Explicar els efectes de la Lluna sobre la
Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica
atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis
i lleis fonamentals.
9.Dissenyar, planificar i elaborar activitats
pràctiques en equip que permetin estudiar la
tensió superficial de l’aigua.
11.Relacionar la salut humana amb la
necessitat d'evitar-ne la contaminació de
l’aigua i de l'aire.
3 CIMF, CTIC, CCA, CAIP,
CL
3.-Atmosfera
terrestre
4.Conèixer les propietats més rellevants de
l'aire.
6.Explicar la dinàmica atmosfèrica, etc.
aplicant propietats, principis i lleis fonamentals
7.Interpretar, des del punt de vista científic, els
principals fenòmens atmosfèrics i comprendre
la informació dels mapes meteorològics.
11.Relacionar la salut humana amb la
necessitat d'evitar-ne la contaminació de
l’aigua i de l'aire.
3
CIMF, CCA, CAIP, CAA,
CL.
2n
Trimestre
5 i 6.-Els minerals i
Les roques
(12.-Les propietats
13.-La diversitat
14.-La composició
de la matèria)
1.Expressar correctament, mitjançant la
utilització de la terminologia adequada, les
característiques i propietats de les roques, els
minerals.
8.Desenvolupar una estratègia personal per
classificar i determinar els principals minerals i
roques de les Illes Balears.
2, 3
CTIC, CIMF, CAIP, CAA,
CL.
15.Utilitzar els aparells i unitats adequats per
dur a terme mesures en diferents situacions:
massa d’un sòlid o d’un líquid, densitat, etc.
7.-Els éssers vius i
11.-Els éssers vius
més senzills
12.Conèixer les característiques més
importants dels principals grups de sers vius i
classificar un organisme dins de les categories
taxonòmiques més rellevants.
13.Apreciar la gran diversitat de sers vius i
comprendre la necessitat d'establir
mecanismes per preservar l'estabilitat de
l'hàbitat natural de les espècies.
16.Reconèixer l’aportació de les noves teories
(origen de l’Univers, Tectònica de Plaques,
Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de
l’entorn natural.
4
CIMF, CAA, CM, CTIC,
CL, CSC.
3r Trimestre
10.-Les plantes i els
fongs
12.Conèixer les característiques més
importants dels principals grups de sers vius i
classificar un organisme dins de les categories
taxonòmiques més rellevants
4 CIMF, CL, CAA.
9.-Els animals
invertebrats
12.Conèixer les característiques més
importants dels principals grups de sers vius i
classificar un organisme dins de les categories
taxonòmiques més rellevants.
9.Dissenyar, planificar i elaborar activitats
pràctiques en equip que permetin estudiar la
tensió superficial de l’aigua.
4 CIMF, CL, CAA.
8.-Els animals
vertebrats
12.Conèixer les característiques més
importants dels principals grups de sers vius i
classificar un organisme dins de les categories
taxonòmiques més rellevants.
13.Apreciar la gran diversitat de sers vius i
comprendre la necessitat d'establir
mecanismes per preservar l'estabilitat de
l'hàbitat natural de les espècies.
4
CIMF, CL, CTIC,CAA .
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
37
4.5.-DESDOBLAMENTS I COMPLEMENTÀRIES:
La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la
següent:
TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA LABORATORI ACTIVITAT AULA
1r Trimestre
1.-L’univers i el
sistema solar,
- Construcció d‘un sistema solar
Pàg. 246 volum 4: anàlisi d’un text
científic: “ Ciència i
pseudociència“
2.-El planeta Terra
-Normes i material de laboratori
-Mural de les capes de la Terra.
4.-La hidrosfera
terrestre. -La formació i classificació dels niguls (llibre,
pàg. 74).Vídeo del bloc: Tipus de núvols.
-Cicle de l‘aigua: observació del
vídeo del “Cicle de l‘aigua de mi
abuela María“ i elaboració d‘un
mural.
3.-Atmosfera
terrestre
-DVD, Els fenòmens atmosfèrics, ECV-2. Els
instruments meteorològics (llibre ,pàg. 50)
-Pàg. 248 i 249 volum 4: Mantenir
la qualitat de l’aire que respirem.
-Impactes de contaminació
atmosfèrica.(Punts 9 i 10 del tema
3).
2n
Trimestre
5 i 6.-Els minerals i
Les roques
(12.-Les propietats
13.-La diversitat
14.-La composició
de la matèria)
-Observació i identificació de minerals (llibre,
pàg. 85) – Càlcul de densitats i descripció
d’altres propietats dels minerals.
-Observació i identificació de roques
-Taula periòdica. Composició
química dels minerals.
-Cicle de les roques
( audiovisual) i Les roques de les
Illes Balears, punt 7 del tema 6.
Pàg. 260 I 261 volum 4: Roques i
minerals de les Illes
Balears.*Lectura i contestar
preguntes.
7.-Els éssers vius i
11.-Els éssers vius
més senzills
-Ús del microscopi. Observació de cèl·lules i
teixits(llibre, pàg. 120)
-Observació de bacteris del iogurt , llevats.
- Bloc CNXARC, jocs de la cèl·lula
(portàtils)
-DVD, LA CÈL·LULA.
3r Trimestre
10.-Les plantes i els
fongs
- Classificació de les fulles(llibre, pàg. 178) flor i
sortida pels voltants per observar diversos tipus
de flor.
- Visita a l‘hort
- Observació de fongs i les seves estructures.
Esporada de xampinyons.
- Cultiu de Xiitakes.
-DVD, El món vegetal, ECV-8.
Retallable de la flor.
-El regne dels fongs (llibre, pàg.
174-175).
- Pàg. 256 I 257 volum 4:
Vegetació representativa de les
Illes Balears
9.-Els animals
invertebrats
-Observació d’invertebrats amb lupa.
-DVD: Els insecte i el món de les
abelles ( ECV, 8)
8.-Els animals
vertebrats
-Murals dels 5 grups de vertebrats
-DVD: El regne animal. Fauna
representativa de les Illes Balears,
volum 4 pàg. 256 i 257.
- Pàg. 250 i 251 volum 4.
Sortides complementàries:
TRIMESTRE PRIMER SEGON TERCER
ACTIVITAT
COMPLEMEN- TÀRIA
XERRADA CONSUM
SOSTENIBLE
TOCA –TOCA RÈPTILS
SORTIDA
Es Amunts GINKANA CONSUM SOSTENIBLE
ALTRES
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
39
4.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ
TRIMESTRE UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA
(CAPACITAT)
1r Trimestre 1.-L’univers i
el sistema
solar,
1.Realitzar investigacions senzilles en les
quals s’apliquin les estratègies típiques
de la investigació científica.
2.Explicar l ’organització del Sistema
Solar, descriure els moviments relatius
entre la Lluna, la Terra i el Sol i interpretar
alguns fenòmens naturals mitjançant
l’elaboració de models senzills i
representacions a escala del Sistema
Solar.
3.Descriure raonadament algunes de les
observacions i els procediments
científics que han permès avançar en el
coneixement del nostre planeta i del lloc
que ocupa en l ’Univers.
-Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç
d’aplicar les estratègies del treball científic
(plantejament de problemes, formulació
d’hipòtesis,
descripció d’objectes i fenòmens, identificació de
variables, disseny d’experiències, anàlisi i
interpretació de resultats, etc.) per resoldre
problemes de tipus científic de rellevància social o
personal.
-Es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç
de justificar raonadament alguns fenòmens
naturals, com la durada dels anys, el dia i la nit, els
eclipsis, les estacions o les fases de la Lluna
mitjançant la interpretació dels moviments relatius
de la Terra i la Lluna al Sistema Solar.
- S’ha de valorar la capacitat d’interpretar models
gràfics senzills (com el planetari o les
representacions esquemàtiques a escala) que
expliquin els fenòmens descrits.
-Es tracta d’avaluar si l’alumnat comprèn els
principals arguments que justifiquen el
desenvolupament de les teories astronòmiques i la
seva evolució històrica (sobre l’esfericitat de la
Terra i els moviments terrestres, sistemes
geocèntrics vs. Sistemes heliocèntrics, etc.),posant
èmfasi en les repercussions socials d'aquestes
teories.
2.-El planeta
Terra
4.-La
hidrosfera
terrestre.
1. Explicar, a partir del coneixement de
les propietats de l’aigua, el cicle de
l’aigua en la naturalesa i la seva
importància per als éssers vius, i valorar
les repercussions de les activitats
humanes en relació amb la seva
utilització.
-Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç
d’interpretar i elaborar esquemes sobre el cicle de
l’aigua i valorar la importància dels problemes
que les activitats humanes han generat quant a la
gestió dels recursos d’aigua dolça i la
contaminació d’aquesta.
-Demostrar una actitud positiva davant la
necessitat de la gestió sostenible de l’aigua ,i
conèixer i assumir actuacions personals que
potenciïn la reducció en el consum i la seva
reutilització.
3.-Atmosfera
terrestre
1. Descriure les propietats de la matèria
que ens envolta, com ara la massa, el
volum, els estats en què es presenta, i
interpretar-les qualitativament i
quantitativament, així com identificar els
canvis que experimenta.
2. Conèixer l’existència de l’atmosfera,
valorar la importància del paper
protector d’aquesta per als éssers vius i
considerar les repercussions que hi té
l’activitat humana.
3.Obtenir i analitzar dades
meteorològiques per valorar
qualitativament fenòmens atmosfèrics.
-L’alumnat ha de ser capaç, a partir
d’experiències senzilles, d’interpretar
quantitativament i qualitativament les propietats
de la matèria i identificar els canvis d’estat que
experimenta, molt en particular dels gasos.
-L’alumnat ha de ser capaç de valorar la
importància de l’atmosfera en el manteniment de
la vida a la Terra i ha de conèixer els problemes
greus de contaminació ambiental actuals i les
seves repercussions més importants, així com tenir
una actitud positiva davant la necessitat de
contribuir a solucionar-los.
L’alumnat ha de ser capaç d’obtenir, analitzar i
representar dades de diferents variables
meteorològiques amb instruments de mesura que li
permetin arribar a interpretar alguns fenòmens
meteorològics senzills.
2n
Trimestre
5 i 6.-Els
minerals i Les
roques
(12.-Les
propietats
13.-La
diversitat 14.-
La
composició
de la
matèria)
1. Descriure les propietats de la matèria
que ens envolta, com ara la massa, el
volum, els estats en què es presenta, i
interpretar-les qualitativament i
quantitativament, així com identificar els
canvis que experimenta.
2. Relacionar propietats dels materials
amb l ’ús que se ’n fa i diferenciar entre
mescles i substàncies, en base a les
propietats característiques d’aquestes
últimes, així com aplicar algunes
tècniques de separació.
3. Reconèixer les roques i els minerals
més freqüents, en especial els que es
troben a les Illes Balears, identificar-les
Es tracta de saber si l ’alumnat relaciona l’ús dels
materials en la construcció d’objectes amb les
seves propietats i és capaç de diferenciar les
mescles de les substàncies pures per la possibilitat
de separar-les per processos físics com la filtració,
la decantació, la cristal·lització, etc.
-L’alumnat ha de distingir els diferents tipus de
roques (magmàtiques, metamòrfiques i
sedimentàries) i els minerals més comuns a partir
de les seves propietats característiques,
especialment les roques que es troben a les Illes
Balears, identificar-ne les aplicacions més
freqüents i
l’impacte que produeix la seva explotació.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
41
utilitzant claus senzilles, i conèixer-ne la
importància i utilitat.
7.-Els éssers
vius i
11.-Els éssers
vius més
senzills
1. Reconèixer que els éssers vius estan
constituïts per cèl·lules i que porten a
terme funcions vitals que els diferencien
de la matèria inert.
2. Identificar i reconèixer les peculiaritats
dels grups més importants, mitjançant l
’ús de claus dicotòmiques per identificar
-los i conèixer l ’ús de la lupa binocular i
el microscopi òptic com a eines
necessàries per millorar l ’observació.
-Es tracta de comprovar que l’alumnat és capaç
de reconèixer i descriure les característiques
d ’estructura, organització i funció dels éssers vius,
a partir de mostres, fotografies, dibuixos o altres
mitjans.
L’alumnat ha d ’adquirir els criteris que permeten
classificar els éssers vius amb l’ús de claus senzilles i
tècniques d’ observació, com ara l’ús de la lupa
binocular i el microscopi, per identificar els trets
més rellevants d’un ésser viu que expliquen la
pertinença d’aquest a un grup taxonòmic
determinat.
3r Trimestre
10.-Les
plantes i els
fongs
1. Valorar la importància del
manteniment de la diversitat d’éssers
vius i les accions que es fan per tal d
’evitar la pèrdua de biodiversitat.
9.-Els animals
invertebrats
1. Valorar la importància del
manteniment de la diversitat d’éssers
vius i les accions que es fan per tal d
’evitar la pèrdua de biodiversitat.
8.-Els animals
vertebrats
1. Valorar la importància del
manteniment de la diversitat d’éssers
vius i les accions que es fan per tal d
’evitar la pèrdua de biodiversitat.
-Es tracta de saber si l ’alumnat és conscient de la
importància del manteniment de la biodiversitat
per a la humanitat i si coneix algunes de les
accions que es duen a terme per conservar-la,
especialment en l’àmbit de les Illes Balears.
4.7.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Els criteris de qualificació de primer d’ESO seran els següents:
- Proves escrites( exàmens o controls) : 50%
- Si la nota d‘alguna de les proves escrita no arriba a 3, no es farà la
mitjana amb la resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer
suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no
l’examen.
- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe (20%)
- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos MOLT
NEGATIVA pot fer baixar la nota global de la matèria fins un 20%.
- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li
pot baixar la nota fins a un 10%.
- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també
poden baixar la nota.
- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats
o proves per a recuperar els trimestres suspesos.
- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden fer
baixar la nota.
- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà
recuperar en una prova final global que el professor/a realitzarà a tot el grup a
final de curs, en juny, i així avaluar el procés d'aprenentatge del grup.
- Si l’alumnat aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 50%
corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5
l’alumne/a no superarà l’assignatura.
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en
setembre de tot i fer un treball de recuperació durant l’estiu on la prova escrita
comptarà un 70% i el treball un 30% de la nota final de setembre.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
43
5. PROGRAMACIÓ DE SEGON D'ESO (consultar programació del Departament de
Física i química 2014-15)
5.1 Objectius específics 2n d'ESO (continguts generals) 1. Realització d’investigacions senzilles per tal de familiaritzar-se amb el treball científic, per mitjà del
plantejament de problemes, discussió de l’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, dissenys
experimentals, etc., per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que planteja
el seu estudi.
2. Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació per
obtenir informació sobre els fenòmens naturals.
3. Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta per formar-se una opinió pròpia
i expressar-se adequadament.
4. Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions i fer front a
problemes que ens afecten directament o indirecta.
5. Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte per les normes de
seguretat al laboratori.
6. Respecte a l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot
fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
7. Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la
labor científica i tècnica.
8. Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor,
precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees. 5.2.Contribució de la matèria a l'adquisició de competències bàsiques.
Per tal de visualitzar la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques anem a
relacionar cada competència bàsica amb els objectius específics (continguts comuns) de la matèria.
Objectiu Específic Competències CB1 CB2 CB3 CB4 CB5 CB6 CB7 CB8
1. Realització d’investigacions senzilles per tal de familiaritzar-se amb el treball
científic, per mitjà del plantejament de problemes, discussió de l’interès d’aquests,
formulació d’hipòtesis, dissenys experimentals, etc., per comprendre millor els
fenòmens naturals i resoldre els problemes que planteja el seu estudi.
X X X X
2. Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la
comunicació per obtenir informació sobre els fenòmens naturals. X X X
3. Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta per
formar-se una opinió pròpia i expressar-se adequadament. X X X X X
4. Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre
decisions i fer front a problemes que ens afecten directament o indirecta. X X
5. Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte
per les normes de seguretat al laboratori. X
6. Respecte a l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la seva
conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a
la insularitat de la nostra comunitat.
X X
7. Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. X X X
8. Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees. X X X X
5.3. Criteris d'Avaluació. 1. Realitzar investigacions senzilles en les quals s’apliquin les estratègies típiques de la investigació
científica.
Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç d’aplicar les estratègies del treball científic
(plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, identificació de variables, disseny d’experiències,
anàlisi i interpretació de resultats, etc.) per resoldre problemes de tipus científic de rellevància social o
personal.
2. Utilitzar el concepte qualitatiu d’energia per explicar el seu paper en les transformacions que tenen
lloc en el nostre entorn i reconèixer la importància i les repercussions per a la societat i el medi ambient
de les diferents fonts d’energia renovables i no renovables.
Es tracta de conèixer si l’alumnat relaciona el concepte d’energia amb la capacitat de realitzar canvis,
si coneix diferents formes i fonts d’energia, renovables i no renovables, els seus avantatges i
inconvenients, i alguns dels principals problemes associats a la seva obtenció, transport i utilització.
S’ha de valorar si l’alumnat comprèn la importància de l’estalvi energètic i l’ús d’energies netes per
contribuir a un futur sostenible.
3. Resoldre problemes aplicant els coneixements sobre el concepte de temperatura i la seva mesura,
l’equilibri i el desequilibri tèrmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la manera de propagació
d’aquesta.
Es pretén comprovar si l’alumnat comprèn la importància de la calor i les seves aplicacions, així com
la distinció entre calor i temperatura en l’estudi dels fenòmens tèrmics, i si és capaç de realitzar
experiències senzilles que hi estiguin relacionades. S’ha de valorar si sap utilitzar termòmetres i en
coneix el fonament, identifica l’equilibri tèrmic amb la igualació de temperatures, comprèn la
transmissió de la calor associada al desequilibri tèrmic i sap aplicar aquests coneixements a la
resolució de problemes senzills i d’interès, com ara l’aïllament tèrmic d’una zona.
4. Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i del so i reproduir-ne alguns tenint en
compte les seves propietats
Es tracta de saber si l’alumnat és capaç d’utilitzar els coneixements d’algunes propietats del so i la
llum, com la reflexió i la refracció, per explicar fenòmens naturals, aplicar-los en utilitzar miralls o
lents, justificar el fonament físic d’aparells òptics senzills i dissenyar o muntar-ne alguns com ara la
cambra obscura. També s’ha de valorar si comprèn les repercussions de la contaminació acústica i
lumínica, i la necessitat de solucionar-la.
5. Identificar i explicar les accions dels agents geològics interns en l’origen del relleu terrestre, i
especialment el de les Illes Balears, així com en el procés de formació de les roques magmàtiques i
metamòrfiques.
Es tracta de comprovar que l’alumnat té una concepció dinàmica de la naturalesa i que és capaç de
reconèixer i interpretar en el camp o en imatges algunes manifestacions de la dinàmica interna en el
relleu i del moviment de les plaques, com ara la presència de plecs, falles, serralades, volcans i
terratrèmols. També es pretén avaluar si l’alumnat entén les transformacions que hi pot haver entre els
diferents tipus de roques endògenes en funció de les característiques de l’ambient geològic en què es
troben.
6. Reconèixer i valorar els riscos associats als processos geològics interns i la prevenció i predicció
d’aquests.
Es tracta de valorar si l’alumnat és capaç de reconèixer i interpretar adequadament els principals
riscos geològics i la seva repercussió, amb la utilització de notícies de premsa, mapes i altres canals
d’informació.
7. Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius a partir de diferents
observacions i experiències realitzades amb organismes senzills, comprovant l’efecte que tenen
determinades variables en els processos de nutrició, relació i reproducció.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
45
L’alumnat ha de conèixer les funcions vitals dels éssers vius, les diferències entre la nutrició d’éssers
autòtrofs i heteròtrofs, les característiques i els tipus de reproducció, i els elements fonamentals que
intervenen en la funció de relació. També es tracta d’avaluar si és capaç de realitzar experiències
senzilles (tropismes, fotosíntesi, fermentacions) per comprovar la incidència que tenen en aquestes
funcions variables com la llum, l’oxigen, la clorofil·la, l’aliment, la temperatura, etc.
8. Identificar els components biòtics i abiòtics d’un ecosistema pròxim, valorar-ne la diversitat i
representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els éssers vius de l’ecosistema, així com
conèixer les característiques principals dels grans biomes de la Terra i dels ecosistemes de les Illes
Balears.
L’alumnat ha de comprendre el concepte d’ecosistema i ser capaç de reconèixer i analitzar els
elements d’un ecosistema concret, obtenir dades d’alguns components abiòtics (llum, humitat,
temperatura, topografia, roques, etc.) i biòtics (animals i plantes més abundants); interpretar
correctament les relacions i els mecanismes reguladors establerts entre ells.
9. Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el patrimoni natural de les
Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la protecció i conservació d’aquest.
Amb aquest criteri es pretén comprovar que l’alumnat coneix i valora la biodiversitat i la importància
de preservar-la i, especialment, del patrimoni natural de les Illes Balears, mitjançant l’adquisició
d’actituds de reconeixement, respecte i protecció d’aquest, a través de l’observació i recollida de
dades. Al mateix temps, també es pretén comprovar si l’alumnat valora la naturalesa, apreciant les
repercussions de qualsevol tipus que comporta el seu deteriorament i adquirint actituds de rebuig a
totes aquelles activitats que produeixin contaminació, alteració i destrucció dels ecosistemes naturals.
5.4.Criteris de qualificació 2n ESO. La qualificació de l’alumnat s’obtindrà a partir de la següent fórmula, tant a les avaluacions
informatives com a la avaluació ordinària de juny.
Q=0,7*E(mitjana exàmens) +0,3*T(pràctiques, feina a casa, deures, participació,...)
Es mantindrà com a requisit indispensable per aprovar l'assignatura que la mitjana d’exàmens sigui
superior a 3,5 i tenir el quadern al dia.
Per aprovar l'assignatura a la convocatòria extraordinària serà imprescindible presentar el treball de
recuperació el dia de l'examen. Aquest treball comptarà com a màxim 1 punt
5.5.Continguts i temporalització Primer enumerarem els continguts que es treballaran durant aquest curs
P
ri
m
e
r
T
ri
m
es
tr
e
Bloc de
continguts
Continguts
1. Matèria i
energia
L’energia en els sistemes materials.
L’energia com a concepte fonamental per a l’estudi dels canvis.
Valoració del paper de l’energia en les nostres vides.
Formes d’energia. Transformacions energètiques.
Anàlisi i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i no
renovables.
Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de
l’energia.
Presa de consciència de la importància de l’estalvi energètic.
2. Calor i
temperatura
La calor com a agent productor de canvis. Distinció entre calor i
temperatura.
Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzilles
en què es manifestin els efectes de la calor sobre els cossos.
Interpretació de la calor com a manera de transferència d’energia.
Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.
3. Llum i so
Propagació rectilínia de la llum en totes direccions.
Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzilles
per posar-les de manifest. Ombres i eclipsis.
Estudi qualitatiu de la reflexió i de la refracció.
Descomposició de la llum: interpretació dels colors.
So i audició. Propagació i reflexió del so.
Valoració del problema de la contaminació acústica i
lumínica.
Llum i visió: els objectes com a fonts secundàries de llum.
4. La vida en
acció
Les funcions vitals. Nutrició, relació i reproducció
S
e
g
o
n
T
r
i
m
e
s
t
r
e
Bloc de
continguts
Continguts
4. La vida en
acció
La funció de nutrició: obtenció i ús de matèria i energia pels
éssers vius. Nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
La importància de la fotosíntesi en la vida de la Terra. La
respiració en els éssers vius.
La funció de relació: percepció, coordinació i moviment.
La funció de reproducció. Característiques de la reproducció
sexual i asexual.
Observació i descripció de cicles vitals en animals i plantes.
T
e
r
c
e
r
T
r
i
m
e
s
t
r
e
Bloc de
continguts
Continguts
5. El medi
ambient
natural
Biosfera, ecosfera i ecosistema. Identificació dels components
d’un ecosistema. Influència dels factors abiòtics i biòtics en els
ecosistemes.
Ecosistemes aquàtics d’aigua dolça i marins. Ecosistemes
terrestres: els biomes. Ecosistemes de les Illes Balears.
El paper que desenvolupen els organismes productors,
consumidors i descomponedors en l’ecosistema.
Cicle de la matèria i fluix d’energia.
Realització d’investigacions senzilles sobre algun ecosistema de
l’entorn.
Impacte de l’espècie humana sobre els ecosistemes.
Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la
defensa de la natura i els èxits que han aconseguit a les Illes
Balears i al món.
Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar
conductes solidàries i respectuoses.
Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears. Els
espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de
protecció.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
47
6.
Transformacio
ns geològiques
degudes a
l’energia
interna de la
Terra
Energia interna. Transferència d’energia a l’interior de la Terra.
Estructura de la Terra.
Les manifestacions de l’energia interna de la Terra: erupcions
volcàniques i terratrèmols.
Valoració dels riscos volcànic i sísmic i importància de la
predicció i prevenció d’aquests. - Manifestacions volcàniques i
sísmiques a les Illes Balears.
Identificació de roques magmàtiques i metamòrfiques i relació
entre la seva textura i el seu origen. Les roques magmàtiques i
metamòrfiques a les Illes Balears.
Manifestacions de la geodinàmica interna en el relleu terrestre.
Orogènesi. Deformacions: plecs i falles.
Aproximació a la tectònica de plaques.
Valoració dels riscos volcànic i sísmic i importància de la
predicció i prevenció d’aquests. Manifestacions volcàniques i
sísmiques a les Illes Balears.
5.6 Desdoblaments Mirar la taula següent :
1
a
a
v
a
l
u
a
c
i
ó
Unitats Desdoblaments
1. Energia
1r desdoblament: (2 sessions)Introducció al treball al laboratori: Material de
Laboratori. Normes de seguretat del nostre laboratori.
2n desdoblament (1 sessió)Realització d’una taula resum en DIN A-3. De les
diferents fonts d’energia
3r desdoblament (1 sessió)Comparació de taules de dades sobre l’ús de les diferents
fonts d’energia. Text sobre la investigació de la fusió nuclear.
4t desdoblament (1 sessió)Vídeo conscienciació mediambiental i efectes de
l’ús abusiu de combustibles fòssils.
2. Calor i
Temperatura
5è desdoblament (1 sessió)Construcció d'un termòmetre.
6è desdoblament (1 sessió)Exercicis de canvi d’unitats de temperatura
7è desdoblament (1 sessió)Visionat d’un vídeo sobre els sistemes de propagació de la
calor . **Text de com es protegeixen de temperatures extremes els animals
8è desdoblament (1 sessió)Repàs del tema amb la guia d’una pàgina web
3. Llum i so
9è desdoblament (1 sessió)Observació de lents convergents i divergents i miralls
plans i corbs.
10è desdoblament (1 sessió)Ús d’un espectroscopi i anàlisi dels espectres d’emissió
de diferents fonts de llum.
11è desdoblament (1 sessió) Desdoblament so. Mesura de decibels
4. La vida
12è desdoblament (1 sessió)Dibuix d’una cèl·lula base i amb dos fulls de paper
vegetal afegirem els orgànuls típics de la vegetal i l’animal. 13è desdoblament (1
sessió) Identificació d’elements de la taula periòdica
14è desdoblament (1 sessió)Realització de l’estructura molecular del grafit en 3D
15è desdoblament (1 sessió)Divisió cel·lular amb ajuda de la pàgina del cnice
** El text es pot canviar per una fitxa de canvi d’unitats, segons els problemes que generin aquests canvis
d’unitat.
2
a
a
v
a
l
u
a
c
i
ó
Unitats
Desdoblaments
5. La nutrició.
1r desdoblament (1 sessions)Identificació de biomolècules
2n desdoblament (2 sessió)Realització d’un mural en què s’inclouen tots els
aparells relacionats amb la nutrició
3r desdoblament (1 sessió)Cèl·lula 3D
4t desdoblament (1 sessió)Observació al microscopi de teixits animals i
vegetals.
6. La relació
5è desdoblament (1 sessió)Vídeos sobre neurotransmissors i neurones.
6è desdoblament (1 sessió)vídeo i fitxa sobre l’estrès
7è desdoblament (1 sessió)vídeo i fitxa sobre el bòtox
7.La reproducció
8è desdoblament (1 sessió)Fitxa de la reproducció de plantes amb una pàgina
web
9è desdoblament (1 sessió)Realització d’un empelt
10è desdoblament (1sessió)Repàs de la unitat amb diferents pàgines web
3a
ava
lua
ció
Unitats Desdoblaments
8. Ecosistemes
1r desdoblament (1 sessió):Hort ecològic. Gaspar Caballero
2n Desdoblament (1sessió):Visita a ses Estaques
3r desdoblament (2 sessions):Realització d’un mural d’un ecosistema.
9. Protecció i
conservació del medi
ambient
4t desdoblament (2 sessions):DVD Una verdad incòmoda
5è desdoblament(2 sessions):Treball d’investigació:sobre la conservació del
medi a les Illes
10. Transformacions
geològiques
6è desdoblament (1sessió) Volcà en erupció
7è desdoblament (1 sessió) Visionat de “Viatge al centre de la Terra”
Sortides Complementàries:
1. Sortida ses Estaques.
2. visualització pel·lícula energia 3D
5.7. Material i recursos.
S’utilitzarà material elaborat pel departament de Física i Química.
Accés als ordinadors del laboratori de Física, de la biblioteca i del carretó de
portàtils.
Accés als laboratoris de Física i de Química i de Biologia i Geologia.
Materials per realitzar demostracions a l’aula de diferents experiències.
Canó de llum.
5.8.Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències
bàsiques i als diferents nivells d'aprenentatge (activitats d'ampliació i
reforç).
Durant les reunions de departament es fixaran els criteris a seguir respecte les
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
49
competències bàsiques. Respecte de les activitats d’ampliació i reforç el
departament seleccionarà activitats d’ampliació i reforç per a cada unitat
didàctica.
5.9.Mesures de suport i criteris per elaborar els plans per4sonalitzats de recuperació
dels aprenentatges i les adaptacions necessàries per a l'alumnat amb necessitats
específiques de suport educatiu.
S’adaptaran la forma de les activitats i de les proves escrites a les necessitats
específiques de l’alumnat de suport educatiu. El departament decidirà el model de
ACI que és farà servir i s’adjuntarà a l’acta de la reunió de departament on sigui
aprovat.
5.10.Criteris per l'organització del temps i dels espais. Formes d'organització de
l'aula.
Als desdoblaments, el grup es dividirà en dues parts, cadascuna amb el seu
professor) però totes dues faran la mateixa pràctica (si hi ha bastant material)
5.11.L'avaluació del procés d'ensenyament aprenentatge.
L’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentage es farà per anàlisi de les
programacions d’aula, dels resultats de les proves d’avaluació, per comparació
entre els resultats d’altres assignatures per cada grup. L’avaluació és realitzarà a les
reunions de departament, amb una avaluació final a la memòria final de curs del
departament on s’inclouran les recomanacions per als curs vinent.
6.- PROGRAMACIÓ DE TERCER D’ESO
6.1.-OBJECTIUS GENERALS:
1.-Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre
tant en l'expressió escrita com en l'oral.
2.-Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s'han
elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels sers vius i interpretar-los com
un procés de construcció del saber científic.
3.-Reconèixer la cèl·lula com la unitat anatòmica, funcional i reproductora dels sers
vius.
4.-Diferenciar entre cèl·lules procariotes i cèl·lules eucariotes i entre cèl·lules animals i
cèl·lules vegetals.
5.-Enumerar els diferents nivells d’organització dels sers vius pluricel·lulars diferenciant
els conceptes de teixit, òrgan, sistema i organisme.
6.-Planificar experiències que permetin deduir les característiques o el funcionament
de determinats òrgans o sistemes corporals.
7.-Participar activament en el propi procés d'aprenentatge i en la realització i
planificació col·lectiva d'activitats com experiències o treballs monogràfics.
8.-Interpretar taules i gràfiques relacionades amb la salut dins de l’àmbit de la
població de les Illes Balears.
9.-Reconèixer les funcions vitals de l'ésser humà (nutrició, relació i reproducció) i
identificar els sistemes del cos humà que les duen a terme.
10.-Descriure i comprendre el funcionament del cos com un procés coordinat en què
intervenen els diferents òrgans i sistemes.
11.-Conèixer les molècules que formen el nostre organisme i la funció que hi fan, i
identificar-les en els aliments que consumim.
12.-Elaborar dietes equilibrades tenint en compte la composició i la quantitat dels
aliments, l'edat, el sexe i el tipus d'activitat de cada persona.
13.-Interessar-se per conèixer les tècniques de conservació dels aliments, els tipus
d'additius alimentaris, la informació que contenen les etiquetes dels productes, etc.,
com també els drets que tenim com a consumidors.
14.-Conèixer algunes de les malalties més freqüents que afecten l'ésser humà
relacionades amb la disfunció d'alguns òrgans o sistemes.
15.-Reconèixer els Sistemes Nerviós i Endocrí com els encarregats de controlar el
desenvolupament i el funcionament harmoniós de tot el cos.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
51
16.-Analitzar com actuen l'alcohol i les drogues sobre el Sistema Nerviós i rebutjar-ne
el consum.
17.-Descriure el procés de reproducció humana i indicar les diferències anatòmiques,
fisiològiques i psicològiques que hi ha entre l’home i la dona.
18.-Informar-se sobre els mètodes anticonceptius per evitar el contagi de malalties i
l’embaràs, i sobre les tècniques de reproducció assistida.
19.-Raonar l’impacte de determinats hàbits i actituds sobre la nostra salut i qualitat
de vida.
20.-Valorar els esforços que realitza la ciència en els seus diversos camps (medicina,
tecnologia, biologia, etc.) per millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar
el medi ambient.
21.-Reconèixer l’evolució del coneixement de l’estructura dels sers vius i del cos
humà científic i la seva incidència en la salut.
22.-Reconèixer les principals roques sedimentàries, tipus, aplicacions i interessos
econòmics.
23.-Reconèixer la influència humana en el medi ambient. Analitzar els impactes a
cada capa terrestre: atmosfera, hidrosfera, biosfera i geosfera.
24.-Estudiar i valorar els recursos naturals i en especial els de les Illes Balears. Raonar el
desenvolupament sostenible.
6.2.-CONTINGUTS:
Bloc 0.Continguts comuns
En tercer el nucli principal en biologia és l’ésser humà i en geologia les roques
sedimentàries i processos geològics externs.
B0.1-Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com són el plantejament de
problemes, plantejament d'hipòtesi, interpretació dels resultats, anàlisi de dades
organitzades en taules i gràfics i elaboració d’un informe científic.
B0.2- Recerca i selecció d’informació de caràcter científic mitjançant l’ús de les
tecnologies de la informació i la comunicació i altres fonts.
B0.3-Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització de l’esmentada
informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar
sobre problemes relacionats amb la naturalesa.
B0.4- Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per donar
resposta a les necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seva
existència, així com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, i participar
en la seva conservació, protecció i millora.
B0.5- Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un
laboratori. Respecte per les normes de seguretat al laboratori.
B0.6- Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació
científica i del sistema internacional d’unitats.
B0.7- Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la
conservació i protecció d’aquest, amb atenció a les circumstàncies ambientals
relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
B0.8- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
B0.9- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves
idees.
Bloc 1. L’organització i el funcionament del cos humà
B1.1- L’organització general del cos humà: aparells i sistemes, òrgans, teixits i cèl·lules.
B1.2- Alimentació i nutrició humana. La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels
aparells i sistemes implicats en la nutrició: digestiu, respiratori, circulatori i excretor.
B1.3- La reproducció humana. Canvis físics i psíquics en l’adolescència. Els aparells
reproductors masculí i femení. El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part.
B1.4- La funció de relació. Percepció, coordinació i moviment. La percepció i els
òrgans dels sentits, la seva cura i higiene. La coordinació i el sistema nerviós:
organització i funció. El sistema endocrí: les glàndules endocrines i el seu
funcionament. L’aparell locomotor.
Bloc 2. Les persones i la salut
B2.1- La salut i la malaltia. Els factors determinants de la salut. La malaltia i els seus
tipus. Valoració de la importància dels hàbits saludables.
B2.2- Malalties infeccioses. Principals agents causants. Prevenció. Sistema immunitari.
Les vacunes.
B2.3-La sexualitat humana. Salut i higiene sexual. Les malalties de transmissió sexual.
Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius.
B2.4- Malalties més freqüents dels aparells i sistemes relacionats amb la nutrició.
Prevenció de les malalties més freqüents.
B2.5- Alimentació i salut. Anàlisi de dietes saludables. Hàbits alimentaris saludables.
Trastorns de la conducta alimentària.
B2.6- Principals alteracions relacionades amb els aparells i sistemes que intervenen en
la funció de relació i la seva prevenció.
B2.7- Salut mental. Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues.
Problemes associats. Actitud responsable davant conductes de risc per a la salut.
Influència del medi social en les conductes.
B2.8- El trasplantament i la donació de cèl·lules, sang i òrgans.
B2.9- El sistema sanitari balear. Hàbits de salut a les Illes Balears.
Bloc 3. Les persones i el medi ambient
B3.1- Els recursos naturals i els seus tipus. Els recursos naturals a les Illes Balears.
Conseqüències ambientals del consum humà d’energia.
B3.2- Importància de l’ús i la gestió sostenible dels recursos hídrics. La potabilització i
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
53
els sistemes de depuració. Utilització de tècniques senzilles per conèixer el grau de
contaminació i depuració de l’aire i de l’aigua. El problema de l’aigua a les Illes
Balears.
B3.3- Els residus i la seva gestió. La gestió de residus sòlids urbans a les Illes Balears.
B3.4- Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes. Principals
problemes ambientals de l’actualitat.
B3.5- Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar conductes
solidàries i respectuoses. Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears.
Bloc 4. Transformacions geològiques degudes a l’energia externa
B4.1- L’activitat geològica externa del planeta Terra.
B4.2-L’energia solar a la Terra. L’atmosfera i la seva dinàmica. Interpretació de
mapes del temps senzills.
B4.3- El relleu terrestre i la seva representació. Interpretació de mapes topogràfics. El
relleu a les Illes Balears.
B4.4- Alteracions de les roques produïdes per l’aire i l’aigua. La meteorització. Els sòls.
B4.5- Els torrents, rius i aigües subterrànies com a agents geològics. La
sobreexplotació d’aqüífers. L’acció geològica del gel i del vent. Dinàmica marina.
Acció geològica de la mar. La costa de les Illes Balears.
B4.6- La formació de roques sedimentàries. L’origen i la utilitat del carbó, del petroli i
del gas natural. Valoració de les conseqüències de la seva utilització i esgotament
6.3.-PROGRAMACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES:
En primer lloc apareixen els llistats dels descriptors estrets dels documents anteriors
diferenciats en els quatre elements constitutius de les competències bàsiques:
Continguts, Habilitats, Actituds i valors, Estratègies d’aprenentatge.
BLOC CONCEPTES CB Contribució Propi
B1.1 L’organització general del cos humà: aparells i sistemes, òrgans, teixits i cèl·lules. CIMF
B1.2 Alimentació i nutrició humana. La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells i
sistemes implicats en la nutrició: digestiu, respiratori, circulatori i excretor. CIMF
B1.3 La reproducció humana. Canvis físics i psíquics en l’adolescència. Els aparells
reproductors masculí i femení. El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. CIMF
B1.4
La funció de relació. Percepció, coordinació i moviment. La percepció i els òrgans dels
sentits, la seva cura i higiene. La coordinació i el sistema nerviós: organització i funció. El
sistema endocrí: les glàndules endocrines i el seu funcionament. L’aparell locomotor. CIMF
B2.1 La salut i la malaltia. Els factors determinants de la salut. La malaltia i els seus tipus. CIMF
B2.2 Malalties infeccioses. Principals agents causants. Prevenció. Sistema immunitari. Les
vacunes. CIMF
B2.3 La sexualitat humana. Salut i higiene sexual. Les malalties de transmissió sexual. Anàlisi dels
diferents mètodes anticonceptius. CIMF
B2.4 Malalties més freqüents dels aparells i sistemes relacionats amb la nutrició. Prevenció de
les malalties més freqüents. CIMF
B2.5 Alimentació i salut. Anàlisi de dietes saludables. Hàbits alimentaris saludables. Trastorns de
la conducta alimentària. CIMF
B2.6 Principals alteracions relacionades amb els aparells i sistemes que intervenen en la funció
de relació i la seva prevenció. CIMF
B2.7 Salut mental. Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. Problemes
associats. CIMF
CSC
B2.8 El trasplantament i la donació de cèl·lules, sang i òrgans. CIMF
B2.9 El sistema sanitari balear. Hàbits de salut a les Illes Balears. CSC
B3.1 Els recursos naturals i els seus tipus. Els recursos naturals a les Illes Balears. Conseqüències
ambientals del consum humà d’energia.
CIMF
CSC
B3.2 La potabilització i els sistemes de depuració. El problema de l’aigua a les Illes Balears. CIMF
CSC
B3.3 Els residus i la seva gestió. La gestió de residus sòlids urbans a les Illes Balears. CIMF
CSC
B3.4 Principals problemes ambientals de l’actualitat. CIMF
CSC
B3.5 Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears. CIMF
CSC
B4.1 L’activitat geològica externa del planeta Terra. CIMF
B4.2 L’energia solar a la Terra. L’atmosfera i la seva dinàmica. CIMF
B4.3 El relleu terrestre i la seva representació. El relleu a les Illes Balears. CIMF
B4.4 Alteracions de les roques produïdes per l’aire i l’aigua. La meteorització. Els sòls. CIMF
B4.5 Els torrents, rius i aigües subterrànies com a agents geològics. CIMF
B4.5 La sobreexplotació d’aqüífers. L’acció geològica del gel i del vent. CIMF
CSC
B4.5 Dinàmica marina. Acció geològica de la mar. La costa de les Illes Balears.
CIMF
B4.6 La formació de roques sedimentàries. L’origen i la utilitat del carbó, del
petroli i del gas natural. CIMF
BLOC HABILITATS CB Contribució Propi
B0.1
Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com són el plantejament de
problemes, plantejament d'hipòtesi, interpretació dels resultats, anàlisi de dades
organitzades en taules i gràfics i elaboració d’un informe científic. CIMF
B0.2 Recerca i selecció d’informació de caràcter científic mitjançant l’ús de les tecnologies
de la informació i la comunicació i altres fonts. CAA
B0.3
Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització de l’esmentada informació
per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa
CSC
B0.5 Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori.
Respecte per les normes de seguretat al laboratori. CSC
B0.6 Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació científica i
del sistema internacional d’unitats.
CIMF
CM
CAA
B3.2 Utilització de tècniques senzilles per conèixer el grau de contaminació i depuració de
l’aire i de l’aigua.
CM
CIMF
B4.2 Interpretació de mapes del temps senzills. CM
B4.3 Interpretació de mapes topogràfics. El relleu a les Illes Balears. CM
Utilització de recursos com són els esquemes, els mapes
conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos. CL X
Utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les
matèries científiques CL X
BLOC ACTITUDS i VALORS CB Contribució Propi
B0.4
Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per donar resposta a les
necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seva existència, així com per
apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, i participar en la seva conservació,
protecció i millora.
CSC
B0.7
Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la conservació i
protecció d’aquest, amb atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
CIMF
CSC
B2.1 Valoració de la importància dels hàbits saludables. CSC
CAIP
B2.7 Actitud responsable davant conductes de risc per a la salut. Influència del medi social
en les conductes. CAIP
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
55
CSC
B3.2 Importància de l’ús i la gestió sostenible dels recursos hídrics. CIMF
CSC
B3.4 Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes. CIMF
CSC
B3.5 Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar conductes solidàries
i respectuoses. Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears.
CIMF
CSC
B4.6 Valoració de les conseqüències de la seva utilització i esgotament
CIMF
BLOC ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE CB Contribució Propi
B0.8 Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions
dels altres en la labor científica i tècnica.
CIMF
CAA
B0.9
Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions
aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
CM
CAA
Síntesi de la informació rebuda des de diferents fonts.
CTIC X
Seguidament, apareixen el conjunt de descriptors a avaluar en cadascuna de les
competències bàsiques així com l’avaluació global de la competència bàsica.
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
CONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES ACTITUDS
-Utilització de recursos com
són els esquemes, els
mapes conceptuals, la
producció i la presentació
de memòries, textos.
- Utilització del català com
a llengua vehicular en
l’estudi de les matèries
científiques
-Anàlisi i comunicació dels resultats
mitjançant l’ús de la terminologia
científica adient.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats descrites.
Notablement si: si supera les habilitats i els continguts
Excel·lentment si supera tots els elements.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
CONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES ACTITUDS
B2.5- ALIMENTACIÓ I SALUT.
Anàlisi de dietes
saludables.
B3.1- Recursos naturals a les
IB. Consum humà
d'energia.
B3.2- Importància de l'ús i
la gestió sostenible dels
recursos hídrics. La
potabilització i els sistemes
de depuració.
B3.3- Els residus i la seva
gestió.
B3.4-Valolració de
l'impacte d'activitat
humana en els
ecosistemes.
B4.2- Energia solar a la
B0.6-Reconeixement del
caràcter aproximat de la
mesura. Utilització de la
notació científica i del
sistema internacional
d’unitats.
-Adquisició de les actituds
característiques del treball
científic: raonament de les
solucions aparentment
òbvies, rigor, precisió,
creativitat, curiositat i
obertura a noves idees.
B3.2-Utilització de tècniques
senzilles per conèixer el grau
de contaminació i
depuració de l’aire i de
l’aigua.
B4.2-Interpretació de mapes
del temps senzills.
B4.3-Interpretació de mapes
topogràfics. El relleu a les
Illes Balears.
Terra. Atmosfera i la seva
dinàmica .
B4.3- Rellleu terrestre i la
seva representació
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats.
Notablement si: supera les habilitats i els continguts.
Excel·lentment si: supera tots els elements.
COMPETÈNCIA DEL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MEDI FÍSIC
CONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES
B1.1-L’organització general
del cos humà aparells i
sistemes, òrgans, teixits i
cèl·lules.
B1.2- Alimentació i nutrició
humana. Funció de nutrició
B1.3-La reproducció humana.
Canvis físics i psíquics en
l'adolescència. Aparells
reproductors masculí i femení.
Cicle menstrual. Fecundació,
embaràs i part.
B1.4-La funció de relació.
Percepció, coordinació i
moviment. La percepció i els
òrgans dels sentits, la seva
cura i higiene. La coordinació
i el sistema nerviós:
organització i funció. El
sistema endocrí: les glàndules
endocrines i el seu
funcionament. L’aparell
locomotor.
B2.7-Salut mental. Les
substàncies addictives: el
tabac, l’alcohol i altres
drogues. Problemes associats.
B2.8-El trasplantament i la
donació de cèl·lules, sang i
òrgans.
B2.9- Sistema sanitari balear.
B3.1- Recursos naturals i tipus.
B3.3- Residus i la seva gestió.
B4.1- Activitat geològica
externa de la Terra
B2.6-Principals alteracions
relacionades amb els aparells i
sistemes que intervenen en la
funció de relació i la seva
prevenció.
B3.2- Importància de l'ús i la
gestió sostenible dels recursos
hídrics. La potabilització i els
sistemes de depuració.
B1.2- Anatomia i fisiologia
dels aparells i sistemes
implicats en la nutrició:
digestiu, respiratori,
circulatori i excretor.
B2.1- Valoració de la
importància dels hàbits
saludables.
B2.5- Anàlisi de dietes
saludables.
B2.3- Sexualitat humana.
Anàlisi dels diferents
mètodes anticonceptius.
B3.4-Valoració de l’impacte
de l’activitat humana en els
ecosistemes.
B3.5Valoració de la
necessitat de tenir cura del
medi ambient i adoptar
conductes solidàries i
respectuoses. Protecció i
conservació del medi
ambient de les Illes Balears.
COMPETÈNCIA DEL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMPETÈNCIA DIGITAL
CONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES
I VALORS
Síntesi de la informació rebuda
des de diferents fonts.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies.
Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors.
Excel·lentment si supera el 90% dels descriptors.
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA
CONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES
i VALORS
Cercar solucions per avançar
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
57
cap a la sostenibilitat.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies.
Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors.
Excel·lentment si si supera el 90% dels descriptors.
COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA
CONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES
i VALORS
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: supera el 50% dels descriptors.
Notablement si:
Excel·lentment si supera la totalitat dels descriptors.
COMPETÈNCIA EN APRENDRE A APRENDRE
CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS,VALORS i ESTRATÈGIES
B0.2.-Utilització dels mitjans de
comunicació i les tecnologies de
la informació per seleccionar
informació sobre el medi natural.
B4.11.-Utilització de la lupa i el
microscopi òptic per a
l’observació i la descripció
d’organismes unicel·lulars, fongs,
plantes i animals.
Cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: es supera el 50% les habilitats.
Notablement si: es supera la totalitat de les habilitats.
Excel·lentment si es superen tots els descriptors.
COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL
CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS , VALORS I ESTRATÈGIES
B0.7.-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
B4.15.-Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant
l’explotació irracional, el maltractament i la mort innecessària d’éssers vius.
Es considera assolida la competència,
Suficientment si: es superen satisfactòriament el 50% de les actituds i valors.
Notablement si: es superen les actituds i valors en la seva totalitat.
Excel·lentment si es superen tots els descriptors
6.4.-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:
Les unitats didàctiques a desenvolupar en Biologia i Geologia de 3r d'ESO són les
següents:
T1.-La salut humana: Cada punt d'aquest tema anirà donant-se en cada un
dels temes amb els quals estigui relacionat.
T3.-L’organització del cos humà.
T2-T4.-Alimentació humana. Aparells digestiu i respiratori.
T5.-Aparells circulatori i excretor.
T6.-Sistema nerviós i hormonal.
T7.-Els sentits i l’aparell locomotor .
T8.-La reproducció humana. Aparells reproductors.
T9.-Paisatge i relleu. Geologia externa.
T10 i T11.- (Els recursos naturals i Els impactes ambientals)
TEMPORALITZACIÓ:
Aquest curs 2014-15, igual que els anys anteriors i degut a la millora dels resultats en el
procés d'aprenentatge dels alumnes, la distribució de hores de classe de la física-
química i biologia-geologia es farà de forma quadrimestral. Consideram que
d'aquesta forma afavoreix el desenvolupament de les competències i la continuïtat
dels continguts a les dues matèries.
Així doncs, per explicar la seqüenciació dels temes durant el quadrimestre ens
referirem a ells per blocs. Per tant:
Per tant, els cinc grups de tercer ESO durant un dels dos quadrimestres tindran durant
la setmana quatre hores de Biologia i Geologia, emprant una d’elles per realitzar
desdoblaments.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
59
-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL
CURRÍCULUM DE LA BIOLOGIA I GEOLOGIA DE TERCER D'ESO : UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB
3.-L'organització del cos humà
3, 4, 5, 6, 9,10 B1.1,
CIMF, CAA
2.-L'alimentació humana
11, 12, 13, B1.2,B2.5
CIMF, CAA
4.-Aparells digestiu i respiratori
6,9 B2.4
CIMF, CAA
5.-Aparells circulatori i excretor
6,9 B2.8
CIMF, CAA
6.-Sistema nerviós i hormonal
15, 16, B2.6, B2.7
CIMF, CAA
7.-Els sentits i l'aparell locomotor
7 B1.4
CIMF, CAA
8.-La reproducció humana. Aparells reproductors 17, 18, 19 B1.3, B2.3
CIMF
1.-La salut i la malaltia
8, 14,19, 21 B2.1, B2.2, B2.9
CIMF, CAA, CM
9.-Paisatge i relleu. Geologia externa 22 B4.1,B4.2,B4.3, B4.4, B4.5, B4.6.
CIMF, CAA
10.-Els impactes ambientals
20,23 B3.3, B3.4, B3.5
CIMF, CAA
11.-Els recursos naturals
24 B3.1, B3.2,
CIMF, CSC,CAA
6.5.DESDOBLAMENTS DE LABORATORI TERCER D’ESO - CURS 2013-14:
UNITAT DD LABORATORI AULA
1 Prova inicial Prova inicial
3.L’organització del cos
humà
2 Ús del microscopi i
observació de la mida de
cèl·lules. Volum 2 pàg 51
Tipus de microscopis. Volum 2
pàg 50. Observació d‘imatges
histològiques.
4.Aparells digestiu i
respiratori
3 -Calcular “Quantes
calories té un cacauet“.
La por a engreixar-se. Volum 4
pàg 204 i 205
4 Dissecció de pulmons La donació de cèl·lules , teixits
i òrgans, Volum 4 pàg 206-
207.
5.Aparells circulatori i
excretor.
5 Dissecció de cor
Prevenció de malalties
cardiovasculars. Volum 4 pàg
208 i 209
6.Sistema nerviós i
hormonal.
6 DVD el cervell La legalització de les drogues
a debat. Volum 4 pàg 210 i
211.
7.Els sentits i l’aparell
locomotor
7. Ús de les TIC, activitats educaplay.
8.Aparell reproductor. 8 DVD la gestació Valoració dels mètodes
anticonceptius. Volum 4 pàg
212 i 213.
9.Paisatge i relleu. 9 Elaboració d’un perfil
topogràfic. Volum 3 pàg
167.
Actuació en cas de risc
meteorològic. Volum 4 pàg
214-215.
10.Els recursos naturals. 10. Ús de les TIC, viatge virtual a les pedreres d‘Eivissa.
11.Els impactes
ambientals.
11 Prova final Prova final
6.6.Criteris d’avaluació
1. Realitzar petites investigacions utilitzant les estratègies del treball científic per
resoldre problemes d’actualitat.
Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç d’utilitzar les estratègies del treball científic,
(cercar bibliografia referent a temes actuals, formular hipòtesis, dissenyar
experiments, elaborar informes estructurats i saber-los comunicar). També es pretén
avaluar si té una idea del treball científic com a procés en construcció, basat en els
treballs col·lectius de molts de grups, amb els condicionaments de tota activitat
humana i afectat per moltes variables. Es tracta d’esbrinar també si comprèn les
interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.
2. Conèixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i descriure els
esdeveniments fonamentals de la fecundació, l’embaràs i el part. Comprendre el
funcionament dels mètodes de control de la natalitat i valorar l’ús de mètodes de
prevenció de malalties de transmissió sexual.
3. Explicar els canvis fonamentals que experimenten els nutrients que formen l'aliment
al llarg del procés de nutrició, amb la utilització d’esquemes i representacions
gràfiques per il·lustrar cada etapa, i justificar la necessitat d’adquirir hàbits alimentaris
saludables i evitar les conductes alimentàries insanes.
Es pretén avaluar si l’alumnat coneix les funcions de cadascun dels aparells i òrgans
implicats en les funcions de nutrició (digestiu, respiratori, circulatori, excretor), les
relacions entre aquests, així com les seves principals alteracions, i la necessitat
d’adoptar determinats hàbits d’higiene. Així mateix, s’ha de valorar si relacionen les
funcions de nutrició amb l’adopció de determinats hàbits alimentaris saludables per
prevenir malalties com l’obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars, i si han
desenvolupat una actitud crítica davant certs hàbits consumistes poc saludables.
4. Conèixer els òrgans dels sentits i explicar la missió integradora dels sistemes nerviós i
endocrí, així com localitzar els principals ossos i músculs de l’aparell locomotor.
Relacionar les alteracions més freqüents amb els òrgans i processos implicats en
cada cas. Identificar els factors socials que repercuteixen negativament en la salut,
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
61
com l’estrès i el consum de substàncies addictives.
Es pretén comprovar que els estudiants saben com es coordinen el sistema nerviós i
l’endocrí, i apliquen aquest coneixement a problemes senzills que puguin ser
analitzats utilitzant bucles de retroalimentació, diagrames de flux o altres models
similars. Així mateix, han de caracteritzar les principals malalties, valorar la
importància d’adoptar hàbits de salut mental, i identificar els efectes perjudicials de
determinades conductes com el consum de drogues, l’estrès, la falta de relacions
interpersonals sanes, la pressió dels mitjans de comunicació, etc.
5. Reconèixer que en la salut influeixen aspectes físics, psicològics i socials, i valorar la
importància dels estils de vida per prevenir malalties i millorar la qualitat de vida, així
com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques.
Amb aquest criteri es pretén valorar si l’alumnat té un concepte actual de salut, i si és
capaç d’establir relacions entre les diferents funcions de l’organisme i els factors que
tenen una influència major en la salut, com són els estils de vida. A més, ha de saber
distingir els diferents tipus de malalties: infeccioses, de conducta, genètiques, per
intoxicació, etc., i relacionar la causa amb l’efecte. Ha d’entendre els mecanismes
de defensa corporal i l’acció de vacunes, antibiòtics i altres aportacions de les
ciències biomèdiques en la lluita contra la malaltia. Així mateix, s’ha de valorar si han
desenvolupat actituds solidàries davant situacions com la donació de sang o
d’òrgans.
6. Recopilar informació procedent de diverses fonts documentals sobre la influència
de les actuacions humanes sobre els ecosistemes: efectes de la contaminació,
desertització, disminució de la capa d’ozó, esgotament de recursos i extinció
d’espècies. Analitzar aquesta informació i argumentar possibles actuacions per evitar
el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos
naturals.
Es tracta d’avaluar si l’alumnat sap explicar algunes alteracions concretes produïdes
pels éssers humans en la naturalesa, mitjançant la utilització de tècniques senzilles
(indicadors biològics, proves químiques senzilles) o la recollida de dades en
publicacions, per estudiar problemes com l’avanç de la desertització, la pluja àcida,
l’augment de l’efecte hivernacle, la disminució dels aqüífers, etc. Finalment, han de
valorar el medi ambient com un patrimoni de la humanitat i argumentar les raons de
determinades actuacions individuals i col·lectives per evitar el seu deteriorament.
7. Identificar les accions dels agents geològics externs en l’origen i modelat del relleu
terrestre, així com en el procés de formació de les roques sedimentàries.
Es tracta de comprovar que l’alumnat té una concepció dinàmica de la naturalesa i
que és capaç de reconèixer i interpretar en el camp o en imatges l’acció dels
agents geològics externs més importants. També es pretén avaluar si l’alumnat
explica els diferents tipus de modelat del relleu terrestre produït pels agents geològics
externs, així com la influència de factors com el clima, el tipus de roca, la seva
estructura, etc. Ha d’identificar en el paisatge les diferents influències que s’hi
manifesten: geològiques, dels éssers vius i derivades de l’activitat humana.
6.7.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ de 3r ESO.
Els criteris de qualificació de Biologia i geologia de tercer d’ESO seran els següents:
- Proves escrites( exàmens o controls) : 50%
- Si alguna de les proves escrita no supera el 3 no es farà la mitjana amb la resta
de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.
- Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot
fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no
l’examen.
- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe(20%)
- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos
negativa pot fer baixar la nota global fins a un 20%.
- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li
pot baixar la nota fins a un 10%.
- A més a més a 3r d’ESO s’ha de tenir en compte el següent: - A cada avaluació la nota ha de ser igual o superior a cinc per ser aprovada.
Només a una de les avaluacions la nota serà conjunta amb el departament de
Física-Química i segons el nombre de classes donades de cada part es ponderarà
la nota de cada assignatura per fer la mitjana. Les altres avaluacions la nota
correspondrà a la part donada.
Cal recordar, per tant, que aquestes notes de cada avaluació són informatives
sobre el progrés de l’alumne/a i per això, la darrera nota (la de juny i de
setembre) és la conjunta de les dues matèries (dos departaments) i la més
important. Per aprovar-la cal obtenir com a mínim un cinc de mitjana conjunta
sempre i quan les dues notes siguin superiors a quatre.
- Si l’alumne/a ha suspès alguna part, i el professor així ho troba adient, la podrà
recuperar just després de finalitzar la part donada. És a dir, quan l’alumnat suspès
finalitzi el quadrimestre, a les poques setmanes tindrà una recuperació.
- Si una de les parts està aprovada, se li guarda aquesta nota per a setembre i per
al curs vinent si promociona.
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura, la part de BIOLOGIA i
GEOLOGIA s’haurà d’examinar en setembre realitzant una prova escrita que
pondera un 70% de la nota final i un treball escrit que representa el 30% restant i
que lliurarà el mateix dia de la recuperació de l‘assignatura.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
63
7-PROGRAMACIÓ QUART CURS D’ESO CURS 2014-15:
7.1.-OBJECTIUS.
1. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del
llibre tant en l’expressió escrita com en l’oral.
2. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que
s’han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels sers vius i interpretar-
los com un procés de construcció del saber científic.
3. Localitzar i interpretar les diverses etapes de la mitosi i de la meiosi en els principals
cicles biològics dels éssers vius.
4. Reconèixer el funcionament de la transmissió dels gens entre diferents individus.
5. Planificar i dur a terme experiències que permetin interpretar les lleis de Mendel i
d’altres de relacionades amb la transmissió dels gens.
6. Identificar les malalties genètiques principals.
7. Reconèixer la informació genètica continguda en l’ADN i en l’ARN i la seva
relació amb la síntesi de proteïnes a través del codi genètic.
8. Valorar els avanços de la biotecnologia i reconèixer la importància de les
aplicacions tècniques i científiques en la medicina i la biologia.
9. Diferenciar i discutir les principals teories evolutives.
10. Reconèixer que l’ésser humà és un producte de l’evolució i identificar els
representants principals de l’arbre genealògic de l’espècie humana.
11. Associar els processos evolutius que han tengut lloc a l’arxipèlag balear al llarg de
la història amb la insularitat.
12. Reconèixer els components d’un ecosistema i les relaciones que s’estableixen
entre ells.
13. Identificar les adaptacions dels éssers vius a les condicions ambientals com la
temperatura, la llum, l’oxigen, etc.
14. Reconèixer i apreciar la gran diversitat d’ecosistemes presents a la biosfera i
particularment a les Illes Balears.
15. Utilitzar el coneixement sobre el funcionament dels ecosistemes per entendre
millor els problemes de conservació del medi natural i per implicar-se de forma
activa en la seva defensa, especialment dels corresponents a les Balears.
16. Apreciar la gran diversitat d'éssers vius i entendre la necessitat d’establir
mecanismes per preservar l’estabilitat de l’hàbitat natural de les espècies.
17. Descriure i comprendre la dinàmica dels ecosistemes a través de l’estudi de
l’intercanvi de matèria i energies.
18. Utilitzar el coneixement de la dinàmica dels ecosistemes per descriure els cicles
del fòsfor, del carboni, del nitrogen i de l’aigua.
19. Reconèixer determinats hàbits i costums que tenen efectes perjudicials sobre la
salut i reforçar l’adquisició dels hàbits de cura i salut corporals.
20. Observar i valorar críticament l’actuació del ser humà sobre el medi balear, tenint
en compte els problemes ecològics que ens són més propers.
21. Identificar els factors que influeixen en el modelat del paisatge balear.
22. Relacionar el relleu present en les diverses regions climàtiques de la Terra amb
l’agent geològic extern que hi predomina.
23. Reconèixer les plaques principals de la litosfera i els diferents límits de plaques
sobre mapes físics que posin de manifest els accidentes geogràfics característics.
24. Estudiar l’evolució de les illes Balears en el context tectònic de la Mediterrània.
25. Descriure les manifestacions principals de la dinàmica interna de la Terra (sismes,
volcans, serralades, plecs i falles) a la llum de la tectònica global.
26. Reconèixer l’aplicació científica dels fòssils dels jaciments per deduir la història
geològica del nostre arxipèlag.
27. Descriure les diverses etapes de la història geològica de la Terra, des de la seva
formació fins a l’aparició de l’espècie humana.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
65
28. Participar activament en el propi procés d’aprenentatge i en la realització i
planificació col·lectiva d’activitats com experiències o treballs monogràfics.
29. Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s’integren per
millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient.
7.2.-CONTINGUTS
Bloc 0.-Continguts comuns
B0.1- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic:
plantejament de problemes i discussió de l ’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis,
estratègies i dissenys experimentals, realització de treballs pràctics, anàlisi i
interpretació i comunicació de resultats.
B0.2- Resolució de problemes mitjançant l ’aplicació de conceptes i l ’ús de les
tècniques bàsiques de l ’àmbit científic.
B0.3-Recerca i selecció d ’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de
la informació i la comunicació i altres fonts com premsa, llibres, enciclopèdies,
revistes científiques, etc.
B0.4-Interpretació d ’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta
informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre
decisions sobre problemes relacionats amb la física i la química.
B0.5- Utilització de les TIC en l ’aprenentatge de la biologia i la geologia per
comprendre diferents processos amb simulacions i models i en l’ús de programes
bàsics per a l ’obtenció i tractament de dades.
B0.6- Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb la tecnologia,
la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat
i les repercussions d ’aquest.
B0.7- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris
de biologia i la geologia, adquisició d’hàbits que impliquin un correcte maneig i cura
de les substàncies i el material així com un comportament conforme a les normes de
seguretat en el laboratori i en el tractament de residus.
B0.8-Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per
exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.
B0.9- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades usant
correctament la notació científica.
B0.10- Respecte per l’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la
conservació i protecció d’aquest, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals
relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
B0.11-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
B0.12-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Continguts específics de l’àrea
Bloc 1. La Terra, un planeta en canvi continu
B1.1- La història de la Terra. L ’origen de la Terra. El temps geològic: idees
històriques sobre l ’edat de la Terra.
B1.2-Principis i procediments que permeten reconstruir-ne la història.
B1.3-Utilització de l ’actualisme com a principi d ’interpretació.
B1.4-Els fòssils, la seva importància com a testimoni del passat. Els primers éssers vius i
la seva influència en el planeta.
B1.5-Les eres geològiques: ubicació d’esdeveniments geològics i biològics
importants.
B1.6-Identificació d ’alguns fòssils característics.
B1.7- Reconstrucció elemental de la història d ’un territori a partir d ’una columna
estratigràfica senzilla.
B1.8- La tectònica de plaques i les seves manifestacions. Distribució de volcans i
terratrèmols.
B1.9-Les plaques litosfèriques i els seus límits. Les dorsals i el fenomen de l’expansió del
fons oceànic.
B1.10-Formació de les serralades.
B1.11-Proves del desplaçament dels continents.
B1.12- El cicle de les roques.
B1.13- La teoria de la tectònica de plaques, una revolució en les ciències de la Terra.
B1.14-Utilització de la teoria de la tectònica de plaques per a la interpretació del
relleu i dels esdeveniments geològics.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
67
B1.15-Valoració dels efectes de la dinàmica de l’interior terrestre sobre la superfície
del planeta.
Bloc 2. La cèl·lula i la teoria cel·lular
B2.1- La cèl·lula, unitat de vida. La teoria cel·lular i la seva importància en la biologia.
B2.2- La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.
B2.3-Els processos de divisió cel·lular; la mitosi i la meiosi.
B2.4- Característiques diferencials i importància biològica de cada tipus de divisió.
B2.5- Els nivells d ’organització biològica. Interès pel món microscòpic.
B2.6- Estudi bàsic de l ’ADN: composició, estructura i propietats.
B2.7-Valoració de la importància del seu descobriment en l ’evolució posterior de les
ciències biològiques.
Bloc 3.L ’herència i la transmissió dels caràcters
B3.1- El mendelisme.
B3.2-Resolució de problemes senzills relacionats amb les lleis de Mendel.
B3.3-Genètica humana. L ’herència del sexe. L ’herència lligada al sexe. Estudi
d ’algunes malalties hereditàries.
B3.5-Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions.
B3.6-Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions, repercussions i problemàtica. Els
aliments transgènics. La clonació. El genoma humà.
B3.7-Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avenços en biotecnologia
genètica i reproductiva.
Bloc 4. L ’evolució de la vida
B4.1- Origen i evolució dels éssers vius: hipòtesis sobre l ’origen de la vida a la Terra.
B4.2-Evolució dels éssers vius: teories fixistes i evolucionistes. Dades i fets
que donen suport a l a teoria de l ’evolució de les espècies.
B4.3-Reconeixement de les principals característiques de fòssils representatius.
Aparició i extinció d ’espècies.
B4.4-Teories actuals de l ’evolució. Gradualisme i equilibri puntuat.
B4.5-La biodiversitat com a resultat del procés evolutiu.
B4.6- La pèrdua de biodiversitat: el paper de la humanitat en l ’extinció d ’espècies.
B4.7-Característiques generals del procés de l ’evolució humana.
Bloc 5. Les transformacions en els ecosistemes
B5.1-La dinàmica dels ecosistemes. Les relacions tròfiques.
B5.2-Cicle de matèria i flux d ’energia.
B5.3-Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes
terrestres i aquàtics.
B5.4-Cicles biogeoquímics.
B5.5-Autoregulació de l ’ecosistema. Les successions ecològiques.
B5.6-Les plagues i lluita biològica contra aquestes.
B5.7-La formació i la destrucció de sòls.
B5.8-Impacte dels incendis forestals importància de prevenir-los.
B5.9-La modificació d’ambients pels éssers vius i les adaptacions dels éssers vius als
canvis mediambientals de la història de la Terra.
B5.10- Canvis produïts als ecosistemes de les Illes Balears per intervenció humana:
extincions i introduccions d ’espècies i transformacions de les comunitats naturals.
B5.11-La cura de les condicions mediambientals i dels éssers vius com a part essencial
de la protecció del medi natural i de les condicions de vida de la humanitat.
7.4-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:
Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs son les següents:
1r TRIMESTRE: setembre-desembre
Unitat 1: La cèl·lula. Unitat de vida
Unitat 2: La informació genètica
Unitat 3: Herència i transmissió de caràcters
Unitat 4: Origen i evolució dels éssers vius
2n TRIMESTRE: gener- març
Unitat 10: La història del nostre planeta
Unitat 7: El relleu i el seu modelatge
Unitat 8: Estructura i dinàmica de la Terra
Unitat 9: Manifestacions de la dinàmica terrestre
3r TRIMESTRE: abril- juny
Unitat 5: Estructura dels ecosistemes
Unitat 6: Dinàmica dels ecosistemes
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
69
-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE BIOLOGIA I GEOLOGIA
DE QUART D'ESO :
TRIMESTRE
UNITAT
OBJECTIUS
BLOC I CB
PRIMER
1.-La cèl·lula. Unitat de vida.
1, 2, 3, 28, 29
B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5,
CIMF
2.-La informació genètica.
1, 4, 7, 8, 28, 29
B2.6, B2.7 ,
CIMF, CM, CTICD
3.-Herència i transmissió de
caràcters.
1, 5, 6, 7, 19, 28,
29
B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6, B3.7
CIMF, CM, CTICD
4.-Origen i evolució dels éssers vius.
1,9, 10, 28, 29
B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6, B4.7
CIMF, CM
SEGON
10.-La història del nostre planeta.
1, 11, 26, 27, 28,
29
B1.1, B1.2, B1.3, B1.4
CIMF, CSC, CM, CAA
7.-El modelatge del relleu
1, 21, 22, 28, 29
B1.5, B1.6,
CIMF
8.-Estructura i dinàmica de la Terra.
1, 23, 24, 28,29
B1.5,B1.6,
CIMF
9.-Manifestacions de la dinàmica
terrestre.
1, 25, 28, 29
B1.5, B1.6,
CIMF
TERCER
5.-L’estudi dels ecosistemes.
1, 12, 13, 14, 28,
29
B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10,
CIMF, CM
6.-Canvis dels ecosistemes
1, 15, 16, 17, 18,
20, 28, 29
B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11
CIMF, CSC, CM
7.5.PRÀCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 4t ESO CURS 14-15
La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent:
-Professora d’assignatura: ANDREA DAURA TUR
-Professor de desdoblament: SANTIAGO JIMÈNEZ CORRAL
-Dia de pràctiques de laboratori de pràctiques:
TRIMESTRE
UNITAT
PRÀCTICA
LABORATORI
ACTIVITATS
(Llibre volum 4)
PRIMER
1.-La cèl·lula.
Unitat de vida.
1-Ús del microscopi.
2-Observació de mostres
histològiques.
3- DVD: La cèl·lula
4-Elaboració de cariotips.
-Primer assaig mundial amb cèl·lules
embrionàries en humans. Pàg. 244-245
2.-La informació genètica.
1-Programa Codigene
2-Extracció del teu ADN.
Pàg.43
-Aliments transgènics.
Pàg. 246-247
3.-Herència i transmissió de
caràcters.
1-Problemes de genètica I II.
2-DVD(ECV): Cèl·lula y genètica.
3-Identificació de grups sanguinis.
( Web: nobelprize)
-Toxicitat del bisfenol A.
Pàg. 248-249
4.-Origen i evolució dels
éssers vius.
1-DVD: La millor que tenim.
Darwin i l'evolució
2-DVD: Fossi-les a través del
tempo.
3-Identificació de fòssils
-Canvi evolutiu en una població. Pàg.
250-251
SEGON
10.-La història del nostre
planeta.
1-Tira cronològica
2-PWP de la història de la Terra
amb els esdeveniments biològics i
geològics de cadascun.
Exposició oral
-L’impacte del límit cretàcic-terciari.
Pàg.264-265
7.-El modelatge del relleu
1-DVD: Les glaceres
-Pluja àcida.
Pàg.258-259
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
71
8.-Estructura i dinàmica de la
Terra.
1-Visum tres tipus de roques.
Observació i identificació.
-L’astenosfera
Pàg.260-21
9.-Manifestacions de la
dinàmica terrestre.
1-DVD: Volcans
2-DVD:Terratrèmols
-Riscos geològics.
Pàg.262-263
TERCER
5.-L’estudi dels ecosistemes.
-DVD: Els ecosistemes. La
biodiversitat.
-DVD: Sis espècies, sis joies.
-PWP: Figures de protecció dels
espais naturals
-Quan l’oxigen és un verí mortal.
Pàg.252-253
-Correcció d’impactes ambientals.
Pàg. 254-255
6.-Canvis dels ecosistemes
-Encalentiment global
Pàg. 256-257
SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART ESO CURS 2014-15
SORTIDA ACTIVITAT
PRIMER TRIMESTRE
SEGON RIMESTRE
-Sortida al bosc de Ses Estaques per l’observació
del modelatge del litoral per l’efecte de l’aire i de
l’aigua.
-Sortida a Sant Llorenç per fer una ruta boletaire i
de vegetació mediterrània.
TERCER TRIMESTRE
-Sortida a la platja de Ses Estaques, Santa Eulària,
per a realitzar l’activitat de l’Ecosistema marí:
esnòrquel i fotografia subaquàtica.
- Sortida a Formentera ( 2 dies) : Observació i
estudi de l'ecosistema litoral- identificació i
reconeixement de la flora i fauna de Formentera
7.6-CRITERIS D’AVALUACIÓ:
TRIMESTRE
UNITAT
CRITERIS D’AVALUACIÓ
COMPETÈNCIA BÀSICA
PRIMER
1.-La cèl·lula.
Unitat de vida.
1. Aplicar els postulats de la teoria
cel·lular a l’estudi de diferents tipus
d’éssers vius.
2. Identificar les estructures
característiques de la cèl·lula
procariòtica i de la cèl·lula eucariòtica
vegetal i animal.
3.Relacionar cadascun dels elements
cel·lulars amb la seva funció biològica.
4.Reconèixer les característiques del
cicle cel·lular i descriure la
reproducció cel·lular, assenyalant les
diferències principals entre meiosi i
mitosi, així com el significat biològic de
cadascuna.
L’alumnat ha de ser capaç de reconèixer,
utilitzant les tècniques adequades
,l’existència de cèl·lules en diferents organismes.
Es tracta d’avaluar també si és capaç
d’identificar les estructures cel·lulars en dibuixos i
microfotografies ,i d’assenyalar la funció de
cadascuna d’aquestes.
Així mateix, ha d’entendre la necessitat de
coordinació de les cèl·lules que componen els
organismes pluricel·lulars. Comprovar que
l’alumnat reconeix la mitosi com a un tipus de
divisió cel·lular asexual, necessària en la
reproducció dels organismes unicel·lulars i que
assegura el creixement i la reparació del cos en
els organismes pluricel·lulars. També ha d’explicar
el paper de la meiosi i dels gàmetes a la
reproducció sexual. Es tracta de comparar els dos
tipus de divisió cel·lular en aspectes com ara: els
tipus de cèl·lules que la fan, el seu mecanisme
d’acció, els resultats obtinguts i la importància
biològica dels dos processos, mitjançant la
utilització i interpretació de dibuixos esquemàtics,
models de cicles cel·lulars, fotografies de
cariotips, o altres recursos.
2.-La
informació
genètica.
1-Reconèixer que els gens estan
constituïts per ADN i ubicats en els
cromosomes.
2-Interpretar el paper de la diversitat
genètica (intraespecífica i
interespecífica) i les mutacions a partir
del concepte de gen.
3-Valorar críticament les
conseqüències dels avenços actuals
de l’enginyeria genètica.
Avaluar si l ’alumnat és capaç d’ explicar que
l’emmagatzematge de la informació genètica
resideix en els cromosomes ,interpretar mitjançant
la teoria cromosòmica de l ’herència les
excepcions a les lleis de Mendel i explicar el
concepte molecular de gen, així com l ’existència
de mutacions i les seves implicacions en l ’evolució
i la diversitat dels éssers vius.
També s’ha de valorar si utilitza els seus
coneixements per valorar les repercussions
sanitàries i socials dels avenços en el coneixement
del genoma i analitzar, des d’una perspectiva
social, científica i ètica, els avantatges i els
inconvenients de la biotecnologia moderna
(teràpia gènica, aliments transgènics, etc.).
3.-Herència i
transmissió de
caràcters.
1-Resoldre problemes pràctics de
genètica en diversos tipus
d’encreuaments utilitzant les lleis de
Mendel i aplicar els coneixements
adquirits per investigar la transmissió de
determinats caràcters en la nostra
espècie.
Avaluar si l ’alumnat és capaç de diferenciar els
conceptes bàsics de genètica i resoldre
problemes senzills sobre la transmissió de caràcters
hereditaris calculant percentatges genotípics i
fenotípics dels descendents i reconeixent en
aquests resultats el seu caràcter aleatori.
També s’ha de valorar si és capaç d’aplicar
aquests coneixements a problemes concrets de
l’herència humana, com ara l’hemofília ,el
daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els
cabells, etc.
4.-Origen i
evolució dels
éssers vius.
1- Exposar raonadament els problemes
que van conduir a enunciar la teoria
de l’evolució, els principis bàsics
d’aquesta teoria i les controvèrsies
científiques, socials i religioses que va
suscitar.
2- Relacionar l ’evolució i la distribució
dels éssers vius, i destacar les
-Avaluar si l ’alumnat coneix les controvèrsies
entre fixisme i evolucionisme ,i entre diferents
teories evolucionistes, com les de Lamarck i
Darwin, així com les teories evolucionistes actuals.
-Valorar si l’alumnat sap interpretar, basant -se en
la teoria de l’evolució, les dades més rellevants del
registre paleontològic l’anatomia comparada; les
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
73
adaptacions més importants, amb els
mecanismes de selecció natural que
actuen sobre la variabilitat genètica
de cada espècie.
semblances i diferències genètiques,
embriològiques i bioquímiques; la distribució
biogeogràfica i altres aspectes relacionats amb l
’evolució dels éssers vius.
SEGON
10.-La història
del nostre
planeta.
1-Identificar i descriure fets que
mostrin la Terra com a un planeta
canviant i registrar alguns dels canvis
més notables de la seva llarga història
utilitzant models temporals a escala.
-L’alumnat ha de reconèixer la magnitud del
temps geològic mitjançant la identificació dels
esdeveniments fonamentals de la història de la
Terra en una taula cronològica i , especialment, a
través de la identificació i ubicació dels fòssils més
representatius de les principals eres geològiques i
altres registres geològics com ara l’ adaptació
estratigràfica, els tipus de roques, les serralades i
els processos orogènics o les transgressions i
regressions marines.
7.-El
modelatge del
relleu
8.-Estructura i
dinàmica de
la Terra.
1-Utilitzar el model dinàmic de
l’estructura interna de la Terra i la
teoria de la tectònica de plaques per
estudiar els fenòmens geològics
associats al moviment de la litosfera i
relacionar-los amb la seva ubicació en
mapes terrestres.
9.-
Manifestacions
de la
dinàmica
terrestre.
-Avaluar la capacitat de l’alumnat per aplicar el
model dinàmic de l ’estructura interna de la Terra i
la teoria de la tectònica de plaques en
l’explicació de fenòmens aparentment no
relacionats entre si, com ara la formació de
serralades, l’expansió del fons oceànic, la
coincidència geogràfica de terratrèmols i volcans
en molts llocs de la Terra, les coincidències
geològiques i paleontològiques en territoris
actualment separats per grans oceans, etc.
-També s’ha de comprovar si és capaç d ’associar
la distribució de sismes i volcans als límits de les
plaques litosfèriques en mapes d’escala
adequada, i de relacionar tots aquests processos.
TERCER
5.-L’estudi dels
ecosistemes.
1-Explicar com es produeix la
transferència de matèria i energia al
llarg d’una cadena o xarxa tròfica
concreta i deduir-ne les
conseqüències pràctiques per a la
gestió sostenible d ’alguns recursos per
part de l ’ésser humà.
-Es tracta de valorar si l ’alumnat és capaç de
relacionar les pèrdues energètiques produïdes a
cada nivell amb l’aprofitament sostenible dels
recursos alimentaris del planeta (consum
d’aliments que pertanyen als últims nivells tròfics)i
les repercussions de les activitats humanes en el
manteniment de la biodiversitat en els ecosistemes
(desaparició de depredadors, sobreexplotació
pesquera, introducció d’espècies exòtiques, etc.).
6.-Canvis dels
ecosistemes
7.7.CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera:
- Proves escrites( exàmens o controls) : 60%.
- La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 3, si no es supera l‘avaluació
queda suspesa automàticament.
- si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la
nota fins a un 10%.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre
l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.
- treballs, pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40%
- actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud no
adequada i negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%..
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota.
- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a
recuperar els trimestres suspesos.
- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà recuperar en
una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final de curs, en juny, i així avaluar
el procés d'aprenentatge del grup.
- Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40% corresponent a
treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà l’assignatura.
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot
realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i un treball d‘estiu que valdrà 30% i lliurarà el
mateix dia del la prova escrita.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
75
8.-PROGRAMACIÓ DE L'OPTATIVA DE TERCER D'ESO TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTAL
8.1.-INTRODUCCIÓ
Entre les diverses contribucions que les matèries de ciències de la naturalesa
aporten a l’adquisició de les competències bàsiques a l’educació secundària
obligatòria, s’hi troba la capacitat per conèixer el món físic i interactuar-hi a partir de
l’aprenentatge dels conceptes i dels procediments essencials de cadascuna
d’aquestes ciències i de l’ús de les seves relacions.
En aquest sentit, i amb la intenció d’oferir a l’alumnat una visió més
globalitzada de la ciència, es proposa per al tercer curs de l’ESO aquesta matèria
optativa taller de ciències experimentals, que persegueix fonamentalment dos
objectius: per una part, el de completar el currículum de les matèries obligatòries de
l’àmbit científic presents a l’etapa a partir d’un tractament més interdisciplinari dels
continguts i, per l’altra, el de complementar aquest currículum mitjançant
l’aprenentatge d’alguns procediments i actituds que freqüentment resten
desplaçats davant la tendència predominant a donar preponderància als
conceptes.
8.2.-CONTRIBUCIÓ DEL TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS A L’ADQUISICIÓ DE LES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Aquesta matèria està relacionada amb la capacitat per conèixer el món físic i
interactua-hi. El coneixement i la intervenció en el món físic requereix l’aprenentatge
dels principals conceptes de cadascuna de les ciències de la naturalesa però
també implica fer ciència, és a dir, aprendre a utilitzar els procediments científics i
adquirir els valors de l’activitat científica. La matèria desenvolupa aquesta
competència a través de la familiarització amb el treball científic.
En el procés d’investigació o resolució de problemes s’ha de mesurar, fer
càlculs matemàtics, elaborar i interpretar gràfics, representar, utilitzar models
matemàtics... Totes aquestes operacions estan relacionades amb la competència
matemàtica.
Una part important de l’activitat científica és la comunicació. A través de
l’elaboració d’informes d’investigació i de l’exposició dels treballs realitzats es
contribueix a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita. Perquè hi
hagi una adequada comunicació científica, ja sigui oral o escrita, és necessari
elaborar un discurs en el qual s’utilitzi la terminologia adient, s’argumenti, s’expliquin i
es descriguin fets, s’estableixin relacions entre idees, fets, fenòmens. La utilització del
català com a llengua de comunicació científica pot contribuir de forma molt
important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots
els àmbits de la seva activitat.
A través d’aquesta matèria s’han de treballar els procediments relacionats
amb la recerca i la selecció d’informació a diferents fonts i el seu tractament. Tots
aquests procediments estan relacionats amb la competència en el tractament de la
informació i la competència digital. Un instrument fonamental per al tractament de
la informació són les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquestes
tecnologies permeten la comunicació, la recerca d’informació, les simulacions i
visualitzacions de situacions, l’obtenció i el tractament de dades, etc.
La contribució de la matèria taller de ciències a la competència social i
ciutadana està relacionada, bàsicament, amb el paper de la ciència en la
preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica que puguin participar
activament en la presa fonamentada de decisions. Els continguts, fonamentalment
procedimentals i actitudinals, que s’aprenen en la matèria estan relacionats amb la
resolució de problemes i amb la presa de decisions, competències bàsiques que
hauria de tenir qualsevol ciutadà o ciutadana. Per prendre decisions s’han d’utilitzar
procediments i valors relacionats amb la recerca i el tractament de la informació,
amb el raonament, la responsabilitat, la coherència...
La matèria també contribueix a la competència cultural i artística. La pràctica
científica no és només una activitat que es desenvolupa dins una determinada
cultura, és també cultura. Una part d’aquesta cultura és la llengua. La utilització de
la llengua catalana per a la comunicació a l’aula i al laboratori contribueix a
augmentar l’interès per la cultura pròpia. Per altra banda, les capacitats com ara
l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat són comunes a la ciència i a
l’art.
La capacitat de resoldre problemes és fonamental per desenvolupar la
competència per aprendre a aprendre. De fet, s’aprèn a través de la resolució de
problemes, la qual cosa comporta plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del
nostre entorn i donar respostes coherents i imaginatives, tenir la capacitat de
treballar en grup i saber compartir el coneixement amb els altres.
El treball científic forma part de l’activitat racional, la qual cosa suposa
qüestionar dogmes i prejudicis, i d’aquesta manera contribueix al desenvolupament
de l’autonomia i la iniciativa personal. L’activitat científica potencia l’autoestima i les
capacitats d’enfrontar-se amb criteri propi a problemes oberts, de saber resoldre les
dificultats, d’assumir de forma autocrítica els errors com a part del procés de
descobriment, de participar en la recerca temptativa de solucions i, en síntesi,
d’implicar-se amb responsabilitat, confiança i creativitat en la pràctica científica.
8.3.-OBJECTIUS
L’optativa taller de ciències experimentals de 3r curs d’educació secundària
obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
Formular i reconèixer problemes i utilitzar estratègies personals coherents amb els
procediments de la ciència en la seva resolució.
Seleccionar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, així com informació
presentada en forma de dades numèriques o representacions gràfiques.
Utilitzar de forma crítica fonts d’informació diferents.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
77
Expressar amb claredat les idees científiques, oralment i per escrit, utilitzant amb
correcció el llenguatge científic i, quan sigui necessari, gràfics, diagrames, símbols
i equacions.
Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments i interpretar les dades
mitjançant representacions gràfiques i càlculs numèrics o amb tractament
informàtic.
Dissenyar i utilitzar instruments i tècniques de contrastació.
Formular hipòtesis, analitzar variables, dissenyar i realitzar experiments, elaborar
conclusions i comunicar resultats dels treballs pràctics i de les investigacions.
Realitzar treballs en equip, participant activament i ordenadament en debats,
emetent judicis propis raonats amb arguments i escoltant les opinions dels altres
respectuosament.
Tenir una actitud científica i crítica davant la realitat i fomentar la curiositat i el desig
d’aprofundir en els coneixements.
Valorar el paper de la ciència com a activitat humana i comprendre la importància
del treball dels científics en temes relacionats amb la indústria, el medi ambient, la
societat i la qualitat de vida.
Realitzar els treballs de laboratori o de camp amb seguretat, precisió, neteja i ordre.
Manipular els productes químics, les eines i els instruments de manera responsable
i seguint les normes de seguretat pertinents.
Tractar amb seguretat per a les persones i amb respecte cap al medi ambient els
residus produïts en el laboratori.
8.4.-CONTINGUTS
-Continguts distribuïts per blocs:
Bloc 1. Utilització d’estratègies pròpies del treball científic
1.1.-Recerca i selecció d’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de
la informació i comunicació i altres fonts. Ús de llibres, revistes, documents,
estadístiques, mapes, etc. o realització d’enquestes i entrevistes per obtenir
informació.
1.2.-Plantejament de problemes de forma operativa i discussió del seu interès i
rellevància.
1.3.-Formulació d’hipòtesis i prediccions lògiques.
1.4.-Disseny de la investigació. Establiment i control de les variables que hi intervenen;
canvi de la variable independent per comprovar els efectes que produeix en la
variable dependent, mentre es mantenen constants les variables controlades.
1.5.-Disseny i execució de muntatges experimentals, resolució de les dificultats
causades per factors imprevistos i pertorbadors.
1.6.-Observació i descripció d’objectes i fenòmens. Determinació dels criteris per
realitzar les observacions (color, forma, mida, funció, comportament, etc.), elecció
de la tècnica o dels instruments adequats a les observacions que volen realitzar-se.
1.7.-Recollida directa de dades, amb ajuda d’aparells o sense, guiada per hipòtesis
més o menys explícites. Elecció de les unitats de mesura.
1.8.-Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.
Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació
científica i del sistema internacional d’unitats.
1.9.-Organització de la informació recollida o de les observacions realitzades.
Ordenació de mesures o dades que caracteritzin un conjunt, establiment de
relacions entre elles. Expressió de les dades en gràfiques, taules o esquemes.
1.10.-Classificació de dades formant grups basats en una o diverses propietats
comunes, interpretació d’estructures jeràrquiques de classificació i comprensió de la
utilitat dels sistemes unificadors de classificació per a la comunicació.
1.11.-Ús de programes bàsics per a l’obtenció i el tractament de dades. Anàlisi de
dades organitzades en taules i gràfics.
1.12.-Interpretació de resultats, reconeixement de si verifiquen o no la hipòtesi de
partida, reformulació d’hipòtesis davant les noves dades experimentals,
reconeixement de les relacions causa-efecte i formulació d’un model interpretatiu
senzill.
1.13.-Obtenció de conclusions. Anàlisi crítica del treball realitzat, comprensió de la
necessitat de no sobrepassar les conclusions que poden derivar d’uns resultats per
aconseguir major precisió i rigor en investigacions posteriors.
1.14.-Comunicació dels resultats. Ús de diferents tècniques: exposició oral, informe
escrit, audiovisual, mural, maqueta, etc. Elaboració d’informes escrits amb estructura
coherent, clars, precisos i ordenats, utilitzant el vocabulari adequat.
Bloc 2. Destreses i tècniques
2.1.-Coneixement i utilització de tècniques bàsiques per treballar de forma eficaç al
laboratori o al camp.
2.2.-Maneig d’instruments usuals en els laboratoris de ciències experimentals. Ús
d’instruments de mesura com la balança, el termòmetre, el baròmetre, el
cronòmetre, la brúixola, etc.; d’instruments d’observació com el microscopi, la lupa,
els prismàtics, etc.; de material de vidre com la proveta, l’encenedor d’alcohol, la
caixa de Petri, etc.; i d’altres materials com mapes, martells, càmeres fotogràfiques,
enregistradores, etc.
2.3.-Construcció d’instruments i aparells senzills, com instruments de mesura diversos,
estacions meteorològiques, terraris, aquaris, maquetes, models interpretatius, etc.
2.4.-Utilització correcta dels materials, les substàncies i els instruments bàsics d’un
laboratori.
2.5.-Comportament conforme a les normes de seguretat i de respecte
mediambiental en el laboratori i en el tractament de residus.
2.6.-Respecte per les condicions de conservació i manteniment dels materials de
treball.
Bloc 3. Actituds relatives a la resolució de problemes i a la visió de la ciència com a
construcció social
Adquisició de les actituds característiques del treball científic:
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
79
3.1.-Curiositat, necessària per formular preguntes, plantejar-se problemes o el desig
de conèixer i comprendre.
3.2.-Creativitat, necessària per a la formulació d’hipòtesis, per a la realització del
disseny experimental, per al plantejament del problema o per a la realització del seu
estudi des de perspectives diferents.
3.3.-Confiança en si mateix, ja que la consideració que un mateix pot abordar el
problema és necessària per realitzar una investigació.
3.4.-Constància, necessària per superar les dificultats que van apareixent i per poder
concloure el treball d’investigació.
3.5.-Raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor i precisió.
3.6.-Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. Repartiment de responsabilitats
i control mutu del treball assignat a cada membre del grup.
3.7.-Respecte a les regles d’intercanvi al grup, acceptació de la posada en qüestió
de les idees pròpies, disposició a aportar la informació que es posseeixi i presa en
consideració de les idees i informacions dels altres per modificar el criteri propi.
3.8.-Actitud crítica, capacitat de seleccionar, contrastar i avaluar informacions
procedents de diferents fonts, però també actitud d’autocrítica davant les opinions
pròpies.
3.9.-Valoració de la ciència com una activitat humana en què intervenen factors de
tipus social o cultural i en la qual pot apreciar-se la provisionalitat de les idees
científiques davant dels dogmes com a veritats immutables.
3.10.-Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre
decisions i per fer front a problemes que ens afecten directament o indirectament.
3.11.-Valoració de les aportacions de les ciències experimentals per donar resposta a
les necessitats dels éssers humans i per millorar les condicions de la seva existència,
així com per apreciar la diversitat natural i cultural i gaudir-ne, i per participar en la
seva conservació, protecció i millora.
3.12.-Reconeixement de les relacions de les ciències experimentals amb la
tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de
l’estudi realitzat i les seves repercussions.
3.13.-Respecte a l’entorn natural i reforç d’actituds favorables a la seva conservació i
protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de
la nostra Comunitat.
-Continguts distribuïts per competències. COMPETÈNCIA PER CONÈIXER EL MÓN FÍSIC I INTERACTUAR-HI. CMF
CONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.
1.1.-La hidrosfera. La importància
de l ’aigua en el clima, en la
configuració del paisatge i en els
éssers vius. 1.2.-La distribució de l
’aigua a la Terra en les seves
formes líquida, sòlida i gasosa.
1.3.-La mediterrània, geografia,
climatologia i geologia.
1.4.-Característiques fisico
químiques de l’aigua salada.
Introducció a l ’estudi de la
biodiversitat. Aproximació a la
classificació dels éssers vius. Els
cinc regnes.
2.1.-Característiques de l’hort
ecològic.
2.2.-El sòl, composició i estructura.
2.3.-Els plaguicides i herbicides,
efectes sobre la salut.
3.1.-Definició de residus.
3.2.-Classificació dels residus.
3.3.-Tractaments dels residus.
1.2.-Plantejament de problemes de forma operativa i
discussió del seu interès i rellevància.
1.3.-Formulació d’hipòtesis i prediccions lògiques.
1.4.-Disseny de la investigació. Establiment i control
de les variables que hi intervenen; canvi de la
variable independent per comprovar els efectes que
produeix en la variable dependent, mentre es
mantenen constants les variables controlades.
1.5.-Disseny i execució de muntatges experimentals,
resolució de les dificultats causades per factors
imprevistos i pertorbadors.
1.6.-Observació i descripció d’objectes i fenòmens.
Determinació dels criteris per realitzar les
observacions (color, forma, mida, funció,
comportament, etc.), elecció de la tècnica o dels
instruments adequats a les observacions que volen
realitzar-se.
1.7.-Recollida directa de dades, amb ajuda
d’aparells o sense, guiada per hipòtesis més o menys
explícites. Elecció de les unitats de mesura.
1.12.-Interpretació de resultats, reconeixement de si
verifiquen o no la hipòtesi de partida, reformulació
d’hipòtesis davant les noves dades experimentals,
reconeixement de les relacions causa-efecte i
formulació d’un model interpretatiu senzill.
2.1.-Coneixement i utilització de tècniques bàsiques
per treballar de forma eficaç al laboratori o al camp.
2.2.-Maneig d’instruments usuals en els laboratoris de
ciències experimentals. Ús d’instruments de mesura
com la balança, el termòmetre, el baròmetre, el
cronòmetre, la brúixola, etc.; d’instruments
d’observació com el microscopi, la lupa, els
prismàtics, etc.; de material de vidre com la proveta,
l’encenedor d’alcohol, la caixa de Petri, etc.; i
d’altres materials com mapes, martells, càmeres
fotogràfiques, enregistradores, etc.
2.3.-Construcció d’instruments i aparells senzills, com
instruments de mesura diversos, estacions
meteorològiques, terraris, aquaris, maquetes, models
interpretatius, etc.
2.4.-Utilització correcta dels materials, les substàncies i
els instruments bàsics d’un laboratori.
2.5.-Comportament conforme a les
normes de seguretat i de respecte
mediambiental en el laboratori i en
el tractament de residus.
2.6.-Respecte per les condicions
de conservació i manteniment dels
materials de treball.
3.1.-Curiositat, necessària per
formular preguntes, plantejar-se
problemes o el desig de conèixer i
comprendre.
3.2.-Creativitat, necessària per a la
formulació d’hipòtesis, per a la
realització del disseny
experimental, per al plantejament
del problema o per a la realització
del seu estudi des de perspectives
diferents.
3.10.-Reconeixement de la
importància del coneixement
científic per prendre decisions i per
fer front a problemes que ens
afecten directament o
indirectament.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. CMA
CONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.
1.5.-El cicle de l ’aigua a la Terra i
la seva relació amb el Sol com a
font d’energia.
1.6.-Reserves d ’aigua dolça a la
Terra: aigües superficials i
subterrànies. Importància de la
seva conservació. Les reserves d
’aigua a les Illes Balears.
2.4.-Les dimensions d’un hort
ecològic.
1.9.-Organització de la informació recollida o de les
observacions realitzades. Ordenació de mesures o
dades que caracteritzin un conjunt, establiment de
relacions entre elles. Expressió de les dades en
gràfiques, taules o esquemes.
3.5.-Raonament de les solucions
aparentment òbvies, rigor i
precisió.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
81
3.4.-La generació de residus i la
gestió sostenible: reducció,
reutilització, recuperació i
reciclatge. El problema i la gestió
dels residus a les Illes Balears.
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. CLI
CONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.
1.7.-La biodiversitat a la
mediterrània. Importància de
determinades espècies al mar
Balear.
2.5.-Els planters, què, com i quan
sembrar.
3.5.-Els residus a les Pitiüses,
producció i tractaments.
1.14.-Comunicació dels resultats. Ús de diferents
tècniques: exposició oral, informe escrit, audiovisual,
mural, maqueta, etc. Elaboració d’informes escrits
amb estructura coherent, clars, precisos i ordenats,
utilitzant el vocabulari adequat.
3.7.-Respecte a les regles
d’intercanvi al grup, acceptació
de la posada en qüestió de les
idees pròpies, disposició a aportar
la informació que es posseeixi i
presa en consideració de les idees
i informacions dels altres per
modificar el criteri propi.
COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I
COMPETÈNCIA DIGITAL. CTI
CONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.
1.8.-Les principals espècies a la
mar Balear de cadascun dels
regnes.
3.6.-Producció de residus al
municipi de Sta. Eulària, i
destinació d’aquests residus.
1.1.-Recerca i selecció d’informació de caràcter
científic utilitzant les tecnologies de la informació i
comunicació i altres fonts. Ús de llibres, revistes,
documents, estadístiques, mapes, etc. o realització
d’enquestes i entrevistes per obtenir informació.
1.11.-Ús de programes bàsics per a l’obtenció i el
tractament de dades. Anàlisi de dades organitzades
en taules i gràfics.
3.6.-Reconeixement de la
importància del treball en equip i
del respecte a les aportacions dels
altres en la labor científica i
tècnica. Repartiment de
responsabilitats i control mutu del
treball assignat a cada membre
del grup.
3.8.-Actitud crítica, capacitat de
seleccionar, contrastar i avaluar
informacions procedents de
diferents fonts, però també actitud
d’autocrítica davant les opinions
pròpies.
COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA. CCA
CONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.
1.9.-Les espècies en perill a les Illes
Balears. Els espais protegits de les
Illes Balears: situació, extensió i
tipus de protecció.
3.7.-Els diferents tractaments dels
residus a l’illa d’Eivissa.
1.9.-Organització de la informació recollida o de les
observacions realitzades. Ordenació de mesures o
dades que caracteritzin un conjunt, establiment de
relacions entre elles. Expressió de les dades en
gràfiques, taules o esquemes.
3.11.-Valoració de les aportacions
de les ciències experimentals per
donar resposta a les necessitats
dels éssers humans i per millorar les
condicions de la seva existència,
així com per apreciar la diversitat
natural i cultural i gaudir-ne, i per
participar en la seva conservació,
protecció i millora.
COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA. CSC
CONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.
1.10.-Mesures per protegir la
biodiversitat de la mediterrània.
2.6.-Les repercussions d’una
activitat sostenible.
2.7.-Les avantatges del reciclatge.
3.8.-La reducció dels residus com
a principal estratègia per a un
desenvolupament sostenible.
2.1.-Coneixement i utilització de tècniques
bàsiques per treballar de forma eficaç al
laboratori o al camp.
3.6.-Reconeixement de la importància
del treball en equip i del respecte a les
aportacions dels altres en la labor
científica i tècnica. Repartiment de
responsabilitats i control mutu del treball
assignat a cada membre del grup.
3.7.-Respecte a les regles d’intercanvi al
grup, acceptació de la posada en
qüestió de les idees pròpies, disposició a
aportar la informació que es posseeixi i
presa en consideració de les idees i
informacions dels altres per modificar el
criteri propi.
3.9.-Valoració de la ciència com una
activitat humana en què intervenen
factors de tipus social o cultural i en la
qual pot apreciar-se la provisionalitat
de les idees científiques davant dels
dogmes com a veritats immutables.
3.12.-Reconeixement de les relacions de
les ciències experimentals amb la
tecnologia, la societat i el medi
ambient, considerant les possibles
aplicacions de l’estudi realitzat i les
seves repercussions.
COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE. CAA
CONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.
2.8.-El compostatge.
2.9.-Els productes ecològics.
3.9.-El consum responsable amb el
medi ambient.
1.13.-Obtenció de conclusions. Anàlisi crítica del
treball realitzat, comprensió de la necessitat de no
sobrepassar les conclusions que poden derivar d’uns
resultats per aconseguir major precisió i rigor en
investigacions posteriors.
3.13.-Respecte a l’entorn natural i
reforç d’actituds favorables a la
seva conservació i protecció, tot
fent atenció a les circumstàncies
ambientals relatives a la insularitat
de la nostra Comunitat.
COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. CAI
CONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.
1.11.-Repercusions i impacte de
les activitats turístiques en el litoral.
2.10.-Els avantatges dels
productes autòctons o més
propers.
3.10.-Mesures i estratègies per a la
reducció dels residus.
1.10.-Classificació de dades formant grups basats en
una o diverses propietats comunes, interpretació
d’estructures jeràrquiques de classificació i
comprensió de la utilitat dels sistemes unificadors de
classificació per a la comunicació.
3.3.-Confiança en si mateix, ja que
la consideració que un mateix pot
abordar el problema és necessària
per realitzar una investigació.
3.4.-Constància, necessària per
superar les dificultats que van
apareixent i per poder concloure
el treball d’investigació.
-Seqüenciació dels continguts per centres d’interès.
S’han elegit tres centres interès per aquest curs acadèmic distribuïts de la
següent manera per trimestres:
1r trimestre: LA MEDITERRÀNIA.
2n trimestre: L’HORT ECOLÒGIC.
3r trimestre: ELS RESIDUS.
La distribució de les activitats programades en cadascun dels centres d’interès,
així com els objectius que volem assolir i les competències bàsiques (CMF, CMA, CLI,
CTI, CCA, CSC, CAA, CAI) que s’avaluaran en cadascuna d’elles es mostren en la
següent graella. 1r TRIMESTRE
CENTRE D’INTERÈS ACTIVITAT PER SESSIÓ OBJECTIUS BLOC
COMPETÈNCIES
Principals
1r Trimestre
LA MEDITERRÀNIA
1.-El mètode científic. 9,10 1 CMF 2.-Recollida de mostres de plàncton. 5,7,8,9,11 2 CMF,CTI 3.-Observació al microscopi. 5,9,11,12 2 CMF,CMA 4.- Recollida de mostres del litoral. 3,8,9,11 2 CMF,CTI 5.-Observació a la lupa. 5,9,11 2 CMF 6.-Plantejament de preguntes. 1,8,9,10 3 CAI,CAA 7.-DVD a la vorera de la mar. 2,9 3 CMF 8.-Latitud i longitud. 2,9 2 CMF,CMA 9.-Recerca d’informació. 1,2,9 2,3 CMF,CTI
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
83
10.-Organització de la informació. 2,8,9, 1,3 CMF,CAI 11.-Classificació de la informació 2,8,9 1,3 CMF,CAI 12.-Interpretació de la informació. 2,6,8,9 1,3 CMF,CAI 13.-Obtenció de conclusions. 3,8,10 1,3 CMF,CAI,CAA 14.-Quina informació comunicar. 1,2,8,10 1,3 CLI 15.-Com comunicar la informació. 4,8,10 1,3 CLI 16.-Elaborar l’exposició de la informació 4,8 1,3 CLI 17, 18 i 19-Exposicions orals. 4,8 1,3 CLI,CSA 20.-Comunicació a la comunitat educativa. 4,8,10 1,3 CLI,CCA,CAA,CSC
2n TRIMESTRE
CENTRE D’INTERÈS ACTIVITAT OBJECTIUS BLOC COMPETÈNCIES
2n Trimestre
L’HORT ECOLÒGIC
1.-Què és un hort ecològic? 1,9 3 CMF, CMA 2.-El sòl: composició i estructura. 5,9,11 2,3 CMF 3.-Anàlisi del sòl. 1,2,7,8,9,11 2,3 CMF, CMA 4.-El compostatge. Procediment. 5,7,9,11 2,3 CMF 5.-El reg 8 3 CAI 6.-Elaboració de planters. 1,5,8,9,11 2,3 CMF, CCA 7.-.Tipus de plantes. Plantació. 8,9,11 2,3 CMF, CMA 8.-Classificació de les plantes. 8,9 2,3 CMF,CCA, 9.-Necessitats nutritives de les plantes 2,9 2,3 CMF, CMA 10, 11 i 12.-Estudi del creixement. 2,5,6,7,8,9,10,11,12 1,2 CMF, CMA 13.-Les plagues i els plaguicides. 3,9,10 3 CMF, CSC,CTI 14.-Les herbes i els herbicides. 3,9,10 3 CMF,CSC,CTI 15.-Els adobs químics. 9,10 3 CMF,CSC,CTI 16.-Recollida de productes. 5,8 2,3 CAI 17.-Elaboració de banc de llavors. 5,8,9,10,11 2,3 CMF, CCA 18, 19.-Exposicions orals. 4,8,9 1,3 CLI,CAI. CAA
20.-Comunicació a la comunitat educativa 4,8,9 1,3 CLI, CCA,
CAI,CAA
3R TRIMESTRE
CENTRE D’INTERÈS ACTIVITAT OBJECTIUS BLOC COMPETÈNCIES
3r Trimestre
ELS RESIDUS
1.-Definir residu. 9 3 CMF 2.-Residus sòlids urbans. 2,9 3 CMF,CMA,CSC 3.-El reciclatge. 8,9 3 CMF,CSC 4.- Els abocadors. 9 3 CMF,CCA 5.-La incineració. 1,9 3 CMF,CCA 6.-Recerca d’informació a Espanta 2,3,8,9 1,3 CAI,CAA 7.-.Recerca d’informació a les Illes. 2,3,8,9 1,3 CAI,CAA,CTI 8.- Recerca d’informació a les Pitiüses. 2,3,8,9 1,3 CAI,CAA,CTI 9, 10, 11.-Elaboració d’informes. 3,8 1,3 CAI,CAA,CTI 12, 13, 14.-Exposicions orals 4,8 1,3 CLI,CC,CAI,CAA 15.-Reciclate de paper. 5,8,11 2,3 CMF,CCA 16.-Reciclatge d’oli usat. 5,6,7,8,11,12 2,3 CMF,CCA 17.-Reciclatge d’envasos. 5,8,11 2,3 CMF,CCA 18, 19.-Col·laboració amb ecoambientals. 1,2,3,4,8 3 CAI,CSC,CAA 20.-Comunicació a la comunitat educativa 4,8,9,10 1,3 CLI,CSC,CAI,CAA
8.5.-METODOLOGIA
Tipologia de les activitats.
Acceptat, doncs, el caire bàsicament procedimental de la matèria, el fil
conductor per dur a terme el seu currículum han de ser els treballs pràctics. Tot i que
s’han proposat diverses classificacions dels treballs pràctics a partir dels objectius que
pretenen, una de les més acceptades estableix una divisió en quatre grups:
experiències (utilitzades per aconseguir una percepció dels fenòmens), experiments
il·lustratius (adients per comprovar principis i lleis), exercicis pràctics (útils per a
l’aprenentatge de mètodes i tècniques i per a la determinació de propietats
generals i característiques) i petites investigacions (ideals per a la construcció de
coneixement i per apropar l’alumnat a les formes del quefer científic).
Aquests petits treballs d’investigació cal que siguin plantejats sempre des d’un
determinat cos de coneixements i, si pot ser, des de distintes disciplines de l’àrea
científica. Tot i que interessa que l’alumnat treballi, per exemple, l’observació de
fenòmens i la recollida de dades, convé que ho faci des d’un referent conceptual
per tal que la interpretació, la valoració i la crítica dels resultats obtenguts tengui
sentit. D’aquesta manera serà possible, a més, plantejar un mateix estudi des de
diversos punts de vista, integrant les distintes perspectives obtingudes en el si d’un
enfocament interdisciplinari.
En definitiva, la matèria ha de contribuir, juntament amb la resta de matèries
científiques de l’etapa, a familiaritzar l’alumnat amb les distintes formes pròpies del
treball científic, com són ara la discussió sobre problemes quotidians relacionats amb
la ciència i la tecnologia, l’enunciat d’hipòtesis, el plantejament de conjectures i
inferències fonamentades, la planificació i la implementació de dissenys
experimentals, la sistematització per la recollida de dades, l’elaboració de
conclusions i, de forma especial, l’anàlisi i la comunicació dels resultats mitjançant el
suport adequat (escrit, gràfic, multimèdia, etc.) i l’ús de la terminologia científica
adient per a cada cas.
Com amb la resta de currículums de l’àrea de les ciències a l’ESO, cal utilitzar
com a llengua d’estudi i comunicació la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.
La contextualització de la matèria no sols ha d’afavorir la normalització lingüística del
català, sinó que també n’ha d’assegurar la normalització terminològica i l’ús
correcte de la llengua d’especialitat. El llenguatge científic i tecnològic és un
llenguatge d’especialitat que es caracteritza per una terminologia específica. Els
termes que s’utilitzaran en aquesta matèria estan relacionats, bàsicament, amb
instruments i aparells de laboratori, de taller i de camp, i amb mètodes, procediments
i tècniques. El coneixement i la comprensió d’aquests termes convé que també formi
part del procés d’ensenyament/aprenentatge de la matèria.
Bona part dels objectius d’aquesta matèria es corresponen amb els
procediments, habilitats, tècniques, valors… propis del treball científic. Així, els
continguts es presenten estructurats entorn dels procediments i de les actituds que
caracteritzen els mètodes usuals de la ciència. Però això no vol dir que els conceptes
no hi hagin de ser presents; ben al contrari, els procediments i les actituds propis de la
ciència s’aprenen quan es realitzen investigacions científiques que es desenvolupen
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
85
sobre conceptes i sistemes conceptuals concrets.
Convé, per tant, tenir en compte que els procediments i les actituds han de ser
treballats en relació amb teories, lleis o principis bàsics de les ciències. El professorat
ha de decidir en cada cas quins dels continguts conceptuals de la matèria són els
més adequats per desenvolupar-los.
-Condicions per al disseny de les activitats.
Les activitats concretes que cada professor o professora desenvolupi han de
complir com a condició primera que siguin útils per treballar els objectius de la
matèria a través dels procediments i les actituds corresponents. En aquest sentit, són
del tot aprofitables les experiències que hagi tengut el professorat a l’hora d’impartir
altres matèries optatives de caire experimental com ara taller de laboratori, flora i
fauna, astronomia, botànica aplicada, contaminació, energies renovables i medi
ambient, taller de química, taller d’alimentació i d’altres.
Per tal d’establir un fil conductor que doni coherència a les distintes activitats
que es posin en pràctica es pot partir, per exemple, de la història de les ciències,
treballar sobre algun problema extret de l’entorn proper de l’alumnat, elegir un
centre d’interès o, també, seleccionar continguts bàsics de les àrees científiques.
Les activitats fonamentals que han de dur a terme els alumnes han de ser, com
ja s’ha esmentat, els treballs pràctics en petit grup realitzats dins el laboratori o al
camp. Atès que la història ens diu que el coneixement científic s’ha generat, quasi
sempre, a partir de la necessitat de donar solució a problemes (malalties, manca
d’energia, escassetat d’aliments, necessitat de nous materials...), sembla del tot
apropiat plantejar les petites investigacions com a estratègies per resoldre
problemes, entesos com a situacions que presenten dificultats per a les quals
l’alumnat no disposa de solucions immediates evidents.
Pel que fa a la seqüenciació, és convenient anar incrementant gradualment la
dificultat al llarg del curs, de manera que les activitats inicials siguin relativament
senzilles i les finals, més complexes. Les experiències, els experiments il·lustratius, els
exercicis pràctics i les petites investigacions han de ser prou diversos com per atendre
alumnes de característiques diferents.
L’alumnat ha de tenir un paper actiu en tot el procés d’ensenyament-
aprenentatge. Els alumnes han d’incrementar els seus coneixements en realitzar les
activitats i, d’altra banda, han de valorar el treball cooperatiu com una de les formes
més idònies de cercar respostes científiques als problemes. Per tant, s’ha d’estimular i
facilitar el treball en petit grup o en gran grup tant a l’aula com al laboratori i al
camp.
-Organització de l’espai, el temps i els recursos.
Pel que fa a l’espai, essent eminentment pràctic l’enfocament d’aquesta
matèria, es desenvoluparà de forma preferent al laboratori o al camp. S’ha de tenir
especial esment a les normes de seguretat i al tractament de residus, i també a
l’ordre, la neteja i el respecte al medi. Si les possibilitats d’experimentació en el
laboratori no permeten reproduir les condicions que es voldrien estudiar, és
recomanable fer ús de models i simulacions. Per a això no hem d’oblidar les
possibilitats que ofereixen la informàtica, la xarxa i els documents audiovisuals, siguin
o no interactius.
Per la qual cosa s’utilitzarà el laboratori com a aula, així com les sortides
periòdiques al camp, ja que el centre es troba situat en un lloc privilegiat per a fer
sortides de curta durada com la recollida de mostres i experimentacions a l’entorn
més proper.
Al mateix temps s’utilitzarà l’aula portàtil d’informàtica per a les recerques en
xarxa, així com la biblioteca per a les recerques bibliogràfiques.
8.6. CRITERIS D’AVALUACIÓ.
L’avaluació consisteix en un conjunt d’activitats destinades a obtenir
informació fiable i útil del procés d’ensenyament-aprenentatge per ajudar a orientar
l’alumnat i a elegir els canvis necessaris en el procés per millorar l’assoliment dels
objectius.
Els criteris d’avaluació són la millor guia per comprovar els aprenentatges dels
alumnes i per seleccionar i utilitzar els instruments d’avaluació i les activitats adients
en funció dels recursos disponibles. Convé partir dels coneixements inicials que els
alumnes tenen sobre els mètodes de treball utilitzats per la ciència.
Per dur a terme aquesta avaluació en una matèria essencialment pràctica
com aquesta es requereix del professorat l’observació i el registre de l’actuació de
l’alumne o alumna en el laboratori o al camp. D’aquest treball es valora l’interès, la
predisposició a col·laborar en grup, la participació i la constància en la feina, així
com l’adquisició de destreses i capacitats. Es pot completar aquesta avaluació amb
alguna prova de llapis i paper on hagin d’aplicar els procediments apresos, tant en
petit grup com de forma individual.
De cada problema o petita investigació s’ha de presentar el corresponent
informe o memòria, que ha d’incloure la formulació del problema, l’emissió
d’hipòtesis, el disseny experimental, els muntatges, l’estratègia i les tècniques
aplicades, les conclusions que es poden derivar dels resultats i la bibliografia (web
grafia) utilitzada.
No s’ha d’oblidar tampoc la importància de treballar les exposicions orals dels
treballs i la conveniència de fomentar l’ús de les TIC en aquestes exposicions
(elaboració de pàgines web, de PowerPoint,…).
-Instruments d’avaluació.
Atenent a les recomanacions anteriors s’utilitzaran els següents instruments:
-Quadern de laboratori i de camp.
-Exposicions orals.
-Qüestionaris sobre DVD.
-Informes dels problemes o petites investigacions.
-Treballs escrits.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
87
-Interès, participació, constància.
-Criteris d’avaluació
Saber formular i resoldre problemes.
Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç de formular problemes relacionats amb
el medi natural i social, d’ elaborar hipòtesis, de dissenyar estratègies de
resolució, d’aplicar-les i de treure’n les conclusions oportunes. No es tracta
d’aplicar un conjunt de regles sinó de ser capaços d’abordar situacions obertes
que puguin presentar diverses solucions.
Aplicar conceptes bàsics de la ciència.
Es tracta que l’alumnat sigui capaç d’assolir els conceptes bàsics de la ciència
per poder-los aplicar a la resolució de problemes relacionats amb les situacions
quotidianes.
Saber utilitzar de forma crítica les distintes fonts.
Es pretén valorar si els estudiants analitzen de manera sistemàtica i rigorosa les
diferents fonts d’informació, distingint el que és rellevant del que és accessori, així
com les dades de les opinions.
Saber utilitzar instruments i tècniques d’investigació.
Es pretén valorar la capacitat de l’alumnat per seleccionar, aplicar i utilitzar els
instruments i les tècniques d’investigació més adequades per a l’estudi i la
resolució de problemes i qüestions que siguin habituals en els treballs de camp i
de laboratori.
Reconèixer la importància del treball en equip per a la resolució de problemes.
Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç de treballar en equip, d’argumentar i de
participar en la resolució dels problemes plantejats.
Valorar la importància que tenen els models teòrics proposats per la ciència.
Es pretén que l’alumnat valori la importància dels models teòrics, però que a la
vegada sigui capaç de relativitzar-los per poder estudiar i comparar diverses
explicacions d’un mateix fenomen, o bé analitzar les conseqüències dels
avenços tecnològics.
Elaborar conclusions. Es tracta de veure si els alumnes són capaços d’extreure
informació a partir de gràfics i de taules i de comunicar amb claredat les conclusions
d’un treball realitzat.
8.7.-Criteris de qualificació i recuperació.
La qualificació de la matèria serà el resultat de l’adquisició dels continguts,
destreses, habilitats, estratègies, actituds i valors, assolits en cadascuna de les
competències bàsiques anteriorment desenvolupades, i expressada amb una nota
obtinguda a partir dels instruments d’avaluació proposats, obtenint així una nota
global per cadascun dels trimestres. Cadascuna de les competències tindrà el
mateix pes percentual en la nota final Finalment caldrà comprovar, mitjançant els
criteris d’avaluació, si l’alumnat a assolit els objectius de la matèria.
La recuperació de cadascun dels trimestres es realitzarà amb activitats
proposades en el següent trimestre, incidint individualment, amb activitats de reforç i
recuperació, en les competències que l’alumnat no ha assolit suficientment.
Si l’alumnat no supera la matèria en l’avaluació ordinària, se li encomanarà
una petita investigació sobre un tema a elegir i una exposició oral per a recuperar-la
en la prova extraordinària.
-Avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge.
L’alumnat valorarà la utilitat dels ensenyaments desenvolupats mitjançant
enquestes on la seva opinió sobre les activitats, l’aula, el professorat, els recursos,
l’avaluació, etc, es veurà reflectida.
Els resultats d’aquestes enquestes serviran per a anar canviant el procés o per
a millorar-lo en anys vinents.
9.PROGRAMACIÓ CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT
9.1.INTRODUCCIÓ
Al llarg de la història, la humanitat ha lluitat sempre per millorar la seva qualitat de
vida i sobreviure. L’esperança de vida durant l’Imperi Romà era només de vint-i-cinc
anys i a finals del segle XIX sols s ’havia incrementat fins als trenta-cinc; fou, sobretot,
a partir dels segles XVIII i XIX quan la ciència pogué anar donant resposta a les
necessitats primeres de la humanitat per contribuir, malauradament no d ’una forma
generalitzada, al benestar de les persones.
Així, durant el segle XX, el desenvolupament científic ha estat tan espectacular que
aquesta esperança de vida supera actualment els vuitanta anys als països més
avançats. La causa d ’aquest fet sembla evident: s’han acumulat més coneixements
científics i tecnològics durant els darrers cents anys que en tota la història anterior.
La ciència, les seves aplicacions i la incidència en els canvis que se’n deriven per a
les persones, la societat i el medi ambient són inqüestionables.
Qüestions com l ’ús racional de l ’energia, les noves tecnologies de la comunicació,
el canvi climàtic, els aliments transgènics, la química dels nous materials, el
desenvolupament sostenible o la biologia molecular i les seves implicacions per a la
salut, formen part dels mitjans de comunicació d ’una manera habitual i són motiu
d’opinió de la ciutadania sense que aquesta en conegui, sovint, la seva base
científica.
Amb la implantació en el batxillerat d ’aquesta matèria de ciències per al món
contemporani (CMC), comuna per a l ’alumnat de totes les modalitats, es pretén
posar a l ’abast de la ciutadania la cultura imprescindible per tal de poder actuar de
forma crítica i responsable davant temes relacionats amb els àmbits científic i
tecnològic de rellevància social, amb la finalitat d ’avançar cap a una societat més
democràtica i més compromesa amb el respecte al medi ambient i la sostenibilitat
social, ecològica i econòmica.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
89
El currículum de les CMC que es presenta tot seguit no està dissenyat pensant en la
formació que hauria de tenir l ’alumnat que ha de seguir estudis superiors de
ciències, sinó que té una intencionalitat més cultural i instrumental en el sentit de
proporcionar a tots els estudiants que cursen el batxillerat uns coneixements que els
permetin integrar-se en una societat que, de forma inevitable, es troba més
impregnada per la ciència i la tecnologia.
Els aprenentatges d’aquesta matèria de CMC han de tenir funcionalitat, en el sentit
que no poden limitar-se a donar respostes sobre els interrogants d ’actualitat
científica i tecnològica que puguin resultar d’interès per a l ’alumnat, sinó que també
han de proporcionar la capacitat de planificar i utilitzar estratègies pròpies del
quefer científic com ara la recerca, la selecció i el tractament de la informació,
l’observació de fenòmens, la descripció de fets, la identificació de variables i, en
definitiva, la formulació de conclusions raonables sobre l’existència o no d ’evidència
científica.
Convé, per tant, que el professorat que imparteixi la matèria no presenti els
continguts d ’una manera en excés academicista i formalista, tot i que això no ha
d’excloure, en absolut, el rigor.
Es tracta, doncs, que aquests continguts i el seu tractament dins l’aula contribueixin a
comprendre les formes que utilitza la ciència per tractar els problemes, conèixer el
significat i les limitacions de les teories i els models per explicar la naturalesa, valorar
la provisionalitat del coneixement científic...Tanmateix, l ’alumnat ha d ’assolir el fet
que la ciència i la tecnologia són activitats sempre immergides en unes
determinades realitats política, econòmica i social que influeixen de manera
important en el seu desenvolupament i en les seves intencions.
Tots aquests referents són els que han constituït el fil conductor per dur a terme la
selecció dels objectius, continguts i criteris d’avaluació de la matèria.
Els continguts s’organitzen al voltant de temes com ara l’origen de la vida i de
l’univers, la salut i la seva relació amb la forma de vida de les persones, la
problemàtica de l’ús incontrolat de recursos materials, la necessitat que la societat
valori la importància d’actuar segons criteris de sostenibilitat, l’aplicació que tenen
els nous materials i el canvi que ha significat per a la relació entre els individus i entre
els pobles l’aparició de les noves tecnologies, definitiva, tenir una opinió
fonamentada sobre les qüestions de més actualitat relacionades amb la ciència i la
tecnologia.
Per impartir aquesta matèria de CMC l’ús de les noves tecnologies ha de resultar una
eina quasi imprescindible: la recerca a través de la xarxa ha de contribuir, sens
dubte, a recopilar la informació necessària per tal que l’alumnat pugui formar -se un
criteri personal acurat sobre esdeveniments d ’interès social relacionats amb el
quefer científic.
Tot i que el currículum que es presenta tot seguit va dirigit a les tres modalitats de
batxillerat –arts, ciències i tecnologia, i humanitats i ciències socials- atesa la condició
de matèria comuna de les CMC, això no ha de resultar obstacle perquè el
professorat seleccioni les activitats més adients per tal de desenvolupar els continguts
en funció de les singularitats que presenti el grup classe en cada cas.
Finalment, s ’ha d ’esmentar que l ’ús de la llengua catalana per impartir aquesta
matèria suposa contribuir a la seva normalització com a llengua habitual en els
processos d’ensenyament/aprenentatge i a la contextualització dels seus continguts
a la realitat dels aspectes culturals, socials, mediambientals i els relacionats amb el
patrimoni històric i científic i tècnic de les Illes Balears.
9.2- Contribució específica de la matèria de CMC a les competències bàsiques
En funció de la vocació integradora de la matèria, les competències específiques de
les ciències per al món contemporani s'imbriquen amb les competències genèriques
del batxillerat, però es poden distingir tres competències específiques de la matèria,
algunes de les quals són compartides amb altres ciències experimentals: la
competència en indagació; la competència en la dimensió social i cívica de la
ciència i la tecnologia; i la competència en la reflexió sobre la naturalesa de la
ciència.
La competència en indagació comprèn tot el conjunt d'operacions que posen
l'alumnat en situació d'explorar el món amb eines instrumentals i intel·lectuals
definides, i implica capacitats com la de fer-se preguntes amb orientació científica
sobre la natura i els fenòmens naturals, la de cercar evidències, la de realitzar
inferències consistents amb aquestes i, en íntima relació amb la competència
comunicativa, la d'argumentar de manera crítica, racional i lògica.
L'educació científica basada en la indagació és un objectiu compartit per diversos
sistemes educatius que, tot responent a la demanda social de crear ciutadans i
ciutadanes amb capacitat per gestionar la societat del coneixement, tendeix a
substituir la vella escolàstica expositiva. L'assoliment d'aquesta competència,
comuna als currículums de les matèries experimentals, ha de ser un dels fils
conductors de la matèria.
La competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia es pot
definir com la facultat de comprendre la rellevància social de la ciència i la
tecnologia, és a dir, la relació entre el paradigma científic i els models econòmics i
culturals d'una època o territori. Implica capacitats com ara resoldre problemes
relacionats amb la vida quotidiana dels individus, comprendre el paper de la
ciència, per mitjà de la tecnologia, reflexionar sobre les intencions i les
conseqüències de les accions humanes, individuals i col·lectives, i considerar els
impactes ambientals i socials d'un determinat model tecnològic, situar el
coneixement científic dins el context històric.
Suposa, finalment, el respecte degut al medi natural i als éssers vius, dins la
consciència de pertinença a l'espècie humana, que implica una participació activa,
individualment i col·lectiva, en la preservació i salvaguarda del planeta. La
competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència implica comprendre
que la ciència, després de mil·lennis de desenvolupament, ha procurat d'elaborar
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
91
teories que expliquin d'una manera simple i unificadora les grans preguntes i
promoure la reflexió sobre processos globals que afecten l'espècie humana en
diferents contextos (còsmic, planetari i local). Suposa també l'aptitud per identificar i
validar la qualitat científica d'un determinat coneixement, contraposat a altres
explicacions. Inclou altres capacitats, com reconèixer les fases formals del discurs
científic, distingir processos inductius de deductius, especulacions de teories, valorar
la coherència formal del discurs científic, reconèixer paradigmes científics, etc.
Particularment, se cerca que l'alumnat no faci servir el concepte de teoria en sentit
col·loquial (com a sinònim de conjectura, opinió o hipòtesi) sinó en el sentit
d'explicacions completes sustentades per evidències i sotmeses a un procés
permanent de discussió i revisió. Lluny de formulacions retòriques, cal valorar la
rellevància de l'ús apropiat del llenguatge en el discurs científic.
Contribució general de la matèria de CMC a les competències bàsiques
Les ciències per al món contemporani contribueixen de manera cabdal a les
competències genèriques del batxillerat i, de manera especial, a les comunicatives,
les referides a la gestió i tractament de la informació, les personals i interpersonals i les
del coneixement i interacció amb el món. Pel que fa les competències
comunicatives, el currículum de la matèria preveu la realització d'activitats que
impliquin el desenvolupament de capacitats comunicatives que vagin més enllà de
la simple eloqüència, com l'argumentació amb premisses clares, coherents i
persuasives, l'ús dels símbols i codis lingüístics i matemàtics propis de la comunicació
científica, l'elaboració d'eines de suport per a la comprensió del discurs científic
(taules, gràfics, esquemes, etc.). La implementació del currículum de la matèria
requereix en moments diversos capacitats relacionades amb la competència en la
gestió i tractament de la informació: recerca i selecció d'informació aplicada a
l'estudi de casos, contrast de les valoracions fetes a partir de dades fruit de
l'observació amb altres fonts, l'accés a bases de dades públiques, com és el cas de
les procedents dels organismes internacionals i locals, i la preparació de suports de
presentació i comunicació dels resultats.
L'assumpció de la manera de pensar dels científics com a estratègia curricular
comporta el desenvolupament de la competència personal i interpersonal, que
implica assolir la capacitat de crítica, la d'escoltar i posar-se en el lloc de l'altre, la de
valorar la feina dels altres membres del grup, etc.
Finalment, pel seu caràcter integrador i globalitzador, la matèria de les ciències per
al món contemporani contribueix significativament a la promoció de la
competència en el coneixement i interacció amb el món, per mitjà de les activitats
previstes en els diferents apartats en què s'han dividit els continguts, tant des de la
dimensió del món físic com des de la dimensió social i cívica, àmbits que
s'interrelacionen i complementen.
9.3.Objectius
L’ensenyament de les CMC en l’etapa del batxillerat tendrà com a objectius
desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:
1.- Conèixer el significat d ’alguns conceptes, lleis i teories a fi i efecte de formar-se
opinions fonamentades sobre qüestions de caire científic i tecnològic d ’actualitat en
la vida quotidiana que són objecte de controvèrsia social i de debat entre la
ciutadania.
2. -Seleccionar i analitzar informacions de contingut científic obtingudes de diverses
fonts i utilitzar-les de forma crítica per tal de proposar-se qüestions sobre problemes
científics d’actualitat i tractar de cercar-hi respostes.
3. -Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics com ara el
plantejament de problemes, la recerca d ’informació, la formulació i el contrast
d’hipòtesis, el disseny i la realització d’experiències, la interpretació de la
comunicació.
Aquests temes, tots d ’interès per a la ciutadania, han de possibilitar que l’alumnat
valori l ’ajuda que per a la seva formació pot tenir el fet de disposar d ’una visió
científica del seu entorn, conèixer els procediments bàsics que utilitza la ciència,
entendre la seva contribució al desenvolupament social i, en de resultats... que
permetin la presentació de conclusions de forma coherent, clara i precisa.
4.- Fer un ús racional de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la
construcció de coneixement científic i la formació de criteri personal sobre fets
relacionats amb la ciència i amb la tecnologia que puguin contribuir a la millora del
benestar de les persones.
5. -Avaluar i debatre de forma col·lectiva la viabilitat de les aplicacions de la ciència
i de la tecnologia als àmbits de la salut, l’alimentació, la utilització de recursos, el
medi ambient, les fonts d’energia...,amb especial referencia a l ’àmbit de les illes
Balears, per poder contrastar de forma crítica la informació apareguda als mitjans de
comunicació.
6. -Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic com ara la
curiositat intel·lectual, l’esperit crític, la mentalitat oberta, la cooperació i el treball en
equip, el rigor en les anàlisis i en la fonamentació de les explicacions, i l ’aplicació i la
difusió dels coneixements.
7. -Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de
vida, reconèixer les seves aportacions i les seves limitacions, entendre la ciència com
un procés dinàmic, en contínua evolució i condicionat pel context cultural, social i
econòmic de l ’entorn en què es desenvolupa.
8. -Reconèixer i exemplificar en casos concrets la influència recíproca entre el
desenvolupament científic i tecnològic i les singularitats de
l ’entorn en què es produeix el coneixement i les seves aplicacions.
9.-Conèixer alguns dels elements més significatius que conformen el patrimoni històric
i científic, tècnic i industrial de les Illes Balears.
9.4.Continguts
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
93
Bloc 0. Continguts generals
- Diferència entre les qüestions que poden ser tractades utilitzant observacions i
dades objectives d ’aquelles que no es poden solucionar emprant mètodes de la
ciència
- Recerca i selecció d ’informació científica a partir de diferents fonts per tal
d’analitzar problemes relacionats amb l’àmbit científic i tecnològic d’interès social, i
diferenciar en la proposta de solucions, les opinions subjectives de les afirmacions
contrastades.
-Disposició a reflexionar científicament sobre qüestions de caràcter científic i
tecnològic per arribar a prendre decisions responsables en contextos personals i
socials.
-Reconeixement de la contribució del coneixement cientificotecnològic en la
comprensió del món, en la millora de les condicions de vida de les persones i dels
éssers vius en general, en la formació de l ’esperit crític i en la superació dels
prejudicis.
-Valoració de les limitacions de la ciència i la tecnologia, del mal ús que en ocasions
es fa de les seves aplicacions, de la seva dependència del context social, polític i
cultural a partir de fets, de situacions d’actualitat i de casos rellevants en la història
de la ciència i la tecnologia.
Continguts per blocs
Bloc 1: L ’espècie humana i l ’univers
-L’origen de l ’univers: el Big -Bang. La gènesi dels elements. Exploració del sistema
solar.
-La formació de la Terra i la diferenciació en capes. Història geològica de les illes
Balears. La tectònica global.
-L’origen de la vida. Evolució prebiòtica. Origen dels primers organismes: principals
hipòtesis.
-Del creacionisme i el fixisme a l ’evolucionisme. Teoria de l’evolució: la selecció
natural darwiniana i la seva explicació genètica actual.
-Dels homínids fòssils a Homo sapiens. Els canvis genètics que han condicionat l
’especificitat humana.
Bloc 2: Longevitat i qualitat de vida
- La salut com a resultat de factors genètics, ambientals i personals. Hàbits de vida
saludables.
-Tipus de malalties més freqüents: prevenció, causes i tractaments. L’ús racional dels
medicaments. Evolució de la resistència als antibiòtics. Transplantaments i solidaritat.
-Els condicionaments de la investigació mèdica. Les patents. La sanitat en els
diferents països del món. El sistema sanitari i la seva utilització racional.
-La revolució genètica. El genoma humà. L’enginyeria genètica i les seves
aplicacions: teràpia gènica i organismes modificats genèticament.
- La reproducció assistida. La clonació i les seves aplicacions. Les cèl·lules mare.
- Noves tècniques de diagnosi i tractament de les malalties.
Investigació científica, recerca aplicada i societat: la bioètica.
Bloc 3: Cap a la sostenibilitat del planeta
- El problema del creixement il·limitat en un planeta limitat. Principis generals de
sostenibilitat econòmica, ecològica i social.
- La petjada ecològica de les illes Balears.
- Exhauriment i sobreexplotació dels recursos: aigua; sòl; éssers vius; territori i paisatge;
recursos minerals, i fonts d ’energia.
- Els impactes: la contaminació; l ’increment dels residus sòlids; la degradació del
paisatge; l ’erosió i la desertificació; la pèrdua de biodiversitat.
- El canvi climàtic: característiques, conseqüències i mesures de prevenció.
- Els riscos naturals i induïts. Factors que incrementen els riscos. Principals riscos a les
illes Balears i al món.
- El paper de la ciència i la tecnologia en l ’avenç cap a la sostenibilitat.
- Els compromisos internacionals i la responsabilitat ciutadana.
Bloc 4: Noves necessitats, nous materials
- Importància històrica de la descoberta i l’ús dels materials. El patrimoni històric i
científic, tècnic i industrial de les Illes Balears.
-Localització, producció i consum de materials en les diferents zones geogràfiques.
Control de recursos.
- Ciència dels materials. Materials naturals i artificials.
- Metalls, riscs a causa de la corrosió. Plàstics i problemes de reciclatge i residus. El
paper i els perills de la desforestació.
-Desenvolupament cientificotecnològic i la societat de consum: esgotament de
materials i aparició de noves necessitats, medicina, electrònica, industria
aeroespacial, construcció, vida quotidiana, medi ambient, etc.
-Resposta de la ciència i la tecnologia. Nous materials: polímers, ceràmiques,
aliatges, eco materials. Noves tecnologies: nano tecnologia.
-Propietats dels materials: mecàniques, tèrmiques, elèctriques, magnètiques,
òptiques, etc.
-Anàlisis del cost mediambiental i energètic de l’ús dels materials: reducció,
reutilització i reciclatge. La problemàtica dels residus a les Illes Balears.
Bloc 5: La globalització. De la societat de la informació a la societat del coneixement
- Processament, emmagatzematge i intercanvi de la informació. El pas d’allò
analògic a allò digital.
- Tractament numèric de la informació, del senyal i de la imatge.
- Internet: un món interconnectat.
- Compressió i transmissió de la informació en la xarxa.
- Control de la privadesa i protecció de dades en la xarxa.
- Les vies físiques de transmissió d ’informació: ones, cable, fibra òptica.
- Tecnologia de la comunicació: satèl·lits, ADSL, telefonia mòbil, GPS, etc.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
95
Repercussions en la vida quotidiana.
9.5.-SEQËNCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES:
Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs són les següents:
1r Trimestre:
Unitat 0: La importància de saber ciència.
Unitat 1: El nostre lloc a l’univers.
Unitat 2: El nostre planeta: La Terra.
Unitat 3: L’origen de la vida i l’origen de l’ésser humà.
2n Trimestre:
Unitat 3: L’origen de la vida i l’origen de l’ésser humà.
Unitat 4: La revolució genètica: revelació dels secrets de la vida.
Unitat 5: Viure més, viure millor.
Unitat 6: Cap a una gestió sostenible del planeta.
3r Trimestre
Unitat 6: Cap a una gestió sostenible del planeta.
Unitat 7: Noves necessitats, nous materials.
Unitat 8: Un món digital.
Aquest és el tercer any que s’imparteix aquesta assignatura, per tant, el seu
desenvolupament s’adaptarà completament als requeriments de l’alumnat,
aprofundint els temes que més els hi interessin i optimizant al màxim les dues
hores setmanal.
Degut a les poques hores que tenim de l’assignatura, no s’han programat ni
desdoblaments ni sortides.
9.6.- Criteris d ’avaluació
1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions sobre diferents temes científics i
tecnològics de repercussió social, i comunicar conclusions i idees en diferents suports
a públics diversos, tot utilitzant de forma eficaç les tecnologies de la informació i
comunicació, amb l’objectiu de formar–se opinions pròpies argumentades (tots els
blocs).
Es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per formar -se una opinió argumentada
sobre les conseqüències socials de temes cientificotecnològics com l’origen de
l’univers i de la vida, la investigació mèdica i malalties de major incidència, el control
dels recursos, els nous materials i noves tecnologies front a l ’esgotament de recursos,
les catàstrofes naturals, la clonació terapèutica i reproductiva, etc., tot utilitzant amb
eficàcia els nous recursos tecnològics i el llenguatge específic apropiat.
2. Realitzar estudis senzills amb base cientificotecnològica sobre qüestions socials del
nostre entorn, fent prediccions i valorant les postures individuals o de petits col·lectius
en la seva possible evolució (blocs 2, 3 i 4).
Es pretén avaluar si l ’alumnat es capaç de dur a terme petites investigacions sobre
temes com la incidència de determinades malalties, l ’ús de medicaments i la
despesa farmacèutica, el consum energètic, el reciclatge de residus, etc., a partir
del reconeixement de les variables implicades i de la valoració de la importància de
les accions individuals i col ·lectives com l ’estalvi, la participació social, etc.
3. Analitzar algunes aportacions cientificotecnològiques a diversos problemes que té
plantejats la humanitat, i la importància que té el context politicosocial en la seva
aplicació, tot considerant els seus avantatges i inconvenients des d ’un punt de vista
econòmic, mediambiental i social (blocs 2, 3, 4 i 5).
Es tracta d ’avaluar si l ’alumnat és capaç d ’analitzar les aportacions realitzades per
la ciència i la tecnologia com els medicaments, la investigació sobre els embrions, la
radioactivitat, les tecnologies energètiques alternatives, les noves tecnologies, etc.,
per cercar solucions a problemes de salut, de la crisi energètica, del control de la
informació, etc., tot considerant-ne els avantatges i inconvenients, així com la
importància del context social per a la seva aplicació (accessibilitat dels
medicaments en el Tercer Món, els interessos econòmics en les fonts d ’energia
convencionals, el control de la informació per part de determinats poders, etc.).
4.Valorar la contribució de la ciència i de la tecnologia en la comprensió i resolució
dels problemes de les persones i en la recerca d’una millora de la qualitat de vida
(blocs 2, 3, 4 i 5).
Es tracta d ’avaluar si l ’alumnat és capaç de valorar el paper que té la ciència i la
tecnologia en la comprensió i resolució d ’alguns problemes que preocupen a la
ciutadania en relació a la salut, el medi ambient, l’accés a la informació, etc. ,tot
sabent identificar algunes limitacions i aplicacions inadequades degudes al caràcter
fal·lible de l’activitat humana.
5. Analitzar les explicacions científiques que s’han donat al llarg de la història a
problemes com l ’origen de la vida o de l ’univers, fent especial esment en la
importància del raonament hipotètic deductiu, el rigor dels arguments, el valor de les
proves i la influència del context social, diferenciant-les de les no científiques
basades en opinions o creences (bloc 1).
Es tracta d ’avaluar si l ’alumnat , davant diversos tipus d ’explicacions a problemes
fonamentals que s ’ha plantejat la humanitat sobre el seu origen, és capaç de
diferenciar les explicacions científiques d ’aquelles que no ho són, tot basant -se en
les característiques del treball científic com l ’existència de proves d ’evidència
científica front a les opinions o creences. De la mateixa manera, haurà d ’analitzar la
influencia del context social per a l’acceptació o el rebuig de determinades
explicacions científiques, com l ’origen fisicoquímic de la vida o l’evolucionisme.
6. Conèixer les bases científiques de la manipulació genètica. Valorar els avantatges
i els desavantatges de les seves aplicacions i reconèixer la necessitat que existeixi un
comitè de bioètica que en defineixi els límits, per tal de dur a terme una gestió
responsable de la vida humana (bloc 2).
Es pretén avaluar si l ’alumnat entén i valora les possibilitats de la manipulació
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
97
genètica, i al mateix temps és capaç de reconèixer la necessitat que existeixi un
organisme internacional que reguli totes aquestes manipulacions.
7. Identificar els diferents tipus de malalties més freqüents, les causes i els tractaments
més comuns. Valorar la importància de les mesures preventives, en el cas de les
malalties infeccioses, i de la pràctica d’hàbits de vida saludables (bloc 2).
Es tracta d’avaluar si l’alumnat coneix les malalties més freqüents de la nostra
societat, i reconeix la importància de les mesures preventives en el cas de les
malalties infeccioses, així com la necessitat de dur a terme hàbits de vida saludables.
8.Identificar els principals problemes ambientals a escala de les illes Balears i del
planeta, les causes que els provoquen i els factors que els intensifiquen; predir-ne les
conseqüències i argumentar sobre la necessitat d ’una gestió sostenible, sent
conscients de la importància de la sensibilització ciutadana per a actuar sobre els
problemes ambientals (blocs 3 i 4).
Es tracta d’avaluar si els estudiants coneixen els principals problemes ambientals,
com l’esgotament o la sobreexplotació dels recursos; la contaminació, el canvi
climàtic, la degradació del paisatge, la pèrdua de biodiversitat, l’erosió i la
desertificació ;la producció de residus, i la intensificació dels riscos; si saben establir
relacions causals amb els models de desenvolupament dominants, i són capaços de
predir conseqüències i d’argumentar sobre la necessitat d ’aplicar criteris de
sostenibilitat i mostrar major sensibilitat ciutadana per a actuar sobre els problemes
ambientals locals, regionals i globals.
9.Analitzar,en el context d’un desenvolupament sostenible, la contribució de la
ciència i la tecnologia a la mitigació dels problemes ambientals en general i al cas
de les illes Balears en particular (bloc 3).
Es pretén avaluar si l’alumnat coneix i pot valorar algunes aportacions de la ciència i
la tecnologia (recerca d ’alternatives a les fonts d’energia convencionals; disminució
de la contaminació i dels residus; preservació del paisatge; conservació de la
biodiversitat; lluita contra la desertificació, prevenció i protecció front a les
catàstrofes, etc.) en la disminució dels problemes ambientals dintre dels principis de
la gestió sostenible a diferents escales.
10. Conèixer les aportacions de les noves tecnologies i els nous materials a la millora
de la qualitat de vida i la resolució dels problemes ambientals (blocs 3 i 4).
Es pretén avaluar si l ’alumnat coneix les noves tecnologies i els nous materials, les
propietats que tenen, les seves aplicacions cientificotecnològiques i, també, les
solucions a la problemàtica que presenta la generació de residus dins els principis
d’una gestió sostenible.
11. Valorar la importància de la descoberta de nous materials i els avenços
tecnològics en la història de la humanitat (bloc 4).
Es tracta d’avaluar si l’alumnat valora la transcendència política ,econòmica i social
de la descoberta dels materials més importants i els avenços tecnològics més
significatius (metalls, plàstics, semiconductors, màquina de vapor, motor d’explosió...)
en el desenvolupament de la humanitat.
12. Conèixer les característiques bàsiques, les formes d’utilització i les repercussions en
l’àmbit individual i en l’àmbit social dels darrers instruments tecnològics d’informació,
comunicació, oci i creació, tot valorant-ne la incidència en els hàbits de consum i en
les relacions socials (bloc 5).
Es tracta d’avaluar la capacitat d els estudiants per utilitzar les tecnologies de la
informació i la comunicació, de forma crítica i motivadora, per tal d’obtenir, generar,
transmetre i compartir informacions de tipus divers ,i d’apreciar els canvis que les
noves tecnologies produeixen en el nostre entorn familiar, social i professional per tal
d’actuar com a consumidors responsables, racionals i crítics tot valorant els
avantatges i les limitacions del seu ús.
9.7.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:
Mirar l’apartat 14.3 de la programació
10-BIOLOGIA I GEOLOGIA. 1r DE BATXILLERAT
10.1.-INTRODUCCIÓ
La biologia i la geologia són dues ciències històricament emparentades i que en els
últims cent anys s’han desenvolupat de manera extraordinària. Aquest grau de
parentiu fa que tingui sentit incloure-les en una mateixa matèria.
Ambdues ciències varen tenir en els seus orígens i fins a principis del segle XX un
caràcter fortament descriptiu per la falta d’un marc teòric que donés explicació dels
fenòmens biològics i geològics. Això es va aconseguir en el cas de la biologia amb la
formulació de la teoria sintètica de l’evolució i en el cas de la geologia amb la teoria
de la tectònica global. Aquestes dues teories varen integrar els coneixements que
fins aquells moments estaven dispersos. Per altra banda, aquestes teories tenen un
caràcter marcadament diferent al que tenien les investigacions biològiques i
geològiques clàssiques: intenten explicar els fenòmens i no només descriure’ls. Per
aquest motiu és important orientar l’ensenyament de la Biologia i la Geologia de 1r
de batxillerat en aquest sentit i ajudar els alumnes a construir un cos organitzat de
coneixements que permeti explicar els principals fenòmens naturals.
Com a qualsevol ciència, la biologia i la geologia tenen com a objectiu
explicar racionalment la realitat i consten d’un cos organitzat i coherent de
coneixements. Però no són exclusivament un conjunt de coneixements, també
inclouen estratègies d’investigació relacionades amb resolució de problemes.
Aquest segon aspecte també és fonamental ja que suposa plantejar problemes,
formular hipòtesis, dissenyar i realitzar experiències, analitzar els resultats, treure
conclusions i elaborar informes.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
99
Si es vol que l’alumnat aprengui biologia i geologia és necessari que aprengui
tot aquest conjunt de procediments i això contribuirà especialment a desenvolupar
en l’alumnat la capacitat de comprendre els elements fonamentals de la
investigació i el mètode científic.
Ara bé, si es vol donar una imatge adequada d’aquestes dues ciències no es
pot oblidar la seva història. El desenvolupament de la biologia i geologia és una
història plena de revisions, controvèrsies i discussions, algunes de les quals van més
enllà del marc estricte d’ambdues ciències.
L’ensenyament i l’aprenentatge de la biologia i geologia ha de conduir que
els alumnes i les alumnes es facin una imatge dinàmica d’aquestes ciències que
inclogui la idea que els coneixements científics no són mai definitius sinó que són
sempre provisionals i que es desenvolupen en una determinada societat amb la qual
interaccionen.
Finalment, els alumnes i les alumnes també han de conèixer el caràcter pràctic
de la Biologia i geologia. Molts dels aspectes tractats en aquestes ciències
connecten amb camps de gran interès per a la societat i constitueixen un punt de
partida per a la resolució de problemes ambientals, sanitaris, ..: abastament de
matèries, prevenció de riscos, utilització del territori, manipulació d’éssers vius.
Hi ha un conjunt de continguts de tipus general que estan relacionats i s ’han de
tractar en cadascun dels blocs temàtics. Aquests procediments i actituds generals
vénen enunciats abans dels blocs de continguts de temàtica específica.
Els continguts de geologia d ’aquest curs estan estructurats en 3 blocs i fan
referència a les característiques físiques i químiques i la constitució de la Terra, i als
nous mètodes d ’estudi i investigació en geologia (“Bloc 1. Origen i estructura de la
Terra ”), a les causes i mecanismes de l ’activitat interna i als processos de formació
de roques magmàtiques i metamòrfiques (“ Bloc 2. Geodinàmica interna. La
tectònica de plaques ”), als processos de dinàmica externa i la seva interacció amb
els processos interns i als canvis produïts al llarg de la història de la Terra (“Bloc 3.
Geodinàmica externa i història de la Terra ”). Tot això s ’intenta explicar a partir del
paradigma bàsic de les ciències geològiques: la tectònica global.
Pel que fa a la biologia, els continguts s’estructuren també en 3 blocs. En aquests
blocs s’inclouen els continguts necessaris per comprendre la gran diversitat dels
éssers vius, la importància de la classificació i dels tipus, i els mètodes de classificació
i els problemes que plantegen (“Bloc 4. Unitat i diversitat de la vida”), la diversitat i el
funcionament de les plantes (“Bloc 5. La biologia de les plantes ”) i la diversitat i el
funcionament dels animals (“Bloc 6. La biologia dels animals ”).
Bàsicament és una biologia dels organismes amb una visió unitària dels éssers vius,
basada no en la seva composició (estudi que s ’aborda en el curs següent) sinó en
els problemes que han de resoldre per a la seva supervivència, emprant com a eix
conductor la teoria de l’evolució.
Per tant, des del punt de vista dels continguts, la matèria de Biologia i geologia de 1r
de batxillerat presenta dos vessants: per una banda ampliarà i aprofundirà en els
coneixements biològics i geològics del curs anterior, 4t d’ESO, i per altra banda ha de
servir per poder cursar les matèries de 2n de batxillerat.
En efecte, alguns dels continguts que es tracten en aquesta matèria també
s’han vist a 4t d’ESO però amb un nivell i enfocament diferents. A l’ESO s’intenta
donar una formació científica bàsica (ciències per a tots), la qual cosa suposa un
enfocament més global; en canvi en el batxillerat la formació científica ha de ser
més disciplinària.
A 2n de batxillerat hi ha tres matèries directament relacionades amb la biologia
i geologia: Biologia i Ciències de la Terra que són matèries de la modalitat de
Ciències de la naturalesa i de la salut i Geologia, matèria optativa.
Els continguts que es veuen a 1r de batxillerat són bàsics per poder cursar amb
garanties aquestes matèries.
Hi ha una altra característica d’aquesta matèria que s’ha de remarcar: els
continguts possibiliten la seva contextualització. Tot i que la ciència que s’ensenya a
1r de batxillerat ja no és una ciència per a tots, no hi ha dubte que no es pot
ensenyar ciència, en aquest cas Biologia i geologia, de forma abstracte, aïllada
d’una determinada realitat.
Cal atendre les particularitats i la idiosincràsia de les Illes Balears, des del punt
de vista natural, socioeconòmic i cultural, molt especialment remarcant l’àmbit
mediterrani i la condició d’insularitat, que és un pas necessari per tal de valorar i
reconèixer la importància de la seva conservació mitjançant una correcta gestió.
Evidentment, cal utilitzar com a llengua d’estudi i comunicació la llengua
catalana pròpia de les Illes Balears. La contextualització de la matèria no solament
ha d’afavorir la normalització lingüística del català, sinó que també n’ha d’assegurar
la normalització terminològica i l’ús correcte de la llengua d’especialitat. Tot i que les
llengües d’especialitat s’emmarquen sempre en la llengua estàndard i normativa,
cal assegurar que mitjançant la matèria es coneguin igualment els termes més
dialectals, característics de les Illes, molt especialment els noms geomorfològics,
noms populars d’animals i plantes, els topònims, etc.
Per altra banda, si es vol donar una imatge actual de la biologia i geologia s’han
d’aprofitar els recursos que les noves tecnologies proporcionen: imatges, animacions,
simulacions, recerca d ’informació, tractament de dades, laboratoris virtuals, etc. La
utilització dels mitjans audiovisuals pot servir d’ajuda per aconseguir una motivació
vers l ’estudi i pot ser molt important per visualitzar models i pràctiques, per conèixer
aplicacions de la biologia impossibles de mostrar a l ’aula, etc. L ’ordinador és un
element necessari en molts de tipus d’activitats, tant en aspectes d’ensenyament
assistit com en l’observació de simulacions i en la recerca d’informació a través de la
xarxa.
10.2.-OBJECTIUS GENERALS
L ’ensenyament de la biologia i geologia en l ’etapa del batxillerat tindrà com a
objectius desenvolupar en l ’alumnat les capacitats següents:
1. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic: curiositat
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
101
intel·lectual, esperit crític, ment oberta, cooperació i treball en equip, rigor i
fonamentació de les explicacions, i aplicació i difusió dels coneixements.
2. Comprendre els conceptes, les lleis, les teories i els models de la biologia i la
geologia que permetin tenir una visió global i una formació científica bàsica per
accedir a estudis posteriors.
3. Aplicar els conceptes, les lleis, les teories i els models apresos a situacions reals i
quotidianes.
4. Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics: plantejament de
problemes, formulació i contrastació d ’hipòtesis, recerca d ’informació, realització
d’experiències, interpretació dels resultats, elaboració de conclusions i comunicació.
5. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permetin desenvolupar
el pensament crític i valorar les seves aportacions al progrés de la biologia i la
geologia, tot reconeixent la ciència com un procés canviant i dinàmic.
6. Reconèixer la coherència que ens dóna la teoria de la tectònica de plaques en
l’explicació dels fenòmens de la dinàmica de la Terra.
7. Interpretar globalment els fenòmens de la geodinàmica interna i la formació de les
illes Balears a partir de la teoria de la tectònica de plaques.
8. Utilitzar la teoria de l ’evolució com a principal teoria biològica per explicar la
diversitat dels éssers vius.
9. Entendre el funcionament dels éssers vius com a expressió de diferents estratègies
adaptatives al medi ambient, en especial al medi de les illes Balears.
10.3.-CONTINGUTS
Continguts generals
- Selecció i maneig de diferents fonts d ’informació científica.
- Diferenciació entre fets, interpretacions i valoracions a la informació.
- Selecció i aplicació de tècniques de laboratori i de camp.
- Observació i descripció acurada d ’objectes i fenòmens (descripció qualitativa,
mesura, classificació, etc.).
- Realització d ’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per
exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d ’una investigació.
- Identificació i formulació de problemes teòrics i aplicats, de forma clara i objectiva.
- Reconeixement, formulació i exposició d ’hipòtesis.
- Utilització i aplicació de teories, lleis, principis i relacions entre variables per formular
prediccions i trobar respostes a qüestions plantejades. Valoració de teories
alternatives.
- Planificació i desenvolupament d ’experiments controlats per contrastar hipòtesis
(anàlisi de les fases; identificació i control de variables; selecció de mètodes i aparells
apropiats; mesures de seguretat).
- Maneig d ’instruments i de material de laboratori.
- Organització, anàlisi, interpretació i exposició de resultats.
- Elaboració i aplicació de conclusions raonables.
- Utilització de models per explicar diferents fenòmens naturals.
- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió.
- Debat sobre qüestions científiques i sobre aspectes ètics, filosòfics, socials,
ambientals, històrics, etc., relacionats amb la ciència.
- Respecte a l’entorn natural i afermament d ’actituds favorables a la seva
conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a
la insularitat de la nostra comunitat.
- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les
aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les
solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Continguts per blocs
Bloc 1. Origen i estructura de la Terra
- Mètodes d ’estudi de l ’interior de la Terra. Interpretació de les dades
proporcionades pels distints mètodes d ’estudi.
- L ’estructura interna de la Terra. Les relacions entre la composició
fisicoquímica de la Terra i la seva estructura.
- Elaboració de models a escala de l ’estructura terrestre.
- Minerals i roques. Simulació de processos de cristal·lització.
- Reconeixement dels minerals petrogenètics més abundants, investigant les seves
propietats i analitzant les seves aplicacions.
- El treball de camp i de laboratori. L ’observació i l ’experimentació.
- Manipulació de l ’instrumental propi de la geologia. Microscopi petrogràfic.
- Iniciació a les noves tecnologies en la investigació de l ’entorn. Els sistemes
d’informació geogràfica.
Bloc 2. Geodinàmica interna. La tectònica de plaques
- Les plaques litosfèriques: característiques i límits. Relacions entre plaques.
El moviment de les plaques i fenòmens geològics associats: sismicitat,
vulcanisme i orogènesi.
- La calor interna de la Terra: conducció i convecció. Conseqüències en la dinàmica
interna de la Terra.
- Origen i evolució dels oceans i els continents. El cicle de Wilson. Aspectes
unificadors de la teoria de la tectònica de plaques.
- El magmatisme i la teoria de la tectònica de plaques. Formació i evolució dels
magmes. Les roques magmàtiques.
- El metamorfisme i la teoria de la tectònica de plaques. Els factors del
metamorfisme. Les roques metamòrfiques.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
103
- Gènesi estructural de les illes Balears. Magmatisme i metamorfisme a les Illes Balears.
- Observació, descripció i classificació de les roques magmàtiques i metamòrfiques
més freqüents. Les roques magmàtiques i metamòrfiques de les illes Balears. Utilitat de
les roques magmàtiques i metamòrfiques.
- Coneixement i interpretació dels mapes de riscs sísmics.
Bloc 3. Geodinàmica externa i història de la Terra
- Els processos externs: meteorització, erosió, transport i sedimentació.
- Els ambients sedimentaris i els processos sedimentaris.
- Les roques sedimentàries. Les roques sedimentàries a les illes Balears.
- Observació, descripció i classificació de les roques sedimentaries més freqüents de
forma global i en l ’àmbit de les illes Balears.
- Els sòls. Processos de formació. Importància de la seva conservació. Els sòls de les
illes Balears.
- Anàlisi de dades d ’erosió i pèrdua de sòls a les illes Balears.
-Interacció entre processos geològics interns i externs. El sistema Terra: una
perspectiva global.
- Interpretació de mapes topogràfics, talls i mapes geològics senzills.
- Els riscos geològics: predicció i prevenció. Els riscos geològics a les illes
Balears.
- Procediments de datació i reconstrucció del passat terrestre. El temps en geologia.
Identificació de fòssils característics.
- Grans canvis de la Terra. De l ’atmosfera reductora a l ’atmosfera oxidant.
Canvis climàtics. Grans extincions. Canvis a l ’escorça deguts a l ’acció
humana.
Bloc 4. Unitat i diversitat de la vida
- La diversitat dels éssers vius i el problema de la seva classificació. Criteris de
classificació.
- Els cinc regnes.
- Nivells d ’organització dels éssers vius. La cèl·lula com a unitat d’organització dels
éssers vius. Diferenciació i especialització cel·lular. Teixits i òrgans.
- Histologia vegetal: principals teixits i les seves funcions. Organografia vegetal
bàsica.
- Histologia animal: principals teixits i funcions. Organografia animal bàsica.
- Observació, identificació i descripció de teixits animals i vegetals amb el microscopi
òptic. Observació d ’organismes unicel·lulars.
Bloc 5. La biologia de les plantes
- La diversitat en el regne vegetal: principals grups taxonòmics. Maneig de taules
dicotòmiques senzilles per a la classificació de plantes.
- Nutrició vegetal: nutrició autòtrofa. Absorció de nutrients, mecanismes de transport,
intercanvi de gasos. Fotosíntesi i respiració. Estudi experimental d ’alguns aspectes de
la fotosíntesi.
- Observació i estudi d ’òrgans vegetals relacionats amb la nutrició: les arrels, la tija,
les fulles i els estomes.
- La relació als vegetals: tropismes i nàsties. Principals hormones vegetals.
Comprovació experimental dels seus efectes. Realització d ’experiències per tractar
problemes relacionats amb els tropismes.
- La funció de reproducció a les plantes. Tipus de reproducció: asexual i sexual.
Avantatges i desavantatges de cada tipus. Cicle biològic de les plantes.
- Intervenció humana en la reproducció de plantes i les seves conseqüències.
- Observació i descripció de l ’aparell reproductor de diferents vegetals.
- Relacionar els diferents models anatomicomorfològics amb les línies evolutives i les
estratègies d ’adaptació de les plantes al medi.
- Importància de la diversitat de les plantes en el manteniment dels ecosistemes i de
la vida en la Terra. Accions per a la conservació de la diversitat.
- Les plantes de les illes Balears. Adaptacions, endemismes i espècies en perill.
Bloc 6. La biologia dels animals
- La diversitat en el regne animal: principals grups taxonòmics. Maneig de taules
dicotòmiques senzilles per a la classificació dels principals grups.
- Nutrició animal: nutrició heteròtrofa. Procés digestiu. Models d ’aparells digestius en
els animals i les seves relacions. Transport de substàncies. Medi intern. Models de
sistemes circulatoris en els animals. Procés respiratori. Models d ’aparells respiratoris en
els animals. Procés d’excreció. Models de sistemes d ’excreció.
- Realització d ’investigacions relacionades amb la nutrició animal (digestió,
respiració, circulació i excreció). Dissecció i estudi d ’alguns òrgans d ’animals
relacionats amb la nutrició.
- La funció de relació en els animals. Tipus de coordinació: hormonal i nerviosa.
- Coordinació nerviosa. Característiques generals. Receptors. Efectors. Neurona.
Transmissió nerviosa. Sinapsi. Models de sistemes nerviosos en vertebrats i invertebrats.
- Coordinació hormonal en els animals. Característiques generals. Hormona.
Principals hormones animals i les seves funcions. Glàndules endocrines. Relació
neuroendocrina. Interpretació d’esquemes de les relacions entre el sistema nerviós i
sistema hormonal.
- La funció de reproducció: característiques generals. Tipus de reproducció: asexual i
sexual. Avantatges i desavantatges de cada tipus de reproducció. Cicle biològic
dels animals.
- Observació i descripció de l ’aparell reproductor de diferents tipus d’animals.
- Relacionar els diferents models anatomicomorfològics amb les línies evolutives i les
estratègies d ’adaptació al medi.
- Importància de la diversitat animal. Endemismes de les illes Balears. Animals en perill
d’extinció i accions per a la conservació de la diversitat animal a nivell global i local.
10.4.-UNITATS DIDÀCTIQUES:
Aquests blocs de continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques
distribuïdes en cadascun dels trimestres de la següent manera:
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
105
PRIMER TRIMESTRE:
Unitat 1: L’estudi dels éssers vius.............................................................Bloc 4
Unitat 2: La diversitat dels éssers vius......................................................Bloc 4
Unitat 3:La classificació dels éssers vius ..................................................Bloc 4
Unitat 4:L’organització i estructura dels éssers vius.................................Bloc 4
Unitat 11:La nutrició de les plantes...........................................................Bloc 5
Unitat 12:La relació i la reproducció de les plantes...................................Bloc 5
SEGON TRIMESTRE:
Unitat 5:La nutrició dels animals. L’aparell digestiu..................................Bloc 6
Unitat 6: La nutrició dels animals. L’aparell circulatori..............................Bloc 6
Unitat 7:La nutrició dels animals. L’aparell respiratori i excretor..............Bloc 6
Unitat 8:La funció de relació en els animals. Receptors i efectors............Bloc 6
Unitat 9:La coordinació nerviosa i hormonal dels animals........................Bloc 6
Unitat10:La reproducció dels animals.......................................................Bloc 6
TERCER TRIMESTRE:
Unitat 13:L’estudi del nostre planeta........................................................Bloc 1
Unitat 14:L’estructura del planeta Terra...................................................Bloc 1
Unitat 15:La dinàmica litosfèrica...............................................................Bloc 2
Unitat 16:Els processos interns. Magmatisme, metamorfisme..................Bloc 2
Unitat 17:La petrogènesi i els processos geològics externs......................Bloc 3
Unitat 18:La història del nostre planeta....................................................Bloc 1
10.5.- ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Orientacions per a l’ensenyament/aprenentatge
La planificació de la intervenció a l’aula fa aconsellable una reflexió individual
i col·lectiva sobre què es vol fer, per tal d’intentar fonamentar científicament
aquesta pràctica i prendre les decisions adients.
Aquesta reflexió s’hauria de centrar en els següents elements:
- El tipus de ciència que es vol ensenyar/aprendre: aquest element està
relacionat amb els objectius.
- Com ensenyar/aprendre ciència: aquest element està relacionat amb les
teories de l’aprenentatge i amb les estratègies d’ensenyament /aprenentatge.
- Els continguts que s’han d’ensenyar/aprendre: aquest element està
relacionat amb la selecció, seqüenciació i organització dels conceptes,
procediments i actituds i, també, la incorporació de temes transversals.
- La intervenció a l’aula: funcionament de l’aula, paper del professorat i
alumnat, recursos que s’han d’utilitzar...
- L’avaluació: l’objectiu, continguts, característiques, etc. , de l’avaluació.
Les característiques i funcions de cada un d’aquests elements no són
independents i, per tant, això suposa que les decisions que es prenguin sobre cada
element han de ser compatibles, i que les decisions que es prenguin sobre cada
element serviran per assolir determinats objectius.
En primer lloc donar una imatge moderna de la biologia i la geologia suposa
partir de l’afirmació que es tracta de ciències que intenten respondre el perquè dels
fenòmens naturals. Aquesta idea té una influència fonamental en
l’ensenyament/aprenentatge: l’alumnat ha d’estructurar els seus aprenentatges al
voltant de teories, per la qual cosa les activitats relacionades amb l’elaboració
d’esquemes o mapes conceptuals són importants. Aquesta mateixa orientació és
adient per a les Ciències de la Terra i del Medi Ambient quant a la comprensió de les
característiques i dinàmica dels sistemes terrestres. Quant als aspectes
socioambientals, les idees centrals de complexitat i interacció troben un suport
adient en l’elaboració de mapes conceptuals, diagrames i models.
Per altra banda, no es pot donar la imatge que les principals teories
científiques actuals són intemporals, que han existit sempre i fora de qualsevol
discussió. Aquesta imatge fomenta la idea que les ciències en general són
dogmàtiques. Ben al contrari, el coneixement científic té una història i, aquesta
història, està plena de discussions, controvèrsies, canvis i revisions. I això dóna peu a
pensar que també el coneixement actual serà revisat i fins i tot rebutjat en el futur.
Aquest enfocament també té influència en el procés d’ensenyament/
aprenentatge, ja que si no es vol que els alumnes i les alumnes acabin tenint una
visió dogmàtica i definitiva del coneixement biològic i geològic, s’ha de fer-los arribar
les principals controvèrsies científiques passades i actuals i s’han d’analitzar amb
sentit crític. Quant a les Ciències de la Terra i del Medi Ambient, la necessària visió
crítica sobre la relació ciència/societat i sobre els
condicionants històrics del coneixement s’amplia amb la necessària
comprensió dels conflictes socials inherents a la problemàtica ambiental; és a dir, de
la seva dimensió social, econòmica, política i cultural, i de la capacitació per
participar individualment i col·lectiva en la seva solució.
Finalment, pel que fa a la imatge d’aquestes ciències, s’han d’incorporar al
seu ensenyament/aprenentatge les estratègies d’investigació específiques. No es
tracta de saber només ciència, sinó que cal també ensenyar i aprendre a fer ciència
(biologia, geologia, etc.) I aquestes estratègies estan relacionades amb la resolució
de problemes, ja que no hi ha investigació científica sense l’existència de problemes.
L’estratègia de resolució de problemes és comuna a totes les ciències encara que
cada una d’elles presenta algunes particularitats, sobretot pel que fa a
l’experimentació. La biologia i la geologia són en part disciplines històriques, i com a
tals tenen entre els seus objectius el coneixement del passat. Aquesta característica
obliga ambdues disciplines a utilitzar instruments propis que permetin construir el
passat a partir d’indicis, de restes que hi ha actualment. Els continguts de la matèria
de Biologia i geologia de 1r de batxillerat corresponen a aquest enfocament. En
canvi els de Biologia de 2n estan relacionats amb aquelles disciplines més
experimentals.
Aquest model, té suport en una concepció hipotètic i deductiva de la ciència,
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
107
allunyada de la idea d’un cos de coneixements tancat i de la idea que la
construcció del coneixement científic sigui resultat de la inducció a partir d’un
conjunt de dades obtingudes empíricament.
A les Ciències de la Terra i del Medi Ambient la resolució de problemes es
planteja també com una estratègia educativa bàsica per a la comprensió de les
característiques de la Terra com a sistema biofísic. Quant als problemes
socioambientals, caldrà també emprar una metodologia específica relacionada
amb la presa de decisions d’ una societat democràtica, mitjançant processos
d’informació, participació, debat i consens.
Actualment no hi ha una teoria acceptada per tothom que ens indiqui com els
alumnes i les alumnes aprenen ciència. Tot i això, una metodologia basada en
l’enfocament constructivista sembla oferir les millors possibilitats per a l’adquisició
significativa de coneixements en altres camps.
L’ensenyament de les ciències ha de partir de l’acceptació que els alumnes i
les alumnes construeixen activament els seus coneixements a partir d’allò que ja
saben. Qualsevol persona desenvolupa i utilitza models per explicar la realitat que
l’envolta, els quals s’adquireixen a partir d’una relació empírica amb la realitat o de
la influència de l’entorn sociocultural. Sovint aquestes idees o models no
coincideixen amb els acceptats actualment per la ciència, i reben el nom de
concepcions alternatives, idees prèvies, etc. Aquestes concepcions són generals,
persistents, tenen certa coherència interna, etc.
La constatació d’aquest fet suposa que la construcció del coneixement
científic ha de tenir en compte els coneixements previs dels alumnes per tal
d’ampliar-los, aprofundir en ells i, en cas que siguin erronis, modificar-los. D’aquí se’n
deriven models didàctics que parteixen d’aquestes idees prèvies o esquemes de
coneixement i els substitueixen per altres, reestructurant i actualitzant així els
coneixements dels alumnes i de les alumnes.
Aquesta suposició implica una nova manera d’entendre el procés
d’ensenyament/aprenentatge i el paper dels alumnes i dels professors. Els primers
passen a ser protagonistes que construeixen activament el seu coneixement. La
tasca principal del professorat haurà d’orientar-se en l’elaboració d’unitats
didàctiques enteses com a hipòtesis de treball. En la unitat didàctica es fixen uns
objectius i es proposen activitats. S’han de seleccionar, dissenyar, seqüenciar
activitats on es treballin conceptes, procediments i actituds, i organitzar-les de forma
coherent amb l’objectiu que l’alumnat aprengui ciència i aprengui a fer ciència.
La metodologia purament transmissora o la utilització predominant d’un llibre
de text resulten, doncs, poc adients per facilitar la construcció activa del
coneixement per part dels alumnes i per proporcionar-los una visió dinàmica i real de
la ciència. A més, en l’etapa del batxillerat, l’alumnat ha d’haver assolit una gran
autonomia en la recerca i selecció d’informació, en la resolució de problemes, etc.
Les activitats didàctiques es poden definir com un conjunt d’accions que es
duen a terme a l’aula, laboratori, etc. amb la finalitat de fomentar l’aprenentatge
dels alumnes i de les alumnes.
Per tal que tots puguin construir de forma activa i significativa el coneixement
científic s’ha d’elegir una gran varietat d’activitats. Les activitats es poden classificar
segons la funció que tenen en la seqüència d’ensenyament-aprenentatge i segons
el tipus d’acció.
Segons la funció, les activitats poden ser:
- Activitats d'iniciació/exploració: sensibilització sobre els continguts, explicació
i valoració de les idees que l'estudiant té, comprensió del fil conductor pel qual
s'opta a desenvolupar el tema, etc.
- Activitats de desenvolupament o introducció de conceptes: treballar les
idees prèvies; aplicar mètodes de comprovació; introducció, construcció i maneig
significatiu de conceptes, amb la intervenció de definicions operatives; maneig
reiterat de conceptes a diferents situacions per contrastar la seva validesa;
familiarització amb els aspectes claus de les metodologies científiques; estudi de les
relacions ciència-tecnologia-societat.
- Activitats d'estructuració del coneixement: consolidació, recapitulació i síntesi
del tractat, proposta de mapes conceptuals, etc.
- Activitats d’ampliació: són les que permeten construir nous coneixements als
alumnes i a les alumnes amb un bon nivell de coneixements.
- Activitats de reforçament: dirigides a aquell alumnat que presenta certs
problemes d’aprenentatge.
- Activitats d’aplicació: són les que permeten aplicar els nous coneixements a
situacions o contextos diferents.
Segons el tipus d’acció, les activitats poden ser:
- Explicacions del professorat.
- Treballs pràctics.
- Exercicis i problemes.
- Activitats de camp.
- Itineraris.
- Comentari de textos.
- Ús de mitjans audiovisuals.
- Ensenyament assistit per ordinador.
- Recerca, selecció i anàlisi d’informació.
- Simulacions.
- Debats.
A l’hora de seleccionar activitats s’han d’elegir aquelles que siguin coherents i
serveixin per desenvolupar les capacitats que marquen els objectius, que afavoreixin
l’aprenentatge significatiu, que tenguin interès per l’alumnat, que estimulin la seva
participació, etc.
Les matèries de Biologia i geologia de 1r de batxillerat, i Biologia i ciències de la
Terra i del Medi Ambient de 2n de batxillerat estan molt relacionades amb dos temes
transversals: educació per la salut i educació ambiental. El tractament d’aquests
temes transversals es pot realitzar de diverses formes a les dues primeres matèries:
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
109
incorporant continguts i exemples a les diverses unitats; dissenyant unitats
específiques; realitzant experiències interdisciplinàries, etc.; quant a la tercera pot
considerar-se globalment com una matèria on l’educació ambiental ocupa un lloc
protagonista.
Treballar aquests temes transversals en aquestes matèries implica, a més de
proporcionar els coneixements conceptuals necessaris per a la comprensió dels
fenòmens bàsics, provocar la reflexió sobre la responsabilitat individual i col·lectiva
sobre les accions possibles en relació amb la salut i el medi ambient mitjançant, per
exemple, activitats de recerca d’informació, debat, jocs de simulació, etc.
A l’hora de seleccionar un recurs convé reflexionar sobre les seves
característiques:
- Els recursos didàctics són d’una gran importància en el procés
d’ensenyament-aprenentatge, però en cap moment poden substituir el professorat.
La utilització d’un determinat recurs requereix una planificació adequada per tal
d’utilitzar-los correctament en una determinada seqüència didàctica.
- Els recursos han de ser diversos alhora que adequats al nivell de maduració
de l’alumnat que n’ha de fer ús. Així mateix no han de ser necessàriament sofisticats:
soviet poden resultar més útils materials que resultin propers a l’alumnat i de baix
cost.
- Els materials i recursos didàctics han de donar la possibilitat que l’alumnat
esdevingui el vertader protagonista del seu aprenentatge. En aquest sentit, són
millors els recursos que afavoreixen la participació activa de l’alumnat i que
l’estimulen a emprar la seva imaginació.
- Els recursos utilitzats han de facilitar la connexió entre els continguts científics i
situacions, observacions i experiències que resultaria difícil aconseguir d’una altra
manera.
- Un dels criteris bàsics per a la selecció de materials i recursos didàctics és
l’idioma, preferentment s’han de triar materials en català tenint en compte també la
seva qualitat, adequació al nivell, etc.
10.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Conèixer i aplicar algunes de les tècniques de treball utilitzades en la investigació
d’aspectes geològics i biològics del nostre planeta (tots els blocs)
L’alumnat ha de saber aplicar tècniques relacionades amb el treball d’investigació,
com són l ’observació i el reconeixement de roques i minerals mitjançant les seves
propietats físiques i químiques, el maneig del microscopi òptic i petrogràfic, la
realització de preparacions microscòpiques, la utilització de claus per a la
identificació de roques i éssers vius, la interpretació de mapes topogràfics i mapes
geològics, la realització de talls geològics senzills, etc.
2. Interpretar dades geofísiques en la resolució de qüestions sobre l’estructura i la
composició química de la Terra (bloc 1).
Amb aquest criteri es tracta de comprovar si l’alumnat aplica procediments
relacionats amb la interpretació i elaboració de models i gràfics basats en dades
obtingudes amb diferents mètodes d ’estudi de l ’interior de la Terra (sismològic,
gravimètric, magnètic).
3. Situar sobre un mapa les principals plaques litosfèriques i valorar les accions que
exerceixen en les seves vores. Explicar les zones sísmiques i d’activitat volcànica, la
formació de serralades i l ’expansió del fons oceànic i la seva simetria en la
distribució de materials (bloc 2).
L’alumnat ha de saber analitzar les característiques de les plaques litosfèriques, les
vores i els moviments, per poder explicar els fenòmens geològics associats, la
presencia de volcans, l’expansió d ’oceans, la formació de serralades, etc. Amb
aquest criteri es pretén saber si l ’alumnat coneix les principals idees de la teoria de la
tectònica global per poder aplicar-les per interpretar alguns aspectes actuals de la
Terra i de les illes Balears. Per altra banda, ha de ser conscient de les limitacions de la
teoria i dels fenòmens que no aconsegueix explicar.
4. Identificar els principals tipus de roques, la seva composició, la textura i els
processos de formació, com també les aplicacions més freqüents. Identificar els
afloraments de roques en l’àmbit de les illes Balears (blocs 2 i 3).
Es tracta de constatar si l’alumnat sap explicar les característiques distintives de cada
tipus de roca i els processos de la seva formació. Ha de saber reconèixer les
principals roques sedimentàries i roques metamòrfiques, i distingir dins les roques
magmàtiques, les volcàniques, les filonianes i les plutòniques. Aquests aspectes els ha
de saber aplicar a les roques que configuren el nostre paisatge.
5. Explicar els mecanismes de formació de sòls. Identificar les raons de la seva
importància i els problemes derivats del mal ús dels sòls com a recurs (bloc 3).
Amb aquest criteri es pretén avaluar si l ’alumnat reconeix que el sòl és el resultat de
la interacció de diferents factors i processos i si és conscient de la seva importància
com a bé escàs. Ha de saber explicar actuacions positives i negatives que incideixen
en la preservació del sòl.
6. Explicar les característiques fonamentals dels principals tàxons en què es
classifiquen els éssers vius i saber utilitzar claus senzilles per a la identificació dels
animals i les plantes (blocs 4, 5 i 6).
L’alumnat ha de saber manejar els criteris de classificació dels éssers vius, diferenciar-
ne els que pertanyen a cada un dels cinc regnes i saber descriure les característiques
que els identifiquen. Ha de saber identificar els animals i les plantes més freqüents
amb ajuda de claus de classificació fins al nivell de família.
7. Utilitzar la cèl·lula per explicar la unitat d ’organització dels éssers vius, unicel·lulars i
pluricel·lulars. Raonar per què alguns éssers vius s’organitzen en teixits i identificar els
principals teixits animals i vegetals, la seva localització i la morfologia i fisiologia (bloc
4).
Es tracta de saber si l ’alumnat comprèn que, per sota de la gran diversitat d’éssers
vius que hi ha en la Terra, es pot trobar una organització comuna a tots ells i a la
vegada reconèixer el valor de la teoria cel·lular com a marc explicatiu d ’aquest fet.
Davant d ’una preparació al microscopi, fotografia o dibuix ha de saber identificar
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
111
els principals teixits animals o vegetals i ha de ser capaç de realitzar un dibuix
esquemàtic i explicatiu assenyalant la morfologia de les cèl·lules i les funcions de
cada teixit.
8. Explicar la vida de la planta com a un tot, entenent que les dimensions, les
estructures, l’organització i el funcionament són una resposta a les exigències del
medi per al manteniment i la supervivència com a espècie (bloc 5).
L’alumnat ha de saber la influència que tenen determinades variables en els
processos de la vida de les plantes i les adaptacions que aquestes tenen per dur a
terme amb èxit les seves funcions.
9. Identificar l ’organografia vegetal i relacionar-la amb la seva funció (bloc 5).
Amb aquest criteri es pretén comprovar si l ’alumnat és capaç de relacionar cada
una de les parts de les plantes amb el procés de nutrició: arrels amb l’absorció de
nutrients, tija amb conducció de substàncies i fulla amb la fotosíntesi i l ’intercanvi de
gasos. Els alumnes han de saber valorar el paper que tenen els organismes autòtrofs
com a productors de matèria orgànica, necessària per a la vida de la resta dels
éssers vius.
10. Explicar la vida d’un animal com un tot, entenent que les dimensions, les
estructures, l ’organització i el funcionament són una resposta a les exigències del
medi per al seu manteniment i supervivència com a espècie (bloc 6).
L’alumnat ha de saber la influència que tenen determinades variables en els
processos de la vida dels animals i les estructures adaptatives que posseeixen per dur
a terme amb èxit les seves funcions.
11. Explicar els principals processos de la funció de nutrició animal, digestió,
circulació, respiració i excreció, identificant i relacionant cada procés amb els
òrgans o les estructures on té lloc (bloc 6).
Es tracta de saber si l ’alumnat entén i és capaç de relacionar els mecanismes bàsics
que intervenen en la funció de nutrició: digestió, respiració, transport de nutrients i
gasos (circulació) i excreció. A més, han de saber relacionar cada procés amb els
òrgans i les estructures d’animals de diferent grau de complexitat.
12. Explicar el manteniment de les constants vitals dels organismes a partir de la
comprensió del procés de coordinació nerviosa i hormonal en animals i plantes
(blocs 5 i 6).
L’alumnat ha de conèixer les característiques i el funcionament dels sistemes de
coordinació en animals i vegetals, i en els animals ha de conèixer la relació que hi ha
entre el sistema nerviós i l ’endocrí, i ha de poder explicar el mecanisme de
funcionament, com també la seva participació en l ’homeòstasi.
13. Indicar els avantatges que suposa la reproducció sexual sobre la asexual, i fixar
algunes aplicacions pràctiques derivades del coneixement del procés reproductor
en els éssers vius (blocs 5 i 6).
Amb aquest criteri es vol comprovar si l’alumnat comprèn els avantatges que suposa
per a la supervivència l ’aportació genètica dels dos individus a través dels gàmetes i
si entén algunes de les possibles aplicacions pràctiques com la fertilització in vitro o la
fertilització assistida en medicina, i la clonació en agricultura.
14. Dissenyar i realitzar investigacions sobre les funcions dels éssers vius, tenint en
compte els procediments del treball científic: plantejament del problema, formulació
d ’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experiències, i anàlisi i comunicació
de resultats (blocs 5 i 6).
Es tracta de comprovar si l ’alumnat és capaç d ’utilitzar alguns dels procediments
propis del treball científic, des del plantejament del problema fins a la comunicació
de resultats, per estudiar les funcions dels éssers vius, com la fotosíntesi, l ’acció de les
hormones en els vegetals, el procés de la digestió en els animals...
15. Utilitzar correctament el llenguatge científic, tant de forma oral com escrita.
Valorar la utilització de la llengua catalana com a llengua científica (tots els blocs).
Amb aquest criteri es vol comprovar si l ’alumnat coneix la terminologia
d’especialitat en llengua catalana i, quan calgui, les formes més dialectals i pròpies,
especialment quan es tracti de matèries més lligades al medi de les Illes, procurant
mantenir i potenciar les característiques bàsiques del llenguatge científic i les
particularitats del llenguatge biològic i geològic.
10.7.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:
La matèria de Biologia i Geologia de 1r de batxillerat es qualificarà de la
manera exposada en l'apartat 14.3 d’aquesta programació.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
113
11.- PROGRAMACIÓ DE L'OPTATIVA DE 1r BATXILLERAT DE TÈCNIQUES
EXPERIMENTALS.
11.1.-INTRODUCCIÓ
La formació científica ha de tenir en compte diversos aspectes. En
primer lloc, ha de tenir en compte que les ciències experimentals tenen
com a objectiu explicar racionalment la realitat natural i, en
conseqüència, una bona formació científica ha d’aportar el conjunt de
coneixements, conceptes i models, adequats (saber ciències). En segon
lloc, ha de tenir en compte que les ciències experimentals no són
exclusivament un conjunt de coneixements, també inclouen estratègies,
tècniques, habilitats d’investigació relacionades amb la resolució de
problemes (fer ciència). La tecnologia, per la seva banda, ha de donar
un panorama de conjunt de la gran quantitat de coneixements i
procediments que intervenen tant en les noves tecnologies com en les
tecnologies clàssiques, i això ens obliga a destriar molt bé les destreses
que hem d’aconseguir que els nostres alumnes adquireixin (aplicar la
tècnica). Aquesta integració de tecnologies implica necessàriament
coneixements específics de diferents branques i ciències. Si es vol formar
científicament i tecnològica l’alumnat és, també, necessari que
aprengui tot aquest conjunt de procediments.
L’activitat científica i tecnològica és bàsicament resolució de
problemes, i això suposa el desenvolupament de continguts de tipus
procedimental com ara les formes de raonament, manipulació i
comunicació.
Les formes de raonament o habilitats d’investigació inclouen la
identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis i de prediccions,
relacions entre variables, disseny experimental, observació, mesura,
classificació, transformació, interpretació i anàlisi de dades, utilització i
elaboració de models i, finalment, elaboració de conclusions.
La manipulació suposa el maneig de material respectant les
normes de seguretat, maneig d’aparells de mesura i realització de
muntatges.
Finalment, la comunicació inclou l’anàlisi de material escrit o
audiovisual, la utilització de diverses fonts d’informació i l’elaboració
d’informes i projectes.
No hi ha investigació científica i tecnològica sense problemes.
Treballar com un científic o un tecnòleg suposa solucionar problemes.
Això també ha de passar amb els nostres alumnes.
S’ha de permetre que els alumnes puguin identificar, plantejar i
analitzar problemes científics, decidir quins són els paràmetres més
rellevants, formular hipòtesis que puguin ser provades i desenvolupades.
Han d’aprendre a dissenyar, planificar i realitzar activitats d’investigació.
Avaluar els resultats i deduir-ne les conclusions adequades,
modificant el camí seguit, si és necessari.
La realització d’experiències suposa observar, mesurar i classificar.
Adquirir l’habilitat d’observar de forma acurada, honesta i rigorosa és
important per reconèixer semblances i diferències, per comprendre el
que és significatiu i per poder mesurar diverses propietats. La utilització
de tècniques i de l’instrumental científic permet fer observacions i
mesures de propietats que es troben més enllà de la sensibilitat humana.
Manipular suposa utilitzar i manejar aparells, equips i substàncies de
forma apropiada i seguint mesures de seguretat.
Una part important d’aquest enfocament és la comunicació. Els
científics i els tecnòlegs utilitzen un llenguatge específic per descriure,
comparar, definir, argumentar, interpretar, analitzar informacions,
denominar instruments i aparells, per elaborar informes, articles,
quaderns de treball, etc. Aprendre a treballar com un científic o com un
tecnòleg suposa aprendre l’ús d’aquest llenguatge que és el vehicle de
comunicació per exposar i debatre idees científiques i els avenços
tecnològics.
Dins aquesta matèria, la part corresponent als projectes
tecnològics, està pensada per donar a l’alumne un entorn on pugi
desenvolupar la seva capacitat d’acció i d’experimentació, semblant,
sempre que sigui possible, a la realitat social que l’envolta. Es pretén una
interrelació entre l’alumnat i l’entorn social en el qual està immers.
D’altra banda, se li descobreix el complex món social amb les seves
variables econòmiques, polítiques i tècniques. Més endavant serà la
societat mateixa la que rebrà aquests alumnes que posseeixen uns
coneixements, unes capacitats i unes destreses generals que poden
aplicar, fins i tot, per millorar el medi que els envolta. És convenient, per
tant, que la matèria es presenti no solament com un sistema coherent
de coneixements, capacitats i destreses manuals sinó també que es
dirigeixi al coneixement viu de la realitat social, insistint en els aspectes
tècnics, econòmics, socials i d’organització, i tot això des d’un punt de
vista actiu.
Aquesta matèria és bàsicament procedimental. Per això, la
relació de problemes i fins i tot les tècniques que hi figuren són, en
principi, només propostes. Les referències fonamentals són els objectius,
els criteris d’avaluació i les orientacions didàctiques. La resta es pot
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
115
modificar segons la disponibilitat de recursos del professor i del centre.
Tampoc haurem de confondre-la amb un ensinistrament per manejar
instruments, tècniques i eines.
Ara bé, encara que l’assignatura és bàsicament procedimental,
no es pot oblidar que no es poden ensenyar/aprendre procediments
sense conceptes i, fins i tot, actituds. Conceptes, procediments i actituds
formen un cos cohesionat.
Aquest currículum s’estructura en tres grans blocs cada un dels
quals correspon a les matèries de Ciències experimentals i Tecnologia,
que es veuen a 1r de batxillerat: per una banda Biologia i geologia, per
altra, Física i química i, finalment, Tecnologia industrial. A més hi ha un
apartat o bloc d’introducció que serveix per emmarcar tots els
continguts que es tractaran dins la visió general de la investigació
científica i tecnològica.
Com amb la resta de currículums de 1r de batxillerat cal utilitzar
com a llengua d’estudi i comunicació la llengua catalana, pròpia de les
Illes Balears. La contextualització de la matèria no solament ha
d’afavorir la normalització lingüística del català, sinó que també n’ha
d’assegurar la normalització terminològica i l’ús correcte de la llengua
d’especialitat. El llenguatge científic i tecnològic és un llenguatge
d’especialitat que es caracteritza per un vocabulari o terminologia
específica. Els termes que s’utilitzaran en aquesta assignatura estan
relacionats, bàsicament, amb instruments i aparells de laboratori, de
taller i de camp, i amb mètodes, procediments i tècniques. El
coneixement i la comprensió d’aquests termes també forma part de
l’ensenyament/aprenentatge de l’assignatura.
11.2.-OBJECTIUS
1. Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments, tant analògics
com digitals, controlant-ne els errors, interpretant les dades mitjançant
representacions gràfiques, càlculs numèrics o tractament informàtic i
comparant-les amb els resultats teòrics.
2. Expressar amb claredat les idees de les ciències experimentals (física,
química, biologia i geologia) i el comportament dels diferents
components i operadors utilitzats a tecnologia, oralment i per escrit,
utilitzant quan sigui necessari, gràfics, diagrames, símbols i equacions.
3. Utilitzar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, com també
informació presentada en forma de dades numèriques, esquemes,
dibuixos, o representacions gràfiques.
4. Descriure i anomenar l’utillatge i els muntatges bàsics utilitzats en els
laboratoris de ciències experimentals i a l’aula taller de tecnologia.
5. Plantejar problemes, formular hipòtesi, analitzar variables, dissenyar i
realitzar experiments i muntatges, recollir adequadament les dades,
interpretar-les i elaborar conclusions i comunicar resultats dels treballs
pràctics, de les investigacions i dels projectes.
6. Comprovar experimentalment diferents lleis de les ciències
experimentals i de les aplicacions tecnològiques i saber realitzar un
treball pràctic, fent els assaigs dels diferents components i dispositius,
seguint un guió amb instruccions i amb diferents graus de complexitat.
7. Comprendre els principis, teories i models de les ciències
experimentals implicats en les aplicacions pràctiques que s’estudien,
com també els factors que relacionen les diverses tecnologies amb la
ciència i la societat.
8. Utilitzar les noves tecnologies com a eina per assolir la investigació, per
visualitzar simulacions o per fer un tractament de dades, aprofitant-les
també per realitzar esquemes, plànols i informes.
9. Analitzar, interpretar i avaluar els factors que relacionen les ciències
experimentals i les diferents tecnologies amb la indústria, el medi
ambient, la societat i la qualitat de vida.
10. Manipular aparells, instruments i productes de laboratori de manera
responsable i realitzar les operacions del taller i del laboratori amb
precisió, seguint les normes de seguretat i utilitzant els reglaments i
normatives pertinents.
11. Respectar les normes d’ús dels tallers, els laboratoris i les instal·lacions
i mantenir el lloc de treball en condicions de neteja i ordre que permeti
fer la tasca en condicions.
12. Tractar de manera adequada els residus produïts en el taller i en els
laboratoris.
11.3.-CONTINGUTS
Bloc 0.Continguts generals: Habilitats i destresses
1. Disseny d’estratègies d’investigació.
2. Emissió raonada i raonable d’hipòtesis.
3. Explicació de preguntes i problemes de forma operativa.
4. Comunicació de resultats i processos d’investigació.
5. Càlcul, expressió i interpretació d’errors.
6. Treball en equip cooperatiu i coordinat.
7. Ús de diverses fonts d’informació, textos, taules de dades, gràfiques,
vídeos, Internet...
8. Recollida de dades experimentals en taules i tractament gràfic sobre
paper o mitjançant programes informàtics.
9. Elaboració, presentació escrita o oral i discussió d’informes de treball
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
117
experimental, projectes i de temes basats en diferents fonts
d’informació.
Actitud i Valoracions
1. Puntualitat, rigor, ordre i cura en la realització de treballs i informes.
2. Inclinació a la col·laboració i a la cooperació en el treball en equip
valorant les aportacions dels companys/es.
3. Curiositat i iniciativa en el disseny d’investigacions i projectes.
4. Tendència a la precisió en el llenguatge i a l’objectivitat, cura i
precisió en les mesures i observacions.
5. Preocupació per fonamentar amb coneixements fiables les decisions,
conclusions, hipòtesis i iniciatives durant una investigació o projecte.
6. Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental.
7. Predisposició a l’aplicació dels resultats obtinguts, fins i tot a noves
situacions i a altres camps de les ciències i la tecnologia.
8. Hàbit de seguir les normes de seguretat en la manipulació d’aparells,
eines, instruments i en l’ús dels productes de laboratori.
9. Valoració de la contribució social de les ciències experimentals en la
millora de la qualitat de vida. Rigor en el contrast amb l’experiència i en
l’avaluació de resultats.
10. Presa de consciència de la limitació dels recursos naturals i dels
problemes ambientals que genera la indústria.
11. Valoració de l’ordre i la neteja al lloc de treball i de les eines,
instruments i materials utilitzats.
12. Respecte per les convencions i normes relatives a les tècniques i
reglaments utilitzats.
13. Interès pel coneixement dels principis fonamentals dels instruments,
components i aparells utilitzats, com també de les tècniques aplicades.
Continguts per blocs
-Coneixements:Conceptes
0. Les ciències experimentals i la tecnologia
• Què és la ciència? Què és la tecnologia?
• Com es fa la ciència?
• Com es pot aplicar la tecnologia?
-Procediments:Estratègies
1. Identificació, caracterització i plantejament de necessitats i
problemes científics i tecnològics.
2. Identificació i formulació d’hipòtesis.
3. Diferenciació entre les observacions i les hipòtesis.
4. Diferenciació entre les hipòtesis científiques i les no científiques.
5. Deduir previsions d’hipòtesis científiques i recerca i selecció
d’aplicacions tecnològiques adients.
6. Lectura de textos científics.
7. Recerca i selecció de la informació necessària per a cada possible
solució o hipòtesi.
8. Previsió i anàlisi del material, muntatge i funcionament d’una
experiència avaluant els paràmetres principals.
9. Diferenciació entre observacions i experiments.
10. Anàlisi d’informes d’investigació i informes tècnic de projectes.
11. Visió hipotètic i deductiva de la ciència i la tecnologia.
12. Problemes científics. Identificació de problemes. Plantejament de
problemes.
13. Traducció del problema al problema tecnològic.
14. Hipòtesis científiques. Formulació d’hipòtesis. Prediccions.
15. Contrastació d’hipòtesi: experimentació i observació. Disseny
experimental.
16. Avaluació dels factors que intervenen i que es poden modificar en el
disseny.
17. Resultats. Interpretació de resultats. Conclusions.
18. Comunicació. Elaboració d’informes i projectes.
19. Codi de conducta al camp, al laboratori i al taller.
20. Ètica, valors i fraus en la investigació científica i en la pràctica
tecnològica.
Comentaris
Encara que la matèria porti el nom de Tècniques experimentals no es
pot oblidar que les tècniques que s’utilitzen en la investigació científica o
tecnològica no tenen cap sentit en si mateixes. Només tenen sentit en el
procés general d’una investigació per resoldre problemes científics i
tecnològics. Dins una visió hipoteticodeductiva, la investigació científica
inclou una sèrie d’etapes: identificació i plantejament de problemes,
formulació d’hipòtesis, disseny experimental i experimentació, anàlisi i
tractament dels resultats, formulació de conclusions i, finalment,
comunicació. Aquestes referències són necessàries per donar sentit a les
tècniques que s’utilitzen a l’hora d’observar, descriure, mesurar,
experimentar i organitzar i analitzar els resultats. Serà també molt
important conèixer i aplicar les noves tecnologies en tots els aspectes en
què això sigui possible, ja que la tecnologia, si bé es basa en principis
fonamentals que no canvien, és una ciència en constant i molt ràpida
evolució i, allò que avui és el més modern, demà pot estar antiquat. Per
això, es recomana començar aquesta matèria amb lectures sobre
investigacions científiques o realitzacions tecnològiques extretes per
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
119
exemple de l’àmplia bibliografia sobre història de la ciència i la
tecnologia.
BIOLOGIA I GEOLOGIA
1. La tolerància dels éssers vius
• En quines condicions hi pot haver vida?
• Quan una substància és tòxica?
Procediments
1. Elaboració de dissolucions de diferents concentracions.
2. Identificació de les variables clau (dependents, independents i
control).
3. Variació de la variable independent i mesura de la dependent.
4. Utilització de programes informàtics per al tractament i representació
de resultats.
5. Selecció dels materials i instruments necessaris.
6. Preparació de dissolucions de diferents concentracions.
7. Enregistrament de valors.
8. Organització, tractament i anàlisi dels resultats.
9. Extrapolació dels resultats i generalització.
Conceptes
1. Dissolució. Concentració.
2. Toxicitat d’una substància.
3. Tolerància.
4. Dosi letal.
5. Variable. Dependent, independent i control. Contínues i discretes.
Comentaris
Aquest bloc està orientat perquè l’alumnat comprengui el paper
de la identificació, la mesura i el control de variables en la investigació
científica. A l’hora de tractar de resoldre un problema és fonamental
comprendre’n el significat. En aquest bloc, sigui quin sigui el problema
que es vulgui investigar, es vol que l’alumnat aprengui a identificar les
variables i a saber quina o quines s’han de variar (independents) i quina
mesurar (dependent). A continuació, han d’aprendre a manipular
aquestes variables de forma efectiva, la qual cosa implica seleccionar i
utilitzar els aparells i materials necessaris. Finalment, a banda de les
variables independent i dependent, l’alumnat ha de saber controlar
altres variables que s’han de mantenir controlades, com per exemple el
tipus d’ésser viu que s’utilitza, el tipus de substància, etc.
En el cas de la investigació proposada, l’alumnat ha d’aprendre a
identificar les substàncies potencialment tòxiques sobre determinats
éssers vius, i investigar la causa de la seva toxicitat, especialment si la
concentració d’una substància influeix en el grau de toxicitat.
Material
1. Material general de laboratori (bureta, pipeta, balança, vasos de
precipitats, comptagotes…)
2. Material per sembrar plantes.
3. Plaques de Petri.
2. Els hàbits i la salut
• Fumar produeix càncer?
• Són perjudicials les begudes alcohòliques?
Procediments
1. Identificació de variables.
2. Representació gràfica de les variables.
3. Càlcul de la recta de regressió.
4. Càlcul del grau d’ajustament.
5. Utilització de programes informàtics.
6. Recerca de dades sobre l’hàbit de fumar i sobre incidència de
càncer.
Conceptes
1. Correlació de variables.
2. Grau d’ajustament.
3. Coeficient de correlació.
4. Correlació positiva i negativa.
Comentaris
Una de les operacions més habituals que realitzen els científics és
investigar la possible correlació entre dues variables, una de les quals se
suposa, a priori, que pot estar influïda per l’altra. Establir la relació entre
variables és una operació bàsica per a la predicció i explicació
científica i, per tant, és fonamental que l’alumnat aprengui aquesta
tècnica que en general està poc desenvolupada. És important conèixer
el fonament matemàtic, però a l’hora d’aplicar-la és convenient utilitzar
programes informàtics.
S’ha escollit el problema “Fumar produeix càncer?” perquè
permet treballar continguts, en aquest cas bàsicament de tipus
procedimental, d’educació per la salut. Ara bé, se’n poden treballar
d’altres, per exemple: influència de l’hàbit de beure begudes
alcohòliques o menjar determinats aliments sobre la salut.
Es tracta de recollir dades de diferents fonts d’informació sobre la
incidència dels diferents tipus de càncer i informació sobre l’hàbit de
fumar (nombre de cigarrets, tipus, edat dels fumadors, etc.). Una
vegada recollides, s’han de comparar i establir si hi ha alguna relació de
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
121
causa/efecte entre elles. S’ha de fer la representació gràfica que
origina un núvol de punts per tal de veure si hi ha alguna tendència
general més o menys nítida. A més del núvol de punts mateix, les
gràfiques incloses en els treballs científics solen representar la
denominada recta de regressió, que és la recta que representa de
forma precisa la tendència general del núvol de punts. Aquesta última
operació convé que es faci amb un programa informàtic. Una vegada
que s’ha trobat la recta que millor s’ajusta a un núvol de punts, s’ha de
calcular el grau d’ajustament.
Material
1. Ordinadors
2. Programes informàtics per fer càlculs estadístics.
3. Les plantes i el medi
• Com són les plantes?
• De què depèn la seva forma?
Procediments: estratègies
1. Observació i descripció de l’estructura i òrgans de les plantes.
2. Càlcul de l’índex foliar.
3. Mesura de l’extinció de la llum.
4. Utilització d’instruments de mesura (fotòmetre, cinta mètrica, etc.).
5. Elaboració de gràfics.
6. Errors relatius i absoluts.
7. Elaboració d’informes.
Conceptes
1. Morfologia de les plantes. Arrel, tija i fulles.
2. Tipus d’arrels.
3. Forma de les fulles. Índex foliar.
4. Factors que influeixen en la forma de la planta: llum. Extinció de la
llum.
Comentaris
En aquest bloc s’inclouen algunes tècniques i instruments tant de
laboratori com de camp en els quals es treballen els procediments
d’observació, descripció i mesura relacionats amb la morfologia de les
plantes. Aquests procediments es poden considerar com les habilitats
científiques bàsiques.
A mesura que la llum penetra verticalment va perdent intensitat,
perquè les fulles la van absorbint, de tal manera que les fulles inferiors
reben menys llum que les superiors. Per això, a fi d’absorbir llum, les
plantes segueixen dues estratègies: augmentar la superfície de les fulles i
allargar la branca. En aquesta investigació es pretén que l’alumnat
comprovi aquests fets. Ara bé, per això és necessari que aprengui a
identificar a través de l’observació i la descripció els principals òrgans de
les plantes i, a continuació, dissenyar i realitzar les operacions pertinents
per calcular l’extinció de la llum, l’índex foliar i establir la seva relació.
El càlcul de l’extinció de la llum es realitza mesurant a diferents
altures d’un arbust, per exemple, la quantitat de llum que arriba.
La superfície foliar es calcula mesurant la superfície que ocupen
les fulles d’un nivell donat i l’índex, dividint la superfície foliar entre la
superfície total que ocupen. Ara bé, els índexs foliars per si mateixos no
tenen molt de sentit. Cal comparar-los amb índexs foliars d’altres
espècies o comparar índexs de diferents nivells d’un mateix individu.
Material
1. Material general de laboratori
2. Fotòmetre
3. Cinta mètrica
4. Quadrat de filferro
5. Quatre plomades
6. Tisores de podar
7. Bosses de plàstic
8. Esprai de color
4. El coneixement i la representació de la Terra (models en geologia)
• Com podem conèixer l’interior de la Terra?
• Com es representa la Terra?
Procediments
1. Resolució de problemes amb dades obtingudes de prospecció
sísmica o de terratrèmols.
2. Realització d'un model de la Terra per entendre els càlculs de la
densitat i altres paràmetres.
3. Interpretació de representacions gràfiques i models obtinguts a partir
de dades geofísiques.
4. Simulacions dels corrents de convecció.
5. Simulació dels desplaçaments continentals.
6. Interpretació de mapes topogràfics: el perfil topogràfic.
30. Interpretació de mapes geològics: el tall geològic.
Conceptes
1. El coneixement de l'interior de la Terra: prospecció sísmica, elèctrica i
gravimètrica. Interpretació de dades i perfils.
2. La representació de la Terra: mapes topogràfic i geològics. Mapes
temàtics.
3. Els perfils topogràfics i els talls geològics: tècniques d'interpretació. El
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
123
bloc diagrama.
4. La fotointerpretació. Sistemes d'informació geogràfica (SIG).
Comentaris
Un model és una aproximació a la realitat per representar o
entendre uns fets, uns processos o uns fenòmens determinats, en aquest
cas relacionats amb representacions de la Terra. Els models poden ser
materials (en dues o tres dimensions) o virtuals. En qualsevol cas, s'han
d'utilitzar unes dades fruit de l'observació amb instrumental adequat.
Amb aquest bloc es pretén treballar en dos tipus de models. Uns
primers, serien els que surten de la interpretació de les dades sísmiques,
que han evolucionat des de les primeres interpretacions a
començaments del segle XX, fins a les més recents que ens ofereixen
vertaderes radiografies tridimensionals de la Terra. Les dades
necessàries, les podrem obtenir a partir d’Internet. Els esquemes
(models) de l'interior de la Terra ens mostren les vores de plaques com a
zones de gran activitat sísmica. Les dades sobre terratrèmols, amb la
localització geogràfica i la situació de l'hipocentre, ens possibiliten la
possibilitat de confirmar aquests models i modelitzar- les dades que hem
obtingut a través dels principals observatoris sísmics del món.
Els segons models són els cartogràfics. La cartografia topogràfica
és l'eina fonamental per representar les formes del relleu, sobre la qual
es poden superposar la cartografia geològica per entendre la dinàmica
de l'escorça, la vegetació, els sòls, els pendents, etc. Les tècniques de
superposició de mapes, realitzades digitalment o amb els mapes
clàssics, són la base de l'ordenació del territori. A través d'Internet ens
podem introduir en els sistemes d'informació geogràfica (SIG) i entendre
el funcionament dels models que ens permetran un millor coneixement i
enteniment de la dinàmica dels sistemes de la Terra.
Aquest bloc permet la realització d'unes feines experimentals amb
uns utillatges que no són els del laboratori tradicional, caldria substituir el
nom de laboratori pel de gabinet. Una part de la informació s'hauria
d'obtenir d’Internet i per això es requereix la utilització de l'aula
d'informàtica.
Material
1. Accés a Internet
2. Programes de tractament de cartografia
3. Estris de dibuix
4. Materials diversos per realitzar maquetes
5. Mapes topogràfics, geològics, de vegetació...
5. Els materials de la Terra: minerals i roques
• De què està formada la Terra?
• Quina utilitat tenen els minerals i les roques?
• Com es poden reconèixer els minerals i les roques?
Els minerals
Procediments
1. Obtenció de cristalls a partir de solucions saturades.
2. Construcció de models cristal·logràfics.
3. Estudi de les diferents propietats dels minerals.
4. Determinació de minerals mitjançant les seves propietats més
comunes: duresa, densitat, color, ratlla, fractura, etc.
5. Reconeixement dels elements químics dels minerals mitjançant anàlisis
químiques senzilles. Assaig a la flama.
6. Realització de pràctiques de mineralotècnia.
7. Visualització de fotografies de minerals a través d'Internet.
Conceptes
1. Els minerals com a constituents de les roques.
2. La cristal·lització i la formació de cristalls.
3. Propietats dels minerals i criteris d'identificació i classificació.
4. Aplicacions dels minerals.
5. Jaciments minerals: formació i localització.
6. Mineralotècnia d'òxids i sulfurs.
Les roques
Procediments
1. Observació directa de les propietats físiques de les roques.
2. Observació de propietats en mostres de sondeig.
3. Maneig de claus d'identificació.
4. Recol·lecció de mostres representatives (no alterades).
5. Maneig de la lupa binocular.
6. Maneig del microscopi petrogràfic.
7. Simulació de processos diagenètics: treballar amb diverses variables.
8. Simulació dels processos de fabricació de ceràmica, vidre i ciment.
9. Anàlisis utilitzats en geotècnia: granulometria, humitat, plasticitat,
rigidesa, etc.
Conceptes
1. Definició i classificació de les roques (utilització de terminologia adient
en el camp de la geologia pura i geologia aplicada).
2. El cicle de les roques.
3. Criteris per a l'estudi i classificació de les roques.
4. Utilització de les roques.
5. Mecànica de roques: propietats físiques de les roques.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
125
6. Roques industrials.
Comentaris
En aquest bloc es proposa la investigació, mitjançant diverses
tècniques analítiques i d'observació, de minerals i roques. Minerals i
roques constitueixen la base sòlida de la Terra. L'estat sòlid és l'objecte
de la investigació mineralògica i petrogràfica. Les propietats físiques dels
minerals responen a l'ordenació interna dels elements i a les seves
propietats intrínseques.
La formació de minerals és l'adquisició de l'estat sòlid per la
matèria a partir d'altres estats. Els processos de cristal·lització es poden
recrear en el laboratori mitjançant diverses tècniques. D'aquesta
manera la formació de cristalls permet aplicar els criteris de
l'experimentació científica a una ciència que en els seus orígens es
basava sols en l'observació.
Els assaigs físics i químics per via seca i a la flama permeten la
realització de matrius de dades per poder identificar els minerals i fer
claus o esquemes per a la seva classificació. La via humida ens ajuda a
la classificació i ens aproxima a la ciència química com a ciència
instrumental bàsica per a la geologia.
Els assaigs a la flama ens retornen a una primitiva metal·lúrgia i
mineralotècnia que degué ser la base de les primeres utilitzacions dels
minerals com a recurs.
Les aplicacions de les roques com a materials i com a suport de
les activitats humanes pertanyen a l'àmbit de la geotècnia. La
geotècnia és un camp de la geologia aplicada que utilitza unes
tècniques d'assaig molt acurades. La simulació en el laboratori
d'aquestes tècniques permeten mostrar un món professional en el qual
dominen les tècniques experimentals com a mètode de treball quotidià.
Material
1. Cremador Bunsen
2. Cristal·litzadors
4. Lupa binocular
5. Microscopi petrogràfic
6. Mostres de minerals i roques fungibles
6. El sòl, pont entre la geologia i la biologia
• Quina funció té el sòl?
• Què són els sòls?
Procediments
1. Observació del sòl amb la lupa binocular.
2. Identificació dels principals components del sòl.
3. Determinar la textura i estructura del sòl.
4. Determinació de la humitat i porositat d'un sòl.
5. Determinació del contingut de matèria orgànica d'un sòl.
6. Determinació del contingut de carbonats d'un sòl.
7. Determinació del pH.
8. Interpretació de dades qualitatives i quantitatives en l'estudi de sòls.
9. Interpretació i realització de gràfics relatius a la textura i al perfil del
sòl.
10. Realització de models per a l'estudi de les propietats físiques del sòl.
11. Interpretació de mapes de sòls.
Conceptes
1. Definició de sòl.
2. El sòl com a part del cicle geològic.
3. El sòl com a base dels ecosistemes terrestres.
4. Propietats físiques i químiques del sòl.
5. Classificació de sòls.
Comentaris
El sòl és un concepte unificador i complex al mateix temps. El seu
estudi adquireix diferents visions segons les diverses especialitats
científiques que el tracten (geologia, biologia, agricultura, ecologia)
encara que una visió globalitzadora la tenim ja en la ciència que tracta
exclusivament dels sòls: l'edafologia.
La diversitat i complexitat dels sòls és un element de dificultat pel
seu estudi, però també és un element de motivació, ja que les
característiques i paràmetres que hem d'analitzar permeten per la
possibilitat d'utilització de nombroses tècniques experimentals que fan
atractiva la seva investigació.
S'han de diferenciar els sòls naturals dels sòls agraris, on la
intervenció de l'home tendeix a modificar les característiques naturals
per millorar les produccions agrícoles. Aquestes millores es poden
analitzar i valorar des dels diversos punts de vista que demana la
societat actual.
Es recomana l'observació de perfils de sòls reals en diferents
indrets i la presa de mostres per poder comparar els resultats
experimentals amb les observacions directes. Aquestes observacions,
conjuntament amb les que es realitzin posteriorment en el laboratori ens
permetran la interpretació d'altres dades i també de la interpretació de
mapes de sòls.
Material
- Lupa binocular
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
127
Joc de sedassos calibrats
Material habitual de laboratori de geologia
Encara que l’optativa de TEX té els seus propis continguts va paral·lela
als continguts de la Biologia i Geologia de primer de batxillerat, és
més, aprofitem les TEX per realitzar pràctiques de laboratori del
temari de biologia. Per això alguns continguts anteriorment
esmentats no els podem treballar profundament però ens sembla
més interessant, sobretot per l’alumnat, lligar la Biologia i geologia
TEX i així fer de la teoria que estudien a classe la pràctica al
laboratori.
Contribució de l’optativa de TEX de primer de batxillerat per l’assoliment
de les competències bàsiques:
CONTINGUTS CL CM CIMF CTICD CSC CAA CCA CAIP
0. Les
ciències
experimental
s i la
tecnologia
x
x
x
x
x
1. La
tolerància
dels éssers
vius
x
x
x
2. Els hàbits i
la salut
x
x
X
3. Les
plantes i el
medi
x x
4.El
coneixement
i la
representaci
ó de la Terra
(models en
geologia)
x
x
x
x
5. Els
materials de
la Terra:
minerals i
roques
x x x x x
6. El sòl, pont
entre la
geologia i la
biologia
x x x
HABILITATS
I
DESTRESSES
Elabora
cIó i
redac
ció
d'informe
s
Exposició
oral d'un
argumen
t i raona
ment
Càlcul de
parà
metres
Resolució
de
probleme
s
Observaci
ó i estudi
de les
principals
qüestions
científic-
biològique
s que es
plantegen
actualmen
t
Ús de les
noves
tecnologie
s per
facilitar la
resposta a
les
qüestions
exposade
s
Interès
global i
social
dels
temes
científic
s
Motivaci
ó per
seguir
l'estudi
de la
biologia i
la
ciència
Personalitzaci
ó dels
treballs
exposats i
presentats de
forma original
Adquisició
d'un esperit
emprened
or i
encuriosit
per
descobrir
la ciència
11.4.-ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Per a l’ensenyament /aprenentatge
Aquesta matèria optativa està pensada per ser impartida en el
primer curs de batxillerat, i ha de proporcionar a l’alumnat el conjunt de
procediments necessaris per poder resoldre un problema experimental
al laboratori o al taller.
Com a idees fonamentals de l’enfocament didàctic de la matèria
són d’aplicació les orientacions que s’han enunciat en les matèries de
Biologia i geologia pel que fa a l’aprenentatge significatiu i al model
didàctic que li és més proper.
Òbviament, però, aquesta assignatura es fonamenta de manera
determinant en els aspectes experimentals de les ciències. L’eix entorn
del qual s’estructuren els continguts són els procediments i les actituds.
Això no vol dir que els conceptes no hi tinguin el seu lloc: d’una banda,
com a coneixements directament aplicables en el treball experimental
(conceptes relacionats amb el tractament de dades, el mateix
concepte d’hipòtesi...), i d’altra banda, com a suport dels mateixos
procediments (no és possible aprendre un procediment “en buit”, en
abstracte, sinó en actuar sobre conceptes concrets). Les necessitats
conceptuals s’han de generar a partir del projecte o pràctica i a mesura
que aquest avança.
Una bona part dels objectius de la matèria es corresponen amb el
mètode científic. És possible que els continguts més relacionats amb la
química i la física es puguin adaptar de manera més estreta a
l’esquema estratègic del mètode de les ciències experimentals, en totes
les seves fases. La biologia compta amb la dificultat inherent al fet de
treballar amb éssers vius, cosa que a vegades condiciona les possibilitats
d’experimentació de laboratori, i en la geologia, moltes vegades no és
possible reproduir en laboratori les condicions que es voldrien estudiar,
de manera que ha de fer més ús de models i simulacions.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
129
Gairebé sembla innecessari destacar la importància que té l’ús de
les noves tecnologies en el procés d’investigació. Sigui com sigui,
s’haurà de procurar, sempre que sigui possible, que l’alumnat faci ús
d’eines informàtiques (tractament de dades numèriques, font
d'informació, recollida de dades si és possible, simulacions...), i de mitjans
audiovisuals interactius o no, tant en la fase inicial d’informació com en
el transcurs dels treballs, i fins i tot, si s’escau, a l’hora de presentar els
resultats; tot això segons les possibilitats personals i materials del
professorat i del centre.
La meitat de l’horari s’assignarà a un/a professor/a de Biologia i
geologia i l’altra meitat a un/altre/a de Física i química, en sessions de
dues hores setmanals de cada departament.
L’alumnat és l’element central del procés
d’ensenyament/aprenentatge. Per això, és necessari que el seu paper
no sigui el d’un simple receptor, sinó que hi ha de tenir un paper actiu.
Els alumnes i les alumnes han de ser conscients que són els responsables
del seu propi aprenentatge i que han d’incrementar els seus
coneixements realitzant les activitats proposades. Han de valorar el
treball cooperatiu com una de les formes més idònies de cercar
respostes científiques als problemes, alhora que han d’aprendre a
treballar de forma autònoma i prenent iniciatives. És convenient
presentar prèviament una visió de conjunt del projecte, intentar esbrinar
el que són coneixements previs, les capacitats noves de les que ja no ho
són, i cercar relacions i connexions amb altres matèries les quals ens
pugin servir de suport. També, cercar connexions i relacions del que
s’està estudiant i aprenent amb la vida real.
L’enfocament d’aquesta matèria és eminentment pràctic, per
això, és desitjable que l’espai usual de treball sigui el laboratori o taller, i
que estiguin suficientment dotats, i si és possible amb accés als
ordinadors. La majoria dels instruments, aparells, eines i productes de
laboratori utilitzats en els diferents treballs pràctics són els habituals en els
laboratoris escolars i en els tallers de tecnologia i en tot cas de fàcil
accessibilitat.
El treball de laboratori i als tallers s’ha de fer en petits grups, per
afavorir l’aprenentatge cooperatiu. No podem oblidar que en
l’actualitat el treball del científic i dels tecnòlegs no es pot concebre
com una feina individual, ja que la investigació és una tasca col·lectiva.
Als laboratoris i tallers s’ha de tenir un especial esment amb les normes
de seguretat i el tractament de residus, com també a l’ordre i la neteja.
Per a l’avaluació
L’avaluació s’entén com un conjunt d’activitats que ens han de
permetre obtenir una informació fiable del procés
d’ensenyament/aprenentatge, ha d’ajudar a l’orientació de l’alumnat i
ha de permetre reconèixer els canvis que cal anar introduint per tal
d’assolir els objectius que ens hem proposat. És convenient utilitzar al
llarg del curs els diferents tipus d’avaluació: inicial, formativa i sumativa.
El caràcter experimental d’aquesta matèria fa que l’avaluació
inicial sigui imprescindible per determinar el grau de coneixement que
tenen els alumnes dels continguts conceptuals i procedimentals
necessaris per poder realitzar els treballs pràctics i projectes programats i
per comprendre les aplicacions a tractar.
L’avaluació formativa ha de servir, tant per part de l’alumnat com
per part del professorat, com a avaluació i revisió del procés
d’aprenentatge. El mateix caràcter pràctic determina que l’avaluació
dels procediments i de les actituds tengui una gran importància. És
convenient, per tant, fer una avaluació continuada de l’alumnat en el
seu treball de laboratori i en el taller de tecnologia com de les
exposicions orals i escrites, dels treballs pràctics realitzats i de les
recerques bibliogràfiques. Es pot completar l’avaluació amb senzilles
proves experimentals on l’alumnat hagi de resoldre problemes pràctics
semblants als que ha resolt durant el curs.
Les proves escrites són adequades per avaluar els objectius referits
a continguts conceptuals i a alguns de procediments; però en una
assignatura essencialment pràctica com aquesta la majoria dels
objectius referits a continguts de procediments i actitudinals, com poden
ser les habilitats experimentals de muntatge i mesura o el respecte a les
normes de seguretat, etc., requeriran per part del professor l’observació
directa de l’actuació de l’alumne al laboratori i taller, i la anotació de
les observacions en un full de seguiment.
Dels informes de les pràctiques, es valoraran tots els aspectes que
hi han de figurar: l’objectiu, la recerca bibliogràfica, l’emissió d’hipòtesis,
el disseny experimental, muntatges, el procediment seguit i les
conclusions i l’adequació dels resultats als càlculs teòrics realitzats, a més
de les taules de dades i els gràfics quan el treball sigui quantitatiu.
També es valorarà la claredat, l’ordre i la pulcritud en el lloc de treball i
en les presentacions, informes i memoràndums.
Del treball de l’alumne a l’aula es valorarà l’interès, la
predisposició al treball en grup, la seva participació i la constància en la
feina proposada.
L’avaluació sumativa pretén comprovar l’assoliment dels objectius
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
131
terminals, tant els relatius a conceptes com als procediments i a les
actituds. Pot ser útil plantejar als alumnes un petit treball d’investigació
que inclogui la recerca bibliogràfica, la planificació, la realització
experimental, les conclusions i la presentació escrita.
11.5.-CRITERIS D’AVALUACIÓ
BIOLOGIA I GEOLOGIA
1. Analitzar textos científics i identificar el problema que s’intenta
investigar, les hipòtesis que es formulen i la seva contrastació, l’anàlisi de
resultats i les conclusions. (Bloc 0 P1, P2, P3, P4, P5, P6, P7, P8)
2. Elaborar un esquema d’investigació d’un problema científic en el qual
s’incloguin les accions que s’han de seguir. (Bloc 0 P1, P2, P3, P4, P5, P6)
Currículum de batxillerat: Tècniques experimentals 26 de 31
3. Identificar i descriure els òrgans principals dels éssers vius i relacionar-
los amb les seves funcions. (Bloc 1 P1, P2)
4. Planificar i executar les accions necessàries per mesurar, calcular i
enregistrar amb precisió i de forma sistemàtica. (Bloc 1 P1, P2, P3. P4;
bloc 2 P4, P5, P6, P7 P8; bloc 3 P2, P2, P3, P4, P5)
5. Identificar les variables dependent, independent i control d’un
problema científic i desenvolupar un mètode útil per variar la
independent i mesurar la dependent i establir la seva relació. (Bloc 2 P2,
P3, P6, P7; bloc 3 P1, P2, P3 P4)
6. Resoldre problemes amb dades sísmiques. Interpretar gràfiques i
models obtinguts a partir de dades geofísiques. (Bloc 4 P1, P2, P3, P4, P5)
7. Interpretar mapes topogràfics i geològics: saber llegir la informació
que ens proporcionen els mapes. Saber realitzar perfils topogràfics i
interpretar mapes i talls geològics. (Bloc 4 P6, P7)
8. Saber explicar les particularitats dels diferents processos de
cristal·lització en el laboratori i extrapolar-les a la realitat geològica de la
formació de minerals i roques. (Bloc 5 A P1, P2)
9. Utilitzar de manera lògica les propietats físiques i químiques dels
minerals per a la seva identificació. (Bloc 5A P3, P4, P5, P6, P7; bloc 5B
P1, P3, P5, P6)
10. Saber relacionar les propietats de les roques i sediments amb les
seves aplicacions industrials i com a suport de la construcció i
assentament de l’activitat humana. (Bloc 5B P2, P4, P7, P8, P9)
11. Saber utilitzar les eines bàsiques per a l'observació dels sòls. (Bloc 6
P3, P4, P5, P6, P7, P10, P11)
12. Saber identificar els principals components del sòl, la textura i
estructura i relacionar-los amb les propietats del sòl i la seva capacitat
agrícola. (Bloc 6 P3, P4, P5, P6, P7, P8, P9, P10, P11)
11.6.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Aquesta assignatura es compartida amb el departament de Física-
Química i per tant, la nota és conjunta resultat de la mitjana de cada
part ( una sola nota).
La part de Biologia-Geologia s’avaluarà a partir de les tasques
realitzades al laboratori cada dia de classe, és a dir, a cada classe
cada alumne/a obtindrà una nota de cada activitat i la mitjana de
totes serà la nota de la part de Biologia i Geologia. Si aquesta nota és
superior o igual a quatre es farà la mitjana amb la nota de la part de
física-química i la resultant serà la nota de l’avaluació de l’optativa de
TEX .
IMPORTANT!!:
No es realitzaran proves escrites, per això, és condició indispensable
l’assistència a cada classe ja que una falta no justificada suposa no
superar positivament l’assignatura.
S’avaluarà: assistència a classe, treball en equip, treball individual,
realització de tasques al laboratori i a casa i sobretot, l’actitud.
Cada treball realitzat durant la classe es qualificarà amb una nota. Per
fer mitjana amb les altres notes com a mínim ha de ser un quatre.
Si l’alumne/a no assisteix a classe i no ho justifica, automàticament serà
suspès/a ja que es qualifica el treball realitzat a classe.
La nota de l’avaluació serà la mitjana de les qualificacions de Biologia-
Geologia i Física-Química .
12- BIOLOGIA 2n DE BATXILLERAT
12.1.-INTRODUCCIÓ
Si comparem l’estat de les ciències a finals del segle XIX i l’actual,
el canvi és espectacular tant des del punt de vista qualitatiu com
quantitatiu. Això ha afectat a totes les ciències, però és especialment
significatiu en el cas de la biologia. La biologia a finals del segle XIX tenia
un caràcter bàsicament descriptiu, sense cap teoria global
majoritàriament acceptada que donàs sentit als coneixements biològics
del moment. Durant el segle XX, es va construint la biologia, primer amb
la formulació de la teoria sintètica de l’evolució que articula en un cos
de coneixements coherent evolució i genètica i més endavant amb la
formulació de la teoria ecològica.
La majoria d’esdeveniments científics de la segona meitat del
segle XX i de l’actual estan relacionats amb la Biologia. Però, a més, la
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
133
biologia moderna ha influït sobre la visió de l’espècie humana i la seva
relació amb la resta de la biosfera. Per tant, la seva importància cultural
és clara. Cal afegir també que la biologia pot fer aportacions per a la
solució d’alguns dels problemes que la humanitat té plantejats i que
aquesta resposta científica planteja alguns dels temes més importants
objecte de reflexió ètica.
Els coneixements de la biologia s’estenen des del funcionament,
organització, formes de vida, etc., dels éssers vius fins a la comprensió
dels nivells cel·lulars i moleculars. Això s’explica pel desenvolupament de
noves branques, com ara: Biologia i fisiologia cel·lular, Bioquímica,
Genètica molecular, etc., que utilitzen noves tècniques d’investigació.
Gran part dels continguts de la matèria de Biologia de 2n de batxillerat
estan relacionats amb el que s’acaba d’esmentar.
La matèria de Biologia de 2n de batxillerat amplia i completa el
coneixement i la comprensió dels aspectes més significatius de la
biologia actual alguns dels quals ja s’han tractat a la matèria de
Biologia i geologia de 1r curs, i ha de permetre que l’alumnat construeixi
un coneixement biològic rigorós i crític.
El currículum de la Biologia presenta tres aspectes diferents però
relacionats i complementaris.
En primer lloc els continguts d’aquesta matèria se centren
bàsicament en el nivell cel·lular, intentant donar una explicació
científica dels fenòmens biològics a partir d’arguments més bioquímics o
biofísics, però sense perdre la idea que el funcionament dels organismes
només es pot comprendre suposant que són sistemes constituïts per
parts interrelacionades. Això vol dir que els fenòmens biològics s’han
d’estudiar des del punt de vista analític i global ja que només d’aquesta
forma es poden donar explicacions a aquests fenòmens i trobar-ne el
significat. Aquest primer aspecte fa referència a la Biologia com a
conjunt de teories i conceptes, com a cos organitzat de coneixements.
Aquests continguts s’estructuren en els següents grans apartats:
Biologia i Fisiologia Cel·lular, Genètica, Microbiologia, Immunologia i les
seves aplicacions. Els dos primers blocs (1. La cèl·lula i la base
fisicoquímica de la vida i 2. Fisiologia cel·lular) inclouen els principals
continguts relacionats amb la cèl·lula com a unitat vital de tots els éssers
vius.
El bloc 3 (3. La base de l’herència. Aspectes químics i genètica
molecular) on es tracten els continguts de genètica molecular i
mendeliana. La microbiologia i les seves aplicacions es tracten en el
bloc 4 (4. Microbiologia i biotecnologia). Finalment, en el bloc 5
s’inclouen els continguts bàsics per entendre els sistemes de defensa
dels animals i especialment de l’espècie humana (5. Immunologia).
En segon lloc, el nivell de maduresa i autonomia de l’alumnat
d’aquest nivell requereix un enfocament més disciplinar i aprofundeix en
l’estratègia de resolució de problemes biològics cada vegada més
complexos: identificació i plantejament de problemes, formulació
d’hipòtesis, disseny i realització d’experiències de diferent tipologia i
nivell, elaboració de conclusions, comunicació i l’extrapolació i
aplicació dels coneixements adquirits a nous problemes i situacions.
Aquest segon aspecte fa referència als mètodes, tècniques, habilitats,
etc., que s’utilitzen en Biologia.
I, finalment, també s’inclouen continguts que estan relacionats
amb la valoració de les implicacions socials o personals, ètiques o
econòmiques dels nous descobriments en la Biologia i amb el
coneixement de les seves principals aplicacions.
Tots aquests continguts volen reflectir la idea que la Biologia és
una activitat realitzada per col·lectius o equips de persones, que té una
història, que està relacionada amb la societat en la qual es
desenvolupa i, perquè és un coneixement públic, està en contínua
evolució i revisió.
L’objectiu fonamental de la matèria no és tan sols donar una
formació biològica bàsica que permeti als alumnes i a les alumnes seguir
estudis posteriors. També vol contribuir a formar ciutadans crítics, amb
capacitat de valorar les diferents informacions, actuar i prendre les
decisions adequades.
El conjunt de continguts que inclou la matèria i que l’alumnat ha
d’aprendre no es poden ensenyar de qualsevol manera. El procés de
construcció del coneixement científic en general i de la biologia en
particular per part de l’alumnat és complex.
No es pot esperar que l’alumnat aprengui biologia si en el procés
d’ensenyament/aprenentatge no hi ha moments en què actuï com a
biòleg. De la mateixa manera tampoc no podem esperar que es formin
com a ciutadanes i ciutadans crítics si mostram la biologia actual com
una ciència dogmàtica i els científics com a persones acrítiques. Tot això
vol dir que a l’hora d’ensenyar s’han de tenir en compte tots els factors
que hi influeixen i escollir aquells que siguin compatibles i coherents
entre si.
12.2.-OBJECTIUS GENERALS
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
135
1. Comprendre els principals conceptes de la biologia i la seva
articulació en lleis, teories i models, tot valorant el paper que aquests
tenen en el seu desenvolupament.
2. Resoldre problemes que es plantegen en la vida quotidiana, tot
seleccionant i aplicant els coneixements biològics més bàsics.
3. Utilitzar amb autonomia les estratègies generals característiques de la
investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar
hipòtesis, planificar i dissenyar experiments, etc.), i els procediments
propis de la biologia, per realitzar senzilles investigacions i, en general,
explorar situacions i fenòmens desconeguts per l’alumnat.
4. Comprendre la naturalesa, valors i limitacions de la biologia, així com
les seves complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, i en la
perspectiva dels problemes que té plantejats la humanitat.
5. Valorar la informació que prové de diferents fonts per formar-se una
opinió pròpia, que permeti expressar-se críticament sobre problemes
actuals relacionats amb la biologia amb una actitud flexible i oberta
davant opinions diverses.
6. Comprendre que el desenvolupament de la biologia és un procés
dinàmic, en contínua revisió i evolució.
7. Interpretar l’estructura, funcionament i divisió de la cèl·lula a partir
dels postulats de la teoria cel·lular.
8. Comprendre les lleis i mecanismes de l’herència i aplicar-los per
conèixer i valorar les implicacions ètiques, socials i mediambientals dels
descobriments més recents del genoma humà, enginyeria genètica i
biotecnologia.
9. Comprendre els mecanismes bàsics (causes, formes de defensa)
relacionats amb les malalties més freqüents, així com valorar la
prevenció com a pauta de conducte més eficaç per evitar la
propagació de la malaltia.
10. Valorar la importància dels microorganismes, el seu paper en els
processos industrials i el seu efecte patogen sobre els éssers vius.
12.3.CONTINGUTS
Continguts generals
- Selecció i maneig de diferents fonts d ’informació científica.
- Diferenciació entre fets, interpretacions i valoracions a la informació.
- Maneig d ’instruments; selecció i a plicació de tècniques de laboratori.
- Observació i descripció acurada d ’objectes i fenòmens (descripció
qualitativa, mesurament, classificació, etc.).
- Realització d ’informes escrits amb estructura coherent i presentació
adient per exposar el plantejament, e l desenvolupament i els resultats
d’una investigació.
- Identificació i formulació de problemes teòrics i aplicats, de forma
clara i objectiva.
- Reconeixement, formulació i exposició d ’hipòtesis.
- Utilització i aplicació de teories, lleis, principis i relacions entre variables
per formular prediccions i trobar respostes a qüestions plantejades.
- Formulació i exposició de prediccions lògiques.
-Planificació i desenvolupament d ’experiments controlats per contrastar
hipòtesis. (Anàlisi de les fases; identificació i control de variables;
selecció de mètodes i aparells apropiats; mesures de seguretat).
- Organització, anàlisi, interpretació i exposició de resultats.
- Elaboració i aplicació de conclusions raonables.
- Utilització de models per explicar diferents fenòmens naturals.
- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió.
- Reconeixement i valoració de teories alternatives.
-Elaboració de mapes conceptuals, bases d’orientació, resums,
esquemes, etc.
-Debat sobre qüestions científiques i sobre aspectes ètics, filosòfics,
socials, ambientals, històrics, etc., relacionats amb la ciència.
- Respecte a l’entorn natural i afermament d ’actituds favorables a la
seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies
ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.
- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a
les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
-Adquisició de les actituds característiques del treball científic:
raonament de les solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i
obertura a noves idees.
Bloc 1: La base molecular i fisicoquímica de la vida
- De la biologia descriptiva a la moderna biologia molecular
experimental. La importància de les teories i els models com a marc de
referència de la investigació.
- Bioelements. Tipus, estructura, propietats i funcions. Característiques
químiques del carboni que expliquen el seu paper en la cèl·lula.
Oligoelements.
- Biomolècules. Biomolècules inorgàniques: aigua i sals minerals.
- Fisicoquímica de les dispersions col·loïdals, difusió i diàlisi.
-Biomolècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
Enzims. Composició, estructura, propietats i funció.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
137
-Realització d’investigacions i experiències relacionades amb la
utilització de mètodes d ’anàlisi físics i químics per identificar les diferents
biomolècules.
Bloc 2: Morfologia, estructura i fisiologia cel·lular
- La cèl·lula: unitat d ’estructura i funció. La teoria cel·lular. Aproximació
pràctica a diferents mètodes d ’estudi de la cèl·lula.
- Morfologia cel·lular. Formes i dimensions. Orgànuls cel·lulars: estructura i
funció. Models d ’organització procariotes i eucariotes. Cèl·lules animals
i vegetals.
- La cèl·lula com a sistema complex integrat. Funcions cel·lulars. Cicle
cel·lular.
- La divisió cel·lular. La mitosi i la meiosi. Importància en l ’evolució dels
éssers vius.
- Membrana: intercanvis cel·lulars. Permeabilitat selectiva. Processos
d’endocitosi i exocitosi.
- Metabolisme: anabolisme i catabolisme. Paper de l ’ATP i dels enzims.
- Respiració cel·lular: significat biològic. Aspectes químics més rellevants.
Principals etapes del procés. Diferències entre la respiració aeròbia i
anaeròbia. Estructures cel·lulars on es realitza.
- Fermentació: significat biològic. Diferències i semblances entre la
respiració i la fermentació. Aplicacions de les fermentacions.
- Processos anabòlics. Fotosíntesi: significat biològic. Principals etapes del
procés. Estructures cel·lulars on es realitza. Tipus de fotosíntesi.
Quimiosíntesi.
- Moviments cel·lulars.
-Planificació i realització d’investigacions o estudis pràctics sobre
problemes relacionats amb les funcions cel·lulars.
Bloc 3:La base de l ’herència. Genètica molecular
- Breu història de la genètica. Mendel. Teoria cromosòmica de l
’herència. Genotip, fenotip, al·lel, hibridació, recombinació, gens lligats.
- Herència del sexe, herència lligada al sexe i herència influïda pel sexe.
Genètica humana.
-L’ADN com a portador de la informació genètica. Codi genètic i la
seva importància. Gen. Duplicació de l ’ADN. Biosíntesi de proteïnes.
Teoria “un gen, una proteïna ”. Regulació de l ’expressió gènica.
- La genòmica i la proteòmica. Organismes modificats genèticament.
- Alteracions de la informació genètica: Mutacions: causes i tipus.
Agents mutàgens. Càncer. Conseqüències de les mutacions: implicació
en l’evolució de les espècies i en la salut.
- Enginyeria genètica: Finalitats i tècniques bàsiques. Paper dels enzims
de restricció i de les retrotranscriptases. Reacció en cadena de la
polimerasa.
-Aplicacions de l ’enginyeria genètica en agricultura i medicina.
Investigació actual sobre el genoma humà.
- Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica.
- Resolució de problemes relacionats amb la transmissió dels caràcters
hereditaris.
Bloc 4: Microbiologia i biotecnologia
- Els microorganismes i la seva diversitat. Tipus de microorganismes
segons la seva organització.
- Formes acel·lulars: els virus. Característiques. Morfologia. Cicles vitals.
Tipus de virus. Altres formes acel·lulars: prions i viroides.
-Microorganismes procariotes: arqueobacteris i bacteris. Característiques
i formes de vida.
- Microorganismes eucariotes: Protozous. Algues microscòpiques. Fongs
microscòpics: floridures i llevats. Característiques i formes de vida dels
diferents grups.
- Utilització dels microorganismes: la biotecnologia. Antecedents
històrics. Actualitat i perspectives.
- Els microorganismes i els processos industrials. Aplicacions dels
microorganismes en alimentació, farmàcia i sanitat, i en l ’obtenció de
productes químics industrials.
- Els microorganismes i el medi ambient. Paper dels microorganismes en
els cicles biogeoquímics i aplicacions dels microorganismes en la
protecció ambiental.
- Els microorganismes i la salut: microorganismes patògens. Les malalties
infeccioses i la seva transmissió.
-Introducció experimental als mètodes d ’estudi i cultiu dels
microorganismes.
Bloc 5: Immunologia
- Sistema immunitari. Immunitat. Antígens i anticossos.
- Barreres defensives i resposta inflamatòria. Macròfags.
- Òrgans i teixits limfoides. Immunitat cel·lular i humoral i cèl·lules
implicades: limfòcits T i B. - Estructura i funció dels anticossos. Reaccions
antigen/anticòs.
- Resposta immunitària primària i secundària.
-Immunització passiva i activa. Sèrums i vacunes. Memòria
immunològica.
-Anomalies del sistema immunitari: autoimmunitat, hipersensibilitat i
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
139
immunodeficiència. La sida.
Paper del sistema immunitari en el rebuig dels transplantaments i
en el càncer.
12.4.- SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:
TRIMESTRE BLOC DE CONTINGUTS UNITATS LLIBRE
PRIMER
(SETEMBRE-DESEMBRE)
La cèl·lula i la base fisicoquímica de la vida: Bioelements i
biomolècules.
T2 Els bioelements, l'aigua i les sals
minerals
T3 Els glúcids
T4 Els lípids
T5 Les proteïnes
T6 Els àcids nucleics
NADAL TREBALL DELS TEMES 7,8,9: La cèl.lula, unitat estructural i
funcional. El nucli,citosol, estructures no membranoses de
la cèl.lula. Membrana plasmàtica i orgànuls.
T7 complet, T8
(citoplasma i inclusions
citoplamàtiques) i T9
( tots els orgànuls)
SEGON
(GENER-ABRIL)
Morfologia, fisiologia i tipologia cel·lular. Orgànuls i
funcions dins la cèl·lula. Membrana, intercanvis i
permeabilitat. Membranes de secreció. Moviments
cel·lulars. Citosquelet.
T8Citosquelet,centrosoma, cilis ,flagels.
Matriu extracel.lular i paret cel.lular.
T9 Membrana plasmàtica,
característiques i transport.
Cicle cel·lular. Mitosi i meiosi. T12 La reproducció cel·lular
La base de l’herència. Aspectes químics i genètica
molecular.
T13 La genètica mendeliana
Expressió del material genètic: Síntesi de proteïnes T14 L'ADN portador del missatge
genètic
Metabolisme. Catabolisme: Tipus de respiració cel·lular:
aeròbia, anaeròbia i fermentacions. Processos anabòlics
autòtrofs: fotosíntesi i heteròtrofs.
T10 El metabolisme. Catabolisme:
respiració i fermentacions.
T11 L’anabolisme: fotosíntesi i
quimiosíntesi.
SETMANA SANTA TREBALLS DELS TEMES 15 i 20 T15(complet) i T20 (complet)
TERCER
(ABRIL-MAIG)
Immunologia.
T18 El procés immunitari
T19 Anomalies del sistema immunitari
Microbiologia i biotecnologia T16 Els microorganismes
T17 Microorganismes: malalties i
biotecnologia
* El tema 1, El treball científic: la matèria i el seu estudi es treballa a classe però no
s'avalua amb una prova escrita.
12.5.-ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.
Orientacions per a l’ensenyament/aprenentatge
Hem de tenir en compte les mateixes orientacions exposades en
la programació de 1r de Batxillerat Biologia i Geologia.
12.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ
Criteris d ’avaluació
1. Analitzar el caràcter obert de la biologia a través de l’estudi d’algunes
interpretacions, hipòtesis i prediccions científiques sobre conceptes
bàsics d’aquesta ciència, com la composició cel·lular dels organismes,
la naturalesa del gen, l’origen de la vida, etc, valorant els canvis que s
’han produït al llarg del temps i la influència del context històric (tots els
blocs).
Es tracta de conèixer si els alumnes són capaços d ’analitzar i valorar les
explicacions científiques donades a diferents fenòmens en diferents
contextos històrics, conèixer-ne les controvèrsies més importants i
comprendre la seva contribució als coneixements científics actuals. Així
mateix, han de comprendre que en el procés científic no hi són alienes
les influències socials. També han saber descriure algunes tècniques
instrumentals que han permès el gran avanç de l ’experimentació
biològica, com també a utilitzar diverses fonts d ’informació per valorar
críticament els problemes actuals relacionats amb la biologia.
2. Dissenyar i realitzar investigacions tenint en compte algunes
característiques essencials del treball científic: plantejament concret del
problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització
d’experiències, i anàlisi i comunicació de resultats i conclusions (tots els
blocs).
Es tracta de comprovar la progressió dels estudiants en l’adquisició de
destreses científiques com el plantejament de problemes, la formulació
d’hipòtesis, la comunicació de resultats, i també de valors i actituds
pròpies del treball científic com ara el rigor, la creativitat ,etc., i així
constatar l’avenç no només en els aspectes conceptuals, sinó també en
el metodològic i actitudinal.
3. Identificar els diferents tipus de macromolècules que constitueixen la
matèria viva i relacionar-les amb la seva funció biològica en la cèl·lula
(bloc1).
Es tractar d ’avaluar si l ’alumnat és capaç d’identificar els principals
components moleculars que formen les estructures cel·lulars, si coneix les
principals característiques fisicoquímiques i les relaciona amb la seva
funció. Així mateix també s’ha de valorar la capacitat dels estudiants de
dissenyar i realitzar experiències senzilles per identificar la presència de
macromolècules en mostres biològiques.
4. Explicar les raons per les quals l’aigua i les sals minerals són
fonamentals en els processos biològics i relacionar les propietats
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
141
biològiques dels oligoelements amb les seves característiques
fisicoquímiques (bloc 1).
L’alumnat ha de reconèixer la importància de l’aigua com una
substància que intervé en tots els processos cel·lulars i que alguns ions
actuen com a factors limitants en alguns processos, la falta dels quals
pot impedir reaccions tan importants com la fotosíntesi o la cadena
respiratòria. Així mateix també’ ha de valorar la capacitat dels
estudiants de dissenyar i realitzar experiències senzilles per identificar la
presència d’aigua en mostres biològiques.
5. Interpretar l’estructura interna d’una cèl·lula eucariota animal i una
altra de vegetal i d’una cèl·lula procariota a partir de microfotografies,
esquemes o del microscopi òptic, i identificar, representar i descriure els
orgànuls i les seves funcions. Explicar la teoria cel·lular i la seva
importància en el desenvolupament de la biologia (bloc 2).
Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç davant d’esquemes,
microfotografies o preparacions, de diferenciar l ’estructura procariota
de l ’eucariota, i en aquest segon cas, si es tracta d ’una cèl·lula
animal o vegetal, com també reconèixer els diferents orgànuls i
identificar-ne les funcions, i comprovar si ha desenvolupat les actituds
adequades per realitzar un treball en el laboratori amb ordre, rigor i
seguretat.
6. A partir de microfotografies i esquemes s’han d’escriure les
característiques del cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i del
citoplasma, justificar la importància biològica de la mitosi i la meiosi, i
explicar els avantatges de la reproducció sexual i relacionar la meiosi
amb la variabilitat genètica de les espècies (bloc 2).
Es tracta que l ’alumnat tingui una visió global del cicle vital de les
cèl·lules, dels processos que tenen lloc durant la interfase, la divisió
nuclear i la citocinesi. Ha de saber descriure els principals canvis que
tenen lloc durant la mitosi i la meiosi, comparar ambdós processos,
reconèixer les diferències més significatives i relacionar la meiosi amb la
variabilitat genètica de les espècies.
7. Explicar el significat biològic de la respiració cel·lular, indicant les
diferències entre la via aeròbia, l’anaeròbia i la fermentació, en relació
a la rendibilitat energètica, els productes finals originats i el seu interès
industrial (bloc 2).
Amb aquest criteri es vol comprovar si l’alumnat entén el principal
procés d’obtenció d ’energia de les cèl·lules. L’alumnat ha de ser
capaç d ’identificar els substrats, les principals etapes sense detallar i els
productes finals, com també l ’orgànul on es realitza. També ha de
saber diferenciar les vies anaeròbia, aeròbia i la fermentació, conèixer
la importància dels enzims en aquestes reaccions, els resultats globals de
l’activitat catabòlica i l’aplicació pràctica en la vida quotidiana
d’algunes d ’aquestes reaccions, com la fermentació alcohòlica.
8. Diferenciar en la fotosíntesi les fases lluminosa i obscura, identificant les
estructures cel·lulars en les quals es realitza, els substrats necessaris, els
productes finals i el balanç energètic, i valorar la seva importància en el
manteniment de la vida (bloc 2).
Es tracta de comprovar si l’alumnat coneix el significat biològic de la
fotosíntesi, tant a nivell individual com a nivell general, els substrats que
participen i els productes resultants, els objectius de cada una de les
fases, la fotodependent i la fotoindependent, i el paper de la llum, com
també comprendre la relació entre la fotosíntesi i la respiració.
9.Aplicar els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris,
d’acord amb les hipòtesis mendelianes i la teoria cromosòmica de
l’herència, a la interpretació i resolució de problemes relacionats amb
l’herència (bloc 3).
Es tracta de comprovar si els alumnes coneixen l ’explicació científica
dels fenòmens hereditaris i si són capaços de resoldre problemes de
genètica aplicant-hi les lleis de Mendel i la teoria cromosòmica de
l’herència.
10. Explicar el pa per de l’ADN com a portador de la informació
genètica i la naturalesa del codi genètic, relacionant les mutacions amb
alteracions en la informació i amb la variabilitat dels éssers vius i amb la
salut de les persones (blocs 1 i 3)
Amb aquest criteri es p retén que l ’alumnat conegui el concepte de
gen i que el pugui associar a les característiques de l ’ADN i a la síntesi
de proteïnes. A partir d ’aquests coneixements ha de poder explicar què
són les mutacions, quines són les seves causes i la seva relació amb
l’evolució dels éssers vius. També ha de poder inferir els efectes
perjudicials de les mutacions, especialment en l ’ésser humà i valorar els
riscos que impliquen alguns agents mutàgens.
11. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulació
genètica en vegetals, animals i en l ’ésser humà, les seves implicacions
ètiques, valorant l’interès de la investigació del genoma humà en la
prevenció de malalties hereditàries (bloc 3).
Es tracta de comprovar que es comprèn que el treball científic, igual
que qualsevol altra activitat, està sotmès a pressions socials i
econòmiques i que es reconeix la importància d ’avaluar els aspectes
ètics de la investigació científica.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
143
12. Determinar les característiques que defineixen els microorganismes i
conèixer els principals trets que permeten la diversificació en diferents
grups. Conèixer i valorar el paper dels microorganismes en els cicles
biogeoquímics, en processos industrials i en la protecció ambiental i en
les malalties infeccioses per raó del seu poder patogen i valorar la
responsabilitat de l ’ésser humà en la seva transmissió (bloc 4).
Es pretén constatar que l’alumnat comprèn que els microorganismes
constitueixen un conjunt molt heterogeni que inclou diversos grups
taxonòmics i que coneix les característiques diferencials de cadascun,
com també que sap reconèixer alguns exemples importants.
Mitjançant l’estudi d ’alguns casos significatius, l ’alumnat ha de
conèixer i valorar les aplicacions dels microorganismes en biotecnologia
en diferents camps industrials i en la protecció ambiental, i reconèixer el
paper que desenvolupen en els cicles biogeoquímics. Es tracta també
que coneguin per què els microorganismes poden causar malalties en
els éssers vius, quines són les vies de transmissió i desenvolupa el procés
d’infecció, com també la importància de l’adopció d’hàbits higiènics
per a la seva prevenció.
13. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers
vius davant de la presència d ’antígens, conèixer el concepte actual
d’immunitat i explicar les característiques de la resposta immunitària i els
principals mètodes per aconseguir o potenciar la immunitat (bloc5).
Amb aquest criteri es pretén conèixer que l’alumnat comprèn el
funcionament dels mecanismes de defensa de l’organisme,
especialment la resposta immunitària i els sistemes implicats i que
reconegui la relació entre el sistema immunitari i alguns dels problemes
sanitaris més importants de la humanitat. Es tracta que coneguin alguns
mètodes destinats a incrementar o estimular les defenses naturals, com
la utilització de sèrums i vacunes.
12.7.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:
La matèria de Biologia de 2n de batxillerat es qualificarà de la
manera exposada :
- Proves escrites: 80% ( per fer la mitjana de notes de cada examen
s'ha de treure com a mínim un 4, si no és així, queda
automàticament l'avaluació suspesa). No es faran recuperacions
dels exàmens suspesos, només si així ho considera la professora.
A final de curs es realitzarà una prova final de tota la matèria i si es
supera satisfactòriament es recuperarà la part suspesa. Cal treure com a
mínim un 4 d'aquest examen per fer la mitjana amb les altres notes de la
tercera avaluació.
- Treballs: 20%
- Per faltes d'ortografia( més de 10) es pot baixar la nota fins a
un 10%.
13.-MESURES DE SUPORT I LES ADAPTACIONS NECESSÀRIES PER A
L'ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU.
L’atenció per alumnat amb necessitats específiques ha de ser
present en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, la qual cosa
suposa la necessitat d’oferir respostes diferenciades a diferents alumnes.
Això passa per ajustar l’actuació del professor o professora a les
característiques de cada grup d’alumnes, sense que de manera
general es renunciï als objectius de l’àrea.
Es poden fer adaptacions curriculars a partir del projecte
curricular i la programació. Aquestes adaptacions poden consistir a fixar
objectius i criteris diferenciats, a organitzar/seqüenciar els continguts
d’una altra manera, en un canvi de material didàctic, en la
metodologia, en la proposta d’activitats diferenciades de la resta del
grup, o en canvis en les formes i els instruments d’avaluació. També és
possible organitzar grups de treball flexible que treballin altres continguts,
o els mateixos amb una altra seqüenciació, o una altra priorització.
La diversitat de procedència de l’alumnat, provinent de diferents
contextos socials, econòmics i culturals, juntament amb la seva
diversitat d’expectatives, ha de compaginar-se a l’hora
d’ensenyar ciències, amb dos aspectes importants: les ciències
formen part del bagatge cultural bàsic de qualsevol ciutadà o
ciutadana i, per a alguns d’aquests, els coneixements científics els
seran útils en les seves posteriors activitats professionals.
La formació ha de ser integral i funcional, és a dir, ha de consistir
en l’adquisició de capacitats de tot tipus: cognitives, psicomotrius,
d’autonomia i equilibri personal, afectives, d’interrelació personal i
d’inserció social. Això vol dir que no es pot limitar, només, als conceptes.
La funcionalitat dels aprenentatges s’ha d’entendre en el sentit que han
de ser assimilats de tal manera que hom els pugui fer servir per resoldre
problemes en contextos diferents d’aquells en què s’han adquirit.
Perquè els continguts siguin apresos de forma significativa, s’han
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
145
de donar dues condicions:
Els continguts s’adaptin al nivell de comprensió de l’alumnat i
Una actitud favorable per aprendre.
Per altra banda, la quantitat de coneixements que l’alumnat pot
adquirir en un temps determinat és limitat i, per tant, és molt
important intentar no incrementar-los innecessàriament. Per això,
és important la selecció dels continguts i la seva seqüenciació.
També caldrà en tot moment utilitzar i avaluar les estratègies
metodològiques més adients per tenir en compte les diferències
individuals dins el grup classe i el context sociocultural en el qual es duu
a terme la pràctica educativa.
Hi ha un nombre considerable d’aspectes sobre els quals s’han de
prendre decisions: quin ha de ser el paper del professorat, quin ha de ser
el paper de l’alumnat, com organitzar l’aula, com agrupar els alumnes, i
quins tipus de recursos s’han d’emprar.
Per a una diversitat d’alumnes ha de correspondre una diversitat
d’activitats, les quals han de satisfer també els seus diversos interessos i
capacitats.). I la necessitat d’assumir les diferències en l’interior del grup
classe com a cosa pròpia de la tasca pedagògica.
També la necessitat d’avaluar l’aprenentatge de cada alumne/a
de forma individualitzada, a partir de la seva pròpia situació inicial. En
relació amb aquests criteris és convenient alternar el treball individual i el
treball en grup. L’organització dels alumnes i de les alumnes en grups
classe s’ha de basar en factors com els itineraris formatius, l’optativitat i
el tractament de la diversitat.
El professorat ha de conèixer les característiques psicològiques, i
l’entorn sociocultural dels alumnes i les alumnes per comprendre els
aprenentatges i afavorir-los. També convé que conegui les
metodologies didàctiques i les tècniques de dinamització de grups per
realitzar de forma adequada la seva tasca.
El professor o professora ha de tenir accés als recursos representats
per les noves tecnologies, i especialment a les que pot aportar l’ús de la
informàtica i/o dels mitjans audiovisuals, ja que en multitud d’ocasions
poden mostrar-nos aquells fenòmens difícilment observables, per
multitud de raons, al laboratori o a la realitat del carrer.
A més a més l’avaluació ha de ser integradora i tenir en compte
les diferències individuals.
Els recursos també han de ser diversos, alhora que adequats al
nivell de maduració de l’alumnat que n’ha de fer ús. Així mateix no han
de ser necessàriament sofisticats: sovint poden resultar més útils materials
que resultin propers a l’alumnat i de baix cost. Els recursos i els materials
curriculars poden ser bibliogràfics, audiovisuals i informàtics. A l’àrea de
Ciències de la naturalesa s’ha d’incloure també el laboratori.
14.-AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE
14.1.-CARACTERÍSTIQUES DE L’AVALUACIÓ.
L'avaluació és una fase clau en el desenvolupament del procés
d’ensenyament - aprenentatge, perquè ens permet conèixer si el procés
d’ensenyament/aprenentatge es desenvolupa adequadament i si els
seus resultats, l’adquisició d’unes determinades capacitats per part dels
alumnes, són satisfactòries.
A més de recollir informació respecte els progressos i dificultats
dels alumnes quant als aprenentatges de conceptes, procediments i
actituds, la finalitat de l'avaluació serà valorar tots els aspectes
relacionats amb aquest procés: actuació del professorat, activitats
realitzades, utilització del material, ambient de treball, etc., per tal
d’orientar l’alumnat i professorat sobre cadascun dels aspectes del
procés educatiu. L'avaluació, per tant, ha de ser un element que generi
informació amb dues finalitats bàsiques:
- Orientar l'alumnat sobre el seu propi procés d'aprenentatge.
-Orientar el professorat sobre el grau d'assoliment dels objectius
proposats i sobre la qualitat de la intervenció educativa.
Les característiques més importants de l'avaluació que es
proposen són les següents:
Integral: ha de ser àmplia i global, ha d'incloure la major quantitat
possible d’elements que incideixen en el procés educatiu (professorat,
material, continguts, etc.), tant des del punt de vista qualitatiu com
quantitatiu.
Integrada: l'avaluació no ha d’ésser un element extern i final del procés
d'ensenyament/ aprenentatge sinó que és un element més del procés
que ha d'estar contínuament present.
Contínua: ha de tenir un caràcter processal, amb la finalitat d'ajustar i
garantir el desenvolupament del procés d'acord amb els objectius
previstos. Per superar positivament la matèria d’un curs, s’haurà de tenir
sempre aprovada la matèria del curs anterior, per tant, si es té suspesa
les Ciències de la Natura de primer la de segon només s’aprovarà quan
es superi la pendent, i així per tots els nivells.
Vàlida i fiable: ha de mesurar el que és rellevant, i fer-ho de forma
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
147
consistent.
Probabilística: ha de considerar el fet que tot procés educatiu és
complex i que no hi ha, per tant, cap mètode ni instrument que sigui
totalment fiable.
Objectiva: ha d'intentar eliminar qualsevol prejudici o suposició prèvia.
Funcional: els mitjans que s'utilitzen han de ser assequibles, fàcils d'utilitzar
i no obstaculitzar el desenvolupament del procés.
Segons el moment en què es realitza i l'objectiu que persegueix podem
diferenciar dos tipus d’avaluació: l’avaluació formativa i l’avaluació
Sumatra.
Avaluació formativa: és aquella que permet generar informació abans
que finalitzi el procés d'aprenentatge. Hom pot distingir dues fases:
- Avaluació inicial: té com a objectiu determinar la situació del grup
classe i de cada alumne/a en iniciar un determinat procés
d'ensenyament/aprenentatge per tal d'adequar-lo a les seves
necessitats. És recomanable tenir dissenyats els instruments d'avaluació
per fer més ràpida I efectiva la seva aplicació.
- Avaluació processal: té com a objectiu fonamental determinar les
dificultats i èxits de cada alumne/a durant el seu procés
d'aprenentatge, per tal d'adequar les activitats escolars a les necessitats
detectades i planificar els mitjans de regulació adients.
Dins l'avaluació processal l'alumnat ha d'aprendre a avaluar els seus
propis treballs i les seves actuacions. Les activitats d'autoavaluació i de
coavaluació són molt adequades per aconseguir informació de les
dificultats trobades i dels progressos realitzats.
Avaluació sumativa: té com a objectiu conèixer els resultats obtinguts
per cada alumne/a en relació a la seva situació inicial i a l'assoliment
dels objectius plantejats. Es podrà realitzar al final d'una o més unitats
didàctiques, i també en finalitzar un curs o cicle. En alguns casos servirà
per qualificar i promocionar.
No és aconsellable utilitzar només aquest tipus d'avaluació perquè
aquesta té poca incidència en el procés didàctic. Si s'han emprat les
anteriors orientacions, se sabrà si l'alumnat ha adquirit els objectius i
comportaments finals previstos pel professorat, i si té els prerequisits
necessaris per als aprenentatges posteriors.
L'avaluació sumativa ha de ser integrador i tenir en compte les
diferencies individuals.
Sobre què avaluar dins l'àrea de les Ciències, caldrà diferenciar entre
aspectes relacionats amb l'ensenyament i aspectes relacionats amb
l'aprenentatge, per això, l’alumnat valorarà la utilitat dels ensenyaments
desenvolupats mitjançant enquestes on la seva opinió sobre les
activitats, l’aula, el professorat, els recursos, l’avaluació, etc, es veurà
reflectida.
Els resultats d’aquestes enquestes serviran per a anar canviant el procés
o per a millorar-lo en anys vinents.
14.2.-PROCEDIMENTS: MÈTODES i INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Aquest aspecte fa referència a la forma d'obtenció d'informació.
És necessari utilitzar els mètodes i instruments més adequats en cada
moment perquè la informació recollida sigui el més fiable i objectiva
possible.
Alguns dels més importants són:
- Mètodes d'observació directa: diari del professorat, graelles
d'observació, etc. Són adequats per recollir informació del
comportament dins l'aula especialment per procediments i actituds.
- Entrevistes: guió d'entrevista, etc. Són adequades per conèixer les
valoracions, creences, expectatives, etc. relacionades amb el procés
educatiu o algun dels seus components.
- Enregistrament de dades: qüestionaris, etc. El qüestionari és adequat
encara que de forma limitada per conèixer les opinions de l’alumnat.
Permet obtenir informació sobre aspectes molt variats del procés
d'ensenyament.
- Anàlisi de documents: unitat didàctica, informes, etc. És adequat per
conèixer l'adquisició de continguts conceptuals i procedimentals, les
opinions dels alumnes i de les alumnes sobre diversos aspectes, etc.
- Proves escrites ("proves de llapis i paper"): proves d'elaboració de
resposta, de selecció de resposta, d'ordenació de contextos, multiítem
de base comuna, de gràfics, de columnes, etc.
Són especialment adequades per avaluar l'adquisició de continguts
conceptuals.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
149
14.3-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'APRENENTATGE DE L'ALUMNAT
Els criteris de qualificació de tots els cursos serien els següents:
- PRIMER D‘ESO
- Els criteris de qualificació de Ciències de la natura de primer d’ESO seran
els següents:
- Proves escrites( exàmens o controls) : 50%
- Si alguna de les proves escrita no supera el 3 no es farà la mitjana amb la
resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.
- Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per
tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el
repetir o no l’examen.
- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de
classe(20%)
- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos
negativa pot fer baixar la nota global fins a un 20%.
- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10
diferents) se li pot baixar la nota fins a un 10%.
- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors
també poden baixar la nota.
- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient,
activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos.
- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho
podrà recuperar en una prova final global que el professor/a realitzarà a tot
el grup en juny, i així avaluar el seu procés d'aprenentatge i capacitat de
relacionar i retenir tots els continguts que s‘han treballat al llarg del curs.
- Si l’alumne/a aprova l‘examen final, la nota obtinguda farà mitjana amb la
nota del 50% corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... Si la mitjana no és
superior a 5 l’alumne/a no superarà positivament l’assignatura
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar
en setembre realitzant una prova escrita que pondera un 70% de la nota final i
un treball escrit que representa el 30% restant i que lliurarà el mateix dia de la
recuperació de l‘assignatura.
- TERCER D‘ESO:
- Els criteris de qualificació de Biologia i geologia de tercer d’ESO seran els
següents:
- Proves escrites( exàmens o controls) : 50%
- Si la nota d‘alguna de les proves escrita és inferior a 3 no es farà la mitjana
amb la resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.
- Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per
tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el
repetir o no l’examen.
- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de
classe(20%)
- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos
negativa pot fer baixar la nota global fins a un 20 %.
- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia (més de 10 diferents) se li pot
baixar la nota fins a un 10%.
- A més a més a 3r d’ESO s’ha de tenir en compte el següent:
- A cada avaluació la nota ha de ser igual o superior a cinc per ser
aprovada. Només a una de les avaluacions la nota serà conjunta amb el
departament de Física-Química i segons el nombre de classes donades de
cada part es ponderarà la nota de cada assignatura per fer la mitjana. Les
altres avaluacions la nota correspondrà a la part donada.
Cal recordar, per tant, que aquestes notes de cada avaluació són
informatives sobre el progrés de l’alumne/a i per això, la darrera nota (la
de juny i de setembre) és la conjunta de les dues matèries (dos
departaments) i la més important. Per aprovar-la cal obtenir com a mínim
un cinc de mitjana conjunta sempre i quan les dues notes siguin superiors a
quatre.
- Si l’alumne/a ha suspès alguna part, i el professor així ho troba adient, la
podrà recuperar just després de finalitzar la part donada. És a dir, quan
l’alumnat suspès finalitzi el quadrimestre, a les poques setmanes tindrà una
recuperació.
- Si una de les parts està aprovada, se li guarda aquesta nota per a setembre
i per al curs vinent si promociona.
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
151
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura, la part de
BIOLOGIA i GEOLOGIA s’haurà d’examinar en setembre realitzant una
prova escrita que pondera un 70% de la nota final i un treball escrit que
representa el 30% restant i que lliurarà el mateix dia de la recuperació de
l‘assignatura.
QUART D’ESO:
La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent
manera:
- Proves escrites( exàmens o controls) : 60%
- Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per
tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el
repetir o no l’examen.
- Els alumnes que amb els exàmens o proves escrites obtinguin una nota
inferior a un 3 suspendran l‘avaluació però hauran de seguir estudiant i
treballant l‘assignatura per poder-ho recuperar amb l‘examen de final de
curs.
- Treballs (10%), pràctiques i desdoblament (10%), i llibreta de classe
(20%)= 40%
- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però
una actitud negativa envers l‘assignatura pot fer baixar la nota global un
20%.
- A més, si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10
diferents) se li pot baixar la nota fins a un 10%.
-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden
baixar la nota.
- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient,
activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos.
- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.
- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho
podrà recuperar amb una prova final global que el professor realitzarà a tot
el grup a final de curs, en juny, i així avaluar el seu procés d'aprenentatge
competent.
- Si l’alumne/a aprova l‘examen final escrit la nota farà mitjana amb les
notes dels altres exàmens i comptarà un 60% de la nota. El 40% restant de la
nota correspondrà a treballs, pràctiques, llibreta.... Si la mitjana no és
superior a 5 l’alumne/a no superarà l’assignatura.
- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà
d’examinar en setembre de tot realitzant una prova escrita que pondera
un 70% de la nota final i un treball escrit que representa el 30% restant i que
lliurarà el mateix dia de la recuperació de l‘assignatura.
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ de BATXILLERAT:
- Batxillerat: Els instruments d’avaluació emprats en Biologia i Geologia de i CMC de
1r de batxillerat i Biologia de 2n de batxillerat són els següents:
- Proves escrites, les quals representaran un 80% de la nota. A més a més
per a poder realitzar la mitjana amb la resta de proves escrites cal
obtenir com a mínim un 3 en les matèries de 1r de batxillerat i un 4 en
2n de batx.
Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un
zero, i per tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del
professorat responsable el repetir o no l’examen.
- Pràctiques de laboratori, treballs i exposicions orals, activitats de classe,
deures, quadern, etc. representaran un 20% de la nota. ( En TEX
representa el 100% de la nota ja que NO es realitzen proves escrites igual
que l‘optativa de TCE de tercer d‘ESO)
A més a més l’actitud i l’interès per la matèria es tindrà en compte en
l‘avaluació de qualsevol d’aquests apartats i si és negativa pot fer
baixar un 20% la nota global.
- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se
li pot baixar la nota fins a un 10%.
- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també
poden baixar la nota.
- Es realitzaran proves escrites per recuperar els trimestres només si així
ho considera el professorat responsable de l’assignatura ja que si
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
153
s’aprova l’examen final de curs es pot aprovar qualsevol avaluació
anteriorment suspesa. Si no és així, ho podrà recuperar a la prova
extraordinària de setembre.
- El professor/a realitzarà una prova global a final de curs per avaluar el
grau d'assoliment de coneixements per part de l'alumnat.
-Si l’alumnat supera la prova global final, aprovarà l'assignatura encara
que tengui alguna avaluació suspesa durant el curs. Cal recordar que la
nota de final de juny és la que es té en compta.
- Farem especial menció als alumnes que per diferents raons són
absentistes. Segons el moment de reincorporació, o si no s’han pogut
aplicar els criteris de qualificació ordinaris, a criteri del professor/a, es
podran prendre les mesures adients per la seva avaluació de manera
ordinària o extraordinària, al igual que en el departament de Física i
Química.
14.4.-CRITERIS PER ELABORAR ELS PLANS PERSONALITZATS DE
RECUPERACIÓ DELS APRENENTATGES
Els alumnes d’ESO ( segon, tercer i quart) o els de batxillerat que
tinguin pendents alguna matèria de cursos anteriors podran recuperar-la
de la següent manera:
1- Realitzaran una o dues proves escrites, una després de Nadal i/o
l’altra després de Setmana Santa quedant repartit el temari en
dos blocs.
2- Hauran de lliurar a les dates fixades les feines encomanades de
cada tema.
Si l’alumne/a supera positivament les proves escrites i realitza els
treballs correctament recuperarà positivament l’assignatura pendent.
Sempre i quant tregui com a mínim un 3 en la prova escrita se li farà la
mitjana amb la nota del treball lliurat. La nota s’obtindrà valorant un 70%
la prova escrita i un 30% el treball.
Si l’alumne/a no es presenta o no supera positivament les proves
escrites ni lliura els treballs s’haurà de presentar a final de curs,
aproximadament principis de maig, a l’examen de recuperació de tot
es temari suspès.
Si no ha aconseguit superar la prova, podrà presentar-se a la
convocatòria extraordinària de setembre.
Si l’alumne/a ha de recuperar les ciències de la natura ( biologia –
geologia i u física - química) de tercer d’ESO, ho farà de la part suspesa,
si només és una i si l’aprova, la nota recuperada se li farà mitja amb la
part aprovada que només se li guardarà la nota durant un curs.
-Pla de seguiment de pendents:
-A partir de la llista de pendents, passar per les aules de 2n, 3r i 4t per
lliurar a l’alumnat la feina que s’ha de realitzar.
-Facilitar a l’alumnat el correu electrònic del departament per a establir
una comunicació i així resoldre els possibles dubtes que puguin sortir-li a
l’alumnat en la realització de les tasques encomanades.
-Penjar al bloc la feina a realitzar així com la data de realització de les
proves escrites a més del tauló d’anuncis de l’institut.
-La prova escrita es valorarà amb un 70% i la feina realitzada un 30%.
14.5.-AVALUACIÓ DELS PENDENTS CIÈNCIES DE LA NATURA 3r d’ESO
Els alumnes de 4t d'ESO amb l'assignatura de 3r d'ESO pendent poden
trobar-se en uns dels següents casos:
A) Tot suspès.
B) Suspès només la part de biologia i geologia.
C) Suspès només la part de física i química.
Els caps dels departaments de Física i Química i de Ciències
Naturals seran els encarregats de comunicar als alumnes la part o parts
que han de recuperar.
Els treballs i la prova escrita es dividiran en dos blocs, una de
Física i Química i un altre de Biologia i Geologia.
Per recuperar la part de física i química i de biologia i geologia els
alumnes hauran de:
A.- Realitzar un treball de recuperació lliurat pel cap de departament,
amb posterioritat a l’entrega dels treballs es donarà un solucionari.
B.- Lliurar-lo fet abans de la realització de la prova escrita. (condició
necessària per assolir qualificació positiva i per poder realitzar la prova
escrita de recuperació).
C.- Obtenir un 4 o més a la part escrita.
D.- Obtenir al menys un 4 a la part de Física i Química o de Biologia i
Geologia i obtenir un 5 a la mitjana de les dos parts.
Avaluació extraordinària:
1.-Els alumnes que no hagin superat l’assignatura a l’avaluació
ordinària de Maig hauran de fer un treball que lliuraran abans de una
prova escrita a setembre. Per poder fer la prova escrita de setembre
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
155
hauran de lliurar el treball de setembre abans de la prova.
3.-A setembre només hauran d’examinar-se de la part de
l’assignatura amb nota menor que 5.
15.-ENFOCAMENTS METODOLÒGICS.
15.1.-Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les
competències bàsiques i als diferents nivells d'aprenentatge
Per al disseny de les activitats (tant dins l’aula com a fora) amb
atenció a les competències bàsiques i als diferents nivells
d’aprenentatge s’han seguit els següents criteris:
1. Adequació de l’activitat amb el contingut curricular del nivell.
2. Adequació de l’activitat amb el nivell acadèmic de l’alumnat.
3. Utilitat i relació de l’activitat amb el desenvolupament dels
continguts.
4. Motivació de l’alumnat per desenvolupar l’activitat.
5. Disposició dels recursos per la realització de l’activitat.
6. Garantia d’obtenció d’un rendiment positiu en la realització de
l’activitat.
15.2.-Criteris per l'organització del temps i dels espais. Formes
d'organització de l'aula.
Els criteris per l’organització del temps i dels espais és de caràcter
subjectiu, ja que cada professor dissenya les classes basant-se en les
característiques del grup i la disponibilitat del laboratori, encara que
els criteris bàsics són:
1. Tipus d’activitat a desenvolupar: teoria o pràctica de laboratori.
2. Tipus i nombre d’alumnat.
A més a més el desenvolupament d’un treball competencial, requereix
tenir en compte una organització temporal de les diferents activitats
establertes en les estratègies metodològiques que volem dur a terme.
En primer lloc, sempre hauríem d’establir una temporalització per a la
realització dels diferents tipus de treballs:
MOTIVACIÓ
Crear necessitats
TREBALL
SISTEMÀTIC
Individual
TREBALL
COOPERATIU
Grups
TREBALL
INSTRUMENTAL
Llegir, escriure i
calcular
Seguidament s’haurien de proposar dintre de la seqüència
metodològica activitats que ens ajuden a desenvolupar els diferents
tipus de pensaments:
ACTIVITAT ESTRATÈGIA PRODUCTE
Recordar Repetir, gravar, identificar, llistar,
seleccionar, localitzar, etiquetar, etc
Definició, diccionari,
lectura, articles, events,
enregistraments, etc.
Comprendre
Explicar, relacionar, descriure,
confirmar, discutir, inferir, convertir,
estimar, predir, etc.
Discurs, història, collage,
analogia, drama, resum,
pòster, esquema, gravació,
etc
Aplicar Modificar, construir, solucionar,
esbós, produir, etc.
Llista, escultura, fotografia,
previsió, il·lusió, diagrama,
projecte, puzle, dibuixos,
pel·lícula, etc
Analitzar
Ordenar, examinar, investigar,
comparar, categoritzar, diferenciar i
debatre,
Enquesta, sil·logisme,
model, conclusió, gràfic,
argument, qüestionari,
informe, etc
Avaluar Criticar, concloure, justificar, jutjar,
solucionar, assessorar, etc.
Valoració, autoavaluació,
discussió, recomanació,
enquesta
Crear
Combinar, generar, dissenyar,
composar, inventar, idear, formular,
originar, planejar, hipnotitzar, revisar
Poema, joc, informe,
article, dibuix, experiment,
llibre, cançó, invenció,
normes, principis, etc.
Finalment per completar la planificació temporal de tot el procés
hauríem de tenir en compte els següents aspectes:
INTERDISCIPLINARIETAT ATENCIÓ A LA
DIVERSITAT AUTONOMIA
INTERCULTURALITAT L’ÚS DE LES AUTOREGULACIÓ
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
157
TIC
Per a afavorir el desenvolupament de l’estratègia metodològica elegida
hem de establir uns espais i uns agrupaments adients dintre i fora de
l’aula:
Treball sistemàtic Individual.
Treball cooperatiu Grups heterogenis.
Establir rols.
Hem de rompre l’aïllament del centre proposant preguntes i problemes
propers i significatius per a l’alumnat i que per tant inciten a que el
procés d’ensenyament aprenentatge surti de l’aula i connecti amb
l’entorn, començant en el més pròxim, però sense perdre la perspectiva
globalitzadora actual.
Planificar l’ús de les TIC per a tenir accés als diferents recursos que ens
dóna el centre.
Generalment, les classes de taller de ciències experimentals de tercer
d’ESO es realitzen al laboratori de biologia o de química , ja que s’han
de realitzar moltes pràctiques.
Les classes teòriques de primer i segon de batxiller també es solen
desenvolupar al laboratori ja que així podem usar el projector i
l’ordinador portàtil per mostrar imatges d’internet o de l’ordinador .Amb
aquests grups no tenim problemes d’espai ja no arribam a superar els
quinze alumnes en els grups de biologia de batxiller.
En canvi , els grups de l’ESO són nombrosos i per això desenvolupen la
classe teòrica dins l’aula i els desdoblaments dins el laboratori.
Dins l’horari de cada grup de cada nivell de les matèries del
departament de biologia i geologia una de les hores està destinada al
laboratori per la realització de les pràctiques. Això vol dir que tots els
grups de l’ESO tenen desdoblament de pràctiques.
A primer de batxiller de biologia les pràctiques de laboratori les realitzen
dins l’assignatura de TEX i a segon de batxiller de biologia, degut al poc
temps disponible per impartir tota l’assignatura per selectivitat s'han tret
les pràctiques.
15.3.-ASSIGNATURES VINCULADES
Aquest aspecte fa referència a que els alumnes de batxillerat , per
poder cursar assignatures de la modalitat de Ciències de la Natura i la
Salut de segon de batxillerat hauran d’haver cursat les pròpies el curs
anterior per la continuïtat de la modalitat. És a dir, que si l’alumnat vol
estudiar Biologia de segon de batxillerat haurà d’haver estudiat i superat
positivament la Biologia i Geologia de primer de batxillerat.
En cas de què un alumne/a vulgui fer alguna de les assignatures de sa
nostra modalitat sense haver cursat l’assignatura vinculada el curs
anterior haurà de realitzar una prova de coneixements en la qual provi
que està preparat ja que té els coneixements per cursar la de segon
de batxillerat.
16-TRACTAMENT DE LLENGÜES
La llengua ens permet conèixer i comprendre la nostra realitat. És
per això que la llengua catalana, amb la riquesa de les seves variants
insulars, ha de ser la llengua vehicular per a l’ensenyament i
aprenentatge de les ciències naturals dins el context de les nostres Illes i
de l’entorn geogràfic i cultural més pròxim. És imprescindible el
coneixement de la terminologia científica, com també el de la
toponímia i dels noms populars de la biota illenca en la nostra llengua.
El primer objectiu de les ciències naturals en l’ESO ens diu que
l’alumnat ha de ser capaç de:
Comprendre i expressar missatges orals i escrits utilitzant la
terminologia científica bàsica, en català i en castellà, com també altres
sistemes de notació i representació propis de la comunicació científica.
Llavors, dintre dels criteris de qualificació en cadascun dels cursos i
dintre dels criteris de qualificació de pendents cal afegir que es tindrà
en compte l’expressió i les faltes d’ortografia en cadascun dels
instruments d’avaluació, podent afectar a la qualificació en cadascun
d’ells fins a un 10% de la nota.
17-Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació , la
comunicació i l'educació en valors
El nostre departament des de sempre ha volgut dirigir a l'alumnat
cap a la lectura com a font de coneixement autodidacta, és a
Programació de Ciències Naturals
Curs 2014-15
159
dir, com un valor afegit i imprescindible per l'aprenentatge, per
això el seu tractament el duem a terme a través de diverses
estratègies:
- Lectura de textos del llibre de la matèria a classe(especialment a
primer cicle per aclarir dubtes de comprensió)
- Lectura de fragments de llibres d'autors coneguts dins el món de la
ciència i biologia ( sobretot com a complement del tema tractat)
- Lectura de fragments d'articles de periòdics o publicacions
periòdiques o altres fonts literàries d'actualitat.
- Recomanació de lectura de llibres d'àmbit científic(sobretot a
alumant de batxiller per resoldre i ampliar els seus coneixements)
Igualment, treballam pel tractament de les noves tecnologies de la
informació, la comunicació i l'educació en valors fent ús dels recursos
informàtics de què disposa el centre i educant amb disciplina,
rigurositat i valorant l'oportunitat d'ensenyar i aprendre.
18.-ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.
PRIMER TRIMESTRE
NIVELL EDUCATIU Nom de l’activitat Descripció de
l’activitat
Data aproximada
de realització
Relació amb altres
departaments
1r d’ESO Xerrada consum sostenible
Novembre?
3r d’ESO
TCE Ses Estaques
Neteja del litoral
Oceana i
reconeixement
d‘espècies i recollida
de mostra
Octubre aprox.
(10:45-14:05h)
4t d’ESO
1r BATX Ses Estaques
Neteja del litoral
Oceana i
reconeixement
d‘espècies i recollida
de mostra
Octubre aprox.
(10:45-14:05h)
SEGON TRIMESTRE
NIVELL EDUCATIU Nom de l’activitat Descripció de l’activitat Data aproximada
de realització
Relació amb altres
departaments
1r d’ESO Es Amunts Itinerari de la vegetació
del Mediterrani
Març
3r d’ESO
4t d’ESO Es Amunts Març
TERCER TRIMESTRE
NIVELL EDUCATIU Nom de l’activitat Descripció de
l’activitat
Data aproximada
de realització
Relació amb altres
departaments
1r d’ESO
TOCA-TOCA RÈPTILS
Observació i
reconeixement de
rèptils
Maig
4t ESO
Ecosistema marí
Observació i estudi
del litoral a
Formentera
Maig
big+tecno
* Al llarg del curs s‘aniran afegint noves activitats o sortides que vagin sorgint.