programació de tecnologia -...

Departament de Tecnologia Programació Didàctica

Pàg.1

DDeeppaarrttaammeenntt

TTeeccnnoollooggiiaa

PPrrooggrraammaacciióó DDiiddààccttiiccaa

Curs 2014-2015


Pàg.2

ÍNDEX GENERAL

TECNOLOGIES .................................................................. 3

TALLER DE TECNOLOGIES ............................................ 65

ÀMBIT PRÀCTIC ............................................................... 72

TREBALL MONOGRÀFIC D‘INVESTIGACIÓ ................ 822

PQPI: ÀMBIT CIENTÍFIC- TECNOLÒGIC ........................ 85

PDC: ÀMBIT CIENTÍFIC .................................................103


Pàg.3

TECNOLOGIES

Educació Secundària Obligatòria

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 4

2. OBJECTIUS ................................................................................................................ 5

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES ................................................................. 7

4. CONTINGUTS ........................................................................................................ 11

5. UNITATS DIDÀCTIQUES. ORGANITZACIÓ I

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL ......................................................................... 16

6. METODOLOGIA ................................................................................................... 53

7. AVALUACIÓ ............................................................................................................. 56

8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ................................................................... 61

9. FOMENT DE LA LECTURA. ..................................................................... 62

10 . UTILITZACIÓ DE LES TIC. ................................................................... 62

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. .................... 63

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES .............................................. 64


Pàg.4

1. INTRODUCCIÓ El Reial Decret 1631/2006 del 29 de desembre, aprovat pel Ministeri d‘Educació i

Ciència (MEC) i que estableix l'ensenyament mínim de l'Educació Secundària Obligatòria com a conseqüència de la implantació de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), ha sigut desenvolupat a la Comunitat Valenciana pel Decret 112/2007, del 20 de juliol, amb què s‘aprova el currículum de l‘Educació Secundària Obligatòria per a aquesta comunitat.

Com ja analitzarem més endavant amb més deteniment, una de les novetats principals que aquesta llei incorpora a l‘activitat educativa prové de la nova definició de currículum, en concret a causa de la inclusió de les anomenades competències bàsiques, un concepte relativament nou en el sistema educatiu espanyol y en la seua pràctica educativa. Pel que fa, globalment, a la concepció que es té dels objectius, la metodologia i els criteris d‘avaluació, les novetats són aquelles que produeix, precisament, la seua interrelació amb aquestes competències, que orientaran el procés d‘ensenyament-aprenentatge.

El plantejament curricular d‘aquesta matèria en l'Educació Secundària Obligatòria pren com a principal punt de referència els mètodes i procediments de què s'ha servit la humanitat per a resoldre problemes i satisfer necessitats, és a dir, la tecnologia concebuda com el conjunt d‘activitats i coneixements científics i tècnics emprats per l‘ésser humà en la construcció o elaboració d‘objectes, sistemes o entorns. No en va ha impulsat el desenvolupament d‘aspectes molt diversos de les diferents civilitzacions històriques des dels seus orígens. Per això es contempla com a un procés que desenvolupa habilitats, destreses i mètodes que, per la seua part, permeten avançar des de la identificació i formulació d‘un problema tècnic fins a la seua solució constructiva, a més de recalcar una planificació que busque l‘optimització dels recursos y les solucions. L‘acceleració vertiginosa que s‘ha produït en el desenvolupament tecnològic de les últimes dècades (vivim en una era tecnològica) i l‘augment de protagonisme de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, que han relegat les tecnologies manuals, condicionen la necessitat formativa (educació i cultura tecnològica) en un cap on el ciutadà serà un agent actiu, bé com a consumidor o com a productor d‘innovacions; en conclusió, per a millorar la seua qualitat de vida. A més, ha de servir, a causa del seu interés general, per a superar la separació tradicional entre les matèries científiques i les humanístiques.

Per tant, la matèria de Tecnologies en l‘ESO basa el seu aprenentatge en l‘adquisició de coneixements i el desenvolupament de destreses que permeten tant la comprensió dels objectes tècnics com la intervenció sobre aquests objectes, modificant-los o creant-los, fomentant les aptituds innovadores en la recerca de solucions als problemes existents i sensibilitzant els alumnes en l‘aprofitament dels recursos (en conclusió, un coneixement integrat, basat metodològicament en la dialèctica coneixement-acció). De la mateixa manera, els alumnes han de fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines per a trobar, crear, analitzar, intercanviar i presentar la informació, cosa que no és exclusiva d‘aquesta matèria, sinó pròpia de totes les matèries, com es manifesta en l‘aprenentatge de competències. Una matèria com aquesta, amb un fort component procedimental i els continguts de la qual es renoven permanentment ha de plantejar-se des d‘uns paràmetres poc academicistes, si volem que servisca per a aconseguir els objectius previstos (la utilitat dels coneixements adquirits impulsa la motivació de l‘alumne).

La tecnologia, per la seua naturalesa i el seu desenvolupament històric,

constitueix un camp privilegiat d‘integració de sabers (és una matèria eminentment interdisciplinària) i manté una relació estreta amb altres matèries del currículum:


Pàg.5

ciències de la naturalesa, matemàtiques, ciències socials, etc. A més, facilita el desenvolupament d‘una sèrie d‘habilitats intel·lectuals imprescindibles per al progrés personal i intel·lectual (la capacitat de comunicació, de raonament, d‘organització i planificació, de treball en grup, etc.), així com la transició des de la vida escolar a la vida laboral (i, és clar, per als alumnes que el futur vagen a fer cursos formatius de grau mitjà). Aquesta matèria, en el quart curs de l‘etapa, podrà complementar els seus continguts mitjançant altres dues matèries de caràcter optatiu (Tecnologia i Informàtica).

2. OBJECTIUS

2.1. Objectius de l’etapa El decret 112/2007 indica que els objectius d'aquesta etapa educativa, formulats en termes de capacitats, són els següents:

a) Conèixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d‘una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l‘exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l‘aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d‘informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s‘estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l‘experiència.

h) Desenrotllar l‘esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l‘esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i


Pàg.6

d‘idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l‘estudi de la literatura d‘ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conèixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d‘Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conèixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conèixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conèixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salud dels hàbits d‘higiene, així com de l‘exercici físic i de l‘adequada alimentació, incorporant la pràctica de l‘esport i l‘educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l‘atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d‘expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

2.2. Objectius de la matèria L‘ensenyament de les Tecnologies en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:

1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.

2. Adquirir destreses tècniques i coneixements suficients per a l‘anàlisi, disseny i elaboració d‘objectes i sistemes tecnològics a travès de la manipulació, de forma segura i precisa, de materials i ferramentes.

3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament, conéixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d‘usar-los i controlar-los, entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcció i valorar les repercussions que ha generat la seua existència.

4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar la seua viabilitat i abast, utilitzant els mitjans tecnològics, recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.

5. Adoptar actituds favorables a la resolució de problemes tècnics, desenrotllant interés i curiositat cap a l‘activitat tecnològica, analitzant i valorant críticament la investigació, la innovació i el desenrotllament tecnològic i la seua influència en al societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i col·lectiu al llarg de la història de la humanitat.

6. Comprendre les funcions dels components físics d‘un ordenador i conéixer les maneres de connectar-los.


Pàg.7

7. Manejar amb desimboltura aplicacions informàtiques que permeten buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, usant de forma habitual les xarxes de comunicació.

8. Assumir de forma crítica i activa l‘avanç i l‘aparició de noves tecnologies, i incorporar-les al seu quefer quotidià, analitzant i valorant críticament la seua influència sobre la societat i el medi ambient.

9. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la busca de solucions, en la presa de decisions i en l‘execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació, tolerància i solidaritat.

10. Conéixer les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com les solucions més adequades que oferix el patrimoni tecnològic del mateix entorn.

11. Conéixer, valorar i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball i prendre consciència dels efectes que tenen sobre la salud personal i col·lectiva.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En la definició que la Llei Orgànica d‘Educació (LOE) fa del currículum, ens hi

trobem tant amb els components tradicionals (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d‘avaluació) com amb una novetat significativa: la introducció de les competències bàsiques. Aquest element passa a convertir-se en un dels aspectes orientadors del conjunt del currículum i, com a conseqüència, es converteix en orientador dels processos d‘ensenyament-aprenentatge, sobretot quan en un dels cursos d‘aquesta etapa educativa (segon d‘ESO) l‘alumne ha de participar en l‘anomenada avaluació de diagnòstic, on haurà de demostrar l‘adquisició de determinades competències. Independentment del fet que aquesta avaluació no tinga conseqüències acadèmiques per als alumnes, el fet que els seus resultats servisquen d‘orientació perquè els centres adopten decisions relatives als aprenentatges dels alumnes ens dóna una idea de com els processos educatius es veuran condicionats per aquest nou element en la línea de ser molt més funcionals. No hem d'oblidar tampoc que la decisió de si l'alumne obté o no el títol de graduat en ESO es basarà en si ha adquirit o no les competències bàsiques de l‘etapa i, per això, les competències acabaran per convertir-se en el referent de l‘avaluació de l‘alumne.

Moltes són les definicions que s‘han fet sobre aquest concepte novell, però totes elles destaquen el mateix: davant d‘un model educatiu centrat en l'adquisició de coneixements més o menys teòrics, desconnectats entre ells en moltes ocasions, un procés educatiu basat en l'adquisició de competències fa incidència, fonamentalment, en l'adquisició d'uns sabers imprescindibles, pràctics i integrats, sabers que els alumnes hauran de demostrar. En conclusió, una competència és la capacitat que es posa en pràctica i que es demostra per a integrar coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en contextos diferents.

Però hi ha un aspecte que s‘ha de destacar: l‘alumne, mitjançant el que sap, ha de demostrar que sap aplicar-ho, però, a més, que sap ser i estar. D‘aquesta forma veurem com una competència integra els diferents continguts que es treballen a l'aula (conceptes, procediments i actituds), exemple d'una formació integral de l'alumne. En conclusió, reconeixem que la institució escolar no prepara l'alumne només en el coneixement de sabers tècnics i científics, sinó que també ho fa com a ciutadà. Per això ha de demostrar una sèrie d‘actituds cíviques i intel·lectuals que impliquen el respecte als altres, a ser responsable, a treballar en equip...

També és important un altre aspecte, al qual, moltes vegades, no se li concedeix la importància que té: formar en competències permet enfrontar-se a la renovació constant de coneixements que es produeix en qualsevol àrea de coneixement. La


Pàg.8

formació acadèmica de l‘alumne té lloc en la institució escolar durant un nombre limitat d‘anys, però la necessitat de formació personal i professional no s‘acaba mai, raó per la qual una formació competencial en l‘ús, per exemple, de les tecnologies de la informació i la comunicació permetrà accedir a aquest instrument per a obtenir la informació que siga necessària en cada moment. Si, a més, tenim en compte que, molt sovint, és impossible tractar en profunditat tots els continguts del currículum, és clar que l‘alumne haurà de formar-se en aquesta competència. la d‘aprendre a aprendre.

Pel que fa al nostre sistema educatiu, es considera que les competències bàsiques que l'alumne ha de tenir quan acaba la seua escolaritat obligatòria a fi d‘enfrontar-se als reptes de la seua vida personal i laboral són les següents:

Competència en comunicació lingüística . Competència matemàtica. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència en el tractament de la informació i competència digital. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència per a aprendre a aprendre. Competència en autonomia i iniciativa personal.

Recollint els aspectes més significatius establerts pel currículum escolar, cada una

de les competències aporta els punts següents a la formació personal i intel·lectual de l‘alumne:

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA Suposa la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita i com a instrument d‘aprenentatge i d‘autoregulació del pensament, les emocions i la conducta, raó per la qual també contribueix a la creació d‘una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres i l‘entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb altres persones, apropar-nos a altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte quan es coneixen. En conclusió, aquesta competència lingüística és fonamental per a aprendre a resoldre conflictes per a aprendre a conviure. L‘adquisició d‘aquesta competència suposa el domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos i l‘ús funcional de, com a mínim, una llengua estrangera.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Aquesta competència consisteix en l'habilitat per a utilitzar els números i les seues operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i raonament matemàtic, per a produir i interpretar informacions, per a ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral. L‘adquisició d‘aquesta competència suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic i integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC


Pàg.9

És l'habilitat per a interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l‘acció humana, de tal manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l‘activitat dirigida a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius.

En definitiva, aquesta competència implica l‘adquisició d'un pensament científic-racional que permet interpretar la informació i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal, així com l‘ús de valors ètics a l‘hora de prendre decisions personals i socials.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I

COMPETÈNCIA DIGITAL Són les habilitats per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i per a transformar-la en coneixement. Incorpora diferents aspectes, que van des de l‘accés i selecció de la informació fins al seu ús i transmissió en diferents suports una vegada tractada, inclosa la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per a informar-se, i comunicar-se. L‘adquisició d‘aquesta competència suposa, almenys, la utilització de recursos tecnològics per a resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació de què es disposa.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Aquesta competència permet viure en societat, comprendre la realitat social del món on vivim i exercir la ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten les persones per a conviure en societat, relacionar-se amb els altres, cooperar, comprometre‘s i enfrontar-se als conflictes. Per això, adquirir-la suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l‘altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En suma, implica comprendre la realitat social on vivim, afrontar els conflictes amb valors ètics i exercir els drets i els deures ciutadans des d‘una actitud solidària i responsable.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA

Aquesta competència implica conéixer, apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, fer-les servir com a font de gaudi i enriquiment personal i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir de l‘art i d‘altres manifestacions culturals, tenir una actitud oberta i receptiva davant de la realitat artística plural, conservar el patrimoni cultural comú i fomentar la capacitat creadora pròpia.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDRE

Aquesta competència suposa, d‘una banda, iniciar-se en l‘aprenentatge i, d‘una altra banda, ser capaç de seguir aprenent de manera autònoma, així com buscar respostes que satisfacen les exigències del coneixement racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant d'un mateix problema i trobar-hi motivació per a buscar-les des de diversos enfoques metodològics.


Pàg.10

En suma, implica la gestió de les capacitats pròpies des d‘una òptica de cerca d‘eficàcia i el maneig de recursos i tècniques de treball intel·lectual.

COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

Aquesta competència fa referència a la possibilitat d‘optar amb criteri propi i dur a terme les iniciatives necessàries per a desenvolupar l‘opció escollida y fer-se‘n responsable, tant en l‘àmbit personal com en l‘àmbit social o laboral. L‘adquisició d‘aquesta competència implica ser creatiu, innovador, responsable i crític en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.

En una competència no hi ha sabers que s‘adquireixen exclusivament en una matèria determinada i només serveixen per a ella. Amb tot el que l‘alumne aprén en les diferents matèries (i no només en la institució escolar) construeix un bagatge cultural i d‘informació que li ha de servir per al conjunt de la seua vida, que ha de ser capaç de fer servir en moments determinats i situacions diferents. Per això, qualsevol d‘aquestes competències poden aconseguir-se, si no en totes, sí en la majoria de les matèries curriculars, i també per aquesta raó, en totes aquestes matèries podrà utilitzar i aplicar les competències, independentment de en quines haja pogut adquirir-les (transversalitat). Amb l‘excepció de la competència cultural i artística, la resta de competències mencionades anteriorment estan presents en el currículum d‘aquesta matèria, de forma desigual, lògicament, però totes i cada una d‘elles fan una aportació important a la formació de l'alumne; no podia ser d'una altra manera a causa del caràcter eminentment integrador dels seus continguts.

L‘avaluació de competències bàsiques és un model d‘avaluació diferent al dels criteris d‘avaluació, tant perquè s‘aplica en diferents moments d‘altres avaluacions, com perquè la seua finalitat, tot i ser complementària, és distinta. Si partim del fet que les competències bàsiques suposen una aplicació real i pràctica de coneixements, habilitats i actituds, la forma de comprovar o avaluar si l‘alumne les ha adquirides consisteix en reproduir situacions d‘aplicació tan reals com siga possible; en aquestes situacions, el més habitual és que l‘alumne faça servir aquest bagatge acumulat (tot tipus de continguts), però que responga, sobretot, a situacions pràctiques. D‘aquesta manera, quan avaluem competències, estem avaluant preferentment, però no únicament, procediments i actituds.

CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Esta matèria contribuïx a l‘adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic, per mitjà de l‘adquisició dels coneixements necessaris per a la comprensió i l‘exercici de l‘activitat tecnològica, l‘anàlisi d‘objectes i sistemes tecnològics, i les destreses que permeten la seua manipulació i transformació.

La contribució a l’autonomia i iniciativa personal s‘articula especialment en la possibilitat d‘emular processos de resolució de problemes a través d‘una metodologia de projectes. Esta metodologia necessita que l‘alumnat s‘enfronte a estos problemes en forma autònoma i creativa, i la necessitat de diverses estratègies d‘organització interpersonal oferix nombroses oportunitats per a desenrotllar qualitats personals, tant individuals com en el tracte social.


Pàg.11

La matèria contribueix específicament en el tractament de la informació i competència digital per mitjà de diversos blocs específics de continguts. És imprescindible el seu ús no com a finalitat, sinó com a ferramenta del procés d‘aprenentatge.

La contribució a l‘adquisició de la competència social i ciutadana, s‘articula al voltant dels processos de resolució tècnica de problemes, dotant-se d‘habilitats i estratègies sòciocognitives com ara les comunicatives, l‘autocontrol, i les habilitats de resolució de problemes i conflictes. Un bloc específic tracta d‘entendre els aspectes socials del fenomen tecnològic, i, per tant, afavorix el coneixement de l‘organització i el funcionament de les societats.

L‘anàlisi dels objectes tecnològics existents i l‘emulació de processos de resolució de problemes permeten l‘ús instrumental i contextualitzat de ferramentes matemàtiques, a més dels continguts específics com són el mesurament i el càlcul de magnituds bàsiques, l‘ús d‘escales, la lectura i interpretació de gràfics i la resolució de problemes basats en l‘aplicació d‘expressions matemàtiques.

La competència en comunicació lingüística és una contribució que es realitza a través dels processos d‘adquisició de vocabulari, busca, anàlisi i comunicació d‘informació propis de qualsevol matèria. La contribució específica radica en l‘elaboració dels documents propis del projecte tècnic.

A l‘adquisició de la competència per a aprendre a aprendre es contribueix per mitjà d‘una metodologia específica de la matèria que incorpora l‘anàlisi dels objectes i l‘emulació de processos de resolució de problemes com a estratègies cognitives.

4. CONTINGUTS 4.1. 1r ESO I. Procés de resolució de problemes tecnològics

1. Introducció al projecte tècnic i les seues fases. El procés inventiu i de disseny: identificació del problema o necessitat, exploració i investigació de l‘entorn, busca d‘informació, disseny, planificació i organització de tasques, gestió i valoració de treballs.

2. Disseny, planificació i construcció de models per mitjà de l‘ús de materials, ferramentes i tècniques estudiades.

3. Ús de processador de text i ferramentes de presentacions per a l‘elaboració i difusió del projecte.

II. Maquinari i programari

1. Elements que constituïxen un ordinador. Unitat central i perifèrics. Funcionament, maneig bàsic i la seua connexió.

2. Sistema operatiu. Emmagatzemament, organització i recuperació de la informació en suports físics, locals i extraïbles.

3. Dispositius que intercanvien informació amb l‘ordinador: càmeres digitals, memòries externes, PDA i telèfons mòbils.


Pàg.12

4. L‘ordinador com a ferramenta d‘expressió i comunicació d‘idees. Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics de programes com a processadors de text i ferramentes de presentacions.

III. Tècniques d‘expressió i comunicació

1. Instruments de dibuix per a realitzar esbossos i croquis. Suports i formats. 2. Anàlisi d‘objectes senzills per mitjà de la descomposició en vistes. Introducció a

la representació en perspectiva. 3. Utilització de l‘ordinador com a ferramenta d‘expressió gràfica.

IV. Materials d‘ús tècnic

1. Materials d‘ús habitual: classificació general. Materials naturals i transformats. 2. La fusta: constitució. Propietats i característiques. Fustes d‘ús habitual.

Identificació de fustes naturals i transformades. Derivats de la fusta: paper i cartó. Taulers artificials. Aplicacions més comunes de les fustes naturals i manufacturades.

3. Tècniques bàsiques i industrials per al treball amb fusta. Maneig de ferramentes fent-ne un ús segur. Elaboració d‘objectes senzills utilitzant la fusta i els seus transformats com a matèria fonamental.

4. Repercussions mediambientals de l‘explotació de la fusta. 5. Materials fèrrics: el ferro. Extracció. Fosa i acer. Obtenció i propietats

característiques: mecàniques, elèctriques i tèrmiques. Aplicacions. 6. Metalls no fèrrics: coure i alumini. Obtenció i propietats característiques:

mecàniques, elèctriques i tèrmiques. Aplicacions. 7. Identificació dels materials metàl·lics d‘ús comú. 8. Tècniques bàsiques i industrials per al treball amb metalls. Conformació, unió i

acabat. Tractaments. Maneig de ferramentes fent-ne un ús segur. 9. Repercussions mediambientals de l‘explotació de metalls. 10. Treball en l‘aula taller amb materials comercials i reciclats.

V. Estructures

1. Tipus d‘estructures resistents: massives, entramades, triangulars i penjades. Estructures de barres. Triangulació. Tipus de suport.

2. Esforços bàsics: tipus. Elements resistents. Aplicacions. 3. Anàlisi de comportaments estructurals per mitjà del disseny, planificació i

construcció de distints models d‘estructures. VI. Mecanismes

1. Màquines simples: palanques i corrioles. 2. Descripció i funcionament de mecanismes de transmissió i transformació de

moviments: corrioles, engranatges, caragol sense fi, pinyó i cremallera, excèntrica, roda excèntrica, biela i maneta. Relació de transmissió. Aplicacions.

3. Anàlisi del funcionament en màquines simples i simuladors físics i informàtics. 4. Aplicacions en projectes i maquetes, seguint el procés de resolució tècnica de

problemes. VII. Electricitat i electrònica

1. Introducció al corrent elèctric continu, definició i magnituds bàsiques: voltatge, resistència i intensitat.

2. Descripció de circuits elèctrics simples: funcionament i elements. Introducció al circuit en sèrie i en paral·lel. Simbologia.

3. Efectes del corrent elèctric: llum i calor. Anàlisi d‘objectes tècnics que apliquen estos efectes.


Pàg.13

4. Muntatge de circuits elèctrics senzills. Utilització d‘esquemes, materials i ferramentes. Simuladors físics i informàtics.

5. Valoració crítica dels efectes de l‘ús de l‘energia elèctrica sobre el medi ambient.

VIII. Tecnologies de la comunicació. Internet

1. Internet: conceptes, terminologia, estructura i funcionament. 2. L‘ordinador com a mitjà de comunicació: Internet i pàgines web. Ferramentes i

aplicacions bàsiques per a la busca, descàrrega, intercanvi i difusió de la informació. Correu electrònic, xats i altres.

3. Busca selectiva i crítica d‘informació a través d‘Internet. IX. Energia i la seua transformació

1. Fonts d‘energia: classificació general. Energies renovables i no renovables. Avantatges i inconvenients.

2. Energies no renovables. Combustibles fòssils: petroli, carbó i gas natural. 3. Transformació d‘energia tèrmica en mecànica: la màquina de vapor, el motor

de combustió interna, la turbina i el reactor. Descripció i funcionament. X. Tecnologia i societat

1. La tecnologia com a resposta a les necessitats humanes: fonament del quefer tecnològic.

2. Introducció a l‘estudi de l‘entorn tecnològic i productiu de la Comunitat Valenciana.

4.2. 3r ESO I. Procés de resolució de problemes tecnològics

1. Documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte. 2. Disseny, planificació i construcció de prototips per mitjà de l‘ús de materials,

ferramentes i tècniques estudiades. 3. Ús de full de càlcul i ferramentes gràfiques per a l‘elaboració, desenrotllament i

difusió del projecte. 4. Anàlisi i valoració de les condicions de l‘entorn de treball. Aplicació de les

normes de seguretat a l‘aula taller. II. Hardware i software

1. Instal·lació, desinstal·lació i actualització de programes. Realització de tasques bàsiques de manteniment del sistema. Gestió de recursos compartits en xarxes locals.

2. Ferramentes bàsiques per al dibuix vectorial i el grafisme artístic. 3. Coneixement i aplicació de terminologia i procediments bàsics de fulls de

càlcul. Fórmules. Elaboració de gràfiques. 4. L‘ordinador com a recurs per a l‘organització de la informació: gestor de bases

de dades. Busca d‘informació, creació i actualització d‘una base de dades. III. Tècniques d‘expressió i comunicació

1. Sistemes senzills de representació. Vistes i perspectives. Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Acotació.


Pàg.14

2. Metrologia i instruments de mesura de precisió: calibre i micròmetre. Coneixement i ús dels dits instruments de mesura.

3. Aplicacions de dibuix assistit per ordinador. IV. Materials d‘ús tècnic

1. Introducció als plàstics. Classificació. Obtenció. Propietats característiques. Identificació en objectes d‘ús habitual. Aplicacions industrials i en habitatges.

2. Tècniques bàsiques i industrials per al treball amb plàstics. Conformació i unió. Ferramentes i ús segur d‘estes.

3. Materials de construcció: petris i ceràmics. Propietats característiques. Identificació. Aplicacions.

4. Treball en l‘aula taller amb materials comercials i reciclats. V. Electricitat i electrònica

1. Llei d‘Ohm. Potència i energia elèctrica. 2. Circuit en sèrie, paral·lel i mixt. 3. Corrent continu i corrent altern. Estudi comparat. 4. Electromagnetisme. Aplicacions: electroimant. Dinamo, motor de corrent

continu, relé i alternador. 5. Aparells de mesura: voltímetre, amperímetre i polímetre. Realització de

mesuraments senzills. 6. Muntatge de circuits característics. 7. Introducció a l‘electrònica bàsica: la resistència, el condensador, el díode i el

transistor. Descripció de components i muntatges bàsics. 8. Valoració dels efectes de l‘ús de l‘energia elèctrica sobre el medi ambient.

VI. Tecnologies de la comunicació. Internet

1. L‘ordinador com a mitjà de comunicació intergrupal: comunitats i aules virtuals. Internet: fòrums, blocs, sistema wiki i elaboració de pàgines web.

2. Actitud crítica i responsable cap a la propietat i la distribució del software i de la informació: tipus de llicències d‘ús i distribució.

3. Introducció a la comunicació amb fils i sense. L‘espai radioelèctric. Satèl·lits i les seues aplicacions civils.

4. Introducció a la telefonia, ràdio i televisió. El seu ús responsable. VII. Energia i la seua transformació

1. Energia elèctrica: generació, transport i distribució. 2. Centrals. Descripció i tipus de centrals hidroelèctriques, tèrmiques i nuclears.

Tractaments dels residus. 3. Energies renovables: sistemes tècnics per a l‘aprofitament de l‘energia eòlica,

solar, mareomotriu i de la biomassa. Importància de l‘ús d‘energies alternatives. 4. Energia i medi ambient. Eficiència i estalvi energètic. Impacte mediambiental de

la generació, transport, distribució i ús de l‘energia. VIII. Control i robòtica

1. Introducció i evolució dels sistemes automàtics: mecanització, automatització i robotització.

2. Elements bàsics d‘un sistema de control. Mètodes i exemples de sistemes de control.

3. Arquitectura d‘un robot: parts fonamentals. Sensors i actuadors. 4. Control d‘un automatisme per ordinador. Targetes controladores. Diagrames de

flux. Introducció a la programació. IX. Tecnologia i societat


Pàg.15

1. Tecnologia i medi ambient: impacte ambiental del desenrotllament tecnològic. Contaminació. Esgotament dels recursos energètics i de les matèries primeres. Tecnologies correctores. Desenrotllament sostenible.

4.3. 4t ESO

I. Resolució de problemes tècnics. 1. L'anàlisi d'objectes com a font d'informació tecnològica. 2. Tasques i seqüència de les operacions d'un procés. 3. L'ordinador en l'organització i gestió de l'aula-taller. 4. Producció i distribució de béns. El mercat.

II. Tècniques d'expressió i comunicació gràfica. 1. Introducció al dibuix assistit per ordinador: Dibuix en dues dimensions. 2. Conjunts i despeces d'objectes senzills.

III. Electricitat i electrònica. 1. Sistemes electrònics: Blocs (entrada, eixida, procés). El circuit imprés.

Dispositius d'entrada: interruptors, resistències que varien amb la llum i la temperatura. Dispositius d'eixida: Zumbador, relé, led.

2. Font d'alimentació bàsica. 3. Dispositius de procés: Els circuits integrats. Funcions i classes. Introducció als

circuits lògics. 4. Importància de l'electrònica en l'àmbit de la llar, escolar i industrial.

IV. Tecnologies de la informació.

1. L'ordinador com a dispositiu de control: senyals analògics i digitals. Adquisició de dades. Programes de control.

2. Tractament de la informació numèrica a través de fulls de càlcul. 3. Comunicació entre ordinadors: xarxes informàtiques.

V. Tecnologies de la comunicació. 1. Xarxes de comunicació. Comunicació sense fil: grans xarxes de comunicació. 2. Comunicació via satèl·lit, telefonia mòbil. Descripció i principis tècnics.

VI. Internet i comunitats virtuals. 1. Internet. Descripció. Principis tècnics del seu funcionament. 2. Comunitats i aules virtuals.

VII. Control i robòtica. 1. Elements que componen un sistema de control. Percepció de l'entorn: sensors

emprats habitualment. 2. Llenguatges de control de robots: programació. 3. Realimentació del sistema.

VIII. Tecnologia i societat. 1. Tecnologia i el seu desenvolupament històric: fites fonamentals. Revolució

neolítica, revolució industrial, acceleració tecnològica del segle XX. 2. Interrelació entre tecnologia i canvis socials i laborals: valoració crítica. 3. Evolució dels objectes tècnics amb el desenvolupament dels coneixements

científics i tecnològics, les estructures socioeconòmiques i la disponibilitat de distintes energies.


Pàg.16

5. UNITATS DIDÀCTIQUES. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

5.1. 1r ESO

UNITAT 1. LA TECNOLOGIA.

Competències

Coneixement i interacció amb el món físic - Conéixer i utilitzar el procés de resolució tècnica de problemes i la seua aplicació per

a identificar i donar resposta a diferents necessitats. - Manipular (muntar, desmuntar, posar en marxa, parar, etc.) objectes amb precisió i

seguretat. Tractament de la informació i competència digital - Obtindre, analitzar i seleccionar la informació útil per a abordar un projecte. Comunicació lingüística - Adquirir el vocabulari específic relacionat amb la unitat. Matemàtica - Estimar el cost aproximat de la realització d‘un projecte. Social i ciutadana - Treballar en grup i desenvolupar habilitats per a les relacions humanes que

afavorisquen la discussió d‘idees, la gestió de conflictes i la presa de decisions davall una actitud de respecte i tolerància.

Aprendre a aprendre - Identificar i plantejar problemes rellevants. - Establir les relacions entre la tecnologia i altres àrees del coneixement. - Representar aquests objectes o sistemes mitjançant esquemes i dibuixos. Autonomia i iniciativa personal - Idear i dissenyar objectes o sistemes capaços de resoldre un problema. - Avaluar els resultats aconseguits en comparació amb els objectius proposats.

Objectius

- Delimitar el camp de treball de la tecnologia. - Presentar els diferents productes de l‘activitat tecnològica. - Habituar-se a observar, analitzar i utilitzar l‘entorn tecnològic. - Analitzar objectes, sistemes i entorns tecnològics per a comprendre‘n el

funcionament, control i aplicacions. - Valorar els beneficis i inconvenients que es deriven de l‘activitat tecnològica. - Descriure la forma característica de resoldre els problemes que empra la tecnologia. - Emprar tècniques de treball en equip: per a la presa de decisions, per a la generació

d‘idees, per a la resolució de conflictes, etc.

- Explicar la forma en què es treballa a l‘aula taller, així com les principals normes d‘higiene i seguretat en la manipulació de ferramentes i materials.

- Dissenyar i construir un objecte que complisca uns requisits establits per endavant.


Pàg.17

- Fabricar objectes senzills emprant el paper i el cartó com a materials fonamentals. Continguts - La tecnologia i els seus productes. Definició de tecnologia. Els productes de la

tecnologia. Avantatges i inconvenients dels productes tecnològics. - L’aula taller de tecnologia. Com és l‘aula taller. Alguns elements de l‘aula taller. - Com es treballa a l’aula taller. Normes generals. Sobre l‘entrada i eixida del taller.

Sobre l‘ús de ferramentes i màquines. Sobre la gestió dels materials. Sobre l‘arreplega i la neteja. Normes de seguretat.

- El treball d’equip. Consells per al bon funcionament de l‘equip. Com prendre decisions. Els encarregats.

- Les fases d’un projecte tècnic. Definir el problema. Buscar solucions. Dissenyar. Planificar. Construir. Provar l‘objecte i avaluar-lo. Comunicar-ne els resultats.

- La memòria del projecte. Elements de la memòria. El pressupost. - Construcció d’una politja manovella. Criteris d’avaluació - Esmenta exemples de necessitats humanes i de productes tecnològics que pretenen

satisfer-les. - Enumera els avantatges i els inconvenients d‘alguns productes tecnològics

representatius. - Descobrix en l‘entorn quotidià problemes que es podrien resoldre amb un producte

tecnològic. - Analitza, d‘acord amb una pauta determinada, la constitució física, el funcionament,

les aplicacions pràctiques, etc., de diferents objectes tecnològics. - Comunica les idees i suggeriments als companys de l‘equip de treball. - Repartix tasques, pren decisions i assigna responsabilitats en el grup de treball. - Planifica la forma en què es durà a terme la fabricació d‘un objecte. - Fabrica peces i objectes senzills amb cartó i goma d‘enganxar, emprant-hi el regle,

les tisores i el cúter. - Respecta les normes de funcionament, seguretat i higiene en el treball dins de l‘aula

taller.

UNITAT 2. EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ GRÀFICA

Competències Coneixement i interacció amb el món físic - Resoldre problemes on intervinguen els objectes i la seua posició. - Elaborar i interpretar representacions a escala, per a obtindre o comunicar

informació relativa a l‘espai físic. - Aplicar les principals tècniques, recursos i convencions del dibuix tècnic en

l‘elaboració de plànols relacionats amb el desenvolupament dels projectes. Comunicació lingüística - Comunicar informacions de forma oral o escrita amb l‘ajuda de dibuixos, tecnologia

multimèdia, maquetes, etc. - Utilitzar la terminologia adequada per a redactar informes i documents tècnics.


Pàg.18

Matemàtica - Fer estimacions aproximades de les magnituds més usuals. - Amidar longituds i calcular superfícies durant el procés de fabricació de peces. - Utilitzar els coneixements geomètrics en l‘elaboració de dissenys i plànols. Aprendre a aprendre - Utilitzar el dibuix com a mitjà de síntesi, expressió i comunicació d‘idees. Autonomia i iniciativa personal i competència emocional - Valorar la col·laboració i el treball cooperatiu en la realització de projectes. Cultural i artística - Apreciar en la naturalesa, l‘art, les ciències i les tecnologies, els aspectes que es

poden expressar i comprendre per mitjà de la geometria. Objectius - Descriure objectes, sistemes i entorns tecnològics utilitzant diferents tipus de

dibuixos: esbossos, croquis, esquemes, etc. - Conéixer i utilitzar correctament els materials i instruments bàsics de dibuix tècnic. - Representar a mà alçada objectes i sistemes tècnics, emprant el sistema de

representació més adequat, tenint en compte la proporció i incorporant recursos que milloren la qualitat dels dibuixos i n‘augmenten la força comunicativa.

- Llegir i interpretar dibuixos tècnics senzills. - Amidar i traçar peces dins del context de realització d‘un projecte. - Dissenyar i construir un retallable. - Realitzar memòries tècniques senzilles sobre la gènesi, el desenvolupament i els

resultats de projectes tècnics. Continguts - L’expressió gràfica d’idees. Els dibuixos. El dibuix tècnic. Els esquemes i

diagrames. Les maquetes i els prototips. Les imatges generades amb ordinador. - El paper i els estris de dibuix. El paper. Els estris de dibuix. - Les plantilles i els regles. Ús de les plantilles i dels regles. Traçar paral·leles.

Traçar perpendiculars. Construir angles amb l‘escaire i el cartabó. Construir un angle amb el transportador.

- El compàs. Construccions fetes amb compàs. Altres tipus i usos del compàs. - L’esbós i el croquis. Acotació i cotes. - Les vistes i els especejaments. Les vistes d‘un objecte. Els especejaments. El full

d‘especejament. - Els dibuixos en perspectiva. Dibuixar les tres dimensions. Dibuix en perspectiva

isomètrica. Dibuix en perspectiva cavallera. - L’amidament i el traçament de peces. La importància d‘amidar. Amidament de

longituds. El traçament de peces. - Construcció d’un retallable. Criteris d’avaluació - Dissenya objectes senzills i els representa mitjançant dibuixos, incloent-hi les

especificacions necessàries perquè una altra persona siga capaç de fabricar-los. - Descriu, utilitzant diferents tècniques i suports, algunes de les característiques d‘un


Pàg.19

objecte. - Representa a mà alçada objectes emprant les vistes necessàries per a poder

descriure les parts i elements fonamentals que el constituïxen, o bé recorrent a la perspectiva, quan siga necessari.

- Valora la pulcritud, la senzillesa, la creativitat, el sentit estètic, l‘harmonia... en la realització dels documents i projectes tècnics.

- Amida i traça peces utilitzant correctament els instruments adequats per a cada material.

- Elabora documents tècnics senzills sobre els objectes que fabrica a l‘aula de Tecnologia: esbossos, pressupost, detalls constructius, etc.

UNITAT 3. ELS MATERIALS D’ÚS TÈCNIC.

Competències Coneixement i interacció amb el món físic - Realitzar assajos per a estimar la idoneïtat d‘un material per a una aplicació

determinada. - Conéixer els avantatges i els inconvenients de l‘ús d‘alguns materials representatius. Tractament de la informació i competència digital - Resumir informació en forma de taules. Comunicació lingüística - Sintetitzar en un text únic la informació continguda en un conjunt de documents. Matemàtica - Aplicar els coneixements geomètrics en el traçat de peces, amb la intenció

d‘aprofitar al màxim el material. - Estimar el valor d‘una magnitud. Social i ciutadana - Respectar les normes i criteris establits per a l‘ús i control de les ferramentes i

materials de l‘aula de tecnologia. Aprendre a aprendre - Mantindre net i ordenat el lloc de treball. Autonomia i iniciativa personal i competència emocional - Aportar materials a la dotació de l‘aula taller. - Reciclar i reutilitzar materials. Cultural i artística - Valorar les qualitats estètiques i el potencial expressiu dels diferents materials. Objectius - Presentar les característiques principals (propietats, formes comercials, aplicacions,

etc.) dels materials més habituals. - Relacionar les propietats dels materials amb els seus usos. - Realitzar assajos senzills per a determinar el comportament de certs materials

enfront dels esforços, la calor, el corrent elèctric, l‘acció dels productes químics, etc.


Pàg.20

- Ressaltar la importància econòmica i social de la reutilització de materials. - Seleccionar els recursos necessaris (materials, ferramentes, màquines,

components...) per a la realització d‘un projecte tècnic, atenent-ne la disponibilitat, cost, funcionament i altres característiques.

Continguts - Els materials i les matèries primeres. Les matèries primeres. La transformació

dels materials. Formes comercials dels materials. - L’elecció de materials. Quins factors cal tindre en compte per a triar un material?

Les propietats dels materials. Propietats d‘interés tècnic. Propietats mecàniques. Criteris d’avaluació - Reconeix els materials de què estan fets els objectes que ens rodegen. - Selecciona correctament els materials i les ferramentes a emprar en la construcció

dels diferents objectes i sistemes tècnics. - Utilitza correctament les ferramentes manuals i les tècniques necessàries, en la

construcció dels objectes i sistemes tècnics que es requerixen per al desenvolupament dels projectes.

- Respecta les normes i els criteris establits per a l‘ús i control de les ferramentes i materials de l‘aula de tecnologia.

UNITAT 4. LA FUSTA

Competències Coneixement i interacció amb el medi físic - Desenvolupar destreses i habilitats per a manipular materials i ferramentes amb

precisió i seguretat. Tractament de la informació i competència digital - Interpretar imatges i il·lustracions. - Localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar i presentar informació. Comunicació lingüística - Exposar en públic les conclusions obtingudes en un treball d‘investigació sobre algun

dels aspectes que es tracten en la unitat. Matemàtica - Amidar longituds i calcular superfícies durant el procés de fabricació de peces. Social i ciutadana - Adquirir i fomentar actituds de consum responsable. - Mantindre ordenat i net el lloc de treball. Aprendre a aprendre - Relacionar els coneixements adquirits en les diferents àrees. Autonomia i iniciativa personal i competència emocional - Aportar materials a la dotació de l‘aula taller.


Pàg.21

Cultural i artística - Reconéixer el poder expressiu dels metalls i l‘impacte visual que produïxen els

objectes i estructures fabricats amb aquests. Objectius - Descriure les principals característiques (origen, propietats, tipus, presentació

comercial, aplicacions, etc.) de la fusta i els seus transformats. - Explicar les normes de seguretat per a la manipulació adequada de la fusta i els

seus derivats i les ferramentes necessàries per al treball amb aquests materials. - Fabricar objectes senzills emprant la fusta i els seus transformats com a material

fonamental. - Descriure les principals màquines eina o ferramenta que s‘empren per a treballar la

fusta i els processos que s‘hi duen a terme. - Destacar la importància de la fusta com a recurs natural renovable i la necessitat

d‘adoptar mesures encaminades a la seua conservació. Continguts - La fusta. Composició de la fusta. Tipus de fusta. Formes comercials de la fusta. - Els derivats de la fusta. El paper. El cartó. El suro. Els taulers artificials. - Fabricació manual amb fusta. Traçament i tallament. Amidament i traçament de les

peces. Marcatge de les peces. Subjecció de les peces. Ferramentes de tall. Tallament amb a serra de vogir. Tallament amb el xerrac.

- Fabricació manual amb fusta. Desbast. Raspallat. Llimada. Poliment. Trepatge. - Fabricació manual amb fusta. Unions i acabaments. Encolada. Encolada amb

cola termofusible. Clavament. Caragolament. Encaixos. Preparació de superfícies. Pintada o envernissada.

- Treball de la fusta amb màquines ferramenta. Tallament. Trepatge. Mecanització. Caragolat. Fregada. Seguretat en l‘ús de màquines ferramenta.

- Impacte ambiental de l’obtenció, l’ús i el rebuig de la fusta. Obtenció de la fusta. Fabricació del paper. Impacte ambiental de l‘explotació de la fusta.

Criteris d’avaluació - Persevera davant de les dificultats i els obstacles trobats en el desenvolupament del

projecte tècnic. - Fabrica peces que s‘ajusten a una sèrie d‘especificacions prèvies (dimensions,

material, etc.) emprant les ferramentes i tècniques adequades. - Reconeix les principals màquines ferramenta utilitzades en el treball amb fusta a

l‘aula taller i sap quina n‘és la utilitat i les precaucions necessàries durant el seu ús. - Explica l‘impacte ambiental que suposa l‘obtenció, l‘ús i el rebuig de la fusta i els

seus derivats.


Pàg.22

UNITAT 5. ESTRUCTURES

Competències Coneixement i interacció amb el món físic - Ús de maquetes, prototips i models per a representar o explicar la realitat. - Construir objectes amb materials reutilitzats o reciclats. Tractament de la informació i competència digital - Generar documents escrits o gràfics relacionats amb l‘activitat desenvolupada a

l‘aula mitjançant aplicacions informàtiques senzilles. Comunicació lingüística - Comprendre i seguir correctament un conjunt d‘instruccions. - Adquirir el vocabulari corresponent a la unitat. Matemàtica - Interpretar representacions a escala (plànols, mapes, maquetes, etc.) per a obtindre i

comunicar informació relativa a l‘espai físic. - Amidar o calcular magnituds en el context de realització dels projectes. Social i ciutadana - Organitzar i participar solidàriament en tasques d‘equip. Aprendre a aprendre - Organitzar temps i tasques. Autonomia i iniciativa personal i competència emocional - Planificar i dur a terme projectes. Cultural i artística - Considerar de forma equilibrada els valors tècnics, funcionals i estètics de les

estructures. - Estimar el possible impacte ambiental d‘una estructura. Objectius - Conéixer els elements bàsics en l‘àmbit de les estructures resistents: biga, columna,

escaire i tirant. - Estudiar diverses estructures la consistència de les quals s‘aconseguix mitjançant la

forma, la secció i la disposició donada als diferents materials i elements utilitzats en la seua construcció.

- Identificar els diferents tipus d‘esforços a què es troben sotmesos els elements que componen una estructura.

- Dissenyar i construir elements estructurals (suports, bigues, tirants i escaires), i analitzar-ne la resistència a diferents tipus d‘esforços.

- Dissenyar i construir una estructura capaç de suportar un pes establit per endavant. Continguts


Pàg.23

- Les estructures. Definició d’estructura. Tipus d‘estructures (massives, voltades,

laminades, de carcassa). Estructures de carcassa (entramades, triangulars, penjades).

- Càrregues i esforços. Forces que actuen sobre les estructures. Esforços (tracció, complexió, flexió, torsió, tallament). Anàlisi d‘esforços.

- Elements resistents. Els elements resistents (pilars, bigues, tirants, escaires, diagonals, arcs). Altres elements resistents (llindes, contraforts, voltes, cúpules, membranes, columnes, plaques).

- Construcció d’estructures estables. Problemes que resolen les estructures. Condicions que ha de reunir una estructura. El centre de gravetat i l‘estabilitat. Com augmentar l‘estabilitat d‘una estructura.

- Construcció d’estructures resistents. Càlcul d‘estructures. De què depén la resistència d‘una estructura. Estructures de barres. Triangulació. Perfils.

- Construcció d’una estructura resistent. Criteris d’avaluació - Enumera els principals problemes que resolen les estructures i esmenta exemples

d‘estructures que solucionen cada un d‘aquests. - Reconeix els principals elements que componen una estructura. - Enumera els principals tipus d‘esforç a què es veuen sotmesos els pilars, les

columnes, els tirants i altres elements resistents. - Dissenya i construïx estructures senzilles (rampes, torres, ponts, grues, etcètera) de

formes i de materials diferents, i amb diferents efectes. - Augmenta, mitjançant triangulació o qualsevol altre procediment, la resistència d‘una

estructura. - Dissenya i construïx una estructura que complix uns requisits establits per endavant.

UNITAT 6. MÀQUINES I MECANISMES

Comptències Coneixement i interacció amb el món físic - Elaborar hipòtesis i comprovar-les per a identificar les possibles causes del mal

funcionament d‘una màquina. - Deduir i predir el comportament d‘una combinació de mecanismes. - Triar i combinar mecanismes per a obtindre un efecte triat per endavant. - Analitzar i valorar les conseqüències positives i negatives de l‘ús de les màquines. Tractament de la informació i competència digital - Emprar animacions, simuladors i prototips per a aprendre o explicar el funcionament

d‘un mecanisme o una associació de mecanismes. Comunicació lingüística - Comprendre l‘enunciat d‘un problema referit a una situació real. Matemàtica - Resoldre problemes numèrics relacionats amb els mecanismes: càlcul de velocitats,


Pàg.24

relacions de transmissió, diàmetres, etc. Aprendre a aprendre - Representar mitjançant esquemes la forma de connexió i el comportament d‘un

mecanisme o una associació de mecanismes. - Motivar-se a si mateixos, sentir curiositat i gust per aprendre i per fer les coses ben

fetes, així com veure‘s capaços d‘afrontar amb èxit nous reptes d‘adquisició de coneixements i habilitats, tant de manera individual com integrant-se en treballs col·laboratius.

Cultural i artística - Conéixer i conservar el patrimoni tecnològic: màquines, instal·lacions, documents,

etc. Objectius - Identificar els principals elements i sistemes que componen una màquina: estructura,

motor, sistemes mecànics, circuits, sistemes de control, components auxiliars. - Explicar el funcionament dels motors de combustió: motor de quatre temps, turbina

de gas, màquina de vapor i turbina de vapor. - Conéixer els mecanismes bàsics en la transmissió i transformació de forces i

moviments (palanca, politja, eix, roda, engranatges, partida, reductor, biela, manovella, cigonyal, reductora, caragol sense fi, etc.), així com la manera de combinar-los.

- Desmuntar i muntar mecanismes, atenent les normes de seguretat i sense produir-los danys, i identificar-ne els elements principals i la funció que exercix cada un.

- Dissenyar i muntar sistemes mecànics que combinen, almenys, tres mecanismes. - Dissenyar i construir mecanismes: politges, bieles, cigonyals, etc. - Saber la funció d‘una palanca, conéixer-ne els elements i distingir els tres tipus de

palanques. - Conéixer el funcionament i la utilitat dels mecanismes de barres articulades, de la

manovella i de la biela. - Conéixer el funcionament i la utilitat del torn i de la politja i resoldre problemes

relacionats amb aquests mecanismes. - Conéixer el funcionament i la utilitat de les rodes de fricció, les politges amb corretja,

els engranatges i els engranatges amb cadena, i resoldre problemes relacionats amb aquests mecanismes.

Continguts - Les màquines. Definició de màquina. Tipus de màquines. Màquines simples i

màquines compostes. Els motors. - Màquines tèrmiques. Motors de combustió. Màquina de vapor. Turbina de vapor.

Turbines de gas. Reactors. El motor de quatre temps. - Els mecanismes. Moviments en una màquina. Els mecanismes. Alguns usos dels

mecanismes. - Les palanques. Elements d‘una palanca. Tipus de palanca. Combinacions de

palanques. L‘avantatge mecànic. Usos de les palanques. La llei de la palanca. - El pla inclinat i la roda. - La politja. La politja fixa. La politja mòbil. La politja composta o polispast. - Els sistemes de transmissió circular. Rodes de fricció. Politges i corretja.

Engranatges. Engranatges amb cadena. Caragol sense fi.


Pàg.25

- La relació de transmissió. El multiplicador de velocitats. Reductor de velocitat. La relació de transmissió.

- Mecanismes per a transformar el tipus de moviment. El caragol i la femella. La partida. La manovella i el cigonyal. mecanisme de biela i la manovella.

Criteris d’avaluació - Dissenya i construïx objectes, mecanismes i sistemes tècnics, per a resoldre els

problemes tecnològics que es plantegen en la unitat. - Comprova el funcionament adequat dels diferents objectes i sistemes tècnics

construïts per a la resolució dels problemes plantejats. - Selecciona i combina els components més adequats per a construir una màquina o

dispositiu que realitze una acció determinada. - Resol problemes numèrics relacionats amb els continguts que es tracten en la unitat:

avantatge mecànic, relació de transmissió, etc. - Reconeix els principals mecanismes (palanca, politja, partida, biela, etc.) i n‘explica

el funcionament i la utilitat. - Prediu els moviments dels components d‘un sistema format per diversos

mecanismes.

UNITAT 6. ENERGIA

Comptències Coneixement i interacció amb el món físic - Conèixer dispositius que produisquen transformacions energètiques - Analitzar el funcionament d‘una central elèctrica Tractament de la informació i competència digital - Emprar animacions, simuladors i prototips per a aprendre o explicar el funcionament

d‘una central elèctrica, d‘un generador, etc. Comunicació lingüística - Comprendre l‘enunciat d‘un problema referit a una situació real. Matemàtica - Resoldre problemes numèrics relacionats amb les transformacions energètiques Aprendre a aprendre - Buscar informació sobre fonts d‘energia en desenvolupament Cultural i artística - Conéixer i conservar el patrimoni tecnològic: màquines, instal·lacions, documents,

etc.

Objectius

- Distingir entre font i forma d‘energia - Definir les didtintes formes d‘energia i la possibilitat de transformació en altres

formes. - Presentar les principals fonts d‘energia, distingint entre fonts renovables i no


Pàg.26

renovables, i explicar com aquesta energia es transforma en treball. - Conèixer de forma bàsica el funcionament de les principals centrals elèctriques

Continguts

- L’energia i la seua transformació. Les formes de l‘energia. Les transformacions de

l‘energia. El treball. Les fonts d‘energia. - Fonts no renovables d’energia. El petroli. El carbó. El gas natural. Els minerals

radioactius. - Fonts renovables d’energia. Energia tèrmica solar, fotovoltaica i eòlica

Criteris d’avaluació

- Diferència una font d‘energia renovable d‘una no renovable - Identifica sistemes capaços de produir transformacions energètiques - Coneix el funcionament bàsic d‘una central elèctrica

UNITAT 7. CIRCUITS ELÈCTRICS

Competències Coneixement i interacció amb el món físic - Seleccionar les tècniques adequades per a representar i interpretar la realitat a partir

de la informació disponible. - Aplicar coneixements científics i tècnics bàsics per a interpretar fenòmens senzills. Tractament de la informació i competència digital - Emprar simuladors per a observar el comportament de diferents circuits elèctrics. Matemàtica - Aplicar fórmules en la resolució de problemes. - Resoldre problemes sobre circuits elèctrics on siga necessari aplicar la llei d‘Ohm. - Calcular la resistència equivalent d‘una associació de resistències col·locades en

sèrie o en paral·lel. Social i ciutadana - Utilitzar l‘energia de forma responsable. Conéixer i aplicar algunes mesures per a

reduir el consum d‘energia elèctrica. Aprendre a aprendre - Conéixer i utilitzar de manera habitual les principals condicions i tècniques que

afavorixen el treball intel·lectual. Autonomia i iniciativa personal - Valorar l‘esforç, la constància i la perseverança en l‘execució de projectes personals. Objectius


Pàg.27

- Descriure els components bàsics d‘un circuit elèctric (generador, conductors, receptors...).

- Dissenyar i construir alguns components elèctrics: interruptors, commutadors, claus d‘encreuament.

- Esquematitzar un circuit elèctric senzill, utilitzant simbologies normalitzades. - Muntar circuits elèctrics a partir d‘esquemes i comprovar-ne el funcionament. - Dissenyar i construir una màquina que simule un objecte real i que continga un

circuit elèctric. Dissenyar i construir una màquina proveïda de motor i mecanismes: grua, sénia, cotxe, etc.

- Exposar les normes i les precaucions necessàries per a un ús segur del corrent elèctric.

- Estudiar els efectes del corrent elèctric (llum, calor, moviment...) i analitzar objectes tècnics que apliquen aquests efectes.

- Simular el funcionament de circuits elèctrics emprant el programari apropiat. - Definir i diferenciar les magnituds elèctriques bàsiques: la tensió o voltatge, la

intensitat i la resistència. - Conéixer i aplicar la llei d‘Ohm. Continguts - Càrregues i corrents elèctrics. La càrrega elèctrica. Les interaccions elèctriques.

L‘electricitat estàtica. Conductors i aïllants. Què és el corrent elèctric? Efectes del corrent elèctric.

- Els circuits elèctrics. Components d‘un circuit elèctric. Símbols i esquemes elèctrics.

- Components elèctrics. Llums. Electroimants. Motors. Polsadors. Interruptors. Commutadors. Clau d‘encreuament.

- Fabricació de components elèctrics. Portalàmpades. Polsadors. Interruptors. Interruptor i commutador clis-clas. Clau d‘encreuament.

- Connexions elèctriques. Connexions en sèrie i en paral·lel. Connexions de piles. Connexions de bombetes.

- Muntatge de circuits elèctrics. Com connectar els portalàmpades. Com connectar els cables al motor. Mitjans de subjectar el motor. Com fer entroncaments elèctrics. Curtcircuits.

- Magnituds elèctriques. Tensió o voltatge. Intensitat elèctrica. Resistència. La llei d‘Ohm.

- Simulació de circuits elèctrics. Programari de simulació de circuits. Com usar Crocodile Clips Elementary.

- Activitats amb Crocodile Clips Elementary. Criteris d’avaluació - Identifica els elements fonamentals d‘un circuit elèctric, i la seua funció dins

d‘aquest. - Realitza muntatges de circuits elèctrics senzills en corrent continu, emprant piles,

interruptors, resistències, bombetes i motors, com a resposta a un fi predeterminat. - Coneix i respecta les normes de funcionament i seguretat per a la realització

d‘activitats a l‘aula taller. - Identifica els components elèctrics més representatius dels que es troben

disponibles a l‘aula taller i indica quin és l‘ús que es pot donar a cada un. - Munta circuits elèctrics a partir dels esquemes corresponents. - Dibuixa esquemes elèctrics a partir dels corresponents circuits muntats.


Pàg.28

- Dissenya i construïx components elèctrics per a resoldre els problemes tecnològics que es plantegen en la unitat.

- Simula el funcionament de circuits elèctrics senzills amb l‘ajuda d‘un programa. - Definix correctament les magnituds elèctriques bàsiques: voltatge, intensitat i

resistència elèctrica. - Entén i aplica la llei d‘Ohm. Resol problemes relacionats amb aquesta.

La distribució per avaluacions de les unitats didàctiques en 1r d‘ESO és la següent:

1ª AVALUACIÓ

Unitat 1. La tecnologia

Unitat 2. Expressió i comunicació gràfica

Unitat 3. Els materials d’ús tècnic

2ª AVALUACIÓ

Unitat 4. La fusta.

Unitat 5. Estructures

Unitat 6. Màquines i mecanismes.

3ª AVALUACIÓ

Unitat 7. Energia

Unitat 8. Electricitat

Els continguts referents a l‘ús de les TIC no estan programats com a unitats diàctiques autònomes sino que es tractaran transversalment al llarg de totes les unitats didàctiques del curs. El tema dels metalls no s‘estudiarà donat que amb sols 2 hores setmanals és impossible impartir tots els continguts proposats al currículum. De fet reiterem el descontent del Departament amb el fet que s‘haja perdut l‘assignatura de 2n d‘ESO i que els seus continguts s‘hagen comprimit de manera forçada entre els cursos de 1er i 3er d‘ESO.


Pàg.29

5.2. 3r ESO

UNITAT 1. LA TECNOLOGIA I EL PROCÉS TECNOLÒGIC

Competències

Coneixement i interacció amb el món físic - Conéixer i utilitzar el procés de resolució tècnica de problemes i la seua aplicació per

a identificar i donar resposta a diferents necessitats. - Manipular (muntar, desmuntar, posar en marxa, parar, etc.) objectes amb precisió i

seguretat. Tractament de la informació i competència digital - Obtindre, analitzar i seleccionar la informació útil per a abordar un projecte. Comunicació lingüística - Adquirir el vocabulari específic relacionat amb la unitat. Matemàtica - Estimar el cost aproximat de la realització d‘un projecte. Social i ciutadana - Treballar en grup i desenvolupar habilitats per a les relacions humanes que

afavorisquen la discussió d‘idees, la gestió de conflictes i la presa de decisions davall una actitud de respecte i tolerància.

Aprendre a aprendre - Identificar i plantejar problemes rellevants. - Establir les relacions entre la tecnologia i altres àrees del coneixement. - Representar aquests objectes o sistemes mitjançant esquemes i dibuixos. Autonomia i iniciativa personal - Idear i dissenyar objectes o sistemes capaços de resoldre un problema. - Avaluar els resultats aconseguits en comparació amb els objectius proposats.

Objectius

- Delimitar el camp de treball de la tecnologia. - Presentar els diferents productes de l‘activitat tecnològica. - Habituar-se a observar, analitzar i utilitzar l‘entorn tecnològic. - Analitzar objectes, sistemes i entorns tecnològics per a comprendre‘n el

funcionament, control i aplicacions. - Valorar els beneficis i inconvenients que es deriven de l‘activitat tecnològica. - Descriure la forma característica de resoldre els problemes que empra la tecnologia. - Emprar tècniques de treball en equip: per a la presa de decisions, per a la generació

d‘idees, per a la resolució de conflictes, etc.

- Explicar la forma en què es treballa a l‘aula taller, així com les principals normes d‘higiene i seguretat en la manipulació de ferramentes i materials.

- Dissenyar i construir un objecte que complisca uns requisits establits.

- Emprar els coneixements adquirits per a construir un sistema que empre circuits elèctrics i dispositius mecànics.


Pàg.30

Continguts - La tecnologia i els seus productes. Definició de tecnologia. Els productes de la

tecnologia. Avantatges i inconvenients dels productes tecnològics. - L’aula taller de tecnologia. Com és l‘aula taller. Alguns elements de l‘aula taller. - Com es treballa a l’aula taller. Normes generals. Sobre l‘entrada i eixida del taller.

Sobre l‘ús de ferramentes i màquines. Sobre la gestió dels materials. Sobre l‘arreplega i la neteja. Normes de seguretat.

- El treball d’equip. Consells per al bon funcionament de l‘equip. Com prendre decisions. Els encarregats.

- Les fases d’un projecte tècnic. Definir el problema. Buscar solucions. Dissenyar. Planificar. Construir. Provar l‘objecte i avaluar-lo. Comunicar-ne els resultats.

- La memòria del projecte. Elements de la memòria. El pressupost. - Construcció d’una porta de garatge automàtica Criteris d’avaluació - Esmenta exemples de necessitats humanes i de productes tecnològics que pretenen

satisfer-les. - Enumera els avantatges i els inconvenients d‘alguns productes tecnològics

representatius. - Descobrix en l‘entorn quotidià problemes que es podrien resoldre amb un producte

tecnològic. - Analitza, d‘acord amb una pauta determinada, la constitució física, el funcionament,

les aplicacions pràctiques, etc., de diferents objectes tecnològics. - Comunica les idees i suggeriments als companys de l‘equip de treball. - Repartix tasques, pren decisions i assigna responsabilitats en el grup de treball. - Planifica la forma en què es durà a terme la fabricació d‘un objecte. - Respecta les normes de funcionament, seguretat i higiene en el treball dins de l‘aula

taller.

UNITAT 2. REPRESENTACIÓ GRÀFICA D’OBJECTES

Competències Coneixement i interacció amb el món físic - Elaborar i interpretar representacions a escala, per a obtindre o comunicar

informació relativa a l‘espai físic. - Aplicar les principals tècniques, recursos i convencions del dibuix tècnic en

l‘elaboració de plànols relacionats amb el desenvolupament dels projectes. Comunicació lingüística - Comunicar informacions de forma oral o escrita amb l‘ajuda de dibuixos, tecnologia

multimèdia, maquetes, etc. Matemàtica - Fer estimacions aproximades de les magnituds més usuals. - Utilitzar els coneixements geomètrics en l‘elaboració de dissenys i plànols.


Pàg.31

Aprendre a aprendre - Utilitzar el dibuix com a mitjà de síntesi, expressió i comunicació d‘idees. Autonomia i iniciativa personal i competència emocional - Valorar la col·laboració i el treball cooperatiu en la realització de projectes. Cultural i artística - Apreciar en la naturalesa, l‘art, les ciències i les tecnologies, els aspectes que es

poden expressar i comprendre per mitjà de la geometria. Objectius - Expressar idees tècniques a través de dibuixos, esquemes i gràfics. - Representar, a mà alçada, mitjançant vistes i perspectives, objectes i sistemes

tècnics senzills aplicant criteris de normalització. - Interpretar correctament objectes tecnològics representats en diferents sistemes. - Determinar les mesures d‘un objecte mitjançant l‘acotació Continguts - La representació d’objectes. El dibuix tècnic. Esbós i croquis. Plànols.

Especejaments. - Acotació. L‘acotació i les cotes. Com traçar les línies de cota. Com escriure les

cotes. - Projeccions i vistes. Projeccions sobre un diedre. Les vistes d‘una figura. - El dibuix en perspectiva. Perspectiva isomètrica. Perspectiva cavallera. Perspectiva

cònica. - Representació a partir de les vistes. Traçat a partir de la planta. Traçat a partir de

l‘alçat. Traçat a partir de les tres vistes. Altres estratègies d‘utilitat. Criteris d’avaluació - Representa correctament, a mà alçada, l‘esbós d‘un objecte, emprant les vistes

necessàries i recorrent a la perspectiva quan ho veja convenient. - Col·loca correctament les cotes de l‘esbós d‘un objecte. - Dibuixa peces senzilles en perspectiva isomètrica o cavallera a partir de les seues

vistes. - Maneja amb desimboltura diferents formes de representació gràfica, utilitzant les

més adequades, segons les necessitats del projecte tècnic.

UNITAT 3. MATERIALS PLÀSTICS I TÈXTILS Competències Coneixement i interacció amb el món físic - Conéixer i comprendre objectes, processos, sistemes i entorns tecnològics. - Desenvolupar destreses i habilitats per a manipular objectes amb precisió i

seguretat. - Analitzar i valorar les repercussions ambientals de l‘activitat tecnològica.


Pàg.32

- Fabricar peces emprant els materials, ferramentes i tècniques apropiats. Tractament de la informació i competència digital - Buscar i manejar informació en enciclopèdies interactives i altres suports digitals. Comunicació lingüística - Adquirir el vocabulari específic per a comprendre i interpretar missatges relatius a la

tecnologia i als processos tecnològics. - Utilitzar la terminologia adequada per a redactar informes i documents tècnics. Matemàtica - Mesurar i calcular magnituds durant el procés de fabricació de peces. Social i ciutadana - Adquirir i fomentar actituds responsables de consum racional. Aprendre a aprendre - Relacionar els continguts adquirits en diferents àrees. Autonomia i iniciativa personal i competència emocional - Produir idees originals per a resoldre problemes que admeten més d‘una solució. Cultural i artística - Considerar de forma equilibrada els valors tècnics, funcionals i estètics dels

productes tecnològics. Objectius - Descriure les principals característiques (propietats, presentació comercial,

aplicacions, tipus, etc.) dels materials plàstics i tèxtils. - Fabricar objectes senzills utilitzant els plàstics com a materials fonamentals. - Explicar els processos d‘obtenció industrial de peces de plàstic. - Destacar l‘impacte ambiental que suposa la fabricació, ús i rebuig dels plàstics.

Exposar els beneficis del reciclatge. - Explicar les tècniques de reciclatge de plàstics. - Ressaltar la importància econòmica i social de la reutilització de materials. Continguts - Els plàstics. Obtenció i tipus. Els polímers i la polimerització. Obtenció dels

plàstics. Tipus de plàstics: termoplàstics, termoestables i elastòmers. - Els plàstics. Propietats i aplicacions. Els usos dels plàstics. Les propietats dels

plàstics. Els plàstics comodities. - Fabricació industrial amb plàstics. Extrusió. Injecció. Bufament (injeccióbufament,

extrusió-bufament). Laminatge. Escumació. Modelatge per compressió. Filat. Conformació al buit.

- Fibres. Les fibres i els materials tèxtils. El filat. Tipus de fibres segons l‘origen: vegetals, animals, minerals i sintètiques.


Pàg.33

Criteris d’avaluació - Enumera les principals propietats dels materials plàstics. - Identifica diferents tipus de plàstics en objectes d‘ús habitual. - Construïx peces i objectes amb plàstics, emprant les tècniques bàsiques de

conformació, tallament i unió de forma correcta i amb seguretat. - Fabrica un objecte emprant envasos, làmines, taps, etc., procedents d‘objectes de

plàstic rebutjats. - Descriu els principals processos de fabricació industrial amb plàstics i reconeix

objectes fabricats amb cada un. - Respecta les normes de seguretat en la manipulació de materials i ferramentes. - Explica la diferència entre fibres, fils i teixits. - Esmenta exemples de fibres vegetals, animals, minerals i sintètiques. - Exposa els avantatges del reciclatge de materials i en justifica la necessitat.

UNITAT 4. MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ. Competències Coneixement i interacció amb el món físic - Conéixer i comprendre objectes, processos, sistemes i entorns tecnològics. - Desenvolupar destreses i habilitats per a manipular objectes amb precisió i

seguretat. - Analitzar i valorar les repercussions ambientals de l‘activitat tecnològica. Tractament de la informació i competència digital - Interpretar imatges i il·lustracions. - Localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar i presentar informació. Comunicació lingüística - Adquirir el vocabulari específic per a comprendre i interpretar missatges relatius a la

tecnologia i als processos tecnològics. - Utilitzar la terminologia adequada per a redactar informes i documents tècnics. Matemàtica - Emprar les eines matemàtiques adequades per a quantificar i analitzar fenòmens.

Per exemple, per a calcular la quantitat de materials necessaris per a preparar una certa quantitat d‘una mescla en què se‘n coneixen les proporcions dels components.

Social i ciutadana - Reconéixer l‘impacte que té la construcció sobre el medi ambient, tant a causa de

l‘extracció, ús i rebuig dels materials (pedreres, enderrocs, etc.) com a causa de la destrucció de les zones naturals que suposa la construcció massificada.

Aprendre a aprendre - Relacionar idees mitjançant esquemes, xarxes i mapes conceptuals. Autonomia i iniciativa personal i competència emocional - Analitzar l‘entorn i elaborar propostes sobre com es podria transformar. Cultural i artística - Considerar de forma equilibrada els valors tècnics, funcionals i estètics dels

productes tecnològics. En particular, de les creacions arquitectòniques.


Pàg.34

Objectius - Ressaltar la relació entre les propietats dels materials i les seues aplicacions. - Realitzar assajos senzills sobre el comportament dels materials en diferents

circumstàncies: humitat, calor, impactes, esforços, etc. - Descriure les principals característiques (propietats mecàniques, qualitats estètiques,

etc.) dels materials que s‘empren habitualment en la construcció d‘estructures. - Estudiar les construccions de l‘entorn i identificar els materials de què estan fetes. - Indicar la procedència i forma d‘extracció i transformació dels principals materials de

construcció. - Prendre consciència de l‘impacte ambiental que es deriva de l‘extracció,

transformació, ús i rebuig dels materials. Continguts - Els materials de construcció. Com es construïx un edifici. Elements i materials

d‘un edifici. - Materials petris. Roques. Àrids i cudols. Roques artificials. Les roques segons el

seu origen. - Ceràmiques i vidres. Ceràmiques. Productes ceràmics emprats en la construcció.

Els vidres. - Materials d’unió i materials compostos. Materials aglutinants i materials

compostos. El guix. El ciment. El morter. El formigó. - Altres materials de construcció. Fusta. Materials metàl·lics. Materials aïllants i

materials impermeabilitzants. Materials per a acabats. Criteris d’avaluació - Selecciona el material més adequat per a una aplicació determinada. - Identifica els materials de construcció més habituals. - Coneix i descriu les principals propietats dels materials de construcció més habituals

i l‘ús a què habitualment es destinen. - Explica la procedència i la forma de fabricació dels materials ceràmics i dels vidres. - Construïx objectes amb diferents materials reciclats, emprant les tècniques i les

ferramentes adequades. - Respecta les normes de seguretat en la manipulació de materials, ferramentes i

màquines. - Treballa adequadament en equip.

UNITAT 5. MÀQUINES I MECANISMES Competències Coneixement i interacció amb el món físic - Conéixer i comprendre objectes, processos, sistemes i entorns tecnològics. - Desenvolupar destreses i habilitats per a manipular objectes amb precisió i

seguretat.


Pàg.35

Tractament de la informació i competència digital - Emprar programari de simulació de sistemes mecànics.. Comunicació lingüística - Integrar unes quantes parts d‘un text per a identificar-ne la idea principal,

comprendre una relació o establir el significat d‘una paraula o una frase. Matemàtica - Emprar les eines matemàtiques adequades per a quantificar i analitzar fenòmens. - Comprendre l‘enunciat d‘un problema referit a una situació real, verbalitzarne el

procés de resolució possible, traslladar-lo al llenguatge matemàtic corresponent i resoldre‘l.

Social i ciutadana - Valorar la col·laboració i el treball cooperatiu en la realització de projectes, buscant

l‘acord, el contrast d‘estratègies i punts de vista, la integració de diverses qualitats personals, la coresponsabilitat i l‘avaluació conjunta dels resultats.

Aprendre a aprendre - Buscar la possible solució d‘un problema mitjançant l‘anàlisi i estudi d‘altres

problemes semblants o relacionats que ja estan resolts. Autonomia i iniciativa personal i competència emocional - Realitzar les gestions necessàries per adquirir els recursos que fan falta per a la

posada en pràctica d‘un projecte tècnic. Cultural i artística - Conéixer i conservar el patrimoni tecnològic: ferramentes, màquines, installacions,

documents, etc. Objectius - Identificar els principals elements i sistemes que componen una màquina: estructura,

motor, sistemes mecànics, circuits, sistemes de control, components auxiliars. - Conéixer els mecanismes bàsics en la transmissió i transformació de forces i

moviments (palanca, politja, eix, roda, engranatges, lleva, reductor, biela, manovella, cigonyal, reductora, caragol sense fi, etc.), així com la manera de combinar-los.

- Desmuntar i muntar mecanismes, atenent les normes de seguretat i sense produir-los danys, i identificar-ne els principals elements i la funció que exercix cada un.

- Dissenyar i muntar sistemes mecànics que combinen, almenys, tres mecanismes. - Dissenyar i construir mecanismes: politges, bieles, cigonyals, etc. - Resoldre problemes numèrics relacionats amb els continguts que es tracten en la

unitat. - Simular el funcionament de sistemes mecànics emprant un programa de simulació. Continguts - Els components de les màquines. Elements d‘una màquina. Automatismes. Tipus

de màquines segons el seu nivell d‘automatització. - Els mecanismes. Tipus de mecanismes. Mecanismes que transmeten el moviment.

Mecanismes que transformen el moviment. Mecanismes que modifiquen l‘energia. Mecanismes d‘acoblament.

- Sistemes de transmissió. Sistemes de transmissió lineal. Palanques. Politja. Polispastos. Torn. Sistemes de transmissió circular. Rodes de fricció. Politges i


Pàg.36

corretja. Engranatges. Pinyó i cadena. Caragol sense fi i corona. Relació de transmissió.

- Programari de simulació de mecanismes. Crocodrile Clips i Crocodile Technology. Newton.

- Construcció de la transmissió de la porta de garatge automàtica Criteris d’avaluació - Dissenya i construïx objectes, mecanismes i sistemes tècnics, per a resoldre els

problemes tecnològics que es plantegen en la unitat. - Comprova el funcionament adequat dels diferents objectes i sistemes tècnics

construïts per a la resolució dels problemes plantejats. - Identifica els components mecànics més representatius dels que es troben a l‘aula

taller i indica quin és l‘ús que es pot donar a cada un. - Selecciona i combina els components més adequats per a construir una màquina o

dispositiu que realitze una acció determinada. - Resol problemes numèrics relacionats amb els mecanismes que es descriuen en la

unitat. - Prediu els moviments dels components d‘un sistema format per diversos

mecanismes.

UNITAT 6. ENERGIA ELÈCTRICA. CORRENT ELÈCTRIC. Competències Coneixement i interacció amb el món físic - Conéixer les principals formes, tant convencionals com alternatives, d‘obtindre

energia elèctrica, així com els avantatges i els inconvenients de cada una. Tractament de la informació i competència digital - Interpretació de documents associats a l‘ús quotidià de la tecnologia: factures de

consum elèctric, taules comparatives de característiques, instruccions de muntatge, esquemes d‘instal·lacions, etc.

Comunicació lingüística - Integrar unes quantes parts d‘un text per a identificar-hi la idea principal, comprendre

una relació o establir el significat d‘una paraula o frase. Matemàtica - Comprendre l‘enunciat d‘un problema referit a una situació real, verbalitzar el procés

de resolució possible, traslladar-lo al llenguatge matemàtic corresponent i resoldre‘l. Social i ciutadana - Valorar la importància d‘adoptar mesures per a evitar una despesa innecessària

d‘energia. Aprendre a aprendre - Autoavaluar els coneixements o èxits adquirits. - Trobar analogies i diferències entre diferents idees, teories o punts de vista sobre un

tema; per exemple, sobre els riscos i la conveniència d‘utilitzar un determinat tipus de central elèctrica.


Pàg.37

Autonomia i iniciativa personal i competència emocional - Realitzar les gestions necessàries per a adquirir els recursos necessaris per a la

posada en pràctica d‘un projecte tècnic. Cultural i artística - Reconéixer l‘impacte visual de les instal·lacions industrials i proposar formes de

reduir-lo o evitar-lo. - Conéixer i conservar el patrimoni tecnològic: ferramentes, màquines, installacions,

documents, etc. Objectius - Recordar en què consistix l‘electricitat i el corrent elèctric, així com els seus efectes i

la seua capacitat de conversió en altres manifestacions energètiques. - Descriure les diferents formes de produir electricitat. - Distingir entre corrent continu i corrent altern i explicar com es poden convertir l‘un

en l‘altre. - Explicar el fenomen de la inducció electromagnètica. - Explicar el funcionament dels alternadors, les dinamos i els motors elèctrics. - Descriure els principals components i el funcionament d‘una central elèctrica i

conéixer els principals sistemes de generació d‘energia elèctrica a gran escala. - Comparar els diferents sistemes de generació d‘energia elèctrica: potència

proporcionada, impacte mediambiental, disponibilitat, etc. - Conéixer els diferents mitjans pels quals té lloc el transport de l‘energia elèctrica des

dels centres de producció fins als punts de consum. Continguts - El corrent elèctric. Càrrega elèctrica. Corrent elèctric. Els efectes del corrent

elèctric. - La producció d’electricitat. El generador elèctric. Diferents formes de produir

electricitat. Corrent continu i corrent altern. Conversió de corrent altern en corrent continu. Conversió de corrent continu en corrent altern.

- Màquines elèctriques. Electromagnetisme. La inducció electromagnètica. Les màquines elèctriques. L‘alternador. La dinamo. El motor elèctric.

- Centrals elèctriques. Centrals tèrmiques (de combustió, de cicle combinat, nuclears, solars, de biomassa). Cogeneració. Centrals hidroelèctriques. Centrals eòliques. Centrals solars fotovoltaiques.

- Producció i transport d’energia elèctrica. Demanda i producció d‘energia elèctrica. Les línies elèctriques. Instal·lacions elèctriques d‘enllaç.

- Efecte ambiental de la producció d’energia elèctrica. Impacte ambiental de les centrals elèctriques. Com estalviar energia elèctrica.

Criteris d’avaluació - Descriu els principals components i el funcionament de les centrals hidroelèctriques,

tèrmiques, eòliques i solars. - Exposa els avantatges i els inconvenients dels diferents sistemes de generació

d‘energia elèctrica: tèrmica, nuclear, hidroelèctrica, solar i eòlica. - Explica el fenomen de la inducció electromagnètica i n‘esmenta les principals

aplicacions. - Explica el funcionament d‘un alternador, una dinamo i un motor elèctric, i indica les

analogies i les diferències entre aquests.


Pàg.38

- Resol problemes numèrics relacionats amb els continguts que es desenvolupen a la unitat.

- Descriu, amb poques paraules, com té lloc el transport de l‘energia elèctrica des dels centres de producció fins als punts de consum.

UNITAT 7. CIRCUITS ELÈCTRICS Competències Coneixement i interacció amb el món físic - Aplicar coneixements científics per explicar fenòmens observables en el món físic. - Manipular objectes tècnics amb precisió i seguretat. Tractament de la informació i competència digital - Emprar programari de simulació de circuits elèctrics i electrònics. Comunicación lingüística - Llegir, interpretar i redactar documents tècnics. Matemàtica - Presentar de forma ordenada el procés de resolució d‘un problema, utilitzant un

llenguatge matemàtic precís. - Emprar les eines matemàtiques adequades per a quantificar i analitzar fenòmens,

molt especialment l‘amidament, l‘ús de fórmules i la conversió d‘unitats. Social i ciutadana - Desenvolupar la capacitat de cooperació i el treball en equip per a dur a terme

projectes col·lectius. Aprendre a aprendre - Autoavaluar els coneixements adquirits. Autonomia i iniciativa personal i competència emocional - Utilitzar la investigació i l‘experimentació per a buscar solucions i adquirir

coneixements. - Resoldre situacions, demorant la necessitat de satisfacció immediata, aprenent dels

errors i assumint riscos. Cultural i artística - Posar de manifest com han contribuït les ciències i la tecnologia al desenvolupament

cultural i artístic de la humanitat. Objectius - Analitzar, dissenyar, elaborar i manipular de forma segura materials, objectes i

circuits elèctrics senzills. - Calcular les magnituds elèctriques bàsiques: intensitat, tensió, resistència, potència i

energia, en diferents circuits elèctrics. - Expressar i comunicar idees i solucions tècniques relacionades amb l‘electricitat

utilitzant la simbologia i vocabulari adequats. - Interpretar esquemes elèctrics i realitzar muntatges a partir d‘aquest. - Manejar correctament un polímetre per realitzar diferents tipus de mesures. - Simular circuits elèctrics emprant un programa de simulació.


Pàg.39

Continguts - Elements d’un circuit elèctric. El sentit del corrent. Els circuits elèctrics. Esquemes

elèctrics. Símbols elèctrics. - Magnituds elèctriques. Càrrega elèctrica. Tensió. Intensitat de corrent. Resistència.

Llei d‘Ohm. - Potència i energia elèctrica. Energia elèctrica. Potència elèctrica. - Connexions elèctriques. Connexions en sèrie. Connexions en paral·lel. Circuits

amb disposició mixta. - Mesura de magnituds elèctriques. El polímetre. Mesura de tensions en corrent

continu. Mesura d‘intensitats en corrent continu. Mesura de resistències en corrent continu.

- Simulació de circuits elèctrics. Entorn de treball de Crocodile Clips. - Activitats amb Crocodile Clips. Circuit amb dos interruptors. Circuit amb bombetes

en sèrie. Circuit amb bombetes en paral·lel. Criteris d’avaluació - Identifica els components elèctrics descrits en la unitat i en coneix la funció dins d‘un

circuit. - Interpreta esquemes elèctrics i realitza muntatges a partir d‘aquests. - Mesura correctament intensitats, tensions i resistències, utilitzant un polímetre,

digital o analògic. - Dissenya circuits elèctrics i en simula el funcionament, emprant el programari

adequat per a això. - Resol problemes numèrics relacionats amb els continguts que es desenvolupen en

la unitat. - Respecta les normes i precaucions de seguretat en el maneig de corrents elèctrics.

UNITAT 8. ELECTRÒNICA Competències Coneixement i interacció amb el món físic - Aplicar els processos i actituds propis de l‘anàlisi sistemàtica i d‘indagació científica

per a comprendre, predir i prendre decisions. Tractament de la informació i competència digital - Utilitzar habitualment les TIC per a resoldre problemes reals de manera eficient. - Emprar programari de simulació de circuits elèctrics i electrònics. Comunicació lingüística - Comprendre missatges orals i escrits, diferenciant-hi les idees principals de les

secundàries. Matemàtica - Resoldre problemes seleccionant-ne les dades necessàries i aplicant-hi les

estratègies adequades. Social i ciutadana - Desenvolupar habilitats socials que afavorisquen la convivència, la discussió d‘idees,

la gestió de conflictes i la presa de decisions. Aprendre a aprendre


Pàg.40

- Ser conscient del que se sap i del que és necessari aprendre. Autonomia i iniciativa personal i competència emocional - Mostrar iniciativa i creativitat en la resolució de situacions. Objectius - Explicar la diferència entre els circuits elèctrics i els circuits electrònics. - Dissenyar i muntar circuits electrònics senzills. - Interpretar esquemes elèctrics i electrònics senzills i realitzar muntatges a partir

d‘aquests. - Simular circuits electrònics emprant un programa de simulació. - Descriure alguns components electrònics bàsics (resistència, condensador, díode i

transistor) i explicar-ne les principals aplicacions. Continguts - Circuits elèctrics i circuits electrònics. Els circuits electrònics. Diferències entre

els circuits elèctrics i els circuits electrònics. Els components electrònics. - Resistències. Resistència i resistors. Usos dels resistors. Codi de colors.

Potenciòmetres i reòstats. LDR. Termistors. - Condensadors. Condensadors en corrent continu i corrent altern. Capacitat d‘un

condensador. Usos dels condensadors. - Díodes. Díodes LED. Rectificació del corrent. - El relé: Tipus i funcionament - Transistors. Transistors NPN i PNP. Aplicacions del transistor. El transistor com a

interruptor. El transistor com a amplificador. - Simulació de circuits electrònics. Forma correcta de connectar un transistor NPN.

Forma correcta de connectar un transistor PNP. El transistor com a interruptor. Fotoautomatisme.

- Disseny i muntatge d’un circuit amb LEDs Criteris d’avaluació - Esmenta algunes aplicacions representatives de la tecnologia electrònica. - Reconeix els components electrònics que s‘expliquen en la unitat i explica quina és

la funció i les aplicacions de cada un d‘aquests. - Munta un circuit senzill amb components electrònics, emprant almenys díodes,

transistors i resistències, a partir d‘un esquema determinat. - Respecta les normes i precaucions de seguretat en el maneig de corrents elèctrics. - Resol problemes numèrics relacionats amb els continguts que es desenvolupen en

la unitat. - Simula circuits electrònics que contenen díodes, transistors i resistències emprant

Crocodile Clips o un altre programari de simulació equivalent.


Pàg.41

La distribució per avaluacions de les unitats didàctiques en 3r d‘ESO és la següent:

1ª AVALUACIÓ

Unitat 1. La tecnologia i el procés tecnològic

Unitat 2. Representació gràfica d’objectes (part I)

Unitat 3. Materials plàstics i tèxtils.

Unitat 4. Materials de construcció.

2ª AVALUACIÓ

Unitat 2. Representació gràfica d’objectes (part I)

Unitat 5. Màquines i mecanismes

Unitat 6. Energia elèctrica.

3ª AVALUACIÓ

Unitat 7. Circuits elèctrics.

Unitat 8. Electrònica.

Les unitats referents a continguts d‘informàtica no han estat programades com a temes individuals, donat que l‘experiència de cursos anterios ens diu que el gran nombre d‘activitats complementàries i la realització del projecte fa que no es dispose de suficient temps. El que sí està programat és emprar els recursos TIC per a realitzar i presentar treballs. Així s‘emprarà el processador de textos en activitats dels temes de materialsi la presentació de diapositives per al tema dels mecanismes. S‘emprarà software de simulació de circuits (crocodile clips ), a més els alumnes disposaran d‘un correu elèctrònic per al curs i una plataforma digital Moodle, de manera que el treball dels continguts d‘informàtica es realitzarà de forma transversal al llarg de tot el curs.

5.1.3. 4t ESO

UNITAT 1. EL PROCÉS TECNOLÒGIC. MERCAT I EMPRESA. Objectius

1. Conéixer de quina manera i amb quin fi s'utilitza la tecnologia en la vida real. 2. Conéixer i comprendre els elements bàsics que intervenen en l'economia de

mercat. 3. Utilitzar distints programes informàtics per a gestionar i organitzar l'aula taller

de tecnologia.

Continguts

Conceptes


Pàg.42

1. Objectius de la tecnologia. 2. Àrees que engloba la tecnologia. 3. Coneixement del procés tecnològic. 4. Objectius empresarials i factors de producció. 5. Elements bàsics d'economia de mercat i el seu mecanisme. 6. Tipus de béns, tipus de mercat i formes d'organització empresarial. 7. Anàlisi d'objectes. 8. Control de qualitat. 9. Comercialització de productes, canals, serveis i agents. 10. Conceptes bàsics d'organització i gestió de l'aula taller.

Procediments Seguiment de l'esquema del procés tecnològic per a distints productes. Observació de l'organització d'una empresa i estudi del seu paper dins del mercat. Recerca dels elements del mercat en distintes situacions reals. Descripció i anàlisi del tipus de mercat existent per a diversos productes concrets. Catalogació de distints béns i serveis. Recerca de béns substitutius i complementaris. Anàlisi d'objectes des de distints punts de vista. Seguiment del procés de comercialització d'un producte. Control de qualitat de projectes realitzats en l'aula taller. Utilització de l'ordinador per a organitzar el treball de l'aula taller. Utilització de l'ordinador per a gestionar els recursos de l'aula taller.

Actituds Interés pel coneixement del mercat i els seus mecanismes. Valoració dels avantatges que s'obtenen a l'utilitzar un procés tecnològic a l'hora d'adequar les estratègies productives de les empreses. Disposició a l'observació i estudi del procés de creació d'un producte des que és concebut fins que arriba al consumidor. Disposició i interés per organitzar i gestionar l'aula taller d'una forma eficaç.

Criteris d'avaluació 1. Conéixer el procés tecnològic i les diferents àrees d'acció que engloba. 2. Identificar els factors constituents d'un mercat i els elements que el componen. 3. Conéixer els aspectes bàsics de la producció de béns i serveis. 4. Entendre el procés de comercialització d'un producte, els conceptes d'utilitat i

de valor afegit i els agents implicats en el dit procés. 5. Dissenyar i realitzar distints documents que faciliten l'organització del treball

en l'aula taller de tecnologia i la gestió dels recursos presents en la mateixa.

L'avaluació de tots aquestos continguts s'efectuarà per mitjà de l'observació sistemàtica del treball de l'alumne en classe, essent instruments adequats per a això tant la realització de les activitats de comprovació de coneixements de cadascun dels continguts en què s'ha organitzat la unitat com les finals de síntesi de la unitat, així com exposicions orals i treballs escrits, en què l'alumne haurà de demostrar tant el domini de conceptes com el de destreses bàsiques de l'àrea. Temes transversals Educació del consumidor Amb els continguts desenvolupats en aquesta unitat prèvia es pretén fomentar en els alumnes l'observació i l'anàlisi de les característiques d'un producte abans de la seua adquisició. Educació per a la igualtat d'oportunitat entre els dos sexes


Pàg.43

És convenient promoure el compromís, tant dels alumnes com de les alumnes, en les tasques d'organització i gestió de l'aula-taller. Educació moral i cívica A través dels continguts d'aquesta unitat es pretén aconseguir que els alumnes cobren consciència de les repercussions negatives de la tecnologia, per exemple, el desequilibri social i el deteriorament del medi ambient.

UNITAT 2. DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR.

Objectius 1. Utilitzar l'ordinador com a ferramenta de treball. 2. Conéixer i seleccionar, atenent a les seues necessitats, programes que

ajuden a realitzar el procés tecnològic relacionats amb el disseny d'objectes i de circuits, el disseny gràfic, la mecanització, i el càlcul d'estructures i circuits.

3. Realitzar dibuixos tècnics en dues dimensions amb l'ajuda d'algun programa informàtic.

4. Intercanviar informació entre els distints programes per a la presentació i edició final dels treballs.

Continguts Conceptes 1. Conceptes de CAD, CAM i CAU. 2. Disseny industrial. 3. Tipus de programes utilitzats per al disseny d'objectes i circuits, disseny gràfic,

mecanització, càlcul d'estructures i circuits. 4. Ferramentes per al dibuix vectorial i el grafisme artístic. Sistemes de dibuix

coordenats: CadStd.

Procediments 1. Elecció dels sistemes o programes de CAD adequats a cada projecte. 2. Utilització de programes de dibuix per a l'elaboració d'esbossos tecnològics en

dues dimensions. 3. Dibuix de xarxes i circuits elèctrics, utilitzant programes de CAD i CAU. 4. Intercanvi de gràfics i resultats entre programes de disseny i processadors de

text.

Actituds Interés per la neteja i l'ordre en la presentació dels treballs. Valoració de la utilització de l'ordinador com a ferramenta en l'àrea de Tecnologia. Interés cap als distints programes d'ordinador i les seues aplicacions en els projectes tecnològics. Disposició cap al treball i ordre en la seua execució. Valoració de la importància de mantenir un entorn de treball ordenat i agradable.

Criteris d'avaluació Emprar l'ordinador com a sistema de disseny assistit, per a representar gràficament un objecte senzill. Integrar la utilització del disseny assistit per ordinador en el procés tecnològic de forma adequada. Conéixer les distintes aplicacions i programes relacionades amb les disciplines del CAD, el CAM i el CAU Realitzar esbossos tecnològics i desmuntatges d'objectes utilitzant algun programa de disseny assistit per ordinador. Traspassar la informació d'uns


Pàg.44

programes a altres per a aconseguir documents finals unificats.

L'avaluació de tots aquestos continguts s'efectuarà per mitjà de l'observació sistemàtica del treball de l'alumne en classe, per a la qual cosa seran instruments adequats tant la realització de les activitats de comprovació de coneixements de cadascun dels continguts en què s'ha organitzat la unitat com les finals de síntesi de la unitat, així com exposicions orals i treballs escrits, en què l'alumne haurà de demostrar tant el domini de conceptes com el de destreses bàsiques de l'àrea. Temes transversals Educació del consumidor Amb els continguts desenvolupats en aquesta unitat prèvia es pretén fomentar en els alumnes l'observació i l'anàlisi de les característiques d'un producte abans de la seua adquisició.

UNITAT 3: ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA.

Objectius 1. Dissenyar i construir sistemes electrònics senzills com a resposta a problemes

concrets. 2. Saber interpretar esquemes elèctrics i electrònics i realitzar el muntatge a partir

d'aquestos, utilitzant per a això distints suports. 3. Analitzar sistemes electrònics senzills per a comprendre el seu funcionament i

conéixer els components que els integren i les funcions que realitzen. 4. Conéixer la funció i les aplicacions de distints circuits integrats d'ús comú.

Continguts Conceptes 1. Sistema dièdric: alçat, planta i perfil d'un objecte. 2. Perspectives caballera i isomètrica, a mà alçada i amb paper pautat. 3. Acotació i normalització tècnica (seccions, línies, ratllats…). 4. Proporcionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Raó de semblança. 5. Instruments de mesura: regle graduat, metre de fuster, cinta mètrica… 6. Instruments de mesura de precisió: calibre i micròmetre.

Procediments 1. Realització de dibuixos de vistes i perspectives d'objectes senzills, a fi de

comunicar un treball tècnic. 2. Interpretació de vistes i perspectives d'objectes senzills. 3. Representació de dibuixos a escala per a comunicar idees tècniques i prendre

decisions de disseny. 4. Acotació de segments, circumferències i arcs en figures geomètriques planes i

en objectes senzills tridimensionals. 5. Mesura amb distints instruments, normals i de precisió.

Actituds 1. Gust per la neteja i l'ordre en la presentació de treballs. 2. Valoració de l'expressió gràfica com a mode de comunicació en l'àrea de

tecnologia. 3. Interés per les distintes formes de representació gràfica i les seues aplicacions. 4. Disposició cap al treball i aportació dels materials i ferramentes necessaris per

a desenvolupar-lo. 5. Valoració de la importància de mantenir un entorn de treball ordenat i


Pàg.45

agradable.

Criteris d'avaluació 1. Conéixer i utilitzar adequadament la simbologia usada en electricitat i

electrònica. 2. Identificar els blocs d'entrada, eixida i procés en un sistema electrònic. 3. Muntar un sistema electrònic senzill, emprant blocs d'entrada, d'eixida i de

procés.

4. Comprendre el funcionament, el control i les aplicacions de distints sistemes electrònics.

5. Usar components i circuits coneguts per a plantejar solucions a distints problemes tecnològics.

6. Treballar amb ordre i respectant les normes de seguretat i higiene, davant dels riscos que suposa la manipulació d'aparells elèctrics.

L'avaluació de tots aquestos continguts s'efectuarà per mitjà de l'observació sistemàtica del treball de l'alumne en classe, per a la qual cosa seran instruments adequats tant la realització de les activitats de comprovació de coneixements de cadascun dels continguts en què s'ha organitzat la unitat com les finals de síntesi de la unitat, així com exposicions orals i treballs escrits, en què l'alumne haurà de demostrar tant el domini de conceptes com el de destreses bàsiques de l'àrea. Temes transversals Educació del consumidor Una de les intencions d'aquesta unitat és que l'alumne identifique els distints programes de disseny vectorial i disseny gràfic, de manera que sàpia distingir-los per la seua qualitat i adequació per als seus propòsits i siga capaç d'elegir aquell que millor s'adapte als seus interessos. Educació ambiental Els alumnes han de conscienciar-se que l'ús diari de l'enorme quantitat de productes electrònics de què disposem, el consum d'energia que açò suposa i els productes de rebuig que es generen poden repercutir de forma negativa en el medi ambient, per la qual cosa és necessari que valoren aquestos tres aspectes. A més, convé que adopten una postura activa, emmagatzemant en l'aula les piles gastades o reutilitzant components o bateries de telèfons mòbils. Així com interessar-se per la reutilització de components d'aparells electrònics de rebuig, preocupant-se pel destí final dels mateixos, per exemple. Educació per a la igualtat d'oportunitat entre els dos sexes

És interessant aprofitar l‘estudi de l‘electrònica, camp tradicionalment reservat als alumnes, per a fomentar una actitud d‘igualtat i interés compartit.

UNITAT 4. TECNOLOGIA DE LA COMUNICACIÓ. INTERNET

Objectius 1. Saber què és una xarxa de comunicació i quins són els tipus en què es

classifica. 2. Conéixer distintes formes de comunicació, les seues limitacions, costos i

característiques. 3. Saber interpretar un espectre electromagnètic i conéixer l'espectre en les

xarxes de comunicacions. 4. Distingir entre les comunicacions que usen corrent elèctric i les que empren

ones electromagnètiques.


Pàg.46

5. Descriure un sistema de comunicació via satèl·lit i conéixer les seues característiques.

6. Descriure un sistema de telefonia mòbil, els seus tipus, limitacions, costos i característiques.

7. Entendre el procés que segueix una cridada per la xarxa de telefonia mòbil per a establir i mantenir una comunicació.

8. Conéixer l'estructura d'una xarxa LAN, en particular de les xarxes Ethernet. 9. Distingir la interconnexió de xarxes: LAN i WAN. 10. Saber controlar i protegir les dades en una comunicació entre xarxes.

Continguts Conceptes 1. Xarxes de comunicació i tipus. 2. L'espectre electromagnètic. Espectre en les xarxes de comunicacions: ones de

ràdio, microones i infrarojos. 3. Comunicació sense fil: senyal modulador i portadora. 4. Sistemes multiplex: per divisió de freqüència (MDF) i per divisió en el temps

(MDT). 5. Comunicació via satèl·lit: satèl·lits geosíncronos. Sistemes VSAT. Sistema de

posicionament GPS. 6. Telefonia mòbil: sistema cel·lular. Sistemes GSM i UMTS. 7. Telefonia mòbil digital: GSM. Elements que la componen. 8. Xarxes de comunicació de dades: comunicació entre ordinadors. Tipus de

xarxes de dades: xarxes d'àrea local (LAN) i d'àrea àmplia (WAN). 9. Control i protecció de dades.

Procediments Investigació dels diferents mitjans de comunicació utilitzats per les persones al llarg de la història. Interpretació d'esquemes de sistemes de comunicació sense fil senzills. Diferenciació dels sistemes de comunicació sense fil identificació dels elements bàsics de cadascun d'ells. Descripció dels elements que intervenen en un sistema de comunicació sense fil. Identificació dels grups funcionals que componen una instal·lació de comunicació sense fil convencional i reconeixement de la funció que exerceix cada element en el sistema. Realització d'esquemes de les característiques de la telefonia mòbil. Enumeració de les diferències entre les opcions de telefonia mòbil. Visita de camp a una estació repetidora de telefonia mòbil. Descripció dels avantatges de l'ús del GSM. Descripció d'un sistema de comunicacions via satèl·lit i un altre de telefonia mòbil, aplicant els principis de funcionament bàsics, i recolzant-se en esquemes. Valoració de la contribució dels mitjans de comunicació a la millora de la vida de les persones. Coneixement dels dispositius necessaris i la seua connexió per a formar una xarxa d'àrea local i el seu funcionament.

Actituds Valoració de la contribució dels mitjans de comunicació a la millora de la vida de les persones. Interés per analitzar el desenvolupament produït en la telefonia mòbil. Interés pel coneixement que ha permés les noves xarxes informàtiques de comunicació. Valoració de la necessitat de disposar de sistemes de comunicació fiables que contribuesquen al desenvolupament econòmic i social. Interés per les diferències de les diverses opcions de telefonia mòbil.


Pàg.47

Presa de consciència sobre l'ús i abús de la comunicació i la inseguretat de la seua privacitat. Reconeixement de la repercussió en la salut dels equipaments de comunicació i especialment de les bateries. Impacte d'Internet en les societats modernes.

Criteris d'avaluació 1. Descriure un sistema de comunicacions via satèl·lit i un altre de telefonia mòbil,

indicant els principis de funcionament. 2. Diferenciar els elements que componen els sistemes de comunicació, via

satèl·lit i telefonia mòbil, i quina funció exerceix cadascun d'ells en el conjunt. 3. Descriure de forma bàsica una xarxa d'ordinadors d'àrea local tipus Ethernet i

la interconnexió de xarxes. 4. Descriure, configurar i fer ús de les ferramentes necessàries per a la connexió

d'una xicoteta xarxa local

L'avaluació de tots aquestos continguts s'efectuarà per mitjà de l'observació sistemàtica del treball de l'alumne en classe, per a la qual cosa seran instruments adequats tant la realització de les activitats de comprovació de coneixements de cadascun dels continguts en què s'ha organitzat la unitat com les finals de síntesi de la unitat, així com exposicions orals i treballs escrits, en què l'alumne haurà de demostrar tant el domini de conceptes com el de destreses bàsiques de l'àrea. Temes transversals Educació moral i cívica

L'estudi d'aquesta unitat permet cridar l'atenció d'alumnes i alumnes sobre la importància de desenvolupar la capacitat d'exercir, de manera crítica i en el marc d'una societat plural, la llibertat, el respecte i la solidaritat a través de la comunicació i de les seues diferents formes.

Educació del consumidor

Amb els continguts d'aquesta unitat es pretén que els alumnes siguen conscients que moltes vegades la publicitat i les ofertes són capaces de generar necessitats que ens són tals, com ocorre en el cas dels telèfons mòbils, per exemple.

Educació per a la salut És convenient que els alumnes comprenguen que l‘ús abusiu del telèfon mòbil pot arribar a crear addicció, així com altres problemes de salut originat per les radiacions electromagnètiques derivades de l‘efecte sobre el sistema nerviós.

UNITAT 5. CONTROL I ROBÒTICA.

Objectius 1. Conéixer els principis, elements i aplicacions bàsiques de distints sistemes de

control: electromecànics, electrònics i programats. 2. Utilitzar l'ordinador com a part integrant de sistemes de control: analitzant les

característiques del sistema que es controlarà i l'intercanvi de senyals analògics i digitals entre aquest i l'ordinador, coneixent les característiques de la interfície o controladora que permet a l'ordinador comunicar-se amb l'exterior i elaborant el programa de control.

3. Emprar els coneixements adquirits durant el curs per a dissenyar, planificar i construir un robot amb elements mecànics, elèctrics i electrònics, que incorpore


Pàg.48

sensors per a obtenir informació de l'entorn i reaccione segons les dades obtingudes pels mateixos.

4. Analitzar i valorar críticament la influència sobre la societat de l'ús de les noves tecnologies, l'automatització de processos i el desenvolupament de robots.

5. Desenvolupar interés i curiositat cap a l'activitat tecnològica, generant iniciatives d'investigació, així com de recerca i elaboració de noves realitzacions tecnològiques.

Continguts Conceptes 1. Sistemes de control electromecànics. Realimentació. 2. Sistemes pneumàtics i hidràulics: principis, elements i aplicacions bàsiques. 3. Control per ordinador. Entrada i eixida de dades. Senyals analògics i digitals.

Programació. 4. Robots. Sensors i actuadors. Programació de robots.

Procediments Anàlisi de mecanismes de transmissió i transformació del moviment i de la seua funció dins de diferents sistemes automàtics de control. Descripció dels components bàsics d'un circuit pneumàtic i utilització de la simbologia adequada per a la seua representació. Anàlisi de circuits pneumàtics senzills. Resolució de circuits hidràulics simples per mitjà de l'aplicació del principi de Pascal. Realització de programes d'ordinador que permeten obtenir dades de l'exterior i activar distints dispositius d'eixida. Elaboració de diagrames de fluix i programes de control de robots, simulant el seu funcionament per mitjà d'ordinador, obtenint dades de distints sensors i proporcionant, a partir d'aquestes dades, el senyal adequat als actuadors. Muntatge d'un robot que incorpore diversos sensors i reaccione davant de les dades proporcionades pels mateixos.

Actituds Predisposició a investigar i conéixer distints automatismes, tractant d'analitzar el seu funcionament, control i maneig. Curiositat per automatitzar processos per mitjà de l'ordinador. Inquietud per conéixer i aplicar distints llenguatges de control. Valoració de la importància de l'ús del vocabulari adequat i de les normes i simbologia establertes, per a mantenir una comunicació eficaç.

Criteris d'avaluació

1. Analitzar distints sistemes de control (electromecànics, pneumàtics i hidràulics, per ordinador, per mitjà de microcontrolador) i descriure la funció dels elements constituents.

2. Utilitzar l'ordinador com a ferramenta d'adquisició i eixida de dades, usant la informació obtinguda de l'entorn i del propi sistema que es controlarà per a modificar el funcionament del mateix.

3. Emprar l'ordinador per a simular el funcionament d'un sistema automàtic o d'un robot, com a pas previ a la construcció.

4. Analitzar i muntar un robot que incorpore diversos sensors per a adquirir informació en l'entorn en què actua.

5. Desenvolupar programes que permeten controlar un robot i el seu funcionament de forma autònoma en funció de la realimentació que reba.

6. Descriure aplicacions o proposar solucions a problemes plantejats, per mitjà de l'ús de sistemes automàtics de control o robots en la indústria, la medicina, el transport, l'àmbit escolar, etcètera.


Pàg.49

L'avaluació de tots aquestos continguts s'efectuarà per mitjà de l'observació sistemàtica del treball de l'alumne en classe, per a la qual cosa seran instruments adequats tant la realització de les activitats de comprovació de coneixements de cadascun dels continguts en què s'ha organitzat la unitat com les finals de síntesi de la unitat, així com exposicions orals i treballs escrits, en què l'alumne haurà de demostrar tant el domini de conceptes com el de destreses bàsiques de l'àrea. Temes transversals Educació per a la igualtat d'oportunitats entre els dos sexes

Aquesta unitat és especialment atractiva per a impulsar el gust de les alumnes per la tecnologia. Convé motivar-les perquè assumesquen labors de coordinació de grups, i col·laboren activament en la presa de decisions i en l'elaboració dels projectes. Per a això, cal procurar formar grups mixtos i evitar l'assignació de rols culturals preestablerts (parlant indistintament tant d'informàtiques com d'informàtics, no deixant les tasques constructives únicament als xics, etcètera).

Educació ambiental

Per mitjà dels continguts d'aquesta unitat, els alumnes poden valorar l'ús de sistemes automàtics per a l'adquisició de dades ambiental i l'anàlisi dels mateixos, així com utilitzar aquestos sistemes per a dissenyar dispositius d'estalvi energètic o que faciliten el reciclatge de productes.

UNITAT 6. PNEUMÀTICA I HIDRÀULICA.

Objectius

1. Comprendre bàsicament el funcionament dels components dels circuits pneumàtics i hidràulics.

2. Conèixer el funcionament dels circuits bàsics pneumàtics. 3. Saber traçar i interpretar els esquemes dels circuits pneumàtics i hidràulics.

Continguts

Conceptes 1. Sistemes pneumàtics i hidràulics. 2. Circuit pneumàtic. 3. Disseny de circuits pneumàtics 4. Circuit hidràulic. 5. Disseny de circuits hidràulics.

Procediments Estudiar i analitzar els components pneumàtics. Traçar els circuits bàsics pneumàtics. Realitzar el muntatge dels circuits bàsics pneumàtics, pistó simple efecte, pistó de doble efecte, etc.

Actituds Interés per conéixer el funcionament dels circuits pneumàtics.


Pàg.50

Valoració dels avantatges de disposar de l‘energia de l‘aire comprimit i la capacitat per aconseguir l‘automatització de processos industrials.


1. Conèixer el funcionament dels principals components dels circuits pneumàtics. 2. Saber traçar l‘esquema corresponents a un circuit determinat. 3. Saber muntar un circuit d‘accionament d‘un pistó de doble efecte. L'avaluació de tots aquestos continguts s'efectuarà per mitjà de l'observació

sistemàtica del treball de l'alumne en classe, per a la qual cosa seran instruments adequats tant la realització de les activitats de comprovació de coneixements de cadascun dels continguts en què s'ha organitzat la unitat com les finals de síntesi de la unitat, així com exposicions orals i treballs escrits, en què l'alumne haurà de demostrar tant el domini de conceptes com el de destreses bàsiques de l'àrea. Temes transversals Educació moral i cívica

A través dels continguts d'aquesta unitat es pot fomentar una actitud de respecte per part dels alumnes davant de les opinions dels altres usuaris, aportant idees constructives i evitant els mals modes.

Educació del consumidor És convenient fomentar l'ús d'Internet com a un mitjà de comunicació i de recerca d'informació ràpid i barat. Educació per a la igualtat d'oportunitats entre els dos sexes És necessari que tant els alumnes com les alumnes s'involucren en les tasques de connexió i configuració dels accessos a Internet.

UNITAT 7. LES INSTAL·LACIONS EN LA VIVENDA.

Objectius

1. Identificar i descriure el funcionament dels elements més importants de les instal·lacions bàsiques de la vivenda.

2. Realitzar plans i esquemes tècnics raonant el disseny de les instal·lacions. 3. Valorar la importància de l'ús adequat de les instal·lacions des dels punts de

vista de la seguretat i de l'impacte mediambiental del mateix.

Continguts

Conceptes 1. La instal·lació elèctrica. 2. Subministrament d‘aigua i evacuació d‘aigües residuals. 3. Climatització: calefacció i aire condicionat. 4. Instal·lacions de gas. 5. Domòtica. 6. Arquitectura bioclimàtica. 7. Seguretat i estalvi energètic.


Pàg.51

Procediments Identificació els elements de cada instal·lació. Busca d'informació sobre reglamentació. Disseny i dibuix d'instal·lacions utilitzant la simbologia apropiada. Creació d'un glossari de termes tècnics específics de cada instal·lació. Exposició i especejament de distints components de les instal·lacions.

Actituds Interés sobre la distribució i l'ús de l'energia en la llar. Valoració dels problemes mitjà ambientals causats pel malbaratament en l'ús de les instal·lacions de la vivenda. Interés i actitud activa en el respecte de les mesures de manteniment i seguretat necessàries. Disposició al consum responsable.


1. Conéixer el llenguatge tècnic i simbòlic dels elements que formen part de les instal·lacions de la vivenda.

2. Realitzar distints plans d'instal·lacions indicant els elements més importants. 3. Conéixer les instal·lacions elèctriques interiors a un edifici i a una vivenda. 4. Identificar els components bàsics de les instal·lacions de llanterneria i

sanejament d'una vivenda. 5. Identificar els components bàsics de les instal·lacions de calefacció d'una

vivenda. 6. Identificar els components bàsics de les instal·lacions de gas interiors a un

edifici i a una vivenda. 7. Conéixer les normes bàsiques de seguretat i manteniment de les distintes

instal·lacions.

L'avaluació de tots aquestos continguts s'efectuarà per mitjà de l'observació sistemàtica del treball de l'alumne en classe, per a la qual cosa seran instruments adequats tant la realització de les activitats de comprovació de coneixements de cadascun dels continguts en què s'ha organitzat la unitat com les finals de síntesi de la unitat, així com exposicions orals i treballs escrits, en què l'alumne haurà de demostrar tant el domini de conceptes com el de destreses bàsiques de l'àrea. Temes transversals Educació ambiental i del consumidor Convé incidir en comportaments com l'evitació del malbaratament de l‘aigua, l'ús abussiu de combustibles fòssils que produesquen un deteriorament mediambiental. Fomentar l‘us responsable i sostenible de les instal·lacions de calefacció i aire condicionat.

UNITAT 8. LA TECNOLOGIA I EL SEU DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC.

Objectius 1. Descobrir i comprendre la relació existent entre l'evolució històrica de la

tecnologia i el desenvolupament de la història de la humanitat. 2. Conéixer les fites fonamentals en la història de la tecnologia. 3. Saber quines van ser les tecnologies que van donar lloc a canvis en els

models socials. 4. Caracteritzar els models de societat des de la Prehistòria fins als nostres dies


Pàg.52

en les seues facetes socials, econòmiques, laborals i tecnològiques. 5. Conéixer l'evolució d'alguns objectes tècnics. 6. Recordar el concepte de desenvolupament sostenible i les polítiques

necessàries per a portar-lo a cap.

Continguts Conceptes 1. Significat de ciència, tècnica i tecnologia. 2. Períodes tecnològics: tecnologia de l'atzar, de l'artesà i ingenieril. 3. Fites fonamentals en la història de la tecnologia. Ubicació històrica dels

mateixos. 4. Models socials, i tecnologies que marquen el període corresponent. 5. Relació de la tecnologia amb el model social. 6. Evolució dels objectes tecnològics. 7. Desenvolupament sostenible.

Procediments Identificació de les diferències entre ciència, tècnica i tecnologia. Investigació bibliogràfica i per Internet de períodes històrics. Anàlisi històrica dels distints models socials. Investigació sobre l'evolució dels objectes tecnològics. Anàlisi de les polítiques per al desenvolupament sostenible.

Actituds Interés en la història de la tecnologia. Valoració dels aspectes socials i econòmics del desenvolupament tecnològic. Curiositat sobre l'evolució dels objectes tecnològics. Disposició a una utilització solidària i responsable dels mitjos tecnològics actuals.

Criteris d'avaluació 1. Identificar les distintes fases històriques de la tecnologia. 2. Conéixer les fites fonamentals del desenvolupament tecnològic 3. Valorar la implicació del desenvolupament tecnològic en els canvis socials i

laborals. 4. Descriure l'evolució històrica d'alguns objectes tècnics. 5. Valorar les possibilitats d'un desenvolupament sostenible, a fi de garantir el

nivell de vida en el futur, amb les possibilitats mediambientals i la repercussió sobre l'activitat tecnològica.

L'avaluació de tots aquestos continguts s'efectuarà per mitjà de l'observació sistemàtica del treball de l'alumne en classe, per a la qual cosa seran instruments adequats tant la realització de les activitats de comprovació de coneixements de cadascun dels continguts en què s'ha organitzat la unitat com les finals de síntesi de la unitat, així com exposicions orals i treballs escrits, en què l'alumne haurà de demostrar tant el domini de conceptes com el de destreses bàsiques de l'àrea. Temes transversals Educació moral i cívica

Els continguts d'aquesta unitat són idonis per a fomentar en els alumnes l'ús dels objectes tecnològics des d'actituds de respecte cap als altres (apagar els mòbils en llocs no permesos, moderar el volum de la música, etcètera).

Educació ambiental i del consumidor Convé incidir en comportaments com l'evitació de l'ús de productes que produesquen


Pàg.53

un deteriorament mediambiental, ja siga a causa de la seua forma de producció o al seu consum, i a la reducció de la despesa energètica per mitjà de mesures d'estalvi i la reeducació dels costums. La distribució per avaluacions de les unitats didàctiques en 4t d‘ESO és la següent:

1ª AVALUACIÓ

Unitat 1. El procés tecnològic. Mercat i empresa.

Unitat 2. Disseny assistit per ordinador.

Unitat 4. Tecnologies de la comunicació. Internet.

2ª AVALUACIÓ

Unitat 3. Electricitat i electrònica.

Unitat 5. Control i robòtica.

3ª AVALUACIÓ

Unitat 6. Pneumàtica i hidràulica.

Unitat 7. Les instal·lacions en la vivenda.

Unitat 8. La tecnologia i el seu desenvolupament històric.

6. METODOLOGIA

6.1. Metodologia general i específica de l’àrea.

És fonamental a l'hora d'acometre l'ensenyament d'aquesta matèria, establir uns principis metodològics generals, adequats per al nivell de desenvolupament cognitiu i edat dels alumnes d'E.S.O., que han de ser utilitzats al llarg de tot el curs, per a organitzar el procés d'ensenyament en l'assignatura de Tecnologia:

Metodologia activa, participativa i investigadora, basada en l'aprenentatge autònom dels alumnes.

Es partirà de les idees i concepcions prèvies de l'alumnat, afavorint la seua implicació en el procés d'ensenyament- aprenentatge.

Contemplarà l'atenció personalitzada de l'alumnat, responent a la seua diversitat.

Els continguts i activitats proposats seran significatius per a l'alumnat.

Buscarà la funcionalitat, amb una utilització variada de mitjans, tècniques i recursos didàctics, encaminats al millor coneixement del món tecnològic i de les seues aplicacions i conseqüències.

El professor és l'agent que estructura les experiències d'aprenentatge i estimula al/l'alumne/a.


Pàg.54

S'establiran una sèrie d'idees eix, fortament motivadores per a l'alumnat i susceptibles de ser desenvolupades com a continguts d'anàlisis, disseny, construcció i avaluació d'objectes i sistemes tècnics que aporten solucions als problemes plantejats.

El plantejament metodològic d‘aquesta matèria ha de tenir en compte els principis

següents: Una part essencial del desenvolupament del procés d‘ensenyament-

aprenentatge de l‗alumne ha de ser la activitat, tant intel·lectual com manual. El desenvolupament de l‘activitat ha de tenir un sentit i un significat clars per a

l'alumne. L‘activitat manual constitueix un mitjà essencial per a la matèria, però mai no és

un fi en si mateix. Els continguts i aprenentatges relatius a l‘ús de màquines, eines i materials són

consubstancials a la matèria. La funció del professor és organitzar el procés d‘aprenentatge, definir objectius,

seleccionar activitats i crear situacions d‘aprenentatge oportunes perquè els alumnes construsquen i enriquisquen els seus coneixements previs.

Per a aconseguir l‘equilibri del binomi coneixement / aplicació, la proposta

didàctica en la matèria de Tecnologia ha de basar el procés d‘ensenyament-aprenentatge en un suport conceptual (principis científics i tècnics) perquè, posteriorment, l‘alumne desenvolupe les accions d‘anàlisi i projecte, és a dir, perquè hi integre el saber i el saber fer (sense oblidar el saber ser, és a dir, els valors ètics personals i socials que sempre han de tenir-se en compte en aquest camp).

El mètode d’anàlisi es basa en l‘estudi de diferents aspectes dels objectes i sistemes tècnics, per a arribar des de l‘objecte mateix o sistema a comprendre les necessitats que satisfan i els principis científics en què es basa el seu funcionament. El mètode de projectes consisteix a projectar o dissenyar objectes o operadors tecnològics tot partint d‘un problema o necessitat que es vol resoldre, per a passar després a construir el que projecta i avaluar o verificar posteriorment la seua validesa. El ritme d'aprenentatge dels alumnes depèn del desenvolupament cognitiu de cada un d'ells, del seu entorn social i del seu entorn familiar, fet que implica contemplar en el procés d‘ensenyament les diferents opcions d'aprenentatge, tant de grup com individual: és el que anomenem atenció a la diversitat, i que es converteix en un element fonamental del procés d‘ensenyament-aprenentatge.

6.2. Activitats d’ensenyament-aprenentatge. El Departament de Tecnologia disposa de dossiers d‘activitats d‘elaboració pròpia per a cadascun dels nivells impartits. Aquestes activitats permeten complementar les proposades al llibre de text. Podem diferenciar les activitats segons el tipus d‘aprenentatge que es busca aconseguir amb elles, així com l‘agrupament d‘alumnes més idoni per al seu treball: a. Activitats d'Orientació i Motivació: Introduiran a l'alumnat en la realitat del que ha d'aprendre. La majoria dels temes comencen amb exercicis de Sopes de Lletres o encreuats que primer han de buscar-se i després s‘han de definir, permetent així iniciar el alumnes en el vocabulari bàsic


Pàg.55

del tema. Es desenvoluparan individualment (recerca) i en Gran Grup (posada en comú). b. Activitats de Desenvolupament: Permetran l'aprenentatge de conceptes, procediments i actituds i la comunicació als altres de la labor realitzada. S'utilitzaran metodologies expositives i en ocasions, es recorrerà a Especialistes en determinats camps de coneixement, organitzant xerrades, col·loquis i demostracions amb l'alumnat, per a fer encara més significatiu i motivador el procés. A voltes serà el propi alumne o grup d'alumnes, el que desenvolupe aquestes activitats, mitjançant exposició de treballs, projectes, experiments, etc. c. Activitats Inductives: ―Mètode d'Anàlisi‖. Fonamentals per al desenvolupament d'aquesta assignatura, i consisteixen en l'estudi dels diferents aspectes dels objectes i sistemes tècnics (anàlisi històric, anatòmic, funcional, tècnic, econòmic i mediambiental), per a arribar des del propi objecte o sistema fins a les necessitats que satisfà i els principis científics que en ells subjauen. És un mètode de treball inductiu que parteix d‘un objecte concret i arriba a idees abstractes. S'utilitzaran objectes que pertanguen a l'entorn tecnològic quotidià de l'alumnat, potenciant d'aquesta forma l'interès inicial i estaran altament relacionats amb la Unitat Didàctica que s'estiga desenvolupant, podent-se realitzar també, una Anàlisi Parcial enfocada cap a un sol aspecte d'un objecte tecnològic. Es realitzaran de forma individual o en petit grup. d. Activitats d'Investigació: En les quals l'alumnat durà a terme processos de recerca d'informació (Internet, Biblioteca d'Aula i de Centre, Enciclopèdies Multimèdia i Tradicionals, etc). Tota aquesta informació que haurà d'arreplegar l'alumnat per al desenvolupament d'activitats plantejades, experiments, projectes, etc, es presentarà de forma diferent segons el nivell dels alumnes (murals, escrita a mà, o impresa amb un processador de textos per a primer i 3er d‘ESO , en format presentació de diapositives amb un programa de presentacions per a 4rt d‘ESO). Es realitzaran individualment i en petit grup. e. Activitats de Síntesis i Consolidació: Es realitzaran al final de cada Unitat Didàctica i serviràn per a afermar el procés i assegurar el correcte desenvolupament d'aquest. Es faran de forma individual o amb el gran grup classe. f. Activitats d'Avaluació: Es duran a terme al final de cada Unitat Didàctica i serviran a l'alumnat com a instrument motivador, mantenint-lo informat del desenvolupament del seu propi aprenentatge. També serviran d'agents informadors al professor sobre l'evolució del procés en els diferents alumnes/as. Es realitzaran tant individualment com en petit grup o amb el grup classe. g. Activitats de Reforç:


Pàg.56

Estan orientades a alumnes/as que, en el primer cas no han aconseguit els aprenentatges previstos per posseir un ritme d'aprenentatge més lent i en el segon cas, per a aquells alumnes que han realitzat de forma satisfactòria les activitats de desenvolupament, permetent seguir construint nous coneixements. Per part del Departament de Tecnologia hi ha prevista i dissenyada una bateria d'activitats graduades en dificultat, perquè l'alumnat treballe segons les seues possibilitats, que serviran per a atendre a aquests alumnes/as amb diferent ritme d'aprenentatge quan es necessite. Són activitats per a realitzar de forma individual.

7. AVALUACIÓ

7.1. Criteris d‘avaluació

Consultar els criteris per a cada unitat de continguts de cada curs, referits a l‘apartat 5: Unitats didàctiques

7.2. Tipus d’avaluació

L'avaluació no es pot considerar una acció única concretada al final de cada unitat didàctica, sinó més bé un procés que recorre tota l'activitat educativa. Per açò, l'avaluació de les matèries ha de ser una avaluació formativa que permeta adoptar les decisions oportunes i necessàries per a readaptar els components del procés educatiu als objectius prèviament plantejats, al servei de la consecució de les competències bàsiques. No ha de referir-se únicament al resultat dels aprenentatges sinó a tots els components que intervenen en el procés: objectius, competències, continguts, activitats, recursos, metodologia, projectes curriculars, funcionament de la interacció educativa, etc. Un tret bàsic de l'avaluació formativa és que ha de ser contínua, ja que un procés no pot avaluar-se sinó en el seu propi desenvolupament, de forma interactiva, partint d'una avaluació inicial fins a arribar a l'avaluació final i sumativa. L'avaluació inicial pretén avaluar els coneixements previs, les actituds i capacitats de l'alumne en el començament del procés, amb la finalitat d'obtenir una informació sobre la seua situació inicial i així poder adequar aqueix procés a les seues possibilitats reals. L'avaluació final, que es duu a terme al final del procés, serveix per a avaluar el seu desenvolupament d'una forma global. Aquesta avaluació tracta de valorar el grau de consecució obtingut per cada alumne respecte dels objectius proposats en el procés educatiu i de les competències desenvolupades. L'avaluació implica l'emissió d'un judici de valor: • comparatiu, perquè es contrasta amb un referent, que són els criteris d'avaluació; • corrector, perquè té la finalitat de millorar l'objecte de l'avaluació; • continu, perquè requereix establir tres moments fonamentals en el procés: el començament, el procés i el final. En el concepte d'avaluació dels aprenentatges és necessari incloure els coneixements tant teòrics com a pràctics, així com també les capacitats competencials que s'han desenvolupat. Per tant, caldrà emprar diversos instruments i procediments d'avaluació que siguen pertinents per al que es pretén avaluar, tant per al producte (aprenentatge) com per al procés (ensenyament).


Pàg.57

Per a l'avaluació del procés és necessari ser crític i reflexiu, valorar permanentment el que es fa, i analitzar els principals elements que distorsionen els aprenentatges amb la finalitat d'identificar els problemes, i cercar i aplicar les actuacions necessàries per a solucionar-los. L'avaluació de la pròpia pràctica docent constitueix una de les estratègies de formació més poderoses per a la millora de la qualitat del procés d'ensenyament- aprenentatge, permetent les correccions oportunes en la seua labor didàctica. L'avaluació ha de venir marcada pels tres moments que defineixen el procés continu d'ensenyament- aprenentatge: 1) Avaluació inicial: al començament del procés per a obtenir informació sobre la situació dels alumnes, i detectar les deficiències que puguen dificultar els aprenentatges. 2) Avaluació formativa: al llarg del procés educatiu. Proporciona una informació constant que permet corregir i millorar els recursos metodològics empleats. Si es detecten dificultats en el procés, caldrà analitzar les seues causes i, en conseqüència, adaptar les activitats d'ensenyament- aprenentatge. 3) Avaluació sumativa: per a valorar els resultats finals d'aprenentatge i comprovar si els alumnes han adquirit les competències bàsiques previstes. 7.3. Instruments d'avaluació: Considerem que per a realitzar una adequada intervenció educativa, és necessari plantejar una avaluació àmplia i oberta a la realitat de les tasques d'aula i de les característiques de l'alumnat, amb especial atenció al tractament de la diversitat. Els instruments d'avaluació es defineixen com aquells documents o registres utilitzats pel professorat per a l'observació sistemàtica i el seguiment del procés d'aprenentatge de l'alumnat. D'aquesta forma l'avaluació ha de recolzar-se en la recollida d'informació. Per açò, és necessari que l'equip de professors determine les característiques essencials dels procediments d'avaluació; entre elles subratllem les següents: - Ser molt variats, de manera que permeten avaluar els diferents tipus de capacitats i de continguts curriculars, i contrastar dades de l'avaluació d'aquests mateixos aprenentatges obtinguts a través dels seus diferents instruments. - Poder ser aplicats, alguns d'ells, tant pel professor com pels alumnes en situacions d'autoavaluació i de coavaluació. - Donar informació concreta del que es pretén avaluar, sense introduir variables que distorsionen les dades obtingudes amb la seua aplicació. - Utilitzar diferents codis (verbals, siguen orals o escrits, gràfics, numèrics, audiovisuals, etc.) quan es tracte de proves dirigides a l'alumnat, de manera que s‘adeqüen a les diferents aptituds i que el codi no mediatitze el contingut que es pretén avaluar. - Ser aplicables en situacions més o menys estructurades de l'activitat escolar.


Pàg.58

- Permetre avaluar la transferència dels aprenentatges a contextos diferents d'aquells en els quals s'han adquirit, comprovant així la seua funcionalitat i l'adquisició de les competències bàsiques. A continuació enumerem alguns dels procediments i instruments que es poden emprar per a avaluar el procés d'aprenentatge: • Observació sistemàtica

- Observació directa del treball en l'aula. - Revisió dels quaderns de classe. - Lliurament d‘activitats en la data proposada - Registre anecdòtic personal per a cadascun dels alumnes. - Posades en comú - Debats

• Anàlisi de les produccions dels alumnes

- Quadern de classe. - Resums. - Activitats en classe (problemes, exercicis, respostes a preguntes, etc.) - Activitats realitzades a casa - Fitxes d‘activitats lliurades - Treballs monogràfics. - Pràctiques al taller. - Projecte : disseny, construcció i memòria final

• Realització de proves específiques

- Objectives. - Obertes. - Exposició d'un tema, en grup o individualment. - Resolució d'exercicis. - Autoavaluació i coavaluació

7.4. Criteris de qualificació:

Per obtenir una nota final del procés individual d‘aprenentatge de cada alumne es valoraran separadament tres aspectes: els conceptes, procediments i l‘actitud. Respecte a les proves específiques, es faran, al menys, dos exàmens per avaluació dels temes vistos a classe als cursos 3er i 4rt i un examen al curs 1er d‘ESO. La mitjana d‘aquests dos exàmens ens donarà la nota de conceptes. La nota de conceptes suposarà el 40% de la nota global en primer de la ESO i el 50%, en tercer i quart. La nota de procediments s‘obtindrà a partir de l‘anàlisi de les produccions dels alumnes . Aquest apartat representarà el el 50% de la nota global en primer de la ESO i el 40%, en tercer i quart. Les actituds suposaran un 10 % de valoració a tots els grups.


Pàg.59

Cada professor podrà adaptar aquest repartiment percentual en funció del grup-classe i del trimestre, tenint en compte els continguts que s‘hagen impartit. La nota final s‘obtindrà calculant la mitjana ponderada de les tres avaluacions. La 1ª avaluació es ponderarà amb un 1, la 2ª amb un 2 i la 3ª amb un 3. No es faran recuperacions per trimestres, excepte casos concrets. L‘alumne que millore la seua nota al llarg del curs, podrà recuperar al aplicar la mitjana ponderada.

7.5. Recuperació de pendents i proves extraordinàries

El Departament decideix tractar de forma diferent les diverses situacions que es donen:

a) Alumnes amb la Tecnologia de 1r suspesa. Realitzaran un treball que el Departament els facilitarà i es presentaran a la prova extraordinària del mes de maig sobre dibuix tècnic, ferramentes i tècniques de treball amb fusta.

b) Alumnes amb la Tecnologia de 3r suspesa, què en 4t no cursen Tecnologia. Realitzaran un treball sobre algun tema relacionat amb l‘assignatura i es presentaran a una prova extraordinària al mes de maig sobre dibuix tècnic, mecanismes, electricitat, energies i materials.

c) Alumnes amb la Tecnologia de 3r suspesa, què en 4t sí cursen Tecnologia. Es condiderarà recuperada si en 4t aproven la 1ª i la 2ª avaluació. En cas contrari es presentaran a la prova extraordinària del mes de maig sobre dibuix tècnic, mecanismes, electricitat, energies i materials.

Com a proves extraordinàries es contemplen dues situacions, les que es realitzen per a recuperar als alumnes que tenen la Tecnologia suspesa de cursos anteriors (mes de maig) i les proves de setembre.

Les proves estaran compostes de dues parts, una que consistirà en una sèrie d‘activitats a realitzar i a presentar el dia de la prova escrita, i l‘altra una prova escrita. Ambdues activitats estaran confeccionades d‘acord amb els següents continguts mínims:

1r ESO

1. Conèixer els fonaments bàsics del mètode de projectes. 2. Saber traure les vistes de peces senzilles. 3. Saber identificar les eines per a treballar amb la fusta. 4. Conèixer les principals propietats i aplicacions de la fusta. 5. Interpretar i representar amb la simbologia adequada circuits elèctrics senzills.

3r ESO

1. Conèixer els fonaments bàsics del mètode de projectes. 2. Saber traure les vistes i acotar peces complexes. 3. Conèixer les propietats i aplicacions dels plàstics i els materials de

construcció. 4. Identificar diferents tipus de mecanismes. 5. Saber aplicar correctament la llei d‘Ohm. 6. Saber resoldre circuits de certa complexitat amb resistors en sèrie i en

paral·lel.


Pàg.60

7. Saber identificar les principals fonts d‘energia i les seues transformacions.

4t ESO

1. Conèixer els fonaments bàsics del mètode de projectes. 2. Saber traure les vistes i acotar peces complexes. 3. Dibuixar peces en perspectiva isomètrica a partir de les seues vistes. 4. Resoldre circuits elèctrics 5. Disenyar i interpretar circuits electrònics bàsics 6. Saber identificar els principals components dels circuits pneumàtics.


Pàg.61

8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

La resposta a les diferents motivacions, capacitats i interessos dels alumnes s‘organitza al voltant d‘aquestos cinc aspectes: a. Els continguts impartits i el seu tractament b. L’organització de les sessions de classe amb els alumnes c. Els materials didàctics emprats d. Les activitats d’aplicació dels continguts treballats e. El projecte tècnic desenvolupat en cada curs a. Els continguts i el seu tractament A l‘hora de tractar els continguts, es tenen molt en compte aquells que responguen millor a les diferents capacitats, necessitats, interessos i motivacions de l‘alumnat, ja que s‘assumeix la seua heterogeneïtat i els diversos contextos als quals ha d‘arribar la informació que se‘ls ofereix. b. L’organització de les sessions de classe amb els alumnes Les sessions de classe setmanals es distribueixen de forma que es treballen diferents continguts del currículum al llarg de la setmana, procurant dedicar unes classes a treballar les qüestions de tipus més teòric i altres a realitzar treballs d‘aplicació pràctica. Així a 1er d‘ESO, de les dues hores setmanals s‘utilitzarà una per avançar en els temes descriptius i l‘altra hora, de caire més pràctic, s‘emprarà en el bloc de representació gràfica an el primer trimestre i en el disseny y construcció del projecte tècnic en el segon i tercer trimestres. Una distribució semblant es farà en els cursos de 3er i 4rt d‘ESO. En aquest cas, de les tres hores setmanals, dues seran per a treballar els aspectes conceptuals del curriculum i una per al treball procedimental (dibuix tècnic, programes CAD, muntatge circuits…) c. Els materials didàctics emprats Com ja hem explicat a l‘apartat número 6, els materials didàctics emprats han de cobrir un ampli espectre de possibilitats d‘organització del procés d‘enssenyament- aprenentatge, de manera que els continguts impartits arriben de formes diferents a l‘alumne:

La pissarra: per a alumnes motivats pel treball clàssic professor- alumne Fitxes d‘activitats: per a alumnes que els agrada el treball de resolució de

problemes El projector amb l‘ordinador: per a alumnes que s‘estimulen més facilment

amb elements visuals Les ferramentes del taller: alumnes més interessats per les tasques de tipus

pràctic Ordinadors i software d‘aplicació: alumnes que treballen bé de forma

independent


Pàg.62

d. Les activitats d’aplicació dels continguts treballats Les activitats programades per a cadascuna de les unitas didàctiques atenen a una àmplia diversitat de capacitats i interessos. Hi ha activitas amb graus de dificultat diferents i que permeten practicar formes de treball diverses: redacció de textos, càlcul numèric, capacitat visual, recerca d‘informació, realització d‘esquemes, esquematització de conceptes, dibuix, etc. e. El projecte tècnic desenvolupat en cada curs El mètode de projectes és, per la seua pròpia essència, un sistema de treball que aglutina tècniques tant diverses que permeten arribar a alumnes amb interessos molt disitints: les tasques de recerca d‘informació, el treball individual i en grup, la proposta d‘idees, el disseny, la construcció i l‘experimentació… Per acabar aquest apartat caldria fer referència als alumnes amb problemes d‘aprenentatge i els alumnes estrangers que no dominen la llengua valenciana. ALUMNES AMB PROBLEMES D’APRENENTATGE En el cas d‘alumnes que necessiten una Adaptació Curricular Individual no significativa (ACI), la proposta és la següent:

Reduir el nombre d‘activitats de tipus conceptual i reforçar les més pràctiques (per exemple el dibuix tècnic, les fitxes d‘activitats visuals, les de relacionar conceptes, etc.)

Reforçar els continguts de caràcter procedimental (normalment aquestos alumnes no solen tenir problemes a l‘hora de treballar al taller)

Respecte del sistema de qualificació final s‘ha d‘augmentar el pes percentual del continguts actitudinals i procedimentals.

Pel que fa als alumnes nouvinguts no valencianoparlants el centre disposa d‘una sèrie de classes de reforç de la llengua. Durant el temps que l‘alumne no domine el valencià es farà una adaptació semblant a la dels alumnes ACI.

9. FOMENT DE LA LECTURA.

Des del departament de Tecnologia està prevista la realització d‘ almenys una activitat d‘aquest tipus per trimestre, en la qual l‘alumne haurà de fer una lectura d‘un text relacionat amb algun aspecte tecnològic i realitzarà les d‘activitats proposades al respecte. El Departament de Tecnologia disposa de dossiers d‘activitats per a cadascun dels nivells impartits.

10 . UTILITZACIÓ DE LES TIC.

El departament de Tecnologia disposa d‘una sèrie d‘activitats i recursos per tal de fer ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.


Pàg.63

Aquestes activitats s'usaran en el procés d'aprenentatge per a ―trobar, analitzar, intercanviar i presentar la informació i els coneixements adquirits‖. Per a cada unitat didàctica es proposarà els alumnes un tema d‘investigació (biografies d‘inventors, recerca d‘imatges, de sistemes...). Depenent del nivell se‘ls demanarà un tipus o altre de presentació. Són activitats per a desenvolupar individualment o en parelles. Els ordinadors de l‘aula d‘informàtica permetran també realitzar activitats d‘aplicació dels continguts estudiats mitjançant programes informàtics de simulació (crocodile, pneusim, web AVEN, etc.).Es desenvoluparan en grups de 2 o 3 alumnes/as, segons disponibilitat de l'Aula d'Informàtica. La plataforma Moodle, que de moment està disponible per a 3er d‘ESO, es convertirà en una ferramenta complementària del procés d‘ensenyament aprenentatge. Ací els alumne trobaran tot els materials treballats a classe complementats amb recursos audiovisuals i web. A més s‘encetaran fòrums per a preguntes abans de presentar-se als exàmens de cada tema.

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.

Els recursos didàctics són les ferramentes bàsiques en les quals es recolza el procés d‘ensenyament- aprenentatge. Aquestos materials didàctics varien en funció de la metodologia didàctica emprada en cada cas (classes magistrals, treball en grup, ús de TIC, etc.). El Departament de Tecnologia de l‘IES Sivera Font compta amb una dotació de materials didàctics prou important donat que aquest centre porta al voltant de 15 anys impartint aquesta àrea tant en l‘ESO com en Batxiller, i, en tot aquest temps, s‘han anat incrementant els recursos didàctics disponibles.

a. Espais disponibles

Dues aules –taller amb tota la dotació necessària per al treball als nivells d‘ESO: pissarra, pupitres, biblioteca, taules de taller, ferramentes, maquinària… Aquest curs està previst dotar les dues aules amb ordinador, canó projector i connexió a internet, per tal de fer ús del llibre digital en 1r i 3r d‘ESO i fer les presentacions necessàries en la resta de cursos.

Una aula- taller preparada per a les assignatures de Batxiller: Tecnologia Industrial I i II i Electrotècnia. Aquesta aula està dividida en dues parts, a la zona de teoria es disposa de retroiluminadora per a transparències, canó projector amb ordinador, connexió internet, pantalla de projecció mòbil, pissarra tradicional i pissarra per a retoladors. La zona de taller compta amb bancades per a treballar amb aparells elèctrics i electrònics, ordinadors, aparells de simulació, compressor, etc. Aquesta aula està siguent utilitzada per impartir algunes classes d’ESO, donat que actualment s’ens han denegat les assignatures específiques del Batxillerat Tecnològic.

Aula d’informàtica II, reservada per a les hores de treball amb programes de simulació, programes CAD, eines TIC…

b. Material imprès

Llibre de l’alumne preparat pel Departament de Tecnologia. El Departament


Pàg.64

ha preparat els llibres de text de 1er i 3er d‘ESO.

En el cas del llibre de 1er ESO està dissenyat en base a fitxes pràctiques on es treballen els conceptes teòrics prèviament explicats pel professor. Aquestes mateixes fitxes es projecten en pantalla per tenir ampliats alguns dels dibuixos i diagrames i servir de recolzament a les explicacions del professor –a.

Per a 3er d‘ESO es disposa d‘un manual amb estructura de llibre de text , amb conceptes, imatges i activitats de cada apartat. El mateix llibre està en format de presentació de diapositives on s‘inclouen recursos audiovisuals, per reforçar les explicacions del professor- a.

Dossier d’activitats preparades pel departament que permeten aprofundir en els conceptes i procediments vistos al llibre. Aquestes activitats seran tant conceptuals com procedimentals. Estaran basades sobre tot en dos aspectes, un el de recerca i tractament de la informació i l‘altre el de buscar aplicacions pràctiques dels conceptes vistos i estudiats.

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

A més a més de tots els tipus d‘activitats contemplades a l‘apartat 6.2 d‘aquesta programació, es duran a terme Visites d'Interès Tecnològic fóra del centre, en el cas que açò afavorisca el procés d'ensenyament- aprenentatge. S'haurà de tenir en compte que l'alumne/a deu rebre informació prèvia a l'eixida sobre les instal·lacions que va a visitar i posteriorment ha de realitzar alguna activitat de reflexió sobre la visita realitzada i el què s‘ha après en ella. Ambdues es realitzaran sempre amb el grup classe. Aquest curs està prevista la realització d‘una eixida en cadascún dels nivells impartits. 1r ESO Visita a una fábrica de palets en la localitat de Canals, on els alumnes podran veure com es treballa amb diferents tipus de fusta, reforçant així els continguts de la Unitat 3. Els materials. La fusta. 3r ESO Visita a una fábrica de taulells en la localitat de Canals, on els alumnes podran veure la fabricació d‘un material ceràmic reforçant així els continguts adquirits a la Unitat 3. Materials de construcció. 4rt ESO Visita a l‘estació depuradora d‘aigües residuals de Canals-L‘Alcúdia, juntament amb el departament de Ciències.


Pàg.65

TALLER DE TECNOLOGIES 2n ESO

INDEX

1. Introducció .......................................................................................... 66

2. Objectius, continguts i criteris d‘avaluació ........................................... 67

2.1. Objectius

2.2. Continguts


3. Competències bàsiques ...................................................................... 70

4. Metodologia ....................................................................................... .70

5. Avaluació.......................................................................... ................... .70

5.1. Instruments i procediments

5.2. Criteris de qualificació

5.3. Alumnes pendents

6. Mesures d‘atenció a la diversitat.............................................. ............ 71

7. Activitats complementàries i extraescolars.................. ........................ 71


Pàg.66

1. INTRODUCCIÓ El coneixement tecnològic, essencialment interdisciplinari, està orientat cap a la resolució de problemes i la presa de decisions en qüestions moltes vegades quotidianes en què la societat està implicada profundament, i en la qual conviuen coneixements teòrics i operacionals de diversos camps del saber. El coneixement tecnològic té un caràcter propi que el diferencia, formalment i substancialment, de l‘originat per la ciència bàsica. Les fases en què s‘inspira qualsevol projecte tecnològic es concreten generalment en: anàlisi, disseny, desenrotllament i avaluació, i s‘ajusten a una lògica basada en la combinació de conceptes científics que s‘adapten a les necessitats humanes, al seu context, i a una tradició metodològica que fa possible transformar les idees en una realització concreta. El saber tecnològic té el propi àmbit de problemes, teories, mètodes, procediments i tècniques que, emprant elements derivats del coneixement científic, s‘adapten, aglutinen i enriquixen els coneixements artesanals i tradicionals, basats en l‘experiència acumulada, pràctiques empresarials relacionades amb la comercialització, la innovació, així com l‘ús dels seus productes i servicis, conjuntament amb les restriccions del context social i cultural del temps en què es troben. Així, la Tecnologia ha desenrotllat els seus propis mètodes i els seus propis criteris per a validar les distintes maneres per a resoldre problemes de caràcter tecnològic, basant-se tant en l‘enginy com en la creativitat, la qual cosa suposa combinar adequadament tant la forma, com la funció dels objectes o artefactes projectats. Per tant, en l‘activitat tecnològica interactuen valors constitutius de la tecnologia –com ara la racionalitat tècnica, el saber fer tecnològic, l‘eficiència, l‘estètica, l‘economia,…– valors contextuals –raons de benefici econòmic, benestar social, etc... i valors que subjauen en l‘elecció dels problemes a resoldre amb la tecnologia, en el mateix disseny tecnològic i en els criteris que s‘utilitzen per a avaluar els resultats de l‘opció triada. Tots estos valors es troben presents en les innovacions tecnològiques, i solen transmetre‘s a més quan es transferix una tecnologia – en este cas poden entrar en conflicte amb els valors contextuals de la societat receptora– i es mostren en desacord amb els valors socials dominants quan queda desfasada o s‘abandona una tecnologia determinada. La matèria de taller de tecnologies tracta de combinar l‘aprenentatge de coneixements cientificotècnics (problemes, mètodes, procediments i tècniques) amb el desenrotllament de coneixements artesanals, tradicionals i de destreses que permeten tant la compressió dels objectes tècnics com la seua utilització. Es planteja desenrotllar la capacitació necessària per a fomentar l‘esperit innovador en la busca de solucions a problemes existents utilitzant les tecnologies de la informació i comunicació com a ferramentes que servisquen per a buscar, representar, exposar i presentar idees. El taller de Tecnologies té per objectiu atendre preferentment els continguts que entenguen una educació tecnològica destinada sobretot a donar als estudiants una formació de professional de base i una orientació cap als possibles estudis posteriors. Per tant, la matèria s‘articula entorn d‘una activitat metodològica recolzada en tres principis: l‘adquisició de coneixements tècnics i científics necessaris per a comprendre i desenrotllar l‘activitat tecnològica, l‘aplicació d‘estos coneixements en l‘anàlisi d‘objectes tecnològics i el desenrotllament dels processos de resolució de problemes per mitjà de la metodologia de projectes per tal d‘emular i habituar l‘alumnat al treball i al desenrotllament de qualitats valorades en el món laboral. La metodologia més adequada serà aquella que conjugue els continguts i els objectius proposats en el currículum a través d‘una programació d‘aula que fonamente les seues activitats en la formulació, el desenrotllament, l‘execució, la presentació i l‘exposició de projectes i anàlisi d‘objectes.


Pàg.67

2. OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

2.1. OBJECTIUS L‘ensenyança del Taller de Tecnologies tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:

1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, problemes tecnològics treballant de forma ordenada i metòdica per estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.

2. Adquirir destreses tècniques i coneixements suficients per a l‘anàlisi, disseny i elaboració d‘objectes i sistemes tecnològics per mitjà de la manipulació, de forma segura i precisa, de materials i ferramentes.

3. Analitzar objectes i sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament, conéixer els seus elements i les funcions que realitzen, reflexionar sobre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcció i valorar les repercussions que ha generat la seua existència, sobretot la influència sobre la societat i el medi ambient.

4. Conéixer i adoptar destreses tecnològiques pròpies de l‘activitat industrial i empresarial per a avaluar la qualitat d‘un producte, valorar i reconéixer els aspectes innovadors desenrotllats de forma crítica i activa.

5. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar la seua viabilitat i abast utilitzant els mitjans tecnològics, recursos gràfics, la simbologia i el vocabulari adequats.

6. Analitzar i valorar críticament la investigació, la innovació i el desenrotllament tecnològic i la seua influència en la societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i col·lectiu actualment i històricament.

7. Manejar amb esperit crític aplicacions informàtiques que permeten buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, emprant de forma habitual les xarxes de comunicació.

8. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en equip, en la busca de solucions, en la presa de decisions i en l‘execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació, tolerància i solidaritat.

9. Respectar les normes de seguretat i higiene en el treball.


Pàg.68

2.2. CONTINGUTS BLOC: EL SABER PENSAR TECNOLÒGIC I EL SABER FER TÈCNIC a) L‘aplicació de la finalitat de les Tecnologies en el desenrotllament d‘un producte:

estudi de l‘obtenció d‘un benefici econòmic, benesta social, etc., com a valors implícits en la resolució de problemes.

b) Els coneixements tècnics: ferramentes necessàries per a la pràctica tecnològica.

c) La pràctica del desenrotllament de capacitats, procediments, tècniques i destreses específiques en el disseny, innovació i construcció tecnològica al taller.

d) El treball a l‘aula taller amb materials comercials i reciclables.

e) L‘elaboració de documents tècnics necessaris per a elaborar un projecte.

f) El disseny, la planificació i la construcció de models per mitjà de l‘ús de materials, ferramentes i tècniques pròpies del taller de Tecnologies.

g) El desenrotllament i l‘evolució del procés tecnològic del principi al final: matèries primeres, recursos, productes obtinguts, comercialització, rebutjos i abocaments.

h) La defensa i l‘exposició oral de la resolució tècnica del projecte. La importància d‘estudiar i aplicar els factors que influïxen en la venda d‘un producte: posada en pràctica en el projecte.

i) La utilització de l‘ordinador com a ferramenta d‘expressió gràfica i de processament de text per a l‘adequada busca d‘informació, presentació, desenrotllament, difusió i exposició del projecte.

j) El desenrotllament de l‘anàlisi d‘objectes com a font important de coneixement, d‘informació i de resolució de problemes tecnològics.

El treball específic del bloc serà el de redactar i construir els projectes que es realitzaran al llarg del curs. Els projectes previstos a realitzar seran la constucció d‘una perxa, la construcció d‘un niu (caseta per a ocells) i la construcció d‘un pont llevadís. En aquestos projectes s‘utilitzaran les tècniques de treball amb fusta (ferramentes i procediments) així com la inclusió de coneixements de mecanismes. Es treballarà la realització del dibuix tècnic, la confecció de fulls de procés de fabricació, etc. BLOC: TÈCNIQUES DE CREATIVITAT I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA a) La creativitat i la innovació tecnològica com a factor determinant de la producció

empresarial.

b) Anàlisi i aplicació pràctica de les tècniques de creativitat i innovació al taller.

c) La definició de nous conceptes i resolució original dels problemes plantejats.

d) La utilització de recursos bàsics i reciclatges en el desenrotllament d‘idees i objectes innovadors.

e) El disseny com a part del procés creatiu i d‘innovació. Beneficis de la seua aplicació.

f) Les patents com a part de l‘activitat de la innovació tecnològica.

g) La gestió del capital humà com a part de l‘activitat d‘innovació tecnològica.

En aquest bloc es treballarà la resolució de problemes tècnics amb la presentació de propostes als alumnes per a que busquen solucions. En aquest cas les solucions


Pàg.69

presentades no es construiran sinó que seran defensades pels alumnes davant dels seus companys. BLOC: VALORS I CONEIXEMENT SOCIOCULTURAL DE LES TECNOLOGIES a) L‘anàlisi històrica del desenrotllament productiu, de la invenció, de la tècnica. La

línia del temps tecnològica.

b) Els usuaris i els consumidors dels productes tecnològics: aplicació de tècniques del seu estudi en el desenrotllament d‘un projecte.

c) L‘estudi i anàlisi dels sectors productius de l‘entorn escolar.

d) Les Tecnologies com a globalització d‘aspectes socioculturals, organitzatius, tècnics i ideològics.

Aquest bloc es treballarà amb la realització d‘activitats de recerca i tractament de la informació que ens permeta fer una cronologia dels moments més importants de la història de la tècnica.

2.3. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Valorar i utilitzar el projecte tècnic com a instrument de resolució ordenada de problemes.

2. Elaborar un pla de treball i realitzar les operacions tècniques previstes amb criteris de seguretat, considerant tots les condicionant en el desenrotllament i la resolució del problema plantejat.

3. Utilitzar l‘anàlisi d‘objectes com a instrument per a identificar, comparar i desenrotllar solucions per a este i altres problemes a partir de la informació extreta.

4. Valorar i utilitzar l‘anàlisi d‘objectes i el projecte tècnic com a instruments d‘innovació tecnològica en el desenrotllament d‘un producte.

5. Emprar l‘ordinador com a ferramenta de treball, per tal de comunicar, localitzar i manejar informació i per a aplicar els procediments bàsics dels processadors de text, l‘entorn gràfic i les ferramentes en exposicions i presentacions.

6. Representar objectes senzills per mitjà d‘esbossos, croquis, vistes i perspectives, a fi de comunicar un treball tècnic.

7. Conéixer les propietats fonamentals de materials bàsics i reciclatges, identificar-los en les aplicacions més usuals i emprar les seues tècniques bàsiques de conformació, unió i acabat de forma correcta, respectant els criteris de seguretat adequats.

8. Utilitzar adequadament les magnituds físiques utilitzades en el desenrotllament del projecte tecnològic.

9. Valorar críticament la veracitat i la validesa de la informació extreta des d‘Internet.

10. Analitzar les parts i descriure el funcionament dels objectes.

11. Aplicar el disseny com a part fonamental del desenrotllament i la innovació d‘un producte.


Pàg.70

12. Comprendre la importància de les patents en el desenrotllament industrial i la innovació tecnològica.

13. Apreciar la influència històrica del desenrotllament tecnològic en la societat.

14. Analitzar i valorar les oportunitats que oferix l‘entorn productiu.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Esta matèria optativa contribuïx al desenrotllament de les competències bàsiques de l‘etapa de forma paral·lela a la matèria de Tecnologies, per la qual cosa és aplicable el que establix el currículum de Tecnologies (annex I del Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s‘establix el currículum de l‘Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana). 4.METODOLOGIA

Com a metodologia d‘ensenyament s‘utilitzarà el mètode de projectes, és a dir la construcció d‘un objecte tecnològic per a donar solució a un problema o una necessitat. Així seguirem el sistema de plantejament del problema, els alumnes buscaran informació sobre altres objectes semblants ja construïts, en base a aquesta informació buscaran la solució més adequada per al problema plantejat. Una vegada la idea està clara es passarà a la seua definició, per a això es redactarà l‘oportú projecte que contindrà una memòria descriptiva de l‘objecte, els planols necessaris per a la seua construcció així com els fulls del procés de fabricació. Una vegada redactat el projecte es passarà a la seua construcció. Finalment cada grup presentarà el seu projecte a la resta de la classe.

No s‘utilitzarà cap llibre com a material didàctic, ja que la informació que hi haja que facilitar als alumnes es farà mitjançant fotocòpies.

5. AVALUACIÓ

Donat el reduït nombre d‘alumnes de la matèria tot el procés d‘avaluació s‘ha adaptat a aquesta circumstància.

5.1. INSTRUMENTS I PROCEDIMENTS.

Els instruments d‘avaluació seran els mateixos treballs dels alumnes. Tant sols s‘utilitzaran proves escrites per a comprovar si es coneixen o no les ferramentes utilitzades en el treball de la fusta i per a comprovar si s‘han assolit els coneixements mínims de dibuix tècnic. S‘utilitzarà l‘observació directa de les tasques que estiguen realitzant els alumnes sobre tot pel que fa a la utilització de ferramentes, processos de treball i utilització dels materials. Així mateix es farà la correcció de les làmines de dibuix tècnic, activitats encomanades i la redacció dels projectes.


Pàg.71

5.2. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

Com a criteris mínims per a aprovar la matèria esta, saber dibuixar i acotar les vistes d‘una peça senzilla, saber confeccionar els fulls del procés de fabricació d‘un objecte senzill, conèixer el nom de les ferramentes més habituals en els treballs en fusta, manejar amb soltesa les eines bàsiques (xerrac, raspa, etc).

El pes percentual de cada tipologia de continguts serà:

Conceptes: 30%

Procediments: 60%

Actituds: 10%

Com es pot veure els continguts de caire conceptual tenen, en el cas d‘aquesta matèria, poc de pes degut a que es treballarà fonamentalment a partir de situacions pràctiques.

En el cas de que no es ferà cap examen en alguna de les avaluacions, el 30% de conceptes s‘avaluaria dins dels continguts procedimentals.

5.3. ALUMNES PENDENTS.

Per als alumnes amb la matèria pendent es prepararà una sèrie d‘activitats semblants a les realitzades pels alumnes del curs i que s‘hauran de lliurar quan es demanen. Així mateix hauran de realitzar una prova que consistirà en conèixer les ferramentes per al treball amb fusta i els coneixements bàsics de dibuix tècnic.

6. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Donat el reduït nombre d‘alumnes de la matèria les mesures d‘atenció a la diversitat consistiran en què cada alumne vaja al seu ritme de treball i el professor atendrà a cadascú segons les seues necessitats. Així en dibuix tècnic hi ha preparades làmines des dels rudiments del dibuix a les més completes.

7. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

Com a activitats extraescolars es faran dues visites a sengles fàbriques que treballen amb la fusta, una de fabricació de caixes per a fruita i l‘altra de fabricació de palets, així podran observar el funcionament de les màquines per a treballar la fusta i els processos d‘automatització que tenen.


Pàg.72

ÀMBIT PRÀCTIC 4 PDC

INDEX

1. Introducció…………………………………………………………… ....... …........73

2. Desenrotllament normatiu…………………………………………........ ....... .....73

3. Objectius de l‘àmbit............................................................................. .... ......74

4. Contribució de l‘àmbit a l‘adquisició de les competències bàsiques. .......... ..75

5. Continguts............................................................................................ .... .....77

6. Avaluació: criteris i ferramentes...................................................... ..... .........79


6.2. Ferramentes d‘avaluació

7. Metodologia i recursos didàctics........................................ ......... ..................80


Pàg.73

1. INTRODUCCIÓ

L‘àmbit pràctic engloba els continguts propis del currículum de la Tecnologia però buscant la seua vessant més pràctica i propera a la vida real. També inclou la utilització racional, eficient i responsable de les tecnologies de la informació i la comunicació així com els continguts d‘orientació professional, prevenció de riscos laborals i seguretat i higiene en el treball.

La Tecnologia és una àrea de l‘activitat del ser humà que té com a principal objectiu el disseny de màquines, sistemes o útils que resolguen problemes. Així com el científic desenrotlla les seues investigacions amb la finalitat d‘obtenir un major coneixement de la naturalesa i els seus processos, el tecnòleg es nodriria dels descobriments realitzats pel científic per a projectar i construir objectes que satisfan necessitats de les societats. La Tecnologia comprèn, així, un conjunt de coneixements que van des dels materials d‘ús tècnic, el dibuix delineat, l‘electricitat i l‘electrònica, la pneumàtica i hidràulica, les màquines i els mecanismes, l‘ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, l‘aprofitament i transformació de l‘energia , les tècniques i processos de fabricació, l‘organització empresarial i la prevenció de riscos laborals.

L‘àmbit pràctic es basarà, doncs, en els continguts propis de la matèria de Tecnologia de 4rt d‘ESO i se centrarà en l‘assimilació de coneixements pràctics i el desenrotllament de destreses que permeten tant la comprensió dels objectes tècnics com la seua utilització. L‘àmbit afavorirà també que l‘alumnat use i pose en pràctica les tecnologies de la informació i la

comunicació, com a ferramentes en aquest procés. Així mateix es fomentarà la capacitat dels alumnes per buscar informació i per a solucionar de la manera mès autònoma possible els problemes plantejats. D‘altra banda s‘introduiran els continguts relacionats amb la prevenció, la seguretat i la higiene i el món laboral, per a facilitar la transició de l‘alumnat que decidisca començar a treballar quan acabe l‘educació secundària obligatòria.

Sense oblidar mai el ―saber estar‖, l‘àmbit pràctic s‘articula entorn del binomi format pel ―saber‖ i el ―saber fer‖, amb una presència molt més gran d‘este últim, ja que el ―saber‖ té més pes en la resta d‘àmbits i matèries de referència.

2. DESENROTLLAMENT NORMATIU

LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d‘educació. («BOE» 106, de 4-5-2006.), que regula el sistema educatiu espanyol.

Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes corresponents a l'educació secundària obligatòria (BOE núm. 5, de 05.01.07), contempla en l'article 13 que, en el marc que establisquen les administracions educatives, els centres podran organitzar programes de diversificació curricular.

Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell (DOCV núm. 5.562, de 24.07.07), pel qual s'establix el currículum de l'educació secundària obligatòria en la Comunitat Valenciana, disposa en l'article 13 que la conselleria competent en


Pàg.74

matèria d'educació inclourà, entre les mesures d'atenció a la diversitat, programes de diversificació curricular perquè l'alumnat que ho requerisca, després de l'oportuna avaluació, puga assolir els objectius de l'etapa i el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb una metodologia específica a través d'una organització de continguts, activitats pràctiques i matèries diferent de l'establida amb caràcter general.

ORDRE 7629/2008, de 16 de juny, de la Conselleria d‘Educació (DOCV núm. 5.789, de 16.06.08), per la qual es regula el programa de diversificació curricular en l‘educació secundària obligatòria.

3. OBJECTIUS DE L’ÀMBIT

A l‘ ORDRE 7629/2008, de 16 de juny, de la Conselleria d‘Educació es fixen els objectius de l‘àmbit pràctic definits en termes de capacitats que s‘han de desenrotllar en els alumnes:

1. Abordar amb autonomia i creativitat –individualment i en grup– problemes tecnològics, treballant de manera ordenada i metòdica per a estudiar el problema, recopilar i seleccionar informació procedent de distintes fonts, elaborar la documentació pertinent, concebre, dissenyar, planificar, construir objectes o sistemes i aplicar solucions que resolguen el problema estudiat i avaluar la seua idoneïtat des de distints punts de vista.

2. Adquirir destreses tècniques i coneixements pràctics suficients per a l‘anàlisi, el disseny i l‘elaboració d‘objectes i sistemes tecnològics per mitjà de la manipulació –de manera segura i precisa– de materials i ferramentes.

3. Analitzar els objectes i sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament, conéixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d‘usar-los i controlar-los, entendre les condicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construcció i valorar les repercussions que ha generat la seua existència.

4. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, així com explorar la seua viabilitat i abast, utilitzant mitjans científics i tecnològics, recursos gràfics, simbologia i vocabulari adequats.

5. Adoptar actituds favorables a la resolució de problemes, desenrotllant interès i curiositat cap a l‘activitat tècnica, analitzant i valorant críticament la investigació, la innovació i el desenrotllament científic- tecnològic i la seua influència en la societat, en el medi ambient, en la salut i en el benestar personal i col·lectiu al llarg de la història de la humanitat.

6. Manejar amb soltesa i eficàcia aplicacions informàtiques que permeten buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i presentar informació, fomentant el treball col·laboratiu.


Pàg.75

7. Assumir de manera crítica i activa l‘avanç i l‘aparició de noves tecnologies, i incorporar-les al seu quefer quotidià, analitzant i valorant críticament la seua influència sobre la societat i el medi ambient.

8. Actuar de manera dialogant, flexible, emprenedora i responsable en el treball en equip, en la cerca de solucions, en la presa de decisions i en l‘execució de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperació, tolerància i solidaritat.

9. Conèixer les necessitats personals i col·lectives més pròximes, així com les solucions més adequades que oferix el patrimoni científic, tecnològic, social, etc., del propi entorn.

10. Conèixer, valorar i respectar les normes de seguretat i higiene en el treball i prendre consciència dels efectes que tenen sobre la salut personal i col·lectiva assumint, de manera activa i en primera persona, la prevenció de riscos laborals.

11. Conèixer i valorar el món de l‘empresa i de la producció.

12. Obtindre, analitzar i valorar informació referida a l‘entorn socioproductiu pròxim, especialment la relacionada amb l‘orientació laboral i professional

4. CONTRIBUCIÓ A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes corresponents a l'educació secundària obligatòria, defineix per primera vegada les competències bàsiques que l‘alumnat ha d‘assolir en finalitzar l‘etapa.

Les competències bàsiques permeten identificar els aprenentatges que es consideren imprescindibles des d‘un plantejament integrador i orientat a l‘aplicació dels sabers adquirits. El seu èxit ha de capacitar els alumnes per a la seva realització personal, l‘exercici de la ciutadania activa, la incorporació satisfactòria a la vida adulta i el desenvolupament d‘un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Amb les àrees i matèries del currículum es pretén que tots els alumnes i les alumnes assoleixin els objectius educatius i, consegüentment, també que adquireixin les competències bàsiques. Tanmateix, no hi ha una relació unívoca entre l‘ensenyament de determinades àrees o matèries i el desenvolupament de determinades competències. Cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències bàsiques s‘assoleix com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries.

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, i d‘acord amb les consideracions que s‘acaben d‘exposar, s‘han identificat vuit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística.

2. Competència matemàtica.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

4. Tractament de la informació i competència digital.

5. Competència social i ciutadana.

6. Competència cultural i artística.


Pàg.76

7. Competència per aprendre a aprendre.

8. Autonomia i iniciativa personal.

Els alumnes milloraran la seua competència en comunicació lingüística treballant amb un vocabulari específic del món tecnològic, en la redacció de memòries de projectes i de textos de recerca d‘informació. S‘intentarà, a més, que els alumnes dediquen una part del temps a llegir textos científics- tecnològics, que després hauran d‘interpretar. La competència matemàtica es desenrotllarà a partir dels càlculs que es realitzen en la determinació de les mides del projectes que es vol construir, el treball amb escales, l‘ús d‘aparells de mesura, la resolució de problemes d‘enginy i la interpretació de gràfics. L‘àmbit pràctic contribuïx a l‘adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic, des de diferents elements del seu currículum: l‘aplicació del mètode de projectes com a sistema de resolució de problemes tècnics, la construcció d‘objectes, per a la qual és absolutament necessari el coneixement del funcionament i l‘ús de màquines i ferramentes i l‘anàlisi d‘objectes, activitat que permet estudiar l‘estructura dels objectes tecnològics, el seu funcionament intern i les repercussions del seu ús en les societats i el medi físic. El tractament de la informació i la competència digital són dos elements que formen part indiscutible de la matèria ja que un dels blocs de continguts es referix exclusivament a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, les TIC. Amb una visió distinta de la que se li dóna al currículum de la matèria d‘informàtica, a l‘àmbit pràctic es buscarà la dimensió més aplicada d‘aquestes tecnologies. Fugint de les explicacions teòriques sobre el funcionament dels sistemes informàtics o dels diferents programes de software, s‘incidirà en l‘ús d‘aquestos per a generar documents tècnics, pressupostos dels projectes, buscar informació, inserir imatges als treballs realitzats i per a la recerca de treball o estudis posteriors.

La competència social i ciutadana es desenrotllarà dissenyant una programació d‘aula on els alumnes realitzen activitats en xicotets i grans grups, compartint materials i tasques. A més, l‘ús racional de les tecnologies de la informació (xats, blogs, etc.) permetrà millorar la seua capacitació com a ciutadans del món digital.

El mètode de projectes, pilar fonamental de l‘àmbit pràctic i la matèria de Tecnologia, és essencialment un sistema basat en el mètode científic que parteix de la base de l‘experimentació per arribar al coneixement. Així es contribuirà indiscutiblement a l‘assoliment de la competència per aprendre a aprendre donat que els alumnes han de definir autònomament la millor solució a un problema plantejat, buscant informació i organitzant-la, posant en comú les solucions plantejades i triant la més factible. A més, el mètode de projectes contempla una fase de verificació que permet l‘alumne revisar l‘objecte construït i decidir si cal fer canvis per millorar el seu funcionament.

L‘autonomia i iniciativa personal és també una de les capacitats a la que es contribuirà indubtablement amb el treball a l‘àmbit pràctic. El mètode de projectes permet els alumnes aportar solucions individuals, buscar la manera més efectiva de resoldre un problema o la ferramenta més adequada per fabricar una peça . A més, l‘àmbit preveu un bloc de continguts de Tecnologia i Societat on es treballarà l‘autoconeixement personal, les preferències vocacionals i la recerca al món del treball


Pàg.77

5. CONTINGUTS

En el segon curs del programa de diversificació curricular, corresponent al 4rt PDC, el currículum és complementari i inseparable del de la matèria de Tecnologia de quart curs de l‘ESO, per la qual cosa els horaris, les programacions, el professorat, els espais, etc. hauran d‘observar-se i implementar-se sempre de manera conjunta.

Els continguts del currículum poden diferenciar-se, segons la seua naturalesa en:

Continguts conceptuals: Es referixen als fets o dades i als conceptes. En el cas dels fets o dades, es tracta d‘informacions descriptives amb un aprenentatge literal i memorístic, que s‘han de presentar com a ferramentes que complementen els conceptes. Aquestos últims solen presentar un cert grau d‘abstracció i el seu aprenentatge ha de ser significatiu per poder aconseguir incorporar-los a l‘estructura cognitiva de l‘alumne.

Continguts procedimentals: Són el conjunt d‘habilitats tècniques i destreses necessàries per a resoldre problemes, manipular ferramentes i sistemes, buscar i organitzar informació, etc.

Continguts actitudinals: Poden referir-se a la pròpia persona (atenció, interès, responsabilitat) o a la seua relació amb la resta de membres del grup o el propi entorn ( diàleg, treball en equip, respecte a les idees dels demés o respecte als materials i instal·lacions).

L‘ORDRE 7629/2008, de 16 de juny estableix els continguts del currículum agrupats en tres blocs, sense diferenciar-los en conceptes procediments o actituds. No obstant, a l‘hora de definir els criteris d‘avaluació, sí que contemplarem per separat els diferents tipus de continguts. A més, a la present programació s‘ha considerat imprescindible contemplar un bloc dedicat als sistemes de representació gràfica, donat que són la base per poder expressar les idees generades sobre el paper i s‘introdueix l‘ús de les ferramentes CAD per a representar objectes tecnològics. D‘aquesta forma els quatre blocs de continguts són:

BLOC I: PROBLEMES TECNOLÒGICS. EL PROJECTE TÈCNIC

El mètode de projectes com a sistema de resolució de problemes.

Les fases del projecte tècnic

Recerca d‘informació: La biblioteca i l‘hemeroteca del centre. Recerca d‘informació a internet. La wikipèdia.

Aplicació de la recerca d‘informació a invents i sistemes senzills: La clepsidra/ Balança i peses/ Papir i pergamí/ El termòmetre/ La pila de Volta/ La bombeta elèctrica

La recerca de solucions a problemes d‘enginy. Problemes d‘enginy matemàtics i de lògica Problemes d‘enginy visuals

Anàlisi d‘objectes tecnològics senzills

Projecte: Sistema de control de pas en via d‘un sol carril: Presentació projecte Recerca d‘informació i elaboració documentació Disseny i planificació Construcció d‘una maqueta o prototip Verificació i memòria


Pàg.78

BLOC II: TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Processador de textos: WORD. Elaboració dels documents del projecte tècnic: portada, fulls de plànols, fulls

de planificació, memòria, etc. Presentació de les activitats de recerca d‘informació amb formats

predeterminats pel professor.

Full de càlcul: EXCEL. Elaboració del full de pressupost del projecte Representació de gràfics

Tecnologies de la comunicació: Internet Blogs Gestió del correu electrònic Ús responsable dels xats L‘orientació laboral i la cerca d‘ocupació.

Presentacions: POWER POINT Execució de la presentació amb POWEPOINT d‘alguna de les activitats de

recerca d‘informació

BLOC III: REPRESENTACIÓ GRÀFICA I DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR

Repàs vistes (Alçat, planta i perfil) Representació de vistes amb fulls pautats Representació de vistes amb fulls en blanc

Disseny assistit per ordinador: AUTOSKETCH. Representació de vistes Dibuix en perspectiva Acotació

Disseny gràfic: PAINT I CORELDRAW Retoc d‘imatges amb els programes PAINT i CORELDRAW Inserció d‘imatges en textos Logos i imatge corporativa

BLOC IV: TECNOLOGIA I SOCIETAT

Autoconeixement personal. Personalitat Valors Habilitats socials Entorn familiar

Preferències vocacionals.

Empresa: característiques, diferents formes jurídiques, organigrama funcional, documentació típica.

Tecnologia de l‘entorn: Anàlisi del mercat laboral, professions més freqüents i empreses tipus. Possibilitats futures d‘ocupació i autoocupació.

Estudi d‘empreses concretes. Visita a una fàbrica de taulells de la zona


Pàg.79

Visita guiada a les instal·lacions de El Corte Inglés Visita a una fàbrica tèxtil

Seguretat i higiene en el treball. Aplicació de les normes de seguretat en l‘aula.

6. L’AVALUACIÓ: CRITERIS I FERRAMENTES

6.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d‘avaluació són el referent fonamental per a valorar el grau d‘adquisició de les competències bàsiques i la consecució dels objectius. Els criteris definits per a avaluar el nivell de consecució dels objectius i competències són:

1. Realitzar un projecte tècnic, analitzant el context, proposant solucions alternatives i desenrotllant-ne la més adequada.

2. Elaborar els documents necessaris per a redactar un projecte tècnic, per mitjà del llenguatge escrit i gràfic apropiat.

3. Representar gràficament objectes senzills emprant ferramentes de dibuix tècnic.

4. Emprar ferramentes de disseny assistit per ordinador per a elaborar vistes en dos i tres dimensions d‘objectes senzills.

5. Realitzar les operacions previstes en el projecte tècnic incorporant criteris d‘economia, sostenibilitat i seguretat.

6. Investigar l‘entorn i descriure el funcionament d‘objectes tecnològics senzills.

7. Fer un ús adequat i racional de les tecnologies de la informació i la comunicació.

8. Localitzar informació tècnica, laboral i professional en Internet, i utilitzar-la adequadament.

9. Conèixer les fites fonamentals del desenrotllament tecnològic i analitzar l‘evolució d‘alguns objectes tècnics rellevants de l‘entorn.

10. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats professionals i laborals que oferix l‘entorn tecnològic i productiu de l‘àrea d‘influència del centre educatiu.

11. Conèixer, aplicar i valorar les normes de seguretat i prevenció de riscos laborals, les mesures de protecció i l‘ergonomia en l‘activitat laboral i en l‘aula taller; valorar les condicions de l‘entorn de treball.

12. Mostrar interès per la matèria, participant activament a les classes i treballant individualment i en grup.

6.2. FERRAMENTES D’AVALUACIÓ

Si partim de la base de que estem tractant d‘un àmbit pràctic haurem d‘emprar ferramentes d‘avaluació que contemplen no sols els aprenentatges conceptuals si no, més bé, aquelles que permeten avaluar els aprenentatges procedimentals i actitudinals.

Ferramentes d’avaluació:

Proves escrites. Permetran avaluar preferentment els aprenentatges conceptuals, encara que també els procedimentals. Seran proves d‘uns 30 minuts sobre continguts molt concrets de la programació amb un parell de preguntes de desenrotllament , una pregunta d‘opcions múltiples i una de representació gràfica.


Pàg.80

Fitxes de treball. Serviran per avaluar continguts procedimentals de diferents blocs de la programació: capacitat de recerca i estructuració de la informació, capacitat per obtenir les vistes d‘un objecte, d‘utilitzar programes de dibuix, processadors de textos, etc.

Recollida diària d‘informació sobre els alumnes. Determinarà el nivell de responsabilitat dels alumnes a l‘hora d‘entregar els treballs a la data fixada, d‘aprofitament del temps de classe o de l‘ interès demostrat per la matèria, elements tots que formen part dels continguts actitudinals.

Activitats extraescolars. On es tindrà en compte el comportament de l‘alumne i l‘atenció mostrada, que s‘avaluarà fent preguntes a classe sobre les explicacions fetes a cada visita.

Projecte Tècnic. El qual contempla una part més intel·lectual d‘elaboració de la documentació i una segona part molt més procedimental de construcció del prototip.

Criteris de qualificació:

Continguts conceptuals 50 %

Continguts procedimentals 40 %

Continguts actitudinals 10 %

7. METODOLOGIA I RECURSOS DIDÀCTICS

La metodologia didàctica és el sistema d‘accions o conjunt d‘activitats del professor i els seus estudiants organitzades i planificades pel docent amb la finalitat de possibilitar l‘aprenentatge dels alumnes. La matèria que ens ocupa, l‘àmbit pràctic, ja en el seu nom està orientant-nos sobre el tipus de metodologia que s‘ha d‘emprar per aconseguir els objectius marcats. El principal recurs metodològic que posseïm i que ens diferència de la resta de matèries és el mètode de projectes, que, en el cas de la Tecnologia, es manifesta no tan sols com una ferramenta del procés d‘aprenentatge si no com una metodologia didàctica en si mateix.

Respecte el mode de transmissió de la informació existeixen diferents mètodes didàctics:

Mètode expositiu, també conegut com a classes magistrals.

Mètode demostratiu, en els qual combinem l‘acció del professor amb la participació dels alumnes realitzant activitats pràctiques.

Mètode interrogatiu, en el que el professor adopta un rol d‘analista- animador per fer que els alumnes avancen en els seus coneixements.

Mètode per descobriment, on el professor condueix els alumnes per que siguen ells mateixos qui troben la solució al problema motiu de l‘aprenentatge.

A les classes s‘empraran els diferents mètodes, donant una major rellevància als mètodes demostratiu ( informació- pràctica), principalment a les classes de TIC; interrogatiu, en la recerca de solucions al projecte i per descobriment, sobretot en la fase de disseny i construcció del projecte.

Segons la forma de treballar dels alumnes podem trobar:

Treball grupal

Treball individual


Pàg.81

Es combinaran les dues tècniques de treball ja que ens interessa desenrotllar la capacitat d‘autonomia personal però també la capacitat social dels alumnes. En aquest sentit es realitzaran tasques individuals, en parelles (el cas del projecte) i en equips (recerca d‘informació, preparació de les proves escrites, etc.)

Respecte els recursos didàctics:

Apunts preparats pel professor relatius als blocs de continguts esmentats en la programació.

Dossier amb activitats específiques per treballar els blocs de continguts de l‘àmbit.

Sala d‘informàtica amb un ordinador per alumne. Programari inclòs als blocs de continguts i connexió a internet. Cal recordar ací que, en els blocs que s‘aborden les TIC, és imprescindible la seua utilització no com a un fi en si mateixes, sinó com a ferramentes del procés d‘aprenentatge.

Materials propis de l‘aula- taller: pissarra, ferramentes de dibuix, bibliografia, bancs de treball, ferramentes, etc.

Aula de Tecnologia Industrial amb projector i pantalla.

Biblioteca del centre.


Pàg.82

TREBALL MONOGRÀFIC D‘INVESTIGACIÓ

4 ESO

INDEX

1. Marc general..................................................................83

2. Objectius........................................................................83

3. Continguts......................................................................84

4. Avaluació........................................................................84


Pàg.83

1. MARC GENERAL El treball monogràfic d‘investigació, en l‘àrea de Tecnologia, tratarà de desenvolupar, aplicar i posar en pràctica les competències bàsiques de l‘educació secundària obligatòria mitjançant l‘ aplicació de mètodes i tècniques de treball centrades en l‘anàlisi d‘un objecte qüotidià. La tria de l‘anàlisi d‘objectes com eix vertebrador per a la realització d‘un treball monogràfic d‘investigació permet:

1. El requeriment i l‘estimulació en la búsqueda d‘informació. 2. La realització d‘un treball pràctic i tangible de desmuntatge d‘un objecte. 3. La realització d‘una activitat amb gran connexió amb el món real de forma

col·laborativa amb el repartiment de tasques i responsabilitats.

2. OBJECTIUS

1. Abordar amb autonomia i creativitat problemes tecnològics senzills, treballant de forma ordenada e metòdica.

2. Analitzar objectes e sistemes tècnics per a comprendre el seu funcionament,

conèixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor manera d‘utilitzar-los i controlar-los, entendre els motius que condicionen el seu disseny i construccó i valorar les repercusions que ha generat la seua existència.

3. Conèixer i utilitzar correctament i de forma segura les eines, màquines i

tècniques bàsiques emprades habitualment a l‘aula-taller.

4. Expresar i comunicar idees i solucions a problemes tècnics amb propietat, autonomia i creativitat, de forma oral, escrita i mitjançant la representació gràfica d‘objectes i sistemes senzills.

5. Valorar i utilitzar les posibilitats de la informàtica com una eina de treball, amb

l‘objectiu de buscar informació, intercanviar idees, organitzar i elaborar documentació en el context de l‘anàlisi d‘ objectes desenvolupats a l‘aula.

6. Desenvolupar la capacitat de treball en equip, potenciant actituts responsables,

flexibles i crítiques, en la presa de decisions, execució de tasques i búsqueda de solucions.

7. Potenciar hàbits de respete i convivència, emprant el diàleg com una eina en la

resolució de conflictes.

8. Valorar els sentiments de satisfacció i gaudi produïts per l‘habilitat per a resoldre problemes que permeten perseverar en l‘esforç, superar les dificultats pròpies del procés i contribuir d‘aquesta manera al benestar personal i col·lectiu.


Pàg.84

3. CONTINGUTS La realització del treball monogràfic d‘investigació estarà dividida en tres fases clarament diferenciades: 1. Planificació.- Inclou la tria de l‘objecte que es vol analitzar, juntament a la

realització d‘un cronograma on s‘incloga la totalitat de les activitats a realitzar al llarg de tot el curs amb la descripció de les fases i els pasos que cal seguir.

2. Desenvolupament.- Centrada en el desmuntatge de l‘objecte que permeta l‘anàlisi

minuciós de totes les seues parts i en la búsqueda d‘informació, per diversos mitjans, des del punt de vista funcional (quina és la finalitat de l‘objecte), tècnic (materials i tecnologies emprades en la construcció), estètic (textura, color, proporcions …), sociològic (repercusions socials que té l‘objecte) i econòmic (costos directes i indirectes).

3. Elaboració i presentació del treball.- Elaboració d‘un esborrany escrit basat en la

informació seleccionada obtinguda prèviament a la presentació definitiva del treball. Aquesta presentació definitiva, en format electrònic, inclourà una valoració personal que informe sobre la tria de l‘objecte, les etapes seguidas, les fonts consultades i una autoevaluació del procés. Finalmente els alumnes realitzaran una exposició oral del projecte.

4. AVALUACIÓ L‘avaluació serà contínua i tindrà en compte els següents aspectes:

1. Adeqüació del treball als objectius i plantejaments inicials en els terminis previstos.

2. Estructura adeqüada del treball escrit.

3. Ús i selecció correcta de fonts d‘informació.

4. Valoració de la innovació, la capacitat creativa i la búsqueda de recursos

alternatius en l‘anàlisi d‘objectes.

5. Ús correcte i responsable de tècniques, eines i màquines a l‘aula-taller.

6. Iniciativa personal i esforç en el treball individual i en equip.

7. Correcció en l‘exposició oral i habilitat en l‘ús dels recursos gràfics i audiovisuals en la presentació del projecte.


Pàg.85

PQPI: ÀMBIT CIENTÍFIC- TECNOLÒGIC

Formació graduat

ÍNDEX:

1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................... 866

2. OBJECTIUS ......................................................................................................................... 877

3. CONTINGUTS ...................................................................................................................... 877

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES ............................................................................................. 911

5. METODOLOGIA ................................................................................................................. 9797

5.1. Supòsits pedagògics ............................................................................................... 9797 5.2. Metodologia docent ..................................................................................................... 98 5.3. Estructura de les classes ............................................................................................ 99

6. AVALUACIÓ ....................................................................................................................... 9999

6.1. CRITERIS D'AVALUACIÓ DE L'ÀMBIT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC ....... ............... 99 99 6.2. SISTEMA D‘AVALUACIÓ ........................................................................................ 1000 6.3. INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ.............................................................................. 1000 6.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ............................................................................... 1011 6.5. RECUPERACIÓ DE PENDENTS I PROVES EXTRAORDINÀRIES ...................... 1022


Pàg.86

1. INTRODUCCIÓ Tant aquells alumnes que acaben l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria sense aconseguir els objectius previstos i, en conseqüència, sense obtenir la titulació de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, com aquelles altres persones adultes que, havent-se incorporat a la vida laboral sense haver obtingut aquest títol vulguen reprendre els seus estudis i completar-los, tenen l'oportunitat d'accedir a uns estudis regulats i impartits en diversos centres capacitats per a açò, que, en el primer cas també els facilita l'accés a la vida laboral després de rebre una formació bàsica prèvia, a tals efectes. L'article 30 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació determina que correspon a les Administracions educatives organitzar programes de qualificació professional inicial destinats a l'alumnat major de setze anys que no hagen obtingut el títol de Graduat en educació secundària obligatòria. Al Real Decret 1631/2006, de 29 de desembre, a l‘article 14, s‘especifiquen aspectes generals respecte l‘organització i les certificacions dels PQPI: Organització: Els programes de qualificació professional inicial s'organitzen en perfils professionals (associats als diferents sectors productius) i s'estructuren en mòduls de tres tipus :

Mòduls específics referits a les unitats de competència corresponents a qualificacions del nivell 1 del Catàleg Nacional Qualificacions Professionals.

Mòduls formatius de caràcter general que el seu objectiu és ampliar les competències bàsiques i afavorir la transició del sistema educatiu al món laboral.

Mòduls de caràcter voluntari la finalitat del qual és l'obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.

Certificació Quan l'alumne o l'alumna haja superat els mòduls de caràcter obligatori (mòduls específics i mòduls de caràcter general), d'un programa de qualificació professional, rebrà una certificació acadèmica que donarà dret, a els qui ho sol·liciten, a un certificat de professionalitat emès per l'administració laboral. Titulació Els qui hagen superat els mòduls de caràcter voluntari, rebran el títol de Graduat en Educació Secundària. L'ordenació acadèmica i l'organització dels programes de qualificació professional inicial autonòmiques estableixen que l'ensenyament s'organitzarà entorn de tres àmbits: — Àmbit de comunicació. — Àmbit social. — Àmbit científic-tecnològic. La programació didàctica que ara ens ocupa fa referència a aquest últim àmbit científic-tecnològic el qual inclourà aquells continguts referits a les matèries de


Pàg.87

Ciències de la naturalesa, Matemàtiques, Tecnologies i als aspectes relacionats amb la salut i el mitjà natural recollits en el currículum d'Educació física.

2. OBJECTIUS a) Incorporar al llenguatge i a les maneres d'argumentació habituals les formes elementals d'expressió científica- matemàtica amb la finalitat de comunicar-se de manera clara, concisa i precisa. b) Conèixer i utilitzar les habilitats matemàtiques bàsiques per a resoldre problemes de la vida quotidiana. c) Utilitzar tècniques senzilles i autònomes de recollida de dades, familiaritzant-se amb les quals proporcionen les tecnologies de la informació i de la comunicació, per a obtenir informació sobre fenòmens i situacions diverses. d) Participar en la realització d'activitats científiques elementals i en la resolució de problemes senzills. i) Adquirir coneixements sobre el funcionament dels éssers vius. f) Utilitzar els coneixements adquirits sobre el mitjà natural per a comprendre i analitzar el món físic que ens envolta, i actuar responsablement en la seua conservació i millora. g) Reconèixer i valorar les aportacions de la ciència, per a la millora de les condicions de vida dels éssers humans i, especialment, els nous avanços del segle XX. h) Assumir com un valor objectiu la preparació pràctica, prèvia a l'inici de la vida laboral, com a continuació dels estudis realitzats amb anterioritat. i) Potenciar com a valors positius l'esforç personal i l'autoestima en el propi procés d'aprenentatge.

3. CONTINGUTS

Unitat 1 Matemàtiques • Els nombres reals • Notació científica • Proporcionalitat • Percentatges • Radicals • Ciència recreativa • Investigació digital: *Pitágoras

Tecnologies • Maquinari i programari • Xarxes informàtiques • Ciència recreativa • Aula d'Internet

Unitat 2 Ciències de la naturalesa • Com s'organitza la vida? • Com s'organitzen els éssers pluricelulars?


Pàg.88

• Els nutrients • Els aliments • Què hem de menjar? • L'aparell digestiu • L'aparell respiratori • L'aparell circulatori • L'excreció i l'aparell urinari • Malalties • Ciència recreativa • Investigació digital: Sever Ochoa

Unitat 3 Ciències de la naturalesa • Cèl·lules del sistema nerviós • Receptors • Anatomia del sistema nerviós • Actes reflexos i voluntaris • Sistema hormonal • Glàndules *endocrinas i hormones que produeixen • Malalties del sistema nerviós • Malalties del sistema hormonal • L'aparell locomotor • Malalties de l'aparell locomotor • Ciència recreativa • Investigació digital: Santiago Ramón y Cajal

Unitat 4 Matemàtiques • El llenguatge algebraic, polinomis i equacions • Identitats notables • Resolució d'equacions de primer grau • Equacions de segon grau • Sistemes d'equacions • Successions • Progressions aritmètiques i geomètriques • Ciència recreativa

Tecnologies • Elaboració d'un projecte de tecnologia: «construcció d'un *tangram» • Ciència recreativa

Unitat 5 Ciències de la naturalesa • L'aparell reproductor femení • El cicle menstrual femení • L'aparell reproductor masculí • Fecundació i desenvolupament embrionari • Planificació de la natalitat • Malalties de transmissió sexual (MTS) • Salut i malaltia • Defenses contra les infeccions • Respostes immunològiques no desitjades • Com podem ajudar al nostre sistema immune?


Pàg.89

• Ciència recreativa • Investigació digital: Primers auxilis

Unitat 6 Ciències de la naturalesa • El moviment • Velocitat • Funciones • Funcions afins • Acceleració • Les lleis de Newton • La gravetat • Ciència recreativa • Investigació digital: Isaac Newton

Tecnologies • Dibuix tècnic. Sistemes de representació • Vistes d'un objecte. Acotament • Ciència recreativa • Aula d'Internet

Matemàtiques • Escales • Ciència recreativa

Unitat 7 Ciències de la naturalesa • La matèria • Estats de la matèria: teoria cinètica • Canvis d'estat • Substàncies pures i barreges. Separació de barreges • Models atòmics • Estructura de l'àtom • Molècules, elements i compostos • Enllaços químics • Compostos químics • Les reaccions químiques i el seu ajust • Tipus de reaccions químiques • Contaminació i impacte ambiental • Ciència recreativa • Investigació digital: *Dimitri *Mendeleiev

Unitat 8 Ciències de la naturalesa • El Sol: font d'energia • Atmosfera • Dinàmica atmosfèrica • Agents geològics externs • Acció geològica de les aigües superficials • Acció geològica de les aigües subterrànies • Acció geològica del gele • Acció geològica del vent • Acció geològica del mar • Roques sedimentàries


Pàg.90

• Ciència recreativa • Projecte: construcció d'una maqueta topogràfica • Investigació digital: huracans

Tecnologies

• Projecte: construcció d'una maqueta topogràfica

Unitat 9 Matemàtiques • Variables estadístiques • Representacions gràfiques • Mesures de centralització • Mesurades de dispersió • L'atzar. Definicions • La regla de *Laplace • Tècniques de recompte • Successos compostos • Recursos naturals • Ciència recreativa • Investigació digital: huracans

Unitat 10 Matemàtiques • Polígons • Poliedres • Cossos redons • Tipus de transformacions geomètriques • Translacions i girs • Simetries • Ciència recreativa • Investigació digital: Tales de *Mileto • Ciències de la naturalesa • Fusos horaris

Tecnologies • Aula d'Internet

Unitat 11 Ciències de la naturalesa • L'energia i els seus tipus • Lleis de conservació de l'energia i de la matèria • Fuentes d'energia • Energies renovables • Energies no renovables • Problemes associats a l'obtenció i transport de l'energia • Electricitat • Corrent elèctrica • El circuit elèctric • L'electricitat en la llar • Investigació digital: *Copérnico

Tecnologies • Materials


Pàg.91

• Ciència recreativa La distribució de les Unitats per avaluacions és la següent: 1ª AVALUACIÓ Unitat 1. Unitat 2. Unitat 3. Unitat 4 (1ª part). 2ª AVALUACIÓ Unitat 4 (Continuació). Unitat 5. Unitat 8. Unitat 11. 3ª AVALUACIÓ Unitat 10. Unitat 6. Unitat 7. Unitat 9.

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES a) Competència en ciències de la naturalesa El caràcter integrador de la matèria de Ciències de la Naturalesa, fa que el seu aprenentatge contribuïsca a l'adquisició de les següents competències bàsiques: Coneixement i la interacció amb el món físic La major part dels continguts de Ciències de la naturalesa té una incidència directa en l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Precisament el millor coneixement del món físic requereix l'aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la naturalesa i el maneig de les relacions entre ells: de causalitat o d'influència, qualitatives o quantitatives, i requereix així mateix l'habilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. Però aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. És necessari per a açò aconseguir la familiarització amb el treball científic, per al tractament de situacions d'interès, i amb el seu caràcter *tentativo i creatiu: des de la discussió sobre l'interès de les situacions proposades i l'anàlisi qualitativa, significatiu de les mateixes, que ajude a comprendre i a fitar les situacions plantejades, passant pel plantejament de conjectures i inferències fonamentades i l'elaboració d'estratègies per a obtenir conclusions, incloent, si escau, dissenys experimentals, fins a l'anàlisi dels resultats. Alguns aspectes d'aquesta competència requereixen, a més, una atenció precisa. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que l'activitat humana i, en particular, determinats hàbits socials i l'activitat científica i tecnològica tenen en el medi ambient. En aquest sentit és necessari evitar caure en actituds simplistes d'exaltació o de rebot del paper de la *tecnociencia, afavorint el coneixement dels grans problemes


Pàg.92

als quals s'enfronta avui la humanitat, la recerca de solucions per a avançar cap a l'assoliment d'un desenvolupament sostenible i la formació bàsica per a participar, *fundamentadamente, en la necessària presa de decisions entorn dels problemes locals i globals plantejats. Competència matemàtica La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les Ciències de la naturalesa. La utilització del llenguatge matemàtic per a quantificar els fenòmens naturals, per a analitzar causes i conseqüències i per a expressar dades i idees sobre la naturalesa proporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc els continguts associats a aquesta competència i, amb açò, dóna sentit a aqueixos aprenentatges. Però es contribueix des de les Ciències de la naturalesa a la competència matemàtica en la mesura en què s'insistisca en la utilització adequada de les eines matemàtiques i en la seua utilitat, en l'oportunitat del seu ús i en l'elecció precisa dels procediments i formes d'expressió concordes amb el context, amb la precisió requerida i amb la finalitat que es perseguisca. D'altra banda en el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de formulació i solució més o menys obertes, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta competència. Tractament de la informació i competència digital El treball científic té també formes específiques per a la recerca, recollida, selecció, processament i presentació de la informació que s'utilitza a més en molt diferents formes: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica. La incorporació de continguts relacionats amb tot açò fa possible la contribució d'aquestes matèries al desenvolupament de la competència en el tractament de la informació i competència digital. Així, afavoreix l'adquisició d'aquesta competència la millora en les destreses associades a la utilització de recursos freqüents en les matèries com són els esquemes, mapes conceptuals, etc., així com la producció i presentació de memòries, textos, etc. D'altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix a través de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'aprenentatge de les ciències per a comunicar-se, recaptar informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per a l'obtenció i el tractament de dades, etc. Es tracta d'un recurs útil en el camp de les ciències de la naturalesa i que contribueix a mostrar una visió actualitzada de l'activitat científica. Competència social i ciutadana La contribució de les Ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d'una societat democràtica per a la seua participació activa en la presa fonamentada de decisions; i açò pel paper que juga la naturalesa social del coneixement científic. L'alfabetització científica permet la concepció i tractament de problemes d'interès, la consideració de les implicacions i perspectives obertes per les investigacions realitzades i la presa fonamentada de decisions col·lectives en un àmbit de creixent importància en el debat social. En segon lloc, el coneixement de com s'han produït determinats debats que han sigut essencials per a l'avanç de la ciència, contribueix a entendre millor qüestions que són importants per a comprendre l'evolució de la societat en èpoques passades i analitzar la societat actual. Si bé la història de la ciència presenta ombres que no han de ser ignorades, el millor de la mateixa ha contribuït a la llibertat del pensament i a l'extensió dels drets humans. L'alfabetització científica constitueix una dimensió fonamental de la


Pàg.93

cultura ciutadana, garantia, al seu torn, d'aplicació del principi de precaució, que es recolza en una creixent sensibilitat social enfront de les implicacions del desenvolupament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o el medi ambient. Competència en comunicació lingüística La contribució d'aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de dues vies. D'una banda, la configuració i la transmissió de les idees i informacions sobre la naturalesa posa en joc una manera específica de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions, que solament s'aconseguirà adquirir des dels aprenentatges d'aquestes matèries. La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l'encadenament adequat de les idees o en l'expressió verbal de les relacions farà efectiva aquesta contribució. D'altra banda, l'adquisició de la terminologia específica sobre els éssers vius, els objectes i els fenòmens naturals fa possible comunicar adequadament una part molt rellevant de les experiència humana i comprendre suficientment el que uns altres expressen sobre ella. Competència per a aprendre a aprendre Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per a aprendre a aprendre. L'aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació d'informacions provinents en unes ocasions de la pròpia experiència i en altres de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d'aquesta informació en l'estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits en primer lloc els conceptes essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, en segon lloc, els procediments d'anàlisis de causes i conseqüències que són habituals en les ciències de la naturalesa, així com les destreses lligades al desenvolupament del caràcter *tentativo i creatiu del treball científic, la integració de coneixements i recerca de coherència global, i l'acte i *interregulación dels processos mentals. Autonomia i iniciativa personal L'èmfasi en la formació d'un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejudicis, permet contribuir al desenvolupament de l'autonomia i iniciativa personal. És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de la ciència com *potenciadora de l'esperit crític en un sentit més profund: l'aventura que suposa enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcció temptativa de solucions, en definitiva, l'aventura de fer ciència. Quant a la faceta d'aquesta competència relacionada amb l'habilitat per a iniciar i dur a terme projectes, es podrà contribuir a través del desenvolupament de la capacitat d'analitzar situacions valorant els factors que han incidit en elles i les conseqüències que poden tenir. El pensament hipotètic propi del quefer científic es pot, així, transferir a altres situacions. b) Competència en tecnologies El caràcter integrador de la matèria de Tecnologies, fa que el seu aprenentatge contribuïsca a l'adquisició de les següents competències bàsiques: Coneixement i la interacció amb el món físic


Pàg.94

Aquesta matèria contribueix a l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el mig físic principalment mitjançant el coneixement i comprensió d'objectes, processos, sistemes i entorns tecnològics i a través del desenvolupament de destreses tècniques i habilitats per a manipular objectes amb precisió i seguretat. La interacció amb un entorn en el qual el tecnològic constitueix un element essencial es veu facilitada pel coneixement i utilització del procés de resolució tècnica de problemes i la seua aplicació per a identificar i donar resposta a necessitats, avaluant el desenvolupament del procés i els seus resultats. Per la seua banda, l'anàlisi d'objectes i sistemes tècnics des de diferents punts de vista permet conèixer com han sigut dissenyats i construïts, els elements que els formen i la seua funció en el conjunt, facilitant l'ús i la conservació. És important, d'altra banda, el desenvolupament de la capacitat i disposició per a aconseguir un entorn saludable i una millora de la qualitat de vida, mitjançant el coneixement i anàlisi crítica de la repercussió mediambiental de l'activitat tecnològica i el foment d'actituds responsables de consum racional. Autonomia i iniciativa personal La contribució a l'Autonomia i iniciativa personal se centra en la manera particular que proporciona aquesta matèria per a abordar els problemes tecnològics i serà major en la mesura en què es fomenten maneres d'enfrontar-se a ells de manera autònoma i creativa, s'incidisca en la valoració reflexiva de les diferents alternatives i es prepare per a l'anàlisi prèvia de les conseqüències de les decisions que es prenen en el procés. Les diferents fases del procés contribueixen a diferents aspectes d'aquesta competència: el plantejament adequat dels problemes, l'elaboració d'idees que són analitzades des de diferents punts de vista per a triar la solució més adequada; la planificació i execució del projecte; l'avaluació del desenvolupament del mateix i de l'objectiu aconseguit; i finalment, la realització de propostes de millora. A través d'aquesta via s'ofereixen moltes oportunitats per al desenvolupament de qualitats personals com la iniciativa, l'esperit de superació, la perseverança enfront de les dificultats, l'autonomia i l'autocrítica, contribuint a l'augment de la confiança en un mateix i a la millora de la seua autoestima. Tractament de la informació i competència digital El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació, integrat en aquesta matèria, proporciona una oportunitat especial per a desenvolupar la competència en el tractament de la informació i la competència digital, i a aquest desenvolupament estan dirigits específicament una part dels continguts. Es contribuirà al desenvolupament d'aquesta competència en la mesura en què els aprenentatges associats incidisquen en la confiança en l'ús dels ordinadors, en les destreses bàsiques associades a un ús suficientment autònom d'aquestes tecnologies i, en definitiva, contribuïsquen a familiaritzar-se suficientment amb ells. En tot cas estan associats al seu desenvolupament els continguts que permeten localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar i presentar informació amb l'ús de la tecnologia. D'altra banda, ha de destacar-se en relació amb el desenvolupament d'aquesta competència la importància de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina de simulació de processos tecnològics i per a l'adquisició de destreses amb llenguatges específics com l'icònic o el gràfic.


Pàg.95

Competència social i ciutadana La contribució a l'adquisició de la competència social i ciutadana, pel que fa a les habilitats per a les relacions humanes i al coneixement de l'organització i funcionament de les societats vindrà determinada per la manera en què s'aborden els continguts, especialment els associats al procés de resolució de problemes tecnològics. L'alumne té múltiples ocasions per a expressar i discutir adequadament idees i raonaments, escoltar als altres, abordar dificultats, gestionar conflictes i prendre decisions, practicant el diàleg, la negociació, i adoptant actituds de respecte i tolerància cap als seus companys. Al coneixement de l'organització i funcionament de les societats col·labora la matèria de Tecnologia des de l'anàlisi del desenvolupament tecnològic de les mateixes i la seua influència en els canvis econòmics i d'organització social que han tingut lloc al llarg de la història de la humanitat. Competència matemàtica L'ús instrumental d'eines matemàtiques, en la seua dimensió justa i de manera fortament contextualitzada, contribueix a configurar adequadament la competència matemàtica, en la mesura en què proporciona situacions d'aplicabilitat a diversos camps, facilita la visibilitat d'aqueixes aplicacions i de les relacions entre els diferents continguts matemàtics i pot, segons com es plantege, col·laborar a la millora de la confiança en l'ús d'aqueixes eines matemàtiques. Algunes d'elles estan especialment presents en aquesta matèria com el mesurament i el càlcul de magnituds bàsiques, l'ús d'escales, la lectura i interpretació de gràfics, la resolució de problemes basats en l'aplicació d'expressions matemàtiques, referides a principis i fenòmens físics, que resolen problemes pràctics del món material. Competència en comunicació lingüística La contribució a la competència en comunicació lingüística es realitza a través de l'adquisició de vocabulari específic, que ha de ser utilitzat en els processos de recerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació d'informació. La lectura, interpretació i redacció d'informes i documents tècnics contribueix al coneixement i a la capacitat d'utilització de diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Competència per a aprendre a aprendre A l'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre es contribueix pel desenvolupament d'estratègies de resolució de problemes tecnològics, en particular mitjançant l'obtenció, anàlisi i selecció d'informació útil per a abordar un projecte. D'altra banda, l'estudi metòdic d'objectes, sistemes o entorns proporciona habilitats i estratègies cognitives i promou actituds i valors necessaris per a l'aprenentatge. c) Competència en matemàtiques El caràcter integrador de la matèria de Matemàtiques, fa que el seu aprenentatge contribuïsca a l'adquisició de les següents competències bàsiques: Competència matemàtica Pot entendre's que tot el currículum de la matèria contribueix a l'adquisició de la competència matemàtica, ja que la capacitat per a utilitzar diferents formes de pensament matemàtic, a fi d'interpretar i descriure la realitat i actuar sobre ella, forma


Pàg.96

part del propi objecte d'aprenentatge. Tots els blocs de continguts estan orientats a aplicar aquelles destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica i expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic, utilitzant les eines adequades i integrant el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per a obtenir conclusions, reduir la incertesa i per a enfrontar-se a situacions quotidianes de diferent grau de complexitat. Convé assenyalar que no totes les formes d'ensenyar matemàtiques contribueixen per igual a l'adquisició de la competència matemàtica: l'èmfasi en la funcionalitat dels aprenentatges, la seua utilitat per a comprendre el món que ens envolta o la mateixa selecció d'estratègies per a la resolució d'un problema, determinen la possibilitat real d'aplicar les matemàtiques a diferents camps de coneixement o a diferents situacions de la vida quotidiana. Coneixement i la interacció amb el món físic La discriminació de formes, relacions i estructures geomètriques, especialment amb el desenvolupament de la visió espacial i la capacitat per a transferir formes i representacions entre el plànol i l'espai, contribueix a aprofundir la competència en coneixement i interacció amb el món físic. La modelització constitueix un altre referent en aquesta mateixa adreça. Elaborar models exigeix identificar i seleccionar les característiques rellevants d'una situació real, representar-la simbòlicament i determinar pautes de comportament, regularitats i *invariantes a partir de les quals poder fer prediccions sobre l'evolució, la precisió i les limitacions del model. Tractament de la informació i competència digital La incorporació d'eines tecnològiques com a recurs didàctic per a l'aprenentatge i per a la resolució de problemes contribueix a millorar la competència en tractament de la informació i competència digital dels estudiants, de la mateixa manera que la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic ajuda a interpretar millor la realitat expressada pels mitjans de comunicació. No menys important resulta la interacció entre els diferents tipus de llenguatge: natural, numèric, gràfic, geomètric i algebraic com a forma de lligar el tractament de la informació amb l'experiència dels alumnes. Competència en comunicació lingüística Les matemàtiques contribueixen a la competència en comunicació lingüística ja que són concebudes com un àrea d'expressió que utilitza contínuament l'expressió oral i escrita en la formulació i expressió de les idees. Per açò, en totes les relacions d'ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques i en particular en la resolució de problemes, adquireix especial importància l'expressió tant oral com a escrita dels processos realitzats i dels raonaments seguits, ja que ajuden a formalitzar el pensament. El propi llenguatge matemàtic és, en si mateix, un vehicle de comunicació d'idees que destaca per la precisió en els seus termes i per la seua gran capacitat per a transmetre conjectures gràcies a un lèxic propi de caràcter sintètic, simbòlic i abstracte. Competència cultural i artística Les matemàtiques contribueixen a la competència en expressió cultural i artística perquè el mateix coneixement matemàtic és expressió universal de la cultura, sent, en particular, la geometria parteix integral de l'expressió artística de la humanitat en oferir mitjans per a descriure i comprendre el món que ens envolta i apreciar la bellesa de


Pàg.97

les estructures que ha creat. Conrear la sensibilitat i la creativitat, el pensament divergent, l'autonomia i l'apassionament estètic són objectius d'aquesta matèria. Autonomia i iniciativa personal Els propis processos de resolució de problemes contribueixen de forma especial a fomentar l'autonomia i iniciativa personal perquè s'utilitzen per a planificar estratègies, assumir reptes i contribueixen a conviure amb la incertesa controlant al mateix temps els processos de presa de decisions. Competència per a aprendre a aprendre Les tècniques heurístiques que desenvolupa constitueixen models generals de tractament de la informació i de raonament i consolida l'adquisició de destreses involucrades en la competència d'aprendre a aprendre tals com l'autonomia, la perseverança, la sistematització, la reflexió crítica i l'habilitat per a comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball. Competència social i ciutadana L'aportació a la competència social i ciutadana des de la consideració de la utilització de les matemàtiques per a descriure fenòmens socials. Les matemàtiques, fonamentalment a través de l'anàlisi funcional i de l'estadística, aporten criteris científics per a predir i prendre decisions. També es contribueix a aquesta competència enfocant els errors comesos en els processos de resolució de problemes amb esperit constructiu, la qual cosa permet de pas valorar els punts de vista aliens en plànol d'igualtat amb els propis com a formes alternatives d'abordar una situació.

5. METODOLOGIA

5.1. Supòsits pedagògics

A l'hora d'abordar el procés d'ensenyament-aprenentatge amb els alumnes d'un programa de Qualificació Professional Inicial, és necessari partir d'uns supòsits psicopedagògics bàsics que servisquen de referent o donen la mesura d'allò que pretenem. Destaquem: D'una banda: • La situació especial d'aquests alumnes fonamentada en un cúmul de deficiències tant en capacitats com en actituds, i, fins i tot, emocionals. • La fi primordial que s'ha de perseguir, basat en la modificació d'uns hàbits arrelats passius i fins i tot negatius cap a l'aprenentatge, per mitjà d'un mètode capaç d'estimular als alumnes i en el qual es troben permanentment involucrats. • La percepció de baixa autoestima d'uns alumnes que se senten fracassats en els estudis en etapes anteriors i amb una gran desconfiança a recuperar la capacitat d'èxit. • Així com la seua escassa o nul·la motivació davant els aprenentatges.


Pàg.98

D'altra banda: • L'experiència vital d'aquests joves, que en la seua majoria expliquen ja amb 16 anys, i que ha de ser aprofitada com a punt de partida en el procés d'aprenentatge, malgrat les manques educatives que porten amb si. • El reconeixement que les situacions pròximes als alumnes afavoreixen la seua implicació i els ajuden a trobar sentit i utilitat al procés d'aprenentatge; encara que sense oblidar per açò que conèixer l'herència cultural i científica que ens han llegat els nostres avantpassats és l'únic mitjà d'entendre el present i dissenyar el futur. • L'adopció com a professors d'una actitud positiva cap a ells, per a aconseguir que la seua autoestima personal cresca gradualment, i puguen superar possibles complexos motivats pel seu fracàs escolar anterior i per la seua incorporació al programa de qualificació professional inicial.

5.2. Metodologia docent Donats els supòsits anteriors, plantegem una metodologia docent centrada en l'atenció individualitzada, que pot dur-se a terme gràcies al nombre reduït d'alumnes per grup i al nombre d‘hores amb què la professora estarà amb aquestos. Bases metodològiques:

1. Organització dels materials dels alumnes. Els alumnes han d‘adquirir hàbits respecte a l‘organització del material didàctic. Serà imprescindible portar el seu llibre de text així com una llibreta de treball per a cada bloc de continguts: matemàtiques, ciències i tecnologia. A més , disposaran d‘un estoig amb llapis, bolígrafs, pegament, tisores, regle, escaire i cartabó, compàs, calculadora i llapis de colors.

2. Revisió del treball diari de l’alumne. Com que els continguts procedimentals seran fonamentals a l‘hora d‘avaluar, es farà una revisió periòdica de la seua producció. Cada setmana la professora revisarà les llibretes dels alumnes i les signarà en cas de què tot el treball estiga acabat. El cap de setmana el pares hauran de comprovar que els fills han realitzat el treball i també hauran de signar com a que han rebut la informació.

3. Augmentar la motivació de l’alumne. Se seleccionaran continguts de ciències més propers als interessos dels alumnes ( reproducció, ETS, salut, etc) per a treballar-los com a activitats de recerca amb presentacions en forma de murals o projeccions de diapositives. Els continguts del bloc de tecnologia es treballaran sempre de forma pràctica amb l‘aplicació a un projecte tècnic.

4. Adequar els ritmes d'aprenentatge a les capacitats de l'alumne. Els alumnes del grup presenten capacitats molt diverses, de manera que es flexibilitzaran els diferents continguts curriculars: conceptes, procediments i actituds per a adaptar-los a cada alumne i les seues necessitats.

5. Relacionar els continguts amb situacions de la vida quotidiana. Es buscarà treballar els continguts de forma que s‘apliquen a situacions properes als interessos dels alumnes, com a exemple, el tema 11 d‘energia i electricitat així com el tema 6 de dibuix tècnic, s‘aplicaran a un projecte tècnic de disseny i construcció d‘una maqueta d‘una vivenda.

6. Fomentar el màxim rendiment. 7. Afavorir la reflexió de l'alumne sobre el seu propi aprenentatge, per a fer-li

partícip del seu desenvolupament i que detecte els seus assoliments i les seues dificultats. La professora informarà puntualment de la evolució de cada alumne. Totes les activitats realitzades durant l‘avaluació (controls, treballs...) seran enviats als pares per a que les signen.


Pàg.99

8. No fixar sol continguts conceptuals, ja que alguns alumnes desenvolupen les capacitats a través de continguts procedimentals.

9. Relacionar els continguts nous amb els coneixements previs dels alumnes i repassar els continguts anteriors abans de presentar els nous.

10. Treballar les unitats amb diferents nivells d'aprofundiment, per a atendre als alumnes més avantatjats i als més ressagats.

5.3. Estructura de les classes En aquest curs es disposa de 7 hores setmanals per a impartir l‘àmbit. La distribució d‘hores per a treballar cada bloc de continguts és:

3h matemàtiques

2h ciències

2h tecnologies

Les classes sempre s‘iniciaran passant llista. Els alumnes que no estiguen presents quan es passe llista tindran un retard. Cinc retards comptaran com una falta d‘assistència. Les classes de tecnologies es donaran al taller o a l‘aula d‘informàtica.

6. AVALUACIÓ

6.1. CRITERIS D'AVALUACIÓ DE L'ÀMBIT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC

a) Distingir els nombres reals i decimals i operar correctament amb aquest nombres, així com amb la notació científica. b) Resoldre correctament problemes de proporcionalitat. Operar correctament amb percentatges i aplicar-los a la vida quotidiana. c) Utilitzar els augments i disminucions en exercicis d'interès simple i compost. d) Utilitzar correctament l'extracció i introducció de factors en un radical. i) Manejar correctament el maquinari, programari i les xarxes informàtiques per a solucionar els diferents problemes que poden sorgir en utilitzar-los. Així com saber utilitzar els diferents recursos que ofereix Internet. f) Identificar les estructures de les cèl·lules procariotes i eucariotes, així com les funcions que exerceixen. g) Descriure les funcions de nutrients i aliments i valorar la importància d'una dieta equilibrada. h) Identificar l'anatomia i fisiologia de l'aparell circulatori, respiratori, digestiu, *excretor, nerviós, hormonal, locomotor i reproductor, així com les malalties relacionades amb ells. i) Construir i interpretar expressions utilitzant el llenguatge algebraic i resoldre operacions amb polinomis. Conèixer i aplicar les identitats notables. j) Plantejar i resoldre equacions de primer grau i de segon grau, així com sistemes d'equacions, amb aplicacions a problemes de la vida quotidiana. k) Reconèixer i utilitzar progressions aritmètiques i geomètriques. l) Conèixer les característiques d'una funció. m) Manejar adequadament els conceptes de posició, temps, velocitat i acceleració, emprant correctament les equacions que els relacionen.


Pàg.100

n) Conèixer i aplicar les tres lleis de Newton per a explicar situacions del nostre entorn i aplicar correctament la Llei de la Gravitació Universal. o) Manejar correctament les escales de plànols i mapes i utilitzar el sistema de representació més adequat segons les necessitats a les quals s'enfronte. p) Resoldre exercicis de densitats i expressar-los amb les unitats correctes. q) Diferenciar entre substàncies pures i barreges. Comprendre la naturalesa atòmica de la matèria i la Taula periòdica. r) Conèixer i distingir els diferents tipus de reaccions químiques i el seu ajust. s) Conèixer les conseqüències de la contaminació i els impactes ambientals. t) Explicar l'acció dels agents *modeladores del relleu terrestre i entendre els processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació que realitzen els agents geològics externs en el paisatge. o) Classificar els diferents tipus de roques sedimentàries així com enumerar les seues propietats. v) Conèixer i manejar correctament els conceptes fonamentals de l'atzar: espai mostral, succés elemental, succés compost, etc. Construir successos i calcular la seua probabilitat mitjançant la regla de *Laplace. w) Organitzar en una taula les dades d'una variable estadística i realitzar les representacions gràfiques adequades. Calcular mesures de centralització i les mesures de dispersió. x) Reconèixer els diferents cossos geomètrics i calcular l'àrea i volum en les unitats adequades. Conèixer els tipus de transformacions geomètriques. i) Comprendre el concepte d'energia i conèixer els seus diferents tipus i fonts d'energia. z) Comprendre el concepte d'electricitat i entendre els components d'un circuit elèctric.

6.2. SISTEMA D’AVALUACIÓ

A l‘hora d‘avaluar els alumnes es consideraran els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals. És necessari que s‘aproven de forma independent per a poder superar el curs.

6.3. INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

Els instruments d'avaluació es defineixen com aquells documents o registres utilitzats pel professorat per a l'observació sistemàtica i el seguiment del procés d'aprenentatge de l'alumnat. Aquestos han de complir una sèrie d‘especificacions: - Ser molt variats, de manera que permeten avaluar els diferents tipus de capacitats i de continguts curriculars - Poder ser aplicats, alguns d'ells, tant pel professor com pels alumnes en situacions d'autoavaluació i de coavaluació. - Donar informació concreta del que es pretén avaluar, sense introduir variables que distorsionen les dades obtingudes amb la seua aplicació. -Utilitzar diferents codis (verbals, siguen orals o escrits, gràfics, numèrics, audiovisuals, etc.) quan es tracte de proves dirigides a l'alumnat, de manera que s‘adeqüen a les diferents aptituds i que el codi no mediatitze el contingut que es pretén avaluar. - Ser aplicables en situacions més o menys estructurades de l'activitat escolar.


Pàg.101

- Permetre avaluar la transferència dels aprenentatges a contextos diferents d'aquells en els quals s'han adquirit, comprovant així la seua funcionalitat i l'adquisició de les competències bàsiques. A continuació enumerem alguns dels procediments i instruments que es poden emprar per a avaluar el procés d'aprenentatge: • Observació sistemàtica

- Observació directa del treball en l'aula. - Revisió dels quaderns de classe. - Lliurament d‘activitats en la data proposada - Registre anecdòtic personal per a cadascun dels alumnes. - Posades en comú - Debats

• Anàlisi de les produccions dels alumnes

- Quadern de classe. - Resums. - Activitats en classe (problemes, exercicis, respostes a preguntes, etc.) - Activitats realitzades a casa - Fitxes d‘activitats lliurades - Treballs monogràfics. - Pràctiques al taller. - Projecte : disseny, construcció i memòria final

• Realització de proves específiques

- Objectives. - Obertes. - Exposició d'un tema, en grup o individualment. - Resolució d'exercicis. - Autoavaluació i coavaluació

6.4. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Per obtindre la nota de cada trimestre es considerarà:

Continguts conceptuals: La nota de conceptes s‘obtindrà de la mitjana aritmètica de totes les proves escrites realitzades durant el trimestre. Aquestes proves escrites es faran independentment sobre els continguts de Matemàtiques i els de Ciències de la Naturalesa. Per poder fer la mitjana cal que tots els examens tinguen una qualificació superior a 3,5.

Continguts procedimentals: Es comptabilitzarà la correcció de les llibretes de classe (Matemàtiques i CCNN), els treballs demandats en cada trimestre, el seguiment fet per la professora de les activitats proposades diàriament i el projecte de l‘àrea de Tecnologia. Cada treball, en funció de la seua dificultat, tindrà un pes específic en la nota final de procediments. Com que els continguts procedimentals seran fonamentals a l‘hora d‘avaluar, es farà una revisió periòdica de la seua producció. Cada setmana la professora revisarà les llibretes dels alumnes i les signarà en cas de què tot el treball estiga acabat. El


Pàg.102

cap de setmana el pares hauran de comprovar que els fills han realitzat el treball i també hauran de signar com a que han rebut la informació.

Continguts actitudinals: Es tindrà en compte l‘assistència a classe, l‘ interès demostrat per l‘alumne i el respecte a les normes de convivència. Si l‘alumne falta a classe, haurà de justificar convenientment la falta. En cas d‘acumular 6F no justificades en un trimestre l‘avaluació estarà suspesa. Els retards injustificats també es comptabilitzaran, de forma que 5 retards de 5 minuts compten com una falta no justificada.

L‘alumne haurà de superar independentment cada bloc de continguts. Si algun d‘ells té una qualificació inferior a 5, l‘avaluació quedarà suspesa. La nota de l‘avaluació s‘obtindrà de la següent forma:

50% Conceptes

40% Procediments

10% Actituds No es faran recuperacions independents dels temes. La nota global s‘obtindrà de la mitjana ponderada 1a Ava ·1, 2a Ava ·2, 3a Ava ·3.

6.5. RECUPERACIÓ DE PENDENTS I PROVES EXTRAORDINÀRIES

Els alumnes amb l‘àmbit científic tecnològic de 1er PQPI suspès, hauran de superar positivament les dues primeres avaluacions de l‘àmbit del curs 2n PQPI per recuperar la pendent. Al mes de setembre es realitzarà una prova de recuperació per als alumnes que no aproven en juny. Aquesta prova constarà d‘un treball escrit i d‘un examen sobre els continguts donats durant el curs.


Pàg.103

PDC: ÀMBIT CIENTÍFIC

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ...............................................................................104

2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES........................................................105

3. OBJECTIUS....................................................................................107

4. CONTINGUTS................................................................................108

5. METODOLOGIA DIDÀCTICA.........................................................112

5.1. Orientacions didàctiques 5.2. Estructura de les classes

6. AVALUACIÓ...................................................................................113


6.2. Criteris de qualificació i recuperació


Pàg.104

1.- INTRODUCCIÓ

L‘àmbit científic inclou els aspectes bàsics de les matèries: Matemàtiques, Ciències de la natura: Biologia i Geologia, i Física i Química. Totes estes contribuïxen a la capacitació científica i matemática bàsica de les persones. Les Ciències de la natura i les Matemàtiques proporcionen instruments conceptuals rigorosos per a comprendre el món natural i poder intervindre-hi, i per a desenrotllar unes competències matemàtiques imprescindibles en la societat actual. L‘objecte d‘aprenentatge d‘este àmbit és la construcció de coneixements científics coherents sobre el medi natural en què s‘exercix l‘activitat humana, sobre el cos humà i el seu funcionament, sobre les interaccions múltiples que es produïxen entre el ser humà i el medi, sobre procediments específics que faciliten eixa construcció, sobre el coneixement i l‘ús adequat dels continguts matemàtics necessaris per a comprendre i expressar tot això, i el desenrotllament de les actituds que afavorixen l‘adquisició d‘eixos coneixements. L‘àmbit és més que la simple suma de matèries. Adopta un enfocament globalitzador que tracta d‘integrar els components curriculars i els aprenentatges imprescindibles de les matèries de referència en propostes didàctiques concretes que incidisquen, des de l‘acció conjunta, més eficaçment en el desenrotllament de les competències bàsiques. Es remarca en l‘oportunitat que proporciona l‘àmbit per a reforçar la funcionalitat dels aprenentatges que es promouen. La matèria de Ciències naturals té com a objectiu el desenrotllament de la competència en el coneixement del món físic a través de models explicatius sobre conceptes i les seues relacions, i de procediments específics, presents en el procés de la resolució de problemes: el pensament en termes d‘hipòtesis, la busca del contrast amb la realitat, posar a prova les hipòtesis per mitjà de l‘experimentació i l‘observació controlada, la intenció de trobar pautes que sintetitzen les observacions, esbossar idees que servisquen per a resoldre problemes inicialment separats, etc. Esta manera de pensar i de procedir afavorixen una sèrie d‘actituds característiques: la curiositat, la creativitat i l‘esperit crític, i permet reconéixer la diferència entre el coneixement científic i el quotidià. Les Matemàtiques tenen com a objectiu desenrotllar les competències matemàtiques per mitjà de la comprensió i l‘ús d‘uns conceptes, procediments i actituds matemàtiques, que faciliten l‘anàlisi, la comprensió i la producció dels missatges amb contingut matemàtic que constantment es generen en els àmbits acadèmics, culturals, científics i tecnològics. Eixos continguts funcionals bàsics, d‘immediata i constant aplicabilitat social i acadèmica, són de caràcter numèric, geomètric, funcional, estadístic, probabilístic, o relacionats amb procediments d‘actuació que es manifesten fonamentalment en la resolución de problemes. El caràcter instrumental fa que determinats continguts requerisquen un tractament específic que facilite la seua assimilació i la possibilitat de poder aplicar-los en altres situacions pràctiques, com serà el cas de continguts tan importants com la comprensió i el maneig dels distints tipus de nombres, la seua relació i els càlculs que es realitzen, la proporcionalitat numèrica i geomètrica, etc. Les Matemàtiques, la Física, la Química, la Biologia i la Geologia es reunixen en l‘àmbit, i faciliten que es puguen realitzar aproximacions de conjunt als fenòmens naturals, de manera que es destaquen les relacions i les connexions entre estes, i que es pose de manifest l‘existència de marcs conceptuals i procediments d‘indagació comuna. Al mateix temps, el plantejament curricular d‘àmbit ha de permetre que les alumnes i els alumnes comprenguen les diferències tant de l‘objecte d‘estudi com dels


Pàg.105

marcs teòrics i els procediments d‘indagació i de contrast entre les diferents disciplines científiques. Atés que l‘àmbit científic integra diverses matèries, i a fi de subratllar l‘enfocament metodològic diferent i el seu caràcter globalitzador, es tindran en compte les següents orientacions didàctiques i les orientacions per a l‘avaluació.

2.- COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Des de l‘àmbit científic es contribuïx amb especial rellevància en la competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic, ja que tots els continguts que aporten les Ciències de la natura, conceptes i procediments propis de les distintes ciències presents, se centren precisament en el coneixement del món físic, dels éssers vius (del ser humà en particular) i d‘algunes relacions, interaccions, importants que es produïxen, i en la manera en què es produïx eixe coneixement i es comunica. Des de l‘àmbit científic s‘oferix l‘oportunitat de familiaritzarse amb el treball científic en tota la seua extensió, des de l‘elecció de la situació que s‘estudie, la seua anàlisi qualitativa i la concreció que s‘estudia, la formulació de conjectures, presa de decisions sobre com realitzar l‘estudi, la presa de dades i l‘anàlisi de resultats. D‘esta manera es poden desenrotllar habilitats que permeten un millor coneixement del món físic i comportar-se amb autonomia i sentit crític en la vida quotidiana, en temes tan importants com la salut, el consum, el medi ambient, la interacció del ser humà amb altres sers vius, o valorar la conservació dels ecosistemes, així com el tractament de la información amb contingut científic. A més, permet valorar el coneixement obtingut en la resolució de problemes rellevants per mitjà d‘una anàlisi sistemàtica i rigorosa que facilita l‘obtenció de proves per a comprendre el món físic o per a prendre decisions sobre aspectes dels temes rellevants esmentats, tant de manera individual com col·lectiva i, si és el cas, actuar segons esta manera de fer davant de necessitats personals o socials. Des d‘este àmbit es contribuïx al mateix temps amb especial rellevància en la competència matemàtica, ja que el plantejament curricular que es fa incidix expressament en actituds i destreses que permeten usar els continguts matemàtics presents en el currículum i les distintes formes de pensament matemàtic en una àmplia varietat de contextos, és a dir, remarcant els aspectes funcional i instrumental. L‘aplicabilitat es pot intensificar des d‘unes propostes de treball conjunt de les matèries que integren l‘àmbit, ja que el coneixement científic requerix en gran manera un ús apropiat de continguts i procediments matemàtics, i s‘actua conjuntament sobre la confiança en les pròpies capacitats per a resoldre els problemes en analitzar-los sistemàticament, en la manera de resoldre‘ls i valorar les possibles solucions i en l‘anàlisi de les seues repercussions. El coneixement dels distints tipus de nombres i les diferents estratègies i mètodes de càlcul elemental, ja lligat ineludiblement a l‘ús de mitjans tecnològics, tenen aplicació en una gran varietat d‘àmbits constantment. Coneixements geomètrics, de recollida i anàlisi de dades, d‘anàlisi de gràfiques, la utilització de diferents formes de raonament en la resolució de problemes o l‘abstracció i utilització de símbols estan en la base de la competència matemàtica. L‘àmbit com a matèria integradora reforça l‘aportació de les ciències i de les Matemàtiques al desenrotllament de competències bàsiques en incidir simultàniament en aspectes comuns sobre el mètode de treball, i permetre aplicar contínuament les competències de cada matèria en el treball conjunt. La contribució de l‘àmbit al desenrotllament de la competència en la comunicació lingüística és de primer ordre, ja que d‘una banda, les Matemàtiques i les Ciències de la natura aporten un llenguatge propi precís, simbòlic i abstracte, que facilita la comprensió i l‘expressió de moltes idees que es compartixen socialment, i, d‘altra banda, els processos involucrats en l‘activitat matemàtica i en l‘activitat científica per


Pàg.106

excel·lència, la resolució de problemes, estan concebuts des de la necessitat de la seua comprensió i expressió oral i escrita, amb el raonament que els conduïx i determina. La descripció del treball realitzat és un contingut important en l‘àmbit. El treball científic es basa en la contrastació d‘idees, sustentades en unes premisses o punts de partida i expressades per mitjà de raonaments coherents, tant de manera oral com escrita, que expliquen un fet o resolen un problema. La comprensió i la producció de textos explicatius i argumentatius en ciències, que s‘utilitzen constantment, són objecte d‘aprenentatge en l‘àmbit, com a mitjà per a comprendre la informació que aporta el mateix enunciat d‘un problema o un text de referència, i per a comunicar el procés i el resultat d‘un treball realitzat. La contribució al desenrotllament en la competència en el tractament de la informació i competència digital es realitza donada la importància que té en les matèries que fonamenten l‘àmbit, en la resolució de problemes i en el treball científic en general, la busca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la información rellevant en l‘estudi que es realitza, i en la incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació en l‘aprenentatge de les Matemàtiques i de les Ciències de la naturalesa, des de les calculadores als ordinadors en els laboratoris, per a facilitar aprenentatges actuals i eficients, amb accés ràpid a la informació i les possibilitats de tractament, fent més fàcil la manera de recollir-los de les dades, els càlculs i la forma de representació, la qual cosa, al seu torn, facilita la seua comprensió i la seua interpretació. El treball amb estes noves tecnologies afavorixen l‘anàlisi més rigorós i ràpid de grans quantitats de dades i, fins i tot, l‘accés accessible a estudis de problemes que d‘una altra manera serien molt difícils o impossibles, i faciliten el contacte dels estudiants amb estos recursos, les seues possibilitats i les seues limitacions. La contribució a la competència cultural i artística es fa des de l‘aportació de les Ciències de la naturalesa i les Matemàtiques a l‘anàlisi de problemes que formen part de la cultura en què estem immersos, en particular a la incidència, el coneixement i en la comprensió del món en què vivim i en la millora de les condicions de vida, individuals i col·lectives. El plantejament de l‘àmbit afavorix la reflexió amb una base científica sobre problemes culturals vigents, relacionats amb el coneixement de l‘univers, l‘evolució de la vida a la Terra, o la contaminació mediambiental. A més, la geometria, que és part integral de l‘art, proporciona claus per a apreciar la bellesa en les formes i en les proporcions de les obres artístiques. La competència per a aprendre a aprendre suposa ser conscient del procés i de les habilitats que afavorixen l‘aprenentatge, la importancia de la motivació, el control de les condicions de treball, les qualitats personals o els recursos que utilitzar. Des de l‘àmbit científic es proporcionen oportunitats per a resoldre problemes individualment o en grup, o el que és el mateix, per a assumir reptes, adoptar iniciatives personals, prendre decisions conscientment sobre el que es fa, aplicar tècniques heurístiques o estratègies d‘intervenció que resulten eficaces, utilitzar distints tipus de raonaments i valorar els resultats obtinguts. D‘esta manera es fomenta l‘autonomia en l‘aprenentatge, la confiança en les pròpies possibilitats i la confiança en els mitjans que s‘han d‘utilitzar en cada cas. La competència social i ciutadana es relaciona, d‘una banda, amb habilitats inherents a la resolució de problemes científics, el sentit crític, el qüestionament de sabers i explicacions de fets i fenòmens aparentment coherents, de dogmes o prejuís, i el treball en equip necessari en la societat actual per a resoldre els problemes comuns, la qual cosa suposa tindre en compte el pensament i les aportacions dels altres, i el respecte pel pensament de l‘altre. I, d‘altra banda, les Matemàtiques s‘utilitzen constantment per a descriure la realitat social en l‘ampli ús del terme. Constantment


Pàg.107

s‘utilitzen representacions gràfiques, taules de dades, enquestes, etc., en els mitjans de comunicació, amb explicacions sobre continguts de caràcter social, que importen en gran manera en el coneixement d‘interessos i posicions dels distints grups socials pròxims i globals. El treball en l‘àmbit científic proporciona oportunitats per a desenrotllar les destreses que permeten valorar eixes informacions amb sentit crític.

3.- OBJECTIUS

L‘ensenyança de l‘àmbit científic tindrà com a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats:

1. Comprendre i utilitzar les estratègies, els conceptes bàsics i maneres d‘argumentació de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques, tant en els processos matemàtics o científics com en els distints àmbits de l‘activitat humana, per a interpretar els fenòmens naturals, així com per a analitzar i valorar les repercussions de desenrotllaments tecnocientífics i les seues aplicacions.

2. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, interpretar diagrames, gràfiques, taules i expressions matemàtiques elementals, així com comunicar a altres persones argumentacions i explicacions en l‘àmbit de la ciència.

3. Reconéixer i plantejar situacions susceptibles de ser formulades en termes científics i matemàtics, elaborar i utilitzar diferents estratègies per a abordar-les i analitzar els resultats utilitzant els recursos més apropiats.

4. Quantificar aquells aspectes de la realitat que permeten interpretar-la millor: utilitzar tècniques de recollida de la informació i procediments de mesura, realitzar l‘anàlisi de les dades per mitjà de l‘ús de distintes classes de nombres i la selecció dels càlculs apropiats a cada situació, així com usar de manera adequada els distints mitjans tecnològics (calculadores, ordinadors, etc.) tant per a realitzar càlculs com per a buscar, tractar i representar informacions d‘índole diversa i també com a ajuda en l‘aprenentatge.

5. Obtindre informació sobre temes científics, utilitzant distintes fonts, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, i emprar-la, valorant el seu contingut, per a fonamentar i orientar treballs sobre temes científics.

6. Identificar els elements científics i matemàtics (informacions, dades estadístiques, geomètriques gràfiques, càlculs, etc.), presents en els mitjans de comunicació, Internet, publicitat o altres fonts d‘informació, analitzar críticament les funcions que exercixen i valorar la seua aportació per a una millor comprensió dels missatges.

7. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques, com ara la discussió de l‘interés dels problemes plantejats, la formulació d‘hipòtesis o l‘exploració sistemàtica d‘alternatives, l‘elaboració d‘estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l‘anàlisi de resultats, la consideració d‘aplicacions i repercussions de l‘estudi realitzat i la busca de coherència global, que inclou, si és el cas, la comprovació de les solucions obtingudes.

8. Desenrotllar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permeten fer front als riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l‘alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

9. Comprendre la importància d‘utilitzar els coneixements de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions al voltant de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.


Pàg.108

10. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnología amb la societat i el medi ambient, amb atenció particular als problemas a què s‘enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplica ció de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a un futur sostenible.

11. Reconéixer el caràcter temptatiu i creatiu de les Ciències de la naturalesa, així com les seues aportacions al pensament humà al llarg de la història, i apreciar els grans debats superadors de dogmatismes i les revolucions científiques que han marcat l‘evolució cultural de la humanitat i les seues condicions de vida.

12. Integrar els coneixements de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques de manera que puguen emprar-se de manera creativa, analítica i crítica.

13. Manifestar una actitud positiva davant de la resolució de problemas i mostrar confiança en la pròpia capacitat per a enfrontar-s‘hi amb èxit i adquirir un nivell d‘autoestima adequat que li permeta gaudir dels aspectes creatius, manipulatius, estètics i utilitaris de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques.

14. Valorar les Matemàtiques i les Ciències de la naturalesa com a part integrant de la nostra cultura, tant des d‘un punt de vista històric com des de la perspectiva del seu paper en la societat actual, i aplicar les competències matemàtiques i científiques adquirides per a analitzar i valorar fenòmens socials com la diversitat cultural, el respecte al medi ambient, la salut, el consum, la igualtat de gènere o la convivencia pacífica.

4.- CONTINGUTS Bloc 1. Procediments i mètodes cientificomatemàtics. – Els nombres, les operacions i el càlcul. – Utilització d‘estratègies pròpies del treball científic i matemàtic, com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d‘hipòtesis i la interpretació dels resultats. – Comprensió i producció oral i escrita de textos científics. Els textos explicatius i argumentatius. – Recerca, selecció i interpretació d‘informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la natura. – Valoració de les aportacions de les Ciències de la natura per tal de donar resposta a les necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protección i millora. – Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d‘un laboratori i respecte per les normes de seguretat en este. – Utilització de ferramentes tecnològiques per a facilitar la presa i l‘anàlisi de dades experimentals, els càlculs de tipus numèric, algebraic o estadístic, les representacions funcionals i la comprensió de propietats geomètriques. – Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes i estudis científics i matemàtics. – Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemas i en la millora de les trobades.


Pàg.109

Bloc 2. Estructura i diversitat de la matèria. – Una nova propietat general de la matèria: la seua naturalesa elèctrica. Fenòmens que la posen de manifest. La seua contribució al coneixement de l‘estructura de la matèria. – Fenòmens elèctrics. Disseny i construcció d‘instruments senzills per a l‘estudi de la interacció elèctrica. Valoració de les seues repercussions en el desenrotllament científic i tecnològic i en les condicions de vida. – Teoria atòmica. Substàncies pures. Elements i compostos més abundants en el éssers vius i en la matèria inerta. La seua nomenclatura i classificació en el sistema periòdic. Estructura atòmica i models atòmics: partícules constituents de l‘àtom. – Els àtoms i els seus enllaços. Molècules. Classificació de les substàncies segons les seues propietats. Estudi experimental. – Els canvis químics. Reactius i productes. Llei de conservació de la massa. Interpretació corpuscular de les reaccions químiques. Reaccions químiques de la vida quotidiana: àcid-base, combustió i oxidació. – L‘aigua: característiques físiques i químiques. Descomposició i síntesi. El cicle de l‘aigua. La contaminació de l‘aigua, la seua depuració. L‘aigua i els éssers vius. L‘aigua i la salut. – Interpretació de les peculiaritats de l‘àtom de carboni: possibilitats de combinació amb l‘hidrogen i altres àtoms. Les cadenes carbonades. – Els hidrocarburs i la seua importància com a recursos energètics. Els combustibles: carbó, gas natural i petroli. La combustió del carboni. El problema de l‘increment de l‘efecte hivernacle: causes i mesures per a la seua prevenció. – Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius. – Valoració del paper de la química en la comprensió de l‘origen i desenrotllament de la vida. Bloc 3. Origen i evolució dels éssers vius. L’herència i transmissió de caràcters. – La cèl·lula, unitat de vida. Els processos de divisió cel·lular: la mitosi i la meiosi. Característiques diferencials i importància biològica. – Iniciació a l‘estudi de l‘ADN: composició, estructura i propietats. Valoració del seu descobriment en l‘evolució posterior de les ciències biològiques. – Genètica humana. L‘herència del sexe. L‘herència lligada al sexe. Malalties hereditàries. – Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions. – Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions i desafiaments. Els aliments transgènics. La clonació. El genoma humà. Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avanços en biotecnologia genètica i reproductiva. – Hipòtesi sobre l‘origen de la vida en la Terra. Evolució del éssers vius. La teoria de l‘evolució de les espècies. Teories actuals de l‘evolució. Gradualisme i equilibri puntuat. – Valoració de la biodiversitat com a resultat del procés evolutiu. El paper de la humanitat en l‘extinció d‘espècies i les seues causes. Bloc 4. Les forces i els moviments. Interacció i canvis. – Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu i quantitatiu dels moviments. Magnituds necessàries per al seu estudi. Velocitat i acceleració. – Disseny i realització d‘experiències per a l‘anàlisi dels diferents moviments on es prenguen dades, es tabulen, es representen i es traguen conclusions. – Els principis de la dinàmica. Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes d‘interacció. Relació entre forces i moviment.


Pàg.110

– Equilibri de forces. La pressió. Principi fonamental de l‘estàtica de fluids. La pressió atmosfèrica: disseny i realització d‘experiències per a posar-la de manifest. L‘atmosfera i la seua dinàmica. Interpretació de mapes del temps senzills. – Astronomia i gravitació universal.

· L‘astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l‘univers. El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model heliocèntric. · Copèrnic i la primera gran revolució científica. Importància del telescopi de Galileu i les seues aplicacions. · Ruptura de la barrera Cel-Terra: Newton i la gravitació universal. · La concepció actual de l‘univers. Valoració d‘avanços científics i tecnològics. Aplicacions dels satèl·lits.

– Interacció i canvi. Treball, energia i calor. · Transferència d‘energia d‘uns sistemes a altres: treball i calor. · Treball mecànic. Aplicació a màquines i ferramentes. · Rapidesa en la transferència d‘energia: potència, rendiment. · Calor i temperatura. Termòmetres. · Fonts d‘energia. Els problemes energètics de la societat actual. Valoració de l‘energia en les activitats quotidianes, repercussió en la qualitat de vida. Presa de consciència dels recursos energètics.

Bloc 5. Els sers vius i el seu entorn: els ecosistemes. – Ecosistemes. Anàlisi de les interaccions existents en l‘ecosistema: les relacions tròfiques. Cicle de matèria i flux d‘energia. Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes terrestres i aquàtics. Autoregulació de l‘ecosistema: les plagues i la lluita biològica. – La modificació d‘ambients pels sers vius i les adaptacions dels sers vius a l‘entorn. Els canvis ambientals de la història de la Terra. – Valoració de l‘impacte de l‘activitat humana en els ecosistemes. Principals problemes ambientals de l‘actualitat. Impacte dels incendis forestals i importància de la seua prevenció. Bloc 6. La contribució de la ciència a un futur sostenible. – Els recursos naturals i els seus tipus. Importància de l‘ús i gestió sostenible dels recursos. – Els problemes i els desafiaments globals a què s‘enfronta hui la humanitat: contaminació sense fronteres, canvi climàtic, esgotament de recursos, pèrdua de biodiversitat, etc. – Contribució del desenrotllament tecnocientífic a la resolució dels problemes. Importància de l‘aplicació del principi de precaució i de la participació ciutadana en la presa de decisions. Atenció i respecte com a part essencial de la protecció del medi natural. – Valoració de l‘educació científica de la ciutadania com a requisit de societats democràtiques sostenibles. La cultura científica com a font de satisfacció personal. Bloc 7. Nombres. – Potències de nombres enters amb exponent natural. Operacions amb potències. Utilització de la notació científica per a representar nombres grans. – Relacions entre fraccions, decimals i percentatges. Ús d‘estes relacions per a elaborar estratègies de càlcul pràctic amb percentatges.


Pàg.111

– Utilització de la forma de càlcul mental, escrit o amb calculadora, i de l‘estratègia per a comptar o estimar quantitats més apropiades a la precisió exigida en el resultat i la naturalesa de les dades. – Proporcionalitat directa i inversa. Anàlisi de taules. Raó de proporcionalitat. – Resolució de problemes relacionats amb la vida quotidiana en què apareguen relacions de proporcionalitat directa o inversa. Bloc 8. Àlgebra. – El llenguatge algebraic per a generalitzar propietats i simbolitzar relacions. Obtenció de fórmules i termes generals basada en l‘observació de pautes i regularitzades. – Obtenció del valor numèric d‘una expressió algebraica. – Significat de les equacions i de les solucions d‘una equació. – Resolució d‘equacions de primer grau. Transformació d‘equacions en altres equivalents. Interpretació de la solució. – Utilització de les equacions per a la resolució de problemes. Resolució d‘estos mateixos problemes per mètodes no algebraics: assaig i error dirigit. Bloc 9. Geometria. – Figures amb la mateixa forma i distinta grandària. La semblança. Proporcionalitat de segments. Identificació de relacions de semblança. – Ampliació i reducció de figures. Obtenció, quan siga possible, del factor d‘escala utilitzat. – Utilització dels teoremes de Tales i Pitàgores per a obtindre mesures i comprovar relacions entre figures. – Políedres i cossos de revolució. Desenrotllaments plans i elements característics. Classificació atenent a distints criteris. Utilització de propietats, regularitats i relacions per a resoldre problemes del món físic. – Volums de cossos geomètrics. Resolució de problemes que impliquen l‘estimació i el càlcul de longituds, superfícies i volums. Bloc 10. Funcions i gràfiques. – Descripció local i global de fenòmens presentats de forma gràfica. – Obtenció de la relació entre dos magnituds directa o inversament proporcionals a partir de l‘anàlisi de la seua taula de valors i de la seua gràfica. Interpretació de la constant de proporcionalitat. Aplicació a situacions reals. – Representació gràfica d‘una situació que ve donada a partir d‘una taula de valors, d‘un enunciat o d‘una expressió algebraica senzilla. – Interpretació de les gràfiques com a relació entre dos magnituds. Observació i experimentació en casos pràctics. – Utilització de calculadores gràfiques i programes d‘ordinador per a la construcció i interpretació de gràfiques. Bloc 11. Estadística i probabilitat. – Diferents formes de recollida d‘informació. Organització de les dades en taules. Freqüències absolutes i relatives, ordinàries i acumulades. – Diagrames estadístics. Anàlisi dels aspectes més destacables dels gràfics. – Mesures de centralització: mitjana, mediana i moda. Significat, estimació i càlcul. – Utilització de la mitjana, mediana i moda per a realitzar comparacions i valoracions. – Utilització de calculadores o el full de càlcul per a organitzar les dades, realitzar els càlculs i generar els gràfics més adequats.


Pàg.112

5.- METODOLOGIA DIDÀCTICA 5.1.- Orientacions didàctiques

Els continguts de Ciències de la natura dins de l‘àmbit científic s‘han organitzat, d‘una manera global, al voltant de grans nuclis conceptuals, els quals poden ser abordats per mitjà de diferents projectes, la qual cosa facilitaria un tractament globalitzat de les diferents matèries que conformen l‘àmbit científic. Els continguts de la matèria de Matemàtiques són continguts bàsics, la qual cosa no significa que són senzills o fàcils. Molts dels conceptes són realment complexos, tenen molts matisos per a la seua correcta comprensió i utilització, i requerixen d‘un aprenentatge que els tinga en compte. Han de presentar-se sempre que es puga en un context d‘ús quotidià i en el treball-estudi científic que es duga a terme des de l‘àmbit. Conceptes o idees com la proporció, el càlcul de percentatges, o amb decimals, i les operacions amb fraccions requerixen un tractament en espiral, que els pren i reprén avançant en la comprensió i en un ús apropiat, aprofitant la multiplicitat de contextos –geomètrics, numèrics, algebraics, estadístics, etc. en els quals apareixen i en els quals són necessaris. Una característica important dels continguts matemàtics és l‘abstracció: les Matemàtiques treballen sobre ens abstractes, la qual cosa justifica una part de les dificultats que manifesten moltes alumnes i molts alumnes en la seua adquisició. És necessari dotar de referents que faciliten el procés de comprensió i abstracció, referents que proporcionen o que s‘afavorixen especialment, en la realització de projectes de treball, treballs pràctics, amb materials manipulables, amb la realització d‘experiments, i amb l‘ús de les noves tecnologies. L‘aplicabilitat de molts dels continguts, de l‘estadística o de les funcions, les relacions estadístiques o funcionals, permet que es puga abordar el seu estudi a partir de l‘estudi de conceptes que es plantegen des de les ciències. La concreció en una programació i les propostes de treball han de tindre en consideració una sèrie de recomanacions que es presenten a continuació: Per a l‘establiment de la programació es considera fonamental tindre en compte el punt de partida de l’alumnat i tindre en compte la progressió dels aprenentatges en la proposta de continguts i en la manera de tractar-los en activitats concretes per al desenrotllament de les competències bàsiques. L‘enfocament globalitzador de l‘àmbit ha d‘estar present a l‘hora de programar les unitats didàctiques o projectes de treball. A més, convé atendre les indicacions fetes sobre l‘orientació acadèmica i professional que s‘haja fet sobre l‘alumnat, per a concretar el tipus d‘activitats que es proposen en l‘estudi dels projectes o les unitats didàctiques del curs. Les característiques del programa aconsellen la realització de treballs pràctics que promoguen aprenentatges funcionals, amb les noves tecnologies, en el laboratori o amb eixides a l‘entorn, així com remarcar en el treball matemàtic el seu caràcter instrumental, recurrent en el tractament de molts continguts en cada curs, tenint en compte la dificultat de la seua adquisició i la graduació dels aprenentatges, i les recomanacions que es fan des de la didàctica de la matèria de Matemàtiques. Les alumnes i els alumnes han de comprendre les característiques essencials del treball científic i apreciar com els criteris científics se separen dels utilitzats en la vida


Pàg.113

quotidiana, i per a això han de tindre oportunitats a l‘aula per a expressar clarament les seues expectatives davant de situacions quotidianes i interpretar les dades que estes els proporcionen, expressar verbalment o gràficament (a través de dibuixos, diagrames, etc.) el desenrotllament i el resultat de les activitats realitzades; planificar i realitzar observacions, classificacions, etc., com a resposta a problemes plantejats; plantejar preguntes que permeten la investigació; formular hipòtesis i contrastar-les, planificar activitats per a contrastar les hipòtesis (control de variables); utilizar instruments bàsics de mesura amb un grau creixent de precisió; regla, balança, cronòmetre, proveta; utilitzar fonts secundàries (llibres, periòdics, revistes, vídeos).

5.2.- Estructura de les clases Les 6 hores lectives que suposa l‘àmbit científic es repartiran de la següent forma:

2 hores per a impartir els continguts de Ciències de la Natura.

4 hores per a impartir els continguts matemàtics. Dins d‘aquestes hores també es donaran els continguts matemàtics aplicats a la resolución de problemas científics.

Les clases tindràn una primera exposició teòrica seguida d‘una aplicació pràctica dels conceptes explicats, be mitjançant problemes, exercicis o treballs de recerca d‘informació.

6.- AVALUACIÓ 6.1.- Criteris d’avaluació.

1. Determinar en l‘anàlisi de fenòmens científics o tecnològics, o en la resolució de problemes matemàtics, algunes de les característiques essencials del treball científic, com ara el plantejament precís del problema, la formulació d‘hipòtesis contrastables, el disseny i la realització d‘experiències, i l‘anàlisi i la comunicació de resultats. De la mateixa manera, comprendre i valorar la influència del treball científic sobre la qualitat de vida, el seu caràcter d‘empresa acumulativa i col·lectiva en contínua revisió i, també, algunes de les seues limitacions.

2. Interpretar la naturalesa elèctrica de la matèria per mitjà del model de càrregues per a explicar fenòmens electrostàtics habituals. Indicar els components bàsics d‘un circuit. Conéixer els aspectes energètics del corrent elèctric, són capaços de realitzar i comprovar prediccions sobre el consum domèstic valorant les repercussions de l‘electricitat en el desenrotllament científic i tecnològic i en les condicions de vida de les persones.

3. Descriure algun procediment químic que permeta descompondré les substàncies en els seus elements, valorant algunes aplicacions d‘estes tècniques. Conéixer la teoria atomicomolecular de les substàncies i aplicar-la per a explicar el comportament elèctric de la matèria, la diferència entre elements i compostos i la unió entre àtoms. Conéixer l‘estructura de l‘àtom, les propietats dels elements i el significat de les fórmules químiques.

4. Explicar per mitjà de la teoria atòmicomolecular les transformacions en què desapareixen unes substàncies i n‘apareixen unes altres, en termes de ruptura i formació d‘enllaços entre àtoms. Interpretar i realitzar canvis químics per mitjà


Pàg.114

d‘equacions. Conéixer reaccions químiques de la vida quotidiana: àcid-base, combustions i oxidacióreducció, analitzant la seua incidència en el medi ambient i la seua prevenció.

5. Conéixer les característiques de l‘aigua, les seues propietats, la seua classificació i purificació. Valorar la seua importància per a la vida i la salut. Justificar la gran quantitat de compostos orgànics existents així com la formació de macromolècules i la seua importància en els éssers vius.

6. Reconéixer les aplicacions energètiques derivades de les reaccions de combustió d‘hidrocarburs i valorar la seua influència en l‘increment de l‘efecte hivernacle.

7. Valorar la capacitat de la química per a donar resposta a les necessitats de la humanitat i de la seua influència en les condicions de vida. Conéixer i complir les normes de seguretat i higiene en la manipulació i utilització de productes químics en el laboratori.

8. Reconéixer les característiques del cicle cel·lular i descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi, així com el seu significat biològic. Conéixer que els gens estan constituïts per ADN i interpretar el paper de la diversitat genética i les mutacions, així com valorar críticament les conseqüències dels avanços actuals de l‘enginyeria genètica.

9. Conéixer els problemes que van conduir a enunciar la teoria de l‘evolució, els principis bàsics d‘esta teoria i les controvèrsies científiques, socials i religioses que va suscitar. Relacionar l‘evolució i la distribució dels éssers vius, destacar les seues adaptacions més importants.

10. Conéixer els conceptes de velocitat i acceleració. Interpretar les gràfiques posició-temps i velocitat-temps. Prendre dades de posició-temps de moviments reals per mitjà de l‘ús de distintes tècniques experimentals, destacar les que ens proporcionen les noves tecnologies (l‘ús de sensors i calculadores gràfiques, LAO i fotografia digital) i analitzar i interpretar la dita informació i extraure conseqüències sobre les característiques dels moviments reals estudiats.

11. Comprendre la força com a interacció. Identificar les forces que actuen sobre un cos en situacions quotidianes relacionant la força resultant amb altres magnituds del moviment: velocitat i acceleració. Fer operatiu el concepte de pressió en un fluid i analitzar les conseqüències que es deriven de la seua existència.

12. Utilitzar la llei de la Gravitació Universal per a justificar tant l‘estructura del Sistema Solar com la unió entre els elements que componen l‘univers, l‘atracció de qualsevol objecte en la superfície dels astres i les variacions del pes dels cossos. Apreciar d‘una manera global l‘impacte científic i social que va suposar per a l‘època la teoría corpuscular de la matèria, el concepte newtonià de força i la teoria de la Gravitació Universal.

13. Utilitzar el concepte d‘energia i dels seus processos de transferencia (treball, calor, radiació), en situacions quotidianes per a explicar alguns fenòmens naturals i el funcionament de màquines i ferramentes d‘una manera tant qualitativa com quantitativa, i aplicar el «principi de conservació de l‘energia» a l‘anàlisi d‘algunes transformacions. Conéixer les fonts d‘energia disponibles i les noves fonts alternatives a les tradicionals i valorar els problemes que planteja la seua explotació.

14. Explicar com es produïx la transferència de matèria i energía a llarg d‘una cadena o xarxa tròfica concreta i deduir les conseqüències pràctiques en la gestió sostenible d‘alguns recursos per part de l‘ésser humà.

15. Recopilar informació procedent de diverses fonts documentals sobre la influència de les actuacions humanes sobre els ecosistemes: efectes de la contaminació, desertització, disminució de la capa d‘ozó, esgotament de recursos i extinció d‘espècies. Analitzar la dita información i argumentar


Pàg.115

possibles actuacions per a evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals.

16. Analitzar els problemes i desafiaments, estretament relacionats, als quals s‘enfronta la humanitat en relació amb la situació de la Terra, reconéixer la responsabilitat de la ciència i la tecnologia i la necessitat de la seua implicació per a resoldre‘ls i avançar cap a l‘èxit d‘un futur sostenible.

17. Utilitzar distints tipus de nombres, les operacions i els càlculs per a recollir, transformar i intercanviar informació de contingut científic, i resoldre problemes relacionats amb la vida diària i en els treballs que es fan sobre continguts de les Ciències de la naturalesa i de les Matemàtiques, inclosos nombres molt grans i molt xicotets i càlculs amb percentatges i la seua relació amb els decimals i les fraccions en contextos científics i quotidians, amb la precisió que requerix cada ocasió, amb els mitjans tecnològics en la realització dels càlculs, des de l‘entrada dels càlculs a realitzar a l‘obtenció de resultats correctes, i estratègies per a assegurar-se que són correctes, i estimar la validesa d‘eixos càlculs.

18. Resoldre problemes de les ciències i de la vida quotidiana el plantejament dels quals requerix una equació de primer grau o un sistema de dos equacions amb dos incògnites, per mitjà del maneig d‘expressions algebraiques senzilles o per mitjà de mètodes numèrics o gràfics, que faciliten les noves tecnologies, i que conduïxen a la solución del problema plantejat, comprovar la idoneïtat de la solució.

19. Comprendre i distingir entre les distintes magnituds, longitud, superfície i volum Estimar, mesurar i calcular perímetres, àrees i angles de figures planes, àrees i volums de cossos geomètrics, amb l‘instrumental de mesura adequat i les seues unitats corresponents i realitzar mesuraments directes i indirectes tant si el treball es realitza en un laboratori com fora d‘ell.

20. Interpretar relacions funcionals expressades en forma de taula, gràfica, expressió algebraica o enunciat, relacionar les distintes expressions, presentar la informació entres dos variables segons els trets que la definixen i que es volen destacar, i extraure conclusions sobre el fenomen que representen. Determinar quin tipus de funció pot representar una relació quantitativa d‘una situació, el model funcional que s‘ajusta més a les dades d‘una relació quantitativa, usant els recursos tecnològics necessaris (calculadora gràfica, ordinador, etc.).

21. Elaborar i interpretar informacions estadístiques presentades en taules i gràfiques, i calcular i analitzar els paràmetres estadístics més usuals, amb mitjans tecnològics (calculadores, ordinadors, etc.).

22. Calcular i interpretar la probabilitat que un succés ocórrega a partir d‘informació prèviament obtinguda de manera empírica o com resultat del recompte de possibilitats, en casos senzills.

6.2.- Criteris de qualificació i recuperació. Dins de l‘àmbit científic, s‘avaluaran per separat els continguts de Ciències de la Natura i els de Matemàtiques tenint en compte la càrrega horaria establerta per a cada matèria.

La nota final de cada avaluació serà el 60% de la nota de Matemàtiques més el 40% de la nota de Ciències.

La nota final de l‘Àmbit serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.

Dins de cada matèria, el percentatge de cadascun dels continguts serà el mateix i


Pàg.116

estarà repartit de la següent forma:

Conceptes.............50% (nota mínima als exàmens 3,5) Procediments........40% Actitud...................10% Al final de cada avaluació es farà una recuperació de cadascuna de les matèries per separat.

Al mes de juny, l‘alumne també tindrà la posibilitat de presentar-se a la recuperació d‘un sol trimestre, sempre que tinga els altres dos aprovats. En cas contrari, haurà de presentar-se a tot en la convocatòria de setembre.