programaciÓ de llatÍ - iesjoanfustersueca.org · totes dues ens coordinarem per tal de organitzar...

Departament de Llatí- IES Joan Fuster- Sueca

1

PROGRAMACIÓ DE LLATÍ

DEPARTAMENT DE LLATÍ

IES Joan Fuster- Sueca-

CURSO 2016/ 2017


2

PROGRAMACIÓ DE LLATÍ

DEPARTAMENT DE LLATÍ: CURS 2016/ 2017 ........................................................................... 3

1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES ................................................................................................. 3

I. QUART D’ESO ........................................................................................................................ 5 2. JUSTIFICACIÓ DE LA MATÈRIA: PAUCA PREVIA…. ....................................................... 5

3. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ ........................................................................ 5

4. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE CONTINGUTS .......................................... 10

5. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES......................................................... 12

6. AVALUACIÓ : INSTRUMENTS DE QUALIFICACIÓ ....................................................... 13

7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ............................................................................................. 14

8. FOMENT DE LA LECTURA ................................................................................................. 14

9. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ..................................... 15

10. RECURSOS I MATERIALS ............................................................................................ 16

II. PRIMER DE BATXILLERAT ............................................................................................. 17 1. JUSTIFICACIÓ: PAUCA PREVIA… .................................................................................... 17

2. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ ...................................................................... 18

3. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE CONTINGUTS .......................................... 23

4. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ ...................................................................................... 25

5. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES ........................................................ 26

6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS ............................................................................ 27

7. UTILITZACIÓ DE TICs ......................................................................................................... 27


9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT...................................................................... 28

III. SEGON DE BATXILLERAT. ........................................................................................ 29 1. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ ...................................................................... 29

2. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL ................................................................ 34

3. PROCEDIMENTS DE QUALIFICACIÓ ............................................................................... 36

4. METODOLOGIA DIDÀCTICA ............................................................................................. 37

5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS ............................................................................ 38

6. UTILITZACIÓ DE TICs ......................................................................................................... 38


8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT...................................................................... 39

IV. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS ....................................... 40


3

DEPARTAMENT DE LLATÍ: CURS 2016/ 2017

La única integrant d’aquest departament és la professora Amelia Hernández Martín.

Impartirà aquest curs:

1 ESO -D 2h CULTURA

CLÀSSICA

3 alumnes

2 ESO- CD 2h 17alumnes

3 ESO- CD 2h. 27 alumnes

4ESO- CE 3h. LLATÍ 11 alumnes

1BATXILLERAT- D 4h. LLATÍ 26 alumnes

2 BATXILLERAT- D 4h. LLATÍ 21 alumnes

2 BATX.TUTORIA-D 1h 32 alumnes

REPÀS 1h

DEPARTAMENT 2h

GUÀRDIES 3h

ATENCIÓ A PARES 1h

A més un segon grup de 4ESO-AB és impartit per la meua companya del Dep. de Cultura Clàssica

Elvira Rius. Totes dues ens coordinarem per tal de organitzar la metodologia, seqüenciació i

temporalització de l’ assignatura de la mateixa manera en tots dos grups.

1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

El valor formatiu del llatí en aquesta etapa contribueix a desenvolupar en els alumnes les

competències en ambues etapes:

Competències generals:

1. Competència en comunicació lingüística ( CCLI)

– La comprensió escrita i l’ expressió oral és treballaran de manera especial mitjançant la lectura

comprensiva en l’aula de textos simples en llatí i traduccions a valencià, de mode habitual en la

dinàmica de la classe: identificar-hi lèxic, reconèixer-ne la idea general, separar-ne idees

principals de secundàries, cercar dades concrets, etc.

– En l’estudi de l'origen etimològic del lèxic en valencià i castellà i, si s’escau, també amb relació

a l’anglés i francés, a fi de motivar la reflexió sobre l’origen dels llengües i enriquir el total de

l’alumne en termes comuns i específics de terminologies científiques i tècniques. Això permet un

ús més precís de la llengua.

– En l’estudi dels estructures gramaticals bàsiques, com a reforç dels competències escrita i oral

bàsiques. La pràctica de la traducció i de la retroversió permet adquirir i desenvolupar l’ habilitat

de construir oracions de forma organitzada tant de manera escrita com de manera oral.

2. La competència digital (CD) és treballarà en la cerca, selecció i tractament de la informació:

recollida de fonts, anàlisis de diferents tipus de fonts ( escrites, iconogràfiques, orals...), anàlisi

crítica de la informació. Els temes de cultura i història són especialment apropiats per a dirigir el

seu estudi usant els mitjans d’informació, tant internet, com a llibres impresos, i el procediment de

seleccionar només la informació que busquem i adaptar-la a les nostres necessitats.


4

3. La competència d'aprendre a aprendre ( CAA) es treballarà afavorint l'habilitat per a

organitzar l'aprenentatge, la reflexió i rigor científics, la recuperació de dades mitjançant la

memorització raonada.

4. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEE) es treballarà en requerir en el treball i estudi

diaris l'ús de procediments que exigeixen planificar, avaluar diferents possibilitats i prendre

decisions. El treball en grup i la posada en comú dels resultats implica valorar les aportacions

d'altres companyes i companys, acceptar possibles errors, comprendre la forma de corregir-los i no

rendir-se davant un resultat inadequat. En definitiva, aporta possibilitats de millora i fomenta

l'afany de superació.

5. Competència matemàtica i comptetències bàsiques en ciència i tecnologia. Es la competència d’àmbit de treball més reduït. Apareix en l’estudi i la reflexió de l’aparició del

pensament científic i del avanç científic.

Competències específiques:

6. La consciència i expressions culturals (CEC) es treballa necessàriament en explicar el

contacte amb el ric patrimoni literari, cultural, jurídic, urbà, etc de l'antiga Roma i la seua

transcendència en la cultura europea, resultat de l'aportació i fusió des de la diversitat.

Està present en totes aquelles activitats que incideixen a presentar correctament l'àmbit geogràfic-

espacial i temporal de la civilització romana i el seu llegat.

- Estudi de mapes per a localitzar l'entorn geogràfic de la civilització romana.

- Analitzar obres d'art per a extraure informació històrica i social

- Comparar obres d'art de diferents estils

- Representar creativament un tema determinat

- Ordenar repertoris d successió correcta.

- Anàlisi de la pervivència del passat en el present

- Organitzar què canvia i què roman al llarg del temps.

7. la competències socials i civiques (CSC) : els apartats de narratio i lectio inclouen temes

sobre vida quotidiana, la condició de la dona, l'educació, l'origen del pensament democràtic, etc.

La mitologia sobre qüestions universals i petjades artístiques… que potencien habilitats

necessàries per a una vida cívica activa:

- Reflexió crítica sobre conceptes de democràcia, llibertat, participació ciutadana, drets i deures...

( en el passat i en el present i com a actitud per al futur)

- Exercicis de diàleg i debats en què expressen idees pròpies i escolten els altres.

- Treballs en grup

- Valoració d'interessos personals i els de grup a l'hora de prendre decisions.

Les activitats extraescolars programades incideixen en aquestes competències i més directament

en les específiques: visita a la Valentia romana, els tallers a Sagunt, el Museu Arqueològic de

Madrid, el Museu del Prado, i l’ assistència al teatre en una seu amb restes romans com ara

Tarragona, Cartagena o Sagunt.


5

QUART D’ESO

2. JUSTIFICACIÓ DE LA MATÈRIA: PAUCA PREVIA….

"La presència del Llatí en el currículum de 4rt ESO suposa l'única oportunitat del Llatí en tot

aquest tram educatiu, i en condicions d’ optativitat. És el primer contacte i en molts casos únic,

amb l'estudi de la llengua llatina.

Al fil del DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum de

l'Educació Secundària Obligatòria en la Comunitat Valenciana, aquesta matèria té un caràcter

d'iniciació a la llengua llatina, ja que els continguts més específics es desenvoluparan en el

Batxillerat. El seu caràcter de matèria troncal optativa ofereix als alumnes la possibilitat d'orientar-

se cap al batxillerat humanístic, present a l'oferta formativa del centre.

La normativa que regula l’ ensenyament de la matèria és la següent:

Currículum s’estableix en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, i la modificació Decret

136/2015, de 4 de setembre, del Consell, que estableix el currículum i desenrotlla l’ordenació

general de l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat en la Comunitat Valenciana.

3. CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Segons marca la normativa esmentada :

Bloc 1. Continguts transversals.

Continguts Criteris d’avaluació Capa-

citats. Participació en debats, col·loquis o entrevistes

sobre qualsevol dels temes

que puguen suscitar interés: el paper de la

dona en la societat, les classes

socials, el sistema polític, la família, el

respecte pel patrimoni, etc. Utilització

d’estratègies lingüístiques i no lingüístiques:

inici, manteniment i conclusió;

cooperació; normes de cortesia, etc. i del

respecte en l’ús del llenguatge.

Elaboració de treballs d’investigació i/o

exposicions, de forma individual o

en grups cooperatius, sobre la pervivència del

mític en les diferents manifestacions

artístiques; la pervivència del lèxic grecollatí

en la llengua pròpia; el patrimoni; la influència

de l’organització política i social, etc.

Aplicació de les estratègies de busca

d’informació variada sobre lèxic, vida

quotidiana, patrimoni, pervivència de la

cultura clàssica en diferents àmbits,

etc. en diverses fonts i pàgines web

BL1.1. Participar en intercanvis comunicatius

de l’àmbit personal, acadèmic, social o

professional, aplicant les estratègies

lingüístiques i no lingüístiques del nivell

educatiu pròpies de la interacció oral

utilitzant un llenguatge no discriminatori

BL1.2. Buscar i seleccionar informació de

forma contrastada en diverses fonts,

documents de text, imatges, vídeos, etc., i

organitzar la informació obtinguda per mitjà

de diversos procediments de síntesi o

presentació dels continguts, registrant-la en

paper de forma acurada o emmagatzemant-la

digitalment en dispositius informàtics i servi-

cis de la xarxa, per a ampliar els coneixe-

ments i elaborar textos de l’àmbit personal,

acadèmic, social o professional i del nivell

educatiu, citant adequadament la

procedència.

CCLI

CAA

CCLI

CAA

CD

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2015/06/10/pdf/2015_5410.pdf




6

especialitzades, wikis, blogs i diccionaris

en línia, utilitzant estratègies de filtrat en la

busca de la informació, i selecció de la

informació, síntesi, presentació de continguts,

procediments de cites i paràfrasi, de

bibliografia i de bibliografia web. Iniciativa i

innovació en la realització de projectes.

Perseverança i flexibilitat davant de les

decisions adoptades. Pensament alternatiu.

Estratègies de planificació, organització i

gestió de les tasques i projectes de la matèria.

Avaluació dels processos i resultats.

Assumpció de l’error com a oportunitat

Assumpció de distints rols en equips de treball

Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat.

Tècniques d’escolta activa. Diàleg igualitari.

Coneixement de tècniques d’aprenentatge

cooperatiu.

Creació i edició de produccions audiovisuals

amb dramatitzacions o diàlegs creats per

alumnes, aplicant els continguts gramaticals,

sintàctics i lèxics estudiats.

Utilització de presentacions multimèdia per a

exposar treballs realitzats de orma individual o

en grup.

Ús de les ferramentes més comunes de lesTIC.

Comunicació amb la resta del grup.

Ús dels servicis de la web social: blogs, wikis,

fòrums, pàgines web, correu electrònic, etc.

Estudis i professions vinculats amb els

coneixements de l’àrea.

Autoconeixement d’aptituds i interessos.

Procés estructurat de presa de decisions.

BL1.3. Dur a terme de forma eficaç tasques o

projectes, tindre iniciativa per a emprendre i

proposar accions, sent conscient de les

fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i

interés durant el seu desenrotllament i actuar

amb flexibilitat buscant solucions

alternatives.

BL1.4. Planificar tasques o projectes,

individuals o col·lectius, fent una previsió de

recursos i temps ajustada als objectius

proposats, adaptar-los a canvis imprevistos,

transformant les dificultats en possibilitats,

avaluar amb ajuda de guies el procés i el

producte final i comunicar de forma personal

els resultats obtinguts.

BL1.5. Participar en equips de treball per a

aconseguir metes comunes assumint diversos

rols amb eficàcia i responsabilitat, recolzar

companys i companyes demostrant empatia i

reconeixent les seues aportacions I utilitzar el

diàleg igualitari per a resoldre conflictes i

discrepàncies.

BL1.6. Crear i editar produccions

audiovisuals o presentacions multimèdia,

servint-se d’imatges i text, amb sentit estètic,

utilitzant aplicacions

informàtiques d’escriptori o servicis de la

web, coneixent com aplicar els

diferents tipus de llicències.

BL1.7. Col·laborar i comunicar-se per a

construir un producte o tasca col·lectiva,

filtrant i compartint informació i continguts

digitals i utilitzant ferramentes de

comunicació TIC, servicis de la web social o

mòdul en entorns virtuals d’aprenentatge,

aplicar bones formes de conducta en la

comunicació i previndre, denunciar i protegir

altres de les males pràctiques, com el

ciberassetjament.

BL1.8. Buscar i seleccionar informació sobre

els entorns laborals, professions i estudis

vinculats amb els coneixements del nivell

educatiu, analitzar els coneixements,

habilitats i competències necessàries per al

seu desenrotllament i comparar-les amb les

pròpies aptituds i interessos per a

generar alternatives davant de la presa de

decisions vocacionals

SIEE

SIEE

CAA

CAA

CSC

SIEE

CD

CD

CSC

SIEE


7

Bloc 2: El llatí, origen de les llengües romàniques. Sistema de la llengua llatina.

Marc geogràfic de la llengua.

Ubicació del marc geogràfic de la civilització

romana i de les restes arqueològiques a la

península Ibèrica en mapes.

Les llengües d’Espanya: llengües romàniques i

no romances.

Ubicació en mapes de les llengües romàniques

de la península Ibèrica.

Sistema de la llengua llatina: l’alfabet com a

sistema d’escriptura. Origen i pronunciació de

l’alfabet llatí.

Pervivència d’elements lingüístics llatins.

Termes transparents i llatinismes.

BL. 2.1. Idenfiticar el marc geogràfic, la

llengua i les restes arqueològiques

peninsulars, ubicant-les en mapes, en formats

diversos i presentats en suport paper i digital,

i utilitzar les estratègies de comprensió

lectora del nivell educatiu per a obtindre

informació i aplicar-la en la

reflexió sobre el contingut.

BL2.2. Llegir textos en llatí de manera

comprensiva, aplicant les seues

normes de pronunciació i comparant les

principals adaptacions que es

produïxen en les llengües modernes per a

facilitar-ne l'aprenentatge.

BL2.3. Reconéixer alguns dels llatinismes

més freqüents en la llengua pròpia

i explicar-ne el significat, segons el context,

per a augmentar el cabal lèxic

de la llengua pròpia i aprofundir en la

interpretació textual.

CCLI

CAA

CEC

CCLI

CAA

CEC

CCLI

CAA

CEC

Bloc 3. Morfologia

La paraula:

Formants de les paraules.

Paraules variables i invariables.

Identificació i classificació dels diversos

formants de les paraules.

Classificació de les paraules atenent als seus

formants.

La flexió:

La flexió nominal i pronominal.

La flexió verbal:

Formes personals.

Formes no personals.

Conjugació de verbs. Preferentment el mode

indicatiu. En les veus activa.

BL3.1. Identificar els distints formants de les

paraules, descomponent-les i distingint les

variables de les invariables per a introduir el

concepte de flexió i millorar la interpretació i

l'expressió de la llengua llatina.

BL3.2. Declinar distints tipus de paraules i

sintagmes en concordança atenent a la seua

classificació i al context oracional per a una

millor interpretació i expressió de la llengua

llatina.

BL3.3. Conjugar els distints temps verbals

llatins atenent a la seua classificació i al

context oracional, diferenciant les formes

personals de les no personals, per a una


llatina.

BL3.4. Identificar elements morfològics de la

llengua llatina que permeten posteriors

anàlisis, o reconeixement per inferència

lògica, de la morfologia i la sintaxi de textos

senzills i que en faciliten la traducció o

interpretació

CCLI

CAA

CCLI

CAA

CCLI

CAA

CCLI

CAA


8

Bloc 4. Sintaxi Els casos:

Identificació i relació dels casos llatins amb

les seues funcions sintàctiques.

L’oració: Elements. La concordança.

L’oració simple.

Copulativa, transitiva, intransitiva.

L’oració composta coordinada.

L’infinitiu.

BL4.1. Distingir, per mitjà d’anàlisi

sintàctica o inferència lògica, en textos

originals i/o adaptats de dificultat graduada,

les funcions que exercixen les paraules i

sintagmes, i classificar els diferents tipus

d’oracions i construccions per a una millor

interpretació del text i la seua estructura

CCLI

CAA

Bloc 5. Roma, història, cultura i civilització Períodes de la història de Roma:

- Monarquia.

- República.

- Imperi.

Organització política:

Senat.

Cursus honorum

Organització social:

Classes socials.

Relació i comparació de l’organització social

de la Roma clàssica i la de la

nostra època.

El paper de la dona.

Relació i comparació de la visibilitat de la

dona en la Roma clàssica i en la

nostra època.

La vida quotidiana:

La família romana com a unitat de producció.

Rols i estereotips culturals.

Comparació de la família romana, a través dels

seus estereotips culturals,

amb l’actual.

Mitologia i religió:

Mites.

Déus i dees.

Herois i heroïnes.

Identificació dels déus i dees romans i dels

herois i heroïnes.

Comparació dels déus i deesses, herois i

heroïnes de la mitologia clàssica amb

els actuals.

BL5.1. Distingir les diferents etapes de la

història de Roma, explicant-ne els

trets essencials i les circumstàncies que

intervenen en el pas d’unes a altres i ubicant

en un eix cronològic alguns dels principals

fets històrics per a aprofundir en l’origen de

la nostra civilització.

Relació i comparació de l’organització

política de la Roma clàssica i la de la

nostra època.

BL.5.2. Descriure els trets essencials que

caracteritzen les successives formes

d’organització política i social de Roma i

sobre els diferents papers que exercix dins de

la família cada membre, comparant-los amb

enfocament crític amb els actuals per a

evidenciar en el nostre sistema social, polític

i familiar l’herència de la civilització romana.

BL5.3 Identificar els déus i les dees i els

herois i les heroïnes de la mitologia

grecollatina i establir relacions significatives

amb personatges actuals que permeten

evidenciar la pervivència dels arquetips

mítics que han arribat a convertir-se en

referents de la cultura universal.

CCLI

CSC

CEC

CSC

CEC

CSC

CEC


9

Bloc 6. Textos

Tècniques de traducció.

Traducció i interpretació de textos en llatí

d’extensió variada.

Retroversió i creació de textos senzills en llatí.

Lectura de textos traduïts i comentari dels

aspectes culturals presents en els textos

seleccionats.

Lectura de textos en llatí adaptats o de

dificultat graduada

BL6.1. Realitzar la lectura comprensiva de

textos en llatí, senzills i de dificultat

graduada, utilitzant els coneixements

morfològics, sintàctics i lèxics adquirits o

mecanismes d’inferència lògica, per a captar

el sentit global del text i aprofundir en la seua

interpretació o traducció.

BL6.2 Crear textos senzills en llatí, utilitzant

les estructures i el lèxic apresos per a adquirir

un major domini de la llengua i millorar les

destreses comunicatives.

BL6.3 Comentar el contingut i l’estructura de

textos clàssics traduïts aplicant-hi els

coneixements prèviament adquirits en esta o

en altres matèries per a aprofundir en la seua

interpretació.

CCLI

CAA

CCLI

CAA

CCLI

CAA

CEC

Bloc 7. Lèxic Vocabulari bàsic llatí.

Lèxic transparent.

Principals prefixos i sufixos.

Identificació dels principals prefixos i sufixos

d’origen l atí.

Del llatí al romanç.

Nocions bàsiques d’evolució fonètica.

Paraules patrimonials i cultismes.

Identificació de paraules patrimonials i

cultismes

BL.7.1. Deduir el significat de termes llatins

partint del context o de paraules de la llengua

pròpia i identificar els formants per a

aprofundir en la interpretació de textos i

augmentar el cabal lèxic.

BL.7.2 Diferenciar termes patrimonials i

cultismes relacionant-los amb el terme

d’origen i aplicar nocions bàsiques

d’evolució fonètica per a evidenciar el

parentiu que unix el llatí i la llengua pròpia

CCLI

CAA

CEC

CCLI

CAA

CEC


10

4. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE CONTINGUTS

PRIMER TRIMESTRE:

Tema 1

– L’indoeuropeu, el llatí i les llengües romàniques.

– Pronunciació de l'abecedari llatí.

– Substantius i adjectius llatins. El nominatiu masculí i femení (1a. i 2a. declin.)

– Present del verb sum. Estructura de l'oració atributiva.

– Concordança morfosintàctica.

– Lectura i traducció de frases senzilles.

– Etimologia: termes patrimonials i cultismes.

– La tradició mítica: Hèrcules

– El marc geogràfic de la societat romana: Itàlia.

– Les províncies de l'Imperi Romà. Hispània

Tema 2.

– Genitiu i ablatiu ( 1ª i 2ª declin.)

– Present d'indicatiu: desinències personals. Estructura de l'oració predicativa.

– Lectura i traducció de frases senzilles.

– Etimologia: derivació i composició.

– La fundació de Roma: la seua llegenda i la seua història.

– La tradició mítica: les muses.

– Hispània romana: Edeta.

Tema 3.

– Acusatiu ( 1ª i 2ª declinació)

– La oració transitiva i intransitiva .

– Els gèneres gramaticals.

– Etimologia: el llatí en les Ciències Naturals.

– La Roma monàrquica.

– Animals fantàstics

– Hispània romana: Tarraco.

SEGON TRIMESTRE:

Tema 4

– Enunciat dels substantius: importància del genitiu.

– Infinitiu.

– Etimologia: el llatí en l'astronomia.

– La Roma republicana.

– Faetó

– Hispània romana: Itàlica


11

Tema 5:

– 3ª declinació: ( nom.acus. gen. abl.)

– Etimologia: el llatí i la medicina.

– Juli Cèsar i el final de la República.

– Orfeu.

– Hispània romana: Caesaraugusta.

Tema 6:

– El vocatiu.

– El gènere neutre.

– Preposicions llatines.

– Etimologia: el llatí i les Matemàtiques, la Física i la Química.

– La Roma imperial.

– Dèdal i Ícar.

– Hispània romana: Les Medul·les.

Tema 7:

– Els enunciats dels adjectius.

– Etimologia: el llatí i la Història i la Geografia.

– Hispània, província romana.

– Teseu i el laberint.

– Hispània romana: la Via de la Plata

TERCER TRIMESTRE

Tema 8:

– 4ª declinació.

– El datiu.

– El pretèrit imperfet de sum.

– Etimologia: el llatí i l'art.

– Grècia i Roma.

– Afrodita.

Tema 9:

– 5ª declinació.

– Pretèrit Imperfet regular.

– Etimologia: el llatí i la filosofia.

– Herència romana: el dret

– El tità Prometeu.

– Hispània romana: Segóbriga.

Tema 10:

– Resum gramatical.

– Etimologia: el llatí i la música.

– Herència romana: l'educació. L'art i la seua influència.

– Èdip.

– Hispània romana: Pollentia


12

5. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Aquest curs tenim aula- matèria, organització espacial que ofereix més possibilitats

metodològiques en l’ús de materials a l’abast en l’aula.

- Projector i accés a la xarxa wifi: recurs que utilitzem diàriament en les explicacions con a

suport de text escrit i d’ imatges tan importants en la comunicació actual dels adolescents.

- Armari biblioteca-aula: amb diccionaris, llibres de consulta, llibres de lectura, revistes,

materials per a fer tallers, etc.

- Mapes de Grècia i Roma, treballs que han elaborat i penjat a les parets,

- Disposició estable de les taules per tal de treballar en grups.

El plantejament metodològic part dels principis d’ interacció, aprenentatge dialògic i

l’aprenentatge significatiu tant del contingut com de les tasques que l’alumnat ha de resoldre

per tal d’adquirir la competència necessària en la matèria.

De manera més específica, el desenvolupament lògic de les competències comporta:

– Partir de les idees i coneixements previs dels alumnes.

– Cercar el saber pràctic, enfront de l'aprenentatge memorístic, aproximant el lèxic, els

continguts a altres continguts, situacions, realitats i entorns que puguen reconèixer i on puguen

usar-ho.

– “tutoritzar” l'aprenentatge, procurant que siguen els alumnes els qui realitzen els seus

descobriments, orientant-los i ajudant-los a estructurar els continguts.

– Alternar i diversificar les situacions d'aprenentatge d'acord amb la motivació i els interessos

de l'alumnat: activitats, cerques, treballs, presentacions,…

_ Afavorir la interacció de text i context: sobretot en continguts més netament lingüístics com

són els textos amb un contexts social que els sirva de suport i els done una dimensió social

amb tasques com creació d’ audiovisuals, pàgines web, còmics etc.

– Afavorir que vegen l'avaluació com a forma de mesurar el progrés personal i no com càstic-

penalització dispensat pel professor. Per a açò és necessari que tinguen molt clar el que han

d'aprendre i com es va a avaluar. Han de portar graella amb les seues notes en els diversos

apartats, i traure les seues mitjanes que han de coincidir amb les de la professora.

– Parar esment especial a les activitats de lectura comprensiva i escriptura, com a capacitats

bàsiques i prèvies a qualsevol acte posterior d'aprenentatge.


13

6. AVALUACIÓ: INSTRUMENTS DE QUALIFICACIÓ

Els criteris d'avaluació es concreten en proves qualificables de forma numèrica

LA NOTA EN CADA AVALUACIÓ, dins d'un procés d'avaluació contínua, s'establirà a partir de

tres paràmetres

1. Seguiment diari: 20 %.(amb 4 anotacions negatives no s’aplicarà aquest paràmetre)

Observació del treball en l’aula: participació en classe, assistència, controls de seguiment.

Presentació de TASQUES d'estudi.

Elaboració i lliurament de treballs, recerques….

2. Proves escrites: al menys dos per avaluació: es qualificarà sobre 10 i serà el 70% de la nota

total.

Comprensió/ traducció de frases /textos senzills

Qüestions gramaticals.

Lèxic

Qüestions de cultura: mites i història.

3. Lectura trimestral es valorarà sobre 10, i serà el 10% de la nota total.

Normes d'aplicació La no assistència a un control només es justificarà mitjançant comunicat mèdic.

Es obligatori realitzar totes les proves i lliuraments assenyalats, els controls i la lectura

establerta, independentment de la qualificació. Si no es fa alguna prova i no se’n justifica

la raó, l' avaluació quedarà pendent.

Per a aprovar l' avaluació cal obtenir almenys la MEITAT del percentatge de cada

paràmetre.

Tots/es hauran de portar actualitzat el quadre de qualificacions en el quadern personal.

No hi haurà PROVA DE RECUPERACIÓ al final de cada avaluació. Es recuperarà a la

següent. Si se suspén la 3ra avaluació, es recuperarà a setembre (no es compensarà amb les

dos anteriors)

LA NOTA FINAL DE CURS s’obtindrà aplicant el següent percentatge a la nota de cada

avaluació

1ra AVAL 2na AVAL. 3ªra AVAL.

15% 25% 60%

Si a la avaluació final de juny l’alumne no ha superat la qualificació de 5, significarà que no ha

assolit els mínims exigits i, en conseqüència, haurà de presentar-se a una prova escrita a setembre.

Esta serà d’ estructura similar a les realitzades durant el curs.

DATES PREVISTES DE LES SESSIONS D’AVALUACIÓ

1ra AVAL 2na AVAL. 3ra AVAL.

28, 29 nov-1 desembre 7, 8, 9, de març 7, 8, 9 de juny

NOTA: aquesta programació podrà ser adaptada a les circumstàncies particulars del curs


14

7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

– Atendre els diferents ritmes d'aprenentatge de l'alumnat: facilitant fitxes de reforç als alumnes

amb més dificultats, i d'ampliació a aquells alumnes que vulguen o puguen aprofundir més.

– D'acord amb els programes d'atenció del centre i amb el Departament d'Orientació planejar

possibilitats d'adaptació per als casos concrets d'alumnes/as segons les seues necessitats educatives

particulars

– Afavorir la capacitat d'aprendre per si mateixos guiant-li en la cerca d'informació i en la seua

elaboració per a arribar a un resultat o resposta correcte.

– Promoure el treball en equip cercant la interacció compensada entre alumnes/as.

– Desenvolupar la comprensió lectora i l'expressió oral i escrita, mitjançant el treball sobre textos

seleccionats a tal fi.

– Predisposar i reforçar l'hàbit de lectura amb textos i llibres variats i adequats a diferents nivells

de dificultat.

– Fer ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, promovent cerques guiades

(websquest), exercicis interactius, etc.

8. FOMENT DE LA LECTURA

En l'activitat diària de classe partim de la lectura i comprensió de textos en llatí, d'història, de

mitologia. En llatí potencien la competència en comunicació lingüística en treballar sobre lèxic,

estructures i comprensió. Els textos en castellà i valencià serveixen com a punt de partida per a

reflexionar, investigar, interpretar, elaborar, redactar, cercar….reforçant així competències com la

competència digital, la iniciativa personal, l'aprendre a aprendre, així com la localització espacial i

temporal, i les competències socials i cíviques.

- Promoure l'estima de la paraula parant esment especial a l'adquisició de nous termes de

procedència llatina.

- Conèixer el seu significat etimològic com a millor forma d'arribar a usar-los adequadament.

- Orientar sobre lectures d'interès proporcionant-los informació resumida sobre els títols

continguts en el Pla Lector (veure al final del document)

- Valorar les opinions i resultats obtinguts de les lectures proposades en el curs per a adequar la

seua validesa didàctica

Des d’ el convenciment que l'hàbit de la lectura ha de ser reforçat i destacat en la programació de


15

l'assignatura, hem seleccionat una sèrie de llibres la lectura dels quals creiem, combinen la

formació i el plaer.

A més promocionarem de manera especial altres títols perquè siguen coneguts i així potser llegits

motu proprio. Aquesta llista es troba en el Pla Lector del departament que es troba al final d'aquest

document.

1º AVALUACIÓ

Lectura: Èpica: A la recerca d’una pàtria / A la recerca d'una pàtria (adaptació de l’ Eneida de

Virgili). Edit. Vicens Vives

2ª AVALUACIÓ

Lectura: Teatre: Comèdia de l'olla. Amfitrió. Plaute. Vicens Vives.

3ª AVALUACIÓ

Sense lectura

Les obres podran ser canviades si les condicions o necessitats concretes de la classe o d'algun

alumne/a en particular ho aconsellaren.

D'altra banda, ens varen sumar al Pla Lector general del centre, fomentant la lectura com a

activitat que ha d'ocupar l'hora d'Atenció Educativa.

9. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

El departament té obert un blog com a lloc d'enllaç al món clàssic, amb webs, portals i enllaços

seleccionats, amb informació específica i rigorosa. En el primer mes entrem i ens familiaritzem

amb portals específics ressaltant la importància de seleccionar la informació, elaborar-la i adaptar-

la a les nostres necessitats. La nostra labor en aquest camp procura:

- Proporcionar informació específica sobre recursos, portals, webs… on trobar aqueixa informació

amb fiabilitat i rapidesa.

- Afavorir l'adquisició de destreses mitjançant l'elaboració de treballs, (webquest), presentacions,

recerques…en suport digital.

- Insistir en el tractament crític de dades contrastates per dues o més fonts, esmentant d'on han

arreplegat la informació.

- Fer servir l’accés a la xarxa wifi per dur a l’aula el gran ventall de recursos disponibles.

Considerem important sobretot en els apartats culturals fer arribar als alumnes la visió del món

clàssic a través de la imatge ( mapes dinàmics, pintura i art en general, documentals històrics,

objectes de la vida quotidiana…)

- Promoure l'ús d' internet i del mòbil com a punt d’accés a la informació i no només a les

relacions socials, que l'ús didàctic no està renyit amb el lúdic, que hi ha més coses que les xarxes

socials.


16

10. RECURSOS I MATERIALS

Utilitzarem el llibre LLATÍ-4º ESO d'editorial Santillana, projecte Saber fer i la seua carpeta de

professor amb materials d'ampliació.

Així com d’ altres materials disponibles en el Departament o facilitats per la professora:

- CD del llibre de text.

- Connexió a Internet de l’aula.

- Vídeos.

- Presentacions en power point.

- Llibres de lectura.

- Materials fotocopiats: textos de lectura, activitats de reforç i ampliació, etc.


17

PRIMER DE BATXILLERAT

1. JUSTIFICACIÓ: PAUCA PREVIA…

La presència del Llatí en l'actual Batxillerat aporta a la formació dels alumnes/as el coneixement

de les bases lingüística, històrica i cultural de la civilització occidental. D'ací el seu gran interès en

la configuració del currículum de quants alumnes hagen optat per una primera especialització dels

seus estudis en els camps de les Ciències Socials, les Humanitats o la Lingüística. Al costat del

Grec, la cultura del qual Roma va assimilar i va transmetre a tota Europa, el Llatí constitueix un

suport difícilment substituïble per a l'aprenentatge de les modernes llengües romàniques, entre ella

les parlades a la Comunitat Valenciana.

D'altra banda, la coincidència de l'estudi de les dues llengües clàssiques en el Batxillerat

d'Humanitats convida a treballar al unísono i realitzar una activitat interdisciplinària constant que

evite duplicitats en el desenvolupament d'ambdues matèries al mateix temps que aprofita les

múltiples coincidències. L'organització dels continguts en quatre nuclis similars ha de contribuir a

facilitar-ho.

L'estudi de la llengua llatina, en particular, en els seus aspectes morfològic, sintàctic i lèxic no

solament té valor en si, per tractar-se d'una llengua d'estructura i contingut molt ric, sinó que a més

ofereix virtualitats formatives àmplies, en asseure una sòlida base científica per a l'anàlisi i

perfeccionament progressiu de les llengües d'ús corrent per a l'alumne, tant maternes com les

estrangeres. La matèria contribueix a:

• L’aprenentatge mitjançant textos originals llegits, traduïts i interpretats de la llengua de la qual

deriven les llengües romàniques de l'Estat.

• La reflexió sobre les relacions entre el Llatí i les llengües romàniques, en els nivells lèxic,

fonètic, morfosintàctic i pragmàtic per a millorar el seu coneixement.

• L’augment del domini del lèxic de les llengües modernes que l'alumnat utilitze i estudie,

mitjançant l'estudi de la derivació del llatí en aquestes llengües i la comparació contínua prenent

com a base la llengua llatina.

• L'establiment d'una base científica per a l'estudi de les llengües en el Batxillerat.

• Al contacte profund amb el món clàssic en el qual es va desenvolupar la llengua llatina i el

reconeixement de la seua permanència i presència en el món actual.

La consecució d'aquestes capacitats s'ha de dur a terme al llarg de dos cursos, LLATÍ- I i LLATÍ-

II, concebent-se la seua adquisició com un procés continu i permanent.

La legislació que regula l’ensenyament de llatí en l’etapa de batxillerat és la següent:

Currículum s’estableix en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, i la modificació Decret

136/2015, de 4 de setembre, del Consell, que estableix el currículum i desenrotlla l’ordenació

general de l’Educació Secundària Oblihgatòria i el Batxillerat en la Comunitat Valenciana.





18


Segons marca la normativa esmentada:

Bloc 1 Continguts transversals

Continguts

Participació en debats, col·loquis o

entrevistes sobre qualsevol tema que puga

suscitar interés: el paper de la dona en la

societat, les classes socials, el sistema polític,

la família, el respecte pel patrimoni, etc.

Utilització d’estratègies lingüístiques i no

lingüístiques: inici, manteniment i conclusió;




exposicions, de forma individual o en grups

cooperatius, sobre la pervivència del mite en

les diferents manifestacions artístiques; la

pervivència del lèxic grecollatí en la llengua

pròpia; el patrimoni; la influència de

l’organització política i social, etc.




cultura clàssica en diferents àmbits, etc. en

diverses fonts i pàgines web especialitzades,

wikis, blogs i diccionaris en línia, utilitzant

estratègies de filtrat en la busca de la

informació, i selecció de la informació,

síntesi, presentació de continguts,


bibliografia i de bibliografia web.

Imaginació i creativitat en la gestió de

projectes.

Responsabilitat davant de les decisions

adoptades.

Pensament causal i conseqüencial.

Planificació de les tasques i projectes de la

matèria.



Assumpció de distints rols en equips de

treball.


Tècniques d’escolta activa

Criteris d’avaluació



professional, i aplicar les estratègies


educatiu pròpies de la interacció oral

utilitzant un llenguatge no discriminatori






presentació dels continguts, registrant-la en

paper de forma acurada, o emmagatzemant-la

digitalment en dispositius informàtics i

servicis de la xarxa, per a ampliar els

coneixements i elaborar textos de l’àmbit

personal, acadèmic, social o professional i

del nivell educatiu, citant-ne adequadament

la procedència.

BL1.3. Gestionar de forma eficaç tasques o

projectes, fer propostes creatives i confiar en

les possibilitats, mostrar energia i entusiasme

durant el seu desenrotllament, prendre

decisions raonades, assumint riscos, i

responsabilitzar-se de les accions i de les

seues conseqüències.


individuals o col·lectius, i descriure

accions, recursos materials, terminis i

responsabilitats per a aconseguir els

objectius proposats, adequar el pla durant el

seu desenrotllament considerant diverses

alternatives per a transformar les dificultats

en possibilitats, avaluar el procés i el

producte final, i comunicar de forma creativa

els resultats obtinguts amb el suport dels

recursos adequats.

Capa-

citats.

CCLI

CAA

CCLI

CAA

TIC

SIEE

SIEE


19

Diàleg igualitari.


cooperatiu






exposar treballs realitzats de forma

individual o en grup.

Ús de les ferramentes més comunes de les

TIC.

Comunicació amb la resta del grup o

intercentres.

Ús dels servicis de la web social: blogs,

wikis, fòrums, pàgines web, correu

electrònic, etc




Procés estructurat de presa de decisions.

BL1.5. Organitzar un equip de treball, i

distribuir responsabilitats i gestionar

els recursos perquè tots els membres

participen i arriben a les metes comunes,

influir positivament en els altres generant

implicació en la tasca i utilitzar el diàleg

igualitari per a resoldre conflictes i

discrepàncies actuant amb responsabilitat i

sentit ètic.




utilitzar aplicacions informàtiques

d’escriptori o servicis de la web i saber com

aplicar els diferents tipus de llicències.




digitals, seleccionant les ferramentes de

comunicació TIC, servicis de la web social o

mòduls en entorns virtuals d’aprenentatge,

aplicar bones formes de conducta en la

comunicació i previndre, denunciar i protegir

altres de lesmales pràctiques, com el

ciberassetjament.







pròpies aptituds i interessos per a generar

alternatives davant de la presa de decisions

vocacionals

CAA

CSC

SIEE

CD

CD

CSC

SIEE

Bloc 2. El llatí, origen de les llengües romàniques. Sistema de la llengua llatina

Marc geogràfic de la llengua

Ubicació en mapes de l’extensió de la

llengua llatina a la península Ibèrica i

a Europa.

Les llengües d’Espanya: llengües

romàniques i no romances.

Ubicació en mapes de les llengües

romàniques de la península Ibèrica.

Sistema de la llengua llatina: l’alfabet com a

BL2.1. Identificar el marc geogràfic de la

llengua llatina i de les llengües omàniques a

Europa i a la península Ibèrica, ubicar-lo en

mapes, en formats diversos i presentats en

suport paper i digital, i utilitzar les estratègies

de comprensió lectora del nivell educatiu per

a obtindre informació i aplicar-la en la

reflexió sobre el contingut.

CCLI

CAA

CEC


20

sistema d’escriptura. Origen i pronunciació

de l’alfabet llatí.

Pervivència d’elements lingüístics llatins.

Termes patrimonials i cultismes.

Identificació de termes patrimonials i

cultismes en textos de diferent tipologia.

BL2.2. Llegir textos en llatí de manera

comprensiva, aplicant les normes de

pronunciació i comparant les principals

adaptacions que es produïxen en les

llengües modernes per a facilitar-ne

l'aprenentatge.

BL2.3. Distingir les paraules patrimonials i

els cultismes, i identificar l’ètim llatí

originari, així com alguns dels llatinismes

més freqüents, per a augmentar el cabal lèxic

de la llengua pròpia i aprofundir en la

comprensió textual.

CCLI

CAA

CEC

CCLI

CAA

CEC

Bloc 3. Morfologia

La paraula:

Identificació i classificació dels diversos

formants de les paraules.

Classificació de les paraules atenent als seus

formants.

La flexió:

La flexió nominal i pronominal

La flexió verbal:

Formes personals.

Formes no personals.

Declinació de substantius, adjectius i

pronoms

Conjugació de verbs.

Identificació i relació d’elements

morfològics de la llengua llatina

BL3.1 Identificar els distints formants de les

paraules descomponent-les i buscant

exemples d’altres termes en què estiguen

presents per a introduir el concepte de flexió i

millorar la interpretació i l'expressió de la

llengua llatina.

BL3.2. Declinar distints tipus de paraules i

sintagmes en concordança atenent a la seua

classificació i al context oracional per a una


llatina.

BL3.3. Conjugar els distints temps verbals

llatins atenent a la seua classificació i al

context oracional, diferenciant les formes

personals de les no personals, per a una


llatina.

BL3.4. Identificar elements morfològics de la

llengua llatina que permeten les posteriors

anàlisis, o reconeixement per inferència

lògica, de la morfologia i la sintaxi de textos

senzills i que en faciliten la traducció o

interpretació.

CCLI

CAA

CCLI

CAA

CCLI

CAA

CCLI

CAA

Bloc 4. Sintaxi

Els casos llatins i la seua relació amb les

funcions sintàctiques.



21

Identificació, relació, interpretació, o anàlisi

sintàctica, i traducció dels casos llatins.

L’oració: Elements. Concordança.

L’oració simple: atributiva; predicativa.

L’oració composta :les oracions coordinades;

les oracions subordinades.

Formes no personals: Infinitius i participis.

Identificació, classificació, relació, o anàlisi

sintàctica, dels diversos tipus i construccions

d’oracions simples i compostes i de les

formes no personals.


originals i/o adaptats de dificultat graduada,

les funcions que exercixen les paraules i

sintagmes, i classificar els diferents tipus

d’oracions i construccions per a una millor

interpretació del text i la seua estructura.

CCLI

CAA

Bloc 5. Roma, història, cultura, art, civilització

Períodes de la història de Roma:

Monarquia. República. Imperi.

Identificació i comparació dels períodes de la

història de Roma, i elaboració d’eixos

cronològics dels seus diversos períodes.

Organització política i social de Roma:

hòmens i dones.

L’organització familiar com a unitat de

producció.

Relació i comparació amb la nostra època.

Religió: mites. Déus i dees, herois i heroïnes.

Identificació dels déus i dees romans i dels

herois i heroïnes del panteó romà i dels mites

Relació i comparació entre els mites, herois i

heroïnes antics i els actuals i la seua

pervivència com referent cultural universal.

L’art romà :

Característiques fonamentals.

Principals manifestacions artístiques.

Descripció i identificació de les

manifestacions artístiques més importants a

partir d’elements concrets.

Obres públiques i urbanisme:

Les obres públiques: elements i funcions de

les obres públiques romanes.

La ciutat romana. Pervivència d’edificacions

públiques romanes en el patrimoni històric

del nostre país.

Localització en mapes dels principals

exemples en el nostre patrimoni.

BL5.1. Distingir les diferents etapes de la

història de Roma, explicar-ne els trets

essencials i les circumstàncies que intervenen

en el pas d’unes a altres, i ubicar en un eix

cronològic alguns dels principals fets

històrics per a aprofundir en l’origen de la

nostra civilització.

BL5.2 Descriure els trets essencials que

caracteritzen les successives formes

d’organització política i social de Roma, i

comparar-los de forma crítica

amb les actuals.

BL5.3 Identificar els déus i les dees i els

herois i les heroïnes de la mitologia

grecollatina i establir relacions significatives

amb personatges actuals que

permeten evidenciar la pervivència dels

arquetips mítics que han arribat a

convertir-se en referents de la cultura

universal.

BL5.4 Descriure les característiques

fonamentals i les manifestacions més

importants de l’art i l’urbanisme romans per

a evidenciar la seua influència

en models artístics i urbanístics posteriors, i

assenyalar la seua presència en

el patrimoni històric del nostre país.

CCLI

CSC CEC

CCLI

CSC

CEC

CCLI

CSC

CEC

CCLI

CSC

CEC


22

Bloc 6. Textos


Traducció directa de textos en llatí

d’extensió variada.

Retroversió i creació de textos senzills.

Utilització del diccionaris.

Comparació de les estructures llatines amb

les de la llengua pròpia.

Lectura comprensiva i comparada de textos

clàssics.

Lectura comprensiva de textos en llatí

adaptats o de dificultat graduada.

Lectura de textos traduïts.

Comentari del contingut i estructura de

textos en llengua llatina i llengua pròpia.

BL6.1. Fer una lectura comprensiva de textos

en llatí, senzills i de dificultat graduada,

utilitzant els coneixements morfològics,

sintàctics i lèxics adquirits o mecanismes

d’inferència lògica, per a captar el sentit

global del text i aprofundir en la seua

interpretació o traducció.

BL6.2. Crear textos senzills en llatí, utilitzant

les estructures i el lèxic apresos per a adquirir

un major domini de la llengua i millorar les

destreses comunicatives.

BL6.3. Comentar el contingut i l’estructura

de textos clàssics traduïts

aplicant-hi els coneixements prèviament

adquirits en esta o en altres matèries per a

aprofundir en la seua interpretació.

CCLI

CAA

CCLI

CA

CCLI

CAA

CEC

Bloc 7 Lèxic

Vocabulari bàsic llatí.

Lèxic transparent.

Principals afixos.

Identificació dels principals afixos d’origen

llatí i traducció de lèxic llatí transparent.

Evolució i pervivència del llatí.

Nocions bàsiques d’evolució fonètica.

Paraules patrimonials, cultismes i

neologismes. Llatinismes

Principals lexemes i afixos llatins usats en la

llengua pròpia.

BL7.1. Deduir el significat de termes llatins

partint del context o de paraules de la llengua

pròpia i identificar els formants per a

aprofundir en la interpretació de textos i

augmentar el cabal lèxic.

BL7.2. Diferenciar entre termes patrimonials

i cultismes, reconéixer neologismes i

llatinismes o expressions llatines i aplicar-los

en un context per a augmentar el cabal lèxic i

aprofundir en la comprensió textual.

CCLI

CAA

CEC

CCLI

CAA

CEC


23

3. SEQÜENCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE CONTINGUTS

1. La llengua llatina.

En funció dels exercicis i textos traduïts a cada moment serà necessari en ocasions avançar alguns

continguts. Però la seua exposició més detallada i completa seguirà, en principi, la següent

seqüenciació:

1ª. AVALUACIÓ: temes 1 a 7

1. Orígens i característiques del llatí. Evolució a les llengües romàniques

2. L'alfabet i la seua pronunciació.

3. Concepte de llengua flexiva. Cas- funció.

4. La flexió del nom: temes en –a. Temes en –o-

5. L'adjectiu. Concordances. CN, aposició, C.Predicatiu

6. La flexió del verb: present, imperfecte i futur.

7. Preposicions més freqüents: complements circumstancials. Orac. coordinada

2ª. AVALUACIÓ: temes 8 a 13.

8. La flexió del nom: temes en consonant i en –i-.

9. Adjectius. Tipus. Adverbis derivats d'adjectius. Els graus de l'adjectiu.

10. La flexió del verb: Tema de perfecte.

11. Temes en –u – i en –e-.

12. La flexió pronominal: personals, possessius

13. Pronoms demostratius. Interrogatius, indefinits., numerals.

3ª. AVALUACIÓ: temes 14 a 18

14. El pronom relatiu. Oració de relatiu

15. Formes no personals: Infinitiu. L'oració d'infinitiu.

16. Oracions subordinades: principals conjuncions.

17. El participi. Oració de participi

18.La veu passiva. Oració passiva.

2. La interpretació de textos.

L'estudi d'aquesta unitat es durà a terme durant els tres trimestres. En el primer trimestre els textos

proposats seran de mínima dificultat, iniciant-se els alumnes amb frases senzilles, i aniran

progressant en complexitat a mesura que avance el curs, fins traduir textos més llargs que

desenvolupen fets, idees, etc.

3. Lèxic llatí i la seua evolució.

Durant els tres trimestres.

- Aprenentatge de vocabulari llatí bàsic.

- Exercicis de lèxic: etimologies, famílies de paraules, etc.

- Expressions llatines incorporades al llenguatge habitual, al tècnic i al culte.


24

4. Cultura: Roma i el seu llegat.

1ª AVALUACIÓ

- Història de Roma: fundació: mite i història. Etapes de la seua expansió: Monarquia, República i

Imperi.

- Societat i institucions polítiques.

Lectura: A la recerca d'una pàtria /En busca de una patria. Penélope Lively, Vicens Vives 2006

2ª AVALUACIÓ

- La ciutat: urbanisme i obres públiques. Oci i espectacles. La casa. Vida quotidiana.

- Religió i mitologia.

- Dret romà. Fuentes i pervivència. Expressions jurídiques

Lectura: Comèdia de l'olla. Amfitrió. Plaute. Vicens Vives.

3ª AVALUACIÓ

- La romanització d'Hispània: projecció actual.

Lectura: L'ase d'or. Apuleu. Edit. Tilde

Nota: si algun alumne/a ja ha fet aquestes lectures en cursos anteriors, se li proposarà títols

alternatius. Com ara:

- Cants II i III de l’ Eneida de Virgili

- Altres comèdies de Plaute o Terenci.

- Guárdate de los Idus. Lola Gàndara. SM.

- Algun títol de la abundant novel·la històrica de tema romà que els interesse i siga aprovat

per mi.


25

4. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

Els anteriors criteris d’ avaluació es concretaran en proves qualificables de forma numèrica. LA

NOTA EN CADA AVALUACIÓ, dins d’ un procés d’ avaluació contínua, s’establirà a partir de

tres paràmetres.

1. Seguiment diari: 10% ( amb 4 anotacions negatives s’ anul·la l’ aplicació d’aquest

paràmetre)

Presentació de tasques d’estudi i traducció acabades i completes.

Observació del treball en l’aula: controls de seguiment, participació en classe, assistència

2. Controls fixats: almenys dos per aval.: es qualificarà sobre 10 i serà el 70% de la nota total.

Anàlisi./ traducció de frases /text.


Lèxic

3. Literatura: es qualificarà sobre 10 i suposarà el 20% de la nota total de l’avaluació.

Control sobre els continguts teòrics: 10% i sobre les lectures: 10% ( si no hi haguera

lectura, el punt se sumarà al paràmetre 2 (controls fixats)

Normes d’ aplicació

Les FALTES D’ ASSISTÈNCIA NO JUSTIFICADA que ultrapassen el 20% de l’ assistència

total en cada avaluació, suposaran la pèrdua del dret a presentar-se e a examen de l’ avaluació.

(+8/10 faltes)

La no assistència a un control es justificarà només mitjançant comunicat mèdic.

És obligatori realitzar totes les tasques d’estudi assenyalades, els controls i la lectura

establerta, amb independència de la nota Si se’n deixa algun per fer, caldrà recuperar-lo.

Per a aprovar l’ avaluació cal traure almenys la meitat del percentatge en cada paràmetre.

Si se suspén algun paràmetre, se suspén l’avaluació. .

No hi haurà PROVA DE RECUPERACIÓ al final de cada avaluació. Aquesta matèria es

recuperarà en la següent avaluació.

LA NOTA FINAL DE CURS s’ obtindrà aplicant els següents percentatges:

1ra AVAL 2na AVAL. 3ra AVAL

15% 25% 60%

Si en l’ avaluació final de juny l’alumne no ha superat la qualificació de 5, significarà que no ha

assolit els mínims exigits i, per consegüent, cal que es presente a la prova extraordinària de

setembre. Aquesta tindrà una estructura similar a les realitzades al llarg del curs.

Prova extraordinària de juliol/ setembre

Si a l'avaluació final de juny l'alumne no ha superat la qualificació de 5, significarà que no ha

assolit els mínims exigits i, en conseqüència, haurà de presentar-se a una prova extraordinària

escrita a juliol. Aquesta tindrà una estructura similar a les realitzades durant el curs.

DATES PREVISTES PER A LES SESSIONS D’ AVALUACIÓ

1ra AVAL 28, 29, nov - 1 de desembre

2na AVAL. 7, 8, 9, de març

3ra AVAL. 7, 8, 9 de juny ( fi de curs 17 de juny)

Avaluació de recuperació


26

Aquesta programació podrà ser adaptada a les circumstàncies particulars del curs

5. METODOLOGIA: ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Aquest curs, l’ organització espacial en aula-matèria ofereix més possibilitats metodològiques en

l’ús de materials a l’abast en l’aula.

- Projector i accés a la xarxa wifi: recurs que utilitzem diàriament en les explicacions com

a suport de text escrit i d’ imatges tan importants en la comunicació actual dels

adolescents.

- Documentals i parts de pel·lícules en els temes de cultura, per exemple són molt

il·lustratius:

Còmo los romanos cambiaron el mundo. Discovery MAX, 2014. Grandes civilizaciones.

La construcción de un Imperio.

Pompeya, el último dia. BBC

- Armari biblioteca-aula: amb diccionaris, llibres de consulta, llibres de lectura, revistes,

materials per a fer tallers, etc.

- Mapes de Grècia i Roma, treballs que han elaborat i penjat a les parets,

- Disposició estable de les taules per tal de treballar en grups.

L'ensenyament del Llatí dins de l'aula ha de ser eminentment actiu, de manera que l'alumne siga la

peça fonamental i el professor el guia o conductor del seu procés d'aprenentatge. Si en

l’aprenentatge d’una llengua cal arribar al domini de les quatre habilitats bàsiques de escoltar,

parlar, llegir i escriure, en l’aprenentatge del llatí cal fomentar l’habilitat de la lectura de textos

originals adequats a les possibilitats de l’alumnat.

a) L’estudi de la llengua i de la cultura s’ha de fer simultàniament i gradual, no com a

compartiments aïllats. Intentarem sempre contextualitzar frases i textos.

b) Per explicar la gramàtica llatina, es partirà dels coneixements gramaticals que té l'alumnat

en la seua pròpia llengua, i es relacionarà amb les formes gramaticals llatines, de manera

que l'estudi del llatí ajude al coneixement de la pròpia llengua.

c) Així mateix, i a partir de la comparació d'ambdues llengües, es pretén que l'alumne puga

"descobrir" o "deduir" per si mateix estructures noves, sempre sota l'orientació del

professor.

d) Se seleccionarà textos breus que integren el nivell gramatical i lèxic que els alumnes van

adquirint progressivament, i estaran en relació amb els continguts culturals de l’ avaluació,

de manera que siguen contextualitzats i significatius.

e) Els textos seran preferentment d’autors originals, tot i que siguen adaptats.

f) Les traduccions seran directes i inverses, ja que l’afermament del coneixement de formes i

estructures s'aconsegueix més fàcilment.

g) L'alumne pot ajudar-se del vocabulari que ofereix el quadern de treball. La introducció a

l'ús del diccionari es realitzarà, si sembla convenient, en la 3ª avaluació. Es facilitarà a

l'alumne els termes el significat dels quals o característiques gramaticals no siguen bàsics.

h) L'estudi del lèxic anirà paral·lel a la traducció de textos i segons un índex de freqüència.

i) Quan s'analitze i traduïsca un text, s'escollirà amb preferència paraules que pertanguen al

lèxic matern de l'alumne i s'analitzarà la seua derivació, composició o etimologia. La

derivació es converteix així en un instrument de gran utilitat per a l'estudi del llatí i de les

llengües familiars als nostres alumnes.


27

j) Finalment, l'estudi del nucli "Roma i el seu llegat" dóna l'oportunitat excel·lent de

promoure la cerca i tractament de la informació a través de les noves tecnologies. Amb

aquest fi es procurarà accedir a les aules d'informàtica almenys dues classes al mes per a

realitzar cerques programades.

k) La lectura en l'activitat diària de classe es treballarà a través de la lectura, comprensió i

reflexió sobre els textos de caràcter històric. A més per a cada trimestre s'ha seleccionat

una obra de lectura que monstre el món social, quotidià, històric de Roma.


28

6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

1. Aquest curs no seguirem llibre de text. El departament ha preparat un quadern de treball amb

exercicis que els alumnes han d'adquirir en el servei de reprografia del centre.

S'han de procurar un diccionari de llatí.

2. Projector en les aules d’audiovisuals.

3. Llibres de lectura: procurats o adquirits per l'alumne.

4. Llibres de consulta i vídeos d'acord als fons del departament.

Pompeia, l'últim dia (CD)

La Roma imperial. (DVD)

Roma, l'últim imperi I-II (DVD)

(curta) videoteca del departament.

5. Aules d’informàtica i biblioteca per a recerques i elaboració de treballs.

7. UTILITZACIÓ DE TICs

El departament té un blog “de griegos y romanos” amb enllaços a una selecció de portals i pàgines

web del món clàssic que els alumnes han de conèixer i utilitzar per a la realització de recerques i

treballs.

El quadern de treball inclou un full amb les adreces web més importants.

En la preparació dels temes de cultura, els alumnes han de fer recerques d’informació en pàgines

web específiques, localitzar la informació adient, seleccionar-la i elaborar-la.

El treball pot adoptar el format de powerpoint que han de presentar als companys en una exposició

oral.

La gran majoria dels alumnes tenen conexió a internet en el mòbil i a classe podem disposar de

conexió wifi. És una possibilitat utilitzar el mòbil com a mitjà educatiu dins de la classe:

Consulta d’una dada o d’una informació puntual.

Accés a diccionaris en xarxa: Diccionari Català-valencià-balear, Optimot, RAE,

Visualització d’una il·lustració, pintura,


29


Veure lectures de curs i lectures complementàries al final d'aquest document.

1ra AVALUACIÓ:

2na AVALUACIÓ.

Dediquem un temps de classe a fer comentari del llibre, per una banda del contingut (context,

època, institucions), per l’altra de la forma ( estructura, punt de vista, focalització, tractament del

temps, lèxic…) de manera que la lectura i la comprensió del llibre siga un procés integral.

El departament ha comprat dos exemplars de cada lectura de cada curs. Estan a disposició dels

alumnes.

En l'aula diàriament fem ús de textos la traducció dels quals requereix lectura acurada i reflexiva

tant de l'estructura de la llengua com del seu significat. Per a això, treballem la lectura

compressiva de textos que contextualitzen el text a traduir. Parem especial esment a l'aprenentatge

de lèxic que ajude a utilitzar la llengua amb precisió i que servisca els alumnes per enriquir la seua

capacitat d'expressió i comprensió.

9. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Les mesures d'atenció a la diversitat d'alumnat que observarà aquest departament seran les

següents:

- S'incidirà en tècniques específiques que milloren l'hàbit d'estudi: ordre i estructuració en els

apunts, traduccions netes que puguen repassar posteriorment, recapitulació de conceptes al termini

d’un tema, elaboració de esquemes, regles mnemotècniques, etc.

- Es plantejarà traduccions del llatí al valencià amb diferents graus de dificultat tenint en compte

les peculiaritats de l'alumnat.

- S'observarà i atendrà individualment a cada alumne perquè aquell que plantege deficiències de

comprensió i aprenentatge puga esmenar-les durant el curs, mitjançant exercicis adequats de reforç

o d’ampliació.

- S'assenyalarà sempre, en cada tema, els continguts mínims i els aspectes susceptibles d'ampliació

destinats als alumnes que desitgen aprofundir.

- Si hem de fer algun treball, s'organitzarà la classe en grups relativament homogenis i

compensatori perquè treballen aprofitant les sinergies de tots els membres.


30

SEGON DE BATXILLERAT.

En absència de directrius i normativa sobre la estructura de la prova PAU, mantindrem els

continguts i metodologia com fins ara


Bloc 1. Continguts transversals

Participació en debats, col·loquis o

entrevistes sobre qualsevol tema que puga

suscitar interés: el paper de la dona en la

societat, les classes socials, el sistema polític,

la família, el respecte pel patrimoni, etc.

Utilització d’estratègies lingüístiques i no

lingüístiques: inici, manteniment i conclusió;




exposicions, de forma individual o en grups

cooperatius, sobre la pervivència del mític en

les diferents manifestacions artístiques; la

pervivència del lèxic grecollatí en la llengua

pròpia; el patrimoni; la influència de

l’organització política i social, etc




cultura clàssica en diferents àmbits, etc. en

diverses fonts i pàgines web especialitzades,

wikis, blogs i diccionaris en línia, utilitzant

estratègies de filtrat en la busca de la

informació, i selecció de la informació,

síntesi, presentació de continguts,


bibliografia i de bibliografia web.

Imaginació i creativitat en la gestió de

projectes.

Responsabilitat davant de les decisions

adoptades.

Pensament causal i conseqüencial.

Planificació de les tasques i projectes.



Assumpció de distints rols en equips de

treball.


Tècniques d’escolta activa.



professional, aplicant les estratègies


educatiu pròpies de la interacció oral,

utilitzant un llenguatge no discriminatori.






presentació dels continguts, i registrar-la en

paper de forma acurada o emmagatzemar-la

digitalment en dispositius informàtics i

servicis de la xarxa, per a ampliar els

coneixements i elaborar textos de l’àmbit

personal, acadèmic, social o professional i

del nivell educatiu, citant-ne adequadament

la procedència.

BL1.3. Gestionar de forma eficaç tasques o

projectes, fer propostes creatives i confiar en

les seues possibilitats, mostrar energia i

entusiasme durant el seu desenrotllament,

prendre decisions raonades, assumint riscos, i

responsabilitzar-se de les pròpies accions i de

les seues conseqüències.


individuals o col·lectius, descrivint accions,

recursos materials, terminis i responsabilitats

per a aconseguir els objectius proposats,

adequar el pla durant el seu desenrotllament

considerant diverses alternatives per a

transformar les dificultats en possibilitats,

avaluar el procés i el producte final i

comunicar de forma creativa els resultats

obtinguts amb el suport dels recursos

CCLI

CAA

CCLI

CAA

CD

SIEE

SIEE

CAA


31

Diàleg igualitari.


cooperatiu






exposar treballs realitzats de forma

individual o en grup.

Ús de les ferramentes més comunes de les

TIC.

Comunicació amb la resta del grup o

intercentres.

Ús dels servicis de la web social: blogs,

wikis, fòrums, pàgines web, correu

electrònic, etc.




Procés estructurat de presa de decisions

adequats.

BL1.5. Organitzar un equip de treball,

distribuir responsabilitats i gestionar recursos

perquè tots els membres participen i arriben a

les metes comunes, influir positivament en

els altres i utilitzar el diàleg igualitari per a

resoldre discrepàncies i conflictes actuant

amb responsabilitat i sentit ètic.




utilitzar aplicacions informàtiques o servicis

de la web i saber com aplicar els diferents

tipus de llicències.




digitals, seleccionant les ferramentes TIC,

servicis de la web social o mòduls en entorns

virtuals d’aprenentatge, aplicar bones formes

de conducta en la comunicació i previndre,

denunciar i protegir altres de les males

pràctiques, com el ciberassetjament.







pròpies aptituds i interessos per a generar

alternatives davant de la presa de decisions

vocacionals

CAA

CSC

SIEE

CD

CD

CSC

SIEE

Bloc 2 El llatí, origen de les llengües romàniques. Sistema de la llengua llatina

Pervivència d’elements lingüístics llatins en

les llengües modernes: termes patrimonials,

cultismes i neologismes.

Anàlisi dels processos d’evolució des del

llatí a les llengües romàniques.

BL2.1. Distingir termes patrimonials i

cultismes i aplicar les regles d’evolució

fonètica per a diferenciar les etapes de la

llengua i identificar la procedència del lèxic.

BL2.2. Reconéixer la presència de

llatinismes, hel·lenismes i neologismes, en el

llenguatge científic i en la parla culta, i

deduir-ne el significat a partir dels

corresponents termes d’origen per a

augmentar el cabal lèxic i aprofundir

en la interpretació textual

CCLI

CAA

CEC

CCLI

CAA

CEC


32

Bloc 3 Morfologia

Flexió nominal. Repàs dels paradigmes

regulars de la flexió nominal i pronominal.

Formes menys usuals i irregulars.

Flexió verbal: Repàs de la flexió verbal

regular. Verbs irregulars i defectius.

Formes nominals del verb: supí, gerundi i

gerundiu.

La conjugació perifràstica.

Identificació i conjugació de formes verbals.

Traducció i retroversió de les formes verbals.

Identificació i relació d’elements

morfològics de la llengua llatina

BL3.1. Analitzar morfològicament

paraules d’un text clàssic, original o

adaptat, i identificar-ne la categoria

gramatical, els formants flexius i

l'enunciat per a facilitar la posterior

anàlisi sintàctica i la traducció o

retroversió.

CCLI

CCA

Bloc 4. Sintaxi

Sintaxi nominal i pronominal

Estudi detallat de la sintaxi nominal.

Estudi detallat de la sintaxi pronominal.

Relació, interpretació i anàlisi sintàctica de

les formes estudiades.

L’oració composta :oracions coordinades;

oracions subordinades.

Identificació i classificació dels tipus

d’oracions compostes relacionant-les amb

construccions de la llengua pròpia.

Relació, interpretació, o anàlisi sintàctica, de

textos en llatí de dificultat graduada.

Sintaxi de les formes no personals: ’infinitiu

i el participi, gerundi, gerundiu i supí.

Relació, interpretació, o anàlisi sintàctica, de

les formes no personals del verb.



originals i/o adaptats de dificultat

graduada, les funcions que exercixen les

paraules i sintagmes, i classificar els

diferents tipus de funcions i

construccions per a una millor

interpretació del text i la seua estructura.

CCLI

CCA

Bloc 5. Literatura

Els gèneres literaris: classificació.

Característiques. Identificació i descripció

Pervivència en les literatures posteriors.

Realització d’eixos cronològics situant-hi

autors i obres.

L’èpica:context històric i cultural. Autors i

obres més representatius..

Historiografia: context històric i cultural.

Autors i obres més representatius.

L’oratòria:context històric i cultural. Autors i

obres més representatius.

Lírica: context històric i cultural. Autors i

obres més representatius.

La comèdia llatina: context històric i

cultural. Autors i obres més representatius.

BL5.1. Descriure els gèneres literaris

llatins, els autors més representatius i

els seus contextos, per a aprofundir en la

interpretació textual i en la sensibilitat

literària i augmentar el bagatge cultural.

BL5.2. Comentar obres completes o

fragments de distintes èpoques i gèneres,

d’autoria masculina o femenina, i

identificar la presència de determinats

temes, tòpics literaris, trets genèrics i

d’estil per a reconéixer la seua

pervivència en la literatura posterior

CCLI

CEC

CCLI

CAA

CEC


33

Bloc 6 Textos


Traducció directa.

Retroversió.

Utilització del diccionari.

Lectura comprensiva i comparada de textos

clàssics.

Lectura de textos clàssics originals o

adaptats de dificultat graduada.

Lectura de textos clàssics traduïts.

Realització de comentaris de textos originals

o traduïts.

BL6.1. Traduir textos clàssics en llatí,

originals o adaptats i de dificultat

graduada, utilitzant les anàlisis

morfològiques i sintàctiques i el

diccionari amb seguretat i autonomia.

BL6.2. Crear textos senzills en llatí,

utilitzant les estructures i el lèxic

apresos per a adquirir un major domini de

la llengua i millorar les destreses

comunicatives.

BL6.3. Llegir textos clàssics en llatí de

dificultat graduada i utilitzar

mecanismes d’inferència lògica per a

captar-ne de forma global el sentit i

aprofundir en la seua interpretació.

BL6.4. Comentar el contingut i

l’estructura de textos clàssics traduïts

d’autors estudiats, aplicant-hi els

coneixements prèviament adquirits en esta

o en altres matèries per a aprofundir en la

seua interpretació.

CCLI

CAA

CCLI

CAA

CCLI

CAA

CEC

CCLI

CAA

CEC

Bloc 7 Lèxic

Ampliació del lèxic literari i filosòfic.

Lèxic especialitzat.

Identificació i traducció de termes llatins

pertanyents al lèxic literari i filosòfic.

Evolució i pervivència del llatí.

Etimologia i origen de les paraules de lèxic

comú i especialitzat de la pròpia llengua.

Expressions llatines incorporades al valencià

Identificació de sufixos i prefixos llatins.

Identificació i explicació d’expressions

llatines incorporades a la llengua pròpia.

Derivació preverbial de verbs llatins i de

paraules evolucionades a partir d’eixes bases

lèxiques.

BL7.1. Identificar paraules i expressions

llatines del lèxic especialitzat i

traduir-les a la llengua pròpia o deduir-ne

el significat a partir del context, per a

augmentar el cabal lèxic i aprofundir en la

seua interpretació.

BL7.2. Derivar en llatí verbs llatins i en la

llengua pròpia paraules evolucionades

d’eixes bases lèxiques, utilitzant els

diversos prefixos llatins i aplicant les

regles d’evolució per a aprofundir en la

semàntica de les paraules i augmentar el

cabal lèxic.

CCLI

CAA

CEC

CCLI

CAA

CEC


34

2. ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

El primer trimestre es dedica fonamentalment a repàs, pràctica i sistematització de coneixements

del curs anterior, i a l'aprofundiment en l'oració composta, de manera que, a la fi del primer

trimestre l'alumne tinga actualitzada una revisió suficient de morfologia i sintaxi per a realitzar

l'anàlisi i traducció de textos de certa complexitat amb la suficient soltesa i correcció. Es

començarà ja en el primer trimestre amb textos senzills i s'anirà progressant en dificultat a mesura

que avance el curs.

A partir del 2n trimestre els textos seran el punt central de l'estudi lingüístic, lèxic, de traducció i

comentari. Segons el text concret puntualment serà necessari avançar algunes nocions sintàctiques,

però la revisió en profunditat procurarà cenyir-se a la seqüenciació proposada.

La selecció de textos segueix les orientacions de la Comissió de Coordinació PAU del curs

precedent 2015/ 2016

Els temes de literatura es distribueixen en cada avaluació.

El tema de Mitologia Clàssica i la seua influència en la cultura fins als nostres dies es farà

interdisciplinari amb l'assignatura de grec, ja que apareix també en la seua programació de

continguts. D'aquesta manera no es repeteixen continguts i s'estalvia un temps necessari, atès que

és assignatura d'examen PAU.

La lectura d'una obra llatina es realitzarà durant el 1r i 2n trimestre. Veure la relació de lectures

d'aquest curs. Cap la possibilitat de bescanviar-ne alguna per altra que siga d’interès d’un/a

alumne, desprès que aquest/a comunique el títol al departament i siga acceptat el bescanvi

Es procurarà veure el tema El llegat de Roma a Espanya. Vestigis en jaciments arqueològics i

museus, especialment de la Comunitat Valenciana de manera directa mitjançant la visita a alguna

resta arqueològica o museu entre les activitats complementàries i extraescolars exposades al final

d’aquest document.

1ª avaluació.

Llengua llatina: revisió de:

1. Flexió nominal: substantiu.

2. Adjectiu. Graus, derivació d'adverbis.

3. Conjugació regular activa i PASSIVA.

4. Preposicions. Usos i valors més freqüents dels casos.

5. Flexió pronominal

6. Sintaxi de l’ orac. simple i composta. Subordinada Substantiva: d’infinitiu i amb conjunció ( ut,

quod, ne-quominus-quin, interrogativa indirecta)

7. Subordinació adjectiva: oració de relatiu i de participi.

8. Subordinació adverbial.


35

Textos: frases, textos breus, selecció de Cèsar.

Lèxic: derivació i composició de lèxic seleccionat dels textos.

Literatura: Èpica, historiografia i la seua influència en manifestacions literàries posteriors

Lectura: Selecció de poesia: Catul, Horaci, Ovidi. ( feta pel Departament)

2ª avaluació

Llengua llatina: aprofundiment en l'estudi de:

9. Verbs IRREGULARS. Vº sum i compostos. Vº. deponents. Defectius

10. Construccions de gerundi i gerundiu. Equivalències.

Textos: selecció: Cèsar, Sal·lusti


Literatura: Oratòria, Lírica i Teatre. La seua influència en les manifestacions literàries posteriors.

Lectura: Vida de Cèsar i vida d'August en Vides dels Dotze Cèsars. Suetoni.

3ª avaluació.

Llengua

11. Composició verbal

12. Expressió d'enunciats indirectes: estil indirecte i subordinació.

Textos: selecció: Cèsar, Sal·lusti, C. Nepot.


Literatura: repàs general dels gèneres literaris. El dret romà: pervivència.

Lectura: no n’hi ha.


36

3. PROCEDIMENTS DE QUALIFICACIÓ

Els anteriors criteris d’ avaluació es concretaran en proves qualificables de forma numèrica. LA

NOTA EN CADA AVALUACIÓ, dins d’ un procés d’ avaluació contínua, s’establirà a partir de

tres paràmetres.

4. Seguiment diari: 10% ( amb 4 anotacions negatives s’ anul·la l’ aplicació d’aquest

paràmetre)

Presentació de tasques d’estudi i traducció acabades i completes.

Observació del treball en l’aula: controls de seguiment, participació en classe, assistència,

etc

5. Controls fixats: almenys dos per aval.: es qualificarà sobre 10 i suposarà el 70% de la nota

total

Anàlisi./ traducció de frases /text.


Lèxic

6. Literatura: es qualificarà sobre 10 i suposarà el 20% de la nota total de l’avaluació.

Control sobre els continguts teòrics: 10% i sobre les lectures: 10% ( si no hi haguera

lectura, el punt se sumarà al paràmetre 2 (controls fixats)

Normes d’ aplicació

Les FALTES D’ ASSISTÈNCIA NO JUSTIFICADA que ultrapassen el 20% de l’ assistència

total en cada avaluació, suposaran la pèrdua del dret a presentar-se e a examen de l’ avaluació.

(+8/10 faltes)

La no assistència a un control es justificarà només mitjançant comunicat mèdic.

És obligatori realitzar totes les tasques d’estudi assenyalades, els controls i la lectura

establerta, amb independència de la qualificació. Si se’n deixa algun per fer, caldrà recuperar-

lo.

Per a aprovar l’ avaluació cal traure almenys la meitat del percentatge en cada paràmetre.

Si se suspén algun paràmetre, se suspén l’avaluació. .

No hi haurà PROVA DE RECUPERACIÓ al final de cada avaluació. Aquesta matèria es

recuperarà en la següent avaluació.

LA NOTA FINAL DE CURS s’ obtindrà aplicant el següent percentatge a la nota de cada

avaluació.

1ra AVAL 2na AVAL. 3ra AVAL

15% 25% 60%

Si en l’ avaluació final de juny l’alumne no ha superat la qualificació de 5, significarà que no ha

assolit els mínims exigits i, per consegüent, cal que es presente a la prova extraordinària de

setembre. Aquesta tindrà una estructura similar a les realitzades al llarg del curs.

DATES ESTIMADES DE LES SESSIONS D’ AVALUACIÓ

1ra AVAL 28, 29 nov.-1 de desembre

2na AVAL. 7,8, 9 de març

3ra AVAL. de maig

Avaluació de

recuperació

de juny Exàmens:

Aquesta programació podrà ser adaptada a les circumstàncies particulars del curs.

PENDENTS AMB LLATÍ 1BATX: HORA DE REPÀS. Com que estàn cursant 2batx necessàriament han de repassar la morfologia, per tal d’adquirir

coneixements sintactics. A més aquest curs hi ha una hora de repàs. Es convocarà una prova


37

escrita a febrer dels primers 11 temes, i d’altra a març amb la resta dels temes. La sessió

d’avaluació sol ser a l’abril.


38

4. METODOLOGIA DIDÀCTICA

Tal com ja s'ha plantejat per al primer nivell de Llatí, l'ensenyament d'aquesta matèria dins de

l'aula ha de ser eminentment activa. Aquesta premissa inicial ha de conjugar-se amb

l’acompliment de la distribució de temes plantejada per a aquest segon curs, condicionat per la

Prova d'Accés a la Universitat, siga aquesta com siga.

Aquest condicionant, essencial per a un plantejament didàctic o un altre, obliga el professor a una

labor contínua de control del treball dels alumnes, així com als alumnes a l’estudi diari.

Això dit, se seguiran aquestes pautes:

1. Per a la revisió i aprofundiment de la gramàtica, es partirà dels coneixements gramaticals

adquirits en el curs anterior, així com dels que l'alumne posseïsca en la seua pròpia llengua.

2. Així mateix, i a partir de la comparació d'ambdues llengües, es pretén que l'alumne puga

"descobrir" o "deduir" estructures noves, sempre tenint en compte els seus coneixements anteriors

i la supervisió i ajuda del professor.

3. Principalment a partir del segon trimestre, la classe tindrà com a base l’estudi dels textos que

l'alumne haurà d'analitzar i traduir diàriament (mínim unes cinc línies diàries), i que exposarà i

comentarem. A partir d'aquests textos s'explicaran totes les estructures lingüístiques, conegudes ja

o noves, que hi vagen apareixent. Aquestes explicacions s'aniran complementant amb altres

exemples il·lustratius.

4. Respecte al lèxic, el seu estudi anirà paral·lel a la traducció i interpretació dels textos. Quan

s'analitze i traduïsca un text, al mateix temps es posarà èmfasi en els termes apareguts i en la seua

evolució, veient d'aquesta forma com s'ha produït el canvi fins al nostre idioma i quina paraula o

paraules conegudes o no deriven de cadascun d'aqueixos termes llatins.

5. Aquest curs el diccionari és una eina necessària i el seu l'ús, imprescindible. Farem una

explicació prèvia sobre el seu maneig: abreviatures, sentits, indicacions d’exemples, etc. Ara bé,

aquest ús queda restringit a textos de vocabulari desconegut o de relativa complexitat. Amb açò es

pretén mentalitzar els alumnes perquè aprenguen termes freqüents i que acudisquen al bagatge de

coneixements propis, ja que en molts casos són termes amb formes derivades en les llengües

romàniques conegudes per ells.

6. Quant a la literatura llatina, aquest apartat s'estudiarà mitjançant apunts de cada gènere literari

inclosos al quadern de treball. Se’ls facilita també pàgines seleccionades i adequades d’internet on

poden ampliar continguts. Així mateix, els alumnes completen l’estudi amb lectures d'obres o

fragments clàssics traduïts, que exemplifiquen les característiques de cada gènere llatí. El text, en

definitiva, es converteix en l'eix conductor d'aquest segon curs, fent realitat l'aforisme, tantes

vegades emprat, del text com a pretext.


39

5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Projector en l’aula:

Conexió wifi a internet.

Quadern d’exercicis preparat pel Departament.

Selecció feta pel Departament, de textos dels autors marcats per a la PAU fins ara.

Diccionari recomanat: Diccionari Llatí-català de l'editorial Vox

Complement dels temes de cultura: vídeos il·lustratius segons fons del Departament.

Web “ de griegos y romanos” amb enllaços a pàgines seleccionades

6. UTILITZACIÓ DE TICs

El departament té un blog “de griegos y romanos” amb enllaços a una selecció de portals i pàgines

web del món clàssic que els alumnes han de conèixer i utilitzar per a la realització de recerques i

treballs. El quadern de treball inclou un full amb les adreces web més importants.

A l’aula d’aquest curs disposem de projector. Projectant els textos en la pissarra blanca, es

facilitarà molt l’anàlisi de textos. Podrem usar també la conexió wifi per buscar directament

explicacions gramaticals, exemples, exercicis etc..

La gran majoria dels alumnes tenen conexió a internet en el mòbil i a classe sí podem disposar de

conexió wifi. És una possibilitat utilitzar el mòbil com a mitjan educatiu dins de la classe:

Consulta d’una dada o d’una informació puntual.

Accés a diccionaris en xarxa: Diccionari Català-valencià-balear, Optimot, RAE,

Visualització d’una il·lustració, pintura,


Aquest curs els alumnes disposen de menys temps real per a dedicar a la lectura. Tenen també

llibres de lectura en altres assignatures. Per això, es plantegen lectures de curs més curtes, com a

complement dels temes de literatura. Seguim, no obstant això, proposant lectures

complementàries per als alumnes que en vulguen. Creiem que és important que, si més no,

coneguen títols i un breu resum de llibres que poden llegir de manera voluntària.

1ra AVALUACIÓ: Vida de Juli Cèsar en Vides de dotze cèsars de Suetoni

2na AVALUACIÓ : Selecció de poesia. Departament

3ra AVALUACIÓ: sense lectura.


40

8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Aquest departament tindrà en compte les següents mesures d'atenció a la diversitat d'alumnat:

S'incidirà en tècniques específiques que milloren l'hàbit d'estudi: traducció diària, hàbits

d'ordre i estructuració en els apunts personals, traduccions netes que puguen repassar

posteriorment, recapitulacions, regles mnemotècniques, etc.

Es tindrà especial atenció a la motivació i ànim de l’alumne, reforçant l’autoestima. És un curs

de gran pressió que de vegades suposa gran estrés i baix rendiment en alguns alumnes.

S'observarà i atendrà individualment a cada alumne de manera que, si s’observen deficiències

de comprensió i aprenentatge o de treball, puga esmenar-les durant el curs, mitjançant

exercicis adequats de reforç.

S'assenyalarà sempre, en cada tema, els continguts mínims i els aspectes susceptibles

d'ampliació destinats als alumnes que desitgen aprofundir.

S'organitzaran grups de treball relativament homogenis i complementaris perquè treballe

aprofitant les sinergies de tot el grup.


41

9. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

En Llatí l'assistència a aquestes activitats tindrà caràcter obligatori si es realitza dins de l'horari

escolar i és gratuïta. Si es realitza fora de l'horari escolar o requereix un desemborsament

econòmic de més de 6 euros, no serà obligatòria.

No té assignada qualificació, doncs el seu valor formatiu és el de complementar els continguts de

classe, enriquir-los i ser una manera alternativa del procés d'ensenyament-aprenentatge, sense

perjudici dels alumnes que no les realitzen.

Aquestes activitats seran organitzades per a tots dos cursos de Llatí i Grec.

A més el Departament participarà en les activitats complementàries del Centre que s’estan

programant aquest curs:

- Setmana dels Projectes

- Projecte de tutorització “Pigmalió”

• Assistència a exposicions, conferències, xerrades, recitals sobre temes clàssics d'interès

curricular, que sorgisquen al llarg del curs.

1r. TRIMESTRE:

NOVEMBRE, dia 8 : Representació teatral “ Ahora mismitos”

1r ESO- CULT CLÀSSICA

2n ESO-CULT CLÀSSICA

3r ESO-CULT CLÀSSICA

4t ESO- LLATÍ-CULT CLÀSSICA

1r BATX. LLATÍ-GREC

2n BATX. LLATÍ-GREC *** S'estudiarà la possible assistència.

DESEMBRE: , dia 7: Visita arqueològica a València: L’Almoina.: apropament al patrimoni

cultural y arqueològic pròxim de la província y la Comunitat.

S4- LLATÍ

B1. LLATÍ-GREC

2n TRIMESTRE:

Febrer, 16: Visita a la Domus Baebia de Sagunt: participació en algúns tallers, com el d'epigrafia

o indumentària romana, així com un recorregut històric per la ciutat.


2n ESO-CULT CLÀSSICA


4t ESO- LLATÍ-CULT CLÀSSICA

Març, 29: Festival Grecollatí de Teatre, en la seu (Cartagena, Mèrida, Segòbriga, Sagunt,

Tarragona, etc.) que es trie, segons el programa concret que aquest any s’oferte. Aquest curs

CARTAGENA, així com visita guiada per la ciutat romana.

1r ESO- CULT CLÀSSICA *** Si hi ha lloc al bus


42

2n ESO-CULT CLÀSSICA *** Si hi ha lloc al bus


4t ESO- LLATÍ

1r BATX. LLATÍ-GREC

2n BATX. LLATÍ-GREC

Visita cultural a Madrid: Museo Arqueológico, Museo del Prado, Museo Reina Sofía

S4 LLATÍ

B1 LLATÍ-GREC

B2 LLATÍ-GREC

3r TRIMESTRE

ABRIL: Viatge cultural a Itàlia / Bètica romana

S4 LLATÍ

1 BACH. LLATÍ-GREC

2 BACH. LLATÍ-GREC

No hi ha més activitats programades. Si puntualment sorgeix alguna activitat d’ interés, es valorarà

la conveniència d’anar-hi

Sueca, 16 d’ octubre de 2016

Amelia Hernández Martín

Cap de departament

PLA LECTOR- DEPARTAMENT DE LLATÍ

Llista de lectures del curs i lectures opcionals

1r. CICLE: (1r -2n d’ ESO) LECTURES PER A LA BIBLIOTECA

Els dotze treballs d’Hercules James Riordan Vicens Vives (96 pàg)

Jason I Els Argonautes James Riordan Vicens Vives 2006 ( 95 Pág)

La Odisea Pérez Navarro, Martín Saurí Norma Edit. 2007 (cómic)

L’Ilíada. Bromera, col. Micalet Galàctic, 145, 2009

Mites Clàssics/ Mitos Clásicos. María Angelidou Vicens Vives col. Cucanya 37

Héroes de Grecia. Christian Grenier, Anaya, 2004

Héroes de Roma en la Antigüedad. Jean Pierre Andrevon, Anaya 2003

Relats de mitologia. Els déus i els herois. Mª Àngels Anglada. Destino (116)/Proa 2008 (208 pág)

Cuentos y leyendas de Roma. Francoise Sauterau, Anaya, 2002

Retalls de la vida a Grecia Mª Àngels Anglada Enpúries

De la raça dels déus, de la raça dels homes.Tomeu Torrades. La magrana, 1995

Una aguja envenenada. Lola Gándara, Alfagüara (Santillana) 2005


43

Un cavall contra Roma Josep Vallverdú La galera, 2001

Más rápido, más alto, más fuerte. Molina, Mª Isabel,Alfaguara (Santillana)2004

La faula dels ocells grecs Jordi Coca et al. Empúries ,1997

Asterix a Hispania. Goscinny. Salvat edit. 1999

Serie misterios romanos: Caroline Lawrence

- Ladrones en el foro Salamandra, 2002

- Los secretos del Vesubio (II) Salamandra,2002

- Los piratas de Pompeya (III) Salamandra, 2003

- Asesinos en Roma (IV) Salamandra, 2005

- Los delfines de Laurentum (V) Salamandra, 2004

- Los gladiadores de Capua (VIII)

Cuentos mitología griega. Alicia Esteban, Mercedes Aguirre, Edic. de la Torre,

- I: en los cielos. 2000

- II: en la tierra, (128 pág)

- III: en el mar

- IV: en troya.

Cuentos de teatro griego: las leyendas de Agamenón y de Edipo.

Alicia Esteban, Mercedes Aguirre. Edic. de la Torre, 2000

SEGON CICLE

4t d’ESO- LLATÍ: LECTURES DEL CURS

1º Trim. A la recerca d’una pàtria/ En busca de una patria. Penélope Lively, Vicens Vives 2006

2º Trim: Comèdia de l’ olla/Amfitrió. Plaute,

3º Trim: una a elegir entre:

- L’ase d’ or. Apuleu, edit. 62 (136 pág)

- Guárdate de los idus. Lola Gándara, SM 1995

LECTURES COMPLEMENTÀRIES 3r -4t d’ESO

- Glabro, legionario de Roma. Juan Bas, Anaya, 2002 (115 pág)

- Yo, Aníbal. Michel Cyprien, Anaya 1991

- Historias de fantasmas en la Antigüedad Tilde 2002

- Alejandro Magno. Dominique Joly, Anaya, 2007

- Si la gran deessa ho vol. Enric Lluch, Bromera 2002


44

- La colina de Edeta. Concha López Narváez, Planeta-Oxford, 2006

- Sertorio. Joao Aguilar. Edhasa 2009

Serie Quinto Licinio Cato- Simon Scarrow

- El águila del imperio.Libro I Edhasa, 2001 (2009)

- Roma vincit! Libro II 2000 (2005)

LLATI- 1 BATX.

1º Trim. a elegir una entre:

A la recerca d’una pàtria/ En busca de una patria. Penélope Lively, Vicens Vives 2006

Guárdate de los idus. Lola Gándara. SM. 1995

2º Trim: a elegir una entre

Comèdia de l’ olla/ metge a garrotades, Plaute,

Els bessons / Miles gloriosus. Plaute. SEEC

3º Trim: una a elegir entre:

- L’ase d’ or. Apuleu, edit. Educació 62, 2011 (186 pàgs)

LECTURES COMPLEMENTÀRIES

- Yo, Claudio./Jo, Claudi. Robert Graves Edhasa 2008

- Dios ha nacido en el exilio. Vintila Oria, Ciudadela libros

- Memorias de Agripina. Pierre Grimal Edhasa 1996

- Memorias de Adriano. Marguerite Yourcenar Edhasa 2009

- Memòries d’Adrià Marguerite Yourcenar La butxaca 2007

- Pompeia // Pompeya. Robert Harris Edicions 62, 2004 //Debolsillo 2005

- Imperium. Robert Harris Edicions 62 2007 (400 pág)

- Ciudadano del Imperio. Gilliam Bradshaw Zeta bolsillo, 2006

- Aventura de los romanos en Hispania. Juan Ant. Cebrián La esfera de los libros. 2008

- Julio César. William Shakespeare

- El satiricón. Petronio Càtedra, 2003

Serie Roma sub rosa: Steven Saylor

- Cruzar el Rubicón. Steven Saylor, Salamandra, 2006

- La Casa de las vestales. Steven Saylor, Ed. Planeta 2007

http://www.lecturalia.com/libro/6878/el-aguila-del-imperio-libro-i-de-quinto-licinio-cato

http://www.lecturalia.com/libro/6879/roma-vincit-libro-ii-de-quinto-licinio-cato


45

LLATÍ 2BATX.

1r. Trim.: una a elegir entre:

- Selecció (Virgili,Ovidi, Horaci a càrrec del departament)

- Poesies. Catul, Edicions 62. 1999/ Poesías de Catulo. Alianza Edit. 2003 y

2n Trim.

- Vida de Cèsar. en Vida dels dotze emperadors .Suetoni

- Els idus de març. Thorton Wilder La magrana 1999 ( 226 pág)

- Cèsar imperial. Rex Warner, Edhasa 1998

3r. Trim: ( no hi ha lectura )

------------------------------------------------------------------

Sueca, a 16 d’ octubre de 2016

Amelia Hernández Martín

Cap de departament

programaciÓ de llatÍ - iesjoanfustersueca.org · totes dues ens coordinarem per tal de organitzar...

Documents