programa per a alumnes amb necessitas de...

IES LA MALLADETA PROGRAMA DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

PROGRAMA PER A LA COMPENSACIÓ EDUCATIVA A L’IES LA MALLADETA - CURS 2012-2013

(aprovat pel claustre el 2-5-12)

INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................... 4 1 Context de la localitat ..................................................................................................... 4 2 Context del centre .......................................................................................................... 4 3 Pla d’Atenció a la Diversitat de l’IES La Malladeta ......................................................... 5 4 Necessitats del centre .................................................................................................... 5 5 Alumnat amb necessitats de Compensació Educativa a l’IES La Malladeta ................... 5

PLA D’ACOLLIDA AL CENTRE ............................................................................................ 6 1 Títol del pla ..................................................................................................................... 6 2 Objectius específics ........................................................................................................ 6 3 Responsables ................................................................................................................. 7 4 Temporalització .............................................................................................................. 8 5 Descripció de les activitats ............................................................................................. 8

a. Actuacions amb les famílies: ......................................................................................... 8 b. Actuacions amb l'alumnat .............................................................................................. 9 c. Actuacions amb el professorat ....................................................................................... 9 d. Actuacions amb l’ajuntament ......................................................................................... 9

6 Mesures organitzatives i curriculars específiques ........................................................... 9 a. Actuacions de l’Equip Directiu i del Coordinador. .......................................................... 9 b. Actuacions del tutor i de l’alumne tutor. ....................................................................... 10 c. Actuacions de l’Equip Docent ..................................................................................... 11

7 Avaluació i seguiment del pla ....................................................................................... 11 8 Resum de necessitats .................................................................................................. 11

PAE ...................................................................................................................................... 12 1 Títol del pla ................................................................................................................... 12 2 Objectius específics ...................................................................................................... 12 3 Responsables ............................................................................................................... 12 4 Temporalització ............................................................................................................ 12 5 Descripció de les activitats ........................................................................................... 12

a. Perfil de l’alumnat ........................................................................................................ 12 b. Accés al programa ....................................................................................................... 12 c. Desenvolupament del programa .................................................................................. 13 d. Coordinació amb la resta del professorat .................................................................... 13 e. Relació amb les famílies .............................................................................................. 14 f. Eixida del programa ...................................................................................................... 14

6 Mesures organitzatives i curriculars específiques ......................................................... 15 7 Avaluació i seguiment del pla ....................................................................................... 15 8 Resum de necessitats .................................................................................................. 15

Pla Integra ........................................................................................................................... 15 1 Títol del pla ................................................................................................................... 15 2 Objectius Específics ..................................................................................................... 15 3 Responsables ............................................................................................................... 16 4 Temporalització ............................................................................................................ 16 5 Descripció de les activitats ........................................................................................... 16

a. Selecció d’alumnes ...................................................................................................... 16 b. El Grup Integra ............................................................................................................ 17 c. Adaptació del currículum ............................................................................................. 17

1


d. Metodologia i avaluació ............................................................................................... 17 6 Mesures organitzatives i curriculars específiques ......................................................... 18 7 Avaluació i seguiment del pla ....................................................................................... 19 8 Resum de necessitats .................................................................................................. 19

PLA DE MILLORA DEL MEDI ESCOLAR I L'ENTORN EDUCATIU .................................. 19 1 Títol del pla ................................................................................................................... 19 2 Objectius específics ...................................................................................................... 19 3 Responsables ............................................................................................................... 20 4 Temporalització ............................................................................................................ 20 5 Descripció de les activitats ........................................................................................... 20

a. Formació i ajuda en la resolució del conflictes ............................................................ 20 b. La mediació. ................................................................................................................ 21 c. Participació en programes i de formació o investigació. .............................................. 21 d. Intervenció en problemes de convivència (Aula de convivència). ................................ 21 e. Formació del professorat, pares, mares i tutors legals del alumnes. ........................... 21 f. Ajuda, millora i assessorament en el Pla d'acció tutorial del centre i altres documents. 22

6 Mesures organitzatives i curriculars específiques. ........................................................ 22 7 Avaluació i seguiment del pla ....................................................................................... 22 8 Resum de necessitats. ................................................................................................. 22

PLA DE SUPORT DE LLENGÜES ...................................................................................... 22 1 Títol del pla ................................................................................................................... 22 2 Objectius específics ...................................................................................................... 23 3 Responsables ............................................................................................................... 23 4 Temporalització ............................................................................................................ 23 5 Descripció de les activitats ........................................................................................... 23

a. Actuacions del professorat de Suport de Llengües. ..................................................... 23 b. Actuacions dels professors del grup. ........................................................................... 24 c. Actuacions del/de la Cap d’Estudis, el Coordinador, l’Orientador i els tutors. .............. 25

6 Mesures organitzatives i curriculars específiques ......................................................... 25 a. Horaris ......................................................................................................................... 25 b. Nivells de competència lingüística; característiques i estratègies docents .................. 26 c. Procés d’avaluació dels alumnes ................................................................................. 27 d. Programació de llengües. ............................................................................................ 28


PASE ................................................................................................................................... 29 1 Títol del pla ................................................................................................................... 29 2 Objectius específics ...................................................................................................... 29 3 Responsables ............................................................................................................... 30 4 Temporalització ............................................................................................................ 30 5 Descripció de les activitats ........................................................................................... 30

a. Perfil de l’alumnat i assignació de nivell ...................................................................... 30 b. Atenció a l’alumnat ...................................................................................................... 30 c. Criteris generals per a la incorporació gradual al grup de referència ........................... 31 d. Professorat i coordinació ............................................................................................. 31

6 Mesures organitzatives i curriculars específiques ......................................................... 32 a. Horaris ......................................................................................................................... 32 b. Els àmbits .................................................................................................................... 33 c. L’avaluació ................................................................................................................... 34


Pla d’Atenció a alumnes convalescents ........................................................................... 34 1 Objectius específics ...................................................................................................... 35

2


2 Responsables ............................................................................................................... 35 3 Temporalització ............................................................................................................ 35 4 Descripció de les activitats ........................................................................................... 35 5 Mesures organitzatives i curriculars específiques ......................................................... 35 6 Avaluació i seguiment del pla ....................................................................................... 35 7 Resum de necessitats .................................................................................................. 35

Annexos......................................................................................................................36

3


INTRODUCCIÓ

1 Context de la localitat

La Vila Joiosa ha experimentat en els darrers anys un canvi demogràfic considerable com a conseqüència de l'arribada d'immigrants estrangers. Així, si el 1996 els estrangers re-presentaven el 2,03% de la població d'aquest municipi, el 2010 passen a ser el 23% (de 465 estrangers empadronats a 7897 en aquestes dates, en xifres absolutes)1.

Però aquest fenomen no és solament quantitatiu, sinó que, a més, ho és també quali-tatiu. Provenen d’un gran ventall de països:

♦ De la Unió Europea destaquen els romanesos (1258) I britànics (1175).♦ Dels europeus no comunitaris (10%) destaquen els russos (267).♦ D'Amèrica (14%) predominen els colombians (247) i equatorians (233).♦ D'Àfrica (13%), quasi tots procedents de Marroc (909).♦ Asiàtics són solament el 2%, destacant-hi els xinesos (52).

2 Context del centre

El nostre centre l’IES La Malladeta té una antiguitat de més de 40 anys. És el primer institut que es va establir en la comarca. Actualment imparteix tota la secundària obligatòria, dues modalitats de Batxillerat, un cicle formatiu de grau mitjà, un cicle de grau superior i dos Programes de Qualificació Professional Inicial en la modalitat Aula. Els centres de primària adscrits al nostre són tres: Mare Nostrum, Hispanitat i Dr. Álvaro Esquerdo.

♦ Distribució de l’alumnat per cursos i modalitats lingüístiques (curs 2011-12):CURS PEV PIP TOTAL Grups1r ESO 109 82 191 4 de PEV i 3 de PIP

2n ESO 86 70 156 3 de PEV i 3 de PIP

3r ESO 84 51 135 3 de PEV i 2 de PIP

4t ESO 78 36 114 2,5 de PEV i 1,5 de PIP

Total ESO 359 239 596 12,5 de PEV i 9,5 de PIP

1r BATX 62 32 94 2 de PEV i 1 de PIP

2n BATX 66 20 86 2 de PEV i 1 de PIP

Total BATX 128 52 180 4 de PEV i 2 de PIP

1r PQPI 23 23 2 de PIP

2n PQPI 23 23 2 de PIP

Total PQPI 0 46 46 4 de PIP

TOTAL DIÜRN 485 337 822 16,5 de PEV i 15,5 de PIP

1r cicles 85 85 3 de PIP

2n cicles 84 84 4 de PIP

Total Cicles 169 169 7 de PIPTotal centre 485 506 991

♦ Distribució de l’alumnat per nacionalitat i etapa:Nacionalitat ESO PQPI BATX Cicles TOTAL %

Espanya 510 42 167 162 881 88,9%Unió Europea 26 1 2 3 32 3,2%Europa no comun.l 7 1 8 0,8%Amèrica 32 2 8 1 43 4,3%Àfrica 18 1 3 2 24 2,4%Àsia 3 0 0 0 3 0,3%Total estrangers 86 4 13 7 110 11,1%

1 Font: Instituto Nacional de Estadística (INE)

4


Nacionalitat ESO PQPI BATX Cicles TOTAL %TOTAL 596 46 180 169 991% estrangers 14% 9% 7% 4% 11%

3 Pla d’Atenció a la Diversitat de l’IES La Malladeta

El nostre Pla d’Atenció a la Diversitat duu a la pràctica moltes de les mesures, tant de caràcter general com específiques, que apareixen en l’Ordre d’Atenció a la Diversitat de 18 de Juny de 1999 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, com ara gran varietat d’optativitat que ofereix el centre, adaptacions curriculars, desdoblaments, reforços, agrupa-ments flexibles i els programa PDC. A més, tenim dos Programes de Qualificació Professio-nal Inicial i aquest Programa de Compensatòria.

4 Necessitats del centre

Durant els primers cursos d’implantació de l’ESO al nostre centre vàrem poder atendre el nostre alumnat en condicions perquè a penes arribava alumnat que desconeguera les llengües oficials, però des del curs 2003-04 la situació va canviar i ja no podíem atendre’ls amb uns quants reforços –que, a més a més, feien falta per als alumnes a qui van adreçats. Com que el nostre Pla d’Atenció a la Diversitat mancava de l’atenció a l’alumnat nouvingut, decidírem elaborar un programa específic per atendre a aquest tipus d’alumnat. Tenint en compte que durant els cursos que ha estat funcionant s’ha mostrat imprescindible i que aquestes necessitats no han desaparegut, hem decidit tornar a sol·licitar una altra vegada els primers plans.

Per altra banda, des que hem assumit el primer cicle de l’ESO han sorgit noves neces-sitats al centre: Ens trobem amb un grup significatiu d’alumnes amb mancances d’hàbits, destreses en les àrees instrumentals, les famílies dels quals no els poden prestar un suport suficient, la qual cosa va en augment. Per això tornarem a sol·licitar el Programa d’Acompa-nyament Escolar.

5 Alumnat amb necessitats de Compensació Educativa a l’IES La Malladeta

Amb la col·laboració dels tutors de sisè de primària i els d’ESO del nostre centre i dels centres adscrits al nostre, així com amb la informació de Caporalia i el Departament d’Orien-tació del centre, s’ha fet un estudi dels alumnes que necessitaran compensació educativa durant el curs vinent, tot i sense oblidar-nos que, durant tot el curs i molt especialment en el primer trimestre, el nombre d’alumnes amb aquestes característiques augmentarà ja que ara no comptem amb informació sobre els alumnes que sol·liciten plaça vacant i siguen adme-sos i per les noves incorporacions al centre al llarg del curs.

El centre sempre ha tingut com objectiu prioritari COMPENSAR les desigualtats que puguen presentar els nostres alumnes, siga per circumstàncies socials, econòmiques, cultu-rals, ètniques o personals. És per aquest motiu que disposem dels programes específics i al-tres mesures d’atenció a la diversitat per millorar el rendiment acadèmic i personal dels nos-tres alumnes i que necessitem completar amb els plans d’actuació que ací detallem.

Per a classificar els alumnes d’aquest programa hem seguit l’ordre de 4 de juliol de 2001, segons la qual les necessitats de compensació educativa poden ser a causa de:

a) Incorporació tardana al sistema educatiu.b) Retard en l’escolarització o desconeixement dels idiomes oficials de la Comunitat

Valenciana per ser immigrant o refugiat.c) Pertinença a minories ètniques o culturals en situació de desavantatge social.d) Escolarització irregular, per itinerança familiar o per abandonaments educatius reite-

rats o periòdics.e) Residència en zones socialment, culturalment o econòmicament desfavorides.f) Dependència d’institucions de protecció social del menor.g) Internament en hospitals o en hospitalització domiciliària de llarga duració per pres-

cripció facultativa.

5


h) Inadaptacions al medi escolar i a l’entorn educatiu.

La majoria dels nostres alumnes amb necessitats de compensació corresponen als apartats b, c, d i h segons dades actuals. El projecte per al proper curs consta dels següents plans:

el pla d’acollida (al centre) i socialització de l'alumnat, dirigit a tots els nous alumnes que arriben al nostre centre i molt especialment a aquells que arriben per primera vegada a la nostra comunitat, tant si s’incorporen abans d’iniciar-se el curs acadèmic com si aquest ja ha començat, quan necessitaran una intervenció més directa i indi-vidualitzada. Afecta a tots els alumnes a què es refereix l’ordre.

el programa d’acollida al sistema educatiu (PASE), que incideix sobre l’alumnat que acaba d’arribar d’un sistema educatiu estranger i desconeix les dues llengües ofici-als, apartats a i b de l’ordre.

el pla de suport de les llengües oficials, que incideix sobre l’alumnat nouvingut2 que desconeix el castellà i/o el valencià, incloent-hi els procedents del PASE; també apartats a i b de l’ordre.

el programa d’acompanyament escolar (PAE), adreçat a alumnes en desavantatge des del punt de vista educatiu, les famílies dels quals no poden donar-los el suport suficient en l’activitat escolar; apartats c, d i e de l’ordre.

el pla d’atenció a alumnes convalescents, apartat g de l’ordre. el pla d’integració escolar, dirigit a alumnes amb problemes d’adaptació al medi es-

colar; apartat h de l’ordre. el pla de millora del medi escolar i l'entorn educatiu, dirigit a alumnes amb problemes

d’adaptació al medi escolar; apartat h de l’ordre.Cadascun d’aquestos plans es desenvolupa en una sèrie d’actuacions que deta-

llem en els següents apartats.

PLA D’ACOLLIDA AL CENTRE

1 Títol del pla

Pla d’Acollida i Socialització de l’Alumnat

2 Objectius específics

Les actuacions d’acollida i socialització van dirigides a tot l’alumnat de l'IES “la Malla-deta”, però és evident que una sèrie d’intervencions concretes es fan necessàries per a l’alumnat procedent d’altres parts d’Espanya, o bé de fora del país. L'alumnat estranger que s'escolaritza en el nostre centre procedeix de diversos països (d’Europa, d'Amèrica del sud o Nord-africans) amb les seues consegüents peculiaritats personals, socials, culturals i educa-tives.

L’escolarització en un nou centre sempre és difícil a l’inici per les novetats i situacions inesperades que pot comportar i més si es ve d’una altra localitat, perquè segurament no co-neixen a ningú en el nou centre, però la situació es complica encara més si es ve d’un altre país, d’una altra cultura i, especialment, si es té una altra llengua.

L’escolarització d’alumnat procedent d’altres països en condicions adequades és parti-cularment important ja que:

• Entren en contacte amb professors i companys que els aniran introduint a poc a poc en la cultura pròpia del nostre país.

• Segurament desconeixen almenys un dels dos idiomes oficials de la Comunitat Va-lenciana.

2 Per nouvingut entendrem els alumnes que porten menys de tres anys dins el sistema educatiu va-lencià i coneixien l’alfabet llatí amb anterioritat, o que porten menys de quatre anys amb nosaltres i desconeixien el nostre alfabet.

6


• Han d'adquirir una competència adient en castellà i valencià que els permeta inte-grar-se correctament a nivell educatiu, social i laboral.

• No sempre s'escolaritzen a principis de curs, la qual cosa dificulta encara més la seua integració.

• Han d'aconseguir uns objectius educatius que poden ser totalment diferents als exis-tents en el seu país d'origen.

En resum, aquest alumnat té la difícil tasca d'integrar-se en un context social, cultural i educatiu diferent al qual ells coneixen. La majoria de les vegades la integració resulta positi-va, però en altres ocasions resulta impossible als alumnes superar eixa barrera cultural, so-bretot, en una etapa tan delicada com sol ser l'adolescència. A nivell educatiu açò implica que els alumnes no aconsegueixen els objectius de l'etapa i abandonen en moltes ocasions el sistema educatiu abans d'obtindre el títol de graduat en secundària. Per això, el Pla d'Aco-llida arreplega una sèrie d'objectius i activitats que faciliten eixa primera presa de contacte, tant als alumnes com als pares. Una presa de contacte adequada i sistematitzada afavoreix a més del procés d'ensenyament i aprenentatge la col·laboració entre centre i família, i la integració de l’alumne en el seu grup de referència.

Els objectius del Pla d'Acollida són els següents:1. Donar a conéixer a les famílies els aspectes bàsics del sistema educatiu a la nostra

Comunitat, a més del procés d’escolarització i organització del centre.2. Propiciar actituds d’acollida per part de tota la comunitat escolar cap a l’alumnat im-

migrant i les seves famílies.3. Facilitar els tràmits administratius (matrícula, beques,...) d’aquest alumnat.4. Contribuir a un ràpid coneixement de les instal·lacions del Centre i el seu funciona-

ment, que permeta que l’alumnat es desplace per aquest amb facilitat.5. Establir en la classe un clima que faça més agradables els primers moments i que

afavorisca la interrelació entre el nou alumnat i la resta del grup.6. Millorar la responsabilitat, la capacitat d’empatia i la camaraderia entre l’alumnat a fi

de facilitar una ràpida i eficaç integració.7. Contribuir per tal que les famílies d’immigrants se senten a gust i perceben l’institut

com un lloc on se’ls facilita la seua integració, on se’ls valora, i on se’ls dóna impor-tància i protagonisme a la seva cultura i on se’ls ofereixen vies i possibilitats de parti-cipació.

8. Donar a conèixer al professorat l’arribada de l’alumne i les seues circumstàncies.

3 Responsables

Contribuir a la integració d’un nou alumne és tasca de tot el personal del centre: treba-lladors i alumnes. Tanmateix, la responsabilitat directa és de l’Equip Directiu, del tutor i dels professors que li donen classe, així com de la Comissió de Compensatòria, que ha de coor-dinar tots quatre plans.

Aquesta Comissió està formada per un Cap d’Estudis –que la presidirà–, el Coordina-dor de Compensatòria –que hi farà de secretari–, el cap del departament d’Orientació i un professor representant de cadascun dels plans que s’hi estiguen aplicant; per afavorir la vari-etat d’idees i perspectives s’evitarà que hi haja més de dos membres del mateix departa-ment.

Les funcions de la Comissió seran:1. Sistematitzar i consensuar totes les propostes que es plantegen a la Comissió sobre

el programa per a presentar a la COCOPE.2. Vetllar pel compliment d’aquest programa de Compensació Educativa.3. Fer un seguiment del funcionament del mateix per sol·licitar al claustre i al Consell

Escolar la modificació i/o inclusió d’allò que s’estime oportú.4. Coordinar el fons materials de suport i la bibliografia bàsica existent al centre.

7


5. Estudiar les necessitats de recursos per al proper curs tenint en compte la previsió d’alumnat que ha de continuar en el nostre centre i el que ha de vindre de les escoles adscrites.

6. Adaptar el programa de compensació educativa per al curs següent i sol·licitar els re-cursos que s’estimen necessaris.

També sol·licitarem la col·laboració dels departaments d’Educació i Benestar Social de l’ajuntament de La Vila Joiosa.

4 Temporalització

El pla estarà vigent al llarg de tot el curs, amb una intervenció més activa durant el pro-cés d’admissió d’alumnes i cada vegada que hi ha una nova incorporació.

5 Descripció de les activitats

L’acollida d’alumnat que necessita suport de llengües varia depenent de si arriba al centre durant el període d’inscripció o matrícula o si s’incorpora amb el curs començat, però també cal tenir en compte si ja ha estat escolaritzat en la Comunitat Valenciana i si coneix o entén almenys una de les dues llengües oficials de la nostra comunitat.

Al llarg de tot el procés d’admissió d’alumnes d’ESO, i especialment en setembre, s’haurà de detectar l’alumnat que no prové de cap altre centre valencià per tal d’atendre’ls des d’un principi i assignar-los un grup adient. El Coordinador els ajudarà a formalitzar la matrícula, recollirà i donarà la informació necessària, especialment informarà als alumnes que poden incorporar-se al PASE de les seues característiques i els demanarà autorització escrita per entrar-hi (veure pàgina 38).

Mentre no es demostre el contrari (bé per la informació rebuda de les escoles adscrites o per la que obtinga el professorat de Valencià i Castellà els primers dies de classe), se su-posarà que l’alumnat que prové d’altres centres valencians coneix les dues llengües.

Amb tota la informació recollida (del curs anterior, escoles i alumnes nous) es farà un llistat de l’alumnat que ha de ser atés, llistat que es passarà al professorat de Compensatò-ria (incloent-hi els del PASE) i a l’Orientador. S’informarà als professors implicats en alguna reunió informativa durant els primers dies de classe, perquè n’estiguen assabentats i puguen previndre i/o resoldre qualsevol necessitat o incident.

En alguna de les primeres reunions de tutors, l'Orientador/a els demanarà que en de-tecten nous alumnes per fer el corresponent informe de determinació de necessitats de com-pensació educativa, que quedarà custodiat a la Secretaria del centre.

La situació més complexa es dóna quan l’alumnat arriba al centre ja encetat el curs, motiu pel qual passem a descriure les distintes actuacions que cal emprendre.

a. Actuacions amb les famílies:• Primera entrevista inicial entre la persona encarregada, el coordinador de compensa-

tòria, (i un intèrpret si fóra menester), la família i l’alumne, on s'arreplega informació acadèmica i expectatives de pares i alumnes (veure pàgina 36), i es formalitza la ma-trícula. És fonamental informar adequadament a pares i alumnes sobre el funciona-ment del nostre sistema educatiu: PASE, Suport de llengües, Programes d’Educació Bilingüe, exempció de valencià, obligatorietat fins els 16 anys, opcions acadèmi-ques,... Per a eixa primera presa de contacte els professors o alumnes del centre que coneguen l'idioma d'origen de la família poden col·laborar-hi.

• Entrevista del tutor amb la família on s'explica les normes del centre i de l'aula.• Al llarg del curs tindran lloc les actuacions ordinàries previstes al PAT (entrevistes

entre família, tutor i professors).

8


b. Actuacions amb l'alumnat• Segona entrevista entre el coordinador i l'alumne, on se li explica: el funcionament

del centre, les dependències del centre i el seu horari de classes. En aquest punt és important comptar amb la col·laboració de professorat i companys que coneguen l'idi-oma d'origen de l'alumne, si és el cas.

• Segons les característiques de l’alumne, aquest s’incorporarà al seu grup en aquesta segona entrevista o en la propera sessió de tutoria amb alumnes.

• Presentació de l’alumne al grup.• Si es tracta d’un l'alumne estranger s'assignarà un alumne tutor: un alumne del grup

farà la tasca de suport a l'alumne immigrant durant el primer mes i li explicarà: on es-tan les dependències del centre, els horaris, els canvis de classe, el material neces-sari, els deures a realitzar… eixa tasca de l’alumne tutor és molt important, i per tant ha de ser reforçada en tutoria de manera setmanal perquè el grup i el professorat la valore com cal.

• Si parla una altra llengua caldrà assignar a l'alumne al seu grup d'integració on rebrà l'ajuda necessària en castellà i/o valencià per a adaptar-se el més ràpidament possi-ble al ritme normal del seu grup de referència.

• Avaluació inicial de l'alumnat, independentment de la data en què s'escolaritze, per part de cada professor. És important i fonamental, ja que ajuda a la presa de decisi-ons pedagògiques i educatives adaptades a l’alumne.

c. Actuacions amb el professorat• Informar a l'equip de professors de la incorporació d'un alumne nouvingut a través de

diversos mitjans (missatges a l’SGD, tauler d’anuncis,...) perquè li ajuden a inte-grar-se en la classe i realitzen l'avaluació inicial.

• El full de Dades Inicials de l’alumne, emplenat a la primera entrevista, es deixarà a la carpeta d’informes individualitzats del grup per tal que tots els seus professors el pu-guen consultar.

• Coordinació entre professors i tutors per a afavorir el procés d'ensenyament i apre-nentatge, amb l’assessorament de la psicopedagoga.

• Reunions de seguiment entre tutor i professorat per a valorar la integració de l'alum-nat en classe, així com el seu rendiment acadèmic.

d. Actuacions amb l’ajuntamentFonamentalment amb els alumnes que s’incorporen una vegada començat el curs, de-

manarem que:• Des del departament d’Educació:

o Se’ls informe sobre els cursos i tallers que té l’ajuntament per a pares i alum-nes.

o Realitzen la part de l’entrevista inicial corresponent a informar-los sobre el funcionament del nostre sistema educatiu.

o Faciliten el primer contacte amb el centre segons l’horari que tindrem disponi-ble.

o Oferisquen cursos de les nostres llengües oficials per afavorir la integració dels immigrants.

• Des del departament de Benestar Social:o Detecten i cobrisquen les necessitats més bàsiques de les famílies.o Destinen personal a fer tasques de mediació cultural.

6 Mesures organitzatives i curriculars específiques

a. Actuacions de l’Equip Directiu i del Coordinador.Quan arriba al nostre poble nou alumnat, el primer contacte que té és amb l’ajun-

tament i/o la Comissió d’Escolarització de la Vila Joiosa, la qual l’informa dels centres que tenen vacants. Si tria el nostre centre, la primera persona que el rep és un membre de

9


l’equip directiu, a ser possible el director, i a continuació el representarà una persona encar-regada per a aquesta tasca. Ens referirem a aquesta persona com a Coordinador de Com-pensatòria (o, per abreviar, simplement Coordinador) que pot ser, com fins ara, el Coordina-dor d’ESO però també pot ser un altre membre del claustre que estiga familiaritzat amb la problemàtica d’aquest alumnat i tinga destinació horària pròpia per a la tasca, la que ens concedisquen. El Coordinador de Compensatòria serà la mateixa persona per a tots els plans d’actuació i l’assignació horària servirà per a realitzar les seues funcions en tots ells.

L’Equip Directiu, per tant, s’encarregarà de:1. Tenir el primer contacte amb el nou alumne i la seva família.2. Nomenar al Coordinador o persona encarregada de fer d’enllaç entre els alumnes

que desconeixen o no dominen les llengües de la CV i el personal del centre.3. Formar i convocar la Comissió de Compensació Educativa.4. Assignar grup i elaborar l’horari del recolzament de llengües, oïts l’Orientador, el Co-

ordinador i el Professorat de Suport de Llengües i/o PASE. Comunicar aquest horari als tutors i deixar-ne còpia als llocs habituals. Avisar els professors implicats dels canvis d’aquest horari.

5. Facilitar totes les mesures necessàries per a aconseguir els objectius d’aquest Pro-grama.

6. Implicar a la comunitat educativa.

Les funcions del Coordinador són:1. Entrevistar-se amb el nou alumnat i la seua família i fer-los sentir benvinguts al cen-

tre.2. Emplenar el full de dades inicials de tots els alumnes que s’incorporen a principi de

curs al PASE o al llarg del curs al centre.3. Informar al tutor i a la resta de professors de l’arribada d’un nou alumne al grup i do-

nar-los tota la informació sobre ell disponible.4. Coordinar l’adscripció a un grup i l’horari de suport de llengües que necessita l’alum-

ne.5. Encarregar-se, juntament amb al tutor, del procés d’integració de l’alumne. 6. Actuar d’enllaç entre els distints membres de la Comissió de Compensació Educativa

i convocar les reunions que li sol·liciten o considere convenients.7. Decidir amb l’Orientador la conveniència d’assignar un alumne-tutor a l’alumne nou-

vingut, així com triar-lo, junt al tutor.8. Més avant, passat un temps prudencial (mes i mig, més o menys), haurà d’elaborar

una avaluació inicial d’adaptació de l’alumne al grup. Si detecta algun problema con-vocarà una reunió extraordinària de l’equip docent del grup per tractar el cas i cercar una solució.

Segons la normativa actual, el criteri per a l’adscripció d'un alumne que acaba d’arribar de l’estranger a un nivell concret d’ESO és l'edat cronològica i el moment de la matrícula. Ara bé, per assignar-li un grup concret cal tenir també en compte el Programa d’Educació Bi-lingüe triat pels pares, l’horari del grup, la seua ràtio i el nombre d’altres alumnes amb NEE. Es valorarà de forma individual l’assignació del grup de l’alumne per tal d’evitar desequilibris pedagògics.

b. Actuacions del tutor i de l’alumne tutor.El tutor haurà de potenciar davant la resta de companys les habilitats i competències

del nou alumne. L’alumne ha de ser atés quan realitza un treball diferent dels altres i se li ha de fer un seguiment del seu treball i del seu progrés. En les activitats de tutoria seria conve-nient reflexionar sobre els progressos que fa l'alumnat nouvingut i encoratjar-los a progres-sar. També cal donar-li una informació molt clara sobre les eixides i les activitats extraesco-lars. El tutor s’haurà de coordinar per analitzar el progrés de l’alumne amb tot el professorat que l’até.

10


Un deure de veritable importància serà preparar l’acolliment de l'alumne al grup. Els tu-tors dels grups amb horari coordinat amb el PASE prepararan en les primeres sessions de tutoria, en general, la incorporació d’alumnes de qualsevol procedència i en qualsevol mo-ment. Per a tal cosa, el Departament d’Orientació proporcionarà material adient als tutors que el necessiten.

Des del primer moment s’explicaran les pautes i normes de convivència i comporta-ment a l’aula i al centre. El tutor li anirà donant a poc a poc tota la informació que calga. No cal desbordar amb molta informació l’alumnat que desconeix la llengua o no la domina total-ment.

L’elecció de l'alumne tutor dependrà que Coordinador i Orientador creguen necessària aquesta ajuda. L’alumne tutor ha de ser una persona responsable i, si és possible, de la ma-teixa nacionalitat o que conega la seva llengua, si és el cas.

Les funcions de l'alumne tutor són:1. Facilitar la integració de l’alumnat nouvingut. Evitar el seu aïllament inicial, sobretot al

pati i fora de l’institut i animar-los a participar en totes les activitats que es facen en l’IES.

2. Presentar-los als altres companys i professors.3. Tractar de resoldre els problemes inicials de comunicació.4. Ajudar-los en els seus deures escolars.5. Orientar-los sobre els aspectes fonamentals del funcionament del centre i els hàbits

de treball: material, horaris, assignatures, aules comuns i específiques, etc. 6. Col·laborar activament en l'ensenyament de les dues llengües oficials.7. Col·laborar amb el tutor, comunicant-li els problemes que detecte.

c. Actuacions de l’Equip Docent El professorat del grup s'ha d’implicar en l’anàlisi de la nova situació i la recerca de les

solucions més adients perquè el nou alumne s’integre en la classe i se senta a gust.Els departaments prepararan proves inicials de la seua matèria amb el mínim de text i

el màxim d’imatges. Els professors elaboraran materials adequats (Adaptacions Curriculars) per a l'alumnat immigrant que els hi arribe, si són necessaris.

7 Avaluació i seguiment del pla

Es farà a través de la Comissió de Compensatòria, de la qual ja hem parlat. Aquesta comissió tindrà un manament anual i es reunirà almenys dues vegades per trimestre. A final de curs aquesta comissió farà una valoració del funcionament del programa en el claustre i en el Consell Escolar. Aquesta valoració s’inclourà en la memòria de final de curs.

8 Resum de necessitats

Per a dur endavant aquest pla d’acollida al centre, necessitem:a) que aportarà el centre per via ordinària

Un professor del claustre (preferentment el Coordinador de l’ESO, algun mem-bre dels Departaments d’Anglés o Francés o qualsevol altre que conega algun idio-ma), adoptarà la funció de Coordinador del Programa per als tres primers plans i dis-posarà de fins tres hores complementàries setmanals per a la dedicació al càrrec.

b) que caldrà incrementar per via extraordinàriaUna dotació econòmica de 700 euros per a fotocopiar material i documents

d’informació per a aquest alumnat i la seva família, com per exemple, el quadern de l’alumne tutor, informació sobre el nostre sistema educatiu i el centre, ... en distints idiomes; així com facilitar-los llibres de text quan ja no es poden comprar a les lli-breries.

11


PAE

1 Títol del pla

Programa d’acompanyament escolar (PAE)


• Oferir una guia i una orientació personalitzada a l’alumnat, després del seu horari lec-tiu.

• Ajudar-lo a desenrotllar actituds i hàbits d’organització del temps, tindre constància en el treball i aplicar estratègies d’aprenentatge.

• Fomentar l’hàbit lector i millorar l’adquisició de coneixements i destreses en les àrees instrumentals.

• Potenciar la seua autoestima per a facilitar-li la integració escolar i augmentar les se-ues expectatives.

3 Responsables

En aquest pla s’impliquen principalment els professors que imparteixen classes de re-forç per les vesprades, un dels quals coordinarà el pla, els tutors dels alumnes i els caps d’estudis. Sense oblidar els professors de les àrees, així com el compromís de les famílies.

Es recomana que els professors d’aquest reforç per les vesprades no siguen tutors perquè ja s’han de coordinar amb molt professorat.

4 Temporalització

Cada setmana hi haurà dues classes de reforç de dues hores. Mensualment es farà un seguiment dels alumnes que s’han incorporat al programa, que podrà suposar l’eixida d’al-gun alumne del mateix. Després de cada avaluació hi pot haver noves incorporacions.


a. Perfil de l’alumnat• En desavantatge des del punt de vista educatiu.• Amb dificultats en l'aprenentatge, sobretot, en les àrees instrumentals.• Amb hàbits de treball insuficients.• Les famílies del qual no poden prestar-li un suport suficient en l'activitat escolar, però

que adquirixen el compromís explícit de col·laborar amb el centre i garantir l'assistèn-cia al programa.

Aquest compromís es concreta en:a. Assegurar l’assistència de l’alumne a les activitats del programa i a les clas-

ses del matí.b. Fer més visible, davant l’alumne, l’interés per la seua evolució escolar.c. Millorar, en quantitat i en qualitat, la relació amb el centre, assistint a les reu-

nions i cites individuals que es convoquen.

b. Accés al programa1. Quan un professor detecte un alumne amb perfil de PAE demanarà el tutor que en-

cete el següent procediment.2. El tutor sol·licitarà a l'Orientador la Determinació de les necessitats de compensació

educativa amb el model oficial. Hi adjuntarà Proposta d'alumne per al PAE (p. 69), on es concretarà la situació de partida i uns objectius individuals per a l’alumne, per po-der valorar posteriorment si aprofita el programa; haurà d'estar signada pel tutor i els professors de les tres àrees instrumentals. També s'hi recordarà el perfil de l’alumnat així com els objectius del programa.

12


3. L'Orientador citarà els pares de l'alumne per tal d'emplenar la seua part, explicar-los els objectius del programa, el seu funcionament, les condicions de permanència, etc. i aconseguir el compromís explícit de col·laborar amb el centre (p. 65). Si ja s'havia proposat l'alumne amb anterioritat, Orientador, direcció d’estudis i coordinador del programa estudiaran les raons per les quals no s’incorporà al programa o, una vega-da incorporat, n’eixí i decidiran si es tramita la proposta i en quines condicions.

4. Confirmada la proposta per part de l'Orientador, l’alumne s’incorporarà al programa o, si no hi haguera plaça en eixe moment, a una llista d’espera, que estarà a disposi-ció de qualsevol membre de la comunitat educativa a la direcció d’estudis.

5. Els alumnes en llista d’espera s’ordenaran, en principi, segons els següents criteris:a. Menor curs d’ESOb. Menor suma de qualificacions en les tres matèries instrumentalsc. Major nombre de matèries suspeses en l’avaluació anterior

No obstant això, l’Orientador podrà variar l'ordre de la llista d’espera si considera que un alumne té més necessitats que els altres.

6. En produir-se una vacant en el programa, es convocarà la família del primer alumne de la llista d’espera (p. 66) per tal de recordar-los el més bàsic sobre el programa. L’alumne s’incorporarà al programa després d’aquesta entrevista amb el coordinador del programa. Si passats 7 dies els pares no responen, es convocarà la família del següent alumne de la llista d’espera.

c. Desenvolupament del programaDos professors, un de l’àmbit Lingüístic i Social, i un altre de l’àmbit Cientifico-Tecnolò-

gic imparteixen dues hores de reforç per la vesprada, en dues vesprades diferents (o bé una hora de reforç en quatre dies diferents). Tots dos dies cadascun dels alumnes passa aproxi-madament una hora amb cadascun dels professors anteriors, per reforçar sobretot les matè-ries instrumentals.

El professor està a disposició de l’alumne, que portarà el material per fer els deures de totes les matèries. Si l’alumne té pocs deures d’algun àmbit i els acaba en menys d’una hora, el professor li posarà més activitats de reforç. Aquestes activitats es triaran en coordi-nació amb el professorat de l’alumne, tenint presents tant els objectius del programa com els fixats individualment per eixe alumne en la seua proposta.

Si un alumne es nega a fer les activitats que se li proposen, a canviar de professor o destorba, es considerarà una actitud negativa per romandre al programa.

Tots els alumnes estan obligats a portar una agenda en la qual apuntar els deures de cada dia, i que, a més, facilite la comunicació entre professors i entre aquests i la família. Si no la tingueren ja en incorporar-se al programa, se’ls hi facilitarà. Si cal, els professors de la vesprada, els ajudaran a portar-la al dia / orientaran sobre com usar-la.

Si un professor del programa té previst faltar alguna vesprada, n’informarà els alumnes per tal que puguen assistir-hi només en l’hora on podran ser atesos per l’altre professor. Si es presenten els alumnes i falta un professor, romandran a l’aula amb l’altre professor (o a la Biblioteca, si estiguera oberta) fent els deures corresponents, però només seran atesos pel professor present si l’atenció a la resta d’alumnes li ho permet. En qualsevol cas, el profes-sor absent justificarà la falta com qualsevol altra.

d. Coordinació amb la resta del professoratUn dels professors del Programa disposarà de les hores lectives concedides que so-

brepassen les utilitzades de vesprada3 (o una complementària, si no n’hi haguera de lectives sobrants) per coordinar el programa. Aquest coordinador revisarà el resum informatiu amb el més destacable del programa preparat el curs anterior i el repartirà a la resta del professorat dels alumnes que s’hi incorporen.

Els professors de la vesprada es coordinaran amb els tutors i professors de les matèri-es del matí a través d’entrevistes individuals, convocades per qualsevol d’ells, a través dels casellers o missatges a l’SGD, quan ho creguen convenient.3 Els primers cursos han concedit 9 hores, 8 s’utilitzen en les classes de la vesprada, i l’altra és per a la coordinació.

13


Quan els pares d’un alumne del PAE avisen que volen parlar amb el seu tutor, aquest es posarà en contacte amb els professors de la vesprada, per si volen fer-los arribar alguna cosa o, fins i tot, si fos possible, estar presents a la reunió.

Pel que fa a les instrumentals, bimensualment, en una reunió de departament els pro-fessors implicats emplenaran un petit informe del progrés de cada alumne que assisteix al Programa (p. 74). En aquestes reunions també s’hi pot aportar material complementari adaptat al nivell de cada alumne. Aquesta informació la passarà el Cap del Departament als professors del Programa.

El professorat dels alumnes del PAE en realitzaran un seguiment mensual, un resum del qual (p. 69) estarà a disposició dels interessats (pares i professors de l’alumne) a la di-recció d’estudis. Els tutors incorporaran les dades de les classes del matí; els professors de la vesprada, les dades de les seues classes, així com les rebudes dels departaments d’ins-trumentals.

En els fulls que els professors emplenen abans de cada avaluació s’especificarà quins alumnes assisteixen al PAE i es demanarà als professors que indiquen si, al seu parer, es-tan aprofitant el Programa, o creuen convenient que s’hi incorporen alumnes nous.

e. Relació amb les famíliesEs mantindran les següents reunions amb els pares dels alumnes que hi assistisquen:

• Una reunió del coordinador del programa amb els pares de cada alumne prèvia a la seua incorporació al programa. En aquesta s’explicaran els objectius i funcionament del PAE, i la importància de comptar amb la col·laboració dels pares pel que fa a as-sistència, puntualitat, material i actitud. Mentre els pares no assistisquen a una reunió d’aquest tipus, l’alumne no entrarà al programa.

• Una reunió amb els dos professors de la vesprada, abans de començar les classes de reforç vespertí de cada any acadèmic. En aquesta reunió, que pot substituir l’ante-rior en el cas d’alumnes que s’hi incorporen en eixe moment, es convocaran els pa-res de tots els alumnes que hagen d’assistir a eixes classes de reforç. S’hi recordarà la informació sobre objectius, funcionament i col·laboració dels pares, i es comenta-ran les diferències que hi puga haver respecte el curs anterior.

• Quan un dels professors de la vesprada ho considere convenient convocarà els pa-res d’algun alumne per tal de reconduir la situació, en cas de veure un progressiu abandó, un augment del desinterés, poc aprofitament del programa o poc progrés en els objectius marcats per a l’alumne. S’informarà el tutor d’aquestes convocatòries.

També hi haurà comunicació amb les famílies per escrit. Per una banda, totes les comunicacions escrites d’entrada i eixida al programa (compromís, inclusió, advertiment, exclusió), signades per Orientador o Cap d’Estudis. Per altra banda, els professors de la vesprada podran fer anotacions a l’agenda de l’alumne quan ho creguen convenient; posteriorment comprovaran que la informació ha arribat als pares.

f. Eixida del programaQuan en el seguiment mensual dels alumnes es comprove que un d’ells:

1. Compleix alguna de les condicions següents s’advertirà els pares que, de no canviar la seua actitud, serà substituït en el programa per un altre alumne que també ho ne-cessite (el primer de la llista d’espera). Es farà un primer advertiment oral per part del tutor o dels professors de la vesprada; la següent vegada l’advertiment serà per es-crit, signat per un cap d’estudis i amb registre d’eixida (p. 67); no hi haurà tercer ad-vertiment. La comunicació que l’alumne ix del programa per alguna d’aquestes raons també es farà per escrit amb registre d’eixida (p. 68).

a. Acumular més de 15 faltes d’assistència no justificades a les classes del matí, des de la seua incorporació al programa o anterior advertiment.

b. Obtenir una valoració negativa del seu aprofitament del programa per part del professorat del matí, bé per evolució negativa de conductes que denoten acti-tud insatisfactòria o contràries a les normes de convivència, segons el criteri del tutor; bé perquè així ho decidisquen per majoria els professors en una

14


sessió d'avaluació, o perquè així ho manifesten dos professors d'instrumen-tals en el control bimensual

c. Acumular més de 3 hores de no assistència sense justificar a les classes de la vesprada, des de la seua incorporació al programa o anterior advertiment.

d. Acumular més de 3 retards sense justificar a les classes de la vesprada, des de la seua incorporació al programa o anterior advertiment.

e. Obtenir una valoració negativa del seu aprofitament del programa per part del professorat de la vesprada. Es prendran com a referent els objectius individu-als fixats per a l’alumne.

2. Ha aconseguit els objectius individuals que es fixaren quan va entrar en el programa, s’informarà telefònicament els pares que l’alumne pot continuar assistint al PAE fins que algun alumne de la llista d’espera ocupe la seua plaça, i que podrà continuar as-sistint al centre per les vesprades sempre que la biblioteca hi estiga oberta.

3. En la reunió amb els pares prèvia a l’inici de les classes de la vesprada s’informarà als pares dels alumnes que s’hagen incorporat a 3r de PDC, 4t o als Programes de Qualificació Professional Inicial del centre, que aquests alumnes no podran continuar assistint al PAE.


Destaquem les següents mesures organitzatives ja comentades:a. Proposta de l’alumnat en una sessió d’avaluació.b. Seguiment mensual de l’alumnat.c. Reunions amb les famílies.

També s’intentarà dur endavant amb aquests alumnes les següents activitats:a. Taller d’animació lectora.b. Taller de tècniques d’estudi, autonomia personal, etc.


L’avaluació i seguiment del pla es farà també a través de la comissió de compensatò-ria, almenys una vegada al trimestre. Es valorarà el grau d’assoliment dels objectius, l’assis-tència al programa i l’actitud tant pel matí com per la vesprada.


Per a dur endavant aquest pla necessitem almenys les 9 hores lectives concedides en-guany i 700 €.

Pla Integra

1 Títol del pla

Pla Integra

2 Objectius Específics

L’alumnat susceptible de participar en aquest pla és l’alumnat de 14 o 15 anys que promocione automàticament a 2n o haja estat proposat per a un PQPI amb 15 anys i conti-nue en 2n d’ESO per no haver pogut accedir-hi. En el nostre centre, aquest és el cas de molts alumnes amb problemes socioculturals o famílies desestructurades, però també d’al-tres alumnes que simplement no volen estar escolaritzats i ho han d’estar per llei. Per tant, el criteri a tenir en compte és el desinterés i baix rendiment acadèmic, el mal comportament, l’elevat absentisme i el clar risc d’abandonament del sistema educatiu.

Consegüentment, els objectius propis d’aquest pla són:

15


• Propiciar la maduresa de l’alumnat, millorant la seua competència personal, social i prelaboral, com a forma d’aconseguir el màxim desenrotllament personal.

• Proporcionar a l’alumnat uns coneixements, procediments i actituds bàsics que con-tribuïsquen a la seua preparació per a la vida activa i adulta.

• Reduir l’absentisme amb una oferta educativa adaptada a les necessitats d’este alumnat.

• Previndre l’abandó escolar prematur i fomentar la integració socioeducativa de l’alumnat amb necessitats adaptació, recolzant-li en el seu itinerari educatiu i en la seua etapa de transició a la vida activa.

• Posar en contacte a l’alumnat amb les noves tecnologies i familiaritzar-se amb el seu ús.

• Posar en contacte als alumnes amb altres centres de la província.• Motivar els alumnes a través del projecte perquè s’incorporen a un Programa de

Qualificació Professional Inicial, que augmente la seua formació i els permeta rein-corporar-se al sistema educatiu en un Cicle Formatiu de Grau Mitjà.

3 Responsables

Contribuir als objectius del pla és tasca de tot el personal del centre, en major mesura òbviament d’aquells professors que imparteixen classe a aquests alumnes. Com amb els al-tres plans, l’Equip Directiu, el Coordinador i la Comissió de Compensació Educativa vetllaran pel seu bon funcionament.

El professorat serà seleccionat per la direcció del centre d’entre el professorat definitiu, preferentment, o en tot cas es tindrà en compte la seua experiència i coneixement del centre i de l’alumnat i la seua implicació en este tipus de mesures. Les seues característiques bàsi-ques seran: gran qualificació didàctica, habilitat en el treball amb este alumnat, capacitat i fa-cilitat reconegudes en la cooperació i el treball en equip.

4 Temporalització

El pla està pensat per a un curs escolar. En acabar el curs, aquests alumnes estaran en condicions d’incorporar-se, en funció de la seua edat o situació acadèmica, a un PQPI o d’abandonar el sistema educatiu.


a. Selecció d’alumnesAquest pla va dirigit principalment a alumnes de 14 o 15 anys que –per l’edat o el

curs– no hagen pogut accedir als Programes de Qualificació Professional Inicial i presenten almenys tres de les següents característiques:

1. Serioses dificultats d’adaptació al mig escolar i a l’entorn educatiu, existint risc d’ex-clusió social i/o conductes disruptives.

2. Absentisme escolar crònic o molt accentuat.3. Escasses expectatives d’obtindre el Títol de Graduat Escolar en Secundària seguint

el currículum ordinari de l’Etapa o aplicant les mesures vigents d’atenció a la diversi-tat, per acumular un retard escolar molt accentuat que impossibilita el seu desenrot-llament educatiu en un grup ordinari amb alumnes de la seua edat.

4. Intenció d’integrar-se en el món del treball en aconseguir l’edat laboral.5. Context sociofamiliar desestructurat, sense suport i control suficients.

Entenent que la millor continuació d’aquesta mesura és un Programa de Qualificació Professional Inicial, exigirem que els alumnes estiguen en condicions d’entrar-hi al curs se-güent. Han d’estar cursant, doncs, 2n d’ESO, i, si tenen 14 anys, haver repetit primer o estar repetint 2n.

A la segona avaluació del curs, els equips docents de 1r i segon d’ESO proposaran els alumnes que més s’ajusten al perfil indicat més amunt. Posteriorment, els tutors elaboraran

16


un Informe en què es descriguen les raons al·legades per l’equip docent per a sol·licitar la inclusió de l’alumne (pàg. 71) i sol·licitaran Informe psicopedagògic.

Es citarà els pares dels alumnes proposats a una reunió en la qual se’ls informarà de les característiques d’aquest pla que hem preparat per a ells i se’ls demanarà autorització per a incloure’ls en ell, permís per a realitzar activitats extraescolars i un cert compromís d’intentar aprofitar-lo (pàg. 72). A aquesta reunió assistiran també l’Orientador i el tutor del grup, si ja se sap qui serà.

Si acabat aquest procés hi haguera més de 15 alumnes s’establiria un ordre entre ells tenint en compte el següent:

Nivell d’adaptació a l’entorn educatiu Situació acadèmica i resposta a altres mesures d’atenció a la diversitat Gènere de l’alumne, no és convenient que el grup estiga format només per xics (ni

per xiques).

b. El Grup IntegraAquells alumnes que s’incorporen amb l’autorització i compromís dels pares es distri-

buiran en dos grups de 2n i dos grups de 3r, però tindran un horari especial amb quasi totes les matèries agrupades en àmbits i un currículum adaptat. Formaran un grup especial, que anomenarem Integra.

S’evitarà que aquests grups de referència coincidisquen amb els grups reservats per als alumnes del PASE o Suport de Llengües.

c. Adaptació del currículumEls professors dels àmbits dedicaran els primers dies del curs a:

• Presentar el que s’ha de fer com una programació oberta en la qual es tindran en compte els interessos dels propis alumnes.

• Fixar les normes del grup: què s’espera d’ells i què no se’ls permet fer.• Arreplegar informació sobre els interessos dels alumnes (ocupacions a les

quals els agradaria dedicar-se en deixar l’institut o s’hi dedica la gent que con-viu amb ells, publicacions periòdiques que passen per les seues mans, a què dediquen el temps lliure, ...)

• Fer una avaluació inicial dels coneixements dels alumnes, tenint com a referent continguts de primària (són alumnes que no han assolit el nivell de 1r d’ESO)

• Estudiar la situació familiar i social dels alumnes.Amb la informació recollida, es reuniran els professors dels àmbits per posar-la en co-

mú i preparar una programació que integre els aprenentatges bàsics i fonamentals de les àrees corresponents i puga ser interessant i assolible per als alumnes. En aquesta tasca comptaran amb la col·laboració del Departament d’Orientació, especialment PTs i professors dels àmbits del PDC.

Es donarà prioritat als interessos comuns a més d’un alumne, però caldria treballar al-menys un interés de cada alumne; han de veure que podem ensenyar-los coses útils.

d. Metodologia i avaluacióL'equip docent haurà de seguir les estratègies següents:

• Demostrar comprensió i reforçament positiu.• Deixar clar des del primer moment què s’espera d’ells i què no se’ls permetrà fer.• Facilitar la seua participació com més aviat millor.• Usar mètodes més manipulatius, en els quals es valoren les seues destreses i habili-

tats.• Plantejar activitats concretes del món laboral i/o la vida quotidiana, prenent com refe-

rència la posada en escena de les situacions amb què un treballador pot trobar-se, adaptant-les a les possibilitats de realització i pràctica en el centre.

• Potenciar activitats on es treballe de forma participativa i activa (vídeo, CDs i CD-ROMs, cançons, contes, jocs, actuacions, simulacres, etc.)

• Utilitzar habitualment noves tecnologies (processador de textos, fulls de càlcul, cer-car informació en internet, fer reportatges amb fotografia digital, etc.)

17


• Formació del grup amb dinàmiques i treball en equip.L’objectiu més immediat és la motivació de l’alumne a realitzar tasques pràctiques i al

mateix temps l’adquisició de coneixements i tècniques que li aporten una formació més com-pleta per a la seva integració en l’aula ordinària ó posteriorment per a l’expectativa cap al món laboral. A més a més, s’atén a les seves inquietuds cap a oficis que, sens dubte, els interessen o la continuïtat en el procés educatiu dins dels programes de Qualificació Profes-sional Inicial que hi ha, tant en el nostre centre com en altres centres de la comarca i provín-cia, depenent de les seues possibilitats familiars o econòmiques.

Pel que fa a l’avaluació, s’utilitzaran diferents instruments: l'anàlisi de les produccions escrites o orals dels alumnes, proves específiques, l'observació, les entrevistes, els resultats dels projectes i la seua elaboració. Es valorarà més el treball diari que les proves finals, el procés que els resultats, l’avanç respecte la situació inicial que la distància al currículum or-dinari.

Els professors d’àmbit posaran una qualificació numèrica per a cadascuna de les ma-tèries que integren l’àmbit. També seran responsables d’avaluar-les en el cas dels alumnes que les tinguen pendents.

Tant en l’adaptació del currículum com en la metodologia i avaluació es poden tenir en compte les orientacions que dóna l’annex XII (referent al PACG) de l’Ordre 18 de juny de 1999 per la qual es regula l'atenció a la diversitat. Igualment, el professorat de NEE pot do-nar orientacions en l’avaluació d’aquest alumnat.


Partint de la filosofia de PACG i PDC, programes que s’han mostrat efectius amb alumnes amb dificultats, agruparem les matèries i hores de segon d’ESO en àmbits de co-neixements, tot i que no exactament com es fa en aquests programes:

L’horari setmanal d’aquests alumnes tindrà 30 h setmanals distribuïdes de la següent manera:

1. Àmbit de Desenrotllament Personal, Social i Prelaboral. Estarà format per aquelles competències que siguen necessàries per al desenrotllament personal, social i prela-boral. Contemplarà continguts propis de l’àrea d’Educació Física, aspectes d’higiene, alimentació i hàbits de vida saludable com a formació que servisca per al foment de la salut i la prevenció de conductes perilloses per a la integritat física i psicològica dels jóvens; incorporarà continguts de les optatives relacionades amb este àmbit, així com activitats que afavorisquen la capacitat d’organitzar l’oci i el temps lliure de for-ma creativa i enriquidora. També s’inclouran les activitats pròpies de la funció tutorial, orientació educativa i professional Serà impartit per un professor d’Educació Física (4 h/setmana) i un de Serveis a la Comunitat (3 h/setmana), a més d’una hora que hi dedicarà el tutor.

2. Àmbit de Competències Bàsiques. Estarà format per les competències curriculars ne-cessàries per al desenrotllament de l’àmbit pràctic, competències que podran ampli-ar-se d’acord amb els avanços de l’alumnat. Arreplegarà objectius i continguts de les àrees cientificotècniques (ciències de la naturalesa i matemàtiques) i de les linguisti-cosocials (ciències socials, geografia i història, llengua i literatura: valencià i castellà). Serà impartit per dos professors, un de Valencià, Castellà o Geografia i Història (5 h/setmana) i un altre de Biologia i Geologia, Física i Química, Matemàtiques o Tecno-logia (5 h/setmana).

3. Àmbit Pràctic La concreció del mateix es realitzarà per mitjà de projectes de treball relacionats amb el món laboral i incorporarà objectius i continguts de l’àrea de tecno-logia, dels aspectes pràctics de les àrees científiques i/o humanístiques, així com de la matèria iniciació professional-transició a la vida activa i adulta. Serà impartit per tres professors, el segon professor del primer àmbit (de Serveis a la Comunitat, 3 h/setmana), el segon professor del segon àmbit (de la part científico-tecnològica, 3 h/setmana) i un d’Operacions de Producció Agrària (6 h/setmana).

18


Les hores d’EF seran amb dos grups, un de PIP i un de PEV (a triar entre els grups de 2n que s’esperen més buits), en els llistats dels quals hi estaran el major nombre pos-sible d’alumnes del programa, la resta d’hores les cursaran tots sols.

Un dels dos professors de l’Àmbit de Competències Bàsiques tindria una hora més de Tutoria amb l’alumnat

Resumint:Matèries ESO Àmbit Professorat Hores

EF, EPC, OI, OIP, INFDesenrotllament Perso-nal, Social i Prelaboral

EF 4

Serveis a la Comunitat3

TEC, TLT, EPV, AP Pràctic3

Op. de Producció Agrària 6

MAT, FQ, BG, o TEC3

CN, MAT, MUS, AMCCompetències Bàsiques

5CSG, VLL, CLL, ANG, ALS CSG, VLL o CLL 5

TutoriaCSG, VLL, CLL, MAT, FQ, BG, o TEC

1

En cursiva, matèries que s’avaluen dins l’àmbit, però no està clar que hagen de tre-ballar-s’hi els seus continguts (no apareixen a la convocatòria del curs passat, però sí a les instruccions d’avaluació).

En principi, tots els professors han de tenir una hora de reducció horària per a la coordinació setmanal, un d’ells faria de coordinador del programa i tindria una hora més de reducció. No està massa clar si podran ser lectives; a més, els professors tècnics de FP completaran els seus horaris amb els PQPI del centre.


El seguiment el realitzarà la Comissió de Compensatòria a través de les seues reuni-ons ordinàries. A final de curs farà una valoració al Claustre i al Consell Escolar.


a. El centre posarà aules i material dels departaments.b. Per via extraordinària caldrà incrementar:

1. Els recursos humans amb les 30 hores necessàries per impartir les clas-ses, més alguna per a la coordinació entre el professorat. Si, com el curs passat, Conselleria concedeix 18 hores lectives per aquest programa ex-perimental i altres 18 hores lectives per altres accions de compensació edu-cativa, s’usaran 8 d’aquestes hores en aquest programa i tota la coordina-ció s’haurà de fer en hores complementàries.

2. Una dotació econòmica de 700 euros per a material fungible i material es-pecífic.

PLA DE MILLORA DEL MEDI ESCOLAR I L'ENTORN EDUCATIU

1 Títol del pla

Pla de Millora del Medi Escolar i l'Entorn Educatiu.


El Pla de Millora del Medi Escolar i l'Entorn Educatiu està destinat a compensar als alumnes que presenten inadaptacions al medi escolar i a l'entorn educatiu (apartat h) de l'or-dre del 4 de juliol de 2001 de compensatòria), i té com a objectius:

1. Millorar el clima de convivència escolar.

19


2. Dotar de ferramentes als alumnes per a poder incorporar-se amb èxit al sistema ordi-nari escolar.

3. Motivar a l'alumnat que té dificultats d'adaptació al sistema escolar.4. Intentar difuminar les barreres de classes socials en el sistema educatiu.5. Ensenyar les eines i recursos als alumnes i membres del sistema educatiu per a la

resolució de conflictes de forma pacífica i eficaç: comunicació assertiva, coneixe-ments del conflicte i la seua tipologia, desenvolupament de l'empatia...

6. Afavorir la incorporació del nou alumnat.7. Recolzar la cointegració de totes les minories socials o culturals.8. Establir i fomentar el treball en equip a tots els nivells.9. Formar el professorat i l'alumnat en tècniques i processos per a la resolució del con-

flictes.10. Implicar a tot el professorat en el desenvolupament i posada en pràctica d'aquest pla.

3 Responsables

La responsabilitat és d'un grup de professors i professores voluntaris formats en medi-ació i tècniques de resolució de conflictes (certificat pel CEFIRE o qualsevol altre organisme públic) que són membres de l'equip de convivència de l'IES la Malladeta i que hauran de tin-dre una gran capacitat d'empatia, habilitats de treball amb l'alumnat de qualsevol tipus, capacitat i facilitat reconegudes en la cooperació i el treball en equip i que juntament amb re-presentants de pares i mares d'alumnes formaran aquest grup. A més, hi haurà una persona que serà l'encarregada d'assistir a les reunions de compensatòria com a portaveu i respon-sable d'aquest pla. També són responsables d'aquest pla, naturalment, l'Equip Directiu i la Comissió del Compensatòria. Així també, ha de contribuir a complir els objectius del pla tota la comunitat educativa del centre.

4 Temporalització

Aquest programa s'aplica per ajudar i ensenyar a l'alumnat que tinguen unes mancan-ces degudes a causes socials, que necessite millorar les seues ferramentes per a la resolu-ció de conflictes.

Naturalment, aquest programa de convivència s'expandirà a tot l'alumnat del centre i membres de la comunitat educativa que estiguen interessats en aprendre i/o resoldre els seus conflictes de forma pacífica.

La formació o ajuda de l'alumnat de compensatòria durarà segons les necessitats i mancances de l'alumne. Cada cas serà estudiat per l'equip de convivència que determinarà les possibles pautes d'actuació i la seua temporalització.

A més d'això es realitzarà: Formació a l'alumnat: al llarg del curs escolar, una hora a la setmana, i activi-

tats extraescolars. Formació del professorat i membres de la comunitat educativa: 30 hores de for-

mació en un curs, .sempre que siga possible (que hi haja professorat que vulga fer el curs, suport del CEFIRE...).

Formació de pares, mares i tutors legals dels alumnes: hores indicades segons la necessitat de l'AMPA.

D'aquesta manera més membres de la comunitat escolar seran capaços d'ajudar els alumnes de compensatòria que no estan adaptats al sistema escolar.


a. Formació i ajuda en la resolució del conflictesLa principal activitat és la formació i ajuda en la resolució del conflictes de forma pacífi-

ca a l'alumnat que té una baixa competència social i ciutadana. Per aquesta raó el professo-rat, tutors, departament d'orientació i/o directiva del centre derivaran els casos a l'equip de

20


convivència per escrit, on es comentarà la situació de l'alumne, la dificultat que presenta i al-guns exemples de la seua actuació.

El professorat en les hores de compensatòria estudiarà els casos arribats, determinarà les possibles actuacions per a millorar la situació de l'alumne i de la comunitat educativa, co-ordinarà les actuacions programades i les avaluarà.

Els possibles casos d'actuació poden ser per faltes de tècniques de resolució de con-flictes, manca d'habilitats socials, errades en el procés de comunicació, baix nivell de moral...

A més de l'actuació directa amb l'alumnat de compensatòria, aquest professor coordi-narà altres possibles actuacions per establir la cultura de pau en el centre i que arribe a tot l'alumnat com ara l'assessorament tutorial, la intervenció en grups, etc...

b. La mediació.

b.1 Formació d'alumnat mediador.Els alumnes que vulguen formar-se com a mediador podran assistir a un curs de for-

mació que tindrà lloc al centre fora de l'horari lectiu qualsevol dia de la setmana segons la necessitats del professorat i l'alumnat.

En aquest espai l'alumnat serà format en tècniques d'habilitats socials, millora de la seua comunicació eficaç, comprensió dels conflictes... barrejat amb tècniques de formació grupal.

Una vegada acabada la formació en el curs escolar l'alumne rebrà un certificat expedit pel centre que demostrarà la seua formació.

b.2 Activitats extraescolar amb l'alumnat mediador.El professorat acompanyarà a l'alumnat mediador o en el curs de formació en la parti-

cipació de les trobades o convivències possibles com la Trobada d'alumnes mediadors de la província d'Alacant, Trobada d'alumnes mediadors de la comarca o convivències de caps de setmana amb altres instituts.

b.3 Organització i realització de mediacions.El professorat del pla organitzarà i tindrà cura del material utilitzat per a la formació de

nous mediadors, i administrarà tota la informació de les mediacions realitzades durant tot el curs escolar.

A més, les mediacions seran realitzades per alumnes normalment si el nivell de forma-ció d'aquest és molt alt, sinó seran fetes per un professor o professora i un alumne o alumna que necessite l'ajuda d'un adult. La duració del procés de mediació serà determinada pels mediadors segons el cas que estiguen tractant. Per cada mediació s'omplirà la fitxa indicada a la pàgina 73.

c. Participació en programes i de formació o investigació.Segons la necessitat del professorat i de l'alumnat, l'equip docent de mediació podria

participar en programes europeus o d'investigació o formació.

d. Intervenció en problemes de convivència (Aula de convivència).L'Equip de Convivència del centre podrà intervindre a petició de la directiva en la reso-

lució de conflictes produïts a l'aula o en un espai del centre i actuaran com negociadors en-tre les persones que tenen el conflicte, o les donaran la formació que calga per a la resolució i per a que no tornarà a passar el mateix tipus de situació problemàtica.

Els alumnes que sol·liciten el servei de mediació i reben l'ajuda de mediadors per a la resolució dels seus conflictes rebran una notificació de l'equip de mediació per al seu tutor o tutora que indicarà que han estat participant en un procés de medicació en una hora lectiva.

e. Formació del professorat, pares, mares i tutors legals del alumnes.Els professors mediadors podran realitzar la formació d'altres membres del sistema

educatiu sempre que la directiva o l'AMPA crega la seua necessitat. Aquests cursos/tallers de formació seran d'una duració màxima de 30 hores per curs.

21


f. Ajuda, millora i assessorament en el Pla d'acció tutorial del centre i altres docu-ments.Els membres de l' Equip de Convivència ajudaran els caps d'estudis, orientadores i co-

ordinadors de secundària en l'elaboració d'activitats que milloren la convivència del centre: formació de grups, incorporació del nou alumnat, millora de la comunicació, Pla d'Acció Tu-torial, Pla de Compensatòria, atenció a la diversitat i convivència...

Aquest grup de professors podran ajudar els tutors i altres professors en l'assessora-ment i realització de diferents activitats dins del PAT o en el seu curriculum ordinari, per tal de formar grup amb els alumnes d'una classe o per motius més concrets.

6 Mesures organitzatives i curriculars específiques.

Ha d'existir una facilitació de la comunicació entre el professorat per poder intercanviar informació dels alumnes: les seues necessitats, possibles actuacions i avaluacions d'aques-tes.

L'Equip de Convivència , tant professors com alumnes es reuniran una vegada setma-nalment per a la coordinació, seguiment i avaluació del programa. D'altra banda és conve-nient que es faça mensualment una reunió amb la resta de la comunitat educativa.

El material educatiu i de mediació ha de romandre en un espai concret i seu.Durant una hora a la setmana, fora de l'horari lectiu, es deixarà una aula en el centre

per la formació de l'alumnat.A l'hora de fer activitats extraescolars, s'ha de tindre en compte que els alumnes de

l'equip de mediació pertanyen a diferents nivells o classes, per la qual raó no hi ha en un grup més de 3 alumnes mediadors, i es impossible fer una activitat extraescolar que no més implique als alumnes del grup que tenen mediadors sense involucrar a tot l'alumnat.


El professorat del programa en cada avaluació es reunirà per estudiar l'avantatge i aprofitament del programa per part de l'alumnat del pla de compensatòria social. Aquest es-tudi més els resultats acadèmics seran comentats en la reunió de compensatòria que es rea-litzarà dues vegades cada trimestre.

Pel que fa al pla de convivència, com s'ha comentat els membres de l'Equip de Convi-vència es reuniran mensualment per fer el seguiment del pla i avaluar-lo amb els recursos que creguen convenients.

8 Resum de necessitats.

A partir de l'experiència dels darrers anys en què hem estat aplicant aquest pla, i espe-cialment pel que fa a aquest curs, considerem que caldria:

Demanar almenys 4 hores lectives de compensació educativa ja que són d'in-tervenció directa en l'alumnat.

Un espai físic per a deixar el material educatiu de mediació. Un espai físic per a las reunions i formació de l'equip de mediació. Una hora complementària comuna, reduint si cal el nombre de guàrdies, on po-

der dur a terme les reunions el professorat involucrat en aquest pla de millora del medi escolar i l'entorn educatiu.

Una dotació econòmica de 700 euros per a material fungible i altre material es-pecífic complementari.

PLA DE SUPORT DE LLENGÜES

1 Títol del pla

Pla de Suport de Llengües per a alumnes d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià que desconeixen o no dominen el Castellà i/o el Valencià.

22



1. Afavorir i promoure l’aprenentatge de les dues llengües de la Comunitat Valenciana.2. Adquirir la competència lingüística necessària perquè aquests alumnes puguen incor-

porar-se al seu grup de referència i seguir el currículum del grup.3. Desenvolupar les habilitats socials necessàries per a la seua integració en la nostra

comunitat docent i en la vida quotidiana.4. Implicar a tot el professorat en el desenvolupament i posada en pràctica d’aquest pla.

3 Responsables

La responsabilitat directa és dels professors que donen classe a aquestos alumnes –per encarregar-se personalment de la seua educació–, així com dels tutors, l’Equip Directiu, i la Comissió de Compensatòria, que ha de coordinar tots els plans. Així també, ha de contri-buir a complir els objectius del pla tota la comunitat educativa del centre.

La docència directa en l’aula de Suport l’assumirà professorat dels departaments de Castellà i Valencià del centre.

4 Temporalització

Aquest programa s’aplicarà de forma completa a tot l’alumnat que desconega les llen-gües oficials, si no hi ha PASE. Si n’hi haguera, els alumnes procedents del PASE s’incorpo-raran al nivell de consolidació.

Les activitats estan programades per a un curs escolar, tot i que la permanència de cada alumne dependrà del seu punt de partida i de l’evolució del seu aprenentatge de les llengües oficials.

Cal distingir entre els alumnes que desconeixen les dues llengües (estrangers, alguns dels quals fins i tot desconeixen el nostre alfabet) i aquells que només en desconeixen una (habitualment el valencià, poden ser estrangers o espanyols d’altres comunitats autònomes). Tenim, doncs, 4 tipus d’alumnes:

o Estrangers que desconeixen l’alfabet llatí.o Estrangers que coneixen l’alfabet llatí, però no les nostres llengües oficials. Fins i

tot ací podríem distingir entre els que parlen una llengua romànica i els que no.o Estrangers que coneixen una de les nostres llengües oficials.o Espanyols que desconeixen el valencià.


Les activitats dirigides a aquest alumnat són les de l’aula de compensatòria i també les realitzades amb el seu grup de referència en les aules ordinàries i específiques i en les eixi-des amb el seu grup.

a. Actuacions del professorat de Suport de Llengües.L’actuació prioritària d’aquest professorat serà donar a l’alumnat una atenció especial

perquè puguen aprendre valencià i castellà. Les mesures educatives que reben els alumnes s’hauran d’adequar al seu progrés, reduint el nombre d’hores de suport en una i/o l’altra llen-gua, conforme vagen dominant-la. Tornaran a l’aula ordinària quan hagen assolit els objec-tius proposats.

El professorat de Suport realitzarà, durant els primers dies de contacte amb el nou alumnat, proves orals i escrites per a decidir les mesures de suport necessàries.

Abans de cada sessió d’avaluació farà un estudi del progrés de cada alumne i emple-narà la seua part del “Butlletí d’Avaluació d’Alumnes amb Suport de Llengües”, que després completarà el professorat que els dóna classe. També traslladarà a la direcció d’estudis les possibles actualitzacions dels nivells dels alumnes.

Les seues funcions seran:

23


1. Desenvolupar la competència comunicativa de l'alumnat en les llengües oficials de la Comunitat Valenciana. En cas que l’alumne domine una de les dues llengües oficials, només rebrà suport en l’altra.

2. Contribuir a la millora del rendiment escolar d’aquest alumnat.3. Facilitar la integració social valorant les diferents aportacions de les cultures.4. Desenvolupar habilitats socials pròpies de la nostra cultura.5. Coordinar els recursos materials de l'aula de suport.6. Realitzar les proves necessàries per a decidir les mesures de suport que necessita

cada alumne que s’incorpora al sistema educatiu valencià i comunicar el seu resultat al Cap d’Estudis.

7. Comunicar les necessitats concretes de cada alumne al Cap d’Estudis i decidir amb ell el dia que comença l’horari de suport.

8. Comunicar l’horari de suport als alumnes.9. Donar suport a la tasca dels tutors dels seus alumnes.

El suport serà inicialment oral i afavorirà la competència comunicativa, sobretot als pri-mers mesos. Els objectius lingüístics bàsics seran la comprensió i la producció de la llengua oral primer, i de l’escrita després.

El suport podrà realitzar-se bé dins de l’aula junt al professor del grup o bé fora de l’au-la, en grups reduïts, en sessions curtes i sistemàtiques. Segons el nivell es poden combinar dos tipus de suport lingüístic: oral i lectoescriptura.

El professor de suport de llengües, a més d’ensenyar castellà i/o valencià, haurà de donar suport a la tasca del tutor del grup de referència ja que pot atendre de manera més in-dividualitzada els problemes que puguen tenir.

S’haurà de plantejar un pla de treball individualitzat, a mesura que l’alumnat s'incorpo-re al centre –ja que aquests alumnes s'hi poden incorporar al llarg de tot el curs– i s’haurà d'adequar a les necessitats lingüístiques, els seus interessos i les seves motivacions. L’en-senyament es farà des d'un enfocament comunicatiu i funcional i d'una forma interactiva i lú-dica.

El Professorat de Suport de Llengües i/o PASE assistirà, sempre que siga possible, a les sessions d’avaluació de cadascun dels alumnes que té. Quant a les reunions de departa-ments, la coordinació principal es lliga a Valencià, Castellà i la Comissió de Compensació de Llengües. El professorat d’aquest Suport dedicarà, a més a més, una hora complementària a la coordinació amb el professorat i una altra a l’atenció a pares (com tots els professors). Si fóra tutor, per tant, només podrà tenir 2 guàrdies. Aquesta coordinació serà especialment es-treta amb el professorat de la mateixa llengua oficial, sobre tot abans de l’avaluació.

Per una altra banda, farà una reunió inicial amb totes les famílies. Aquesta primera reunió la iniciarà un membre de l’Equip Directiu i després li passarà la paraula al professorat de Suport de Llengües i/o PASE. Aquest contacte caldrà mantenir-lo al llarg del curs acadè-mic.

b. Actuacions dels professors del grup.Cada professor realitzarà les següents actuacions:

1. Fer una avaluació inicial del nivell de l’alumne en la seua matèria.2. Si l’alumne és estranger, adaptar el seu currículum perquè faça de manera autònoma

activitats reforçades amb materials manipulatius (diccionaris, visuals, etc.) o amb enunciats senzills clars.

3. Seleccionar i preparar activitats i materials adaptats (adaptació d’accés al currícu-lum). Si amb açò no hi ha prou, s’elaborarà una adaptació curricular com la que es faria per a qualsevol altre alumne amb un desnivell curricular significatiu. Per a la re-alització i posada en pràctica d’aquestes adaptacions comptaran amb el suport del professorat de Pedagogia Terapèutica, amb qui s’hauran de coordinar com hi és ha-bitual.

4. Aplicar les estratègies comunicatives següents:

24


● Assegurar-nos que quan els parlem ens escolten. Parlar-los directament, en-cara que no ens entenguen. Han de percebre el nostre interés perquè apren-guen.

● Parlar-los a poc a poc, amb frases curtes i estructures correctes. Repetir, si cal, l'explicació.

● Reforçar la informació bàsica amb codis verbals i gestuals, amb imatges.● Facilitar la seua participació com més aviat millor.● Potenciar activitats on es treballe la llengua oral i que impliquen comunicació i

relació amb la resta de companys. Aprofitar qualsevol situació per a establir comunicació amb ells.

● Demostrar comprensió i reforçament positiu vers el mínim intent de comunica-ció i de fer-se entendre. Evitar corregir-los, això limitaria les ganes d'expres-sió.

● Donar temps per a interioritzar l'aprenentatge de la nova llengua: La produc-ció oral anirà en funció de les característiques de cada alumne i no és reco-manable forçar excessivament la producció.

● Afavorir activitats que comporten una immersió (vídeo, cassettes escolars, cançons, contes, etc.). A mesura que l'alumne vaja dominant les llengües ofi-cials podrà anar fent exercicis amb més alt grau de comprensió.

5. Tenir una atenció especial amb aquest alumnat, fent un esforç per assegurar-se que entén almenys les línies bàsiques del que se li explica, seguint de prop el seu procés d’adaptació escolar.

c. Actuacions del/de la Cap d’Estudis, el Coordinador, l’Orientador i els tutors.La decisió sobre l’organització anual del Suport de Llengües dependrà del Cap d’Estu-

dis. Per prendre aquesta decisió tindrà en compte les característiques de l’alumnat amb des-coneixement de llengües oficials d’eixe curs, els recursos amb què disposem i les preferèn-cies horàries del Professorat de Suport de Llengües i/o PASE sempre que siga possible.

El Coordinador funcionarà com enllaç entre l’alumnat, el professorat i les famílies per a coordinar les necessitats de suport de llengües i assegurar el seu bon funcionament al llarg del curs col·laborant amb els Tutors, el Cap d’Estudis, l’Orientador, el Professorat de Suport i la resta de Professors.

En el cas d’alumnat nouvingut amb problemes de necessitats educatives associades, l’Orientador i/o les mestres de PT intervindran com en altres casos si és menester i col·labo-raran amb el professorat guiant-los en l’adaptació de materials i en el tractament i avaluació d’aquest alumnat.


a. HorarisPer facilitar que els alumnes reben el suport de llengües en les matèries de més exi-

gència lingüística, en la confecció dels horaris de professors i grups es tindrà en compte el següent:

Es faran coincidir amb l’aula d’acollida almenys les següents hores dels grups previs-tos per aquests alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO:

a. totes les hores de Religió/AE (1 hora per a cada llengua oficial en 1r i 2n, 1 hora per a Valencià en 3r)

b. una hora de Ciències Socials en 3r per a CastellàAixí s’asseguren en cadascun dels tres primers cursos 1 hora de reforç per a cada

llengua oficial. En funció dels recursos concedits, es fixaran la resta d’hores.

En l’elaboració de l’horari individual de cada alumne es tindrà en compte l’assigna-ció anterior, així com l’horari del grup de l’alumne. Els alumnes rebran el suport preferent-ment (seguint el següent ordre) en hores de:

1. Religió/AE

25


2. Ciències Socials3. Ciències Naturals4. Educació Eticocívica (només en 4t)5. Llengua estrangera6. Valencià/Castellà (per rebre suport de la mateixa llengua)7. Tecnologia8. Optativa9. Matemàtiques10. Música11. Tutoria12. Educació Plàstica i Visual13. Educació Física14. Valencià/Castellà (per rebre suport de l’altra llengua)

En tot cas, l’alumne haurà d’assistir almenys a una hora de cada matèria, llevat de Tu-toria i Activitats Alternatives a la Religió (que no són avaluables) o Valencià/Castellà/Op-tativa (que podria avaluar el professorat de Suport de Llengües i/o PASE, en el cas de l’opta-tiva, triant-la convenientment).

Per als alumnes de 4t també es tindran en compte les seues expectatives de continuar estudis o no.

b. Nivells de competència lingüística; característiques i estratègies docentsEl distint grau d’adquisició i aprenentatge de les llengües de la Comunitat es pot resu-

mir en tres nivells: iniciació, consolidació i seguiment, els quals requereixen una atenció menys intensiva (amb menys hores de suport) quan més autonomia lingüística adquireix l’alumnat. L’alumnat de suport de llengües farà unes proves amb el Professorat de Suport de Llengües i, segons els resultats, entre aquest i els professors de castellà i/o valencià decidi-ran quan van necessitant menys hores de suport i, per tant, rebent més hores amb el profes-sorat d’àrees.

Nivell 0 ni entén ni parlanivell

d’iniciacióaula de com-

pensatòria

Nivell 1 comprèn consignes bàsiques

Nivell 2s’expressa en un nivell molt bàsic i amb ajuda de gestos

Nivell 3 comprèn frases senzillesnivell de

consolidacióNivell 4comprèn frases senzilles i és capaç d'expressar-les

Nivell 5

té un nivell acceptable en com-prensió i producció. S’incorpora a l'aula ordinària però amb ajuda o reforços

nivell deseguiment

aula ordinària

Els professors tindran en compte que amb els alumnes que coneixen una de les nos-tres llengües oficials podran comunicar-se des del principi, encara que no siga en la llengua que usen habitualment; amb els altres tardaran un temps a poder estar segurs que entenen el que estan demanant-los.

Als alumnes acabats d’arribar de l’estranger caldrà fer-los una adaptació curricular4 en totes les àrees; als espanyols, només se’ls adaptarà el Valencià si se’ls atorga l’exempció. En aquestes adaptacions es tindrà en compte que l’alumne estranger mai no haurà cursat temes específics de la nostra cultura, però potser sí ha cursat altres temes més generals (podrà saber Geografia, però no d’Espanya; podrà saber del funcionament del cos humà més que els nostres alumnes, però no ens ho sabrà explicar).

4 No significativa, habitualment.

26


A l’aula de referència, els alumnes s’han de sentir atesos des del primer dia. Aquells que desconeixen les dues llengües oficials no podran seguir la classe normal fins que no tin-guen un mínim coneixement d’alguna d’elles (nivell 5). Per això, el professorat els haurà d’oferir activitats adaptades al seu coneixement de la llengua vehicular, com per exemple:

• (Nivell 0 i 1) Vocabulari de la matèria: Cal tenir preparat, per curs/bloc de continguts, llistats de vocables que són necessaris per seguir les classes, en les dues llengües oficials, amb suport visual (exemples, dibuixos, fotos,...). Els alumnes que desconei-xen el nostre alfabet poden limitar-se a copiar-los, reconéixer-los en textos senzills,... Els que desconeixen les dues llengües poden buscar-ne l’equivalència a la seua llen-gua, associar-los amb imatges, classificar-los, ordenar-los segons diferents criteris,...

• (Nivell 1 i 2) Taules i esquemes: Cal proporcionar-los les explicacions amb un màxim d’imatges i un mínim de text. Si la matèria ho permet, se’ls pot demanar que comple-ten taules, esquemes, igualtats,...

• (Nivell 3) Frases per completar: Quan ja són capaços d’entendre frases senzilles, ja se’ls poden proporcionar les explicacions amb frases d’aquestes. Se’ls pot demanar que en completen, que discriminen afirmacions certes i falses,...

• (Nivell 4) Comprensió de textos: En aquesta fase se’ls proporcionaran textos més complexos, sobre els quals contestar preguntes, fer-ne resums, donar explicacions,...

• (Nivell 5) Classe normal: Ja no cal donar-los un material a banda, però continuen ne-cessitant reforç, atenció més individualitzada, més temps per a les activitats,...

c. Procés d’avaluació dels alumnes

c.1 L’avaluació inicialÉs necessari avaluar inicialment a l’alumne/a mitjançant proves de llengües i –en ge-

neral– de coneixements previs de les àrees. Després adscriure a l’alumne/a al nivell més convenient segons els resultats obtinguts: d’iniciació, consolidació, seguiment.

L'elaboració de les proves de nivell, igual que en el cas d'alumnat autòcton, corres-pon als Departaments Didàctics. El professorat que els imparteix classe s’encarregarà de passar-les i corregir-les, llevat de Valencià i/o Castellà, que correspon als professors de compensatòria.

Els referents de les proves de llengües oficials han de ser els criteris d’avaluació de la Programació de Llengües establerta en aquest pla.

c.2 L’avaluació del procés d’aprenentatgeL’alumnat ha de ser avaluat aplicant els criteris d'avaluació generals establerts per a

cada curs i cada àrea, tenint en compte les adaptacions curriculars contemplades, segons el seu nivell de competència lingüística.

La normativa permet no avaluar els estrangers acabats d’arribar-hi durant el curs, però cal fer-ho a juny. En 4t, a més, cal tenir en compte que si l’alumne/a aprova totes les seues matèries obtindrà un títol equivalent al de qualsevol altre alumne. Només aprovarà si asso-leix els mínims previstos pel departament per a aquest tipus d’alumnes. Açò s’ha de tindre en compte en tots 4 cursos d’ESO, però és especialment important en 4t.

Els responsables de l’avaluació i de signar les actes seran els professors amb docèn-cia directa amb els alumnes. Quan en l’avaluació participen dos o més professors, –prèvia coordinació entre ells– la responsabilitat última recaurà sobre el professor amb més hores de docència directa amb l’alumne/a.

Atés que la consecució dels objectius de cada àrea/matèria es vehicula a través dels continguts i que aquests poden ser de tres tipus, es prioritzaran els continguts actitudinals, seguits pels procedimentals, i per últim, els conceptuals, de manera que, conforme menor siga la competència lingüística dels alumnes, major siga el pes de la valoració actitudinal de l'avaluació.

A nivell general, la valoració del progrés de l’alumnat nouvingut ha de contemplar en major o menor mesura, per tant, l'observació dels següents indicadors:

1. Assistència, puntualitat i compliment d'horaris

27


2. Integració i adaptació a l’entorn escolar.3. Acceptació de les llengües i la cultura d'acollida4. Disposició cap a l'aprenentatge i intercanvi lingüístic5. Respecte de les normes de convivència6. Responsabilitat i autonomia7. Valoració del Diccionari personal (vocabulari específic de les àrees/matèries)8. Acompliment del treball diari en l’aula, quadern de classe i aportació de materials9. Acompliment de les tasques assignades per a casa10.Grau d’assimilació dels continguts del currículum adaptat

L’alumnat de compensatòria estranger, en les dues primeres avaluacions al sistema educatiu valencià, rebrà un butlletí doble, que constarà de dos fulls:

• Un específic per aquest alumnat que informe sobre els indicadors anteriors en cada àrea i matèria i a l’aula de compensatòria, així com el progrés en l’aprenen-tatge de les llengües que desconeix, fixant-se especialment en les condicions de partida de l’alumne/a (què sabia quan va arribar), l’esforç realitzat i què s’ha acon-seguit aprendre i

• Un de comú a la resta de l’alumnat.Per a l’alumnat espanyol que s’incorpore a aquest pla només s’emplenarà, també en

les seues dues primeres avaluacions al nostre sistema educatiu, la part del butlletí específic que fa referència a l’aprenentatge del valencià.

d. Programació de llengües.La programació per a l'alumnat amb desconeixement de les dues llengües oficials ha

sigut elaborada pels departaments de valencià i de castellà, i pel professorat de Suport de Llengües i/o PASE, amb el consens dels membres de la Comissió de Compensatòria. A més, per a realitzar este projecte cal la col·laboració de tot l'equip docent de l'Institut, ja que este alumnat és responsabilitat de tots, i que la integració escolar i social d'estos estudiants no pot dependre exclusivament dels docents de Compensatòria.

Esta programació té per objectiu prioritari l'adquisició de la llengua instrumental (va-lencià i castellà) en l'aula de compensatòria. Amb esta atenció específica es pretén afavorir ràpidament l'aprenentatge de les dues llengües cooficials de la Comunitat Valenciana, i pos-sibilitar així una millor integració dels estudiants. Simultàniament, i sobretot quan abandone el programa de Compensació educativa, estos estudiants hauran d'adquirir com més promp-te millor la necessària competència en llengua acadèmica per a així poder incorporar satis-factòriament els objectius i continguts de totes les àrees curriculars de l'Educació Secundària Obligatòria. Esta segona faceta es realitza en les aules ordinàries on habitualment s'impartix el currículum de secundària. El domini de la llengua acadèmica és un procés també progres-siu, però molt més lent que el de la llengua instrumental, per la qual cosa este alumnat de Compensatòria necessitarà habitualment algun tipus de reforç o d'adaptació com el que rep qualsevol altre alumnat amb carències (adaptacions significatives o no) en les aules ordinàri-es de l'Institut. Esta llengua acadèmica implica un grau major de formalitat, un vocabulari més específic i una sèrie de construccions gramaticals més complexes per a qualsevol tipus de producció i de recepció oral i escrita. A més, l'escriptura exigix una correcció ortogràfica i textual o discursiva que només s'aconseguix amb temps i amb dedicació.

Per a una adequada transició de l'aula d'acollida o de compensatòria a l'aula ordinària o del grup de referència, l'alumnat acabat d'incorporar a la Comunitat Valenciana pot pro-gressar en el domini d'ambdós llengües segons els sis nivells que marca la Conselleria d'Educació:

Nivell 0 ni entén ni parlanivell

d’iniciacióaula de com-

pensatòria

Nivell 1 comprèn consignes bàsiquesNivell 2 s’expressa en un nivell molt bàsic i

amb ajuda de gestosNivell 3 comprèn frases senzilles

nivell deconsolidacióNivell 4 comprèn frases senzilles i és capaç

d'expressar-les

28


Nivell 5 té un nivell acceptable en comprensió i producció. S’incorpora a l'aula ordi-nària però amb ajuda o reforços

nivell deseguiment

aula ordinària

El treball en l'aula de compensatòria versarà sobre els quatre primers nivells i sobre l'adquisició de la llengua instrumental. Es procurarà que l'horari de compensatòria agrupe a grups reduïts d'estos alumnes i amb nivells homogenis. Així mateix, es procurarà que els es-tudiants dels nivells zero, un i dos reben més hores a la setmana de compensatòria que els escolars dels nivells tres i quatre. Esta flexibilitat de l'aula de compensatòria es manifesta també que els escolars aniran pujant de nivell conforme vagen dominant les dues llengües, de manera que cada vegada reben menys esta atenció educativa fins que aconseguixen el nivell cinc en valencià i en castellà.


El programa estarà sotmès a un procés d’avaluació periòdic, que realitzarà la Comissió de Compensatòria. Aquesta, al final de curs, en farà una valoració que traslladarà a la CO-COPE, al Claustre i al Consell Escolar.


a) El centre disposa de l’aula de Suport de Llengües i els departaments de Valencià i Castellà han acordat fer-se ells càrrec del suport en aquesta aula. Els departaments estan treballant en les adaptacions de material per als alumnes.

b) Caldrà incrementar els recursos humans amb almenys 18 hores per als departa-ments de Valencià i Castellà.Una dotació econòmica de 700 euros per a material fungible i altre material específic necessari.

PASE

1 Títol del pla

Programa d’Acollida al Sistema Educatiu


• Proporcionar a l'alumnat estranger una competència inicial en la llengua base del programa d'educació bilingüe a què ha sigut adscrit, així com la introducció en l'altra llengua cooficial.

• Facilitar la incorporació al grup de referència i reduir el període d'integració escolar d'este alumnat.

• Proporcionar competència lingüística i curricular suficient perquè l’alumnat puga in-corporar-se en les millors condicions possibles al currículum ordinari.

• Desenrotllar hàbits escolars i habilitats socials bàsiques que afavorisquen la seua integració en el centre i en la societat.

• Afavorir el desenvolupament de la identitat personal i cultural d’aquest alumnat.• Facilitar una atenció més personalitzada i el seguiment del seu progrés, reduint el

nombre de professors que intervenen en el procés d'educatiu.• Compensar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat estranger en les àrees o ma-

tèries del currículum, principalment en les instrumentals.

3 Responsables

L’acollida i integració de l’alumnat estranger que s’incorpora tardanament al nostre sis-tema educatiu i desconeix les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana i presenten

29


mancances en les seues competències o coneixements bàsics, especialment en les instru-mentals, és responsabilitat de tota la comunitat educativa, però especialment dels:

Professors que imparteixen classe als àmbits específics del Programa, tenint un paper clau el professor/a que fa de tutor/a del PASE, professorat dels grups de referència als quals estan adscrits els alumnes, equip directiu i Comissió de Compensatòria, de la qual ja hem parlat.

4 Temporalització

El PASE tindrà amb caràcter general una durada d’entre tres a sis mesos; en cap cas no excedirà de 9 mesos lectius. La programació de les activitats per a eixe temps es farà a partir d’una organització temporal diferenciada en nivells de competència lingüística i curricu-lar. El grau d’assoliment d’aquests nivells acreditarà el pas de l’alumne al seu grup de refe-rència. Per tant els departaments didàctics hauran establert prèviament aquests nivells, fent-se la coordinació entre el professorat del PASE i els dels grups de referència importantíssi-ma.


a. Perfil de l’alumnat i assignació de nivellAquest programa va dirigit a l’alumnat estranger que s’acaba d’incorporar al nostre sis-

tema educatiu i desconeix les nostres dues llengües oficials. Els alumnes estrangers que no-més en desconeixen una (bàsicament sud-americans) rebran el Suport de Llengües que s’explica al pla següent, només en la llengua que desconeguen.

Quan ens arribe un alumne d’un sistema educatiu estranger que mostre dificultats amb les nostres llengües oficials s’incorporarà en aquest programa al curs que li corresponga per edat, llevat dels següents casos:

• Si li corresponguera incorporar-se a 4t d’ESO, s’incorporarà en un principi a 3r d’ESO, per valorar, quan ja conega una mica alguna de les nostres llengües, si el seu nivell de coneixements curriculars recomana continuar en tercer o incorporar-se a 4t.

• Si arriba entre el 30 de març i el final de curs, s’incorporarà en el nivell que permeta continuar amb el seu grup d'edat al curs següent. Per decidir-lo es tindrà en compte el resultat de les proves inicials que es comenten més avall.

b. Atenció a l’alumnatEls primers dies, els professors d’àmbit passaran proves inicials, si pot ser en la pròpia

llengua dels alumnes, per establir els nivells inicials de competència. Si hi trobaren un nivell molt baix respecte el que se li ha assignat per edat ho comunicaran immediatament al De-partament d’Orientació, per si cal fer, a més, una ACIS.

A continuació, un alumne del grup, designat pel tutor, els presentarà els professors de les diferents àrees, assistint almenys a una de les seues classes.

Durant els primers tres mesos dins el sistema educatiu valencià, aquest alumnat assis-tirà a les classes dels àmbits del programa i a les àrees que especifique la normativa que el regule (els hi direm comunes del PASE). Durant els mesos següents anirà incorporant-se a la resta d’àrees, de manera que l’horari dels àmbits s’anirà reduint a mesura que l’alumne s’integra en les àrees o matèries del currículum general amb les adaptacions temporals pre-cises. Passats sis mesos, la majoria dels alumnes haurien d’estar plenament integrats en el seu grup.

Quan l’alumne deixa d’assistir als àmbits del PASE rebrà el Suport de Llengües, i al-tres mesures d’atenció a la diversitat que aplique el centre.

La intervenció educativa en el PASE s’ajustarà als diferents perfils de l’alumnat, se-gons el seu:

30


• Desconeixement de la llengua base del Programa d’educació bilingüe al que està adscrit.

• Escolarització prèvia i competència curricular.• Segons les característiques específiques de la seua llengua.

c. Criteris generals per a la incorporació gradual al grup de referènciaLa incorporació progressiva a la resta de les àrees es realitzarà d’acord amb la seua

competència lingüística i curricular, segons el parer del professorat del Programa, tot tenint en compte els següents criteris:

1. El nivell de coneixement de Castellà i Valencià, segons la llengua vehicular de l’àrea a la qual s’incorpora: Se’ls exigirà almenys el nivell 3 (Comprén frases senzilles).

2. El nivell de coneixements curriculars de l’àrea a la qual s’incorpora: Els departaments establiran els mínims de coneixements necessaris per incorporar-s’hi en cada curs d’ESO.

3. El número d’alumnes que integren el programa: Si el programa arriba als 12 alum-nes, en incorporar-s’hi un alumne nou, eixirà del programa aquell que hi estiga més preparat.

4. El temps que porta dins del programa: En portar tres mesos dins del programa –o abans– l’alumne s’incorporarà almenys 1 hora en l’àrea per a la qual hi estiga més preparat. Llevat de casos excepcionals (alumnes que desconeixien el nostre alfabet, que han faltat molt de forma justificada,...), en portar-hi sis mesos l’alumne s’haurà d’incorporar a totes les hores del currículum ordinari.

Els Departaments didàctics tindran previstes adaptacions curriculars per a aquest alumnat, tenint en compte les seues necessitats específiques.

Per altra banda, quan falte algun professor d’àmbit l’alumnat anirà a les seues aules de referència. Els professors tindran preparat algun material senzill per si de cas l’absència del professor d’àmbit no estava prevista i evitar que l’alumne no hi tinga res a fer.

d. Professorat i coordinacióEl director designarà, a proposta dels departaments didàctics corresponents i d’acord

amb el següent procediment, al professorat definitiu que es farà càrrec del programa PASE:1. Cada curs, durant el mes d’abril o maig, es demanarà als departaments didàctics de

les àrees que configuren els àmbits que proposen el professor o professors definitius interessats en impartir-lo el curs següent. Aquesta proposta es farà per escrit a la Di-recció d’Estudis, indicant-hi en quina/es llengua/es estarien disposats a impartir l’àm-bit. Passats 10 dies lectius, el director aplicarà els criteris pedagògics que tot seguit es relacionen per decidir entre els professors proposats i n’informarà a la COCOPE en la següent reunió general.

El Claustre troba convenient que:i. El professorat de cada àmbit pertanya a un dels departaments didàctics

de les àrees que el configuren.ii. El professorat que accedeix al PASE hi puga impartir-lo dos anys conse-

cutius, si així ho desitja.iii. Cada àmbit s’impartisca en una llengua diferent, de les dues oficials.iv. Tot el professorat que ho desitge puga impartir un àmbit del PASE.v. Hi haja almenys un professor d’una àrea instrumental.vi. El professorat dels àmbits haja impartit en ESO almenys el 65% de les se-

ues classes en els dos darrers cursos.vii. El professorat dels àmbits tinga experiència en aquest programa.viii. El professorat dels àmbits tinga experiència en el programa de suport de

llengües.El director designarà el parell de professors que permeten complir més cri-

teris dels anteriors. En cas d’empat, es tindrà en compte l’ordre en el qual s’hi han llistat els criteris.

31


En l’organització de l’horari lectiu es tindrà en compte que un professor o professora de cada àmbit ha d’assumir la coordinació de l’àmbit. Per a això disposarà de tres hores lec-tives5 destinades a:

• L’elaboració, avaluació i revisió del programa• L’elaboració de la programació de l’àmbit i dels materials didàctics necessaris.• La coordinació amb els departaments didàctics de les matèries relacionades amb

l’àmbit.


a. HorarisPer dur a terme totes les accions anteriors, en la confecció general d’horaris es coordi-

naran els horaris d’un grup de PIP i un grup de PEV de 1r a 3r d’ESO, de manera que per-meta als alumnes del PASE assistir a les àrees comunes del PASE i facilite que puguen integrar-se poc a poc en les altres àrees segons el seu ritme d’aprenentatge.

Es procurarà que aquest alumnat puga triar entre les dues llengües estrangeres que imparteix el centre, Anglés i Francés, que en alguns casos pot coincidir amb la seua.

Més concretament, l’horari d’un alumne que es troba en la primera fase del programa es distribuirà, segons el curs d’ESO on estiga matriculat, de la següent manera:

Àrees 1r ESO 2n ESO 3r ESO

Àmbits del programaÀmbit lingüístic i social 9 9 9Àmbit lingüístic i científic 9 9 9

Àrees comunesLlengua estrangera 3 3 3Educació Física 2 2 2Tecnologies 2 3

Optativa 2 2 2Tutoria 2 2 2Educació Plàstica i Visual 1 1Música 3 1

En 4t entenem que els alumnes han d’assistir menys hores als àmbits i incorporar-se el més aviat possible a les àrees del curs, per poder aconseguir els objectius de l’etapa. Es confeccionarà el seu horari individual com s’explica a l’apartat 4.6.a. d’aquest programa de compensatòria (pàgina 25).

Si l’autorització del PASE implica, com fins aquest curs, 36 hores lectives per a tot l’alumnat que desconeix alguna de les llengües oficials, la distribució d’aquestes hores serà la següent:

Àmbits del programaÀmbit lingüístic i social 9Àmbit lingüístic i científic 9

Tutoria 1Coordinació dels àmbits 6Suport de Valencià 6Suport de Castellà 5

Per facilitar la coordinació es reservarà una hora per tal que cada professor coordina-dor d’àmbit puga reunir-se amb els caps de departament relacionats amb l’àmbit i una altra per tal que puguen reunir-se tots els professors d’àmbit del PASE i els professors del Suport de Llengües. Per als coordinadors d’àmbit i caps de departament aquestes hores seran con-siderades lectives.

5 Si la normativa del PASE establira menys hores de coordinació s’entén que la diferència s’ha de de-dicar a l’atenció a l’alumnat, per la qual cosa el professorat oferirà en aquestes hores un reforç més intensiu als alumnes que acaben d’incorporar-s’hi al programa, durant dues setmanes. Mentre no hi haja alumnes en aquesta situació, podran dedicar-les a la coordinació de l’àmbit..

32


L’horari de l’alumnat que s’integra en alguna de les àrees o matèries serà fixat pel tutor del PASE en coordinació amb l’altre professor d’àmbit i amb el vist-i-plau de la direcció d’es-tudis.

b. Els àmbitsEl currículum específic del Programa PASE s’articula en àmbits que permeten un apre-

nentatge lingüístic significatiu recolzat en continguts curriculars de diverses àrees, ja que integrar llengua i coneixements és la forma més eficaç d’aprendre llengua i de desenvolupar el pensament. Per a l’adquisició de la competència lingüística es programaran continguts de caràcter lingüístic i continguts de les altres àrees, així com procediments per al desenvolupa-ment d’actituds positives cap a les llengües i el seu aprenentatge.

Els àmbits són:• Àmbit Lingüístic i Social, que inclourà continguts de Ciències Socials, Educació

per a la Ciutadania i alguns de Música, si és el cas.• Àmbit Lingüístic i Científic, que inclourà continguts de Ciències Naturals, Matemà-

tiques i alguns d’Educació Plàstica i Visual, si és el cas.Pel que fa a les llengües oficials, tenint en compte que tots dos àmbits són Lingüístics,

que en qualsevol moment s’hi poden afegir alumnes nous amb nuls coneixements de totes dues llengües i les característiques del PEB del centre, cada àmbit s’impartirà en una llen-gua oficial diferent, que s’assignaria en triar els professors d’àmbit, segons la seua especiali-tat i llengua vehicular habitual. De tota manera, els continguts gramaticals comuns s’inclou-ran prioritàriament a l’Àmbit Lingüístic i Social.

Els continguts de Música i Plàstica que s’han inclòs en els àmbits hi són per facilitar la integració i avaluació de l’alumnat en aquestes matèries. En la primera àrea es limitaran a un llistat de paraules que permeten seguir la classe quan l’alumne s’hi incorpore. Respecte a la segona cal tenir també en compte els continguts comuns entre la Plàstica i les Matemàti-ques.

• Este Programa, en una primera fase, oferix un suport dirigit a compensar les necessi-tats lingüístiques de l’alumnat que desconeix les llengües oficials. Aquesta formació inicial es realitzarà tenint en compte que la llengua no només és objecte d’aprenen-tatge.

• En una segona fase, oferix un suport dirigit a compensar les necessitats d’apre-nentatge de l’alumnat estranger en certes àrees o matèries del currículum, principal-ment en les instrumentals.

• El Programa PASE implica en les seues dues fases una metodologia que integra els aprenentatges lingüístics amb els continguts de les àrees i matèries del currículum, com a mitjà eficaç d’aprendre llengua, desenrotllar el pensament i adquirir coneixe-ments. Per això es desenvoluparà una metodologia que propicie l’aprenentatge de la llengua a través dels continguts d’altres àrees de coneixement.

Cal permetre a l’alumne demostrar competència sense necessitat de conèixer bé la llengua, o haver tingut uns aprenentatges curriculars previs, comptant amb les seues experi-ències i coneixements previs. Així mateix, la intervenció didàctica haurà de contemplar un enfocament globalitzat, l’aprenentatge cooperatiu, el foment del suport entre iguals i la pre-sentació i ús de la informació en diferents codis, utilitzant suports extralingüístics (materials manipulables, visuals, gràfics...). Amb això, es pretén augmentar la motivació i l’autoestima, factors clau per aprendre millor i per accelerar els processos d’integració i escolarització nor-malitzada.

La concreció del currículum, tant en el Projecte Curricular com en les programacions didàctiques dels Departaments i fins i tot en les programacions d’aula de cada professor, es tindran en compte les necessitats específiques d’aquest alumnat. Per a això, els Departa-ments Didàctics haurien de tenir previstos materials de treball, estratègies i recursos ade-quats per a facilitar que aquest alumnat puga aprendre en qualsevol àrea o matèria les es-

33


tructures lingüístiques bàsiques i el vocabulari específic que li permeta la seua integració progressiva. En general, es precisaran tasques que no requerisquen una competència lin-güística molt avançada, com per exemple, resoldre una operació matemàtica, fer un gràfic o mapa, identificar les parts del cos humà, etc. Aquest material ha de ser suficientment autò-nom perquè puga realitzar-se un treball eficaç tant si està en el grup de referència com en un grup de suport.

c. L’avaluacióTot i que en aplicació de la instrucció quinta afegida a la Resolució de 26 de febrer del

2003 per la Resolució de 28 de juliol del 2005, l’alumnat estranger podria no ser avaluat per desconeixement de les llengües oficials fins juny, aquest alumnat serà avaluat pel seu pro-fessorat en totes i cadascuna de les matèries del currículum ordinari, tenint en compte les Adaptacions Curriculars fetes:

• Quan l’alumne no assistisca a cap classe d’una matèria en serà avaluat pel professor de l’àmbit al qual s’han assignat els continguts corresponents.

• Quan l’alumne s’incorpore a les classes d’una àrea integrada en un àmbit serà avalu-at pel professor de l’àrea, amb coordinació amb el corresponent professor del PASE.

Mentre l’alumne assistisca a les classes dels àmbits rebrà un butlletí específic sem-blant al proposat per als alumnes del Suport de Llengües, a més del butlletí general que reben els altres alumnes.


Qualsevol programa ha de preveure la pròpia avaluació, per això s’ha de revisar amb periodicitat el seguiment del programa PASE, a través de la Comissió de Compensatòria, que es reunirà dues vegades al trimestre.


Per a dur endavant aquest pla d’acollida al sistema educatiu, necessitem:a) que aportarà el centre per via ordinària

Dos professors per impartir els àmbits, més altres dos o tres professors per continuar amb el suport de llengües dels alumnes que ho necessiten en abandonar el programa. Els departaments estan treballant en les adaptacions de material per als alumnes.

b) que caldrà incrementar per via extraordinàriaLes 36 hores lectives que comporta el programa, a repartir entre el professorat

anterior.Una dotació econòmica de 700 euros per a material fungible i altre material específic necessari.

Pla d’Atenció a alumnes convalescentsTot i que aquesta atenció està regulada per una Orde de 21 de novembre de 2006

(DOCV 26-2-06), escrivim aquest pla per tindre més clars i a l’abast els procediments a se-guir.


Garantir la continuïtat del procés educatiu de l’alumnat convalescent per evitar el desfasament escolar.

Facilitar la incorporació de l’alumne o alumna al seu centre educatiu una vegada finalitzat el període de convalescència.

34


2 Responsables

Aquest pla es dirigeix als alumnes que pateixen malalties de llarga duració que els im-pedeixen assistir al centre amb regularitat. En seran responsables els pares i professorat de l’alumne malalt.

3 Temporalització

El pla es posarà en marxa quan els pares d’algun alumne comuniquen al seu tutor la malaltia. Aquest els comunicarà la possibilitat de sol·licitar Atenció Domiciliària i els lliurarà el full de sol·licitud (pàg. 70).


Un cop rebuda la sol·licitud dels pares amb l’informe mèdic corresponent, el tutor del grup convocarà el professorat de l’alumne per recollir la disposició d’aquest a portar un se-guiment telemàtic de la matèria. Aquest seguiment pot ser per telèfon o Internet.

Després d’aquesta reunió, el tutor emetrà un informe acadèmic de l’alumne indicant-ne nivell de competència i proposta d’adaptació curricular i d’actuacions del professorat (pàg. X). El director remetrà aquest informe junt amb la sol·licitud dels pares i informes mèdics a la Direcció Territorial.

Mentre no hi haja altre professorat designat per a realitzar l’atenció domiciliària, el pro-fessorat de l’alumne/a li farà arribar, mitjançant correu electrònic o algun dels seus pares, propostes d’activitats per anar treballant els continguts de la matèria des de casa. Amb el mateix sistema les recollirà i corregirà.


Si la malaltia de l’alumne/a li permet assistir al centre, abans de cada avaluació realit-zarà exàmens presencials a l’institut, en les hores habituals, o bé en horari de la vesprada, atés pel seu professorat, pels membres de l’equip directiu o pel professorat del PAE.

Si la malaltia de l’alumne no li permet assistir al centre en cap moment de l’avaluació, es valorarà la possibilitat que algun professor es trasllade a sa casa per a realitzar les pro-ves o bé s’avaluarà l’alumne tenint en compte només les activitats realitzades fins el mo-ment.

En qualsevol cas, s’adaptaran les activitats, proves i criteris de qualificació a la situació especial de l’alumne malalt o convalescent en casa, que segurament no podrà realitzar el mateix que un alumne sa que assisteix habitualment al centre.


Si es donara algun cas, serà avaluat per la comissió de compensació educativa.


Els tutors haurien de tenir una hora per coordinar-se amb l’equip educatiu del seu grup.

35


DADES INICIALS DE L’ALUMNAT NOUVINGUT(per a emplenar a l’entrevista inicial)

1. – Dades personals:Alumne/a: Nacionalitat: Data Naixement

Data d’arribada a Espanya: Data d’arribada a la Comunitat Valenciana:

Llengua materna: Entén: Parla: Llig: Escriu:

Altra/es llengües que haja estudiat: Entén: Parla: Llig: Escriu:

Altres llengües que conega: Entén: Parla: Llig: Escriu:

2. Dades familiars:Nom de la mare/tutora: Data arribada CV: Nacionalitat:

Nivell d’estudis: Ocupació: Situació laboral:



Nom del pare/tutor: Data arribada CV: Nacionalitat:

Nivell d’estudis: Ocupació: Situació laboral:



Circumstàncies familiars que per la seua rellevància es considera necessari destacar:

Altres membres de la unitat familiar que habiten en el domicili familiar:Relació Nom Edat Activitat

Té algun germà/na, familiar, amic/ga o conegut/da escolaritzat en el centre:

Llengua de comunicació del pare/mare/tutor/tutora amb el centre:

Si es dóna el cas, possibilitat de la família de acompanyar-se d’un intèrpret: SI NO

36


3. Dades acadèmiques:

Escolarització prèvia

Estudis cursats (anys d’escolarització): regular irregular

Nom del centre: Adreça País - ciutat: Llengua:

Dificultats escolars prèvies: SI NO

Breu descripció de les dificultats i de les ajudes rebudes:

Nivell provisional de llengües oficials 0: ni parla, ni entén1: Comprén consignes orals bàsiques (vine, porta, asseu-te)2: S’expressa en un nivell molt bàsic utilitzant un llenguatge no verbal3: Comprén frases senzilles4: Comprén frases senzilles i és capaç d’expressar-se utilitzant-les5: Té un nivell acceptable de comprensió i d’expressió.

Coneixement del Valencià:

Coneixement del Castellà:

Demana l’Exempció de Valencià? Té intencions de continuar estudiant?

4. Circumstàncies d’interés sobre la residència Es preveu estable, temporal per motius de treball

5. Consideracions que poden afectar la vida de l’alumne/a en el centre:Problemes de salut: Pren medicació:

Implicacions per a l’àrea de Educació Física:

Estan disposats els pares a participar en activitats del centre? (Activitats amb el professorat per organit -zar activitats amb alumnes, comunicació de costums, festes, cultes, gastronomia, etc. ) SI NO

6. Entrevista realitzada per: _________________________________________________________

7. Decisió sobre escolarització:Curs i grup al qual s’adscriu: Tutor/a: Nombre d’alumnat:

Criteris per a l’adscripció: Recomanació PEV/PIP Optativa/es triada/es Ratio del grup

Organitzatius (grup de compensatòria) Companys amb la mateixa llengua Altres:

Participen en la decisió: Coordinador/a de l’ESO; Professor/a de Compensatòria; Cap d’estudis; Psicopedagog/a; Altres:

8. Actuacions previstes per l’acollidaData d’incorporació al grup:

Alumne/a tutor/a:

9. Altres observacions:

37


AUTORITZACIÓ DELS PARES PER REBRE SUPORT DE LLENGÜES O PASE

En/Na __________________________________________________, com a pare/ma-

re/tutor legal de l’alumne/a ___________________________________________________,

autoritze que el meu fill reba la següent mesura d’atenció a la diversitat:

PASE (Programa d’Acollida al Sistema Educatiu): L’alumne/a cursarà, durant un perío-de de 3 a 6 mesos, els continguts de les matèries de Ciències Socials: Geografia i Histò-ria, Castellà: llengua i literatura, Valencià: llengua i literatura, Ciències de la Naturalesa i Matemàtiques en dos àmbits, que seran impartits de manera globalitzada, amb una me-todologia que integra els aprenentatges lingüístics amb els continguts de les àrees i ma-tèries del currículum, com a mitjà eficaç d’aprendre llengua, desenrotllar el pensament i adquirir coneixements.Suport de Valencià i/o Castellà: L’alumne/a rebrà, fins que assolisca un nivell ac-ceptable en la corresponent llengua oficial, alguna classe d’iniciació a ella, alhora que els seus companys reben classe d’una altra o la mateixa matèria (preferentment amb més exigència lingüística, però no sempre podrà ser així).

AUTORIZACIÓN DE LOS PADRES PARA RECIBIR APOYO DE LENGUAS O PASE

Don/ña _________________________________________________, como padre/ma-

dre/tutor legal del alumno/a ___________________________________________________,

autorizo que mi hijo reciba la siguiente medida de atención a la diversidad:

PASE (Programa de Acogida al Sistema Educativo): El alumno/a cursará, durante un período de 3 a 6 meses, los contenidos de las materias de Ciencias Sociales: Geografía e Historia, Castellano: lengua y literatura, Valenciano: lengua y literatura, Ciencias de la Naturaleza y Matemáticas en dos ámbitos, que serán impartidos de manera globalizada, con una metodología que integra los aprendizajes lingüísticos con los contenidos de las áreas y materias del currículum, como medio eficaz de aprender lengua, desarrollar el pensamiento y adquirir conocimientos.Apoyo de Valenciano y/o Castellano: El alumno/a recibirá, hasta que consiga un nivel aceptable en la correspondiente lengua oficial, alguna clase de iniciación a ella, al mismo tiempo que sus compañeros reciben clase de otra o la misma materia (preferentemente con más exigencia lingüística, pero no siempre podrá ser así).

Signat: / Firmado:

38


AVALUACIÓ INICIAL DE L’ALUMNAT ESTRANGER

Si es matricula abans del 30 de març, s’emplenarà a la setmana d’incorporació al grupSi es matricula després del 1 d’abril, s’emplenarà abans de la incorporació al grup

NOM DE L’ALUMNE/A:

Nacionalitat: Llengua materna:Escolarització prèvia: regular irregular nul·laLlengua d’aprenentatges previs:Coneixement de l’alfabet llatí: alt baix nulNIVELL (llengües oficials)* 0 1 2 3 4 5ValenciàCastellàNIVELL (altres àrees) Baix Mitjà AltMatemàtiques

Ciències Socials

Ciències Naturals

Observacions

Curs, grup, tutor/a:

Suports:

Professors de compensatòria:

Valencià Castellà

Mestre PT

Altres:

Horaris:

* Nivell 0: ni parla, ni entén Nivell 1: Comprén consignes orals bàsiques (vine, porta, asseu-te) Nivell 2: S’expressa en un nivell molt bàsic utilitzant un llenguatge no verbal Nivell 3: Comprén frases senzilles Nivell 4: Comprén frases senzilles i és capaç d’expressar-se utilitzant-les Nivell 5: Té un nivell acceptable de comprensió i d’expressió.

39


AVALUACIÓ INICIAL D’ADAPTACIÓ AL GRUP(per a emplenar al mes d’incorporació al grup)

ALUMNE/A:

EDAT: NIVELL: DATA:

A nivell afectiu:Es troba segur/a emocionalment SÍ NODepén excessivament del professor/a SÍ NOEs mou bé dins l’espai de la classe SÍ NOEs mou bé dins els altres espais de l’escola SÍ NO

Actitud general al centre:Es relaciona amb altres alumnes SÍ NOEs mostra content/a, alegre i relaxat/da SÍ NOSe’l veu trist/a i sol/a. SÍ NOSe’l veu un poc tens/a i intranquil/.la SÍ NOÉs actiu/va i participa en les activitats escolars SÍ NOEs mostra tímid/a i retret/a SÍ NO

Actitud amb el/la professor/a tutor/a:Es mostra obert/a i comunicatiu/va SÍ NOManté un tracte natural i espontani SÍ NOEs mostra tímid/a i retragut/da SÍ NO

Actitud amb l’alumnat:Es relaciona amb els seus companys/es. SÍ NOSempre es relaciona amb el mateix company/a. SÍ NOSempre es relaciona amb el mateix grup. SÍ NOS’aïlla dels companys. SÍ NODe vegades molesta als seus companys/es. SÍ NOReacciona amb agressivitat sovint. SÍ NO

AdaptacióS’ha adaptat molt bé a l’ambient escolar. SÍ NOVa adaptant-se progressivament a l’ambient escolar. SÍ NOLi ha costat adaptar-se a l’ambient escolar. SÍ NO

El/la tutor/a:

40


CURS/GRUP:CURSO/GRUPO:

41

42

ALUMNE/A TUTOR/AALUMNO/A TUTOR/A

NOM/COGNOMS: ………………………………………………………………………………………………………………..NOMBRE/APELLIDOS

TUTELA ATUTELA A

NOM/COGNOMS: …………………………………………………………………………………………………………………NOMBRE/APELLIDOS

DATA D’INICI: ............................FECHA DE INICIODATA FINAL: ...............................FECHA FINAL

FUNCIONS:FUNCIONES

1. Facilitar la integració de……………………………….. evitant que es trobe sol i aïllat so-bretot en el pati.1. Facilitar la integración de………………………………..evitando que se encuentre solo y aislado sobre todo en el patio.

2. Presentar a………………………………. a altres companys/s i professors/es.2. Presentar a………………………………. a otros compañeros/as y profesores/as.

3. Ajudar-li a comunicar-se.3. Ayudarle a comunicarse.

4. Col·laborar en l'ensenyament dels idiomes.4. Colaborar en la enseñanza de los idiomas.

5. Ajudar-lo en les seues activitats acadèmiques.5. Ayudarle en sus actividades académicas.

6. Orientar-lo sobre aspectes fonamentals de funcionament i hàbits de classe: materi-al, horaris, assignatures, canvis d’aules…6. Orientarle sobre aspectos fundamentales de funcionamiento y hábitos de clase: material, horarios, asignaturas, cambios de aulas…

7. Col·laborar amb el professor/a Tutor/a comunicant-li els problemes que detecte.7. Colaborar con el profesor/a Tutor/a comunicándole los problemas que detecte.

DIFICULTATS TROBADESDIFICULTADES ENCONTRADAS

DiaMesDiaMesDiaMesDiaMesDiaMesDiaMesDiaMesDiaMesDiaMes

ASPECTES ACONSEGUITSASPECTOS CONSEGUIDOS

DiaMesDiaMesDiaMesDiaMesDiaMesDiaMesDiaMesDiaMesDiaMes

43

Programació de Llengües dins del Suport de Llengües

NIVELLS DE COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA.CARACTERÍSTIQUES I ESTRATÈGIES DOCENTS

NIVELL D’INICIACIÓ (0, 1, 2)S'ensenya: la llengua instrumental o amb fins lingüístico-comunicatius. Aula de com-

pensatòria

La llengua per a les necessitats de comunicació bàsi-ques(nivell d’iniciació,

0,1)

CARACTERÍSTIQUES- Establiment de les primeres relacions amb la nova llengua: els sons, les grafi-

es, els ritmes, les estructures…- L’alumne tracta de comprendre els missatges i mostra una comprensió limita-

da dels “trossos” de llengua. La comprensió es veurà facilitada pels suports visu-als.

- La majoria de les seues respostes són no verbals, o consten d’una paraula o són frases simples.

- Adequació (registre i situació): ús d’un registre inadequat.- Gramàtica: Els seus continus errors impedeixen la comprensió i el diàleg.- Fluïdesa: discurs molt desconnectat que bloqueja la comunicació.- La seua pobresa lèxica li impedeix mantindre una conversació elemental.- Pronunciació: Les limitacions fonètiques li impedeixen una conversació ele-

mental.- Interacció: quasi incapacitat de comunicació en els contextos més simples.- L’alumne pot donar respostes d'este tipus: assenyalar, respondre a través de

gestos o accions, dibuixos, etc.ESTRATÈGIES DOCENTS

- Suports visuals. Escenificar alguns dels missatges.- Establir rutines. Donar ordes i instruccions clares.- Parlar lentament i clar, assenyalant objectes, escrivint paraules o fent dibui-

xos.- Seleccionar el vocabulari bàsic i sobretot els hiperònims (arbre, menjar, fer,

etc.).- Elaborar cartells col·lectius amb retalls de premsa, revistes o de publicitat.- Simplificar el vocabulari i les estructures.- Centrar-se en l’ací i l’ara, el més immediat: l’institut, l’aula, el cos, els sentits,

els aliments, les peces de roba, la casa, el carrer, els oficis, els animals, els mit-jans de transport, els mitjans de comunicació.

- Treballar amb targetes amb instruccions a base de dibuixos o paraules en di-verses llengües.

-Habilitats lingüístiques: 90% en objectius comunicatius (30% sentir; 45% par-lar; 10% reconèixer; i 5% escriure), i 10% en lectoescriptura (alfabetització).

Ús de la llengua en contextos coneguts i facilita-dors(nivell d’iniciació, 2)

CARACTERÍSTIQUES- L’alumnat comprèn millor i utilitza frases fetes d’ús habitual.- Cada vegada mostra major confiança i usa la llengua correctament en les

ocasions en què li interessa.- Adequació (registre i situació): Confusió de registres en els estadis inicials.- Gramàtica: Errors freqüents en estructures complexes i en les simples.- Fluïdesa: excessives indecisions encara amb temes quotidians.- Lèxic massa pobre i a vegades incorrecte.- Pronunciació: Excessius errors fonètics, inclús en el sistema vocàlic.- Interacció: massa dificultats en contextos quotidians. Pauses constants entre

paraules.- Ja comença a donar respostes d'este tipus: anomenar, etiquetar, donar res-

postes curtes, classificar … ESTRATÈGIES DOCENTS

- Suports visuals.- Donar ordes i instruccions clares.

44

- Distingir les idees principals i els conceptes bàsics: oferir textos adaptats.- Assegurar la comprensió de l’alumne per mitjà de preguntes o pauses.- Reforçar el treball per parelles i per grups.- Treballar l’associació auditiva (classificació d’objectes, descripció de semblan-

ces i diferències, identificació de sons, relacions lògiques, continuar un breu relat o construir frases a partir d’una o dues paraules), i la comprensió auditiva (seguir les instruccions verbals, anàlisi de paraules que comencen per…, o acaben per…, descripció verbal, etc), i la memòria auditiva (repetició de sons, breus rimes, em-barbussaments, seqüència alfabètica de números, de paraules, de frases o d’or-des).

- Repassar el vocabulari nou. Ensenyar estratègies de memorització (xarxes semàntiques, jerarquies, etc.). Prioritzar el vocabulari pròxim a l’entorn dels estudi-ants, concret i recolzat en imatges, contextualitzat.

- Treballar el vocabulari instrumental perquè puguen resoldre buits lèxics.- Treballar els continguts segons estes prioritats: continguts comunicatius, fonè-

tics, lèxics, socioculturals, alfabètics (escriptura) i gramaticals.-Habilitats lingüístiques: 90% en objectius comunicatius (25% sentir; 50% par-

lar; 5% reconèixer; i 10% escriure), i 10% en lectoescriptura (alfabetització).

NIVELL DE CONSOLIDACIÓ (3, 4)S'ensenya: la llengua instrumental o amb fins lingüísticocomunicatius. Aula de compensatòria

Ús de la llen-gua en la ma-joria de contex-tos

CARACTERÍSTIQUES- L’alumnat dubta menys a l’hora de parlar. Les seues frases són més llargues.

Participa en quasi totes les activitats acadèmiques escolars.- És capaç d’utilitzar el nou vocabulari amb objectius com tornar a contar, desco-

brir, explicar, descriure, comparar, resumir.- Adequació (registre i situació): Certs problemes esporàdics en registres molt for-

mals.- Gramàtica: domini general, però amb errors en estructures complexes i esporà-

dics en algunes simples.- Fluïdesa: Algunes indecisions davant de temes quotidians. Majors amb temes

abstractes, encara que no provoca la impaciència de l’oient.- Lèxic limitat.- Pronunciació acceptable.- Interacció: comunica adequadament en tots els contextos quotidians, amb algu-

na vacil·lació.- Llig sense ajuda i escriu amb diferents propòsits.

ESTRATÈGIES DOCENTS- Demanar a l’alumne que torne a contar el que ha llegit per a ajudar-lo a recordar-

ho.- Animar l’alumne a donar la seua opinió en l’aula, que hi participe.- Canviar periòdicament els components dels grups de treball i les seues tasques.- Procurar que els continguts apareguen integrats en temes vivencials, contextua-

litzats, que resulten interessants, atractius per a l’alumne, amb un propòsit clar, signi-ficatiu, graduat en el nivell de dificultat.

- Començar a introduir vocabulari abstracte.- Ensenyar estratègies de comprensió de la llengua acadèmica: com aclarir el que

no s’entén, xarxes conceptuals, fer resums, interpretar imatges… - Subordinar la lectoescriptura a l’aprenentatge de la llengua (procurar contextua-

litzar), partir del simple al complex, i treballar des del particular i personal cap al gene-ral.

- Presentar especial interès cap als temes transversals: com l’educació per a la convivència, la interculturalitat, la salut, la pau o la igualtat de sexes.

-Habilitats lingüístiques: 90% en objectius comunicatius (20% sentir; 55% parlar; i 15% escriure), i 10% en lectoescriptura (ortografia).

45

NIVELL SUPERIOR (5)S’ensenya: la llengua acadèmica o amb fins instructius o curriculars. Aula de referència

Ús de la llenguaacostant-se al nivell de l’alumnat natiu

CARACTERÍSTIQUES- És l’etapa més llarga en el desenvolupament de la llengua. Hi ha grans dife-

rències entre el començament i el final de la mateixa.- Utilitza cada vegada un vocabulari més ampli, correcte i eficaç. Ha d’incorpo-

rar la terminologia específica de les àrees curriculars (tecnicismes).- És capaç de llegir i d’escriure per a aprendre conceptes en profunditat mentre

continua desenvolupant la competència lingüística. - Se li exigeix un grau major de formalitat en els escrits i en parlar dels contin-

guts de les àrees curriculars.- Adequació (registre i situació): S’adequa al registre exigit.- Gramàtica: Errors ocasionals en estructures molt complexes sense afectar la

comunicació.- Discurs fluid, encara que certes inexactituds descobreixen el caràcter no natiu

del parlant.- Lèxic no excessivament extens, però sí que adequat, és capaç de parafrase-

jar.- Pronunciació molt correcta encara que descobrisca el seu origen lingüístic.- Interacció: comunica i respon adequadament en quasi tots els contextos, però

amb alguna indecisió en situacions no quotidianes.- Ja comença a produir missatges de major elaboració conceptual i lingüística:

analitzar, argumentar, discutir, predir, avaluar, justificar, demostrar… ESTRATÈGIES DOCENTS

- El professorat haurà de fer un seguiment del procés d’aprenentatge de la llen-gua en l’àmbit acadèmic. Per tant, el suport constant no haurà de desaparèixer.

- Recolzar l’autocorrecció, especialment en els textos escrits.- És important que estos estudiants lligen perquè assimilen construccions lin-

güístiques, girs, modes de dir i continuen augmentant quantitativament i qualitati -vament el lèxic (vocabulari estàndard, culte i tecnicismes de les disciplines acadè-miques).

- Presentar vocables abstractes que serveixen per a definir o explicar fenò-mens físics o situacions socials, culturals o històriques.

-Habilitats lingüístiques: 65% en objectius comunicatius (15% sentir; 30% par-lar; i 20% escriure), i 35% en lectoescriptura (ortografia, composició i puntuació).

a.1 ObjectiusPer a l'adquisició de les dues llengües de la Comunitat contemplarem uns objectius ge-

nerals i altres més específics:Objectius Generals

• Dotar l'estudiant d'una adequada competència comunicativa que li permeta relacio-nar-se amb el seu entorn social més immediat (xiquets, professors, altres adults...) i participar amb normalitat en el medi escolar.

• Facilitar la integració activa de l'estudiant en el grup de referència en el menor temps possible.

• Desenvolupar l'ús d'estratègies i esquemes de coneixement com a forma d'aconse-guir una major autonomia personal i eficàcia en l'aprenentatge.

• Posar en contacte a l'estudiant amb la realitat i la societat valenciana i espanyola, afavorint l'acostament i el contacte intercultural des d'actituds de respecte.

Objectius Específics• Comprendre la informació global i específica de missatges orals emesos per profes-

sors, companys, altres adults espanyols... utilitzant la dita informació amb fins especí-fics. Tals textos seran relatius a situacions, objectes, esdeveniments... pròxims i coneguts pels alumnes.

46

• Produir missatges orals en valencià i en castellà per a comunicar-se tant amb altres estudiants, com amb els professors i altres adults espanyols, respectant les normes de la comunicació interpersonal i adoptant una actitud de respecte cap als altres.

• Elaborar textos escrits relacionats amb els seus interessos i necessitats escolars... en els que es respecten les regles del codi escrit.

• Llegir de forma comprensiva i autònoma textos relacionats, tant amb situacions de co-municació escolar (les tasques de la classe de valencià i castellà, les de l'aula de re-ferència...) com extraescolar, extraient d'ells el sentit global o la informació específica que es requerisca.

• Reconéixer i apreciar el valor d'aprendre les dues llengües cooficials com a vehicle de comunicació cultural i social respecte cap als seus parlants i la cultura que trans-met.

• Reconéixer i utilitzar les convencions lingüístiques i no lingüístiques emprades pels parlants en les situacions més habituals d'interacció oral (salutacions, comiats, pre-sentacions...)

• Utilitzar els coneixements i experiències que es posseïxen procedents de la llengua materna, així com d'altres llengües que coneguen per a promoure un aprenentatge autònom.

• Utilitzar estratègies diverses per a compensar fallades en la comunicació.• Reconéixer els sons, ritme i entonació de les llengües cooficials i establir relacions

entre ells i la seua representació gràfica.• Utilitzar qualsevol tipus de recurs expressiu (lingüístic i no lingüístic) a fi de compren-

dre i fer-se comprendre en valencià i castellà.• Valorar l'aprenentatge en grup i el paper que exercixen en ell el professor i els com-

panys.• Reflexionar sobre el funcionament del nou sistema lingüístic com facilitador del seu

aprenentatge i com a instrument per a millorar la producció.• Apreciar la riquesa que suposa la coexistència de distintes llengües i cultures.• Desenvolupar una actitud receptiva i crítica cap a la informació procedent de la cultu-

ra espanyola, utilitzant-la per a reflexionar sobre la cultura d'origen.

a.2 ContingutsEn aconseguir el quint nivell en l'Aula de Compensatòria els estudiants han de ser

capaços de realitzar en valencià i en castellà les activitats referents als continguts, segons les quatre destreses bàsiques de la llengua (comprensió auditiva i lectora, i producció oral i escrita), i segons els nivells en què graduen el domini d'una llengua (iniciació, nivell 0, 1 i 2; consolidació, nivell 3 i 4; seguiment, nivell 5). Així mateix, els continguts educatius apareixen també classificats segons fan referència a conceptes (continguts conceptuals), habilitats o procediments (continguts procedimentals), i a actituds (continguts actitudinals). Estos tres ti-pus de continguts han d'aparèixer integrats en les unitats didàctiques i en les activitats de l'aula, però sempre amb un predomini major dels continguts procedimentals, perquè una llen-gua s'aprén sobre tot per a usar-la i no sols per a conéixer-la o per a valorar-la. Per tant, en les tasques de l'aula es materialitzaran estos continguts des d'una perspectiva funcional, sig-nificativa, progressiva i recurrent per mitjà de la realització d'activitats que reflectisquen situ-acions comunicatives pròximes als escolars.

Nivell 0, 1 i 2 (d’iniciació)Continguts conceptuals

• Saludar / acomiadar-se, presentar-se.• Expressar desconeixement.• Informar sobre xicotets problemes.• Donar i demanar informació personal.

47

• Cridar l’atenció.• Demanar permís.• Entendre i executar ordes.• Situar alguna cosa o algú en l’espai.• Preguntar per l’existència de servicis.• Expressar dolor i estats físics.• Expressar estats d’ànim.• Entendre instruccions per a arribar a un lloc.• Demanar quantitats d’aliments i begudes.• Demanar la vegada.• Preguntar en una botiga per l’existència d’un producte.• Demanar productes.• Pagar.• Acceptar / rebutjar suggeriments.• Manifestar gustos i preferències.• La casa.• La família.• La roba.• El cos humà.• L'institut, l’aula.• Ubicació i descripció d'objectes, persones i llocs.• Preguntar per una adreça i donar instruccions per a arribar a un lloc.• Preguntar i dir l'hora.• Parlar del temps.• L’alfabet, ortografia i pronunciació.• Els números cardinals i ordinals.• El gènere i el nombre de substantius i adjectius.• El present d’indicatiu.• L’infinitiu.• Els verbs haver-hi, ser i estar.• Formes interrogatives i negatives.• Demostratius i possessius.• Divisió administrativa d'Espanya en comunitats autònomes.• Províncies de la comunitat autònoma valenciana.• Algunes localitats de la província d'Alacant.• Informar sobre el grau de coneixement de jocs / esports.• Presentar a algú i reaccionar en ser presentat.• Opinar sobre una persona.• Preguntar/informar sobre la localització de llocs.• Ser usuari de transports col·lectius.• Preguntar / dir com se sent un.• Entendre preguntes i instruccions mèdiques.• Demanar cites mèdiques, demanar...• Pagar, solucionar xicotets problemes relacionats amb la compra.• Preguntar per la talla, preu, pes,...• Demanar permís per a provar-se una cosa.• Fer suggeriments.• Concertar cites.• Proposar alternatives.

48

• Expressar acord i desacord.• La ciutat, els carrers, les botigues.• El menjar i el mercat.• La felicitació de Nadal, la carta personal.

Continguts procedimentalsDestreses receptives (orals i escrites)

• Reconéixer els elements fonològics del valencià i castellà (sons, ritme, patrons en-tonatius...)

• Reconéixer la grafia, els elements sintàctics, la puntuació...• Reconéixer/discriminar elements no lingüístics (gestos, elements icònics, sorolls

ambientals...)• Reconeixement les formes gramaticals que permeten formular preguntes, afirmar,

negar, expressar possessió, gènere i nombre, quantificar, descriure, narrar, ex-pressar fets i accions en present, futures..., i del lèxic necessari per a adquirir les funcions del llenguatge.

• Identificació d'expressions destinades a satisfer necessitats de comunicació: salu-dar, identificar-se, donar i demanar informació...

• Comprensió global i específica de missatges orals procedents de distintes fonts (professor, companys, altres adults...) en situacions contextualitzades.

• Comprensió global de missatges orals cara a cara.• Identificació de sons vocàlics i consonàntics• Segmentació del discurs en grups fònics.• Identificació de patrons entonatius bàsics (enunciatiu, interrogatiu i exclamatiu).• Localització de l'accent.• Diferenciació entre accent i titla, síl·laba tònica i síl·laba àtona.• Correspondència entre lletres i grafies.

Destreses productives (orals i escrites)• Reproduir sons, pautes entonatives, grafies... • Elaboració de fitxes de vocabulari.• Maneig de diccionaris.• Ús dels recursos bibliogràfics i informàtics de l'aula de compensatòria.• Utilització de la correspondència graficofònica per a lletrejar i escriure el que lletre-

gen altres.• Reproducció contextualitzada de missatges orals i escrits, a fi de crear automatis-

mes i aconseguir una correcta pronunciació.• Interactuar en valencià i en castellà amb els altres alumnes de l'aula.• Produir missatges orals i escrits a partir de models o com a resposta a estímuls

orals /escrits.• Produir missatges orals amb intencions comunicatives diverses: necessitats bàsi-

ques de comunicació (saludar / identificar-se...) o lúdiques.• Pronunciació de sons vocàlics i consonàntics• Pronunciació de patrons entonatius bàsics (enunciatiu, interrogatiu i exclamatiu).• Entonar amb ritme adequat la cadena parlada.• Correspondència entre lletres i grafies.• Pronunciació significativa de l'accent.• Ús de majúscules i minúscules.• Elaboració de cartells i murals.

49

• Ocupació correcta de signes de puntuació bàsics: dos punts, coma, punt i seguit, punt i a part.

Continguts actitudinals• Acceptació de les llengües cooficials com a instrument de comunicació.• Reflexió sobre els propis processos d'aprenentatge.• Utilitzar estratègies d'aprenentatge que afavorisquen un aprenentatge autònom,

elaborades a partir de les que es posseïsquen en la llengua materna.• Superació del sentit del ridícul.• Superació de les limitacions personals traient el major partit dels recursos lingüís-

tics que es posseïxen.• Eliminar la por a l'error.• Promoure la participació en l'aula i la col·laboració amb els companys.• Respecte cap a les opinions dels altres.• Interès per utilitzar el valencià i el castellà en tot tipus de situacions.• Assistència i participació en classe.• Respecte al clima de treball en l’aula.• Respecte al funcionament general del centre escolar i a tots els seus membres.• Presa de consciència de la capacitat de comprendre un text oral o escrit de forma

global, sense necessitat comprendre-ho exhaustivament.• Reconeixement de l’error com una part integrant del procés d’aprenentatge de les

llengües estrangeres.• Reconeixement de la importància de la correcció en l’ús de les noves llengües.• Augmentar la confiança en un mateix.• Interès per llegir textos de forma autònoma (en valencià i en castellà).• Reconèixer el valor que suposa aprendre les dues llengües cooficials per a poder

comunicar-se amb l’entorn.

Per a treballar tots els continguts del nivell d’iniciació és necessari conèixer el vocabu-lari de les situacions comunicatives a què fan referència els continguts conceptuals, procedi-mentals i actitudinals.

Nivell 3 i 4 (consolidació)Continguts conceptuals

• Protestar.• Justificar-se.• Situar accions temporalment.• Parlar del que s'ha fet recentment.• Valorar accions passades.• Expressar dubtes sobre plans i projectes, expressar desitjos...• Referir-se a accions habituals o del moment present.• Expressar la freqüència amb què fem les coses.• Parlar del passat.• Referir-se a plans i projectes.• Els oficis.• Els animals.• L’oci.• Els vehicles.• Alguns verbs irregulars molt freqüents.• Ampliació del lèxic.

50

• Fluïdesa en l’expressió verbal.• Correcció fonètica en la pronunciació d’alguns sons.• Distinció entre les categories gramaticals (nom, adjectiu, verb, adverbi i nexes).• Pronoms personals.• Perífrasis verbals més freqüents.• El temps passat.• Adquisició progressiva del lèxic.• Ortografia: separació de síl·labes, l’accent, la síl·laba tònica i àtona,• Progressió en l’adquisició del nou vocabulari.• Cultura popular: el calendari festiu, els jocs, la gastronomia, els refranys, les can-

çons.• La diversitat lingüística.• La tipologia textual: la felicitació de Nadal, la targeta postal, el diàleg, la poesia, les

instruccions, l’anunci breu, la narració, la descripció.• Demanar permís i expressar obligació.• Demanar opinió.• Expressar probabilitat o dubte.• Descriure estats d’ànim.

Continguts procedimentalsDestreses receptives (orals i escrites)

• Identificar el tipus de discurs.• Interpretar significats recolzant-se en claus no lingüístiques.• Interpretar significats aplicant regles de formació de paraules en valencià i castellà.• Induir regles gramaticals.• Interpretar intencions i opinions dels parlants.• Identificar la intencionalitat d'un missatge oral / escrit.• Reconèixer els distints registres per a adequar els missatges a les diferents situa-

cions de comunicació.• Comprensió significativa de l'accent.• Reconeixement de la titla.• Captar el tema i les idees principals d'un text oral i escrit.• Utilitzar el diccionari.• Buscar en distintes fonts (llibres de consulta, gramàtiques...) informació sobre as-

pectes morfosintàctics per a aconseguir una major autonomia.• Estructurar una informació oral o escrita (identificar els elements que definixen la

situació de comunicació, els elements que donen cohesió al missatge...).• Reconeixement dels tractaments formals o de cortesia.• Comprendre textos orals senzills del món de la publicitat o de cançons.

Destreses productives (orals i escrites)• Transferir informacions del codi oral a l'escrit i a l’inrevés.• Presentació d'escrits amb uns mínims formals: escriure mantenint la linealitat, mar-

ges i paràgrafs.• Produir textos escrits a fi de satisfer necessitats bàsiques de comunicació (notes,

invitacions a festes...).• Produir textos escrits senzills amb una adequada estructura (presentació, desen-

volupament, conclusió) i atenent a diverses tipologies (descripció, narració...)• Reproduir fórmules de cortesia.• Respondre oralment davant de missatges orals.

51

• Respondre a missatges orals de forma no lingüística (seguir instruccions...).• Lectura de breus poesies, diàlegs teatrals, cançons…• Planificar el que es va a escriure / dir.• Desenvolupar estratègies de compensació per a superar les fallades que es pu-

guen produir en la comunicació oral:o Lingüístiques (demanar ajuda, ocupació de sinònims, paràfrasi, ús de

calcs de la llengua materna, invenció de paraules en la llengua que s’està aprenent, simplificar el discurs quedant-se amb les paraules/conceptes clau i obviant l'accessori...).

o No lingüístiques: mímica, gestos, dibuixos...

Continguts actitudinals• Interés per usar el que aprén prèviament, de forma creativa.• Apreciar la capacitat per a comunicar-se en una llengua diferent de la materna.• Valoració de l'enriquiment que suposa el contacte amb joves i adults espanyols.• Valoració de la realitat plurilingüe.• Valoració dels comportaments sociolingüístics que faciliten les relacions de convi-

vència.• Valoració i interés per les festes i costums del nou país.• Assistència i participació en classe.• Col·laboració en activitats de grup.• Importància de l'ortografia en l'escriptura.• Curiositat, respecte i valoració crítica cap a les formes de vida espanyoles.• Respecte i valoració crítica cap a les formes de vida i cultura d'origen.• Col·laboració en activitats de grup.• Valoració positiva del plurilingüisme.• Respecte al clima de treball en l'aula.

Nivell 5 (seguiment)Quan a juí del docent l'estudiant de compensatòria arriba a este nivell, i per tant, té in-

corporats significativament els continguts dels nivells precedents, és quan arriba el moment d'abandonar l'aula de compensatòria i assistix a tot el currículum de l'aula ordinària però amb el reforç necessari com qualsevol altre estudiant de secundària. Arribada esta situació vol dir que l'alumne domina la llengua instrumental (valencià i castellà). Si no aconseguix el nivell desitjable en una d'ambdós llengües romandrà en l'aula de compensatòria però només per a la llengua que encara no domina.

a.3 Criteris metodològicsLa metodologia en l'aula de compensatòria es basa principalment a entendre el treball

diari d'este programa com a espai de comunicació. A més, a aquest alumnat se l’ha de moti-var per aprendre les dues llengües cooficials del seu nou país, per la qual cosa l'entorn esco-lar i social ajuda a l'aprenentatge de les noves llengües (immersió lingüística).

Des de la nostra perspectiva predominantment instrumental de la llengua es deriva l'enfocament comunicatiu i funcional realitzat en l'aula. És a dir, activitats i tasques (individu-als i en xicotets grups) on els estudiants hagen d'usar el nou vocabulari i les construccions gramaticals bàsiques per a abordar el vocabulari segons diversos camps semàntics i associ-atius (el carrer, l'institut, la família, el menjar, etc.). D'esta manera, a partir de distints estí -muls orals i escrits, i segons diversos suports (fotografies, cartells, lectures, cançons, textos publicitaris, materials impresos, etc.), els alumnes de l'aula de compensatòria van compre-nent i produint missatges orals i escrits amb una dificultat progressiva.

52

Un altre principi metodològic és el tractament d'integració i de recurrència (enfocament globalitzador o holístic) que s'ensenya i s'aprenen les llengües de la Comunitat Valenciana. Tots els suports, totes les circumstància escolars i extraescolars poden ser motiu de progres-sió lingüística si les nostres ensenyances resulten pròximes al món, a les circumstàncies i a les necessitats d'estos estudiants. Este plantejament suposa plantejar les activitats de l'aula de manera paidocèntrica, buscant sempre la interacció en totes les direccions (docent-dis-cent, discent-docent, discent-discent), i amb temes i motius que responguen als interessos dels escolars. És a dir, s'ha de procurar que gran part del que fem ací els resulte significatiu, perceben que els servisca per a alguna cosa, que les mostres lingüístiques ací presentades per ells, pel docent o pels materials emprats les troben també fora de l'aula. A més, la reite-ració del vocabulari i de les construccions incorporades garantirà la progressió lingüística-co-municativa d'estos estudiants. Per tant, en tot moment busquem una ensenyança activa, on l'alumnat es faça protagonista del seu propi procés d'aprenentatge. Amb l'elaboració i segui-ment d'una llibreta amb el vocabulari que van aprenent dia a dia, el professorat de Suport de Llengües i/o PASE porta un control del treball i de l'interés d'estos estudiants. A més, cada alumne disposa en classe d'un arxivador on va incorporant el treball de l'aula.

Encara que hi ha distints estils i formes de plantejar una sessió, i sabent que no hi ha dos grups iguals, i que inclús per a un mateix grup és distint el plantejament a primeres hores de l'horari escolar que a últimes hores, hem volgut explicitar un poc com seria una sessió es-tàndard segons la metodologia que propugnem.

En línies generals observem quatre moments o fases: precalfament, presentació del llenguatge, pràctica controlada i pràctica lliure.

1a) PrecalfamentVe bé fer una ronda oral sobre el cap de setmana, algun esdeveniment general de l'es-

cola, de les festes locals o un altre tipus de festa que vinga al cas. L'important és introduir un input inicial que els porte a “soltar-se”. Valen també algun tipus de joc (paraules encadena-des, veig veig.., el penjat, ha vingut un vaixell carregat de…, troba les diferències, etc.). Esta fase inicial vindria a durar entre cinc i deu minuts.

2a) Input / contingut: presentació del llenguatge Presentem la mostra de la llengua (oral i/o escrita). Millor si està contextualitzada. For-

mes de presentació de l'input:• Audicions o lectura de diàlegs o textos.• Preguntes i respostes amb els escolars (“Què t'has desdejunat este matí?: presen-

tació o reforç del pretèrit perfet compost).• Comentaris d'imatges.• Reàlies (documents autèntics): fullets publicitaris, premsa, cartellera cinematogràfi-

ca, recepta de cuina, etc.Una vegada presentada la mostra de llengua:

• Intentar sostraure la forma gramatical (descobriment guiat).• Escriure-la en la pissarra i que ells l'escriguen en els seus quaderns. Explicació

molt breu i clara, de manera que restringim el metallenguatge al mínim. És impor-tant relacionar el nou coneixement amb els ja apresos (lèxic, gramàtica, pragmàti-ca, interacció oral, cultura, sociolingüística).

• Realitzar alguna pregunta de concepte per a assegurar que s'ha comprés.Hem de tindre en compte també que no basta amb allò que s'ha fet fins ara, perquè no

és el mateix una forma presentada que una forma adquirida: la internalització d'una forma o aspecte lingüístic és un procés cognitiu complex que no es desencadena després de la mera presentació d'un input (per això són necessàries les altres dues fases de pràctica més la rei-teració o retrobament en sessions posteriors: l'ampliació del coneixement seguix un procés progressiu i holístic).

3a) Pràctica controlada53

A continuació, les instruccions sobre les activitats que han de realitzar han de ser con-cises i clares, transmeses per mitjà de demostracions (exemples) més que per mitjà d'expli-cacions. Alguns exemples de pràctica controlada:

• Repeticions, entre tota la classe o per parelles (“este matí he anat a…; on has es-tat este matí?”).

• Exercicis de transformació (“no ho compre hui, ho compraré demà”).• Informació “gap” (buits d'informació, per al que han d'omplir una fitxa parlant amb

el company).• Qüestionaris.• Dictats amb text o amb lèxic ja presentat. Dictats per parella on cada un dels dos

membres posseeix i dicta a l'altre la seua meitat, de manera que en ajuntar els dos dictats completem cada una de les línies del text.

En esta fase de pràctica controlada (entre vint i trenta minuts) convé corregir immedia-tament, perquè en estos moments s'està registrant la forma lingüística nova.

4a) Pràctica lliure És la fase de transferència a la pràctica d'allò que s'ha presentat en classe a través

d'una comunicació genuïna o autèntica. Exemples de pràctica lliure:• Per a treballar la funció lingüística de “aconsellar” podem organitzar una activitat

de simulació on un alumne exposa un problema (real o imaginari) i tots li aconse-llen.

• Jocs de personatges o dramatitzar situacions comunicatives com la precedent.• Narrar experiències, viatges, records, desitjos, projectes, frustracions…• Resolució de conflictes, per exemple: organitzarem una festa i sorgix un problema.

Entre tots es busquen solucions.En este moment és útil el treball per grups, perquè multiplica les possibilitats d'interac-

ció oral i fomenta les relacions de cooperació, especialment important per a la integració dels estudiants. La intervenció del docent s'ha de reduir al mínim, ja que cal deixar interactuar als alumnes amb fluïdesa. Corregir-los a meitat d'intervenció és inútil i fins a contraproduent per-què en este moment no estan interioritzant la mostra de la llengua. En tot cas, poden anar-se'n anotant els errors més rellevants (no simples equivocacions) i comentar-se al final de la pràctica. Per a evitar susceptibilitats (especialment en xics majors i adults) pot dir-se una cosa així com: “he sentit per ací tal cosa, però ha de dir-se…”, i s'explica l'error. Però insistim a seleccionar molt bé el que anem a corregir, perquè corregir massa coses resulta improduc-tiu i desmotivador.

Esta última fase comprén el final de la sessió si incloem dins d'ella l'avaluació o valora-ció del procés i comprovació del resultat; és a dir, els deu o quinze minuts finals. Sempre és millor que els escolars es queden amb ganes de més (algú a qui no li ha donat temps partici-par i exposar, per exemple, el seu record sobre una cosa), que el seu contrari. A més, en la següent sessió ja tenim traçat el “fil conductor” amb els següents temes i aprenentatges.

Així mateix, reiterem la conveniència d'integrar les quatre destreses en cada classe ja que en la vida es presenten integrades. No és bo planificar una classe en què només treba-llem la lectura, l'escriptura, etc. Normalment, la fase de presentació de l'input és un bon mo-ment per a treballar les habilitats receptives (comprensió oral i lectora) i les fases de pràctica les destreses expressives (escriure i parlar).

a.4 MaterialsAmb el terme “materials” designem tots aquells recursos que emprem per a ensenyan-

ça de la llengua meta, ja siguen en suport imprés, sonor, visual o informàtic. Estos instru-ments constituïxen la materialització, el procediment o mètode presentats en l'aula per a re-flectir la naturalesa del llenguatge i del propi procés d'ensenyança i aprenentatge de la llen-gua. Ells són la concreció de la nostra manera d'entendre la intervenció docent.

54

Els llibres de text són els materials més socorreguts per part dels docents, perquè plantegen l'aprenentatge integral de la llengua i la cultura. Es presenten en unitats didàcti-ques, agrupades per mòduls o apartats que responen a criteris temàtics i funcionals. Perquè la seqüenciació forme un tot coherent ha de contindre:

Mostres de la llengua (oral i escrita) reals, adaptats o creats específicament per a un propòsit. La tipologia textual ha d'incloure diàlegs, narracions, mostres publici-tàries, descriptives, etc. És a dir, varietat, reflectint així gran part de les pràctiques discursives necessàries per a la interacció social dels subjectes.

Conceptualitzacions . Informacions, explicacions o esquemes aclaridors, ja siga d'una manera inductiva o deductiva. Les dites conceptualitzacions poden re-ferir-se a continguts gramaticals, funcionals, lèxics, fonicofonològics, ortogràfics, culturals, estratègics o pragmàtic discursiu.

Activitats . Propostes orientades a la posada en pràctica dels continguts sobre les destreses lingüístiques: expressió oral, comprensió auditiva, escriptura i compren-sió lectora.

Si triarem com a material principal o prioritari el llibre de text hem de considerar alguns criteris objectius i no deixar-nos portar subjectivament només per la presentació, il·lustra-cions o nombre de pàgines.

Criteris per a l'avaluació i elecció de materials en Compensatòria1. Objectius explícitament descrits en la introducció i implementats en el material.2. Enfocament educatiu i social acceptable.3. Diagramació clara i atractiva. Lletra llegible.4. Disponibilitat del material audiovisual.5. Temes i activitats interessants.6. Temes i activitats variats, que satisfaguen estils diferents d'aprenentat-ge, diferents interessos, etc.7. Instruccions clares.8. Elenc de continguts sobre els quals habitualment es facen revisions.9. Continguts organitzats i graduats.10. Revisions periòdiques i seccions de proves i autoavaluació.11. Molt de llenguatge autèntic, mostres reals de la llengua meta.12. Bones explicacions i pràctiques de pronunciació.13. Bones explicacions i pràctiques de vocabulari.14. Bones presentacions i pràctiques gramaticals.15. Pràctica de la fluïdesa en les quatre destreses.16. Estimulació a l'alumne per a desenvolupar les seues pròpies estratè-gies d'aprenentatge, a fi de transformar-ho en un estudiant independent.17. Material fàcil d'aconseguir.18. Ser una guia adequada per al docent, sense que supose una excessi-va càrrega la preparació de la classe.

A més del llibre de text, hem de parlar d'altres materials cada vegada més socorreguts, per la qual cosa tractarem en primer lloc de les noves tecnologies i la informàtica (disquets i CD Rom), així com de l'autopista de la informació: Internet, perquè oferix un important cabal de recursos que poden i han de ser aprofitats si disposem en l'aula dels mitjans necessaris. En segon lloc abordarem una cosa molt heterogènia com són els materials autèntics o reà-lies perquè aporten varietat i interés perquè:

• Són una font d'informació i de coneixement.• Són un mètode de comunicació i d'expressió.

55

• Són ferramentes atractives i lúdiques, amb un suport distint per a l'aprenentatge.Per tant, les reàlies és tot allò portat del “carrer” (l'extraescolar) a l'aula. Ho poden

aportar tant el docent com els discents. Tenen l'avantatge d'acostar i actualitzar la realitat, trenca amb la monotonia i arreplega una mostra viva de la llengua oral i escrita. No obstant, del material d'este tipus més adequat exigix major dedicació en el professorat per a seleccio-nar, preparar i programar la intervenció pedagògica. Fullets publicitaris, premsa, revistes, cançons, gravacions en vídeo, àudio, fotografies, gravacions de TV, objectes, pel·lícules, im-presos oficials, guies turístiques, etc. Altres avantatges de les reàlies són les següents: po-den afavorir l'aprenentatge intercultural i inductiu, solen ser motivadors, mostren la varietat de registres idiomàtics (varietats diatòpics, diafàsics i diastràtics), i poden incidir més en l'ela-boració d'activitats comunicatives al mostrar la llengua de manera més integral.

Finalment, els materials didàctics estan elaborats o hem d'elaborar amb ells les corres-ponents activitats. Però en molts casos hem d'adaptar-los a la realitat concreta del nostre alumnat. Per als escolars de compensatòria hem d'adaptar els materials tenint en compte:

• Evitar temes allunyats de la seua realitat.• Evitar activitats que proposen claus culturals desconegudes o alienes.• Procurar que els enunciats siguen clars i precisos.• Afavorir les funcions comunicatives.• Tindre en compte les tècniques d'aprenentatge.

Activitats socioculturals.Planificar per blocs temàtics, Per exemple:

• Família: jerarquia, relacions entre els seus membres, repartiment de papers, etc.• Escola: dependències, horaris, normes de funcionament, etc.• Vivenda: nombre d'habitacions, mobles, utensilis, etc.• Menjars: horaris, ingredients, modals, costums, plats típics, etc.• Comerços: tipus de botigues, horaris, formes de pagament, etc.• Temps lliure: festes, llocs d'entreteniment, esports, etc.• Relacions socials: salutacions, comiats, invitacions, etc.

A més, quan adaptem els materials serà necessari considerar el treball de les quatre destreses Per la nostra part, en l'adaptació, recorrerem i integrarem moltes d'estes propos-tes, per exemple:

I) Comprensió oralNo és una destresa passiva, perquè l'escolta activa suposa estar processant,

reconstruint, anticipant. Sentim involuntàriament, però escoltem conscientment, amb una finalitat. En l'aula l'audició ha de tindre com a objectiu una tasca (completar buits, relacionar, subratllar, identificar personatges, etc.). El text de la comprensió oral ha de ser treballat en tres etapes: abans de l'audició, durant i després. Activitats com la dis-criminació de sons, discriminació de paraules, entrevistes, cançons, identificar, relaci-onar, etc. són només una xicoteta mostra de les moltes possibilitats. Habitualment buscarem temes que els interessen als escolars. Han d'escoltar distintes veus, ac-cents, ritmes…, la ràdio i la televisió són una bona font documental. És important que les tasques de comprensió oral tinguen una finalitat concreta (per això no cal que els alumnes entenguen totes les paraules, sinó que es fixen només en una informació determinada), com per exemple:

• Triar una imatge o fer un dibuix o mapa a partir de la descripció.• Continuar una conversació.• Obtindre dades per a completar els espais en blanc.• Escoltar una cançó i omplir els buits en blanc de la lletra.• Omplir un test d'opció múltiple sobre el text llegit.

56

• Ordenar una seqüència d'imatges relacionades amb la història que s'està escol-tant.

II) Expressió oralCaldria distingir en primer lloc quant a producció formal (típica de la pràctica

controlada), i la producció comunicativa (típica de la pràctica lliure). Exemples d'una i una altra són els següents:

a) Producció formal:• Reproducció de fonemes, paraules o frases.• Traballengües.• Memorització de cançons, versos, acudits, endevinalles…• “Drills” de transformació: “M'agrada molt...(la fruita). Perquè a mi no m'agrada

gens. M'agraden molt… (els gelats).b) Producció més comunicatives (han de ser més significatives i obertes).

• Repartir a quatre alumnes quatre imatges diferents. El cinqué alumne té una cò-pia d'una d'elles i ha de fer preguntes als altres fins a endevinar qui té un dibuix igual al seu.

• Jugar a endevinar un personatge famós.• Simulacions o jocs de personatges. Per exemple, per parelles, un alumne és el

geni d'una llàntia meravellosa i atorga tres desitjos a l'altre alumne.

Hem de recordar que la comunicació té una finalitat. Es comunica per raons de contingut, no de forma. És una necessitat individual i social. Intervenen elements ex-tralingüístics, els parlants han de negociar i col·laborar en l'elaboració de conversaci-ons. Per a això hem de platejar activitats funcionals com identificar imatges, ubicaci-ons, descobrir la informació que falta, descriure objectes i persones, seguir instrucci-ons, etc.

III) Comprensió lectoraEn primer lloc, cal recordar que en la vida real sempre es llig una cosa per a

una cosa, amb una finalitat. En una classe de llengua L2 (no materna per a l’alumne) hauria de practicar-se la lectura intensiva (lectura atenta per a buscar una dada), ràpi-da o superficial (saber “de què va el text”) i extensiva (llegir tot el text perquè ens interessa). També caldria practicar la lectura en veu alta i la silenciosa i individual. Per als immigrants no alfabetitzats que ignoren certa llengua, caldria ensenyar-los aquesta de forma oral, sempre prèviament a l'alfabetització, ja que el procés de lecto-escriptura desvinculat d'un significat no té sentit. El paper del docent en estos casos és proporcionar mostres d'input significatives i graduades en funció de les necessitats comunicatives. Per tant, l'alfabetització només serà objectiu sistemàtic quan es dispo-se d'un mínim nivell de comunicació oral

Quant a les activitats que ens podem plantejar destaquem les de llegir i identifi-car paraules, relacionar paraules i significat, identificar per camps semàntics o associ-atius, informació incompleta, activitats de predicció o d'anticipació, etc. També podem plantejar que deduïsquen el significat de paraules desconegudes, reorganitzar un xi-cotet text, omplir buits, preguntes de lèxic, posar nom a objectes, etc.

IV) Expressió escritaAcí l'important és el context escolar. Per això, com hem comentat abans tin-

drem present si hi ha alumnes no alfabetitzats, o de procedència xinesa o àrab, per a així treballar problemes específics com la lateralitat-direccionalitat, la grafia, la dife-rència entre lletres majúscules i minúscules, etc. Exemples d'activitats de producció escrita:

57

• Activitats dirigides i controlades, com copiar (útil per a treballar la grafia), copiar i ordenar les paraules d'una cançó o diàleg, substituir paraules d'una frase d'una altra, seguir un model per a aconseguir un text nou (un anunci per paraules, per exemple), completar textos amb buits, etc.

• Activitats lliures, com crear un xicotet conte, una descripció, un mural, etc.

Així, les possibilitats són moltes, des d'escriure de si mateix, escriure els mem-bres de la família, la adreça, número de telèfon, ordenar frases adequadament, es-criure missatges, agafar un encàrrec per telèfon, etc.

a.5 AvaluacióAmb l'avaluació arribem a l'últim estadi de la programació en l'aula. Des de la perspec-

tiva comunicativa primarem les actuacions i habilitats lingüístiques que facen possible la interacció comunicativa en l'aula d'idiomes. Per això, considerar exclusivament els criteris de correcció / incorrecció (a través d'ítems estructurats o sistemàtics normatius, de caràcter poc pragmàtics) es considera insuficient i inadequat. Per això, des d'esta perspectiva comunicati-va, el més coherent és l'avaluació formativa, centrada més en l'ajuda, la millora i progressió, en contraposició amb l'avaluació sumativa, centrada a jutjar, controlar i classificar. Esta ava-luació formativa:

• Sorgix quan el docent s'implica reflexiva i conscientment, es qüestiona l'efectivitat de l'acció pedagògica i busca alternatives. Les seues observacions analítiques i qualitatives s'integren ja en el propi procés d'avaluació.

• Busca la reflexió, l'ajuda i el procés, perquè el docent necessita conéixer les reper-cussions de les seues actuacions i arreplegar la retroalimentació que li permeta millorar les propostes.

• Es fixa en la valoració global dels components gramaticals fins als factors progra-màtics que regulen la comunicació oral i escrita.

• Se centra en la competència lingüística i comunicativa. Fet que només podrà apre-ciar-se a partir de la posada en pràctica (actuació) de les habilitats comunicatives.

• S’adequa millor a la concepció integradora i holística. Pel que haurem de tindre present que el desenvolupament dels sabers lingüístics i pragmaticocomunicatius no sols depén de l'activitat d'aula, màximament quan ens trobem en una situació d’immersió lingüística.

Vista des d'esta òptica l'avaluació, l'objectiu de primer orde serà el referencial i el d'ori-entar al docent i als discents del procés educatiu. Per això, l’avaluació no es reduïx a la pro-va o “examen”, perquè esta és una tècnica més però no l'única ni la més adequada per als primers nivells de les L2. Per tant, si el que volem és valorar el nivell comunicatiu dels estudi-ants de compensatòria, necessitarem una àmplia gamma d'indicadors que s’adapten a les distintes situacions i intencions comunicatives en què es puga utilitzar la llengua meta. És a dir, haurem d’elaborar proves comunicatives en les que tinguem present la interacció, la im-previsibilitat i el context de comunicació.

Finalment, per a valorar este tipus de proves comunicatives hem de disposar d’algun ti-pus d'escala en què poder anar pautant el treball dels escolars de compensatòria. Esta qua-drícula pot ser un exemple:

LÈXIC PRONUNCIACIÓ I ACCENT4. Lèxic no excessivament extens, però sí que adequat, és capaç de parafrase-jar.3. Lèxic limitat.

4. Pronunciació molt correcta. Encara que descobrisca el seu origen lingüístic.3. Pronunciació acceptable.2. Excessius errors fonètics, inclús en el sis-

58

2. Lèxic massa pobre i a vegades incor-recte.1. La seua pobresa lèxica impedix man-tindre una conversació elemental.

tema vocàlic.1. Les limitacions fonètiques del candidat im-pedixen una conversació elemental

GRAMÀTICA ADEQUACIÓ: REGISTRE I SITUACIÓ4. Errors ocasionals en estructures molt complexes sense afectar la comu-nicació.3. Domini general de la gramàtica. Er-rors freqüents en estructures comple-xes i esporàdics en algunes simples.2. Errors freqüents en estructures com-plexes i molt freqüents en les més sim-ples. 1. Els seus continus errors impedixen la comprensió i el manteniment d'un dià-leg mínim.

4. S'adequa al registre exigit.3. Certs problemes esporàdics en registres molt formals.2. Confusió de registres en els estadis inici-als.1. Ús d'un registre incoherent i una descripció lingüísticament molt pobre.

FLUÏDESA INTERACCIÓ4. Discurs fluid, encara que certes ine-xactituds descobrixen el caràcter no na-tiu del parlant.3. Algunes indecisions davant de temes quotidians. Majors amb temes abstrac-tes, encara que no provoca la impacièn-cia de l'oient.2. Excessives indecisions inclús amb temes quotidians.1. Discurs molt desconnectat que blo-queja la comunicació.

4. Comunica i respon adequadament en qua-si tots els contextos. Algunes indecisions en situacions no quotidianes.3. Comunica adequadament en tots els con-textos quotidians, amb alguna vacil·lació.2. Massa dificultats en contextos quotidians. Pauses constants entre paraules.1. Incapacitat de comunicar en els contextos més simples.

Finalment, com la resta dels alumnes del centre, l'alumnat de compensatòria és avalu-at trimestralment, però primant sobretot el treball, l'esforç, l'assistència i l'actitud. D'esta ma-nera, valorarem més els procediments i actituds de llengua instrumental (l'ús i comprensió del valencià i del castellà) que no els coneixements sobre la llengua (sabers conceptuals).

a.6 Tractament dels temes transversalsLa interculturalitat dels subjectes de l'aula de compensatòria és un estímul i una gran

oportunitat per a tractar els temes transversals en este programa. El respecte a la varietat cultural i ètnica, el multilingüisme, la promoció del diàleg com a instrument de no sols de co-municació sinó com trobada de persones i d'idees són alguns dels temes que de manera di-recta i indirecta estan presentes en la nostra aula. A més, amb les eixides o excursions pro-gramades per als tres trimestres abordem també l'interés i l'intercanvi de coneixements nos-tres amb què ells porten. Les Jornades Culturals i altres activitats extraescolars també supo-sen una bona ocasió no sols per a parlar de temes transversals (interculturalitat, convivència, pau, respecte al medi ambient, interés per la cultura, història i etnografia, etc.), sinó sobretot per a viure per mitjà d'activitats on els escolars s'impliquen més, i on tenen ocasió de realit-zar intercanvis comunicatius amb altres parlants.

Des d'este plantejament on la interculturalitat és un valor per a promoure i respectar hem de considerar algunes idees o intencions:

• Estar informat de la realitat sociocultural dels escolars i intentar ampliar o actualit-zar eixa informació.

• Propiciar activitats que moguen als alumnes a exposar idees, reflexions, dubtes.

59

• Afavorir la localització, interpretació i valoració de les connotacions i estereotips socials i culturals implícits en el comportament i en el llenguatge. No cal fugir dels clixés, sinó convertir-los en ferramentes de treball al servici de la interculturalitat.

• Tractar que els escolars arriben a les seues pròpies conclusions. Ells han de des-cobrir, caminar i explorar este camí; nosaltres li orientarem, però no els dirigirem o portarem de la mà.

• Controlar les representacions mentals i els valors de la cultura d'origen i la de la cultura meta, perquè del contrast ha de suposar enriquiment i no rebuig.

• Afavorir l'autodescobriment per mitjà de l'ocupació d'estratègies comunicatives.

En este sentit, la interculturalitat és un tema transversal que quotidianament estarà en la nostra aula, però també hem de considerar entre altres els motius següents:

• L'impuls de les relacions entre iguals gràcies al coneixement dels diversos països de procedència.

• El foment de l'ajuda mútua per a l'aprenentatge del valencià i del castellà.• El treball cooperatiu en l'aula.• El respecte entre els estudiants sense distinció de raça, sexe, classe social o pro-

cedència geogràfica.• Fer present que totes les persones, per damunt de les diferències, poden formar

part d'una societat i d'una cultura diferent de procedència.

60

BUTLLETÍ D’AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB DESCONEIXEMENT DE LES LLENGÜES OFICIALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA1/

BOLETÍN DE EVALUACIÓN DE ALUMNADO CON DESCONOCIMIENTO DE LAS LEN-GUAS OFICIALES DE LA COMUNIDAD VALENCIANA

NOM I COGNOM(S) / NOMBRE Y APELLIDO(S):

TUTOR/A: GRUP / GRUPO:

AVALUACIÓ / EVALUACIÓN: DATA / FECHA:

APRENENTATGE LLENGÜES / APRENDIZAJE LENGUASAULA DE COMPENSATÒRIA

Cal que millore (2) / Acceptable (5) / Satisfactori (7) / Molt satisfactori (9)Debe mejorar (2) / Aceptable (5) / Satisfactorio (7) / Muy satisfactorio (9)

VA

LE

NC

IÀ/

VA

LE

NC

IAN

O CA

ST

EL

LÀ

/C

AS

TE

LL

AN

O

COMPRENSIO ORAL/COMPRENSIÓN ORAL- Interpreta el llenguatge no verbal segons el context./Interpreta el lenguaje no verbal según el contexto.- Identifica les paraules clau d’un missatge./Identifica las palabras clave de un mensaje.- Entén ordres i frases senzilles./Entiende órdenes y frases sencillas.- Entén tot tipus de missatges orals./Entiende todo tipo de mensajes orales.EXPRESSIÓ ORAL/EXPRESIÓN ORAL- Reprodueix estructures bàsiques./Reproduce estructuras básicas.- Produeix missatges breus i comprensibles./Produce mensajes breves y comprensibles.- Llegeix un text expressivament./Lee un texto expresivamente.- Expressa missatges amb correcció./Expresa mensajes con corrección.COMPRENSIÓ ESCRITA/COMPRENSIÓN ESCRITA- Identifica les grafies amb el seu valor sonor./Identifica las grafías con su valor sonoro.- Reconeix frases curtes i n’extreu el significat./Reconoce frases cortas y extrae el significado.- Comprèn els textos treballats a l’aula./Comprende los textos trabajados en el aula.- Comprèn textos senzills autònomament./Comprende textos sencillos autónomamente.EXPRESSIÓ ESCRITA/EXPRESIÓN ESCRITA- Codifica les grafies per formar paraules./Codifica las grafías para formar palabras.- Construeix frases simples./Construye frases simples.- Produeix textos molt senzills./Produce textos muy sencillos.- Utilitza les normes ortogràfiques bàsiques./Utiliza las normas ortográficas básicas.

Sessions setmanals rebudes/Sesiones semanales recibidas: VLL _____ / CLL _____

OBSERVACIONS/OBSERVACIONES:

1En aplicació de la instrucció quinta afegida a la Resolució de 26 de febrer del 2003 per la Resolució de 28 de juliol del 2005, l’alumnat estranger podria no ser avaluat per desconeixement de les llengües oficials fins juny. Aquest butlletí acompanya l’ordi -nari de notes per mostrar el seu progrés en les diferents matèries./

En aplicación de la instrucción quinta añadida a la Resolución de 26 de febrero del 2003 por la Resolución de 28 de julio del 2005, el alumno extranjero podría no ser evaluado por desconocimiento de las lenguas oficiales hasta junio. Este boletín de evaluación acompaña al ordinario de notas para mostrar su progreso en las diferentes materias.

61

Alumne/a:_________________________________________________________________________________

AULA ORDINÀRIA I AULA DE COMPENSATORIAEs marquen aquells aspectes que cal que millore amb una X, de manera que com més blanc estiga el quadre millor va l’alumneSe marcan aquellos aspectos que debe mejorar con una X, de modo que cuanto más blanco esté el cuadro mejor va el alumno.

HÀBITS I ACTITUDS/HÁBITOS Y ACTITUDES

A.C

.

VL

L

CL

L

AN

/ F

R

MA

T

CS

G

CN

/ B

G

FQ

/ F

R2

TE

C /

AT

EP

V

MU

S

EP

C/E

EC

EF

OP

T /

INF

RE

L/A

E

1. Assistència, puntualitat i compliment d'horaris. / Asistencia, puntualidad y cumplimiento de horarios.

2. Integració i adaptació / Integración y adaptación.

3. Acceptació de les llengües i la cultura d'acollida. / Aceptación de las lenguas y la cultura de acogida.

4. Disposició cap a l'aprenentatge i intercanvi lingüístic. / Disposición hacia el aprendizaje y el intercambio lingüístico.

5. Respecte de les normes de convivència. / Respeto de las normas de convivencia.

6. Responsabilitat i autonomia. /Responsabilidad y autonomía.

CONCEPTES I PROCEDIMENTS/CONCEPTOS Y PROCEDIMIENTOS

7. Valoració del diccionari personal (vocabulari específic de les àrees/matèries) / Valoración del diccionario personal (vocabulario específico de las áreas/materias.

8. Acompliment del treball diari en l’aula / Cumplimiento de trabajo diario en el aula.

9. Acompliment de les tasques assignades per a casa / Cumplimiento de las tareas asignadas para casa.

10. Grau d’assimilació dels continguts del currículum adaptat / Grado de asimilación de los contenidos del currículo adaptado.

Sessions setmanals cedides a l’Aula de Compensatòria /Sesiones semanales cedidas al Aula de Compensatoria


62

BUTLLETÍ D’AVALUACIÓ D’ALUMNAT AMB DESCONEIXEMENT DE LES LLENGÜES OFICI-ALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA2/

BOLETÍN DE EVALUACIÓN DE ALUMNADO CON DESCONOCIMIENTO DE LAS LENGUAS OFICIALES DE LA COMUNIDAD VALENCIANA

NOM I COGNOM(S) / NOMBRE Y APELLIDO(S):

TUTOR/A: GRUP / GRUPO:

AVALUACIÓ / EVALUACIÓN: DATA / FECHA:

APRENENTATGE LLENGÜES / APRENDIZAJE LENGUASAULA PASE

Cal que millore (2) / Acceptable (5) / Satisfactori (7) / Molt satisfactori (9)Debe mejorar (2) / Aceptable (5) / Satisfactorio (7) / Muy satisfactorio (9)

VA

LE

NC

IÀ/

VA

LE

NC

IAN

O

CA

ST

EL

LÀ

/C

AS

TE

LL

AN

O

COMPRENSIO ORAL/COMPRENSIÓN ORAL- Interpreta el llenguatge no verbal segons el context./Interpreta el lenguaje no verbal según el contexto.- Identifica les paraules clau d’un missatge./Identifica las palabras clave de un mensaje.- Entén ordres i frases senzilles./Entiende órdenes y frases sencillas.- Entén tot tipus de missatges orals./Entiende todo tipo de mensajes orales.EXPRESSIÓ ORAL/EXPRESIÓN ORAL- Reprodueix estructures bàsiques./Reproduce estructuras básicas.- Produeix missatges breus i comprensibles./Produce mensajes breves y comprensibles.- Llegeix un text expressivament./Lee un texto expresivamente.- Expressa missatges amb correcció./Expresa mensajes con corrección.COMPRENSIÓ ESCRITA/COMPRENSIÓN ESCRITA- Identifica les grafies amb el seu valor sonor./Identifica las grafías con su valor sonoro.- Reconeix frases curtes i n’extreu el significat./Reconoce frases cortas y extrae el significado.- Comprèn els textos treballats a l’aula./Comprende los textos trabajados en el aula.- Comprèn textos senzills autònomament./Comprende textos sencillos autónomamente.EXPRESSIÓ ESCRITA/EXPRESIÓN ESCRITA- Codifica les grafies per formar paraules./Codifica las grafías para formar palabras.- Construeix frases simples./Construye frases simples.- Produeix textos molt senzills./Produce textos muy sencillos.- Utilitza les normes ortogràfiques bàsiques./Utiliza las normas ortográficas básicas.

Sessions setmanals rebudes/Sesiones semanales recibidas: ALC (VLL) _____ / ALS (CLL) _____


2En aplicació de la instrucció quinta afegida a la Resolució de 26 de febrer del 2003 per la Resolució de 28 de juliol del 2005, l’alumnat estranger podria no ser avaluat per desconeixement de les llengües oficials fins juny. Aquest butlletí acompanya l’ordinari de notes per mostrar el seu progrés en les diferents matèries./

En aplicación de la instrucción quinta añadida a la Resolución de 26 de febrero del 2003 por la Resolución de 28 de julio del 2005, el alumno extranjero podría no ser evaluado por desconocimiento de las lenguas oficiales hasta junio. Este boletín de evaluación acompaña al ordinario de notas para mostrar su progreso en las diferentes materias.

63

Alumne/a:_________________________________________________________________________________

AULA ORDINÀRIA I AULA PASEEs marquen aquells aspectes que cal que millore amb una X, de manera que com més blanc estiga el quadre millor va l’alumneSe marcan aquellos aspectos que debe mejorar con una X, de modo que cuanto más blanco esté el cuadro mejor va el alumno.

PA

SE

Aula Ordinària

HÀBITS I ACTITUDS/HÁBITOS Y ACTITUDES

AL

C

AL

S

AN

/ F

R

TE

C

EF

OP

T:_

___

1. Assistència, puntualitat i compliment d'horaris. / Asistencia, puntualidad y cumplimiento de horarios.

2. Integració i adaptació / Integración y adaptación.

3. Acceptació de les llengües i la cultura d'acollida. / Aceptación de las lenguas y la cultura de acogida.

4. Disposició cap a l'aprenentatge i intercanvi lingüístic. / Disposición hacia el aprendizaje y el intercambio lingüístico.

5. Respecte de les normes de convivència. / Respeto de las normas de convivencia.

6. Responsabilitat i autonomia. /Responsabilidad y autonomía.

CONCEPTES I PROCEDIMENTS/CONCEPTOS Y PROCEDIMIENTOS

7. Valoració del diccionari personal (vocabulari específic de les àrees/matèries) / Valoración del diccionario personal (vocabulario específico de las áreas/materias.

8. Acompliment del treball diari en l’aula / Cumplimiento de trabajo diario en el aula.

9. Acompliment de les tasques assignades per a casa / Cumplimiento de las tareas asignadas para casa.

10. Grau d’assimilació dels continguts del currículum adaptat / Grado de asimilación de los contenidos del currículo adaptado.


64

Estimat/da Senyor/a: La Vila Joiosa, _______ de ____Estimado/da Señor/a:

Per aquest curs, el centre ha decidit participar en el Programa d’Acompanyament Escolar: 2 professors del centre ajuden alguns alumnes en les seues tasques atenent-los en grups reduïts (8 a 12 alumnes) en dues sessions setmanals de 2 hores per les vesprades. El programa inclourà també algunes activitats extraescolars com taller d’animació lectora…

El seu fill/a ha estat proposat pels seus professors/es per a ser inclòs en este programa. Els demanem, per la seua part, un compromís de:

a) Assegurar l’assistència de l’alumne a les activitats del programa i a les classes del matí.b) Fer més visible, davant l’alumne, l’interés per la seua evolució escolar.c) Millorar, en quantitat i en qualitat, la relació amb el centre, assistint a les reunions i cites individuals

que es convoquen.Els comuniquem també que, en cas que el seu fill/a siga inclòs en el programa i no ho aprofite, seran

advertits per tal que canvie la seua actitud i, de no fer-ho, podrà ser substituït per un altre alumne/a que tam -bé ho necessite. Previ a la incorporació de l’alumne al programa seran convocats pel seu coordinador/a per rebre’n més informació.

Para este curso, el centro ha decidido participar en el Programa de Acompañamiento escolar, consistente en que 2 profesores del centro ayuden a algunos alumnos en sus tareas atendiéndolos en grupos pequeños (8 a 12 alumnos) en dos sesiones semanales de 2 horas por las tardes. El programa incluirá también algunas actividades extraescolares como taller de animación lectora…

Su hijo/a ha sido propuesto por sus profesores para ser incluido en este programa. Les pedimos, por su parte, un compromiso de:

a) Asegurar la asistencia de los alumnos a las actividades del programa y a las clases de la mañana.b) Hacer más visible, ante el alumno, el interés por su evolución escolar.c) Mejorar, en cantidad y en calidad, la relación con el centro, asistiendo a las reuniones y citas

individuales que se convoquen.Les comunicamos también que, en caso de que su hijo/a sea incluido en el programa y no lo

aproveche, serán advertidos para que cambie su actitud y, de no hacerlo, podrá ser substituido por otro alumno/a que también lo necesite. Antes de la incorporación de su hijo/a en el programa serán convocados por su coordinador/a para proporcionarles más información al respecto.

Atentament/e:

Orientador/a

(El alumno devolverá al tutor la parte inferior firmada por los padres.)

En/Na , pare/mare/tutor/a de l’a-

lumne/a del grup es compromet a col-

laborar amb el centre en el Programa d’Acompanyament Escolar.

Don/ña padre/madre/tutor/a del alumno/a del grupo se compromete a colaborar con el centro en el Programa de Acompañamiento Escolar.

Signat: / Firmado:

65


El seu fill/a ______________________________________________________ del grup ________ fou proposat en el seu dia pels seus professors/es per a ser inclòs en el Programa d’Acompanyament Escolar; posteriorment ens arribà el seu compromís de:


que es convoquen.Com que hi ha una vacant en el Programa, els convoquem a una reunió informativa amb el/la Co-

ordinador/a del Programa, ______________________, per donar-los més detalls al respecte. Poden parlar amb ell/a ________________, o bé _____________ a les 19:00 (en aquest darrer cas, confirmen la visita amb antelació)

L’alumne s’hi incorporarà una vegada realitzada aquesta reunió. Si hi haguera llista d’espera i no acu-deixen, convocarem els pares del següent alumne de la llista.

Su hijo/a ________________________________________________________ del grupo ________ fue propuesto en su día por sus profesores para ser incluido en el Programa de Acompañamiento Escolar, posteriormente nos llegó su compromiso de:


individuales que se convoquen.Como hay una vacante en el Programa, les convocamos a una reunión informativa con el/la

Coordinador/a del Programa, _______________, para darles más detalles al respecto. Pueden hablar con él/ella los _____________, o bien _____________a las 19:00 (en este último caso, confirmen la visita con antelación).

El alumno/a se incorporará al Programa una vez realizada esta reunión. Si hubiera lista de espera y no acuden, convocaremos a los padres del siguiente alumno de la lista.

Atentament/e:

Cap d’Estudis / Jefe/a de Estudios

(El alumno devolverá al tutor la parte inferior firmada por los padres.)

En/Na , pare/mare/tutor/a de l’a-

lumne/a del grup ha rebut la convoca-

tòria a la reunió prèvia a l’entrada al Programa d’Acompanyament Escolar.

Don/ña padre/madre/tutor/a del alumno/a del grupo ha recibido la convocatoria a la reunión previa a la entrada en el Programa de Acompañamiento Escolar.

Signat: / Firmado:

66

Registre d’eixida:


El seu fill/a ______________________________________________________ del grup ________ ac-cedí al Programa d’Acompanyament Escolar després de ser proposat pels seus professors i signar els pares un compromís de:


que es convoquen.

Els comuniquem que, a hores d’ara, el seu fill/a no està aprofitant el programa per les raons que tot se-guit es relacionen; també els advertim que de no canviar la seua actitud en els propers 15 dies serà ex -clòs del Programa.

Té moltes faltes d’assistència no justificades a les classes del matí Els professors del matí consideren que no està aprofitant el programa

(S’adjunta informe amb totes les anotacions del matí des de la seua entrada al programa) Té moltes faltes d’assistència i/o retards no justificats a les classes de la vesprada No mostra una bona actitud en les classes de la vesprada (observacions al darrere)

Su hijo/a ________________________________________________________ del grupo ________ accedió al Programa de Acompañamiento Escolar tras ser propuesto por sus profesores y firmar sus padres un compromiso de:


individuales que se convoquen.

Les comunicamos que, ahora mismo, su hijo/a no está aprovechando el programa por las razones que se relacionen a continuación; también les advertimos que de no cambiar su actitud en los próximos 15 días será excluido del Programa.

Tiene muchas faltas de asistencia no justificadas en las clases de la mañana Los profesores de la mañana consideran que no está aprovechando el programa.

(Se adjunta informe con todas las anotaciones de la mañana desde su entrada en el programa) Tiene muchas faltas de asistencia y/o retrasos no justificados en las clases de la tarde No muestra una buena actitud en las clases de la tarde (observaciones al dorso)

Atentament/e:


67

Registre d’eixida:


El seu fill/a ______________________________________________________ del grup ________ ac-cedí al Programa d’Acompanyament Escolar després de ser proposat pels seus professors i signar els pares un compromís de:

a) Assegurar l’assistència de l’alumne a les activitats del programa.b) Fer més visible, davant l’alumne, l’interés per la seua evolució escolar.c) Millorar, en quantitat i en qualitat, la relació amb el centre, assistint a les reunions i cites individuals

que es convoquen.

El passat __________ els comunicàvem que no estava aprofitant el programa, tot advertint-los que de no canviar la seua actitud hi seria exclòs. El passat ________, a proposta del Coordinador/a del PAE, decidí-rem excloure’l definitivament del programa per la/les següent/s raó/ons:

Faltes d’assistència no justificades a les classes del matí Poc aprofitament del Programa Faltes d’assistència i/o retards no justificats a les classes de la vesprada Actitud incorrecta en les classes de la vesprada

Su hijo/a ________________________________________________________ del grupo ________ accedió al Programa de Acompañamiento Escolar tras ser propuesto por sus profesores y firmar sus padres un compromiso de:

a) Asegurar la asistencia de los alumnos a las actividades del programa.b) Hacer más visible, ante el alumno, el interés por su evolución escolar.c) Mejorar, en cantidad y en calidad, la relación con el centro, asistiendo a las reuniones y citas

individuales que se convoquen.

El pasado ___________ les comunicamos que no estaba aprovechando el programa, advirtiéndoles que de no cambiar su actitud sería excluido de él. El pasado ___________, a propuesta del Coordinador/a del PAE, decidimos excluirlo definitivamente del programa por la/s siguiente/s razón/es:

Faltas de asistencia no justificadas en las clases de la mañana Poco aprovechamiento del Programa Faltas de asistencia y/o retrasos no justificados en las clases de la tarde Actitud incorrecta en las clases de la tarde

Atentament/e:


68

Dades Proposta alumnes PAE

Nom: ________________ Cognoms: ______________________________________________

Nivell: _____ Grup: ____ Tutor/a: _________________________________________________

Punt de partida Objectius individuals

Comportament i actitud

Atén a classe.Treballa en classe.Fa els deures.Es distrau molt.Destorba.

Ordenar i organitzar el material escolar a la motxillaOrganitzar-se la feina diària (ús de l’agenda)Millorar la confiança en si mateix.Millorar l’autonomia en el treball.Millorar i afiançar l’assistència, i puntualitatAssumir procediments variats en l’àmbit informàtic

Resultats acadèmics

Núm. Suspeses

Assolir l’hàbit de neteja i ordre en la producció escrita.Assolir procediments varis (definir, comparar i relacionar, inferir causes i conseqüències, deduir, resumir i sintetit-zar, ...)Agafar l’hàbit de repàs de la matèria explicada a classe.

Instrumentals(nota i data)

VLL:Millorar el nivell de comprensió lectora.Millorar la producció escrita.Millorar l’ortografia.Millorar la cal·ligrafia.Utilitzar el diccionari i augmentar el vocabulari.CLL:

MAT:Millorar els càlculs.Millorar la resolució de problemes.

L’equip docent del grup proposà aquest alumne per a la seua incorporació al PAE en data __________. El tutor es compromet a emplenar la part corresponent a les classes del matí i fer o proposar els advertiments que li corresponguen.

Control mensual alumnes PAE – curs ___/___

Data entrada PAE: _________________ Data eixida PAE: _____________________

octubre Novembre desembre gener febrer març abril maig juny

Mat

í

n. FAn. ACn. CN

Ves

prad

a h. FAActitudTreball

advertiments(tipus i data)n. suspesesInstrumentals VLL: CLL: MAT: VLL: CLL: MAT: VLL: CLL: MAT:

El tutor/a Els professors PAE

69

Sol·licitud de suport educatiu domiciliari

Solicitud de apoyo educativo domiciliario

Sr./Sra _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ , amb DNI _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ i

domicili a l'efecte de notificació en el carrer _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ número _ _ _ _

porta _ _ _ _ _ localitat _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Província Alacant, Telèfon _ _ _ _ _ _ _ _ _ _,

pare, mare o tutor/tutora legal de l'alumne/a _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ,

de _ _ _ _ _ d'edat, matriculat/da en el curs acadèmic _ _ _ _ _ _ _ _ en l’institut IES La Malladeta

de La Vila Joiosa (Alacant)

Sr./Sra _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ , con DNI _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ y domicilio a efectos de

notificación en la calle _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ número _ _ _ _ puerta _ _ _ _ localidad _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Provincia Alicante, Teléfono _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _, padre, madre o tutor/tutora legal del alumno/a _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ,de _ _ _ _ de edad, matriculado/a en el curso académico _ _ _ _ _ _ _ _

en el instituto IES La Malladeta de La Vila Joiosa (Alacant)

Sol licita/· Solicita:

Que li siga concedida atenció domiciliària, adjuntant per a este fi:• Certificat mèdic en què s'especifica el temps que l'alumne o alumna estarà en si-

tuació de convalescència domiciliària i en què es fa constar la impossibilitat d'as-sistència al centre educatiu.

• Altres certificats:Així mateix es compromet a acordar i respectar l'horari d'assistència domiciliària que s'establisca, la presència durant el temps de permanència en el domicili de l'alumne/a durant el dit horari, del pare, mare o tutor, o adult designat o autoritzat per ells, i l'habi-litació d'un lloc adequat en el domicili per a poder dur a terme el corresponent apre -nentatge.

Que le sea concedida atención domiciliaria, adjuntando para este fin:• Certificado médico en el que se especifica el tiempo que el alumno o alumna va a estar en situación de

convalecencia domiciliaria y en el que se hace constar la imposibilidad de asistencia al centro educativo.• Otros certificados:

Asimismo se compromete a acordar y respetar el horario de asistencia domiciliaria que se establezca, la presencia durante el tiempo de permanencia en el domicilio del alumno/a durante dicho horario, del padre, madre o tutor, o adulto designado o autorizado por ellos, y la habilitación de un lugar adecuado en el domicilio para poder llevar a cabo el correspondiente aprendizaje.

La Vila Joiosa, _ _ _ _ _ d_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ de _ _ _ _ _ _ .

Signatura pare/mare/tutor/aFirma padre/madre/tutor/a

Director/a Territorial d'Educació, Formació i Ocupació70

IES La Malladeta - 03009051C/ Diputada Àngela Llinares, 1

03570 La Vila Joiosa

Informe del Tutor/a per sol·licitar la inclusió d'un alumne/a al programa Integra:

Nom:____________________________________________________________ grup _______

Requisits per entrar al programa (cal marcar-ne almenys 3): Serioses dificultats d’adaptació al mig escolar i a l’entorn educatiu, existint risc d’exclusió social i/o conductes dis-

ruptives. Absentisme escolar crònic o molt accentuat. Escasses expectatives d’obtindre el Títol de Graduat Escolar en Secundària seguint el currículum ordinari de

l’Etapa o aplicant les mesures vigents d’atenció a la diversitat, per acumular un retard escolar molt accentuat que impossibilita el seu desenrotllament educatiu en un grup ordinari amb alumnes de la seua edat.

Intenció d’integrar-se en el món del treball en aconseguir l’edat laboral. Context sociofamiliar desestructurat, sense suport i control suficients.

Situació Escolar:Nombre de repeticions, desfasament curricular i, si és el cas, mesures d'atenció a la diversitat aplicades.

Procés d'Ensenyança i aprenentatge:Hàbits de Treball, adaptació a l'entorn escolar, historial d'absentisme, risc d'abandó primerenc, conductes disruptives.

Context sòcio-familiar:Desestructuració familiar, manca de control i suport suficient, risc d'exclusió social, possibilitats d'integrar-se en el món laboral en tindre l'edat.

Conclusions:

La Vila Joiosa, _____ d'__________________ de 20___

El Tutor/a

Signat: ___________________71

La Vila Joiosa, 1 de setembre de 20__

En/Na _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

autoritze el meu fill/a _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _,

estudiant de l'IES La Malladeta de La Vila Joiosa:

• a participar en el Programa experimental per a previndre i reduir l'absentisme i l'abandó es-

colar prematur de l'alumnat en centres educatius de secundària durant el curs 20__- __.

• a realitzar totes les activitats extraescolars programades, sempre que no suposen cap despesa

per l'alumne ni eixir de la localitat.

Per altra banda, em compromet a:• Donar suport i fer efectiva l’assistència de l’alumne a les activitats del programa.

• Fer més visible, davant l’alumne, l’interés per la seua evolució escolar.

• Millorar, en quantitat i en qualitat, la relació amb el centre, assistint a les reunions i cites individuals

que es convoquen.

Sr./Sra _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _, autorizo a mi hijo/a _ _

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ , estudiante del IES La

Malladeta de La Vila Joiosa:

• a participar en el Programa experimental para prevenir y reducir el absentismo y el abandono escolar prematuro del alumnado en centros educativos de secundaria durante el curso 20__- __.

• a realizar todas las actividades extraescolares programadas, siempre que no supongan ningún gasto para el alumno ni salir de la localidad.

Por otro lado, me comprometo a:• Apoyar y hacer efectiva la asistencia del alumno a las actividades del programa.• Hacer más visible, ante el alumno, el interés por su evolución escolar.• Mejorar, en cantidad y en calidad, la relación con el centro, asistiendo a las reuniones y citas individuales

que se convoquen.

Signat/Firmado: _____________________________

72

Memòria de la mediació

Data d'inici: ___________________Data de tancada: _______________Nombre de trobades: ____________Mediador/a: ___________________Mediador/a: ___________________Petició: _______________________Participant: ____________________Participant: ____________________

Resum del conflicte:

Agenda dels temes:

Pactes:

Revisió i signatura:

73

Control bimensual alumnes PAE – curs __/__

Valencià Castellà Matemàtiques

octubre-novembre desembre-gener febrer-març abril-maig

Nom i cognoms GrupData en-

trada

Mancances d’hà-bit o acadèmi-

ques

Treball que es recomana

Progressa?

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

74

Seguiment Alumnes PAE (__a Avaluació): No Assistència (F) i Valoració dels professors (Aprofita/No Aprofita)

Nom de l’alumne Grup

01

-ab

r

03-a

br

08

-ab

r

10-a

br

15

-ab

r

17-a

br

22

-ab

r

24-a

br

29

-ab

r

01-m

ay

06

-ma

y

08-m

ay

13

-ma

y

15-m

ay

20

-ma

y

22-m

ay

27

-ma

y

29-m

ay

03

-jun

05-ju

n

10

-jun

12-ju

n

17

-jun

19-ju

n

1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.15.16.17.18.19.20.21.22.23.24.

75

programa per a alumnes amb necessitas de...

Documents