Auditori de Girona

De setembre a desembre de 2014

Música Antiga de Girona

GironaMúsica

AUDITORI DE GIRONA AUDITORI DE GIRONA

Diumenge 5 d’octubre. 19 hSala de Cambra

Música Antiga de Girona

Elisenda Pujals, tipleAniol Botines, altoDavid Hernández, tenorPau Bordas, bajoÒscar Bonany, alto (cors)Elisabet Bataller, violíMeritxell Genís, violíBorja Mascaró, violí Adriana Alcaide, violíRoger Junyent, violíRicart Renart, violíIvan Alcazo, oboè Xavier Blanch, oboè Pepe Reche, trompaAnna Andrés, trompaDaniel Regincós, violoncelVega Montero, violoneEsteve Mazer, clavecí

Elisabet Bataller, direcció

Música Antiga de Girona és una associació que des de l’any 2000 ha digitalitzat i va donant a conèixer el fons musical de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, començant pels mestres de capella del 1690 al 1815, i sumant-hi el conjunt de les partitures anònimes. La difusió d’aquesta música la realitza mitjançant concerts i amb quatre CDs ja editats, el darrer dels quals va dedicat a l’autor d’aquest oratori. Les seves actuacions volen reproduir el so original utilitzant instruments còpia dels de l’època.

www.magirona.org

PROGRAMA

Manuel GòniMa (Lleida 1710–Girona 1792) Oratori Dolor y Amor. Drama sacro

Transcripció de les partitures i numeració de l’obra: Oscar BonanyReversificació, introducció i coordinació: Jaume Pinyol i Balasch

Les particel·les d’aquesta obra es troben ara a la Biblioteca Nacional de Catalunya després que el músic gironí Joan Carreras Dagas (1828-1900) les vengués juntament amb moltes altres el 1892 a la Diputació de Barcelona.

Amb la col·laboració de:

Elisabet Bataller, violí primer i directoraBarcelonina, estudia violí al Conservatori de Barcelona i a l’ESMUC. El 2007 crea a Barcelona l’Ensemble Méridien, dedicat a la música barroca. S’ha especialitzat en violí barroc i com a tal ha participat en diverses formacions, tant europees com sud-americanes. Ha estat guardonada internacionalment i ha estat becada, tant per institucions espanyoles com europees. Ha enregistrat diferents CD amb discogràfiques d’arreu d’Europa.

Elisenda Pujals i Picó, tipleFilla de Vila-seca i resident actualment a Holanda, es dedica principalment a la música contemporània i treballa com a docent en una universitat anglesa. En música barroca col·labora amb grups d’Holanda, Alemanya, Espanya, Itàlia i Israel. Compta amb un CD propi.

Aniol Botines, altoBarceloní, hi estudia cant, oboè i història. Com a tenor solista s’ha especialit-zat més tard en la interpretació d’oratoris i ha actuat com a tal en multitud d’orquestres peninsulars a les ordres de reconeguts directors i ha gravat diversos CD dins la seva especialitat. Actualment, entre altres activitats, porta la gerència del cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona.

David Hernández, tenorNascut a Barcelona, on estudia cant i violí que complementa a Ginebra. Ha participat com a solista en molts festivals d’Espanya, Suïssa, Àustria, França, etc. i ha treballat amb directors destacats a Barcelona, París, Zuric, Ginebra, Amsterdam, Vichy, Rheims i Lausana. També ha enregistrat per a diverses discogràfiques i compta amb un CD propi amb àries barroques.

Pau Bordas, bajo Nascut a Barcelona, on estudia cant, piano, música de cambra, i percussió, continuant més tard a Londres on obté diversos diplomes. Com a solista ha participat en la interpretació d’obres de Monteverdi, Purcell, Händel, Mozart, Rossini, Monteverdi, J.S, Bach, Haydn, Beethoven, Mendelssohn, Brahms, etc. i ha cantat amb moltes orquestres del país, d’Holanda i d’Itàlia.

SALA D’ExPoSICIoNS DEL MUSEU D’HISTòRIA DE GIRoNA (MHG).

Del 29 d’octubre al 26 d’abrilHorari: laborables 10.30h a 17.30h. Diumenges i festius de 10.30h a 13.30h

“Girona a l’època moderna: de l’obrador al baluard(segles XVI-XVIII)”

Servei de bar. Des d’una hora abans i fins una hora després del concert

AUDITORI DE GIRONA RECOMANA

AUDITORI DE GIRONA

Les capelles de música de les catedrals van ser impulsades pel concili de Trento (1545-1563) i van fer de pont entre una jerarquia eclesiàstica molt encimbellada i un poble ignorant. Així el contingut de la litúrgia, inintel·ligible per a la població en ser en llatí, arribà als fidels en els quals creava un estat d’ànim favorable a la recepció del missatge evangèlic.

L’oratori és una creació de St. Felip Neri qui poc després d’aquest concili reunia els vespres a Roma en esglésies petites –els oratoris– diversos fidels per tal de resar, escoltar prèdiques i cantar himnes pietosos. Ben aviat, alguns músics van recollir aquesta idea i la van escampar des de 1640 per Roma, d’on passarà a Nàpols i d’aquí a Barcelona. Aquesta nova forma de pregària, competidora de l’òpera contemporània, no utilitzava cap representació escènica, només veus i instruments, però a l’igual que l’òpera tenia recitatius, àries, càntics, etc., tant en llatí com en italià, A Catalunya aquesta nova forma musical va prosperar durant la segon meitat del s. xVIII, arribant-se a compondre més de 400 obres, de les quals se’n conserven 384 llibrets.

A Girona qui introduí l’oratori fou Manuel Gònima, mestre de capella entre 1735-1774, nascut a Lleida el 1710 i mort a Girona el 1792. La seva incorporació a la catedral gironina provocà un greu conflicte entre els canonges i els beneficiats. Aquests darrers es queixaven que Gònima, sense ser clergue, pogués accedir a portar-ne l’hàbit i als honoraris dels beneficiats. El conflicte durà mesos, fins que Gònima s’ordenà de sacerdot, però al cap de vuit anys. L’Arxiu Capitular gironí conserva 72 partitures seves, però cap dels seus 16 oratoris, D’aquests, la Biblioteca de Catalunya en conserva sis llibrets i una única partitura, que és la que avui presentem.

En no conservar-se el llibret d’aquest oratori desconeixem la data i la ocasió per a la qual fou escrita, així com el lloc on va ser interpretada. La Congregació dels Dolors, que va inaugurar el seu temple gironí el 1743, va ser-ne la seva comanditària tal com consta al final de l’obra. El més provable fóra que anés destinada als exercicis espirituals que la congregació realitzava el Divendres de Dolors els quals incloïen una part musical, en forma de narració bíblica. No sabem qui va ser l’autor del text, Gònima segurament no.

L’acció de l’obra està situada al Calvari, amb Jesús clavat en creu que dialoga amb la seva mare i dos personatges anònims que, d’acord amb altres oratoris de Gònima, hem batejat com a Personage 1 i Personage 2, personatges que en ser abstractes facilitaven la identificació emocional dels congregants amb un o altre. El que pretén l’obra és generar uns sentiments de commiseració –sense massa estridència musical– entre els oients davant el drama de la Mare que veu morir el seu Fill clavat a la Creu, Aquesta empatia del congregant amb els dolors de Jesús i Maria i la creença que el seu propi patiment pot alleugerir els dolors del Crucificat és l’esquema mental de l’obra, difós entre els gironins pels Servites, el tercer orde mendicant. El vocabulari utilitzat és el típic de l’època, amb poques metàfores noves. El text utilitza algunes referències naturalistes pròpies de l’època, amb el corresponent efecte musical: al núm. 14 apareix un terratrèmol, el núm. 21 té una petita escena pastoral, el núm. 23 fa referència a una tempesta. Escrit en castellà, com era usual a l’època, té una versificació molt lliure, amb estrofes de vers curt i d’altres de vers llarg, sense mètrica ni rima fixa.

L’estil musical de l’obra s’allunya de les complicacions barroques dels seus antecessors, com ara Gaz, i ja no té restes de contrapunt. L’harmonia és similar a la del seu contemporani Pergolesi. Utilitza alternativament veus solistes i el cor i també les barreja dins d’un mateix número. Que la veu de Maria sigui una veu masculina, era un costum importat des de les esglésies de Roma dels s. xVII i xVIII relacionat amb el costum de que les veus femenines no actuessin dins les esglésies.

AUDITORI DE GIRONA

Personatges:

· Personage I: tiple · Maria, la mare de Jesús: alto· Jesús: tenor · Personage II: bajo

1. Introducción

2a. Aria María, altoVenid amados míos,venid a ser testigosde mi dolor.Veréis (¡oh triste suerte!)condenado a vil muerte,mi dulce Amor Coro¡Qué pesar! ¡Qué dolor!Los cielos y tierra asombrados hoy en tristes lamentos digan a una voz:¡Qué pesar, qué dolor!

2b. Recitado Personage I, tiple¡Ay de mí, ay infeliz! Que entre tantas tristezas quisiera, más no puedo, lograr el corto alivio de morir Coro¡Qué dolor! ¡Qué pesar! ¡Ay infelize!Gemir, llorar, es el consuelo que aquí hallarás.¡Qué dolor, qué pesar!

3. Recitado con violines María, altoMi corazón en llantos anegado respira con dolor amargas penasy en el aire se encienden uno a uno mis suspiros en pálidas centellas. Dolor y Amor unidos por los ojos salen entre cristales a dar quexasque a los ojos te dizen de algún modomi dolor y amor a donde llega. Si pudiera morir ¡oh Amor contigo! sería este el alivio de mis penas, mas, ay dolor, me niega este consuelo la tierra, el mar, el fuego, el aire y cielo.

4. Aria María, alto¡oh memoria! No me acuerdesla más amarga aflicción, que sufro, padezco, lloro,con tan amargo dolor.A lo menos no permitas,si me tienes compasión, que me quede yo con vida,viendo morir a mi Amor. Etc.

5. Coro¡Qué pesar, qué dolor!

6. Recitado Jesús,tenorRespira en tu tormento,Madre mía, llegará sin tardar alegre el día, en que veas en gozoconvertidos tus llantos,tus lamentos, tus gemidos. Las penas que padezco por el hombre serán glorioso timbre de mi nombre;se mudaran en gloria mis tormentos, como también en gozo tus lamentos.

7. Aria Jesús, tenorSi sólo el hombre a la justicia no puede darle satisfacción, hoy en su nombre a costa mía daré cumplida compensación

8a. Dúo Personage I, tiple y María, altoNo le sufre el corazóna un Dios aunque ofendido ver al hombre sumergidoen su misma perdición.

8b. CoroEs piadoso, quiere morir para dar vida al mundo infeliz.

9. Recitado a solo Jesús, tenor No hay Padre que así sienta dentro su corazón las penas de sus hijos,como siento las vuestras Yo que soy vuestro Padre, vuestro Padre y vuestro Dios.

10. Dúo, recitado Personage I, tiple ¿Porque siendo tú, Dios, mi norte y guíame dejas naufragar en triste llanto? María, altoPártese el corazón con el quebranto de verte así morir, ¡oh, vida mía! Personage I y Maria a dúo¡oh triste soledad! Así nos/me dejas,escucha por lo menos nuestras quejas.

11. Aria a dúo Personage I y María, tiple y alto, tiple Si oyes el llanto amargo de mi pecho afligido. alto Si mis sentidas quejas penetran tus oídos. dúoPiedad, piedad,¡oh Amor! no me retardes el dulce alivio de mi dolor.

12. Recitado Personage II, bajo¿Cielos qué hacéis?¿Cómo negáis ese consuelo a tal pesar? Corooh dulce Amor, piedad, piedad. Cese el dolorsin más tardar.

13. Recitado Personage II, bajoSi eres Hijo piadoso y Dios amante ¿cómo podrás dejar un solo instante a tu Madre querida en tan amargos llantos sumergida? ¿Podrás verla sufrir (o infausta suerte) tormentos más terrible que la muerte?¿Podrás ya que eres Hijo en este caso en darle algún alivio ser escaso?Venza ya tu piedad y sin tardanza vuelva la paz, el gozo y la bonanza.

14. Aria Personage IICruje en temblores la tierra, visten luto las estrellas,embravécense los vientos y vive anegado en penas de tu Madre el corazón.¡Ay dolor, ay dolor! Serene el iris esa tempestadamanezca luego la serenidad.

15. Coro¡oh dulce Amor, piedad, piedad! Cese el dolor, sin más tardar.

16. Recitado Jesús, tenorVes mi pueblo escogido, que en cruel esclavitud llora afligido:de sus duras cadenaseslabones fatales de sus penas, pide favor, ayuda, y su lamento sube ya más allá del firmamento. Bien sé que no merece lograr el dulce alivio que apetece. Mas yo le prometí, y a costa mía, librarle del tormento en que gemía.

AUDITORI DE GIRONA AUDITORI DE GIRONA

17. Coro¡Qué piedad, oh Cielos, qué favor! El gran Dios padece, por nuestro amor. Jesús, tenorNo llores, Madre, no llores, no: no me acrecientes con tus gemidos más mi dolor. Coro¡Qué piedad, oh Cielos, qué favor! el gran Dios padece por nuestro amor.

18. Recitado María, altoDeidad suprema, Dios omnipotente,cuyo brazo valiente ha sido en sus acciones el pasmo y el terror de las naciones, ¿cómo dejas atarte al duro leño,como si esclavo fueras, siendo Dueño? Haz como en otro tiempo que tu nombre venere el mundo y al Infierno asombre.

19. Aria con violín solo María, altoSon las lágrimas que vierto las balas que disparó desde la Cruz a mi pecho ¡oh Dueño mío, tu amor! Personage I, tiple; Jesús, tenor; Personage II, bajo ¡Qué dolor! ¡Qué pesar!¡Qué dolor! María alto Mi amor que te adora con rendido corazón es dolor que te llora viéndote en tal aflicción,

20. Recitado Jesús, tenorMadre querida,de amor herida, no llores, no: deja, permite, que esos tormentos los sufra yo. María, altoEsa espada que afilada abrió brecha hasta el corazón, abrió puerta por donde entra mar amargo de mis penas y aflicción.

Coro ¡Qué pesar, qué dolor!

21a. Recitado Personage II, bajo¿Viste en un frondoso valle algún tierno corderillo que, acosado de las fieras, no halla defensa ni aprisco? Su madre cuando le vemetido en aquel peligro desde el redil ¡oh del monte!da tristes, tiernos balidos hasta poner en recobro al que lloraba perdido.

21b. CoroAsí esta oveja triste,Madre del mismo Dios, balando buscó alivio para su querido Hijo, mas, oh infeliz, no halló.

22. Recitado María, alto ¡Ay Jesús! ¡Ay vida mía!¡Ay, hijo amado en quien solo vivíami amante corazón! ¡Ay pena mía! ¡Ay aflicción!Ya no vivo, mi amor, porque tu mueres.¡Mas ay! ni muero aún, porque no quieres. ¡oh, desdicha fatal! ¡oh, pena fiera! Que muriendo mi Amor, yo no me muera.Tu eres, ¡oh vil tirana muerte esquiva! quien el consuelo de morir me priva.

23. Aria Personage I, tiple¿Viste acaso el mar airado en deshecha tempestad, de furias olas y vientos las estrellas salpicar? Así mi pecho agitado sin poderlo reprimir entre las olas del llanto por los ojos va a salir.

24. Coro y solos CoroEnamorados hijos, que del amor divino en las llamas ardéis,venid y veréis en agonía ¡qué horror! a vuestra Madre querida,pues se le acaba su vida en una cruz ¡Ay dolor! María, altoVerte pasar no puede Amor, tantos tormentos mi corazón. Personage 1, tipleSi algún alivio te puedo darSerá consuelo de mi pesar.

25. CoroSufrir tus penas, para aliviarte, tanto dolor es lo que anhela esta tu amante congregación. 26. Cántico, coplas 1ª María. Altooíd los gemidosde mi corazón, y sabréis dó llega mi intenso dolor. Coro¡oh, suerte mía!mi mismo amor es el cuchillo de mi dolor. 2ª Personage I, tipleLo que dice el llanto es fina expresión que muestra a los ojos la pena mayor. Coro¡oh, suerte mía! etc 3º María, alto¡oh cielos decidme!¿Cómo vivo yo?Después que mi vida la muerte robó. Coro¡oh, suerte mía! etc. 4ª Personage I, tiple El llanto es tributoque los ojos hoy sin alivio alguno pagan con rigor. Coro¡oh, suerte mía! etc. 5ª Personage I, tiple; María, alto Los ojos y labiosdicen a una voz adonde llegaron mi Amor y Dolor. Coro¡oh, suerte mía! etc

Segueix l’Auditori de Girona a:

Venda anticipada d’entrades:

www.auditorigirona.org · T. 902 091 722Taquilles: Auditori de Girona, Teatre Municipal

MECENES

CoL·LABoRADoRS PRINCIPALS

PATRoNS

MITJANS CoL·LABoRADoRS