Regidoria de CulturaPatronat Municipal de Cultura

www.castellgelida.org

Can Pamias i can Torras, dues torres emblemàtiques de l´estiueig gelidenc

Emplaçades tocant a la font de Cantillepa i al peu de la carretera de Gelida a Sant Sadurní, trobem dues torres emblemàtiques de l’estiueig gelidenc de primeries del segle XX: can Pamias i can Torras, envoltades d’un extens jardí que esdevé un oasi verd i relaxant en l’urbanisme de la població.

Recordem que l’estiueig a Gelida s’inicià a la dècada dels anys 80 del segle XIX, i esdevingué molt important en el període dels anys 1920, atesa la construcció del Funicular inaugurat el 1924, les accions del qual foren comprades per molts estiuejants i també lògicament gelidencs.

Can Pamias, bell casal noucentista dissenyat el 1928 per l’arquitecte Carlos Martinez i construït pel paleta gelidenc Joaquim Mas i Palau, consta de planta baixa semi soterrada, primera planta i una segona aixoplugada sota un seguit de teulades amb ampli ràfec i una torratxa que li donen un encant especial. S’hi accedeix per un porxo situat davant mateix de Cantillepa que dona pas a una ampla avinguda que porta a un altre clàssic porxo d’entrada al casal i a una terrassa annexa.

És voltada d’un ampli jardí de pins, arbres fruiters i tota mena de plantes, un xalet dissenyat el 1957 per l’arquitecte Armand Mas Tulla, instal·lacions esportives, un hivernacle i un seguit de cultius d’horta i vinya.

Can Pamias, fou obra d’en Josep Pamias Corrons que a primeries de segle passat, de jove, passava alguns dies d’estiu a casa dels seus parents, per part de la seva mare, a “Cal Trempat”, al carrer Major de Gelida. Allí conegué a la Teresa Gibert Closa, gelidenca i cosina llunyana d’ell, i s’hi va casar l’any 1922. De 1922 a 1928 cada estiu passava una temporada a casa dels parents de la seva dona, la Teresa Gibert, a “Cal Trempat”, fins que al 1928 comprà el terreny per construir-hi la casa actual que avui admirem.

CAN PAMIASArquitecte: Carlos MatínezEstil: NoucentistaData: 1928

Gelida

26 de setembre de 2010

Agraïm a Núria Pamias i Pere Mir la seva col·laboració i hospitalitat fent

possible aquesta activitat

Amb el suport de

Racons de patrimoni

Aquest 2010 es compleixen cinc anys de la posta en marxa d'aquesta proposta que ens permet aproximar-nos i descobrir “racons de patrimoni” que conserva el

nostre poble.

La casa Pallejà, la casa Vallribera, la masia de Can Martí de Dalt o la Torrevella i la casa Pomar han estat

els punts escollits que han precedit la proposta d'enguany a les cases Pamias i Torras.

Els objectius en tots els casos han estat els mateixos: tenir l'oportunitat de conèixer indrets als que

habitualment no es té accés però que són significatius del patrimoni del municipi; oferir en aquest marc una

activitat poètica, musical, teatral, etc., que acompanyi la visita i reforci l'atractiu del lloc; i finalment fer

reconeixement públic a la sensibilitat dels diferents propietaris que tenen cura d'aquest patrimoni i que

malgrat els esforços que representa, hagin optat per mantenir-lo i fins i tot potenciar-lo.

Cal remarcar que l'activitat, tal i com va ser pensada, mai hagués pogut tenir èxit sense la col·laboració

generosa de tots aquells a qui ens hem adreçat i que ens han obert les portes de casa seva. Un fet que es repeteix enguany en les persones de Núria Pamias i

Pere Mir, als quals els hi ho agraïm molt sincerament

També hem de celebrar que any darrera any l'assistència de públic ha estat un èxit.

Tot plegat posa de relleu el que segurament sempre ha estat i serà necessari si realment volem que el

nostre poble conservi el seu patrimoni, el potencii i no vegi diluïda la seva personalitat en l'uniformisme i la mediocritat amb espais, paisatges i carrers mimètics

de qualsevol altre lloc despersonalitzat: la col·laboració de tots.

Aquest és el sentit de ser de l'AACG més enllà de la seva tasca a l'entorn del castell: servir a la societat

articulant els ponts de col·laboració, com hem fet cada any en aquesta proposta amb la mateixa AACG,

els propietaris privats i les institucions públiques.

Per això mateix us animem als que encara no ho sou a que us incorporeu com a socis a la nostra entitat i

ens ajudeu en aquest projecte col·lectiu per fer que el llegat cultural de Gelida es conservi, se segueixi

incrementant i sigui alhora un element generador de riquesa i benestar.

Alfred Mauri MartíPresident de l'AACG

PROGRAMA

CANÇÓ PROFANA DEL RENAIXEMENT I D'AVUI

Cançó de beure – G. Bataille.Tourdion – anònim s. XV.

Oy comamos y bebamos – J. del Ensina.A round of three country dances in one – T.

Ravenscroft.

Now, oh now I needs must part – J. Dowland.So ben mi ch'à bon tempo – O. Vecchi.Niño Dios d'amor herido – F. Guerrero.

Teresica hermana – Mateu Fletxa (cançoner d'Uppsala).

O voso galo comadre – pop. Gallega (harm. M. Groba.

Aigüeta d'abril – pop. Menorquina (harm. B.Bibiloni).La cabaña – E. Murillo (harm. G.Gómez).

Maria de les trenes – J.Saderra i Puigferrer (harm. S.Johnson).

El menú – C. Zöllner (arr. M.Arregui)

GRUP VOCAL SCHERZO

GRUP VOCAL SCHERZO

Amb setze anys d'història, aquesta formació vocal mixta neix a Barcelona l'any 1994 fundada per Cristina Blasi, qui n'és la seva directora. Integrada inicialment per membres d'una mateixa família i ampliada més tard amb amics que comparteixen l'afició al cant, han actuat a molts punts del territori català: esglésies de Barcelona (monestir de Valldonzella, Pedralbes, Maria Reina, església de Betlem, Bonanova, del Pí, S. Eugeni Papa, capella de Sta. Àgueda …), al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, al Teatre Municipal de Mataró, Sala Tarafa de Granollers, Castell de Tamarit, Olesa de Montserrat, esglésies del país (Bellver de Cerdanya, S.Andreu de Llavaneres, Alella, Arenys, Sant Llorenç d' Hortons, etc). També han participat a la mostra cultural de galeries d'art del barri de Raval, i a la Festa de la Tamborinada al Parc de la Ciutadella de Barcelona l'any 2009. A Gelida és el cinquè cop que hi actúen: l'agost de 2000 a l'església parroquial, al centre cultural amb motiu del 20è aniversari de la coral Vallberdina en un concert conjunt, i els dos darrers anys a l'església de Sant Pere al Castell amb motiu de la diada de Sant Pau.

Dins el repertori que interpreten poden oferir un ventall molt variat d'estils, majoritàriament a capella: des de música antiga a cançó popular o moderna (arranjaments de temes actuals adaptats a veus), espirituals i gospell, música llatinoamericana, etc. També obres d'autors clàssics (Haydn, Mozart, Beethoven) per cor i piano. Dins la música simfònica coral han interpretat la Kleine orgelmesse en Si b de Haydn, i recentment el Gloria de Vivaldi juntament amb l'Orfeó Laudate i membres de l'Orquestra Barroca Catalana sota la batuta de David Malet.

CRISTINA BLASI I SANROMÀ

Nascuda a Barcelona, combina estudis de Química a la Universitat Autònoma de Bellaterra amb els de música al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on estudia piano amb Josep Mª Martí i cant amb Pura Gómez y MªDolors Martí, així com aprofundeix els coneixements en el món de l'harmonia i el contrapunt amb grans Mestres com M. Oltra o X. Boliart. Després de graduar-se amplia estudis de cant amb Jorge Sirena, Àngels Sarroca i Gudrun Bruna.

Després de prendre l'opció professional vers la música entra en contacte amb la Yamaha Foundation of Music de Tokyo, amb la que obté el títol de professora d'orgue, ampliant estudis posteriorment al Conservatori amb Montserrat Torrents.

Ha participat en cursos de direcció coral amb Pierre Cao, J. Llongueras i Simon Johnson i de direcció d'orquestra amb Mercedes Padilla.

Ha actuat en nombrosos actes privats ja sigui d'organista acompanyant cors o cantants, com de soprano solista, tot dins el món de la música clàssica (Sta. Maria del Mar, Monestir de Pedralbes, Saló de Cent).També dirigeix sovint petits grups de l'Orfeó Català en actuacions dins el marc de cerimònies litúrgiques. A la seva joventut formà un duet juntament amb M. Cepero de música ambiental amb actuacions a la Sala Gran del Palau de Montjuic, la Font dels Ocells, l'hotel Hilton de Barcelona, etc.

Ha estat soprano dels cors de cambra Ricercare (dirigit per Ricard Bordas) i Discantus (dirigit per Conxita García), i des de 1982 canta a l'Orfeó Català, on també ha estat solista en nombroses ocasions en els concerts a capella i piano. Ha estat mezzosoprano solista en l'obra "La Creació" de J.Haydn amb l'Orquestra austrohongaresa Haydn Philarmonie sota la batuta d'Adam Fischer en el Palau de la Música Catalana al Concert Inaugural del Centenari del palau, i posteriorment en la gira que, dins l'any del centenari, l'Orfeó Català va realitzar per Espanya, Holanda i Itàlia sota la batuta de Franz Brüggen.Exerceix l'ensenyament musical des de 1986, havent dirigit les escoles de Música Yamaha per Jorquera pianos i posteriorment per Audenis fins l'any 1993, que creà la seva propia escola, on imparteix classes de teoria, piano i cant, a més del mètode musical Yamaha per a nens de 3 a 6, del qual en té l'especialitat i la concessió gairebé en exclusiva a Barcelona.

L'any 1994 fundà el Grup Vocal Scherzo.

En Josep Pamias tenia la fàbrica i oficines a Barcelona. Els Pamias i Gibert no perderen mai les seves arrels gelidenques doncs cada estiu es relacionaven tant amb els estiuejants com amb familiars i antics amics del poble, entre els quals figuraven els Mir- Vallribera, Bertran, Galès i d’altres.

La família Pamias i posteriorment Mir, sempre ha col·laborat generosament en els afers de Gelida. En aquest sentit, cal recordar que el senyor Pamias, els anys 1970 va fer donació a l’Ajuntament dels diners necessaris per la compra del terreny de l’antiga vinya del Ramonet perquè es poguessin construir les actuals escoles públiques situades al costat de la seva finca. L’Ajuntament acordà donar el seu nom a un carrer de la població, proposta que no s’ha complert mai. El senyor Pere Mir i la seva esposa Núria Pamias, també han col·laborat amb l’Associació d’Amics del Castell, especialment regalant la campana “Núria” i en el projecte del Centre d´Interpretació. A Catalunya és molt conegut i valorat el seu mecenatge social i mèdic.

CAN TORRAS

El desembre del 1977, el Sr. Josep Pamias adquirí can Torras a Francesc Torras Ferrer, fill de Joan Torras Puig, important industrial metal·lúrgic de Barcelona que l’havia fet construir l’any 1917. Des d’aleshores, tot aquest bell turonet verd i elegant és de la família Pamias i Mir.

Cal destacar que l’arquitecte Carlos Martinez arrel dels seus contactes amb el paleta i constructor gelidenc Joaquim Mas i Palau, projectà també la casa Cardús (1928), la torre Solé i Recasens (1929), i la torre Haeffner (1930). Aquesta col·laboració va determinar que Martinez projectés, el 1931, el Casal Gelidenc, quan Joaquim Mas formava part de la Junta del Casal; un projecte, com diu l’arquitecte i historiador de l’urbanisme gelidenc, Joan Rosselló i Raventós, “....molt ambiciós, del qual només es va construir una petita part: el Cafè de l’actual Pista de la U.C.G...”

Arquitecte: Francesc de Paula NebotEstil: NoucentistaData: 1917

Situada al costat de can Pamias, can Torras fou construïda l’any 1917 per l’arquitecte barceloní Francesc de Paula Nebot i Torrens per encàrrec de Joan Torras Puig, important industrial metal·lúrgic de Barcelona, propietari de l’empresa de fundició Torras Herreria y Construcciones dedicada a la fabricació d’acer per a la construcció. Envoltada també d’un esplèndid jardí, amb estàtues i tota mena d’arbres i plantes, s’hi accedeix per una elegant reixa, coronada per un globus de vidre i les inicials del propietari, al costat de la qual hi ha la masoveria.

Construïda dins els cànons noucentistes per l’esmentat arquitecte, gran amic i company de la universitat de Joan Torras, i amb teulades de pissarra i cresteries afrancesades, consta de planta baixa, amb porxo a l’entrada i grans obertures, un pis que té una capella amb vistosos vitralls, golfes sota una mansarda i una torratxa.L’obra de Nebot, considerada noucentista estricta, es manifesta en uns significatius edificis públics a Barcelona (Cinema Coliseum, 1922-23); Companyia Telefònica, 1927) i un gran nombre d’edificis d’habitatges a l’eixample barceloní.

Joan Torras escollí Gelida pel seu clima sec, ja que així li aconsellaren els metges a la seva esposa, Assumpció Ferrer, relacionant-se especialment amb les famílies gelidenques Mas i Galès. El seu fill, Francesc Torras Ferrer i la seva esposa Núria Bruguera Trabal es relacionaven amb les famílies del mestre Vallribera, l’arquitecte Llimona, Civit, Llobet i Ademà, Pàmias, Mir....

Sabem que durant la dècada del 1920, el constructor gelidenc Delfin Mas i Valls reformà can Torras afegint-hi molt possiblement a la vista de les primeres fotografies existents, l’aixecament de les golfes per fer-les habitables tot donant-li forma de mansarda, el coronament amb pissarra de la teulada de la torratxa i les cresteries metàl·liques molt probablement fetes a la pròpia fundició de l’amo de la casa.

Cal esmentar també que en Joan Torras va ajudar en l’inici de l’arquitecte gelidenc Armand Mas Tulla donant-li diferents projectes a Barcelona, Martorell, etc.

Tota la documentació, tant de la fàbrica com de la casa, és dipositada a l’Arxiu Nacional de Catalunya de Sant Cugat del Vallès, en fase de catalogació i es podrà consultar a partir del gener del 2011.

Com hem dit anteriorment, can Torras fou venuda el 1977 a la família Pamias que des d’aleshores en te cura.

Enric Carafí Morera

Nota: El nostre agraïment per les informacions rebudes dels Srs. Pere Mir i Puig, Núria Pamias i Gibert i Francesc Torras i Bruguera.