PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA

1128 ANTROPOLOGIA II: ANTROPOLOGIA SOCIAL.Crèdits teòrics 4 i crèdits pràctics 2

Curs 2004-2005

Alexandre Miquel Novajra

Si la gramàtica generativa sembla haver posat les bases de la universalitat de les estructuresinnates del llenguatge, vol dir això que el pensament es construeix pertot arreu en base a lesmateixes estructures? tot grup humà i tota cultura pensa, filosofa, entén el món de la mateixamanera?. Deia en Lévi-Strauss que recercar els universalismes intrínsecs a la diversitat de lesformacions humanes feia de l’Antropologia una mena de cosmologia de les ciències humanes.

L'Antropologia Social i Cultural com a disciplina acadèmica trenca amb el folcklorisme il'etnografia descriptivista. La idea que es tracta exclusivament del mecanisme d'estudi de lessocietats primitives, o si volem "exòtiques", basades en la segmentaritat organitzativa i laindiferenciació de nivells d'anàlisi i intervenció sobre la pròpia realitat, és, si més no avui en dia,falsa: fa anys que el "pensament primitiu" és només una frase referencial. L'Antropologia és unaeina metodològica moderna, contemporània i, doncs, útil per estudiar les formacionssocioculturals actuals; començant per la quotidiana de l'estudiant i el docent, que sovint és menys"moderna" i racional del que ens pensam.

Mitjançant un coneixement general sobre la seva història, veurem com l'Antropologia neix del’interès en buscar l'explicació dels problemes propis de les societats dels etnòlegs occidentals enaltres móns distants, passa pel relativisme més absolutista, fins a arribar a l'actual convivènciaentre l'estudi específic i el convenciment de la universalitat dels mecanismes bàsics de lahumanització dins la constant Cultura/Natura.

A través de l'estudi dels seus centres d’interès - Economia, Política, Parentiu, Màgia i Religió,Simbolisme, Identitat- ens assabentarem de les tècniques d'investigació pròpies de la matèria(observació participant, l'etnohistoriografia, l'etnolingüística, la hermenéutica) i, doncs, de la sevaaportació al coneixement general i específic.

Però, fonamentalment, veurem com el centre mateix de la disciplina, el mètode comparatiu, ensacosta a la diversitat de construccions socials i culturals que pretenen resoldre, conflictivament,instal·lades en la persistent contradicció històrica i dialèctica, l'existència quotidiana i la por a latranscendència i a l'exigüitat de la vida. I, com allò que el vell/jove Aristòtil anomenava (mutatismutandi) la simbolitzitat de la paraula, s’estén al fets, a les institucions, als modes i usos perexistir, transmetre’s i ser canviats, destruïts i substituïts.

BIBLIOGRAFÍA GENÈRICA:

Qualsevol d’aquests llibres podrà ser utilitzat com a referent general per a la matèria

Marvin Harris El desarrollo de la teoría antropológica Ed Siglo XXI, Madrid,1981Paul Mercier Historia de la Antropología Ediciones Península, Barcelona,1979John Beattie Otras culturas, Ed. Fondo de Cultura Económica, Madrid,1978Harris Marvin, Introducción a la antropología General, Alianza, Madrid, 1998.

PROGRAMA

I. El concepte de Cultura. L’Antropologia com a ciència .

I.1. El mètode comparatiu i l'observació participant: novetat o introspecció?

I.2. Etnicitat, la construcció social de la diferència, la pluralitat cultural. Els universals i lesespecificitats dins les cultures. Incest, exogàmia.

I.3. Breu repàs de les posicions: Evolucionista (Tylor, Morgan); particularista (Boas,Kroeber,Lowie); difusionista; cultura i personalitat (Benedict, Mead, Kardiner); funcionalisme(Radcliffe-Brown. E. E. Evans-Pritchard, Malinowski); estructuralisme (Lévi-Strauss);materialisme i materialisme cultural (Harris, Godelier, Meillassoux).

LECTURES

Llobera, J.R. (Comp). La Antropología como ciencia Anagrama, Barcelona, 1975.Leach Edmund, “El mètode comparatiu en Antropologia” pp 167-178.Beattie J.H.M., “Comprensión y explicación en Antropología Social” pp 293-310Lévi Strauss, Claude “Las tres fuentes de la reflexión etnológica” pp 15-24.Kaplan D. & Manners, R. “Antropología. Viejos temas y nuevas orientaciones” 55-78.

Kahn J.S. (Comp) El concepto de cultura: textos fundamentales Ed. Anagrama, Barcelona, 1975.Tylor B. Edward, “La ciencia de la cultura” pp 29-46.Kroeber A.L. “Lo superorgánico” pp 47-84.White L., “El concepto de cultura” pp 129-156.

Moreno Navarro, Isidoro “La antropología como ciencia de la cultura y de la evoluciónsociocultural” Moreno Navarro, Isidoro, Cultura y modos de producción, ed, Nuestra Cultura, Madrid, 1979.

Geertz Clifford, “Descripción densa: hacia una teoría de la cultura” pp 19-40 a La interpretaciónde las culturas, Gedisa, Barcelona, 1995.

Lisón Tolosana, C. “Pequeña historia del nacimiento de una disciplina”, a Lisón Tolosana,Carmelo (comp), Antropología social de España, Akal, Madrid, 1976. pp 1-96.

BIBLIOGRAFIA

J.R Llobera. La identidad de la antropología, Barcelona, Anagrama, 1990.L.H. Morgan La sociedad Primitiva, Ayuso, Madrid, 1975.M. Mauss Sociología y Antropología , Ed. Tecnos, Madrid, 1979.B. Malinowski Los argonautas del Pacífico Occidental Ed Península, Barcelona, 1975.Maurice Bloch, Análisis marxistas y antropología social, Anagrama, Barcelona, 1977.Marvin Harris, El materialismo cultural, Alianza, Madrid, 1984.M. Mead, Sexo y temperamento en las sociedades primitivas, Ed. Laia, Barcelona, 1973.C. Lévi Strauss, Tristes Trópicos, Eudeba, Buenos Aires, 1973.

II. Familia, economia y poder:

II.1. L’organització social: dels sistemes de paretiu, les societats segmentàries a l’individualisme.La família: universalitat o especificitat. Tipus de família. Parentiu: de l’eix de l’organitzaciósocial a la “crisi”.

1.Tabú de l’incest i exogàmia. Teories.2.Terminología y criteris en la classificació. 3. Prioritat de la filiació i prioritat de l’aliança. Funcionalisme britànic i estructuralismefrancès.

LECTURESRobin Fox, “El problema del incesto” a Robin Fox, Sistemas de parentesco y matrimonio,Alianza, Madrid, 1967.pp 51-72.John Beattie Otras culturas, Ed. Fondo de Cultura Económica, Madrid,1978, pp-127-184A.R. Radcliffe-Brown, Estructura y función en la sociedad primitiva Península, Barcelona, 1968pp-43-61.Claude Lévi Strauss, “La familia” a Polémica sobre el origen y la universalidad de la Familia,Anagrama, Barcelona, 1974. Melford, E. Spiro, “¿Es universal la familia?”a Polémica sobre el origen y la universalidad dela Familia, Anagrama, Barcelona, 1974. Joan Bestard Camps, “Introducción” a Joan Bestard Camps, Casa y familia. Parentesco yreproducción doméstica en Formentera, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca, 1986.pp 7-32

BIBLIOGRAFIA

C. Lévi Strauss et alt., Polémica sobre el origen y la universalidad de la Familia, Anagrama,Barcelona, 1974. C. Lévi Strauss, El futuro de los estudios de parentesco, (Presentación J.R. Llobera), Anagrama,Barcelona, 1973.Robin Fox, Sistemas de parentesco y matrimonio, Alianza, Madrid, 1967.Ian Buchler, Estudios de parentesco, Anagrama, Barcelona, 1982.Joan Bestard Camps, Casa y familia. Parentesco y reproducción doméstica en Formentera,Institut d’Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca, 1986.C. Lévi-Strauss Las estructuras elementales del parentesco Paidos Studio, Barcelona, 1981.A.R. Radcliffe-Brown Estructura y función en la sociedad primitiva Ed. Península, Barcelona,

1974.EE. Evans-Pritchard Los Nuer Ed. Anagrama, Barcelona, 1977

II.2. Relacions de poder i d’autoritat. L’antropologia política o d’”allò” polític.

1. La política com institució o com acció. Organitzacions específiques o allò polític diluïten altres organitzacions socials.2. Organitzacions “acéfales”. Cultures centralitzades o no centralitzades. Segmentàries.La Banda. La tribu. L’estat.3. Les funcions polítiques a les diverses societats. Lideratge, autoritat. Imposició ocol·laboració..4. Estabilitat o conflicte polític. Ordre, rebel·lió i revolució.

LECTURESMichel G. Smith, “Prólogo: El estudio antropológico de la política” a J.R. Llobera (comp),Antropología Política, Anagrama, Barcelona, 1979.pp 7-18Meyer Fortes y E.E. Pritchard “Sistemas Políticos Africanos” a J.R. Llobera (comp),Antropología Política, Anagrama, Barcelona, 1979. pp 85-106Lorna Marshall, “Los bosquimanos Kung del desierto de Kalahari” a J.R. Llobera (comp),Antropología Política, Anagrama, Barcelona, 1979. pp 167-174.B. Bernardi, “El sistema de edad en los pueblos nilo-hamíticos: valoración crítica”a J.R. Llobera(comp), Antropología Política, Anagrama, Barcelona, 1979. pp 215-238.Marshall Sahlins, “Hombre pobre, hombre rico, gran hombre, jefe: tipos políticos de Melanesia yPolinesia”a J.R. Llobera (comp), Antropología Política, Anagrama, Barcelona, 1979. pp 267-288.J.R. Llobera, “Estat i revolució” a Manual d’Antropologia Social, Universitat Oberta-Àgora,Barcelona, 1999.pp 213-238.Lawrence Krader i Ino Rossi “Las funciones políticas en las sociedades preestatales” a LawrenceKrader i Ino Rossi, Antropología Política, Anagrama, Barcelona, 1982.Georges Balandier, “Construcción de la antropología política” i “El dominio de lo político” aGeorges Balandier, Antropología Política, Península, Barcelona, 1976. pp 7-60Pierre Clastres “La cuestión del poder en las sociedades primitivas” pp a Investigaciones enantropología política, Gedisa, Barcelona, 1981.pp 109-116.Georges Balandier, “Desiguales y dominantes” a Antrpo-lógicas, Península, Barcelona, 1975.pp 117-176.Enrique Luque, “Aislamiento y caciquismo: el mediador inevitable” a Antropología Política.Ensayos críticos, Ariel antropología, Barcelona, 1996. pp 153-168.

BIBLIOGRAFIA

J.R. Llobera (comp), Antropología Política, Anagrama, Barcelona, 1979.Georges Balandier, Antropología Política, Península, Barcelona, 1976.EE. Evans Protchard, Los Nuer, Anagrama, Barcelona, 1977.M. Glukman, Política, derecho y ritual en la sociedad tribal, Akal, Madrid, 1978.Louis Dumont, Homo hierarquicus. Ensayo en el sistema de castas, Aguilar, Madrid, 1970.Edmund Leach, Ssistemas políticos en la Alta Birmania, Anagrama, Barcelona, 1976.Max Weber, Economía y Sociedad, FCE, México D.F., 1975.Louis Dumont, Home aequalis. Génesis y apogeo de la ideología económica, Taurus, Madrid,1982.

Louis Dumont, Ensayos sobre el individualismo, Ed. Alianza, Madrid, 1987.Meyer Fortes & E.E. Evans Pritchard (eds), African Poitical Systems, Oxford University Press,London, 1970.Bernardo Bernardi, Age Class Systems, Cambridge Studies in Socila Anthropology, Cambridge(GB), 1985.

II.3. Producció, reproducció i distribució. Accés als recursos materials. Tecnologies. El dominid’allò econòmic.

1.Cultura, producció i medi ambient.2.Caçadors-recolectors, agricultors, pastors. Les idees de propietat i treball.3.Intercanvi, acumulació, distribució i mercats. L’economia de prestigi: el Kula. Sistemesd’intercanvi agonístic: el potlach. Economia i poder: el big-men. Comerciants i mercats.El concepte de mercaderia.4.Formalistes, sustantivistes. Materialisme, individualisme possessiu.

LECTURESJohn Beattie Otras culturas, Ed. Fondo de Cultura Económica, Madrid,1978, pp 240-263.Lewis H. Morgan, “Desenvolvimiento del concepto de propiedad” a Maurice Godelier (comp.),Antropología y Economía, Anagrama, Barcelona, 1976.Bronislaw Malinowski, “La economía primitiva de los isleños Trobriand” a urice Godelier(comp.), Antropología y Economía, Anagrama, Barcelona, 1976.Karl Polany, “El sistema económico como proceso institucionalizado” a Maurice Godelier(comp.), Antropología y Economía, Anagrama, Barcelona, 1976.Marshall Sahlins, “Economía tribal” a Maurice Godelier (comp.), Antropología y Economía,Anagrama, Barcelona, 1976.Maurice Godelier, “La apropiación material y social de la naturaleza” a Maurice Godelier, Loideal y lo material, Taurus, Madrid, 1990. pp 45-152.Karl Polany “Sociedades y sistemas económicos” a Karl Polany, La gran transformación, LaPiqueta, Madrid, 1997.pp 83-102.Dolors Comas d’Algemir ”Ecología, naturaleza y cambio social” a Dolors Comas d’Algemir,Antropología económica, Ariel, Barcelona, 1998. pp.115-143.Marshall Sahlins “ La sociedad opulenta primitiva” a Marshall Sahlins, Economía de la edadde piedra, Akal, Madrid, 1977. pp 13-54.

BIBLIOGRAFIAJohn Beattie Otras culturas, Ed. Fondo de Cultura Económica, Madrid,1978.Maurice Godelier (comp.), Antropología y Economía, Anagrama, Barcelona, 1976.Maurice Godelier, Lo ideal y lo material, Taurus, Madrid, 1990.Karl Polany, La gran transformación, La Piqueta, Madrid, 1997.Dolors Comas d’Algemir, Antropología económica, Ariel, Barcelona, 1998.Marshall Sahlins, Economía de la edad de piedra, Akal, Madrid, 1977.Maurice Godelier, El enigma del don, Paidós, Barcelona, 1998.Marcel Mauss, “Ensayos sobre los dones” a Sociología y AntropologíaI, Tecnos, Madrid, 1971.Bronislaw Malinowski, Los argonautas del Pacífico Occidental, Península, Barcelona, 1973.Marvin Harris, Caníbales y reyes. Los orígenes de las culturas, Alianza, Madrid, 1990.

III. Percepcions, produccions i reproduccions ideades. El simbolisme. El llenguatge.

1. El simbolisme. Llenguatge. Innatisme i aprenentatge. Chomskians i Worfians.2. Mite i ritual. Significacions.3. Eficàcia mítica. Mites fundacionals, concepció del temps, explicació de la societat.4. Totemisme. El debat de les estructures de pensament. Classificacions.5. Religions. Ideologies. Màgia, ciència i religió. All`sagrat i allò profà.

LECTURESJ.R. Llobera “La religió” a Manual d’antropología social, Universitat Oberta-Àgora,

Barcelona, 1999 pp. 109-126.Emile Durkheim “Definiciones del fenómeno religioso y de la religión” pp. 21-42;

“examen crítico de las teorías [sobre el totemisme] “ pp. 158-176 “Génesis de la noción deprincipio o mana totémico” pp 193-224 a Emile Durheim, Las formas elementales de la vidareligiosa, Akal, Madrid, 1982.

Claude Lévi-Strauss, “Introducción” a Claude Lévi-Strauss, El totemismo en laactualidad, FCE, México D.F., 1965.

Claude Lévi-Strauss, “Prologo” i “La ciencia de lo concreto” a Claude Lévi-Strauss, Elpensamiento salvaje, FCE, México D.F., 1964.

Bronislaw Malinowski, “El mito en la psicología primitiva” a Bronislaw Malinowski,Magia, ciencia y religión, Ariel, Barcelona, 1982. pp. 113- 184.

Mircea Eliade “El “terror” a la historia” a Mircea Eliade, El mito del eterno retorno,Planeta Agostini, Barcelona, 1985 pp 127-148.

Evos Z. Vogt, “Introducción” a Evon Z. Vogt, Ofrendas para los dioses, FEC, MéxicoD.F., 1979. pp. 9-30.

Claude Lévi-Strauss “Lenguaje y parentesco” a Claude Lévi-Strauss, Antropologíaestructural I, Eudeba, Buenos Aires, 1980. pp. 29-90.

Cifford Geertz, “El desarrollo de la cultura y la evolución de la mente” pp. 60-84; “Lareligión como sistema cultural” pp. 87-117. a Clifford Geertz, La interpretación de las culturas,Gedisa, Barcelona, 1995.

Peter Worsley, “Consideraciones teóricas y metodológicas” a Peter Worsley, Al son de latrompeta final, Siglo XXI, Madrid, 1980. pp. 13-86.

Edward Sapir, “Definición del lenguaje” pp. 9-31; “El lenguaje como producto histórico”pp 169-218. a Edward Sapir, El lenguaje, FCE, Madrid, 1991.

Mary Douglas, “el rechazo del ritual” a M. Douglas, Simbolos naturales, Alianza,Madrid, 1978. pp. 20-38.

Victor Turner, “Liminalidad y communitas”; “Communitas: modelo y proceso” pp. 101-169 a V. Turner, El proceso ritual, Taurus, Madrid, 1988.

BIBLIOGRAFIAEmile Durheim, Las formas elementales de la vida religiosa, Akal, Madrid, 1982.Claude Lévi-Strauss, El totemismo en la actualidad, FCE, México D.F., 1965.Claude Lévi-Strauss, El pensamiento salvaje, FCE, México D.F., 1964. Claude Lévi-Strauss, Mitológicas. Lo crudo y lo cocido I, FCEMéxico D.F., 1968.Bronislaw Malinowski, Magia, ciencia y religión, Ariel, Barcelona, 1982.Lucien Lévy-Bruhl, Alma primitiva, Sarpe, Madrid, 1985.Georges Bataille, Toría de la Religión, Taurus, Madrid, 1991.William A. Christian, Religiosidad Popular, Tecnos, Madrid, 1978.Mircea Eliade, El mito del eterno retorno, Planeta Agostini, Barcelona, 1985. Mircea Eliade, Lo sagrado y lo profano, abor, Barcelona, 1983.Peter L. Berger, Para una Teoría Sociológica de la Religión, Kairós, Barcelona, 1981.Maurice Godelier, Lo ideal y lo material, Taurus, Madrid, 1982.Evon Z. Vogt, Ofrendas para los dioses, FEC, México D.F., 1979.Claude Lévi-Strauss, Antropología estructural I, Eudeba, Buenos Aires, 1980.V. Turner La selva de los símbolos. Siglo XXI, Madrid, 1980.V. Turner, El proceso ritual, Taurus, Madrid, 1988.M. Douglass Pureza y Peligro, Siglo XXI, Madrid, 1973.M. Douglas, Simbolos naturales, Alianza, Madrid, 1978.E. Leach, Cultura y comunicación Siglo XXI, Madrid, 1981.Clifford Geertz, La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona, 1995.EE. Evans Pritchard, Brujería, magia y oráculos entre los Azande, Anagrama, Barcelona, 1976.EE. Evans Pritchard, Las teorias de la religión primitiva, Siglo XXI, Madrid, 1979.Carmelo Lisón Tolosana, La España mental (I y II), Akal, Madrid, 1990.Max Gluckman, Mary Douglas y Robin Horton, Ciencia y brujería, Anagrama, Barcelona, 1976.Maria Isaura Pereira de Queiroz, Historia y etnología de los movimientos mesiánicos, Siglo XXI,Madrid, 1978.Peter Worsley, Al son de la trompeta final, Siglo XXI, Madrid, 1980.Noam Chomski, Syntactic Structures, London-The Hague-Paris, 1957.Noam Chomski, Studies on Semantics in Generative Grammar, The Hague, 1972.Edward Sapir, El lenguaje, FCE, Madrid, 1991.

NOTA I: Les lectures són suficients per preparar el curs. La bibliografia és complementària.

NOTA II: Els 2 crèdits pràctics es desenvoluparan en base a seminaris sobre les lectures i avídeos.