problemes mediambientals -...

PROBLEMES MEDIAMBIENTALS

RECORDEM...● LA CONTAMINACIÓ AIRE● LA CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA● LA DESFORESTACIÓ...

SOSTENIBILITAT● EL CONCEPTE DE SOSTENIBILITAT● L'EMPREMTA ECOLÒGICA● ACTUACIONS INTERNACIONALS

RECORDEM... LA CONTAMINACIÓ AIRE

ESCALA LOCAL ESCALA REGIONAL ESCALA GLOBAL

● Clima urbà● Smog o

boirum (fumassola)

● Pluja àcida ● Forat capa d'ozó

● Efecte hivernacle i canvi climàtic


La contaminació atmosfèrica es produeix quan s’afegeixen a l’atmosfera gasos que són resultat de l’activitat humana.

Principals gasos contaminants i les activitats humanes que els produeixen:

AGENTS CONTAMINANTS

GASOS CONTAMINANTS ACTIVITAT HUMANA QUE EL PRODUEIX

Diòxid de carboni Tots els processos de crema de combustibles fòssils: gas, derivats del petroli i carbó

Diòxid de sofre (SO2) Principalment, la combustió de carbó i fuels pesants, que contenen sofre com a impuresa.

Òxids de nitrogen (NOx) Crema de combustibles fòssils i processos d’adobament.

Ozó (O3) Format pels rajos solars quan incideixen sobre els gasos d’escapament dels automòbils i de les calefaccions.

Clorofluorocarburs (CFC) Propel.lents d’aerosols i refrigerants en aires condicionats i frigorífics

Metà (CH4) Conreu d’arròs, cria de grans herbívors

Els gasos contaminants provoquen diversos problemes mediambientals:


L’aire de la ciutat esdevé una fumassola (smog) més o menys espesa, que redueix la visibilitat i que, en els períodes de contaminació intensa, produeix irritació als ulls i a les vies respiratòries dels habitants més sensibles.

La fumassola és una mescla de partícules sòlides en suspensió (sobretot fums) i de gasos tòxics (monòxid de carboni, òxids de sofre i nitrogen, ozó) produïts per la combustió dels hidrocarburs a les indústries pels fums alliberats en les diferents fases de la producció industrial. És especialment severa quan les condicions atmosfèriques n’afavoreixen la concentració i n’eviten la dispersió. A l’hivern, la presència de la boira agreuja aquest fenomen.

“Barcelona no compleix els límits de qualitat de l’aire el primer trimestre d’aquest any”La contaminació de l’aire a Barcelona i la seva àrea metropolitana supera sistemàticament els límits de diòxid de nitrogen. Segons ha pogut comprovar TV3, estacions de mesura com les de l’Eixample o la de Sarrià han doblat els límits permesos per la Unió Europea aquest 2011. Tan sols un dia s’han complert els paràmetres. En altres zones menys exposades al trànsit, com el Parc de la Ciutadella o Sants, les mitjanes han estat més baixes, però igualment per sobre de la normativa europea. La Fiscalia de Medi Ambient ha demanat comptes a la Generalitat. (…)

SMOG (Boirum)


Els òxids de nitrogen (NOx) i el diòxid de sofre(SO2) produeixen la pluja àcida. Aquests dos compostos, transformats en àcid sulfúric o nítric per la combinació amb l’oxigen i l’aigua de l’atmosfera, cauen a la superfície terrestre juntament amb la pluja, la neu, la gebrada o la boira, i acidifiquen els sòls i els llacs.

L’acidificació del sòl provoca com a principal conseqüència l’alentiment del creixement de la vegetació i un afebliment general de les plantes, que es tornen més vulnerables davant de les gelades i la salut de persones i d’animals.Els danys als arbres i al sòl: els efectes de la pluja àcida en la vegetació han estat estudiats en àmplies zones del nord d'Europa i d'Amèrica del Nord. Els efectes comprovats han estat la corrosió de les fulles i una reducció general del creixement dels arbres, que pot acabar amb la seva mort.

L’acidificació de les aigües dels llacs o rius provoca la desaparició de peixos, amfibis, mol.luscos, crustacis. Els llacs morts: la pluja àcida té efectes dramàtics sobre la vida a l'aigua, quan cau directament sobre els llacs o hi arriba des dels turons pels rius i les torrenteres.

Respirem àcid: la pluja àcida, i altres tipus de contaminants que l'acompanyen (neu àcida, boira àcida, deposicions sòlides de partícules i ozó de superfície) ataquen de la mateixa manera els éssers humans i l'entorn natural. La inhalació de l'àcid procedent de la boira àcida pot provocar problemes respiratoris, perquè la humitat dels pulmons pot convertir el SO2 en àcid sulfúric

Les zones més industrialitzades dels països desenvolupats són les més afectades per la pluja àcida. Una característica de les pluges àcides és que la circulació atmosfèrica pot transportar les partícules contaminants a centenars de quilòmetres del lloc d’emissió. Per exemple, les zones industrials de la Gran Bretanya causen pluges àcides a Escandinàvia. Altres vegades, la contaminació genera pluja àcida que cau a prop de la zona on es va produir. Es el cas de Escòcia, que pateix la pluja àcida que produeixen les fàbriques d'Anglaterra.

PLUJA ÀCIDA


PLUJA ÀCIDA


L’estratosfera és una de les capes atmosfèriques que envolten la Terra i en què, a una altura d’entre 20 i 25 km, hi ha una franja en la qual l’ozó es troba en concentracions elevades. Aquest gas actua com un filtre de les radiacions ultravioletes procedents del Sol, que són nocives per als èssers vius, ja que provoquen malalties de la pell, els ulls i alteracions al sistema immunitari en els animals, alhora que causa una disminució de la fotosíntesi en els vegetals, cosa que es tradueix en una reducció de la producció de les collites.Els clorofluorocarburs destrueixen la capa d’ozó que envolta la Terra, utilitzats sobretot als sistemes de refrigeració i de condicionament de l’aire, als esprais i als frigorífics.

Des que s'ha descobert que els CFC són els responsables de la destrucció de la capa d'ozó, molts països han prohibit ús dels aerosols que emeten aquests gasos. Però els CFC es continuen utilitzant en l'aire condicionat, el suro sintètic, els refrigeradors i els envasos de plàstic

La disminució de la capa d’Ozó és més elevada a la zona de l’Antàrtida , durant l’estiu austral, què és quan es forma un veritable forat a causa de la baixa concentració d’ozó, tan extens com els Estats Units i tan profund com l'Everest. El forat ha crescut pràcticament tots els anys, des de 1979.

FORAT CAPA OZÓ


El 1985, els científics van descobrir que la quantitat d'ozó damunt de l’Antàrtida havia minvat de manera molt important. Es va descobrir que el forat a la capa d'ozó havia estat provocat per un tipus de contaminació, en concret, els productes químics anomenats CFC (clorofluorocarburs). Els CFC són gasos que es fan servir per produir temperatures baixes en frigorífics i aparells d'aire condicionat. També s'utilizen en alguns tipus de suro sintètic i en la fabricació d'envasos de plàstic. Durant molts anys, els CFC es van fer servir perquè els aerosols poguessin impulsar cap a fora els seu contingut. Quan els gasos CFC arriben a l'atmosfera, les radiacions ultraviolades els fan alliberar radicals de clor, que destrueixen l'ozó.

FORAT CAPA OZÓ

L'ozó és vital, ja que actua com a filtre, protegint-nos dels raigs ultraviolats . És a dir, fa possible la vida a la terra.

La debilitat de la capa d’ozó fa que augmenti la radiació ultraviolada:● Augmenta el càncer de pell● Augmenten els problemes oculars● Es dificulta la fotosíntesiForat constatat des del 1980 a

l’Antàrtida (ara també a l’Àrtic)

La causa són les emissions de clorofluorocarbonats (CFC), que destrueixen l’ozó.

Les conclusions són clares:Cal reduir les emissions de CFC.


El metà, els diòxids de nitrogen i, principalment, els diòxid de carboni són gasos anomenats d’efecte hivernacle. Aquests gasos permeten passar la llum i la calor del sol des de l’espai fins a la Terra, però després les deixen escapar amb dificultat. El resultat és que la temperatura de tot el planeta puja.

L’efecte hivernacle pot produir grans canvis en el clima i, com a conseqüència, es podrien desgelar els pols. El nivell del mar pujaria i algunes zones costaneres podrien quedar negades.

Les conseqüències d’un progressiu escalfament de l’atmosfera són desconegudes i tampoc hi ha un consens de com pot afectar el planeta i les diferents regions. El que es preveu és qui hi pugui haver dos tipus de conseqüències:

L'EFECTE HIVERNACLE

A curt termini, es preveuen desordres climàtics i un augment dels extrems climàtics (sequeres, inundacions....)

A llarg termini, algunes de les conseqüències previsible són:

● l’augment del nivell del mar● la intensificació de les tempestes amb

variacions dels règims de precipitacions● un increment dels episodis de sequeres i

inundacions.


Està canviant el clima del món?

De manera natural hi ha cicles. Sembla que ara l’home els acceleraA partir de la R.Industrial es dóna un gran augment de les emissions i concentracions de CO2. La principal causa és la crema de combustibles fòssils.L'augment de CO2 provoca un escalfament atmosfèric, un augment de la temperatura de la terra.Es calcula que en el 2075 la temperatura de la terra es pot incrementar entre 1,5oC i 4,5o C

CANVI CLIMÀTIC

Què provoca l'efecte hivernacle?

Les emissions de determinats gasos (gasos d'efecte hivernacle). El més destacat és el C02 (també destaca el metà, els òxids de nitrogen...).

L'efecte hivernacle provoca un augment de temperatures, ja que els gasos d'efecte hivernacle atrapen les radiacions solars.

L'efecte hivernacle ocasiona un canvi climàtic global.


- Les conseqüències ecològiques.- Les conseqüències econòmiques.- Les conseqüències demogràfiques i socials.

CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC

Conseqüències ecològiques

● Augmentarà l'evaporació de l’aigua● Depenent de les zones del món: >> S'incrementaran les precipitacions (més violentes) >> S'intensificaran les sequeres● Disminuiran les precipitacions de neu● Es fondrà el gel en les glaceres i els pols● Augmentarà el nivell de l’aigua el mar >> Fusió del gel >> Expansió tèrmica de l’aigua● S'inundaran algunes zones de la terra (illes, costes)● Es produiran extincions i canvis en la distribució d’espècies● Augmentarà la incidència de les malalties tropicals


CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC

Conseqüències econòmiques

● Informe Stern (encarregat pel govern britànic)● Si no es prenen mesures correctores, el 2050 pot produir-se un crac econòmic,

comparable a l'impacte de les dues guerres mundials.● Cal evitar el desastre econòmic amb mesures correctores.

Conseqüències demogràfiques i socials

● Les previsions parlen que el 2050 podrien haver 200 milions de desplaçats, que haurien perdut les seves llars com a conseqüència de les inundacions).

● Haurem de canviar la nostra forma de viure, basada en el malbaratament de tota mena de recursos.

● Sobretot, haurem de replantejar-nos el model energètic.

RECORDEM... LA CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA

L'AIGUA és fonamental (indispensable) però en general també és poc valorada. Cal considerar que es tracta d'un bé escàs car només un 3% és dolça (80% als pols).

Actualment, destaquen dos grans problemes:

● L'augment del consum● La contaminació

AIGUA DOLÇA


● L'augment del consumCada cop hi ha més consum. Ara consumint 35 vegades més que al segle XVIII.Al món, en general, el consum de l'aigua es distribueix: - Agricultura (65%-70%) - Indústria (25%) - Consum domèstic (5%-10%) - Cada cop destaca més també la utilització lúdica i turísticaLa sobreexplotació pot portar al desastre ( Mar d’Aral)

AIGUA DOLÇA


● La contaminació

L’aigua té una capacitat natural d’autodepuració. Si aquesta es supera, aleshores es contamina.

Origen de la contaminació de les aigües:

● Fonts d’origen humà:● Industrials (molt perillosos, com els metalls tòxics)● Urbans (residus orgànics, àcids...)● Agrícoles (fertilitzants, pesticides, purins...)● Navegació (marees negres en els rius...)

AIGUA DOLÇA

Segons a on es produeix la contaminació:

- Aigües superficials- Aqüífers

Molts grans rius són biològicament morts

- Europa de l’est- Cada cop més a Àsia i Llatinoamèrica- Certa millora a Europa occidental i Amèrica del Nord


● La contaminació del mar procedeix principalment de: - Abocament de residus urbans i industrials - Navegació (transport de petroli) - Explotació minera i petrolífera

LES AIGÜES MARINES

● Les zones més contaminades són:- Les més properes a terra ferma (són les més biològicament productives)- Mars tancades (Mediterrani, Mar del Japó)- Alta mar (abocament de residus molt perillosos)

RECORDEM... DESFORESTACIÓ

Definició

● És la desaparició o destrucció massiva de la massa forestal

● Per quins motius són imprescindibles els boscos?

● Contenen la major part de la biodiversitat (molt útil en farmàcia o indústria química)

>> Especialment els boscos humits tropicals i equatorials >> Contenen més del 50% de la biodiversitat mundial● - Configuren el paisatge● - Protegeixen del sòl● - Retenen la humitat● - Renoven l’aire (atrapen CO2)● - Aturen el vent● - Atrapen la pols● - Generen clima més fresc● - Ofereixen recursos de molts tipus


CAUSES DE LA DESFORESTACIÓ

● Principalment...

● La rompuda (llaurar per primera vegada)Destinar a l’agricultura o la ramaderiaA la llarga ocasiona un greu empobriment del sòlS'ha practicat des de sempreAra molt més al Tercer Món

● - La tala (obtenir fusta)La fusta és un recurs molt valorat (fustes nobles)Mobles, pasta paper, construcció, combustible...

● - La crema (cremar els boscos intentencionadament)Per obrir camps per a l’agricultura i ramaderiaIncrementa l’efecte hivernacle

● Cal destacar també:El creixement urbanísticLa construcció d'infraestructures (carreteres, grans embassaments...)


SITUACIÓ ACTUAL

● Quina és la situació actual de les masses forestals?

● Lleu recuperació en els països desenvolupats

● Destrucció accelerada dels boscos de:Països del SudPaïsos en desenvolupament

Segons la FAO s'han perdut el 50% dels boscos tropicalsCada any es perden 100.000 km2 de boscos tropicals


SITUACIÓ ACTUAL

EUROPA

- Europa del Nord presenta la millor situació (explotació racional).- Europa Mediterrània té una greu pèrdua de boscos (Boom immobiliari, incendis...) Darrerament però, l'abandonament del camps ha incrementat la massa forestal (a Catalunya ha augmentat més d'un 10%).- Antiga URSS (sobretot Rússia). Presenta molts boscos relativament intactes (Sibèria). Però els darrers temps s'ha accelerat la seva explotació.

AMÈRICA

- Amèrica del NordCanadà té cura dels seus boscos (explotació racional)EUA, sobretot al nord-oest del Pacífic va sofrir una tala molt gran. Ara s'han introduït certes mesures “racionals”- Sudamèrica.Gran desforestació a zones com l'Amazònia.

ÀFRICA

Pèrdua accelerada de massa forestal

ÀSIA

Situació molt perillosa:- Incendis massius- Tala incontrolada

LA SOSTENIBILITAT• La sostenibilitat és un

concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient.

• Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament.

• La sostenibilitat consisteix a proveir el millor possible avui sense posar en perill els recursos de demà.

• L‘Informe Bruntland de 1987 ho defineix tècnicament i oficial com a satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.

• La sostenibilitat, i el desenvolupament sostenible, per definició inclou sempre obligatòriament els tres àmbits econòmic, social i ambiental.

• La vessant ambiental fa referència als recursos de la Terra i a la qualitat de vida pel que fa a la higiene, alimentació, salut, vivenda i contaminació.

• La vessant social fa referència als recursos humans, tant des del punt de vista individual com de comunitat.

• Per a que aquestes coses puguin durar al llarg del temps cal que econòmicament siguin possibles (viables), tant la posada en marxa com el manteniment i continuïtat (durabilitat).

• La política és l'eina que permet manipular i controlar aquestes tres variables.

• Les opcions polítiques poden ser més o menys sostenibles segons la ideologia, les decisions i els actes dels dirigents que les duen a terme. La sostenibilitat és un tipus de política econòmica, social i ambiental integrades.

L'EMPREMTA ECOLÒGICA

• La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d‘aliments, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per desplaçar-nos a treballar o estudiar, per anar de vacances, per consumir tot tipus de productes.

• El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat.

• Bàsicament la petjada ecològica està basada en l'observació d'aquests aspectes:– Urbanitzacions: La quantitat d'hectàrees utilitzades per a urbanitzar, generar

infraestructures i centres de treball.– Agricultura: Hectàrees necessàries per a proporcionar l’aliment vegetal necessari.– Ramaderia: Superfície necessària per a proporcionar pastures que alimenten

el bestiar.– Pesca: Superfície marina necessària per a produir el peix consumit.– Forestal: Superfície de boscos necessària per a produir productes d'origen forestal.– Diòxid de carboni: Hectàrees de bosc necessàries per a compensar el CO2 que

provoca el nostre consum energètic.

• Per a poder comparar l'empremta de diferents països, s'usa l'anomenada hectàrea global (hag), que és una hectàrea de terra amb la productivitat mitja al món.

• La biocapacitat es la capacitat de tornar a regenerar un element que té la Terra.

• Des d'un punt de vista global, el 2010 s'ha estimat en 1'8 hectàrees globals la biocapacitat del planeta per cada habitant.

• El deute ecològic és la diferència entre l'empremta ecològica i la biocapacitat. Té signe positiu quan l'empremta és menor que la biocapacitat, això indica que l'empremta és sostenible, ja que és inferior a la biocapacitat. El signe negatiu del deute indica en canvi que les necessitats pel consum son majors que la capacitat que té l'entorn per a produir la matèria primera, és a dir, que no és sostenible.

• En conjunt, el 2010 la humanitat utilitza en un any el que produiria anualment un planeta Terra i mig.

• L'empremta ecològica o consum mitjà per habitant és de 2'7 hectàrees globals, pel que, a nivell global, estem consumint més recursos i generant més residus dels que el planeta pot produir i admetre, generant un deute ecològic de 1'5 hectàrees

• Si continua aquesta tendència, la humanitat necessitarà dos planetes el 2030 i gairebé tres el 2050.

• El 2010 Espanya és el 19è estat amb major empremta ecològica del món i el 20è a la llista dels de major deute ecològic.

• La seva empremta ecològica és de 5'4 hectàrees globals, això vol dir que cada habitant d'aquest estat necessitaria cinc camps de futbol per a satisfer tots els béns i serveis que consumeix.

• Però la capacitat regenerativa anual espanyola és de només 1'6

hectàrees globals, és a dir, que en realitat disposa de menys d'un camp i mig de futbol per a produir aquests béns i serveis.

• El deute ecològic de cada ciutadà d'Espanya és doncs, de 3'8

hectàrees .

En un planeta limitado no es posible un continuo crecimiento económico y demográfico. Los límites son de dos tipos:- Recursos naturalesCapacidad de la tierra para absorber el crecimiento de la población sin mermar el medio ambiente

“La población y la industria tienden a crecer sin límites hasta el infinito. Pero como vivimos en un mundo finito, hemos de detener este crecimiento antes que la contaminación y el agotamiento de los recursos naturales y el hambre hagan insostenible la situación”

ACTUACIONS INTERNACIONALSINFORME MEADOWS. ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT. 1972

La propuesta del informe es: “crecimiento cero”. Detener el crecimiento de la población, limitar el consumo creciente de alimentos y de materias primas y detener el proceso de contaminación y producción industrial.

La biocapacidad de la Tierra es de 1,7 has. por habitante. El consumo actual medio por habitante es de 2,8 has., por lo que globalmente se consumen más recursos de los que tiene la Tierra (déficit ecológico de un 60%)

ACTUACIONS INTERNACIONALSCOMISSIÓ BRUNDTLAND. 1987

ACTUACIONS INTERNACIONALSCIMERES I TROBADES

Malauradament, no hi ha resultats concrets.Les decisions no són vinculants, l'aplicació gairebé és nul·la.

problemes mediambientals -...

Documents