primo de rivera
TRANSCRIPT
La dictadura de
Primo de Rivera
Fran Moya, Voro Chilet, Alberto Betes i David Peris
¿Quí és? Primo de Rivera va nàixer a Jerez
de la Frontera el 8 de gener de 1870 i va morir al 16 de març de 1930 a Paris.
Fou un militar, polític i dictador de Espanya, fill de Miguel Primo de Rivera y Sobremonte y de Inés Orbenja y Perez, pentanyia a una família de gran tradició militar, en ella havia destacat el seu oncle Fernano Primo de Rivera y Sobremonte, primer marqués de Estella, distingit durant la Tercer a Guerra Carlista, governador de Filipines i varies voltes ministre de Guerra.
Causes del colp d’estat
“Miguel Primo de Rivera”, Capità General de Catalunya, es va sublevar el 13 De setembre de 1923. El colp va comptar immediatament amb la comprensió i el suport del rei Alfons XIII.
Les causes que van provocar aquest colp van ser:
La crisi del sistema polític incapaç de renovar-se des de dins i cada vegada més minat per la inestabilitat social des de la crisis de 1917.
El fracàs de la política en Marroc, aguditzat sobretot des del desastre de Annual de 1921.
Cause
s del c
olp
d’e
stat
El colp d’estat de 1923
El 13 de Setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, manà ocupar els serveis telefònics de Barcelona i va llegir un comunicat davant els periodistes, donant un colp d’Estat.
Els sublevats van declarar l'estat de guerra, la suspensió de les garanties constitucionals i La dissolució de les Corts. El règim de la Constitució de 1876 era substituït enmig de la indiferència popular i sense a penes resistència per una dictadura militar.
Després de pensar-ho el rei Alfons XIII va decidir manar formar un govern amb Primo de Rivera, amb Primo de Rivera al cap com a dictador militar únic – equivalent a president del Govern i ministre universal- encara que comptaria amb l’assistència d’un directori militar integrat per generals.
MANIFEST DE PRIMO DE RIVERA
Els èxits inicials
Característiques generals de la dictadura:
Encara que existeix coincidència cronològica amb el feixisme italià, la figura de Primo de Rivera no es pareix amb la de Mussolini (no es encapçalà amb cap partit, careixia de carisma popular i el seu regim careixia de ideologia).La constitució fou suspesa, trobem els seus objectius al seu lema “menys política i mes administració”.
Encara que va ser una època amb inestabilitat política, la dictadura es va mantindré per els seus èxits inicials durant sis anys i van ser:
El restabliment de l’ordre públic
La resolució del problema del Marroc.
El benefici que va rebre Espanya degut a la bona economia internacional.
Directori militar(1923 – 1925)
El colp d’Estat va donar pas a la dictadura militar. Primo de Rivera va concentrar tots els poder al estat.
El seu govern realment unipersonal comptava amb la col·laboració i assessorament del Directori. Ajuntaments i diputacions varen ser dissoltes i substituïdes per persones amb relació amb el regim. La militarització de la vida política es va estendre a tots els nivells de la administració on els militars eren delegats governatius als ajuntaments.
Directori militar
Les mesures del govern estarien orientades a controlar el ordre públic i reformar l’administració del país col·locant tot els càrrecs públics davall supervisió militar.
A mes a mes hi havia que resoldre el problema marroquí tan important per a la opinió pública, de fet el colp de estat es va produir sols uns dies abans de que el informe de Picasso, sobre les responsabilitats per el desastre anual es fera públic.
Primo de Rivera que era inicialment partidari de abandonar el protectorat, acabà resolvent el problema marroquí amb el desembarcament conjunt hispano-francès en Alhucemas (1925).
Dir
ect
ori
mili
tar
Directori civil ( 1925 – 1930) a la caiguda de la dictadura
Una vegada es varen resoldre els dos problemes (els disturbis en el ordre social i la difícil situació al Marroc) Primo de Rivera va tindre l’oportunitat de retirar-se de la política , però no ho feu , a finals de 1925 es va proposar renovar el regim dictatorial i substituir el directori militar per un de nou civil , amb l’ intenció de perpetuar-se en el poder.
Directori civil a la caiguda de la dictadura
Per aconseguir-ho necessitava transformar la dictadura en un nou regim a la seua mesura , les bases principals varen ser el establiment d’una forma escalonada en el temps
Un partit propi , la ‘’Unión Patriòtica’’ que pretenia unir i organitzar a tots els espanyols de bona voluntat i tenia com a lema ‘’religió , pàtria y monarquia’’.
Una assemblea nacional consultiva que inicia les seues sessions en 1927.
Un projecte de nova constitució presentat en 1929.
Directori civil a la caiguda de la dictadura
Aquests intents no varen tindre pràcticament ningun sustent polític , per altra banda la dictadura afronta nombroses critiques, manifestacions de oposició e inclús pronunciaments militars les desqualificacions de Unamuno , la vaga de universitaris de 1929 i els pronunciaments militares de inspiració republicana de 1924 y 1929).
Cada vegada més aïllat políticament el dictador va fer una consulta als seus capitans generals , les seues respostes li demostraren que estava completament sol , així que dos dies desprès el 28 de gener de 1930 presenta al rei la seua dimissió.
IntervencionismeEl intervencionisme estatal no va ser alguna cosa nova que va sorgir amb la dictadura , ja que el estat sempre a pres part de la economia del país. La característica principal de la dictadura va ser la diversitat de actuacions i la amplitud de les mateixes en un breu interval de temps.
Aquestes actuacions varen ser:
Es destinaren grans quantitats de pressupostos del estat a subvencionar industries amb problemes econòmics
Es van establir monopolis en diversos sectors clau de la economia:
- La companyia telefònica nacional de Espanya
- La companyia arrendatària del monopoli de petrolis S.A. (Campsa)
Es posa en marxa un ambiciós programa de obres publiques per millorar 7000 kilòmetres de carreteres ja que el ferm estava en mal estat i dificultava la circulació i, a mes a mes es va iniciar un pla de construcció d’embasaments de les conques dels rius amb el doble objectiu de produir electricitat i augmentar les superfícies de regadiu
Intervencionalisme
Creixement económic
El primer terç del segle XX fou una etapa de creixement econòmic a Espanya amb una política fortament proteccionista . El poder polític va sofrir la pressió de les industries del coto Catalanes , siderúrgics bascos i cerealistes castellans per a evitar les importacions i es reservarà el mercat nacional als seus productes , açò representa un augment progressiu del proteccionisme.
L’economia espanyola es va convertir d’aquesta manera en una de mes tancades i protegides de Europa , açò resulta fonamental per al seu desenvolupament econòmic , però alguns experts consideren que solament va servir per a perpetuar els problemes dels sector que no tenien avantatges econòmiques e impedir el enlairament de aquelles que vertaderament eren rentables.
Creixement económic La producció agrícola va créixer entre 1900 i
1931 un 55% , la productivitat en el mateix període va estar entre 30% i el 40% per davall de la mitja dels països europeus , els cereals seguien ocupant la major part de la superfície cultivada , pel que fa a la industria , la siderúrgia fou la mes protegida del període i va augmentar de forma considerable , estava concentrada en Vizcaya on generaven els dos terços del total nacional .
El mes destacable de la evolució socio-econòmica al primer terç del segle XX fou en primer lloc el auge econòmic durant la primera guerra mundial i la crisis de post guerra , en segon lloc , el intervencionisme del estat en la economia durant la dictadura i en tercer lloc la modernització demogràfica i social.
Modernització
Amb excepció de Catalunya, la transició es va donar al primer terç del segle XX, amb la peculiaritat respecte a Europa de que no hagué un descens de la mortalitat primer, sinó que la va disminuir juntament amb la natalitat, per lo que no hi hagué ninguna fase de creixement demogràfic.
Les millors alimentacions, vestits i vivendes (així com una millor sanitat) expliquen la disminució de la mortalitat, les causes tradicionals que provocaven aquestes malalties eren la crisi de subsistències, les epidèmies i les malalties endèmiques (la epidèmia mes destacada per la seua importància va ser la coneguda com a grip Espanyola de 1918 a 1919), en canvi, en el àmbit de les malalties endèmiques, la virola fou eradicada, i l’esperança de vida a augmentar de 35 a 50 anys al primer terç del segle.