Any II-HI Epoca - N.° 39 Redacció i Administració: Alt de Sant Pere, 29, praL-Barcelona-Tel. 22442 2 d'abril de 1992

P R E U :

lä CTS.

L'Estat espanyol despèn aCatalunya; Ensenyament(tots els graus) 17.000,000ptes. Policia i Guàrdia Ci-vil 19.500,000 ptes. ¿D'ai~xò en diu F. de los Ríos

cultura espanyola?

Ò R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A D E C A T A L U N Y A

Primer Congrés Nacional de laUnió Socialista de^Catalunya

Avui, a les sis de la tarda, en -el Palau de la Metal·lúrgia, s'ini-ciarà el Primer Congrés Nacio-nal de la Unió Socialista de Ca-talunya.

Per a la democràcia catalanaés aquest un fet de primer < rdre,d'aquells predestinais a tenir for-ta ressonància en l'immediat es-devenir de Catalunya.

Catalunya, país de treballa-dors, ho ha tingut mai un partitpolític de treballadors. El prole-tariat de Catalunya, perdut pelsviaranys de la demagògia revolu-cionària, ha estat, políticament,un feu dels polítics burgesosmés inescrupulosos. Lerroux sel'endugué, i els Jiménez i Jimé-nez volen emportar-se'l amb l'a-jut dels professionals de l'apoli-ticisme i que són, en la pràctica,polítics clandestins i indesitja-bles.

Per a Catalunya, la carènciai'un clar sentit polític de classedels treballadors, ha tingut con-seqüències greus, essent la pri-mera, entre elles, aquesta tragè-dia que hem viscut des de la pro-clamació de la República : ladels esforços enormes, heroics,per a res.

La Unió Socialista de Catalu-'

nya ve a complir el gran deurehistòric : crear a Catalunya lapolítica de classes, estructurar unpartit de classe al proletariat ca-talà, canalitzar políticament elssentiments constructius, les ideesd'emancipació que bateguen for-tament en la gran massa catala-na.

La tasca no és fàcil. Però ésnecessària i és possible. I aixòés suficient per a nosaltres, mi-litants de l'ideal socialista, som-niadors d'una Catalunya eman-cipada de les classes, homes queessent el que som, arribarem arealitzar el que volem.

Som, encara, una força inicial.Ni petita, ni grossa. Una forçainicial que s'alimenta dels cor-rents més sans i més creadorsde l'ànima catalana, i que,abrandarà tot Catalunya, i entemps «riiunyà'í si no Jla malba-ratem per contagi demagògic iaventurer.

Companys delegats !JUSTÍCIA SOCIAL xis saluda cor-

dialment a vosaltres, «pioners»del socialisme arreu de Catalu-nya, constructors de la Catalunyanova !

Companys delegats : visca laUnió Socialista de Catalunya !

Ordre del diaL'ordre del dia del Primer

Congrés Nacional de la Unió So-cialista de Catalunya, és el se-güent :

Vàlidament dels títols de dele-gats.

Reglament de discussió.Constitució del Congrés i no-

menament de les Comissions deprograma mínim i de proposi-cions.

Raport del Comitè Executiu.ídem dels diputats a la Gene-

ralitat.

Idem del conseller d'Economiai Treball.

Id. dels diputats constituents.Programa mínim.Proposicions.A la sala del Congrés hi po-

dran entrar tots els afiliats de laU. S. C., prèvia presentació delcarnet, els periodistes i els invi-tats especialment.

La sessió preparatòria comen-çarà a les sis de la tarda d'avui,al Palau de la Metal·lúrgia.

DelegaisDonem a continuació la llista

de delegats que han estat comu-nicats a aquesta Direcció abansde dimecres :

Secció del districte I. — F.Rossell Montané i J. Roure i To-rent, efectius ; Pau Cirera, su-plent.

Secció del districte H. — An-toni Clara, Joan Forment i An-toni Rives, efectius ; Claudi Jo-vé i Ventura Vergés, suplents.

Secció del districte lli. — Fre-deric Cardona, Antoni Valls iAntoni Carneado.

Secció del districte IV. — Isi-dre Palmada, Lluís Ardiaca, J.Santaló i Albert Farrés, efectius ;Emili Mompel i J. M. Gioì, su-plents.

Secció del districte VI. — JoanFron josa, Pau Graells, Josep Mi-ret i Elionor Serrano.

Secció del districte VII. — Eu-geni Frias, Maria Ramio i LluísNavarro, efectius ; Miquel Agui-

ló, Ramon Silvestre i FrancescSedó, suplents.

Secció del districte VIII.—Pe-re Mateo, Rafael Ramis, Esta-nislau Rovira i Cosme Rofes,efectius ; Agustí Coma, SalutFerra i Rafael Folch, suplents.

Secció I del districte IX. —Joan Rull, Conrad Guardiola iJosep Murtra, efectius ; JoanMiranda, Rufí Expósito i JosepSelgas, suplents.

Secció III del districte IX. —Ferran Roig i Rossend Nialet.

Secció IV del districte IX. —Martí Vallmitjana i Josep Tor-ta, efectius ; Antoni Bonet, su-plent.

Secció I del districte X. — An-toni Vilardebó i Joan Morgades,efectius ; Pere Gallinai, suplent.

Secció II del districte X. —Joan Carulla i Àngel Cases,efectius ; Joan Gual, suplent.

En tancar aquesta edició nohavíem encara rebut la comuni-

cació de la Secció del districte V.Secció d'Alella. — Josep Font

Pujol, Antoni Pujades i ManuelPijoan.

Secció d'Arenys de Munt. —Emili Vila i Ramon Paytubí.

Secció de Badalona. — BernatBonet, Esteve Pujol, Daniel Zu-maquero i Josep Torrell.

Sçcció de Bisbal del Penedès.—Antoni Olivella Borràs, EugeniMestre, Salvador Garriga i JoanSolé.

Secció de Fig&eres. —• R. Ra-mon, J. Font i J. Coromines.

Secció de Sant Celoni. — Ma-teu Muntane i Josep Pallerola,efectius ; Francesc Misse, su-plent.

Secció de Pineda. — JaumeMorell, Esteve Riayma i J. M.Vilarrúbia.

Secció de Banyoles. — LluísBota.

Secció de Vendrell. — Jau-me Marce i J. Corbella.

Secció de Girona.. — SalvadorLlonch i Modest Palahí.

En tancar l'edició no havíemrebut els comunicats de les Sec-cions de Sabadell, Manresa, Ma-taró, Molins de Rei, Calella,Tordera, Canet de Mar, Mont-gat, Sant Pol, Ripoll, La Gar-riga, Mollet, Valls, Llorenç delPenedès, Sitges, Lleida, Suda-nell i Alcarraç.

ProposicionsDEL DISTRICTE I

a)- Aíéffir ''(ffiHBsltttiits- de la TJ. R.t', un ar t ic le que digui :

«En el si del Consell Central es no-menaran les següents Comissions as-sessores : Sindical, Política, Cultural,( '«operativa i d'Higiene i Assistènciasocial.

»Aquestes Comissions es reunirancada mes i totes les vegades que lescircumstàncies ho exigeixin. El Co-vnitv Executiu s'haurà d'aconsellard'aquestes Comissions, les quals se-

' ran, al mateix temps, consultives pera tots els afiliats; al partit. La Comis-sió Política orientarà als parlamenta-ris quan aquest« ho sol·licitin i con-trolarà sempre llur actuació.»

b) Afegir als Estatuts de la U. S.C. un article que digui :

«Una. Junta Nacional de Cens Elec-toral, composta per un delegat de ca-da Federació, tindrà cura de tot el re-ferent a les qüestions electorals. A-quests delegats organitzaran en lesrespectives Federacions tots els tre-balls electorals, d'acord amb la Comis-sió Política del Consell Central.

»La Junta Nacional del Cens Elec-toral tindrà, a més, un Secretari Per-manent, que alhora ho serà de la Jun-ta Municipal del Cens Electoral de laFederació de Barcelona.»

c) Sotmetre als congresistas la se-güent proposició de caràcter urgent :

«El Congrés Nacional de la U. 8.C. delega els diputats del Partit a laGeneralitat per a que, sola o d'a-cord amb els representants d'altrespartits polítics, sol·licitin la convoca-tòria d'una assemblea de la Diputa-ció Catalana per tal de fixar l'acti-tud a prendre davant d'una possiblemutilació de l'Estatut de Catalunya idecidir, alhora, els treballs encami-nats a l'elaboració de la ConstitucióCatalana, Ungüent en compte el ca-ràcter d'Estat de la Generalitat.»

d) «Les seccions de la U. S. C. nopodran crear consultoris professionalsgratuïts o a preus mòdics.»

DEL DISTB1CTE III

Modificar la llei electoral en el sen-tit que quan un representant de qual-sevol partit a les corporacions públi-ques, deixi de pertànyer al partit aqui deu l'elecció, quedi separat delcàrrec representatiu que li fou confiat.

Que es facin gestions per arribar auna intel·ligència entre el partit So-cialista Espanyol i la U. S. C.

Que sigui obligació en les escoles detots els països, ensenyar una llenguauniversal, a designar, a més de lapròpia.

DEL DISTRICTE VI

L'obra del sindicat obrer de classeté dues grans funcions : la primera ésla defensa dels interessos dels treba-lladors enfront dels de la burgesia; la

segona, la capacitació del proletariatper convertir-lo en àrbitre de la pro-ducció de tota la riquesa material.

Pt-r assolir això cal donar a l'orga-nització sindical aquella mobilitatconstant e intel·ligent que li permetiintervenir allí on es tractin qüestionsque atectiu a la classe obrera, i aixòsols ho aconseguirà posant en cada casal front dels seus organismes aquellshome« (jue estiguin més preparats perresoldre les qüestions que es tinguinplantejades i adoptant en cada rmmumtles tàctiques que les circumstànciesaconsellin.

Essent la U. S. de C. el partit po-l í t ic de la classe obrera, declara:

a) La necessitat d ' intervenir- enmatèria sindical per a la defensa delsinteressos de classe del proletariat.

b) La U. S. de C. no es proposacrear cap organisme sindical enfrontde cap dels ja existents, sinó propug-nar per la unió de la classe obrera.

c) La U. S. de C. afirma la sevadisconformitat amb tot organisme sin-dical que no es fonamenti en princi-pis democràtics, amb igualtat de deu-res i de drets per a tots els seus afi-liats, tant individual com coUeeiva-ment.

d) La U. S. de C. nomenarà uncomitè sindical que procuri establircontacte amb nuclis d'altres tendèn-ciesi per a donar a l'organització obre-ra una autèntica eficàcia revolucio-nària i orienti als afiliats de la U. S.de C. en tot moment, de l'actitudque els cal adoptar.

DEL DISTBICTE VIU—Que el Congrés prengui l'acord

formal que en el successiu no siguiacumulat més d'un càrrec d'elecció po-pular en una mateixa persona.

—Que el Congrés nmneni una comis-sió que faci els treballs necessaris pera convocar una reunió d'afiliats alpartit afectats pel problema sindical,per estudiar la conveniència de defi-nir-se i d'actuar en un aspecte tanimportant, sobretot en aquests mo-ments en que els desencerts d'unsi altres organismes sijadicals, col·lo-quen als obrers interessats en un es-tat de confusionisme i desorientacióabsolutes.

—1.' Que el Congrés acordi que elto de JUSTÍCIA SOCIAL, sigui d'atraccióde les organitzacions i partite obrersd'esquerra.

2." Que es nomeni un cos de re-dacció de JUSTÍCIA SOCIAL, que conjun-tament dirigeixi el nostre setmanari.

—Que s'acordi emprendre seguida-ment una intensa propaganda de laü. S. C. por tot Catalunya, de cara¡il poble i a les organitzacions obreres.

—Que el Congrés acordi, que els di-putats de la U. S. C. a les Corts Cons-tituents de la República Espanyolasostindran, per iot» eh mitjanit, la in-tegritat de l'Estatut votat pel poble

català, no admetent allrea esmenesque les que facin referència a qües-tions de redacció i estil.

Que la U. 8. C. organitzi una es-cola d'estudis polítics, econòmics i so-cials, per la formació de propagan-distes, donant a la mateixa la mà-xima difusió.

DE LA SECCIÓ I DEL DISTRIC-TE IX

Tenint en oampte les dificultats ac-tuals per a l'aplicació de l'Estatut dela U. S, C., la secció 1 del distric-te IX proposa :

I." Cloure el 81 de desembre d'en-guany el període d'organitzaicó i fun-dació de la U. S. C.

2.Dn Augjnentar de 5 a 9 el nom-bra de membres del Comitè Executiu.

S.er Elecció directa pel Congrés, iper aquesta sola vegada, del ComitèExecutiu.

4.art Constitució del Consell Cen-tral en el curs de l'any i a mesuraque es vagin organftzant les Federa-cions.

DE LA SECCIÓ II DEL DISTRIC-TE X

Aquesta secció proposa al CongrésNacional que la unió Socialista deCatalunya faci tot el possible» perquèl'Estat |>f>rti a la pràctica l'arti-cle X X I V d'Economia del programamínim, en primer lloc per obteïur to-tes les condicions de millorament al'obrer i alhora per aconseguir una re-presa do treball en els diferents ramsde construcció, cosa que reduiria engran manera el nombre d'obrers enatur forçós.

DE LA SECCIÓ DE BADALONA

1." La U. S. de C., Secció de Ba-dalona, proposa al Congrés que davantla necessitat cada dia més imperiosade què actuin en la democràcia sin-dical més pura les organitzacions sin-dicals obreres existent* a Catalunya,es prengui l'acord d'encomanar alsobrers afiliats a la U. S. C. perquèactuin dintre dels respectius sindicatsa que pertanyin en dit sentit i finsobtenir la realitat del propòsit esmen-tat. Cas de transcórrer un tempsi pru-dencial, que el Congrés fixarà, i nohaver obtingut aquest anhel tant vi-vament sentit pels obrers re Catalu-nya, es convoacrà un Congrés o As-semblea del Partit amb caràcter ex-traordinari per tractar si és conve-nient o no crear un organisme sin-dical addient en l'esperit dels obrersconsciente de Catalunya.

2.™ La Secció de Badalona de laU. S. C. proposa al Congrés que perfutures actuacions de caràcter electo-ral, la U. S. C. no tingui pactes, trac-tes ni aliances amb cap partit d'ideo-logia burgesa.

8." La Secció de Badalona de laü. S. C. proposa al Congrés que e«

(Segati* f I* ptgfat 4)

LA MORT DEFILIPPO TURATTI

En tancar aquesta edició ensarriba la nova de la mort de Fi-lippo Turatti, el Secretari delPartit Socialista Italià, ànima dela Concentració Antifeixista Ita-liana i director de «La Libertà»organ de la Concentració.

En el número vinent parlaremamplament de la figura de Turatti;entretant, adrecem als companysitalians l'expressió del nostre sen-tit condol.

Paf. 2 Juaticia Social

LA SETMANA POLÍTICAL'opinió i el Govern

L'extrema dreta i el qui s'hiacosta, el senyor Lerroux, par-len d'un canvi de l'opinió repu-blicana. Dinen, nus i altres, queel Govern no compta ja amb elsuport de l'opinió pública, queles Corts Constituents, elegidesen una hora passional, no reflec-ten ja l'estat actual de l'opiniópública.

I és aquest supòsit el que ser-veix de fonament a la tàcticaobstruccionista dels republicansdel 14 d'abril i a la petició dePoder de Lerronx.

Segurament hi ha un canvi.Però ¿cap a la dreta, cap a l'es-querra ?

Evidentment, hom albira undistanciament entre les Consti-tuents i el Govern i la massa po-pular. Però, ¿és això degut aun empatx o a una dieta d'esquer-risme ?

A començaments del mes deaiaig de 1917, un liberal rus va$r íjue com més a l'esquerra ana-va el Govern provisional, méscap a la dreta es girava el país.L¿nin, que l'escoltava, va con-testar : «Us asseguro, ciutadà, ipodeu creure-ho, que el país delsobrers i dels pagesos pobres ésmil vegades més esquerrà que elsTchernov i els Tsereteli, i centvegades més que nosaltres. I siviviu, ho veureu.» Mil vegadesmés esquerrà que el Govern pro-visáonal de Kerenski i cent ve-gades més esquerrà que els bol-xevics, el partit dels quals notenia ningú a la seva esquerra.I Lenin va dir la veritat, quela revolució d'octubre havia deconfirmar de faisó tan sagnant.

No és el cas nostre?L'apetència esquerrana del po-

ble no ha estat satisfeta. Lesraons són diverses, fins n'hi hatantes com es vulguin. Però, laveritat és que el poble sofreixavui de decencís, que el poble enimposar la república pensava enuna República que no és la queté davant els seus ulls.

Hi ha un començament de di-vorci .

Hi ha, en certes capes popu-lars, una oposició aferrissada.

Però no 'és Lerroux, no ésjMaura, no és cap republicà del14 d'abril, qui pot posar-hi re-mei. Amb ells la contradicció es-devindria general, i ens condui-ria a solucions catastròfiques.Perquè el poble, que avui no es-tà content amb la revolució feta,perdria la confiança en un virat-ge normal, legal, i en defensad'un ideal llargs anys cobejat,empraria mitjans de violència, desistemàtica il·legalitat.

Una revolució començada hade fer el seu curs. Qui la desviï,en sortirà destruït.

El Govern i les Constituentsno han d'escoltar Lerroux i lesdretes que el segueixen i l'espe-ronen. Han d'escoltar la veuapassionada, sovint esfereïdora,de la massa popular. Veu que nodiu sinó això : accelerar el ritmerevolucionari !...

La C. N. T. és una «birria» ?Els militants de la C. N. T.,

faistes IDO % i faistes 99 %, sos-tenen una interessant polèmica ales pàgines de Solidaridad* Obre-ra. Tots elís són metges en con-sulta al voltant del llit on geme-ga i sanglota un malalt greu : laC. N. T. Tots ells diagnostiquen,recepten i disputen. Mentres-tant, el malalt s'agreuja,

Un dels més qualificats doc-tors Tirteafuera, és el ciutadàPeiró, ex-director de SolidaridadObrera, faista 99 %. I Peiró,epilogant un llarg diagnòstic, espregunta si la C. N. T. no és.ja «una solemne birria».

És possible que ho hagi encer-tat.

Però, el culpable?No n'hi ha, de culpables, afir-

men els «doctos». La C. N. T.va empescar-se la malaltia tota

' sola, anant pel carrer, com qual-sevol ciutadà descuidat que s'a-dorm sa i es desperta engripat,I allò tan suggèrent en castellà :«entre todos la matamos y ellasola se murió».

Que la C. N. T. és una «so-lemne birriai !

Per a arribar a aquesta conclu-sió no calia, certament, sacrifi-car centenars de treballadorsidealistes i centenars de mils d'o-brers arborais pels santons delcomunisme llibertari.

Perquè, en veritat, la C. N. T.ho ha estat sempre, d'ençà dela República, una «solemne bir-ria«. Al començament, en mansdel faisme 99 %, i a les acaba-lles, en mans del faisxne 100 %.

I que no hi hagi manera, en-tre els treballadors, de nomenaruna comissió de responsabilitats !

La reforma electoralLa Comissió que ha projectat

la reforma electoral, s'ha atrevit' a tot, en el terreny doctrinari,i a res en el terre^' pràctic.

És perfecte el sistema de lesgrans circumscripcions.

És perfecta la mecànica del votproporcional.

És perfecte el mètode antifula-nista i d'integral hegemonia delspartits.

Però, ¿què val tota la teoria,si la llei no assegura el secretdel vot en un país d'analfabetis-me polític i orfe de coratge cívic,

passades ks grans hores passio-nals? Un vestit gran i preciósper a un cos esmirriat i ple dexacres.

Solsi amb el secret del vot seràvençut el cacic. La màquina caci-quista va ésser paralitzada el 12d'abril. Però ja comença a rut-llar de nou. Un expert engega elmotor : Lerroux. I l'engranatgei íes corretges s'ajusten sota elseu guiatge.

Cal que ho .tinguin ben bé encompte els companys diputats dela U. S. C. : no hi haurà de-mocràcia possible sense carnetelectoral, sense secret de vot.

«Solemnes birrias«, com àtica-ment diu Peiró, no !

«Camarada 5albonHn»Balbontín, «jabalí» número u,

ja sabem qui és : un poeta queen temps de la dictadura cantavaal «cavaller» Alfons XIII, i unprosista que en règim lliure i re-publicà vol menjar fort, picant depebre vermell.

Tanmateix, els bons nois deSolidaridad Obrera polemitzenamb Balbontín i el qualifiquen,afectuosament, de «camaradaBalbontín».

Camarada Balbontín !Bona manera de desprestigiar

bells mots !Dient-li «camarada» els faistes

too % de Solidaridad Obrera,l'ungeixen cavaller de la creua-

da comunísta-llibertàría—comu-nista : tot és de tots ; llibertària :llibertat per a no donar comptesa ningú—• Un espaldarazo emo-cionant !

Però l'han ungit en mala ho-ra, mentre la comissió executivadels «jabalíes» trametia a lapremsa una nota en la qual hemllegit : «Advertir a la prensa delengaño que está sufriendo en lasinformaciones de los mítines ce-lebrados por esta entidad, puescon frecuencia da cuenta de ex-tremismos que no existen sinóen la imaginació de los arbitra-rios informadores o en la conve-niencia de los adversarios. Man-tener en su integridad el progra-ma de gobierno inserto en el ma-nifiesto de 3 de febrero último :«gacetable» y mucho más mode-r'ado que ..todos los que sirvieronde plataforma a los partidos quehoy forman el Gobierno de laRepública.»

Ja ho veieu : el «camarada Bal-bontín» no vol ésser extremista idefensa un programa molt mésmoderat que el del tipus genuïna-ment liberal-burgès del Governrepublicà.

'Balbontín, faistes roo %, fais-tes 99 % : «solemnes birrias»,com diria, àticament, el «cama-rada» Peiró».

El míting d'Estat CatalàEl senyor Moles va seguint les

petjades d'Anguera de Sojo.Anguera de Sojo va empreso-

nar certs militants d'Estat Ca-talà.

Moles no els deixa parlar.Sota Anguera de Sojo, la reac-

ció clerical i monàrquica es ma-nifestava impunement per lesRamble».

Sota Moles, la reacció clericali monàrquica malparla impune-ment dq la República i del poblerepublicà.

No ens dol la llibertat que s'a-torga als enemics de la Repúbli-ca. Ens dol la manca d'imparcia-litat i que de la parcialitat gover-namental en sofreixin, justa-ment, republicans provats i quela República retrobaria en elsllocs de perill, d'ésser necessari.

No creiem encertat el momentescollit pels dirigents d'EstatCatalà per a manifestar llursopinions i discrepàncies. De «ja-balíes» ja ens en vénen de fora, imassa. I encara que els d'EstatCatalà no juguin a «jabalí», totseria atiar un foc que ja comen-ça, a cremar-nos a tots, i a Cata-lunya amb nosaltres.

Però, això, que és apreciaciósubjectiva, no és raó per privar-los de llibertat. ¿Per què hand'ésser una excepció els d'EstatCatalà, en una ciutat que és tro-na predilecta de tots' ets esgaripsde dreta i d'esquerra?

Senyor Moles : l'ombra d'An-guera de Sojo pot ésser-vos fa-tal !

JOAN COMORERA

Què es p r o p o s a la Pro tec tora?No voldria de cap de les mane-

res-ésser injust amb 1'«Associa-ció Protectora de l'EnsenyançaCatalana», entitat en la qual hecol·laborat durant molts anys ;però tampoc, davant del silencide tothom, no puc restar impas-sible, per creure que ha arribatel moment d'emetre el criteri, quesuposo compartit per un nuclide catalans, que veu les cosesd'una manera bastant diferent decom eren temps enrera.

L'Associació Protectora del'Ensenyança Catalana, és a dir,l'associació de catalans que pro-pugnaven per un ensenyament abase de la llengua materna, harealitzat una obra meritòria desde diversos punts de vista. Calreconèixer-lo i cal fer-lo constar,Manuel Folguera i Duran n'haestat, per sobre de tots, l'apòs-tol. Així s'ha contribuït a fer ar-relar en l'esperit del poble unprincipi pedagògic admès pertots els humanistes i per tots elstècnics, i també un aspecte polí-tic, admès per totes les ideologiesi per totes les classes socials.

Pot dir-se que la Protectora haestat, durant uns anys, l'agluti-nant pedagògic i polític de Ca-talunya, i una de les entitats quemés ha contribuït a què el nostrepoble tendís a retrobar la sevapersonalitat.

Això cal dir-ho en honor a l'o-bra realitzada, i en aquest aspec-te, els consells directius de laProtectora i els seus associats po-den estar satisfets de l'èxit as-solit.

Ara bé: l'A. P. de l'E. C.,en constituir-se, i especialmentdurant la dictadura, tenia unamissió concreta a realitzar ; calveure, però, si ara la té també,i en cas afirmatiu, si té la matei-xa modalitat.

IIHa estat dit per mitjà de la

premsa que molts catalans s'ha-vien donat de baixa de la Protec-tora perquè consideraven que jahavia realitzat la seva missió.

Si realment la seva finalitat eraaconseguir que els infants rebes-sin l'ensenyament en llengua ma-terna, amb el decret del bilingüis-me, en el qual s'obliga a totesles escoles oficials de Catalunya

ensenyar la llengua materna iamb la llengua materna, la Pro-tectora, en ésser reconegut perl'Estat, allò que era la seva fina-litat essencial, rep alhora que elshonors i la gloria, la ferida demort.

Fins aleshores, fins que Mar-cel·lí Domingo publicà el decretdel bilingüisme, la Protectorahavia de crear i mantenir la sevafinalitat, i encara, contrarestarl'acció oficialment hostil de l'Es-tat per mitjà dels seus centresd'ensenyament, els únics en elsquals oficialment no hi 'podia resel poble de Catalunya. Però unavegada publicat el decret de bi-lingüisme que l'Estat concedeix,cosa per la qual es lluitava, homes pregunta : ¿ què ha de fer arala Pictectora?

Heus ací el moment crític.

IIIEls elements directius de la

Protectora creuen que l'entitat hade tenir novament l'empenta eco-nòmica i moral d'abans de la dic-tadura, i fan, a través de lapremsa, una gran campanya deprosselitisme, al meu entendreequivocada en alguns punts iinjusta en altres, que crec con-tribuirà a una davallada de laProtectora.

Així veiem com Bofill i Mates,del Consell Directiu, home que téa més una significació política, demolta responsabilitat, publica elsdies i i 2 de març, a La Pu-blicitat, amb el títol «A renovarCatalunya», en el qual vol de-mostrar la transcendència enor-me que té per a nosaltres el quetinguem o no a les nostres mansels organismes de cultura, si s'a-prova l'Estatut. En quant a ai-xò, crec que ningú de casa nos-tra hi té res a dir. En canvi,quan diu : «l'Escola, en quant ésformació, ha de tenir com a mo-tor invisible un model visible : unpare, un mestre ; ací un mestrecatalaníssim», afirmació de ca-ràcter xovinista, i es contradiuamb aquesta que trobem no gai-re lluny : «el magisteri és unaformació integral, vital ; no pasuna dèria filosòfica, ni científica,ni literària, ni litúrgica, ni es-portiva ni cívico-militar».

Aquesta posició, una micagreu en un home com Bofill iMates, perquè ens demostra noposseir una visió actual de l'es-cola com a lloc de formació, iho és més encara quan advocaper un principi totalment inad-missible, ja no pels professio-nals, pels educadors, sinó pelsciutadans, quan admet l'intru-sisme en aspecte tan delicatcom és el d'educar els infants.Bofill diu així : «A la primeriadel règim autonòmic que Cata-lunya no comptarà amb gairepersonal pedagògic adequat, con-vindrà tenir present que val mésun bri humil d'espiritualitat bencatalana, que un títol o discipli-na, per oficial que sigui.»

* * *Pere Mialet, el 15 de març, a

La Publicitat, amb el títol «Lacatalanitat dels nostres mestres»,publica un article en el qual s'a-taca els mestres d'una manerainjusta, i especialment els mes-tres oficials, quan diu : «En di-verses ocasions, el Municipi deBarcelona ha obert concursos pera proveir places destinades alsGrups Escolars. En totes aques-tes ocasions han concorregut es-tols de mestres que han ignoraten absolut la llengua catalana.»Més avall trobem : «El's mestreshan viscut divorciats de la llen-gua vernacla, per dessídia i permanca de patriotisme.» I encara :«Per a ells—els mestres—educar-se i instruir-se no significa ressi no reporta un profit.»

* * *Albert Bastardes, President de

la Protectora, am el títol d'«Elsmestres catalans», publica el 17de març un article a La Publici-tat en el qual fa aquesta crida :«Ciutadans : ajudeu l'A. P. del'E. C., perquè pugui millorar,com es proposa, la situació eco-nòmica dels mestres catalans.»

«Mentre arriba el dia que l'es-cola catalana sigui a la nostra ter-ra l'escola oficial, i mentre Cata-lunya, mestressa d'ella mateixa,no tingui el nombre d'escoles su-ficient, és absolutament necessariprotegir les escoles particulars.»

Així fan la campanya els diri-gents de la Protectora per a as-solir nous socis ; campanya que

no sols crec equivocada—posicióBofill-—, sinó injusta—posicióMialet—, i fins sectària—posicióBastardes.

IVBofill í Mates, on s'equivoca

més lamentablement, és quan afir-ma que «convindrà tenir presentque val més un bri humil d'es-piritualitat ben catalana, que untítol o disciplina, per oficial quesigui».

• És molt de doldre que un ho-me "de la representació de Bofilli Mates, home que podia haverocupat un lloc preeminent enles esferes governamentals cata-lanes, sembli ignorar que avuil'espiritualitat no és suficient pera cap professió de caràcter tèc-nic. ¿ Admetria Bofill i Mates so-lament l'espiritualitat en un met-ge, en un arquitecte o en un en-ginyer ? ¿ Per què l'admet, doncs,en l'ensenyament, que avui, mésque mai, exigeix una especialit-zació ? ¿ És que no té coneixe-ment de l'escola a la mesura?¿ És que ignora la diversitat ila complexitat psicològica delsnens ? ¿ És que no sap les dife-rències mentals determinades perl'edat, i que exigeixen un am-bient i una metodologia adequa-da ? ¿ No té Bofill idea dels textosque ens mostren uns nois endar-rerits, uns nois normals i unsnois superdotata ? ¿ No coneixalguna de les obres per à mesu-rar objectivament el treball esco-lar, entre les quals n'hi ha encatalà, que posen en clar l'efi-càcia del treball escolar, i pertant l'eficàcia de la metodologia?

No, un home com Bofill i Ma-tes, té massa responsabilitat per-què ens faci un article pro-Pro-tectora a base d'unes divagacionsmés o menys sentimentals, i ser-veixi per a desorientar els lectors,que encara creuran que el mes-tre pot ésser substituït fàcilmentper una persona catalanista o ro-màntica, quan a hores d'ara aun mestre no deu ni pot substi-tuir-lo sinó un altre mestre, queja hem de considerar que té unaforta vida interior, i per tant ésposseïdor d'una densa espirituali-tat.

(fegueix u la. pàgina tj

Justicia Soci«]

U n a v í c t i m a de 1 i ni lPag. 3

> e r i a 1 i s m e Del meu carnet

Una de les condiciona que el Jttpòimposa per u la cessació de les hosti-litats per part «uva és el reconeixementde la independència de Manxaria, laq imi cosa, eu llenguatge diplomàtic,significa que el Japó vol anexionar-seManxi'iria. L'eufemisme dels termesamb quo els diplomatics japonesosplantegen la qüestió no arriba a dissi-mular llur» intencions als ulls dels queconeixen, encara que només sigui su-perficialment, la situació de Xina iles graus potències.

£1 Japó tracta de repetir el cas deCorea. Quan a darreries del segle pas-sat, el ràpid desenrotllament de la se-va indústria li exigi algunes primeresmatèries, principalment carbó i fer-ro, en quantitats molt superiors a lesque produïa el territori nacional, ini-cià la seva política d'expansió finan-cera sobre Manxúria i Corea, païsosque produeixen abundantment aquestsmaterials. Aquesta politica donà lloc auna guerra amb els xinesos (1884), enla qual aquests foren batuts i obligats,pel tractat de Shimonoseki,. a cediral Japó la península de Liantung i areconèixer la independència de Cprea.En aquest darrer punt els japonesosforen terminants i intransigents : Co-rea necessitava la seva independència,Corea estava cansada de l'administra-ció xinesa i volia administrar-se lliu-rement, i Corea, per l'enèrgica actituddel Japó, fou independent. Però, ailas! la seva llibertat fou de poca du-rada : avui és una colònia japonesa.

L'anexió de Manxúria, o almenysun ample control sobre aquest pals,seria l'arrodoniment d'un pla de l'im-perialisme japonès, que començà airealitzar-se en ocupar Corea i la Man-xúria meridional. Si el Japó haguésd'entendre's només amb Xina, potseraquest pla faria temps que estariarealitzat, perquè Xina, a desgrat delsseus quatre-cents milions i escaig d'ha-bitante, ¿s una nació militarment fe-ble. Però justament aquesta circums-tància la fa ésser cobdiciada per lesgrans potències, que cerquen en ellamercats consumidors, primeres matè-ries per a llurs indústries i punts es-tratègics que els permetin desplegarcòmodament llurs plans d'expansió.

La història de Xina d'aquests dar-rers cent anys és una història d'atro-pellaments. Adés soles, adés aliades,les gran potències capitalistes que sónAnglaterra, França, Estats Units, Ja-pó, Alemanya i en el seu temps laBússia dels Tsars, ban disposat aXina com si fos cosa pròpia, i si capd'elles no té un predomini absolut, ésperquè els recels de les altres han man-tingut cert equilibri en la dominació.Tot plegat és una bandarrnda interna-cional. Aquests grans Estats capità-"listes linn pres possessió dels terri-toris xinesos que els han convingut,i quan els ha convingut ; han fet can-vis d'aquests territoris i de drets, iper una cosa i l'altra han fet guerressobre el territori xinès, sense tenir encompte l'opinió de Xina, que bé deviatenir algun valor.

De 1896 a 1899 el tsarisme converticircumstancialment Manxúria en unacolònia russa, en construir el seu car-ril, gràcies a una concessió aconse-guida del Govern xinès, i per tal queAnglaterra no pretengués operar aManxúria, es comprometé a no esten-dre's a la conca de Vangste, on An-glaterra havia aconseguit certes con-cessions.

Un cas semblant de barra es donàen la segona dècada d'aquest segle,en intensificar els Estats- Units lesseves temptatives per adquirir dretsa Manxúria. El tsarisme i el Japó,que eren les potències que més avan-tatges havien aconseguit en aquell ter-ritori i que, per aquest motiu, havienfet una guerra, tranquils davant lespretensions dels Estats Units, acorda-ren cessar en llurs desavinences i fe-ren un pacte : el tsarisme reconeixiael sud de Manxúria com una /onad'influència japonesa, i el Japó reco-neixia el nord de Manxúria com unazona d'influència tsarista. S'estabH,

C R È D I T 1PREVISIÓSocietat Cooperativacorts, «18, i.«-Tei. 16811

L'objecte de la Societatés practicar la coopera-ció en el crèdit, l'estalvii la previsió suprimint ellucre en aquestes acti-

vitats

doncs, la situació q u« l'any 1004 elJapó proposà a Rússia; aleshores Bus-Ria no havia acceptat la proposició ja-ponesa i el seu refús havia donat lloca la guerra amb el seu competidor,de la qual en sorti batuda, i amb lapèrdua d'alguns dels dreta adquiritsa Manxaria. El Japó, amb la seva vic-tòria adquirí drets sobre Manxúria,malgrat que Xina, de la qual Manxú-ria forma part, no prengué part en laguerra.

Aquests darrers temps no hi ha ha-gut a Xina conflicte gros ni petit sen-se que els Estats Units no s'oferissinper a posar ordre; aquest oferimenttendia a crear el precedent de l'arbi-

tratge ianqui que havia de facilitarals Estats Units l'accés a Xina, quefinalment aconseguiren.

Avui resulta tràgic el gest de Xina,que davant la barroera escomesa delcapitalime japonès reclama la inter-venció de la Societat de Nacions.

Les grans potències capitalistes se-gueixen tenint a Xina, i particular-ment a Manxúria, uns interessosiguals que les enemista : l'explotaciódel pais. Avui, però, ultra aquest in-terès en tenen un altre que les faunir-se : la creació d'una plataformaestratègica des de la qual, en un mo-ment donat, poder combatre la U.R. S. S.

L'èxit de les pretensions japonesesno depèn pas de llur justícia ni de lafeblesa de Xina, sinó de la conciliaciód'aquells dos interesso« de les granspotències, i per això resulta tràgic elgest de Xina que reclama la interven-ció de la Societat de Nacions, aquestaorganització internacional manejadaper França i Anglaterra, que intervin-dran, junt amb els Estats Units—elsquals no pertanyen pas a la Societatde Nacions—per tal de tenir cura queels avantatges que pugui aconseguir elJapó no estiguin renyits, no amb lojustícia i el dret internacional!, sinóamb els propis interessos.

VICENÇ HIERA

UN ANY DE REPUBLICÀD'ací a breus dies farà un any que

s'implantà la Bepública espanyola. Elfet és el corol·lari de la indignitat bor-bònica i del règim militarista que gai-rebé des de la caiguda de la primeraRepública patia Espanya. Tothom quesentí l'oprobi dels darrers anys i queté de les formes de govern un con-cepte format en un sentit jurídic i dejustícia, en la democràcia i la huma-nització de totes les coses, sentí ama-rar-se d'alegria. Objectivament, prefe-rim una república mediocre a la mésexcel·lent monarquia.

Del 14 d'abril de 1931 ençà, la Be-pública s'ha consolidat. Aquesta haestat la gran obra del nou règim po-lític.

Però, ¿ha satisfet les aspiracions,no ja dels qui, convençuts del mate-rialisme històric, viuen la lluita declasses oprimits pel pes llord de laburgesia, sinó dels qui tan sols es tro-ben adscrits en aquesta cosa vaga quese'n diu r«esquerrisme»? Precís ésconfessar que no. La Bepública no hasatisfet els de l'esquerra i ha indig-nat els de la dreta ; només la ideologiaaigualida dels centres l'ha trobada,amb més o menys reserves, al seugust. Amb vel·leïtats dretistes, no s'hapogut conquerir l'esquerra,; amb de-sigs d'implantar reformes radicals iprogressives, s'ha portat les dretes aformar blocs d'oposició entorn dels ca-vernícoles i dels Lerroux i Maura(deixem el grup de Fontainebleau), quefan preveure un moviment retrògrade.Temem que una cosa semblant ocorriamb l'Estatut de Catalunya.

• En formar-se un Govern amb socia-listes espanyols, tinguérem certes es-perances de veure una obra eficaç pera obrir camí cap a la justícia social.No som impacients i no preteníem,per tant, que s'anés a una obra fran-cament socialitzadora. Volem el nos-tre règim en l'instant que el cop queel porti no perilli d'ésser desfet; nopas més tard, però tampoc abans, jaque l'esterilitat ho malmet tot.

La Constitució ¡elaborada! per leaCorts ha posat alguns punts—tènues—de principis i programes minims socia-listes. Però l'important és crear unambient socialitzant, per feble que si-gui. I en canvi, ara, els obrers seguei-xen essent el que eren abans, i el ca-pitalisme continua dictant les normesals ministeris i a la vida total delpaís.

Confessem que havíem cregut massaen els socialistes espanyols; la con-ducta de molts d'ells durant la dicta-dura Primo de Bivera—les nostres pa-raules no poden ésser per a tots elsafiliats al «Partido Socialista ObreroEspañol»—ens haurien hagut d'obrirels ulls. Vèiem el socialisme en tota laseva puresa, i això ens feia resistir aconstatar una realitat dolorosa. Espa-nya ens ha palesat un cop més la in-eficàcia de la tàctica social-democrà-tica, que no pot ésser el camí ,del so-cialisme.

Sabem les dificultats existents. Es-tem convençuts que aquestes dificul-tats no permetrien arribar al màximdins les possibilitats del moment. Peròcada dia que passa se'n formen de

noves i afebleixen les possibilitats. S'hadeixat escapar aquesta arma formida-ble que és l'audàcia.

Si Manuel Azafia no pertanyés a laburgesia liberal, sinó .al camp de l'o-brerisme, la seva energia admirable—rendim tots els honors a la políticamilitar realitzada—hauria fet moltls-sim. Però el socialisme espanyol no técap Azana que pugui oposar-se alscompanys.

La Bepública ha fet molt dins elcamp burgès del oentre-esquerra. Pe-rò ha cregut que tot el que calia pera acontentar l'extrema esquerra bur-gesa era obsessionar-se amb el proble-ma religiós, i res no ha fet—en totcas tan poca cosa, que pràcticamentno és res—per l'obrer i per la justiciasocial.

La prova evident és la famosa Lleide defensa de la Bepública. Si no ar-riba a ésser el clam de protesta aixe-cat arreu, els subleváis de l'Alt Llo-bregat haurien estat confinats a Bata,lloc insalubre que per a molts signifi-caria la mort; avui es troben errantsen alta mar. En canvi els monàrquicsi tradicionalistes poden cometre impu-nement tots els actes contra el règim,àdhuc assassinats polítics; poden ce-lebrar mítings excitant els ànims sen-se que el governador de Barcelona sen'enteri, el mateix dia que es suspènun acte d'Estat Català per a manifes-tar el seu amor a Catalunya.

J. BOUEE i TORENT

El {fremi de detall delC.A.D.C.I. ComarcalsLa Secció P. d'Organització i Tre-

ball del C. A. D. C. I. està treballantactivament en la reorganització del seuGremi de Dependents del Comerç a lamenuda. Com a primer pas per arribara aquesta reorganització, la indicadaSecció porta actualment a cap una in-tensa campanya de propaganda sindi-cal entre els dependents de comerçdel ram al·ludit, i a l'expressat fi, hapublicat un fullet a base de diferentsescrits i diferents notes d'interès con-siderable per als dependents esmen-tats. Aquells que a l'establiment ontreballen no l'haguessin rebut, podendemanar-lo a les oficines de la SeccióP. d'Organització i Treball del C. A.D. C. I. (Bambla de Santa Mònica,25), i immediatament els serà lliurat.

Aquest fullet conté, entre altres no-tes plenes d'interès, l'escalat de sousmínims actualment en vigor i un ex-tracte del règim d'indemnitzacions enel cas d'acomiadament. Com a pròleghi figura una vibrant al·locució de laqual copiem els següents paràgrafs :

«Penseu, amics, que tots vosaltres,o gairebé tots vosaltres, viviu única-ment i exclusivament del sou queguanyeu amb el vostre esforç intel·li-gent i constant. Per tant, tot canvi,tota variació, per petita que sigui, enles vostres condicions de treball, had'influir extraordinàriament sobre lesvostres condicions de vida. A sous ra-quítics, a jornades llargues, a vacan-ces curtes i a condicions inhumanesd'acomiadament, correspon una vidatrista i miserableT un nivell de cultu-ra sumament baix i un grau de mor-talitat extraordinàriament alt. I totaixò no solament per a vosaltres, sinótambé per als vostres fills i les vos-tres famílies.

»Cal lluitar, cal defensar-se, cal con-servar els milloraments guanyats. Calaprofitar totes les oportunitats que lescircumstàncies ofereixen per tal d'a-vançar un pas més cada dia. En aques-ta lluita gegantina i Rens fi ne usrefieu pas de l'esforç dels altres, isobretot no espereu pas la vinguda decap messies. Heu de lluitar i heud'esforçar-vos vosaltres mateixos. Capde vosaltres no pot desertar d'aques-ta gran batalla...

»El C. A. Ti. C. T. us convida aingressar als rengles de la seva Sec-ció Permanent d'Organització i Tre-ball, i més particularment en els ren-gles del seu fìremi de Dependents de-tallistes, la reorganització del qual tin-drà lloc dins de breus dies.

»La tradició del C. A. D. C. I. esuna tradició de treball, de lluita i desacrificis. La nostra associació consti-tueix un exemple viu de tenacitat ide fe en els propis ideals; un expo-nent magnífic de les possibilitatscreadores de la classe obrera quan al

costat d'un profund sentiment de clas-se, existeix un esperiti d'ordre, de mo-ralitat i de responsabilitat, que, des-graciadament, molt sovint falta en al-tres associacions obreres del nostrepaís. Però, malgrat el nostre sentitcreador i la nostra oposició decidida aun revohicionarisme buit i sistemàtic,nosaltres, els homes del C. A. D. C. I.,en un moment culminant de la nostrahistòria, vàrem preferir sortir de casanostra i abandonar quantiosos interes-sos, abans que doblegar-nos a la volun-tat despòtica dels generals de la dic-tadura i de la monarquia...

»El C. A. D. C. I., al mateixtemps que una entitat obrera, és tam-bé una entitat autonomista. El nostreentusiasme i els nostres sacrificis perla causa de les llibertats nacionals delnostre poble, són indiscutibles. Malgrataquest caràcter, el C. A. D. C. I. harestat sempre allunyat de tota orga-nització política. El nostre profundsentiment autonomista — compatibleamb la concòrdia i amb la germanoramb els altres pobles ibèrics i de totel món — no ens ha portat mai a. lli-gar-nos amb cap partit polític, permés radical que hagi estat o sigui elseu catalanisme. Els socis del C. A.D. C. I., com a ciutadans que són,poden militar en els rengles de qual-sevol partit polític de Catalunya, pe-rò el C. A. D. C. I. ha viscut' i,viur£sempre al marge de tota organitzaciópartidista. El seu caràcter autonomis-ta no significa, doncs, altra cosa-queuna compenetració consubstancial ambels ideals autonomistes de Catalunya,l'expressió mínima dels quals és l'Es-tatut, unànimement aprovat pel nostrepoble en la memorable jornada del 2d'agost de 1931.

»Companys del comerç detallista : siesteu compenetrats amb els nostressentiments i esteu conformes amb lesnostres idees, si aproveu els nostresmètodes de lluita i de treball, veniu aengruixir els nostres rengles.

»El Gremi de Dependents detallis-tes del C. A. D. C. I. us espera!»

Antoni Llopart ViñasHa mort aquest company, que per-

tanyia a la Seooió de Bisbal del Pe-nedès.

Sentim el traspàs del nostre amic ilamentem que per aquest trist motiu

s'hagi produït la primera baixa del

partit entre els bons companys de laSecció de La Bisbal.

Bisbal del PenedèsEl passat dissabte, els bisbalencs po-

guérem fruir de la paraula dels com-panys Viladomat, Duran i Guàrdia ila companya Elionor Serrano, elsquals eren esperats amb veritable àn-sia i desig.

Al local del Centre Agrícola, que estrobava ple de gom a gom, i a lesdeu de la vetlla, el president de laSecció local de la U. S. C., AntoniOlivella, obre l'acte. Bemarca la im-portància dels visitants i cedeix laparaula al company Francesc Vilado-mat, qui passa a explicar el perquèels socialistes van. per les terres nos-trades creant centres, afirmariï queells i sols ells, els socialistes, podenfer-ho, ja que mai no han intervinguten res i mai no s'han proposat pro-metre ni han promès coses que des-prés no han pogut ésser acomplides.Per això, acaba dient, la U. S. G. haemprès la tasca d'organitzar, segurls-sim que la cultura que el socialismecatalà va estenent per Catalunya seràla cèl·lula que servirà de pedra fona-mental. Fou molt aplaudit.

El company Duran i Guàrdia, des-prés d'adreçar una salutació en nomde la Federació de Cooperatives, diuque ve a fer tasca educativa, per aixípoder transformar el poble. Espanya,prossegueix, va un segle endarreridaenfront als altres pobles i ha calgutenfonsar la monarquia per a poderdonar pas a la idea socialista, puix aEspanya—oue vivia en règim semi-feudal—els que manaven s'imposavendamunt les consciències, i no podiaésser manifestada cap idea. Per aixòel partit socialista ajudà amb totes lesseves forces a l'enderrocament del pas-sat règim.

Afirma que sempre hi ha .hagutmanca de partits democràtics, i quel'únic existent ha estat el socialista.

No cal lliurar-se de ple a la Bepú-blica, puix que hem de procurar sem-1

pré pel seu millorament, a fi que elseu contingut sigui el millor possible.

Cal recordar—va dient—que hi hapropietats, i obrers que sols tenen elsalari, i no s'na de voler emprar laformulai romana «d'usar i abusar de lapropietat». Hem d'organitzar-nos pera crear i organitzar en tots sentits.

Diu que el liberalisme econòmic haportat a la ruïna, i per això cal quela riquesa sigui intervinguda perquèno hi hagi ni barreres ni duanes, i ésper això que creiem en les cooperati-ves.

Passa a parlar de les cooperativesagràries, i explica detalladament elstipus de la cooperació agrícola.

¿Què representen les mutualitats,les cooperatives i els sindicats? Obra

DuhamelAquests dies serà hoste de

Barcelona un dels escriptors fran-cesos més estimats actualment :Georges Duhamel. Saludem-locordialment des d'aquestes co-lumnes, com un dels pocs escrip-tors francesos que representenun sentit d'universalitat i quehom pot considerar com la cons-ciència d'Europa. No hi fa resque hom hagi acusat Duhamel demisantropia. Com a tots els au-tors que han tingut la gosadiad'acarar-se amb el mal i amb lesfebleses humanes, hom ha blas-mat injustament l'autor de «Con-fessió de mitja nit» d'ésser un es-perit pessimista. Un dels seuscrítics diu que si Duhamel no hatingut por de descriure el mal ésque considera que aquesta és lamillor manera de deseixir-se'nper a gustar el bé com cal. Elmateix Duhamel expressa el seupregon optimisme quan escriu en«Els homes abandonats« : «A des-grat de totes les seves misèries ifollies, la humanitat és quelcomde gran, de la qual no hem dedesesperar.» En «Confessió demitja nit», l'autor fa dir al seuheroi : «Si semblo alguna vega-da misantrop, és que estimo mas-sa la humanitat.»

ULISSES

LLIBRESEn la nota publicada la setmana pas-

sada, i signada per J. B. i T., sobrael llibre «Fortuny, la mitad de unavida», d'Alfons Maseras i C. Fages deCliment, aparegueren algunes errades,que el bon sentit del lector haurà sal-vat.

• No obstant, ens interessa esmenar-ne unes quantes.

En les ratlles 13 i 14 s'havia de re-ferir a la «formació» pictòrica d'- For-tuny.

En parlar de l'avi del gran pintor deBeus, havia de dir : «Senyor Marianetde les Figures».

En l'enumeració d'escriptors fortu-nyistes, quatre dels noms han d'ésserllegits així r Miquel i Badia, Casals iVernis, José Francés, Henri Begnault.

Pule SoclaUftade Catalunya

MÍTINGS I CONFERENCIES

Abril, 6

Conferència de Àngela Granperaa Badalona, en el local de la Seccióde la U.S.C., a les 9 del vespre. Tema:«La dona i la politica».

ferma del socialisme, ja que el so-cialisme és organització.

A més, continua dient, el socialis-mo veu l'home com a productor i coma consumidor, i és per això que calanar de ferm a la cooperativa de con-sum, a fi que, vist el consum, se sà-piga com cal organitzar la producció,per tal de suprimir intermediaris.

Finalment, explica el fi de les ga»nancies.

Fou aplaudidíssim.La companya Elionor Serrano pas-

sa a fer ús de la paraula, i és re-buda amb sorollosa ovació.

Amb paràgrafs brillantfssims diucom la civilització venia arrastradapel capitalisme i per la força destruc-tora dels canons. La civilització queacaba de passar era eminentment des-tructora, i és per això que hem devoler la civilització treballadora que vea construir.

Bússia, duta per ducs que passe-javen llur analfabetisme, 1 desprésd'haver caigut milers d'homes, va per-metre que uns quants intel·lectuals, re-collint les restes d'un. poble misera-ble i analfabet, imposessin un amoque el poble hagué d'acceptar, i sorgfla dictadura del proletariat, dictaduraque el poble, mancat d'educació, noes pogué desempallegar. Espanya, queha tingut grans homes educadors delpoble, ha permès que, amb paperetescanviés un règim, i això és el que vo-lem : que sigui el poble qui marquitotes les trajectòries.

Dirigint-se a les dones els recordael que diu la Constitució de la guer-ra, i afegeix que l'obligació de la donaés la de col·laborar al costat dels ho-mes.

Tot neix de l'amor, continua dient,i en l'amor d'una civilització quefdoni menjar i beure a qui pateixifam i set, és on ha d'estar la dona,

Pag. 4 Justícia Social

Què es proposa la Protectora?(Continuació de la pàgina 2)

* * *

Pere Mialet és injust en atacarels mestres i especialment elsmestres oficials, quan diu que«han viscut divorciats de la llen-gua vernacle» i que «per a ellseducar-se i instruir-se no signifi-ca res si no reporta un profit». Ésinjust perquè ignora el concursvaluosíssim aportat pels mestresoficials a l'obra de la Protectora.Que repassi, Pere Mialet, elsconcursos de lectura i escriptu-ra, de geografia i d'història, or-ganitzats per la Protectora, i allíveurà si els mestres han viscutdivorciats de la llengua verna-cla ; que miri si en els Consellsdirectius no hi ha hagut, en al-guna de les comissions, mestresoficials ; que vegi si l'assessortècnic de la Protectora, senyorPere Rome va, no és un mestreoficial, i en quant al profit, esveu que Pere Mialet ignora queels) inspectors de Barcelona forentraslladats, en temps de la dic-tadura, perquè nò volgueren do-nar una nombrosa llista de mes-tres defensors d'una cultura ca-talana, que havien actuat la ma-joria al costat de la Protectora,per a evitar que fossin exiliats ;i encara deu ignorar Mialet unasessió a la Casa del Mestre, onels mestres oficials, en la quasitotalitat, arreconaren d'una ma-nera digníssima els dos o tres

COMARCALSper ésser ella la creadora per exoel-lència.

La U. S. C., fonamentada en lamoral individual, vol una moral ool-leotiva. Vol un teball mutu. Vol, tam-bé, salvar el nen amb l'escola social,que és eminentment socialista, puix no's'hi val que mentre una mare treba-lla el nen no hagi d'estar ben assis-tit.

Fa un estudi detallat del que calque sigui l'escola, i afirma que lesescoles dels humils no han d'ésserpas diferents de les escoles riques.

Acaba fent una gran al·lusió1 a la do-na i diu :

«La dona és la vida, l'home la intel-ligèucia, i la intel·ligència, a la fi, vaa la guerra.

Dones ! La vostra obligació, ' la vos-tra sagrada obligació, és la de coope-rar al costat de l'home amb amoruniversal i es coopera de manera fer-ma, amb el vot; per tant, cal anara votar.»

Una sorollosa ovació s'imposà du-rant llarguíssim temps, obligant a lacompanya Serrano a saludar mantesvegades.

El president, Antoni Olivella, tancal'acte. Diu, fortament impressionat,que tots haurem pogut veure que din-tre el Socialisme no es respira mésque creació i amor humà.

En acabar l'acte, foren moltes lesdones que volgueren saludar ElionorSerrano.

Tots esperem confiats en la prome-sa que aviat podrem gaudir de nou,sentint la veu d'oradors tan documen-tats i tan eloqüents, i en especial laveu de la sàvia companya Elionor Ser-rano.

No volem cloure aquestes ratlles sen-se adreçar uns mots al corresponsald'El Mati a aquesta localitat.

Diu aquest senyor que en l'acte deldia 5 del corrent i en el qual dissertàel company Comorera sobre la qüestióreligiosa, hi havia un nombre deter-minat d'homes i dones; però el quedeixa de fer constar el senyor matinessón les circumstàncies desfavorablesdel fort vent que regnava i la plujaque sense interrupció va caure totaquell dia, la qual cosa va restar moltde públic a l'acte; però no per po*der-los comptar. En callar aquestescircumstàncies deixa entreveure la se-va bona intenció.

També diu que en la conferènciadel company Comorera es varen dirparaules ofensives, i en això el cor-responsal d'Bt Matí falta a la veritat,puix ningú no pot dir que el confe-renciant ofengués cap creença ni capreligió, sinó que es mostrà respectuo-sissim en tota la seva llarga disserta-ció, amb totes les religions, com espot veure en la ressenya que publicà-vem en el número passat d'aquestarevista, Va ésser una conferència d'al-ta tècnica oratòria. Pel que es veu,l'ofendre la veritat serà propi delsamants del reacoionarisme matineso.

A veure que en dirà, de l'acte queacabem d'exposar; si dit senyor cor-responsal vol comptar les persones quehi havia, feina devia tenir. De totesmaneres, tot ajuda a passar l'estona.

I ara pregunt, ¿per què els ele-ments locals que patrocinen El Mati,no' organitzen un acte en defensa dellur credo?

Donaria bo el poder comptar lespersones que hi assistirien.

COBBESPONSAL

mestres no catalans que estigue-ren al servei de la dictadura.

Si desconeixen l'obra del ma-gisteri, ¿per què, per fer obrapro-Protectora, se'ls ha de des-prestigiar i s'han d'aprofitar lesplanes de La Publicitat, per acrear un ambient en el poble quede cap manera els mestres ensón mereixedors?

* * *Albert Bastardes, President de

la Protectora, ¿ per què demanaals ciutadans un ajut per a pro-tegir les escoles particulars?Precisament ara que la Repúbli-ca no sols permet, sinó que le-gisla, en pro de l'ensenyamentde la llengua materna i amb lallengua materna, ¿els ciutadansens hem d'aplegar per a protegirles escoles particulars? Precisa-ment ara que la República creamilers d'escoles per tal d'extin-gir l'analfabetisme, ¿ hem deprotegir les escoles particulars?Precisament ara que la Repúbli-ca converteix l'escola en un fo-gar de ciutadania, creant unsconsells locals per a protegir l'es-cola, que ja no ens és ni hostilni estranya, ¿ hem de protegirles escoles particulars? Precisa-ment ara que tant s'impulsa desde dalt, des del Govern de laRepública, per la creació de bi-blioteques escolars, donant totamena de facilitats, ¿ hem de pro-tegir les escoles particulars?

Precisament ara que la tendèn-cia actual és la de la socialitza-ció de l'ensenyament, per a as-segurar la funció educativa i pro-curar que no estigui en mans degent inepta i incontrolada, ; hemdg protegir les escoles particu-lars?

¿ És que també s'ignora que enalguns Estats l'ensenyament pri-mari privat ha passat ja a lahistòria ?

I encara, en aquests moments,que l'ensenyament oficial no ensés hostil, ni tan sols estrany, ique és també nostre, com a partintegrant de la República, i és,a més, gratuit, ¿ hem de contri-buir a sostenir escoles particu-lars, sempre oneroses i que, ex-cepció feta d'un Ateneu d'Igua-lada, la immensa majoria són abase de negoci o d'interessos po-lítics o confessionals, però maiobjectivament de cara als infants ?

Hom no explica la posició delPresident de la Protectora. Nin-gú no creuria—donada l'honora-bilitat del senyor Bastardes—quehi hagi ni remotament el méspetit desig de protegir empresesde més o menys " envergadura co-mercial que explotin l'ensenya-ment, per a posar-les enfront deles escoles de la República. Pe-rò si aquesta posició ha de que-dar' absolutament descartada del'obra de la Protectora, no gensmenys se'ns en presenten d'altresque, amb el desig de protegir es-coles particulars, no es poden(admetre.

En efecte. Ara no queden sinótres tipus d'escoles particulars :escoles laiques, com les de la Re-pública ; escoles de tipus polític0 social, i escoles més o menysdeclarades confessionals.

Si la Protectora vol ajudar lesprimeres, de caràcter laic, ¿perquè no es posa al costat de lesescoles oficials, per a completar1 afinar la seva tasca educativa,en lloc de protegir escoles parti-culars i contribuir, així, a pre-parar l'obra del futur Govern deCatalunya ?

I si vol ajudar a enfortir i aarrelar encara més les escoles decaràcter polític o social, o lesmés o menys declarades confes-sionals, ¿ realitzarà llavors laProtectora una obra de caràcternacional ?

¿És que la Protectora ha d'a-plegar els ciutadans de Catalu-nya de diverses tendències i es-taments, perquè sostinguin ins-titucions que estiguin no'sols almarge, sinó moltes d'elles en-front de les de la República, decaràcter eminentment nacional ?

Si fos així, ¿ no s'adonen que

NOVES SECCIONSDE LA U. S. C.

Ha quedat definitivament consti-tuïda la Secció d'Alçar r oc. El nom-bre d'afiliats fundadors passende 40. Els companys de la Seccióde Lleida, Canadell, Pol, Arquési Daniel, han contribuït en granmanera a l'organització d'aquestnou nucli de la U. S. C.

Les seccions de Valls, Mataró,Arenys de Munt, Tordera, hanquedat també constituïdes.

A Barcelona s'han constituït lesseccions lli del Districte IX (Horta),IV del Districte IX (Sant Andreu)I U del Districte X (Poble Nou). Elscompanys de la Secció II del Dis-tricte X varen anomenar en l'as-semblea realitzada el XI del mesd'Abril la següent Comissió Direc-tiva; secretari general, Joan Caru-lla; administratiu, Joan Rodríguez;tresorer, Fèlix Massana; de rela-cions exteriors, Pere Maftach; decultura, Joan Gual; d'acció políti-ca, Àngel Cases I d'acció sindical,Josep Coll.

Els parlamentaris catalansDurant la quarta setmana de

març foren presents a. totes o al-gunes de les sessions parlamen-tàries els següents diputats ca-talans (esmentem solament elsdels partits polítics de Catalunyai que no ocupen alts càrrecs po-lítics a Madrid) :

De la U. S. C. : Campalans,Serra i Moret i Josep Xirau.

De l'Esquerra Republicana :Aragay, Bordas, Layret, Com-panys, Lluhí, Sbert, Santaló,Palet i Antoni Xirau.

Del P. R. C. : Martí Esteve.De la L/liga : Estelrich.Independents : Coromines.

La tasca dels companys de laU. S. C. ha estat particularmentintensa per l'enllestiment de l'in-forme sobre les finances de l'Es-tatut i les sessipns matinals inocturnes de la Comissió de Pres-supostos.

La Comissió de Suplicatoris,en la seva reunió del dia 34, iassistint-hi com a delegat de laminoria catalana el senyor Sel-vas, acordà proposar a la Cambrala concessió del suplicatori de-manat per a processar el senyorBordas de la Cuesta, acusat deldelicte comú de malversació decabals públics.

L ' E S C O L A S O C I A L

Primer CongrésNacional de la U. S. C.

Continuació dt ¡t pàgiat 1)

demanin explicacions al company Ga-briel Alomar »obre la conducta obser-vada a-rnb el Partit, i a l'ensems de-manar si l'acceptació de l'ambaixadade Eoma ha estat autoritzada pelC. E. del mateix. Cas de no plaureles manifestacions que. siguin donadesper dit company ó" per persona auto-ritzada per ell, demanem al Congrésque s'acordi l'expulsió del Partit delcompany esmentat.

4.art Proposar en el pròxim Con-grés l'acord d'estudiar la necessitat iconveniència d'una intel·ligència, uni-tat o fusió a Catalunya amb el «Par-tido Socialista Español», des del mo-ment de la implantació de l'Estatutper tal d'evitar la duplicitat d'actua-cions i tota possible rivalitat.

ó.nt Proposem al Congrés que esfaci constar la protesta de la U. S. C.per l'atropell que significa a tot dretde ciutadania tota deportació que esfaci fora de llei i demanem que elsnostres representants al Congrés deDiputats a Madrid facin constar ditaprotesta i facin campanya perquè elsdetinguts de tota espècie siguin jut-jats d'acord amb les lleis vigents iconstitucionals.

DE LA SECCIÓ D'ALELLA

—Que el Congrés demostri havervist amb disgust la passivitat del Go-vern davant el greu problema del ca-ciquisme.

—Que el Congrés expressi el seu de-sig de que s'estatueixi el vot secreten la nova llei electoral.

DE LA SECCIÓ DE GIRONA

—Que un soci de l'Unió Socialista deCatalunya no pugui pertànyer a capaltre partit polític.—Pregar al Comitè Executiu, extremiels punts de convivència amb les sec-cions foranes i pregar-li vagi a la cons-titució de la Federació Comarcal deGirona.—riaver vist amb disgust, que algunshomes representatius del partit, hanvisitat Girona amb caràcter oficial sen-se que la seva visita fos anunciada a lasecció, imposibilitant als seus directiusde saludar als esmentats senyors, almateix temps que amb la seva indife-rència per la secció han posat de ma-nifest davant l'opinió pública la mancade companyonia que hi ha d'haver en-tre les seccions comarcals i la direcciódel partit.

la Protectora no podria atribuir-se una finalitat en la qual con-vergessin totes les parts inte-grants de Catalunya, i deixariad'ésser l'entitat símbol d'abansde la República, i podria esde-venir, a més, una entitat de ca-ràcter unilateral, limitat i jamaiuna entitat de caràcter nacional ?

¿ És que per als dirigents dela Protectora la República té lamateixa significació que la Mo-narquia? Llavors, ¿la Protecto-ra quin camí s'ha traçat i quèes proposa?

Malgrat tot, procurarem estu-diar en un altre article la missióque en aquests moment li estàconfiada. A. FÀBREGA

(Proposició que la Secció deldistricte VI de Barcelona pre-senta al Congrés do la t!. S. C.)

I. El Socialisme aspira a conver-tir l'escola popular, no solament enescola única, obligatòria i grutuita pera totes les classes socials i en cone-xió orgànica amb l'Institut i la Uni-versitat, per respectives seleccions decapacitat intel·lectual, sinó també con-vertir-la en Escola Social com a pri-mera i completa acció tutelar de lasocietat damunt del neu i la familia;damunt d'aquell, per a fer-lo més forti capaç; damunt d'aquesta, per a mi-llorar la condició dels treballadors.

II. L'Escola Social comprendrà,doncs, a aquest fi, l'escola maternalvoluntària : la de pàrvuls, l'elementali la complementària en les seves duesformes : el preaprenentatge escolar il'escola d'adults; totes aquestes, obli-gatòries.

III. L'Escola Social proclama coma primera necessitat del nen, el dreta l'Escola Maternal, voluntària i gra-tuita, per a auxili a les-mares que ne-cessitin treballar, podent deixar alsseus nens, des d'uri a tres anys, sotala vigilància i cura de mestresses pue-ricultorex degudament preparades ensales o pavellons anexes a les escolespúbliques on, en. col·laboració amb elmetge escolar, podran els nens ésseralimentats, ouidats i lliurats a unavida higiènica de llum, sol i jardí,<|ii<3 ajudi al pressupost de la famíliaobrera i al treball femení.

IV. L'Escola Social proclama coma segona necessitat del nen el dreta l'escola de pàrvuls, obligatòria i gra-tuita. S'establirà en totes les locali-tats on hi hagi escola de nens i ne-'nes, per als de tres a set anys, ambjardí i cantina escolar per a suminis-trar i escalfar el menjar; l'experièn-cia demostra que la manca d'aquestesescoles de pàrvuls retrassa el nivellgeneral d« les elementals i entorpeixi excusa l'assistència dels nens i ne-nes majors.

La cantina es completarà així ma-teix amb el metge escolar, sota lavigilància del qual es subministraraneils aliments i reconstituents que im-pulsin el creixement del pàrvul i fa-cin possible el treball femení, dintreo fora del domicili.

Y. L'Escola Social proclama coma tercera necessitat del nen el dreta l'escola elemental i gratuita, desdels set fins als catorze anys, fentpràcticament efectiva aquesta obliga-ció amb multes en benefici de la can-tina escolar, que deurà sostenir-se ai-xí mateix amb la tributació dels -pa-res dels nens que puguin pagar-la.Continuant així mateix l'assistènciadel metge escolar, per al suministrede l'alimentació, reconstituents i fit-xa antropomètrica del nen, per al seudegut desenrotllament.

VI. L'Escola Social proclama, com,a quarta necessitat del nen, el dretal preaprenentatge en l'escola, en pre-parar-se genèricament i ràpida per al'adaptació al treball en la societat,qualsevulla que sigui la seva condi-ció social.

El preaprenentatge escolar adopta-rà, segons sigui per a nens o per Snenes, una d'aquestes dues formes :

a) Dos tallers generals, .almenys,on tornaran les dues formes típiquesdel maneig i domini de la matèriaper la mà, realitzant el previ dibuix0 modelat : un taller de la fusta perai maneig i domini de la matèria to-va i un taller del ferro per al maneig1 domini de la matèria dura. Així B!Bnens majors desenvoluparan la sevanatural emergia muscular, no solamentcom a treball manual, sinó com a es-forç de realització i equilibri del tre-ball creador de la intel·ligència per aldibuix.

b) Per a les nenes de dotz-e a ca-torze anys, hi hauran altres dos ta-llers generals obligatoris on hi tor-naran totes, almenys en dues de leeimos típiques activitats femenines; un,taller del vestit en el que s'hi con-feccioni principalment el roper esco-lar per als nens i pàrvuls que els ne-cessitin; i la cuina de la cantina es-colar, en la que hi tornaran per a l'ali-mentació sota la direcció d'una per-sona experta i responsable; així ma-teix completaran el seu ensenyamentdomèstic, assistint a les escoles ma-ternals per a aprendre elementalmentla puericultura.

VII. L'Escola Social proclama, enfi, com a cinquena necessitat de l'es-colar adolescent, de catorze a divuitanys, l'obligació per aquest i volun-tària per al major de divuit anys d'as-sistir durant dues hores de la nit al'ensenyament complementari o pro-fessional en le|s classes d'adultes de-gudament reorganitzades. Consistiràen ensenyaments bàsics i variats, comcultura .general, mecànica racional,dibuix lineal, dibuix artístic, física iquímica, taquigrafia i mecanografia,idiomes, comptabilitat, mecànica agrí-cola, ciències naturals, indústries do.mèsticpo-agrícoles, etc., etc., a esco-llir, adaptant-se en les més variadosformes a les necessitats de la locali-tat de la barriada, del camp, d« l'in-dividu i de la professió, sota la direc-ció del mestre i del nomenat consellescolar i, sempre que sigui possible,mitjançant un previ examen d'orien-tació professional.

VIII. Una certificació d'ensenya-ment complementari professional se-rà obligatori per al que no acreditialtres estudis en centres superiore,tant ner la reducció del temps en fi-les com per l'entrada en tallers o in-dústries, multant-se la manca de, com-pliment amb la perllougació del tempsen files per al temps necessari per laseva adquisició, que es facilitarà amb.mestres en les casernes o amb mul-tes als patrons que no exigeixin aques-ta certificació, mitjançant l'abonamentde les dues hores de treball que elsmenors de divuit anys necessitin peraquest ensenyament complementari.

IX. L'Escola Social) fomentarà, pera la protecció i auxili de tota la sevaobra escolar, associacions de pares defamília i protectors de l'escola que¡,degudament organitzades per al mes-tre i el consell escolar, formaran laforça i la base popular absolutamentindispensable per a realitzar aquestprograma social de l'escola completa:maternal, de pàrvuls, elemental, depreapreneotatge i complemeaitària d'a-dultes, ja que aquesta associació po-drà facilitar mitjans, fer pressió en elpoder públic, obligar moralment al'assistència escolar i fins facilitarl'entrada a la vida del treball, pro-curaut-se-li al nen i a l'escola per arealitzar la seva missió social.

Secció del Districte IVLa secció del Districte IV està or-

ganitzant l'acte inaugural del seu nouestatge, a base d'un míting en elqual prendran part destacats ele-ments del nostre partit.

La data fixada en principi és ladel 10 d'abril, diumenge, a les onzedel matí.

En el projper número donarem elsdetalls definitius.

T A L L E R S

ZEUSConfinicelo de l'apa-rell de Ràdio «ZEUS"de 3, S i 6 vàlvulescompletament »elec-tiu* » Reparaciód'altres aparells deRadio 1 gramòfons de

tote* menes

"ZEUS"Sepúlveda, 17*4

Telèfon 30S83

NÍGSA : Casanova, 212-214 : Barcelona