primària - piezaapieza.anayaeducacion.es · l’adaptació dels estudiants nouvinguts al centre....
TRANSCRIPT
Primària
Proposta didàctica
Llengua
3
Tens una carta! .................................................................................... 10
Tens una carta! .................................................................................... 29
Índex
1
1
Peça a Peça ................................................................................................................... 4
Materials per a l’etapa .................................................................................. 8
Proposta didàctica
Recursos
DEMODEMO
DEMODEMO
4
P E Ç AP E Ç A
A
Peça a Peça ofereix, amb el contrastat rigor curricular d’Anaya, un projecte en el qual el professorat i l’alumnat cobren el màxim protagonisme gràcies a la me-todologia competencial. Aquesta con·necta amb la realitat personal i social pròxima a l’alumnat de manera que ge·nera curiositat i planteja activitats i tas·ques emocionants que suposen reptes motivadors en què destaquen dos ele·ments bàsics: la investigació i aprendre fent. Tot això, des d’una seqüenciació de continguts coherent i coordinada entre totes les àrees al llarg de l’etapa.
Des d’aquest enfocament, i de manera flexible, el projecte brinda la possibilitat d’incorporar metodologies actives, estra-tègies cooperatives i habilitats personals i socials per a la gestió de les emocions i per al desenvolupament de l’emprene-doria, alhora que aposta per la igualtat i la inclusió. Així mateix, és prioritari pro·posar metodologies que generin estra-tègies de pensament en l’alumnat per·què memoritzi, recordi, analitzi i valori els aprenentatges propis.
La competència en comunicació lin·güística és primordial per accedir al coneixement que permet comprendre el món que ens envolta i desenvolu·par habilitats de convivència. Per això, Peça a Peça incorpora un Pla lingüístic organitzat i seqüenciat en el qual par·ticipen totes les àrees de manera coor·dinada i que facilita l’adquisició de les
Un projecte basat en l’aprenentatge
competencial
5
destreses de comprensió i d’expressió oral i escrita.
En relació amb l’avaluació, i més enllà de la qualifica ció, és essencial que l’alumnat desenvolupi estratègies d’autoavaluació per reflexionar sobre el que van aprenent i per analitzar, valorar i evidenciar els seus avanços, els assoliments i les dificultats.
De forma transversal, en totes les àrees i cursos de l’etapa, la clau TIC afavoreix l’adquisició de competències relaciona·des amb la planificació, la gestió i l’elabo·ració de treballs, la comunicació i la col·laboració en la xarxa i l’ús responsable de les tecnologies, comptant sempre amb la col·laboració de la família.
Peça a Peça és un projecte flexible, en el qual el professorat i l’alumnat tenen un autèntic protagonisme que posa en joc les estratègies més adequades per acon·seguir aprenentatges competencials.
Peça a PeçaEl projecte on tot encaixa
6
P E Ç AP E Ç A
A
Aquests són els pilars del projecte:
Sobre aquests pilars es construeixen 8 peces clau,
que encaixen, de manera flexible,
en totes les àrees de tots els cursos de Primària.
Motivació
Inclusió
Igualtat
FamíliaFlexibilitat
Rigor curricular
Aprenentatge competencial
Tasques emocionants
Metodologies actives
Projecte coordinat i cohesionat
7
Les peces clau
L’aprenentatge basat en Reptes és una de les metodologies més mo·tivadores. Es fonamenta en l’apre·nentatge competencial i dóna un sentit pràctic als coneixements adquirits perquè els vinculi amb l’àmbit personal, familiar i social de l’alumnat.
Metodologia
Organitzat, seqüenciat i integrat en totes les àrees, contribueix al des·envolupament d’habilitats orals i escrites i a l’aprenentatge dels di·ferents aspectes relacionats amb l’ús del llenguatge.
Pla lingüístic
Promou les diferents habilitats d’emprenedoria en les tres dimen·sions: personal, social i productiva; de manera transversal en totes les àrees i a través d’una seqüència progressiva d’activitats al llarg de tota l’etapa.
Cultura emprenedora
Les estratègies de pensament fo·menten la competència d’apren·dre a aprendre; contribueixen que l’alumnat prengui consciència dels processos mentals i que actuï de forma reflexiva i crítica.
Desenvolupament del pensament
Integra l’ús de les TIC com a recurs per obtenir informació, seleccionar·la i usar·la amb una finalitat concreta: desenvolupar la ciutadania digital i les competències de planificació, gestió i elaboració de treballs. Passa a tenir, doncs, un ús per a l’aprenen·tatge i el coneixement (TAC).
TIC
Incorpora estratègies que per·meten que l’alumnat participi en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant «què ha après» i «com ha après» i acompanyant aquesta anàlisi amb l’ús del dossier d’apre·nentatge i d’altres instruments que faciliten una valoració objectiva.
Avaluació
Ofereix situacions d’aprenentatge seqüenciades en totes les àrees que atenen el creixement personal i so·cial de l’alumnat, perquè sigui cons·cient de les seves emocions i de les dels altres i pugui comprendre·les, controlar·les i modificar·les.
Educació emocional
L’aplicació de tècniques coopera·tives afavoreix l’aprenentatge, in·crementa la participació i el sentit de responsabilitat de l’alumnat i genera capacitats de comunicació i cooperació.
Aprenentatge cooperatiu
8
Per a cada curs
Pròximament
Pròximament
Materials per a l’etapa
LlibresUn llibre per curs amb un enfocament compe·tencial per aprendre mentre s’aplica el que s’ha estudiat. Els llibres estan organitzats en dotze unitats i es presenten en volums trimestrals. En la web www.anayaeducacion.es trobareu les au·dicions de tots els textos indicats en el llibre.
Material per a l’alumnat
Les claus del projectePresenta, de manera senzilla i pràctica, cada una de les claus didàctiques del projecte, els seus objectius, la fonamentació, la seqüencia·ció al llarg de l’etapa, les tècniques o les estruc·tures associades, etc.
Propostes didàctiques Ofereixen un recurs valuós per guiar els pro·cessos d’ensenyament·aprenentatge. Repro·dueixen les pàgines del llibre de l’alumnat per fer·ne més pràctica l’aplicació, així com també les solucions de les activitats proposades, els suggeriments d’aplicació de les peces clau del projecte i els recursos complementaris.
Recursos Presenten, per a cada unitat, fitxes fotoco·piables per a l’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. A més, en la web d’Anaya, www.anayaeducacion.es, s’ofereix més recursos complementaris imprimibles.
Material per al professorat
Per a cada curs
Llengua 4 i 6pròximament
Materials per a l’etapa
QuadernsTres quaderns per curs amb un enfocament més competencial que afavoreix el repàs de contin·guts en contextos motivadors. Disposau d’un lloc web en www.anayaeducacion.es on troba·reu les solucions de totes les activitats.
Material d’aula Llengua 1
Targetes de vocabulari, Làmines de regles or·togràfiques, El joc de les paraules, Mural de l’abecedari, Làmines d’expressió oral i Joc per a treballar la comprensió lectora.
Llengua 2
Puzle ortogràfic, Fitxer de la biblioteca d’aula, Làmines de regles ortogràfiques, El joc dels contes, Fris de l’abecedari.
Llengua 3
Mural de regles ortogràfiques, Mural de conju·gacions verbals, La caixa dels contes.
Llengua 5
Mural de regles ortogràfiques, Mural de conjuga cions verbals, Bingo ortogràfic, El joc per contar històries.
Web de l’alumnat i de la famíliaEn www.anayaeducacion.es trobareu recursos educatius i d’oci cultural, com activitats interactives, informació d’in·terès per a l’alumnat i la família, etc.
Llibres digitalsPer a cada curs, un llibre digital que reprodueix el llibre de l’alumnat, amb recursos digitals i la proposta didàctica.
Web del professoratLa web www.anayaeducacion.es presenta per a cada curs:
• Programació i documentació del projecte.
• Proposta didàctica, que també ofereix, en format impri·mible, les fitxes per a l’atenció a la diversitat i les proves d’avaluació incloses en els recursos.
• Banc de recursos amb:– Pla lingüístic.– Producte acabat (ajudes per a l’elaboració del repte). – Aprèn jugant (aprenentatge lúdic).– Codis QR (recopilació dels recursos vinculats als QR dels
llibres).– Comprensió lectora i Comprensió oral.– Recursos per a cada unitat: fitxes per saber utilitzar les
TIC (ciutadania digital), dictats...• Generador de proves d’avaluació i d’exercitació.
Pr
ojec
te d
igita
l
Els meus recursos en la web
Programació
i documentació
del projecte
Proposta didàctica
Generador de
proves escrites
Peça a Peça
Primària
• Recursos per a cada unitat
Banc de recursos
Llengua 1
QUÈ FAIG? CLAUS DEL MÈTODE ÍNDEXAJUDA
ELS MEUS RECURSOS EN LA WEB
ANNEXOS
Llengua
1Primària
9
Tens una carta!1Introducció
10
Presentació de la unitatLa primera unitat del llibre proposa a l’alumnat un repte que en vertebrarà tots els contin-guts. Es tracta de l’elaboració d’una carta que posteriorment han d’enviar a un company o companya de classe.
D’altra banda, com que l’alumnat acaba de reincorporar-se a l’escola, proposam activitats de comunicació on hauran de presentar-se: això facilitarà al mateix temps la coneixença i l’adaptació dels estudiants nouvinguts al centre.
La lectura de la unitat, El lleó que no sabia escriure, emfatitza la importància de la lectura i de l’escriptura a l’hora de comunicar-nos amb els altres. En aquest cas, un lleó necessita expressar els seus sentiments, però no sap escriure i demana a diferents animals de la selva que li escriguin una carta. Això donarà peu a treballar d’una banda el camp semàntic dels animals i de l’altra el text carta (parts, remitent, destinatari, fórmules de salutació i de comiat).
En l’apartat de Gramàtica treballarem la lletra, la síl·laba i la paraula; aquest contingut en-llaçarà amb el que es tracta en l’Ortografia (paraules monosíl·labes i polisíl·labes, síl·laba tònica ) i en l’apartat de Lèxic (l’abecedari).
Després de completar un esquema i de fer exercicis que repassen el que s’ha treballat en la unitat, es promou la reflexió sobre l’aprenentatge propi amb un seguit d’activitats en l’apartat Com ho he après.
Recursos i materials• El material del professorat en www.anayaeducacion.es, amb activitats de reforç i d’ampli-
ació, dictats, propostes per treballar la comprensió lectora i la comprensió oral i avaluació de la unitat.
• El quadern complementari al llibre de l’alumnat (Quadern 1, unitat 1).
• Caixa dels contes: una proposta lúdica per crear textos.
• Mural de regles ortogràfiques i de la conjugació verbal.
• El llibre digital, amb recursos per complementar el treball de la unitat.
• El banc de recursos de la unitat 1 en la web www.anayaeducación.es amb els àudios de la lectura, els dictats i altres textos i els apartats autoavaluació, Pla TIC, Pla lingüístic, Organitz la ment, Per estudiar, Aprèn jugant, Dossier d’aprenentatge.
• Bibliografia:
– Martin Baltscheit. El lleó que no sabia escriure. Editorial Lóguez.
• Altres recursos i materials:
– Contes.
– Cartes.
– Diccionari.
– Targetes d’animals.
A més, per a l’elaboració del repte caldrà:
• Sobres, segells.
11
Continguts de la unitat
Competències clau
Pàgina inicial– Situació de partida– El repte– Producte final
CCLCAASIECCL
Co
mun
ica’
t !
Parla i escolta– Em present
CCLCSC
Lectura– Narració: El lleó que no sabia escriure
CCLCSCCAA
Aprèn paraules– Animals
CCLCMCT
Co
neix
la ll
eng
ua
Escriu– La carta
CCLCSCSIEE
Gramàtica– Lletra, síl·laba, paraula
CCLCMCTSIEE
Ortografia– Monosíl·labes, polisíl·labes, síl·laba tònica
CCLCMCT
Lèxic– L’abecedari
CCLCAA
Pàgines finals– Organitz la ment– Què he après– Com ho he après
CClCMCTCD / CAA
CC: competències clau; CCL: comunicació lingüística; CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia; CD: competència digital; CAA: apren-dre a aprendre; CSIC: competències socials i cíviques; SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; i CEC: consciència i expressions culturals.
Peces clauContinguts i competènciesAprenentatge cooperatiu• Assemblea d’idees• Interpretació compartida
Desenvolupament del pen-sament• Línia del temps• Les alternatives
Pla lingüístic• Text narratiu
Educació emocional• Consciència emocional:
reconèixer-se i aprendre a acceptar-se
Cultura emprenedora• Autoconeixement
(dimensió personal): el que m’agrada i el que no m’agrada
TIC• Àudios de lectura, dic-
tats i altres textos• Versió imprimible del
dossier d’aprenentatge de la unitat
• «Organitz la ment», «Aprèn jugant» i «Per estudiar».
• Ús de dispositius mòbils: QR
Trobareu desenvolupades les tècniques associades a les claus en
Peça a peça. Les claus del projecte.
Jugam amb la imatgeEn la imatge un nin i una nina caminen pel carrer. El nin planteja una endevinalla que té com a solució la carta. El títol de la unitat i la bús-tia que es veu en el dibuix poden donar pistes sobre la resposta. Aquest és el punt de partida per plantejar el repte d’escriure i enviar una carta.
Podem fer altres preguntes a l’alumnat sobre la imatge:
• On són el nin i la nina?
• Quina edat deuen tenir?
• Quins rètols es veuen al carrer?
• Coneixeu més endevinalles?
Seqüència del repte
8
1 Escriure és una manera excel·lent de comunicar-nos.
Has escrit o rebut mai una carta? En les cartes podem expressar molt
bé els nostres pensaments i sentiments.
Per demostrar que l’he superat...
escric una carta
Identific elements de la carta.
Escric una carta.
Envi ï la carta.
Per superar el repte...
investig i aprenc
Em present
Lectura: El lleó que no sabia escriure
La carta
Lletra, síl·laba, paraula
Monosíl·labes, polisíl·labes, síl·laba tònica
L’abecedari
1Pas
2Pas
3Pas
Et proposam
un repteT’atreveixes a escriure
i a enviar una carta a algú de la classe? Serà emocionant!
Carrer dels Oms
Plana com la mà, blanca com la neu, parla sense boca i camina sense peus.
Què és?
26
Tens una carta!
12
La comunicació és fonamental en l’ésser humà. Una forma de comunicar-nos és la carta, un mitjà que cau en desús, però que resulta molt adient per veure clarament les parts ha de tenir una comunicació eficaç, tant en l’àmbit formal con informal.
La imatge que acompanya el text, proposa d’una forma lúdica el descobriment d’aquest tipus de text, donant-ne algunes de les caracte-rístiques.
El plantejament i la resolució de l’endevinalla és una bona manera de promoure l’expressió oral en aquests primers dies de classe.
Recursos
Altres endevinalles sobre la carta:
Una colometa que és negra i blanca,sense ales, vola; sense llengua, parla.
Començam
Recapitular la situació de partida
Proposam el repte Com demostr que he superat el repte?
A partir de la imatge i de l’en-devinalla, reflexionarem sobre la importància d’escriure per comunicar-nos i de com és d’adequada a aquest objectiu la carta.
Reflexionam sobre els diferents elements que formen el text carta.
• Identificam en un sobre l’emis-sor i el destinatari.
• Analitzam les diferents parts d’una carta i n’escrivim una.
• Aconseguim l’adreça del des-tinatari, sobres i segells i envi-am la carta.
El repte es considerarà superat si:
• La carta està escrita amb lletra clara i entenedora i sense faltes d’ortografia.
• S’aconsegueixen les dades de la persona destinatària.
• Es fica la carta en un sobre, s’hi col·loca un segell i es tira a una bústia per enviar-la.
8
1 Escriure és una manera excel·lent de comunicar-nos.
Has escrit o rebut mai una carta? En les cartes podem expressar molt
bé els nostres pensaments i sentiments.
Per demostrar que l’he superat...
escric una carta
Identific elements de la carta.
Escric una carta.
Envi ï la carta.
Per superar el repte...
investig i aprenc
Em present
Lectura: El lleó que no sabia escriure
La carta
Lletra, síl·laba, paraula
Monosíl·labes, polisíl·labes, síl·laba tònica
L’abecedari
1Pas
2Pas
3Pas
Et proposam
un repteT’atreveixes a escriure
i a enviar una carta a algú de la classe? Serà emocionant!
Carrer dels Oms
Plana com la mà, blanca com la neu, parla sense boca i camina sense peus.
Què és?
26
Tens una carta!
13
L’alumnat respondrà la pregunta si han escrit o rebut mai una carta. A partir de les seves respos-tes els demanarem a qui l’han enviada, de qui era la que van rebre, què hi contava, etc.
Comentarem que és una bona manera de co-municar-se i que és molt emocionant el fet d’es-criure, esperar i rebre una carta.
Presentam el repte
Recapitular la situació de partida
Proposam el repte Com demostr que he superat el repte?
A partir de la imatge i de l’en-devinalla, reflexionarem sobre la importància d’escriure per comunicar-nos i de com és d’adequada a aquest objectiu la carta.
Reflexionam sobre els diferents elements que formen el text carta.
• Identificam en un sobre l’emis-sor i el destinatari.
• Analitzam les diferents parts d’una carta i n’escrivim una.
• Aconseguim l’adreça del des-tinatari, sobres i segells i envi-am la carta.
El repte es considerarà superat si:
• La carta està escrita amb lletra clara i entenedora i sense faltes d’ortografia.
• S’aconsegueixen les dades de la persona destinatària.
• Es fica la carta en un sobre, s’hi col·loca un segell i es tira a una bústia per enviar-la.
Suggeriments metodològicsParla i escolta
L’activitat 1 es duu a terme a partir d’un àudio disponible en el banc de recursos de la unitat en la web www.anayaeducacion.es. L’alumnat escoltarà la locució i contestarà les preguntes que s’exposen a conti-nuació. És convenient repetir l’àudio més d’una vegada per tal d’asse-gurar que tot l’alumnat l’ha escoltat.
Lectura
Abans de començar la lectura es demana a l’alumnat que, a partir del títol, faci algunes hipòtesis sobre el tema. És un hàbit que convendria dur-lo a terme al començament de la lectura de cada unitat ja que afavorirà la comprensió lectora.
Podem escoltar l’enregistrament de la lectura, fer lectura en veu alta, lectura compartida o lectura individual en silenci.
Solucions1. Pasqual Barceló. Viu a Sant Llorenç des Cardassar. Té vuit anys. Fa
tercer de primaria. Li agrada menjar truites, macarrons i coca de trempó. Li agrada colcar amb bicicleta i jugar a futbol. Juga de de-fensa. Entrena dilluns, dimecres i divendres. A ca la padrina dona de menjar a les gallines, els canvia l’aigua i en recull els ous.
2. Resposta oberta.
14
U·1
10 11
1 Escolta la presentació que fa un nin i respon les preguntes.
• Què nom el nin?
• On viu?
• Quants d’anys té?
• Quin curs fa?
• Què li agrada menjar?
• Què li agrada?
• De què juga?
• Quants de dies entrena?
• Què fa a ca la padrina?
2 Pensa en tu mateix: d’on ets, què t’agrada fer (esports, activitats i aficions) i presenta’t a la classe.
1
10
Em present
El lleó que no sabia escriure 2
El lleó no sabia escriure. Però aquesta qüestió no li treia la son perquè era el més fort, podia rugir i mostrar les dents. I no necessitava res més.Un dia es va trobar amb una lleona que llegia un llibre.El lleó s’hi va apropar i va voler conversar. Volia demanar-li per anar a fer un passeig per la selva! Però s’aturà i pensà:—Una lleona que llegeix és una dama! I a una dama se li escriuen cartes abans de demanar-li per anar a passejar! Això ho havia après d’un explorador que s’havia engolit feia uns anys. Però el lleó no sabia ni escriure ni llegir. Així doncs, va anar a cercar la moneia i li va dir:—He vist una lleona i necessit ajuda. Li podries escriure una carta?La moneia així ho va fer i al dia següent el lleó es va dirigir a correus amb la carta. Però pel camí va pensar que li agradaria saber què hi havia escrit la moneia. Així que va tornar enrere i li va demanar que l’hi llegís:
Estimada amiga,Vols enfilar-te amb mi als arbres?Tenc plàtans i cacauets. Boníssims!Salutacions,Lleó
—Nooooooo! –va rugir el lleó–. Jo mai no escriuria una cosa així!Va rompre la carta i baixà fins al riu. Allà hi havia l’hipopòtam que, un cop escoltada la història, es va posar a escriure una carta nova. L’endemà, el lleó va dur la carta a correus. Però va voler saber el mis-satge que hi havia escrit. Girà en cua i demanà a l’hipopòtam que llegís el text i així ho va fer:
Benvolguda amiga,Voldria vostè nadar amb mi i bussejar a la recerca d’algues?Són delicioses!Besades,Lleó
Lectura
Observa el títol de la lectura: qui creus que deu ser el protagonista?
Abans de llegir
Comunica’t Parla i escolta Comunica’t
• Pensa primer què vols dir.
• Practica a casa davant un mirall.
• Parla a espai, sense córrer, pronunciant bé les paraules.
• Mira els companys i les companyes mentre parles.
Per presentar-te
Peces clau
Cultura emprenedora Autoconeixement (dimensió personal): el que m’agrada i el que no m’agrada. Per tal de fer una bona presentació, cada alumne o alumna reflexionarà sobre les co-ses que li agraden, les que no i altres as-pectes rellevants que el defineixen.
Pla lingüístic Abans d’escoltar l’àudio podem consultar la fitxa «Saber escoltar». De la mateixa mane-ra,abans de realitzar la presentació davant la classe consultaran la fitxa «Parlar en públic» disponible en el banc de recursos.
La fitxa «Per a llegir millor» ens serà d’útilitat a l’hora d’abordar la lectura del text.
Aprenentatge cooperatiuTècnica: Lectura compartidaUn alumne o alumna llegirà el primer pa-ràgraf; el següent estudiant en resumirà el contingut. La resta haurà d’indicar si el re-sum és o no correcte. Després, l’estudiant que ha fet el resum del primer paràgraf en llegirà el segon. Qui va a continuació re-sumirà el contingut del paràgraf llegit. Es repetirà el procés fins que s’hagi llegit tot el text.
Peces clau Per ampliar, aprofundir…
15
U·1
10 11
1 Escolta la presentació que fa un nin i respon les preguntes.
• Què nom el nin?
• On viu?
• Quants d’anys té?
• Quin curs fa?
• Què li agrada menjar?
• Què li agrada?
• De què juga?
• Quants de dies entrena?
• Què fa a ca la padrina?
2 Pensa en tu mateix: d’on ets, què t’agrada fer (esports, activitats i aficions) i presenta’t a la classe.
1
10
Em present
El lleó que no sabia escriure 2
El lleó no sabia escriure. Però aquesta qüestió no li treia la son perquè era el més fort, podia rugir i mostrar les dents. I no necessitava res més.Un dia es va trobar amb una lleona que llegia un llibre.El lleó s’hi va apropar i va voler conversar. Volia demanar-li per anar a fer un passeig per la selva! Però s’aturà i pensà:—Una lleona que llegeix és una dama! I a una dama se li escriuen cartes abans de demanar-li per anar a passejar! Això ho havia après d’un explorador que s’havia engolit feia uns anys. Però el lleó no sabia ni escriure ni llegir. Així doncs, va anar a cercar la moneia i li va dir:—He vist una lleona i necessit ajuda. Li podries escriure una carta?La moneia així ho va fer i al dia següent el lleó es va dirigir a correus amb la carta. Però pel camí va pensar que li agradaria saber què hi havia escrit la moneia. Així que va tornar enrere i li va demanar que l’hi llegís:
Estimada amiga,Vols enfilar-te amb mi als arbres?Tenc plàtans i cacauets. Boníssims!Salutacions,Lleó
—Nooooooo! –va rugir el lleó–. Jo mai no escriuria una cosa així!Va rompre la carta i baixà fins al riu. Allà hi havia l’hipopòtam que, un cop escoltada la història, es va posar a escriure una carta nova. L’endemà, el lleó va dur la carta a correus. Però va voler saber el mis-satge que hi havia escrit. Girà en cua i demanà a l’hipopòtam que llegís el text i així ho va fer:
Benvolguda amiga,Voldria vostè nadar amb mi i bussejar a la recerca d’algues?Són delicioses!Besades,Lleó
Lectura
Observa el títol de la lectura: qui creus que deu ser el protagonista?
Abans de llegir
Comunica’t Parla i escolta Comunica’t
• Pensa primer què vols dir.
• Practica a casa davant un mirall.
• Parla a espai, sense córrer, pronunciant bé les paraules.
• Mira els companys i les companyes mentre parles.
Per presentar-te
Recursos
ÀudioTant el text de presentació del nin de la pàgina 12* com la lectura estan disponibles en el banc de recursos de la unitat en la web www.anayae-ducacion.es.
* També trobareu aquest text reproduït en l’apèndix del llibre de l’alumnat.
Suggeriments metodològicsDesprés d’escoltar o llegir el text aquestes preguntes serviran per constatar la comprensió lectora de forma oral i escrita. Ens pot servir per fer registres individuals.
Des de la primera unitat vetllarem per la qualitat de les respostes orientant-los amb les fórmules de contestació de manera que surtin oracions completes i coherents. Incidirem en la inclusió de part de la pregunta dins la resposta i els indicarem que les respostes llargues són més correctes i substancials.
Solucions (pàgina 15)Parla sobre el text
1. El lleó demanà ajuda als altres animals perquè no sabia ni llegir ni escriure.
2. b) No el preocupava gens.
3. A la selva (a la sabana).
Escriu sobre el text
4. lleó – lleona – moneia – hipopòtam – escarabat – girafa
5. Moneia: trepar als arbres i menjar plàtans i cacauets.
Hipopòtam: bussejar i menjar algues.
Escarabat: arrossegar-se per baix terra i menjar fems.
Perquè seria el desig de cadascun d’aquests animals si la carta anàs dirigida a una parella de la seva espècie.
6. La pudor de «perfum d’escarabat».
7. Destinatària: la lleona. El remitent és el lleó, però com que no sap escriure, ho fan per ell en primer lloc la moneia, després, l’hipopò-tam i finalment, l’escarabat.
8. Perquè ell no escriuria mai una cosa així.
Resposta model: m’enfadaria, dictaria el què voldria dir, aprendria a escriure …
9. El lleó se sentia decebut, incomprès, avergonyit.
16
U·1
12 13
—Nooooooo! –va rugir el lleó–. Jo mai no escriuria una cosa així!I aquell horabaixa li va tocar el torn a l’escarabat, que s’hi va esforçar moltíssim. Fins i tot va perfumar el paper de la carta.L’endemà, de camí a correus, el lleó passà per davant de la girafa.—Uff! Quina pudor! D’on surt? –va voler saber la girafa.—La carta! –va dir el lleó–. Té perfum d’escarabat!—Ah! –digué la girafa fent una passa endavant–. M’agradaria llegir-la!I la girafa va llegir:
Estimada i benvolguda amiga,
Vol vostè arrossegar-se amb mi
per baix terra?Tenc fems! És exquisit!
Una forta abraçada,
Lleó
—Però noooo! –va rugir trist el lleó –Jo mai no escriuria una cosa així! –exclamà.
—I què escriuries? –va preguntar la girafa.
I el lleó es posà a rugir totes les coses meravelloses que ell escriuria si en sabés. Però el lleó no en sabia.
—Jo li escriuria que m’agradaria molt veure-la. Senzillament estar junts, tombats a la sabana, mandrejant sota un arbre, mirar junts el cel el capvespre. Escriure aquestes coses no pot resultar tan difícil!
—Per què aleshores no ho va escriure vostè mateix? –va dir algú.
—Qui ho vol saber? –va dir el lleó girant-se sorprès.
—Jo! –va dir la lleona.
I el lleó d’esmolats queixals va contestar suaument:
—No ho he escrit jo mateix perquè no sé escriure!
La lleona va somriure, acostà el nas al del lleó i tots dos s’allunyaren en la immensitat de la sabana. I diu que ella el va ensenyar a llegir i a escriure totes les lletres de l’abecedari començant per la A d’amor i la B de besada.
Adaptat d’El lleó que no sabia escriure. Martín Baltscheit. Ed. Lóguez.
1 Per què el lleó demana ajuda als altres animals?
2 Què significa que no saber escriure no li treia la son?
a) No el deixava dormir.
b) No el preocupava gens.
3 On té lloc la història?
11 Els animals no poden escriure, però es poden comunicar d’altres maneres. En grups de quatre, cer-cau informació sobre com fan alguns animals per comunicar-se entre si.
12 Assemblea d’idees Pensau que és important saber escriure?
Per què?
4 Línea del temps Quins animals apareixen en
el conte? Escriu-ne el nom en l’ordre en què apareixen.
5 Relaciona cada animal amb el que ofereixen a la lleona en nom del lleó.
moneia Trepar als arbres i menjar plàtans i cacauets.
hipopòtam Arrossegar-se per baix terra i menjar fems.
escarabat Bussejar i menjar algues.
• Per què creus que ofereixen això?
6 Què és el pitjor de la carta de l’es-carabat?
7 La persona que escriu una carta es diu remitent; qui la rep és el desti-natari.
Qui és la destinatària de totes les cartes que escriuen els animals de la lectura? I el remitent de cada una?
8 Per què rugia el lleó després de saber el contingut de cada carta?
• Què hauries fet tu en el seu cas?
9 Com creus que se sentia el lleó? Tria l’opció o les opcions que con-sideris.
content – decebut – incomprès
indiferent – avergonyit – tranquil
10 Què hauria escrit el lleó si sabés es-criure?
Reflexiona i relaciona amb el teu món
Identific els elements de la carta
• Cerca a ca teva diverses cartes i identifica-hi el destinatari i el remitent.
31Pas 2
Escriu sobre el text
Comprensió lectoraParla sobre
el text
Peces clau
Desenvolupament del pensamentLínia del temps En l’activitat 4 l’alumnat haurà d’ordenar els personatges de la lectura en l’ordre crono-lògic que apareixen.
Podem dibuixar en la pissarra el diagrama propi d’aquesta tècnica, una fletxa llarga, i dibuixar-hi o posar el nom de l’animal en l’ordre en què apareix en la lectura.
Educació emocionalConsciència emocional.Actiu: reconèixer-se i aprendre a accep-tar-seL’activitat 9 està pensada per treballar les emocions a partir del personatge principal de la lectura. L’alumnat haurà d’identificar d’entre les emocions que es proposen les que sentia el lleó en cada moment. També en poden proposar de noves.D’aquesta manera, reconeixeran emocions positives (galàxia de l’alegria) i negatives (galàxia de la por o de l’ansietat), i les com-partiran per a, finalment, descobrir que tots i totes podem patir-les. Per tant, és impor-tant que en parlem per a sentir el suport de la resta del grup.
Pla TICRecerca d’en Internet En l’activitat 11 cal fer una recerca d’infor-mació en grup sobre les formes de comuni-car-se dels animals.
Aprenentatge cooperatiuTècnica: Assemblea d’ideesEn una pluja d’idees primer individual i després per grup en l’activitat 12 els estu-diants compartiran idees sobre la impor-tància de saber escriure.
El repte
Pas 1Per a la realització del primer pas del rep-te, l’alumnat cercarà a casa diverses cartes que podrà dur a classe per identificar-hi el destinatari i el remitent (bé en les dades del sobre, bé en l’interior en la salutació i el co-miat).
10. Li escriuria que li agradaria molt veure la lleona, estar junts tom-bats a la sabana, mandrejant sota un arbre i mirar el cel el capves-pre.
Reflexiona i relaciona amb el teu món
11. Els animals es poden comunicar de moltes maneres: mitjançant el so (el renou que produeixen), llenguatge corporal, el tacte (el contacte entre ells), les olors (glàndules), senyals visuals i colors, moviment (balls …), electricitat …
12. És molt important saber escriure i llegir per poder comunicar-nos i expressar el què realment volem dir. També és important perquè és una font de coneixement i de cultura.
17
U·1
12 13
—Nooooooo! –va rugir el lleó–. Jo mai no escriuria una cosa així!I aquell horabaixa li va tocar el torn a l’escarabat, que s’hi va esforçar moltíssim. Fins i tot va perfumar el paper de la carta.L’endemà, de camí a correus, el lleó passà per davant de la girafa.—Uff! Quina pudor! D’on surt? –va voler saber la girafa.—La carta! –va dir el lleó–. Té perfum d’escarabat!—Ah! –digué la girafa fent una passa endavant–. M’agradaria llegir-la!I la girafa va llegir:
Estimada i benvolguda amiga,
Vol vostè arrossegar-se amb mi
per baix terra?Tenc fems! És exquisit!
Una forta abraçada,
Lleó
—Però noooo! –va rugir trist el lleó –Jo mai no escriuria una cosa així! –exclamà.
—I què escriuries? –va preguntar la girafa.
I el lleó es posà a rugir totes les coses meravelloses que ell escriuria si en sabés. Però el lleó no en sabia.
—Jo li escriuria que m’agradaria molt veure-la. Senzillament estar junts, tombats a la sabana, mandrejant sota un arbre, mirar junts el cel el capvespre. Escriure aquestes coses no pot resultar tan difícil!
—Per què aleshores no ho va escriure vostè mateix? –va dir algú.
—Qui ho vol saber? –va dir el lleó girant-se sorprès.
—Jo! –va dir la lleona.
I el lleó d’esmolats queixals va contestar suaument:
—No ho he escrit jo mateix perquè no sé escriure!
La lleona va somriure, acostà el nas al del lleó i tots dos s’allunyaren en la immensitat de la sabana. I diu que ella el va ensenyar a llegir i a escriure totes les lletres de l’abecedari començant per la A d’amor i la B de besada.
Adaptat d’El lleó que no sabia escriure. Martín Baltscheit. Ed. Lóguez.
1 Per què el lleó demana ajuda als altres animals?
2 Què significa que no saber escriure no li treia la son?
a) No el deixava dormir.
b) No el preocupava gens.
3 On té lloc la història?
11 Els animals no poden escriure, però es poden comunicar d’altres maneres. En grups de quatre, cer-cau informació sobre com fan alguns animals per comunicar-se entre si.
12 Assemblea d’idees Pensau que és important saber escriure?
Per què?
4 Línea del temps Quins animals apareixen en
el conte? Escriu-ne el nom en l’ordre en què apareixen.
5 Relaciona cada animal amb el que ofereixen a la lleona en nom del lleó.
moneia Trepar als arbres i menjar plàtans i cacauets.
hipopòtam Arrossegar-se per baix terra i menjar fems.
escarabat Bussejar i menjar algues.
• Per què creus que ofereixen això?
6 Què és el pitjor de la carta de l’es-carabat?
7 La persona que escriu una carta es diu remitent; qui la rep és el desti-natari.
Qui és la destinatària de totes les cartes que escriuen els animals de la lectura? I el remitent de cada una?
8 Per què rugia el lleó després de saber el contingut de cada carta?
• Què hauries fet tu en el seu cas?
9 Com creus que se sentia el lleó? Tria l’opció o les opcions que con-sideris.
content – decebut – incomprès
indiferent – avergonyit – tranquil
10 Què hauria escrit el lleó si sabés es-criure?
Reflexiona i relaciona amb el teu món
Identific els elements de la carta
• Cerca a ca teva diverses cartes i identifica-hi el destinatari i el remitent.
31Pas 2
Escriu sobre el text
Comprensió lectoraParla sobre
el text
Suggeriments metodològicsEs proposen dues endevinalles sobre els animals. Es pot demanar si algun nin o alguna nina en coneix d’altres. També els podem dir que en demanin a la família o que en facin una recerca. Podem delimitar el tipus d’animals: autòctons, de la selva, domèstics…Arran de l’activitat 2 podem debatre a l’aula si alguns animals poden ser salvatges i domèstics a l’hora.
Solucions1. zebra – estruç – dofí – eriçó
2. Salvatges: mussol, linx, cérvol, ós. Domèstics: ànec, gall, ovella, porc, conill, cavall
3. ase: bram; bou: bramul; gallina: escataineig; moix: miol; granota: rauc; llop: udol.
Zona exprésEndevinalla 1: la papallona. Endevinalla 2: el caragol.
18
U·1
14 1514
1 Cerca en la sopa de lletres el nom de quatre animals que no apareixen en la lectura i copia’ls.
A A C O I E S E O E
C E S T R U Ç L E S
L G S A O T M J R P
J E R A R A T O I O
O T X O T X A Y Ç S
O A Y A Z O G N Ó S
H G R A F C O M G A
Z E B R A A E Z A L
S N R A E T O L E R
Ç C T O R C D O F Í
2 Quins d’aquests animals són salvatges i quins són domèstics?
ànec mussol linx gall cérvol
ovella porc conill ós cavall
3 Relaciona cada animal amb el nom del so que produeix.
ase miol
bou rauc
llop bramul
granota bram
moix escataineig
gallina udol
1 Llegeix la carta que, ara sí, ha escrit el lleó a la lleona i fixa’t en l’estructura.
2 Tria una fórmula de una salutació i de comiat per la teva padri-na, la directora de l’escola, l’alcalde de la localitat i un amic.
Salutació: Estimada padrina; Il·lustríssim senyor; Senyora directora; Hola, com va?
Comiat: Atentament; Salutacions; Besades; Una abraçada.
La carta
Segons la persona a qui adrecem la carta, utilitzarem unes fórmules de salutació i de comiat o unes altres.
3 Quines fórmules de salutació empren la moneia, l’hipopòtam, l’escarabat i el lleó per dirigir-se a la lleona?
4 Les alternatives Com que no sabia escriure el lleó expressava els
seus sentiments rugint. De quines maneres podries expres-sar-los tu sense usar les paraules?
Relaciona amb la lectura
Escric una carta
• Redacta una carta per a un company o una com-panya de la classe.
• Pensa bé com comença-ràs, què li vols contar i com t’acomiadaràs.
• Escriu la carta amb lletra clara i entenedora. Evita ratlles i taques. Vigila l’ortografia.
31 2Pas
Comunica’t Comunica’t Escriu
Animals
Zona exprés
Aprèn les endevinalles i digues en cada cas de quin animal es tracta.
M’arrossec com un cucfins que em fic dins un sac.Quan el sac m’és petitcap a l’aire i s’ha acabat.
Quin animal ésque corre sense camesi menja sense dents?
Aprèn paraules
Sabana, 25 de setembre de 2018
Estimada lleona,
Estic molt content que m’hagis ensenyat a llegir i
escriure. Ara, a més de rugir, ho pas molt bé llegint
històries divertides, de misteri, de llocs fantàstics…
I també puc expressar-me escrivint!
Per celebrar-ho, vols que anem a observar les
estrelles? Et contaré algunes coses que he après
sobre les constel·lacions.
Una abraçada,
El lleó agraït
Lloc i data en què s’escriu
Cos on s’expliquen
diverses coses
Salutació
Comiat i signatura
Pla lingüístic Text narratiu La lectura de la unitat ofereix un bon model del que és un text narratiu continu. A més la lectura de les cartes que hi apareixen i l’escriptura posterior d’una carta incidiran en aquest tipus de text.A l’hora d’escriure la carta hauran d’obser-var les recomanacions que trobaran en la fitxa «Per a escriure millor» disponible en el banc de recursos de la unitat en la web www.anayaeducacion.es.
Desenvolupament del pensamentLes alternatives Amb aquesta activitat es pretén que l’alum-nat desenvolupi el seu pensament creatiu proposant diferents maneres alternatives a les paraules amb què podria expressar els seus sentiments.
Peces clau
Suggeriments metodològicsPodem completar l’activitat 3 demanant a l’alumnat que digui les fór-mules de comiat que empren aquests animals.
Solucions1. Lectura i observació de la carta.
2. Padrina: Estimada padrina / Una abraçada / Besades. Directora de l’escola: Senyora directora / Salutacions. Alcalde: Il·lustríssim se-nyor / Atentament. Amic: Hola, com va / Una abraçada / Besades.
3. Moneia: Estimada amiga; hipopòtam: Benvolguda amiga; escara-bat: Estimada i benvolguda amiga. En el text de la lectura el lleó no usa cap forma de salutació, perquè no escriu; es posa a rugir totes les coses meravelloses que ell escriuria si en sabés. En la carta que enceta aquesta pàgina li diu «Estimada lleona».
19
U·1
14 1514
1 Cerca en la sopa de lletres el nom de quatre animals que no apareixen en la lectura i copia’ls.
A A C O I E S E O E
C E S T R U Ç L E S
L G S A O T M J R P
J E R A R A T O I O
O T X O T X A Y Ç S
O A Y A Z O G N Ó S
H G R A F C O M G A
Z E B R A A E Z A L
S N R A E T O L E R
Ç C T O R C D O F Í
2 Quins d’aquests animals són salvatges i quins són domèstics?
ànec mussol linx gall cérvol
ovella porc conill ós cavall
3 Relaciona cada animal amb el nom del so que produeix.
ase miol
bou rauc
llop bramul
granota bram
moix escataineig
gallina udol
1 Llegeix la carta que, ara sí, ha escrit el lleó a la lleona i fixa’t en l’estructura.
2 Tria una fórmula de una salutació i de comiat per la teva padri-na, la directora de l’escola, l’alcalde de la localitat i un amic.
Salutació: Estimada padrina; Il·lustríssim senyor; Senyora directora; Hola, com va?
Comiat: Atentament; Salutacions; Besades; Una abraçada.
La carta
Segons la persona a qui adrecem la carta, utilitzarem unes fórmules de salutació i de comiat o unes altres.
3 Quines fórmules de salutació empren la moneia, l’hipopòtam, l’escarabat i el lleó per dirigir-se a la lleona?
4 Les alternatives Com que no sabia escriure el lleó expressava els
seus sentiments rugint. De quines maneres podries expres-sar-los tu sense usar les paraules?
Relaciona amb la lectura
Escric una carta
• Redacta una carta per a un company o una com-panya de la classe.
• Pensa bé com comença-ràs, què li vols contar i com t’acomiadaràs.
• Escriu la carta amb lletra clara i entenedora. Evita ratlles i taques. Vigila l’ortografia.
31 2Pas
Comunica’t Comunica’t Escriu
Animals
Zona exprés
Aprèn les endevinalles i digues en cada cas de quin animal es tracta.
M’arrossec com un cucfins que em fic dins un sac.Quan el sac m’és petitcap a l’aire i s’ha acabat.
Quin animal ésque corre sense camesi menja sense dents?
Aprèn paraules
Sabana, 25 de setembre de 2018
Estimada lleona,
Estic molt content que m’hagis ensenyat a llegir i
escriure. Ara, a més de rugir, ho pas molt bé llegint
històries divertides, de misteri, de llocs fantàstics…
I també puc expressar-me escrivint!
Per celebrar-ho, vols que anem a observar les
estrelles? Et contaré algunes coses que he après
sobre les constel·lacions.
Una abraçada,
El lleó agraït
Lloc i data en què s’escriu
Cos on s’expliquen
diverses coses
Salutació
Comiat i signatura
El repte
Pas 2Després de llegir els models de carta que apa-reixen en la lectura i després d’analitzar-ne la que escriu el lleó a la lleona on es veuen clara-ment les parts d’aquest tipus de text, cada infant haurà d’escriure una carta a un company o una companya. Podem dirigir l’elecció per tal que no quedi ningú exclòs. Cada nin reflexionarà sobre el contingut del missatge que es vol transmetre; reforçarem les fórmules de salutació i de comiat apreses. Insistirem que han de tenir cura de la presentació: escriure amb lletra clara i entenedo-ra, evitar ratlles i taques i vigilar l’ortografia.
Suggeriments metodològicsPrimer de tot caldria practicar la separació de síl·labes amb mamballe-tes i després fer-ho a la pissarra. Indicarem que per separar les síl·la-bes de les paraules hem de fer servir guionets.
El joc és molt important a l’hora d’adquirir un aprenentatge. El de les paraules encadenades a partir de la darrera síl·laba n’és un exemple. Es poden ajudar del diccionari quan siguin paraules que coneguin.
Solucions1. La lletra «a».
2. Resposta oberta.
3. En té quatre: pa-pa-llo-na
4. Resposta model: gall, cuc, somera, rata, balena, ratolí, eriçó… .
5. pollastre; ànec; indiot; gallina; colom; paó.
6. Resposta model: ca, casa, papallona.
7. zebra, hipopòtam, escarabat, cocodril.
8. Resposta oberta.
9. Resposta model: carta – tapís – piscina – nata – taula – Lara… .
10. Reseposta model: El lleó no sabia escriure cartes. La moneia va dir que tenia plàtans ben madurs. L’escarabat viu sota terra banyada. La girafa volia saber si el lleó cantava.
Activitats complementàries• Els demanarem que separin el seu nom en lletres i en síl·labes. Els
ajudarem en cas que el nom presenti hiats o dígrafs.
• En grups de quatre, fer concursos per veure qui escriu la paraula amb més lletres o amb més síl·labes.
20
U·1
16 17
7 Interpretació compartida Anota el nom dels animals de les imatges se-
parant-ne les síl·labes.
8 Inventa una oració de vuit paraules.
9 Ara jugareu a les paraules encadenades. Cada membre de la classe dirà una paraula que comenci per la darrera síl·laba de la paraula que ha dit el company o la companya anterior.
➤ carta – tapís – piscina – …
Coneix la llengua Gramàtica
1 Quina lletra es repeteix a la paraula girafa?
2 Quina és la primera lletra del nom de la teva mare?
3 Quantes síl·labes té la paraula papallona?
4 Amb les lletres següents forma quatre noms d’animals. Pots repetir-les.
r a ç o l i t f e
c m s n b u r g
5 Ordena les síl·labes i forma paraules.
LLAS TRE PO NA LLI GA
NEC À LOM CO
DI IN OT Ó AP
6 Escriu en el quadern:
– una paraula de dues lletres;
– una paraula de dues síl·labes;
– una paraula de quatre síl·labes.
Quan les lletres s’ajunten formen síl·labes i paraules.
Una síl·laba és cada cop de veu amb què pronunciam una paraula.
g - i - r - a - f - agi - ra - fa
10 Inventa el final de les oracions següents afegint-hi el nombre de paraules indicades en cada cas.
➤ La lleona llegia un llibre (1 paraula) 8 La lleona llegia un llibre divertit.
– El lleó no sabia escriure… (1 paraula)
– La moneia va dir que tenia plàtans… (2 paraules)
– L’escarabat viu… (3 paraules)
– La girafa volia saber… (4 paraules)
Relaciona amb la lectura
Lletra, síl·laba, paraula
Les oracions acaben en punt.
Recorda
Aprenentatge cooperatiuInterpretació compartida Individualment hauran de visualitzar les quatre imatges dels animals i posterior-ment cada component del grup, en el sen-tit de les agulles del rellotge, anomenarà un animal. per després resoldre la separa-ció sil·làbica.
Peces clau
21
U·1
16 17
7 Interpretació compartida Anota el nom dels animals de les imatges se-
parant-ne les síl·labes.
8 Inventa una oració de vuit paraules.
9 Ara jugareu a les paraules encadenades. Cada membre de la classe dirà una paraula que comenci per la darrera síl·laba de la paraula que ha dit el company o la companya anterior.
➤ carta – tapís – piscina – …
Coneix la llengua Gramàtica
1 Quina lletra es repeteix a la paraula girafa?
2 Quina és la primera lletra del nom de la teva mare?
3 Quantes síl·labes té la paraula papallona?
4 Amb les lletres següents forma quatre noms d’animals. Pots repetir-les.
r a ç o l i t f e
c m s n b u r g
5 Ordena les síl·labes i forma paraules.
LLAS TRE PO NA LLI GA
NEC À LOM CO
DI IN OT Ó AP
6 Escriu en el quadern:
– una paraula de dues lletres;
– una paraula de dues síl·labes;
– una paraula de quatre síl·labes.
Quan les lletres s’ajunten formen síl·labes i paraules.
Una síl·laba és cada cop de veu amb què pronunciam una paraula.
g - i - r - a - f - agi - ra - fa
10 Inventa el final de les oracions següents afegint-hi el nombre de paraules indicades en cada cas.
➤ La lleona llegia un llibre (1 paraula) 8 La lleona llegia un llibre divertit.
– El lleó no sabia escriure… (1 paraula)
– La moneia va dir que tenia plàtans… (2 paraules)
– L’escarabat viu… (3 paraules)
– La girafa volia saber… (4 paraules)
Relaciona amb la lectura
Lletra, síl·laba, paraula
Les oracions acaben en punt.
Recorda
Suggeriments metodològicsDemanarem a l’alumnat que digui una paraula i faci mamballetes a mida que va pronunciant cada síl·laba; en la síl·laba tònica la mamba-lleta serà més forta.
DictatL’activitat de Dictat duu associada una locució disponible en el banc de recursos de la unitat de la pàgina web www.anayaeducacion.es per tal que l’alumnat pugui tenir un altre referent lingüístic a més del nos-tre i perquè prengui l’hàbit d’escoltar un enregistrament.
És important que l’alumnat llegeixi el text abans. Una volta escrit el text al dictat, demanarem que el corregeixin, que es fixin en les erra-des que han comès i que valorin l’ortografia, la netedat i la cal·ligrafia.
Solucions1. Resposta model: mocador, capell, dormir, calamar, patata, capa,
mosca, pila, marta, pala, cala, laca, judo, pipa …
Paraules d’una síl·laba: pa, ca, pi, do, pell, mar, sa, la, mir.
2. Resposta model: En Pep no sap res. El suc és fresc. Són les tres i quart.
3. xo-co-la-ta.
4. sa-ba-na, lle-ó, lle-o-na, plàs-ti-ca, vo-ler, hi-po-pò-tam, fór-mu-la
5. Resposta oberta.
6. olla – cara – gana – vella – esquí – ca.
7. La setmana passada mon pare es menjà un peix que havia pescat a cala Bona.
– La meva cusseta menja un plat de pinso cada dia.
– Aquesta setmana hem visitat el casal del marquès d’Ariany.
– N’Aina ha fer unes marques a la seva carpeta.
22
U·1
18 19
Coneix la llengua Ortografia
1 A veure quantes paraules diferents saps escriure amb aquestes síl·labes.
pa ca mos la do pi ta
mo dor pell mir ju mar sa
• Quines paraules has format d’una síl·laba?
2 Escriu una oració que tengui almenys quatre paraules i que totes siguin monosíl·labes.
➤ Na Bel té mal de cap.
3 Quina síl·laba pronuncies més fort en la paraula xocolata?
4 Copia les paraules següents i encercla’n la síl·laba tònica.
sabana – lleó – lleona – plàstica – voler – hipopòtam – fórmula
5 Observa on hi ha la síl·laba tònica en cada exemple i escriu en cada cas tres paraules més amb el mateix esquema.
La síl·laba que pronunciam amb més força en una paraula s’anomena síl·laba tònica. La resta són síl·labes àtones.
6 Suprimeix la síl·laba tònica de cada paraula i escriu la nova que hi has obtengut.
ovella – caragol – gallina – vedella – esquirol – cabrit
7 Completa els buits de les oracions següents amb la paraula adient. Fixa’t que tenen la síl·laba tònica en una posició diferent.
menja / menjà
– La setmana passada mon pare es … un peix que havia pescat a cala Bona.
– La meva cusseta … un plat de pinso cada dia.
marques / marquès
– Aquesta setmana hem visitat el casal del … d’Ariany.
– N’Aina ha fet unes … a la seva carpeta.
8 Copia les paraules d’aquest fragment de la lectura que tenen la síl·laba tònica al final.
El lleó no sabia escriure. Però aquesta qüestió no li treia la son perquè era el més fort, podia rugir i mostrar les dents. I no ne-cessitava res més.
Relaciona amb la lectura
Monosíl·labes i polisíl·labes
àm fo ra
se mà for
es qui rol
Zona creativa
Continua aquesta tira-llonga del poeta Pere Quart amb quatre ver-sos. Fixa’t que totes les paraules són monosíl-labes.
I tu què vols?Doncs, jo sols vull,ei, si pot ser:…………
• Llegeix amb atenció aquest dictat.
En Gabriel és un senyor molt amable. Na Joana és una dona gran que camina amb bastó. En Gabriel anava as-segut al tren i va deixar el seu lloc a na Joana. Ella, molt contenta, li va regalar un somriure.
• Completa la graella amb paraules del dictat.
Paraules monosíl·labes Paraules amb majúscula
• Escriu el dictat en el quadern.
• Corregeix el text i fixa’t bé en les errades.
Dictat 3
Les paraules que sols tenen una síl·laba s’anomenen
monosíl·labes.
Les paraules que tenen més d’una síl·laba s’anomenen
polisíl·labes.
… …
Relaciona amb la lectura8. lleó, però, qüestió, son, perquè, més, fort, rugir, mostrar, dents, res,
més.
DictatParaules monosíl·labes: En, és, un, molt, na, gran que, amb, al, tren, va, a, seu, lloc, li, un.
Paraules amb majúscula: En, Na, En, Ella (començament o després de punt). Gabriel, Joana (noms propis).
Zona creativaResposta model:
I tu què vols?Doncs, jo sols vull, ei, si pot ser:un tros de pa,sal de la mar, i amb un poc de temps:un món en pau.
Activitats complementàries• Anotarem les paraules següents en la pissarra i els demanarem que
diguin quina és la síl·laba tònica en cada cas.
làmpada mànega Bèlgica música tómbola
telèfon espàrrec elèctric bolígraf mecànic
matalàs caragol català pastisser davantal
23
U·1
18 19
Coneix la llengua Ortografia
1 A veure quantes paraules diferents saps escriure amb aquestes síl·labes.
pa ca mos la do pi ta
mo dor pell mir ju mar sa
• Quines paraules has format d’una síl·laba?
2 Escriu una oració que tengui almenys quatre paraules i que totes siguin monosíl·labes.
➤ Na Bel té mal de cap.
3 Quina síl·laba pronuncies més fort en la paraula xocolata?
4 Copia les paraules següents i encercla’n la síl·laba tònica.
sabana – lleó – lleona – plàstica – voler – hipopòtam – fórmula
5 Observa on hi ha la síl·laba tònica en cada exemple i escriu en cada cas tres paraules més amb el mateix esquema.
La síl·laba que pronunciam amb més força en una paraula s’anomena síl·laba tònica. La resta són síl·labes àtones.
6 Suprimeix la síl·laba tònica de cada paraula i escriu la nova que hi has obtengut.
ovella – caragol – gallina – vedella – esquirol – cabrit
7 Completa els buits de les oracions següents amb la paraula adient. Fixa’t que tenen la síl·laba tònica en una posició diferent.
menja / menjà
– La setmana passada mon pare es … un peix que havia pescat a cala Bona.
– La meva cusseta … un plat de pinso cada dia.
marques / marquès
– Aquesta setmana hem visitat el casal del … d’Ariany.
– N’Aina ha fet unes … a la seva carpeta.
8 Copia les paraules d’aquest fragment de la lectura que tenen la síl·laba tònica al final.
El lleó no sabia escriure. Però aquesta qüestió no li treia la son perquè era el més fort, podia rugir i mostrar les dents. I no ne-cessitava res més.
Relaciona amb la lectura
Monosíl·labes i polisíl·labes
àm fo ra
se mà for
es qui rol
Zona creativa
Continua aquesta tira-llonga del poeta Pere Quart amb quatre ver-sos. Fixa’t que totes les paraules són monosíl-labes.
I tu què vols?Doncs, jo sols vull,ei, si pot ser:…………
• Llegeix amb atenció aquest dictat.
En Gabriel és un senyor molt amable. Na Joana és una dona gran que camina amb bastó. En Gabriel anava as-segut al tren i va deixar el seu lloc a na Joana. Ella, molt contenta, li va regalar un somriure.
• Completa la graella amb paraules del dictat.
Paraules monosíl·labes Paraules amb majúscula
• Escriu el dictat en el quadern.
• Corregeix el text i fixa’t bé en les errades.
Dictat 3
Les paraules que sols tenen una síl·laba s’anomenen
monosíl·labes.
Les paraules que tenen més d’una síl·laba s’anomenen
polisíl·labes.
… …
Solucions1.
2. Gregal – llebeig – llevant – mestral – migjorn – ponent – tramuntana – xaloc.
3. Significat de les paraules segons el DIEC.
segell: 1 3 m. Trosset de paper estampat amb una determinada fi-gura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
bústia: 1 f. Caixa fixada a la paret d’un estanc, a la porta d’una casa, etc., o receptacle situat a la via pública, que té una obertura estreta per on poden tirar-s’hi cartes, targetes, plecs, etc.
2 f. Obertura per on es tiren les cartes al correu.
adreça: 1 1 f. Indicació del lloc on hom habita.
2 f. Fórmula protocol·lària que comprèn el nom, el títol i la condició del destinatari del document.
4. Resposta model: A d’amor i la B de besada; C de comprendre, D de desig, E d’estima…
Activitats complementàries• Escriure en ordre alfabètic el nom de tots els nins i les nines de la
classe.
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
24
21
U · 1
Organitz la ment
20
Coneix la llengua Lèxic
1 Completa l’abecedari en el quadern amb majúscules i minúscules.
A E H K N Q T W Y
b c d f g i p r v y
2 Ordena alfabèticament els noms dels vents de la Mediterrània.
Xaloc, llevant, mestral, ponent, llebeig, gregal, migjorn, tra-muntana.
4 La lleona ensenya el lleó a llegir i a escriure començant per la A d’amor i la B de bes. Com creus que continuarà?
3 Cerca en el diccionari les paraules següents i escriu-ne el sig-nificat.
Enviï la carta
• Repassa la carta que has escrit.
• Aconsegueix l’adreça de la persona destinatària i es-criu-la amb el seu nom i els llinatges a la part de davant d’un sobre. A la part de darrere hauràs d’escriure el teu nom i la teva adreça.
• Posa un segell al sobre i fica la carta en una bústia de correus.
21 3Pas
Relaciona amb la lectura
1 Repassa els continguts que hem treballat en aquesta unitat.
1 Fes un dibuix que representi cada una d’aquestes paraules.
Estructura
Abecedari
Diccionari
Persones
Paraules
La carta
Lletra Síl·laba
Monosíl·labes
Remitent Destinatari• Lloc i data• Salutació• Cos• Comiat• Signatura
sabanaabecedari
segellbústia
Col·leccion paraules
L’abecedari
L’abecedari o alfabet és el conjunt ordenat de les lletres d’una llengua. L’alfabet català té 26 lletres: 5 vocals i 21 con-sonants.
En el diccionari les paraules apareixen ordenades alfabèti-cament.
segell – bústia – adreça
Repte aconseguit! Síl·laba tònica Síl·labes àtones
Polisíl·labes
anayaeducacion.esDisposes d’una versió imprimible d’aquesta pàgina en l’apartat «Or-ganitz la ment» del banc de recursos.
anayaeducacion.esNo oblidis consultar els apartats «Per estudiar» i «Aprèn jugant» en el banc de recursos.
Bel MasC/ dels Oms, 26
07529 Ariany
El repte
Pas 3Una vegada acabada de redactar la carta s’ha de fer una darrera repassada per com-provar que s’entén la lletra, que s’ha dit tot el que es pretenia, que respecta l’estructura pròpia d’aquest tipus de text. L’alumnat de-manarà al company o companya de classe a qui va dirigida la carta la seva adreça i dades personals per posar-les al davant del sobre i escriurà les seves dades al darrere. Han de posar el segell i ficar la carta a la bústia de correu. Aquesta activitat es pot fer a l’aula i dur les cartes a una bústia en grup-classe o bé fer-ho de forma individual amb la família.
Desenvolupament del pensamentTècnica: Mapa conceptual jeràrquic L’alumnat llegirà i comentarà el mapa con-ceptual dels continguts de la unitat.
Peces clau Per ampliar, aprofundir…
Pla TICEn el banc de recursos de la unitat hi ha versió imprimible d’aquesta pàgina.
També s’hi poden consultar es apartats «Per estudiar» i «Aprèn jugant» on hi ha més activitats o d’altres recursos interactius amb els quals podran practicar els contin-guts que han vist en la unitat.
SolucionsCol·leccion paraules
Vigilarem que el dibuix de cada estudiant reflecteix el significat de cada una de les paraules proposades.
25
21
U · 1
Organitz la ment
20
Coneix la llengua Lèxic
1 Completa l’abecedari en el quadern amb majúscules i minúscules.
A E H K N Q T W Y
b c d f g i p r v y
2 Ordena alfabèticament els noms dels vents de la Mediterrània.
Xaloc, llevant, mestral, ponent, llebeig, gregal, migjorn, tra-muntana.
4 La lleona ensenya el lleó a llegir i a escriure començant per la A d’amor i la B de bes. Com creus que continuarà?
3 Cerca en el diccionari les paraules següents i escriu-ne el sig-nificat.
Enviï la carta
• Repassa la carta que has escrit.
• Aconsegueix l’adreça de la persona destinatària i es-criu-la amb el seu nom i els llinatges a la part de davant d’un sobre. A la part de darrere hauràs d’escriure el teu nom i la teva adreça.
• Posa un segell al sobre i fica la carta en una bústia de correus.
21 3Pas
Relaciona amb la lectura
1 Repassa els continguts que hem treballat en aquesta unitat.
1 Fes un dibuix que representi cada una d’aquestes paraules.
Estructura
Abecedari
Diccionari
Persones
Paraules
La carta
Lletra Síl·laba
Monosíl·labes
Remitent Destinatari• Lloc i data• Salutació• Cos• Comiat• Signatura
sabanaabecedari
segellbústia
Col·leccion paraules
L’abecedari
L’abecedari o alfabet és el conjunt ordenat de les lletres d’una llengua. L’alfabet català té 26 lletres: 5 vocals i 21 con-sonants.
En el diccionari les paraules apareixen ordenades alfabèti-cament.
segell – bústia – adreça
Repte aconseguit! Síl·laba tònica Síl·labes àtones
Polisíl·labes
anayaeducacion.esDisposes d’una versió imprimible d’aquesta pàgina en l’apartat «Or-ganitz la ment» del banc de recursos.
anayaeducacion.esNo oblidis consultar els apartats «Per estudiar» i «Aprèn jugant» en el banc de recursos.
Bel MasC/ dels Oms, 26
07529 Ariany
Què he après1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta model: música / matemàtica / espàtula; rellotge / carpeta / portera; galliner / cocodril / menjador
4. animal – zoològic – sabana – granja – orangutan – fantàstica.
5. Aquesta setmana hem visitat una fàbrica de perles a Manacor. Aquella empresa fabrica instruments musicals. El primer telèfon mò-bil es fabricà el 1973.
6. residu – en – bandera – cercavila – finestra – ase – orquestra – tapa – frase – camiseta – menjaves – entra – intens – salari – llibre – cançó .
Si endevines aquesta frase ja entens la lliçó.
7. A, B, C, D, E, FG, H, I, J, K, LM, N, O, P, Q, R, ST, U, V, W, X, Y, Z
8. A=1, B=2, C=3, D=4, E=5, F=6, G=7, H=8, I=9, J=10, K=11, L=12, M=13, N=14,
O=15, P=16, Q=17, R=18, S=19, T=20, U=21, V=22, W=23, X=24, Y=25, Z=26
9.
10. Dictat.
12 1 3 1 19 1 5 19 13 15 12 20 7 18 1 14
L A C A S A É S M O L T G R A N
26
23
anayaeducacion.es Descobreix i compar-teix en família.
Com ho he après
22
Què he après
Completa
EN EL QUADERN
o en la versió imprimib
le
anayaeducacion.es Per fer el teu dossier pots guardar activitats, curiosi-tats, imatges, anècdotes o opinions relacionades amb l’estudi de cada unitat. Tro-baràs orientacions sobre com ho has de fer i la versió imprimible d’aquesta pàgi-na en l’apartat «Dossier d’aprenentatge» en el banc de recursos.
Gramàtica
1 Completa la graella en el quadern amb els noms dels nins i les nines de classe.
Monosíl·labes Polisíl·labes
Una síl·laba Dues síl·labes Més de dues síl·labes
Pol To-màs Mar-ti-na
… … …
2 Inventa una oració de més de 10 paraules.
Ortografia
3 Escriu tres paraules que tenguin la síl·laba tònica en la posició indicada.
4 Copia les paraules i subratlla la síl·laba tò-nica de cada una.
animal zoològic sabana
granja orangutan fantàstica
5 Completa els buits de les oracions següents amb la paraula adient. Fixa’t que tenen la síl·laba tònica en posició diferent.
– Aquesta setmana hem visitat una … de perles a Manacor.
– Aquella empresa … instruments musicals.
– El primer telèfon mòbil es … el 1973.
6 Copia la síl·laba tònica de cada paraula i desxrifa el missatge secret.
residu – en – bandera – cercavila – finestra ase – orquestra – tapa – frase – camiseta
menjaves – entra – intens – salari – llibre – cançó
Lèxic
7 Escriu les lletres de l’abecedari que manquen.
A,…,…,…,…,…
G,…,…,…,…,…
M,…,…,…,…,…,…
T,…,…,…,…,…,…
8 Assigna per ordre un nombre a cada una de las lletres de l’abecedari.
A = 1, B = 2…
9 Substitueix els nombres següents per la lletra corresponent de l’abecedari i descobreix l’oració amagada.
12 1 3 1 19 1 5 19
13 15 12 20 7 18 1 14
1 Selecciona exemples que demostrin el que has treballat en la unitat, el que més t’ha agradat i allò que ha estat més difícil, i anota-ho en una graella com aquesta.
2 Pinta de verd el que fas molt bé, de groc el que fas bé i de vermell el que has de millorar.
Davant la classe parl espai, mirant els companys i les com-panyes.
Llegesc i comprenc la lectura.
Distingesc lletres, síl·labes i paraules.
Identific la síl·laba tònica d’una paraula.
Em sé l’abecedari.
3 Marca com t’hi has sentit.
4 Explica per a què creus que t’ha servit cada un d’aquests as-pectes treballats en la unitat.
– La presentació dels companys i les companyes.
– Llegir la història del lleó que no sabia escriure.
– Saber com s’escriu una carta.
– Conèixer l’ordre alfabètic.
Dictat 4
Llegeix atentament el text i escriu-lo al dictat.
Quan comences a anar amb bicicleta has de dur rodetes. Quan tornis gran podràs anar amb bicicleta de carretera o de mun-tanya. Sempre, però, hi has de dur casc i has d’anar amb compte amb els cotxes.
DOSSIER D’APRENENTATGE 1
Quan t’has presentat a la classe.
Escoltant la presentació dels altres.
Treballant en grup.
Llegint la història del lleó.
Fent les tasques proposades.
He seleccionat Perquè
La meva presentació Perquè m’ha costat molt…
fabricà / fabrica / fàbrica
…
…
…
…
…
…
…
…
…
Completa
EN EL QUADERN
o en la versió imprimib
le
Pla TICEn el banc de recursos de la web www.anayae-ducacion.es trobareu l’àudio del dictat.
També hi ha disponible la versió imprimible del Dossier d’aprenentatge on es poden guardar activitats, imatges, anècdotes o opinions relaci-onades amb l’estudi de la unitat.
L’apartat Descobreix i comparteix en família ofe-reix un codi QR que durà a la reproducció d’un vídeo amb què es pretén que l’alumnat desco-bresqui amb la família l’ús funcional dels contin-guts treballats en la unitat per reforçar-los.
Avaluació En el banc de recursos i en el material del profes-sorat trobareu propostes d’avaluació per tal que l’alumnat reflexioni sobre els aspectes treballats en cada apartat.
Peces clau Per ampliar, aprofundir…
Com ho he aprèsEn aquesta secció es pretén que l’alumnat sigui capaç de fer una reflexió personal sobre el procés d’aprenentatge de la unitat. Per a això, l’alumna o l’alumne se centrarà en els aspectes següents:
1. L’adquisició dels continguts que ha après al llarg de la unitat.
2. Com s’ha sentit en la realització de les activitats durant el procés d’ensenyament aprenentatge.
3. En valorar l’aplicació dels continguts treballats en la vida quotidi-ana.
27
23
anayaeducacion.es Descobreix i compar-teix en família.
Com ho he après
22
Què he après
Completa
EN EL QUADERN
o en la versió imprimib
le
anayaeducacion.es Per fer el teu dossier pots guardar activitats, curiosi-tats, imatges, anècdotes o opinions relacionades amb l’estudi de cada unitat. Tro-baràs orientacions sobre com ho has de fer i la versió imprimible d’aquesta pàgi-na en l’apartat «Dossier d’aprenentatge» en el banc de recursos.
Gramàtica
1 Completa la graella en el quadern amb els noms dels nins i les nines de classe.
Monosíl·labes Polisíl·labes
Una síl·laba Dues síl·labes Més de dues síl·labes
Pol To-màs Mar-ti-na
… … …
2 Inventa una oració de més de 10 paraules.
Ortografia
3 Escriu tres paraules que tenguin la síl·laba tònica en la posició indicada.
4 Copia les paraules i subratlla la síl·laba tò-nica de cada una.
animal zoològic sabana
granja orangutan fantàstica
5 Completa els buits de les oracions següents amb la paraula adient. Fixa’t que tenen la síl·laba tònica en posició diferent.
– Aquesta setmana hem visitat una … de perles a Manacor.
– Aquella empresa … instruments musicals.
– El primer telèfon mòbil es … el 1973.
6 Copia la síl·laba tònica de cada paraula i desxrifa el missatge secret.
residu – en – bandera – cercavila – finestra ase – orquestra – tapa – frase – camiseta
menjaves – entra – intens – salari – llibre – cançó
Lèxic
7 Escriu les lletres de l’abecedari que manquen.
A,…,…,…,…,…
G,…,…,…,…,…
M,…,…,…,…,…,…
T,…,…,…,…,…,…
8 Assigna per ordre un nombre a cada una de las lletres de l’abecedari.
A = 1, B = 2…
9 Substitueix els nombres següents per la lletra corresponent de l’abecedari i descobreix l’oració amagada.
12 1 3 1 19 1 5 19
13 15 12 20 7 18 1 14
1 Selecciona exemples que demostrin el que has treballat en la unitat, el que més t’ha agradat i allò que ha estat més difícil, i anota-ho en una graella com aquesta.
2 Pinta de verd el que fas molt bé, de groc el que fas bé i de vermell el que has de millorar.
Davant la classe parl espai, mirant els companys i les com-panyes.
Llegesc i comprenc la lectura.
Distingesc lletres, síl·labes i paraules.
Identific la síl·laba tònica d’una paraula.
Em sé l’abecedari.
3 Marca com t’hi has sentit.
4 Explica per a què creus que t’ha servit cada un d’aquests as-pectes treballats en la unitat.
– La presentació dels companys i les companyes.
– Llegir la història del lleó que no sabia escriure.
– Saber com s’escriu una carta.
– Conèixer l’ordre alfabètic.
Dictat 4
Llegeix atentament el text i escriu-lo al dictat.
Quan comences a anar amb bicicleta has de dur rodetes. Quan tornis gran podràs anar amb bicicleta de carretera o de mun-tanya. Sempre, però, hi has de dur casc i has d’anar amb compte amb els cotxes.
DOSSIER D’APRENENTATGE 1
Quan t’has presentat a la classe.
Escoltant la presentació dels altres.
Treballant en grup.
Llegint la història del lleó.
Fent les tasques proposades.
He seleccionat Perquè
La meva presentació Perquè m’ha costat molt…
fabricà / fabrica / fàbrica
…
…
…
…
…
…
…
…
…
Completa
EN EL QUADERN
o en la versió imprimib
le