Lerroux llicencia el lerrouxisme

Any III. Núm. 125 • Barcelona, dijous, 25 de J uny de 1831

Amb vofs hem obfinguf laRepública.

Amb vofs la consolidarem.Preu : 20 cènfims Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 2`50 pessefes Trimestre

les eleccions de diumenge MIRADOR INDISCRET

es,)11.Dr-Lesenhalíadavésho

Jr-Noanra,íesel

rosim:ra

-Is.er,nbDa.ltant-ec-fercióes-maDo-'a-m-taten-mtte-os=deestrasLis.

m-vi-entreselsm-at,la

tgear-hi

en-an-ói

elelsat,er-lestanre-

ció

__ w

deis tres instruments de govern que neces-sita Catalunya, els tres partits on ha decabre tota la democràcia catalana i que hande resumir tot el nostre pensament 'polític.Després de vuit anys de silenci imposat peruna Dictadura ignominiosa, regida per ig-norants i lladres, mentre elaborem ]'Estatutde Catalunya, pastem també els partits cri-dats a funcions directives, des del governo des de l'oposició. Si les Constituents nohaguessin estat precedides per vuit anys deDictadura, probablement ara no ens troba-ríem davant la doble tasca d'estructurar elspartits i de fer 1 ".Estatut. Gràcies a la lli-bertat del règim republicà, no hi haurà niun matís polític que no surti a flor de terra.Adhuc els comunistes podran organitzar-seen partit i actuar legalment. I també seriainjust acusar-los de venir amb uns quantsanys de retard. Els vuit anys de Dictadurahavien impedit l'eclosió de tots els partitsd'esquerr.a, democràtics o antidemocràtics.

La florescència de partits, la necessitat deno ofegar-los, l'obligació de respectar-los ésuna de les garanties d'ordre i de progrés

j 'lïeyanàr(m i,erroux

polític. I .ni els partits més extremistes hande fer por a ningú. La legalitat i la justícia,lemes de la República, són el millar reactiu.Però la necessitat de crear una .atmosferaque permeti a tots els partits el dret de res-pirar, obligarà a una reforma electoral a basede la representació proporcional. E.1 sis-temaactual, l'únic que en aquests momentsd'urgència podia aplicar-se, i que malgratel seu primitivisme podia oferir una ga-rantia contra una eventual reacció del caci

-quisme a favor de la monarquia, no ésprou comprensiu de tota la ideaditat d'unpaís.

Es .necessari fer una gran campanya afavor de la representació proporcional. Esuna de les obres més democràtiques quepuden fer-se. El sistema actual ens porta-da totalment a la desaparició de partitsvius. Sense el sistema proporcional, . el rè-gim de circumscripcions seria inadmissible.

I ara a votar, a continuar la revoluciólegal començada a Catalunya ara fa trentaanys.

Eh ^1JOilS -^•^ BlancsFocs de Sanf Joan

Què hi cremarà, enguany? Hi ha cosabona : corones, règim, institucions, alts per-sonatges, gent asèria i formal». La quitxallapot recollir-los i fer-ne un feix; desprésamuntegar -los i calar-los foc. Enguany, elfoc de Sant Joan és revolucionari, i amb unventet favorable purificarà alegrement entrela flama, les més solemnes rampoines de lapenínsula.

Car, per poder establir un ordre nou, quenosaltres puguem considerar i estercar, ne-cessitem, abans de tot, un gran foc de SantJoan. Fer una crema absoluta. Anant ambcompte, però, de no fer Sant Pere abans deSant Joan, que és com dir Pasqua abans deRams, o, abans de Nadal Sant Esteve.

Una altra imatge de Sant Joan és l'ànimade les nostres multituds durant aquests diesi'abrandanaent és llur estat normal: sentenque s'acosta una lluita per les coses niés sa-grades i n'hi ho prou amb la més petita pa-raula perquè totes s'encenguin i s'abrandinde cap a cap. Però aquestes flames no des-trueixen. Més aviat les compararíem ambaquelles que fonen els metalls i en separenla fosa de l'escòria.

Tot un país en flames Així és ara Cata-lunya. I, d'Ebre enllà, un fogalleig penin

-sular respon a la nostra: joiosa alimària.Cal que hi hagi flama; .Gràcies als déus

que he pogut veure al cap i á la fi l'esjcc-tacl'e d'un país en flames!

Per això nosaltres no podertt participar deles temences d'aquella gent, pobres d'esperit,que sempre que venen foc, no se'ls acut altracosa sinó que van a cremar-los la casa.

Si veuen enfilar-se un coet pel cel, comuna estrella fugissera, tremolen i pensenen els signes del Judici final: els recorda1'Apocalipsi.

Si senten una bvonàda de pirotècnia,criden que ja arriba un escamot d'anar

-quistes de Terrassa.Nosaltres creiem que, de tant en tant,

convé que arribi Sant Joan, perquè, conadeia Goethe, sempre hi haurà escombresvelles i infants novells.

Ets in/ants: ja es )aran honres ; però . elque és les escombres velles, si les aneu dei-xat fer, aniran omplint arreu, arreu ; seOS ficaran per les cases ; obstruiran elscarrers ; a l'últim, el país estarà obstruït,dominat, governat, per les escombres velles.Tal era l'Espanya de la Restauració.

Però ara som a Sant Joan.

*vs

Ara, que no falten certes escombres ve-lles que es senten amb el cor jove ; s'handisfressat amb unes faldilles trobades alsmals endreços i també volen gendre part aaquesta solemnitat del Sant Joan d'enguany.

Només hi ha una por : com que són su-mament combustibles, si s'acosten al foccremaran com un lluquet. Aleshores tot

-horn els reconeixerà que són uns vells mà-necs d'escombra disfressats.

Això seran els focs artificials més cele-brats enguany : la veritable novetat delSant Joan de 1931. — R. LL.

El regídor desconegu4

Es diu Marlés i és de l'Esquerra Repu-blicana de Catalunya. L'altre dia acompa-nyava una familia a visitar la 'Casa de laCiutat. A cada dependència on entraven, elsempleats se les emprenien amb ells

—Què se'ls oferia? No saben que peraquí no es pot passar?

El regidor Marlés, malhumorat, s'adreçaals visitants

—Està vist, Per circular per aquesta casam'hauré de vestir d'urbano.

Falles que fallen

La falla valenciana de la Ronda SantAntoni venia a Barcelona en dos vagons.Això no tindria res de particular si no tosque en un d'aquests vagons, precisamentel que transportava els ninots representantForonda, Viver i Milà i Camps, desapare-gué misteriosament.

Algú, segons sembla coneixedor d'aquestafer de prestidigitació d'alta escola (e i l'es-camoteig del vagó possiblement no hauriareeixit ni el mateix Canonge), ha deixatanar el següent comentani:

—Ja cal que vigilin els de la Companyiade Tramvies 11)el contrari, el dia menyspensat i a títol d'entrenament, potser estrobarà a faltar aquélla mitja dotzeneta deremolcs !...

Els maloensafs

Un ciutadà obre el diari i llegeix el pro-grama de festes de la colònia valenciana:((Un dels actes consistirà en portar una co-rona de flors a l'estàtua del conseller Casa-nova...

—.Monument i tot! Aquests de l'Esquer-ra. , .

Després l'home cau en què es tracta del'altre conseller, el del 1714.

Una explicació clara i senzilla

Diumenge, al Teatre del Bosc, hi haviamíting de la Lliga Regionalista. Un delsoradors més aplaudits era el més gambúsde tots — sense ofensa per ningú, perquèes tractava del senyor Gambús - i no escansava de rebre aplaudiments, porqué noes cansava de parlar. de Déu i de la Pàtria.

Un vellet preguntà a un dels concurrents—Deu ihaver-hi molts tradiciona'istes en-

tre el públic.—'No n'és pas de tradicionalista, és 'del

D. I. C.—I què és això?— Suposi que el tradicianalisme és una

barra de pa : en un dels crostons hi haDéu ; al mig, a la molla, Pàtria, i a l'altrecrostó Rei. Doncs bé, els del D. I. C. hanllescat el crostó del Rei i se l'han arospit.

Després de las vaques grasses

«,Mentre discutim, els jesuïtes estam so-pant.» (Un regidor en sessió.)

«Mentre nosaltres parlem, els jesuïtes jahan sopat.» (El mateix regidor a la mateixasessió.)

«Us haig de dir que ahir l'Alcalde no vadinar.» (Declaracions del doctor Aiguadé alsperiodistes.)

Els periodistes es queixen constantmentde la llargada de les sessions de l'Ajunta-ment perquè no poden sopar fins que hanacabat la ressenya.

- -Heus ací — deia un dels repòrters —el temps de les vaques magres.

--o de la gana — ]i contestava un altrerepòrter.

Por al ridícul

Dos regidors — no es diu quins, però espot triar i remenar en l'actua] Consistori— estaven indignats perquè es portava elcadàver de Santiago Rossinyol a l'Ajunta-ment.

—En Rossinyol — deien — és cosa debroma i l'Ajuntament és una cosa massaseriosa.

—Deuen tenir por — comentava un •pe-riodista — que, mort i tot, IEn Rossinyolels faci sortir en una comèdia.

Capellans de "L'Esquella"

—Hi van capellans? — preguntava un pe-riodista radical tot estranyat a l'enterramentde Rossinyol—. Jo que em pensava que eraanticlerical !

—Ha estat una gentilesa de d'Antoni Ld-pez: fixa't quins capellans hi van, tots sónde L'Esquella..

To4 va como una seda

L'endemà d'haver pres possessió del seucàrrec de Governador civil, Carles Esplàsopava amb uns amics a Maricel. La con-versa es referia a la tranquillitat absolutaque s'havia observat a 1a nostra ciutat enles quaranta vuit hores que feia que ocu-pava el càrrec. Tothom hi estava d'acord,i un dels amics, segurament por _a refermarla impressió general, va dir :

—Es que ni el més petit incident, senyors.Res absolutament. Ni tan sols els disparsdel polvorí de Montjuïc

La força del costum

El militant comunista Andreu Martí (Mar-thy, que li diuen a França) va venir diu

-menge passat a Barcelona a perdre parten un míting organitzat pel Partit Comu-nista d'Espanya, Com a fill del Rossellóque és, l'home es va expressar en català.Un català més o menys adulterat, val adir-ho, però català al capdavall. Però en-cara alhome no havia prop açiat mitja dot

-zena de paraules,, d'un grupet-á'aqu L,s eic-ments prou coneguts que es dediquem acombatre l'ús del nostre idioma en els mí-tirigs obreristes, varen sorgir protestes so-rolloses

—Que hable en castellano. Que se le en-tienda.

Esiralls de la ignorància

La Noche ha reprès l'antic costum de pu-blicar retrats a mà dreta de la primera pà-gina, amb una nota més o menys explica-tiva a sota. L'altre dia, el beneficiat era elministre de la Marina, Casares Quiroga. Enel text hi havia aquesta frase

aLa Galicia nueva que renacía bajo suspropias cenizas como un cisne cantor ... e

Indubtablement, l'anònim director que es-criví aquelles ratlles deu estar convençutque el fènix no és carp ocell, sinó una com-panyia d'assegurances.

Píauiooniana

—Menos gramétiea y más aritmátiea.

Esperit d'estalvi

L'altre dia, en aquella hora en què elsnoctàmbuls més rerassagats diuen : al sicomencéssim a fer 'un pensament ? » , va ha-ver-hi un crim passional a la Rambla delMig. Els diaris ja n'han parlat : un ser-gent que disparà contra la seva xicota i des-prés intontà suïcidar-se .

Un amic nostre que va formar part delgrup de badocs, va trobar el dibuixant Be-nigani a la cantonada del carrer de la Unió,el qual va fer-se explicar detalls del quehavia passat.

—Un, que ha disparat dos trets a la sevaxicota, i després se n'ha tirat dos més• vo-lent-se matar...

Comentari ràpid del dibuixant':—Dos per cada u? Quin malgastador!

Pínfar a ousf

j Montserrat està ple de pintors. Tots hisón pel mateix motiu : pendre part al con-curs de la muntanya vista pels seus artis-tes. IEIs frares veuen amb molta complaença.aquesta afició i no regategen facilitats.

Així, l'altre dia, mentre Joaquim Mir es-tava pintant furiosament, un monjo ques'ho mirava li digué

—Si li fa nosa aquest arbre, l'hi treurem,senyor. Mir.

—No val la pena—va dir el pintor—. Jael f.... fora d'un cop de pinzell. Veu aque-lles roques? També em fan nosa pel meuquadro. Veu? No les hi poso, i llestos.

La por a 1'efer n ifa4

Un dia, fa temps, l'encara oficialment ca-tòlic Josep Maria Junoy anava en cotxeamb uns amics, entre ells l'actual alcalde.L'automòbil corria molt rabent, i la veloci-tat no feia gaire gràcia a Josep Maria. Al'últim va trobar una manera d'exclamar

-se'n que ]i semblà adequada al tarannà delsacompanyants. Va dir a Aiguader

—Saben a qui els agrada molt que elscotxes vagin ben de pressa?Aiguader no sabia de què anava, i Junov

aclarí tot tímid—Als capellans...

Z

BARCELONA PI NTORESCA

Un faquir fill del PedróSol ésser un home bru, vorejant el me-

gre, la cabellera rinxolada i abundant, comuna cascada, tirant a l'anunci d'un espe-cífic per al cabell ; l'aire .abstret i que espasseja amunt i avall del Parallel. IEn veu

-re'l, petits i grans senten un calfred d'es-garrifança i es tomben a contemplar-lo.

—Es aquell que s'empassa sabres a 1'Olym-pia...

Passa, amb el faquir, un halo de mis-teri. No m'hi ha per menys. Hom ha son-tit dir que si no vénen direc-tamont de ]'India, són de mit-ja hora abans! i d'aquell paísse'n té una idea vaga, en laqual s'emtrebarregen les serpsencantades i els sabres traves

-sant llengües — en aquest casvives—, i un mosquer d'homesexsangües que s'aguanten epl'aire sostinguts per un fil un-visible. País en el qual floreixel misteri a cada pas ; on, acada cantonada, es troba unfaquir agenollat a la vorera,,esguardant el cel amb èxtasi,i amb la caixeta dels miraclesal costat, a la disposició delsturistes.

Entre nosaltres frueixen demolt prestigi. Anuncieu unasessió de faquirisme importanti veureu com el local s'omplede gent, àvida d'experimentarsensacions morboses.

Aquí en tenim un d'autòn.tic. S'asseu al costat nostre,a la taula del cafè. Porta elbigoti retallat, perilla punxe-guda i la pell del rostre col-rada. No us costa gens detransformar el barret gris queduu, amb un xic d'imaginació,en un turbant de marajà ambplomall. Però parla català, fu_ma de cinquanta i no llueix'els cabells úinxolats protocol-]aris . Simplement, una clenxaengomada. La perilla i el bi-goti, ,la color del rostre, e1delaten ; els cabells i l'accent,català pur, el traeixen. Demés a més, es diu Mo'list, és •fill de Barcelona, nat a la plaça del Pedró;al Parallel e1 coneixen fins les criatures.

—Em sembla que m'enredes.—Autèntic, creu. Ara que depón del que

entenguis per tal.., Aquest s'hi guanya lavida. Fa tot el que puguin fer els altresfaquirs i més, ;Exemples. S'unta tot el cosde benzina, es fa encendre i es 'llença d'urnaalçària de deu metres per amunt, fins alsquaranta si cal, dins d'una piscina plenad'aigua. Passa enoès com un bòlid per da-munt del públic. Això no ís de faquir? Al-gunes vegades l'han tret de la piscina migrostit. Gangues de l'ofici. Un faquir ques'estimi, però, ha de saber resistir e1 dolor.Aquest és dels que sap l'obligació. Surtdoncs de la .piscina embutllofat, però som

-rient.Es talla la panxa, com si tatxés un meló,

amb ganivet de carnisser, i 'li raja la sangde la ferida. Ara bé. S'eixuga la ferida ambuna tovallola . Desapareix la sang i no queda rastre de ferida. Més. Es fa coure dosous damunt la llengua damunt d'un ferroroent que hom li ha collooat prèviament.Li queda una llengua que és una haga.La cauteritza mitjançant un altre ferroroent, davant mateix del públic. Aquest téocasió de sentir el sorollet característic dela carn en rostir-se. Figura't la impressióque produeix.

S'ajeu damunt d'una estora, li coloquenuna planxa de ferro plena de claus i uñapedra de vuitanta quilos de pes damuintdel ventre. Dos homes 1a trenquen a copsde mall. S'alça, ensenya el ventre al púb, ci aquest s'adona, estupefacte, que 'no hi ténoi el més lleuger rastre de les punxades delsclaus. Misteri...

Totes les altres coses que fa, gairebé sónnormals. Per exemple, iEs travessa i es fatravessar el cos amb agulles, seves o delpúblic. Li és igual clavar-se-les o que leshi clavin tant de dret com de través. Es.cus la boca amb una agulla de cosir o sical saquera, com si sargís un pedaç, lEstravessa .les galtes, Fa màgia espectral, illu-sionisme, evasionisme, jocs de mans, i en-senya—però això solament en els casos agutsde crisi de moneda—a caminar amb patins.De atot. I el mateix 'ho executa en un circtronat de Mo41et, com .a l'Olympia o a l'Em-pire. El lema del bon faquir és aquestSalut i fer bullir l'olla. Ha corregut tot elmón i es troba disposat a tornar-hi.

Però té un defecte gros. Esser català.Vol dir això que, de tant en tant—un detant en tant que és molt sovint—, enyorael cel blau de la dolça Barcelona. !Es posa

trist, es neuleix i perd la gana. Als ves-pres, a l'hotel, sol, assegut damunt d'undels baguls de l'equipatge ,. el turbant de fa-quir al cap, l'u'llprèn la tristesa i cantaL'Emigrant

Doll Catalunya,pàtria del meu cor... ]

Es fatal, entens? L'endemà, sense avi-sar l'amo, fa les maletes i es planta a Bar-

celona. Hi ve disposat a passar-hi una tem-poradeta curta. Però com que s'hi troba bé,

l'allarga fins que s'adona que se li acabenels diners. Aleshores, cuita-eorrents, fa lesmaletes de .nou i desapareix,

5*-lF

Documents a la mà, fotografies i progra-mes d'Europa i d'Amèrica—els documentsd'identitat dels faquirs—, ens demostra l'au

-tenticitat de 'la seva condició.Cal, doncs, rendir-se a l'evidència. Però

de qué ]i va venir la mania? Molt senzill.Estudiava medicina, porò ho trobà cansat.Va intentar fer de tenor còmic, però va dei-xar ho perquè la veu li feia reboqueries.Quan li valia fer fer un agut, li sortia ungaill. Si intentava tocar la corda mitja, ]isortien pinyols. 1 al Parallel, per les taulesdels cafès, s'hi està d'aillò més bé. Ve l'Ono-froff i el lloga per exercir 1'ihonorable càrrecd'home que s'adorm, sota la influència delfluid magnètic i es llença damunt dels mú-sics de l'orquestra tots els vespres, a l'es-cenari del Tívoli, a raó de quinze pessetesdiàries de jornal. Coiminua adormint-se pelsescenaris de tot Europa i d'Amèrica bineque renyeix amb l'Onofroff. Qüestió de pes-setee, mal interpretada. L'Onofroff el voliaensarronar, compreneu,? Mentrestant ha

tingut ocasió d'apendre l'ofici. Aleshoresplanta 'barraca pel seu compte. A Nimes fajocs de mans. A París e'exhi'beix com l'ho -me més eaegant d'Europa. Porta quinzefracs diferents i de tots colors i quinze mo-necios diversos, verds i vermells i un. de 'ne-gre, fet de vidre d'ulleres de picapedrer.¡Es fa ell mateix la reclam encabint-se alsaparadors de les 'botigues dels 'boulevards,i estant-s'hi quinze minuts sense fer movi-ment. Amenitza les exhibicions amb jocs demans i evasions. Com podeu suposar, és unèxit gros. Però li agafa la rauxa sentimen-tal i torna .a Barcelona. Aquí se li gira latruita. Es veu obligat a fer de professor depatins al Turó. Amb penes i treballs acon-segueix debutar a iEldorado, junt amb laMercè Serós. Hi han passat abans el

Cav. Maieroni, el Grand Raymond i Dier-trick, -però els eclipsa. Malgrat l'eclipsi, had'anar a raure amb En Sugranyes, i ter laparòdia del faquir Blacaman, que trebahlaa l'Olympia.

En .arribar acf, e1 destí obscur d'aquesthome es concreta i aclareix de sobte. Seràfaquir. Es veu obligat per una raó moltpoderosa a fer-ho en broma. Però ell, a ca-sa seva, ho assaja seriosament. Al Còmic1'anuncien així : Tamara-bey,

Es posa a estudiar i a inventar trucs.S'empesca el d'untar-se de benzina i illen-çar-se encès, :Estudia el de fer-se enterrarde viu en viu. Rumia la manera de tallar-se la panxa o de fer-ho veure, donant laimpressió que ho fa de debò.

Al 'bany de casa seva munta un trapezi.La piscina per a llençar-s'hi serà la banve-ra " iEl primer cop de provar-ho encara nosap que la benzina sura encesa damunt del'aigua ; no gradua tampoc l'aigua en quan-titat suficient per a cobrir-lo. S'hi llença,enoés, i até una feinada a apagar-se. iEltreuen com un pebrot escalivat. S'i a d'es-tar un parell de setmanes al llit. Però insis-teix, I ara assegura que ho pot fer a ullsclucs i, si cal, lligat amb cadenes.

Explica que en una de les seves tournéesva contractar-se a l'Hipòdrom de NovaYork. Havia de llençar-se d'una alçària dedeu metres; en el moment d'executar l'ex-periment, es convertí en quaranta. S'hi tiró.La diferència en metres li costà una ros-tida dels peus,

A L'Havana. Pocs diners i poques espe-rances de contracte. Va decidit a fer pesse-tes. Se li acut passejar-se pels carrers ves-tit de faquir, amb turbant, medalles i mo-nocle. Les criatures l'avaloten, els grans litiren sigrons bufant trompetillles. Impertèr-rit els sermoneja en un idioma gairebé im-provisat.

—Questo trompettazzo est per a mè?—No, para el señor de la chiva.Vol dir perilla i ell en duu. Com que són

molta colla, fa veure que ve de l'hort. Lihaurien, segurament, rebregat el turbanti potser la fesomia.

Compareix a 'la Catedral " Entra a dins,s'agenolla i es posa a resar, a estil 'moro

—Marajà, morabito, paco, tse, tse — lesmans ja enlaire o repenjades a terra, i fentunes grans capbussades amb el turbant. Hiha escàndol. Un moro en un temple catò-lic constitueix una profanació. Intententreure'l i no poden. Parla uin idioma incom-prensible. L'introdueixen a la sagristia. Ales-hores algú suggereix 1a idea de socórrer-lo.I vet ací que 'l'idioma del faquir s'aclareixuna mica

—Ah, yes, yes.,.I com que els 'aliments no tenen espera,

lloga, com pot, però el lloga, el teatre Pay-ret per a donar-hi conferències de Cienciasocultas y demostrativas de Frenología, deMagia Integral y Cartomancia paya seño-ras ! IExit altre cop. Fa dvners i s'adonaque el públic de L'Havana és ingenu comtots els públics.

— Aquesta és la meva—pensa— ., Els ob-

sequiaré amb un consultori per a curar ma-lalties imaginàries. L'obre al carrer de Re-yes, gz, amb tot luxe. Allò no és am consul-tori. Es una vinya. Hi acuden les senyorescom a mosques. Pateixen unes menes demalalties estranyes, totes les quals prove-nsn del mateix. No tenir res a fer. Són ma-1"alties, aquestes, fàcils de guarir, sobretotper un faquir. Ah ! Si aleshores l'hagues-sin deixat treballar tranquil! S'hauria fethome de posició ien poc temps, hauria po-gut tornar a Barcelona ric; s'hauria com

-prat una caseta al Vallés—és el somni dau-rat d'aquest faquir sentimental—per a anar-hi a passar els estius, fent vida vegetariana

—diu—que per ell equival a dir contempla-tiva. Però la policia el molesta. Se'n va.

Pel camí celebra funcions de màgia a bord.E1 capità el traspassa a primera. Vinga fermagnetisme i passar el turbant. En saltaral moll ve ple de moneda. Dos passatgersque s'hi han engrescat, li paguen tot l'e-quip; aparells, trucs, Puja una pila depessetes i pesa nou tones. Li proposen defer-li d'administradors.

s• a• x

Heus ací, ara, una succinta explicaciód'algun dels trucs que utilitza per als seusexperiments. L'interessat ens recomana queno ho fem, perquè en podria sortir perju-dicat. Com que té raó, complim la paraula.

Per tal de fer-se sortir flamarades de laboca, utilitza un tub ple de benzina, elqual es colloca a la gola. Es qüestió debufar, amb una teia encesa davant del nas.Coure dos ous amb un ferro raent damuntla llengua, cal fer-ho de debò. Després defer-ho no pot menjar. Però en aquests ca-sos, utilitza un tub per a engolir alimentslíquids"

Fer-se trencar una pedra de vuitanta qui-los damunt del ventre és senzill. A la plan-

xa de ferro hi ha uns cent claus. Els ho-mes piquen de voleia i la planxa fimbra.Res més. No queden ni els senyals i a pe-nes si es senten les punxades. 'El públic,però, s'esfereeix de veure-ho. Si en comp-tes d'un centenar de claus n'hi hagués so-lament quatre o cinc, no ho faria pas.

'Pallar-se el ventre amb un ganivet ésuna broma. EI ganivet és trucat, de doblefulla " Pel mig, unes quantes agulles. Sur-ten prement un piu dissimulat que hi haal mànec. La resta es comprèn. Fa veureque talla i només aprèta " El gest, simulat,de tallar-se, escampa les gotes de sang iforma una ratlla al ventre. S'eixuga ambuna tovallola i desapareixen la sang i elssenyals. Es d'un efecte fantàstic.

Fer-se enterrar de viu en viu, estès dinsd'una caixa de morts, tampoc no té res departicular. IEs qüestió dé ficar-se a dins dela caixa, proveït de tubs d'oxigen i desta-par-ne un cada deu minuts.

—A les Arenes em vaig fer enterrar a tresmetres de fondària. Em taparen amb terrai celebraren la corrida. Al cap de tres ho-res em van treure, rebregat i suat, peròviu. Quin èxit! El truc de les agulles noval la pena. Em travesso de la forma quevull. Em faig mal, però sóc faquir per re-sistir-lo. En sé tant, que fins he après desomriure mentre renego per dins.

—Un vespre, al teatre Payret, de L'Hava-na, duia quaranta passadors de senyora tra-vessats pel pit i per la cara " Semblava ungeneral d'opereta. Només em mancaven lesmedalles. Per postres, vaig foradar-ine lagalta, vaig encendre un cigar i em teiasortir el fum pel forat. L'endemà tenia unagalta com una pilota de futbol.

—El de la guillotina és conegut. IEs fa,amb dos caps. Uin d'ells imitat. La guillo- ^tina níateixa, en donar el cop, cuida defer caure la víctima dins d'una caixa. Des-prés, tot és qüestió de manipulació. Es umtruc elemental. Com bo és la transmissiódel pensament, que es sol fer a base deco,mbinacioins de parauh s entre el magne-titzador i la persona adormida. Recordeutot allò de l'Onofroff? Doncs tot era men-tida.'L'únic magnetisme que practicava eratenir urna colla de galifardeus a jornal..

---L'evasionisme pot fer-se amb truc isense. Amb truc cal preparar els instru-ments. Les cadenes, els candaus, les cor-des, etc. Jo no necessito fer-ho " Em lliguende peus i de mans i em desfaig. Veieu?

Allarga la mà i se la doblega com un pa-

per. Caragolada, li fa thenvs bulto que lamunyeea. Amb els peus fa igual,

—EI de llençar me encès és el que famés efecte, i, en canvi, és el més senzilli el menys perillós. 'Es una qüestió de càlcul.El rellotge ho fa tot " iEl públic mai atinaen tot; la faramalla plàstica ]i priva derumiar.

ss•*

Oi que, realment, és extraordinari trobarun faquir que és fill del rovell de l'ou deBarcelona?

N"hauríem d'estar orgullosos. Barcelona,que, la novena mkavella del món, bé gransliterats, excellents pintors, tenors eminemts,filòsofs i poetes importants, té seny català,normes i una cultura feta a mida com unvestit nou, de propietat. Posada a tenir, térodamons amb bandes i motxilla, que sonfills del Poble Sec i només arriben a Arenys.Li mancava faquir propi i ja en té. Justa-ment el que Ii calia per a assolir una defi-nitiva internacionalitat.

Només manca, ara, que aquest faquir esdespengi fent miracles de debò. Els de ]'In-dia potser no serien capaços de fer.ne. Peròaquest, que és de Barcelona i per afegiduradel Pedró, el creiem capaç de donar unalliçó de modos als faquirs autèntics.

JAUME PASSARELL

ESPECIALITATEN LA MIDA

tJaume I, 11Telèf. 11655

L'APERITILIPolítica i Places de Toros. — S'li:i dit que

el nostre país és un país sistemàticamentolla, que la gent no té aquella consciènciapolítica d'altres països i que tots plegatsestem una mica deixats de la mà de Déu•Jo no crec que res d'això sigui veritat • crecque el públic d'aquí, com el de tot arreuté bastant nas i un instint que no fahla,I potser el nostre públic encara té aquestnas més afinat que en altres bandes. Elque passa moltes vegades és que els políticsno estan a l'alçada del públic, i que elsmateixos conductors de masses s'enduensorpreses que els deixen parats. Les elec-cions del rz d'abril passat són una provad'aquest instint de la gent i que els càlculsde la majaría dels polítics varen fallar.

Ell que gassa és que les emocions i lespassions electorals, en les nostres latituds,agafen un aire colorit, d'una força espectacular i d'un pintoresc que enamoren . )ohe vist grams mítings de propaganda elee-toral en unes sales germàniques totes deciment, i he sentit dir les coses més esgar_'rifoses pels comunistes més professorals imés encarcarats de la terra, davant d'unpúblic compacte, que feia un mateix tufi tenia el mateix crani i duia uns barretsforts desesperadament científics i proleta-ris ; i bé, aquests grandiosos espectaclescívics m'han produït urna tristesa illimitada,m'ha semblat que tot era mecànic i horri-blement inhumà"

¡En el nostre país no passa res d'això,és possible que bona part de la vivacitat,a estones patètica, a estones de profundabarrila, es deu al fet que aquí es poden fergrans mítings en les places de toros.

Jo això rho he observat especialment aBarcelona i a Madrid, i m'he .adonat per-fectament que un mjting cdlebrat en elstoros era tota una altra cosa que un mí-ting celebrat en qualsevol altre establiment.En els grans teatres, o en les immensessales dels casinos, per molta gent que hicàpiga, per molta barreja i molta llibertatque hi hagi sempre veureu que fins elsobrers de les obres del metropolità agafenun aire de mestres d'estudi, i guaiten l'ora

-dor com un senyor que s'està dalt d'unatrona i té una capsa de fer jocs de mansais dits. IEIs escàndols, els crits, les protes.tes i fins la suor dels locals tancats, semblaque tinguin un aire de comèdia, el mésdesarrapat assistent porta urna pila de ro.mansos doctorals encastats a la samarreta,

En les places de toros, les coses vamd'una manera més efervescent i més di-recta, el to de comèdia i de doctorat des-apareix ; e1 públic no sols 'està en màncguesde camisa, sinó que sembla que es freguiuna mica la pell per tenir la sensibilitalmés irritable i més a l'hora.

'Pot l'home interior, les coses més imbè-cils i les coses més denses, es pintem ambel màxim impudor a les galtes i als ulls,en els xiulets o els crits d'entusiasme. Amés a més, el públic va a la plaça com auna mena de festa que, encara que no hihaurà pólvora ni sang, té les seves puntesde ferocitat i de campi qui pugui, i és sen-zillament que la tradició i l'aire del locals'imposen " En una plaça de toros, l'oradorté la ,sensació que; a més a més de produirun discursàs que faci tremolar la terra,es veu obligat a barallar-se amb una monade monstre poliforme, que encara que ésbon jan, és també una mica difícil de pela"

Es evident que si les campanyes electo-rals no poguessin fer un magnífic 'pinyolen les places de toros, aquí 1a política seriaabsolutament destenyida, i el cafè no tun-dra aquest gust de candidat i les digestionses farien sense aquesta piroctènia d'insultsi de discursos en to major que serveixenper anar posant pedaços al fetge i por man-tenir la febreta que ens fa durar anys.

Recordo haver vist grans mítings a lesplaces de toros, però aquests dies n'he vistdos de primer ordre, i d'un color ben di-ferent. IEl míting en el qual va parlar Ler-roux tenia un gust de sol de migdia, depols impertinent, de capitalisme que vol en-senyar els elàstics i de proletariat que faun gran esforç per empassar-se una medi-cina. Va ésser un espectacle paradoxal, com-pletament distint dels que s'acostumen enaquestescircumstàncies. Lerroux, entre unespetec de banderes i de penons amb lle.tres corrosives, feia l'efecte d'un gran pres-tidigitador hipopotàmic, amb els braçosplens de serps de sucre candi ; va fer undiscurs dificilíssim, d'urna audacia i d'unaplom gairebé nous en la política espanyola"Va cantar com un rossinyol que tinguésveu de lleó i que a més a més tinguésunes ganes terribles d'anar a la processó deCorpus. Sens dubte, Lerroux deu ésser elpolític actual més terrible i més dens detots els que remeien les cireres.

L'altre míting és el de l'lEsquerra Cata-lana, presidit per Macià. Aquí es pot dirque l'actor o els actors no eren precisa-ment els que parlaven ; l'espectacle fort dedebò, d'una intensitat mai vista, el donavael públic.

Quan es parla d'un ple imposant, es potexagerar segons els gustos, es pot multi-plicar i inflar com es vulgui .por fer bonici acontentar les consciències. Però els quevàrem assistir al míting de dilluns a la nit,sabem perfectament el que és un ple im-

1 posant, monstruós i únic. Els països queno tenen places de toros, no poden ni re-

motament tenir una idea del que fou elmíting del dilluns.• L'ovació que el públic va fer a Francesc

Macià, no hi ha manera humana d'obli-dar-la. Jo he vist moltes coses en el nostrepaís: moments de vibració sobrenatural,manifestacions d'aquelles que se'n parlaanys i anys, però confesso que mai no haviavist res tan directe, tan desenfrenadamentbiològic, tan sincer i tan grandiós comquantitat de carn humana com el que vaigveure dilluns a la plaça Monumental " 1quan tot un poble es manifesta en aquestaforma, em sembla, senyors i amics meusque vol dir alguna, cosa que, si més noimereix un absolut respecte.

Josee Maar,v nF SAG\R>tt

da. de Josep RjbasMOBLES 1 DECORACIÓ

14657. - BARCELONA

REPRODUCCIONS PI,ASTIQU1!SD'ART C,ASSIC SAGRAT; PROFÀ

LENA, s. A., Fxposicio i venda;

Rosselló 238,juntaPasselgd.G icla

JOSEP MARIA PLANI

FONTBERNATSASTRE

TRAJOS; D'ESTIU CUCURULLA, 2, 1.rPREUS MÒDICS :: BARCELONA

GUTEMBERG, S. A,Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts GràfiquesAgullers, 1 i Vía Laietana, 4

Tel. 15524 • BARCELONA

Gabinet ortopèdic

ARAGÓ, 277, ENTRESOL, 2,a

DE10A1IDE4A7TELÈFON 76850 = BARCELONA

v W I)1.

Qui hagi tingut la sort d'assistir al mí-ting de dilluns passat a la Monumental,tindrà un record inesborrable per tot el queII resta de vida. En parlar dels espectaclesextraordinaris que pot fornir la Naturalesao el material humà, el cronista té una sor-tida fàcil si s'agafa a l'adjectiu indescrip-tible. Per la nostra part, hem de confes-ar que no ens queda més remei, en voler

parlar d'aquest acte fabulós que fou el mí-ting de l'Esquerra, d'apellar també a aquestClasse-partout del periodisme in-formatiu. Sí, senyors, 1'especta-cle de la nit del dilluns és indes-criptible.

Cinquanta, seixanta, setantamil persones.:. 'Es igual. Figu-reu-vos tota la immensitat dei laplaça de toros presa per assaltper una multitud incomptable. Fi-gureu-vos la Monumental ocupa-da totalment per una gernaciófabulosa, d'aquella mateixa ma-nera especial i inimitable que elsnostres ciutadans saben fer des-aparèixer les línies formals d'untramvia, per convertir-lo en unamassa humana, informe, queavança dificultosament vers elscamps de futbol.., Figureu-vosuna olla immensa plena de ca-viar; la suma astronòmica delsgranets negres ha esborrat totvestigi d'arquitectura. La plaçaha desaparegut per convertir-seen el motllo que ha creat unaconcavitat única, sobrenatural,feta de pits, de testes i de braços,Figureu-vos...

Es a dir, més val que no in-sistim. Que cada lector s'agafipel seu compte l'adjecciu indes-criptible i que en la seva fantasias'inlagini ]'espectacle més inima-ginable que pugui bastir amb elmaterial viu de les multituds.

Les ovacions ressonen a la plaça amb unsordll de l'altre món. Tots els oradors, encomençar, tenen de fer constar llur emoció

GRANS NOVETATS EN

CORBATES INARROBANLES

Jaume 1, 11

Telèf.11655

i la grandiositat de l'espectacle que con-templen.

I ve un moment que es fa un silencisepulcral i la veu de ]'orador, ampliada peltruc inhumà de l'altaveu, domina tota laplaça. La veu monstruosa, passada per l'a-lambí de l'electricitat, és l'única veu pos-sible, raonable en aquell moment. Una veunatural, humana, encara que es sentís per-fectament, quedaria més estrangera, mésdeslligada de l'espectacle, que no pas aquest

Francesc Macià

so metà!lic, artificial, que tenen les parau-les que ara ressonen dintre d'aquest cubellfantàstic.

5-5*

Ve un moment que dieu : hi ha un solhome que es mereixi parlar tot sol dintred'aquest marc impressionant? Aquest esce-nari excepcional, és fet a la mida de l'ho-me ?

Sí, hi ha un home. Es aquesta figuravenerable que es dreça allà lluny al centred'una tribuna flamejant de banderes. Quanaquest home s'aixeca i la seva sola pre-séncia desencadena la tempesta de ges ova-cions, quan el voleiar dels mocadors pintade blanc la taca fosca de la plaça, sentiuque aquest espectacle és a la mesura d'unsol home i del seu destí.

El clam de la multitud llença cap a lesestrelles e1 nom gloriós de Francesc Macià,

*55

No és fins després, fins al cap de molteshores, que panseu amb les eleccions, elsvots, les urnes. Hi penseu una estona, 1arribeu a la reflexió

—Després d'aixà, no estan, fetes, ja, leseleccions?

mirani.lorá-El turment de la firma

Acomiadant-se dels periodistes, Doumer-gue ha respost a un que li preguntava si liliaarria agradat quedar-se

—Impossible. No crec que hi hagi ningúcapaç de resistir naés de set anys les obli-gacions que comporta el càrrec. Al cap d'unsgtwnts mesos, només la firma ja determinaa no voler ser mani més president, Penseuque tot el matí us el passeu firmant, de lesvuit fins a l'hora de dinar, i que a la tardacontin gut, fins entrada la nit. De vegadesm han vingut al llit, a fer firmar!.,, Nofirmar més!, aquesta és la definició de lafelicitat.

Principi ale conducía

Julios Spencer .11organ deia al seu fillJohn Pierpont Morgan

—Fill meu, recorda't sobretot que cal serbo amb els pobres...

1 afegia—Perquè no es pot saber mai si algun dia

sera1l rics.

Com s'ho ha fet?

Un diari aiemany, el Stuttgarter NeuesTageblatt, ha publicat en una informació

uA Anglaterra, el Derby Preocupa de talmanera l'opinió pública, que el rei s'ha vistobligat a canviar el dia de l'aniversari delseu naixement.«

Es cosa de preguntar a Jordi V corn s'hoha fet.

El kronprinz president

Els contactes entre Hitler •i la familia Ho-hensollern són cada dia més estrets.A Doorn, residència de l'ex-família impe-rial, un consell de família ha discutit lacandidatura del kronprinz á les eleccjenspresidencials de 1932, per a la qual es topaamb algunes objeccions.

Primerament, el principi monàrquic. Elkronprinz hauria de transgredir-lo 15er ac-ceptar la presidència, que representaria Qas-sar davant del seu pare. Per molts, aquestaQresidència. estil Ahmed Zogu seria a migcamí del tron.

Després, el Reich i les seves lleis. Elkronprinz s'ha compromès a no fer política.Però els argumentadors diuen que acceptaruna candidatura que li ofereixen uns quantsmilions d'alemanys no és fer política, sinóvoler la salvació del país.

n' ' -,

LES AMBICIONS DEL KRONPRINZ—Si Fritz arribava a President del Reich,

què faria per mi?... Prou que el conec.., nofaria res.

(Le Cri de Paris)

Hi ha Shaw i Shaw

Amb una. certa sorpresa, el nom de Ber-nard Shaw figurava entre els escassos invi-tats de Mac Donald a Chegúers, quan larecepció dels ministres alemanys.

-Es que es volia donar a l'autor d'El car-retó de les pomes l'ocasió de documentar-seper a una altra obra? Res d'això. La pre-sència del dramaturg era deguda a un sim-ple error. Un secretari del primer ministre,en lloc de telefonar a Tom Shaw, ministrede la Guerra, havia telefonat a BernardShaw,

llac Donald se'n sorprengué una mica,però, gentleman, no ho deixà traslluir.

Per la seva banda, l'humorista irlandèstrobà una explicació

—Els ministres alemanys em volien co-nèixer. Les converses sobre el desarmamentnomés eren un pretext.

L 'escèptic Comte Apponyi

El vell home d'Estat ha pogut quedarsatisfet de veure com, en ocasió del seuvuitantacinquè aniversari, la Cambra hon-garesa votava unànimement la suma de250,000 pengoes per a l'edició de les obresi discursos del comte Apponyi i de la sevamuller, figures familiarísslmes als habitualsde Ginebra, on tothom escolta les briilan.tsdissertacions en petit coanitè d'aquest homeque és una pàgrtna d'història vivent.

Quan li parlen de la intangibilitat delstractats, el comte no es pot estar de som

-riure—No e:n duc avesar a la idea que en

aquest món hi hagi alguna cosa intangible.He vist néixer tres imperis: l'Imperi fran-cès, encara que jo aleshores només teniacinc a:lys, l'Imperi alemany i l'Imperiaustro-hongarès. Cada una d'aquestes nai-xences fou anunciada al món cona un es-devenianent prodigiós i semblava que cadaimperi d'aquests estigués garantit per se-gles... I els he vist desaparèixer tots tres.Després d'això voleu que no sigui escèpticsobre la durada de les institucions hunla-nes?

I vetaquf per què ei vell estadista magiarcreu en la restauració de la corona de SantEsteve.

Però, a la seva vegada, aquesta restau-ració estaria assegurada per l'eternitat?

Nosaltres no som els únics de voler par-lar amb el ministre d "Estat ; el vestíbul delColon que precedeix el gram saló de l'escal-fa-panxes es troba pie d'una munior de gent:radica'ls de tota la vida, cares lleials, ullsexaltats, amb la mirada refrescada per lesbrises del triomf ; ex-joves bàrbars, actual-ment cap-grisos i civilitzats ; radicals denova marca, ben presentats i plens de seny.Dames i dones, amb cares emocionades o

Lerroux parlant, diumenge pa;

consiroses. Tothom té al front els plecs del'atenció o de la meditació ; tots pensen quèdiran quan el cabdill els rebi : d'aquí lesmirades vagues i concentrades; ningú nomira el del seu costat; L'antesala té aixíull aire de somni.

Entremig, atrafegats, vam els secretarisde don Alexandre d'ací d'allà, com esmu-nyint-se, conscients de no poder complaurea tothom que voldria ésser rebut i de pressa.Entren i surten 'de les cabines telefòniquesi duen a la mà un feix de targetes i de Ile-tres adreçades a l'Excm. Sr. Alexandre Ler-roux, implorant, demanant o recordant. IElfeix augmenta d'una estona a l'altra, i lagentada, també . Totes les audiències pú-bliques dels personatges, vistes de 1a salad'espera, donen una sensació d'inutilitat id'aclaparament ; i és precisament .a les sudesd'espera que hi ha l'embrió de tots els gramsafers de la política.

5

Naturalment, això nio hi podia faltar.Compareix un senyor d'edat, cap-gros i calb.La seva fesomia té una expressió trista i fa-tigada; Parla amb un secretari i després ensaborda. «Em Macià ahir es va ficar al llita les tres», ens diu misteriosament, Einte-sos. Llavors ens explica aquella històriaclàssica de la injusticia que li han fet sisanys ha, i encara no se li adoba. Cada diava a veure si Macià el rep ; però aquestsmaleïts secretaris.., !

En aquestes entra el general López Ochoaamb el seu ajudant ; jo faig al sollicitadorprofessional : «Aquest és el vostre home; elisí que us ho arreglarà, si vol.»

«I ca ! — respon el meu interlocutor —;ara on vinc, de Capitania general. No m'hanvolgut donar un soldat per anar a agafarels meus enemics ; sembla mentida !„

I s'allunya de nosaltres a pas de preces-só, trist i solemne.

1 amb aquest pas, aquí on el veieu, cadadia va a fer una estoneta d'espera a la Ge-neralitat, a l'Ajuntament, a Capitania, iencara li sobra temps escadusser per quanarriba algun personatge,

**5

El general López Ochoa i Lerroux par-len llarga estona. Els veieu des d'un recóde la saleta dels diaris. Lòpez Ochoa ges

-ticula i parla. Le.rroux diu poques parau-

L'ESPECTACLE POLÍTIC—o

La n it del dilluns

Míting de ]'Esquerra...Hom es pregunta si un partit

que, en un moment donat, pot mobilitzar lagentada que dilluns a la nit es va llençar alcarrer, té necessitat de fer mítings. Davantd'un fet d'aquesta naturalesa, desapareix elmíting, desapareixen els oradors, i l'acte

—I'Acte — ja està fet per la sola presémciainnúmera dels ciutadans.

Quina valor tenen les frases, les prome-ses, les .afirmacions, davant l'espectacleemocionant d'aquella multitud reunida?L'Esquerra, la República, la Llibertat.,.Abstraccions, símbols, que no superen enforça ni en poesia la meravella d'aquell cos

. monstruós, viu, panteixant, d'aquell trosde Poble.

* # *

PARLANT AMB LERROUx

Les multituds de Barcelonales i s'està immòbil amb la faç impene-trable.

x*o

Arriba el moment que nosaltres arribemdavant del ministre. Es tard, i els momentssón preciosos : nosaltres no volem anar perles branques. Els punts de vista aparent-ment més importants ja foren dits al mí-ting del diumenge; ens limitem, doncs, a

fer la següent pregunta, des-prés de les salutacions acos-

tumadesuQuina impressió li va fer,

senyor ministre, la multitudbarcelonina, després de tantsanys de no haver-s'hi posaten contacte?»

«Una impressió excellent.Vaig trobar la Barcelona desempre. Una gent que m'en-tenien, no tan solament allòque jo deia, sinó la intencióamb què era dit. Una mul

-titud viva i franca, que sa-bia manifestar, sempre cor

-rectament, les seves confor-mitats i les seves disconfor-mitats.»

«Així, doncs, no li va des.plaure que part del públic,diumenge passat, ma nifestés',a seva disconformitat sobrealgun punt del programa degovern ?»

Els ulls de don Alexandrellampeguen i la seva figuraes quadra : ara és menysministre d'Estat i més era-dor del poble, -

aAl contrari, em plau,m'ho explico i ho sé com

-pendre. Un partit, quan ésgran, conté un món de ma-t isos : té també les seves dre-tds i aes seves osquerres.Encara que els uneixi un'sentiment global, poden és

-ser separats per apreciacionssecundàries. A més, hi hagent, molt bona i estimable,

set però que mai podran com_pendre la política com a fun-

ció de govenn ; ells són guardadors deles idees pures i exaltades. Veuen l'horit-zó, però desdenyen els camins que hi por-'ten. Voldrien a cada punt obtenir-ho tot comper miracle.»

«No cal din que vostè sent la política coma funció de govern...»

rSí ; però nio menyspreo els altres, elsexaltats. Són el llevat del pa. Sense ells, lapolítica no tindria ressort per a progressarvers l'ideal. No són les cames que camí,nen, però potser sí els pulmons que respi-ren, i qui sap si el cor que impulsa`i quesent. Precisament jo, per no estar tain llunyd'ells, els puc veure més clars i estimar-losamb més força. !Entre els uns i els altrespodrem fer una Espanya gran i lliure ; ambla màxima llibertat dintre la 11-ei més pura...o

RoSSEND LLATES.

_^IIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIII IIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII%

— Vialges =

Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

:E Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

s panyades - Peregrinacions, etc.

- INFORMES1 PRESSUPOSTOS GRATIS

^i1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111Plflllllllllll1111111111111^:

v EL CINEMALes darreres estrenes

Amb El cas del sargent Grisclw, 11erber pectador, ja que ell cobreix tot elBranon ha fet un film ben meritori. Per llenç blanc i cns deixa a les fosques mentrebé que 1',assumpte és més aviat difícil, calia es senten les detonacions. Iritelligent jux-esperar-ho així de Brenan, que tantes ve- taposició del punt de vista de l'espectador,gades ens ha donat .proves contundents del que coincideix amb el del protagonista,seu brillant talent . La seva tasca a Holly- Aquesta perfecció del cinema arriericà,wuod no és sols una tasca de qualitat, aquesta coheceió de recursos inexhauriblessinó simpàtica en extrem. Simpàtica, per- amb què compten els treballadors de Ho!-què Brenon sembla cnderiat a presentar-nos lywood, als permet, per ara i fins que enssempre temes inèdits i força originals. Re- en cansem, de fabricar obres insípiáes quecardeu .si • o Beau Geste I

El capità S'orrell.El cas del sargent Grischa ^,. ,

presenta també un tema far- fça origimal. Heus un un film vde guerra completaTnent di-ferent de tots els que en tangran nombre s'hain rodat finsara. Naturalment, el méritdel valor do la idea escau a. rnold Zweig. Herhert Bre-non, .per la seva part, hatingut ].a temeritat d'escome-tre la di f(ci1 empresa de fil-mar aquesta novella i n'ha rsortit airosament.

L'assumpte rés dificil din Cre la seva màxima simplicr

..itat; circumstància que LlevaLi cineasta la possibilitat d'o.ferir-nos passatges brillantsi d'amenitzar la tra ectòria^amb digressions ;pintores- 1 -ques.

E 11

El sargent Griseha s'es-^ 1capa d'un camp de .presoners ; s'i em enser de nou capturat,és condemnat .a mart an qua-litat d'espia. Mentrc durenels tràmits de la sentència, elpresoner confraternitza ambels soldats alemanys — Gri-soha és rus —• i tots els queel valteur tenen ocasiócomprovar l'arbitrarietat (1I

la condemna, perd totes lesdiligències que es pauten acap pera anular-1a són inú-tils, á a la fi, el pobre home,que no s'havia evadit sinóamb l'intent de reveure laseva nexe quasi morihunda, és afusellat.

Hi ha tesi en mig de tot aixb? Umasimple constatació dels fets només? Siguiel que sigui, el film es presenta amb ten-dència netament humanitària i pacifista iremamca a gratcient el despotisme de leslleis, atplicades en nom de la salut de 1'IEs-tat, que es tradueix en el menyspreu deles vides individuals.

Brenan, en un film poc mogut i exces-5iva1tIent verbal, ha recalcat sobretot I'as-pecte plàstic de les escenes amb un treballfotogràfic de primer ordre. Plàstica de for-mes i de llums posades de relleu per la col-locació i evol ució dels personatges.

Aquest control és palès igualment en lainterpretació. Chester Morris, e1 bandolerde Ronda nocturna, fa en aquest film unatasca impressionant,

Es obvi que el píul 1e, en arribar aquesttemps, está fatigat de tantes estrenes icinema com ha vist en el que va de tem

-porada. Fer i xb és incapaç, crec, (1'engres-ear-se ara fàcilment. No diré quo aquestJi lm de Brenon sigui indicat per obtenirun èxit, però sí que, presentat en inillorstemps, hauria cridat .més l'atenció del pú-blie qua comprèn i es fixa en les coses.

Les darreres escenes sobretot, portadesamb aquell silenci que e] cinema parlat ambfa supressió de la n^ú'sica, ha vingut aimposar, són impressionants. IEI mocadorque posen als ulls del pobre Grischa és,efectivament, com si él posessin als ullis

Balneari

((•!J

DECHADO

—de

CARDÓ(PROVINCIA DE TARRAGONA)

Altura: 650 metres sobre el nivell del mar

Temporada oficial: 24 de juny a 24 setembre

Nou propietari: SALVADOR SAMSÓDirecció: FELIX BARGUÑÓ

Prodigioses aigües, les més nitroge-nades i arsenicals d'Espanya. Malal-ties dels bronquis, pell, budells,

neurosis i diabetes.

situació meravellosa, clima sec, es-tabliment rodejat de bosc. Pensió

completa des de 15 pessetes.Nabitaclons les de 4 pessetes

Xaleu per a famílies

Tots els dies auto a Cardó a l'arri-bada a Mora la Nova, del ràpidsortida de Barcelona a les 8.27 matí.

Referències: S. SAMSt . Pòrtic MercatSt. Josep, 4 - Telèf.18235 - De 4 a 8 tardaFarmicla Garrota, Rambla Catalunya, 81"La Ideal Samaritana", Arcs, núm. 10

L'acfualifaf' a barisManuel Bueno acusa René Claí eia quan el] divagava famolenc i ma-

de plagiari lencònic pels carrers de Londres, han sor-tit en defensa de l'antic pensionista de Fred

No és aquesta la primera vegada que Karno. No obstant,:1'acusació de Faure quesortim a corregir les equivocacions capitals da ben patent. Demarca a la Société desde les pàgines cinematogràfiques d'A B C. Auteurs i a la Convenció de Berna que re-Recordem haver hagut de dir a Mariano glamenti amb justícia els drets dels autorsTomàs, que Jean Epstein no era Sergi Mi- internacionals i que posi en clar aquest as-khailovitx Eisenstein i que L'esfondrarneni sumpte.de la Casa Usher aio era del mateix autor Per la nostra part, prometem als nostres— com el] deia — d'El cu i-rassat Potemkin; recordem _també que en una altra oca- I^r sió haguérem de rectificar a ^^1'A B C que quan es pre- ' ^ i , "^ t .sentó L'Edat d'Or, de Bu- I R ^,,:;5 Rñuel i Dalí, no foren els so-

re t ^.brerealistes els qui provoca- t, s", vcon l'escàndol del Studio 28, . r" "^sinó els acamelots du roin. é rr F t Altres vegades hem hagut de t

lkp1^:ñ ^ñ k.•dir a Manuel Bueno moltes , a coses que no coneixia, i ara f "— em aquest moment en què . rens arriba 1'A B C amb un " t ?sarticle seu — anem a recti- Y '^ vsficar el que amb ignorància L io amb mala fe manifesta ha sw 'escrit sobre Le Milláon de xss sRené Cair. 5 v

Por Manuel Bueno, el dar- v ^'srer film de René C1air és unplagi d'El chaleco blanco, sarsuela de Ramos Carrión T,, salamb música de Chueca. Noanem a discutir ara el punt xde vista amb què Manuel r^ jBueno ha fet la crítica de Ixle MaZláon. En el metre con- i x ^ f w^^ xcepte, manca de totes aque-lles qualitats que cal exigir § fr,y ° .. I' Ia un ban crític cúnematográ- -tic : sinceritat i coneixement z t' lit 6" fde causa. No obstant, tos 1 ap..^ "^interessa de constatar que amat, '4i'obra de Rend Clair, segons f{a„que es declara em els títols - inicials, és un film iruspirat d'ren un_ a comèdia de G. Berrá M. Guillemaud. Heus .ací,per talat, el secret del fa-nós Annabella, protagonisla de «Le MilGion^^plagi, heus ací revelats elsdubtes del senyor Bueno. lectors urna constant expectativa, per tal de

No hauria estat més just, senyor Bueno, tenir-los al corrent de tot el que succeeixidir que El chaleco blanco del senyor Ra- posteriorment.mos Carrión era un plagi escandalós dela comèdia de Berr i Guillemaud? RenéClair declarà espontàniament la paternitat 'de l'assumpte de l'obra, mentre el nostre 1<<castís» sarsueler va tenir ban compte d'a-magar-lo. IEl trist és que vostè, portat del

Lupu-Pick

seu tepatrioterisme» absurd, culpi a qui nodeu i justifiqui el que, lleialment, no téjustificació possible.

L'afer Chaplin- Sarment-FaureAmb això sí que segurament no hi comp-

tava C'haplin en venir a Europa. Possi-blcmont, hauria previst els seus dinars ambla família reial anglesa i amb l'aristocràciaintellectual de París, la medalla de cavallerde la Legió d'-honor amb què l'obsequiàBriand, dl seu viatge de negocis disfres-sat... Am!b el que no comptava — repetim— és amb la sagacitat de Jaoques Faure,el- qual, des d'un periòdic cinematogràficde tercera categoria, havia de descobrir alpúblic chaplinià que entre l'assumpte deThe City lights i Les plus beaux yeux dumonde — peça teatral de Jean Sarment

—hi ha una estranya similitud que posa endubte l'originalitat de Charlie Chaplún.

Chaplin no ha respost directament a lacrida de Jacques Faure, En canvi, un grupdels seus compatriotes — Albert Chevalier,Little Tich, George Graves, Scott, Phi!Evans, etc. —, tal vegada els mateixos alsquals Charlie ha reprotxat íuna insolent in-

PANORAMALa darrera sessió de Palestra

Amb el mateix èxit de les anteriors, tinguélloc divendres .passat la darrera de les ses -sions de cinema organitzades per Palestra.La darrera d'aquesta temporada, ja quecom era de preveure, Palestra ha comunicatel seu propòsit de continuar les sessions lavinent temporada.

Per la raó i el dret, film amb Joan Craw.ford i Tim Mac Coy, omplia la primerapart. Alguns dols nostres lectors quedaranparats si els diem que aquest film és obrade S. Van Dyke..Es el tipus del film in-genu americà, una curiosa mezcla del gè-nere històric amb el gènere cavaliístic. Esun d'aquells films dits de complement i, toti això, construït amb un domini tèamc per_fecte. Una facècia, adorable dins la sevapuerilitat, dirigida a un públic que no eraprecisament el que acudí aquella nit al Lido.

L'altre film era El capità Salvació, ungran film de Roberston. Una primera mei_tat remarcable soase restriccions. Una fili -grana de fotografia, un estil personal en eltoc de la camera, una interpretació excel lentamb Lars Hanson i Pauline Starke i unassumpte que invita a pensar.

Es d'esperar que amb les sessions Pales_tra passarà el mateix que ha passat ambles nostres sessions. Fruits d'una iniciativaestrictament cultural, trobaran antre els em_presaris imitadors en veure que poden cons.tituir, ben organitzades, un negoci. Crecque ,no devem sinó felicitar-nos que siguiaixí. El cinema amb els rètols en catalàrespon a una necessitat del nostre públicque els empresaris tenen el deure de satis-fer, a la vegada que aquest deure s'ager-mana amb llurs interessos.

De moment, podem apuntar una còpiadel reportatge filmat per Cincs de l'enter-rament d'En Rossinyol, retolat en català,que ha estat projectat al Capitol, la set-anana passada.

Felicitem la Cimas per .aquesta innovació,que esperem veure progressar.

EI cas de "Liliom"Ens interessa fer constar que no eren

dos els rotllos suprimits en la versió deLiliom que s'oferí al públic del Kursaal iCapitol, sinó tres, la qual cosa fa un mí-nimum de nou cents metres de cinta quel'empresa defraudà el públic. Nou centsmetres, és a dir, mitja hora de cinema.

Felipe Centeno manifestà a La Vanguar_dia el disgust que aquesta mutilació li cau-sava. Hem pogut llegir en les pàgines deFilms selectos un escrit en el mateix sentit.

A la nosls-a demanda d'informació, a lesoficines de la Fox ens han comunicat queno coneixen altres allusions a aquest fetque les més amunt consignades.

Ara, després «d'un intens treball de pre.paració, ha estat definitivament constituïtel Comitè de Catalunya del Congrés His-pano-americà de; Cinematografia, el qualtindrà lloc el propvinent mes d'octubreu.

Nosaltres esperem, com una de les tas-ques més urgents d'aquest Congrés, la se-

guretat de fer impossibles els escàndols im-tolerab'les que nosaltres delatàvem ien unnúmero anterior.

La quarta scció del Congrés és : Idioma.Suposem que es demanarà que en el cinemano sols es respecti 1a gramàtica, sinó tam-bé la decència.

Film espor4iuInfiriitat de vegades, la pantalla ha ofert

partits de futbol, combats de boxa, matchesde tennis, en una paraula, tota mena demanifestacions esportives. Però la finalitatd'aquests films era purament de servir l'ac-tualitat.

A hores d'ara, però, s'han emprés unesquantes cintes esportives amb finalitats di-dàctiques, Així, Bobby Janes, el famósjugador de golf — de golf de debò; res de

golf miiniatura —, ha impressionat diversosfilms encaminats a la utilitat dels aficionatsa aquell esport ; Tilden, el teninista més co-negut, lliura a la pantalla els seus mésfamosos cops de raqueta, i d'altres cèlebrescampions de la cursa a peu, del salt, delllançament del disc, etc., és probable quesiguin filmats.A propòsit de Tilden, es conta que no ha

volgut maquillar-se per filmar; al directorque l'hi proposava, respongué:

—Treballo amb tanta bona fe, que alspocs minuts de joc tindria la camisa plenade reguerots de pintura.

La col"lecció completa deMIRADOR pot consultar-sea l'arxiu Històric de la Ciwtat, plaça de la Catedral icarrer de Santa Llúcia, 1,u Casa de l'Ardiaca", tots elsdies feiners de 9'30 a 1'30.

SALO CATALUNYAdel 25 al 29 de juny

EL ANGEL PINTADO

CUATRO DE INFANTERÍA

0

s

Norma Shearer

no obstant i això tohom veu amb gust.Sempre alerta!, comèdia de Blystone, em

dóna la raó. Un film que comença indecís,però que cap a la meitat s'anima de debò.Som en una estació de guardacostes. Lapantalla esdevé finestra oberta damunt deimar. !Els pins a frec de les roques, elvaivé de les ones ; unes quantes noies, nàu-frags providencials, i tothom qui més quimenysfrueix de 1'espectaclre, ja que no dela història,massa sentimental.

M. G. M. ens ha donat Albada d'amor.Un director sense talent amb un tema in-diferent. No un tema dolent, res d'això.El rendiment de l'assumpte estava a lesmans de l'autor, i aquest no sembla pasun home fèrtil en idees. Afortunadamentcomptava amb Norma Shearer, i no ésexagerat dir que es pot anar a veure elfilm només per la seva gentil protagonista.EIIa salva l'obra. L'autor .així devia veure

-ho, ja que ha acumulat els primers plansd'ella. I Norma s'exhibeix .amb sugges-tives toilettes que són tot un panorama de1a moda actual en les seves anotes mésavançades.

La crítica cinematogràfica més objectivaha de reconèixer que l'aspecte més brillantde la seva actuació escau on les escenesdel bainy, tal és esplèndida la fotogènicdels mallots i de l'arquitectura rectilínia iblanca dels moderns establiments de banys.

Encara, per una d'aquelles coirocidènciesque tant sovintegem en el cinema, s'hadonat el cas que la setmana passada s'hanesironat tres films, Lliris silvestres, Albadad'amor i Sempre alerta!, en què l'accióarrenca d'un divorci, e1 qual resulta deconseqüències desagradables per a una ter-cera persona.

Quan Domènec Guansé escrivia al D'acíd'allà : u. ..Seria pueril creure que el divorcisimplifica la vida, elimina el dolor. IE1 di-vorci en realitat ve a complicar-la. ..n, pocpodia pensar que els americans, que en-topen la matèria, en una sola setmana ensoferirien tres exemples de la seva afirmació.

J. PALAU

La màquina d'escriure de qualitat

CASA 0 R BISF. FERRER AYMARClans, 5 : Telèfon 19763

BARCELONA

Un fílm de Lupu-PíchEs titula Getssenhauer en la versió ori

-ginal alemanya i Les quatre vagabondesen l'edició francesa. Encara que s'ha pre-tès prolongar la ruta de Sous les toits deParis, no sha arribat ni a recórrer-la.A despit d'haver buseat una cançó com atema, i haver-ho basat tot en una accióeminentment popular, el film no ha pogutsalvar-se. D'arrera de la seva pobra ale-gria — aquella pobra alegria deis seus mi-liors moments —, la mirada de l'especta-dor es perd en la tristesa que li produeixla desaparició del seu .autor, Lupu-Piek,que ni tan solament pogué veure la pri-mera presentació de la seva última obra.

La versió francesa — presentada a 1'Ely-sée Gaumont, el cinema obert per a l'es-

trena de David Golder, per a la presentacióde Disraeli, d' Els àngels de l'infern, de tate1 bo que acapara el circuit Gaumont-Fran-co-Film-Aubert — és una cosa francamenttrista. El chor dels vagabunds, malgrat laseva orquestra i les seves cançons impro-visades, no aconsegueix d'alegrar 1''espec-tador. Tots els intèrprets semblen haver se-guit les petjades d'Aimé Simon Gerard

—protagonista, adaptador del dià4eg i realit-zador de la versió francesa — en el seu pa-per tristot i preocupat.

L'esperit, l'estil i la forana de Lupu-Pïck— tan latents i tan ferms en La nit deSant Silvestre, en El Rail, en L'Anec sal-vatge — Eno apareix en cap moment. Lupu-Pick ha mort, i tan trista com la seva ma-teixa mort és la seva darrera obra, obraque els que estimem i encara gustem dela reposició dels seus films en el VieuxColombier no hauríem d'haver vist mai.

JUAN PIQUERASParís, juny de 193J.

J a ho sabeu...

—,que la vida de" Disraeli ha fet l'as-sumpte d'un film?

— que Dupont ha realitzat un altre filmsobre la vida de circ? Porta un títol italiàSalto mortale.

— que Douglas Eainbanks estàpreocupata trobar un bon scenario sobre la vida delsbuscadors d'or a Califòrnia?

— que Karl Griime treballa actualmenten el seu nou film : Sota els ponts?

-que en El vaixell dels morts, film rusque passarà aviat a Brussel•les primer queenlloc, els mariners parlen set idiomes di-ferents? La jntensitat de l'acció permet al'espectador copsar el sentit de cada frase.

—que Samuel Goldwyn ha encarregat aKing Vidor la impressió d'^El carrer, d'El-mer Rice? 'Els papers principals van a càr-rec de Nancy Carroll i William Collier.

KURSAAL 1 CAPITOLdel 25 al 28 de juny

Yo quiero un millonarioEL GENERAL CRAK

TEMPORADA D'ESTIU : Represes sonores de qualitat

2 PESSETES PREFERENCIA - 1 PESSETA. 4ENERàL

EN AQUESTS SALONS ES FRUEIX D'UNA TEMPERATURA AGRADABILISSIMA

Presentació de «Noèn al Vieux-Colombier

NO PATIREU CALOR SI ADQUIRIU UN

IT Å1[►j'

Encara que no .pas molt a casa nostra,ks evident que preocupar-se pel perfeccio-nament i el renovellament de la decoracióescenogràfica i de tat allò que es refereixia la posta en escena, ha esdevingut unelement activíssim en la vida teatral mo-derna.

Influint-se mútuament, la feima del mun-tatge escènic i la de l'escriptor de teatre,totes les característiques de l'una i de l'al-tra han .anat renovant-se fins arribar a notenir gairebé res de comú amb aquell teatre

que a principis de segle feia les delícies delsnostres pares. I al mateix temps que homha anat trebarllant els gustos del públicfent-li admetre de mica en mica obres d'unacategoria i un gènere que fa vint anys hau-ria rebutjat de la manera més violenta,hom ha anat modificaint també allò que ésla presentació escènica, els seus recursos iel seu mecanisme.

D'aquest renovar-se incessant que homhauria jutjat imposible en aquest medi far-cit de tradició i carregat de prejudicis que,d'una mainera general, és la vida de teatre,cada dia ens n'arriben testimonis ban inte-ressants.

La posta en escena va prenent una im-- prrtància grandissima, i fins exoessiva. Ens

trobem amb la presentació d'una muniód'obres de les quals tota l'acció i tots eleincidents no són sinó el pretext d'una esce-nografia enginyosa i atrevida — com mésenginyosa i més atrevida millor.

Mentre que per una banda .hom cons-trueix l'escena múltiple sobre una plata-

forma giratòria o bé ham installa aquestesdistintes escenes en ascensors, coses quepermeten la reducció dels intermedis a l'ín-fima durada i que, a més d'ésser els auxi-liars de l'espectacle, es converteixen en es-pectacle elles mateixes i el públic corre aadmirar-les amb el mateix estat d'esperitamb qué acudia abans a les representacionsde La Pata de Cabra, per una altra bandahom limita els canvis d'escena a la irostal-lack de només dos o tres elements ac-cessoris, conservant, tot al llarg de l'obraque es representa, la mateixa estructura entots els seus elements principals, o bé homestableix ja en l'escenari d'un teatre de-terminat un decorat rudimentari fix i in-variable al qual s'ha de sotmetre dòcil

-mont tota obra que vulgui ésser hi repre-sentada.

Els magnífics efectes que es poden ob-tenir .amb la illuminació elèctrica, les gransfacilitats que proporcionen els avenços me-cànics, han trasbalsat enormement, comIrem dit més amunt, les relacions entre latramoia i el llibre. Les més de les vega-les, les obres, en concepte d'ésser servidesper aquells perfeccionaments, es convertei-xen en llurs serventes. A1ò que teniend'ésser facilitats ofertes a la presentaciód'una peça teatral, ha esdevingut un ob-jecte de tirania damunt d'aquesta, la qualha d'emanotllar-se a la inecessitat del mà

-xim lluïment de tots els mitjans de quèdisposa l'escenari on ha de muntar-se.

Però, sigui per un cantó, sigui per unaltre, totes les tendències actuals d'algunaimportància — salvant les excepcions degu-des —, quant a la tècnica teatral, tant perles obres com per llur presentació tendeixena un sol objecte : l'abolició d'allò que s'a-nomena realisme.

En la decoració, els russos, els alemanysi els austríacs, amb els seus corrstructi-vismes i expressionismes, ara totalment si-mètrics a cada costat de l'escena, ara ambun aspecte de desordre completament arbi-trari ; a França, Barsacq, amb la seva novadisposició de l'escena de Vieux Colombier,

de

accentuant i utilitzant inte•ligentment elmateix convencionalisme teatral, recercat encomptes de defugit ; Duillin, coldocant almig de les taules el decorat, senzill, comuna capsa oberta de cara a l'espectadorColin, amb les seves agudes fantasies deL'Orchestre en Liberté, a 1'Opera ; el grupArt et Action; amb les seves màscares gro-tesques, convencionals i decoratives, ambel seu decorat atrabiliari ; les senzilles telesde fons dels teatres dels bulevards, méso menys encartades ; i fins les revistes del

Folies Bergère, amb decoració de rodes co-lossals, palanques i ponts, d'una carrinclo-neria a l'alçada de les del nostre Panal-Idl ; tot segueix la mateixa ofensiva.

Quant als benifets que . de tot això enpugui pervenir a allò que tenim wm aconcepció clàssica del teatre, és cosa quel'hem de veure encara. Tot amb tot, sem-pre serà reconfortant l'extinció defiinitiva

Presentació de , La temptadió de SantAntoni» (grup Art et Action)

d'aquelles truculències que eren la tònicadel teatre pseudo-realista, per bé que moltesvegades haurem de reconèixer que hem sor-tit del foc per caure a les ibrases.

De moment, però, algunes experiènciescom Le viol de Lucrèce, d'Obey, i el Do-nogoo-Tonka, de Romains, dels quals homha parlat ja en aquestes mateixes columnes,Khan provat •prou que es pot fer molt de bo,sigui com sigui. A part que hem de re,conèixer que el valor de l'obra de Romaims,per exemple, té un valor completament in-dependent de la seva presentació a les-cena. Romains va crear ben lliure d'aquestapreocupació i, en presentar-la al púb l ic, noes féu pas per exhibir els mecanismes quehom disposava, sinó que aquests servirenper a la presentació del Donogoo-Tonka,que era la cosa principal.

A més, sempre ens ha d'animar pensarque som tan lluny ja, encara que de ve-gades anem per casal errat, d'aquella tris-tesa del realisme escenogràfic de bastidorsi bambalines, de portes que no funcioneni de paisatges llunyans encastats amb elprimer terme, amb els seus accessoris pol-sosos i arnats, on tot el luxe quedava re-duït a lapurpurina i a la llauna, i deretruc, haver liquidat també aquells atacsepilèptics i aquelles hemoptisis, admiracióde l'espectador i pedra de toc infalible deltalent de l'intèrpret d'aquell teatre.

Es d'observar també que allò de la cor-tina de fons, uamb els seus plecs severes i

solemnes,, per la qual encara hi ha acasa nostra persones que senten gran debi-litat, ha periclitat també d'una manera ab-soluta en totes les escenes d'Europa, tantde professionals com d'aficionats.

J. c, r v.

Periòdicament es parla de la crisi teatral.Aquest fet no vol dir que només existeixaquesta quan les seves manifestacions enfan parlar. Seria com afirmar que una ma-laltia crònica es guareix cada cop que lesseves manifestacions superficials desaparei-xen. La crisi teatral fa parlar d'ella de tanten tant, perquè seria impossible de parlar-ne contínuament, i a més a més, perquèel sèu nom mateix de crisi indica ja unaintermitència d'agudització. Però no ens en-ganyéssim pas ; si hem de mirar-ho pel can-tó etimològic, no existeix crisi més que en1a mostra imaginació i en el nostres bonsdesigs. El que sembla que hi hagi és un de-caïment, una anèmia de l'art teatral.

En què consisteix aquesta anèmia? Noanirem pas a examinar, de moment, les sevescauses profundes. El sfmptoma més vistentel trobem en les sales d'espectacles : el pú-blic no va al teatre ; els teatres són buitsamb una constància digna de millor causa.

Per què? (Evidentment, perquè el públicno troba en l'espectacle el que en tot espec-table cerca el públic : una porta per on eva-dir-se. L'espectador va al teatre amb un únicdesig, que és fugir de 1a seva pròpia a-ealitatviure, viatjar a través d'altres realitats. Peraixò es necessita més d'una condició. L'es-pectador entra en un teatre disposat a sot

-metre's a una suggestió, exactament comaquell que desitja que l'hipnotitzin ; però per_qué un home sigui hipngtitzat cal, primer,que l'hipnotitzador tingui prou poder ; peròtambé que el subjecte es sotmeti a .aquestpoder amb bona voluntat. Si falla una de lesdues condicions, no es produeix el fenomen.

La primera condició, l'aptitud de I'hipnoti-zador, depón únicament d'ell ; tindria poder ono en tindria damunt del subjecte ; aquest, encanvi, .amb la millor voluntat del món espot trobar que no es pugui sotmetre a lavoluntat que e1 sollicita perquè–alguna cosael distregui de l'abstracció absoluta que de-mana l'experiment.

En el teatre passa exaotament igual: hiha l'autor, els intèrprets, la presentació, ésa dir, l'obra, què van a exercir una influèn-cia determinada damunt el subjecte; volersuggestionar-lo, hipnotitzar-lo, per fer,li viu

-re una realitat diferent. D'altra banda, hiha el subjecte, el públic, que va a deixar-sesuggestionar, a deixar-se transportar. Ara bé,pot succeir, i de fet succeeix, que l'obra noté poder de suggestió, i .amb tota la bonavoluntat del públic, aquest no respon ; però,és que el públic es troba en condicions derespondre a menys d'emprar una força lite-rària? !En quines condicions es sotmet 1'es-pectador a la inlluèrcia d'una obra? Pot abs.treure's? Pot lliurar-se? Pot inhibir-se de totel que no sigui el drama que es juga davantdels seus ulls? No Constantment, sense undescains, l'espectador ha de fer esforço. perentrar en l'obra ; ha de defensar-se contraJa realitat més immediata que el sollicitaha de perseguir la representació que • ha pa-gat, perquè a cada moment se li escapa.

Concretem més. L'espectador seu en unabutaca estreta, dura, incòmoda ; ha de llui-tor ,amb els colzes del veí, amb la duresadel seient, amb el cap del que té davant ; hade prevenir-se contra els corrents d'aire oventar-se de calor que té ; ha d'estirar el colli girar el cap per entendre les paraules queels autors diuen ; en fi, ha de perseguir cons-tantment l'acció qpe li fuig, en comptes d'ds-ser ell penetrat per l'ambient que l'acció crea.En aquestes condicions, anar al teatre inoés un plaer; és una feina, i una feina pe-

1 sada.A una semblant manca de confort — tot

el que acabem de dir es resumeix en aqueststres mots : manca de conforta — afegiu-hiels entreactes vuitcentistes. En el segle pas

-sat, calmós i encara que en diguessin de les

Ilums, fosc, el teatre era un dels indretsmés ben illuminats ; per tant, un dels llocsun més es podia lluir. Aquest temps ha pas-sat ; la llibertat de moviment de la nostrasocietat, e1 ritme accelerat a què vivim i so-h¡etot la profusió, la disbauxa de Ilum enquè ens movem, ja sigui de dies a ple sol,la a la nit, fan innecessari un indret i unmoment destinat únicament a lluir, perquèara es pot lluir a qualsevol moment i a qual

-sevol indret. La inconfortabilitat dels localsfa, a més, a més, llarga l'espera, i la musi-queta raquítica que es dóna durant els entre-actes encara hi ajuda, i tot plegat allunyade tal manera l'acció dramàtica de l'acteanterior, que quan s'aixeca el teló s'ha defer un nou esforç per situar-se.

S'ha parlat, per explicar la crisi del teatre,de la competència que li fa el cinema ;però,s'ha analitzat prou bé en què consisteixaquesta competència? Creiem que no, i pro-varem de fer-ho nosaltres. Com a resultatde l'anàlisi podem avançar que el cinemarealitza per a l'espectador totes aquellescondicions indispensables per a la sugges-tió d'un subjecte, cap de les quals els nos-tres teatres no tenen en compte.

Entre les raons que es donen a favor delcinema, hi ha el preu i la qualitat de l'es-pectacle. Ni una cosa ni ]'altra són certes.El cinema és car; un tant per cent impo-sant dels films que ens donen és dolent.I es comprèn : una de les condicions delcomerç cinematogràfic amb gels EE. UU.és el blind-fooking lcontracte a cegues) iblock-fooking (contracte en bloc). Els ter-mes són prou clars perquè necessitin expli-cació . L'empresari no pot triar ; el públices queixa, però ets cinemes no pateixen demolt la crisi dels teatres, sobretot tenint encompte la desproporció enorme en el nom

-bre de locals de cada classe — s'hi hamassa cinemes és qüestió a part de la quediscutim : el fet és que el cinema té infini-tament més públic que el teatre—. Pero elcinema, en canvi, posa l'espectador en unasituació d'ésser . suggestionat immediata

-ment. En parlar del cinema, en aquest cas,ens referim .als cinemes, .als locals. No hiha dubte que, almenys els cinemes cars,són confortables : les butaques • 'adapten alque hi seu ; són amples ; no hi ha correntsd'aire i gla inclinació del pati o de l'amfitea-tre sóin suficients perquè l'espectador deldavant no molesti qui té al darrera. A- més,l'espectacle és seguit i el públic no té tempsde refredar-se ni de distreure's, perquè, amés, el local roman fosc (contrast amb elsentreactes teatrals), i la foscor és la condi-ció més favorable a la concentració de les

-perit i a la suggestió.I si el púb:lic va al cinema, amb tat i els

raves que el film sonor ha llançat al mercat,perquè no aniria al teatre, si aquest esposés en iguals condicions de confort, és adir, d'ambient?

1, precisament, el cinema sonor, en acos-tar el film al teatre, sense, ni de molt, arri

-bar-hi, amb la imperfecció dels seus proce-diments, amb lea manca absoluta de matísi de sentit comú en el diàleg, dóna unatal Superioritat al 'teatre, almenys momen-tónia, que és una gran llàstima que aquestno aprofiti ]'ocasió, ja que el film sonor,quant a espectacle pur — separat de l'am-bient de confort en què està collocat elpúblic—, no té altre avantatge al seu favorque la novetat. Un argument que es consi-dera suprem és que a tat el món la crisibuida els teatres, amb confort i tot. Però,és que ací tot aquest confort no seriauna novetat més gran que no pas el cinemasonor? Seria bo que els nostres empresarishi dediquessin només cinc minuts de me-ditació cada dia.

AxcEL FERRAN

LA MUSICAManén i la Filharmònica

de BarcelonaJoan Manén, violinista i compositor, ha

sentit també frisances d'animador musical..1, aleshores, amb la collaboració d'algunsamants de la música, ha constituït la Fil

-harmònica de Barcelona, societat de con-certs, que aquest anys ha donat a conèixerpersones i coses força interessants.

Car, quan un home arriba, des de qual-sevol art o disciplina, a assolir un cert ni-

vell , és innegable que no en té prou ambuna actuació egoista, tota absorbida dintre

Joan Manén

d'ell mateix. Necessita orear, organitzar,posar en valor i en relleu totes les forcesafins a ell que pel seu voltant graviten.

La Filharmònica de Barcelona, per altrabanda, no és una societait musical més dinsde la ciutat. Té prou relleu i caràcter. Perusar una comparança, l'assimilaríem a unamena de Conferentia Club de la música,destinada a donar, no tan solament sessionsmusicals, sinó encara amb un cert pla imesura i adreçades vers una finalitat ms-tructiva. Res de la clàssica vetllada musi-cal, on la gent, de nits, va a passar l'•es-itona amb 'l'excusa de sentir unes peoesmusicals, sempre les mateixes ; res d'aixa.Unes tard9s passades devotament entornd'una personalitat o d'una obra noves i emi-nents, del pafs o de fora.

Realment, quan l'animador d'una empre-sa per 'l'estil és un home com Joan Manén,el qual, a més del conreu d'un instrumentamb categoria d'as internacional, s'exercitaa les mobles palestres de la composició, hiha el perill que l'aotuació persona'líssimaarribi a ofegar certs matisos : que l'afanyde posar-se contínuament en contacte ambel públic i explicar-li la intimitat dol seupensament, de la seva vida musical, no elfaci ésser massa explícit : volem dir massaúnsistent ; massa amant de conversar ambaquells que ham vingut a instruir-se als ren-gles de la societat. Això daria llac, sensevoler, a un exclusivisme que mataria enprimer terme l'interès,- i acabat l'existènciade la societat mateixa.

Joan Manén ha sortit brillantment de laprova : acostumat a vèncer les dificultatsdels dits i de 1'arquet; de l'harmonia i delcontnapunt, no li ha resultat cosa difícil derepetir l'experiment amb l'amor propi. Con-fessem que això, determinades voltes, hauràrobat a la nostra consideració audicionsque haurien resultat interessantíssimesperò ha estat un bell exemple i haurà donatel resultat de tots els actes bons i virtuo-sos : l'edificació.

Perquè ara la Filharmònica de Barcelonaté, moralment, la vida assegurada, i mate-terialment també, no dubtem que tambédintne un esdevenidor no gaire llunyà.

Es indubtable que l'esforç d'aportació ques'hi ha fet, essent per si considerable, ami-rà en creixença.

Tal fou la impressió que va causar-nos elconcert de diumenge matí, donat a beneficid'aquesta institució de cultura musical.

M. ri.

TRAJOS PER A BANYBARNUÇOS

CAMISES - PAIAMESSUETERS

CINTURONS - ELÀSTICSMOCADORS

MITJONS - MITGES

PREUS BARATISSIMS

E. VEHILS VIDAL32-Avinguda Porfal de 1'Angel=34

7, Plaça Universitat, 7:C ASroG 444., •:

CONTRA L 'ESCENOGRAFIA REALISTA LA CRISI TEATRAL

UNA OFENSIVACrisi de confort?

TAJO DC f^G3C ^C^OO G°^

60Wff^C610W^]to ál ll©o© pC^g^C^fsC'^

.,.

Excel lent qualitat; colors I dibuixos de moda

trer MM © h 11RAMBLA DE CANALETES, 11 - BARCELONA

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista i tapís -Ia, Objectes d'art i de fantasia per

a obsequis. Sa1e8 d'Ez-posicíons de Bc(!es Arts.

!.uâ b cuida, !4. Tell teia/3ARCELONA

CONFERENTIA CLUB

Gerard

6.

DD IA DD'ESTUDD IANTAConfe inédif de JOSEP LLEONART

Les dues amigues es despullaven en laseva cambra de dispesa, espaiosa i amb undels dlits de matrimoni, perquè el dia quehi arribaren, per una feliç casualitat .totesles altres ja eren ocupades. La gran haviaentatxonat dúns l'estufa un braçat dels tí-pies cilindrets de llenya, i allí trastejavenmig nues, amanyagades de les bocades ca-lentes del •foc i resseguint ne els rastres ambpassos i torsions de gat. La petita, d'unsdivuit anys, dins la simfonia d'impressionsde la gran ciutat a mig com,fegir que satu-raven el silenci embuatat, va rompre : «Avuihe tingut mal dia.,, Difícil li hauria estatdestriar per quins fets ; era un eneraamentespecial, un decaïment, aprensions miserio-ses del seu físic; o un greu d'haver respostbruscament al veí de taula, o de no encer-tar la resposta, o una frisar d'aspiracioinsembrionàries encreuant -se a la perspectivad'un esdevenidor vagament rònec... Però totaixò traduint-se en sensacions i sensacions,tot just llampades d'alguna imaginació, i emconcret poquíssi^m pensament. Prop de l'ami

-ga, vers 'la qual, tothora : en els maga't-zems, quan entraven a canviar em un Banc,o durant les 'converses, fooava uns ulls ei

-xamplats dq preguntes : «Què he de fer? Hopuc dir ?», es trobava més emparada, en migdel gran salt i tot. Sentiren unes remorsdesorientades de passos i veus pel passadís,i esporuguida de la idea escabellada quese'ls fiqués algú dins la cambra, s'arredos-sava amb ella ; paraven l'orella, es parlavenbaix.

No li venien els acudits o fugues de riured'altres nits, en despullar -se, i semblava queesquivés els ulls de 4a seva roba interiord'un cotó escardalenc i .antipàtic. Filla delsporters d'una forta casa, allà en la seva ciu-tadeta cap de partit, sa mare l'equipà d'a-quell indument, presumint entendre que lavergonya d'una roba interior humil bé potfrenar els primers impulsos d'una relliscada,tant com la vanitat afavorir-los. Innocent itot, la intenció delata una certa base d'ho-nestedat en la mare ; no vol dir que, sus-ceptible a l'afalac envers la fi11a com era,i picada d'enveges, recuita de veure's pas

-sar riqueses per davant del nas, segons 1apersona, segons la forma, qui sap! Si noencetar la proposta, potser l'hauria escol-tada. Però en ses imaginacions ho concebiasempre dins el sagrament : això sí, amb unhome ric de debò ; ben peixada. El pare,uina figura de cara fumada, nas estany iulls endólats, vivia de ràbia, com dient ala vida : c(Tu pegues fort, però més fortatinc jo la poll.» (Eixut amb els propis, unarialla escanyada era som respost a molts ca-sos, i no tenia més religió que aquest enra.venxinament àcid ; les seves escasses horesd'expansió erein baj^anes i espesses. Taint comla mare, s'ufanava de la noia, però tret dela resplendor que aquest ufanament poguéstraspuar a la seva cara fumada, ella estavádejuna de saber el color de l'amor de pare,perquè ni els gestos mi l'habilior dels traé-tes amb qué tot amor vol ésser .provat enobres, ell no els tenia. Majordom d'una fà-brica, glatia secretament que la nena arri

-bés a cobrar el sou de bibliotecària per aposar hi mà i poder tastar un viure distint.

1 ara, la nena, després d'exàmens excel-lents, pensionada em la magma ciutat estran-gera, hi ampliava coneixements, seguint al-gun curs, i feiapràctiques en la BibliotecaNacional, Arrabassada per l'onadeta decultura que havia entrat en sa ciutat nadiva,estudiosa, continguda, tirant a senyoreta iamb un exterior orgullós sense voler, queimposava distàincies, encara que de vcgadesli temptessin el cervell fantasies passatge-res d'un casament deslliu•ador, donant-li aeonéixer, a 1'úitim, què cosa és fer-se un tipde vida — paraules del seu pare —, ella mi-rava d'estimar-se tant com sabia la idead'una rutina de vida de funcionària.

L'amiga, sempre la iniciadora, la pràc-tica, apartà del volt de l'estufa tota cosainflamable ; amb una esma autoritària, comsi l'altra talment necessités la veu d'ella pera moure's, digué : «Anem al llit.» I un copcada ,una en el seu, va fer fosc.

A 1a petita, düns la fosca que provavad'aconso'ar-la, encara li tornà .la visió de laroba interior de cotó bast; va evocar lamare amb rancúnia. Decididament, •se'mcompraria de nova al seu gust, i amb di-ners ben seus : la mateixa idea que al matí,quan li saltà als ulls dins un aparador unacombinació de seda gris-plata, i després aclasse, quan posant una cama damunt l'al -tra, pensà si des dels darrers graons de l'am-fiteatre algú podia haver vist lea seva robamés amunt dele mitja.

La vaga idea predominant d'haver 4ingutun mal dia, que encara s'escolava dins lamaror de la tenebra, la privava de destriarem el seu curs aquests fets satisfactoris : ha-ver entrat a la classe matinal creient que noes recordaria de la lliçó, i en ésser a dic-la,abocar-la com si se la llegís dins, per unad'aquelles revingudes de la memòria tal-ment miraculoses que els estudiants conei-xie^n; i haver pres notes de l'explicació del

La cara,1 espill de la salut

Un rostre pàl .lid, demacrat, flac i

trist, denota un organisme dèbil, ra-quític, esgotat.

Quins als veure's així prenen elFosfo - Glico - Kola Domènec

regeneren la seva salut, tonifiquen elsseus nervis i canvien el seu rostre dedia em dia, fins veure aparèixer els co-lors sanis que signifiquen vida, saluti alegria.

professor, prescindint de la taquigrafia i re-sumint lúcidament, i a la tarda, que no sor-tiren de la cambra, encara ampliar-les dememòria.

Ara, •ablanida la tivantor de les dues pon-celles dels sins que li produí el primer con-tacte amb la fredor del llit, començà a fer

-se'la seva un pessigolleig, com d'ínfimespunxades, expandint-se-li de més amunt delsgenolls fins dalt dels braços, resolent-se emuna tebior interna de 'benestar. S'afiguravaella mateixa dins la bruseta i la nova fal-diilla que 'li accentuaven la 16nia en distinció,i com per a no trobar-se tan morta en lafosca, s'amanyagava les dues ondes a cadacostat dels cabolls tallats a la moda, amb1'instimt de quan se les emmotllava sota elcapell arrapat.

De tant en tant, venint-los a la memòriaun projecte, una compra a fer, una carta arespondre, dialogaven de Ilit a llit. Aquestdiàleg necessitava sovintejar -lo, perquè, gai

-re estona de no sentir la veu de l'amiga,la dominava una rara ima•gi'nació que el seucos s'hagués dissolt dins la fosca en el clotdel llit. Però la gran, certa que 1a foscorsilent faria caure .alguna confidència dels lla

-vis ingenus, callava a dretes. Aquesta granestava més segura, ho tenia tot més resolt.Ja portava dos anys d'estudis a Viena, an-teriorment. I sobretot, el natural era unaltre : sa visió de la vida més planera, sensefugues ; s'encarava als semblants amb mésironia. Tenia bona gana, sentit pràctic, i laimaginació més precisa per a servir-lo. Vin-guda l'hora de l'amor, er.a d'endevinar queho rebria casolanament; més contenta dedar goig a algú, de dedicar-se a un pacient,que no per cap gran idea que es formés dela passió, ni d'un home, ni de la vida.

Com .totes les d'afieions imte•lectuals, .allàen la llur ciutat havien conviscut, i la pe-tita, observant amb quina frescor imm^ar-cible assistia un malalt, o seguia la veta auna criatura o feia el respost a la conversaimpertinent d'alguna comare, havia ,pensatSovint que allò •era un tant se me'n dónadel temperament, no pas virtut; no es sabiaestar de comparar.ho a l'aguant d'una me-na de dones, de les quals tenia una vagaidea, que complauen tots els homes senseafeccionar-se per cap. Però ara ho rectifi-cava, experimentant quants de punts pràc-tics de la vida desvesada li resolia i quantsconhorts en rebia; vingués d'on vinguésaixò era ajut, pietat veritable. En resumaixí com l'amiga es passaria molt bé d'ella,ella de ]'amiga no. Igual pensava el presi-dent del patronat quan féu coincidir el seuany de pensió a l'estranger amb l'estada del'amiga, dedicada a unes investigacions d'es-tadística. ((La seva familia. — li havia dit

—no tenenmedis per a acompanyar-la ; de-més, són uns infeliços. Vostè no la deixivigili que no ens torni una poca-solta més,sinó una fuincionària preparada.»

L'anar i venir de sensacions imatjades, pu-res sensacions, però unes més ran de laconsciència transcendental que altres, conti

-nuava dens la nit en el cos de la petita queuna intelligéncia remoguda i •una sensibili-tat molt viva triaven per -camp de batalla.Una sensació orba, 'barreja d'olors : de I'en-cerat dels trespois, de càlides airades decafé o de llegums cuites i de caliu de cam-bres onejant-se, contenien per a ella, comsi 'hi suressin dins, res yisions de la vidaen la dispesa. Així mateix, l'aspra .atmosferaespiritual de la ciutat trasbalsadora da bas-quejava a base d'unes quantes impressions,encara que no sempre les precisés : les pa-raules d'aquell boig d'alemany, que ensemsl'atreien i la revoitaven, favorables a lalliure unió dels sexes; elbesar pefilongatd'una parella d'estudiants en un carrer mall,amb lluents d'acer i foscos de carbó; l'es-cena, en un angle del passadís entrefosc, delcambrer, xiuxiuejant a la tia d'aquella ga-teta moixa de quinze anys, innovant-li queel dia .abans la noia tornà a la dispesa a lestres de la matinada ; i la tia posantali unapeça de plata a'la mà, signant -Ii que no hoesbombés. .. Però aquests parracs de l'atmos-fera moya, com una basca d'olors irritado-res de :la curiositat, que li desmoralitzavenla imaginació, si encara no la voluntat, ne-cessitarem d'una sollicitació concreta perquèprengués cos l'escandalitzament que corcavael seu mal dia. Ocupaven la cambra imme-diata dues escandinaves, despreocupadas,l'unal'una majorment : 'la dels grans ulls parats,com un infant agegantat cobdieia'ble, d'altcos formós sota el qual ella hauria quedatmaterialment colgada. Ara, en aquella cam-bra, una gramola havia romput en un ballamericà; i aviat riures, parrupeigs i corre-disses, .i unes veus d'home entremig. Con-tingué el respir agitat i venjatiu, perquèl'amiga la creiés abaltida.

-- Dorms ?— preguntà l'amiga, —No--res-pongué en sec. —Quina tabo!la altra vega

-da!--Ella rigué secament. L'hauria despu-llada i assotada la veïna escandinava, car-nosa, irradiant condescendència! Joves ivalls només estaven d'ella i de la seva ca-marada, al seu parer ; fins quan li parla-ven a ella amablement, semblava que li do-nessim les escorrialles de mants desigs i ulla-des furtives i escalfar de converses que ins-piraven aquelles caçadores d'homes. Abansd'ahir, quan el pintor polonès l'havia invi-tada a un passeig, quines ganes li vingue-ren de dir que sí! Amb quin orgull aniriaal costat d'ell, desafiant : Tinc la seva com

-panyia. Us crèieu que només eren les rebre-gades a merèixer el costat d'un jove de ta-

lent i bona presència ?--I ara la música, lescorredisses, els escarafalls voluptuosos comparrupar de coloms, en les gorges càlides,allà al costat, com si ho fessin expressa-ment per a mortificar-la.

—Ja t'agradaria ésser-hi—digué l'amiga,com befant els seus pensaments.

—Jo? Amb aquelles,,. ?—Un qualificatiudenigrant 1i vessà del cor; encara més in-dignada, sense ella adonar-se'n, de 'les sim-paties lícites que li robessidi a ella, que dela possible lleugeresa de les escandinaves,saltà del llit, 1 abocant-se a les palpentes al

de l'amiga, la sacsejà pels muscles : —Malaamiga!... Ho has dit per a fer-me patir elque has dit ?...—L'amiga premé el pulsa-dor, incorporada en la claror sobtada, litocà els clots de la mà, e1 front : —Quèt'agafa, nena?.., Potser sí que febreges 1—Però li trobà l'escalfor normal. Aquests tocssollícits, aquella incorporació decidida, tantde l'amiga, la desarmaren. •L'amiga apartàta gira de .les robes del llit, féu fosc imme-diatament, i a les fosques ordenà : --Cal-ma't. Vina al meu llit. Quins crits has fet!Valga'ms que la música t'ha ofegat la veu...Hem de parlar tu i jo, i en veu baixa.

—L'altra s'agemolí, va ajeure's i arribà a ajo-car la cara damunt el muscle de l'amiga,qui començà

—Saps de què pateixes? Algun dia, veient-ho de lluny, te'n riuràs. D'inadaptació pa-teixes tu. Ara, que te'n forges moltes d'illu-sions del tracte amb la gent, tu ! Tant seval. No és la millor hora per a convence't.Ens hem de fer una societat ; hi tens mésdret que les que van amb imtencioms torça-des. Això jo ho arregláré, sents ?—De sen-tir .aquests mots, d] doll de illàgrimes queadés feia pressió entre pit i temples, se liexpandí 'per tot el cos, carn una interna cir-culació de bàlsam de conmort.

--Simó que de vegades ets tan estranya,tu ! — continuà la gran, lluitaint contra lasom—. IEls Garrell, el matrimoni americàem preguen : que ánem a passar alguna vet-lla en la seva halbitació; aquell pintor polo-nès que et conta els seus viatges també hiva. Es conversa, es fa lectura... Sortiries deles teves preocupacions... Però no he accep-tat ; he donat excuses. Perquè tu fas aquellposat tan tancat, tan... orgullós, t'ho diréclar, que he pensat que potser no t'agrada-ria... Deixa't de patir d'imaginació, quantanta gent pateixen per coses de debò; ésque ets desagraïda .a1 teu viure, nena! Benbé no t'entenc, creu-me.

Havia arribat l'hora que la tarja del re-glament d'hostalatge, clavada darrera cadaporta, invitava a no fer soroll, i el sarau deles escandinaves s'era fos dins el pau negrede la nit. La finestra era a un salt del car

-rer, del qual venien ara •un miolr o el bru,n-zir d'unes bicicletes de la policia inocturna,ara un monòleg de noctàmbul o el mermo-leig d'urna cançó emperesida que feia ende-vinar galtes acostades i braços endollatsi dins la negror de la cambra només viviaun deix de lluïssor, que recollia el gran mi-rail, dins el qual tantes cares d'hostes de-vien haver-se preguntat, com l'estudianta--Quin paper hi faig en el món ?—Ara, eltonrent tornava a congestionar-se cap alscims :.garrotant-li el coll inflat, adolorint-liels polsos, incogta,nible. Havien abaixat mésla veu, i la gram, sentint-se una escalfor almuscle valgué aconsolar-la. —No em trac

-tis com a una criatura! Si ploro és de ra-bia !—prorrompé ella—. No m'ho has dedir ; sé que no tinc tracte ; pensant a solescm vénen raons magnífiques, i mira, en migde la gent, eixuta, com si hagués perdutl'ús de la paraula. Veig tarots talents, tantesmaneres de vida !....Es com un rodamentde cap. Mai no havia enyorat una.., esti-meció, com ara.., De què li val el talent auna com jo, si no és parqué •pateixi més quequalsevol tros de carn batejada ?... Voldriaque estiguessis dins meu... Per què hi sócen el món? El medi familiar : gent sensehoritzons, raquítics d'enveges, i e1 meu medicerebral tan distint estan en pugna. Allà, acasa, estava com .cega ; ara ho veig : nosolament sóc insociable, sinó que els conei.xements, que me'n feia el meu recer, ,sónuna poca cosa. Compares, i veus tants te-ients, i penses: Mai no ho tastaràs! I tan-tes formes de vida!... Desitjo, desitjo tanfart que no sé -el qué... Veus viure tothomamb aquella llibertat d'ànima, com si resno els pesés, i tu pateixes, com si tot elque penses, el que et desficia se't volguésfer gran com la ciutat i t'anés a rompreaquest cas tan petit!

--Grandíssima envejosa !—,li féu, caricio-sament, la reposada. Interiorment resumiaEstà en un estat d'enlluernament i de ten-dresa flasca, que Déu ens guard que un des-aprensiu qualsevol se n'aprofités!—Vencentla son li traçà un pla : La presentaria ales famílies d'alguns professors ; posaria derelleu els seus mèrits...—Veuràs com aniràsperdent la por de 1a fera... T'adverteixo quela llibertat d'ànim, l'art de conversar, el dode gent, s'adquireixen. Però, sobretot, pensaen els teus estudis, sense preocupacions:fallit això, tot per terra.—De sobte, callà.

Bressada del consol, l'amiga s'havia ador-mit. Li recollí 1a roba de llit tan del .nas,perquè no trobés en manca la seva escalfor,i cauta, 'lluitant amb el seu cos robust, nomassa lleuger, s'esmunyí, arribà a les pal

-pentes a l'altre llit .buit, per a dormir-himés a piar, i al cap de tres minuts era en-fonsada en un son magnífic.

— Llevem-nos—digué, en sant matí, ambl'esma autoritària, com si l'altra és moguésper la seva veu. La mirada característicaque la interrogació frisosa feia més grans,frisà una mica més, de trobar-se en l'altrellit. —Entesos, •eh?—féu la gran. No respon

-gué sinó amb un somriure agraït.Projectiva, valenta, trobà l'aire gris dels

carrers més alegre, com esbandit de la sevatempestat interior. Quan digué la lliçó, ladecisió que posava en la pronunciació de lallengua apresa no feia sinó trair més elscaràcters de la 'llengua pròpia.—Quina abo-minable pronunciació té aquesta noma !—pen-saya el professor.

Tal fou, en resum, la vida interior de]'estudianta d'un dia a l'endemà . En vin-drien altres de defalliment o de reanimació.Potser aconseguiria •algun dels seus dalers.Però, és que la vida resol res? Acaba resen mosaitres? Si és cert que allò que asso-lim tanca un parkntesi, n'obre un altre deconflictes nous que el mou assoliment esporta. I veus ací el pols de sal de la vida,i el que fa que ens mirem uns als altresamb una pietat quasi religiosa.

JOSEP LIJEONART

Probablement, aquesta conferéncia en tomenor de Gérard Baüer serà la darrerad'aquest curs de les conferències arrenglera_des sota el signe del C. C.

Es tracta, doncs — ho eserie amb un lleu-ger tremolor de ploma —, de la confemència-furgó... Del vagó de la cua del tren de lesconferáncies de la temporada...

Em lloc d'ma conferència contundent comel tro sorollós, que és el punt final d'un

castell de focs d'artifici, sembla que, per unlapsus molt subtil del pirotècnic, s'ha inver-tit l'ordre de ]'espectacle i la pluja de gus-pires verdes i blaves — pluja suau — quehavia de precedir l'esclat de la piula quemarca la fi de la trajectòria, ha estat comun final de paràgraf amb la brida lluminosadels punts suspensius que l'acomiaden...

El gran saló del Ritz, aquesta vegada jatenia aquoll to inconfusible de sala de festesde balneari.

IE1s grans finestrals i portes sobre el grampati, oberts de bat a bat, deixaven passaruna fresca verdosa pastada amb un airetfi de la mar no massa llunyana i amb aquellverd lluent i decidit de les plantes turgentsde celobert.

Les robes de les senyores s'inflaven comglobus de paper de revetlla i tot eren colorsclars i capells femenins amb l'ala tramspa-rent.

Capells de dama de conferència — jo endiria —, perquè permeten l'exacta i afiligra-nada visió del conferenciant a través d'unesales que no acaben de concretar-se...

Com una serpentina sonora, ens arribavadins la color verda el soroll deliciós de lavaixella i dels coberts d'argent que tremola-ven dins les mans dels waiters enfeinats quetravessaven les terrasses.

I com que l'element masculí figurava tam-bé en minoria dins el saló del Ritz, homhauria dit que es tractava d'un d'aquellsactes que organitzen les sanyores casades deles colònies estiuenques tot esperant la tor-nada dels marits a^bsemts...

Mentre hom canviava targes amb les novesadreces estivals, el llampec precursor de lapluja «conferencial» — el dispar de magnesidel fotògraf — immobilitzà els assistents ala conferència i aparegué sobre ]'estrada Gé-rard Baüer amb un coll com una minúsculacotilla de senyora antiga contenint unacorbata que visqué en un perpetu cobriment

de cor durant seixanta minuts, sense queBaüer intentés aquells copets que hom dónaa les corbates desmaiades per tal de fer-lestornar en si...

L'afortunat autor de La Parisienne, ambel bandeau patètic que li donava un aire decoif feur pair dames i la seva indumentàriaque ens recordà el traspassat Max Liinder— armilla de color mantega, pantalon decorte, etc., etc. —, anà abocant dins la copamés aviat dilatada de la conferència, e1 con-tingut d'un gerro diminut, més petit que lacopa mateixa...

Baüer és un home de plecs i de replecs.

^lIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII►.

Ha sortit el periòdic que faltava; 5

- EL BE-_NEGRE

SETMANARI SATÍRIC

Preu: 15 cèntims

ó ADMINISTRACIÓ:

Llibreria Cafalònia17, Plaça de Catalunya, 17

í l l l l 1111111111111111111111111111111111111111111111111111! :

Plecs en la pell lleument somrosada dela seva faç i replecs en la veu quan enfi-lava la lectura d'u:,n poema que apareixiaamb més arrugues encara sobre el canemàsque li trenava un saxofon llunyà que esfiltrava ólandestinament amb la fresca ver-dosa,.;

Si algun retret pot fer-se al conferenciantés potser el monocromatisme de la veu.

La conferència tingué una sola color.Aquella color única que te-

1 fl 1 dnen es fuj i s p UC e recordsque hom trpba dins els lli.bres de les persones ingènuesi sentimentals. Plors premsa-des, resseques, metàlliques...

Aquelles flors que ja no hosón i que els llibres detestenparqué els fan una competèn-cia desesperada tot volent ex-pressar amb la presència llurtot allò que malden per evo-car els llibres.

Si hom bandeja la monoto-fr nia, si hom pogués bandejarE la monotonia, de la conferén-

cia de Gérard Baüer, ens tro-baríem davant un conferen-

ciant correcte que practica allòque en tennis hem quedat: a

^'^y dir-ne chop, amb totes les con-v- seqüències i que fa un jac con-

seruador i assenyat.Les .afirmacions del confe-

renciant no són mai arrisca-(l( s i l'auditori es fatiga de

ai tant donar-li la raó.Vaig remarcar que el ves-

comte de Güell assentia totaa durada de la conferènciaamb un moviment de cap.D'una manera intermitent elnus de la seva corbata es fo-nia rera l'admirable rideau de1a seva barba impecable.

I unes senyares — que feienmolt bonic — amb llurs imper_tinents marcaven ratlles llumi-

noses d'aprovació en el front del conferen-ciant.

«Tots els que coneixen Gérard Baüer po-den afirmar afectuosament que és amable— i cal donar a aquesta paraula tota laseva força etimològica.»

Efectivament, en baix or de la tarima,quan els senyors assistents a Pacte, .tot .aixe-camt-se lentament de les cadires, semblavenvoler raspallar amb el bigoti retallat a lamoda els escots de les dames urna micaplens d'aquella pals fina que fán les con

-ferències, i els solideos — capells de senyo-ra model 1931 — es .gronxaven d'una me-nera ainti-eclesiàstica d'adreça a la campanade vidre deserta, Gérard Baüer, en perso-na — nosaltres, tímids de mena, ens resis

-tíem a iniciar el gest —, ens allargà unamà fina, cordial, AMABLE...

CARLES SINDREU t PONS

la modestia de D'Annunzîo

Un diari americà publicava recentmentextractes d'un memoràndum adreçat perD'Anmunaio a un grup de joves poetes ita-lians. E1 poetissire, entre moltes altres co-ses bones, deia

«Recordeu que Itàlia s'enorgulleix d'és-ser el país que ha dat ai món els més gramstresors espirituals.

»Recordeu que poder dir «Sóc italià» had'omplir d'orgull un home.

»Recordeu que el futur d'Europa pertanya Itàlia.

»Recordeu que únicament l'art italià est ó .actualment en plena florida.»Recordeu que el més gran poeta contem-

porani és un italià.»D'Annunzio, modest com sempre, calla el:

nom d'aquest poeta.Deu ésser, sobretot per l'última frase, que-

el periòdic americà ha inserit el text en lasecció humorística.

EL MÉS GRAN ASSORTIT DE

LLIBRES

FRANCESOSCASTELLANS

ANGLESOS

ITALIANS 1

a'sl trobareu LlíbreríaF^+ 8 í YO Ram- '

1 ancesa bla del Miq

NOVETATSEN CAMISES

1 Janme I, 11Telèf.1165St

Els dibuixos de Manolo Hugué, 1'escul- només l'accepta Manolo com a complementtor predilecte en els nostres dies, de mo- indispensable quan es sent atret per la ra-ment aparenten fets per una voluntat sen- pidesa del moviment. I en aquest cas con-se precedents, i en realitat no és difícil de cret deixa de cenyir els volums en una líniacomprovar que són tot al contrari. Totes les precisa per tal d'expressar amb més vigo-seves obres obeeixen a la imperiosa meces- rió lá subjectivitat de les figures creadessitat d'encaminar un íntim sentir. Són, en per ell. .llur totalitat, el complement de l'obra es- Però una vegada aconseguida aquesta fi-cultòrica d'aquest gran , artista, nalitat dinàmica de la línia definidora d'unTotes aquelles inconveniències que les- estat espiritual, enrobusteix encara la sevacultura presenta en la seva part material, obra amb ]'accentuació ponderada de la ma-precisament les que, en el cas d'aquest gram tèria que l'embolcalla. Per gràcia merave-escultor, són importantissimesi també de difícil resoldre, lesvenç amb facilitat. Però així ` i tot sap que entre l'escultor , "i la matéria destinada a re-portar els seus sentiments atràvés d'un cos o un objecte , t

esculpit, existeix una lluita`que ha d'ésser vençuda per tal sd'explicar amb certes defini-cions que l'art arrenca de la t ^,Naturalesa, com són el movi-ment i la vida natural. Per oaquest motiu cerca en el di-buix aquell element afí que vpot expressar a la perfeccióels mateixos sentiments pres

-cindint en part d'aquella llui-ta material en moments quehom se'n sent grat.

Devem fer constar, per acla-rir aquest concepte i privar-ne possibles desviacions, queen dir que Manolo en el seuart reconeix una lluita, no vo-,'lem pas donar a entendre quela seva obra topi amb un en-trebanc. Res d'això ; el movi-ment i la vitalitat són preci-sament els motius que propor. g r°cionen a .aquest artista el mésviu abrándament que determi-na les formidables creacionsamb què ens enciso. á

Em el seu aspecte global, re-presenta l'obra conjunta deManolo Hugué la definició dela vitalitat interior dels cos- i ce"sos agermanada amb l'expres-sió dinàmica exterior que ad- .quireixen al fregadís acari- ciant de la llum i de l'aire.Amb l'anhel d'objectivar l'im- Manolo. — Dibuixmaterial, empra Manolo Hu-gué tots els procediments queh suggereix la seva visió personal abstrae- llosa d'aquesta dualitat de forces expressi -tiva i fantasiosa. ves, l'obra imponderable de Manolo té tot

La hiperbòlica ponderació dels volums l'atractiu suggestionant de l'emoció feta for.amb qué imprimeix caràcters gegantins a ma. Aquesta doble intensitat vital es palesapetites figurines, la puixança material que tan fortament en l'obra d'aquest artista,aconsegueix prescindint de detalls que po- que en la seva producció de dibuixant i dedrien desvirtuar la grandiositat de les mas- pintor—com a exemple de sinceritat en l'e-ses—acusades encara tailant l'espai en sen- xecució pura—no pot estar-se d'explicar-nostit horitzontal que determina el fons—, bor- en un dels seus dibuixos el perfil imprecísmen una part dels elements fonamentals de d'un sector de cos més , enllà d'una paretquè es val per a fer dels seus dibuixos una que s'interposa.condensació de vitalitat. El problema del color en mans de Ma-

Difícilment hom podria trobar una forma molo no persegueix altra solució que sepa-d'expressió material més adient a 1'exterio- rar els cossos i situar els objectes en el Ilocrització dels estremiments espirituals . La reclamat per la seva visió. 1 prescindint deimprecisió de la línia determinada en els si les seves pintures seran titllades d'acro-cossos per la vibració incessant que sem- matòpsia, va a la recerca de fàcils entona-bla despendre's de les coses vives—altra ca- cions suaument distribuïdes,racterístioa fonamental d'aquest artista — ANDEL FERNANDIEZ

Exposició d'Arquífecfura

Oficina, per Churruca i Podríguez Arias

., U.

Els arquitectes i els decoradors Fis dibuixos de Manolo DIBCOS

(Sala Parés, 27 juny = 5 juliol)

Es ben cert que eles d'un quapt temps els sició, i en la mateixa Sala Parés, tindrannostres arquitectes es manifesten .amb una lloc dues conferències sobre arquitectura,

major activitat. I cal confessar que entre una desenrotllada por un conegut arquitectetots hi havem ajudat. classicista i l'altra per un dels més distin-

L'Associació d'Arquitectes de Catalunya, gits membres del 6. A. T. C. P. A. C., elde fa un temps sembla iniciar un canvi de grup dels seguidors de la nova arquitectura.

aesentaor L'exposició i les conferències, molt opor-front, amb activitats més orientades tunes ens donaran bona ocasió .per comen.

G. .interès públic. La camvingut del grup

tar l'estat de la nostra arquitectura,queG. A. T. C. P. A. C. ha vingut també a 9 qdonar més estímul a aquesta reacció, tot i conservant el que ha de tenir de carac-

Per aquesta setmana, l'Associació d'Ar- terístic, pot seguir el corrent de l'evolucióquitectes de Catalunya anuncia un fet real- dels nostres dies.

ment de transcendència en el nostre món Cal doncs desitjar que l'Exposició que ha

artístic. Es tracta de la inauguració d'una d'inaugurar-se el vinent dissabte dia - 2 7,

Exposició d'Arquitectura, cosa que podríem satisfaci plenament l'expectació que hi ha

dir que és gairebé desconeguda a la nostra en els cercles artístics per conèixer en con-

ciutat. I tenim entès que el propòsit és de junt el valor dels nostres arquitectes.

repetir cada any una semblant manifesta-ció, ampliada amb concursos de solucions

modernes de problemes vivents del nostreurbanisme i de la nostra arquitectura.

No cal dir com ens alegrem d'un esdeve-niment tan important. Tenim entès que al'Exposició concorren un gran nombre d'ar-quitectes, i entre ells tots els que segueixenles noves orientacions dels temps moderns.També sabem que durant el curs de 1'iExpo-

Ens sembla que hem estat els primers detractar favorablement de les modernes ten-dènoies en e1 fnobiliari, i de la forma coms'interpreta en països diversos, i a Cata-lunya. I com a consegiiència hem hagut d'es-mentar les matèries que han fet possibleuna considerable evolució, i els creadors quehan fet possibles aquestes Toves solucions.

I cada vegada que hem volgut citar elnom d'algun creador de conjunts interiors,ens hem trobat que manca el mot que ex-pressi en la nostra llengua les activitats del

que els francesos anomenen ensemblier. Dirdecorador, director artístic, o artista decora-dor, no és pas designar exactament l'acti-vitat o les tasques dels projectistes d'i^nte-rsors. I per aquest motiu és fàcil de confon

-dre un artista-tècmic, coneixedor de les exi-gències del confort i dels recursos que elsoficis diversos hi poden aportar, amb el vul-gar aplicador de «motius ornamentals» i ((ele-ments decoratius» damunt l'obra bàsica i lesestructures fonamentals.

Es clar que els decoradors — els pseudo-decoradons, com 'ha dit el meu amic A. A.Artís — ornamentistes són molts, tants, pot-ser, proporcionalment com els arquitectes

—diem nosaltress — que en l'exercici de llurprofessió han produït aquesta obra pena depintoresc, concreció de cinquanta anys d'ar-quitectura barcelonina.

Hauríem de convenir, doncs, a ajuntar elsuns als altres ; els .arquitectes i els decora-dors en aquest cas — el cas pitjor — '.tenensemblants defectes, i en els mobles i immo-bles llur tasca és doblement ,perniciosa.

En tots els blasmes que Andreu A. Artísdedicà en un recent artide als decoradors,hi ha pregones raons justificatives. Nosa l

-tres mateixos eins sentimadmirats de talieforç a les nostres posicions adverses a1pastitxo i .la banal ornamentació. I pal fetque Andreu A. Artís no sigui un coneixedorprecís en aquesta branca, és excusat quehagi oblidat que enfront de l s noves pro-mocions d'arquitectes hi ha —no els ensem-bliers que saben l'ofici — els altres arqui

-tectes que projecten edificis centralitzant totel problema arquitectònic em la vulgar fa-çana d'obra amb adefesis pseudo-olàssics deciment emmotllat, tractada com si fos uinparterre, o bé un pastís dominical de lliurai mitja.

L'actual desplaçament en què es trobentants d'arquitectes és degut, anés que a ladistinta concepció plàstica, a,la manca d'a-daptació als nous procediments. Així, 1'ar-quitecte més à la page no serà el que adoptiexpressions ja repetides per base de fórmu-les estètiques, dites d'avantguarda. Res, pertant, de l'es ti l de la pell i l'os, trista matè-ria al capdavall, mancada d'un esperit que1a vivifiqui,

Noti's que com més avancen els procedi-ments, més s'acosta .a l'enginyeria la rea-iitzacïó. I, o bé resta eliminat automàtica-

ADRINAMobles modernsSales d'exposicionsTeles De Te KuObjectes per a regal

Diagonal, 460.-Barcelona.-Telèfon 73963

ment i'arquitecte, amb la propugnada teo-ráa de la pell i l'os, o bé ]'arquitecte .ambla seva sensibilitat d'artista dotarà espiri

-tualment la rígida carcássa de l'edifici, queha eixit de la funció mecànica filla de lanecessitat i el càlcul.

La indigència espiritual com a dogma dela nova arquitectura, podria ésser d'efectetan funest com el que ha produït l'Escolad'Arquitectura fent homes geni, mena d'ar-quitecte indiscutible que ha empastifat laciutat amb edificis banals, emperifollats ex-

teriorment i que són snhabitables a l'inte-rior, per iglnorància de les necessitats quecomporta la vida ; en tots dos casos, el des-coneixement de les exigències domèstiquesque té el creador de .l'edifici porta la neces-sitat del decorador com a tèonác director dela ?mòbil .arquitectura interior, càrrec queexigeix peculiars coneixements .i condicionsinnades .per a destejar el que està 'bé delque és equivocat de forma 1 color.

Si som partidaris de l'especialitzaoió totsels que acceptem més o menys el funciona-lisme, haurem de propugnar que els arqui

-tectes orientin llurs estudis i llur profiessióa tasques que podríem determinar amb duesespecialitats, arquitecte.enginyer i arquitec-te-decorador. INo hl ha millor manera ceservir !la realitat actual de les noves coñ`s-truccions, que lliurar el projecte i direccióde l'estructura i principals serveis mecànicsde l'edifici, a càrrec dels enginyers; per al-tra banda, les condicions die llum, espaï, et-cètera, sota l'especulaoió dels decoradors,donaran un millor rendiment per tal d'ob-tenir un profit anés intelligent i posat d'a-cord a la vida familiar, social o econòmicade cada casa. Com que aquesta feina espresta a tants matisos i subtileses, perquécada casa és un món ; com que sovint lesfamílies muden de casa, i obliga a readap-tacions, només temem la poca facilitat delsarquitectes a aquest entrenament per lamanca de centres orientadors u preparatorisde les tècniques i oficis de la installaciódoméstica, que és un inconvenient en el qualsom una excepció a Europa.

Amb l'aparició del grup català G. A. T.E. P. A. C. és del cas preveure un •ompor-tament més lògic en l'expressió arquitectu-ral a Catalunya. Aquests joves arquitectessota noves disciplines han de portar llurinquietud a conorecions més racionals queclimiinin el major nombre possible de preju-dicis dels imponderables.

Estem segurs que d'actuació de la G. A.T. E. P. A. C. farà possible la formació delnou arquitecte en la nova Escola, i, men-trestant, qui s'ocuparà de la formació delnou decorador? Qui, de la fúnció dels mo-bles i ]'ordenació del confort de la llar nova?

IEIs nous temps comporten noves respon-sabili tats, i damunt de tot, comporten vet-liar pel mot d'ordre de sempre : qualitat.

Andreu A. Artís en l'article que havem es-mentat deia : «Per a tots els pseudo- deco-radors, modernisme és sinònim de barator.Fusta de pi deixada de primera capa ; llau-na i vidre mal tallat,.. Imbècils! IEi nouestil reclama poc i bo. Als nostres sentitsels plau reposar en les nobles i .pures ma-tèries : el marbre, el cristall, el gres...))I com que estimem molt el valer i els pro-pòsits de la G. A. T. E. P. A. C., havemde fer esment del singular mancament, ala façana del seu establiment. Per a aquestobjecte no s'hi val fer ús d'uralita á vidreordinari. Es impropi i fora del cas,

JOSEP MAINAR

La qualitat dels programesque serveix el disc

EI disc, és clar, serveix a tots els gustos,però ara no vull referir-me als programesde les cases editores — que aquests neces-sàriament han de tenir un eclecticisme queho abasti tot —, sinó al contingut de lesdiscoteques particulars.

IEn primer lloc, l'observació més interes-sant que es pot fer és que molta gent su-porta un disc que està en disconformitatamb la seva habitud per a un determinatgènere musical. I això per tots dos extremsl'única forma que ha tingut el jazz per ainteressar els senyors que només escolta-ven música simfònica t d'òpera, ha estatmitjançant el disc. D'altra part, a l'oientde sarsueles i ballables, a qui no és possi-ble arrossegar a un concert, suporta en can-vi un fragment que canta un divo, i finsi tot una simfonia. Potser això té la sevaexplicació en la vanitat que comporta elbon to i que suposa l'adquisició i exhibicióen la discoteca d'un disc de bona música;però també alguna vegada es fa rodar iaixí s'habitua l'oient a la música d'aquestgènere.

Per molt aferrat que s'estigui a un gè-acre determinat, mai no se n'hi està prouque comporti que tots els discos adquiritssiguin d'aquest gènere, i això significa tantuna difusió de la música bona com un inte-rès dels que cultiven la música frívola, queprodueix un millorament tècnic d'aquesta encomptar que ha d'anar a un públic selecte.

Amb això dit, es pot afirmar que la dis-coteca particular té aquest sentit eclèctici els programes que formen els discòfils décasa estant, també han d'ésser-ho, a Ja qualcosa ajuden així mateix moltes altres cir-cumstàncies, una de les quals és la pocadurada de les audicions i les ocasions enqué es donen. Ha d'ésser molt difícil queper acompanyar una migdiada d'estiu esfaci rodar al gramòfon una simfonia. L'am-bient no suportaria audicions de molta du-rada, ni l'esperit està en aptitud d'escoltarmúsica molt enlairada. Les notes estridentsque llencen els amplificadors dels bars i ca-fès no podan ésser les que comportin elrecolliment de la música de càmera i peraixò e1 disc ha de contenir música que ho-abasti tot.

La tendència general, però, demostra queel gust del discòfil ha evolucionat molt. Avuija no són possibles aquells enregistramentsde diàlegs de to pujat que abans sovinte-javen. No era fàcil trobar discos de músicasimfònica i es donaven amb una lamenta-ble insistència discos omplerts per artistesde variétés, que tenint l'ajut de la mímicas'escoltaven gairebé amb pena pels oientsd'una certa cultura. (Està ben vist el graninterés que donen els editors de discos a lamúsica simfònica, i encara que es puguidir que es venen discos de música frívolaen més nombre que d'altres, també és certque en cap altre mitjà de difusió de músicaes pot trobar un nivell tan elevat com enla música enregistrada, puix que proporcio-nalment és en aquesta om s'escolta més mú-sica bona.

J. G.

Ireu el dolorde ronyons

' J perqueCllssoíl

rácid úric

cua ses3ld, dasesu!,,, obtingw3 ambtURODONAdrniadda ceso« en out estemdicad.

0E OOYR60n PoiAO

CaiedrdAe de le Feculin

eAFlc INDICADOR MNiuiu W JevubDELS LLOCS A CNT

ES LOCALISAEL REUMA

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Fotogravadors10 . 162 ; Telèfon 77406 I

—Quina barra ! I si denunciés que us.feu passar per sord-mut, què diríeu?

—Res, perquè sóc mut.(Moustique, Charleroi)

—Maleitsiga! Em pensava que era unriu !

(Mucha, Varsòeia)

-Quina pega ! Mira quantes pedres i propd'aquí no hi ha una finestra ni per remei!

(Everybody's Il% eekly, Londres)

ESCENA DE LA VIDA DE FAMILIA

La lectura del darrer crim

(Simphcissimus, Munic)

EI «clou» de la reunió

(Le Rire, Paris)

EI conductor de l'autocar observa rigoro-sament la velocitat permesa.

(Tit Bits, Londres)

Com ha dit que es deia?—Noguera.—Quina casualitat ! Hi ha un riu d'aquest

nom.—No sóc jo.

(Lustige K6lner Zeitung, Colònia)

(Life, Nova York)

—Quan em quedo tant temps. sola, sempretinc por. A l'últim al meu marit podria pas-sar-li alguna desgràcia, amb tants hortesque om miren.

(Le Risc, París)

ANUNCIANTS...!Lina rnoderníssírna organització completa en publicitat

I'el' licules de dibuixos animatsmudes i sonores - patent num. 121288 - aplicades a1

servei de la tècnica publicitària, us l'ofereix:

Vostres productes poden ésser propagats arni èxit segur pertota la Regió Catalana i Illes Balears

200 cinemes en cíufats í poblacionsde categoría .

BARCELONA; Pontanella,10,1,", Z a - Tel.16606 4IJf51'

Avinguda Monúndez Pelayo, 85, 1: MADRID

Societat Espanyola de Carburs Metal'Iics

Correusr Apartat 190 BARCELONATelèfon 73013

Teleg., "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °fi a DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils í peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS', ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

AFNAASSUMPTES FISCALS 1 ADMINISTRATIUS

LL°lO©^^ll 0^0 ll o p ° ° C=,.i cc D©i pC^J

Suscrlvtu-vos a IILIRDORPelai, 62. = BARCELONA

BATLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

ElSr .....................................................................................................................................................

que viu a ........................................................................................................................................................

carrer....................._.........._........._............ n,°...._...... es subscriu a MIRADOR

Del preu fixat de 2`50 píes. Trimestre.

........_ ................................_... de .......................................................de193.......$ig,wfura

AIGUADE ROCALLAURA

LA DEU MÉS RICA DEL MÓN

Si vosEè paeix d'Albuminúria,Lifiasi úrica (mal de pedra),Bronquitis parenquimafosesNefrifis crònica, es curarà ra^

dícalmenE amb

AIGUA DE ROCALIAURAS'eapèn en ampolles de litre í mig

i en garrafons de vuit; li!ses

Dlstrlbuldore generala

FORTUNY, S. A.Carrer Hospital, 32 1 3almeron, 133

Encarrègueu els vostresimpresos artístics i co-mercials als

Tallers Gràf ícs

Patrici ArnauVerdaguer i Callis, 3, 5 i 7(Davant del Palau de la M. Catalana)E la casa més perfeccio-nada en llibres ratllats, deluxe i en tota classe d'en

-quadernacions. - Elegànciai economia en els encàrrecs.En cas d'urgèncía, dema-neu-los per telèfon 14856

ESTIL MODERNPrimera visita dels sogres del jove matri•

moni.(Kladderadatsch, Berlín)

--Deu cèntims? I què en fareu de deuoèntims un home com vós?

—Em fa'ltein perarribar .a milionari. Jatinc nou centes noranta nou mil pessetesamb noranta cèntims.

1NERVIOSOS!

Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

GRAGEES POTENCIALS DEL DRe SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastenia lmpoteneia (cn totes les seves manifestacions),> mal de cap, cansament mental, perdua de

memòria, vertígens, fadiga corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,palpitacions, histerisme i trastorns nerviosos en general de les dones 1tots els trastorns orgànics que tinguin per causa o origen esgotameni

/ nerviós.

\/ Les Gragees potencíais del Dr. Soívré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul'la itot elsistema nerviós, regenerantel rigor sexual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; Indicades especialment alsesgotats en la seva joventul per tota mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessius, tant físicscom morals o intel'lectuals, esportistes, homes de ciència, tinanciers, artistes, comerciants, Industrials,pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencials del Dr. Soívré, tots els esfourços oexeercicis facilment i disposant l'organisme per rependre'Is sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-trema vellesa 1 sense violentar l'organisme. amb energies pròpies de la joventut.

Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 5`50 ptes, ilasaó, en toies les principals tarmácios d'Espanya, Portugal i Amèrica

NOTA. – Dirigint -se l trametent o'ss Ates, enj segells de correu per at franqueig a Oficiaes7.aboratodoSòkatarg, career del Ter, te, Barcelona, reb reu grafis un llibre explicafru sobre l'origen, desenrotllamenti tractament d'aquestes malalties,

I,