DIUMENGE · 10 de febrer del 2019. Any XLIV. Núm. 14906 - AVUI / Any XLI. Núm. 13776 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

1751

68-1

1495

81w

1818

70-1

1901

65T

“Demano al PSOEque siguin valentsi tinguin coratge”

El president de la Generalitat, fotografiat divendres en una de les galeries de Palau ■ JUANMA RAMOS

ENTREVISTA Quim Torra PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

La credibilitat de lafiscalia i els jutges

espanyols voreja el zero siargumenten violència❝

No es jutja unespersones, es jutja

la democràcia i el dretd’autodeterminació❝

Tenim presospolítics i exiliats.

No hem condicionatel diàleg a res❝

P6-9

Els ‘armilles grogues’prenen el carrer de nou

Europa-Món P22,23

Sosté que la societat ha dit que no volmarxar i rebutja l’autodeterminació

Nacional P10

Sánchez negala voluntatd’independència

David Bote. Alcalde de Mataró P18,19

“No renunciem a unalocomotora comercialper al centrede Mataró” Avui,

a les 21.30 h

Entrevista al músicbarceloní Pau Vallvé

Cultura-Espectacles P26,27

NACIONAL P16,17

La línia de tren trigarà tres dies atornar a funcionar i la Generalitatdemana que es talli entre Manresai Sant Vicenç si no és segura Operaris, ahir, al lloc del xoc ■ O.D.

Errades tècniquesi humanes, causesdel xoc mortal

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 2019

assats els noran-ta, semblaria que

un ja ha de saber quiés. Curiosament, pe-rò, és amb l’edat quanse solen difuminar els

contorns de la pròpia identitat. El no-nagenari Josep Maria Espinàs, l’homeque mira i camina, ha donat una defini-ció elegant, irònica, sàvia, de la sevaidentitat actual. “Qui soc, diu?”, “Socaquell que encara és viu.” Espinàs téplena consciència del programa es-sencial: viure és persistir. I ell n’és unafigura exemplar (a punt de lliuraraquest article, una notícia punyent: lamort de l’Olga, la filla d’Espinàs). Elsque procurem evitar la temptació de latranscendència sospitem que els viussón un nombrós grup de morts de va-cances en aquest món. I les vacancesduren el que duren. Constatar aquestarealitat ha generat tota mena de refle-xions sobre l’experiència de viure. A Lapenúltima bondat, el pensador JosepMaria Esquirol la defineix així: “No de-cidim néixer o morir, però sí ‹ser capa-ços de vida›.” El filòsof pensa que da-

vant el fet “que ens trobem vius” val lapena intensificar –fer vibrar– la vidaque ens ha estat donada. No cal que-dar paralitzats per la perplexitat del’enigma, ve a dir, val més optimitzar elque hi ha. Una altra mena de filòsof,Woody Allen, també ha obert perspec-tives interessants sobre el fenomenque potser es podrien resumir en unade les seves lúcides observacions: “Noés veritat que la vida imiti l’art. Nomésimita els programes de televisió do-lents.” N’hi ha més d’un que es mira lavida amb un inevitable escepticisme,amb un entusiasme molt moderat. Latroben una mica sobrevalorada:“Diuen que la vida és la cosa però,francament, jo prefereixo la lectura.” Lavida o l’escriptura. Viure o llegir. Gransdilemes existencials. Si un es desani-ma, el més fàcil és donar la culpa aDéu per haver-nos posat en aquestatessitura. Mai no he oblidat un graffitique vaig veure, fa molts anys, en un và-ter públic de Londres. Hi deia que Déuefectivament existia... i que estavamolt ocupat en un projecte més ambi-ciós. Un consol.

P

Keep calmMiquel Berga

Viure

N’hi ha més d’un que es mirala vida amb un inevitableescepticisme, amb unentusiasme molt moderat

om tothom em sembla que sap, ales escoles de la meva època hihavia unes assignatures mig

marginals però d’aprovació obligatòriaque rebien el nom de “les tres maries”.Una era la de religió. Com que anava auna escola confessional la impartia uncapellà. Les altres dues eren forma-ción del espíritu nacional (FEN) i gim-nàstica, i anaven a càrrec del mateixmestre. L’assignatura de religióm’agradava, sobretot quan entrava enels episodis bíblics. Passàvem uns lli-bres il·lustrats per Batllori Jofré, undibuixant influït per Junceda que undia vaig saber que va ser el pare del ni-notaire polític de La Vanguardia ToniBatllori. La gimnàstica quan obligava asaltar “aparells” em terroritzava. Maino vaig arribar a superar el poltre. Nodiguem el plint. Un dia, una de les qua-tre potes del poltre es va trencar pelpes abusiu d’un saltador. Vaig fer elsmeus càlculs: “trigaran a reparar-lo iarribarem a final de curs alliberats desaltar-lo”. L’endemà, el poltre presen-tava pota nova. Un nen de la classe te-nia el pare fuster i havia ofert els seusserveis al mestre. De vegades el veig

C

pel carrer. Deu haver fet moltes cosesa la vida perquè és seixantí com jo, pe-rò sempre me’l miraré com qui no emva donar treva amb l’aparell que tenianom d’instrument de tortura. Els lli-bres de FEN, perdonin, em distreien.Contenien contes, sobretot els delsprimers cursos. Devien transmetredoctrina intencionada, però també entransmetien els tebeos i la televisió.Un dels llibres es deia Vela y ancla. Elmestre ens va dir que el títol tenia do-ble sentit: “velar”, d’estar despert ialerta, i “anclar”, de mantenir-seferm. Un altre era Aprendiz de hom-bre. Els escrits que contenia havien es-

tat aplegats per Gonzalo Torrente Ba-llester, l’escriptor que molts anys méstard, ja en democràcia, va defensarque els arxius catalans requisats perFranco havien de restar a Salamanca“por derecho de conquista”. Un delscontes no era un conte sinó un discursde José Antonio Primo de Rivera sobrela unidad de España. Hi ha nens de lameva classe que han sortit matemà-tics, metges, historiadors, suposo queper influència de les assignatures quevam passar. Fins i tot un ha estat gim-nasta, i uns altres, practicants religio-sos. No en conec cap que sortís falan-gista, més aviat al contrari. El FEN nova projectar cap influència en les nos-tres vides. El mestre, perquè era ungandul, perquè veia venir el tombantde les coses o perquè els capellans lihavien demanat moderació, tampocno hi va incidir gaire. M’havia arribat apensar que era un fet general. Avui hiha convocada a Madrid una manifesta-ció agressiva a favor de la unidad deEspaña, contra el diàleg amb Catalu-nya, contra Catalunya. “Derecho deconquista”, molts anys “velando” i“anclados”, i pota de recanvi al poltre.

“Semblava quehavíem sortit totsindemnes del’assignatura de FEN

Vuits i nous

La pota del poltreManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 2019

hores d’ara és prou conegut, oprou intuïble, que, a l’expresi-dent Mariano Rajoy, se’l van

cruspir els seus. Que aquell famós oc-tubre del 2017 el rei, les Cospedals iels Aznars de torn li van guanyar lapartida. No hi va haver cap negociacióamb Catalunya i ara José María Aznares diu Pablo Casado. L’acabarem enyo-rant, ironitzava la consellera Ester Ca-pella aquesta setmana referint-se aRajoy. No ho crec. Però és evident queCasado no és Rajoy. Casado és Aznar.M’hi ha fet pensar en tot plegat la si-tuació que viu aquests dies Pedro Sán-chez. Perquè som a les portes de sabersi els Guerra, els González (i pensarque t’havíem admirat, Felipe!) i elsBorrells de torn li guanyaran també lapartida. “Al PSOE, li demano valentia icoratge”, diu avui el president Torraen una entrevista en aquest diari. Perdemanar que no quedi, president. Pe-rò em fa l’efecte que Sánchez acabarà

A “Cal alguna cosamés que ‘talante’per sortir d’aquí.Això, ja ho va provarZapatero

sent, si no un Guerra o un Borrell, unZapatero. El de l’“Apoyaré el Estatutque...” Res. Façana. És bo saber el queexplica Torra en l’entrevista: “Mai enshan presentat cap document de res;mai han concretat res; mai han fet capproposta...”, diu referint-se al governdel PSOE. Sánchez, doncs, guanyavatemps. Amb l’esperança, suposo, queel problema és resolgués sol. Esperantque amb el talante (el maleït talante)ja n’hi hagués prou. El mateix error de

sempre. El que han comès tots, i queés el de pensar-se que, acabat Mas, elproblema es resoldria. O que el resol-dria el 155. O el 21-D. O exiliar Puigde-mont. O empresonar tothom i fer unmacrojudici de l’1-O. A mi em semblaque tot plegat el que fa és justamentdemostrar el contrari. Que el conflictehi és i que no es resoldrà sol. I que abanda de talante, estimat Pedro, faràfalta alguna cosa més. Valentia i corat-ge (personal però sobretot polític, ésclar) i alguna proposta, concreta, so-bre la taula. I acceptar que es pot par-lar (parlar, només parlar!) de tot. A miem fa l’efecte que som a la recta final(en una altra recta final, com sempre)i que aviat sabrem si Sánchez serà elpresident que encarrilarà la solució alconflicte més gran de la història re-cent d’Espanya i de Catalunya o si se-rà, simplement, un president més dela llista de presidents del govern espa-nyol. Un més.

Valentia i coratgeXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El degoteig de denúncies devíctimes d’abusos comesos

per eclesiàstics ha generat indigna-ció i alarma social en la societat ca-talana. La reacció està justificada,perquè l’efecte dominó de les de-núncies després d’anys d’un silenciautoimposat està fent aflorar unproblema especialment esfereïdortractant-se de menors, que s’hamantingut amagat i en la impunitatdurant dècades, i perquè, lluny detractar-se de casos puntuals oaïllats, tot indica que només hemvist la punta de l’iceberg.

No ha de fer por assenyalar l’Es-glésia, quan els autors materialsdels abusos són rectors, monjos omestres d’escoles religioses, quanhan utilitzat la seva posició d’auto-ritat per cometre’ls i quan hi ha evi-dències que les autoritats eclesiàs-tiques, lluny d’investigar, castigar ierradicar aquestes conductes, leshan amagat, les han disculpat o elshan restat importància, com ha fetaquesta setmana l’arquebisbe deTarragona. No es tracta de crimina-litzar tota la institució, però l’Esglé-sia és còmplice estructurald’aquests crims i és urgent una re-acció decidida i profunda per a laseva pròpia credibilitat i futur.

L’Estat no està exempt de culpaen aquest afer. Ans al contrari, per-què també n’és còmplice per omis-sió i no només en els temps foscosen què l’Església actuava amb totalsuport del poder; també ara, en quèni la fiscalia no ha actuat d’ofici iamb la mateixa diligència que ho hafet en altres casos, ni el govern o elspartits han posat prou interès a in-vestigar a fons aquest problema, adiferència del que ha passat en al-tres països com ara Irlanda i els Es-tats Units, on hi ha hagut investiga-cions judicials importants i comis-sions d’investigació parlamentàriesque han estat determinants per de-purar responsabilitats i rescabalar,si això és possible, les víctimes.

L’escàndoldels abusos

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El govern de Sánchez fa aigües i aquests dies hatornat a donar mostres de la seva feblesa. En dosdies s’ha rendit a la pressió dels partits d’ultradre-ta i ha dit que mai acceptarà el dret d’autodeter-minació. Realment vol parlar? En canvi, acceptaun president autoproclamat a l’estranger.

MINISTRE DE FOMENT

Vençut i rendit

La manca d’inversió crònica en rodalies per partde l’Estat ja no es limita només a retards, sinó quedivendres a la tarda va causar un mort i nombro-sos ferits en el xoc de trens al Bages. L’Estat haacomplert només el 12% de les inversions previs-tes en el pla de rodalies i la situació és intolerable.

-+=

-+=

Reconeixement merescutJosefina Roma

No-inversió intolerableJosé Luis Ábalos

-+=

Pedro Sánchez

Aquesta antropòloga ha dedicat la seva vida ala cultura popular i ara la seva tasca ha estat reco-neguda amb el guardó. Una de les seves fites,reconeix, sempre ha estat intentar connectar launiversitat amb la cultura popular i els museus.Un reconeixement plenament merescut.

PREMI JOAN AMADES DE CULTURA POPULAR

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

http://epa.cat/c/2wr6we

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

La sort de lameva filla

m dic Mariama i estic contra la mutilació genitalfemenina perquè reprimeix la meva sexualitat i

em reprimeix com a dona.” És una jove de 20 anys que haparticipat en el dia internacional de tolerància zero ambla MFG, terrible vulneració dels drets humans que hanpatit 200 milions de nenes del planeta –i 30 milions méshi estan exposades en la pròxima dècada–. No es pot entan breu espai insistir en els traumàtics efectes físics ipsicològics que comporta aquesta violència ni tampocen les vides que s’endú ni en els mites que la sustenten.

Però sí valorar el persistent coratgede moltes activistes anònimes quehan desmuntat la força del tabú queprotegia l’atàvica tradició, l’hanidentificat com un acte d’apropiaciói control del cos i la ment de la donaper privar-la de plaer i garantir-ne lasubmissió i han introduït elcompromís per a la seva erradicació

en l’agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.Awa Touré, per exemple, una de les 70 de MalicoundaBambara (Senegal) que al juliol de 1997 van fer històriaanunciant que al seu poble no es tallaria mai més ningú.Llavors va dir: “La meva filla ha tingut molta sort: la sortque jo he rebut l’educació que la meva mare no va rebre.Ara sabem que allò que pensàvem que era naturalperquè sempre s’havia fet, és molt dolent.” I en aquestaeducació hi ha la clau de la prevenció: ella fou mutilada, laseva filla, no. La presa de consciència d’Awa és el primerpas del camí pel qual ara transita lliure Mariama.

“E

L’educació ésla base perposar fi a lamutilaciógenitalfemenina

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Els lletrats del Parlamentconclouen que els dos mesosper tal de convocar eleccionsencara no han començat acórrer.

10anys

20anys

ETA irromp a la precampanya.Atempta contra Ferrovial, sensevíctimes. El Tribunal Supremhavia il·legalitzat lescandidatures abertzales.

Aznar rebutja de fer amb JosepBorrell un front contra el PNB alCongrés. El candidat socialistademana refermar el consensconstitucional.

Hi ha temps En precampanya Proposta de BorrellTal diacomavui fa...

imarts comença-rà, si no hi ha cap

novetat, el judici alspresos polítics cata-lans. Hi haurà mobilit-zacions, manifesta-

cions i una vaga general. No servirà deres, ja els ho avanço. I no dic pas que nocalgui, que no toqui fer-les, el que dic ésque no hi ha res a fer, que no serviranper a gaire res més que per autocon-vèncer els convençuts. A l’altre costat,al Madrid polític, ni escolten ni volen es-coltar. Els jutjaran i sortiran unes con-demnes exemplars (potser amb algunasorpresa, no els dic pas que no) i vinga,cap a Estrasburg, que hi falta gent. Ianys esperant. En el mentrestant pas-sarà alguna cosa i no necessàriamentbona. Hi haurà confrontació si no hi hasubmissió i, francament, no detectosubmissió en el meu entorn. Com nodetecto cap ganes d’entesa a la partcontrària. Qualsevol cosa que es facides de Catalunya serà blasmada i casti-gada. Fer mobilitzacions aquí és un in-tent de voler atemorir i condicionar elstribunals, diuen. Però la ultradreta i la

dreta extrema es manifesten avui no sében bé per què però sí contra Catalu-nya. Com allò d’“una firmita contra loscatalanes” del PP. Hi ha separació depoders, però els mals assessors de Pe-dro Sánchez l’envien al Tribunal Inter-nacional no se sap ben bé a què. Peròno és pas cap pressió, només faltaria. I,a Sánchez, tot l’espectre polític a la se-va dreta l’acusa de traïció i en demanaun aixecament que si ho fes un políticcatalà seria víctima de detenció imme-diata i presó incondicional. Els que vannegociar amb ETA l’acusen de negociari diuen ETA als catalans. Etiqueten elstraïdors i parlen com si a Espanya ha-gués de passar com a Veneçuela i Ca-sado (o Rivera i el de Vox) estigués apunt d’autoproclamar-se president.Són així. Volen un escarment per a Ca-talunya i els catalans, de fet per a totsels catalans, que ensorri qualsevol de-manda actual i futura i l’autonomia si-gui la del ministro catalán sin cartera enuna Catalunya amb la boca tapada ifent negoci perquè Espanya pugui so-breviure.

D

Full de rutaJordi Grau

No hi ha pasres a fer

Volen sang en el judici. Volencondemnes exemplars.Volen un escarment contraCatalunya i els catalans queensorri qualsevol demandaactual i futura

“En la nostrasocietat cadavegada les personessom més velles.

m pregunta un amic: “I quin mali, sobretot, a qui havia fet mal lameva pobra mare?” M’ho pregun-

ta amb els ulls fixos i clars. “Quin mal–insisteix– els ha fet perquè la ingres-sin tancada, vigilada en una caseta onno pot ni sortir sola al jardí?” “Supervi-gilada, controlada... Per què?” Li con-testen: “És que estava malalta, negui-tosa, no sabia on era, volia tornar a ca-sa, feia i desfeia maletes, sovint oblida-va el nom dels fills i finalment, desprésde moltes i complexes negociacions, lavaren admetre en aquest lloc tancat peljardí.”

A LA MARE DEL MEU AMIC l’han portata una residència després de moltstràmits, papers perduts, negació de lagravetat del seu estat. El meu amic con-tinua, visiblement dolgut: “Què ha fetella de dolent perquè hagi de viure comen una presó. S’ha fet gran, sí, però noés això el que pretén la medicinaactual? Ha perdut facultats, sí, però noes tracta justament de mantenir du-rant el màxim temps possible la capaci-tat de pensar i raonar, la saviesa acu-

E mulada dels anys i les experiènciesviscudes?”

EN LA NOSTRA SOCIETAT cada vegada lespersones som més velles. I requerimmés cura, més atenció, més considera-ció, més afecte. O és que al final de lesnostres vides deixarem se ser tracta-des com a éssers humans? Què ens estàpassant? He vist homes negres de gai-rebé dos metres d’alçada demanar a ho-mes blancs el privilegi i l’honor de po-der conèixer els seus pares, que ja sóngrans, perquè ells, en la seva cultura,els consideren un inestimable tresor.En aquest aspecte essencial, el que re-coneix el valor de la humanitat, ens

porten molt d’avantatge!

QUÈ CALDRIA FER? En una situació tandifícil, contradictòria i complexa coml’actual hi ha molt a dir i molt a fer. De-batre amb seriositat, per exemple. Iveure si vendre armament a l’AràbiaSaudita és més important que tractarles persones com a éssers humans ambla seva dignitat fins al final dels seusdies. Si fer això té un cost –que el té–ens hem de plantejar què prioritzem?On retallem? Doncs que es retallin re-cursos sovint inútils emprats en nego-cis com a mínim dubtosos! Aquest és eldebat a fons que s’hauria de fer. I tambéensenyem de veritat a tenir cura de lespersones i assumim el que això repre-senta. No fugim de les atencions quecomporta una vida llarga i alhora dequalitat, on tothom estigui en condi-cions de rebre i proporcionar tot elmunt d’afecte que ens ha fet créixercom a éssers humans. Assumim queaquesta és una qüestió política de pri-mer ordre a la quals no es pot girar l’es-quena. Cadascú de nosaltres podemser la mare del meu amic.

Maria Dolors Renau. Escriptora

La mare del meu amicTribuna

Somnis deviolènciab Segons el diccionari de laRAE, violència és l’ús de laforça per dominar persones oper imposar la seva voluntat.Segons el Codi Penal, violèn-cia és l’aplicació de la força fí-sica sobre persones o cosesque repercuteixen en elles.Segons la Viquipèdia, violèn-cia és l’ús de la força per pro-vocar danys físics o psicolò-gics a altres persones. Unaaltra cosa és somiar o imagi-nar violència on no n’hi ha.Aquest sembla que és el casdel jutge instructor del TS idel fiscal, que veuen violènciaen la manifestació indepen-dentista del 20-S i l’1 d’octu-bre.

Tothom sap, i ha vist, quel’única violència que hi va ha-ver aquells dies va ser la quevan fer servir, amb escreix, laGuàrdia Civil i la Policía Na-cional, concretament l’1 d’oc-tubre. Si el TS insisteix i man-

té aquesta tesi, la justícia es-panyola pot fer el ridícul. Si, amés, Montoro declara el queja va dir, que del pressupostde la Generalitat no va sortirni 1 euro per finançar el refe-rèndum, què els quedarà,doncs? Només la desobe-diència? A qui? Qui pot prohi-bir quelcom que no està pe-nat per la llei?

Si hi afegim que no hi haespai per als observadors in-ternacionals, que la ultradre-ta exerceix d’acusació i lapropaganda que estem enuna democràcia i que la justí-cia actual és justa i indepen-dent, el món quedarà boca-badat.DIONÍS LÓPEZBarcelona

Espot TV

b De tant en tant hem desentir-nos agraïts per algunsmissatges de la publicitat.Aquest és el cas d’un espotque emeten emissores catala-

nes de TV i que exposen elservei que fa Càritas BCN del’acompanyament en la recer-ca de feina. La gestualitat delsactors que representen un ho-me que està a l’atur i els que litroben feina: són bondat i hu-manitat. Fa sentir sentimentsde solidaritat amb poques pa-raules. Són la cara i els gestosdels tres actors els que im-pacten favorablement. Sónimatges que expressen amor,agraïment, eficàcia i discreció.JORDI BUFURULL GALLEGOBarcelona

El desordrede la poblaciób L’estructura de la poblacióestà desordenada, semblacom si la societat es caracte-ritzés per uns rastres de ma-quillatge amb la intenció dedissimular algunes mancan-ces de base.

Un dels indicis és que sónmolts els joves que deixend’estudiar aviat, o que és co-

mú començar llargs estudissense finalitzar-los, sovint aedats avançades. Un altresigne és que existeixen mol-tes separacions, és comúallargar etapes amb un excésde diversió i això fa que per-sones amb edat maduras’envoltin de persones joves.Sembla que les dues tendèn-cies s’hagin pogut revocaruna mica, però aquests hà-bits pròxims a una eterna jo-ventut no promouen una es-tructura social tradicional sa-tisfactòria. Moltes vegadesaquests símptomes són cla-res mostres d’indiferènciadavant l’entorn i desconten-tament en la vida diària.

Crec que la mateixa natu-ralesa de la persona intentamanifestar-se i convida lapersona a situar-se amb lesseves qualitats, aptituds imanera de ser pròpies, en elcreixement adequat.JORDI GONELL BARCELÓSant Vicents dels Horts (Baix Llo-bregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 2019

SísifJordiSoler

Ada Colau, ALCALDESSA DE BARCELONA

“Els delictes que s’imputen als encausats en el judicide l’1-O són absolutament desproporcionats”

La frase del dia

“No es pot serpretesament neutraldavant la injustícia.El judici als presospolítics en realitat ésun judici a lavoluntat expressadade formamajoritària pelpoble de Catalunya

o va ser la primera vegada al se-gle XX que Catalunya, com ara,era punt de referència al món.

En el present que vivim és bo recordarla resposta política de 1907 –Solidari-tat Catalana, resposta política demo-cràtica unitària que anava de l’esquer-ra extrema a la dreta extrema– al’atac vandàlic de part de l’oficialitatde la guarnició militar de Barcelona ales redaccions del setmanari satíricCu-cut! i el diari La Veu de Catalunyael 25 novembre de 1905. Era un copgreu contra la llibertat de premsa. Unlamentable atac amb un llegat greu,més d’un segle després no tenim la lli-bertat d’opinió i pensament que ales-hores hi havia. Un immens error del’esquerra i dreta espanyola en no fer-hi front, i encara avui en paguem lesconseqüències.

EL 1920 EL LLUNYÀ TERRITORI patagònicestà en crisi. Des de la fi de la GranGuerra mundial la inquietud creix perla caiguda del preu de la llana.D’aquest fet sorgiria la vaga rural mésestesa de la història sud-americana.L’Argentina veia frenat un creixe-ment econòmic que semblava que laduia a estar entre els països més ricsdel món. Aquell 1920, com va estudiarel recentment traspassat OsvaldoBayer, més de 20 milions d’hectàreeses trobaven dividides en 619 establi-ments, tan sols 189 dels quals erend’argentins. De la resta destaca la pro-pietat de 110 d’espanyols, 81 de brità-nics, 53 de xilens, 42 de francesos, 37d’alemanys. Un colonialisme econò-mic que continua.

ELS FETS VAN SER MOLT CRUELS. El cone-gut com a comandante Varela passa-rà a ser l’home més detestat i odiatpels treballadors. Li diuen el fusiladorde la Patagonia, l’acusen d’haver exe-cutat al sud austral 1.500 peons inde-fensos. Els feia cavar les tombes, els

N obligava a despullar-se i els afusellava.Als dirigents obrers, els manava colpe-jar i sabrejar abans de donar l’ordre depegar-los quatre trets.

EL 17 DE FEBRER DE 1922 el drama assassíja s’havia executat. Una primera tan-da de soldats va anar al prostíbul LaCatalana de doña Paulina Rovira.Aquesta, molt apressada, va parlaramb el sotsoficial, els soldats es vanposar nerviosos, el sotsoficial els va

explicar quelcom insòlit, les cinc pu-tes es negaven a oferir els seus serveis.L’ama deia que no les hi podia obligar.Els soldats volien assaltar el bordell.Les cinc pupil·les s’hi van enfrontaramb escombres i pals sota els critsd’“¡asesinos!”, “¡con asesinos no nosacostamos!”, “cabrones malparidos”.Els soldats van retrocedir, els insultsels van treure el desig carnal a com-prar. A les meretrius, les van empreso-nar. Havien insultat la pàtria.

DARRERE HI HAVIA el pes previ de la Se-mana Trágica o Semana Roja de generde 1919, també el reconeixement dela Sociedad Obrera de Río Gallegos aFerrer i Guàrdia perquè “el más alevo-so atentado contra la libertad de pen-samiento fue llevado a cabo en el milveces maldito castillo de Montjuich(Barcelona)”, en la lluita hi ha la par-ticipació d’exiliats catalans de la Set-mana Tràgica de 1909 a Barcelona, depensament anarquista i republicà. Ve-ritables lluitadors per la justícia sociali la llibertat. Una idea que és comuna ajornalers i prostitutes.

AIXÒ PASSAVA A LA PATAGÒNIA rebel faun segle. No deixa de ser un insult alpoble de Catalunya –els resultats elec-torals i el dret a decidir són innegocia-bles en democràcia– veure ara la man-ca de complicitat amb els presos polí-tics de tants i tants. La por de trencarel setge intel·lectual del nacionalismeespanyol i l’unitarisme forçat. Un fetque abasta el món del pensament, elperiodisme o els sindicats, etc. El sercòmplice d’un segrest polític i ideolò-gic deixa una petja que és profunda idura anys i anys.

NO ES POT SER pretesament neutral da-vant la injustícia. El judici als presospolítics en realitat és un judici a la vo-luntat expressada de forma majorità-ria pel poble de Catalunya.

Josep M. Solé i Sabaté. Catedràtic d’història contemporània (UAB)

Catalunya a la PatagòniaTribuna

ediadors; o rela-tors; o observa-

dors; o home bo. Lesparaules no fan les co-ses. És la pràctica laque dona valor a les

paraules. I la mediació és un bell exer-cici per afavorir el diàleg, sobretotquan es tracta d’apropar visions con-frontades, fins absolutament oposa-des. I en qualsevol conflicte quan apa-reix un mediador és un pas importantper avançar en la resolució. Aleshores,cal no fer gaire remor i deixar treballarels compromissaris.

La història és plena de conflictesentre poders i de l’acció de mediadorsentre les parts confrontades. En petitsformats com en grans causes. Com acas emblemàtic, és conegut que, men-tre els soldats es mataven a les trinxe-res del Somme, en la Gran Guerra, enun país neutral, amb mediadors, repre-sentants alemanys i anglesos es re-unien per trobar sortides al conflicte.Encara, a l’Estat espanyol, els governsde González, Aznar i Zapatero van ne-gociar amb ETA sota l’atenta miradade coneguts relators.

Catalunya i Espanya viuen un con-flicte important i de difícil encaix. Tot,al mig d’una brutal actuació d’aquellsque segueixen el so de vells tambors iatien les consignes de l’“a por ellos” i el“cuando peor, peor”. Cal avançar en eldiàleg i saludar l’aparició de formesque ajudin: segur, l’aparició de media-dors és una bona troballa.

Avui, a Madrid, una manifestació deforça, previsiblement nombrosa, reuniràels que volen expressar-se contra el dià-leg, els que encara creuen en la dicoto-mia de vencedors i vençuts. Compta-rem, esglaiats, el gruix dels anticatala-nistes peninsulars. Les manifestacions ila recollida de signatures contra l’Estatutdel 2006 van conduir a un camí senseretorn; ara, la irresponsabilitat pot enter-rar definitivament la feble democràcia.

M

De set en setJaume Oliveras i Costa

Mediador

les portes del judici del’1-O, a la sala Verge deMontserrat del Palaude la Generalitat, ens

rep el president Quim Torra peranalitzar la situació del país.

Està en forma? Estem en uncap de setmana molt intens...Molt intens, però jo estic en for-ma i penso que el país també.Està reaccionant molt bé: serè,ferm, decidit i això em fa tenirtota la confiança.

Sentíem divendres a la vicepre-sidenta Carmen Calvo una fra-se sense pal·liatius: “Mai ac-ceptarem un referèndum d’au-todeterminació”...Sí, amb aquesta contundència,oi? Nosaltres el que demanemal PSOE i a les seves diferentsànimes, és que siguin valents itinguin el coratge d’abordar elque és el conflicte polític de Ca-talunya i el que el 80% dels cata-lans està d’acord a resoldre, queés el dret d’autodeterminaciódels catalans.

Calvo parlava del fracàs de lataula de diàleg a Catalunya, jaque no hi ha ni el PP ni Ciuta-dans. Per vostè és un fracàs?Aquesta taula representa 90 di-putats del Parlament, tres cin-quenes parts. No sé què repre-senta el PSOE actualment alparlament espanyol, però en ab-solut és aquesta proporció. Aixíque la taula del diàleg a Catalu-

A

nya és molt més representativadel que suposa la societat cata-lana que no pas el PSOE respec-te a l’espanyola. Per això vamdir “anem a fer una taula ambpartits espanyols on almenys hihagi també Podemos, i arribar auna majoria de la cambra queens permeti tenir més legitimi-tat”. Però ni això han acceptat.

Calvo culpava els independen-tistes perquè en algun momenthavien a acceptat que el límitera la Constitució. S’havia pac-tat un límit?Recordo que a la famosa decla-ració de Pedralbes la paraulaConstitució no surt enlloc. Surtuna expressió que és “seguretatjurídica”. Evidentment que ensagradaria fer aquest procés capa l’autodeterminació amb segu-retat jurídica, però no es parla-va de Constitució, i ho vull re-marcar. El que és un límit és elmandat democràtic que ens hadonat el poble de Catalunya. Ve-nim d’un 1-O i d’un 27-O, d’un

referèndum d’autodetermina-ció i d’una proclamació d’inde-pendència de Catalunya. I sem-pre vam dir que per trobar unasolució política a aquest conflic-te, la via era un referèndumd’autodeterminació pactat, vin-culant i reconegut internacio-nalment. Aquesta és una pro-posta que hem detallat en 21punts entregats a Sánchez i queno només feien referència a laresposta democràtica, sinó quefeien referència a altres temesbons per a l’Estat espanyol.

És clar que a l’altre costat no esveu de la mateixa manera.És que l’altre costat és el costatdel no, però és que encara no sa-bem quina és la seva proposta.Vostè agafi el document que fil-tren divendres, i quina és la pro-posta de l’Estat espanyol? Perreunir-nos, per tornar a dir queens reunim per dialogar, hohem fet dos cops. Nosaltreshem fet tot l’esforç del món peraterrar aquest diàleg, per por-

tar-lo a uns temes concrets.Fins i tot la figura del relatorqueda desdibuixada. Nosaltreshem fet una proposta de noms ino hem tingut cap resposta,tampoc. Això vol dir que nosal-tres abandonem el diàleg? Enabsolut. Tenim presos polítics iexiliats. Nosaltres no hem con-dicionat el diàleg a res.

Relator, mediador, negociador?Què demanaven i què estavadisposat a acceptar?Vist el que ha passat aquestsdies, en què de sobte el PSOE,davant de l’amenaça que li orga-nitzen una manifestació els par-tits de la ultradreta, recula, nique hi hagi una persona quesenzillament vagi donant fe delque són aquestes converses jaera un pas. És evident que nos-altres volem un mediador inter-nacional i vam proposar una sè-rie de noms, molts d’ells estra-ngers, perquè entenem que tro-bar una figura neutral i inde-pendent és difícil a Catalunya ia Espanya.

La negociació està oberta?Nosaltres seguim a la taula denegociació, hi estarem sempre,hi hem estat des de sempre: elpresident Mas, el presidentPuigdemont, jo mateix... i en lessituacions més complexes i mésdifícils per a tots plegats. No hacondicionat mai el diàleg unatramitació de pressupostos. Nital sols alliberar els nostres pre-sos polítics. La portaveu fa unesdeclaracions realment molt du-res i taxatives. Sembla molt

més alineada amb les tesis delministre Borrell que no pas ambel que fins aleshores havia signi-ficat la senyora Calvo. Malaura-dament, el PSOE es deixa arros-segar una altra vegada per la lí-nia més dura.

Posa termini a la negociació?No, perquè nosaltres no la con-dicionem a uns pressupostos, al’inici del judici o a les eleccions.Ara, també és evident que nos-altres anem fent el nostre camí.S’ha presentat les conclusionsdel consell assessor del FòrumCívic i Social que presideix LluísLlach, que és una iniciativa ex-cel·lent per portar tot el poblede Catalunya a participar en undebat del procés constituent.Tenim el nostre pla i el seguim

Quim Torra 131è president de la Generalitat

“El PSOE, davantl’amenaça de laultradreta, recula”Xevi XirgoBARCELONA

SÁNCHEZ · “L’altre costat és el costat del no, però és que encara no sabem quina és la sevaproposta” DIÀLEG · “Nosaltres seguim a la taula de negociació, hi estarem i hi hem estat sempre”

Un límit és el mandatdemocràtic que ensha donat el poble deCatalunya. Venimd’un 1-O i d’un 27-O

❝ Tenim presospolítics i exiliats.Nosaltres no hemcondicionatel diàleg a res

❝

Calvet ho atribueixa diverses erradesi Ábalos hodesvincula de lafalta d’inversions

Torra visita elsreclusos mentre queSánchez s’embolicaamb la Constitucióper frenar el diàleg

A dos diesde l’inicidel judicials presos

Topadafrontal detrens de Renfea CastellgalíNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 20196 |

tirant endavant.

Estarà amb mi que hi ha hagutun cert desgavell de declara-cions en l’espai postconvergenta l’hora de presentar les esme-nes.Hi podria estar d’acord en gene-ral. També em sembla que enaquests moments hi ha en totsels partits un punt de declara-cions diguem lliures, i probable-ment el fet de que existeixi elPDeCAT, Junts per Catalunya iLa Crida ha fet que en algunesocasions els representantsd’aquests espais hagin fet alguncomentari que no s’alinea. Peraixò vam decidir, i el presidentPuigdemont per descomptattambé, que era necessari aquestòrgan de coordinació que es re-unirà amb caràcter setmanal alParlament. Dilluns ja comencenperquè entenem que és moltimportant aquesta unitat decriteri..

L’EDITORMOLTHONORABLELi ho va demanarCarles Puigde-mont i no s’hi vapoder negar.D’aquesta manerael 17 de maig del2018 va prendrepossessió del càr-rec com a 131èpresident de laGeneralitat al salóVerge de Montser-rat, que ara pensaa retornar-li elnom originari desala del Consell.Torra va néixer aBlanes el 1962, tétres fills i és llicen-ciat en dret. Editori creador de l’edi-torial Contra Vent;escriptor; activis-ta cultural (vice-president i presi-dent interí d’Òm-nium), articulista;a més d’altres ac-tivitats, entre lesquals les vincula-des a la política, onha acabat aterranta primera fila.■ JUANMA RAMOS

No es pot governarcontra Catalunya,ni pensant que atothom li dius el quevol sentir

❝

Passa a la plana següent

Xoc de trens,i por de pujar-hi

L’APUNT Calvo-Sotelo, Valdés... per ordre descendent, i minis-tres en democràcia, perquè de responsables de Fo-ment n’hi ha hagut des del 1832, quan regnava FerranVII. El que fomenten ara és por, perquè com a usuaride la R4 tinc por d’agafar el tren i tenir-hi un accidentmés propi del segle XIX que no pas del segle XX, quanes va inventar la seguretat en el transport.Carles Sabaté

Tant de fer-nos por amb el xoc de trens polític i resultaque els de Renfe poden topar entre ells sense que capsistema de seguretat ho impedeixi. En són responsa-bles els ministres Ábalos, De la Serna, Pastor, Blanco,Álvarez, Álvarez-Cascos, Arias Salgado, Borrell, Barrio-nuevo, Caballero, Sáenz, Barón, Gámiz, Ortiz, Álvarez,Sancho Rof, Sánchez-Terán, Lladó, Garrigues, Ortiz,

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 2019 | Nacional | 7

1170

84-1

2023

89L

Què ha de passar perquè retirinl’esmena als pressupostos?Taula de partits polítics espa-nyols, concreció de quina és laseva oferta política, acceptacióque nosaltres anem a parlar so-bre el dret a l’autodeterminació,i posar-nos d’acord sobre el me-diador-relator internacional.Nosaltres sempre diem el ma-teix, i d’aquí la nostra sorpresa.

Han començat a deixar caurePedro Sánchez?Ni sí, ni no. El senyor PedroSánchez prendrà les decisionsque cregui que ha de prendre inosaltres farem una cosa o unaaltra. Per què presenta aquestspressupostos sense haver parlatprèviament amb nosaltres si re-alment li interessava que elsaprovéssim?

Veu diferència entre el governSánchez i el de Rajoy a l’horade negociar?Les formes, per descomptat,són diferents. Però quan inten-tes establir ponts de confiançacom els que sé que s’havien es-tablert amb els negociadors ca-talans i la vicepresidenta Calvo ide sobte tot canvia, doncs dius,escolti, és que no es pot gover-nar contra Catalunya, no es potgovernar pensant que a tothomli dius el que vol sentir. I pertant és important que sapiguemamb quin PSOE estem tractant,si és el senyor Guerra o és el quesemblava que havia de ser el se-nyor Sánchez. I que tingui laforça i el coratge de sobreposar-se al que sabem que passarà,que és que la dreta espanyola seli tirarà a sobre...

Pedro Sánchez està atrapatpels seus?Ell és l’autor del llibre Manualde resistencia; per tant, té unagran oportunitat de demostrarque és un home resistent a lespressions de la dreta espanyola.

Li ha demanat gestos amb elspresos?Jo no n’he demanat i ells emvan dir que no volien ser mone-

da de canvi, i he respectat la se-va decisió. Encara més, emsembla absolutament lògic i co-herent amb el que és un procéscap a la independència. Una al-tra cosa és que sí que demanemque s’aturi la repressió. És into-lerable les detencions de fa tressetmanes a Girona, que encarano sabem qui les va ordenar.

Creu que hi ha alguna possibili-tat que hi hagi una sentènciaabsolutòria en el judici?Tots els observadors internacio-nals, tota la comunitat interna-cional, Amnistia Internacional,el Pen Club... van veure que nova haver-hi violència. Des delmoment en què algú pot argu-mentar que va haver-hi algun ti-pus de violència l’1-O, la credibi-litat de la fiscalia i dels jutges es-panyols voreja el zero.

Sap quan anirà al judici iquants dies?Serà tot el govern que hi anirà, ijo, dimarts. Ens ho anirem dis-tribuint i intentarem que sem-pre que hi hagi una declaraciód’un conseller o d’algun càrrec opersona relacionada amb el go-vern, poder ser-hi i prestar-li totel nostre suport.

Va dir que si hi havia condemnaes posaria a disposició del Par-lament per allò que es decidei-xi. Què ha de decidir?No s’estan jutjant unes perso-nes en concret sinó que s’estàjutjant la democràcia i el dret al’autodeterminació de Catalu-nya. Per tant, la proposta que jofaré al Parlament de Catalunyai la resposta que espero de totala majoria independentista hade ser una resposta democràti-ca i sobre el dret a l’autodeter-minació.

I quan Puigdemont parla de re-prendre decisions ja preses i ra-tificades en referèndum?Doncs lògicament si estemdient que l’1 d’octubre va ser unreferèndum d’autodetermina-ció i el 27 d’octubre vam procla-mar la independència, que nos’ha pogut fer efectiva, estem enaquest trànsit. Estem en el ca-

mí de fer efectiva aquesta repú-blica.

L’altra seria convocar eleccions,o és més de fer un pas enda-vant i reprendre el fil?Sempre hem seguit aquest fil,no crec que hagi estat interrom-put. Jo no m’he sentit mai fentuna acció política des del governde la Generalitat que no fos lasuccessió d’allà on estàvem. Enel meu discurs d’investiduravaig parlar clarament de la res-titució a la Constitució, i aquestés l’objectiu del govern.

I pot passar per la desobedièn-cia?Sempre he dit que obeeixo elParlament de Catalunya, que ésa l’únic que jo dec lleialtat.

La Crida en parla, si cal.Tots els partits independentis-tes hem dit que no renuncià-vem a cap via democràtica i pa-cífica per arribar a la indepen-dència.

Farà vaga el 21 de febrer?Seguiré el que estigui passant.Dono ple suport a totes les mo-bilitzacions que es fan a Catalu-nya i a l’aturada de país.

Es nota un increment de tensióal Parlament. Vostè i Arrimadasse les van tenir.Amb la cap de l’oposició he in-tentat contestar sempre amb elto més correcte, amb la màximaeducació possible, però des delprimer dia ha mantingut un tod’agressivitat i conflictivitat que

em sembla que ha quedat palès.Intentaré mantenir el to i l’edu-cació, però realment aquestavoluntat de crispar l’ambient,de portar l’esbroncada al mà-xim, arriba a vegades a extremsdifícils de suportar.

Tenen pactat el full de ruta uncop hi hagi una sentència, con-demnatòria o no?És obvi que hem tingut mo-ments en què no hem coincidit.Però també vull destacar la lle-ialtat, transparència i confiançaque hi ha hagut en tot aquestprocés de diàleg per part del vi-cepresident, Pere Aragonès, i laconsellera de Presidència, ElsaArtadi. Hem trobat una manerade treballar conjuntament moltinteressant i l’hem de mantenir

Quim Torra 131è president de la Generalitat

❝ No es jutja unespersones, sinó lademocràcia i el dreta l’autodeterminacióde Catalunya

❝Tots els observadorsi la comunitatinternacional vanveure que no vahaver-hi violència

ve de la plana anterior

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 20198 | Nacional |

per seguir avançant en el futur.

En algun moment, dins de l’àm-bit parlamentari, s’ha interpre-tat que no hi havia cap full deruta.Fins a cert punt és més lògicque hagi passat en l’àmbit parla-mentari. S’han afectat drets dediputats. Cada diputat ha vol-gut prendre les accions que lihan semblat més convenients, iaixò s’ha de respectar. I, certa-ment, l’objectiu –i ho vaig dir enel discurs d’investidura, que es-tava en el nostre programa elec-toral– és investir el presidentPuigdemont. És així, ha estatsempre així. I, per tant, sobretot això hem de construir el mo-ment en què sigui possible.

Fer una investidura es deu ha-ver de fer de forma pactada.Sí, evidentment. Però de formatan pactada com que vam deci-dir que el president del Parla-ment seria Roger Torrent i elpresident de Catalunya, CarlesPuigdemont. No va ser possible.Després no van ser possibles lesaltres investidures. Va arribarla meva candidatura, però noens oblidem d’aquest objectiu,com no m’oblido de l’objectiu defer república. Són objectius quesón els que marquen aquesta le-gislatura. Si no, no tindria sen-tit.

Vostè no només es deu sentir almig d’ERC i JxCat, sinó que hiha gent a l’exili, gent a la pre-só... Això és molt complicat,no?És enormement complicat.Penso que en pocs moments dela història contemporània delpaís hem tingut una situaciótan complexa i tan difícil d’ad-ministrar, però jo, que vinc deles bases independentistes, con-tinuo veient la gent amb moltaconfiança i determinació. Veigla gent mobilitzada, i això emdona una gran esperança. Comque ens han passat coses tangrosses i tan monstruoses, coml’exili i la presó... Penso queadoptem tots un to d’ostres,sembla mentida el país en quinasituació està, i potser ha arribatel moment de posar fi a tot aixòi dir no. Recuperem el somriu-re, recuperem l’esperança, per-què guanyarem, perquè ens ensortirem. Per exemple, Catalu-nya va molt bé econòmicament.

Vostè va dir: “Si no puc duraquest país a la independència,plegaré.” Li ha passat pel cap?No, i ara menys que mai. Per-què penso que tenim aquestaoportunitat. Depèn de nosal-tres. Sempre torno al mestreFabra. Ell ja ho va dir: “Noméstindrem el que sapiguem gua-nyar.”

En la contraoferta que faran alsComuns pel pressupostos de laGeneralitat hi haurà canvis enla fiscalitat, es mou l’IRPF?És possible que vagi per aquí.En qualsevol cas, el responsablede les negociacions és el vice-president Aragonès, que en elspropers dies, i d’una maneramolt immediata, ho donarà aconèixer.

Dona per fet que hi haurà pres-supostos?Ho desitgem. No ens aixecaremde la taula mai. Però volem te-nir garanties que s’aprovaranabans de presentar-los a la cam-bra.

S’ha anunciat que el consellerJoaquim Forn serà el candidatper Barcelona, no sabem si perJxCat, JxBarcelona o pel PDe-CAT, i es dona per fet que laconsellera Elsa Artadi serà lanúmero dos. Per què triguentant a remodelar el govern?Perquè potser no està del totfet. Probablement encara hi haun seguit de negociacions ques’han d’acabar de tancar. És untema obert i quan estigui totben tancat, i si és el cas, ja hoanunciarem.

En les negociacions que estantenint amb l’Estat, han dema-nat el traspàs de l’aeroport del

Prat?No només el seu traspàs sinó elde totes les infraestructures del’Estat espanyol a Catalunya.Nosaltres volem fer república,no en tenim prou només ambl’aeroport del Prat.

Per acabar, i canviant radical-ment de tema: aquests darrersdies hem assistit a una cons-tant de casos d’abusos a me-nors. La reacció de l’Església ésla que toca i que respon ambcontundència?Agraeixo a totes les víctimesd’aquests fets horripilants quetinguin el coratge i la valentiade denunciar-los. Això és moltimportant. La societat catalanaté una opinió molt contundent,perquè és una societat de va-lors, que posa la dignitat huma-na i l’ésser humà per damunt detot. I l’Església ho ha de tenirmolt en compte. És molt impor-tant que en qualsevol presump-te cas d’abusos, l’Església faciun reconeixement explícitd’aquest fet i assumeixi les con-seqüències. No fer-ho l’allunya-ria. Jo soc catòlic i he participaten Pasqües Joves, de la vida reli-giosa… i m’he sentit molt acollitsempre. Sé que estic parlantd’un conjunt, però quan hi hamés d’un cas i que passa algunacosa, s’ha d’aturar i denun-ciar. ■

El president de laGeneralitat, QuimTorra, repassant unesnotes assegut en undels bancs de la galeriagòtica ■ JUANMA RAMOS

❝No m’oblido quel’objectiu és investirel presidentCarles Puigdemonti fer república

Demanem el traspàsde totes lesinfraestructuresde l’Estat espanyola Catalunya

❝ ❝L’Església had’assumirconseqüències enqualsevol presumptecas d’abusos

Dono ple suporta totes lesmobilitzacions quees fan a Catalunyai a l’aturada de país

❝

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 2019

1200

59-1

2031

33Q

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 201910 | Nacional |

Refugiat en l’agenda inter-nacional, el president es-panyol, Pedro Sánchez, esmantenia al marge de lacongelació del diàleg ambla Generalitat i la veu de laruptura era la de la vice-presidenta, Carmen Cal-vo. L’endemà de l’ultimà-tum de Calvo de “no accep-tar mai el plantejamentd’un referèndum”, només24 hores abans de la mar-xa espanyolista de les dre-tes a la plaça Colón de Ma-drid, Sánchez va reafir-mar l’enrocament. “L’au-todeterminació que recla-ma l’independentisme ca-talà no cap en la Constitu-ció i no l’acceptarem mai”,va dir. L’atrinxerament deSánchez arriba després

d’acceptar un relator enuna mesa de partits d’àm-bit estatal però alhora cen-surant-hi el dret a decidircom a tema de debat. Enun acte preelectoral alBEC de Barakaldo (Bisca-ia), Sánchez va criticar el“viatge enlloc” de l’inde-pendentisme i va esgrimirque l’únic camí “possible itransitable” en la crisiamb Catalunya és el diàlegi la Constitució. Amb eldiscurs de no cedir davantde Quim Torra, el presi-dent i líder del PSOE aspi-ra a desinflar la marxa deColón i apagar el foc ambels seus barons pel relator.

En el vèrtex oposat,Sánchez hi veu la “torna-da enrere” que proposen elPP i Ciutadans amb la cri-da a omplir Madrid en unaplec en què coincidiran

amb Vox i també Falange iHogar Social Madrid. “Lamajoria defensa l’Espanyaautonòmica basada en lacohesió social i territo-rial”, va defensar tot i la vo-lada que agafa la manifes-tació Per una Espanyaunida. Eleccions ara! ATenerife, on recollia unpremi del PSOE de Los Re-alejos per perseverar en eldiàleg, el líder del PSC, Mi-quel Iceta, va alertar que laincapacitat per al diàleg ésel que posa en risc la unitatd’Espanya, com entre el2014 i el 2017. “El diàlegimplica riscos, tan sols dia-loguen els valents, la va-lentia és el diàleg i el pac-te”, va lloar.

Tot i el cop de porta deSánchez, Quim Torra vaexigir-li “coratge i valen-tia” per “seguir endavantamb aquest diàleg i deter-minació de resoldre el con-flicte polític a Catalunya”,i seure a parlar “en concretdel dret d’autodetermina-ció”. En un to conciliador,el president de la Generali-tat va lamentar que LaMoncloa hagi trencat lesconverses quan ell i el seuexecutiu estan “collats a lataula del diàleg”, però vaprecisar que ha de ser undiàleg amb “garanties”,amb “calendari” i amb“contingut”. Torra ho vadir en sortir de la presó deSoto del Real, on va acudirper veure els presos cata-lans abans del judici. Tam-bé va visitar a la presó d’Al-calá-Meco Carme Forca-dell i Dolors Bassa.

El judici va ser ahir benpresent també en l’acted’ERC de presentació de lacandidatura a les euro-pees. El president d’ERC,Oriol Junqueras, va en-viar-hi un missatge en quèreflexionava: “Ens trobema les portes d’un judici enquè, a la bancada dels acu-sats, hi seurem 12 perso-nes, encara que el que real-ment serà jutjat serà lamateixa democràcia.” Enl’acte, el vicepresident ca-talà, Pere Aragonès, va re-iterar que el govern esmanté “assegut” a la taulade negociació amb l’execu-tiu central, malgrat que “elgovern de l’Estat hi hagitancat la porta”. “Davantl’amenaça i la por, s’hi hade posar més valentia, maipassos enrere”, va reblarAragonès. El líder republi-cà va recordar a Sánchezque no els “espanta Vox, niel PP ni Cs”, perquè Vox jaexerceix d’acusació al cos-tat de la fiscalia i l’advoca-cia de l’Estat al judici al Su-prem contra l’1-O. ■

Sánchez diu que no s’obriràmai a l’autodeterminació

David PortabellaMADRID

a S’enroca en la congelació del diàleg per desinflar la marxa de Colón i no es mou de la Constitucióa Torra li exigeix “coratge” a Aragonès reafirma que el govern està “assegut” i no vol passos enrere

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Davant l’amenaçai la por, s’hi hade posar mésvalentia, mai passosenrere”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“L’autodeterminacióque reclamal’independentisme nocap en la Constitució.No l’acceptarem mai”Pedro SánchezPRESIDENT DEL GOVERN DE L’ESTAT

“Les conseqüènciesdel judici són d’interèsper al conjuntde les institucionseuropees”Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

L’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau, s’ha dirigit a tra-vés d’una carta als líders de laComissió Europea, el Parla-ment Europeu i el Consell Eu-ropeu per alertar-los de la“preocupació” amb què tantella com l’Ajuntament viuenel judici de l’1-O. “La celebra-ció d’aquest judici representa

El president Quim Torra davant de la presó de Soto del Real. A la dreta, Pedro Sánchez en el seu míting a Barakaldo ■ EFE

el fracàs de la política, entesacom a espai de diàleg i de ne-gociació”, indica Colau a lacarta adreçada a Jean-Clau-de Juncker, Antonio Tajani iDonald Tusk. L’alcaldessa de-fensa que les “conseqüèn-cies” del judici de l’1-O sónd’interès per al conjunt de lesinstitucions europees i que,

per tant, no es tracta “nomésd’un afer intern de l’Estat es-panyol”. És per aquest motiuque Colau ha comunicat alsdirigents europeus que haconvidat membres de l’Euro-cambra el 20 de febrer per ferel seguiment del judici i elqualifica de “situació anòma-la dins de la UE”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Colau: “El judici representa el fracàs de la política”

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 201912 | Nacional |

1385

85-1

2039

62L

Primàries Catalunya vacelebrar ahir un acte mul-titudinari per promoure laparticipació ciutadana enles eleccions dels candi-dats municipals sobiranis-tes impulsades desd’aquest moviment, la ma-jor part de les quals se cele-braran el pròxim 23 de fe-brer. Sota el lema “La Re-pública Catalana començaaquí”, la convocatòria vaomplir de gom a gom elTeatre Plaza de Castellde-

fels, on es van succeir, in-troduïts per l’actor SergiMateu, parlaments de per-sonalitats vinculades a lainiciativa. Dues de les mésdestacades van ser AamerAnwar, rector de la Uni-versitat de Glasgow i advo-cat de Clara Ponsatí, queva denunciar la “hipocre-sia” dels líders europeus,que “es manifesten encontra de situacions d’al-tres països, com ara Vene-çuela, però callen amb elque passa a Catalunya”.Preguntat per quina seriala reacció internacional

amb l’inici del judici delspresos polítics, Anwar vaser taxatiu: “Silenci”. Perell, els líders mundials, iespecialment els europeus“estaran callats” fins quesigui el poble qui decideixiexercir la independència.“Només vosaltres podeudeterminar el vostre fu-tur, i serà aleshores quanrebreu el reconeixementinternacional”, va subrat-llar.

A més de les interven-cions dels candidats ele-gits en algunes de les pri-màries ja celebrades, com

les de l’Hospitalet de Llo-bregat, Sant Just Desverni Terrassa, i de responsa-bles de la iniciativa, comAnna Arqué, una de les al-locucions més ovaciona-des va ser la de Jordi Grau-pera, candidat per Barce-lona, que va destacar l’“in-cendi” que està suposantPrimàries Catalunya. “Ai-xí és com es venç l’Estatespanyol, i com se superael sistema de partits verti-cals, jeràrquics i endre-çats” perquè, va reblar, “elpoder rau en la presa dedecisions autònomes”. ■

M. MorenoCASTELLDEFELS

Anwar i Graupera instena fer ús del poder del pobleamb Primàries Catalunyaa L’advocat de Ponsatí denuncia el “silenci” dels governs europeus a Leseleccions de la majoria de candidats se celebraran el pròxim 23 de febrer

Jordi Graupera durant la seva intervenció ahir al Teatre Plaza de Castelldefels ■ ORIOL DURAN

Els partits ERC, EH-Bildui BNG es van reivindicarahir, en la presentació aBarcelona de la seva can-didatura per a les elec-cions europees, com “lamillor trinxera” per “con-tenir el feixisme” i “l’Espa-nya negra”, que, segonsvan assegurar, demà [peravui] es manifesta a Ma-drid, mentre que el PSOE“retrocedeix” davant seu.

ERC, EH-Bildu i el BNGvan presentar la candida-tura conjunta de forces del’esquerra independentis-ta de Catalunya, Euskadi iGalícia en un acte a la pla-ça Assemblea de Catalu-nya, situada al barri de laSagrera de Barcelona, da-vant d’unes 400 persones.En l’acte de la coalició, de-

nominada Ara Repúbli-ques, es va llegir un mis-satge del cap de llista, queés el líder d’ERC, OriolJunqueras, en presó en es-pera del judici.

L’exeurodiputat d’ERCi alcaldable per Barcelona,Ernest Maragall, va carre-gar contra la manifestacióde la dreta espanyola con-vocada pel PP, Cs i Vox:“Veurem l’espectacle del’Espanya negra als car-rers de Madrid cridantcontra el diàleg, la demo-cràcia i també contra Ca-talunya.” El vicepresidentdel govern i adjunt a la pre-sidència d’ERC, Pere Ara-gonès, es va mostrar moltcrític amb el PSOE i la nú-mero 2 per Barcelona, Dia-na Riba, i va sostenir que“qui trenca Espanya és quino reconeix que és un es-tat plurinacional”. ■

ERC, Bildu i BNG:“Som la trinxeraal feixisme”

RedaccióBARCELONA

a Els tres partits presenten la sevacandidatura a les europees a Barcelona

Candidats dels tres partits, en la presentació de lacandidatura a les europees a Barcelona, ahir ■ TONI ALBIR / EFE

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 201914 | Nacional |

Els conservadors ManuelMarchena, Juan RamónBerdugo i Antonio del Mo-ral; el veterà i consideratconservador moderat An-drés Martínez Arrieta; i elsprogressistes Luciano Va-rela, Andrés Palomo i AnaMaría Ferrer seran els setmagistrats que jutjarandes de dimarts els presospolítics catalans pel refe-rèndum de l’1-O des de lasala penal del Suprem.Quatre d’ells ja van adme-tre a tràmit la querella perrebel·lió de l’ex-fiscal gene-ral de l’Estat, José ManuelMaza, i tres d’ells, sempreamb Marchena al capda-vant com a president desala, van condemnar l’ex-conseller Francesc Homsa 1 any i 1 mes d’inhabili-tació per la consulta cata-lana del 9-N.

MarchenaNascut el 1959 a Las Pal-mas de Gran Canaria, Ma-nuel Marchena Gómez vaarribar de fiscal a Madridavalat pel fiscal general del’Estat del PSOE EligioHernández, canari comell, però la seva carrera as-cendent va continuar ambel fiscal del PP Jesús Car-denal, quan va ascendir el2003 a fiscal en cap de lasecretaria tècnica. Un anydesprés va ser nomenatfiscal del Suprem, i en ex-cedència de la fiscalia, vaser designat com el magis-trat més jove de l’alt tribu-nal i assignat a la sala pe-nal. El 2014 va ser nome-nat president de la salaamb els vots de la majoriaconservadora.

Marchena va instruir lacausa contra l’exjutge

Garzón pels patrocinisd’uns cursos que aquest vaimpartir a Nova York, enuna decisió polèmica per-què reobria el cas accep-tant una nova querellaquan la presentada un anyabans ja s’havia arxivat.Per aquella decisió, l’exfis-cal anticorrupció, CarlosJiménez Villarejo, el vaacusar d’haver actuat amb“absoluta mala fe” perquèla causa estava prescrita.Finalment, Marchenatambé va arxivar-la. Elpresident del tribunal del’1-O també va integrar,amb Martínez Arrieta,Berdugo i Varela, el tribu-nal que va condemnarGarzón a onze anys d’in-habilitació –pena que su-posava la fi de la seva car-rera judicial– per les escol-

tes als advocats de la tra-ma Gürtel.

El mateix Garzón va de-nunciar en un llibre les re-lacions estretes de Mar-chena amb Luis Rodrí-guez Ramos, un dels advo-cats dels acusats de la Gür-tel. Quinze dies abans ques’iniciés la causa contra

Garzón, Marchena haviaparticipat al costat de Ro-dríguez Ramos en unesjornades sobre la regulacióde les escoltes telefòni-ques organitzades perl’exministre del PP JoséMaría Michavila. Marche-na va ser un dels ponentsde la doctrina Atutxa, quepermet tirar endavantl’acusació popular encaraque no n’hi hagi de la fisca-lia ni d’un particular.Aquesta nova doctrina vapermetre jutjar el presi-dent del Parlament bascperquè no havia dissolt So-zialista Abertzaleak com lihavia ordenat el Suprem–Atutxa va ser inhabilitatarran de la querella de l’ul-tradretà Manos Limpias,una sentència que tretzeanys després la justícia eu-ropea ha invalidat. Mar-chena també va ser a la sa-la especial que va il·legalit-zar Acció NacionalistaBasca (ANB) i el Partit Co-munista de les Terres Bas-ques en considerar-lossuccessors de Batasuna.

També sota la presidèn-cia de Marchena, el Su-prem va condemnar a tresanys de presó vuit dels in-culpats per la protesta del2011 al Parlament en quèalguns diputats no van po-der accedir a la cambra, a laqual l’expresident ArturMas va arribar amb heli-còpter. Anul·lant l’absolu-

ció adoptada per l’Audien-cia Nacional, el Suprem vaconsiderar la protesta undelicte contra les institu-cions de l’Estat en conside-rar-los “esdeveniments vio-lents”. Una protesta quel’Audiència havia conside-rat una “legítima expressiód’acció ciutadana”.

VarelaLuciano Varela Castro vanéixer el 1948 a Ponteve-dra, on durant 23 anys vaser magistrat de l’Audièn-cia Provincial. Promotor del’ús del gallec en la justícia iun dels fundadors de Jut-ges per la Democràcia(JpD), el progressista Vare-la va elaborar l’esborranyde la llei del tribunal del ju-rat popular i va arribar alSuprem el 2007.

Dos anys després instru-ïa el polèmic procés contraGarzón pels crims del fran-quisme arran de les quere-lles dels ultradretans Ma-nos Limpias i Falange. Va-rela va considerar queGarzón havia actuat “ambla finalitat d’eludir la deci-sió del legislador” pel quefa a les exhumacions de víc-times, ja que els crimsdel franquisme havienestat amnistiats per lesCorts. Varela va concloureque Garzón podria haverprevaricat. El TribunalSuprem va acabar absolentGarzón per aquesta causal’any 2012, però l’aleshoresportaveu de JpD, VictoriaRosell, havia advertitque l’acció de Varela supo-sava “criminalitzar el debatjurídic”.

Martínez ArrietaPrecisament, el jutge An-drés Martínez Arrieta (Lo-gronyo, 1955) va formarpart del tribunal que va

condemnar Garzón perles escoltes de Gürtel, pe-rò, en canvi, va ser el po-nent de la sentència quel’absolia per investigar elscrims del franquisme. Elmés veterà a la sala penal,va fundar l’associacióFrancisco de Vitoria, con-siderada moderada per-què es va escindir de laconservadora i majorità-ria Associació Professio-nal de la Magistratura(APM) quan aquesta vaprohibir els corrents d’opi-nió interns. És un dels ma-gistrats que han d’autorit-zar les activitats dels ser-veis d’espionatge (CNI)que afecten drets fona-mentals. Va ser el ponentde la sentència que mantéla inhabilitació del líderabertzale Arnaldo Otegifins al 2021.

D’altra banda, com ajutge de l’Audiència Pro-vincial de Madrid, haviaestat el ponent del procésque va condemnar a un co-missari i dos inspectors depolicia per la mort a comis-saria del delinqüent San-tiago Corella, El Nani.

BerdugoJuan Ramón Berdugo(1959), de Valladolid, per-tany a la conservadoraAPM i va ser nomenat ma-gistrat del Suprem el 2004en una terna en què va que-dar primer a la comissió de

classificació del CGPJ pelvot de tres vocals conserva-dors entre cinc. Junt ambMarchena, Martínez Arrie-ta i Varela, Berdugo va ad-metre a tràmit la querellaper rebel·lió, una acusacióque obria la porta a la presópreventiva. Pel fet d’haveradmès la querella per re-bel·lió, els advocats de Jun-queras, Romeva, Turull,Rull i Sànchez van intentarrecusar-los, sense èxit.

Del MoralAntonio del Moral (1959),també considerat conser-vador i membre de l’OpusDei, va ser des del 1983 fis-cal per oposició exercint ala Fiscalia General de l’Es-tat i al Suprem. Va ser l’ins-tructor que va aconseguirl’arxivament de la causacontra l’exalcaldessa de Je-rez de la Frontera i diputa-da del PP, María José Gar-cía-Pelayo, imputada enuna peça separada de la tra-ma Gürtel.

Palomo i FerrerAndrés Palomo i Ana MaríaFerrer han estat els últimsa arribar a la sala segona, iho van fer junts el 2014.Nascut el 1954 a Salaman-ca, Palomo va ser el ponentde la sentència que va ex-culpar l’etarra Itziar Alber-di de l’enviament d’un pa-quet bomba al Ministeri deJustícia i va demanar al

Els set delSupremXavier MiróBARCELONA

a Quatre dels set magistrats del Suprem que jutjaran els presos polítics, inclòsel president del tribunal, ja van admetre la querella per rebel·lió del fiscalgeneral a Tres d’ells eren al tribunal que ja va inhabilitar Francesc Homs

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

123L’article de la Constitucióque fixa que el Suprem estàper sobre de tota la restade tribunals de l’Estat.

8condemnes a 3 anys de pre-só va imposar la sala de Mar-chena als imputats pel setgeal Parlament del 2011.

Palomo, Varela, MartínezArrieta, Marchena, Berdugo, DelMoral i Ferrer ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Quatre delsmagistrats vaninhabilitar onzeanys Garzón

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 2019

Congrés el suplicatori perjutjar Homs. Ana MaríaFerrer (1959), de la pro-gressista JpD, és la primeradona que forma part de lasala penal i ja va ser la pri-mera a presidir l’Audiència

de Madrid. El 1994, ambtrenta anys i embarassada,va instruir en un jutjat lacausa contra Luis Roldán,el director general de laGuàrdia Civil condemnatper diversos delictes. ■

Una informació del 28 de fe-brer del 2010, publicada aldiari El País, revelava la pre-ocupació per l’hegemoniaconservadora al CGPJ del go-vern Zapatero quan va arribara La Moncloa: “De seguida esva adonar que el CGPJ, demajoria conservadora, passa-va el corró en els nomena-ments estratègics i copavales places de magistrats de lasala segona del Suprem, l’en-carregada de jutjar polítics ijutges rellevants.”

Durant el govern de JoséMaría Aznar hi havien entratvuit magistrats conservadorsper només tres de progres-sistes. “Si no ho parem, ensacabaran matant a travésd’una sala estratègica enl’administració de justícia, onhan aconseguit una majoriaaclaparadora”, s’exclamava

un ministre socialista del’època. La reforma legal deZapatero va exigir que els no-menaments al Suprem i a lapresidència de tribunals su-periors s’haguessin d’aprovarper majoria qualificada–l’acord de 13 de 21 vocals delpoder judicial–. Per evitar elbloqueig, els nomenamentses fan en un mercadeig entrel’associació conservadoraAPM i la progressista JpD.

Els magistrats conserva-dors hi continuen tenint lamajoria, després que fracas-sés el pacte entre el governde Sánchez i el PP per nome-nar Marchena president delCGPJ, a canvi d’una majoriad’onze vocals progressistesper nou de conservadors. Elpacte també hauria suposatque Marchena deixés el tribu-nal que jutja l’1-O.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Majoria conservadora des d’Aznar

1647

37-1

2040

34L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 201932 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 10.30 Signes dels temps. 11.00 Notícies 3/24. 13.15 Polònia. 13.50 APM? Extra. En aquest lliurament, el Capità Planeta,

un dels herois de la televisió dels 90, és un dels protagonistes. Però aquest cop té un objectiu ben diferent. A més, una de les protagonistes de la sèrie Si no t’hagués conegut deixa tothom bocabadat amb la seva actuació .

14.30 Telenotícies migdia. 15.55 Tarda de cine. Un altre temps.

Eric Laziter és un jove assessor de borsa més aviat solitari que no sap què fer amb la seva vida fi ns que coneix la Julia, també assessora d’inversions d’una petita agència que l’empresa on treballa l’Eric ha absorbit. Això els porta a treballar junts en el traspàs de la cartera de clients, i l’Eric se n’enamora profundament.

17.25 Tarda de cine. Una boda a la Toscana. La Sanne no ha tingut sort en l’amor i ha tingut un matrimoni molt desafortunat. Un dia, arriba el Jeroen a la Toscana per organitzar el casament del seu millor amic. La Sanne i el Jeroen se senten atrets, però, mentre que ella busca una nova parella per refer la seva vida, el Jeroen no creu en el matrimoni .

19.15 Al cotxe. 20.00 Atrapa’m si pots. 21.00 Telenotícies vespre. 22.00 30 minuts. Són segures les meves

drogues?: Reportatge en què la DJ canadenca Brianna Price, coneguda artísticament com a B. Traits, s’endinsa en el món de les persones usuàries de drogues, però també de qui les fabrica i distribueix, a la Gran Bretanya.

22.50 La gran il·lusió, relat intermitent del cinema català. La fi gura i el cinema de Jaime Camino permeten fer el recorregut general de la Guerra Civil a Catalunya, un temps en què el cinema de propaganda troba un camp abonat.

23.40 Causa especial 20907/2017. 01.00 Temps de neu. 01.30 Gran reserva.

SUPER 3 / 33 0 6.54 Glumpers Pack. 07.06 En Miku i la Fant . 07.47 Mölang . 08.00 Mic . Inclou El Mic i els seus amics . 08.26 Kikoriki . 09.00 Cine. Pinotxo i la seva amiga

Coco . 10.36 Rat Rank. 11.00 K3 . 11.58 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 12.42 Els germans Kratt . 13.24 Pat, el gos . 13.53 Bola de drac Z Kai . 14.37 El xai Shaun . 15.40 Cine. Club Winx. L’aventura

màgica . 17.01 En Grizzy i els lèmmings . 18.02 Cine. Retorn al futur . El Doc,

científi c, crea una màquina del temps que li permet viatjar fi ns a l’any 1955. En el seu periple l’acompanya el seu amic Marty McFly, que es troba en aquesta època amb els seus pares quan eren joves.

19.52 En Grizzy i els lèmmings. 20.00 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 20.22 Avatar: l’últim mestre de l’aire . 21.55 Blog Europa. 22.15 Cites. La Clàudia i l’Èric han quedat

per reprendre la cita allà on la van haver de deixar fa uns dies / La Júlia està casada i té dos fi lls. Aquesta nit, però, ha quedat amb el Ricardo.

23.50 Lo Cartanyà . Cancun / València. 01.00 Blog Europa. 01.20 Carlemany. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

10.00 Notícies locals. 10.30 Protagonistes. Lama Wangchen. Mireia

Rourera Rourera entrevista Lama Wangchen,deixeble del Dalai Lama.  Reemissió.

11.00 Missa de Montserrat. Missa deMontserrat corresponent al Diumenge Vdurant l’any (cicle C), en el qual participen lacomunitat benedictina de Montserrat,l’Escolania i els pelegrins del santuari.

12.30 Notícies locals. 13.00 Gastropirineus. La Val d’Aran i la

Cerdanya. Reemissió. 13.30 L’entrevista. Quim Torra. El director d’El

Punt Avui, Xevi Xirgo, entrevista el presidentde la Generalitat, Quim Torra .

14.30 Torna-la a tocar, Sam. Reemissió. 15.00 Notícies locals. 16.00 Hoquei en joc. Finals de la copa

Generalitat d’hoquei patins + En Joc. Emissióen directe, des del pavelló Les Comesd’Igualada, de la final femenina (16.00) imasculina (18.00) de la copa Generalitat denacional catalana. Tot seguit, a partir de les20.00 h, emissió del programa En Joc, amb elmés destacat del cap de setmana.

22.30 L’entrevista. Quim Torra. El director d’ElPunt Avui, Xevi Xirgo entrevista al Presidentde la Generalitat, Quim Torra. Reemissió.

23.30 Notícies locals.

A les portes del judici de l’1-O, el director d’El PuntAvui, Xevi Xirgo, entrevista el president de la Genera-litat de Catalunya, Quim Torra, des del Palau de la Ge-neralitat.

Entrevista a Quim Torra

13.30 / 22.30 L’ENTREVISTA

La televisió

Conversa amb David Bote

21.30 PROTAGONISTES

Ferran Espada entrevista l’alcalde de Mataró, DavidBote. Bote fa un extens balanç del seu mandat i ana-litza el trencament del seu govern pels fets de l’1-O ila tensió viscuda en aquell moment i els plans per ferfront a la sentència del Tribunal suprem que ha tom-bat l’arribada d’El Corte Inglés a la capital del Mares-me.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat000000-000000X

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

TORNAVEUSTradicionàrius

XXXII Festival Folk Internacional

Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona,

dijous 14 de febrer, a 2/4 de 10 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 12 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

TRASTORNS Grup de Teatre CassanencCampanya Teatre Amateur

Cinema Petit de Torroella de Montgrí,

diumenge 17 de febrer, a les 6 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 7 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

ESCRIT EN L’AIRE. GELABERT

DANSANovarina i Grec 2016 Festival

de Barcelona

Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida,

dissabte 16 de febrer, a 2/4 de 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 20 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

COBLAMONTGRINS

Pere Rigau i els compositorstorroellencs

Auditori Teatre Espai Ter deTorroella de Montgrí,dissabte 23 de febrer,a 2/4 de 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu zones peu pla i graderia 2: 14 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

DINOSFERA

C. de les Escoles, s/nColl de Nargó(Alt Urgell)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

MUSEU DE LA CONCA DELLÀ

C/ del Museu, 4 Isona

(Pallars Jussà)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DE LACIÈNCIA I DELA TÈCNICA

DE CATALUNYARambla d’Ègara, 270

Terrassa

Preu de l’entrada:4,50 €

OFERTA 2x1 LIMITADA

OFERTA 2x1 LIMITADA

OFERTA 2x1 LIMITADA